R411

LA REVISTA quinzenal DEL LLUÇANÈS 12 | GENER | 2017 núm: 411

www.larella.cat

2017, L'ANY DEL LLUÇANÈS?

PÀG 2-3

Els Reis porten il·lusió a tots els pobles de la comarca Els pessebres triomfen a Alpens i els Pastorets a Prats PÀG 4

“Quan arriba al consumidor, un producte pot contenir 30 pesticides” Entrevista a Judith Marquès, enginyera tècnica agrícola PÀG 9

Roma i Farrés continuen amb possibilitats al Dakar Rosa Romero a prop del seu objectiu. Xevi Pons ha d’abandonar PÀG 5

“Dues històries de traïció” La columna de la quinzena, per Meritxell Verdaguer L’església de Prats de Lluçanès plena, durant la rebuda a Ses Magestats/ MARTÍFONT

NADAL

piulades

#Lluçanès

Núm.411

Nadal de música, pastorets i pessebres LLUÇANÈS Per_ Equip de Redacció

@Cons_Llucanes_ 10/01/2017 Coneixes el servei d’Empresa i emprenedoria del Consorci del #Lluçanès? Mira què et pot oferir: creació d’empresa, millora, formació, ajuts @Sobreviratge_ 9/01/2017 Casa meva, el #Lluçanès, sempre ha estat terra de motor. Recuperar la pujada a Sant Bartomeu del Grau seria molt, molt ben parit. @evaboixade_ 6/01/2017 #Lluçanès és Comarca no abandona una reclamació justa i votada que ve de molt lluny. Vol la comarca dels 13 municipis del Consorci. @solerdenhug_ 4/01/2017 Avui al Soler de n’Hug la companyia “Vaques” ha rodant un clip promocional. #PratsdeLluçanès #Lluçanès #circ #casapertot @FormatgesLluca_ 4/01/2017 Aquests vespres venen de gust una torrada amb tupí! formatge de cabra del fermentat amb vi dolç! A Can Salada o en venda directa #Lluçanès @Guell_Vallbona_ 2/01/2017 Adhesió per Ple de l’Ajuntament #Sobremunt #Lluçanès @SomEnergia. Compromís públic amb el #cooperativisme socialment just i responsable! @Gloriaborall_ 1/01/2016 Entrem a l església de Sant Cristobal de la Laguna i escoltem el “Fum fum” La “nostra” Nadala. #PratsdeLluçanès #Lluçanès @Cons_Llucanes_ 27/12/2016 4ª Trobada de corals del #Lluçanès “CANTADA DE NADALES” el diumenge 15 de gener de 2017 a La Torre d’Oristà

Unes festes nadalenques carregades d’actes a Sant Bartomeu

Durant les festes nadalenques a Sant Bartomeu s’han celebrat diversos actes; un d’aquests va ser la missa del gall i el ja tradicional Quinto de Nadal a més dels tallers de Nadal per aquells infants que ho desitgessin. ‘Què fem per Nadal?’ va ser un dels actes principals d’aquestes festes que es va realitzar el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, a l’Església de Sant Bartomeu del Grau. En aquest acte es va realitzar una representació d’uns pastorets adaptats, uns pastors perduts d’allò més sorprenents a més de la representació dramatitzada de ‘Quieta nit’ de Pere Calders. Totes aquestes representacions van estar acompanyades d’un tradicional pessebre vivent sota un arbre de cartró i amb la interpretació per part del Cor del Grau de cançons típiques nadalenques juntament amb l’estrena de nous temes.//NV La solidaritat passa per Sant Boi La ONG Mans Unides va organitzar una encesa d’espelmes a la Plaça Nova el vespre del dia 24 de desembre, on és van poder recollir 230€. Abans de les festes de Nadal, també va tenir lloc el sopar solidari per la Marató de TV3; es van recaptar 2685€. L’acte va tenir lloc al local el Centre, amb un sopar i 4 tirades de bingo, on els guanyadors s’emportaven grans paneres de producte de tots els col·laboradors del Lluçanès, Osona i de Ripoll.

Música per Nadal i jocs per Reis a Olost El mateix dia de Nadal, A grup Vocal va omplir l’església del poble amb un repertori variat. Van començar amb temes més íntims, van continuar cantant a capella, en un dels moments més sorprenents, i van acabar amb temes més coneguts i nadales.

I l’últim cap de setmana de vacances nadalenques, petits i grans van poder gaudir dos dies amb l’Olost Park. El Pavelló municipal es va omplir amb tota mena d’inflables, rocòdrom, jocs gegants i molt més.//Red Prats farcit d’activitats Les festes nadalenques a Prats han estat dies carregats d’activitats per a tots els públics.

El dissabte 17 a l’Església hi va tenir lloc el Concert de Nadal, organitzat pels alumnes de 4t d’ESO, amb l’actuació de gospel del grup Esclat Gospel Singers.

Després de dos anys van tornar els Pastorets, organitzats per la Penya Blaugrana i dirigits per Blanca i Natàlia López. Una part de la recaptació de les entrades van anar destinats a la Comissió de Reis i Osona Contra el Càncer. L’última setmana de l’any al Pavelló hi va haver el Juguem a Prats que aquest any presentava novetats: espai per a nens d’1 a 5 anys i racó de biblioteca. Les festes nadalenques a Prats són sinònim de la campanya de nadal que organitza cada any l’Unió de Botiguers, repartint butlletes per entrar a un sorteig de vals de compra. Tanmateix, aquest any ha estat totalment renovada, les butlletes que es repartien a les diferents botigues tenien una franja que en rascar-les podies ser obsequiat amb bosses o carros de compra. Aquestes mateixes butlletes s’utilitzaven per entrar en el sorteig de vals de compra amb valor total de 2000€./LF Alpens, pessebre de pessebres Més de 200 persones van gaudir amb el pessebre vivent d’Alpens.

Pels carrers del centre es vivien quadres estàtics, que presentaven personatges com la remeiera o la cistellera, i escenes teatralitzades com l’Anunciació a Maria.

D’altra banda, pels carrers del poble també es podien visitar la quarantena llarga de pessebres a la finestra. El més votat va ser a la plaça Major, el de Cristina i Gabi Cuturescu.//

Pessebre vivent d’Alpens/ WWW.DALPENS.COM

Olost Park/ PASENSI

Concert de Nadal, organitzat pels alumnes de 4t d’ESO/ MARTIFONT

Gran cagada del tió el dia 30 de desembre, a Sobremunt/ LSARRADELL

Pessebre vivent a l’Església de Sant Bartomeu del Grau/

LaRella | 2

REIS 2017

12 de gener de 2017

Els Reis d’Orient porten coses a la gent La nit més màgica de l’any va tornar a enlluernar grans i petits. Tots els pobles del Lluçanès van rebre’ls amb alegria.

LLUÇANÈS Per_ Equip de Redacció

Els tres Reis d’Orient arriben a Sant Bartomeu carregats de regals Sant Bartomeu del Grau va rebre els tres Reis d’Orient a 2/4 de 7 de la tarda davant de l’Ajuntament, amb un Passeig del Grau ple de nens i nenes carregats d’il·lusió. Melcior, Gaspar i Baltasar van arribar dalt d’una carrossa encapçalada pels grallers del poble i envoltada per patges i ajudants. La comitiva va fer la primera parada a l’Ajuntament, on l’alcalde Emili Benito va fer l’entrega de la clau del poble a Ses Majestats.

Seguidament van fer una rua pel poble amb una parada a l’Església on els Reis d’Orient van adorar al Nen Jesús. La rua va culminar amb la visita als més menuts a la Llar d’Infants i finalment els tres reis van entregar regals i llaminadures a tots aquells nens i nenes del poble que els van anar a rebre al Casal del poble.//NV A Sant Boi, la màgia omple els carrers El dia 1 de gener, els nens de Sant Boi i dels pobles veïns, Sobremunt i St. Agustí, van donar la carta als 3 patges reials, i dijous, Ses Magestats els Reis van arribar puntuals a Sant Boi, a l’entrada del poble els esperaven tota la canalla, pares, mares, avis... La cavalcada els va portar fins al pessebre de pedres, on els tres reis van poder adorar el nen Jesús. Després van anar a peu cap a l’Esglèsia, que es va omplir de gom a gom. El Rei Gaspar va dir unes paraules en català. La canalla va poder pujar a saludar els tres reis, els quals els hi van repartir caramels.//MG

Melció, Gaspar i Baltasar durant la cavalcada de Sant Boi de Lluçanès/JMCASTRO

Els Reis Mags passen per Prats

Ses Majestats a l’Església de Perafita./ IICART

Els Reis Mags a Sant Feliu Sasserra/ MLLORENTE

Cavalcada de Reis a Santa Eulàlia de Puig-oriol/ ACOMELLAS

L’arribada dels Reis a Santa Creu de Jutglar/

Com cada any, el passat 5 de gener Prats de Lluçanès va rebre a Ses Majestats els Reis pel cantó de Lurdes. Carregats de regals i acompanyats dels seus patges, els Reis van arribar a les sis de la tarda, amb les habituals i il·luminades carrosses, i van portar a terme la tradicional cavalcada pels carrers de Prats tirant confeti a tots els presents. Un cop arribats a la plaça de l’Església, Melcior, Gaspar i Baltasar van fer l’ofrena al nen Jesús, mentre els Patges Reials formaven un llarg i majestuós passadís a l’entrada del santuari. Acte seguit, el Rei Negre va realitzar la lectura al balcó de l’Ajuntament vell, on es va fer incís en la crisi dels refugiats. D’aquesta manera es va dedicar un petit aplaudiment a tots aquells infants que no poden gaudir de les festes de Nadal per culpa de les guerres que hi ha arreu del món.

Mentre els tres grans protagonistes repartien caramels als nens i nenes a la Plaça Nova, una colla de patges va visitar la residència per parlar, ballar i cantar amb tots els avis que no poden sortir al carrer en un dia com aquest. Un cop tots els nens havien pujat a la carrossa del Rei que més els agradava, els reis van visitar les cases de Prats per repartir els esperats regals.

Per acabar una nit plena de màgia i d’il·lusió, la Comissió de Reis va organitzar l’habitual discomòbil pel jovent de tot el Lluçanès, enguany amb una gran afluència de gent.//JB

Ses Magestats dalt la carrossa que els va portar pels carrers d’Oristà/MVILÀ

LaRella | 3

L’ENTREVISTA

Núm.411

“Sembla que siguem dèbils perquè ens hem intoxicat.

Jo crec que no. Som l’avís, detectem allò que ens fa mal a tots” Judith Marquès, és enginyera tècnica agrícola. A causa de dos episodis greus d’intoxicació amb pesticides, i el contacte diari amb aquests, pateix Sensibilitat Química Múltiple (SQM) des de fa 12 anys. Aquesta malaltia ha canviat radicalment la seva vida.

Imaginem que l’aroma dels perfums, o el detergent ens fa mal. Ja no podem sortir al carrer amb normalitat. La vida social i les relacions canvien, i com diu Marquès, et sents com una refugiada ambiental que ha de lluitar per trobar el seu lloc. Amb esperança i optimisme, explica que després d’una època de dol, i uns anys d’adaptació, pots descobrir que hi ha una altra manera de viure.

Aquest desembre, Marquès ha participat en unes jornades al Parlament Europeu, a Brussel·les, “Pesticides, un escàndol sanitari”. Allí hi havia d’aportar la visió de víctima de pesticides, però com diu, aquest és un problema que ens afecta a tots.

Per_ Jordi Freixa

>>Quina feina feies quan et vas intoxicar?

Era cap de departament de jardineria i plagues urbanes. Feia tractaments fitosanitaris a plantes i tractaments amb plaguicides. Vaig tenir un parell d’episodis aguts d’intoxicació.

>>et van diagnosticar la SQM, llavors?

No, i fins uns anys després no vaig atribuir la malaltia a aquells episodis. Vaig deixar la feina i dos anys després vaig començar a treballar en una empresa de plantes ornamentals, on feia d’enginyera de qualitat. Visitava vivers, i revisava les plantes que arribaven al magatzem abans de ser distribuïdes als clients. El que no sabia és que moltes plantes estaven acabades de tractar.

Després de 4 mesos vaig quedar al llit. No podia moure’m ni parlar, m’ho havien de fer tot i vaig començar a tenir atacs epilèptics.

Al cap de 6 mesos em van diagnosticar fibromialgia i síndrome de fatiga crònica.

>>Com es tracta un agricultor quan s’intoxica?

Hi ha moltes dificultats en el reconeixement d’aquestes malalties.

Les intoxicacions amb pesticides costen de detectar, i ningú es fa responsable de les cobertures sanitàries si treballes en règim agrari, com la majoria d’agricultors. Quan un pagès es posa malalt per pesticides sovint queda en l’anonimat.

>>com vas aconseguir el reconeixement de la malaltia?

Un metge em va derivar a salut laboral, van començar una investigació, i és quan van relacionar el meu cas amb els pesticides.

Em donar-me la baixa, l’empresa, les mútues (…), em va fer la vida impossible. Porto 12 anys i encara estic en tràmits judicials. Per sort,

LaRella | 4

al cap de 3 anys em van reconèixer una pensió per invalidesa, però la mitjana d’aquest procés és de 10 anys, i s’ha de lluitar sense salut, sense diners i sense recolzament.

Molta gent s’ha suïcidat pel camí. >>Com És que sigui tant complicat de reconÈixer?

L’exposició als pesticides es reconeix, però la Sensibilitat Química Múltiple no. El meu cas és un accident laboral, i també existeix com a malaltia professional. Però la gran majoria de persones malaltes ho són per exposició ambiental.

Gent que és a casa seva mentre fumiguen la casa del costat, per exemple. Tota aquesta gent està desprotegida, perquè no ho poden reconèixer i tampoc saben en quin moment s’han intoxicat.

>>S’està investigant el tema?

És tabú. Ningú vol gastar-hi diners. Han anat tancant totes les unitats que s’hi dedicaven, la de Bellvitge, la de l’Hospital Clínic...

Cada vegada hi ha més casos, però et deriven al metge de capçalera, que molts cops no té els recursos per diagnosticar-te ni tractar-te. És una malaltia que qüestiona com funciona la societat. Aquesta malaltia t’obre els ulls. Et fa veure que hauríem de començar a responsabilitzar-nos de la nostre salut i viure amb harmonia. Això implica un canvi d’hàbits i ens costa.

>>Creus que aquest excés de químics ens està afectant?

L’escola de medicina ambiental d’Estats Units explica que tots naixem amb un dipòsit on anem acumulant càrrega tòxica. Mentre no l’omples no tens símptomes. Hi ha gent més exposada per temes de feina, i altres que s’exposen més a poc a poc, amb el xampú que es posen cada dia, o amb el detergent, que desprenen disruptors endocrins, que alteren l’equilibri hormonal. És una cosa acumulativa. Ara cada vegada hi ha més intoleràn-

Judith Marquès a casa seva, a Lluçà. / JFREIXA

Caldria que hi hagués una xarxa de comunicació pública on l’agricultor i l’administració publiquessin de manera transparent tota la informació sobre tractaments fitosanitaris.

cies, estem saturats!

Sembla que nosaltres som dèbils, perquè ens hem intoxicat. Jo crec que no. Som l’avís. Detectem allò que ens fa mal a tots. >>Vas venir al Lluçanès per evitar la contaminació?

La màxima toxicitat és a la llar.

Més que a l’aire exterior, encara que hi hagi concentració de pesticides. Per això recomanen que es ventili la casa cada dia 10 minuts com a mínim.

Vivia a Montcada i vaig anar a Tavertet, on vaig descobrir que l’excés de purí m’afectava, i em provocava el síndrome del niño azul, que fa sortir blaus per tot el cos.

El principal problema del purí és que estem intoxicant la terra i hi ha excés de nitrats al subsòl. Cal proposar alternatives.

>>A nivell individual com podem tenir una vida més sana?

Quan arriba al consumidor un producte pot tenir 30 pesticides.

Ningú ha mirat el risc que impliquen aquests 30 pesticides units

El doctor Nicolas Olea diu que “todo lo que te pones en la cabeza por la mañana, lo meas por la noche”. Les cremes a la pell, el xampú, el sabó... Tot ho sintetitzes, és com si t’ho mengessis. Per tant, quantes menys coses del que bevem, mengem o respirem siguin tòxiques, més sans ens trobarem. Podem fer molts petits canvis.

Per exemple, provar de canviar el detergent i suavitzant per bicarbonat. Guanyes en economia i salut.

>>El perill més gran són els pesticides?

Es fan tractaments sistemàtics i constants, d’herbicides, de fungicides, d’agrotòxics, d’adobs... No hi ha cap regulació que obligui els agricultors a avisar la població propera de que ho estan fent. Hi ha molta exposició i no la podem controlar.

Però el gran problema dels pesticides és que la majoria són sistèmics. Entren dins l’aliment, fruita

o verdura, i encara que ho rentis o ho pelis, això no surt, i ho estem ingerint cada dia. En agricultura s’han d’esperar 15 o 20 dies, per seguretat. Però en planta ornamental no, i sovint aquestes plantes van a la taula. Aquí hi ha un perill perquè hi estem en contacte i ho ingerim. >>Però en aplicar pesticides, ja hi ha advertències de seguretat...

L’etiqueta d’un pesticida marca la dosi que pot afectar una persona, aquell pesticida concret. Però durant el procés de cultiu d’una poma, o d’un enciam, potser s’hi han aplicat fins a 30 pesticides.

Es posen a la llavor, mentre creix, quan és al magatzem...

>>Quins casos vas descobrir a Europa?

Paul François, un pagès francès, va denunciar la multinacional Monsanto, en intoxicar-se amb un producte. Va guanyar el judici perquè es va descobrir que la seva composició contenia matèries prohibides de feia anys.

D’altra banda, ara mateix s’utilitza molt el glisofat, substància principal de l’herbidcida RoundUp. Està comprovat que provoca càncer, i a Brussel·les vaig conèixer diversos agricultors afectats. Està prohibit en alguns països, però aquí no.

>>l’alternativa als pesticides?

Hem d’anar cap a una agricultura menys agressiva i més sostenible.

Quants més pesticides s’utilitzen, més s’empobreix la terra, i, a la llarga, menys rendiment tindrà.

A Brussel·les, uns agricultors van explicar que els va molt millor des que van reconvertir la finca a agricultura ecològica.

Per canviar el model, però, caldria assessorar i recolzar els pagesos des de tots els àmbits.//

NOTÍCIES

12 de gener de 2017

El primer escorxador de proximitat de Catalunya s’ubica al Lluçanès El Soler de n’Hug acull la prova pilot d’un escorxador de baixa capacitat dins la mateixa explotació PRATS DE LLUÇANÈS

la columna

Meritxell VERDAGUER

Per_ Laia Font

La Fira de Santa Llúcia de Prats sempre va acompanyada d’alguna jornada tècnica que enguany va tractar els escorxadors de proximitat sota el nom “Escorxadors de baixa capacitat a les explotacions. Del projecte a la realitat”.

La jornada va tenir dues parts, la primera al Centre de Cultura on es van explicar els avantatges de la instal·lació d’escorxadors de baixa capacitat d’oví i cabrum, quins requisits legals i normatius ha de seguir un recinte d’aquestes característiques i com s’ha realitzat el projecte del primer escorxador de baixa capacitat en una explotació ramadera de Catalunya que està ubicat al Soler de n’Hug de Prats de Lluçanès. Aquesta es tracta d’una prova pilot que ha consistit en la instal·lació d’un petit escorxador dins la mateixa explotació per tal que es porti a terme la matança del propi bestiar. Aquest tipus d’escorxadors sanitariament només són viables per a la matança de bestiar oví, cabrum i per al conill, tot i que encara no s’ha provat.

La Grossa esquitxa Sant Feliu Sasserra

Si bé la loteria de Nadal d’enguany va passar de llarg a la comarca, la Grossa de Cap d’any sí que hi ha deixat una bona empremta. I es que una part del cinquè premi d’aquest sorteig va ser venut al supermercat Grilló de Sant Feliu Sasserra. Aquest establiment va vendre un centenar de butlletes del número 27719, valorat cadascun amb 2.500€. La Maria Antònia i el Ramon, propietaris del supermercat, confessen que ells no van comprar cap dècim però que estan contents d’haver repartit fortuna. Segons els propietaris hi ha persones premiades a Sant Feliu i a Oristà.//LF

Dues històries de traïció Peraire explicant la instal·lació del nou escorxador, al Soler de N’Hug/ LFONT

La segona part de la jornada va consistir en una visita a les instal·lacions, així va ser com el més d’un centenar d’assistents a la jornada es van desplaçar fins al Soler de n’Hug, on l’Abel Peraire, responsable de l’explotació, i Ramon Bach, membre de l’Associació Nacional de Criadors d’Ovi de Raça Ripollesa van explicar la instal·lació. Peraire va explicar que amb la instal·lació d’aquest petit escorxador “hi ha avantatges econòmics, mediambientals, en la qualitat del producte i en el tracte amb el client”. Actualment per tal de matar el seu bestiar, el Soler de n’Hug ha de portar el seu bestiar a l’escorxador més proxim que és a 40 quilòmetres, això significa un clar cost econòmic i mediam-

biental, a més, tal i com va explicar Peraire, els animals durant el viatge pateixen un estrés del qual se’n pot resentir la qualitat del producte. Gràcies a aquest petit escorxador, es calcula que la matança del xai els hi costarà la meitat que fins ara, per tant en deu anys calculen haver amortitzat els 20.000 euros d’inversió.

El responsable del Soler de n’Hug també va destacar que la matança a la mateixa explotació assegura poder satisfer el client amb més rapidesa, “si un client ens demana un xai per l’endemà, ara mateix no ho podem fer ja que s’ha de desplaçar i depenem dels horaris de l’escorxador, en canvi, si ho fem aquí mateix els hi podem garantir tenir el producte l’endemà”.//

Recentment han arribat a les meves mans dues històries de traïció. La primera és la que deu ser considerada la traïció més gran de la història, la de Judes a Jesús. La pel·lícula Tots els camins de Déu, de Gemma Ferraté, ha estat nominada als premis Gaudí precisament amb un film que mostra Judes les hores després de la traïció. Sense massa diàleg hi apareix un Judes humà i profundament penedit, fins i tot desesperat i perdut. La pel·lícula comença amb l’impacte d’una cita de l’evangeli que és una clatellada a l’espectador: ‘Després de trair al seu millor amic per trenta monedes de plata, Judes va voler tornar la recompensa i entregarse enlloc de Jesús. Els clergues i els líders no ho van permetre. Llavors va fugir, i es va penjar’.

La segona és la novel·la del periodista Sorj Chalandon, Retorn a Killybegs (Edicions de 1984). A través del seu protagonista, Tyrone Meehan, explica la història real del seu amic Denis Donaldson, un membre destacat de l’IRA de qui es va saber que durant vint anys havia estat col·laborant amb els britànics, un traïdor.

Chalandon va conèixer la història d’Irlanda del Nord a través de Donaldson, a qui respectava profundament i amb qui tenia un fort lligam.

A través de la premsa va saber que havia estat acusat de traïdor després que els britànics el delatessin i ja no el va tornar a veure. Va morir assassinat.

‘No us demano que el perdoneu, només us demano que no el jutgeu perquè esteu en pau i aquest home estava en guerra’, aquesta frase demolidora la va dir Sorj Chalandon en una entrevista en la qual també es preguntava: ‘Si hi hagués una guerra què seria jo? Un heroi?, un covard?, un traïdor?’. Potser com diu Chalandon, si arribéssim a comprendre-ho, malgrat no perdonar, no ens atreviríem a jutjar.

Després de mirar la pel·lícula i llegir el llibre ningú dubtarà que tant Judes com Meehan són uns traïdors. Han decebut i ferit profundament el seu entorn, que els protegia, els acollia i defensava. Sense aconseguir l’empatia cap a la seva acció, tant la pel·lícula com el llibre són capaços de mostrar persones, humans que potser cometen errors. I malgrat la magnitud de tot plegat, les dues històries deixen de banda el blanc i el negre per deixar pas a històries humanes plenes de grisos.

LaRella | 5

ESPORTS OPINIÓ

Núm.411

EQUIP REDACCIÓ_ Jordi Freixa (Oristà/La Torre), Núria Vilamala (Sant Bartomeu del Grau), Marta Giravent (Sant Boi de Lluçanès), Laia Font i Jordi Borralleras (Prats de Lluçanès), Josep Oriol Mateo (Sant Feliu Sasserra), Montse Suriñach (Lluçà/Santa Eulàlia de Puig-oriol), Sandra Rusinyol (Merlès), Albert Clara (Esports) ADMINISTRACIÓ_ Rubèn Pujol DISSENY I EDICIÓ_ Eva Freixa PUBLICITAT_ Laia Font EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Josep Maria Muntanyà (Prats de Lluçanès), David Morera (Sant Feliu Sasserra), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès.

C/ Major, 5 baixos, Prats de Lluçanès 93 850 82 81 www.larella.cat larellallucanes@gmail.com Dipòsit legal_ B-31.541-2001 La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions aparegudes en els articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Atacs Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya Arrel del tràgic succés ocorregut la matinada del 2 de gener a Matadepera, en que uns gossos van entrar al corral d’una parella de joves ramaders i els hi van matar 118 ovelles volem posar de manifest el següent: 1- En primer lloc agrair les mostres de suport i solidaritat que s’han expressat vers el pastor i el seu ramat, des dels propis companys i companyes pastors, com persones que han expressat els seus sentiments i opinió a través de les xarxes socials.

2- Aclarir que, els fets ocorreguts el passat dia 2, no són fets aïllats , ja que lamentablement molts ramats arreu de Catalunya han patit i continuen patint atacs que causen centenars de morts per part de diferents gossos. Des del 2000 tenim constància de desenes d’atacs cada any (112 cabres de l’Alt Camp l’any 2009, 30 cabres de l’Alt Empordà el 2014, 280 ovelles al Bages al 2015, i recents atacs amb més de 200 ovelles mortes al Berguedà aquest hivern...), causats o bé per gossos asilvestrats (gossos perduts o abandonats que s’agrupen) o bé per gossos que per total i absoluta irresponsabilitat dels seus

amos volten pels llocs on hi ha, tranquils i arrelats, ramats com si fós el pipi-can més gran de Barcelona.

3- En tercer lloc, i degut a aquesta situació d’indefensió, molts ramaders disposem de la contractació d’una pòlissa d’assegurança per si patim atacs com el viscut aquests darrers dies, però que ni de lluny cobreixen les pèrdues incommensurables del sinistre, doncs es “limiten” a pagar un tant per ovella, sense fer-ne cap valoració extra. Per exemple de si l’ovella estava gestant, tenia xais, si era jove, si era d’una raça en perill d’extinció... Factors que en el nostre dia a dia són completament necessaris a tenir en compte. Així que en tot cas, ni ara ni mai, no podem tornar a permetre que una catàstrofe com aquesta es resolgui sense tenir en compte el valor real de cada un dels animals (del que ja ha costat adaptar-los i fer-los crèixer i del potencial productiu que tenen) ja que un sinistre d’aquestes característiques en el fons, suposa un trasbals que perjudica severament la productivitat del ramat (tant pels animals morts com pels que sobreviuen) i la rendibilitat econòmica de l’activitat queda totalment condicionada a

la indemnització que s’obté. Sense comptar tampoc tot l’esforç i dedicació sobrehumana que suposa cuidar i guardar un ramat en aquests temps tant moderns en que es prima la productivat i rendibilitat econòmica a qualsevol preu i per sobre de coses tan bàsiques i elementals com els cicles naturals de la vida.

Una ovella morta no és com un cotxe, que en pots comprar 1000 avui mateix i et faran el mateix servei, requereixen un procés d’adaptació que condiciona a mitjà i llarg termini la productivitat del ramat.

4- I en quart i últim lloc, demanar si us plau, que tota aquella gent que té cura d’un gos, que s’informi, que prengui consciència de que aquestes coses poden passar, i passen, i no perquè els gossos siguin d’una determinada raça en concret (sobre moltes de les quals hi ha legislacions i normatives concretes) sinó que el problema rau en la ignorància i fatal irresponsabilitat dels seus amos. Perquè en definitiva qui més temor ens fa són aquells animals de dues potes que es creuen racionals, però que amb un tres i no res, indiscriminadament, arruïnen la vida de molts ramaders de Catalunya... Perquè hi ha moltes ovelles al món, però lo nostre món són les ovelles.

POESIA

CARTA

A pagès

Bon resultat de la fumigació

JOANA CERVERA Olost El cel s’esverla d’estels i tan alta com fèmina, la lluna fa el ple es respira una calma de bressol que em convida suament, agafar el son.

Després del descans, la boira remulla l’hort què poc em deixa veure l’espessa manta del jorn sols sento fresca, a la finestra de Pol. Encarada a sud, la Plana és una vall de llana cap a oest, es divisen dues Permanyers i més a prop, fumeja la llar de Rogers.

Ja em sé d’aquí, d’aquest espai immens.

Sant Bartomeu s’esmerça en saber el feu i es transita amb neguit i fressa però no s’obliden d’estimar la gesta.

Veig cares conegudes a cal Monells a la farmàcia, al banc, al forn i a la Masia Oïdà! tant és per on llauri, la rella m’obre pas.

Els camins vesteixen de rastre tardorenc l’hivern és aquí a tocar, tant com el Nadal més trist que mai per a mi, el bès car més silent i màgic, a pagès.

LaRella | 6

CARTA

Joan Roma i Cunill Alcalde de Borredà Aquests dies he volgut comprovar el resultat de la fumigació contra l’eruga processionària que la Generalitat va dur a terme a finals de setembre, en unes quantes comarques de Catalunya, entre les quals el Berguedà i el Lluçanès. Bé, hem de parlar d’una petita part d’aquestes comarques, però, el resultat ha estat contundent. Només cal anar a veure els boscos més afectats i comprovar la situació actual.

Canvi radical , a nivell general.

Toca, doncs, pensar en l’any vinent que ja està aquí. Convé actuar en els boscos propers a les zones tractades aquest any, per rematar la feina. El cicle de la processionària és molt curiós perquè no totes les erugues que

s’enterren per passar a l’estat de crisàlide, surten de cop, sinó que una part poden quedar-se per l’any següent, de manera que un any pot semblar bo, i en canvi el següent, dolent.

En aquest àmbit, tenir l’alcaldessa d’Alpens, Montserrat Barniol, en una Direcció General és útil per quan pots parlar amb algú que no solament coneix el tema, sinó també el pateix, i el diner mobilitzat aquest any ha estat molt més elevat que el d’anys anteriors. Teníem zones del país on feia 8 anys no s’hi havia actuat. Aquests llargs parèntesis permeten la multiplicació de la processionària, si a més a més, el temps acompanya.

Per això és important plani-

ficar a mig i llarg termini, de manera que no deixem espais de temps sense actuar. Millor una mica cada any per evitar haver de fer molt, en un any concret.

El dany de la processionària no és únicament sobre els pins afectats, sinó sobre el conjunt de boscos que es converteixen en llocs impossibles de visitar i passejar, i en territoris mal sans pel bestiar que en surt molt perjudicat.

Toca, doncs, pensar ja en la campanya d’aquest 2017, planificant la situació en que es troben les zones fumigades i les que no ho han estat. D’aquest estudi n’ha de sortir la propera campanya de fumigació, confiant en els mateixos resultats que ha donat la darrera.

12 de gener de 2017

Presenten el dietari de Joan Reixach, un pradenc a la Guerra Civil El treball inclou dades d’interès històric i un acurat treball de recerca de Xavier Cateura i Roser Reixach PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa

“Era el 14 de juliol de mil noucents trenta-set a la una de la nit que, junt amb un altre company, marxàvem de casa”. Així comença la narració en primera persona de Joan Reixach i Fornell, que amb 26 anys va rebre la citació de presentar-se a l’ajuntament per sumar-se a l’excèrcit republicà. Enlloc d’això, Reixach va fugir camí a l’Espanya Nacional. Com ell, hi va haver 48 pradencs que no es van presentar “a files” i van considerar-se “desertors emboscats”.

El dietari relata molt bé el camí que van seguir per arribar a França, segurament ramader.

Va passar per la Casanova del Grau o Colldeplana, fins arribar a les Llosses, on com explica Roser Reixach, va treballar de pagès mentre esperava el guia que el conduïria a travessar la frontera, junt amb altres desertors.

Un cop a França, el tren el va portar fins a Hendaya, i va ser destinat amb els enginyers sapa-

dors a Pamplona. Allí va viure bombardejos. Reixach també va passar pel front de Guadalajara i la batalla de l’Ebre, d’on va escriure ben poc al dietari, com diu la seva filla, “no sabem perquè.

Potser no tenia temps, o el que va viure era molt dur”.

El llibre inclou una relació de totes les persones amb qui va tenir relació durant el conflicte entre el 1937 i el 1939. Com explica la seva filla, molta gent de Prats ha descobert per on havien passat alguns dels seus parents, gràcies a aquestes anotacions.

Cateura i Reixach el diade la presentació/ MFONT

La importància dels dietaris El llibre es va presentar el dissabte 17 de desembre amb els autors, Roser Reixach i Xavier Cateura, i la presència d’Oriol Dueñas, doctor en Història Contemporància, que en va destacar la importància.

Com explica Reixach, ella veia el dietari com un record personal, i se l’havia llegit diverses vegades però no pensava publicar-lo.

Va ser Cateura qui la va animar a tirar-ho endavant. Tal com ex-

plica “són escrits des de la visió directe” i ajuden “a entendre i apropar-nos a la situació viscuda”. Com diu “aquestes petites històries són les que conformen la història d’un país”. Cateura, que ha publicat més dietaris, explica que no era tot o blanc o negre: “no tothom decidia marxar a “l’altre costat” per un mateix motiu”, i “molta gent que veia amb esperança l’arribada de la República, van canviar d’idea en viure la crema d’esglésies”.//

procés

Directori d’Empreses del Lluçanès

ANUNCIA’T

Fes-te visible!

C/ Major, 5 baixos PRATS DE LLUÇANÈS T. 93 850 82 81 comunicaciolarella@gmail.com

El Lluçanès dóna suport a Coma i Forcadell

El passat 27 de desembre el regidor de Capgirem Vic, Joan Coma, va ser detingut pels Mossos d’Esquadra i portat a declarar a l’Audiència Nacional espanyola, a Madrid. Coma està acusat d’incitació a la sedició, per unes declaracions que va fer al ple municipal, defensant les llibertats.

Com ja va passar uns dies abans, el 16 de desembre, quan Forcadell va haver de declarar al TSJC, el Lluçanès va donar suport als acusats, ja sigui des dels consistoris i associacions, en comunicacions a les xarxes socials, o amb la presència en diversos actes de suport.

Un autobús va acompanyar Coma en el seu camí a Madrid. Després de declarar va ser alliberat i rebut per una cinquantena de persones. L’ofensiva contra les llibertats de l’Estat Espanyol cada vegada persegueix més càrrecs electes.//JF - foto: JCOMAJOAN

municipal

Prats, Sant Bartomeu i Alpens aproven els pressupostos del 2017

800.000 € més en els pressupostos de Prats Els pressupostos del 2017 es van aprovar en l’últim ple de l’any, celebrat el passat 21 de desembre, amb els vots a favor de l’equip de govern (ERC), i els contraris de CiU, grup de l’oposició. Isaac Peraire, alcalde i regidor d’Hisenda va explicar les partides d’un pressupost municipal inicial de 2.849.375 €. Com va dir, l’increment de 800.000 € respecte l’any anterior ve donat per consolidar i planificar els serveis públics municipals des d’una vessant social.

S’augmenten les partides destinades a serveis com l’Espai Social per la Gent Gran, el Centre de Dia, o el Casal del Jovent. En el capítol d’inversions, la més important és l’execució del projecte de l’Hotel d’Entitats, que tindrà un cost inicial de 477.590 €, un projecte que segons l’equip de govern permetrà dinamitzar el teixit associatiu i cultural de la població.

Sobre aquest projecte, Jordi Bruch, cap de l’oposició (CiU), explica que veuen bé que es tiri endavant, que fins i tot incorporaven una proposta en el seu programa electoral, però que és una partida molt gran i que “potser no convé gastar-hi tants diners, i menys si provenen d’un crèdit”. Bruch es refereix a un crèdit de poc més de mig milió d’euros que ha demanat l’ajuntament. Bruch també considera que que la partida d’uns 70.000 € destinada a imprevistos denota una “falta de previsió”./JF A SANT BARTOMEU S’APROVEN PER UNANIMITAT El passat 14 de desembre del 2016 es van aprovar en un ple i per unanimitat els pressupostos de Sant Bartomeu del Grau. Enguany el pressupost total és de 893.076,89€ i inclou les partides ja establertes anys anteriors ja que aquests pressupostos han d’estar subjectes a la llei de la despesa i estabilitat pressupostària de l’Estat. Aquests pressupostos no inclouen les inversions en obres grans que s’emprendran al poble durant els propers mesos com la remodelació de la plaça Doctor Griera, que és la plaça Major del poble i també la remodelació del Carrer Vell ja que aquestes obres van en funció de les subvencions de la Diputació o la Generalitat i seran afegides en aquests pressupostos a partir de modificacions en el moment oportú./NV Alpens aprova l’avantprojecte de pressupostos Els pressupostos d’Alpens del 2017, s’aprovaran properament. El passat 15 de desembre, el ple ordinari va tirar endavant l’avantprojecte, que s’ha exposat al públic durant 15 dies hàbils. Si no hi ha cap al·legació, quedaran aprovats uns pressupostos de 600.461 €, una xifra molt semblant a la de l’any passat (588.818 €)./Red LaRella | 7

OPINIÓ

Núm.411

soca-rel

reflexió

La solució no s’aconseguirà amb més impostos, sinó treballant millor Rossend Saltiveri Responsable nacional del sector Porcí d’Unió de Pagesos

Pessebre dins una roca, entre La Torre i Sant Feliu/ NARBOIX

Lourdes el primer dia de l’any amb boira / ASSUMPCIÓ BALLÚS

Cel rogent a Sant Boi de Lluçanès / FRANCESC CARBONELL

CIRC

l’Associació de Circ de Santa Eulàlia a “Invisibles”

Com a responsable d’Unió de Pagesos del sector Porcí, comparteixo moltes de les consideracions que el Síndic de Greuges inclou en l’informe que va fer públic l’1 de desembre sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya; sobretot, la preocupació per la qualitat de les aigües a casa nostra. Crec, però, que és necessari matisar algunes afirmacions i explicar millor el context de la problemàtica per no criminalitzar injustificadament el sector ramader.

Des del sindicat compartim que cal una regulació millor. En aquest sentit fa gairebé dos anys que treballem perquè el Govern ho reculli en el nou decret de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes, que insistim —de moment, sense èxit— que aprovi sense demora. Aquest decret ha de recollir les obligacions mínimes necessàries per garantir una gestió correcta de la fertilització i de les dejeccions i, també en la línia del Síndic, defensem que se’n controli el compliment i, en cas que no es respecti, es procedeixi a sancionar.

Ara bé, des d’Unió de Pagesos no compartim que la solució passi per establir nous tributs ni per la reducció de la cabana

ramadera. Considerem que és el mateix sector el que ha de continuar avançant en la internalització dels costos de gestió de les dejeccions i el que ha fer les inversions necessàries per implantar sistemes de tractament que permetin l’exportació del nitrogen en aquells casos que no es tingui capacitat suficient per gestionar les dejeccions amb aplicacions als cultius com a fertilitzant. I per aconseguir-ho cal seguir treballant per disposar de la informació i els mitjans que ens permetin decidir els sistemes de tractament més adequats en cada cas, i el grup d’experts que va crear el Departament d’Agricultura, el 29 de novembre, esperem que treballin per aconseguir-ho.

Respecte de la proposta de moratòria que recull l’informe del Síndic, cal dir que actualment el Govern ja està aplicant de facto una moratòria a les zones vulnerables: des del juny, l’Agència Catalana de l’Aigua informa desfavorablement tots els projectes de granges de l’annex I de la Llei 20/2009, noves o ampliacions, que prevegin aplicar dejeccions en terres declarades zones vulnerables. Unió de Pagesos considerem que no és la

manera correcta de procedir per la inseguretat jurídica que ocasiona al sector ramader, i que és el nou decret de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes el que ha d’establir, en tot cas, les noves condicions. Des del sindicat, a més, proposem establir condicions diferents a les zones d’alta densitat ramadera [ZADER]: volem evitar-hi la instal·lació de noves explotacions de grans dimensions que comprometen la continuïtat de les explotacions familiars agràries que ja hi ha a aquestes zones perquè poden posar en perill la base territorial de la qual disposen les petites i mitjanes explotacions i que els és necessària per poder seguir gestionant correctament les dejeccions. També a les ZADER és important l’agrupació de ramaders per fer front a la necessitat de posar en marxa sistemes de tractament; en aquest sentit, la nova orientació dels centres de gestió conjunta de dejeccions que planteja el projecte de decret és una bona eina per avançar en aquesta línia.

Totes aquestes propostes insistim que el Govern les vehiculi amb l’aprovació del nou decret de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes.

POESIA

Records de la infantesa JOSEFA CAPELLAS CANDÀLIGA Gironella

Fragment d’INVISIBLES, / WWW.DIRECTA.CAT

El dissabte 7 de gener, 59 persones del Lluçanès van participar de la primera sortida organitzada per l’associació de circ de Santa Eulàlia, que s’ha creat fa menys de mig any.

L’espectacle al que van assistir era INVISIBLES, en el marc del 21è cicle de circ d’hivern organitzat per l’Ateneu Popular 9 Barris, on hi ha l’escola de circ de Barcelona. Dos dels protagonistes de l’espectacle eren el Tomeu Amer i la Griselda Juncà, els professors de les clases de circ que es fan els dimarts. Els acompanyaven Deborah Cobos, Jordi Serra, Blai Juanet i Marc Sastre.

L’espectacle d’una excel·lent qualitat va fer gaudir a tots els assistents que van comprovar entre molts aspectes, el treball en equip, l’esforç i l’elegància que es viu a través del circ.//MS LaRella | 8

No era gaire lluny el poblet de Santa Eulàlia, només aqeuull caminet estret ens separava de la nostra caseta xiqueta i molt solitària, quan el trànsit ràpid encara no hi passava.

Són records humils de la meva infantesa, uns que no s’obliden ni al matí ni al vespre.

Des que perdia un terme a la terra lluçanesa, els més apreciats per mi m’acompanyen sempre.

Per exemple, de quan vaig agafar una perdiu al mateix moment que sortia la seva lloca.

Tal perdiueta novellaja va sortir del seu niu, era la primera que deixava el niu i la closca.

Una bonica sorpresa de tal perdiu vaig tenir, veient-la caminar quan tot just havia nascut.

De caminar ja en sabia i sola ja volia fugir.

Vaig deixar-la tranquil·la amb un silenci conegut.

Molts altres ocells feien nius ben fets i molt rodons;

no entenc com duien tanta paciència pels seus petits.

Hauria de tornar a l’escola on hi havia gafarrons; no sé quin mestre tenien per fer nius tant polits.

Amb la mestra, senyora Joaquima Colomer, hi anàvem un di sí i un altre no els germans, doncs amb els xais nostres també hi havien de ser.

Ells tots els dies volien seguir prats verds i fondals.

Moltes tardes als concerts de contents rossinyols, en aquell fresc fondal d’aquella clara riera, on hi anaven també aquells tranquils rierols, quan hi arribava jo fent de pastora la pau ja hi era.

Un record em duu a prop d’un blat amb roselles, d’un camp verd, vermell i groc tant admirat de mena, fins que a poc a poc feiem petites gavelles, la il·lusió torna com si ho veigues des de tal carena.

esports

12 de gener de 2017

Roma i Farrés continuen amb possibilitats en un Dakar marcat per la pluja Xevi Pons va abandonar després de patir un accident en la segona etapa

Gerard Farrés en un tram del Dakar/ HIMOINSA

LLUÇANÈS Per_ Núria Vilamala

Ja ha començat l’última setmana de la 39a edició del Rally Dakar, una edició renovada amb un recorregut dissenyat per Marc Coma que ha realitzat alguns canvis en les normes que n’han augmentat la duresa. El raid ha arrencat amb un protagonista inesperat, la pluja, que ha provocat la suspensió i reducció d’algunes etapes a més de baixes importants. Pel que fa als pilots del Lluçanès, en l’apartat positiu cal destacar les grans actuacions de Nani Roma i Gerard Farrés, en cotxes i motos respectivament, que els permeten mantenir certes opcions de lluitar per la victòria. A l’altra cara de la moneda, lamentablement, trobem l’abandonament de Xevi Pons en cotxes.

Gerard Farrés, al 5è lloc de la general Després de disputar-se la vuitena etapa del raid el pilot d’Olost Gerard Farrés es situa en el cinquè lloc de la classificació general a 34 minuts del primer classificat, Sunderland (KTM), i a només deu segons del quart classificat Walkner (KTM).

Farrés va arrencar el Dakar amb certes dificultats en una segona etapa en què va quedar novè després que la seva KTM patís certs problemes degut a les altes temperatures. Tot i així el pilot d’Olost va poder acabar l’etapa i va aconseguir el desè lloc en la classificació general, perdent així dues posicions respecte la primera especial. En la quarta etapa Farrés va completar una especial molt regular i va aconseguir la setena posició de la classificació, assolint així la cinquena posició

de la general, lloc que va millorar en la cinquena etapa col·locant-se quart a la general.

Ja en la segona setmana de competició i després de la disputa de la vuitena etapa, Farrés està mantenint la seva regularitat i així també les seves opcions de cara a les darreres i decisives etapes.

Rosa Romero més a prop del seu objectiu Rosa Romero (KTM) es manté ferma al seu objectiu de completar el seu tercer Dakar consecutiu. Després de superar les vuit primeres etapes, la pilot de KTM es troba a tretze hores del primer classificat però està a tan sols quatre dies d’aconseguir l’objectiu de creuar la línia d’arribada el pròxim 14 de gener a Buenos Aires.

Nani Roma continua amb opcions A només quatre jornades del final del Dakar, el pilot de Toyota Nani Roma es troba en la quarta posició de la classificació general en cotxes darrere els tres pilots de Peugeot que formen el podi i a 23 minuts de Loeb, primer classificat.

El pilot de Folgueroles establert a Merlès va començar el Dakar amb una tercera posició en la primera especial. En les següents etapes es va mostrar molt regular i va mantenir la cinquena posició de la classificació general després de quedar-se com a referència de l’equip Toyota degut a l’abandonament del bicampió qatarià, Nasser Al-Attiyah.

Gràcies a una gran cinquena etapa, Roma va aconseguir la quarta posició de la general i es va establir a només cinc minuts de Peterhansel (Peugeot), qui

en aquells moments liderava el Dakar.

Un cop disputada la vuitena etapa, el pilot de Toyota i el seu copilot Haro Bravo ocupen la quarta posició en la general després de perdre 16 minuts en aquesta especial i perdre així el tercer lloc de la general aconseguit en la setena etapa. Roma, l’alternativa als Peugeot, es manté amb opcions i es situa a sis minuts de les posicions de podi.

Pons abandona en la segona etapa El pilot santbartomeuenc Xevi Pons va començar el raid d’enguany amb una gran primera etapa en la que va aconseguir la segona posició de la classificació.

Tot i això va haver d’abandonar el Dakar en la segona especial després de patir un accident i no poder reparar els desperfectes del seu Ford Ranger. Pons va tenir l’accident en una recta on hi havia sis quilòmetres amb perill 1 i en el que el cotxe va rebre un cop sobtat, fet que va provocar un límit de suspensió i que el cotxe sortís rebotat fora de la carretera donant diverses voltes de campana quan anava a 167 km/h. El pilot de Sant Bartomeu i el seu copilot Rubén García van intentar reparar el cotxe però els desperfectes del Ford Ranger no es van poder solucionar i Pons i Garcia van haver de tornar al vivac amb l’ajuda d’un jeep i d’aquesta manera també abandonar el Dakar.

Pons es mostra “disgustat” ja que li hagués agradat poder acabar i fer més quilòmetres. “Ha set molt curt, estic decebut amb mi mateix de no haver pogut fer més carrera, i de no haver disposat de més dies per poder demostrar més la velocitat”, va afirmar el pilot santbartomeuenc.//

patinatge

El CP Lluçanès mostra el seu talent al Festival de Nadal

La Fira de Santa Llúcia, diumenge 11 de desembre, va acabar els actes a les 6 de la tarda amb el Fetival de Nadal del Club Patí Lluçanès. Un cop més les grades del Pavelló Muncipal es van omplir de gom a gom per veure les actuacions d’una seixantena de membres del Club. A la pista, engalanada per l’ocasió, van sortit des dels més petits fins als més grans per mostrar les piruetes, balls i actuacions amb què estan treballant últimament. Els espectacles tan van ser en modalitat de grup com de forma individual. El Club va voler col·laborar amb la Marató de TV3 i per això en acabar el festival tots els participants van sortir a fer un flashmob sobre patins.//LF

curses

Les últimes curses de l’any a Olost i Prats

Cursa de Sant Silvestre a Prats de Lluçanès/ AJPRATS

Cursa dels Nassos a Olost/ AJOLOST

Just abans d’acabar l’any a Prats i Olost es celebren les curses de Sant Silvestre i la Cursa dels Nassos, respectivament. En la 7a edició de la Cursa de Sant Silvestre hi van participar una vintena de persones que a 2/4 de vuit del vespre del dia 31 es van presentar a davant de Cal Bach disfressats per tal de fer el recorregut de 10 o 5 quilòmetres.

A la Cursa dels Nassos també hi van participar una vintena de corredors que van recórrer disfressats els 5 quilómetres semi-urbans que havia marcat el Club Excursionista Via Fora. La cursa dels Nassos va col·laborar amb el banc dels aliments ja que els participants van portar aliments que es van entregar al banc comarcal.//LF LaRella | 9

agenda

Del 14 al 23 de gener

Dissabte 14 LLUÇÀ_ CONCERT_ A ¾ d’11 de la nit a la Fonda la Primitiva concert de Guillem & Marta Roma

Diumenge 15 LA TORRE D’ORISTÀ_ TROBADA DE CORALS DEL LLUÇANÈS_ A 2/4 de 6 de la tarda a la Sala Polivalent SANT FELIU SASSERRA_ CROSS ESCOLAR_ Sortida a les 10 del matí PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCURS PINTURA RÀPIDA_ Inscripcions de 8 a 10 del matí a Cal Bach.

A 2/4 de 2 del migdia entrega de premis i aperitiu

Núm.411

5 de la tarda al Centre de dia, espectacle infantil “El domador de puces” amb Fèlix Brunet. A les 9 del vespre a la Sala Cal Bach pregó de Festa Major amb Manel Bueno i Castillo, seguidament concert de Lluçaveus.

A 2/4 de 12 de la nit al Pavelló Ball i versions amb l’orquestra Moonlight, seguit de discomobil amb DJ Xandri

Diumenge 22 PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR_ A les 11 dek natí a Cal Bach, formació del seguici acompanyats del gegants i la banda de l’Escola de Música per anar a l’Església Parroquial on tindrà lloc l’Ofici Solemne amb la Coral Sant Jordi. Seguidament a la plaça Vella, la Trencadansa. A continuació a

Cal Bach entrega de premis del concurs d’aparadors i brindis de Festa Major. A les 6 de la tarda al Pavelló, concert de Festa Major i audició de sardanes amb l’Orquestra Selvatana. A les 10 de la nit a la Sala de Plens de Cal Bach, Seranata amb l’Orquestra Selvatana. A 2/4 de 12 de la nit al pavelló, Ball de Gala amb Orquestra Selvatana

Dilluns 23 PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR_ A 2/4 de 10 del matí passejada pels voltants de Prats amb sortida davant de Cal Bach. A 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran torneig intergeneracional de jocs de taula

Divendres 20

MOU-TE

El pregó de Festa Major de Prats dedicat a la memòria La setmana dels barbuts acaba amb Sant Vicenç que és sinònim de la Festa Major de Prats.

El tret de sortida dels actes serà el diumenge previ al sant del patró amb el XXXIè concurs de pintura ràpida amb el jurat format per la Marta Farré, el Jordi Ferrando i el Jaume Sangrà. El cap de setmana de Sant Vicenç arriba carregat d’actes.

El joves seran protagonistes a les actuacions musicals del divendres 20 a la nit i la gent gran ho serà dissabte 21 al migdia amb la reobertura de l’Espai Social de la gent gran.

La memòria històrica també tindrà un espai important aquesta Festa Major tenint com a pregoner Manel Bueno, refugiat a Prats juntament amb la seva mare durant la Guerra Civil. El dia de Sant Vicenç portarà la trencadansa al matí i les actuacions de l’Orquestra Selvatana a la tarda i a la nit.

Els actes acabaran la setmana següent a Sant Vicenç amb el torneig de jocs intergeneracionals i la Ferèstec.//LF

Clown en benefici del Centre Santa Llúcia

ORISTÀ_ ESPECTACLE MUSICAL_ A 2/4 de 6 de la tarda a la Sala Polivalent espectacle “Música i Humor” del Grup Teatral Pep

Ja es poden comprar les entrades per veure Guillem Albà i la Marabunta a l’Atlàntida de Vic, el proper 5 de febrer a les 6 de la tarda. L’espectacle, jove i esbojarrat és un show de clown guiat per la bogeria d’Albà, amb música en directe i molta diversió.

Els beneficis recollits es destinaran al Centre Santa Llúcia, que atén adolescents en situació de risc. Les entrades es poden obtenir a: latlantidavic.cat.//Red

PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR_ A les 8 del vespre a la Sala Cal Bach presentació del llibre “Som tan diferents?” d’Anna Pineda. A 2/4 de 11 de la nit a la Sala polivalent, Poli-pub amb concert de Gislèn i Mar i versions amb Quico Lloms

Trobada de corals a la Torre

Dissabte 21

8 corals del territori es trobaran el proper 15 de gener a la sala Polivalent de la Torre. El repertori començarà a 2/4 de 6 de la tarda, amb cançons dels respectius repertoris, que a diferència d’altres anys no seran només nadales. L’acte és gratuït i obert a tothom i clourà amb un berenar.//Red

PRATS DE LLUÇANES_ FESTA MAJOR_ A les 12 del migdia a l’antic Club de Jubilats, reobertura de l’Espai Social de la Gent Gran. A les

Instagram #Lluçanès

@llumicolor_ El molí de L’Aumatell tot gelat #lluçanès #river #olympus #omd10

LaRella | 10

@xpuigde_ Escultura amb motoserra. 100% fusta d’arbre. TOKEM FUSTA. #chainsaw #sculpture #wood #tree #pine #carving #witch #bruixa #rocamentidera #rocamentideraprojects #lluçanès

@ariacado_ Every breaking wave - U2 #lluçanès #instaosona

@tinavilacompanyo_ BON dia fred de vigília de reis! #lluçanès #fred #eltemps #espaiterra

@etxevivi_ Aquest any per reis només demano dues coses: l’independència de Catalunya i la comarca del #Lluçanès!! #lluçanesescomarca #independència #DUI #catalunyaexperience [...]

directori d’empreses del lluçanès

CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS NOU!

PER

PER

1/2 ANY

1 ANY

93 850 82 81 | comunicaciolarella@gmail.com

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ANIMALS

la rella -publicitatMESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

la rella -publicitat-

93 850 82 81

93 850 82 81

ALLOTJAMENT

la rella -publicitat-

93 850 82 81

ASSEGURANCES CONSULTORIES GESTORIES

CONSTRUCCIÓ I MATERIALS

DIETÈTICA

FLORS I JARDINS

C/ DEL MAS DE BIGAS, 8-26 T. 93 885 42 61 / 93 885 05 37 / 93 881 47 13 F. 93 889 47 33 / 93 883 36 71 - 08500 VIC corretja@corretja-sl.com www.corretja-sl.com

la rella -publicitat-

DIVERSOS

93 850 82 81

Per a particulars i/o empreses

M. 620 90 31 80 T. 93 850 80 65

DIARIS LLIBRES REGALS

C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

ENERGIES

BANCS I CAIXES

La Bona Sort EXCAVACIONS I GRAVES

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES LA LOTERIA DEL LLUÇANÈS AL VOSTRE SERVEI !

loteriadeprats@gmail.com tel/fax: 93 850 80 59

L' ESTANC Tabacs, papereria, fotocòpies, material escolar, objectes de regal i servei a empreses!

Telf. 93 856 00 54 C/ Major n. 17 Prats de Lluçanès

ESCURAXEMENEIES

ESTÈTICA

FORMACIÓ IDIOMES

FOTOGRAFIA

HOSTALS BARS RESTAURANTS

PERRUQUERIA

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

FUSTERIA MOBLES

FORNS DE PA

INSTAL·LACIONS

la rella -publicitat-

93 850 82 81

TALLERS MECÀNICS

PINTURES

TAXIS

SERVEIS

SABATERIA

SERVEIS INFORMÀTICS

TINTORERIES

SALUT

TREBALLS FORESTALS

encants

12 de gener de 2017

ES VEN »»LLAR DE FOC de ferro. T.: 650 777 163 (R11/02) »» SEAT IBIZA blau-gris. 29.000Km. Del 2005. Automàtic, 3 portes. Adaptat per minusvalia. T.: 660 050 076 (R11/06) »»aïllant tèrmic per sostre Westfalia d’una T4. Preu: 120€ negociables (Preu nou: 400€!). Mail: jsalvans@uninetglobal. com (R11/03) »»TerrenY urbà lliure de càrregues i directe del propietari. A Prats.. 416m2 edificables i 166m2 de rústic adossat per hort, jardí, magatzem... Al C/ Mestre Pecanins.

60.000 €. T.: 696 020 016 (R11/03) »»CALDERA de ferro colat antiga tipus PUELA de 150 litres. Preu a convenir. Envio fotos. T.: 695 505 867 (R10/09) »» JOC porta-esquís Thule de barra, amb clau. Nous per estrenar. Whatsapp. T.: 695 505 867 (R10/10) »»SOMIERS I MATALASSOS, alguna taula, armari i cadires. T.: 618 463 032 (R10/05) »» CASA de dues plantes a Olost. Amb hort i garatge. Al C/Berga nº9. T.: 93 856 00 76 (R10/08) »» TAULETA de centre de fusta color Wengué, TAULA MENJADOR (195x90cm) es pot allargar 40cm per cada cap, i 8 CADIRES. En bon estat. T.: 659 454 023 (R10/03)

»» RÀDIO ANTIGA dels anys 60’s amb làmpares de mercuri. RELLOTGE ANTIC de pèndol. T.: 695 505 867 (10/13) »» CADELLS d’Espanyol Breton de molt bons pares caçadors. T.: 663 019 909 (R10/08) »» CALAIXERA ditada antiga per restaurar de finals del s.XIX. Whatsapp. T.: 695 505 867 (R10/11) »» BATERIA musical en bon estat. Whatsapp.

T.: 695 505 867 (R10/12)

racó de la feina

659 454 023 (R10/04) »»ASSECADORA BRU seminova per 180 €.

T.: 693 398 219 (R10/01)

ES LLOGA »» DÚPLEX a Sant Feliu Sasserra. Lluminós.

Té 95m2, 3 hab., 2 banys, garatge de 35m2. En molt bon estat. 280€/mes. T.: 630 087 128 (09/09)

»» CASA A MANLLEU. Amb golfes, 2 pisos, estudi i baixos grans. En perfecte estat.

Ideal per inversors o dues famílies. T.: 616 083 887 (R10/06)

»»PIS a Prats. De 2 habitacions, moblat, al centre del poble. Amb parquet, aire acondicionat i totalment equipat (nevera, rentaplats, rentadora). 350 €/mes). Amb opció de garatge. T.: 636 739 325 (R11/04)

»» CALAIXERA ANTIGA RESTAURADA. T.: 616 083 887 (R11/07)

»» PIS a Santa Eulàlia de Puig-oriol. T.: 666 68 36 39 (R09/02)

»» CONGELADOR 140x60 horitzontal. Molt ben conservat, 120€. CADENES PER LA NEU per estrenar 175/15 - 184/14 185/70/15 - 195/70/14. Whatsapp. T.: 695 505 867 (10/14)

ES BUSCA

»» MOBLE de cuina i ELECTRODOMÈSTICS (placa d’inducció de tres focs, campana extractora, rentaplats, microones i forn).

En bon estat. Junt o separat. T.: 659 454 023 (R10/02) »» SOFÀ Relax elèctric de tres places i butaca. De color marró. En bon estat. T.: 659 454 023 (R10/03) »» MOBLES DE MENJADOR (bufet amb mirall i vitrina color cirerer) LÀMPADA de menjador de 8 bombetes molt treballada. T.:

»» FURGONETA de 2a mà. T.: 619 91 85 79 (R09/05) »» BICICLETA ESTÀTICA. T.: 650 777 163 (R11/01)

S’HA PERDUT »» UN PENJOLL ANTIC.el diumenge 27 de novembre a Oristà. A la sala o pel carrer.

T.: 608 79 06 64 (R10/16) »» CADENA amb una creu d’or. Perduda el dia 22/11 al C/Major de Prats, entre l’Av. Pau Casals i la Pl.Església. Gran valor sentimental. T.: 608 27 86 14 / 93 856 02 28 (R10/05)

OFERTES > cuidar gent gran i neteja_ 680 512 051_ Dona de 36 anys s’ofereix per cuidar gent gran, netejar escoles, pisos... Molta experiència. De dilluns a divendres o per hores. Cotxe propi (RF/2-402) > tasques domèstiques _ 693 398 219_ M’ofereixo per tasques domèstiques o per cuidar avis, a Prats.

(RF/1-405) >pastisser _ 608 812 098_ S’ofereix pastisser per caps de setmana i festius. Flexibilitat horària. Amb experiència i serietat. (RF/1-407) >cuidar gent gran _ 93 856 06 08_ Noia de 37 anys s’ofereix per netejar cases (RF/3-410)

DEMANDES >cuiner/A_ 93 813 98 86 // 631 829 092 - Cuiner/a de dilluns a dissabte (excepte dimarts) per un bar de Sant Feliu Sasserra (RF/1-410) >cuidar i netejar cavalls _ 639 35 44 78 _ Persona per cuidar i netejar cavalls a Santa Maria de Merlès. 2 hores diàries aprox. de dimecres a diumenges.

Fem contracte. (RF/2-410) > dependenta/venedora_ interessats enviar CV a: elisabet@fornfranquesa.com - Dependenta a l’Agrobotiga del Lluçanès. Caps de setmana i festius (RF/1-409) >cambrer/a_ 93 852 71 23 - Es busca cambrer/a per restaurant del Lluçanès. Caps de setmana (RF2/-409)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 28 de desembre de 2016 al 10 de gener de 2017 TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

OLOST_ 28 de desembre

15,4

OLOST DIA

Màx.

Min.

28

15,4

29

TEMPERATURA MÍNIMA ORISTÀ_ 6 de gener

ORISTÀ l/m2

Màx.

Min.

-2,4

12,8

14

-4,8

30

11,7

31

-8,8

PRATS l/m2

Màx.

Min.

Per sant Antoni de gener,

a les cinc el sol veuré

Cº

SANT BOI l/m2

l/m2

Màx.

Min.

-5,2

14,6

3,6

10,4

-7,3

17

1,9

-3,2

11,1

-6,2

10,3

1,1

11,4

-2

8,2

-6,3

9,6

0,2

0,2

1

4,8

-4,9

3,3

-6,9

6,6

-1,5

0,2

2

9,6

-5,6

9,2

-8,1

8,2

-1,9

0,2

3

9,3

-4,1

7,7

-5,8

9,7

-0,1

4

11,4

-2,1

11

-2,9

10,7

0,6

0,2 0,2

5

8

-4

11

5,8

8,1

-1,6

6

9,2

-6,9

8

-8,8

8,6

-2,4

7

10,5

-5,1

10,3

-7

8,6

1,1

8

8,8

-4,4

7,2

-6,7

11,3

0,9

9

3

-5,2

2,7

-7,5

3,8

-1,1

10

9,8

-3,1

8

-5,1

10,4

0,6

0,2 0,2 Núvols de fred a Sant Boi de Lluçanès / F: FRANCESC CARBONELL

LaRella | 15