R473

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 7 | NOVEMBRE | 2019 NÚM: 473

www.larella.cat

Sucarrats, president d'un consorci dividit

PÀG 5

Ramon Besa, Premi Nacional de Comunicació El periodista perafitenc ha estat guardonat en la categoria de premsa PÀG 4

L’entrada de les tropes franquistes 5a part dels reportatges sobre la Guerra Civil PÀG 5

20 anys de bruixes!

La història real, la innovació i l’autocrítica, èxits de la Fira de les Bruixes

er interior t s ò p b m A PÀG 3

Tot era fàcil La columna de Carolina Font PÀG 15

La vinyeta d’Adrià Davins Ramon Padrós, l’altre candidat a presidir el Consorci, en el moment de la votació.//JFREIXA

NOTÍCIES CUINA

Isaac Monzó finalista del premi Cuiner 2019

El xef Isaac Monzó, del restaurant Cal Trumfo de la Torre d’Oristà, és un dels cinc candidats al premi ‘Cuiner 2019 Fòrum Gastronòmic’ que aquests dies s’estan votant a través del web de La Vanguardia, en una enquesta que s’allargarà fins al dia 13 de novembre a la mitjanit. El guanyador es donarà a conèixer el pròxim 20 de novembre en el marc del Fòrum Gastronòmic Barcelona. Els altres candidats són Zhou Mengxin (Somiatruites, Igualada); Sergi Ortiz (L’Antic Forn, Cervera); David Rustarazo (Nairod, Barcelona); i Pere Venturós (Terra, Berga).

Isaac Monzó fa més de 18 anys que viu al Lluçanès. El primer restaurant que va portar a la comarca va ser La Primitiva, de Lluçà, on va estar durant 4 anys. També va formar part de la primera plantilla de cuiners d’Els Casals, a Sagàs, durant més de tres anys. En els darrers temps, ha sigut professor de l’Escola d’Hostaleria d’Osona, fins que fa poc més de dos anys va decidir anar un pas més enllà i obrir el bar-restaurant Cal Trumfo, amb productes ecològics i de proximitat, després de remodelar l’espai on hi havia el restaurant l’Arbequina.//FV

BAR

Relleu al Canya i Teca després de 37 anys

De l’1 de desembre del 1981 al 31 d’octubre de 2019.

Miquel Freixa i Inès Vilalta han tancat aquesta setmana gairebé quatre dècades de servei ininterromput al bar Canya i Teca, al passeig del Lluçanès de Prats.

“Vam començar amb l’ajuda de la meva germana i el cunyat, amb la idea d’oferir un bar amb una decoració interior semblant a un pub, i amb punxa discos”, explica Freixa, que reconeix que al llarg d’aquests anys hi ha hagut “molt ambient, moltes juergues”.

El negoci l’entomen un grup de socis “familiars”, la majoria de Prats. La seva intenció és conservar l’esperit del Canya, però potenciant el públic jove amb la renovació de la sala interior (el club), la celebració de nits temàtiques o actuacions en directe.//Red

LaRella | 2

Núm.473

Rocaguinarda capgira Olost durant un cap de setmana

Moment de les representacions//F: XAVIER NAVARRO

OLOST Per_ Lluc Corominas

El nom de Perot Rocaguinarda va tornar a ressonar pels carrers del centre d’Olost al passat diumenge, 3 de novembre, en motiu de la 11a edició de la Fira d’en Rocaguinarda, el format de representacions teatrals als carrers del poble que conviu amb la tradicional Fira de productes artesanals. La Fira d’en Rocaguinarda suposa la implicació de més de 100 persones

del poble contant actors i actrius, atrezzo, equip de maquillatge i perruqueria, entre un llarg etcètera de col·laboradors. Les representacions van marcades per l’humor desenfrenat, els anacronismes i un gran dosi de sàtira que construeixen una identitat genuïna i única. Ramon Marsó, actor que es converteix en Perot Rocaguinarda al dia de la Fira, assegura que “la gent ja sap que ve a veure i vam connectar molt ràpid. Estem molts satisfets, una vegada més”.

Com cada any, es van renovar i actualitzar les escenes i no van faltar-hi referències a l’actualitat.

Entre elles, una guàrdia que vestia tricorni durant l’escena de la lluita entre Nyerros i Cadells a la plaça, un dels actes més importants del cartell, que va acabar amb la unió dels dos bàndols per entonar junts la cançó, “Ens en sortirem”, del grup osonenc, Obeses. La Fira la va tancar un final “emotiu”, segons Marsó, amb la celebració de l’Indult de Rocaguinarda i la llegida d’un manifest en contra la sentència als presos i preses polítiques independentistes.

Al llarg del cap de setmana també es va poder gaudir de visites guiades a l’Espai Perot dedicat a la figura de Rocaguinarda i del reportatge “Dona i guia a l’Himàlaia” d’Eva Freixa i Meritxell Verdaguer. El dissabte també es va portar a terme, com cada any, el Correfoc Infantil a càrrec dels Cremats d’Olost i la projecció d’un documental per part del Club Excursionista Via Fora, enguany “La febre dels Andes, un viatge en bicicleta” sobre l’aventura d’Alba Xandri i Ricard Calmet.//

BAR

El Cafè del Mig celebra 90 anys d’història El passat 30 d’octubre l’històric bar de Perafita, el Cafè del Mig, va celebrar 90 anys. Sempre familiar, el negoci el van obrir l’any 1929 el Jaume Puig i la seva mare, després de pagar un traspàs de 775 pessetes a l’antic propietari, qui es creu que ja hi tenia un bar des de feia una quinzena d’anys. A Perafita hi havia el Cafè de Baix, el del Mig i el de Dalt, i durant una èpo-

ca el del Mig va rebre el boicot de veïns per temes polítics.

El relleu del bar el van agafar el Jaume Puig fill i la Mila, i actualment el regenten la Mònica, la seva filla, i el Marc.

Unes 150 persones van assistir a la festa, i van poder recuperar la memòria d’aquest lloc emblemàtic gràcies a la troballa de cartes i documents dels seus inicis.//Red

Moment de la celebració//F: RAMON CASALS

NOTÍCIES

7 de novembre de 2019

Marc Sucarrats, escollit president d’un Consorci dividit LLUÇANÈS

Carolina FONT

Per_ Ferran Vila

Incertesa, sorpreses, pressions i negociacions d’última hora. El relleu al capdavant de la presidència del Consorci del Lluçanès s’ha convertit, les darreres setmanes, en el principial tema de conversa entre alcaldes i regidors de la comarca, que no han aclarit qui ocuparia la presidència fins aquest mateix dimarts al vespre amb l’obertura de l’urna i el recompte dels vots secrets: 14 per a l’alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, 12 per a l’alcalde de Sant Martí, Ramon Padrós i tres abstencions. En total, 29 persones han hagut d’escollir entre les candidatures que des de l’empat de la setmana passada -per 11, 11 i 5 vots respectivament- es disputaven la presidència de l’organisme. En l’elecció hi han participat representants polítics de tots els municipis excepte Merlès, a més de les entitats que històricament compten amb dret a vot. D’aquestes, la Unió de Botiguers de Prats, l’ADF i la Unió de Pagesos ja van votar en el primer intent d’elecció, el dia 29 d’octubre, mentre que el Solc i l’associació d’Agroturisme del Lluçanès han designat representants aquesta setmana per poder prendre part de l’elecció. En la mateixa sessió també es van escollir com a vicepresidents el regidor olostenc Ramon Ambrós (ERC), i l’alcalde de Sant Boi de Lluçanès, Marc Parés (independents), que va anunciar la intenció de partir-se la legislatura amb el també independent David Puyol, alcalde de Sant Bartomeu.

DOS CANDIDATS DE JUNTS PER CATALUNYA La presidència de Sucarrats comença inevitablement marcada per la situació insòlita que ha portat a l’aparició de dues candidatures procedents de la mateixa formació política. Tal com va avançar LaRella, a mitjans de setembre van començar els primers moviments per buscar un relleu a l’exalcalde de Prats i fins ara president del Consorci, Isaac Peraire.

De les converses entre els representants polítics de Prats, Olost, Sant Boi i Oristà en va sortir una primera proposta, que preveia la presidència de Sucarrats, amb Ambrós i Parés de vicepresidents, però que de seguida va topar amb recels d’altres municipis.

La divisió es va fer evident durant la que havia de ser la sessió per escollir el nou president, el dimarts 29 d’octubre, quan Ramon

LA COLUMNA

Tot era fàcil El Consell General del Consorci, amb el president i vicepresidents en primer terme.//F:JFREIXA

Padrós va revelar per sorpresa que també optaria a la presidència i va desencadenar així una votació entre dos alcaldes de la mateixa formació que va acabar en empat i va provocar moviments de fons dins de les files tant de Junts per Catalunya com d’Esquerra Republicana. Durant la sessió d’aquest dimarts, l’alcalde de Prats, Jordi Bruch, va fer evident el malestar de Junts amb l’alcalde de Sant Martí, assegurant que dins del partit “hi havia una entesa total” sobre l’elecció de Marc Sucarrats. Bruch va demanar fer autocrítica qualificant de “vergonyosa” la situació dels últims dies, alhora que va animar a “posar els comptadors a zero” i deixar de banda els “retrets personals o entre pobles”.

BOIXADÉ, BARNIOL I GÜELL RECELEN DEL NOU GOVERN Des de les files d’ERC, tant l’alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, com la d’Alpens, Montse Barniol, van prendre la paraula per mostrar la disconformitat amb la composició final de la presidència i les vicepresidències. Barniol va assegurar que Ambrós “té la nostra confiança personal, però no és el representant d’Esquerra al Lluçanès”, alhora que demanava “reconèixer les discrepàncies i ser honestos”.

Eva Boixadé, que s’havia postulat com a vicepresidenta, va retirar la candidatura entenent que anava lligada a l’elecció de Padrós com a president: “ens ha ofert honestedat i coneixement, em dec a ell i no entenc que no s’hagi arribat a un acord per repartir les responsabilitats dos anys per a cada candidatura”, va afirmar l’alcaldessa de Lluçà, que es referia així a una proposta feta pública per l’alcalde de Sobremunt, Albert Güell, segons la qual Padrós i Sucarrats haurien sigut presidents dos anys cada un. Güell va denunciar que “s’ha perdut el consens” i va apuntar que des de Sobremunt es donarà suport “als projectes

que tinguin sentit, però hi serem per denunciar el que no es faci bé”. “No posarem el comptador a zero, nosaltres tenim memòria”, va afegir-hi l’alcalde d’Independents per Sobremunt. A través de Twitter, Güell va afirmar que el futur del Lluçanès s’havia “tornat a decidir des d’Osona”.

PADRÓS APUNTA A INTERFERÈNCIES EXTERNES I SUCARRATS DEMANA MIRAR ENDAVANT Enmig de retrets a banda i banda, el segon candidat en discòrdia va prendre la paraula per apuntar que la votació d’aquest dimarts no era “neta, neutra i espontània” com la que la setmana anterior havia acabat en empat.

“Aquest cop hi ha hagut moltes pressions”, denunciava Padrós, que es va dirigir explícitament al president de Junts per Catalunya a Osona, present entre el públic.

“Interferències al Lluçanès, les mínimes”, li va etzibar.

En aquest context d’allò més enrevessat, el nou president del Consorci va fer una crida a mirar endavant i treballar conjuntament per “per seguir amb els projectes començats, i engegar-ne de nous per donar el servei que es mereixen els ciutadans del Lluçanès”.

Sucarrats va lamentar no haver aconseguit un acord, i es va posar a disposició de tots els alcaldes de la comarca. Com ell, el nou vicepresident Ramon Ambròs va demanar posar-se a “treballar conjuntament”, mentre que el vicepresident segon, Marc Parés, va agrair haver comptat amb el suport de les dues candidatures, a qui va dir que “hauria estat millor treballar conjuntament per incloure totes les sensibilitats”. L’alcalde de Sant Feliu, Josep Romero, que actuava com a president de la mesa d’edat, també va demanar “acabar amb les discussions i mirar endavant treballant tots units”.

Una unitat que, de moment, no sembla concretar-se més enllà de la foto que va servir per tancar la sessió.//

Quan van començar les meves columnes a la Rella, arribava la quinzena que em tocava, mirava al meu voltant, i de tot el que ocupava la centralitat informativa, que eren un parell de temes, tres a molt apurar, escollia el que més m’atreia.

Ara passen moltes coses i molt ràpid. Tant, que fins i tot s’ha avançat la meva columna. Tant, que passen coses sense que ens n’adonem.

Una d’aquestes coses, que almenys a mi m’havia passat per alt, és el Decret de Seguretat Digital, un Decret aprovat per la via d’urgència que va entrar en vigor aquest dimarts dia 5. En un primer moment no hi vaig parar atenció, els titulars es van centrar en que era una mesura per acabar amb la república digital impulsada per la Generalitat. Com que el món digital em queda un xic aliè i la república digital més, vaig pensar allò de, com serà que a mi m’afecti gaire. Fins que sorpresa, un dels punts d’aquest decret preveu tallar internet si hi ha una amenaça de desordres públics greus. Que un Decret així s’aprovi per la via d’urgència i que ho faci un govern en funcions és greu. Que alguns ho acceptin és normal, però que alguns altres no ho denunciïn, ni ho publicitin massa, i ni ho ataquin és lamentable. I em porta a pensar de fins a quin punt ens poden representar.

Dit això, i per sort, l’executiu necessita una ordre judicial per dur a terme tal flagrant vulneració dels nostres drets. I com totes sabeu, la justícia d’aquest país és la més justa que hi ha. I ho ha demostrat amb escreix en les últimes sentències dictades.

Sentències com la de la violació grupal de Manresa, on 5 homes van violar una nena de 14 anys mentre un 6è s’ho mirava tot fent-se una palla. La condemna: abús per als 5 autors, i pel 6è llibertat. Lliure perquè a aquest l’acusaven d’un delicte d’omissió de socors i clar, la noia inconscient com diu la sentència que estava, no va poder demanar ajuda. I si als altres els condemnen per abús és perquè no van haver de fer ús de violència ni hi va haver intimidació, perquè si la noia ni xerra ni es mou, quin cony de violència has de fer servir. I segons la llei espanyola si no hi ha ús de la violència per molt que et violin és un abús.

La sentència no fa res més que interpretar la llei. Llei que fa anys que cal reformar. Llei que empara a uns i revictimitza a les altres. Llei que ja no protegeix. Llei, que com tantes d’altres d’aquest Estat, està al servei de qui té poder.

I per aquesta llei, i per tot el sistema patriarcal sobre la qual es manté, el dia 25 omplirem els carrers, per dir que no morim que ens maten. I que volem ser lliures i no valentes. Clar que arribats en aquest punt, potser el més correcte seria dir que el dia 25, com cada dia de l’any fins que ho canviem tot, seguirem als carrers.// LaRella | 3

LA GUERRA CIVIL A PRATS DE LLUÇANÈS V

Núm.473

L’entrada de les tropes franquistes batalla, sinó que hi va haver presoners afusellats.

Les tropes rebels comptaven amb unes unitats de xoc especials, els Tabor, que van ser els primers d’entrar a la població, on encara resistien sis tancs i dos carros blindats republicans. Tots els entrevistats coincideixen en afirmar que aquests Tabor, coneguts popularment com a «moros», tenien «carta blanca» per fer el què volguessin durant unes hores. La seva imatge física, l’actitud i la manera de comunicar-se va produir un gran impacte entre els veïns. Segons el relat dels testimonis, arribaven “afamats i assedegats”, estaven obsessionats en trobar les dones, empaitaven els animals de pèl o ploma per menjar-se’ls i s’emportaven tot tipus d’objectes lluents i peces de roba diversa. Per aquests soldats, tots els homes que trobaven eren “rojos”. La mala sort va fer que un pradenc, Lluís Noguera Cabirol, el Negret, morís en sortir a donar-los la benvinguda, segons el registre de defunció, per ferides produïdes per una arma de foc.

Uns dels episodis més cruents van ser les vexacions i violacions que van patir algunes dones del poble per part de les unitats dels Tabor. Uns fets que van ser coneguts posteriorment per al-

guns convilatans, però que mai ningú es va atrevir a denunciar. És un episodi al qual no es fa referència en cap dels documents localitzats i que només ens ha arribat per testimonis orals. Ha estat un tema tabú durant molt temps, molt difícil de tractar, i del qual alguns entrevistats s’han negat rotundament a parlar-ne.

Aquests successos no van merèixer en cap moment la repulsa dels comandaments de l’exèrcit ni de les noves autoritats, tant a nivell local com a instàncies superiors, i s’han mantingut silenciats i ocults encara fins avui.

L’endemà de l’ocupació i els dies posteriors es va repetir una mateixa escena a diferents punts del municipi: carros de trabuc plens de cadàvers per enterrar. I no al cementiri, sinó a qualsevol camp, marge o altre indret que no dificultés massa la tasca. L’exèrcit franquista no va fer cap esforç per donar sepultura digna als centenars de persones del bàndol republicà que havien perdut la vida en el combat o que es trobaven refugiades al poble. No es va fer cap cens de baixes ni es van identificar les víctimes. Tampoc es va deixar constància dels llocs en què havien estat sepultades. Les autoritats militars només es van preocupar dels que havien lluitat amb l’exèrcit rebel, que van enterrar al cementiri. Era una forma més d’humiliar l’enemic i mostrar la seva superioritat.

Cossos localitzats a la fossa de Sant Andreu de Llanars el 2017.// ROSER REIXACH

L’OBERTURA DE FOSSES Entre el 24 i el 27 de juny del 2004 es va obrir a Puigvistós, als afores de Prats de Lluçanès, una fossa comuna que es va presentar com a prova pilot a Catalunya per a posteriors investigacions. En aquesta fossa d’aproximadament 4x4 metres hi van trobar un total de set cossos humans amb restes d’altres elements i materials i posteriorment se’n va poder identificar un, Claudi Arnó, un refugiat veí d’Almacelles. Els altres sis soldats es van enterrar el 2017 en un nínxol de titularitat municipal al cementiri de la localitat.

Aquest mateix any 2017 es va tornar de nou a fer una prospecció a diferents zones, l’entorn de l’ermita de Sant Sebastià, Sant Andreu de Llanars, Galobardes i Serraseca. A les dues últimes no hi van trobar restes però sí a les altres. A l’entorn de Sant Sebastià es van localitzar entre onze i catorze individus sepultats a molt poca profunditat. A Sant Andreu de Llanars es va descobrir una fossa intacta al centre del cementiri amb quatre individus, dos a sobre i dos a sota, enterrats amb la seva vestimenta.

Les dues actuacions van anar a càrrec de la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament de la localitat.//

Per_ Anna Gorchs i Roser Reixach

La majoria de testimonis de l’entrada de les tropes franquistes a Prats de Lluçanès el 3 de febrer del 1939 van ser dones i nens i nenes perquè els homes s’havien fet fonedissos en no tenir clar què els podria passar quan arribés l’exèrcit rebel. En els mesos previs hi havia hagut diferents mobilitzacions de lleves per a l’exèrcit republicà, que demanava nois joves però també homes d’edat avançada. Davant aquesta crida alguns d’aquests homes ja van optar per amagar-se a la mateixa casa on vivien o també a domicilis propers.

A finals de gener es van convocar tots els que quedaven al poble a cal Duran, que llavors era la seu del quarter general de l’exèrcit republicà, per anar a fer fortificacions. Segons diferents testimonis els que van poder es van escapar i ocultar entre altres llocs a balmes i cases de pagès del municipi i dels pobles veïns. Els entrevistats explicaven que a partir de l’1 de febrer hi va haver molt trànsit a la localitat. Gent que fugia cap a la frontera i que s’aturava a demanar menjar o beure en algunes cases de pagès, que amb pocs dies de diferència van trobar-se amb la presència dels republicans que es retiraven i dels franquistes que arribaven.

Dos dies abans de l’entrada de l’exèrcit franquista, tot el poble era un cúmul de sorolls d’explosions, xiulets i ràfegues de diferents armes. La gent s’havia instal·lat a les plantes baixes de les cases i protegia les parets i portes amb matalassos per evitar que hi travessessin les bales.

Abans d’abandonar la vila les tropes republicanes van cremar la farinera amb tot el gra que hi havia dintre. L’incendi es veia des de diferents punts del Lluçanès i això va provocar molta inquietud entre tots els homes que estaven amagats perquè no sabien si afectava els seus familiars i coneguts.

Les unitats de l’exèrcit republicà que resistien a Prats de Lluçanès apuntaven en direcció a Sant Feliu Sasserra, per on es preveia que entrarien les tropes rebels, i per aquest motiu van construir nombroses trinxeres entre altres llocs al camí de Santa Eulàlia de Pardines o a la zona de la Pedragosa, uns vestigis que encara avui són visibles.

Segons la documentació de l’Archivo General Militar de Ávila (AGMAV), l’ofensiva franquista va anar a càrrec de la 54a Divisió, enquadrada al Cos d’Exèrcit d’Aragó, reforçada de ben a prop LaRella | 4

Comunicat de l’entrada de les tropes franquistes a Prats de Lluçanès.// © ARXIU MUNICIPAL PRATS DE LLUÇANÈS

per la 53a Divisió. Quant al bàndol republicà, per les dades recopilades es pot constatar la presència de les brigades mixtes 141 i 142 pertanyents a la 32a Divisió de l‘XIè cos de l’Exèrcit de l’est. A més la 60a Divisió del XVIIIè cos també hi hauria estat present si més no actuant com a enllaç. Els moviments de les operacions rebels haurien partit del comandament situat a Súria i els tres regiments de la 54a Divisió s’haurien anat alternant. Hem de tenir en compte però que la narració dels fets només la coneixem a través del bàndol guanyador ja que pràcticament no s’ha localitzat documentació de l’exèrcit republicà i per tant no és imparcial.

Seguint aquest relat, el dia 1 de febrer l’exèrcit franquista va ocupar entre altres llocs Sant Miquel de Terradelles i Sant Feliu Sasserra; el dia 2 les Alforges, la Torre d’Oristà i la Pedragosa i al vespre ja es va situar a Santa Eulàlia de Pardines, Sant Martí de Merlès i al nord i sud Prats de Lluçanès.

Els republicans s’haurien replegat en una línia que aniria de Colldellosa a les ermites de Sant Sebastià i de Lurdes. El dia 3 l’exèrcit republicà, que resistia a la zona de Sant Sebastià i la Roca del Feliu, va quedar encerclat i això va provocar molts morts i presoners.

Les xifres dels tres dies de combat, de l’1 al 3 de febrer, s’enfilen fins a 320 morts i 282 presoners per al bàndol republicà i 8 morts i 56 ferits per al bàndol franquista. Segons el relat recollit per un soldat en el seu dietari, no tots els morts republicans van ser-ho durant la

NOTÍCIES

7 de novembre de 2019

Ramon Besa, Premi Nacional de Comunicació El periodista perafitenc ha estat guardonat en la categoria de premsa

Ramon Besa, en una fotografia presa el juliol passat//F: JFREIXA

PERAFITA Per_ Lluc Corominas

El periodista de Perafita, Ramon Besa, ha estat distingit amb el Premi Nacional de Comunicació en premsa que atorga la Generalitat de Catalunya. Besa rep el reconeixement per la seva àmplia trajectòria en el periodisme esportiu i per esdevenir “un referent en l’ofici pel seu caràcter independent, crític i ponderat” segons constata el Jurat que ha format la XVIIIa edició d’aquest guardó.

Besa va començar la seva trajectòria periodística al diari comarcal El 9 Nou, mentre estava cursant la llicenciatura en Periodisme, com a corresponsal del Lluçanès i més tard com a redactor d’esports. Assegura que sempre va tenir inquietud i curiositat per la vida del seu poble, Perafita,

fet que segurament el va portar a decantar-se per ser periodista.

“No entenc el Periodisme sense vocació. Primer es la vocació i després l’ofici” assegura Besa tot fent una comparació satírica entre l’ofici de periodista i de sacerdot (per la vocació que també comporta). La seva trajectòria com a periodista esportiu es va enlairar al convertir-se en cap d’esports del diari Avui. Des del 1986 treballa al diari El País, on n’és el redactor en cap de la secció d’esports, encara que també escriu algunes cròniques de temes més socials i quotidians. També apareix en tertúlies esportives en altres mitjans. Combina la seva activitat periodística amb la de professor a la Facultat de Comunicació de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) a Barcelona. Aquesta dilatada carrera i el seu estil propi el

fan valer com un dels referents en el periodisme esportiu i la comunicació futbolística de Catalunya.

Ramon Besa acumula altres premis com el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, el Premi Quim Regàs i el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, a més, també va ser anomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic el juny d’aquest mateix any. Besa certifica que es sent afortunat per totes aquestes consideracions, ara bé, assegura que el millor premi és “l’estima dels amics i la gent que m’envolta”. Amb humilitat, Besa assegura que faria la mateixa feina encara que no hagués rebut aquests guardons que entoma amb molt d’agraïment però que, per ell, no deixen de ser “la opinió subjectiva d’uns quants a qui els hi ha agradat el teu treball”.

Davant els canvis de paradigma de l’exercici periodístic, Besa vol mantenir-se com a “espectador i tenir menys protagonisme”.

“Tornar a ser un periodista ras”, afegeix tot assegurant que li costa adaptar-se a la nova manera de fer Periodisme, més immediata i corporativista, segons el propi Besa.

Amb tot, el periodista de Perafita rebrà, físicament, el Premi Nacional de Comunicació el proper 13 de novembre en una cerimònia que presidirà el president Quim Torra. Un nou guardó que el distingeix com un dels periodistes esportius catalans més prolífics de les últimes dècades i engrandeix el seu “palmarès”, portant-ho a l’argot futbolístic, camp on Besa ja ha deixat empremta.//

LITERATURA

Vicenç Ambrós guanya el premi de novel·la Sebastià Juan Arbó

LITERATURA

Erra publica La veritable història d’una mentida

Fragment de la portada del nou llibre de Ramon Erra.//

El lluçanenc Ramon Erra ha publicat aquest octubre La veritable història d’una mentida, la història d’un pastor que va trobar un home mort a la muntanya amb una maleta carregada de diners i joies. Aquesta anècdota serveix a Erra com a punt de partida de la seva nova novel·la, un text sobre com, amb els anys, anem creant el nostre propi relat per fer-lo més agradable o no tant anodí. L’autor de Santa Eulàlia de Puig-oriol juga amb la veritat i la mentida, la ficció i la realitat, el que volem que sàpiguen de nosaltres i el que realment som. Una novel·la trepidant que ens porta al passat per explicar-nos un drama familiar i la història d’un desafortunat assassinat que canviarà per sempre la vida dels personatges. L’obra l’ha publicat Univers, el nou segell editorial del grup Enciclopèdia i ja es pot adquirir a les llibreries.//FV

PREMI

Betara triomfa a l’edició 32 dels World Cheese Awards El passat 18 d’octubre a la ciutat italiana de Bergamo va tenir lloc la 32a edició dels World Cheese Awards, els premis més importants del món de la formatgeria. De nou amb presència lluçanenca de la mà de Formatges Betara.

Com ja comença a ser habitual, Betara no va tornar amb les mans buides. De fet va tornar amb 5 medalles de plata i 2 de bronze pels seus formatges. Les de plata van ser per: l’ecològic de cabra amb cervesa ecològica, el de cabra, el de cabra amb romaní, el de cabra amb fines herbes i el de cabra amb pebre. Les medalles de bronze van ser per l’ecològic de cabra i el de cabra farcellet.//CF

LLUÇÀ

CAMINADA

Per_ Ferran Vila

L’autor de Lluçà Vicenç Ambrós ha rebut el premi Sebastià Juan Arbó, convocat per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, per la novel·la ‘Acta martyrum’, que previsiblement es publicarà en el primer trimestre del 2020. Aquest és el segon premi que l’autor recull a les Terres de l’Ebre, vuit anys després de ‘El llac de les ànimes’. Acta martyrum narra dues històries que, si bé es troben separades per un lapse de més de mil set-cents anys, convergeixen en un punt de confluència: el singular descobriment d’uns arqueòlegs que, tanmateix, van acordar mantenir en secret la seva troballa.

Exitosa caminada familiar a Sobremunt

Ambrós va rebre el guardó durant la IV Nit de la Cultura//F: AJ.ST.CARLES DE LA RÀPITA

El jurat del premi Sebastià Juan Arbó està format per persones de reconegut prestigi del món cultural rapitenc. El premi ja supera les trenta edicions i està dotat de 1.500 euros i la possibilitat d’editar la novel·la amb Cossetània Edicions. A més a més, és considerat un dels guardons més

prestigiosos de la seva categoria, tal com explica Ambrós. “El fet que sigui un premi consolidat, amb més de trenta anys, és un valor afegit. Em fa molta il·lusió, han guanyat aquest premi persones que han tingut trajectòries literàries molt importants, és un premi insigne”, hi afegeix.

Dissabte passat va tenir lloc la caminada familiar a Sobremunt, amb un recorregut d’uns 5 quilòmetres amb sortida a la plaça del poble en direcció cap a la Font de la Roca, restaurada des de fa poc, passant per l’Ajuntament direcció a l’Ermita de Santa Llúcia tot vorejant la casa pairal de Portelles. A l’Ermita s’hi va fer un petit avituallament, i després es va tornar cap al poble, passant pel torrent Roig. La caminada s’emmarca en els Itineraris familiars que ha organitzat el Consorci del Lluçanès dins el Calendari 2019. Són 12 rutes per diferents pobles que es poden fer tant a peu com en bici, i que forment part de les 16 rutes ja senyalitzades, de dificultat baixa per poder-les fer els petits i els adults..//MG LaRella | 5

OPINIÓ EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Carolina Font, Marta Giravent, Xavier Vilella Jordi Borralleras, Jordi Freixa, i Lluc Corominas.

Núm.473

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

Setmana Bio a l’escola Projecte Erasmus a l’institut Nens/es de CM de l’Escola Terra Nostra

Judit Fumanya - 2n de Batxillerat de l’institut

El dimecres 23, a l’Escola Terra Nostra d’Olost, vam fer 2 activitats dins la Setmana Bio. Al matí els alumnes de CM vam explicar els beneficis de la biodiversitat a l’hort, i vam explicar les accions que fem per millorar-la. Vam fer-ho en dues sessions, primer per als companys de CI i després pels d’EI. Tots vam sortir a l’espai natural que envolta el pati, l’hort, la bassa, l’hotel d’insectes, compostador... i vam trobar molta varietat d’animals i plantes. Vam comprovar que amb tot el que tenim i fem afavorim que hi puguin viure moltes espècies diferents.

El companys de CS van revisar les caixes niu i en van fer un estudi dels nius que hi havia dins. A part de descobrir quins ocells hi havia criat, també hi havia colònies d’insectes.

A la tarda els alumnes de CM vam fer l’intercanvi de llavors locals, va ser tot un èxit, van venir persones que tenen hort i ens van regalar llavors que ells han collit. Els alumnes de CI també van venir a buscar llavors i a la sortida d’escola les famílies es van interessar molt, de manera que gairebé ho vam acabar tot.

Estem contents del treball fet i del seu resultat.

Donem les gràcies a tots els que hi heu participat.//

El passat mes d’octubre, concretament del 13 al 19, vint-i-cinc alumnes que actualment cursen 2n de Batxillerat a l’Institut Castell del Quer van participar en una estada a Montesilvano (Itàlia). Aquesta activitat forma part del projecte Erasmus que es duu a terme des del curs passat, en què van visitar el Lluçanès una cinquantena d’alumnes italians i txecs. Un Erasmus és un programa de la Unió Europea que té com a objectiu desenvolupar i compartir coneixements i experiències amb instituts d’altres països.

Cada projecte gira entorn a un tema que, en aquest cas, tracta la memòria històrica. A Catalunya, es va treballar la Guerra Civil.

Durant l’estada a Itàlia, els joves van gaudir de diferents activitats i excursions per la zona a fi de conèixer quina història s’amaga darrere d’aquest país, que els alumnes catalans van poder descobrir més de prop gràcies a l’acollida per part de les famílies italianes de l’Institut Liceo Scientifico Corradino d’Ascanio. Entre altres, van visitar Scanno, un poblet amagat entre les muntanyes i famós per la seva artesania, la història dels seus carrerons i la

COORDINACIÓ, EDICIÓ, DISSENY_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà) EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès 93 850 82 81 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

EL POEMA DEL MARSAL

Costums perduts A l’estiu després de sopar i un cop tenir la feina llesta els veïns al carrer es solien trobar per parlar i prendre la fresca.

S’hi solia parlar de tot i entre mentides i veritats n’hi havia de temes un bon pilot sumant-hi alguns disbarats.

Però era fins i tot divertit però no es podia creure pas tot i quan els semblava: cap al llit, i bona nit i fins ben poc.

I a l’endemà es tornava a repetir i gairebé cada dia igual poc de nou es solia dir perquè tot semblava normal.

La pluja, el fred o la calor també eren temes molt tractats però no feien pas massa por ni la secada ni els aiguats.

I com no també el futbol amb el Barça de protagonista i els bolets i un bon gol també estaven a la llista.

Però sempre quedaven pel dia seguent

altres temes per tractar tant del passat com del present que bé en calia parlar.

Hi havia bona harmonia entre els veïns fent bona gresca i aprofitant un xic la nit i un xic el dia

per sortir a prendre la fresca.

LaRella | 6

màgia dels seus paisatges; van visitar el British Cemetery of Torino di Sangrovam, que és un cementiri de guerra britànic i de la Commonwealth; van recórrer uns quilòmetres per la Via Gusav-Line, que forma part de la Via Augusta; i van fer una visita al Iuvanum Parco e Museo archeologico, un museu sobre la prehistòria a Itàlia. També van recórrer els racons més emblemàtics i autèntics de Roma, com el Colisseum, la Fontana di Trevi, el Fòrum Romà, el Pantheon i el Museo Storico della Liberazione, que té com a temàtica principal la 2a Guerra Mundial i la dictadura de Mussolini.

Segons els alumnes participants, ha estat una gran experiència que els ha permès, d’una banda, conèixer Itàlia i la seva història; i, de l’altra, practicar i millorar l’expressió en anglès, llengua vehicular del projecte. A més, els mateixos joves posen en relleu l’oportunitat de fer nous amics i noves vivències.

El programa finalitzarà el proper mes de març a la República Txeca, amb l’estada de vint-i-cinc alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut Castell del Quer.//

CARTA

Potser no t’ho creuràs Joan Iborra Plans Potser no t’ho creuràs, segurament no ho entendràs, però avui m’has fet plorar.

Com tants dies, com molts, avui he pujat a Sant Pere de Serrallonga. Em sento tant d’aquest lloc! És un espai màgic, espiritual, diria. La seva esplanada del darrera, l’església, tan petita i modesta, tan integrada en l’espai, en el bosc, en la muntanya.

M’agrada anar-hi, seure, badar, respirar. M’agrada netejar les males herbes del davant de la porta, veure que el lloc es manté endreçat.

Entén-me, no és que consideri que hi tingui cap dret especial per sobre dels altres. Crec que és un espai de tots i de totes, sobretot de la gent d’Alpens, però també de molta d’altra gent. No és un sentiment de propietat, és un sentiment de pertinença, de pertànyer tu al lloc.

Segurament que a tu, que no sé qui ets, et passa quelcom semblant, segurament que també hi vas molt sovint.

Avui també hi has pujat. Avui has anat a Sant Pere de Serrallonga amb el teu exèrcit de salvació nacional i hi has plantat la bandera, al costat de l’església. I, suposo que n’estàs molt satisfet. Com els herois de les pel·lícules, com els de les pintures, els de les escultures, els de les novel·les èpiques que, enmig de fum, canons, foc i bales, aixequen la seva bandera al cim dels turons, de les muntanyes i exclamen: “Això és nostre!” i, després de la seva conquesta dolorosa, en comencen la defensa aferrissada, no menys dolorosa.

Ras i curt, la teva bandera no em representa. Ni la teva, ni la dels altres ni la dels de més enllà. A mi, els únics colors que em representen són els de la roba estesa, els dels arbres que em parlen de la tardor, de la primavera, de l’hivern. Aquestes són les meves banderes.

Això, no fa pas que no m’estimi la meva terra i la seva gent i la seves cultures amb tota l’ànima, amb tot el cor.

Avui tu, amb les teves raons, (que són moltes i molt fermes, d’això no en dubto) has fet que em sentís una mica exclòs d’aquell lloc, com si

m’haguessin envaït. Segurament no m’entendràs, ja ho he dit, però és així.

Repeteixo, ja sé que tens moltes i molt fermes raons, però és així.

T’he de confessar que m’han vingut ganes de treure-la, (hauria estat fàcil) però no és això. No vull pas començar jo també, una “guerra de banderes”. Ja en tenim prou, massa, de guerres de banderes.

Només em pregunto, era necessari, era absolutament necessari?

No hi ha manera humana de deixar un “espai lliure de banderes”?

Un espai en el que tots ens hi puguem sentir a gust, com a casa, independentment de qui siguem, de com siguem, d’on vinguem, del què pensem.

Tan difícil és?//

NOTÍCIES

7 de novembre de 2019

OPINIÓ

Neix la XELLA Membres de La XELLA

El Pradenc segueix apostant pel femení, ara a futbol 7

El Futbol Sala encadena tres victòries consecutives, i el Tercera Catalana perd al camp del líder i es recupera guanyant al camp del Castellterçol PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xavier Vilella Antonell

La XELLA (Xarxa D’Economia del Lluçanès Autogestionada) va néixer de les primeres Jornades per la resistència rural de tota una sèrie de necessitats i inquietuds compartides per gent del Lluçanès. El mercat de la XELLA vol ser una llavor contra un procés d’industrialització i unes administracions que cada cop fan la vida més impossible a aquelles i aquells petits productors que han d’assumir uns costos de regularització dels productes esgotadors. Vivim immersos en un model econòmic que només els ho posa fàcil a aquelles empreses que segueixen les estrictes lleis de l’idea capitalista de progrés, contràries a la sostenibilitat i equilibri que necessita un nou model ecologista. Per això, serà gratuït muntar paradeta i tampoc serà necessari tenir legalitzats els productes. I serà, a través del diàleg i la confiança la nostra “regularització”.

Des de l’organització veiem el mercat com una eina per crear vincles i relacions entre veïnes i veïns, al mateix temps que una oportunitat per a petits productors i productores per oferir productes i serveis i donar-se a conèixer.

Recordeu que el mercat es farà mensualment i rotativament per a tots els pobles del Lluçanès. Arrancarem el proper dissabte dia 16 novembre al camp de futbol Santa Eulalia de Puig-oriol. Hi haurà mercat durant tot el matí, tallers per a nens, dinar popular i concert de folk havent dinat. A les 5, laboratori de circ organitzat per la Cabirola a la sala. Salut i mercat!//

OPINIÓ

Agraïment Junta Contra el Càncer de Sant Feliu La Junta de Catalunya Contra el Càncer de Sant Feliu Sasserra, dona a les gràcies a tota la gent que va col·laborar amb la recaptació que es va fer el dia 8 de setembre diada de la Festa Mejor.

La quantitat és de 1.500,10 €//

La temporada 2019-2020 s’afrontava amb una gran incògnita al voltant de si el club aconseguiria reunir prou jugadores com per formar un equip femení i, de retruc, posar de manifest que l’èxit de les darreres temporades no va ser un miratge. Dit i fet, tot i no tenir suficient plantilla per afrontar partits de futbol 11, es va optar per tirar endavant en la categoria de futbol 7 amateur.

Malgrat que els resultats no acompanyen, -dues derrotes en els dos partits disputats fins ara-, aquest dissabte tenen l’oportunitat d’aconseguir la primera victòria de la temporada contra el Riudeperes al municipal de Prats.

EL TERCERA I EL FUTBOL SALA SEGUEIXEN EN LA BONA LÍNIA El Tercera visitava el camp del líder amb l’esperança de poder mantenir la imbatibilitat fora de casa, sabent que no seria una tasca gens senzilla. Els de Voltregà van sortir amb intensitat i al minut 26 de la primera meitat ja havien marcat dos gols. Un gol de Pep Martin des del punt de penal abans del descans va fer pensar en

Les jugadores del Sènior Femení celebrant el primer gol a la categoria.// F: XVILELLA

una possible remuntada, però a la represa els locals van sentenciar amb dues dianes més per acabar establint el 4-1 final, que suposaria la segona derrota dels blaugranes a la lliga i la primera lluny del municipal.

La coincidència va fer que la següent jornada el Pradenc tornés a jugar de visitant, en aquest cas al camp del Castellterçol. Els homes de Flores eren conscients de la importància de no perdre per segon partit consecutiu i van anar per feina des del primer minut, de fet, només n’havien passat 5 quan Andy Crespo va foradar la porteria local per primer cop. El partit era dels visitants, i ho va tornar a deixar clar el mateix Crespo amb el 2-0 abans de la mitja part. La victòria estava molt ben encarrilada, però el “pichichi” de l’equip volia el tercer, i el va trobar quan faltava mitja hora pel final. Victòria con-

tundent i primer hat-trick de la temporada per un Andy que ja és el segon màxim golejador de la categoria amb 11 gols. Pròxim partit, contra el Borgonyà a casa.

El Futbol Sala ja no només guanya els seus partits, sinó que goleja de forma inapel·lable i ja està col·locat en la tercera posició de la taula classificatòria. Els homes d’Albert Traveria no van tenir miraments amb el Premià de Dalt i van convertir el partit en una festa de gols que va acabar amb el resultat final de 5 gols a 1. Tots els gols van arribar repartits entre varis jugadors diferents, amb un nom que sobresortia a la resta. Damià Riba tornava a jugar a casa gairebé dos anys després de lesionar-se de gravetat, i ho va fer per la porta gran, amb un gol des del punt de penal que va celebrar efusivament amb els companys. Jornada rodona per un equip que aspira a tot.//

MÚSICA

La pluja trasllada l’Intrús al Molí de Sobremunt El passat diumenge va tenir lloc a Sobremunt el quart concert del cicle Intrús, a càrrec de Guillem Plana Projecte Astrolabi. El concert, amb molt bona participació, s’havia de fer a l’Ermita de Santa Llúcia, però per culpa del mal temps es va desplaçar al Molí./MG

LaRella | 7

20a FIRA DE LES BRUIXES

Núm.473

20 anys assenyalant la injustícia SANT FELIU SASSERRA Per_ Jordi Freixa i Oliveras

La Fira de les Bruixes va celebrar la vintena edició amb un muntatge d’altura en les escenes habituals, i novetats que han arribat per quedar-se, com les llegendes i els titelles bruixinel·lis. Un any més milers de persones van fer cap a Sant Feliu Sasserra per conèixer la història de la persecució de dones sàvies, anomenades bruixes per una societat que vivia esporugida. La injustícia viscuda al segle XVII, quan es van condemnar desenes de dones a mort, alimenta des de fa vint anys una fira tant viva com la memòria de totes aquestes remeieres i guaridores.

Precisament aquesta memòria, i els coneixements que passen de generació a generació, es feia ben notori en l’argument del Còdex, el nom unitari que van prendre

enguany les habituals escenes de context, del judici i del Serrat. En un complex exercici teatral, dirigit per Butai Produccions, la història es movia entre el present i el segle XVII. Una prestigiosa directora de cinema rep la notícia que la seva àvia acaba de morir. L’herència que li deixa és el Còdex, un llibre que recull els coneixements de moltes dones sàvies i la història de la Carme, una bona dona acusada de bruixeria per utilitzar els seus coneixements per ajudar el veïnat durant l’arribada del Catarro, una letal malaltia.

I així és com avança la història, mitjançant salts constants entre les dues trames. Teatre de carrer, que representa cinema, que s’inspira en un llibre que podria ser real. Veïnes del poble i rodalies, actors i actrius, públic, bruixes i caçabruixes. I rere totes aquestes capes, la potència d’una història

vertadera que ens emociona perquè encara dura. I durarà fins que el relat no l’escriguin només els homes poderosos.

Enguany després de l’emotiu adéu de la Carme al Serrat, també vam aplaudir la fi d’un rodatge, i la feinada de les desenes de persones que fan possible la Fira.

La llagrimeta va regalimar només fins al mig de la galta, calia reivindicar que encara hi ha molta feina a fer.

ELS Q-FOIS OMPLEN D’ART El 31 d’octubre es va veure compARTim, amb les espectaculars actuacions de l’acròbata de teles Laia Picas, el llit elàstic de Planeta Trampolí i el pintor Quim Moya, que va finalitzar l’espectacle amb un immens quadre, part del qual només és visible amb llum fluorescent. També es va poder sentir l’acompanyament sonor de Dabú a l’inici i durant l’espectacle, i la in-

L’escena matinal de Llegendes.// FRANCESC VIDAL

Moment de la tortura.// GIL BOSCH

terpretació de Ravid Goldshmidt i Victor Lalauze durant el xou de Moya. La Festa, organitzada pels Q-Fois va portar unes 700 persones a la plaça, i va continuar a l’Ateneu amb Sixtus i Dj Rutxo.//

La història real, la innovació i l’autocrítica, èxits de la Fira SANT FELIU SASSERRA Per_ Jordi Freixa i Oliveras

Milers de persones omplen els carrers de Sant Feliu Sasserra des de fa una bona colla d’anys en l’esdeveniment més transitat del Lluçanès, la Fira de les Bruixes. Per conèixer-la més bé, hem parlat amb JOAN RAMON SOLER i JOSEP PUJOL, peces clau de la fira. El primer va començar interpretant el paper de doctor, va continuar sent el boc del samaniat durant gairebé deu anys, i ara acostuma a ser el botxí; tot plegat mentre coordina temes de logística. El segon s’ha posat a la pell del borratxo, el taverner i el mític Tarragó, i en els darrers anys recull en vídeo tot el que s’esdevé a la fira, alhora que porta les xarxes socials.

L’ORIGEN La Fira de les Bruixes va néixer l’any 2000 per intentar revifar la tradicional fira de tota la vida, sempre celebrada l’1 de novembre. Posar-hi una temàtica va ser força innovador en el seu moment, i de seguida va donar resultats positius. Per tal de contextualitzar-la correctament, es va dur a terme un treball rigorós de documentació, que encara dura, i que es personifica en la figura de l’historiador sasserrenc Jordi Torres, que ha esdevingut un expert en bruixeria.

Des de l’Ajuntament sempre s’ha apostat per aquesta Fira; Andreu Riba, l’alcalde que la va impulsar, i tots els equips següents. Amb un pressupost actual d’entre 15 i 20.000 €, la Fira comporta un gran esforç de gestió i econòmic. En aquest sentit, Joan Ramon Soler explica que les subvencions han anat molt a menys, i Josep Pujol afeLaRella | 8

geix que “és lamentable que ni la Diputació ni la Generalitat aposti per la cultura popular”.

LA DIRECCIÓ TEATRAL La companyia Gog i Magog, dirigida per Jordi Pessarodona i Jessi Ragués va ser la primera a escenificar el judici, l’única escena que es representava en els inicis, a la plaça Major. Tot va començar “repartint cartellets per les cases per saber qui volia actuar”, explica Soler. Per ell, aquesta companyia “van ser l’espurna, van començar de zero, i van fer molt bona feina”. El primer any ja s’hi van atansar entre 150 i 200 persones. A mesura que hi anava més gent, es va haver de buscar una solució perquè el públic sentís els diàlegs, i per un tema de pressupost es va decidir fer el judici en playback. “Encara veig el Miquel Rodellas movent els llavis”, recorda Pujol.

Amb Alea Teatre, dirigida per Jordi Morales i Albert Parra a partir del 2005, es va fer una aposta pel directe, per aprendre els textos i introduir microfonia, en un primer pas cap a la teatralització. D’aquesta direcció molta gent en recorda l’any que, al Serrat, just abans de penjar la bruixa, un membre de la companyia va tallar la corda. “Ningú ho sabia, ni l’alcalde, crec”, afegeix Soler.

L’actriu local Mima Riera va capitanejar la tercera etapa de teatralització, juntament amb David Ortega i Núria Ribas, durant tres anys. Aquest equip va introduir la Commedia dell’arte, una divertida escena protagonitzada per petits i joves del poble.

“La Mima va saber treure el millor de tots, ho havia mamat, era molt propera i ens coneixia” afegeix Soler.

La Montse Rodríguez, juntament amb Mercè Estrada, van entomar la direcció durant un parell d’anys. La primera i Tomeu Amer van dirigir-la del 2015 al 2017. D’aquesta època, Soler en destaca els Serrats “sempre diferents, potents i emocionants, dels que acabes plorant”. De fet, reconeix que és inevitable no plorar al final de la representació, per tot el que representa. D’Amer en destaquen que va introduir “escenes més gamberres i adaptades a l’època”, i va canviar l’estètica dels personatges, “més bruts i realistes”. En aquests anys es van començar a fer passos per innovar en les escenes de la tortura i el judici. Per Soler “quan una cosa funciona, és complicat fer-hi canvis”.

Els darrers dos anys, amb Butai Produccions, Pere Farran i Txell Morera s’ha completat aquest canvi iniciat en les escenes mítiques. Ja no sona el Carmina Burana quan s’inicia el judici, i s’ha completat l’escenari amb una passarel·la que dóna profunditat. Per Pujol “s’ha fet un salt en quan a continuïtat, amb un llenguatge gairebé cinematogràfic”.

ESCOLA D’ARTISTES Alguns joves sasserrencs ja han nascut i crescut amb la fira, i van de ball en ball, d’escena en escena, esperant formar part del samaniat, o del judici, ser una de les bruixes o el Tarragó. És així com, per exemple l’actual president dels Q-Fois, Marçal Pujol, va començar sent l’ajudant del Tarragó (interpretat durant molts anys pel seu pare, Jordi Pujol), portant l’ampolla d’aigua beneïda, i el proper any esdevindrà el mascle cabró del samaniat.

Famílies senceres han acabat intervenint a les escenes, com la dels

Andreus o els Crespi, que cada any aporten un mínim de 3 o 4 actors. El Benjamí Vilageliu és un dels actors que no hi ha faltat en cap edició, i en les darreres edicions s’hi ha afegit la seva mare, la Cèlia. Gent d’altres pobles també s’han atansat a Sant Feliu, i viuen els assajos com qui va de colònies, ja que passen bona part dels sis caps de setmana d’assaig lluny de casa.

A part de tota la gent que ho fa possible, un altre tresor de la Fira és la vinculació de molts actors i actrius que s’han acabat dedicant al món de l’espectacle, i que hi aporten talent i creativitat. Noms com el de la trapezista Griselda Juncà, l’actriu Maria Ballús o la mateixa Mima Riera han contribuït i contribueixen en el creixement de l’esdeveniment.

EL SECRET DE L’ÈXIT Aquest 2019 han passat per Sant Feliu Sasserra més de 10.000 persones.

M’explica el Pep Pujol que a Facebook, en només dues setmanes, han rebut més de 250.000 interaccions. I observant els comerços turístics de l’entorn queda clar que la Fira revoluciona el territori. Arribats a aquest punt, demano a Pujol i Soler quin és el secret de l’èxit. “Un dels èxits és que s’han anat buscant maneres diferents d’explicar uns fets reals”, expliquen. L’autocrítica és molt abundant a Sant Feliu, i tothom rumia com fer-ho rutllar millor, per això cada any es fa una trobada de valoració. Pel que em diuen Pujol i Soler, aquest any tornen a tenir una llista molt llarga i hi continua havent moltes coses a millorar. Estarem al cas doncs!

Podeu mirar les fotografies que no ens han capigut al reportatge a larella.cat.//

EL SAMANIAT és un dels moments més espectaculars de la Fira. Escenifica la trobada al bosc entre un boc i nombroses dones, i representa el vassallatge de les bruixes al dimoni. Durant els primers anys de la fira el ball va ser obra de la companyia Gog i Magog, però des de fa una quinzena d’anys es balla la música feta expressament per Marcel Casellas, amb la coreografia de Mireia i Guillem Cirera.//

Sempre amb la cultura popular!

larella.cat

SERGI COSTA

FOTO: SERGI COSTA (@SERGICOSTAPHOTO)

20 ANYS DE BRUIXES!

FOTOPERIODISME · CULTURA POPULAR FOTOGRAFIA DOCUMENTAL · REPORTATGES INSTAGRAM @sergicostaphoto TWITTER @sergicosta CORREU isergi@gmail.com

AGENDA_ DEL 7 AL 21 DE NOVEMBRE FINS EL 13 PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ: VIOLÈNCIA MASCLISTA EN LA PARELLA: DESMUNTEM MITES? A la Sala Cal Bach

11, 18 I 25 PRATS_TALLER DE BENESTAR EMOCIONAL a l’Espai Social de la gent gran. De 15:30 a 17:00h

DEL 15 AL 17 PRATS DE LLUÇANÈS_CAP DE SETMANA JOVE A PRATS

DIVENDRES 8 OLOST_ EL JOC DE LA BOTIFARRA, a 2/4 de 7 de la tarda al Centre Cívic. A càrrec de Dolors Careta.

SANT FELIU SASSERRA_ CHOMÓN, MÀGIA, PÒCIMES I FADES. A les 6 de la tarda a la Biblioteca.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ ACTUACIÓ AMB EL MAG XAVI REIVAX al local social de la Blava a 2/4 de 9 del vespre.

PRATS DE LLUÇANÈS_TALLER DE MARXA NÒRDICA al Centre de Dia de Prats . A les 9 del matí.

SOBREMUNT_ PREGÓ A CÀRREC DE NÚRIA PRAT, a les 9 del vespre.

VIII SOPAR D’EN TOMEU (cadascú es porta el seu) + Concurs de postres, a les 10 de la nit. Seguidament NIT JOVE AMB 71 I MIG, THE BLACKISS I DJ LOCAL.

DISSABTE 9 OLOST_XERRADA: GESTIÓ DE LES EMOCIONS EN LA COMPETICIÓ ESPORTIVA. Adreçat a entrenadors i monitors. De 10 a 12 a l’Espai Rocaguinarda.

Núm.473

PRATS DE LLUÇANÈS_ Sortida del Casal del Jovent a PortAventura.

NATURA. A les 4 de la tarda al Centre Cívic.

SANT FELIU FESTIVAL TEST – FESTIVAL EN XARXA D’ARTS INTENSES, de prop i curta durada. A les 7 de la tarda a la Sala Ateneu.

OLOST_FES EL TEU AMBIENTADOR SÒLID NATURAL, a les 6 de la tarda al Centre Cívic. Amb Clàudia.

SANT MARTÍ D’ALBARS_SOPAR POPULAR a les 9 del vespre, i seguidament CONCERT AMB PARACAIGUDISTES ACUSTICS. SOBREMUNT_JOC DE LA PETITA GÀL·LIA a 2/4 de 5 de la tarda.

SOPAR POPULAR I BALL DE FESTA MAJOR AMB SI FA SOL, LA TRIBUT FM, L’ESKERDA I TOO MANY BEARS DJ’S a partir de 2/4 de 10 de la nit.

DIUMENGE 10 SOBREMUNT_ANIMACIÓ INFANTIL AMB LA PALLASSA PESCALLUNES I CAMPIONAT DE TRUC, a les 5 de la tarda. En acabar, xocolatada per tothom.

DILLUNS 11 OLOST_XERRADA: VIURE SA, PER ON COMENÇO? A 2/4 de 8 del vespre a l’Espai Rocaguinarda. A càrrec d’Astrid Barqué.

SANT MARTÍ D’ALBARS_MISSA SOLEMNE acompanyada de la violinista Bruna Anfruns. Seguidament vermut per a tothom.

DIMECRES 13 SOBREMUNT_MISSA DE ST MARTÍ a 2/4 d’1. ARROSSADA POPULAR a les 2 del migdia. En acabar, fi de Festa amb La Gran Rifa.

DIVENDRES 15 OLOST_CLUB DE LECTURA ATRAPALLIBRES: ACCINELLI, GIANUMBERTO. EL FIL INVISIBLE DE LA

Itineràncies 2019_

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER D’EXPLICAR CONTES. Inventem i juguem amb Assumpta Mercader.

A les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.

SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA QUÈ ÉS UNA ADDICCIÓ? Amb Jordi Martínez i Anna Cortinas. A 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Sant Pere Almató

DISSABTE 16 SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TASTA BOLET, de les 9 del matí a les 15:30 a la Plaça Nova.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ BALL AMB JOAN VILANDENY, a les 10 de la nit al Teatre el Casal SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_MERCAT DE LA XELLA, la xarxa d’economia autogestionada del Lluçanès (per contactar-hi: 646872390 // 931096376)

DILLUNS 18 OLOST_ XERRADA: PARLEM DE SEXUALITAT AMB ELS NOSTRES FILLS. Adreçat a pares i mares. A 2/4 de 8 del vespre a l’Espai Rocaguinarda, a càrrec d’Elena Crespi.

DIMARTS 19 OLOST_ EL CONTE DE LA BIBLIO: Hi havia una vegada. A les 5 de la tarda al Centre Cívic.

PRATS DE LLUÇANÈS_XERRADA D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE a l’Espai Social. A les 5 de la tarda.

MOU-TE

Núria Prat, al pregó de Sobremunt Aquest divendres començarà la Festa Major de Sobremunt amb el pregó, enguany a càrrec de Núria Prat, professora i exdirectora de l’Escola Aurora de Sant Boi. Després de l’acte, tindrà lloc el VIII Sopar d’en Tomeu, en el que cadascú es porta el seu, amb el concurs de cuina dedicat a les postres. Durant la nit i fins a la matinada, nit jove amb els grups 71,5, The Blackiss i Dj Local. El dissabte començaran els actes a la tarda amb el joc de la petita Gàl·lia. Al vespre, es farà el sopar popular i tot seguit ball de Festa Major amb l’orquestra Si Fa Sol, el grup La tribut FM i l’Eskerda, per acabar la nit Too Many Bears dj’s. El diumenge, la quitxalla podrà gaudir amb la pallassa Pescallunes. I els més grans amb el campionat de truc. Al final d’aquestes activitats es farà una xocolatada. El dia de Sant Martí, patró del poble, tindrà lloc la Missa i al migdia l’arrossada popular i la gran rifa després de dinar.//FV

Tasta Bolet a Sant Boi El 16 de novembre torna la festa del bolet a Sant Boi amb un nou format. La festa tindrà lloc a la plaça Nova del poble des de les 9 del matí fins després de dinar. Durant al matí, hi hauran inflables i diferents tallers infantils, també hi haurà parades d’artesans i productors del Lluçanès i rodalies. La festa comptarà amb un concurs de bolets on es premiarà el bolet més original. A partir de la una del migdia, diferents restaurants i establiments locals oferiran tapes de degustació. Les hores del migdia estaran amenitzades amb música a càrrec de Roger Camacho.//FV

La Festa continua a Sant Martí La Festa Major de Sant Martí d’Albars continua després d’un primer cap de setmana farcit d’actes, com el concert dels Pescadors de l’Escala.// F: PTURIGAS

11a edició

17 de novembre _ Prats de Lluçanès A les 12 del migdia davant l’Ajuntament, Companyia Contes Savis A 2/4 d’1 als jardins de Cal Bach, la Companyia Hotel Iocandi presenta PEIX LaRella | 10

Torna Itineràncies El pròxim diumenge 17 de novembre a Prats tindrà lloc l’11a edició del festival Itineràncies. A les 12 del migdia davant de l’Ajuntament es donarà el tret de sortida a l’onzena edició amb els contes de la Cia. Contes Savis. A dos quarts d’una, als jardins de Cal Bach, la Cia. Hotel Iocandi presentarà el seu nou espectacle “Peix”, que van estrenar a la passada edició de la Fira de Tàrrega. La companyia està formada per la Griselda Juncà, veïna de Sant Feliu i Tomeu Amer, manacorí molt arrelat al Lluçanès. Ells dos, entre altres projectes, són els professors dels tallers de circ que es fan a Santa Eulàlia de Puig-oriol.

I estant estretament lligats a les Bruixes de Sant Feliu, tant que Tomeu durant uns anys va ser el director de l’espectacle.

“Peix”, una obra creada per Tomeu que per primera vegada el porta a estar sol a dalt un escenari obligant-lo, així, a sortir de la seva zona de confort. Circ i música s’uneixen en un espectacle que vol ser un viatge per descobrir que és allò que ens fa seguir endavant.//

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats...

2_OBRES: constructors, excavació i graves...

3_FUSTERS / FUSTES 4_MECÀNICS (NOU!) 5_AGRICULTURA, bosc, animals, agrícola, jardineria, flors...

6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia...

8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions...

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

10_ESCURA-XEMENEIES 11_INSTAL·LACIONS 12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, combustibles, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació 13_ INFORMÀTICA

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€

165€

any

any

2_OBRES CONSTRUCTORS

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

4_MECÀ NICS

ALIMENTARI

EXCAVACIÓ I GRAVES

3_FUSTERS / FUSTES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ TREBALLS FORESTALS

ENERGIES

JARDINERIA

AGRÍCOLA

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

6_BELLESA Truca al:

ESTÈTICA

93 850 82 81

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

ÒPTICA

DENTISTES

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS...

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

FORMATGES

MENJAR PER EMPORTAR SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_ESCURA-XEMENEIES

11_INSTAL·LACIONS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

COMBUSTIBLES SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

FOTOGRAFIA

NETEJA

PINTURES

13_INFORMÀTICA

EDUCACIÓ HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

HI POTS SER PER NOMÉS...

QUIOSC

165€ any

ANUNCIA’T RESIDÈNCIA

TAXIS

FUNERÀRIA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

IDIOMES SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

TINTORERIA

al Directori d’Empreses de LaRella

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

165€ any Més informació informació_ T. 93 850 82 81

comunicaciolarella@gmail.com

ELS ENCANTS / EL TEMPS

7 de novembre de 2019

ES VEN  HABITACIÓ JUVENIL en molt bon estat.

Inclou el llit, capçalera, tauleta de nit, prestatgeria i calaixera (inclou 2 calaixos grans i 4 de petits). T.: 661 185 350 (R72/08).  TERMO ELÈCTRIC DE 50 LITRES per 45€. CONGELADOR de 55 ample x 60 de fons x 85 d’alçada, per 55€. Tot funciona bé. T.: 662 519 073 (R72/07)  REMOLC SENSE PAPERS de 2 metres de llarg. Bé de preu. T.: 695 505 867 (R72/03)  CASA A LLUÇÀ- 115 m2 de vivenda i 695 m2 de terreny, preu 120.000 €,. T.: 696 685 058 (R72/04)  BICICLETA DE MUNTANYA marca Connor gairebé nova per no fer servir . T.: 695 505 867 (R72/04)  TOTA CLASSE D’ESTRIS VELLS I MIG NOUS: gerros de vidre, objectes d’aram, clamais, làmpares franceses, màquines d’engrunar antigues, de pastar (per paletes) i d’afilar ganivets, perfils, ànguls, burilles, colecció de xapes de cava... Us tractaré molt bé! T.: 93 853 02 15 (trucar de 10 de la nit a 10 del matí)

367 338 (R69/01)

RACÓ DE LA FEINA

» TERRENY de 450m en molt bon lloc de Prats . T.: 606 881 266 (R69/04)

OFEREIXO FEINA DE...

 MÀQUINA DE COSIR elèctrica semi nova en molt bon estat. Preu: 55€. T.: 699 876 127 . A Prats de Lluçanès (R69/02)

>AJUDANT DE CUINA / CUINER/A_ 627 271 548 _ Es busca cuiner/a per jornada completa a Cal Trumfo, la Torre (RF/2-469)

» GALLINES PERIQUITES i un gall. T.: 93 822 86 47 (R69/03)

>FÀBRICA DE PINSO_ 677 987 911 _Busquem persona responsable i amb experiència per treballar EN fabrica de pinso, jornada complerta en torn de nit. (RF/1-472)

 AUTOCARAVANA PILOTE J5 del 1990.

Trucar de 5 a 9 del vespre. T.: 680 941 984 (R68/02) » JOC D’ANGLÈS. T.: 93 856 05 83 (R68/4)

>DE QUALSEVOL COSA _610 399 323_ Busco feina de qualsevol cosa per treballar els dimarts, dimecres i dijous (RF/1-471) >CUIDAR VAQUES _649 840 742_ Expert en cuidar vaques de muntanya i engreixos de porcs, busca més granges per ampliar la cartera de clients (tardes) (RF/1-471)

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 19 d’octubre al 2 de novembre TEMPERATURA MÀXIMA Oristà_ 19 d’octubre

S’HA PERDUT DIA

Min.

19

21,9

8,8

20

16,8

9,9

» RELLOTGE davant de Cal Jan Dama. T.: 93 856 00 43 (R69/05)

21

14,4

8,2

22

16,7

10,3

23

17

9,8

ES REGALA

24

15,2

6

25

19,2

26

Cº 24,5

PRATS Màx.

S’HA TROBAT

>NETEJAR I CUIDAR_ 93 856 06 08 _Noia s’ofereix per netejar cases i cuidar gent gran (RF/2-467)

>GRANGES_ 677 987 911_ Busquem persones responsables per treballar amb granges (RF/2-472)

 BICICLETA PLEGABLE. Té les dues rodes gruixudes i noves. a alpens. Per 89 €. T.: 93 857 82 13 (R68/05)

» UNES ULLERES A L’AVINGUDA PAU CASALS. T.:93 856 05 16 (R66/01)

BUSCO FEINA DE...

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Oristà _ 25 d’octubre

3,8

OLOST l/m2

Màx.

Min.

23,5

6,6

17,3

9,2

14,9 52,2

17,4

22,4

17,8

9,4

16,6

4,9

5,6

20

4

21,7

6,8

22,6

27

21

7,7

28

16,3

ORISTÀ l/m2

Min.

24,3

6,2

15,8

20

12,1

7,5

0,2

16,7

9,9

73

SANT BOI l/m2

l/m2

Màx.

Min.

21,1

10,7

14

16,3

10,2

29,0

8,2

Inp

13,2

8,1

8,6

18,2

10,3

12

16,4

9,9

56,4

17

18

12,1

60

15,7

9,4

25,2

0,2

16,8

4,6

15,4

6,6

0,2

24

3,8

18,4

5,8

4,1

0,2

22,1

4,5

20,7

9,2

22

5,9

0,2

22,4

4,1

20,1

9,2

9

17,3

7,5

18,7

8

16,6

10,1

18,6

Màx.

0,2

 SEAT 127 en perfecte manteniment de l’estructura, pintat de nou. A voltes falla un pistó i cal revisió. Regalo recanvis. T.: 93 853 02 15 (De 10 de la nit a 10 del matí) (R72/02)

» LLIBRES, NOVEL·LES, ENCICLOPÈDIES, LLIBRES ANTICS... T.: 690 386 608 / 93 850 80 49. (R70/06)

 BALES D’HERBA SECA. T.: 636 333 630 (R70/01)

» DOS GOSSOS. T.: 93 743 01 64 (R72/09)

29

21,2

8

21,6

6,3

0,2

21,8

8,7

20,9

9,2

30

20,5

7,6

21

5,8

0,2

21,5

5,3

19,3

9,7

31

18,9

10

1,2

19

8,7

0,2

19

9,2

17,8

11,1

0,4

 PIS A SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL. T.: 93 859 09 52 / 606 250 250 (R70/03)

» 15 BOMBETES ALÒGENES de 50 W (ulls de bou) T.: 620 305 379 (R72/10)

1

16,2

10

0,2

17,3

8,2

4,6

17,6

8,4

16,2

9,4

2,8

2

18

9,8

2,2

19,8

8,4

1

19,7

8

17,7

8,5

6,6

 SEGADORA DE GESPA elèctrica (Honda) i TOCA-DISCOS amb ALTAVEUS i DISCOS DE VINIL. T.: 690 386 608 / 93 850 80 49 (R70/04)  11 VEDELLES BRUNES. T. 636 333 630 (R70/02)  TAXI DEL LLUÇANÈS de 9 places amb la seva llicència i cartera de clients. T.:608

ES LLOGA » PLAÇA DE PÀRQUING a la Pedra Dreta (Prats). T.: 699 296 741 (R72/01)

LA VINYETA

0,3 2,7

0,2

Per_ Adrià Davins

 2 PISOS DE 80M2 cadascun, al centre de Sant Bartomeu del Grau, lloguer totalment negociable ja que cal fer reformes. T.: 649 840 742 (tardes) (R72/05)

LaRella | 15