Revista Territori de Masies número 10

Revista número 10 - Desembre 2017

EL BAIX SOLSONÈS DES DE LA SEVA GENT

Foto: Parc de les olors de Claret, durant el mercat de Territori de Masies d’enguany

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

TERRITORI DE MASIES AL DIA EL MERCAT - CONCERT DE CLARET ES CONSOLIDA EN LA SEVA SEGONA EDICIÓ Cultura i gastronomia local van convergir de nou a la plaça de Claret de Llanera en la segona edició del Mercat-concert de Territori de Masies. Enguany es va ampliar l’oferta d’activitats amb una visita al Parc de les Olors i la presentació del llibre El Gaig al bosc. Aquests dos actes es van afegir al mercat de producte local del Baix Solsonès i l’Alta Segarra i el tast gastronòmic i concert que tant caracteritzen aquesta jornada.

Com a novetat, enguany el mercat de producte local es va traslladar a la tarda, a l’entrada del nucli de Claret. Els visitants, a més, van tenir l’oportunitat de visitar el Parc de les Olors de Claret (un recorregut divulgatiu de plantes aromàtiques i medicinals) abans de la seva posada en marxa definitiva.

La diada va comptar amb la participació de l’ambientòleg Martí Boada, el qual va intervenir en la presentació del llibre El Gaig al Bosc. Memòria il·lustrada dels Boscos de Territori de Masies. La presentació d’aquesta publicació es va fer a la mateixa plaça de Claret. Marina Vilaseca (l’Arada), coordinadora de la publicació, en va explicar breument la filosofia i continguts (vegeu ressenya a les darreres pàgines d’aquesta revista). Paral·lelament, la il·lustradora Laura de Castellet oferia un tast dels dibuixos que es troben al llibreó, traçant-los en directe retolador en mà.

El protagonista del concert d’enguany va ser el popular cantant i folklorista Jaume Arnella, el qual va animar la vetllada, acompanyada d’un tast de diferents propostes culinàries, totes elaborades per gent del territori amb productes exclusivament de la zona.

LA DIADA DE TERRITORI DE MASIES RECORDA LA TRANSHUMÀNCIA

Patrimoni ramader, memòria popular i producte local van ser els eixos d’aquesta edició, que va aglutinar un nombrós públic.

Avui dia ha quedat en l’oblit, però la transhumància fou fins fa unes dècades un fenomen de grans dimensions, amb el desplaçament pel territori de milers de caps de bestiar: a inicis d’estiu cap a la muntanya i a inicis de la tardor cap a la plana. Aquest trànsit es feia a través dels camins ramaders, una xarxa de camins principals amb una multitud de ramals que interconnectaven el territori i permetien aquests grans desplaçaments. El Solsonès era precisament una zona de pas a causa de la seva situació entremig de la Depressió Central i el Prepirineu.

Un dels camins que creuaven la comarca precisament passava ben a prop del Santua-

ri del Miracle, marcant la divisió entre els municipis de Riner i Pinós.

Recuperar aquest camí era l’objectiu de la caminada de la Diada de Territori de Masies, que es va celebrar dissabte 5 d’agost al Santuari del Miracle, que va aplegar unes cinquanta persones, i que va comptar amb la col·laboració d’en Josep Vilaseca de Gangolells i d’en Jaume Badia de Cal Cantó, que van fer explicacions relacionades amb el camí i amb la Fira de l’Empelt, celebrada en aquest punt on conflueixen els municipis de Riner, Llobera i Pinós.

Els actes de la Diada, però, ja havien començat dos dies abans amb la presentació de les revistes de Memòria Popular del Baix Solsonès, el dijous anterior. La Marina Vilaseca i en Marc Barrera de L’Arada SCCL van explicar tot el procés de recuperació de la

2

memòria popular a partir de trobades amb veïns i entrevistes, que ha culminat amb la publicació d’aquestes tres revistes que tracten sobre diversos aspectes de la vida i dels canvis que s’han produït al llarg del segle XX. Els actes de dissabte van continuar amb la visita a la Formatgeria del Miracle, situada al mateix Santuari, guiada per en Marc Pla, que acaba d’engegar la producció de productes làctics artesans de cabra i d’ovella.

Finalment, es va celebrar el tast de producte local, que va aplegar un centenar llarg de persones, i en què una trentena de productors i restaurants del Baix Solsonès i rodalies van oferir tastets dels seus productes i plats, mostrant l’enorme ventall de producte alimentari i gastronòmic de qualitat de Territori de Masies.

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

TERRITORI DE MASIES AL DIA ANITA FIGUERA, DE BIOSCA, PRIMERA DONA GUARDONADA EN ELS PREMIS PREVENCIÓ INCENDI FORESTAL Anita Figuera Bacardit (Aguilar de Segarra, 1934), de Biosca de Castelltallat, ha estat reconeguda per la seva tasca de vigilància i prevenció d’incendis forestals. En concret, se li ha concedit el Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau. És la primera vegada que aquest guardó recau en una dona.

tió d’homes. Una dona de les que quan senten olor de fum agafen el mòbil i l’emissora i s’enfilen al punt més alt per veure d’on surt.

Una dona de la terra, que vetlla per si les mànegues estan a punt a les botes de l’ADF per si cal utilitzar-les».

Anita Figuera és vídua de Josep Maria Duocastella Morera, traspassat l’any 2011 i que ja fou àmpliament reconegut per la seva entrega al món forestal.

dania és cabdal o d’importància fonamental per al seu desenvolupament.

En el debat posterior, es va posar de manifest, d’una banda, la debilitat que tenen els projectes finançats des de l’administració pública i, d’una altra, la importància d’incorporar la presa de decisions als processos participatius per tal que tinguin èxit, i de donar espai a decidir realment les accions i intervencions a fer en el patrimoni i els Paisatges Viscuts per la mateixa gent que hi viu.

La 21a edició d’aquests guardons, que impulsa la Diputació de Barcelona, es va celebrar a Cardona el mes de novembre passat, en un acte que va aplegar prop de 350 persones vinculades a diferents entitats del món forestal, principalment ADF. L’encarregada de lliurar el premi a Anita Bacardit va ser la presidenta de l’ens, Mercè Conesa. Segons va glossar la presentadora de l’acte, l’actriu Anna Barrachina, «l’Anita és una dona de pagès que vetlla pel territori amb la mateixa intensitat que vetlla per la seva família. Una dona que no ha pensat mai que la prevenció i l’extinció d’incendis sigui només una qües-

JORNADA DE PATRIMONI Territori de Masies va ser convidada el passat novembre a participar en la taula de presentació de projectes a la II Jornada de Patrimoni Cultural, Memòria i futur del paisatge: activant el patrimoni organitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i per la Fundació Catalunya La Pedrera.

Les reflexions entorn el Patrimoni i la natura van ser l’eix vertebrador de la Jornada.

Celebrem també la presència de projectes territorials en què la participació de la ciuta-

La presentació de Territori de Masies es va centrar en el procés d’articulació territorial i participació de la població, les diferents accions que s’han realitzat en el territori per a valoritzar el patrimoni cultural i natural, des de i per les pròpies persones que hi viuen, la dinamització econòmica que ha suposat el projecte i el programa de celebracions anuals que es mantenen en el calendari.

3

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

TERRITORI DE MASIES AL DIA DPAGÈS PREMIAT

Dpagès, productors de carn ecològica d’alta qualitat al Solsonès i socis de Teritori de Masies, han rebut aquest 2017 el premi al millor producte per la Fira Ecoviure de Manresa.

La fira Ecoviure de Manresa, que ja compta amb 19 edicions, és un punt de trobada entre professionals que treballen per a la sos-

tenibilitat ambiental, social i econòmica des de diferents àmbits. Per tal de reconèixer les bones pràctiques de les iniciatives que participen en la fira, cada any es lliura el premi al millor producte. En aquesta edició, el premi ha estat per als companys i companyes de dpagès que, amb les pràctiques de cria i d’alimentació dels seus porcs, així com els mètodes d’elaboració artesanal del seus embotits han guanyat el premi de millor producte amb la seva llonganissa.

Felicitats!

EN MEMÒRIA RAMON COROMINA, DE TUBELLS

Parlar d’en Ramon Coromina de Llobera, el Ramon de Tubells, és parlar de saviesa popular, coneixement del territori, de la seva història i de passió per divulgar-la i donar-la a conèixer.

Tots els joves que, ja fos per l’institut o per la universitat, fèiem algun treball, sabíem que podíem fer una visita a Tubells, on el Ramon ens ajudaria amb el què pogués i ens ensenyaria tota la informació que tenia sobre el tema que tractéssim, que acostumava a ser molta. Ja podíem treballar la prehistòria, els ibers, els carlins, la Guerra Civil o els maquis, per posar alguns exemples, que en Ramon sempre tenia coses interessants per explicar i ensenyar. La visita a Tubells i la ruta per les restes arqueològiques del voltant eren una activitat que no podia faltar pels alumnes de l’Escola de Llobera i de l’Esplai.

En Ramon va combinar durant tota la vida l’activitat de pagès amb el cultiu del saber, llegint, investigant i escrivint sobre la història de Llobera, del Solsonès i de Catalunya.

De ben segur el lloc on va néixer, a cal Peracamps, al peu del a torre; i on després va viure, la casa Tubells, amb restes arqueològiques molt a prop, van contribuir a forjar aquest interès seu per conèixer i divulgar la història.

Parlar d’en Ramon és també parlar d’implicació i compromís amb les iniciatives culturals de Llobera i de la comarca. La seva secció Pàgines del carlisme, que tractava amb

profunditat aquest episodi tan arrelat a casa nostra, era fixa de la revista El Jou que es va fer a Llobera, com també altres articles d’història de temàtica diversa.

També fou un col·laborador assidu de Territori de Masies. Als inicis de l’activitat del que seria posteriorment l’associació, va participar amb entusiasme als tallers de memòria que vam fer a Llobera, com també en diverses trobades que es van fer amb ell, tant a

l’Hostal Nou com a casa seva, a Tubells, on arribava carregat de papers amb ganes de mostrar i transmetre tot el que havia aconseguit reunir. Les seves aportacions van ser bàsiques per fer l’apartat del carlisme, un dels temes que més l’apassionava, del llibre Patrimoni i cultura al sud del Solsonès, un dels primers que va editar Territori de Masies.

Marc Barrera

El Ramon de Tubells, en una imatge de l'any 2000 aproximadament

4

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

TERRITORI DE MASIES AL DIA JOSEP VILASECA, DE GANGOLELLS

Vam començar a parlar amb el Josep de Gangolells la tardor del 2012, i des de llavors ha estat un col·laborador incansable de Territori de Masies.

Aquella tardor, quan Territori de Masies encara no era una associació, estàvem ultimant el seu primer llibre, Turisme i cultura al Sud del Solsonès.

Eren dies de reconèixer i descobrir racons i històries dels nostres pobles, i fer-ho de la mà del Josep era tan ric com agradable.

El Josep ja ens esperava a la porta de Gangolells, i de seguida va baixar la Maria. No ens havíem vist mai però tots sabíem qui érem.

La primera pregunta, com va acabar sent costum des de llavors, era «Què fa la Carmeta?». En aquella primera ocasió, el Josep i la Maria em van ensenyar el poble de Sant Just, l’església, el cementiri… En acabar la primera visita ja quedàvem per anar un altre dia a visitar dòlmens, cistes i menhirs de la vora de Gangolells. Es coneixia el territori pam a pam, i cada racó amb la seva història.

No trigaríem pas gaire a tornar-lo a enredar.

L’estiu del 2013 hi tornàvem. Des de L’Arada i Territori de Masies estàvem fent un recull de vivències sobre el foc del 1998, i de com

havia canviat el paisatge i el treball de la terra. Després d’aquesta primera entrevista, a l’era de Gangolells, vam anar caminant fins a la font del roure i el viver. Vam passar prop dels grans roures de Gangolells, era parada obligada. Anys més tard hi vam tornar a passar quan resseguíem el camí ramader.

Aquesta vegada em va cridar l’atenció perquè jo passava per alt un niu de picot que hi havia. Tot observant el roure -digne de veure-, el Josep completava les explicacions que m’havia fet al menjador de casa dies enrere, de com aquells roures havien servit per fer les travesses del tren de Manresa a Lleida, i de com havien «alimentat» el país. Justament aquest estiu, a l’agost, a la diada del Miracle, un grup de persones descobríem aquest camí ramader de la seva mà, ens feia de guia. Feia pocs dies que acabava de fer 90 anys. Era el més vell de Pinós, ens deia.

Sense cap mena de dubte el Josep ha estat imprescindible en totes i cadascuna de les activitats de memòria popular de la història recent i la cultura pagesa dels pobles del Territori de Masies. Sempre estava a punt i predisposat per tot allò que tenia a veure amb la història i patrimoni d’aquestes contrades. I, malgrat que ho feia com qui no vol la cosa, sense desprendre’s d’aquells aires de senzillesa i posat silenciós, això demana

5

una generositat tremenda, com la d’obrir casa seva, Gangolells, a un grup de persones vingudes d’arreu de Catalunya en el congrés de la Masia, la primavera de l’any 2015. Per cert, aquella primavera vaig entrar per primera vegada a la capella de Gangolells, de la qual tant havia sentit parlar perquè és on s’hi va casar la minyona de Gangolells, la Carmeta, la meva àvia, amb el Ventura de cal Palà, el seu cosí i el meu padrí, i en qui tant em feia pensar.

El passat 11 de novembre el Josep ens va deixar. Ell, quan explicava la seva vida, explicava la seva terra, de la qual ens ha deixat aprendre i estimar.

Marina Vilaseca

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

RECONÈIXER: MEGALITISME AL BAIX SOLSONÈS EL MEGALITISME - ELS PRIMERS POBLAMENTS Els primers vestigis d’activitat humana coneguts al Baix Solsonès coincideixen amb l’establiment dels primers poblats prehistòrics. El procés de domesticació de plantes i animals permetrà les primeres formes de sedentarisme, iniciant el Neolític, pedra nova.

Aquest procés, si bé es produeix abans en altres zones del món, arriba a Europa vora el 5500 aC. El resultat en serà la generalització de la pràctica agrícola, que juntament amb la necessitat d’emmagatzematge dels excedents fixarà la població en llocs estables, de manera que esdevindrà estable i sedentària.

També d'aquest període trobem estris per transformar el fruit del conreu, com per exemple pedres per moldre gra, i les primeres ceràmiques per transformar i emmagatzemar els aliments. A la vegada apareix la cultura funerària de les cistes, petites caixes de lloses de pedra. Al Solsonès trobem una cultura funerària amb trets propis anomenada, en àmbits acadèmics, «solsoniana».

Al Neolític Mitjà (3500-2500 aC, aprox.) es comencen a generalitzar les construccions de sepulcres amb grans pedres, el megalitisme, que tindrà una gran expansió en aquest període i en els posteriors. A finals del Neolític (2500-2000 aC, aprox.) apareixen noves construccions: els sepulcres de fossa i les conegudes com a galeria catalana. Les primeres consisteixen en una fossa excavada a terra on es dipositaven els difunts i que es protegien amb lloses. Aquestes acostumaven a formar agrupacions, les necròpolis, que sovint s’identificaven amb menhirs. La galeria catalana és l’evolució dels sepulcres de corredor; forma una cambra de lloses més alta que el passadís d’entrada, tot cobert per un túmul de terra i pedres.

L'apogeu del megalitisme és el període anomenat Calcolític (2200-1800 aC, aprox.), que durarà fins a l’Edat del Ferro. D'aquest període daten les primeres restes de metall.

Es continuen aprofitant els megàlits i se’n construeixen de nous, els dòlmens i les cistes megalítiques. Els primers consisteixen en unes parets de lloses principals cobertes amb una altra llosa, formant una cambra on es dipositaven els difunts a través d’una llosa lateral més baixa. Les cistes són petites caixes de lloses enterrades al terra, on s'introduïen els difunts i els aixovars desplaçant la llosa de la coberta. Aquestes són les més abundants de la Catalunya central, representen el 40% dels sepulcres del Calcolític. Un element característic d’aquesta etapa és el vas campaniforme, vasos en forma de cam-

pana habitualment decorats amb bandes horitzontals fetes sobre l’argila tendra.

La generalització del metall suposa una nova transformació profunda en aquestes societats humanes, que entren a l’anomenada Edat del Bronze (1800-1200 aC, aprox.). La metal·lúrgia desenvolupa també la mineria, tant a l’aire lliure com de forma subterrània. Un dels pocs jaciments miners d’aquest període de Catalunya és el de la Tuta de Riner. A nivell funerari es continuen reutilitzant els sepulcres megalítics de períodes anteriors, tot i que amb l’aparició de noves formes d’enterrament. Una és la cambra pirinenca, una variant de la galeria catalana molt semblant a les cistes megalítiques però d’unes dimensions superiors. Una altra novetat són els enterraments secundaris, inhumant de forma definitiva els ossos un cop descarnats.

Una nova transformació es produeix amb l’inici de l’Edat del Ferro. Grups de població centreeuropeus arriben a través dels Pirineus i es barregen entre la població autòctona, que n’acaba adoptant molts aspectes culturals, com ara els ritus funeraris de la incineració i el treball del ferro, que suposa un avenç important respecte del bronze.

D’aquest procés de transformació social, econòmica i política en sorgeix la cultura ibèrica.

Alguns dels megàlits més rellevants de Territori de Masies: NEOLÍTIC

•

Menhir de Pinós (3000-2500 aC).

Pinós Monòlit d’1,15 metres d’alçada a la vista, plantat verticalment al terra, situat a pocs minuts a l’oest del Santuari de Pinós, en un punt elevat.

6

•

Cista de Gangolells o de l’Alzina del Mas (3500-2500 aC). Pinós Cista d’enterrament col·lectiu situada entre Sant Just d’Ardèvol i la carretera de Su al Miracle. A la llosa principal hi trobem inscripcions en forma d’espiga o espines.

•

Menhir de Gangolells (3500-3000 aC).

Monòlit de pedra d’uns 4 metres d’alçada, 1 d’amplada i 40 cm de gruix, situat al costat de la carretera del Miracle a Su. El megàlit, com la cista propera, data d’entre el 3500 i el 3000 aC. Aquest menhir va ser traslladat uns 40 metres de la seva ubicació original.

•

Menhir d’Ardèvol (3500-2200 aC). Riner Gran bloc de pedra polida que es troba tombat i partit en dos trossos, situat a prop de la carretera de Su al Miracle, entre el quilòmetre 9 i el 10. Pot tractar-se d’una estela o d’un menhir senyalitzador d’una inhumació, i probablement es troba desplaçat del seu lloc original.

•

Dolmen de Llanera (2500-1500 aC).

Entre Llobera i Llanera (actualment Torà) El Dolmen de Llanera o de la Vila de Gola de Bous és la galeria catalana més gran de Catalunya. Encara conserva el túmul, que fa 32 metres de diàmetre, i la galeria, de 10 metres de llarg, 1,9 metres d’amplada i 2,3 metres d’alt. Es calcula que va ser construït al Neolític final (la prova del carboni 14 el data de l’any 2550 aC) i va ser reutilitzat durant tot el Calcolític i fins el Bronze Mitjà. Posteriorment, en època ibèrica, va ser utilitzat com a habitatge, i fou novament ocupat en algun moment anterior al segle XVIII. L’any 1972 se’n va fer la restauració, realçant la coberta que estava enfonsada a l’interior del

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

RECONÈIXER: MEGALITISME AL BAIX SOLSONÈS dolmen. A la sortida del Sol del solstici d’hivern la llum il·lumina directament la pedra del fons i les dues pedres dels costats.

les pedres i actualment està restaurat, amb aportacions recents per tal de retornar-li l’aspecte original. A les excavacions s’han trobat restes humanes, com per exemple sis cranis i dues mandíbules, així com diversos fragments d’atuells de la cultura del vas campaniforme, estris de sílex i objectes d’ornament personal.

•

Necròpolis de la Costa dels Garrics de Caballol (3500-2500 aC).

Lloc d’enterrament col·lectiu format per un conjunt de cistes solsonianes i un menhir o estela. Aquest jaciment és un dels conjunts funeraris millor documentats i conservats de la Catalunya Central.

tot el contorn del roc s’hi pot observar un motiu en forma de ziga-zaga, i també hi trobem una marca en forma de creu, que exemplifica la voluntat cristianitzadora de tots aquells elements procedents del paganisme.

De fet, a aquest megàlit se li ha donat sovint ús en rituals cristians.

•

Cista de la Codina Sagrera (2500-2000 aC).

Sepulcre similar a una cambra megalítica amb un túmul de forma cilíndrica situat al bosc de Barcons, a Llobera. Només queden dretes dues parets de lloses amb una altra de caiguda.

EDAT DEL BRONZE

•

Dolmen del Collet de Su o de Casacremada (2200-1800 aC). Pinós Situat en un turó a tocar de la Casacremada, al costat de la carretera de Su a Pinós. Es tracta d’una galeria catalana construïda cap al 2200 aC i utilitzada massivament fins al bronze antic amb l’enterrament secundari de cranis, alguns d’ells trepanats. Fou restaurada el 1986.

•

Dolmen de Can Cabot (1800-1500 aC).

Dolmen situat a la zona de Vallmanya, prop de la casa homònima. Es tracta d’un sepulcre d’enterrament col·lectiu que posteriorment fou adaptat com una barraca de pedra seca.

•

•

Cista del camí dels Casals (3500-2500 aC).

Cista neolítica situada al costat del camí que porta a la casa dels Casals. Conserva dues lloses laterals, la de tancament frontal i la llosa de coberta, les dues de gres i conglomerat.

Dolmen de Cal Cuca (2200-1800 aC).

Pinós El dolmen de Cal Cuca és una cambra pirinenca d’època calcolítica, datada aproximadament del 2200 aC. Té unes dimensions interiors de 1.40 metres de llarg per 0.90 d’ample, per 0.80 d’alçada.bDurant la seva excavació s’hi varen trobar diverses restes pertanyents a l’edat del bronze final, que palesaven una reutilització del sepulcre.

Aquest megàlit va ser restaurat el 1975.

•

Forat de la Tuta de Riner (1800-1200 aC).

Restes d’una mina de coure situada prop de la torre de Riner. Es tracta d’uns dels pocs jaciments miners d’aquest període coneguts a Catalunya. A les excavacions es trobaren principalment eines i atuells, que estan dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

•

CALCOLÍTIC

•

Dolmen de la Pera (2300-1800 aC). Pinós Galeria catalana de dimensions notables.

Està formada per lloses verticals alineades de forma paral·lela amb una coberta també de lloses. En èpoques posteriors va ser parcialment desmantellat per aprofitar-ne

•

Roc de la Mare de Déu o Hemidolmen del Miracle (2000 aC). Riner Entre la capella de Sant Gabriel i el Miracle trobem aquesta roca de grans dimensions col·locada sobre uns suports de pedra posteriors a manera d’altar. Es tracta de la coberta superior d’un dolmen desmuntat, del qual també es conserva una altra llosa caiguda en un costat, que se suposa que era una de les que feien la funció de paret natural. Per

7

Serrat o Camp dels Moros de la Codina (1200 aC-Edat Mitjana).

Restes d’un poblat amb diverses superposicions de poblament i d’usos, que van des del Bronze final i primera Edat del Ferro, època ibèrica i romana. A partir del segle III dC s’obre un buit en la documentació de materials arqueològics que mostra una aparent abandó de l’assentament. No obstant, als segles X-XI de la nostra era es reprèn el poblament amb la construcció d’un encastellament i una vila medieval fortificada, amb una àrea de necròpolis situada fora muralles.

El jaciment s’ubica al capdamunt d’una elevació de terreny ovalada, amb un esperó rocós al nord-est.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

L’ENTREVISTA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CLARET - Quan i per què es funda l’associació de veïns de Claret? Quins són els seus objectius.

L'associació de veïns de Claret es va fundar aquest passat 2017. Més que una fundació és la formalització d'una manera de treballar que ja portàvem temps duent a terme entre els veïns del poble. És molt complicat que ajuntaments petits amb un terme tan gran com és el de Torà puguin fer-se càrrec del manteniment de poblets petits com Claret. Així que ja fa temps que diners que havien d'anar a parar a propietaris particulars per drets de caça o de pastura es destinaven a un fons comú que servís per arreglar camins, dur a terme el manteniment de l'església (des de repassar periòdicament la teulada fins a pintar-ne l'interior) o coses més vistoses com la monumentalització de l'antic cementiri de Claret amb les tombes medievals esculpides en pedra dels Senyors de Claret. Aquestes no són coses molt aparents, però són necessàries per la conservació del poble i qualsevol persona que visiti Claret pot veure que és un poble cuidat.

A banda d'això cada any s'organitzen les festes majors. La d'hivern se celebra el cap de setmana més proper al 3 de desembre, per Sant Francesc Xavier i la d'estiu, amb més èxit de participació, és el diumenge després de l'Assumpció.

L’Associació de veïns de Claret neix la passada primavera amb l’objectiu de continuar organitzant les activitats i el manteniment del poble i amb la voluntat de dinamitzar el patrimoni cultural i natural.

- Pel que fa a les activitats, quines organitzeu al llarg de l’any?

D’activitats, no se n’organitzen gaires, ja que per ara com a associació som molt joves.

La principal és la Festa Major d’estiu que enguany serà el 13 de maig. Les activitats que es fan són la tradicional missa i després un dinar popular al mig de la plaça del poble.

Un cop acabat el dinar, enmig de la sobretaula, duem a terme una rifa en què se sortegen, entre tots els que han vingut al dinar, diversos obsequis cedits per cadascuna de les famílies.

Tot i ser un poble amb pocs habitants (actualment només en som 5), aquesta festa reuneix al voltant del centenar de persones.

Hi participen fills i nets del que havia estat antigament Claret i que continuen tenint una forta estima al poble que va veure créixer els seus avantpassats.

Una peculiaritat de la festa és que cada any l’organització recau en una casa diferent.

Aquests s’encarreguen d’encomanar el menjar, apuntar la gent que vindrà, parlar amb el capellà perquè vingui a fer la missa...

8

A banda de la Festa Major, aquests dos últims anys s’ha celebrat a Claret, com ja sabreu, el Mercat - Concert organitzat per Territori de Masies, en el qual també col·laborem.

La Festa Major, a l’estiu, és un moment de trobada entre veïns, familiars i amics del poble. Per organitzar-la, cada any se’n fa càrrec una casa diferent.

- Una associació en un poble tan petit com és Claret deu tenir certes peculiaritats.

Com funcioneu, com us organitzeu?

Fins ara, sense ser una associació formalitzada, el que es feia eren reunions en petit comitè sobre coses que s’havien d’arreglar, i per les festes majors es reunien membres de totes les famílies on s’informava de les coses en què s’havia invertit, costos, nous projectes... on tothom opinava i tenia vot. Actualment, amb l’associació constituïda, la idea és mantenir aquest funcionament.

- Quants socis i sòcies hi ha actualment a l’entitat? Tots són de Claret?

Per formalitzar l’associació s’ha constituït una junta formada per cinc membres. Tots tenim un vincle amb Claret, tant sigui vivint-hi com tenint-hi casa, tot i que no sigui un requisit per formar-ne part.

Com que és un poble tan petit, per ara es gestiona tot d’una manera molt propera i

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

L’ENTREVISTA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CLARET no tenim la necessitat de seguir formalismes que són necessaris en associacions més grans. Com ja hem dit, a les reunions hi participen membres de totes les cases del poble i tots tenen el seu dret a vot tot i no formar part de la Junta.

- Coopereu i teniu relació amb d’altres entitats del territori? De quina manera?

Tot i que encara no fa un any que som una associació formalitzada, ja en fa dos que col· laborem amb Territori de Masies amb la organització del Mercat-Concert, un mercat de productes de proximitat que acaba amb un concert a la plaça del poble.

plen de pedres i d’herbes. Sovint ens és difícil aconseguir aquestes neteges periòdiques per la poca població que hi transitem.

- Què teniu entre mans actualment?

Per ara, la idea és de continuar el que s’havia fet fins avui, però no descartem iniciar nous projectes per donar a conèixer aquest petit poble i pel fet de ser associació se’ns obren noves portes per aconseguir ajudes de l’administració a les quals fins avui no podíem optar.

D’altra banda també hem col·laborat conjuntament amb l’Associació de Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT) per la organització d’una caminada per celebrar el centenari de l’obertura del camí de carro que va unir els dos pobles.

Col·laborem amb Territori de Masies en l’organització del Mercat-Concert de Claret i amb l’Associació de Patrimoni Artístic i Cultural de Torà en una caminada celebració.

- Recomaneu-nos un parell de llocs que considereu d’interès del vostre territori.

Al territori tenim un gran ventall de llocs d’interès des de construccions arquitectòniques com indrets paisatgístics. Si n’hem de destacar dos, per una banda tenim el conjunt medieval format per Santa Maria de Claret, una església romànica datada al voltant del segle XII, i el cementiri antic, situat al costat, amb tres ossaris esculpits a la pedra que contenien les restes dels Senyors de Claret.

D’altra banda, aviat podrem gaudir del Parc de les Olors, un projecte que començarà la propera primavera.

- Quines són les principals problemàtiques de Claret? Identifiqueu el despoblament com un problema? Per què?

La problemàtica més gran que tenim és la despoblació. Això provoca que algunes de les cases amenacen ruïna. El fet de no estar habitades provoca una falta de manteniment que a la llarga pot provocar esfondraments. Tot i això, d’uns anys cap aquí s’han anat arreglant força cases del poble.

Un altre problema que tenim és la falta de manteniment dels vorals de la carretera que degut al pas del temps i a les pluges, s’om-

9

Aviat obrirà també el Parc de les Olors a Claret, part d’una xarxa de productors de Plantes Aromàtiques i Medicianals de Catalunya, que oferirà diferents serveis divulgatius i comercials.

Contacte:

www.calmiramunt.com

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

CULTURES I MANERES DE FER: LES DONES DE PAGÈS Amb aquest article volem fer una menció especial a la contribució de les dones a l’economia dels masos al llarg dels segles al baix Solsonès. El paisatge que gaudim al sud del Solsonès, caracteritzat per masos dispersos i petits nuclis de població, s’ha teixit al llarg dels segles per una dinàmica complexa d’elements entrelligats. Les activitats al bosc i les activitats agrícoles i ramaderes han modelat un paisatge lligat a un sistema agrari a través de multituds de pràctiques realitzades en equilibri amb l’entorn natural i ambiental.

Les masies eren els elements centrals de l’activitat econòmica: allà s’hi guardaven els animals i els diferents espais per a la transformació i conservació dels aliments: l’era i la pallissa, sobretot, però en espais de vinya i oliveres, també les tines i els trulls.

Per poder sostenir tota aquesta activitat frenètica, les masies acollien molta més gent que actualment: les famílies, molt més extenses en germans, amb els avis i oncles acollien els treballadors i treballadores que també vivien sota el mateix sostre; els mossos, minyones, pastors i les eventuals colles de segadors o de veremadors.

També es cuidaven de cultivar gira-sols, blat de moro, remolatxa, mongetes i patates que es feien al secà. Alguns d’aquests, però, eren especialment per al bestiar, com el blat de moro, el gira-sol i la remolatxa.

El bestiar La coneixença dels farratges i les seves propietats ve donada per la implicació en la cura dels animals domèstics de les granges que acompanyaven els masos. Així, es recorden les millors barreges de cereals i farratge que convenien a cada tipus d’animal.

Pasturar, netejar els estables, preparar el menjar i munyir o recollir els ous de l’aviram eren unes de les tasques principals de les dones. En aquest punt es barregen diferents activitats, segons els tipus (cabres, vaques, porcs, gallines, etc...) i el volum d’animals.

Tothom participava en totes les activitats agrícoles, i es repartien les tasques segons l'època de l'any. En aquest entramat ens preguntem: quines tasques duien a terme les dones als masos?

Els camps A principis del segle XX, a les terres de conreu de secà s’hi conreaven diversos cultius: cereals com el blat, l’ordi i la civada; farratges com la trepadella, l’alfals, la veça i l’erb; i lleguminoses com els pèsols, els cigrons i les guixes.

La sembra, la sega i la batuda eren moments molt importants al camp; les dones participaven en dos d’aquests moments. Tenim constància que les dones s’encarregaven de les tasques de sembra dels pèsols, de cigrons i de guixes. En canvi, amb els cereals, aquestes tenien més implicació a l’hora de fer garbes, transportar-les fins a l’era i emmagatzemar-les als pallers i sitges.

En el cas de les lleguminoses, aquestes havien de ser collites ben d’hora al matí i seguir un procés similar al del batre. Sabem que les dones s’ocupaven de tallar, recollir i portar fins a l’era els pèsols, els cigrons i les guixes.

10

Cal ressaltar la importància de la cria de gallines, conills, porcs i pollastres en la majoria de les cases de pagès. El fet de criar i cuidar animals domesticats de granja provoca que les dones assumeixin en molts casos la funció de llevadores en els parts del bestiar, de manera que tenien un destacable coneixement dels seus cicles de vida.

Podríem dir que a totes les cases existia la ramaderia, amb més o menys força, i que segurament s’especialitzaven -tot i que no hi havia exclusivitat- per tipus de bestiar segons les possibilitats de pasturatge del terme, i s’optava pels de mida grossa: porcs, vaques, ovelles i cabres; o bé pels de mida petita: gallines, pollastres, conills, galls d’indi, coloms, oques.

L’activitat de pasturatge als boscos i als camps era moltes vegades també cosa de dones, principalment ben joves, a excepció

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

CULTURES I MANERES DE FER: LES DONES DE PAGÈS les conserves amb sal i al bany maria i la preparació per als assecats (com els d’albergínia i pebrot) perquè les verdures d’estiu duressin tot l’any.

Això també ho feien amb les fruites que podien recollir del arbres fruiters plantats entre feixa i feixa dels olivers i les vinyes, principalment presseguers, pruneres, pereres, figueres i cirerers. A d’altres contrades, les dones també s’encarregaven de collir els fruits secs com les avellanes, les ametlles, les nous i els pinyons, que també recollien, emmagatzemaven i en feien els postres típics de la nostra terra.

de les transhumàncies. De la transformació alimentària del bestiar també se n’encarregaven elles: munyir, recollir ous, fer formatges, certes tasques de la matança del porc com la neteja dels budells...

Cal remarcar la tasca de les dones en l’elaboració i transformació dels aliments procedents del bestiar, entre d’altres el mató, fet amb herbacol, i les confitures, els embotits, els fumats i salats del porc. A part d’aportar a la unitat familiar una part important a l’alimentació anual, actualment són processos artesanals de gran valor afegit.

als cursos d’aigua, com les rases i torrents, on es feien les verdures i les hortalisses, que aportaven a la dieta diària un complement important. Moltes cases en tenien dos, l’hort d’hivern, prop de casa, amb plantes que no demanen tanta aigua, com les cols, les bledes o la remolatxa; i un hort d’estiu, aquest sí de regadiu, on es cultivaven els tomàquets, els pebrots, les albergínies, les mongetes i les patates.

A part de cuidar l’hort amb totes les activitats associades; plantar, femar, encanyar, recollir... les dones també es dedicaven a fer

El bosc Més enllà de les grans tasques de neteja de boscos, les dones també utilitzaven el bosc per fer pastures. Per aquells que eren més difícils de fer pasturar (com ara conills o porcs) s’anaven a buscar herbes, brots verds de pi blanc, roure, alzines i oms i alguns fruits del bosc com aglans i pinyons.

Al bosc també s’hi troben els bolets, aquest aliment que tant ens agrada. Els testimonis ens diuen que antigament n’hi havia més i que saber on anar a trobar-los i reconèixer-los era tot un art. Les dones anaven al bosc a buscar bolets per a casa i per al mercat. Per tal de conservar-los se’n feien confitats, es bullien al bany maria i amb sal o s’assecaven, segons el tipus de bolet.

Les hortes i els fruiters A més a més de les tasques que hem explicat, també hi havia les horts als llocs propers

11

Si bé al final cada casa era un cas particular, atenent a la composició de la família -si hi havia més o menys dones per fer totes les tasques-, aquestes que hem comentat són algunes de les feines específiques de pagès que més freqüentment feien les dones, a les quals s’han de sumar les tasques de cura i sosteniment de la família: l’elaboració del menjar, que s’havia de portar als homes moltes vegades quan eren al camp, especialment en temps de sega; l’elaboració de sabó i la bugada; la confecció de roba i l’assistència com a llevadores als parts de les veïnes.

Per saber-ne més; La memoria biocultural campesina de la mujeres en la comarca del Bages, Barcelona.

Cristina Espejo Biosca. Treball d’investigació no editat. 2015

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

INDRETS: L’ANTIC MUNICIPI DE LLANERA Situat entre Llobera, Pinós, Biosca i Torà, trobem l’antic municipi de Llanera. Malgrat ser històricament del Solsonès, aquest fou annexat al municipi de Torà, a la Segarra, el 1968, per la voluntat del secretari municipal, que ho era dels dos municipis. Amb aquest tripijoc desapareixeria Llanera, anomenada Llanera del Arroyo per l’administració de l’època per diferenciar-la del municipi homònim d’Astúries.

Llanera és una enorme superfície de terreny de 75,31 km2, amb població disseminada i escassa, que fa dècades que està en notable retrocés, sobretot a partir de l’agregació a Torà. Comprèn els nuclis de Claret, Sant Serni -on hi havia l’ajuntament-, Vallferosa, Llanera, Fontanet, Cellers i Puigredon. El terme s’articula al voltant de la riera de Llanera i dels seus afluents, comprenent-ne tota la vall. Aquesta es forma com a tal amb la confluència de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, procedent de Llobera. El relleu hi és accidentat, formant diferents valls d’on sorgeixen les diferents rases i rieres que aboquen les aigües a la riera de Llanera, que acaba desembocant al riu Llobregós a Torà.

Aquest relleu accidentat, conjuntament amb les males comunicacions, ha estat una de les causes del progressiu despoblament, ja que força zones del municipi han quedat durant molts anys molt apartades dels principals nuclis de població propers.

Precisament, als nuclis corresponents amb les parròquies és on es concentra la població i l’activitat.

LLANERA: Aquesta antiga parròquia, que dona nom al municipi, ara forma part de la parròquia de Peracamps de Llobera. És la zona del terme situada més al nord i la principal via d’arribada a la qual és a través de Llobera, pel camí que surt de l’antiga carretera de Solsona a Torà i que mena cap al Dolmen de Llanera. En aquesta part trobem diversos elements patrimonials destacats, el principal l’esmentat dolmen, també anomenat de la Vila de la Gola de Bous. Situat a cavall de la delimitació administrativa de Torà i Llobera, impertèrrit a les disputes sobre límits territorials, trobem aquesta construcció que datada del Neolític final, cap el 2500 aC. Es tracta d’un sepulcre megalític de la tipologia de les galeries catalanes de grans dimensions, essent probablement el més gran de Catalunya (veure El megalitisme al Baix Solsonès, d’aquesta mateixa revista). Seguint el camí, que en canviar del Solsonès a la Segarra passa a ser de terra, descendim ràpidament cap a la vall de la riera de Llanera, on trobem el conjunt arquitectònic del castell i l’església de Sant Martí, seu de l’antiga parròquia, suprimida el 1964. Actualment es troba en un complet estat d’abandó i de ruïna. El castell ja apareix esmentat el 1010, si bé les restes actuals són les d’un antic casal senyorial construït posteriorment en diverses fases, del segle XVI al XIX. Pel que fa a l’església, es tracta d’una construcció d’estil gòtic amb elements renaixentistes i data del segle XVI. A causa de la degradació, el retaule barroc de Sant Martí original de Llanera, obra de l’escultor Joan Grau i datat

de 1651, va ser traslladat a l’església nova de Sant Pere Màrtir de Peracamps el 1968. El conjunt es completa amb altres construccions com són el cementiri, uns murs i estables que tancaven un gran pati, els horts i una cisterna construïda amb grans carreus perfectament tallats. Un altre retaule procedent de Llanera va fer cap al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Prop del Castell, en un lloc alterós, trobem la petita capella de Santa Maria de Llanera, també anomenada de les Pallisses, que ha estat restaurada recentment.

VALLFEROSA: Una altra de les parròquies del terme de Llanera és Vallferosa, on destaca la gran torre de planta circular de més de 30 metres d’alçada, la més alta de Catalunya d’aquesta tipologia. El petit poble de Vallferosa, situat al peu de la torre, actualment es troba en estat de completa ruïna després de ser abandonat pels seus habitants durant els anys 40, igual que l’antiga església parroquial de Sant Pere, datada del 1698. Actualment, el centre de la parròquia es troba a l’església de Santa Maria de Vallferosa, situada al costat de la carretera vella de Solsona a Torà. El veïnat de Vallferosa inclou un vast territori, que per la banda oest limita amb Lloberola i inclou masos de gran valor arquitectònic com Socarrats, Comabella o Clavells.

FONTANET: Al tram final de la riera de Llanera trobem la parròquia de Fontanet. El nucli de la parròquia és l’església de Sant Miquel de Fontanet, una església d’estil romànic llombard d’una sola nau, datada dels segles XI i XII, amb una modificació del 1679 en què es va allargar la nau per la banda de ponent, es va construir el campanar actual i el porxo de l’entrada. En el mateix turó, situat sobre la confluència entre la riera de Llanera i el barranc de Figuerola, trobem la cal Garriga.

12

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

INDRETS: L’ANTIC MUNICIPI DE LLANERA En aquest emplaçament és on antigament hi havia situat el castell de Fontanet, que apareix mencionat el 1030. A la vora d’aquest indret, al peu de la riera de Llanera, trobem el Molí de Fontanet. Es tracta d’un antic molí fariner datat del segle XIV, si bé l’habitatge actual és del segle XVIII.

construcció románica, de la qual només es conserva la paret del primitiu frontis i una part del mur nord-est. Aquesta apareix documentada ja a l’any 805.

Dins el termenat de Fontanet, a la part nord, trobem l’agrupació de Puig-redon, que agrupa diverses cases i les capelles de Sant Joan de Puig-redon i de Sant Pere del Soler. A la part sud trobem la Serra de Sant Donat, amb la capella homònima, i el mas de la Figuerola, també antic encastellament, i l’església de Sant Pere de la Figuerola.

Claret és un petit nucli de població construït a redós d’un turonet coronat per el castell, ara enrunat. Les diverses cases i l’església romànica de Santa Maria conformen un conjunt arquitectònic amb molt d’encant, amb una plaça central de dimensions considerables.

CLARET:

Es troba a l’est del terme de Llanera, a la serra de Sant Donat i prop del barranc de Figuerola, i s’hi arriba per un camí que prové de la carretera que va de Torà cap a Ardèvol.

Rep també el nom de Claret de Figuerola i de Claret de Pagesos, per diferenciar-lo de Claret de Cavallers, situat a Sant Mateu de Bages.

CELLERS: Cellers se situa a la part més meridional de Llanera, entre les serres de Sant Donat i de Cellers, en una vall estreta per on discorre una riera del mateix nom. S’hi accedeix per un camí que surt des del poble de Torà.

El nucli de població, format per algunes cases, es situa al voltant d’un turó coronat per l’església parroquial de Sant Martí i l’antic castell, després convertit en casal i ara completament enrunat.

L’element més destacat de Cellers és, però, el monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter, situat a 1,5 km del nucli, al fons de la vall. L’església n’és l’element més destacat, d’estil romànic, datada dels segles XI i XII. La planta és pràcticament quadrada, formant un creuer amb tres absis sense nau.

A l’interior hi trobem el presbiteri elevat i en destaca la cripta romànica, de tres naus amb vint-i-quatre columnes amb capitells esculpits. Complementen el conjunt arquitectònic construccions afegides en períodes.

SANT SERNI: Sant Serni inclou una zona de poblament dispers i un petit nucli, amb cinc cases i l’església parroquial. La situació és al sud de la riera de Llanera, en un punt alterós amb unes excel·lents vistes, sobretot de la part de Vallferosa. Abans de l’agregació a Torà del 1968, l’Ajuntament de Llanera era a Sant Serni, concretament a la casa cal Mas. L’actual església, dita de Santa Maria i Sant Sadurní, data de 1764, moment en què es va fer una reforma i ampliació de l’antiga

El castell de Claret apareix mencionat el 1026, i l’església el 1139. Aquesta és un edifici romànic d’una sola nau de planta rectangular, amb un absis a la paret est. L’entrada, un arc de mig punt adovellat, es troba a la façana nord. El conjunt ha tingut diferents reformes, com la construcció del campanar o el sobrealçament de la nau amb una balconada a la façana nord, que dona a la plaça.

San

13

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

VIURE-HI / VIURE’N 25 ANYS DE TURISME RURAL A CASTELLTALLAT El mes de març de l’any 1993, la família de Biosca de Castelltallat va obrir la primera oferta d’agroturisme a la comarca del Bages, primer a Les Corts de Biosca i poc després a la masoveria d’El Mas. Es tracta, doncs, d’un projecte pioner a la comarca, que va obrir camí en un tipus de turismo que, des de llavors, ha crescut exponencialment.

Anna Maria Duocastella, responsable del projecte, explica que la posada en marxa d’aquesta iniciativa es va donar per tres factors: la prioritat de contribuir al salvament del patrimoni rural, la necessitat de rendibilitzar estrucutres agràries en desús i “l’esperança de poder satisfer les espectatives d’autenticitat i qualitat que busca la demanda turística”.

Les cases de Turisme Rural Les Corts de Biosca i El Mas estan situades dins d’espais agraris i ramaders ecològics de la Serra de Castelltallat, són a pocs quilòmetres. de l’Observatori Astronòmic i mostren amb orgull el seu compromís amb el Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central.

Serveis: Rebost, nevera plena, passeig de coneixement del patrimoni rural, espai per formar-vos o impartir formació.

Nom de l’establiment: El Mas (PCC00089)

Adreça/es: Casa Biosca. 08263 Castelltallat (Sant Mateu de Bages)

Capacitat: 14 persones (+ 2 en supletori)

Contacte: www.elviver.cat / www.lescortsdebiosca.cat

Adreça/es: Casa Biosca. 08263 Castelltallat (Sant Mateu de Bages) Contacte: www.elviver.cat / www.elmas.cat

14

Nom de l’establiment: Les Corts de Biosca (PCC00023) Capacitat: 5 persones (+ 1 en supletori)

Serveis: Rebost, nevera plena, passeig de coneixement del patrimoni rural, espai per formar-vos o impartir formació.

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

VIURE-HI / VIURE’N TIRANT MILLES Guies de muntanya Tirantmilles es dedica a oferir serveis turístics de qualitat, responsables i propers al territori utilitzant les activitats esportives al medi natural. La empresa es crea l’any 2009, impulsada per dos joves del territori, la Mariona Martin i en Marcel Espinal, gràcies a la seva passió per la muntanya i les activitats d’aventura, i a la seva experiència professional en el camp esportiu.

A la primavera i l’estiu gestionen la Caseta del Pantà, al pantà de Sant Ponç a Clariana de Cardener, que es converteix en el camp base d'estiu de l'empresa. Hi lloguen caiacs i paddles i realitzen algunes de les seves activitats terrestres, com ara curses d’orientació o rutes circulars amb BTT.

L’especialització en activitats esportives a la muntanya els permet oferir diferents serveis guiats per a realitzar en grup, en família o en parella: vies ferrades, trekking, pònting, escalada, rutes amb BTT, descens de barrancs, així com activitats de neu: raquetes, splitboard i esquí de muntanya fora pistes, entre d'altres.

El valor afegit d’aquests serveis és que principalment s’ofereixen al Solsonès i a través d’un gran equip humà de treballadors es vetlla perquè l’activitat sigui respectuosa amb l’entorn i que el client pugui gaudir dels valors i sensacions que ofereix la natura.

Tanmateix, a voltes es desplacen a d'altres indrets dels Pirineus (catalans, espanyols o francesos).

A part de les activitats esportives, Tirantmilles també ofereix la formació en esports de muntanya i en la preparació a la prova d’accés de Tècnic Esportiu en diverses disciplines, per poder ser un guia de muntanya professional.

La seva implicació en el territori i en la gestió respectuosa de l'entorn els ha impulsat a oferir un assessorament a totes aquelles empreses, entitats o administracions que vulguin dinamitzar o promoure el sector esportiu en el medi natural. Col·laboren, a més, amb els agents implicats en el desenvolupament del turisme sostenible i de qualitat a la comarca.

Més informació i contacte: tirantmilles.com

15

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

ACTUALITAT LA FORMATGERIA DEL MIRACLE OBRE LES PORTES En el número passat fèiem una ressenya de l’apartat de producte local sobre la Formatgeria del Miracle, projecte que en aquell moment s’estava gestant. En aquest número ja podem parlar del tema a la secció d’actualitat, ja que finalment han obert les portes i engegat la producció.

Ja es poden trobar els seus iogurts i formatges artesans fets amb llet d’ovella a les botigues Fruits Taribó i Can Solvi de Solsona i Cal Monegal, d’Olius, i ben aviat s’hi podran trobar els seus formatges curats.

Inicialment els productes que elaboren són tres: el formatge de pasta dura, el formatge

de pasta tova i els iogurts, tots fets amb llet d’ovella. Els formatges de pasta dura es fan a través d’un procés de coagulació enzimàtica amb l’acció del quall, que permet expulsar gran quantitat d’aigua del formatge per tal d’aconseguir unes textures més seques i consistents a través d’un procés llarg de maduració, de dos mesos i mig. En canvi els formatges de pasta tova retenen més aigua ja que necessiten menys quantitat de quall i l’acció dels ferments hi té més importància.

Amb això i un procés de maduració més curt, de tres setmanes, s’aconsegueixen textures més cremoses i toves i a la vegada gustos més intensos. Per últim els iogurts fets amb llet d’ovella tenen una consistència i

una intensitat de sabor que no trobem amb altre cap tipus de llet. Precisament la llet d’ovella té unes propietats especials que fan que els productes làctics que se n’elaboren tinguin un gust i una personalitat pròpia.

Els impulsors del projecte són en Marc Pla i la Sílvia Soler, els quals després d’adquirir pràctica en l’elaboració de formatges casolanament han decidit fer el salt a la professionalització. La Formatgeria, la trobareu al Santuari del Miracle, a la cara nord del monestir, en unes dependències que havien estat les antigues cuines.

EN MARXA L’HOTEL VEGÀ DE CASA ALBETS DE LLADURS A finals del setembre passat va néixer a Lladurs Casa Albets, una manera d’aproximar-se al territori des de criteris de respecte per l’entorn i de qualitat: es tracta d’un hotel-restaurant vegà. La Megan Albets i en Joel Llurda van decidir fa dos anys d’anar a viure a la masia Albets, del segle XI i muntar-hi un negoci i projecte de vida amb els seus valors: respecte als animals i ecologisme.

Tant el menjar com la resta d’elements i productes que hi ha a l’hotel provenen d’origen animal i, si pot ser, ecològica, com ara la roba de llit, feta de cotó ecològic. A Casa Albets cuiden els detalls; els coixins són confeccionats a mà per un artesà berguedà, Ecomatalasser. És amb aquesta cura per la qualitat i el respecte que neix aquest hotel de quatre estrelles, el qual compta amb set habitacions amb noms que evoquen diver-

sos paratges de la finca: la Bauma, el Pi Gros, la Font d’Albets i els Forns on es coïen les teules.

Com que es tracta d’una aposta més o menys integral per la sostenibilitat, la idea és d’abastir-se en la mesura del possible amb el conreu ecològic de la pròpia finca, de la qual també s’extreu la biomassa que alimenta la caldera de la calefacció i fins i tot els mobles, que han estat tallats amb fusta de roures del terreny.

Complementen la seva oferta per al client amb serveis de massatges i classes de ioga, així com paquets complets d’experiències per a diversos públics.

16

Per a informació i reserves, els trobareu a: Adreça/es: Casa Albets s/n 25283 - Lladurs Contacte: casaalbets.cat info@casaalbets.cat (+34) 651 36 46 56 (+34) 973 05 90 24

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

ACTUALITAT ESPAIS NATURALS DEL SOLSONÈS, CATALOGATS El Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, a través dels programa LEADER, ha iniciat el passat 2017 el projecte Espais Naturals d’Interior, l’objectiu del qual és de posar en valor els espais naturals d’interès del Solsonès i la Segarra a través de la regularització dels seus usos i accions amb criteris de sostenibilitat.

El primer pas ha estat inventariar i catalogar els principals elements paisatgístics i d’especial interès natural, tot analitzant-ne les potencialitats i les limitacions d’usos. El segon pas passa per desenvolupar un pla d’usos i accions per a l’aprofitament sostenible, sobretot en l’àmbit turístic, tenint en comp-

te els agents locals, a través d’entrevistes i altres accions de participació ciutadana. Hi col·laboraran entitats, administracions i empreses turístiques locals.

«A més de la natura, també ens interessen els temes de patrimoni i activitats, ja que tot forma part d’un mateix conjunt», diu en Jordi Vilalta. Ell mateix posa de manifest la important oferta de turisme rural en aquestes comarques i la voluntat que la difusió dels entorns naturals pugui beneficiar a l’hora d’oferir productes turístics.

és regular-ne els usos pensant sobretot en l’època de primavera i estiu, quan molta gent el freqüenta com a platja d’interior.

D’altres espais del Baix Solsonès contemplats en l’estudi són la bassa del Miracle i les obagues de la riera de Madrona.

El projecte compta amb un pressupost de 22.000 euros, finançats al 90% pel fons Leader i el 10% restant aportat pels Consells Comarcals del Solsonès i la Segarra i pels ajuntaments de Clariana de Cardener, Riner, Pinell i 8 ajuntaments més de la comarca.

El pantà de Sant Ponç és un dels espais que van motivar aquest projecte; la finalitat

PRODUCTE D’AQUÍ, NOU APARADOR DELS PRODUCTORS LOCAL L’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona ha arrencat el projecte Producte d’aquí al llarg del 2017, que continuarà el 2018. L’estratègia en el sector agroalimentari de l’Agència en el territori aposta per fomentar la producció, el consum de proximitat i de temporada amb criteris ecològics i/o de responsabilitat. També es treballa amb la recuperació i foment de varietats locals.

Producte d’aquí impulsa diverses activitats per apropar el producte local al territori; un programa de ràdio, la BioFira L’Ecològica i el projecte Festegem? en són alguns exemples.

El programa de ràdio, amb el mateix nom, s’emetia quinzenalment els dimecres a les 11 del matí i els dissabtes a la 1 del migdia en reemissió. L’eix del programa se centrava en un producte de temporada, tot explicant-ne les propietats i característiques, presentant un productor local i diferents receptes culinàries elaborades per un cuiner del territori, i comerços locals on trobar-lo.

D’aquesta manera, s’apropen els productes locals i de temporada i els productors, cuiners i comerciants en són els protagonistes.

A més, es donava cobertura als esdeveniments agroalimentaris de la zona, com fires i mercats. El 2018 continuarà, però, amb un nou format de càpsules informatives.

La voluntat d’aproximar els productors agrícoles locals amb els cuiners i restauradors es manifesta amb el programa d’activitats del projecte. Amb la campanya Festegem? es proporciona un espai de trobada informal on professionals de la cuina i el comerç

local poden trobar-se amb els professionals del producte agroalimentari local per tal de teixir relacions de confiança i fomentar el consum local dins dels sector econòmics del propi territori.

L’organització de sopars de maridatge amb valor social on es cuinen productes de proximitat per cuiners locals també ha donat molts bons resultats a Solsona. Aquests sopars són comentats i els productors i elaboradors locals es presenten, taula per taula, cosa que permet posar nom i cognoms al producte i afavorir les confiances. Els cambrers encarregats de servir aquests sopars són l’equip d’Amisol.

D’altres accions realitzades en aquest 2017 han estat l’elaboració i posada en marxa del producte turístic Tasta Solsona, l’elaboració de plats amb producte de proximitat amb diferents entitats de Solsona i Cardona i la participació en fires del Solsonès i de Cardona, com la Fira de la Llenega.

Finalment, a finals de setembre es va celebrar la primera edició de la BioFira L’Ecològica a Solsona, en què es van reunir una quinzena de productors i artesans del Solsonès a la plaça Major i la plaça de Palau. La fira es va acompanyar amb una vintena d’activitats com xerrades, degustacions, una visita a la granja de pocs de dpagès i una jornada tècnica del DARP.

17

La Valoració des del projecte Apropar i donar a conèixer el producte agroalimentari local, de temporada, de gran qualitat i amb un fort component de responsabilitat devers el territori i les persones que hi viuen i treballen, és sempre una satisfacció, i, per altra banda, un pas cap a la sobirania alimentària amb tot el que això implica. Iniciar petites accions que fomentin la recuperació de confiances entre els diferents actors implicats (restauradors, comerciants, elaboradors, productors, pagesos...) també és la clau per a un territori viu, responsable, saludable i socialment atractiu per tal que moltes persones no només el trobin interessant per visitar-lo, sinó també per quedar-s’hi o tornar-hi.

El Programa de ràdio Producte d’aquí ha estat una aventura on s’ha apostat clarament pels nostres mitjans de comunicació local, que són propers i ens parlen de manera familiar i professional de la realitat més propera. «Personalment ha estat un plaer descobrir de mà de grans professionals (Roser Clotet i Laura Pujantell) un món que per a mi era força desconegut, que m’ha permès aprendre i sobretot conèixer el que tenim al costat de casa, i que molts cops no som conscients d’aquesta gran riquesa» ens diu en Carles.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

PUBLICACIONS Al llarg del 2017 han aparegut dos llibres que parlen del Territori de Masies des de punts de vista força diversos. L’ARADA, amb la col·laboració de Territori de Masies, n’ha dut a terme l’edició i publicació. A continuació us els ressenyem:

MEMÒRIES DE CASTELLTALLAT Què és Castelltallat? Com explicar-ne la història? Què és allò que li confereix més personalitat, una identitat pròpia? La resposta pot ser òbvia, però no per això menys certa: els seus habitants, que l’han conformat al llarg dels segles i que encara ho fan. Si, com deia Vicent Andrés Estellés, les històries fan la història, la història de Castelltallat és sens dubte la dels seus veïns i veïnes. És amb aquest punt de partida que el llibre Memòries de Castelltallat es proposa explicar allò que ha estat aquest poble de la mà de les persones més grans que hi viuen o hi han viscut, a partir d’allò més essencial: la seva vida quotidiana.

Amb una vintena d’històries de vida, de les memòries dels veïns, cadascú des de la seva mirada, el llibre ressegueix aspectes de la vida a pagès –des de la feina a les festes- des d’abans de la Guerra Civil i fins a l’actualitat.

El llibre inclou també el record i memòria de personatges il·lustres de Castelltallat, com ara l’alcalde de Manresa i conseller de la República Joan Selves i Carner, o Josep M. Duocastella, “el Duocastella dels incendis”, que tant va lluitar per la investigació de la causa del foc del 1998.

18

Finalment, i com a curiositat històrica, trobem un capítol dedicat a la Festa Major de Castelltallat, i la transcripció d’un dietari que narra els fets de la Guerra Civil a Castelltallat des del punt de vista d’una noia de 21 anys.

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

PUBLICACIONS EL GAIG AL BOSC El gaig, gran coneixedor i vigilant del bosc, ens relata en aquest llibre, il·lustrat per la Laura de Castellet, com ha vist canviar els boscos del Territori de Masies. De la seva ala ens endinsem a oficis, antics i actuals, aprofitaments i costums relacionats amb el bosc.

Unes maneres de fer que fins fa pocs anys nodrien la vida de pobles i ciutats d’arreu de Catalunya i que avui pràcticament han desaparegut. També ens explica com ha afectat al paisatge l’abandonament del bosc o el gran incendi del 1998.

Però el gaig no és l’únic que ens conta aquests canvis. A la segona part del llibre, la veu d’aquest ocell tan característic dels boscos de la zona dona pas a les experiències dels veïns, amb cites que s’han transcrit conservant les parles locals. Tots ells ens descriuen oficis, costums i canvis, des de la pròpia experiència o del record, alhora que ens animen a imaginar un territori viu, amb

19

uns boscos sans, que haurem de construir entre tots.

El llibre es completa amb un glossari que ens ajudarà a identificar eines, procediments i activitats, paraules que en el seu moment eren conegudes de tothom però que han caigut en desús en l’actualitat.

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.

Edició i redacció: Marc Barrera, Dolors Pujols, Oriol Valls, Cristina Espejo, Marina Vilaseca i Muntsa Codina.

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats associacions del Baix Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer.

Territori de Masies és un projecte obert.

Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 672 49 12 23

TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: informacio@territoridemasies.cat 938 729 709 672 491 223

HIVERN - PRIMAVERA 2018

DEL 3 AL 14 DE FEBRER

DISSABTE, 31 DE MARÇ

DILLUNS, 29 GENER

Carnaval de Solsona.

Programa complet d’actes a: carnavalsolsona.com

Caminada Popular Vall de Lord.

Cita excursionista que arriba a la 16a edició. Per saber horaris i lloc de sortida: jaarribaremclub.com

Exposició itinerant «Boscos, usos i costums populars al llarg del segle XX».

Castelltallat. Consulteu agenda a: turisme.santmateudebages.cat

DIUMENGE, 1 D’ABRIL Caramelles a diferents municipis del Solsonès.

La majoria de pobles de la comarca mantenen ben viva la tradició de cantar Caramelles.

Més informació a: turismesolsones.com

DIVENDRES, 2 DE FEBRER i DISSABTE, 3 DE FEBRER El Brut i la Bruta a Torà.

Celebració del carnestoltes.

Més informació a: tora.cat

DIUMENGE, 8 D’ABRIL Fira de la mel del Miracle (Riner).

Fira i activitats relacionades amb l’apicultura. Més informació a: Ajuntament de Riner - www. riner.ddl.net DE L’11 AL 13 DE MAIG Fira de Sant Isidre de Solsona.

Fira i activitats.

Més informació a: solsonesfires.cat DISSABTE, 3 I DIUMENGE, 4 DE MARÇ Fira del Trumfo i la Tòfona de Catalunya.

Activitats durant tot el cap de setmana.

Més informació a: solsonesfires.cat

Contacte: informacio@territoridemasies.cat 672 491 223 - 938 729 709 territoridemasies.cat

Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. actua.larada.net