Revista número 2 (Desembre de 2013)
Vista de la Torre de Vallferosa, més amunt la torre de Peracamps, des del poblat iber de Cal Galceran (Llanera). Fotografia: Fermí Sort (Grup de Natura del Solsonès)
PINELL DE SOLSONÈS, LLOBERA, RINER, CLARIANA DE CARDENER, PINÓS, LA MOLSOSA, LLANERA.
1
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
TERRITORI DE MASIES AL DIA Les activitats dutes a terme des del juliol fins l’actualitat s’han centrat principalment en la celebració de la Diada de Territori de Masies, l’execució del projecte “El Miracle: història recent d’un paisatge dinàmic”, i de la celebració de rutes de tardor. DIADA DE TERRITORI DE MASIES
RUTES DE TARDOR
Per segon any consecutiu, i coincidint amb la Festa Major del Miracle, s’ha organitzat la Diada de Territori de Masies, que en aquesta ocasió ha estat dedicada al paisatge. La jornada, on hi assistiren una setantena de persones, s’inicià amb una ruta guiada per l’ADF Natura Viva i membres del parc de bombers voluntaris de Pinós. Durant la ruta Jordi Casaldàliga va explicar l’origen de l’ADF Natura Viva i com, quinze anys després del foc del 1998, el paisatge segueix canviant. A Sant Gabriel Ramon Vilaseca, ex bomber voluntari de Pinós, ens explicà l’origen i funcions d’aquests. Des de Sant Gabriel estant els assistents conversarem amb el Jordi i el Ramon sobre el foc del 98 (causes, motius, estires i arronses...). Des de Sant Gabriel, observant el bast territori del Sud del Solsonès, parlarem també de l’actual predominança dels roures en el nostre paisatge.
PROJECTE “EL MIRACLE: HISTÒRIA RECENT D’UN PAISATGE DINÀMIC” Durant els mesos d’estiu i tardor, s’ha desenvolupat el projecte “El Miracle: Historia recent d’un paisatge dinàmic”, finançat per la Direcció General de Medi Natural i l’Obra Social La Caixa.
Fotografia: Ramon Ibáñez
S’ha dut a terme la caminada popular de Prades de La Molsosa, organitzada per l’Associació Cultural de Prades i amb la col·laboració de Territori de Masies. Hi assistiren una cinquantena de persones i enguany es visitaren les barraques de Pedra Seca dels entorns del petit poble de la Molsosa. La caminada forma part del conjunt de serveis i productes que es van dissenyar en els tallers, organitzats per Territori de Masies i celebrats l’any 2012.
Des d’ell es pretén oferir una visió dinàmica del nostre paisatge que, des del 1998, és més dinàmic que mai. Aquesta visió dinàmica es basa en recerca tècnica però fonamentalment en més de 20 entrevistes a veïns i tècnics que, a partir de les seves percepcions i vincles amb el paisatge que els ha vist créixer i que els envolta. Els resultats es materialitzen en un aplicatiu web que difon, entre altres, històries d’indrets que són especials pel veïnat, un audiovisual del Miracle, el traç i ruta “Natura Viva al Miracle”, i la ubicació d’un Mirador a Sant Gabriel.
Acabada la ruta l’acte continuava amb una exposició fotogràfica sobre el paisatge del Miracle i el foc, cedida per la Fundació del Món Rural, i un tast de productes locals de la zona amb 19 productors i restauradors de la zona. L’acte va finalitzar amb un concert a càrrec del duet ArçDuo, on Christina Kock i Trini Mujal van interpretar un repertori dedicat al paisatge. Fotografia: Fermí Sort
Parada interpretativa durant la ruta
El 24 de novembre, Territori de Masies descobreix Claret de Llanera, i es fa de la mà del Grup de Natura del Solsonès i amb la col·laboració especial del Marc Badia, del Restaurant Can Solé Xic i Casa Rural Cal Miramunt de Claret. Hi van participar 27 persones i es va visitar la rasa de l’Oliva, el poblat íber de Cal Galceran i els entorns de Claret, gaudint d’unes vistes impressionants del Pre-pirineu i de la vall de Cellers.
2
Representants de l’Ass. Territori de Masies durant l’acte.
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
BREUS Arnau Vilaseca i Puigpelat, veí de Prades de la Molsosa i regidor de la Molsosa per IDLM associat a ERC, i actualment conseller del Consell Comarcal, ha decidit aportar la seva retribució i el quilometratge per assistència als plens del Consell a l’Associació Territori de Masies fins als propers comicis electorals.
Els resultats es van presentar a veïns i entitats el passat dia 30 de novembre. L’acte, en el què hi participaren una norantena de persones, fou inaugurat per Joan Solà, alcalde de Riner i president del Consell Comarcal del Solsonès, i per Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals. Després de la intervenció de Martí Boada en el què posava èmfasi en la importància social del paisatge, l’ARADA, acompanyada d’Aida i Eugeni Regí, exposava els diferents resultats del projecte. Després de visionar el documental de 40 minuts, veïns, associacions i empreses membres de l’Associació de Territori de Masies van cloure l’acte.
3
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
ASS. TERRITORI DE MASIES “Quan somies sol, sols és un somni, quan somies conjuntament amb altres, és el començament de la realitat.” Hélder Câmera Tan veritat és que el territori i la identitat no pertanyen a ningú, com que pertanyen a tothom. Territori de Masies es basa en una metodologia oberta i participada sota aquesta premissa. Per tant és indispensable crear un espai formal on veïnat, entitats i empreses vegin garantit aquest dret i tinguin veu i vot en les decisions. L’ARADA coordina el projecte, però és a aquests agents del territori a qui pertoca proposar actuacions i gaudir d’acompanyament en la gestió i promoció de projectes i activitats culturals, turístiques o econòmiques relacionades amb el territori. Funcionem com a una coordinadora de tota persona i entitat que vulgui o ja estigui duent a terme activitats de promoció, conservació i defensa del territori (culturals, ambientals, turístiques, d’hostaleria...) al Sud del Solsonès i territoris veïns.
Santuari del Miracle, associació sòcia. Territori de masies ens és un elementde cohesió en un entorn geogràfic amb la població molt repartida, que facilita el coneixement de les diverses iniciatives que hi sorgeixen, ens posa en contacte i permet una millor difusió i col·laboració entre tots. Centre d’Estudis Lacetans, associació sòcia. Territori de Masies és, ha estat i desitgem que segueixi essent l’esforç col·lectiu dels municipis del sud del Solsonès, per mantenir l’arrelament de la seva gent al territori, conèixer i valorar la seva història i preservar-ne el patrimoni que n’és el testimoni material. Tot plegat en benefici del futur col·lectiu dels que l’habiten i dels que en són potencials visitants. Alhora Territori de Masies és també un apel·latiu que identifica una entitat que posa en valor el patrimoni més important de la nostra comarca: la masia i el seu entorn natural i necessari.
Qui som? Veïns, entitats, empreses, associacions que coincidim la voluntat de conservar, protegir i promoure la nostra cultura i patrimoni.
Amb la seva curta vida, Territori de Masies compta ja amb una vintena de socis i acull una xarxa d’empreses col·laboradores formada per 40 iniciatives del territori.
Què fem? Coordinem activitats i actuacions i obtenim recursos perquè sigui més fàcil de dur-les a terme, en pensem de noves, Difonem el nostre patrimoni, el nostre paisatge, la nostra cultura. Coneixem el nostre territori.
Suma’t a Territori de Masies!
Com ens organitzem? Territori de Masies és un projecte obert. Cada dos o tres mesos organitzem trobades obertes a socis i no socis per revisar l’avenç de les activitats i serveis, i , si s’escau, planificar-ne de nous.
Per a fer-te soci o sòcia de Territori de Masies, o per a rebre més informació, contacta amb nosaltres a tmsolsones@ larada.net, o trucant al 672 49 12 23. Descarrega’t informació sobre l’entitat i el formulari d’inscripció al web:
A banda anualment celebrem una assemblea general, oberta a socis i no socis, on s’aprova el pla d’activitats de l’entitat. Es té clar que la participació en l’associació no ha de ser feixuga i s’obren altres espais de participació com el web.
www.territoridemasies.cat
Tirantmilles, Guies del Solsonès, empresa sòcia. Formar part del projecte i Associació de Territori de Masies ens ha permès unir-nos per posar en valor el nostre territori i patrimoni, al sud del Solsonès. Com a Tirantmilles, creiem molt important o gairebé imprescindible la comunicació entre les diferents iniciatives de la zona, siguin empreses, entitats o particulars, i precisament això és el que fa la nostra Associació, crear dinàmiques de treball entre els diferents agents, facilitant així les iniciatives i els recursos necessaris per potenciar els nostres valors de manera racional.
Ramon Vilà, pagès veí de Riner soci. Formar part de Territori de Masies em permet estar al corrent del com i amb què es difon el meu territori, conèixer-lo millor i descobrir indrets que no sabia que existien. També em permet aportar el meu punt de vista en diferents projectes i actuacions. Per vetllar pel nostre territori és important que tots aquells qui hi treballem (veïns, empreses, entitats) anem junts. Anar junts pot voler dir moltes coses: promoure actuacions, projectes, campanyes... i és vital el fet de mantenir un espai on sabem que ens reconeixerem i ens coordinarem.
Restaurant Cal Solé Xic i casa de turisme rural Cal Miramunt, empresa sòcia. Pertànyer a l’associació Territori de Masies ens fa sentir més acompanyats a l’hora de tirar endavant nous projectes. Trobem molt important l’associació a l’hora de donar a conèixer als nostres clients tot el patrimoni i l’entorn que tenim. L’Associació fa, que sumant esforços, puguem portar a terme projectes culturals, lúdics, mediambientals i altres, molt interessants tant pel que fa a la gent del territori com per als visitants.
4
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
RECONÈIXER POU DE GEL DE SANT CLIMENT Situat a uns 200 metres del nucli de Pinell, la pista que hi arriba segueix un tram del sender de Gran Recorregut (GR3). El pou està recentment restaurat, s’han col·locat unes escales per a facilitar l’accés i la part superior de la cúpula, s’ha obert per a que entri la llum natural. A uns 50 metres del pou de gel s’hi localitza en mig d’un camp cultivat, un singular pou d’aigua amb molt bon estat de conservació. Es tracta d’una construcció subterrània circular consolidada amb una volta de pedra feta amb grans carreus. A la part superior el pou es tancava amb una tapa de pedra que permetia mantenir el gel recollit al llarg de l’hivern. Els blocs de gel eren extrets mitjançant una politja des de la part superior. La galeria lateral permetia l’accés a la part inferior del pou quan era necessari per a l’emmagatzematge del gel. El gel era d’interès pels pobles principalment per a refrigeració, especialment de begudes entre els segles XV i XVIII. Hi ha qui creu que l’antiguitat de molts d’ells pot extendre’s fàcilment fins a l’edat antiga.
salaris. Això obligava a arrendadors a procurar-se de gel fos d’on fos. Un article Ramon Boleda i Cases (“ Els pous de gel, arrendaments i contractes”) cita a un comerciant de gel de Sant Climenç, Francesc Viles. Segons el contracte de subministrament de gel a Tàrrega i Cervera signat el 26 d’abril del 1640, en plena Fira de Verdú, Viles estara obligat a subministrar Tàrrega, Cervera i Sanaüja: “ses llegat de proveir la neu a la vila de Tàrrega y a la vila de Cervera ço es cent carregues per la vila de Tarrega a raó de tres sous y nou posada en la vila de Sanaüja y 240 per la vila de Cervera a raho de 3 s. 6 per roba” Viles devia ser un comerciant que no disposava de gel. Per a garantir el subministrament es posa en contacte amb un mercader de Solsona, Josep Mas, que es compromet a servir-li només el què li falta a dit Viles. Li promet “proveir de traginers los que sera menester, a raho de dotze reals pe parell cada dia”. El traginer de Solsona a més “se obligue a pendrer tot lo get que te dit Viles en un pou en lo terme de Pinell”.
El negoci del gel l’explotaven els veïns de Sant Climenç que es dedicaven a l’ofici de traginers. El gel era transportat fins a Torà, Verdú i Barcelona.
Viles té també un pacte de gel amb En Gramuntell de Torà, que es firma a l’abadia de Verdú i en són testimonis Bernard Amello, de Vilagrassa, i Antoni Mascaró, de Solsona.
Els pous de gel estaven sotmesos a arrendaments i contractes. L’incompliment del servei de proveïment de gel estava castigat inclús amb la no paga de
El pou de gel de Pinell és visitable i es troba integrat en la ruta de les mentides que transcórrer fonts i altres contrades de Pinell.
Pou de gel de Sant Climent
LA PEDRA DELS TRES MUNICIPIS Prop de Cal Jan, al Miracle, trobem una fita que indica el punt d’intersecció dels límits municipals de Llobera, Riner i La Molsosa. Situat al costat d’on antigament s’hi celebrava la Fira de l’Empelt, ens descobreix l’indret un veí de Torredenegó. Des d’aquest punt , i resseguint els vèrtexs de la pedra de tres cantons, s’entén clarament el caràcter supramunicipal de la zona del Miracle.
Pedra dels tres cantons
5
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
L’ENTREVISTA SOCIETAT DE CAÇADORS ESPORTIUS DE LLOBERA La caça a Llobera: què, per què i com? ENTREVISTA A RAMON ANGRILL I COTS, DE LA SOCIETAT DE CAÇADORS ESPORTIUS DE LLOBERA La Societat de Caçador de Llobera neix el 1973. Actualment l’entitat compta amb 96 socis i un coto de 10.500 hectàrees als municipis de Llobera, Riner, Biosca, Torà i Pinós. La temporada de caça sol començar al setembre i finalitza a la primavera. La clou la Festa del Caçador, en què s’organitza un dinar on es conviden a tots els propietaris que tenen terreny al coto per agrair-lis la cessió gratuïta del dret de caça al coto de la Societat de Caçadors. Cada any, durant la Fira de l’Empelt de Llobera, l’entitat ofereix tast de senglar.
COM NEIX LA SOCIETAT DE CAÇADORS?
ter local de la caça, i també per complir la legislació que obliga a regular la caça.
La Societat de Caçadors de Llobera neix bàsicament per garantir que la caça es dugui a terme per gent de Llobera i a terrenys de Llobera. És important que el caçador conegui el territori i per això els socis han de ser gent del poble o descendents. La caça ha existit sempre. Normalment abans a cada casa hi havia un caçador. Dècades enrere, i encara me’n recordo de casa meva, la caça era un recurs alimentari. Era freqüent que les mestresses de casa encomanessin als caçadors anar a caçar un conill de bosc per als àpats. Això sí, sempre des del coneixement i la consciència de l’estat d’aquella població. Si passava una època que la població minvava (per una pesta, per una plaga del seu depredador...), mai es caçava. Abans doncs la caça es feia a les immediateses de la casa. Amb l’aparició del cotxe el caçador ja podia desplaçar-se i la societat es va constituir precisament per garantir aquest caràc-
PER QUÈ ES CAÇA AVUI?
A la dreta, caçadors després de la caçera. A sota, llar de foc del local dels caçadors. A baix de tot, sopar dels caçadors i tast a la Fira de l’Espelt.
6
Avui la funció alimentària ha passat a ser una anècdota. Actualment és una activitat d’oci que inclou també, en gran part de les societat de caça, la funció de regulació de poblacions i protecció del sembrat o d’altres danys que puguin ocasionar els animals, com els accidents a la carretera. És molt comú que veïns del poble ens truquin demanant que anem a fer alguna batuda a casa seva perquè els senglars els hi destrossen l’hort o els camps. Per tant té també una funció al poble, sempre, és clar, que es faci de manera raonable. Avui la caça és una activitat d’oci que s’organitza tenint present les necessitats de control de poblacions. Si hi ha més senglars i aquests causen mal, doncs es faran més batudes. Si la població de conills disminueix, no es caçaran i es
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
mirarà de caçar el seu depredador, com pot ser la guineu, la fagina... QUI REGULA QUE ES FACI D’UNA MANERA RAONABLE? Primer de tot ho ha de fer la consciència del caçador, que per això és important que conegui el terreny. En segon terme cada societat de caçadors està obligat a fer un pla cinegètic. Aquest regula les peces a caçar durant un període de 4 anys. A banda anualment s’aprova l’Ordre de Vedes des d’on la Generalitat, teòricament havent deliberat amb diferents agents (caçadors —via la federació de caçadors—, ecologistes, i tècnics, entre altres). Aquesta ordre regula les vedes any a any i per a cada província, distingint els períodes on es pot caçar mitja veda, la caça menor o la caça major. Òbviament aquesta regulació s’ha de fer en funció de l’estat de les diferents poblacions i analitzant també els riscos associats (darrerament els accidents a la carretera per xocs amb porcs fers són un problema molt greu). Segons l’estat de les poblacions i les realitats de cada territori, l’ordre pot regular també a nivell de comarca o zona (per exemple, enguany el conill es pot caçar, a la Segarra, també des de l’1 de juliol al 31 d’agost amb autoritzacions excepcionals.
Nosaltres sortim a caçar els dissabtes a la tarda, diumenges i festius.
aquests períodes poden canviar, i així ho han fet si els comparem amb anys enrere. Abans, per exemple, la caça menor i la major començava pel Pilar, avui la caça major es comença un mes i mig abans. Avui tenim un problema important amb els senglars, n’hi ha moltíssims i els danys poden ser greus (especialment a la carretera). Per altra banda la població de conills i perdiu aquí ha disminuït molt.
QUIN ÉS EL CALENDARI D’UN CAÇADOR?
I EL CAS DEL CABIROL, PER QUÈ ÉS DIFERENT?
El calendari del caçador ens el dicta l’ordre de Vedes. I depèn de si parlem de mitja veda (tórtora, tudí, coloms, garses, estornell vulgar i guineu —la caça de la guineu es fa amb la mateixa modalitat de caça que la de les aus—); de caça menor ( conill, llebre,perdiu, guineu) ; o de caça major (porc fer, cabirol, i més amunt també isard o cèrvol). A la província de Lleida i a Llobera , per a l’any 2013 -2014, es pot caçar mitja veda a partir del 15 d’agost fins el 15 de setembre. Per la caça menor es pot caçar a partir del 13 d’octubre fins el 5 de gener (en el cas de la perdiu), o fins el 20 de març (en el cas de la guineu). Per a la resta, la veda s’allarga fins el 2 de febrer (conills, tudons...). Finalment per la caça major es caça des de l’1 de setembre fins el 23 de febrer el senglar , i el cabirol es caça en tres períodes diferents, del 7 a l’11 d’agost (que es pot caçar només mascles), de l’1 de setembre a 3 de novembre (es pot caçar ambdós sexes), i del 5 de gener al 23 de febrer (que es poden caçar només femelles).
El cabirol, com altres unglats com l’isard o el cèrvol, és especial perquè per una banda, tenim tres períodes de veda, i per l’altra, no sempre podrem caçar ambdós sexes.
En aquests períodes es pot sortir a caçar a partir de dijous fins diumenge i festius. Nosaltres sortim a caçar els dissabtes a la tarda, diumenges i festius. Ara bé, si la visibilitat no és adient (per boira o el què sigui) no es pot sortir a caçar. Anualment decidim les normes que s’han de dur a terme a la nostra societat com per exemple que la perdiu la caçarem només sis dies i amb un cupó de dos perdius per dia i caçador. QUIN SENTIT TENEN AQUESTS PERÍODES? En general és la prevenció de la caça en època de cria, que sol ser a la primavera. Però ocasionalment, si una població creix massa o ocasiona danys, es poden donar permisos extraordinaris. De fet
7
El fet de tenir tres períodes diferents és degut a què, si bé la seva època de zel és a l’inici de l’estiu i s’aparella normalment a la tardor, el cabirol és un dels pocs unglats que la fecundació no es dóna en el moment de l’aparellament.
La peculiaritat de la gestació i fecundació del cabirol es coneix com a implantació diferida. També la presenten altres animals com el teixó, la mustela o la llúdriga.
Pot trigar fins i tot mesos, però allò normal és que les cries neixin al maig. El cabirol té la capacitat de reemprendre la fecundació i gestació (de 5 mesos de durada) quan les condicions exteriors són les més idònies (herba per menjar, temperatura adequada...). Pel què fa al sexe que es pot caçar, això depèn de dues coses. Per una banda la femella no es pot caçar quan està gestant o quan té cries. Per l’altra, els mascles no es cacen quan tenen les banyes petites, que coincideix amb l’hivern, després que els perdin a finals de la tardor.
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
HI HA DIFERÈNCIES EN QUÈ ES CAÇAVA ABANS I EL QUÈ ES CAÇA ARA? Bàsicament s’ha caçat sempre el mateix però ha canviat molt la predominança de la peça caçada. Avui de conills se’n cacen molt pocs, i de senglars moltíssims, cosa que canvia totalment del què passava trenta anys enrere. De perdius també se’n caçen poques ara. En algunes zones, entre altres motius, degut a reintroduccions d’àligues, que en són depredadors. La mitja veda i la caça menor ha quedat en segon terme i avui ens centrem bàsicament en el porc fer, perquè té una població molt alta i ocasiona greus problemes. Abans tampoc es caçava cabirol, perquè no n’hi havia. El cabirol ha estat reintroduït fa anys i la població ha crescut molt, de manera que ara ja es pot caçar. Des de fa anys que tinc la costum d’anotar tot el què veig quan surto a caçar, i la població de cabirols segueix augmentant. Hi ha qui diu també que la població de cèrvols està incrementant molt i que està baixant a cotes més baixes, de manera que en quatre o cinc anys pronostiquen que el puguem trobar a Llobera. Això és una bona notícia perquè tindrem més herbívors al bosc que podran netejar el sotabosc, millorar, en part, la qualitat dels nostres boscos i prevenir d’incendis. A BANDA DE L’ACTIVITAT DE CAÇA, ELS CAÇADORS PODEN AFAVORIR A POBLACIONS. AQUEST ÉS EL CAS DE LES PERDIUS. ENS HO EXPLIQUES?
I QUÈ SE’N FEIA I QUÈ SE’N FA DE LES PECES CAÇADES? Abans quasi totes les peces eren per a menjar. A banda de la guineu, que abans es caçava molt i que se n’aprofitava la pell. La resta es menja tot, tret d’alguns casos com el cabirol que es pot arribar a caçar per les banyes, però aquest no és el nostre cas. Si que les guardem, com ho fem en alguns ullals de senglars, com a espècie de “trofeu”. Avui existeix un greu problema amb la carn dels senglars caçats. No se sap què fer-ne! És necessari seguir-ne caçant, i se’n cacen molts. Però no hi ha sortida per a la seva carn. Per una banda les peces de caça cada vegada es mengen menys a les cases (necessiten una cocció lenta, a part de què els gustos poden haver canviat). Des de què es va obrir el vedat enguany, a Llobera hem caçat una cinquantena de porcs. En tota la comarca del Solsonès es calcula que es cacen uns 1000 porcs cada temporada de caça. Què en farem de la carn?. És realment un problema que actualment és a la taula de molts despatxos i a la sobretaula de molts caçadors. FA POCS MESOS ELS CAÇADORS DE LA COMARCA VAU SORTIR ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ CATALANS. QUINS N’EREN ELS MOTIUS? Fer pressió perquè es senyalitzés els passos de senglars a la carretera. Els ac-
Senyals inèdites de precaució de la Societat de Caçadors Esportius de Llobera
En el cas de les perdius tenim diferents abeuradors distribuïts al bosc i anteriorment també teníem voladeros per a la seva cria i alliberament en cas de què la població disminuís. Els abeuradors són importants en època de sequera. De voladeros ja no en tenim, bé en tenim un però ja no és funcional, perquè la caça menor ha disminuït molt i té molts depredadors, alguns d’ells afavorits per plans de introducció que en alguns casos es fan sense valorar detingudament els seus efectes. L’altra intervenció que fem al bosc és posar menjar pels porcs fers. Però en aquest cas es fa per localitzar per on es mouen i poder fer batudes més eficaces.
8
cidents de trànsit són un dels problemes més greus dels porcs fers. Normalment aquests passen per les mateixes zones de pas, si les senyalitzem, evitarem molts accidents. Malauradament, sembla que no se’ns va fer cas. De la mateixa manera que passa amb els plans de introducció d’espècies (siguin cabirols, àligues...), els caçadors tampoc ens tenen suficientment en compte per a senyalitzar correctament les carreters. Anys enrere, veient que el problema de la senyalització no es resolia,vaig enviar a l’administració un model de senyals de perill que anunciaven les zones de pas de senglars per la carretera. El principal problema és el risc pels conductors. Però en aquest tema les societats de caçadors ens en trobem un altre d’important. Tot i que avui s’ha suavitzat, fins fa poc el responsable del coto de caça (propietari o societat de caçadors) , o del terreny que no està associat a cap coto, s’havia de fer càrrec dels desperfectes ocasionats en l’accident. Això ens aboca a una situació surrealista doncs se’ns demana un control de la població que tenim als nostres boscos. I és obvi que els animals no es mouen segons la propietat o els límits dels cotos, per tant és molt difícil fer un control i poder assumir la responsabilitat que se’ns demana. Sens dubte això amenaça la continuïtat de la caça. Per sort sembla que aquesta legislació s’ha suavitzat.
Caçadors de Llobera amb un porc senglar de 140 kg, de les peces més grans caçades fins avui.
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
A banda, és molt important difondre que avui els cotxes poden ser assegurats per accidents amb animals cinegètics, i és altament recomanable que es faci. AVUI AL BOSC HI TROBEM MOLTA GENT. GENT QUE PASSEJA, QUE CORRE, QUE VA A BUSCAR BOLETS. PRECISAMENT L’ÈPOCA DE BUSCAR BOLETS ELS NOSTRES BOSCOS S’EMPLENEN DE GENT I COINCIDEIX AMB EL PERÍODE DE CAÇA. ES PODEN FER COMPATIBLE LES DIFERENTS ACTIVITATS? Sens dubte que sí, però aquí tothom hi ha d’aportar de la seva part. Des de Llobera fa anys que els caçadors portem una armilla vermella i que senyalitzem les zones de batuda de caça, i també les zones de pas dels senglars. Més endavant va sortir una llei que hi obliga. Però no existeix cap llei que obligui a tot usuari del bosc que coincideixi amb la caça a dur una peça vermella. Això sens dubte afavoriria molt a la compatibilitat entre usos. Però el primer que ho afavoreix és el seny, que han de tenir caçadors, boletaires i tot usuari del bosc. QUÈ CAL FER PER SER CAÇADOR? Primer de tot tenir seny, i és molt important que el caçador sigui de la zona , que la conegui. A banda ha de disposar d’un permís d’armes (que inclou unes proves i revisions), d’una llicència de caça i d’una
Avui els cotxes poden ser assegurats per accidents amb animals cinegètics, i és altament recomanable que es faci.
assegurança de responsabilitat civil. Excepte el permís d’armes, les despeses dels anteriors tràmits les assumeix la Societat de Caçadors, juntament amb la llicència, no obligatòria, de la federació de caça, en aquest cas la de Lleida. Com he dit abans només pot ser soci i caçar propietaris o descendents de terrenys de cotos, però la societat pot acollir caçadors no associats de forma esporàdica. I SOBRE EL FUTUR? Complicat. Per varis motius. Per una banda la mitjana d’edat dels caçadors és alta. Aquí segurament hi ha intervingut el missatge poc clar i criminal que aporta la societat sobre els caçadors, i la pròpia dinàmica de les zones rurals. Per l’altra, que a un caçador se li demana esforços econòmics. Som els únics usuaris del bosc, juntament amb els pescadors, que hem de disposar d’una llicència d’ús (els boletaires, per exemple, no), i d’un pla cinegètic, que té el seu cost. És important que equilibrem les responsabilitats entre els usuaris del bosc, (que tothom qui circuli pel bosc hagi de ser visible, almenys en època de caça), i que es regulin les altres activitats amb llicències. Per altra banda, perquè els caçadors responsables puguin seguir fent la seva feina, cal que es tinguin més en compte des dels diferents plans de la Generalitat (siguin de introduccions, de l’ordre de vedes, de la legislació de responsabilitat
9
dels accidents de trànsit)... La caça pot aportar molta riquesa, i també econòmica, al territori. I això és molt important tenint en compte la situació actual de la comarca. Hauríem de ser capaços de veure-li oportunitats també. Què en fem de la carn? Podem fer que la caça generi ingressos al territori obrint la possibilitat que gent que vingui a caçar, sempre acompanyada per gent del país, pagui una quota? Sabem com fer que aquesta gent consumeixi productes nostres, vagi a restaurants, cases de turisme...? COM ÉS UN DIA D’UN CAÇADOR? És el dia de la setmana que em llevo més d’hora, a dos quarts de sis. Comencem amb un esmorzar al local dels caçadors, al voltant del foc, amb torrada, arengades, carn.... I anem al bosc. Organitzem els punts de parada dels caçadors i hi passem el matí. A quarts d’una tornem a ser a casa. Abans recordo que ens hi passàvem tot el dia, i res d’esmorzar a cobert. Les coses han canviat. La caça avui també ens serveix molt per desconnectar del dia a dia i passar una bona estona amb companys de la societat i amb la tranquil·litat del bosc. Actualment aquesta societat disposa de una pagina web www.scllobera.org S’hi pot consultar el calendari de caça i altra informació d’interès.
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
CULTURA I MANERES DE FER FESTA MAJOR DE PERACAMPS
cipat grups com De Noche,que portava molta gent i era una festa que agradava molt al jovent.
La festa major de Peracamps, a Llobera, es celebra el primer diumenge de maig , comença el divendres i s’acaba el dilluns. Amb els anys s’han fet tota mena d’activitats. El típic partit de futbol de Llobera contra qualsevol equip d’algun municipi de la comarca com Sant Climenç, Ardèvol, etc, uns partits molt disputats. També va tenir equip de futbol femení, que al seu dia va tenir molt d’èxit. No fa gaires anys, també s’han fet tornejos de 12 hores de futbol sala. Durant un un parell d’anys també es va fer corrides de Toros. Es construia una plaça de toros amb remolcs i bales de palla al camp de futbol, i s’hi deixaven dues vaquetes i “a torejar s’ha dit”. Durant uns anys es va fer Autocross, on a part del jovent del poble hi participava bastant gent de fora. En una festa major de poble no hi podia faltar la gincama on s’havia de passar tot un munt de proves d’astúcia i agilitat, la parella que quedava primer li tocava un premi com una estada d’un cap de setmana a algun lloc. També s’han fet concerts on hi ha parti-
En la actualitat que fem?: El divendres es fa una obra de teatre, del grup de teatre de Llobera o se’n fa venir un de fora. Els alumnes de l’escola de Llobera també ens fan la representació de la seva pròpia obra. El dissabte al matí, petits i grans, espolsem la bicicleta i fem una passejada fins a una font o algun lloc en concret on hi esmorzem amb coca, xocolata i refresc. Aquest sortida fa més 30 anys que es fa i cada any a un lloc diferent. El dissabte al vespre fem sopar i desprès concert, Dj, etc.
ROBAR EL MAIG A SANT PERE DE LLOBERA Antigament la Festa Major de Llobera es celebrava el primer dissabte del mes de maig, el dia abans de la festa grossa de la parròquia de Sant Pere de Llobera. Els fadrins es trobaven a l’era de Can Llavall per anar a ‘robar el maig’, dit referent al costum de plantar un arbre que s’esbrancava, es pelava i s’ensabonava. Al cim s’hi penjava alguna llaminadura. Aquest arbre es coneixia com a maig, i anar-ho a buscar, es deixa ‘robar el maig’. Rosa Palà, veïna de Llobera
El diumenge al matí es celebra la missa de festa major. Al sortir un bon aperitiu per a tothom, i a la tarda ball. Durant el ball sempre tenim servei de begudes i entrepans freds i calents. A la mitja part es fa el tradicional bingo i el sorteig d’una panera que es sorteja per les cases del poble que col·laboren amb la festa. El dilluns es celebra una altra missa i es beneeix el pa de Santes Creus. Ja fa molt temps que, al sortir de missa, l’ajuntament convida a un arròs popular a tot el poble. Ramon Angrill, veí de Llobera.
Torre de Llobera
Sortida amb bicicleta a la Festa Major de Peracamps.
10
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
ACTUALITAT INTERPRETACIÓ DEL MEDI NATURAL AL SUD DEL SOLSONÈS El Solsonès compta amb diversos espais protegits en forma de PEIN o Xarxa Natura. Fins ara eren pocs els projectes interpretatius que facilitaven posar en valor la seva importància natural i
LA BASSA DEL MIRACLE La bassa del Miracle és un punt d’aigua a prop del Santuari, té un important interès natural i es troba molt a prop de l’Espai d’Interès Natural el Miracle. Per això, el Grup de Natura del Solsonès (GNS) ha insistit i insisteix en fer actuacions de millora i conservació. De moment, s’han iniciat diferents estudis de fauna i flora, com el mostreig d’aranyes, el de papallones i el de flora, i ja fa temps que es desenvolupa el Seguiment d’Amfibis de Catalunya (SAC). Va ser, a partir d’aquest seguiment que es va observar un gran interès natural d’aquest indret, fins a ser una de les basses amb més biodiversitat de Catalunya. Els mostrejos i els seguiments es fan gràcies als voluntaris i voluntàries que els motiva la temàtica naturalística. A banda dels mostrejos i seguiments,
social. Aquesta tardor del 2013 han coincidit tres projectes interpretatius que, coordinats, fan que avui els visitants i veïns dels espais naturals protegits del Solsonès i també els de Territori de Masies (El Miracle i Obagues de Madrona) puguin informar-se i també interpretar els valors naturals i socials d’aquests entorns. Per una banda, el Consell Co-
marcal, amb la col·laboració del Grup de Natura del Solsonès i el CTFC, impulsa un projecte de senyalització dels diferents espais naturals de la comarca i la ubicació d’un punt tàctic a la oficina de turisme del Solsonès. Per altra banda, el Santuari del Miracle, el Grup de Natura del Solsonès i L’ARADA impulsen dos projectes a la zona del Miracle.
a la bassa del Miracle s’hi ha adequat una ruta senyalitzada amb plafons interpretatius que ens du del Santuari al nou observatori de fauna de la bassa, actuacions que s’han pogut desenvolupar gràcies a l’interès dels habitants del Santuari i els ajuts d’espais naturals del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
realitzar diversos mostrejos de vegetació (bateig, maneig, captura lliure, entre d’altres) i la col·locació de trampes de caiguda que seran recollides de manera periòdica durant un any. Les mostres recollides seran identificades i classificades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la col·laboració del Dr. José Antonio Barrientos.
Els treballs, acabats aquest octubre, són executats per l’empresa solsonina Geosilva Projectes amb col·laboració del GNS que hi aporta els coneixements sobre els valors naturals.
EL MOSTREIG DE PAPALLONES
EL MOSTREIG D’ARANYES La Raquel i la Iratxe, voluntàries del Grupo Ibérico de Aracnologia (GIA) han iniciat el mostreig aracnològic de camp, juntament amb dos membres del Grup de Natura del Solsonès (GNS), la Malú i el Fabrice. L’activitat va consistir en
Membres del Grup de Natura del Solsonès van fer el primer contacte amb les papallones, i tornaran a la primavera, l’època idònia per les papallones. En aquesta primera visita es van observar les següents espècies: Maniola jurtina, Polyommatus icarus, Lysandra sp., Lasiomata megera, Lysandra hispana, Artogeia rapae, Pieris brassicae, Colia alfacariensis, Pyronia tithonus, Cyntia cardui, Vanessa atalanta, Hipparchia fagi. EL MOSTREIG DE VEGETACIÓ Una col·laboradora del Grup de Natura del Solsonès va visitar l’espai de la bassa per poder fer una primera exploració de les plantes que hi ha a l’entorn, entre els quals hi ha el roure subpirinenc, la pinassa, el pollancre, el tamariu, l’aranyoner, el canyís, entre d’altres. El GNS agraeix la col·laboració de totes aquestes persones, que de manera altruista, dediquen el seu temps a aportar dades de biodiversitat i contribueixen en la millora del medi natural del nostre territori. Si algú està interessat a col·laborar en aquest nou projecte només cal que us poseu en contacte amb el Grup Natura a través del mail: gns@lacetans.org o a través del Facebook.
Observatori de fauna a la Bassa del Miracle
11
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
“EL MIRACLE: HISTÒRIA RECENT D’UN PAISATGE DINÀMIC” El projecte és promogut per L’ARADA i el Santuari del Miracle, en el marc de Territori de Masies i amb el suport de l’ADF Natura Viva. El seu objectiu és interpretar el paisatge del Miracle i rodalies, remarcant el caràcter canviant del nostre paisatge, especialment arran del foc del 1998, i sempre posant de manifest la vinculació d’aquest amb els seus veïns (des del punt de vista social, econòmic i cultural). Les eines que ens han de permetre aquesta interpretació són una aplicació web amb contingut multimèdia, un documental, i una ruta. “El Miracle, història recent d’un paisatge dinàmic” relata els canvis en el paisatge del Miracle i rodalies en els darrers vint
anys, i també de les costums de veïns i visitants associades a l’entorn. El projecte és possible gràcies a entrevistes a tècnics i veïns. S’entrevista a un total de 18 persones veïnes de 18 cases del Miracle, 2 tècnics, i 7 associacions -entitats (Amics del Santuari del Miracle, ADF Natura Viva, Bombers Voluntaris de Pinós, Associació de Veïns de Freixinet, Associació Territori de Masies, Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya i Grup Natura del Solsonès). Durant les entrevistes es recullen fotografies antigues i actuals. En total s’han recollit 230 fotografies, de 25 fons diferents. A partir de les entrevistes, a banda de l’edició de les peces audiovisuals, s’han identificat indrets del Miracle que es consideren interessants pel veïnat degut a la seva importància social (20), i també indrets que es consideren importants per la seva qualitat ecològica (30).
Els punts emblemàtics a nivell social són: 1 Rovellonera 2 Pantà del Miracle 3 Bosc de la Carral 4 Bosc de les Fades 5 Bosc de Sant Joan 6 Creu de Constantí 7 Font de l’Avellanosa 8 Font de Sant Joan 9 Font del Bisbe 10 Font Rodona 11 La Creueta 12 Pedra dels Tres Cantons 13 Pi del Clot de la Croca 14 L’envelat 15 Roc de la Mare de Déu 16 Mirador de Territori de Masies 17 Font de l’Arbre 18 Bosc de l’Emília 19 Font del Ferro 20 Pi de les Saleres
www.miracleviu.territoridemasies.cat Fotografies de la fase de recull de fonts orals. D’esquerra a dreta: bosc de Sant Joan abans del foc. La font de l’arbre també abans del foc. A la dreta, Pineda del bosc de la serra de Sant Jaume, als anys 80.
12
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
+ Descarrega’t les rutes de la Bassa del Miracle i de Natura Viva
De tots ells se’n cerquen fotografies (d’abans del foc i actuals), i van acompanyats del relat de la relació que hi tenen els veïns. Aquest relat és en format audiovisual i en text.
indrets emblemàtics com la font del bisbe, la de Sant Joan o el Mirador de Sant Gabriel. Des de l’aplicació es pot accedir també a altres rutes del Miracle, com la ruta “Miracle, Bassa i Observatori”.
Alguns dels indrets que es destaquen per la seva importància ecològica són: el bosc de Rovirasansa, el bosc de l’Emíliao la devesa de Gangolells.
La funció interpretativa de la web està permanentment vinculada amb el sistema de plafons ubicats al Miracle. Entre ells trobem senyals direccionals de la ruta de Natura Viva, dos plafons informatius de llocs emblemàtics (la Font del Bisbe, i la font de Sant Joan, que ens endinsa en el paper dels veïns i de la pagesia en la gestió de l’entorn i també el paper de les les ADF), i el mirador de Sant Gabriel, que és una reconstrucció del paisatge del Miracle i del Sud del Solsonès i les grans fases de la successió.
L’entorn web és apte per a ordenadors i mòbils i tauletes. El fet que la web inclogui serveis de GPS, permet que la interpretació del paisatge i les històries associades es pugui fer des del mateix Miracle. A l’aplicació hi trobem també el track de la ruta “Natura Viva”, que transcórrer entre el Miracle i la rasa de l’Estany, pel batejat “camí de les olors”, i creuant
El Mirador ha estat il·lustrat per la Laura de Castellet, de Sant Just d’Ardèvol.
Damunt aquestes línies el nou mirador que recrea el paisatge abans del foc de 1998. A la dreta, membres de l’ADF Natura Viva i Bombers Voluntaris de Pinós i veïns del Solsonès.
13
Podràs consultar, a través d’un mapa interactiu, els diferents hàbitats i usos del sòl d’abans, després de l’incendi, i de l’actualitat. Podràs accedir a informació exposada pels mateixos veïns, presentada en format audiovisual, fotogràfic i síntesi en text. Clicant a la icona de GPS del mateix mapa, l’usuari serà informat de la seva localització i avisat si es troba en un punt emblemàtic. A l’apartat de menú hi trobaràs informació complementària del paisatge i de la seva evolució.
www.miracleviu.territoridemasies.cat
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
PAISATGE LES GUIXERES DELS QUADRELLS I ENFESTA, LA MOLSOSA Enfesta i els Quadrells són dues zones de La Molsosa, que limiten amb la Vall del Llobregós (Calonge i Castellfollit de Riubregós). La peculiaritat guixenca del sòl de la Vall del Llobregós determina que, entre altra vegetació i boscos esclerissats, a la zona d’Els Quadrells i Enfesta (a La Molsosa), hi trobem una flora molt rica i especial. Hi trobem les anomenades les anomenades timonedes gipsícoles, formacions arbustives pobres i esclarissades, de poca alçada,adaptades a viure en sòls amb elevades
concentracions de sulfat càlcic. Aquestes timonedes estan dominades principalment per la tríncola, també anomenada aubellac o sosa (Gypsophila struthium subsp. hispanica), un arbust estrictament protegit. En funció de la profunditat i el nivell d’alteració del sòl en els diferents punts dels turons guixencs, la tríncola es veu acompanyada per diferents espècies. Així, allà on el sòl és més estructurat i profund, abunda el ruac o arnall (Ononis tridentata), una mata llenyosa robusta, molt ramificada, que pot arribar als 60 cm d’alçada. Allà on el sòl és més esquelètic, com ara les parts més erosionades i elevades dels
Trincola, pròpia de les guixeres i que sovint acompanya al Ruac
14
turons, s’hi troba una altra espècie estrictament protegida en aquesta zona: l’heliantem esquamós (Helianthemum squamatum), una mata baixa que no sobrepassa els 40 cm d’alçada però que no passa desapercebuda a l’època de la florida (cap al maig, juny), per les seves flors de color groc viu; les fulles són el·líptiques i platejades. La darrera de les espècies protegides és el morritort guixenc (Lepidium subulatum), una mata també baixa, que ateny els 30 cm d’alçada, amb fulles linears i nombroses flors blanques, petitíssimes, que es troba allà on el sòl és més degradat, com ara els marges dels camps o camins.
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
Guixera d’Enfesta
Roureda dels Quadrells, damunt la guixera.
15
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
EINES FES GEST (GRUP D’ESTALVI SOLIDARI TERRITORIAL)
TERCER SECTOR AMBIENTAL
OBRADOR DEL TERCER ECTOR AMBIENTAL DE CATALUNYA
Les sigles GEST corresponen a Grups d’Estalvi Solidari Territorial.
Catalunya es caracteritza per un esperit associatiu, també, en l’àmbit del medi ambient.
L’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya és un projecte que neix dels Fòrums del Tercer Sector Ambiental de Catalunya celebrats el 2009.
Un GEST és una estructura que facilita la captació d’estalvi local solidari, per canalitzar-lo a les empreses de propietat col·lectiva del territori per afavorir el desenvolupament d’una economia responsable, basada en les persones, de proximitat i atractiva per a la comunitat. Els GEST donen suport a projectes empresarials mitjançant préstecs i acompanyament empresarial. Vegeu alguns exemples del projecte CIGALES, una experiència d’èxit en la canalització de l’estalvi popular cap al desenvolupament d’una economia local sostenible a l’Estat francès: — GardenCour. Productes de jardineria i mascotes. — La fabrique à rêves. Llibreria.
Aquests tipus d’associacions són un vehicle fonamental per canalitzar les necessitats, aspiracions o voluntats de molts ciutadans i ciutadanes i, alhora, són un instrument clau en el Govern del país, en la governança. És per això que l’associacionisme ambiental es considera ja un sector més del teixit social, el tercer sector ambiental.
Una iniciativa que va comptar amb la participació i implicació de diferents organitzacions ambientals de Catalunya així com l’impuls de l’Observatori del Tercer Sector i el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’o3sac vol ser una eina que faciliti un espai de trobada del sector ambiental sense ànim de lucre de Catalunya.
Aquest sector de les entitats lligades a la conservació, la sensibilització i l’educació sobre el medi ambient complementa, de forma independent, l’acció de govern. Per això, el Departament té com a objectius promoure, consolidar i enfortir el tercer sector ambiental i l’instrument per assolir-ho és el Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya 2011 – 2014.
— Les ecoconstructeurs NPDC. Empresa de construcció especialitzada en tècniques de construcció ecològica i eco-disseny. — Cafe Citoyen. Cafè, bar, lloc de trobada. — Association VIES. Venda ambulant i intercanvis solidaris — Capvie 62. Ajuda a domicili — Association Transport Culturel Fluvial. Museu flotant mòbil: transport, creació i difusió d’eines artístiques i culturals
www.fesgest.cat
16
www.o3sac.org
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
LECTURES REMEIERES DE LLOBERA
“EL MEDI NATURAL DEL SOLSONÈS”
Les remeieres de Llobera són un grup de dones que des de fa diversos anys recol·lecten plantes aromàtiques i medicinals, n’elaboren productes i exposen, cada any, a la Fira de l’Empelt.
Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. Aquest llibre es pot considerar l’estudi més complert i extens que s’ha fet fins el moment vers el medi natural de la comarca del Solsonès. És una obra de referència, tant a nivell local, com en el conjunt de Catalunya, que aporta moltíssimes dades, gràfics, mapes i xifres vers la fauna i flora comarcal, la vegetació, els hàbitats i els espais d’interès natural. Contribueix al millor coneixement del medi i facilita la informació necessària per a la gestió i conservació dels hàbitats i les espècies, que al cap i a la fi, conjuntament amb la divulgació, és l’objectiu final d’aquesta obra.
És també en aquesta cita que es dóna a conèixer la nova edició del recull d’herbes remeieres. Fins al moment se n’han publicat dos.
QUADERNS DE VIATGE, MEMÒRIA POPULAR EN SUPER 8 MM Projecte de cerca de filmacions en els formats subestàndard de 8mm i Super 8mm, amb l’objectiu de posar en va or el patrimoni cultural popular de la Catalunya central. Els resultats ens permeten reviure des de la mirada dels seus protagonistes, expressions tant personals com el cinema domèstic i el cinema amateur entre els anys 60 i 80. El projecte facilita alhora la conservació del material recollit en formats digitals, per la posterior re-apropiació del mateix pels seus protagonistes i pel conjunt de la gent del territori, per qui esdevé part del seu patrimoni cultural popular. “Quaderns de viatge”, és un procés que ens ha permès i ens ha de seguir permetent la presa de consciència i la promoció cultural pròpia de la Catalunya central a través de la recuperació i exposició de material inèdit. En aquesta primera fase s’han recollit pel·lícules de Solsona i municipis del Sud del Sol-
sonès, Calaf, Els Prats del Rei, Cardona, Fonollosa, Sant Mateu de Bages, Rajadell, Manresa, Santpedor, Aguilar de Segarra, Jorba i Igualada. S’han recollit prop de 200 pel·lícules i 20 testimonis han aportat les seves vivències personals i col·lectives entorn el formats 8 mm i Super 8 mm, i el què, a través del visor de les seves càmeres van poder captar. El DVD que està a la venda és una part de l’exposició itinerant del projecte. L’ARADA, CreativitatSocial. Amb el suport de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura. Preu DVD: 12 euros On aconseguir-lo: - Llibreria Roca (Manresa) - Setelsis (Solsona) - Camping Solsonès (Solsona) - Llibreria Pellicer (Solsona) - Papereria Cal Xandri (Calaf) - Bar Canet (Calaf) - Casal de Calaf (Calaf) - L’ARADA (larada.net, Manresa)
17
En aquesta obra trobareu dades sobre la geologia, la climatologia, l’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca de la comarca, informació d’unes 1.400 espècies de plantes, 55 comunitats vegetals presents i 352 espècies de vertebrats. Hi veureu descrites les problemàtiques de conservació de cada grup faunístic i d’algunes espècies en concret, els criteris de gestió i les recomanacions per a la conservació d’aquests grups. S’han definit els espais de protecció vigents, els hàbitats d’interès comunitari, les espècies de flora i fauna prioritàries de conservació, així com la llista vermella dels vertebrats del Solsonès. Per últim, s’ha mostrat l’anàlisi i el mapa resultant dels espais d’interès natural del Solsonès i un llistat de les espècies de papallones i de bolets citades a la comarca.
AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
RACONS VIUS TERRITORI DE MASIES, CUSTÒDIA DEL TERRITORI I RACONS VIUS: CONDICIONAMENT COL·LECTIU DE PARATGES EMBLEMÀTICS
D
es del 2012 L’ARADA forma part de la Xarxa de Custòdia del Territori en col·laboració amb el Grup de Natura del Solsonès, i posa a disposició dels socis i col·laboradors de Territori de Masies eines de suport a aquesta pràctica i també un servei de mediació entre parts. El projecte de custòdia del territori
pretén ser una eina que enforteixi la gestió col·laborativa del patrimoni natural, agrari i rural, i que permeti promocionar un patrimoni poc visible. A banda del projecte de custòdia, Territori de Masies aposta per condicionar paratges emblemàtics del nostre entorn tals com fonts, miradors, etc, o altres elements patrimonials que reque-
reixin d’una actuació de neteja o desbrossament. D’aquesta manera, sota el nom de Racons Vius, es persegueix la dignificació, des del voluntariat i amb un caràcter lúdic, d’espais que han estat i són importants per nosaltres però que es troben en mal estat. Aquesta activitat s’iniciarà els mesos d’agost i setembre.
Des de “Racons Vius” Es proposa una trobada on tota persona interessada pugui col·laborar en el condicionament de la font del Bisbe del Miracle, entorn que durant molts anys va acollir veïns del Miracle i pobles veïns.
Si estàs interessat/da en arranjar un espai del teu poble, pots enviar-nos la teva proposta o participar en l’assemblea general del dia 13 de Juliol a el Miracle. tmsolsones@larada.net 938 729 709
672 491 223
18
ALLOTJAMENTS Sant Petrus Madrona Cal Mestre La Torra de Llobera Ca l’Avi Forner Cal Bernoi Casa Flotats Càmping la Ribera El Paller de can Viladomat Masia Rovira Alberg Cases Altes de Posada Cel·les del Miracle i casa d’Espirualitat Residència Infantil la Carral, SL Cal Tristany Casa Miralles Cal Miramunt Cal Gambada Molí d’Enfesta Masia Sant Grau Hotel Restaurant Can Puig La Masoveria Cal Mas Forn de Su
MUNICIPI Pinell de Solsonès Pinell de Solsonès Llobera Llobera Clariana de Cardener Clariana de Cardener Clariana de Cardener Navès Pinell de Solsonès Navès Riner Riner Pinós Pinós Llanera La Molsosa La Molsosa Navès Clariana de Cardener Pinós Llanera Riner
WEB santpetrusmadrona.es calmestre.net latorradellobera.com calaviforner.com calbernoi.com casaflotats.com campinglaribera.com elpaller.com masiarovira.cat casesaltesdeposada.com santuarielmiracle.com alacarral.net caltrstany.com casamiralles.com calmiramunt.com calgambada.com molienfesta.com santgrau.com hotelcanpuig.es lamasoveria.cat calmas.net hostaldesu.com
CORREU santpetrusmadrona@gmail.com calmestrsantcliments@hotmail.com info@latorradellobera.cat montsesole1404@gmail.com info@calbernoi.com info@casaflotats.com info@campinglaribera.com info@elpaller.com info@masiarovira.cat altesdeposada@hotmail.com hospederia@santuarielmiracle.com colonies@alacarral.net caltristany@caltristany.com miralles@casamiralles.com miramuntclaret@gmail.com calgambada@calgambada.com molienfesta@hotmail.com info@santgrau.com info@hotelcanpuig.es info@lamasoveria.cat masiacalmas@hotmail.com info@hostaldesu.com
TEL. 628 649 325 973 480 469 678 434 747 686 830 247 699 194 636 608 134 787 973 482 552 973 299 026 625 551 872 687 963 648 973 480 002 973 480 890 637 437 271 687 866 369 973 296 008 608 132 940 610 251 470 973 115 592 973 482 410 973 482 410 676 086 185 973 480 618
HOSTELERIA Cal Mestre Hostalnou Forn de Su Cal Bosch Hostal de Pinós Restaurant Can Solé Xic Hotel Restaurant Can Puig Restaurant Sant Ponç
Pinell de Solsonès Llobera Riner Pinós Pinós Llanera Clariana de Cardener Riner
calmestre.net calaviforner.com hostaldesu.com calmiramunt.com hotelcanpuig.es -
calmestrsantcliments@hotmail.com montsesole1404@gmail.com info@hostaldesu.com mmadrobau@hotmail.com pinosrestaurant@hotmail.com miramuntclaret@gmail.com info@hotelcanpuig.es rstsantpons@hotmail.es
973 480 469 686 830 247 973 480 618 973 473 212 973 473 062 973 296 008 973 482 410 647 933 326
AGROPRODUCTE Forn de Pa Guerres Agroproductes Solsonès, Bolets i tòfones Pollastres Ecològics Molí de Bonsfills Xai de Puigpelat
Llobera Llobera Pinós La Molsosa
artesansdelsolsones.com xaidecalpuigpelat.com
i.canalcinca@gmail.com molidebonsfills@centrecat.com comandes@xaidecalpuigpelat.com
650 943 367 973 481 311 627 758 903 973 473 284
PRODUCTE ARTESANIA Ensabona’t: taller de sabó natural Ecoevents Artesania de Fusta Ass. Promoció Productes Artesans
Claret de Llanera Clariana de Cardener Solsonès
ensabonat.blogspot.com ecooci.com artesansdelsolsones.com
miramuntclaret@gmail.com ecooci@ecooci.com info@artesansdelsolsones.com
973 296 008 973 483 242 973 482 332
SERVEIS CULTURALS I TURÍSTICS Tirantmilles Guies de Muntanya Photologystics Hípica Cap de Costa
Pinell de Solsonès Solsona Clariana de Cardener
tirantmilles.com photo-logistics.com hipicacapdecosta.com
guies@tirantmilles.com infophoto-logistics.com info@hipicacapdecosta.com
660 261 683 638 887 681 607 517 691
ENTITATS ASSOCIATIVES Agrupament rural l’esplai de Pinell Grup de Teatre Vila Closa Associació de Veïns del Municipi de Pinell ADF Sol Verd Associació Cultural de Llobera Associació Juvenil l’Udol de Llobera Grup de Teatre de Llobera Societat de Caçadors Espotius de Llobera Esplai de Llobera Associació Amics del Miracle Associació de Veïns de Freixinet i Rodalia ADF Natura Viva ADF Solsonès Oriental Agrupació Cultural de Vallmanya de Pinós Associació de Gent Gran de Pinós Centre Cultural d’Ardèvol Associació de Bombers Voluntaris de Pinós Associació Cultural de Prades Associació Cultural dels Quadrells Associació de Veïns La Molsa Associació de Caçadors de la Molsosa Grup de Natura de Solsonès Centre d’Estudis Lacetans
Pinell de Solsonès Pinell de Solsonès Pinell de Solsonès Pinell / Llobera Llobera Llobera Llobera Llobera Llobera Riner Riner Riner / Pinós / Molsosa Clariana de Cardener Pinós Pinós Pinós Pinós La Molsosa La Molsosa La Molsosa La Molsosa Solsonès Solsonès
vilaclosa.com llobera.galeon.com scllobera.org santuaridelmiracle.com afreixinet.com clarianacardener.ddl.net centrecat.com acprades.wordpress.com prades-ac.cat lacetans.org/gns lacetans.solsonae.org
vilaclosa@gmail.com avm.pinelldesolsonès@gmail.com adfsolverd@hotmail.com llobera@galeon.com udoldellobera@gmail.com evuga_rrus@hotmail.com scllobera@hotmail.com esplairiallera@gmail.com santuari@santuaridelmiracle.com jordicasaldaliga@gmail.com ajuntament@clarianacardener.ddl.net gentgrandepinos@hotmail.com cc_ardevol@centrecat.com acprades@gmail.com gns@lacetans.org cel@lacetans.org
973 482 003 973 481 696 650 278 615 616 502 123 973 483 276 973 483 829 973 480 002 973 481 708 607 571 189 973 482 204 687 503 727 687 068 245 666 206 423 937 444 106 973 473 037 687 562 149 973 473 284 973 296 090 973 482 101
AJUNTAMENTS Ajuntament Clariana del Cardener Ajuntament Pinell de Solsonès Ajuntament Pinós Ajuntament Riner Ajuntament de Llobera Ajuntament de la Molsosa
clarianacardener.ddl.net pinell.ddl.net pinos.ddl.net riner.ddl.net llobera.cat molsosa.ddl.net
ajuntament@clarianacardener.ddl.net ajuntament@pinell.ddl.net ajuntament@pinos.ddl.net ajuntament@riner.ddl.net ajuntament@llobera.cat ajuntament@molsosa.ddl.net
19
973 482 204 973 481 529 973 480 300 973 480 815 973 483 829 973 296 090
686523845 973 481 601 973 480 253 973 483 736 625 551 872 973 299 026
973 473 037 938 035 824 608 897 413 973 473 581
973 480 253
973 481 858
973 473 025
664 716 465 (WhattsApp)
608 193 496 973 483 829 610 208 393
938 691 635
El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell es volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïºns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.
Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats i associacions del Sud del Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer. Territori de Masies és un projecte obert. Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a tmsolsones@larada.net o al 672 49 12 23
TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: tmsolsones@larada.net 938 729 709 672 491 223
DISSABTE 1 DE FEBRER A LES 17 HORES, AL SANTUARI DEL MIRACLE PLENARI GENERAL I ASSEMBLEA OBERTA DE TERRITORI DE MASIES CONFIRMAR ASSISTÈNCIA
Contacte: tmsolsones@larada.net 672 491 223 - 938 729 709 www.territoridemasies.cat
Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. www.actua.latada.net
1