RELIGIÓ

L’activitat litúrgica era molt seguida per totes les cases de pagès, tenia un caràcter popular i servien de relacions veïnals. Les parròquies eren les encarregades de generar un sentiment de comunitat dins del territori tan disseminat. En la quotidianitat del dia a dia, l’activitat de l’església estava molt integrada: les pregàries, les creences, resar el rosari, anar a doctrina, els tocs d’oració... eren alguns costums que es tenien.

Els diumenges s’anava a missa i a confessar-se. Es deien dos misses, la missa primera que es feia a trenc d’alba i la missa major que es feia a mig matí. Normalment, les dones acostumaven acudir a la missa de primera hora, d’aquesta manera podien arribar a casa per a poder preparar el dinar.

Els moments més assenyalats de l’any eren Quaresma, Setmana Santa, Corpus, la Puríssima i les festes de Nadal. Durant la Quaresma, sobretot els divendres, s’havia de fer dejuni i abstinència, no es podia menjar carn. Les cases podien comprar una butlla a l’església per quedar exempt de fer abstinència, tot i així els divendres eren d’obligatorietat. Per Setmana Santa, Corpus i Santa Bàrbara – patrona dels miners- era quan hi havien les processons més importants.

Abans de setmana santa s’acostumava a fer el salpàs. El rector, acompanyat per un escolà anava per les cases beneint-les i tirant sal a les portes i a les finestres per protegir-les dels mals esperits. Les famílies a canvi acostumaven a donar ous, blat o diners al rector.

“Teníem el costum d’anar el diumenge a missa. Aquí no ens obligaven tant a anar a missa. A la Colonia, si. El mossèn ens controlava quan anàvem a missa o no. I sempre ens demanaven quan no hi anàvem perquè no havíem anat. Aquí veníem a missa a les 11 i desprès anàvem a fer el vermut. Fèiem 4 olives i sifon i cap a casa. Feien dos misses. Una a les 7 o les 8 del mati i l’altre a les 11. Ara, aquí, ja no ens veiem ningú. Esta mort, mort. És una pena.”

Remei López, 1941.

“A Gresolet es feien 2 processons a l’any. I desprès el 8 de setembre que encara es continua fent. Que es molt maco. Al castell també el dia del seu patró, a l’Espà, a Feners.”

Lourdes Pons, 1948.

“ Ara trobem molt a faltar Mossén Ramon. Sempre teníem missa i ara ja no. Ara no ve cap mossèn fixe. Ara només vindrà un cop al mes em sembla. Aquí no hi ha gent per anar a missa...”

Lourdes Pons, 1948. La gent el diumenge al mati a missa, tornàvem a casa, dinàvem. I a la tarda anàvem a rosari. La meva mare mi portava. La meva mare s’ajuntava amb un altre amiga. I venia la seva neboda. I ens ajuntàvem a la rectoria. Ella i jo jugàvem per allà”. ... “ Havies d’anar a missa. A missa de 7 o de 10. I jo recordo que la senyora de Cal General, anava a missa de 7, perquè després havia d’estar a casa amb el negoci. Ma mare anava a missa d’11. Però s’havia d’anar a missa.” Esther Sierra, 1954.

“Festes com ara Pasqua eren molt més religioses... Durant el dia les dones vetllaven el Sant Crist i a la nit ho feien els homes.”

Aurora Clemente, 1954.

Ermitans de Gresolet. Saldes, 8 setembre 1946. Fons: Àmbit de Recerques del Berguedà.

memoriaipaisatgesaldes.cat