Page 1

A Mataró, Esteve Albert no hi va néixer ni hi va morir. Hi va viure des de 1931 fins a 1955, amb algunes intermitències. Però és a Mataró on va entrar de ple a la vida adulta, on va iniciar la seva tan activa vida cultural, social i política.

Dijous, 26 de juny A les 21 h Mataró Ràdio El Racó, tertúlia del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio. “Esteve Albert: les cançons de Mataró”.

Biblioteques de Mataró

Juny de 2014 Sala Cabanyes Acte poeticomusical. Del 2 al 16 de novembre “La Saleta”. Sala Cabanyes “Medea”, d’Eurípides en versió d’Esteve Albert. Dirigida per Toni Grané i Carles Maicas. Dissabte, 29 de novembre Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró Comunicació sobre Esteve Albert a la XXXI Sessió d’Estudis Mataronins.

Núm. 32 / maig 2014

Tardor-hivern Mataró Ràdio El Racó, tertúlia del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio. “Esteve Albert: l’home de teatre”. Tardor-hivern Centenari de Josep Reniu. “Josep Reniu, amic i col·laborador d’Esteve Albert”.

Programa d’actes CENTENARI ESTEVE ALBERT I CORP (1914-2014)

Divendres, 14 de març A les 19.30 h Dòria Llibres Presentació de “Camins de poesia”. Recull de poemes d’Esteve Albert, editat per Voliana Edicions. Amb Miquel Reniu, Josep Puig-Pla i Jordi Solé Camardons. Dimarts, 1 d’abril A les 19 h El Públic “Dimarts de poesia... amb Esteve Albert”, a càrrec de Josep Maria Cusachs. Dijous, 3 d’abril A les 21 h Mataró Ràdio El Racó, tertúlia del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio. “Esteve Albert: l’escriptor”.

Dimecres, 7 de maig M1TV Pantalla Oberta. Amb Jordi Pasques, comissari de l’Any Esteve Albert. Dijous, 15 de maig A les 19 h Sala d’actes de Can Palauet Conferència “Esteve Albert i Corp o la fidelitat a la terra”, a càrrec d’Agustí Barrera. Organitza: CUP Mataró.

Col·laboren: Els Garrofers, Foment Mataroní, Museu Arxiu de Santa Maria, UEC Mataró, El Públic, Voliana Edicions, Dòria Llibres i Neus Pinart (a títol personal). Amb el suport:

BIBLIOTECA ANTONI COMAS

HORARI de dilluns a divendres de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h

HORARI dilluns, dimarts i dijous de 15.30 a 20.30 h

Plaça d’Occitània, s/n tel. 937 412 920 fax 937 412 922 b.mataro.pf@diba.cat 08302 MATARÓ

dissabtes de 10.30 a 14 h i de 15.30 a 19.30 h

culturamataro.cat bibliotecavirtual.diba.cat Biblioteques de Mataró @bibliosmataro Edita: Ajuntament de Mataró

Dimarts, 27 de maig A les 19.30 h Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró Acte acadèmic de l’Any Esteve Albert a Mataró, a càrrec de Xavier Garcia i Pujades. Divendres, 6 de juny A les 10 h Plaça de l’Ajuntament Trobada de flabiolaires escolars de Mataró. S’hi interpretaran diverses peces recollides per Esteve Albert. Amb la participació de les escoles Antonio Machado, Montserrat Solà, Maria Mercè Marçal, Marta Mata i Tomàs Viñas. Dilluns, 23 de juny A les 19 h Ajuntament de Mataró Arribada de la Flama del Canigó. Record a Esteve Albert. Sant Joan 2014.

Col·labora:: CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGUÍSTICA DEL MARESME

C. d’Enric Prat de la Riba, 110 (antic escorxador) tel. 937 022 813 b.mataro.ac@diba.cat 08301 MATARÓ

dimecres i divendres de 9.30 a 20.30 h dissabtes de 10 a 14 h

disseny: jordi cuyàs / DL:B 9401-2014

Dimecres, 9 d’abril A les 19.30 h Ca l’Arenas Taula rodona “Esteve Albert, polièdric i singular”. Amb Albert Calls, Miquel Reniu i Josep Puig-Pla. Organitza: Associació d’Amics de Ca l’Arenas.

COMISSIÓ ORGANITZADORA: Associació d’Amics de Ca l’Arenas, Club d’Opinió Jaume Llavina, Grup d’Història del Casal, Òmnium Mataró-Maresme, Sala Cabanyes, Carles Maicas (a títol personal) i Joan Safont (a títol personal).

BIBLIOTECA POMPEU FABRA

(Dosrius 1914 - Andorra La Vella, 1995)

Guia de recursos

Tardor “Les cançons de Mataró”, concert de diferents grups de Mataró: Els Garrofers, La Coixinera i d’altres.

Imatge: Mariona Comellas

Esteve Albert i Corp

Poeta, historiador, arqueòleg, antropòleg, activista cultural, dramaturg i director teatral, polític, resistent, impulsor d’iniciatives de tota mena, dels pessebres vivents a la Flama del Canigó, naturalista, folklorista, personalitat polifacètica i singular, el catedràtic Antoni Comas definí la seva vida com “una biografia al·lucinant al servei de Catalunya”. Albert Manent l’ha qualificat de “cavaller de l’ideal” i el seu biògraf Xavier Garcia com “el penúltim franciscà”. Esteve Albert i Corp nasqué a Dosrius el 4 de febrer de 1914 i estudià al Seminari de Barcelona. Des de jovenet començà a escriure i a recopilar llegendes i cançons populars. L’any 1931 es traslladà amb la seva família a Mataró i entrà en contacte amb el Centre Catòlic d’Obrers i l’Agrupació Científico-Excursionista. La seva singular posició política, nacionalista, democràtica, d’inspiració social cristiana, el portarien a participar en la fundació a Mataró d’Estat Català, Nosaltres sols!, Palestra, la Federació de Joves Cristians de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i fins i tot a afiliar-se a la CNT de Joan Peiró. Forma, amb Joan Bachs, Joan Layret i Domènec Gironès el grup Quatre boigs de Mataró i participa activament en el 6 d’Octubre de 1934. Guerra Civil i postguerra Durant la Guerra Civil fundà el Comitè de Salut Pública de Dosrius i Canyamars, que evità qualsevol malifeta al municipi. Posteriorment, a la seu central d’Estat Català, fa de secretari del líder nacional TorresPicart i serà tinent del cos de trens de les milícies del partit. Dedicà grans esforços a combatre la repressió indiscriminada i a salvar perseguits, per la qual cosa serà empresonat a la Seu d’Urgell per membres de la FAI. El 1938 és nomenat policia del Cos de Ports i Fronteres de la Generalitat. Després de passar a França, l’any 1940 torna a Mataró i es casa amb Magdalena Subirà, amb qui tindrà sis fills. Als anys 40 continua les seves activitats culturals i resistents. Col·labora amb els serveis secrets dels aliats durant la Segona Guerra Mundial i a l’evasió de jueus cap

a Espanya. Com a membre del Front Nacional de Catalunya entra en contacte amb el Consell de la Generalitat a l’Exili, el Consell Nacional de Londres i el Comitè Pous i Pagès. De ben jove, als anys 30, va ser nomenat secretari del Comitè de la Fira de Mataró, on va arribar des de la redacció del Diari de Mataró, en la qual col·laborava. Professionalment es va dedicar uns anys, a partir de 1942, a representar maquinària i utillatge per a la indústria tèxtil, en contacte amb el gremi de Mataró, viatjant fins i tot per l’Amèrica Llatina. Participa en la fundació del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i col·labora amb la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. S’incorpora al grup COR a l’entorn de l’escolapi P. Joan Roig. Participa en activitats de la UEC Mataró, el grup L’Espiga d’Or actua a la seva obra teatral Camí de ramats, i hi dóna alguna conferència. Escriu el pròleg de l’obra pòstuma de Josep Punsola, Amistat, bandera blanca. Publica alguns articles al periòdic Mataró, també ho farà posteriorment de manera esporàdica als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria i al setmanari El Maresme. Empès per alguns amics, especialment Josep Reniu (de qui també el 2014 s’escau el centenari), es llença al món del teatre. Escriu i dirigeix obres tan diverses com el Retaule de Sant Ermengol (La Seu d’Urgell), Bandera de Catalunya (Bellcaire d’Empordà), Els excursionistes, El caçador furtiu i n’escenifica d’altres com Medea d’Eurípides, Solitud de Víctor Català, Canigó de Verdaguer, L’alegria que passa de Rusiñol o El comte Arnau de Maragall. El grup teatral del Casal de Mataró representa diverses obres seves. Des d’Andorra per tot Catalunya L’any 1955 estableix la seva residència a Andorra, tot i que constantment es mou entre Mataró, Barcelona, l’Empordà, la Catalunya Nord i altres indrets, i més endavant també per la Catalunya Nova. Impulsa els pessebres vivents, com els tan coneguts d’Engordany (Andorra), del Rosselló, de l’Empordà i De Nativitate Christi a Sant Vicenç de Montalt. Participa en la creació del Grup Artístic Pyrene (d’Elna i Perpinyà). L’any 1955, amb el seu amic nordcatalà Francesc Pujade, instaura les fogueres de Sant Joan al cim del Canigó, que a partir de 1964 esdevindran la festa de la Flama del Canigó. Impulsa també projectes urbanístics, alguns reeixits i d’altres no (Sant Vicenç de Montalt, Mataró, el Pont de la Vila, carretera de la Cornisa), i de promoció del turisme. Cultiva la poesia, l’assaig i el teatre (arriba a publicar més de 50 títols) i participa en diversos certàmens i concursos, on guanya premis de poesia i d’investigació històrica. Promou homenatges a diferents personalitats al llarg dels anys, com Jacint Verdaguer, Josep Carner o Joan Sebastià Pons, Francesc Pujols, Alexandre Cirici o Lluís Bonet i Garí i manté amistat amb personalitats com Pau Casals, Josep Carner, Pompeu Fabra, Josep Pla o Salvador Dalí. Participa en diverses iniciatives culturals, naturalistes, arqueològiques i d’agermanament amb Occitània, com el moviment ecologista Salut i Pau o el Cercle d’Agermanament Occitano-Català. L’any 1989 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi. Mor a Andorra La Vella el 10 d’octubre de 1995. Joan Safont i Josep Puig-Pla


SOBRE ESTEVE ALBERT I LA SEVA OBRA: ALBERT I CORP, Esteve. Argentona i els argentonins: conceptes bàsics de l’escola de saber viure bé. Argentona: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura, 1998. 81 p. ISBN: 8492264314 Conté: Esteve Albert, l’Argentona dels seus records / Joan Pannon ; Notes sobre l’obra de l’Esteve Albert / Llorenç Soldevila [CL 9(46.71Arg) Alb ] **

L’Obra social i política de l’abat-bisbe Oliba. Barcelona: Dalmau, cop. 1966. 58 p. [CL 9(46.71)”04/14” Alb] ** La Seu d’Urgell: portaveu, reducte i bressol d’una Gòtia frustrada. Barcelona: Dalmau, 1967. 58 p. [CL 9(46.71) Alb] **

TOMÀS, Joan. Les Cançons de Mataró. Mataró: Patronat Municipal de Cultura: Els Garrofers ACP, 2004. 214 p. ISBN: 8460932338 [CL 398.8(46.71Mat) Can] **

OBRA LITERÀRIA

L’Empordà al temps visigòtic i l’Alta Edat Mitjana. Barcelona: Dalmau, cop. 1970. 61 p. [CL 9(46.71EM) Alb ] **

POESIA

-Què passa a la cornisa del Maresme? El Maresme, 1970, núms. 12-15, 18, p.7

Única amor : a la meva esposa. Montpeller: [l’autor?], 1945. 116 p. [P 833 Alb]

BUCH I ESTEBAN, Antoni. Empremtes d’Esteve Albert a Sant Vicenç de Montalt. Sessió d’Estudis Mataronins, 2002, XIX, p. 7-14 **

COLLET, Claude(il.). Metamorfosis de la mujer. [Barcelona : Graf. el Tinell, 1972]. 25 plecs ([58] p.) ISBN: 8440068824 [75(Col) Col]

Petita vall. Dosrius: [s.n.], 1946. 120 p. [CL P 833 Alb] **

BUCH I ESTEBAN, Antoni; PUIG-PLA, Josep; SALICRÚ, Joan. Esteve Albert des de Sant Vicenç de Montalt: les activitats urbanístiques, culturals i de promoció del poble i de tot el Maresme (1963-1983). Sant Vicenç de Montalt: l’Ajuntament, 2004. 125 p. ISBN: 8460635791. [CL 9(46.71MR) Buc ] **

Ramon Berenguer III, el Gran: gloriós creador de Catalunya. Barcelona: Dalmau, cop. 1972. 54 p. [CL 9(46.71)”04/14” Alb] **

Cançó de la vida enllà. Engordany: l’autor, 1974. [4], 32 p. ISBN: 8440080328 [P 833 Alb]

-.El Maresme, de Dosrius estant: 1914-1921. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana; Barcelona: Dalmau, 1972. 87 P. [CL N 833 Alb] **

D’Iluro a Mataró: el Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana; Barcelona: Dalmau, 1973. 101 p. ISBN: 8423202836 [CL 9(46.71MR) Alb] **

CATÀ, Ferran. Esteve Albert i el seu projecte argentoní no realitzat. Fonts: butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, 2001, núm. 7, p. 5 **

[Catalunya avui]. [Barcelona: Viladot, 1978]. 79 p. [741.5 Alb]

CALLS I XART, Albert. Esteve Albert, l’home transdimensional: anècdotes i records d’un personatge irrepetible. Duos Rios, 2008, núm. 2, p. 162-163 **

Quatre boigs de Mataró: combat per Catalunya: 1930-1937. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana; Barcelona: Dalmau, 1979. 189 p. ISBN: 842320152X [CL 9(46.71) Alb] **

CALSAPEU, Jaume. Esteve Albert i Corp: Sóc un conspirador. El Maresme, 1979, núm. 60, p. 15-18 ** In memoriam, Esteve Albert i Corp [monogràfic]. Duos Rios, 2004, núm. 1 ** LLADÓ I FONT, Jaume . Fent forat, Esteve Albert i Corp in memoriam. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1996, núm. 56, p. 19-28 ** MANENT, Albert. Esteve Albert, un il·luminat que fa bitlles. Solc de les hores: retrats d’escriptors i polítics. Barcelona: Destino, 1988, p.31-43 ISBN: 8423316203 [92 (46.71) Man] MARFÀ I RIERA, Carles. Esteve Albert i Corp : correspondència d’un soldat de lleva durant el bienni negre (1934-1936). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1996, núm. 56, p. 8-15 ** PRUJÀ, Jesús. L’Esteve Albert que jo vaig conèixer. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1996, núm. 56, p. 16-18 ** PUIG-PLA, Josep (ed.); RAGUER , Hilari (prol.) La Memòria de l’Esteve Albert: vivències amb Manuel Serra i Moret, Josep Carner, Carles Cardó, Fèlix Millet i Maristany, Antoni Comas, Joan Peiró, Pau Casals. Argentona : Voliana, 2013. 191 p. ISBN: 9788494071539 [CL 92(Alb) Alb] ** RENIU I CALVET, Josep. Esteve Albert i Corp: esbós biogràfic (1914-1995) 81 anys d’una vida. Dosrius: l’Ajuntament, 1998. 228 p. ISBN: 8492222727 [CL 92(Alb) Ren] ** Conté: Pròleg/Joan Triadú; Presentació/Ricard Salvat; Cronologia d’Esteve Albert/Josep Puig-Pla TRIADÚ, Joan. Esteve Albert o la cultura nacional i popular. Memòries d’un segle d’or. Barcelona: Proa, 2008, p. 80-89 ISBN 9788484374213 [92(Tri) Tri] **

OBRA (Ordenada cronològicament d’edició més antiga a més recent) La Vella Andorra vista per Mossèn Cinto: 1883. Barcelona: Barcino, 1959. 60 p. [91(46.79) Alb] Els Problemes de demà. Barcelona: Mediterrània, 1965. 29 p. [308(46.71) Alb]

Posobres d’Engordany. Barcelona: Juris, 1957. 63 p [P 833 Alb]

El Despertar de les aigües. Escaldes-Engordany: Banc Agricola i Comercial, 1990. 40 p. ISBN: 9992010533. Llibre + CD [P 833 Alb] Poesia: invocació al retrobament. Dosrius: l’Ajuntament, 1996. 70 p. ISBN: 8492222700 [CL P 833 Alb] ** Camins de poesia. Argentona: Voliana, 2014 [CL P 833 Alb] **

Arnau de Castellbó: aclariments sobre els anys més obscurs i traumàtics. [Andorra la Vella: Pirene, DL 1983]. 149 p. [CL 9(46.79) Alb] **

La Fi de la revolució Andorrana: (centenari). Andorra la Vella: Andorra, 1985. 102 p. [CL 9(46.79) Alb ] ** L’Home dels ocells i dels peixos: del Maresme a les valls d’Andorra i retorn. Andorra la Vella: Andorra, 1986. 148 p. [92(Ven) Alb] Don Guillem d’Areny i de Plandolit: baró de Senaller i de Gramenet: M. Iltre. Sr. Síndic de les Valls d’Andorra 19-2-1822 / 23-2-1876. Andorra la Vella: Andorra: 1987. 155 p. ISBN: 9913160109 [92(Are) Alb] Nit de càtars. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya: Diputació de Barcelona. Servei de Cultura, [1987?]. 71 p. [9(44) Nit] Sant Ot, bisbe d’Urgell, i la seva època. Barcelona: Dalmau, 1987. 62 p. ISBN: 8423202569 [CL 9(46.71)”04/14” Alb] **

Isabel Güell i Lopez de Sentmenat, marquesa de Castelldosrius. Andorra la Vella: Pyrene, DL 1990. 189 p. [92(Gue) Gue] Missió i destí de Catalunya i Occitània. Lleida: Pagès, 1998. 99 p. ISBN: 8479355514 [CL 9(46.71) Alb] ** Les Abadesses de Sant Joan: verificació històrica. Barcelona: Dalmau, 1999. 53 p. ISBN: 8423205967 [CL 271 Alb] **

Any Esteve Albert [en línia]. Govern d’Andorra. Cultura. [consulta: 2 abril 2014] Disponible a: http://bit.ly/1kskjia ALBERT I CORP,Esteve. Entrevistat per Josep M. Espinàs. Personal i intransferible [en línia]. TV3, Sant Joan d’Espí: 1992. [consulta: 1 abril 2014]. Disponible a: http://bit.ly/Piz3Xm GARCÍA I PUJADES, Xavier. Cent anys d’Esteve Albert [en línia]. El Punt Avui, 13 gener 2014. [consulta: 1 abril 2014] Disponible a: http://bit.ly/1fstKON PASQUES, Jordi. L’esperit de l’Esteve Albert [en línia]. Diari d’Andorra, 4 gener 2014. [consulta: 1 d’abril 2014]. Disponible a: http://bit.ly/1h2woN8 PUIG-PLA, Josep. Entrevistat per Teresa Márquez. “L’Esteve Albert representa les inquietuds del segle XX” [en línia]. El Punt Avui, 14 gener 2014. [consulta: 1 abril 2014]. Disponible a: http://bit.ly/Pi3YTi

Esteve Albert amb Pau Casals al Festival de Prada de Conflent (1953).

De Caboet a París, per les valls d’Andorra: un llinatge català al tron de França. Lleida: Virgili i Pagès, DL 1985. 119 p. ISBN: 8486387051 [929.1 Alb]

Els Síndics Duran: un esforç per resoldre els problemes de duana: la reforma política de finals del segle XIX. [Andorra la Vella]: Andorra, DL 1989. 74 p., [16] p. ISBN: 9991312064 [9(46.79) Alb]

Web del centenari d’Esteve Albert a Catalunya http://www.estevealbertcentenari.cat

RENIU, Miquel. 2014, centenari del naixement de l’Esteve Albert [en línia]. Tornaveu: associacionisme i cultura, 2 febrer 2014. [consulta: 2 abril 2014] Disponible a: http://bit.ly/1gnRJdQ

Pere Joan Ferrer, darrer senyor feudal de Mataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1980, núm. 7 , p. [15-19] **

La Guerra Civil a Canyamars: 1936-1950: ... i els senyors de Barcelona. Argentona: L’Aixernador, 1989. 118 p. ISBN: 8486332419 [CL 9(46.71Can) Alb]**

DOCUMENTS A LA XARXA

NARRATIVA I TEATRE El Pessebre vivent d’Engordany: Valls d’Andorra. Barcelona: Barcino, 1958. 81 p. [398.3 Alb] Pyrene [enregistrament sonor]. Engordany: Dics Posobres d’Engordany, DL 1974. [D 090.7PYR] Retaule dels Sants Màrtirs: el millor espectacle popular del Maresme. Vilassar de Dalt: Patronat del Retaule dels Sants Màrtirs, 1981. [235 Alb] Camí de ramats : obra teatral en tres actes d’ambient muntanyenc. [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, 1997. 102 P. ISBN: 8492222719 [CL T 833 Alb] ** Arnau d’Amalric. Lleida: Pagès, 1999. 79 P. ISBN: 8479355239 [CL T 833 Alb]**

Guia de recursos nº 32. Esteve Albert i Corp  

Biblioteques de Mataró. Maig de 2014

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you