Issuu on Google+


Estrena 18 de juny 2014. Biblioteca de Catalunya

Direcció: Traducció:

Oriol Broggi Cristina Genebat

Amb:

Xavier Boada, Blaise Centier Màrcia Cisteró, Dolorosa Haché Eduard Farelo, Clément Szymanowsky Xavier Ricart, Charlie Eliot Johns Ernest Villegas, Vincent Le Chef I Carles Martínez, Valéry Masson Àlex López, Victor Eliot Johns Enric Auquer, Anatole Masson

Vídeo conferència: Andrew Tarbet, Babou Cham, Shang Ye i Walter Camertone, Susana Huertas, Anna Kaczmarska, Paula Miranda - Polin, Oriol Petitpierre, Maria José Rodríguez, Ed Tati. Veus en off: Laia Battestini, Anna Castells, Pol Corredoira, Cloe Cortina, Marta Figueras, Kamiran Haj Mahmud, Àlex López, Marta Marco, Alfons Nieto, Pau Poch, Clara Segura, Maja Stibilj i Montse Vellvehí.

Il·luminació: David Bofarull (aai) Vestuari: Berta Riera Disseny de so: Damien Bazin Disseny audiovisual: Cisco Isern Caracterització: Àngels Salinas Ajudant de direcció: Montse Tixé Col·laboradors audiovisuals: Beatriz Garcia, Albert Prats, Aymar Del Amo Vídeo Skype: Eladi Sánchez i Oriol Puig Estudiants en pràctiques de l’ESTAE: Eusebi Romero, Maria Garcia i Joan Boné Cap tècnic: Regidor: Tècnic funcions: Fotografia: Disseny gràfic:

Guillem Gelabert Marc Serra Cesc Pastor i Guillem Rodríguez Bito Cels i Marina Raurell Oriol Broggi i Pau Masaló

Una producció de La Perla 29 Agraïments: Sala Beckett, Teatre Lliure, les Singermornings, Ferran Utzet, Marta Romagosa i equip d’Els Matins de Cat Ràdio, Ramon Ciércoles, Txema Orriols, Eugenio Swarzer, Valèria Macias i Aran Broggi.


Temes prĂ ctics Roda de premsa 11 de juny a les 12h Estrena oficial 18 de juny a les 20.30h Funcions de dimarts a dissabte a les 20.30h, diumenges a les 18.30h Biblioteca de Catalunya c/ Hospital, 56 Entrades a www.laperla29.cat


Quan arribes a entendre Cels és potser massa tard. Això em ve al cap quan intento escriure'n alguna cosa. La sensació de no acabar d'entendre la força que amaga una obra com Cels et va perseguint durant el muntatge, la preparació del projecte. La sensació de no poder preveure el pes i l'efecte de les paraules quan per fi seran dites. La por a no haver sabut preveure la força que tot allò que prepares pot tenir en l'actor, en tu mateix, finalment en l'espectador, el dia que uns quants elements es conjuguen. Cels és una altra gran obra de Mouawad que tenim la sort de poder assajar, representar. Parla de tantes coses amagades sota una trama trepidant, angoixant i sorprenent, que no ets capaç de copsar-les d'un sol cop. Davant el text et sents petit. Davant els personatges culpable d'alguna cosa que et fa cruixir. M'ha passat més d'un cop de no entendre perquè l'autor conjugava aquelles paraules en aquell moment. I m'ha passat també d'entendre-ho al bell mig d'un assaig. En el moment insospitat d'haver posat en forma teatral una mirada, una pausa, un to de veu. Els personatges viuen davant teu el calvari de descobrir les parts més fosques de la pròpia identitat: allò que som, en el més profund. I ho fan mentre busquen la identitat d'un nom. Mentre investiguen qui és l'altre. Es troben amb qui són ells, i això passa davant nostre, de manera crua i cruelment. I és extraordinari. El text és poesia. I és filosofia. I és també teatralitat pura -en el sentit de saber teixir, tramar, organitzar actes alhora reals i alhora ficticis-. I nosaltres som uns privilegiats de poder ser-hi a prop. I els espectadors que la veieu, potser no us agradarà però us farà sentir vius, intel·ligents i lliures. Potser tristos o potser alegres, però vius. Un cant a la vida com pocs se'n poden viure. Oriol Broggi, director


Traduir Wajdi Mouawad és un luxe i un repte. Un luxe perquè és un autor immens. És el gran tràgic del nostre segle, valent, compromès, honest. Mouawad coneix l’ésser humà i el retrata amb un llenguatge colpidor i amb un estil molt personal, difícil d’imitar i, evidentment, força complicat de traduir. Aquest cop, però, el repte es multiplicava perquè “Cels”, la darrera entrega de la tetralogia “La sang de les promeses” és una peça especialment complexa a nivell de llenguatge. Una part important de la trama és la descodificació d’una contrasenya a partir de la combinació de les lletres d’un poema, cosa que converteix l’obra, a estones, en un Sudoku dels més complicats per al pobre traductor! El mateix Mouawad, quan li vaig dir que estava traduint “Ciels” va posar cara d’espantat, va fer un somriure de través com dient “T’acompanyo en el sentiment” i després em va donar les instruccions per arribar a un text coherent en llengua d’arribada i que no faltés a l’essència dels mecanismes de l’original. El procés ha estat molt excitant i donar la traducció per acabada, un plaer indescriptible. “Cels” és el punt i final d’un viatge que Mouawad ha fet pels desastres del segle XX, per aquesta desfilada d’errors humans que han encadenat guerres fins a deixar un panorama devastat de fonaments morals. A “Littoral”, “Incendies” i “Fôrets”, Mouawad busca en la història del segle XX respostes a alguns drames del segle XXI. A “Ciels” pren tota la informació recopilada, mira cap al futur i proposa. I el que proposa és radical, brutal, colpidor... “Cels” de Wajdi Mouawad és un projecte dels que “calen”. Teatre necessari que sens dubte l’Oriol Broggi sabrà fer arribar a tothom. Ens tornarà a regalar grans nits de teatre i jo seré molt feliç d’haver pogut formar part d’aquest projecte. Merci Wajdi, gràcies Oriol. Cristina Genebat, traductora


Sinopsi Aïllats en un lloc secret, 5 persones que formen part d'una organització internacional anomenada Sòcrates, es dediquen a espiar converses telefòniques i escodrinyar el cel per intentar evitar un imminent atemptat terrorista. No obstant això, quan un d'ells se suïcida, el món personal de cada un començarà a esfondrar-se, alhora que la història mateixa es posa en dubte: És possible que la bellesa del món i la poesia donin a llum als dimonis de la seva pròpia destrucció? Sobre aquesta obra, l'autor ha dit "per arribar a arrencar-se els ulls cal haver viscut prèviament en una ceguesa”. Cels és l'última obra de la tetralogia La Sang de les promeses, de la que en són part Litoral, Incendis i Boscos. Rabiosament contemporani, fort, potent, el text ens va deixar esmaperduts i copsats quan el vam llegir i vam pensar que no podíem fer res més que representar-lo. Cels, a més, ens permet experimentar amb nous llenguatges, jugar amb l’audiovisual, explorar i trencar amb el que veníem fent en els últims anys.


Oriol Broggi

Oriol Broggi va néixer a Barcelona el 1971. És director de la companyia la Perla 29. Llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona (1997). Ha cursat, també, estudis d’Imatge i So. Al 2012 rep el Premi Ciutat de Barcelona per Natale in Casa Cupiello i per Luces de Bohemia i per la gestió de la Nau de Llevant de la Biblioteca de Catalunya. Premis 2012 Premi Butaca millor direcció per Incendis. Premi Butaca al millor espectacle de la temporada, per Incendis. Premi Ciutat Barcelona, per la gestió de la Nau de Llevant de la Biblioteca de Catalunya, per la direcció de Luces de bohemia i Natale in Casa Cupiello. 2009 Premi Butaca al millor muntatge de petit format de la temporada per Hamlet. 2006 Premi Butaca al millor director de la temporada per el muntatge Antígona de Sófocles. I Premi Butaca al millor muntatge teatral de la temporada per el muntatge Antígona de Sófocles. La seva activitat com a director d’escena inclou: 2013 L’orfe del clan dels Zhao, de Ji Junnxiag. Producció de La Perla 29. Teatre Romea. Adiós a la infancia, una aventi de Marsé, a partir de textos de Juan Marsé. Coproducció La Perla 29 i Teatre Lliure. Teatre Lliure. Tirano Banderas, de Valle – Inclán. Producció Teatro Español. Teatro Español i gira per sud Amèrica. Casanova en directe, de Marc Artigau. Producció de La Perla 29. Centres Cívics de Barcelona. Celebració dels Actes del Tricentenari de 1714. 28 i mig,diversos autors. Producció de La Perla 29. Biblioteca de Catalunya. 2012 Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand. Biblioteca de Catalunya. Tot assejant Cyrano, o el dia que l’actriu va arribar massa aviat amb Rosa Gámiz i Oriol Broggi. Incendis de Wajdi Mouawad. Teatre Romea. 2011 Luces de Bohemia de Valle Inclán 2010 Questi Fantasmi, d’Eduardo De Filippo. Coproducció Festival Grec i CDN. Biblioteca de Catalunya (Barcelona) i Teatro María Guerrero (Madrid) Electra, de Sòfocles. Teatre Nacional de Catalunya 2009 Natale in Casa Cupiello, d’Eduardo de Filippo. Biblioteca de Catalunya. La bona persona, a partir de l’obra de B.Brecht versió de Rosa Gàmiz – Teatre familiar. La Mostra d’Igualada. Hamlet, de Shakespeare - Producció La Perla 29 Biblioteca de Catalunya 2008 El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht – Teatre Nacional de Catalunya El Rei Lear, de Shakespeare - Producció La Perla 29 (Coproducció Festival Barcelona Grec’08) – Biblioteca de Catalunya Homenatge a Feliu Formosa, Teatre Auditori de Sant Cugat


2007 L’Oncle Vània, de Txèkhov – Producció La Perla 29 (Coproducció Festival Temporada Alta) – Biblioteca de Catalunya Passat el Riu, de Joe DiPietro – Producció La Perla 29 - Teatre Romea Rosita, història d’una florista, adaptació de Rosa Gàmiz a partir de l’obra “Pigmalió” de Bernard Shaw. Biblioteca de Catalunya. Producció La Perla 29. Primera història d’Esther, de Salvador Espriu - Teatre Nacional de Catalunya 2006 El carter del Rei, de R. Tagore- Producció del Teatre Municipal de Manacor. Arriba una cançó, amb Jaume Sisa – Producció L’Alegria- Teatre Alegria. Antígona, de Sófocles- Biblioteca de Catalunya- Producció La Perla 29. Magnus, de Jordi Teixidor – Sala Beckett 2005 Rosencranz i Gildernstern són morts, de Tom Stoppard. Santa Sussana. La Perla 29. La mort d’Ivan Ilitx, de Lev Tolstoi. Sala Beckett – maig 2005. Producció La Perla 29. El Misantrop, de Molière. Biblioteca de Catalunya – març 2005. Producció La Perla29. 2004 Per què te’n vas?, teatre del dir adéu amb Jaume Sisa. Idea i dramatúrgia de Oriol Broggi. Producció del CDV Els Fusells de la Senyora Carrà, de Bertolt Brecht. Producció: La Perla 29 i CDV. 2003 Refugi, de Jessica Goldberg. Festival Grec’03. Coproducció La Perla 29 i Sala Beckett. Històries de Teatre, de Rosa Gàmiz. Teatre Infantil. Coproducció de la pela 29. Cyrano’s, dramatúrgia de Rosa Gàmiz y Oriol Broggi. A partir de Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand. Producció de Teatre Principal de Palma i Municipal de Manacor. 2002 Els ulls de l’etern germà, de Stephan Zweig. Coproducció La Perla 29 i Sala Beckett. 2001 Enric IV, de Luigi Pirandello. Festival Grec 2001. Coproducció Grec 2001 i Passadís Teatre. 2000 Tartuf, o l'impostor, de Molière. Festival Grec. Coproducció Grec 2000Passadís teatre- Versus Teatre. 1999 Jordi Dandin, de Molière. Festival Grec. Producció de Passadís Teatre Crit i Nit, poesies i cançons. Mariona Sagarra (cantant)i Marc Serra (guitarra). 1998 Els Fusells de la Mare Carrà, de Bertolt Brecht. Com a actor ha participat en: 2001 Ronda de Mort a Sinera, de Salvador Espriu i Ricard Salvat. Direcció de Ricard Salvat. Producció del Teatre Lliure La Dona Incompleta, de David Plana. Direcció de Sergi Belbel. Coproducció Sala Beckett, Cia Mala Sang i Passadís Teatre. 2000 Fragments d 'una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette. Direcció de Sergi Belbel. 1999 Ària del Diumenge, sobre textos de Joan Oliver. Dramatúrgia i direcció de Carlota Subirós. 1998 El Vuitè Sentit, dramatúrgia i direcció de Carlota Subirós. Direcció musical: Ernest Martínez Izquierdo. Música: György Ligeti. Coproducció de Grec’98, Barcelona 216 i La Sonora. 1997 Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. Direcció de Rosa Novell. Producció de Focus El Malaguanyat, de Thomas Bernhard. Direcció de Carlota Subirós. Producció del Grec'97. 1996 L'Avar, de Molière. Direcció de Sergi Belbel. Coproducció de Focus i GREC '96


Xavier Boada

La seva formació com actor està vinculada al grup de teatre independent EL RUSC. On hi va treballar del 76 al 80. Participa com a actor a diversos espectacles Homes i no, Ruscoca, La Mosqueta i No va dir res. Durant aquests anys duu a terme la gestió i la programació del Teatre Centre de Manlleu. Participa com a actor i director en diferents espectacles de caràcter no professional (El Tartuf, La Senyora de Sade, L’home, la bèstia i la virtut…), produït pel Teatre Centre de Manlleu. Al 86 participa com actor en l’espectacle de Binocle Teatre, amb l’autoria i direcció de Lluís Soler. El 1997 entra a la companyia Els Joglars i participa en els següents espectacles: 2008 La Cena, 2006 Controversia del toro y el torero, 2005 En un lugar de Manhattan, 2004 El Retablo de las Maravillas (actor i asistent de direcció), 2001 La Trilogia: Ubú, Pla, Daaalí, 1999 Daaalí, 1997 La increÏble historia del Dr. Floit & Mr. Pla. També ha fet en teatre: 2014 Per un sí per un no, de William Shakespeare. Direcció Ramon Simó. Sala Muntaner. 2013 28 i mig. Direcció Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2013 Roberto Zucco, de Koltès. Direcció Julio Manrique. Teatre Romea. 2012 Incendis, de Wajdi Mouawad. Direcció Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2011 Luces de bohemia, de Valle Inclán. Dir. Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. Del Ter a la Plata, Homenatge a Joan Viladonat. Arteria Teatre. Un mes al camp, de Iván S. Turguénev, Dir. Josep Maria Mestres, TNC 2010 Questi Fantasmi, de Eduardo de Filippo, Dir. Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya i Teatro María Guerrero Nit de Reis, al TNC, Dir. de Josep Maria Mestres Cinema i televisió: 2011 La Riera, TV3. Tele-movie El precio de la libertad de Ana Murugarren. Participació a les sèries Infidels i la Riera. 2008 Participa com a actor Cruda de Nacho Nacho Participa al curtmetratge EGO, dirigido por Josep Surinyach 2003 ¡Buen Viaje Excelencia! Autoria: Adaptació del guió de la pel·lícula ¡Buen viaje, Excelencia! d’Albert Boadella. Coautor de l’obra Projecte Llenamú, de la Mostra de Teatre del Raval de Barcelona 2009.


Màrcia Cisteró

Llicenciada en Art Dramàtic per l’ Institut del Teatre. S’ha format amb: Javier Daulte, Philippe Gaulier, Lilo Baur, Magda Puyo, Franco di Francescantonio, Théâtre de la Complicité i Scuola Europea per l'Arte dell'Attore. Dins la dansa destaca la seva formació clàssica (Escola "Filo Feliu") i contemporània (Àrea i Escola de Pastora Martos), és membre del Ballet de Barcelonaes-Esbart Verdaguer. També ha estat professora de teatre (Col·legi d’Advocats de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona, Aula de Mataró). Com a actriu ha fet: Moro com a país, de Dimitris Dimitriadis. Dir. Albert Arribar. TNC La rosa tatuada, de Tenesse Williams. Dir. Carlota Subirós. TNC Espriu!, de Salvador Espriu. Dir. Oriol Broggi. Incendis, de Wadji Mouawad. Dir. Oriol Broggi Txèhov in love, de Txèhov. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. Luces de bohemia, de Valle Inclán. Dir. Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. L’armari en el mar de Josep M. Mestres Quadreny. Dir.Jordi Prat i Coll. Natale in Casa Cupiello d’Eduardo de Filippo. Dir. Oriol Broggi. La Festa de Jordi Prat i Coll. Dir.Jordi Prat i Coll. El rei Lear de W. Shakespeare. Dir. Oriol Broggi. El cercle de guix caucasià de B. Brecht. Dir. Oriol Broggi. L’Oncle Vània de P. Txèkhov. Dir. Oriol Broggi. Antígona de Sòfocles. Direcció Oriol Broggi. Sweet Dreams, de Ricard Gàzquez i Enric Nolla, dir. per Ricard Gázquez (Teatre Tantarantana) El Misantrop, de Molière, dir. per Oriol Broggi (Biblioteca de Catalunya) Per què te’n vas?, dir. per Oriol Broggi. (Centre Dramàtic del Vallès) Monológico, de José Sanchis Sinisterra, dir. per Oriol Broggi (Sala Beckett); El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare, dir. per Ángel Llàcer (Teatre Borràs) Niederungen, de Herta Müller, dramatúrgia i dir. de Ricard Gàzquez i Anabel Moreno (STI 2002, Sala Beckett) Enric IV, de L. Pirandello, dir. per Oriol Broggi (Grec 2001, Villarroel Teatre) Tartuf o l’impostor, de Molière, dir. per Oriol Broggi (Grec 2000, Versus Teatre) Agamis, conte musical dir. per Maria Castillo i música d’Àlex Martínez (Prod. Associació Cultural de Granollers) Calígula, d’Albert Camus, Workshop dir. per Jan Lauwers (STI 1999) Grumic / Hers el fantasma del teatre, espectacle infantil amb la companyia Tàbata Teatre (Gira per tota Espanya) Leonce i Lena, de George Büchner. Direcció Sven-Eric Bechtolf. Estrenat a Sitges al Teatre Internacional (Juny 1998) i dins el Grec’98. A la televisió ha fet: TV3: Vinagre, El cor de la ciutat. TV de Barcelona: Informació cultural.


Eduard Farelo

Cine XP 3D, Xperimenta el miedo. Dir.: Sergio Vízcaino (2011). No habrá paz para los malvados. Dir: E. Urbizu (2010). Cruzando el límite. Dir.: Xavi Giménez (2009). Ingrid/myspace. Dir.: Eduard Cortés (2008). Eloise. Dir.: Jesús Garay (2008). Coses que passen. Dir.: Enric Folch (1997). Cortometraje. Parella de tres. Dir.: Antoni Verdaguer (1995). Síes y noes. Dir.: Enric Folch (1994). Cortometraje. Que t’hi jugues Mari Pili. Dir.: Ventura Pons (1989). Sevigné. Dir.: Marta Balletbò-Coll (2004). Teatro Poder absoluto. Dir.: Roger Peña i Carulla. (2012-2014). La ola. Di.: Marc Montserrat (2013). Les tres germanes. Dir.: Carlota Subirós (2011). Celebració. Dir: Lluis Pasqual (2011). Marburg. Dir.: Rafael Durán TNC (2010). La febre. Dir.: Carlota Subirós (2010). L’home la bèstia i la virtut. Dir.: Pep Pla (2008). Coral romput. Dir.: Joan Ollé (2007). Pels pèls. (2006). Marie i Bruce. Dir.: Carlota Subirós (2005). Les falses confidències. Dir.: Sergi Belbel (2005). Glengarry Glen Ross. Dir.: Alex Rigola (2003). Roda de mort a Sinera. Dir.: Ricard Salvat (2002). Televisión Oh happy day. (Programa musical). Presentador.TV3 (2013). Niños robados. Dir.: Salvador Calvo. Tele 5 (2012). Toledo. Antena 3 (2012). Ángel o Demonio. Tele 5 (2011). Sagrada Familia. TV3 (2011). ¿Hay alguien ahí?. Cuatro (2008-2009). Ventdelplà. Lo Cartanyà. TV3 (2006). Mobbing. Dir.: Sonia Sánchez (2006). TV-Movie. Jet lag. TV3 (2004). Majoria absoluta. TV3 (2004). Psico express. TV3 (2002). El comisario. Telecinco (2001). Nissaga de poder. TV3 (1996-1999). Secrets de familia. TV3 (1995). Laia. Dir.: Jordi Frades (1995). TV-Movie. Quico el progre. TV3 (1989).


Xavier Ricart

Xavier Ricard. Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Cursos de dansa clàssica, claqué i jazz a l’escola Timbal. Grau mitjà de solfeig i instrument pel Conservatori Superior de Música de Barcelona. Des del 2007 és el director artístic i productor de la Cerimònia d’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. En teatre l’hem vist Roberto Zucco, de Koltès, direcció Julio Manrique, Teatre Romea (2013) Incendis, direcció Oriol Broggi, Teatre Romea (2012) Llum de guàrdia, direcció Julio Manrique, Teatre Romea (2011) L’hort dels cirerers, direcció Julio Manrique, Teatre Romea (2010) Coses que dèiem avui, de Neil LaBute, direcció Julio Manrique, Sala Beckett (2010) La forma de les coses, de Neil LaBute, direcció Julio Manrique, Teatre Lliure (200810) i Teatre Capitol (2010) S.O.A. – School of America, dramatúrgia i direcció de Marc Angelet, Cia Estriptrist Teatre, Festival Internacional Teatre Acció (FITA), Bèlgica i Itàlia (2004-05) El miedo y la música, dramatúrgia i direcció de Julio Manrique, Festival de Teatre de Sitges (2004) El tinent d’Inishmore, de Martin Macdonagh, direcció de Josep Mª Mestres, TNC (2003-04) Romeu i Julieta, de William Shakespeare, direcció de Josep Mª Mestres, Teatre Lliure (2003) La filla del mar, d’Àngel Guimerà, direcció de Josep Mª Mestres, TNC (2002) Don Joan o el festí de pedra, de Molière, direcció de Marta Montblant, Versus Teatre (2002) Ha dirigit Informe per a una Akadèmia, de Kafka (2013), La Cuina, d’Arnold Wesker, Teatre Zorrilla (2005); El bon doctor, de Neil Simon, Teatre Zorrilla (2004); lectura dramatitzada Accident, de Lluïsa Cunillé, Teatre Zorrilla (2001); Chao Rodríguez, de la Cia La Troca, Teatre Malic (1999); Amics de Joan Oliver i Miquel Martí i Pol, Teatre Zorrilla (1999).


Ernest Villegas

Neix a Manlleu el 1976. Estudia Art dramàtic al Col·legi del Teatre de Barcelona durant 3 anys i després completa la seva formació amb cursos puntuals amb Helena Pla, Konrad o Javier Daulte. També estudia gestió i producció teatral amb Lluís Elías. En teatre ha fet L’Orfe del Clan dels Zhao, de Ji Junxiang. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea. Quan desperten d’entre els morts, de Henrik Ibsen. Dir: Ferran Madico, TNC Luces de bohemia de Ramon Mª Valle Inclán, Dir:Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya. Hedda Gabler de Henrik Ibsen. Direcció: David Selvas. Teatre Lliure. El compte Arnau de Joan Maragall. Direcció: Herman Bonnin.TNC Misteri de dolor d’Adrià Gual. Direcció: Manel Dueso.TNC Coses que dèiem avui de Neil Labute. Direcció: Julio Manrique. Sala Beckett. Les tres germanes d’Antón Txekhov. Direcció: Carlota Subirós. Teatre Lliure. El casament d’En Terregada de Juli Vallmitjana. Direcció: Joan Castells.TNC L’inspector de Nicolai Gogol. Direcció: Sergi Belbel. TNC Jugar amb un tigre de Doris Lesing. Direcció: Carlota Subirós. Teatre lliure La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Direcció: Toni Casares. TNC Ricard III de W.Shakespeare. Direcció: Àlex Rigola. Teatre Lliure Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht. Direcció: Àlex Rigola. Otel·lo de W.Shakespeare. Direcció: Carloya Subirós. Teatre Lliure European House. Direcció: Àlex Rigola. Teatre Lliure La nit àrab de Roland Schimmelphennig. Direcció: Toni Cassares. Prod.: Sala Beckett. En televisió ha fet Terra Baixa d’Àngel Guimerà. Personatge “ Manelic”. Fausto produccions. Kubala, Moreno i Manchón, TV3. Mirall trencat de Mercè Rodoreda, TV3. El cor de la ciutat, TV3. Mar de fons, TV3. Infidels, TV3. En cinema ha fet La nit que va morir l’Elvis. Direcció: Oriol Ferrer. Llargmetratge. Omar Martínez, TVMOVIE. Direcció: Pau Martínez. Nines Russes. Direcció: Pau Freixes. Llargmetratge. Personatge: Miquel Cervera La conjectura curtmetratge. Direcció: Xevi Vila. Llarga vida d'Esteve Miralles. Direcció: Rosa Pons. Producció "Petit Teatre de Laboratori"-curtmetratge. L’última voluntat. Direcció: Xevi Vila. Curtmetratge dels Tallers de Bigas LunaReus 2002.


laperla29 www.laperla29.cat

Torrent d’en Vidalet, 21 baixos 08012 Barcelona info@laperla29.cat

Anna MadueĂąo 93 217 17 70 anna@laperla29.cat Twitter: @cia_laperla / #CelsBC Facebook: cialaperla29


Cels - La Perla 29