Llibret Falla Mistral Murta 2025

FALLA FREDERIC MISTRAL MURTA 2025

Drames, comèdies i sainets.

Este llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025.

Esta comissió ha rebut subvencions de la Diputació Provincial de València i de la Regidoria de Falles de l’Ajuntament de València per a les activitats de les Falles del 2025.

Depòsit legal: V-647-2018

Falla Frederic Mistral Murta, 2025.

Edició: Associació Cultural La Murta Coordinació i disseny: Sergio Chillarón Coronado Col·laboracions: Amparo Tello, Susana Senent Fotografia: Presidenta 2025: Manuel Martín Fallera Major 2025: Foto Estudio Gutiérrez Fallera Major Infantil i President Infantil 2025: Adri Pérez Fotografía Fallera Major 2024 i Fallera Major Infantil 2024: Foto Estudio Gutiérrez Impressió: Tirada: 300 exemplars Publicitat: Comissió executiva 2025 © D’esta edició: Associació Cultural La Murta © Dels textos i les seues traduccions: els autors i autores L’Associació Cultural La Murta no assumeix necessàriament les opinions dels autors i autores que han col·laborat en la present publicació.

Guia comercial Programa d’actes 2025

Representants infantils 2025 Comiat i resum del 2024 Comissió infantil i recompenses Foguera Florida Plaça de la Vinya Esbós de la falla infantil

L’herència del Rei Bonet de Eduardo Escalante

SAINETS

Esbós de la falla gran El teatre murter

Besos de Carles Alberola i Roberto García

COMÈDIES

Comissió major i recompenses Comissió executiva Foguera Florida Plaça de la Vinya

La filla del rei Barbut de Matilde Salvador i Manuel Segarra

Les representants 2025 Comiat i resum del 2024

El verí del teatre de Rodolf Sirera

Explicació del llibret 2025 Pròleg

DRAMES

La portada del llibret Drames, comèdies i sainets reflecteix una interpretació visual i conceptual del títol. En el disseny, les lletres de les paraules es presenten en moviment, suggerint desordre, dinamisme i vitalitat.

Aquesta decisió gràfica pretén simbolitzar la naturalesa viva del teatre, on cada paraula es transforma en emoció, acció i significat en l’escenari.

Les lletres que es desplacen i es juxtaposen evoquen el caràcter fluït del llenguatge teatral, sempre en constant canvi i evolució, tal com ocorre en cada representació.

La tipografia seleccionada barreja estils, amb caràcters clàssics i contemporanis, per remarcar la convivència entre tradició i modernitat que defineix tant el teatre com les Falles. Aquesta dualitat reforça la idea de la connexió entre el passat i el present: la tradició del sainet i el drama clàssic es fusionen amb les lectures més modernes i la reinterpretació crítica de la realitat actual.

A més, el fons fosc de la portada aporta profunditat, mentre que el contrast amb les lletres blanques destaca la complexitat i la força de les paraules com a protagonistes principals. Aquesta elecció cromàtica també suggereix el joc de llums i ombres

7

que caracteritza tant el teatre com la vida mateixa, reflectint els moments de drama i comèdia que es troben en el dia a dia i en les pròpies Falles.

El disseny del llibret s’ha pensat per ser coherent amb aquesta portada. Cada secció interior incorpora variacions subtils d’aquesta idea de moviment i vitalitat de les paraules, mantenint una estètica teatral i evocadora.

Els colors apareixen com les emocions evocades per les representacions teatrals: tons càlids per a la passió i la comèdia, tons freds per al drama i el misteri, i colors vibrants per a l’alegria i la festivitat.

D’aquesta manera, el llibret es converteix no sols en un recull d’informació, sinó també en una peça artísticament consistent, que encapsula la temàtica del drama, la comèdia i el sainet.

Com un guió de teatre, el llibret esdevé el testimoni escrit d’una obra efímera. Així com les Falles, que cremen per a renéixer any rere any, el llibret captura la vida d’una festivitat que és tant espectacle com reflexió col·lectiva. Cada pàgina conté les veus i emocions d’un moment únic, destinat a ser viscut i recordat, però també a desaparèixer, deixant una petjada inesborrable en la memòria del barri i de la seua gent.

29-10-2024

“

Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga.

Ja no existiràn les paraules sino l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les sil·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera.

Vicent Andrés Estellés (Assumiràs la veu d’un poble, 1971)

“

Que no s’apague la llum, que ens queda l’última escena.

L’escenari és tot teu, fem que valga la pena.

Feliu Ventura (Que no s’apague la llum, 2003)

L’últim any ha sigut, sens dubte, un vertader sainet valencià, amb escenes que han oscil·lat entre el drama, la comèdia i l’esperpent. Des del cel, les pluges torrencials i la DANA ens han oferit una tragèdia natural que ens ha recordat la fragilitat del nostre territori i la urgència d’actuar amb responsabilitat mediambiental.

Aquella setmana, els cels es van esquinçar amb una intensitat que semblava voler posar a prova la nostra resistència. Les imatges de carrers convertits en rius, cotxes surant com a fulles i cases negades d’aigua van deixar una empremta inesborrable en la nostra memòria col·lectiva.

Tampoc oblidem les vides perdudes, aquelles persones que sense esperar-ho es van veure arrosegades per la voracitat de l’aigua. Però, entre

el fang i les llàgrimes, també vam veure sorgir l’esperit solidari que ens caracteritza com a poble.

Les brigades de voluntaris i els veïns i veïnes que s’ajudaven sense esperar res a canvi van ser el millor exemple d’aquesta solidaritat. En moments de crisi, el poble valencià sempre sap estar a l’altura, demostrant que, malgrat les adversitats, hi ha una flama d’humanitat que no s’apaga.

En la política, el panorama tampoc ha fet curt de girs dramàtics i situacions dignes d’una comèdia de costums. Ens hem trobat amb un escenari on les promeses volen alt, però les realitats aterren més a poc a poc. Les sessions parlamentàries han semblat una obra teatral, amb monòlegs plens de retòrica i diàlegs que a semblen més escrits per a la sàtira que per a la solució de problemes.

10

Tot i això, els valencians i valencianes hem aprés a riure’ns de les nostres contradiccions polítiques, perquè, com bé sabem, no hi ha sainet sense una bona dosi de crítica i ironia i és eixa precisament, l’essència de l’element central de la festa: la falla.

I, mentrestant, les Falles continuen sent el reflex fidel d’aquesta barreja única d’emocions. Les falles que plantem són el nostre mirall. Són la veu que clama, riu i plora alhora; que denuncia el que no funciona, però que mai perd el sentit de la festa. En cada ninot, en cada escena, trobem un trosset de la nostra societat, representat amb ironia i tendresa.

Són el nostre sainet particular, amb llicència per exagerar i amb la llibertat de riure’ns de nosaltres mateixos.

Mentre s’escriu aquest llibret s’inaugura l’Exposició del Ninot 2025 i ja podem dir que el drama de la DANA també ha trobat el seu espai en l’art faller, amb escenes que han plasmat la devastació però també la resposta col·lectiva. Els i les artistes fallers han capturat la doble cara de la realitat: d’una banda, la destrucció; de l’altra, la capacitat de reconstruir. Perquè és aquesta dualitat la que ens defineix sent experts i expertes a transformar el drama en lliçó i en trobar la rialla enmig de les tempestes.

11

Aquest llibret, que duu per títol Drames, comèdies i sainets, vol ser un homenatge a aquesta convivència de gèneres que ens defineix com a poble. Perquè, si una cosa ens caracteritza, és la capacitat de trobar la rialla enmig del caos, de transformar les adversitats en oportunitats i de celebrar la vida malgrat les seues contradiccions.

Hui, més que mai, necessitem les Falles.

Necessitem eixa flama que crema el que ens pesa, que ens uneix en la festa i que ens dona forces per encarar l’any que vindrà. Perquè, al cap i a la fi, la vida no és més que una successió de drames, comèdies i sainets que, com cada març, culminen en una explosió de llum, color i esperança. I en aquesta explosió, cada ninot, cada flama i cada mascletà porten amb si el record del que hem superat i la promesa del que vindrà.

Des de la falla, Frederic Mistral Murta, agraïm poder m a nt indre viva a quest a t ra di ci ó, especialment en temps tan complexos com els que hem viscut. La vostra dedicació, esforç i il·lusió són el motor que manté encesa la flama de les Falles i que ens permet mirar al futur amb optimisme.

Que aquest llibret siga un testimoni de la nostra fortalesa com a col·lectiu i de la nostra capacitat de riure, plorar i celebrar, tot alhora.

12

“

MARQUÈS: Sí, sentir! Sentir, Gabriel!

Sentir sense retòriques... Participar d’alguna forma en les seues angoixes; constatar en la nostra carn, percebre en la intel·ligència, a cada pas, a cada nova etapa, l’avanç inexorable de l’ensorrament...

Rodolf Sirera (El verí del teatre, 1978)

13

RODOLF SIRERA, 1978 El verí del teatre és una obra escrita per Rodolf Sirera, un autor valencià destacat en el món del teatre contemporani. Nascut el 1946 a Alzira, Sirera es va formar com a escriptor i dramaturg, i la seua obra es distingeix per una reflexió profundament crítica sobre la societat, el poder i les relacions humanes.

dins de l’espai escènic. En aquest context, l’obra adquireix una dimensió metateatral, qüestionant els fonaments del teatre com a eina per reflectir la vida i, alhora, com un espai d’autodestrucció personal per aquells que se’n dediquen.

L’obra va ser estrenada inicialment l’any 1978 en format televisiu a través de la televisió espanyola (TVE), una adaptació que va permetre que l’obra arribara a una audiència més àmplia.

Però va ser l’any 1983 quan es va estrenar en el teatre, consolidant-se com una de les peces més importants de la seua carrera.

A mesura que els personatges s’endinsen en aquest conflicte, l’obra revela com el teatre pot consumir i deformar la realitat. La crisi del director, tant professional com personal, es converteix en un reflex de la fragilitat dels individus immersos en la creació teatral. El “verí” al qual fa referència el títol no és només una metàfora per a la destrucció emocional o física, sinó també a la destrucció de les creences i seguretats personals, com a resultat de la pressió i les contradiccions inherents al teatre mateix.

El verí del teatre presenta un argument que gira al voltant d’un director de teatre que s’enfronta a un repte inesperat: dirigir una obra que explora el mateix món teatral, amb tot el seu complex entramat de regles i convenis. Aquesta paradoxa crea un conflicte central on es difuminen els límits entre la realitat i la ficció. Els personatges, atrapats en aquest escenari confús, han de confrontar les seues pròpies contradiccions i les tensions internes entre el que és real i el que és creat

A través d’aquest conflicte, Sirera invita l’espectador a qüestionar-se la veracitat de les seues pròpies creences i el paper de l’art com a reflex de la societat. El significat de l’obra es pot entendre com una metàfora de les mentides i les distorsions que ens envolten, ja siga en l’àmbit personal o en la política. El verí del teatre no només és una reflexió sobre l’art dramàtic, sinó també una crítica a la manipulació de la veritat i la construcció de relats que conformen les nostres vides.

14

Cristina Garcia i Pilar Almeria en El verí del teatre.

El verí del teatre és una obra que, més enllà de la seua profunditat dramàtica, també ha estat un vehicle per a explorar diverses perspectives sobre el teatre. En la versió femenina de l’obra, adaptada pel Teatre Micalet, l’autoria i la representació adquireixen una nova dimensió. Aquesta versió, que posa l’accent en la figura femenina, fa una relectura dels conflictes de poder, identitat i autoritat en el món del teatre, donant veu a personatges que, en la versió original, passaven més desapercebuts. La reinterpretació ofereix

15

una visió més inclusiva i crítica de les dinàmiques teatrals, reflectint les tensions que poden sorgir entre la construcció de la ficció i la necessitat de visibilitzar les narratives no dominants. Aquesta adaptació també aprofundeix en el debat sobre el paper de la dona en el món cultural i com el teatre pot servir com a eina de transformació social i de visibilització de les desigualtats. Aquesta lectura, per tant, amplia la complexitat de l'obra original, reafirmant la seua vigència i profunditat en un context contemporani.

16

PRESIDÈNCIA MISTRAL MURTA 2025 SUSANA SENENT VALERO

Estimats fallers, falleres, amics, amigues i veïnat de Benimaclet, Estic molt emocionada de dirigir-me a vosaltres com a presidenta de la nostra falla Frederic Mistral i Murta, la falla on he crescut i on he aprés el que significa ser fallera, treballant per la festa des de diversos càrrecs. Enguany he decidit fer el pas endavant i endinsar-me en aquesta aventura al capdavant de la comissió, amb la responsabilitat que comporta. Espere fer-ho com la nostra comissió mereix.

Des d’ací vull donar les gràcies a la meua junta directiva que ha afrontat aquest repte amb mi i sense la qual no haguera pogut tirar endavant, especialment als meus vicepresidents, Sebas, Sergio, Tomás i la meua vicepresidenta, Merche que han sigut peces fonamentals per poder assolir aquest projecte.

També una menció especial a totes les persones que, sense que el seu nom figure en cap lloc, treballen dia a dia per fer possible la nostra festa,

17

perquè les falles tenen darrere molt de treball, cada acte, sopar, berenar o obrir el casal du darrere algú amb una responsabilitat i molta gent treballant a canvi de la il·lusió que tot isca el millor possible.

Però en aquest viatge no estic a soles. Conte al meu costat amb la nostra Fallera Major, Pau, dolça i plena d’il·lusió per la nostra festa. T’has guanyat el meu cor per sempre amb el teu entusiasme per gaudir cada acte i el teu amor per la nostra terra.

I als meus nebots i representants infantils Nora i Benja, ha sigut un regal per a mi tindre-vos com a part d’aquest quadre d’honor. Nora sempre pendent del protocol i que tot estiga perfecte i Benja entusiasmat amb tot i que s’ha revelat com a un gran col·leccionista d’insígnies.

Agraeix al destí que ens haja ajuntat en aquesta aventura, he gaudit molt amb vosaltres i espere que tinguem una setmana gran que no oblidem mai. Em consta que els tres teniu un gran amor per la festa i que viviu amb intensitat, curiositat i il·lusió cada acte.

Vull fer una menció especial per als nostres germans d’Alacant, de la foguera Florida – Plaça de la Vinya, amb els qui ja ens uneix més que una amistat, i és que ja van 27 anys de germanor. Al capdavant el seu president, David, que ja du uns anys dedicats a la presidència, i acompanyant-lo enguany, Ángela, Bellesa del Foc, junt amb Emma, Bellesa del Foc Infantil; Álvaro, President Infantil i Valeria, Dama d’Honor. Esperem veure-vos prompte i compartir les Falles i les festes amb tots i totes vosaltres.

També tinc present als nostres anunciants, col·laboradors i Murtamics, que tan gran paper fan amb el seu suport. Moltes gràcies per tot.

Ja estem a les portes de les Falles 2025, la setmana gran per la qual treballem tot l’any i tenim moltes ganes de veure les nostres falles al carrer. Enguany, hem apostat per artistes nous.

Juane Cortell a la falla gran, un gran entusiasta de

les Falles que ens ha transmés la seua passió cada vegada que hem parlat o l’hem visitat al taller, i Pedro Mascarell a la falla infantil, faller que hem vist nàixer i créixer en la nostra comissió, i que s’estrena amb nosaltres, cosa que ens omple de satisfacció. Per a mi és un orgull comptar amb ells dos, i espere que vos agraden les seues propostes.

Finalment, vull fer una menció especial a les falles de l’Agrupació Mestalla Benimaclet amb les que tant compartim. Aquesta germanor és l’essència de la festa. Donar les gràcies pel seu gran treball tant a la junta de l’Agrupació, amb Jose al capdavant, com als nostres representants del sector en JCF: Víctor, Ángel i Jose.

No em queda res més que convidar-vos a tots, fallers, amics i veïns a què gaudiu de les nostres Falles i les activitats que amb tanta estima hem preparat. Vos esperem!

18

19

Visca la Murta, visca València i visquen les Falles!

20

FALLERA MAJOR 2025 PAU CUENCA RENAU

Hola fallers, falleres, amics i amigues, És per a mi un honor i un privilegi poder dedicarvos unes paraules a tots i totes vosaltres. Ja ha passat molt des que va començar aquest somni i, si soc sincera, em fa molta pena que estiga arribant a la seua fi. Sens dubte, puc afirmar que ha superat totes les meues expectatives; cada acte, cada moment han sigut únics i sempre els recordaré.

Des que em vaig plantejar presentar-me a Fallera Major de la comissió, sempre havia dit que em faria molta il·lusió tindre el quadre complet, i crec que no he pogut tindre millor companyia en aquest de viatge.

Nora i Benja, gràcies per mostrar l’essència fallera des del punt de vista de la infantesa, sempre tan atents i disfrutones. Transmeteu naturalitat, alegria i il·lusió en cada instant.

Aquest gran equip el capitaneja la nostra Susana. La teua proximitat fa que em senta en tot moment segura i tranquil·la. Gràcies pel teu

21

treball, dedicació i valentia, sempre tan pendent de nosaltres. Tant tu com la Junta Directiva feu que tot siga possible i que estiguem a punt de començar la nostra setmana gran, que sens dubte mai oblidaré.

D’altra banda, tinc moltes ganes que es mostre el treball del nostre artista Juane Cortell en el nostre benvolgudíssim encreuament. Estic segura que complirà amb les expectatives i que tindrem un gran monument. Gràcies per ensenyar-nos el teu taller i per haver-nos acollit tan bé en ell.

Gràcies a la Foguera Florida Plaça de la Vinya d’Alacant per la seua germanor un any més. Espere i desitge que continue així per molt de temps. Ens feu sentir com a casa.

A les meues companyes de somni, “Lolitas”, som un grup preciós, ens emocionem en cada proclamació, presentació i som eixes senyoretes que per a tot allò que ens proposen, ens tenen representant a la nostra comissió. Ens queda molt per davant i espere que els llaços formats duren per sempre.

Menció especial als meus amics i família… Estaré eternament agraïda pel treball, esforç i dedicació que heu posat durant tot l’any, especialment en la meua Exaltació, un dia que guardaré per sempre.

Gràcies per acompanyar-me i estar al meu costat en aquest any tan important per a mi. Sé que, sense vosaltres, no hauria sigut possible.

Finalment, què dir de la nostra celebració més emblemàtica: les Falles. Són una festa que ens uneix com a ciutat i reflecteix l’essència de la identitat valenciana. En elles es mostren la tradició, l’art, el foc i la passió, que marquen el ritme de València gràcies a la seua història i a la seua gent, on els carrers s’inunden de color, música i eixa característica olor de pólvora.

Ara ens toca gaudir de la millor setmana de l’any.

Us convide a viure amb intensitat aquests dies, al fet que gaudiu de les mascletaes, passacarrers, ofrena i tot el que engloba aquesta meravellosa festa. Que mai perdem aquest sentiment, orgull i emoció per les Falles i per la nostra benvolguda ciutat de València.

Visca València, visca les Falles i visca la falla Frederic Mistral Murta!

22

23

24

FALLERA MAJOR 2024 ELENA GIMENO RUIZ

26 de maig de 2023... Començava el somni d’una xica que portava molt de temps esperant-ho.

Arriba el 18 de novembre. T’alces, desdejunes, et pentines, et maquilles i acabes el matí dinant amb els amics i amigues d’Alacant. Una aposta i un missatge: hui comença tot. Fotos i a les 18:00 en l’hotel Silken tota la teua comissió, amistats i família, esperant-te. Un passadís ple de fallers et rep, un brindis (i un hidalgo) amb el meu Sergio per calmar els nervis.

Quan em pregunten quin acte m’ha agradat més, sempre dic el mateix: la presentació. Els meus amics vestits de fallers quan mai ho havien fet, amigues ballant quan no ho havien fet mai, el meu “dimarts de cervesa” sencer des que comença la presentació, però sobretot, els millors mantenidors. Eixe dia t’ensenya que qui et vol fa tot per veure’t feliç.

Passa l’any i la teua pinya creix més forta.

Sergio, capde rere capde has estat sempre esperant, perquè la teua FM és moltes coses,

25

però puntual no. Llaços ben posats i molta cura quan entres al cotxe per no arrugar-los, “corda’t el cinturó que el cotxe xiula”, i “si no hi ha lloc, bé, ací es queda que no tardarem molt”.

Sé que tenia sort de tindre’t com a presi, però has superat totes les expectatives. M’has arreplegat del terra en una festa, no m’has deixat sense cervesa i el millor és que el que no se li ocorria a un, se li ocorria a l’altre.

El dia del ball de la FM et dic: “Com quedem?” I tu: “Perquè t’abelleix o perquè no tens com anar?”

Si sóc sincera, era perquè m’abellia, però amb ell tot és millor. Et dic el mateix que em vas escriure en un davantal: AMIC ABANS, AMIC ARA, AMIC SEMPRE. Inés, la meua ratolina, la xiqueta d’ulls blaus que et conquista, menuda però amb les idees clares, presumida i de caràcter fort. Sempre atenta al mínim detall. Ha sigut bonic veure’t gaudir.

Queda’t amb tot el que hem viscut juntes i amb tots els amics i amigues que t’emportes. Ser com la

teua germana major ha sigut un repte, perquè de vegades crec que m’has reganyat més que jo a tu.

Espere que, malgrat els anys, seguim unides com fins ara, sent eixa xicoteta persona major. Sempre seràs la jefa d’aquest equip!

Arriba la traca final, la setmana més intensa de l’any. I la que et demostra que faces el que faces, mires on mires, hi ha persones que sempre et segueixen: vosaltres, la meua família.

La meua família fallera, que som com 4 germans, una mare i un pare. Els meus vices, vos ho he dit moltes vegades i vos ho repeteix hui: gràcies per fer aquest any tan especial per a mi. Sense vosaltres, no haguera sigut igual. Juntament amb el presi, m’heu portat entre cotons, només em queda dir-vos que vos estime molt!

Gràcies també a tota la directiva i gent que m’ha ajudat en tot el que ha pogut. Gràcies per fer-me l’any tan fàcil i per estar sempre pendents.

Parlant de família, li toca a la que he triat, els meus amics i amigues. Mil gràcies perquè acte rere acte heu estat amb mi, m’heu demostrat que la meua il·lusió va ser també la vostra, i tindre-vos a prop ha sigut súper important.

I la meua família més especial, els meus. Cada acte, cada prova, cada sopar és igual sense el vostre suport. Papà, fa molts anys em vas dir: “Seràs FM quan de veritat pugues ser com vullgues ser,” i no et faltava raó. Gràcies per tot el que heu fet perquè el meu somni haja sigut millor del que imaginava.

No m’oblide de les meues xiques del 2024, gràcies per entendre’m, escoltar-me i donar-me suport. El millor que m’ha regalat el 2024 és a vosaltres. Un dia de la setmana que semblava sense més, ara és el meu favorit, un bar, unes cerveses, i un poc de teràpia. La nostra intensitat ha fet que em porte a unes amigues per a tota la vida.

Pau, Susana, Nora i Benja, gaudiu de la setmana més bonica de l’any, no vos deixeu res per fer i recordeu els records que vos porteu per sempre.

Les Falles del 2025 sempre seran vostres.

I per últim, la meua comissió, la meua falla Mistral Murta, gràcies per acompanyar-me en tot moment. No sé si he sigut bona, dolenta o regular com a màxima representant, però si vos he fet gaudir, la meua comesa està feta! Benvolgut 2024, no t’oblidaré mai!

Fins sempre, la vostra Mujer de verde.

26

RESUM DE L’ANY 2024 AL MAL TEMPS, BONA CARA

GENER, 2024 - El dia 14 vam presentar els esbosos de les nostres falles en l’acte de l’Agrupació.

- Després, vam celebrar el nostre acte de signatura de contractes amb els nostres artistes fallers.

27

FEBRER, 2024 - Els dies 2, 3 i 4 vam celebrar les jornades culturals ‘5 sentits festival’ amb la col·laboració de l’ONCE, un concertet de Rosio Cano, una cata de vins i el certamen Tapa Murta 2024.

28

- El dia 10, Inma i Amparo rebien el Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants de mà de la Fallera Major de València 2024, M. Estela Arlandis.

- El dia 11, per a dinar menjàvem arròs amb fesols i naps i celebràvem el nostre concurs favorit: el Sabuts Murter (no exempt de l’habitual polèmica).

- Ací baix, l’equip guanyador i l’equip organitzador del concurs.

29

- El dia 17, vam acompanyar als nostres fallers homenatjats en l’Exaltació de l’Agrupació pels seus 50 anys d’història fallera.

- L’enhorabona a Miguel, Amaro, Amparo i Sebas.

MARÇ, 2024 - El dia 2, començàvem el mes recollint el nostre premi de llibret.

- 11é premi de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de Falles de la ciutat de València.

- El dia de la Crida es va retardar fins al 3 de març a causa de l’incendi de l’edifici de Campanar del 22 de febrer.

- El dia començava amb la macrodespertà de JCF i continuava amb la de l’Agrupació!

30

- Per la vesprada, com és tradició, a les Torres dels Serrans donem el tret d’eixida a la nostra festa amb la Crida. Tot per l’aire!

- La següent setmana vam netejar les persianes del casal. Dada important ;)

31

- Arriba el 9 de març i un dels moments més divertit de l’exercici: la cavalcada de disfresses.

32

33

- L’endemà, dia 10, toca competir en el nostre concurs de paelles per fer el millor arròs de la falla.

- Comença la setmana gran!

- El dia 15 per la vesprada anem a recollir el nostre ninot.

34

- Seguidament tenim el sopar de la plantà.

- Eixa nit, el Murtafest 2024 el van guanyar Los Sabrosones i el seu hit Corazón Latino tot i que Las Maris i els seus nardos van tindre un gran èxit.

- Foto d’equip de la plantà 2024 amb la nostra falla ja finalitzada.

35

- Després de la nit de la plantà, així quedava la nostra falla.

- Al mal temps bona cara va obtindre el 14é premi de la secció 3A en el concurs de falles.

36

- El dia 17 toca recollir els nostres premis en la plaça de l’Ajuntament.

37

- 2020 - 2023 - 2024 ♥️

38

- Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats.

39

- Eixa nit vam flipar tuberies amb Jose Coll.

- El dia 17 comencem amb un passacarrer.

- Després, Elena, la nostra Fallera Major, ens convida a dinar.

- Acabem la vesprada amb la nostra xaranga.

40

- Cap tota la comissió en una foto?

- I un any més, La Tribu rebenta el carrer Mistral.

41

- Arriba el dia 19, Sant Josep.

- Després de dies molt intensos, el foc posarà fi a les Falles 2024.

42

43

ABRIL, 2024 - Iniciem nou exercici i estrenem presidència. Enhorabona, Susana!

- El dia 8 vam celebrar la festivitat de Sant Vicent Ferrer participant en l’ofrena en el seu honor.

MAIG, 2024 - El cap de setmana del 12 de maig, la festivitat de la nostra patrona, la Mare de Déu dels Desemparats.

- El dia 17 de maig va quedar nomenada la nostra Fallera Major 2025. Enhorabona, Pau!

44

JUNY, 2024 - En juny, la comissió va anar a passar el dia a Jérica.

- El dia 15 vam celebrar el nostre Sant Joan Murter.

45

- I com cada any, gaudim de les Fogueres d’Alacant de la mà de la nostra foguera germana, Florida Plaça de la Vinya.

46

JULIOL, 2024 - Arriba juliol i amb ell, la Gran Fira i les preseleccions.

- L’últim cap de setmana de juliol la nostra Fallera Major, Elena, participava en la Batalla de Flors. Bé, participava...

47

SETEMBRE, 2024 - Tornem de les vacances d’estiu i comencem setembre amb les festes de Benimaclet.

- El dia 20 feiem el relleu de representants en el sopar d’entrants i eixints.

- El dia 27 Elena i Inés s’acomiadaven com a Fallera Major i Fallera Major Infantil de 2024.

OCTUBRE, 2024 - El dia 6 va tindre lloc la proclamació de Pau com a Fallera Major de la nostra comissió.

48

- Arribem al Mig Any faller i ho celebrem amb el Sector el dia 19 i en el nostre carrer el dia 20.

- Participem en el torneig de bitles de JCF!

49

NOVEMBRE, 2024 - El dia 16 celebrem l’Exaltació de la nostra Fallera Major i presentació de la comissió en l’hotel Silken Puerta Valencia.

50

- Per cert, enguany hem tingut dos equipassos participant en els tornejos de JCF de futbol i pàdel.

- Dalt, les subcampiones de 2a categoria del campionat de JCF i les campiones i tercer lloc del campionat de l’Agrupació.

DESEMBRE, 2024 - Arriba el Nadal i, un any més, tenim Betlem (amb premi de l’Agrupació!) i el nostre putxeret.

51

FERREROS DE BOTIFARRA DE BURGOS

INGREDIENTS: 150g poma 300g botifarra de Burgos Pebre negre 1 clara d’ou batuda

Ametla picada 1/2 ceba Sucre moreno Esprai d’or (opcional)

Açò no és un simple aperitiu, és un colp d’efecte en qualsevol taula fallera. Agafeu aire, que anem a transformar una botifarra de Burgos en un Ferrero d’alta cuina!

en la nevera. Sí, sé que voleu tastar-ho ja, però la paciència és la clau!

Comencem amb la ceba: foc lent, paciència i una culleradeta de sucre moreno per a aconseguir eixe caramel daurat que fa salivar. Quan ja estiga tendra com un bes, la reservem. Ara li toca a la poma, tallada ben menuda i passada per la paella fins que quede melosa.

Seguim amb la botifarra, que despullem sense contemplacions i trossegem ben menuda. La unim amb la ceba i la poma, i ho saltegem tot junt perquè els sabors facen amistat. Una vegada ben integrat, ho tapem amb film i ho deixem reposar

Quan la mescla tinga bona consistència, fem boletes de la mida d’una tòfona i les arrebossem amb clara d’ou i ametla picada. Les col·loquem en motles de tòfona i al forn, que ja tindrem calent a 180 graus. Cinc minutets i ja tenim els nostres bombons ben daurats.

Per a l’acabament de luxe, una polvorada d’or comestible, que a València si una cosa ens agrada és la pólvora i el lluïment. Ara sí, ja podeu presumir de Ferreros amb DO la Murta! Bon profit!

Guanyador Tapa Murta 2024: Jorge Oltra Ibars

52

53

54

“

Podeu protestar o riure, segons vos vinga de gust, que també la por és lliure ací dins, com és just.

Però no feu de notari i vullgau notar-ho tot... que vindrà el bibliotecari i vos pegarà un carxot!

Matilde Salvador i Manuel Segarra (La filla del rei Barbut, 1943)

55

MATILDE SALVADOR I MANUEL SEGARRA, 1943 La filla del rei Barbut és una òpera bufa creada per a ser representada en format escènic, amb música de Matilde Salvador i llibret de Manuel Segarra.

Aquesta obra, escrita l’any 1939, és un exemple de la gran capacitat creativa de dos dels més destacats noms de la cultura valenciana del segle XX. Matilde Salvador va ser una de les compositores més importants de la música clàssica valenciana, amb un estil que conjugava les tradicions populars i les influències internacionals. Salvador va ser també una figura destacada en la música coral, l’orquestral i en l’òpera. A través de la seva música, va aconseguir transmetre emocions profundes i un vincle amb la terra valenciana, integrant elements de la música popular dins les formes més clàssiques.

Per la seua banda, Manuel Segarra, especialista en la literatura i el teatre, va ser l’autor del llibret, la part literària de l’òpera. Segarra va crear un text que no només narrava una història, sinó que també plantejava reflexions profundes sobre el poder, la llibertat i els conflictes de l’ànima humana.

Aquesta obra està basada en els relats del llibre Tomba Tossals de Josep Pasqual Tirado, obra que recull llegendes i mites populars de la nostra terra. La col·laboració entre Segarra i Salvador va donar lloc a una peça que transcendeix el simple espectacle musical per convertir-se en un reflex de les preocupacions socials i polítiques del moment, alhora que reivindica una identitat cultural pròpia.

L’argument de La filla del rei Barbut gira al voltant d’una princesa filla d’un rei amb una barba màgica, que guarda secrets del seu regne. La jove, en el seu desig de conèixer el món, desafia les ordres del seu pare. Aquesta trama, que conjuga elements de mite i realitat, explora la recerca de la llibertat personal davant l’autoritat paterna, i reflecteix les tensions entre tradició i canvi.

L’obra es desenvolupa en un escenari ple de màgia i simbolisme, on la música de Matilde Salvador ressalta els sentiments i les tensions dels personatges. Amb una partitura rica en melodies evocadores i influències de la música popular valenciana, l’obra aconsegueix crear un ambient encantador i alhora profundament humà.

El significat de La filla del rei Barbut transcendeix la seua trama aparentment senzilla. Com

56

Cristina Garcia i Pilar Almeria en El verí del teatre.

Facsímil de Manuel Segarra de La filla rel rei Barbut.

ja hem comentat, en una època marcada per les restriccions culturals i polítiques del franquisme, l’obra de Matilde Salvador va ser un acte de resistència subtil. L’ús del valencià al llibret i la reivindicació dels valors de llibertat i autodeterminació conferixen a aquesta òpera un caràcter emblemàtic. A més, la figura de la princesa representa un trencament amb els rols tradicionals assignats a les dones, mostrant un model de fortalesa i determinació que encara hui resulta inspirador.

57

La filla del rei Barbut no només és una joia del patrimoni musical valencià, sinó també un crit atemporal per la dignitat i la llibertat. La seua herència encara perdura com un exemple viu del poder transformador de l’art i de la seua capacitat per connectar amb l’esperit d’un poble.

Escanejant aquest codi pots accedir al facsímil de l’obra publicat l’any 2007 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua:

FALLERA MAJOR 2025 Pau Cuenca Renau PRESIDENTA Susana Senent Valero Carmina Agné Vergara Paula Agustí Gimeno Jacinto Agustín Bosch Ana Carmen Alamán Pla Laura Alamán Pla Belén Alegría Navarro Rubén Alemán Fernández Andrea Alonso Vergara Maria José Andrés Marco Miguel Andrés Marco Ana Isabel Andrés Moreno Miguel Andrés Moreno Marta Andreu Chasán Fernando Aragonés Guillen Rafael Aragonés Marco Francisco Aragonés Pérez Elvira D. Aragonés Sanchís Adrián Arévalo Pérez Javier Arias Jiménez Amparo Arnau Pascual Ricardo Arnau Pascual Vicenta Aucejo Alamán Josefa Aucejo Alamán Jose Manuel Aznar Cerdán

Jennifer Ballester González Jessica Ballester González Manuela Balsera López Jorge M. Barberá Rovira Concepción Bartual Ciurana Raquel Bataller Pérez M. Amparo Bellot Hurtado Carlos Bellot Salmerón Nuria Benavente Gómez Gema Bernad Ramírez David Blasco Fuentes Víctor Blasco Fuentes Manel Blasco Fuentes Encarna Blasco García Abad Francisco Javier Borja Borque Amparo Borja Esteban Francisco Javier Borja Ibáñez Miguel Borque Giraldós M. Carmen Borque Langoyo M. Pilar Borque Langoyo Jose Vicente Borrás García Izan Borrás Pedra Rosana Bosch Matamales Verónica Calvo Gimeno

Beatriz Calvo Gimeno Miguel Ángel Campos Ibáñez Aarón Cano Montaner Jose Cano Montaner Concha Carbonell Perona Irene Casares Pau Álvaro Castillejo Ribusa Nacho Castro Gimeno Cecilia E. Chasán Frías Sergio Chillarón Coronado Pablo Contreras Giner Andrea Córcoles Ríos Sofía Córcoles Ríos Regina Corresa Roca Alejandro Cuellar Redondo Francisco Cuenca Meseguer Belén Cuenca Renau Pablo Cuenca Torres Christina Cuesta García Ana De Paco Domingo Andrés Díez Alonso Sandra Dolz Giménez Enrique Dolz Martí Álvaro Edo Martínez

58

Ana Escobar Tomás Celia Escuder Buch Sandra Escuder Buch Olga Espinosa Ortiz Luis Espinosa Ortiz Diego Estirado Mira M. Pilar Fernández Lizano Inés Fernández Lizano M. Amparo Fernández López M. Isabel Fernández López Alba Fernández Mascarell Miguel Á. Fernández Mascarell Amalia Ferrer Mansilla M. Amparo Fort Llopis Salvador Jose Fortea Matoses Ascensión Fuentes González Virginia Fuentes González Aurelio Gabarda García Laura Cristina Gabriel Llorens M. Luisa García Escribá Rosa María García Escribá Ángeles García Hernández Giovanna García Sayan Elena García Torres Pepi Gil Sanz M. Ángeles Giménez Vázquez Vicenta Gimeno Morcillo Alfredo Gimeno Ruiz Elena Gimeno Ruiz Mónica Gimeno Segovia Nuria Giner Fuentes Jose Giner Fuentes Sara Giner Fuentes Elo Giner García Adrián Giner García Alba González Pérez

59

Gracia María Greses López Jose Daniel Hurtado Aucejo Enrique Hurtado Molina Amparo Hurtado Molina Inmaculada Ibáñez Justicia Daniela Linuesa Giner Fernando Lluch Rodriguez Laura López Peris Jose Fco. Manzaneque Rubio Eva Mañez Beltrán Manuel Marco Bartual Irene Marco Zapata M. Pilar Marquez Guaita Sandra Martín Polo Ester Martínez García Patricia Martínez Lumbreras Pilar Martínez Lumbreras Marta Martínez Polo Mireia Mascarell Chasán Sara Mascarell Chasán Manuel Mascarell Reverte Pedro Jose Mascarell Reverte Isabel Mascarell Reverte Noelia Mascarell Villarreal Pedro Jose Mascarell Villarreal M. Carmen Míguez Hermida Álvaro Molina Senent Gabriel Molina Senent Joan Moltó Balaguer Eva Montesinos Peiro Jose Moreno Alcaide Ana María Moreno Vilches Santiago Moya Giménez Andrés Moya Pardo Andrés Moya Villarreal Enrique Moya Villarreal

Victoria Muñoz Navarro Sylvain N’Diaye M. Carmen Navarro Giner Martina Navarro Martínez Paco Navarro Pradas Daniel Negrete Alamán Víctor Negrete Collado M. Carmen Nevot Servitje Jorge Oltra Ibars Ana Oltra Morales Héctor Orta Mira Sofía Ortega Muñoz Rosa Ortiz Sánchez Lidia Page Plaza Nerea Panach Benítez María Panach Benítez Javier Pardo Aznar Natalia Pareja Segarra M. Begoña Parra Sepulveda Ana Pascual Agné Miguel A. Pedrós Ariño Álvaro Peiró Aragonés Tomás Pérez Aramendia Sento Pérez Gabriel Raico Pérez Giménez Mode Pérez Gonzálvez M. Dolores Pérez Lara Sonia Pérez Peris Sara Pérez Rubert M. Carmen Peris Alacreu Hilario Pimentel Ureña Adela Pla Algarra Fernando Queralt Blasco Laura Queralt Nevot Jose Francisco Querol Guerrero Adrián Ramón Francés

Mario Ramón Francés Inmaculada Ranz Bartual Enrique Ranz Camarena Mari Paz Renau Requeni Amparo Renau Requeni Merche Ribusa Paulo Nuria Ríos García-Moreno Sara Ríos Romero Luis Rivera Aleixandre Sabela Rodríguez Míguez Esther Romero García Andrea Romero Sánchez Jose Luis Ross Almela Félix Royo Oriola Maria Rubio Martínez Nicolás Rubio Serrano Juan Carlos Ruiz Hsissou Julia Ruiz Jimenez Sebastián M. Sabater García Mercedes Sales Sanchís Ana María Sales Sanchís M. Ángeles Sánchez Colomer Ignacio A. Sánchez Colomer Javier Sánchez Zoilo Paula Sanz Sansaloni Natalia Segarra Orquin M. Paz Segovia Ortega Paula Seguí Ramos Vicente Senent Guaita Vicente Senent Valero Beatriz Serra Cuenca Esther Serrano Aucejo Jose María Serrano Aucejo Amaro Serrano Escot Elena Serrano Pérez Jose Fco. Serrano Pérez

Adrián Soriano Ancio María Tapia Ruiz M. Jose Tarín Palacios Olaya Tarín Ramón Andrea Tejedor Fonfria M. Amparo Tello Valero Paco Torán Peiró Rosa María Torondel Lloscos M. Desamparados Torrent Rodríguez M. Carmen Torres García Estefanía Tórtola Míguez Jose A. Tórtola Rubio Manoli Val Mascarell M. Teresa Valles Bori María Valles Lluch Alfonso Vega Morales Marta Velasco Aguilar Andrea Viana López Álvaro Villalba Játiva Lara Villar Ruiz Josefa Villarreal Andrés Purificación Villarreal Andrés Pedro Yagüe Junquero Miguel Zuriaga Rodenas Desamparados Zuriaga Val Jose Miguel Zuriaga Val

MURTAMICS 2025 Miguel Bayarri José Cabrejas Mónica Cruañes Ana García Pau Gurrea Amparo Martín Carmen Meseguer María Murcia Papi Robles Amparo Requeni Rafael Orts Dori Villarreal

60

61

ATORGADES PER JUNTA CE NTRAL FALLE RA BUNYOL DE COURE

BUNYOL D’OR

Rubén Alemán Fernández Andrés Díez Alonso Álvaro Edo Martínez Inés Fernández Lizano M. Amparo Fort Llopis Jose Luis Ross Almela Julia Ruiz Jiménez

Miguel Andrés Moreno Pilar Martínez Lumbreras Natallia Pareja Segarra Ana Pascual Agné Adela Pla Algarra Javier Sánchez Zoilo

BUNYOL D’ARGENT

BUNYOL D’OR AMB FULLE S DE LLORE R

Manuela Balsera López Nuria Benavente Gómez Giovanna García Sayan Alba González Pérez Santiago Moya Giménez Álvaro Peiró Aragonés Jose Francisco Querol Guerrero Andrea Romero Sánchez María Tapia Ruiz

Sara Giner Fuentes Raico Pérez Giménez Sonia Pérez Peris Natalia Segarra Orquín Olaya Tarín Sánchez Alfonso Vega Morales

62

BUNYOL D’OR AMB FULLE S DE LLORE R I BRILLANTS Jorge M. Barberá Rovira Pòstum Enrique Ranz Camarena

63

PRESIDÈNCIA Susana Senent Valero VICEPRESIDÈNCIA 1a, 2a, 3a i 4a Sebastián Sabater García Sergio Chillarón Coronado Tomás Pérez Aramendia Merche Ribusa Paulo SECRETARIA Secretari: Adrián Arévalo Pérez Vicesecretari: Jose Francisco Serrano Pérez DELEGACIÓ D’ECONOMIA Tesorera: Amparo Zuriaga Val Comptador: Adrián Giner García

DELEGACIÓ DE FESTEJOS Delegada: Belén Cuenca Renau Vicedelegada: Amparo Renau Requeni Equip: M. Paz Renau, Noelia Mascarell, Elena Gimeno, Martina Navarro, Puri Villarreal DELEGACIÓ DE LOTERIA Delegada: Merche Ribusa Paulo Vicedelegades: Elo Giner García i María Rubio Martínez ACTIVITATS DIVERSES: Delegada: Elo Giner García DELEGACIÓ DE PROTOCOL Delegada: Esther Serrano Aucejo

DELEGACIÓ INFANTIL Delegada: Mode Pérez Gonzálvez Vicedelegada: Inma Ibañez Justicia

DELEGACIÓ D’ESPORTS Delegat: Vicente Senent Valero

Equip: Pilar Fernández, Ana Escobar, Rosa Torondel, Esther Serrano, Ana Alamán

ARXIU I BIBLIOTECA Delegat: Gabriel Molina Senent

DELEGACIÓ JUVENIL Delegada: María Rubio Martínez

64

FLORIDA PLAÇA DE LA VINYA Benvolguts fallers i falleres de la Murta, U n a ny m é s , c o n t i n u e m a m b e l n o s t r e agermanament gràcies al que hem pogut viure tants bons moments junts. Diversos actes que compartim durant tot l’any amb la mateixa il·lusió per gaudir, entre tots i totes, de les nostres festes.

Enguany, esperem que continueu compartiu amb nosaltres tot el que tenim per davant. Desitge que passeu unes meravelloses Falles 2025. Amb tot l’afecte als nostres amics i amigues de la Murta.

65

BELLESA 2025 Ángela Amérigo Gilabert PRESIDENT David Golf Laville

66

“

(SÒNIA bota damunt de RAÜL i el besa d’una manera salvatge. El COR sonoritza el seu bes.)

SÒNIA. (En braços de RAÜL.) I ara, què em dius?

RAÜL. (Al públic.) Em diuen Raül i voldria aclarir una cosa. Si la deixe, no és perquè la nostra relació sexual no funcione sinó per tot el contrari.

La nit de bodes durà tant que quasi coincideix amb el nostre primer aniversari. Els veïns han hagut d’insonoritzar la paret que dóna al nostre dormitori i després la que dóna a la cuina. Hem canviat tres vegades la suspensió del cotxe i, el que és pitjor, ara mateix patisc un procés de descalcificació òssia.

SÒNIA. (A RAÜL.) Què em dius?

RAÜL. (A SÒNIA.) Que d’ací a quatre minuts passarà a arreplegar-me.

SÒNIA. Ens en sobren tres.

RAÜL. Massa tard.

SÒNIA. Vols que faça café, me’l tire per damunt i em xuples tota?

Carles Alberola i Roberto García (Besos, 1999)

67

CARLES ALBEROLA I ROBERTO GARCÍA, 1999 Carles Alberola i Roberto García són dues figures imprescindibles del teatre valencià contemporani.

Amb una trajectòria que combina l’autoria, la direcció i la interpretació, han contribuït de manera decisiva a la revitalització de les arts escèniques al nostre territori. Alberola, nascut a Alzira el 1964, és conegut per la seua capacitat d’unir humor i reflexió en els seus textos, mentre que García (1968), de Catarroja, destaca per una escriptura que dissecciona amb intel·ligència i ironia les relacions humanes. Junts han format una aliança creativa que ha donat lloc a obres tan memorables com Joan, el Cendròs (1994), Spot (2002) o la mateixa Besos.

Estrenada el 1999 en el Gran Teatre d’Alzira, Besos es va convertir ràpidament en un referent del teatre valencià, gràcies a la seua frescor i la seua proximitat amb el públic. L’obra és una comèdia àgil formada per tretze breus sketches d’entre cinc i set minuts de duració cadascun, que exploren les relacions amoroses des de diferents perspectives.

Cada escena representa una situació quotidiana però tractada amb un to d’ironia que la fa universal i reconeixible. Des d’una primera cita plena de

nervis fins a una confessió d’infidelitat o el desgast d’una parella amb anys de convivència, Besos reflecteix amb humor i tendresa els múltiples matisos de l’amor i les relacions humanes.

Els i les intèrprets de Besos van jugar un paper fonamental en l’èxit de l’obra. Els actors Carles Alberola i Alfred Picó, habituals de la companyia Albena Teatre, i les actrius Noelia Pérez, Carme Juan i Verónica Andrés van aportar una energia especial a l’obra, construint personatges que, entre l’emoció i la comicitat, es movien amb una veracitat que feia difícil no empatitzar amb ells i elles. La seua capacitat per alternar situacions absurdes amb moments carregats de sentiment va ser una de les claus que va fer brillar el conjunt del repartiment.

El significat de l’obra va més enllà de la seua aparent lleugeresa. Alberola i García utilitzen l’humor com a eina per despullar les emocions humanes i fer visibles les contradiccions que les acompanyen. L’obra posa en evidència que l’amor no és un ideal romàntic perfecte, sinó un camí ple d’inseguretats, errors i contradiccions. Aquesta honestedat emocional és una de les claus de l’èxit de Besos, ja que connecta profundament amb les experiències dels espectadors i les espectadores.

68

Els seus autors han destacat sempre per la seua manera d’entendre el teatre com un mitjà de comunicació proper i viu. Carles Alberola, a més de la seua tasca com a dramaturg, ha sigut un reconegut director i actor, participant en projectes com la sèrie Autoindefinits, que va ser un èxit rotund a la televisió valenciana. Roberto García, per la seua banda, ha combinat la seua tasca d’escriptor amb la direcció escènica i ha ocupat càrrecs destacats en institucions culturals, com ara el Teatre Rialto de València.

Aquesta trajectòria polièdrica ha permés a tots dos aportar al teatre valencià una mirada renovadora i alhora arrelada a la realitat del públic.

Una anècdota curiosa de Besos és que la proximitat amb el públic sovint generava moments d’improvisació per part dels actors. En algunes representacions, la resposta del públic era tan viva que es convertia gairebé en un personatge més de l’obra. Aquestes situacions inesperades van contribuir a reforçar la naturalitat i frescor que caracteritzen el text.

L’èxit de Besos no es va limitar a la Comunitat Valenciana. L’obra es va representar en altres llocs de l’Estat espanyol i va rebre elogis per la seua capacitat de capturar amb senzillesa i humor la complexitat de les relacions humanes. Encara hui, Besos continua sent un exemple brillant de com el teatre pot connectar amb el públic mitjançant històries que, tot i ser aparentment quotidianes, són profundament universals. Aquesta combinació d’intel·ligència, humor i emoció ha fet que l’obra es mantinga com un clàssic del teatre valencià contemporani i un testimoni viu del talent creatiu d’Alberola i García.

69

Cartell de l’obra.

Escanejant aquest codi pots accedir a un vídeo promocional de l’obra per a la seua estrena en el TEM (Teatre el Musical El Cabanyal - Canyamelar):

Artista: Juane Cortell Lema: Drames, comèdies i sainets

70

“Drames, comèdies i sainets” és un lema que ens transporta a l’essència del teatre popular valencià, un art que al llarg dels segles ha servit tant per a entretenir com per a reflexionar sobre la societat. Des dels drames més profunds fins als sainets més lleugers, el teatre ha sigut un mirall de les passions, els conflictes i les misèries humanes, sovint amb una bona dosi de crítica. Aquesta tradició, que ha conformat la nostra identitat cultural, inspira la falla d’enguany, convertint-la en un escenari on la realitat política valenciana es transforma en una representació carregada d’ironia i humor.

A la base de la falla, com si d’un pròleg es tractara, un autor medieval presideix l’escena. És ell qui, envoltat de personatges de la seua pròpia creació, ens convida a endinsar-nos en una obra que, tot i ser clàssica, no ha deixat mai d’interpretar-se: el cicle dels errors històrics dels polítics valencians. Uns errors que, en un to burlesc, acaben sempre per posar en qüestió la relació entre governants i votants, transformant la realitat en una comèdia repetitiva.

Per a reforçar aquesta sensació teatral, dos ninots situats a l’entrada assumeixen el paper d’acomodadors.

Amb simpatia i desimboltura, reben els visitants, recullen simbòlicament les entrades i els conviden a gaudir de la representació que la falla ofereix. La crítica, el sarcasme i la ironia es fonen en una construcció que no sols parla de política, sinó també de com aquesta es converteix en un espectacle recurrent, on els protagonistes semblen no haver après mai la lliçó.

71

El teatre faller ha sigut una part fonamental de la nostra falla des dels seus inicis. No parlem només d’una activitat més dins del calendari faller, sinó d’una manera de viure i de compartir moments inoblidables. Des de les primeres representacions fins als èxits en el concurs de la Junta Central Fallera, el teatre ha sigut un element d’unió, de diversió i de reivindicació de la nostra cultura i la nostra llengua, en definitiva, de la nostra peculiar manera de veure el món.

Primers anys: El teatre com a punt de trobada Durant els anys 60 i 70, el teatre faller era una de les grans aficions de les comissions falleres. La nostra falla no va ser una excepció i des del principi es va implicar en aquest món amb gran entusiasme.

En aquells anys, les obres es representaven en espais com el Casino Musical de Benimaclet, on s’organitzaven les presentacions i altres actes destacats.

Al cap de poc, el grup de teatre ja havia crescut tant com per a haver de nomenar oficialment un director, una persona amb prou paciència que poguera traure profit de tota aquesta colla, el senyor José Chasán.

El teatre era més que una activitat, era una manera de fer falla i de compartir vivències. La gent

esperava amb ganes cada nova representació, perquè era una oportunitat de veure a la gent de la comissió en un altre registre, fora del casal i la festa. Així, el teatre es va convertir en una forma d’expressió fonamental per a la nostra falla.

Amb el temps, la direcció del grup de teatre va passar a mans de Salvador Mir. Les obres representades en aquella època eren variades, des de drames fins a sainets carregats d’humor.

“

S’assajaven bones obres que després es representaven en les presentacions de les falleres, sempre amb molt d’èxit.

Pura Andrés

Entre les més recordades estan “Nelo Bacora”, “La clavellinera del barri”, “Per la fam d’heretar” i “La bellesa fallera”. Els actors i actrius eren fallers i falleres que, sense cap formació professional, aconseguien arrancar rialles i aplaudiments del públic. Com recordava Pura Andrés en el nostre llibre del 50 aniversari: “S’assajaven bones obres que després es representaven en les presentacions de les falleres, sempre amb molt d’èxit”.

72

Pura Andrés i Paco Villarreal

I és que, com molta gent recordarà “el que passava damunt de l’escenari era tan important com el que passava darrere”. Els nervis, les hores d’assaig, els moments d’improvisació quan algú oblidava el text... tot això formava part de l’experiència teatral.

completament après. “Menys mal que teníem a l’apuntadora!”, comenten les persones més veteranes. L’apuntador o apuntadora era una figura clau, perquè assegurava que la representació continuara, llegint a tota velocitat cada frase del guió per als actors més despistats.

L’estructura i preparació de les obres La preparació de les obres era tot un ritual (o una conya, segons es mire). Els llibrets amb el guió complet es repartien entre els i les participants, però, com és costum en qualsevol grup de teatre faller, pocs arribaven a l’estrena amb el text

73

Expansió i reconeixement: la nostra participació en el concurs de JCF En València es celebra un dels concursos de teatre amateur amb més participants de l’Estat: l’organitzat per Junta Central Fallera. Aquest

Escena del Tribunal de les Aigües, podeu veure el burret?

concurs que conta ja amb més de 50 anys d’història, té el seu origen en l’exercici faller 1972/73, concretament a la tardor de 1972, quan la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos amb la col·laboració de l’Agrupació de Cultura del Micalet organitza el primer certamen de teatre faller en valencià, promogut per qui amb el temps es va convertir en una icona per a tots els valencians i valencianes, el gran Joan Monleón.

No molt lluny d’eixa dada, el nostre grup de teatre va decidir anar més enllà i participar del concurs organitzat per la Junta Central Fallera. Els fruits a tot l’esforç i treball que

va suposar aquesta participació no tardarien a arribar i l’exercici 1976/77, una de les nostres actrius més estimades, Pura Andrés, va guanyar el premi a la millor actriu còmica.

Però no va ser només un èxit individual. En l’exercici 1978-79, la nostra comissió es va tornar a presentar al concurs amb una nova obra sota la direcció de Salvador Mir. Encara que en aquella ocasió no vam aconseguir premi, l’experiència va ser inoblidable. La nostra comissió va continuar representant obres, i fins i tot ens van contractar altres falles per actuar, contribuint així a l’economia de la comissió.

74

El teatre infantil: una escola de fallers i falleres Els xiquets i xiquetes també van tindre el seu espai en el món del teatre faller. Especialment durant els anys 80, es va potenciar molt el teatre infantil dins de la falla. En les presentacions, a més de les actuacions tradicionals, es realitzaven quadres plàstics que representaven escenes valencianes emblemàtiques, com el Tribunal de les Aigües, “em recorde especialment d’aquest perquè portaren un borrico!” comenta la nostra presidenta, Susana, que va participar d’aquesta representació (la trobeu en la foto?). Els telons dels decorats i molta roba eren de l’arxiu de Casa Insa, clavats als del quadre original.

Després de la presentació, venien les obres teatrals protagonitzades pels més menuts i menudes. La direcció estava en mans de Pura Andrés i Pepa

Escenes de l’obra “La nit dels joguets”

75

Villarreal, que amb paciència infinita aconseguien que un grup d’infants d’entre 10 i 12 anys feren representacions com l’obra dramática“Llei de vida”, el sainet “Lo que fan fer les dones” i “Noche de Reyes” ambientada en Nadal, amb cançons que encara moltes persones recordaran.

Els assajos es feien de nit, normalment a casa de Pura, baix la mirada del lloro que tenien de mascota.

Cada xiquet o xiqueta portava el seu entrepà. Sols un parell de setmanes abans de l’estrena baixàvem al casal per veure espais i assajar amb l’attrezzo.

Aquelles nits d’assaig es recorden encara hui com moments de gran companyia.

L’any 1996 tot aquest treball va ser finalment premiat, reconeixent l’actuació de M. Amparo Sabater en el concurs de presentacions de JCF amb el premi a millor actriu infantil.

Escena de l’obra “Barberia Jovani” (1988) Elenc de l’obra “La Java”

76

Elenc de l’obra “La bellesa fallera”

Un futur per al teatre en la nostra falla?

Amb el pas dels anys, la intensitat del teatre dins de la comissió va disminuir. Diversos factors com la pèrdua d’interés per part de la comissió, la incursió dels playbacks i la dificultat de conciliar treball, descans i falla, va fer que el grup de teatre acabara decaient.

No obstant això, al llarg del temps hem mantingut la tradició de realitzar xicotets apropòsits en les nostres presentacions en els quals hem pogut veure des d’escenes molt tradicionals fins a musicals amb lletres pròpies cantades pels nostres fallers i falleres. Recordeu la presentació de 2015 i aquell “Quin festí, quin festí, és un acte de postí...” que vam continuar cantant durant tot l’exercici?

77

Com diu la nostra presidenta Susana, “mai hem de descartar que torne a florir aquesta tradició. Les falles evolucionen, però el teatre forma part del nostre ADN, i sempre pot haver-hi un nou grup de fallers i falleres disposats a tornar a pujar a l’escenari”.

El teatre ha sigut una de les grans senyes d’identitat de la nostra falla i, encara que ara no siga tan present, no vol dir que haja desaparegut per sempre. Potser en els pròxims anys veurem una nova generació pujant a l’escenari, vivint amb la mateixa passió que els nostres majors aquelles nits d’assaigs interminables i les emocions de l’estrena. La història del teatre a la nostra falla encara no ha acabat, simplement està esperant el seu pròxim acte.

“

NOTARI. En efecte, Bonet, tens una herència.

Però no és en or ni en terres... sinó en deutes i promeses!

BONET. (Espantat) Com diu? Jo havia sentit que era cosa gran!

NOTARI. Gran sí que és… però de l’altra manera!

Devem més del que tenim!

PEPETA. Ai, Bonet, al final seràs rei… però rei de la misèria!

Eduardo Escalante Mateu (L’Herència del rei Bonet, 1880)

EDUARDO ESCALANTE MATEU, 1880 Eduardo Escalante i Mateu (1834-1895) va ser un dels autors més destacats del sainet valencià del segle XIX. Conegut pel seu talent per reflectir amb humor i sàtira la societat valenciana del seu temps, Escalante va escriure una trentena de sainets que retraten amb fidelitat el llenguatge, els costums i les contradiccions del poble. El seu teatre, marcat per una ironia mordaç, es va convertir en un element fonamental de la literatura popular valenciana.

El sainet és una peça teatral breu de caràcter humorístic que sol reflectir situacions quotidianes amb una crítica satírica i costumista. Generalment, es representava com a complement a obres de més durada i permetia connectar amb el públic popular mitjançant el llenguatge col·loquial i els tòpics del moment. En el cas d’Escalante, els seus sainets posaven en evidència les hipocresies socials, les desigualtats i les pretensions dels nous rics.

Entre les seues obres més emblemàtiques destaca L’herència del rei Bonet (1880), un sainet que gira al voltant de la il·lusió d’un home humil que, convençut que ha heretat una fortuna, comença a adoptar actituds pròpies de la burgesia, incloent-

hi l’ús forçat del castellà. L’obra posa de manifest la feblesa humana davant la promesa de la riquesa i la ridiculesa dels qui aspiren a ascendir socialment imitant comportaments artificials. Amb un estil viu i ple de diàlegs enginyosos, L’herència del rei Bonet és un exemple clar de la capacitat d’Escalante per captar la idiosincràsia del poble valencià.

Joan Fuster, en la seua obra Nosaltres els valencians, destaca la manera com Escalante ridiculitza els personatges que pretenen abandonar la seua identitat per afavorir una afectació castellana.

Segons Fuster, “una gran massa de literatura popular del XIX i de principis del XX trau un excel·lent partit còmic de la burla dirigida als castellanitzants”. En aquest sentit, L’herència del rei Bonet presenta un exemple clar quan un personatge es sorprén en veure que el seu pare, un artesà que espera una herència milionària, comença a parlar en castellà: “Mira por dónde, por qué me habla en castellano!”, a la qual cosa ell respon: “Porque debo acostumbrarme al mudar de clase...”. Aquest diàleg evidencia la sàtira d’Escalante cap als qui consideraven que la llengua era un indicador de prestigi social.

Escalante, amb el seu enginy, no sols va reflectir els costums valencians sinó que també va posar en relleu la hipocresia de certs sectors de la societat.

80

“

Escalante va ser, no cal dir-ho, un gran sainetista: un home de teatre hàbil i un sagaç observador del poble castis de la València del seu temps Joan Fuster Els seus sainets esdevingueren un mirall on el públic podia reconéixer-se, riure de si mateix i, alhora, reflexionar sobre les misèries humanes.

La seua obra representa una font valuosa per entendre la mentalitat i la realitat social del segle XIX a València.

L’obra d’Escalante ha resistit el pas del temps i continua sent representada hui en dia com una mostra autèntica del teatre popular valencià.

L’encert dels seus diàlegs, la frescor del seu humor i la seua crítica social el converteixen en un referent imprescindible de la dramatúrgia valenciana. Gràcies al seu llegat, la llengua i la cultura popular valenciana trobaren en el teatre un mitjà d’expressió viu i autèntic, que encara hui manté la seua vigència en l’escena contemporània.

Escanejant aquest codi pots accedir a l’edició a cura de Josep Lluís i Rodolf Sirera de L’herència del rei Bonet d’Eduardo Escalante que es troba en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes:

81

Portada amb foto de l’autor d’una edició de 1916 del sainet Valensia a la matiná.

82

PRESIDENT INFANTIL 2025 BENJA SENENT ALAMÁN

Hola, fallerets i falleretes de la Murta. Soc Benja i tinc la sort de ser el President Infantil de la Falla Frederic Mistral i Murta per a l’exercici 2025.

He sigut membre de la falla des que vaig nàixer, i la porte al cor, per això és un orgull poder representar-la durant aquest any. A més, tinc la sort que la meua tia Susana és la Presidenta de la Falla, la meua germana Nora, la fallera Major infantil i Pau, la nostra Fallera Major, la millor que podríem somniar.

meua iaia Adela, que s’ha fet fallera aquest any per nosaltres. I no vull terminar sense donar-li un reconeixement a la meua germana menuda, Sol, que ens ha acompanyat pràcticament en tots els actes, s’ha divertit com nosaltres, fent-se un lloc en el grup de representants del sector, que ja podem dir, són els nostres amics per sempre.

La meua germana Nora i jo, com a representants infantils, vos donem les gràcies a tots.

Visca la Murta i visquen les Falles!

Li vull donar les gràcies als meus pares, Laura i Vicente, als meus tios, al meu iaio Vicente i la

83

84

FALLERA MAJOR INFANTIL 2025 NORA SENENT ALAMÁN

Hola, em diuen Nora Senent i Alamán, i tinc 11 anys. Aquest any, tinc la sort i l’orgull de ser la representant infantil de la Falla Frederic Mistral i Murta.

Estic molt contenta de ser la fallera major infantil per l’any 2025 de la meua falla. I fer-ho del braç del millor President Infantil que podia tindre, el meu germà. Els dos portem uns quants mesos d’exercici i hem pogut conéixer a tots els representants del sector i adonar-nos de la gran sort que hem tingut, perquè hem format una gran família i tots els actes han sigut fantàstics gràcies a ells. A més, Pau, la nostra Fallera Major, s’ha convertit en una germana

85

major per a nosaltres, que sempre ho rep tot amb un somriure, se sap totes les cançons de moda i ens fa riure amb les seues idees per a fer-nos fotos.

M’agradaria donar-li les gràcies a la meua família perquè sense ells, complir aquest somni no haguera pogut ser.

Finalment, vull dir-vos que vos invite a participar en tots els actes de la falla, perquè vos divertireu molt, gaudireu de la festa intensament i ho recordareu per sempre.

Visquen les Falles i visca la falla Mistral i Murta!

86

87

NORA I BENJA AL REGNE DE FLAMA FALLAIRE

Hi havia una vegada, a Benimaclet, dos germans bessons anomenats Nora i Benja. Aquell any era especial per a ells: Nora havia sigut triada Fallera Major Infantil i Benja, President Infantil de la falla Frederic Mistral Murta. Però aquest any no el viurien a soles, amb ells, sempre hi anava la seua germana menudeta, Sol, que no es perdia cap acte i aportava alegria allà on anava.

El dia 19 de març, mentre jugaven al casal entre retalls de cartó, purpurina i olor de bunyols, van sentir una veu suau que semblava vindre de l’escenari. Quan s’hi acostaren, descobriren una menuda criatura amb ales de foc i una vareta que semblava feta de flama viva. Era la Fada Flamereta, la guardiana del regne de la Flama Fallaire, que semblava molt nerviosa.

– Nora, Benja, Sol, necessite la vostra ajuda! –va exclamar la fada amb veu tremolosa. – Al nostre regne, el drac Gegant de Cendra s'ha despertat i vol apagar la Gran Flama que fa brillar totes les Falles. Si ho aconsegueix, el món perdrà la seua llum i les Falles mai tornaran a ser com abans!

Els tres germans es miraren entre si. Encara que eren menuts, sabien que les Falles eren molt més que festa: eren cultura, tradició i alegria i sense un element tan important com el foc, perdrien tot el sentit Per això, decidiren ajudar sense dubtar-ho.

– Què hem de fer, Flamereta? –preguntà Benja amb determinació.

La fada alçà la vareta i obrí un portal màgic de colors taronja i daurat.

– Heu de seguir-me al regne de la Flama Fallaire. Només vosaltres, com a representants de les Falles, podeu convéncer el drac de no apagar la flama.

88

Sense pensar-s’ho dues vegades, Nora, Benja i Sol creuaren el portal. En travessar-lo, aparegueren en un lloc màgic. El cel era de colors brillants, com el de les nits de focs artificials, i tot al seu voltant estava fet de flors, llums i ninots de falla que semblaven vius. Al centre del regne hi havia una flama gegantina que ballava al compàs d’una música suau.

Però no tot era tranquil. Al fons del paisatge s’albirava una ombra fosca: el drac Gegant de Cendra s’acostava lentament, escopint fum i apagant tot allò que trobava al seu pas.

– Què podem fer? –preguntà Sol, agafant-se fort de la mà de Nora.

Flamereta somrigué.

– Cada un de vosaltres té un do especial. Nora, la teua veu pot captivar qualsevol criatura. Benja, el teu ritme pot fer ballar fins i tot el cor més dur. I Sol, la teua alegria és capaç de fer florir l’esperança allà on vas. Aquests dons seran la clau per salvar la Gran Flama.

89

Quan el drac arribà, els germans no es van amagar. Nora s’acostà primera i començà a contar-li una rondalla, plena d’històries d’herois i heroïnes que lluitaven per protegir les seues tradicions. El drac, encuriosit, va deixar d’escopir fum per escoltar-la.

Després, Benja alçà el seu tabal i començà a tocar una melodia enèrgica. El ritme va ser tan contagiosament alegre que el drac començà a moure’s al compàs, deixant de banda la seua actitud hostil.

Finalment, Sol li acostà una cistella plena de flors de taronger. – Mira com la primavera pot transformar el món –digué amb un somriure radiant. Les flors es transformaren en xicotetes espurnes que brillaren al voltant del drac.

El Gegant de Cendra, emocionat per la veu, la música i la llum, es va posar a plorar. Les seues llàgrimes van fer desapareixer el fum negre que l’envoltava i el transformaren en un drac de foc daurat.

– Heu despertat el millor de mi –digué el drac amb veu profunda–. Ara vull protegir la Gran Flama, igual que heu fet vosaltres.

90

Amb la missió complida, Nora, Benja i Sol tornaren a Benimaclet. Ningú al casal sabia res del que havia passat, però aquella nit, quan encengueren la falla, tots notaren una flama especialment brillant al cel.

Els tres germans es miraren i somrigueren: sabien que era la seua aventura màgica la que havia fet brillar aquella flama.

Des d’aquell dia, sempre que una falla cremava en la nit de Sant Josep, recordaven que, com en el regne de la Flama Fallaire, la llum de les tradicions només es manté viva si es cuida amb amor, unió i alegria.

I conte contat, ja s’ha acabat!

91

92

FALLERA MAJOR INFANTIL 2024 INÉS MANZANEQUE FERNÁNDEZ

Hola a tots i totes, Com sabeu, soc Inés, la xiqueta que vos ha representat com a Fallera Major Infantil durant tot l’any. Hui em dirigisc a vosaltres per a compartir com ha sigut aquest conte tan especial per a mi.

Tot va començar el 9 de juny, quan vaig posar la meua foto en el tauler d’anuncis de la falla. Des d’eixe dia, els nervis van començar a aflorar fins que va arribar el meu nomenament, el 17 de juny.

A partir d’ací, va començar el meu gran somni al costat d’Elena i Sergio.

Amb el pas dels dies, va arribar la meua proclamació. Va ser una vesprada plena d’emocions i alegries, sens dubte, un moment que guardaré per sempre en la meua memòria. Poc després, vaig assistir al meu primer acte: la presentació dels nostres germans d’Alacant, la Foguera FloridaPlaça La Vinya. Allà vam arribar els tres preparats per a desfilar. I com no! Ens van fer saludar com si fórem les Falleres Majors de València. Va ser un acte preciós i emotiu que mai oblidaré.

93

El 29 d’octubre va arribar la meua presentació.

Eixe dia va estar carregat de sorpreses: el meu cosí Rubén em va entregar la banda, i la meua mantenidora va ser Mónica, una gran amiga de la meua família i fallera de la Murta. En eixe moment, ja portava orgullosa la meua banda com a Fallera Major Infantil, preparada per a anar a tots els actes importants.

Amb el final de febrer va arribar un altre moment especial: la Crida, que marcava l’inici de les Falles 2024. No obstant això, ens vam veure sorpresos per una tragèdia: l’incendi de Campanar. Tot es va paralitzar i vaig arribar a témer que no es pugueren celebrar les Falles. Però, dies després, l’esperit faller va tornar a ressorgir i tot va començar de nou. Tota la comissió vam estar donant-ho tot a les Torres dels Serrans, la macrodespertà, la mascletà i molt més.

Després de tanta espera, va arribar la setmana fallera, carregada d’actes, i amb ella, la meua gran il·lusió: l’Ofrena. Desfilar pel carrer la Pau com a Fallera Major Infantil i arribar a la Mare de Déu

dels Desamparats al costat de la meua comissió i la meua família va ser un somni fet realitat. No tinc paraules per a descriure l’emoció i el sentiment viscut aquella nit.

El dia de San Josep va posar el fermall final a aquest increïble viatge: missa, passacarrer, dinar amb la família i, a la nit, la Cremà. Va ser el tancament perfecte per a un any inoblidable.

Encara que l’exercici faller acabava, encara ens quedaven actes importants: les processons de Sant Vicent, la Verge, el Cotolengo, entrevistes, i, per descomptat, l’Ofrena d’Alacant amb la nostra Foguera germana. Aprofite per a agraïr com de bé ens van acollir i ens van tractar. Sou genials!

L’any va concloure amb dos esdeveniments molt especials: la preselecció i la meua participació en la Batalla de les Flors juntament amb les meues Falleres Majors Infantils del sector, els Flipi Flipa.

Ha sigut un plaer conéixer-vos a tots i totes i compartir tot amb vosaltres.

Aprofite per a donar les gràcies també als delegats del sector i al president de la directiva de l’Agrupació pel bé que m’heu tractat i estimat durant tot l’any.

També a tota la junta directiva i les meues delegades infantils pel seu esforç, ajuda i dedicació.

Moltes gràcies pel vostre treball i per haver-me ajudat a viure les millors Falles de la meua vida.

Vull agrair a la comissió infantil pel seu suport i entusiasme durant aquest any. Heu fet cada moment especial, em sent afortunada d’haver compartit aquesta experiència amb vosaltres.

Gràcies per tot!

I, com no, gràcies a Sergio i Elena, els meus germans majors. Heu sigut un suport constant i m’heu fet gaudir al màxim. M’he divertit moltíssim amb vosaltres, “jefes”, vos portaré sempre en el meu cor.

Als meus pares, que van escriure les primeres pàgines d’aquest conte, i a la meua iaia, la meua tia Inés i el meu cosí, Rubén, que han fet un esforç enorme per a fer-me feliç, vos done les gràcies de tot cor.

Finalment, vull dirigir-me a les dues persones que seran els protagonistes enguany: Nora i Benja.

Guardeu en la vostra memòria cada moment d’aquesta nova història. Vos desitge que gaudiu moltíssim i que enguany siga un dels millors de la vostra vida.

Amb orgull, recordaré sempre la meua etapa com a Fallera Major Infantil, lluint els meus vestits i la meua banda, representant a la millor comissió fallera de València.

Visca La Murta i visquen les Falles!

94

Resum de l’any 2024 SENTITS

104

105

106

107

108

109

110

111

. .

.

.

.

. .

. . . . . . . . . .

FALLERA MAJOR INFANTIL Nora Senent Alamán

PRESIDENT INFANTIL Benja Senent Alamán

Marcos Agustín Bataller Claudia Alegría Cañada Ferran Aragonés García Alba Arévalo Alegría Adriana Arévalo Alegría Manuel Arévalo Cuesta Claudia Arias Pérez Carmen Atance Zuriaga Guillem Cano Tamarit Mar Cano Velasco Guillermo Castro Marco Daniel Castro Marco Noelia Chico Torondel Carolina Chico Torondel Valentina Conde Pastor Mari Contreras Giner Aitana Cruz Lino Alejandro Cuellar Balsera David Cuellar Balsera Matteo Di Maira Dolz Diego Di Maira Dolz Gala Garnes Benavent Carles Giménez Rodríguez

Vera Giménez Rodríguez Daniel Giner Montesinos Alba Hurtado Escobar Noa Lluch Andreu Lara Lluch Andreu Elena López García Oliver López García Héctor López Greses Inés Manzaneque Fernández Hugo Mascarell Llanera Sara Mateu De Paco Aroa Mestre Rodríguez Valentina Monleón Montesinos Enzo Monleón Montesinos Sergi N´Diaye Ranz Liam N´Diaye Ranz Miren Olaizola Valles Daniela Orta Queralt Diego Orta Queralt Noelia Pardo Dolz Claudia Pardo Dolz Alejandra Pérez Martín Gonzalo Pérez Martín

Blanca Pérez Torondel Diana Pimentel Pérez Mario Pimentel Pérez Leo Querol Calvo Sofía Ramada Ibáñez Diego Ramón Sánchez Noa Rodríguez Ramón Chloe Rodríguez Ramón Joel Ros Giner Marc Ros Giner Mari Carmen Ross Fort Leo Royo Casares Jorge Sánchez Molina Sol Senent Alamán Mateo Serrano Pérez Iván Silvestre Peña Antonio Soriano Cuesta Àngel Soriano Lopez Blanca Soriano Negrete Paco Torán Martínez Alejandra Victoria Torán Martínez

116

117

ATORGADES PER JUNTA CE NTRAL FALLE RA

BUNYOL DE COURE

BUNYOL D’OR

Ferran Aragonés García Valentina Conde Pastor David Cuellar Balsera Carlos Gil Sánchez Óliver López García Enzo Monleón Montesinos Valentina Monleón Momtesinos Leo Querol Calvo

Claudia Alegría Cañada Manuel Arévalo Cuesta Mario Contreras Giner Daniela Orta Queralt

BUNYOL D’ARGENT Alba Arévalo Alegría Matteo Di Maira Dolz Claudia Pardo Dolz Diana Pimentel Pérez

118

BELLESA INFANTIL 2025 Emma Lara Selles

DAMA INFANTIL 2025 Valeria Pérez Ros

PRESIDENT INFANTIL Alvaro Cambronero Herrero

FLORIDA PLAÇA DE LA VINYA

Benvolguts amics i amigues de la falla Frederic Mistral Murta, Em trobe molt feliç per dirigir-me a vosaltres com a President Infantil de la vostra foguera germana, Florida Plaça de la Vinya. Vull aprofitar aquestes línies per a desitjar-vos unes Falles 2025 plenes de moments inoblidables.

Rebeu una cordial salutació en el meu nom, així com de la nostra comissió.

119

Artista: Pedro Mascarell Lema: Compta amb la imaginació

"Compta amb la imaginació" és una invitació a descobrir el poder dels contes, de les històries que ens transporten a mons fantàstics i ens ensenyen que, amb una mica d’imaginació, tot és possible. Els llibres han sigut des de sempre finestres obertes a l’aventura, i en la nostra falla infantil es converteixen en el tresor més valuós d’un drac molt especial que viu en una biblioteca amagada en les profunditats d’una cova misteriosa.

Aquest drac, a diferència dels que apareixen en les llegendes de cavallers i princeses, no custodia cap cofre d’or ni llança flames per la boca. El seu autèntic tresor són els llibres, perquè té una fam insaciable... de coneixement! Cada vegada que devora un llibre, no sols creix la seua saviesa, sinó també la seua il·lusió per compartir tot el que aprén amb els seus inseparables amics, uns ratolins entremaliats que, lluny de rosegadors de paper, són amants de la lectura i de les històries meravelloses.

Amb aquesta falla, celebrem la màgia de la lectura i el poder de la imaginació per crear mons sense límits. Un homenatge als contes que ens fan somiar i als llibres que, com aquest drac i els seus amics, ens ensenyen que el millor viatge sempre comença amb una bona història.

121

Si estàs llegint el nostre llibret d’enguany, segurament et sonaran alguns d’els elements relacionats amb el teatre que vos expliquem a continuació. Series capaç de trobar-los tots?

Talía i Melómene Les màscares amb expressions contraposades són un símbol del teatre que haureu trobat molt sovint en les mateixes sales o en representacions gràfiques relacionades amb el teatre.

Com podeu observar, una de les màscares del teatre està somrient i l’altra té una expressió contrària, que és de plor, la qual cosa resumeix aquelles experiències que es poden viure durant una representació teatral.

Les mateixes són representatives de la comèdia, el drama i la tragèdia, i tenen nom, sent la màscara alegre anomenada Talía, i la màscara de plor denominada Melpómene.

Talía i Melpómene són dues de les nou Muses de la mitologia grega, que inspiren les arts en general.

Talía la Musa de la comèdia, encarregada d’animar tota mena d’esdeveniments, principalment banquets, acompanyant-los de música i cants.

Mentre que Melpómene té una història més curiosa, perquè narra la mitologia grega que, era una dona que malgrat tindre pràcticament tot, no era realment feliç, per la qual cosa es diu que era el símbol del drama de la vida, i per tant sempre se li veia deambulant en soledat i amb molta tristesa.

122

guants m. La relació dels guants amb el teatre s'estén fins als anys quaranta i cinquanta del passat segle XX quan les revistes d'estil aconsellaven el seu ús en el camp, en el teatre o en un sopar de gala. Les dones havien d'utilitzar tots dos, mentre que els cavallers feien servir només un, subjectant l'altre amb la mà enguantada.

En el ball era imprescindible el seu ús en saludar a l'amfitriona o als seus propis convidats.

En realitat aquest gest de respecte té un origen més calculador del que se li suposa, perquè l'ús d'un guant entre determinades classes socials, suposava en el seu moment una salvaguarda de la salut en evitar un contacte directe amb persones d'inferior condició i a les quals se'ls suposava una higiene limitada. arlequí m. Cameta habitualment armada que forma part de la draperia i delimita l’amplària de la boca de l’escenari. teló de boca m. Peça de tela o paper pintat, situada normalment en la boca de l’escena, que servix per a amagar la transformació arquitectònica de l’escenari i per a marcar el f inal de l’obra.

màsquera f. Peça de cartó, de tela o d’un altre material, amb què es cobrix total o parcialment el rostre. masquerada f. Divertiment consistent en una representació al·legòrica, històrica o bufa, acompanyada de cant, molt difosa a Europa en els segles XVI i XVII amb motiu de festes cortesanes i populars.

lira m. És un instrument de corda puntejada antic, amb forma d’àbac, l’origen del qual els grecs van atribuir a Hermes, déu de la retòrica i el comerç. Va ser l’instrument musical que va tallar Hermes, i el que porta Apol·lo (déu de la música), com a símbol de la unificació de l’estat ciutadà, de la cultura, la música, la religió i les ciències. binoculars m.

Els binoculars, prismàtics o ulleres de teatre o d'òpera, també coneguts com a binoculars galileanos, són dispositius òptics compactes de xicotet poder d'augment, normalment utilitzats pel públic en espectacles teatrals o operístics per a apreciar millor els detalls del que succeeix en l'escenari.

123

Gràcies a totes i tots per, un any més, formar part de la nostra comissió i recolzar el nostre treball.

Des de 2011 fent poble La Murta vins i tapes C/Murta, 14 96 133 69 71 @Murtabenimaclet La Senzilla C/Murta, 14 96 022 16 19 @Senzillabenimaclet 125

126

127

Para vender tu piso, elige la mejor opción.

Te mereces el mejor equipo!

David Fernández 602 25 51 38

C/ Masquefa, 44 46020 Valencia

C/ Dr. Vicente Zaragozá, 69 46020 Valencia

www.finkasng.com

96 338 68 06

128

La agencia de los Open House

C/ Marcelino Giner

179.900 €

IDO N ND E VE L OP E N E C/ Emilio Baró

209.900 €

IDO N ND E VE L OP E N E

129

C/ Dr. Vicente Zaragozá

229.900 €

IDO N ND E VE L OP E N E C/ San Francisco de Asís

169.900 €

IDO N ND E VE L OP E N E

C/ Rº Rafael Tramoyeres

185.000 €

IDO N ND E VE L OP E N E C/ Enrique Ginesta

244.900 €

IDO N ND E VE L OP E N E

C/ Emilio Baró

192.900 €

IDO N ND E VE L OP E N E C/ Escultor Mora Cirujeda

249.900 €

IDO N ND E VE L OP E N E

Gestión integral proyectos de ingeniería eléctrica Calle Duque de Llíria, 14, bajo.

46160-Llíria(Valencia)

martin@umarproyectos.es Tf. 696550195 130

131

BAR TONI COCINA FUSIÓN

MENÚ

C/ Hermanos Villalonga 1, 46020 Valencia Tel. 963 276 829

132

133

134

135

136

DISEÑO E IMPRESIÓN de calidad a un PRECIO JUSTO

654 344 615 · www.diezyocho.es 137

138

J.P. BALDÓ CORTINAS Y TOLDOS DALE ESTILO A TU HOGAR

JOSE PÉREZ BALDÓ TLF: 625688656 C/ ENRIQUE NAVARRO 33 BAJO B (ESQUINA CON HERMANOS VILLALONGA)

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

Kaly Free Hair C. de Masquefa, 7 Benimaclet Reserves:

151

152

Arquitecto Arnau 57-B Benimaclet 46020 Tel y Fax 96 338 87 73

153

PAPELERÍA MATERIAL ESCOLAR REGALOS FOTOCOPIAS KIOSCO ENCUADERNACIONES MATERIAL OFICINA IMPRESIONES USB ESCANEADOS PUNTO SEUR PICKUP

154

155

156

Made with Xodo PDF Reader and Editor

FARMACIA

LDA. ROSA GEMMA FALOMIR FIBLA C/Mistral 11 Benimaclet – Valencia

963 626 910

farmaciargfalomir

farmaciarfalomir@gmail.com

157

158

159

160

161

162

163

164

165

BOCADILLOS PARA LLEVAR 10+1 GRATIS 960 235 384 643 776 205

166

168

GENER Dissabte 11, A les 11.00 h Presentació esbossos de l’Agrupació a Sant Miquel dels Reis.

Diumenge 12, A les 11.00 h, campionats de dominó i parxís.

Diumenge 19, A les 11.00 h, campionats truc i dards.

Diumenge 2, A les 11:30 h presentació del llibre "Cuando hablan las nadies" de Miguel Borque. A la vesprada, taller de pentinat faller i col·locació del mocador.

Dissabte 8, A les 10.30 h. Intercanvi de fotografies amb la FMIV. A la vesprada, Presentació de la Foguera Florida- Plaça de la Vinya en Alacant.

Divendres 24, A les 21.00 h, Exaltació de la Fallera Major de València en el Palau de la Música.

Diumenge 9, A les 19.00 h, imposició del Bunyol de Brillants amb Fulles de LLorer al nostre Faller Jorge Barberá Rovira i a títol pòstum al nostre benvolgut Enrique Ranz Camarena.

Dissabte 25, A les 17:30 h, Exaltació de la Fallera Major Infantil de València en el Palau de la Música.

Dijous 13, Gala de l’esport a les Drassanes i entrega dels premis per part de la Delegació d’esports de JCF.

Diumenge 26, A les 14.00 h, dinar, presentació d’esbossos a la comissió i acte de signatura de contracte amb els nostres artistes fallers.

Dissabte 15, Exaltació de les Falleres Major de l'Agrupació i Acte homenatge als fallers i falleres Històrics de l’Agrupació en el saló Mediterráneo d’Albal.

Divendres 31, A les 20:00 h, inauguració del cap de setmana cultural amb una exposició de pintures de Mercedes Silvestre.

Diumenge 16, A les 10.00 h, eixida per a anar a visitar la falla gran al taller de Juane Cortell. En acabar, dinar en el casal.

FEBRER Dissabte 1, A les 11.00 h, visita al taller del nostre artista infantil, Pedro Mascarell. En acabar, esmorzardinar en el casal i campionats infantils.

169

Divendres 21, Gala Fallera en la Fira de Mostres.

Dissabte 22, A les 20.00 h, acte d'entrega de recompenses i Ball de les nostres Falleres Majors en l'hotel Silken.

Diumenge 23, Macrodespertà de JCF, dinar al casal i Crida. En tornar al casal, xocolatà.

Divendres 28, A les 20.30 h, vi d’honor als nostres comerços anunciants i col·laboradors.

MARÇ Dissabte 1, A les 18.00 h, berenar d’entrega de recompenses infantils i concurs de Tik Tok. A les 21.00 h, sopar de germanor per a la comissió major.

Diumenge 2, Macrodespertà de l’Agrupació.

A les 14.00 h, dinar de germanor. Comenceu a estudiar perquè un any més tindrem el nostre concurs de Sabuts Murters! En acabar, visita a l’Exposició del Ninot 2025.

Divendres 7, Muntatge i decoració de la carpa.

Dissabte 8, A les 12.00 h, Arreplegà per la nostra demarcació amenitzada pel grup de balls regionals de MistralMurta.

A la vesprada, cavalcada de disfresses i sopar en la nostra carpa. Primera nit de festa amb una estupenda discomòbil!

Diumenge 9, Concurs de paelles i sorpresa.

Dimarts 11, Comença a arribar la nostra falla gran.

Dijous 13, Tirarem de grua per pujar el remat de la nostra falla gran.

FALLE S 2025 Divendres 14, A les 18.00 h, concentració per a anar a recollir el nostre ninot infantil al Museu de les Ciències.

En tornar, com ja és costum, tindrem una xafotà preparada.

21.00 h, sopar de la plantà infantil. En acabar, es lliuraran els trofeus d’esports i fi de festa.

23.00 h, Plantà de la nostra falla infantil.

Dissabte 15, A les 11.00 h, MÓN INFANTIL. A migdia, traca de llepolies.

14.00 h, dinar oferit pels nostres representants infantils, Nora i Benja!

17.00 h, xocolatà infantil.

18.00 h, concentració per a anar a recollir el nostre ninot gran al Museu de les Ciències.

22.00 h, sopar de la plantà.

170

23.00 h, Gala de l’Esport amb el lliurament de trofeus de la delegació d’esports i playbacks.

23.00 h, a donar-ho tot amb la nostra orquestra preferida, La Tribu!

24.00 h, Alba de les Falles i plantà de la nostra falla gran.

Dimarts 18, Quan s’indique, recollida de rams per a l’ofrena.

Diumenge 16, 14.00 h, dinar oferit per la falla a la comissió major i els nostres Murtamics.

13.00 h, dinar infantil de pa i porta.

16.00 h, concentració per a recollir els premis de la comissió infantil.

19.00 h, concentració per a anar a l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats.

21.00 h, sopar infantil de pa i porta.

23.00 h, última nit de festa amb una gran macrodiscomòbil!

14.00 h, dinar major de pa i porta.

22.00 h, sopar major de pa i porta.

Dimecres 19, 23.00 h, com ja és tradició, comencem les nostres verbenes de Falles amb l’orquestra Límite.

Dilluns 17, Quan s’indique, concentració per a recollir els premis de la comissió major.

En tornar, passacarrer per la nostra demarcació.

12.00 h, missa de Sant Josep. En acabar, passacarrer per la nostra demarcació i mascletà.

20.00 h, comença la Nit de la Cremà amb la cremà de la nostra falla infantil.

21.00 h, Sopar de la cremà infantil oferit per la falla.

13.00 h, dinar infantil oferit per la falla.

14.00 h, dinar oferit per la nostra Fallera Major, Pau. Després, sorpreseta!

Quan s’indique, sopar de la cremà de la comissió major de pa i porta i cremà de la nostra falla gran

18.00 h, berenar infantil i jocs tradicionals.

21.00 h, sopar infantil de pa i porta.

22.00 h, sopar major de pa i porta.

171

Els horaris ací indicats són susceptibles de canvis.

Estigueu atents i atentes a les xarxes socials de la falla, on es comunicarà qualsevol modificació.

Molta merda!

Qui no ha sentit dir “Molta merda!” als membres d’una companyia de teatre abans d’una representació per a desitjar sort en l’estrena?

Com sol passar en aquests casos l’origen de l’expressió és incert i abona teories diverses: hi ha qui diu que la frase ve de quan les companyies recorrien els pobles i ciutats, a l’Edat Mitjana; s’explica que quan arribaven a una vila anaven a buscar la plaça on hi hagués més excrements de bèsties perquè això volia dir que per allà hi circulava més gent i, per tant, el reclam del teatre podia arribar a més persones.

Una altra versió, similar, situa l’origen d’aquest desig escatològic a París entre els segles XVI i XVII quan els nobles i alguns burgesos eren els pocs que es podien permetre anar al teatre de l’òpera amb cotxe de cavalls. Un cop més, l’alta concentració d’excrements -en aquest cas de cavall- a la porta del teatre era sinònim d’èxit perquè significava que molta gent havia anat amb carrossa a veure l’espectacle, i ja se sap que en això d’anar de ventre els cavalls fan el que fan allà on volen.

172

174