Page 1


PEPITO 100 3

Sumari

4

Opinió: Avancem amb tolerància. Per Vicent Mengual, Tinent Alcalde de El·líptica-Rep. Argentina, Benipeixcar i Raval

5

Opinió: Cap on volem anar? Per Juanjo Domenech. Vice-President Falla Carrer Major i Passeig

6

Eliot Ness i els intocables

7

Opinió: Nous reptes. Per Mª José del Olmo Muñoz, Secretària Falla Roís de Corella

8

Opinió: Nous temps, noves formes. Esperem... Per Xavier Estruch Lucio

10

Entrevistes a Joan Muñoz, Gerent del Teatre del Raval: “Des de fora pot dar la sensació que aquesta mostra és només nostra”

12

Ximo Gonga, de Pluja Teatre: “El nivell de la mostra és prou acceptable”

14

Pere Baenas, artista faller

17

De com va nàixer el “Pepito”. Entrevista a Josep Lloret i Jesús Garcia

20

Retalls del número ú del Pepito

30 31

Pascual Molina, Delegat de Cultura anys 97-99

32

Telmo Gadea, Delegat de Cultura anys 03-05

33

Miquel Pérez, Vice-President de Comunicació del 06-08

35

“Pepito” la història continua, per Marta Sambrizzi, Directora de Gente de la Safor Editorial S.L.

37 38

Cloenda de la IV Mostra de Teatre Ligorio Ferrer

40

Denou, el nou Museu Faller

42

Campionat de Truc Mixte

44 45 46

L’informatiu, les falles en directe

Xavier Estruch, Delegat de Cultura anys 00-02

Emissions falleres Has escoltat l’emissió de hui?

I ara, els curtmetratges Dates d’interés Pepito Febrero 2008

3


opinió

Avancem amb tolerància Vicent Mengual. Tinent Alcalde de El·líptica-Rep. Argentina, Benipeixcar i Raval

L

a Festa de les Falles ha sigut sempre des dels seus orígens un exemple de tolerància i respecte (sent tot un exemple) a seguir per la resta de la societat. Marcada per les seues arrels de poble planell sempre s’ha mantingut independent als vaivens polítics de cada època. Les falles han viscut diferents règims polítics i sempre, en major o menor mesura, han intentat mantenir-se al marge. La convivència dels fallers mai no ha sigut alterada per les discrepàncies polítiques del moment. Dins de les comissions falleres han conviscut al llarg de molts anys diferents estaments socials, fallers de diversos orígens i procedències, i com no també de diferents nivells culturals. Aquesta barreja que en qualsevol altre col·lectiu podria ser un problema, a les falles es converteix en una virtut i en un avantatge. Tots ells amb les seues diferències, amb els seus defectes i virtuts, han sabut any rere any fer de les falles una festa si cap encara més gran. Avui eixa festa creix de la mà de la Federació de Falles a passos agegantats. Si fem una ullada arrere en el temps, a penes cinc anys, podrem observar que la diferència és més que notable. Els amants de la pólvora poden gaudir a Gandia durant la setmana fallera de les millors mascletades de l’any. Les falles, amb

4

Pepito Gener 2008

l’organització de la Mostra de Llibrets, de la Mostra de Teatre Ligorio Ferrer, la convocatòria del Premi de Teatre Ciutat de Gandia, el Concurs de Cartells de Falles i l’edició d’un espectacular llibre oficial de falles com el Foc i Flama, han contribuït a fer de Gandia un referent cultural de la Comunitat Valenciana i un enveja per a la resta de Juntes Locals Falleres. A més a més, en un termini no molt llarg de temps, els gandians i la resta de

valencians podrem gaudir d’un Museu Faller que de segur serà un referent més enllà de la nostra comarca. Així mateix i malgrat el magnífic moment cultural que viuren les falles, no hem de deixar de banda l’autèntic protagonista de la festa: el monument faller. Sense ell les falles no serien altra cosa que una festa de carrer més amb els seus passacarrers i el soroll de la pólvora. Però la falla, amb els seus ninots plens d’enginy i gràcia, tant inherent als valencians, fan de les Falles una festa única al món.


opinió

Cap a on volem anar? Juanjo Domènech. Vice-President falla Carrer Major i Passeig

T

othom coneix, o més ben dit, deuria saber quins són els pressupostos de les Falles de Categoria Especial a Gandia. I dic deurien saber-ho perquè és almenys convenient que la gent siga coneixedora de la magnitud del problema. Més d’un reflexionaria i, a més a més, s’adonaria del treball i l’esforç que representa per a cadascun dels fallers d’estes quatre comissions el mantindre i millorar, any rere any, els seus monuments. Em sent orgullós de fer-ne d’especial. És plaent mirar una falla amb monumentalitat, risc i ben pintada. Sentir eixa sensació que t’envaeix l’ànima quan mires una cosa bonica. Qui a Gandia deixa de visitar el primer premi de la categoria Especial? A qui no li agrada anar a València per veure aquelles falles espectaculars i impressionants? Qui no s’aborrona quan veu eixes bogeries de cartró i fusta (ara amb més de polietilè expandit, potser) alçar-se orgullosa cap el cel en un encreuament gris i avorrit la resta de l’any? És clar que tots no pensem igual. Per això: Paga la pena de fer-ho? Algú reconeix el gran esforç que açò suposa? Els primers que volen més festa i menys falla (monument) són la majoria

dels nostres propis fills. Ells han viscut a casa i en primera persona el treball, el distanciament i els mals de cap que du aparellat un pressupost amb tants zeros a la dreta. Ells ens han vist, fins i tot, patir per poder mantindre la categoria dels nostres monuments i pensen que açò ha deixat de ser-hi una diversió i una festa, per convertir-se en un càstig. Des de la seua posició estan carregats de raó. Més d’un dels que hem tingut la sort (o dissort) d’executar algun càrrec de certa responsabilitat dins d’una comissió d’Especial, de vegades hem pensat el mateix: Paga la pena? Aleshores, haurem de replantejar-nos seriosament què és el que estem fent i cap on volem anar-hi. Ja va sent l’hora que, si volem continuar fent grans monuments, caldrà pensar en unes altres fórmules de finançament. Replantejar-nos si els monuments són o no són un reclam potent i que engrandeix les nostres falles. Una pregunta: Serien igual les falles de Gandia sense els monuments d’Especial? Jo pense que no. Tinc molt assumit que esta manera de pensar no serà del grat de molts, si més no, només d’una minsa minoria, però coincidireu amb mi que tothom no li dóna la mateixa importància al monument. No

vull que ningú no malentenga les meus paraules. Sé que per a la majoria de les comissions de les diferents categories l’esforç és directament proporcional, però al meu parer, el que fa gran la festa, l’essència i la raó de la festa, a la fi, és el monument. Amb tot açò no estic demanant cap tractament diferent al de les altres categories. No és el meu desig que ens donen més, només que d’alguna manera es recompense l’esforç de fer estes grans falles. I formes per aconseguir-ho hi ha! Una de les més justes crec que seria la de subvencionar directament el cost dels monuments com ve fent-se a València capital: Qui més es gaste en el monument que siga el que més reva per aquest mateix concepte. Des d’estes línies només desitge fer pensar un poc sobre este assumpte, obrir els ulls de tots aquells que pensen que els diners els traiem de baix les pedres. Tard o d’hora haurem d’asseure’ns i veure si podem donar-li cap solució a este problema. Pel contrari crec que serà molt difícil, a curt termini, mantindre la grandiositat dels nostres monuments, el que va directament lligat a la magnificència de la festa de les falles.

Pepito Gener 2008

5


opinió

Eliot Ness i els intocables Ness, pronuncieu al llegir-lo “Nas”, li dona més olfacte policíac

Que qui sóc jo?, doncs està claríssim, en el títol teniu el meu nom, i qui no em conega per ell mateix, o és massa jove o és un analfabet total, però per si de cas adjunte una foto de jove. Les meues dots detectivesques es van fer famoses en el “Chicago” de la llei seca, no hi va haver cas que se me resistira, tots els infractors de la llei van anar caient un darrere l’altre omplint amb els seus cossos la garjola. Ara, jubilat a la tranquil·la platja familiar de Gandia junt als meus col·laboradors – els intocables – i els veïns de la tercera edat, per distraurem un poc, he anat indagant en els casos ocorreguts en els últims anys dins de les falles de Gandia. Tinc que dir-vos que l’executiva que teniu està plena de gent amb molta por per contar tot el que ocorre realment i intenta tapar les malifetes internes excusant que és per salvaguardar el nom de la festa, cosa que a mi personalment m’importa un “pepino” amb mostassa francesa, i per això vaig a relatar en cada article un cas, amb pèls i senyals, amb els noms vertaders, per coneixement del món faller d’allò que en realitat ocorre i ha ocorregut. Si alguna vegada no apareix una entrega no s’ho cregueu, ha sigut el responsable de la revista que m’ha censurat.

Daimús (Oficina Central) Telf. 96 281 82 55 Fax. 96 280 30 95

6

Pepito Gener 2008

Elx Telf. 96 666 23 58 Fax. 96 666 38 88

Anem a vore, què sabeu de “La paella desapareguda”? Res, ignorants! Quatre “troles” que us han contat. I de “La insígnia orlada”? ... ni us sona, a que no!. I del “Gesmil de diamants de “Caponet ”? (que m’he assabentat que no és família del meu enemic personal), quatre mariconades dites en assemblea i un article publicat en el diari personal de l’implicat. I del cas de “La falla infantil invisible de Benipeixcar”?, quan se n’ha anat un de la JLF?, ni amb lleixiu. I del procés “Com per escrit no s’ha demanat, Màrtirs s’ha lliurat”?.......i ...i.... A què esteu donant-se compte de que no sabeu res del que es cou en la cambra interna de la festa? Doncs si l’autoritat ho permet, si em deixen publicar els papers secrets dels casos més rellevants, anireu coneixent a poc a poc tots estos afers i molts més, aniré llevant-los la pols dels arxius i contant en cada número publicat la veritat dels “secrets de la JLF”, vaig a demostrar que la comissió de disciplina no fa el treball com toca, pareix la policia de la meua millor època de Chicago que tenia per lema “si no et mous no tens problemes, viva la Pepa!!”

Manises Telf. 96 375 51 06 Fax. 96 153 90 85

Nota per al lector treta de l’Enciclopèdia de la RAE. Eliot Ness, un agent federal idealista, és l’encarregat de mantenir l’ordre en el Chicago de la Llei seca. Inicialment incapaç de parar l’entrada d’alcohol a la ciutat, Ness troba l’adreça d’un policia més vell i astut que el convenç per trencar algunes regles si desitja capturar Al Capone. Junt a altres personatges intocables per la corrupció, hauran d’enfrontar-se a una ciutat repleta d’assassins. Utilitza tàctiques que quasi estan fora de la llei, i els mafiosos li tornen tots els cops amb crueltat, però sense resultat. Finalment, Capone és detingut i s’acaba la màfia a Chicago. Nota de l’escriptor treta del seu pensament Serà l’Eliot que necessitem les falles per deixar clars tots els draps bruts que la JLF no vol que coneguem?. Per fi els fallers de peu i a cavall sabrem la veritat dels casos més flagrants dels últims exercicis fallers?. La JLF deixarà que es publiquen íntegrament sense censura?. S’acabarà la màfia fallera? Prompte ho sabrem. * Toc d’humor de l’autor, almenys s’ha de somriure un poc per donar senyal de que un és lector intel·ligent i s’ha donat compte de la fina sàtira


Mª José del Olmo Muñoz Secretària Falla Roís de Corella

opinió

Nous reptes Ja sabeu, quan comença un nou any sempre hi ha nous propòsits i noves

quen l’inici d’un gran nombre d’actes propis de l’exercici faller. D’uns anys cap

metes a aconseguir. També els fallers devem marcar-nos reptes i propostes

ací, s’ha avançat la data de les mateixes, a més de la introducció d’una sèrie de

de millora per al següent exercici, per tal de que la monotonia no faça de les

canvis. No obstant això, seguim amb una fórmula que, encara que ha fun-

seues: El moviment i la renovació han de ser constants.

cionat durant molts anys, hem pogut comprovar que comença a fer aigües

Enguany és evident, i està en boca de tots, que la prioritat ha d’estar localitzada en dos fronts molt importants: Les presentacions de les Falleres Majors i l’ús que es faça del nou Museu faller, encara que ambdós temes tenen una relació molt estreta. De tots és sabut que les presentacions de les Falleres Majors de Gandia mar-

analitzant els pros i contres, podria donar-se el primer pas per adequar-se als nous temps, per modernitzar-se. I la solució més immediata ve donada per la imminent inauguració de l’emblemàtic Museu Faller de Gandia. A banda de les activitats que com a tal es realitzaran,

per tots els costats.

està la utilització del modern recinte per a dur a terme aquest repte que hui

Les comissions ja han començat a deliberar sobre el tema: tots aquells

se’ns presenta. En les nostres mans tenim la solució. Així mateix, i seguint amb aquest tema, no estaria de més que

que ens representen en els òrgans competents deuen posar-se mà a l’obra i començar a traçar les directrius per a la reforma d’un acte que deu ser el més important de l’exercici. Ja sabem que

tots els membres de les associacions culturals falleres ens involucràrem de ple en tots els àmbits culturals participant i aportant noves idees per poder rentabilitzar un edifici que, a curt ter-

tots els canvis costen d’assumir però si es fan des del consens, des del raonament,

mini, ha d’esdevindre part pròpia de tots els fallers.

Pepito Gener 2008

7


opinió

Nous temps, noves formes. Esperem... S’ha avançat molt en tots els aspectes, el pressupost, la qualitat impresa, els continguts, els articles d’opinió, la publicitat

Per Xavier Estruch Lucio

Els nous responsables del “Pepito” em demanen una col·laboració per al nº 100. És notòria, adequada i necessària la gran diferència entre el primer número de la revista fallera el 9 de setembre del 1990 i el darrer exemplar. Han passat molts anys. Deia l’editorial del nº1: “La Junta Local es planteja unes noves formes d’actuar, i entre eixos projectes entrava el d’intensificar les relacions entre la JL i les comissions falleres, entre totes les persones que formen este món apassionant i complex de les falles...”. Paraules que continuen en plena vigència, validesa i legitimitat en el món faller actual. S’ha avançat molt en tots els aspectes,

8

Pepito Gener 2008

el pressupost, la qualitat impresa, els continguts, els articles d’opinió, la publicitat, l’equip de persones que el duen endavant, etc. Però cal incidir en el projecte inicial: intensificar les relacions entre la FdF i les comissions falleres. Aquest aspecte deuria d’ésser l’objectiu fonamental del nou “Pepito”, obrir encara més aquesta revista a les falles, que molts fallers i falleres, així com opinions des de fora de les falles, puguen enriquir i acabalar els nous continguts. L’executiva de la FdF ha aconseguit per a les falles de G andia la major quantitat de subvencions,

premis i banderins que mai s’hagen pogut pensar. Però açò no ho és tot. Cal aprofundir en la una participació fallera veritable, més a prop del faller de a peu, sense pensar que en la major part del que proposen les comissions falleres, estan errades o cerquen altres interessos ocults. Però açò tampoc pot decaure en digueu-me el que voleu i jo ho faré. No. L’executiva de la FdF deu també opinar i mullar-se en les decisions col·lectives. La seua opinió n’és també necessària. En un Pilatos ja tinguérem prou. Bona sort en aquesta nova etapa.


entrevista Joan Muñoz, gerent del teatre del Raval

“Des de fora pot donar la sensació que aquesta mostra és només nostra”

P

Peraqualsevold’aquellsqueensdediquem alteatreamateuraGandiaellssónelsnostres germans majors. Estem referint-nos a Pluja Teatre, el grup de la ciutat. I entre tots ells, si vols algú que et faça una crítica sincera de la teuadarreracreació,hasdepreguntarperJoan Muñoz. Gerent delTeatre del Raval des de fa molt detemps,haanatintroduint-se–potsermés del que ell volia- en les més altes estructures i associacions d’actors i gerents de sala tant a nivelldecomunitatcomdel’estatespanyol.El responsabledelaco-organitzaciódelaMostra deTeatre Ligorio Ferrer. I per damunt de tot, un gran professional que estimem. Quina valoració faries del Ligorio Ferrer, en primer lloc, del seu format de mostra en contraposició al de concurs? Crec que la mostra és millor perquè en el format anterior de concurs, -crec que ací a la sala s’està fent des de fa 12 o 13 anys- va arribar un moment en què es

10

Pepito Gener 2008

va produir una disminució important de públic, i es va agafar a temps perquè del contrari haguera desaparegut. El format de concurs era apetitós per a alguns, perquè hi havia premis, banderins, etc. però el públic anava decreixent progressivament. Jo vaig tindre els meus dubtes al començament perquè amb el concurs hi havia una sèrie de grups que competien per veure qui aconseguia el premi i això mantenia el nivell, i amb la mostra eixe grau de competició no anava a existir i per tant es posava en perill eixe nivell tan bo que s’havia aconseguit en certs grups. Afortunadament això no ha passat perquè també ha coincidit que els grups que ja tenien un nivell han començat a actuar per la comarca. Per tant, una cosa ha fet a l’altra i per això no s’ha notat cap baixó en eixies companyies punteres que són les que participen des de fa tant de temps al Ligorio Ferrer. El fet d’obligar a vendre un nombre mínim d’entrades per part de les falles ha pujat molt el nombre d’espectadors de la

mostra i en conclusió, tot plegat, crec que ha estat un encert el canvi que s’ha fet en els darrers quatre anys. Podríem canviar alguna cosa a les bases o a la pròpia organització de la Mostra per fer que molts més grups participen i d’una forma més estable? Pense que és un poc la dinàmica de cada falla i de qui s’encarrega del teatre en eixe moment, de la persona en concret que porta el grup. Passa també amb altres activitats de la falla, que si la persona o persones que ho porten se’n van aleshores la falla deixa de fer o baixa molt el nivell d’eixa activitat. No obstant això pense que sí que hi ha dos problemes greus ara amb la mostra, i que s’arrosseguen de quan era ja concurs: un és l’endogàmia mateixa de les falles, que només van a veure les representacions del grup de la pròpia falla; abans, quan era concurs, encara anaven a veure les altres falles per comparar i veure


si els premis estaven ben donats... Ara ni això. I l’altra cosa que ve de molt lluny és que no s’ha pogut arrastrar a molta gent que va al teatre habitualment, a que vinga com espectador a la mostra. Són eixos incondicionals que estimen el teatre i que respecte de la mostra encara creuen que ací es fa teatre faller en el sentit pejoratiu de teatre de baixa qualitat, com si es fera el sainet amb apuntador de fa cinquanta anys, quan això ja fa molt de temps que ha canviat i ací hi ha obres i grups que no són professionals perquè no desitgen dedicar-se exclusivament al teatre però que podrien ser-ho perfectament. Encara no es veu que passen per la porta eixes persones que són les que habitualment van a les representacions dels divendres al Raval o al T. Serrano, i juntament amb l’endogàmia de què parlàvem abans són les

Una altra cosa és convertir aquesta mostra en un event més llarg en el temps, i apetitosa per a les companyies de fora. De vegades, des de fora pot donar la sensació que aquesta mostra és només nostra, que només participen grups d’ací. També és cert que quan ells actuen hi ha molt poc públic, i no es veuen massa recolzats. Si eixe és el model al qual volem optar no es tracta només de fer una mostra el doble de gran, pagar els diners que calga i ja està. El que cal fer és una tasca de veure com vénen molts més espectadors eixos dies, rebre bé els grups i tractar-los millor perquè en un cert temps hi haja molts grups que desitgen vindre. Pel que fa a la formació dels grups amateurs, sobre tot pel que fa a la producció, escenografia, llums, etc...,

Hi ha dos problemes greus ara amb la mostra, i que s’arrosseguen de quan era ja concurs: un és l’endogàmia mateixa de les falles, que només van a veure les representacions del grup de la pròpia falla

dues coses que caldria canviar d’aquesta mostra. Quines coses li calen al teatre amateur de Gandia, per progressar més en aquests moments? Des d’eixe punt de vista crec que ací hi ha una base sòlida: hi ha una mostra, organitzada per vosaltres, i al T. Serrano trimestralment es contracta una obra amateur que es pot representar en unes condicions que no poden tindre ací... Des d’aquest punt de vista, està tot molt bé.

Quin ens creus que podria aglutinar eixes demandes? Per a fer això estaríem parlant d’una Escola Municipal de Teatre, però no sols d’una escola a nivell actoral, com és fer cursos d’interpretació, sinó també de producció, direcció, tècnica... De fet nosaltres tenim un projecte enllestit des de fa molt de temps que recull tota aquesta activitat. La dinàmica pot ser, entre d’altres, donar i portar per exemple a Carles Alfaro, que jo considere que és un il·luminador fantàstic i que vinguera a parlar-nos de com

entén ell la il·luminació, o també Carles Alberola, i que ens contara com crea els espectacles a nivell de direcció, i pense que això dinamitzaria molt la creació dels grups. I només això sinó també la creació d’un fons documental, i tot plegat això és una Escola de Teatre que a aquest nivell -si parlem de carències a Gandia- és la major carència que té. La Federació de Falles va a crear una sala de teatre al si del Museu. Creus que el teatre de la Federació pot aglutinar les demandes del sector amateur en general de ciutat i altres pobles? Si el teatre només fóra per a portar grans companyies amb grans noms que omplen, perquè les actrius o actors que porten són molt famosos, aleshores els demés no farien mai teatre. I el públic de Gandia té dret a poder veure eixos espectacles i els altres que encara no han vingut si tinguérem la capacitat i els diners per portar-los, com un musical per exemple. Però el Teatre del Raval té un públic definit que aposta per espectacles més minoritaris, i de vegades, depenent del muntatge, portar a 80 persones al Raval és un miracle. I ara vos toca a vosaltres trobar el vostre espai. Per capacitat no teniu el Raval –és més gran- ni podeu competir amb el T. Serrano, per tant jo crec que l’aposta vostra hauria de ser un teatre més popular, més de comèdia, més amateur, que aglutine a eixa gent que normalment no va al teatre però sí anirà a veure una comèdia ben feta, o un grup amateur més majoritari o minoritari al calor de la seua falla o de vosaltres.

Pepito Gener 2008

11


entrevista Ximo Gonga

El nivell de la Mostra és prou acceptable Ximo Gonga Ximet treballa amb el teatre amateurdeGandiadesdefamésde14anys i amb Pluja Teatre des de fa més de vint. A mésamésesconeixquasitotselsantrosonels grupsamateursfanelsseusassaigs,jaqueelsha visitattots,perhaverdeveurelarepresentació -oelqueespugaveure-abansqueningúifer el disseny de les llums o de l’escenografia. Ensconeixatotsisempretéalgunconsellen lapuntadelallengua,quenoesmossega,a pesard’allòqueelfempatir,iencaraqueles havistmiliunavegadesjodiriaquegaudeix delesobresmentretreballaalatauladellums i so com si fóra la primera vegada.

-Què li sobra o què li falta a la Mostra per poder avançar? -Crec que el nivell és prou acceptable, la mostra ha generat un conjunt bo d’actors i actrius que estan representant inclusivament al SARC i en moltes localitats, l’assistència de públic és un poc tancada, més familiar i d’amics. Això és el primer que s’hauria de canviar, animar al públic a que s’apropara –no sé molt bé com- però que es fugira d’eixa component tant tanca-

12

Pepito Gener 2008

da de la falla. De fet quan vénen grups de fóra l’assistència es redueix a la meitat. Pel que fa a organització, nivell.. hi ha. Però el públic no participa el que deuria. -Si els fallers volgueren fer la Mostra al teatre del Museu, quins requeriments d’infraestructura o personal serien necessaris? -Es necessitaria un tècnic, com és un lloc menut potser un tècnic que enten-

guera de tot, un poc de maquinària, llum, so i tramoia. Més que res perquè el teatre de la mostra no necessita molts efectes, ni tampoc un gran muntatge de llum o so. Per tant amb un parell de persones que estigueren a les ordres del tècnic, que seria un poc el que estaria a la mira de tot, i després muntatge i desmuntatge. Per exemple, jo estic fent-ho tot al Teatre del Raval, però aquesta és una sala menuda, i si es tractara d’una sala un poc més gran


doncs potser caldria alguna persona més de reforç, que ajudara a enfocar, canviar algunes cortines... i poca cosa més. I pel que fa a la infraestructura si ací estem utilitzant una mitjana de 20 focus, doncs allí caldria posar-ne el doble ja que l’espai és quasi el doble que al Raval. -A tu et toca anar pels casals veient les obres i després dissenyar les llums o el muntatge juntament amb el grup. Com has vist l’evolució d’aquests grups en els darrers 8 ó 10 anys? -És una evolució gran. De fer sainets, amb dependència d’alguns actors que solien tindre algun caire còmic, hem passat a fer textos més complexos, actuals, i a generar grans actors que, per exemple, en la gala d’estrena del Teatre Serrano la major part dels actors eren actors que havien sorgit del teatre amateur. -Creus que seria possible tindre una companyia amateur estable ací a Gandia, com la que tenen a Silla, Torrent o altres localitats que poguera representar anualment al T. Serrano el Premi de Teatre ciutat de Gandia?

-Home, ja s’ha fet una cosa semblant per part de la Junta que va ser el Teatre del Desig, i l’experiència va ser bona. Els actors ja els teniu, perquè hi ha cantera, hi ha gent bona, però cal buscar una bona direcció, algú que es preocupe de la producció pel vestuari o l’escenografia, algun tècnic, en resum, crear la infraestructura d’una

“Els fallers per a realitzar la Mostra necessitarien un tècnic que entenguera de tot, un poc de maquinària, llum, so i tramoia. Més que res perquè el teatre de la mostra no necessita molts efectes”

companyia de teatre. Veure el pressupost i en funció d’això fer el muntatge. -Els grups amateurs també es queixen que no tenen molta progressió perquè tècnicament tenen deficiències. Fa la sensació que els textos que es busquen més en funció del quadre d’actors i actrius que no pel seu significat o per la seua repercussió teatral... -Tant pel que fa a l’escenografia com per les llums cal tindre en compte que el Ligorio sempre s’ha fet en llocs menuts, tant abans com ara. Si montes una escenografia gran, no hi ha espai quasi per actuar. O això o te’n vas a buscar els professionals o no pots deprendre-ho. Ací per exemple en Pluja, on estic des de fa més de 20 anys, nosaltres ens ho fem tot. Som una espècie de mags de teatre, on els efectes que veus allà on tu actues després et donen idees per als propers muntatges que farem. Però per a un grup amateur el més important és rodejar-se de professionals o anar on estan aquests i demanar que ens ensenyen el més bàsic, i en funció d’això anar evolucionant.

C/. Mayor, 22 GANDIA Tel.: 96 286 36 96

Pepito Gener 2008

13


ENTREVISTA

Pere Baenas, artista.

P

Pere Baenas Garcia, artista faller, actualment està casat amb dos fills, una xiqueta de 8 i un xiquet de 4 anys. Té 40 anys i està consideratunadelespersonalitatsmésinfluents enelsdarrersanysenelcampdelsmonuments fallers.Haguanyatrecentmentelsegonpremi enlaseccióespecialdeValència,fa4anysque és l’únic artista valencià que guanya en les Fogueresd’Alacantihaplantattresvegadesla falla de l’Ajuntament de València. Enguany planta a Gandia al Carrer Major i Passeig i aValència la falla Exposició-Micer Mascó, en Secció Especial. Pere, quan comences a fer la teua primer falla? Vaig començar a casa quan tenia 7 ó 8 anys, pintant ninotets de plàstic per

14

Pepito Gener 2008

damunt i amb unes caixes de cartró feia la falla. Als 10 anys vaig entrar al taller de Vicent Blasco, anava quan tenia vacances escolars, allí vaig començar a tirar de cartró i aprendre l’ofici. Compaginava els estudis de batxillerat al Mª Enríquez per la nit amb el taller fins que vaig anar a la mili. Estant a Ceuta vaig muntar tot sol una falla, i això potser va ser el que em va animar a independitzar-me. En tornar de la mili em vaig ajuntar amb Sanchis i els Germans Miñana, i a l’any següent ja vaig tindre el meu propi taller a Ròtova. Molta gent el recorda perquè era un taller tan menut que tenia que treure mitja falla al carrer per poder treballar, i es veia des de la carretera. Jo tenia 22 anys. Després

de tres anys me’n vaig vindre ací on estic ara des de fa 15 anys, al polígon industrial de Daimús. Ací vas començar a col·laborar amb Andrés Martorell? Ja el coneixia d’abans, però sí, en aquella època ell treballava en televisió i tenia un taller i a partir d’eixe moment vam col·laborar junts. Ell feia projectes, dibuixos, modelant o pintant... Realment és el que m’ha ensenyat tot el que ara sé, el meu mestre. Quan era més menut doncs fèiem falles més menudes als pobles, però després ja vaig fer falles grans a Gandia i a València on fa ja 8 anys que estic fent falles a la secció especial. Martorell és un company de treball extraordinari i encara que


al taller hi ha gent que fa molt bé tota la seua feina, ell és l’altra persona que m’acompanya en tota la direcció del treball. Com es presenta l’oportunitat d’anar a València? Va ser pels anys ’90, on a Gandia vam guanyar 6 primers premis, en Dènia també el vaig guanyar, en Oliva... Des dels meus inicis, el meu somni sempre va ser arribar a plantar falles a la secció especial de València, i també poder fer algun any la falla de l’Ajuntament de València. I es va presentar en l’any 2000 l’oportunitat de fer la falla de Sueca-Literato Azorín. Ja havia fet l’any ’96 la falla del Jardinet, -la de Alucine- que una un monument diferent, amb ambientació musical, i el meu nom anava ja sonant, i van vindre a buscar-me. Vam fer la falla de El país de nunca jamás i ens vam estrenar amb un molt digne 5é lloc. El següent any vam repetir amb un pressupost major i vaig guanyar el tercer premi. L’any 2002 ja vaig poder fer la de Mare-Nostrum a l’Ajuntament de València. I a Alacant? L’any 2002 van vindre a buscar-me els de la foguera Carolinas Altas, d’Alacant, i enguany farà set anys que treballe fent eixa foguera. La primera vegada que els vaig plantar em van buscar molt tard, a finals de gener d’eixe any, perquè havien tingut problemes amb l’artista, i vaig tindre poc de temps de fer-la i tot i això vam guanyar el primer premi de fogueres. Era la primera vegada que un artista valencià guanyava en les fogueres.

Vaig començar a casa quan tenia 7 o 8 anys, pintant ninotets de plàstic per damunt i amb unes caixes de cartró feia la falla Quines diferències més importants hi ha des del punt de vista de la construcció entre falles i fogueres? Les fogueres van sorgir de l’art nouveau o l’art décò, allà per l’exposició del ’29, a Barcelona, on va haver un pintor alacantí que va començar a fer-les. Després, als anys ’50 i ’60 s’assemblen molt a les falles perquè els artistes intenten aunar criteris. I finalment des dels anys ’80 tornen a ser més avantguardistes plàsticament, més abstractes, amb els elements que ara els agraden com la simetria, els colors mediterranis, les figures, etc. Una foguera et deixa molta llibertat per a crear, i els materials que jo utilitze en Alacant ací no els podria fer servir. Què ha de fer una persona jove que vulga ser artista faller? Doncs hauria d’entrar a un taller a aprendre l’ofici, i després, per obtindre el carnet, el Gremi de València estipula que has de fer un examen teòric i l’examen pràctic és plantar tres falles de forma consecutiva sense que tinguen cap problema. Creus que hi ha joves que ara estiguen interessats en començar ací a la Safor? Hi ha un parell de joves que ara estan començant. Jo conec un parell de xics, el mateix Jose Gallego va estar un temps al taller fent falles infantils i ara està fent falles pel seu compte. El més important és tindre vocació perquè aquest és un ofici molt sacrificat, necessites una infraestructura adequada per al volum que tenen ara els monuments, i persones treballant moltes hores. I també de vegades has de deixar de guanyar alguns diners per a donar-te a conéixer i destacar.

Paloma Canet

C/ San Roc, 12 - Gandia - Tel.: 96 287 20 33

Pepito Gener 2008

15


Tu tens una manera molt concreta de modelar, pintar i acabar la falla. Què penses de la gent que està fent les falles en la mateixa línia que vosaltres iniciàreu? Nosaltres des de fa un temps vam començar a innovar en modelat i pintura, perquè el mestre Martorell sempre està provant coses noves, i estem molt orgullosos que hi haja més gent, companys nostres, que els agrade eixa forma de fer i ens imite, perquè això vol dir que és un bon camí. Encara que cadascú té la seua via, uns van més a la caricatura, altres a formes més modernes, altres a més lineals... Anaveu buscant un estil definit o pel contrari va sorgir...? Va eixir així, cada any innovem coses i poc a poc van eixint a base de treball. Quins reptes té ara Pere Baenas? Tinc il·lusió en fer la foguera de l’Ajuntament d’Alacant però de moment estic treballant per a Carolinas Altas i estic molt a gust fent-los la foguera. Portem un ritme que no podem permetre’ns duplicar les dues coses. També per suposat està el primer premi d’Especial a València, que ara de moment no és possible per la falla de Nou Campanar. Ens doblen o

tripliquen en pressupost i per això només pots optar al segon premi. Considere que és important que hi haja un falla tan potent a València, perquè ara les falles d’especial van pujant poc a poc també els seus pressupostos. De moment cal tindre paciència i esperar a veure si canvia un any el tema i podem guanyar el premi d’especial, perquè seria l’únic artista que hauria guanyat a Alacant i València. Seria molt il·lusionant per a mi. Com està Gandia en qualitat de monument d’especial respecte d’altres localitats? Jo feia tres anys que no plantava en

C/. Maestro Gea Parc, 21 Real de Gandia Tlf: 96 286 28 58 www.afa-pvc.com 16

Pepito Gener 2008

Gandia, des de la falla del Carrer major que vaig plantar, però he guanyat en les quatres comissions que fan especial, i encara que els darrers anys pot donar la sensació que estàvem per darrere de Dénia o Alzira, ara crec que el nivell ja està equiparat en pressupostos, tot i que en Dénia hi ha més falles d’especial. Tens algun desig per a les falles 08? Que ens respecte la climatologia, que hi haja harmonia entre les falles i que s’animen tots a apostar un poc més pels monuments per nosaltres i per la gent que ve darrere.

Distribuidor oficial:


ENTREVISTA

Com va nàixer el “Pepito”

A

Ambtotsaquestos tosfactors factor encetemallòq queenun principis’havia viaplanificat ca comunaentrevista en del padrí. José osé Lloret al pare p de la criatura, c Jesús esdevinguéenuna esúsGarcia, cia,iqueesdevin un fluïda iapassionats conversaentredosgransconeguts cone apa preguntes. perlesfalles. alles. Quasinofeienfalta f pre Lesparaules raulesbrollavenunarere rer l’altra l’altr ambla seguretat etatd’aquellquienténdequè qu estàparlant. Si no, o, al temps. - Com va sorgir el Pepito? - J.G.: J.G El Pepito va ser una na encomanenc da del que llavors era el President de la Junta Local, Pep Lloret, que volia que les falles s’assabentaren del que es feia al sí de la Junta Local, de l’Executiva, més que res que la gent poguera fer-se resó

del que passava allí. De forma que em va encarregar fer una revista i demanar tres pressupostos per veure si la mateixa Executiva podia fer-se càrrec de les despeses de la mateixa, buscant unes propagandes que pogueren subvencionar-la. Es van presentar primer alguns pressupostos que no eren assumibles, de la primera idea d’un format A4 es va passar al A5 que és el que finalment va eixir, de la portada a color es va passar a les cartolines amb diferents colors, i eixe quart pressupost és el que es va acceptar. - El nom de Pepito, d’on ve, podeu explicar-ho? - J.G.: A la casa de la platja, al balcó,

El lloc, al nou Museu faller després d’una breu visita per totes les instal·lacions. El temps, qualsevol dia d’aquestes passades festes nadalenques. El motiu, “El Pepito”, la revista de les falles i de les falleres i fallers de Gandia i especialment, l’edició del número cent.

quan li vaig mostrar el darrer pressupost, que anava tot en blanc i negre i les tapes d’un color, es va posar a riure i em va contar l’anècdota de Sant Pere, de l’Alqueria. Diu que un home es va trobar un arbre i li’l va mostrar al retor dient-li: -“Este arbre me l’he trobat a la muntanya, i seria ideal per fer un Sant Pere”- . El retor li’l va encomanar al fuster i aquell, llevant fusta, llevant fusta, en va fer un que no era més alt de dos pams. Quan li’l va mostrar al retor, aquell va comentar: -“Volia un sant Pere, i m’ha quedat en un “Pedrito”. I jo li vaig dir a Pep, doncs nosaltres volíem un Sant Josep ben gran i també ens hem quedat amb un Pepito. I d’ací va eixir pràcticament el nom de la revista. Pepito Gener 2008

17


“Un membe de l’Assemblea va dir que eixa publicació “havia nascut morta”, i mira per on, no només porta ja 100 números sinó que té molt bona salut i s’ha convertit en una revista en color i moltes fulles”

-P.LL.: La gent el buscava, i jo per exemple sé que en la Junta es guardava un muntonet d’exemplars i a poc a poc crec que només ha arribat a quedar-se’n un o poc més. -J.G.: Del número 1 crec que només queda un exemplar.

- Pepe LLoret.: Jo li vaig dir que el nom de Pepito no m’acabavad’agradarperquè no volia que s’identificara amb el meu nom, ja que a mi molta gent em diu així, però a la fi les explicacions que em va donar Jesús em van convéncer i es va quedar eixe nom. Per altra banda va haver un membre de l’Assemblea d’aquell temps que va dir que eixa publicació “havia nascut morta”, i mira per on, no només porta ja 100 números sinó que té molt bona salut i s’ha convertit en una revista en color i moltes fulles. De manera que aquell auguri afortunadament no s’ha complert. J.G.: En algun moment algú va voler canviar el nom de Pepito però més que res per desconeixement d’on venia el nom, però quan explicaves d’on provenia sempre es quedava el nom original. Ara s’ha tornat a recuperar el nom amb tipografia gran, i això ha de servir per a que la gent sàpiga d’on ve el nom i per què es va posar.

FOTO: SALVA GREGORI

P.LL.: La veritat és que l’origen va ser eixe i la intenció era que les falles col·laboraren en totes les activitats que fan i que es reflectiren en la revista. No obstant, ara el Pepito porta endavant una

18

Pepito Gener 2008

-P.LL.: En guardàvem un muntonet de cada número. Jo també en tenia tres o quatre i de tots eixos només me’n queda un, perquè me’ls demanaven. Dels altres sembla que en tenim més però el primer pràcticament ha desaparegut. Quasi és una peça de col·lecció!

tasca extraordinària, amb informació que no pots trobar en altre lloc, perquè el Foc i Flama fa un resum de l’any, però molt justet perquè no pot portar més coses, i el Pepito és la vida de les falles durant tot un any. -J.G.: Jo voldria afegir respecte dels continguts que sí que serveixen sobre tot per fer un recorregut històric del que ha passat al llarg del temps a les falles. -Tenia una certa periodicitat o anava eixint quan podia? -P.LL.: Anava eixint quan podia ser; al voltant de dos mesos, amb més o menys fulles, però al cap de l’any es publicaven quatre o cinc números. Demanàrem col·laboració amb els dibuixos a Vicent Mengual de la falla Grau, que es va brindar de seguida i va ser qui va il·lustrar totes les pàgines. -I quan el repartíeu a les falles, l’acceptació de la gent...

-Jesús era el responsable però, el president feia una espècie de revisió, miradeta o deixava treballar? J.G.: La veritat és que jo vaig tindre molt bona acceptació per part de Pep perquè em va donar completa llibertat, amb la condició de que fóra cosa de falles i no faltàrem al respecte a ningú. Vaig buscar primer que res la col·laboració per als dibuixos, com ja ha explicat Pepe abans, i en cada Pepito tenia un sentit: un era el pepito faller, el pepito trucaor... Després estava el Pepito poeta, el Pepito cultural...i l’única cosa que tenien igual era la cara. Una vegada va començar a haver-hi col·laboracions vam anar llevant dibuixos. Jo els conserve tots i crec que alguna vegada es poden aprofitar per a una exposició, per a una altra publicació... -P.LL.: Ell està de testimoni que en cap aspecte ha tingut mai ninguna trava, per dir-ho així. ni quant al contingut, ni ortogràficament. Ell em va dir: -“Jo tinc el meu modo d’escriure, amb mi no has de tindre ningun problema.”- perquè ací cadascú sap on es penja el cresolet.


Jo sempre li he agraït la seua activitat en eixe aspecte.

Rubio” ara?”- perquè la portada és la mateixa cartolina d’eixos quaderns que havien utilitzat tant les escoles i el mateix coloret i tot!

-Hi havia bona sintonia... -J.G.: Amb el Pepito sols no, també amb el Foc i Flama, encara que alguna vegada em donava algun esglai i m’enviava algun espia, per veure el que feia, sobre tot els primers anys que encara no et coneixen, no saben el que fas... Però en realitat he tingut sempre molta llibertat per a fer el que volia en el Pepito. Quan creava una secció nova, mai m’ho ha criticat, sempre m’ha aconsellat. -Pel que digueu, el procés d’elaboració era exclusivament de la persona que el portava. -J.G.: Nosaltres ho fèiem tot. -P.LL.: Les propagandes, teníem algú en la Junta que ens ajudava i entre tots, uns més, altres menys, aportàvem el que podíem. De vegades cobríem el pressupost, altres no aplegàvem. Ens fallava algú sempre, però en fi... -No era una font d’ingressos per a la Junta? -J.G.: No es podia guanyar diners. Ens venia justet, inclús recorde que quan es va canviar el format a un més gran, tampoc podia ser deficitari, no els podia costar una pesseta a les falles. Va ser l’aleshores delegat de cultura qui va haver de buscar-se els ingressos per a dur endavant eixe canvi. -Algun dels Pepitos dels inicis va resultar curiós o polèmic? -J.G.: Fins i tot al punt de perdre propagandes. Jo me’n recorde d’un reportatge sobre la mort de Joan Fuster i al costat justament vaig posar la propaganda d’un a qui es veu que no li agradava molt esta persona, no la va pagar i la va llevar de la revista. Però en general el Pepito no creava polèmica. -P.LL.: No, perquè els escrits en el Pepito no tenien ninguna línia polèmica, perquè o eren coses de falles, o eren coses que tenien més o menys gràcia en quant al seu contingut. El primer Pepito per exemple, que no sabíem per on pegar, hi ha algunes fulles en les què vam posar els escuts de les falles que hi havia en aquells moments, els components de l’assemblea i tot això. Va ser el primer i no deixa de ser curiós.

-El Pepito nº1 s’assembla molt als famosos quaderns Rubio de l’escola... J.G.: Així m’ho van dir: quan vam anar a les falles a repartir-lo, hi havia gent que deia: -“Xé, jo ja no vaig a escola, a mi per què em dones el “cuaderno

-P.LL.: Per exemple en el número 5 és indicatiu del I Festival Musical Infantil que es va fer. Té valor històric. J.G.: Això va ser el 1991 i estan els resultats, una xicoteta història, les falles que van participar, que van ser 14; els premis, un total de 5; inclús en el Pepito cotilla apareixen les entrades que van vendre cada falla. I també està la cistella de Nadal... Cada any acomboiàvem una casa comercial que ens regalava una cistella i aquell que tenia el número (cada Pepito tenia un número de tres xifres) que coincidia amb l’acabament de la loteria del dia 22 de desembre, se l’emportava. Així també era una forma de que no es quedara al casal. I allò que era obligat i que després s’ha deixat de posar eren les actes de les Assemblees. Sempre es publicava un resum en la revista. Això era una cosa que estava marcada, eixien totes. Quan

Quan li’l va mostrar al retor, aquell va comentar: -“Volia un sant Pere, i m’ha quedat en un “Pedrito”. I jo li vaig dir a Pep, doncs nosaltres volíem un Sant Josep ben gran i també ens hem quedat amb un Pepito. les actes ja van començar a arribar a les comissions de forma més fluïda, doncs es va decidir suprimir eixa secció... I així tot un munt de comentaris, d’anècdotes que van retornant a la memòria a mesura que la conversa es torna més tranquil·la i informal i que nosaltres no podem reproduir integrament per la seua extensió. Records d’una història que amb aquest número arriba al número cent i que els mateixos creadors s’encarreguen de mostrar-nos amb l’orgull i la certesa d’aquell que sap que ha realitzat un gran treball. Arriben a indicar-nos, amb tot el dret del món, el camí a seguir a partir d’ara, consells que nosaltres valorarem com es mereixen perquè cent números no són qualsevol cosa. Gràcies a tots dos. Pepito Gener 2008

19


De nou, el Pepito número 1 Ja ha passat molt de temps des de que aquell 11 de novembre de 1990, aquesta revista veiera la llum per primera vegada. I per diferents raons, com per exemple, que ja han passat quasi divuit anys, que les coses de vegades es perden, que ara està considerat com una peça de col·lecció o com se sol dir, per demanda popular, hem considerat bastant interessant reproduir aquell primer número íntegrament. Així, en les pàgines centrals de la revista, tenen les setze fulles, amb portada inclosa,

20

Pepito Gener 2008

de què constava aleshores el Pepito. Poden separar-les, retallar la publicitat i tornar-les a grapar i així disposaran d’una edició facsímil que pot resultar com a mínim, curiosa. Hi haurà qui farà un estudi complet de la revista, tot i comparant aquell número u i alguns exemplars de cadascuna de les èpoques successives, així com qui se’l guardarà com record... això ja sincerament, és cosa seua. Una altra possibilitat podria ser no separar-lo i així guardar en una mateixa revista dos números, l’1 i el 100. Facen el que facen estarà ben fet i com diuen, si vostés estan contents, nosaltres, pagats.


Pepito Gener 2008

21


22

Pepito Gener 2008


Pepito Gener 2008

23


24

Pepito Gener 2008


Pepito Gener 2008

25


26

Pepito Gener 2008


Pepito Gener 2008

27


28

Pepito Gener 2008


Pasqual Molina Faus Delegat de Cultura del 1997-1999

- Com es fa càrrec vostè del Pepito? - Al més de maig de 1996 sóc nomenat responsable de l’Àrea de Cultura de la Junta Local Fallera de Gandia. Dins de les obligacions del càrrec estava la de les publicacions de la J.L.F.: El Foc i Flama i el Pepito. -Quant de temps ha estat al front de la Revista? -Vaig ser el seu editor des del número 47, que aparegué a novembre de 1996, fins al número 61, que va aparèixer a juny de 1999, moment en que deixe Cultura i em faig responsable de l’Àrea d’Informació de la JLF. -Quines són les innovacions o canvis que va introduir? -Van ser moltes. Respecte al continent i al contingut. Tal com explicava en l’editorial del primer número vaig intentar recuperar l’esperit amb el que havia nascut la revista set anys abans, de les mans de Jesús Garcia i que les dificultats econòmiques i tecnològiques havien dificultat en el seu moment. Vaig voler convertir el Pepito en un Sant Josep, a l’inrevés de l’anècdota que determinà el seu nom. Respecte del continent, variàrem el format, adoptant una caixa de 29,5 x 21 cms. La portada i contraportada eren de cartonet. Realitzàrem, cadascun dels tres

30

Pepito Gener 2008

Recuperar l’esperit anys, una base fotogràfica de la mateixa i fent una tirada de cinc mil exemplars, deixant una finestra per a la foto que identificava cadascun dels números que eren de mil exemplars. Tenia 24 pàgines en paper couché, quasi totes elles, escrites a doble columna. Respecte al contingut , canviàrem el nom. Passà a denominar-se Revista LES FALLES DE GANDIA. Òrgan d’expressió oficial de la Junta Local Fallera de Gandia. Portava com a subtítol “Pepito” (nom que no vaig voler que desapareguera mai). Epoca II. Any VII- VIII -IX. Mantingué l’esperit inicial de ser l’element de connexió amb el món faller gandià. Es va convertir en un magazine dels actes oficials fallers i de les activitats falleres. Continuà recollint les actes de les assemblees generals. Impulsà la recuperació de fotografies antigues amb “Les falles en el record” i va iniciar un arxiu personal (biogràfic i fotogràfic) dels principals fallers gandians en actiu amb el “Qui és qui”. Per a desesperació de Gràficas Aparisi introduírem en cadascun dels números infinitat de fotografies de l’actualitat fallera en un moment en què la tecnologia digital encara no funcionava i havia que dependre d’un laboriós procés d’escàner. -De quina part del seu treball està

més satisfet? -Crec que la Revista en aquest període de tres anys es va convertir en l’única publicació específica de les falles que hi haurà en les hemeroteques per a conèixer les imatges i les paraules de tots els protagonistes de la Festa d’aquella etapa. Estic, a més a més, satisfet d’haver rebut (la Junta Local Fallera de Gandia), en 1999, el premi Carceller a la Iniciativa Editorial de la revista Pensat i Fet, degana de les publicacions falleres valencianes, per les edicions del Foc i Flama i de la Revista Falles de Gandia, així com per la publicació del llibre commemoratiu del Cinquantenari de la J.L.F. -Què li agradaria que s’incloguera al Pepito a partir del número 100? -La meua desconnexió actual del món de les falles m’ha fet perdre perspectiva per contestar aquesta qüestió. Les possibilitats de la fotografia digital permeten hui una comunicació tan àgil com el Gesmilet que es pot rebre d’immediat i cobreix una part de la meua idea per a la revista. De qualsevol forma, i aprofitant totes les possibilitat editorials actuals la revista hauria de ser fidel a la seua filosofia inicial, permetre el contacte de les autoritats falleres amb les falles i amb l’entramat social ciutadà.


Xavier Estruch Lúcio Delegar de Cultura del 2000-2002

No m’agraden els anònims - Com es fa càrrec vosté del Pepito? - Em faig càrrec del “Pepito” degut a la meua incorporació a l’executiva de la Junta Local Fallera, que presidia el bon amic Tomàs Femenia, com a Delegat de Cultura en juny de 1999. - Quant de temps ha estat al front de la revista? - Vaig estar al front del“Pepito”durant tres anys, des de juny del 1999 a juny del 2002. En aquests anys s’editaven tres revistes per any, aproximadament. No era un treball d’una persona, sinó de l’Àrea de Secretaria i Cultura, en la que tots aportàvem el que podíem. - Quines són les innovacions o canvis que va introduir?

- El contingut bàsic eren les informacions en les que hi participaven totes les comissions gandianes (sopar de germanor, paelles, Ligorio, festival, premis, etc.), notícies del seguiment dels actes de les FFMM, algun article d’opinió, les falles de nova creació –Parc Alqueria Nova i Serpis-, un apartat de Falles en el record en el que anàvem recuperant fotografies antigues-algunesd’ellesdesconegudes-, les actes de les assemblees, etc. Seguírem la línia encetada per l’anterior Delegat de Cultura, Pasqual Molina. Canviàrem la maquetació interna. Les portades en totes les revistes de cada any eren les mateixes –no hi havia diners per a més- foren una excel·lent col·laboració desinteressada del fotògraf Jesús.

De quina part del seu treball està més satisfet? -Satisfet n’estàs sempre ja que el treball eraquantiós,encaraqueelpressupostmenut. La tasca era fer arribar a les falles i a la resta de la ciutat, la informació que generàvem en tots els actes multitudinaris i interns de la JLF. - Què li agradaria que s’incloguera al Pepito a partir del número 100? -A partir del número 101, el “Pepito” deuria seguir el camí d’informar a la societat gandiana de les nombroses activitats que realitzem les falles. En una revista oficial a mi no m’agraden els anònims, crec que els articles d’opinió deurien signar-se per l’autor.


Telmo Gadea Boix Delegat de Cultura del 2003-2005

Els canvis van ser progressius - Com es fa càrrec vosté del Pepito? -En la darrera legislatura de Tomàs Femenia, em van proposar fer-me càrrec de l’antiga Delegació de Cultura. Abans de la posada en marxa de la Federació, hi havia altre organigrama i la mateixa persona s’encarrega del Ligorio, Foc i Flama, publicacions etc... i per tant del Pepito. Però cal recordar per ser justos, que una persona s’encarrega d’una activitat, però sense el recolzament d’altres no es podria dur a bon terme: pense en la gent que gestionava la publicitat, que contractava impremta i distribució, dels que col·laboraven fen fotografies, redactant articles ... - Quant de temps ha estat al front de la revista? -Durant els tres anys de la legislatura. - Quines són les innovacions o canvis que va introduir? -Els canvis van ser progressius. La idea era incloure seccions que li donaren

32

Pepito Gener 2008

els continguts que pot tindre qualsevol revista. Fer-la semblant a una publicació quotidiana del quiosc. Vam incorporar les “Cartes al director”, una “Vinyeta còmica”, una secció d’opinió que signaven fallers significatius, una pàgina de solidaritat amb altres associacions... però sense perdre allò que el Pepito era: una revista fallera. L’aposta final d’aquells anys va ser dotar al Pepito de color i un aparença física i de maquetació més moderna. Es va aconseguir açò gràcies a Gente de la Safor, especialment a Marta Sambrizzi, que va confiar en fer un producte més interessant. No es va escatimar lluint el Pepito: portades i fotografia a color, publicitat de més qualitat, més quantitat de pàgines, més tirada, i, fins i tot, la possibilitat de fer més números al llarg de l’any. - De quina part del seu treball està més satisfet? -Estic satisfet de que era una publicació serena. La pretensió era de millora constant, per tal de mantenir informats als fallers, i

per què no, donar-los un lloc d’expressió. Una revista sense voluntat de polèmica, una revista equilibrada. A més, em consta que la gent la llegia, no sols la fullejava. Les fotografies no eren l’únic punt d’atenció. Al rebre comentaris de qualsevol caire al respecte, m’adonava que sí que es llegia en profunditat. - Què li agradaria que s’incloguera al Pepito a partir del número 100? -El Pepito, com tots els aspectes de les falles, s’ha d’adaptar als temps. Pense que la missió del Pepito ja no és informar. Ara els nous recursos audiovisuals i d’Internet cobreixen eixa parcel·la. Ens possibiliten conèixer les notícies en temps real, el que és un autèntic luxe. Aquesta opció fa alguns anys no era tan senzilla. El Pepito no pot competir amb eixa celeritat, no és un format instantani: necessita preparació i organització. Aleshores, pense que hauria d’orientar-se cap a la reflexió, la història, el reportatges etc... i deixar la notícia recent per a altres formats.


Miquel Pérez Peiró Vice-President de Comunicació del 2006-2008

En falles està tot inventat - Com es fa càrrec vosté del Pepito? -De rebot. Quan entre com a Vicepresident de Comunicació em trobe que restava encara un Pepito de l’anterior JLF i aleshores, la meua àrea devia afrontar aquest repte. Traure l’últim de l’època de Tomàs Femenia i els nous de Jesús Garcia. Consideràvem que teníem un mitjà a l’abast de tots els fallers que estava un poc en desús, que restava pels casals. Una cosa he de dir, des de que assumí la direcció de El Pepito, no he tingut mai un entrebanc ni una censura a l’hora d’escriure o traure un article, i això m’ha donat llibertat per crear opinió, debat, i tanmateix rebre crítiques. -Quant de temps ha estat al front de la revista? -He estat en vàries etapes. La més coneguda ara, pel càrrec i la direcció, ha estat des de Maig de 2005 fins ara, Gener del 2008. No obstant, he estat des de que va nàixer donat que el seu creador Jesús Garcia

sempre ha comptat en mi, (1990 a 2002) des de la secretaria i, posteriorment amb els responsable de torn (Pasqual Molina, Xavi Estruch o Telmo Gadea), col·laborant en la mesura de les meues possibilitats. -Quines són les innovacions o canvis que va introduir? -No crec que haja introduït res nou. En falles està tot inventat, per molt que li pese a algú. Es poden millorar les formes, la tècnica, la impressió, la fotografia, el color, el gramatge, tot... va en consonància amb el temps. Sols una forma de treballar distinta on tot, des de fotografies als textos ix de l’Àrea de Comunicació, tret d’alguna que altra col·laboració. -De quina part del seu treball més satisfet? -Satisfet d’haver-li donat un altre caire, una nova vida, aprofitar la cojuntura de Gente de la Safor i poder fer un producte més atractiu. No obstant, no em penediré mai

d’haver introduït la crítica sota els articles bé d’opinió bé de col·laboració. Sempre li estaré agraït a qui un dia em va demanar escriure sota el nom de “El Perdigó” i al seu germà “El gafarró”. Tenien raó, mai en tan curt de temps havien estat tant qüestionats tots dos personatges. Més que una satisfacció, una gratificació a la feina desinteressada. -Què li agradaria que s’incloguera al Pepito a partir del número 100? -Va a gustos. No m’agradaria que s’allunyara del faller pla, tot i que és una festa eminentment cultural. S’hauria de barrejar les firmes cultes i prestigioses amb el faller de casal o blussó. No hi ha que perdre mai els orígens i, de quan en quan, mirar cap enrera perquè de vegades, solem (i ho dic en primera persona), solem perdre el rumb i deixar a anys llum a les pròpies comissions falleres que són a la fi, el motor i la culpa de que nosaltres estiguem ací. Tot el que s’incloga, serà ben rebut i li desitge llarga vida al nou Pepito.

Pepito Gener 2008

33


34

Pepito Gener 2008


OPINIÓ

“Pepito” la història continua Marta Sambrizzi, Directora de Gente de la Safor Editorial S.L.

Era un dia de l’estiu del 2004 quan Tomàs Femenia i Telmo Gadea arribaren a l’oficina de Gente de la Safor Editorial a proposar-nos un projecte: - “En la Junta Local som pocs per a la quantitat d’activitats que estem generant i no volem ofegar més a la gent per a poder traure el Pepito endavant”- . No és tractava tan sols d’escriure’l, s’havia de maquetar, controlar la imprempta, finançar-lo amb publicitat i, finalment, repartir-lo. Per això havien pensat en una empresa externa perquè es fera càrrec de tota aquesta activitat i aconseguir així que la revista no tinguera cap cost per a la Junta. Al mateix temps podrien seguir comptant amb un òrgan oficial que transmetera el pols faller de la ciutat. -“Per a nosaltres és una miqueta complicat, el volem fer però no tenim els mit-

jans humans ni econòmics per a treure’l endavant. Estudieu la nostra proposta i a veure si ho resolguem.”- afegí Femenia, aleshores President de la JLF. Així va nàixer una nova etapa del Pepito. Amb gran il·lusió, aquesta empresa acceptà el repte. Una nova maquetació per adaptar-lo a les noves tendències. Es va introduir la portada a tot color, a continuació s’incrementà el nombre de pàgines i posteriorment s’amplià el repartiment. De la mà de Telmo Gadea, Pepe Más i Miquel Pérez, aquest projecte ha anat creixent a poc a poc. S’han introduït entrevistes, reportatges i opinions d’interès. Ells han estat el nostre contacte amb el món de les falles i tots plegats, continuem creixent. En aquests anys la revista ha passat definitivament

a editar-se a tot color i ha augmentat la paginació. En aquesta nova etapa que ara s’inicia, es canviarà la idea de donar la informació. Cal recordar que el Pepito naix de Jesús Garcia per difondre les notícies que generaven els fallers i que no tenien repercussió. Ara, amb la proliferació d’emissores de ràdio, televisions i mitjans escrits, el dia a dia del món faller està més que cobert. Per això, junt a les àrees de Cultura i Secretaria de la Federació de Falles de Gandia, intentarem donar-li un altre aire al nou Pepito a partir d’aquest mateix número. No sols en maquetació, sinó també en continguts i aconseguir que aquesta revista siga una finestra d’opinió i de notícies que aprofundisca en la vida d’un dels col·lectius més importants de la ciutat.

Empresas: P. Germanías, 82 - Gandia - Rep. Argentina, 30 - Tel. 96 296 59 91 - Gandia Tienda: Carretera Gandia, 6 - Oliva

Pepito Gener 2008

35


Cloenda de la IV Mostra de Teatre Ligorio Ferrer

El passat 9 de desembre va tindre lloc la cloenda de IV Mostra de Teatre Ligorio Ferrer amb la representació de l’obra El metge a garrotades, de Molière, per part de la companyia Tramant Teatre, que van fer molt agradosa la primer part de l’acte. Amb la presència del Sr. Alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, dels regidors delegats Toni Durà i Néstor Novell i de les dues Falleres majors de Gandia, Àngela Bataller i Alba Garcia, així com del President Jesús Garcia i membres de l’Executiva, els diferents grups que han participat en aquesta Mostra i públic en general van assistir al lliurament dels premis que anualment atorga la Mostra com són el Premi de la Millor utilització de la Llengua, que va recaure en el Grup Marabú Teatre, i el Premi a la Millor Interpretació que enguany substituïa al del millor muntatge que es va lliurar l’any passat. Respecte d’aquest darrer les nominacions van ser per a Soledad Herrera i José Jordán, del Grup Marabú Teatre,

Pepa Rovira, del grup M de Màrtirs i que s’estrenava en l’activitat teatral, i Dolors Palonés i Paola Castelló, que pertanyen al grup Comuna Gàbia Teatre. El premi va recaure en Paola Castelló, pel seu personatge Anna 70 en l’obra 70 Grams, d’Ignasi

Moreno, obra que van estrenar a la Mostra i va guanyar el Premi Micalet de teatre el passat novembre de 2006. Es dóna la circumstància que aquesta pot ser la darrera edició de la Mostra de Teatre amateur que es represente al Teatre del Raval, on fa més de 12 anys que es realitza de forma consecutiva, per la construcció de la nova sala de teatre del Museu Faller. El Vice_President de Cultura, Josep Lloret, va demanar al Sr. Alcalde una major implicació de la ciutat amb el teatre amateur i la posada en marxa del projecte de l’Escola Municipal de teatre, a fi de donar resposta a totes les inquietuds i necessitats que tenen els grups de Gandia pel que respecta a la seua formació en els diferents camps de les arts escèniques. Igualment es va anunciar la possibilitat de traslladar les dates de la Mostra deTeatre fins al mes de juny o juliol, en funció del que decidisquen els representants dels grups en properes reunions.

Pepito Gener 2008

37


Has escoltat l’emissió de hui?

Que si ha estat bé, que la d’ahir va estar millor,comsen’hanpassat,quejaveuràs quanposenlameua,eixediasabranels de la falla de... Tots els anys els mateixos comentarisidiscussionsnoméscomencen aemetre’saquestesxicotetesobresdeteatre radiofònic. I és que això són , ni més ni menys,lesemissionsfalleres.Ésmés,arribaríemadirquealgunesd’ellessónvertaderes obresd’art,tantperlaseuaqualitatliterària id’interpretaciócomperlacomplexitatde la direcció i realització.

21 hores. Ja són tots a l’estudi. Després d’uns primers assajos en els què el director ha distribuït els papers, arriba el moment de l’ultima prova. Una curta intervenció de cada un per a situar-se en la trama i en breu començarà la gravació.

P

erò,comarribaalsseusreceptorsaquest treball dels fallers? Hi ha qui pensa, equivocadament, que és molt senzill gravarne una. –“Total, s’ajunten quatre amics als estudis de l’emissora; diuen quatre animalades; critiquen a quantes més falles millor; ataquen un poc als polítics de l’ajuntament, i assumpte resolt”-. Siga dit en veritat, que conten algunes llegendes falleres, que s’ha donat el cas d’algunes comissions que s’han posat davant dels micròfons i a la pregunta de: -“I ara què diguem?”- han gravat el que bonament han pogut. O el d’aquella altra 38

Pepito Gener 2008

que una vegada a la ràdio afirmava: -“Ens han demanat que vinguem ací i ara ens diran què hem de fer.”- La veritat és que són això, llegendes. O no? Hui en dia la gent s’ho treballa molt i l’avanç dels mitjans tècnics ha ajudat i prou a millorar el resultat final. El procés de creació d’una emissió fallera comença amb un guió més o menys elaborat, encara que com en el teatre, sempre hi ha lloc per a la improvisació; el delegat o director busca un bon elenc d’actors; es tria la música adient,

a més a més d’uns bons efectes especials i, amb il·lusió i hores de dura feina, s’obté un resultat excepcional. Més que explicar-ho detalladament, hem volgut fer un recorregut fotogràfic de la gravació real de l’emissió de la falla del Prado d’enguany. I per què el Prado, precisament? Doncs perquè tenen el número u i ha estat la primera en ser emesa enguany. Així mateix volem agrair-los que ens permeteren molestar-los un poc aquella nit. Gràcies per tot.


23,30 hores.

22 hores. Després de les darreres indiccions del director, la gravació ha començat. Els personatges van succeint-se. Interrupcions. -“Si tot va bé no parem fins a...”-. Els nervis juguen males passades (no som professionals) però la història avança.

23 hores. Ja portem gravades moltes seqüències. Algunes d’elles s’han hagut de repetir per a què quedaren perfectes. Ningú s’alça del seu seient haja d’actuar o no, perquè no volen perdre’s cap detall. Estem al punt més interessant de la nit.

És el moment dels efectes especials. Una lluita a mort entre dos espadatxins que han canviat les seues espases per dos ganivets. El radiooient ni se n’adonarà de la diferència. És la màgia de la ràdio i de les nostres emissions. Tecnologia punta amb els últims avanços científics.

El director ha donat el vist-i-plau i per fi ha finalitzat la gravació de les veus. Tots estan cansats però contents. Desitjarien poder escoltar-la sencera ara mateix però, açò encara no s’ha acabat!

24,00 hores.

De les 24:15 fins a ... Mentre els actors se’n van a descansar, al director-realitzador i al tècnic de la ràdio encara els queda molt de temps per davant de dura feina, possiblement, hores. S’ha d’acoblar les veus, la música de fons i els efectes. I el que és més important: la gravació no pot passar de vint minuts. Un gran esforç que veurà la llum el dia de la seua emissió.

24,15 hores.

Calendari d’emissions falleres Gener

Febrer

Prado 7 Raval 11 Crist Rei 14 Serpis 18 Lluís Belda 21 Grau 23 Jardinet 28 Corea 30

Vila Nova 1 Escoles Pies 4 El·líptica 6 Roís de Corella 8 Benipeixcar 11 Rep. Argentina 13 Màrtirs 15 Major i Passeig 18 Beniopa 20 Mercat 22 Alquería Nova 25 Fed. de Falles 27

Data d’Emissió: Dilluns, Dimecres i Divendres Horari d’Emissió: de 12.30 a 12.50 h. i de 19.30 19.50 h. Contacte Gravació: Javier Lledó (Ràdio Gandia SER al 96.287.76.61) Observacions: Si alguna falla es retira del concurs, cal avisar en antelació be per teléfon o correu electrónic a Miguel Pérez (miguel@miguelperez.info) o a Carmen Berzosa (comunicacio@falles.org) 69.69.101.89 ó 610.416.535.

Pepito Gener 2008

39


Denou

40

Pepito Gener 2008


D

Denou. Un nom com a poc, curiós per a una escultura. Quatre i mig d’alt per quatre metres quadrats. També la grandària dóna que parlar. Valorada en uns 6.000 euros... Un 28 de Desembre i com és tradició ja a la Federació de falles, inaugurem l’escultura que ens regala l’empresa constructora del edifici del museu, Coesmi. Una obra que en primer terme i després de molts esbossos va presentar l’amic Josep Basset junt a un altra idea que quedà descartada, però que es pot observar al pati interior del local “El sospir de Carmesina”, on el propietari ha volgut exposar-la. Denou es un 19 fusionat amb una “M” de març, el mes on acaba i comença tot. Un procés de creació a València on es troba l’empresa que disposa del material que l’autor necessita. Un trasllat en camió un dia abans de la seua inauguració

i la grua per poder muntarla al lloc on s’ha construït la peanya de formigó. Un espai en el què s’estudia fins i tot, la reixa que l’envolta per tal de no contaminar la visió d’aquesta i es canvia a tot el frontis del edifici. El dijous 27, a les 12:00 més o menys, es posa l’escultura al seu lloc, pren posició al seu setial on presidirà des d’ara endavant tots els actes fallers que a l’edifici es realitzen. Nervis, ordres de l’autor a l’home de la grua al més pur estil del dia 15 de març, és la feina que es realitza al voltant de la plantà de Denou. Ho tenim tot al lloc i segur que demà podrem presentar-la. Però, com amaguem aquesta escultura, per tal de fer la presentació oficial? Tot passa per un braç automàtic que alce la tela en polsar un botó. Com totes les inauguracions que es precien, està tancant-

se a última hora, es més, el mateix dia de l’acte l’equip de neteja estava dins de l’edifici, en el moment que estava l’acte començat, acabant de rematar per poder oferir la jornada de portes obertes, que va tindre lloc al termini de veure oficialment al seu lloc el nostre Denou. Pren la paraula el sotssecretari de la Junta Local, Jacobo Reig, amb la presència de les autoritats municipals, el president de la Junta i membres de l’executiva, les Falleres Majors Àngela i Blanca, presidents de les diferents comissions, el constructor de l’edifici i l’escultor. Tot seguit i després d’una xicoteta introducció pren la paraula l’autor Josep Basset que ens explica que és i com ha aplegat a ella. Moment esperat... Alcalde, Falleres Majors i Salvador Micó, constructor, polsen el botó que fa alçar-se la tela

blanca que cobria l’escultura. Invasió de fotògrafs, càmeres de televisió i altres mitjans de comunicació... Aplaudiments i comentaris generals al respecte... Ens parla Xabi Blasco en nom del Grup Coesmi. Torn de paraula del president de la Junta que agraeix el regal i l’esforç realitzat. Tanca l’acte l’alcalde, el senyor Orengo. Obrim les portes de l’edifici i la comitiva encapçalada per les autoritats recorren totes les estances, els espectadors seguim les petjades d’ells i ho visitem tot. La nostra casa com a fallers va prenent forma. Inclús, ja està el mobiliari als despatxos, color crema els seients i les taules, de color clar. Un 28 de Desembre més a les falles i un acte més complit...una escultura, Denou. Un nom que vol dir... Nou? 19? Una altra vegada?...

Hall i cafeteria del museu

jbarber@asesoriaweb.com

Auditor Censor Jurado de Cuentas R.O.A.C. nº. 15.102 Asesor Fiscal RE.A.F. nº3.672 Carrer Forn 1, 3º- Gandia Tel.: 96 286 92 12 Fax: 96 296 56 48 - Móvil: 607 607 706

jbarber@ncs.es

Pepito Gener 2008

41


Campionat de Truc Juvenil Mixte El passat 22 de desembre de 2007, a la seu de la Junta Local Fallera, al carrer Pellers, va tindre lloc el campionat de Truc Juvenil Mixte, organitzat per l’àrea de festes de la Federació de Falles i patrocinat pel Grupo Óptico +Visión. Aquesta categoria de truc, comprén els joves que no tinguen 19 anys complits abans del 20 de Març, de l’any corresponent a l’exercici faller en curs i que competeixen per aconseguir un desitjat banderí per a les seues comissions. Per aquest motiu, la il·lusió i l’emoció dels participants estaven assegurades. L’esdeveniment va comptar amb la presència de les Falleres Majors de Gandia, Àngela Bataller Palmer i Alba García Lo-

42

Pepito Gener 2008

rente que, acompanyades pel President de la Federació, Jesús García Cànoves, van comprovar la gran expectació i el bon ambient que es vivia. Les 13 falles que van participar al campionat, es van dividir en 4 grups de la següent manera: Grup A: Plaça Prado, Sant Josep-Raval, Crist Rei. Grup B: Corea, Jardinet, Vila Nova. Grup C: Plaça El·líptica, Roís de Corella, Benipeixcar. Grup D: República Argentina, Màrtirs, Plaça Mercat, Parc Alqueria Nova. Les primeres partides del campionat van començar a les 9:30 hores del matí, descansant primer per esmorzar, i més

tard per a dinar i reprenent-se al voltant de les 16 hores de la vesprada. Cal destacar la llavor desenvolupada per l’àrea de festes, que van estar pendents en tot moment, per aconseguir que el dia transcorregués de la forma més fluida i divertida possible per als jugadors, a pesar de ser una jornada maratoniana. El resultat parcial del campionat va ser: del grup A, la falla Crist Rei; del grup B, Corea; del grup C, la falla Plaça El·líptica i del grup D, la comissió Parc Alqueria Nova. Seguidament, entre aquestes falles, es van fer dues partides per determinar els enfrontaments que tindran lloc el dia de la final. Després de quasi 12 hores de com-


petició, a les 21:30 hores, finalitzaren les últimes partides, quedant Crist Rei 0-Corea 3 i per altra banda, El·líptica 1Parc Alqueria Nova 3. Per tant, les finals quedaven configurades així: - Per a primer i segon, les falles Corea i Parc Alqueria Nova. - Per a tercer i quart classificat, les comissions de Crist Rei i Plaça El·líptica.

Aquestes partides tindran lloc el dia 3 de març, dins de la setmana de les finals de jocs, junt a la resta de categories. També vàrem parlar amb l’àrea de Festes, que ens van valorar l’acte com a positiu, tant pel desenvolupament de la jornada, en la que no hi va haver cap incidència, com pel gran nombre de jugadors, ja que hi havien falles que van portar fins

a 6 jugadors, la qual cosa va facilitar que algunes partides s’avançaren. Per últim, ens comentaren sorpresos de l‘existència d’una gran cantera de jugadors de truc (tant femení com masculí) que existeix en les comissions falleres i l’alt nivell de joc que demostraren (malgrat la joventut dels participants). En definitiva, es tracta d’un joc que atrau tant a joves com a majors.

Pepito Gener 2008

43


L’informatiu: les falles en directe Per Carmen Berzosa Sorando, Cope Onda Naranja

L’experiència de fer per primera vegada uns informatius en clau fallera, ha estat sense cap dubte, tot un èxit. No sols per l’elevat nombre de falles participants, sinó perquè les dinàmiques marcades van ser acomplides. En un primer moment, quan es va plantejar per part de l’emissora la possibilitat de fer una mena de concurs, hi havia una sèrie de qüestions o objectius que ens interessava acomplir. Es tractava fonamentalment, de proposar a les comissions una activitat que permetera als fallers acostar-se al quefer diari dels periodistes radiofònics i que conjugara una sèrie de caràcters que defineixen clarament l’essència de l’esperit faller. És per això que una de les condicions era que el programa fóra en rigorós directe. La radio és directa, àgil i arriba amb facilitat a l’oient, però la tecnologia permet als professionals treballar de forma diferent, gravant les emissions i per tant perdent la frescura del directe. Era tot un risc, però estàvem segurs que les falles sabrien resoldre’l sense problemes. Altra de les bases era que el factor més important havia de ser la sàtira, la crítica i sobre tot que hi haguera una constant:

44

Pepito Gener 2008

mantindre un format d’informatiu original, partint de la base de que així totes les comissions tindrien les mateixes condicions i oportunitats. L’esforç de les falles va ser extraordinari i sobre tot es varen aconseguir els objectius. Totes van poder apreciar el millor d’un programa en directe, i també allò més complicat. D’altra banda, el nivell mostrat pel que fa a la crítica original, sense caure en la temptació d’acudir a l’insult, ha fet que una sola edició haja consolidat el concurs que enguany manté el format i l’únic que fa és ampliar els premis en nombre i dotació econòmica, per tal de recompensar, en la mida del possible, el que les falles aporten al món informatiu cada dia. Com li agrada dir al director de Cope Onda Naranja: tornar a les falles una mica del que elles ens aporten cada dia de l’any. El proper 31 de gener s’inicia la segona edició dels informatius, i sols esperem, que siguen més les falles que participen i que es mantinga el mateix esperit de l’any passat. No es tracta de fer dels fallers professionals periodistes radiofònics, sinó acostar la ràdio més als fallers.

CONCURS INFORMATIUS FALLERS 2008 FALLA Vila Nova Plaça Escoles Pies Plaça El·líptica Roís de Corella Benipeixcar Republica Argentina Màrtirs Carrer Major i Passeig Beniopa Plaça del Mercat Parc Alquería Nova Prado Marqués de Campo Sant Josep-Raval Crist Rei Benirredrà Serpis Lluís Belda Grau Sant Nicolau-Mosquit Exércit Españyol-Jardinet Sagrada Familia - Corea

DATA 31 Gener 1 Febrer 4 5 6 7 8 11 12 13 14 15 18 19 20 21 22 25 26 27 28 29

Data d’Emissió: Dilluns a Divendres Horari d’Emissió: de 13.40 a 14.00 i repeticions. Contacte Gravació: Carmen Berzosa (Onda Naranja Cope)


I ara, els curtmetratges Un Curtmetratge és una Producció Audiovisual o cinematogràfica que dura substancialment menys que el temps mig d’una pel·lícula de producció normal. Si bé no existeix una norma estricta, una possible classificació per temps podria fer-se d’aquesta manera: la durada dels curtmetratgesvadesdemenysd’unminut fins als 30 minuts. Les pel·lícules d’entre 30 i 60 minuts són mediometratges. A partir d’una hora de durada consideren llargmetratges. Els gèneres dels curtmetratges abasten els mateixos que els de les produccions de major durada, però a causa del seu cost menor se solen usar per a tractar temes menys comercials o en els quals l’autor té més llibertat creativa. Aquesta es la definició més tècnica del tema i possiblement, el plantejament més correcte a l’hora de començar a realitzar aquesta nova empresa que proposa la Fe-

La Federació de Falles convoca el primer certamen de curtmetratges a les falles de Gandia amb la col·laboració del grup Localia TV .

deració. Com tot en les falles, no parem d’evolucionar i com anem amb els temps que ens envolten, donem pas a l’actual totpoderós mitjà de comunicació que és la Televisió. Primer, ja fa alguns anys,

CONCURS CURTMETRATGES LOCALIA 2008 FA L L A PRADO M. DE CAMPO CRIST REI SERPIS GRAU JARDINET REP. ARG. MÀRTIRS

D ATA 14 GENER 21 GENER 28 GENER 4 FEBRER 11 FEBRER 18 FEBRER 25 FEBRER 3 MARÇ

Gala amb tots els curts 10 març

començàrem per les ones radiofòniques amb les emissions falleres, ara continuem amb les ones televisives i sols plantegem unes bases per participar i uns 5 minuts de creativitat de les comissions. Guionistes, càmeres, il·luminadors, productors, ajudants de producció i realització, muntadors, directors de fotografia... tots eixos noms que apareixen al final de les pel·lícules, eixos crèdits, passen a ser ara els nostres, els dels fallers. El tema? les falles; el temps? com hem dit abans 5 minuts; el premi? 1.000 euros; on podem veure els resultats? A Locàlia Gandia, que emetrà tots els curts per gaudir d’ells i el jurat, per avaluar-los. Ara tan sols ens falta escoltar el... Curtmetratge de falles! Pressa primera! Càmera dos! Escena, al casal de la falla. ACCIÓ!!!

Pepito Gener 2008

45


Dates d’interés

23 Gener Presentació Floc i Flama 31 Gener Lliurament explicacions dels llibrets

31 Gener Presentació originals premi millor article de llibret

31 Gener Presentació instàncies i documentació premi llibrets Generalitat

9

29 Febrer Inauguració Exposició del Ninot

1 Març

Premis Maquetes de Falles

3 a 7 Març Finals campionats de jocs 8 Març 8 Març

Lliurament Premis Literaris Nit d’Albaes

Febrer Pregó, Crida i Ball

15 Febrer Lliurament llibrets

14 Març Visita Preventori i Guàrdia Civil

premi Generalitat

17 Febrer Cavalcada Major 21 Febrer Lliurament de llibrets premi “Lluís Català”

24 Febrer Cavalcada Infantil 46

Pepito Gener 2008

4 Abril Gala de Teatre 5 Abril Premis Ecològics i sopar fi exercici 26 Abril III Mostra de Llibret de la Comunitat Valenciana


Nº 100  
Nº 100  
Advertisement