Page 1

LA FULIOLA i BOLDÚ JULIOL 2006

NÚMERO PREU: 3 E

103

L'espectacle del Segar i Batre XXVII edició


sumari

32 pàgines LA FULLA PELS NENS

PORTADA

PÀGINA DE L'ATENEU

- Caramelles - Diada de sant Jordi - Sortida cultural a Tarragona - 6a Trobada de colles del Caragol - Revetlla de sant Joan - Diversos cursos: sevillanes, ioga i gimnàstica - Recull fotogràfic de la 6a Trobada de colles del Caragol - Enquesta al club de bitlles de la Fuliola

CULTURA

pàg. 10 a 11

- Santiago Rusiñol

pàg. 20 a 21

ACTUALITAT

- L'espectacle del Segar i Batre XXVII edició

- Festa de la gent gran - Xerrada del PSC sobre l'estatut - Resultat referèndum estatut de Catalunya

BIOGRAFIES VISCUDES

- Gandhi pàg. 1

pàg. 22 a 25

CONSUM RESPONSABLE

EDITORIAL

- Aigua als ordis!

- A la Fuliola no tenim sala polivalent - Pròleg

pàg. 26 ELS CONTES DE L'ESPARVER

pàg. 3 - L'estany d'Ivars - Vila-sana pàg. 27 a 30

TRIBUNA

- XXVIII Festa del Segar pàg. 12 a 13

- Xile - Lourdes 2006 - 1 any després pàg. 4 a 7 ELS VIATGES DEL SOCI

- Berlin (I)

PÀGINA DE LES ENTITATS

LA LLUFA

- Les 9 diferències - L'efecte euro i resultats referèndum pàg. 30

- Només ens faltes tu - El nou estatut a la Fuliola - Festa Major del Roser de Boldú RACÓ DE POESIA pàg. 14 a 15 pàg. 9 a 10 - A mida

pàg. 32

Número 103 Juliol 2006 Època segona - Any XXI Premi Humbert Torres 1990 Redacció i Administració: Pl. Ajuntament, s/n 25332 LA FULIOLA (Urgell) a/e: lafulla@premsacomarcal.com

Impressió: Impre Art Dipòsit Legal: L-524-1982 Tiratge: 400 exemplars

( )ACPC Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Edita: Directora: Redactors:

Eva Pané Vidal Francesc Ricart Mercè Lluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número: CEIP Guillem Isarn Ramon Utgés Vila Carles Vila Duart Fundació Pública de la Diputació de Lleida Arnau Sebé Pedrós Mila la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Pàgina 2

INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS


editorial A LA FULIOLA NO TENIM SALA POLIVALENT Que La Fuliola creix i creixerà demogràficament és una cosa que salta a la vista. Però des d’aquesta editorial ens preguntem si els serveis del poble i especialment els culturals també creixen proporcionalment. Tenim sala polivalent a la Fuliola? Ràpidament ens ve al cap la sala de sobre el poliesportiu o alguna dependència de l’ajuntament. Doncs no, això no son sales polivalents. A la Fuliola no tenim sala polivalent. Una Sala Polivalent seria, tècnica, bàsica, funcional i espacialment: - un vestíbul amb serveis sanitaris (WC) i/o bar (superfície equivalent al 20% de la sala polivalent). - la sala polivalent amb escenari integrat o no (capacitat de 150 a 300 espectadors, entre 200 i 300 m2). - un/s magatzem/s per al mobiliari i equipaments diversos. - una sala annexa per a reunions i camerino. - uns locals tècnics. - Tot amb els corresponents accessos i serveis adaptats per a disminuïts i tot una sèrie de normes de seguretat i salut que complir. Però una sala polivalent és més; és l’equipament municipal per excel·lència, destinat a afavorir la difusió cultural i fomentar la cohesió social; essent el principal contenidor de les activitats socioculturals fomentades des de l’ajuntament o qualsevol entitat lligada al municipi. El 10 de octubre de l’any passat i des del Departament de Cultura de la Generalitat es va obrir el concurs públic per a l’accés als programes d’inversions en equipaments culturals en el període 2005-2007. (PEC).

“Cap municipi sense equipament cultural; cap equipament sense activitat; cap activitat sense públic” Aquest Pla d’Equipament Cultural proporciona una subvenció (entre moltes altres) de fins un 50% del pressupost per a la construcció o reforma de sales polivalents per a municipis amb menys de 15.000 habitants. El dia 26 de juny d’aquest any es va presentar davant la premsa un dossier amb els resultats de les adjudicacions. 232 equipaments nous o reformats, dels quals 159 son sales polivalents. En aquest dossier també apareix una relació dels municipis que gaudiran de la subvenció, ordenats per províncies. A Lleida són un total de 42 actuacions a 41 municipis. Per dir-ne alguns... els mes propers: Agramunt, Bellpuig, Camarasa, Golmés, Ivars, Linyola, Maials, Palau d'Anglesola, Tàrrega, Tornabous... I la Fuliola? Molts dels municipis que reben la subvenció ja tenen un equipament cultural més que envejable, i la Fuliola? És que no arriba el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l’ajuntament? O era molta feina realitzar la documentació necessària per omplir la sol·licitud d’accés a les subvencions. Com des de l’ajuntament es deixen perdre la inversió més gran en equipament feta a Catalunya? Des de aquesta editorial i malgrat el disgust inicial, volem fer una crida a l’esperança. Sala Polivalent potser no en tindrem, però encara podem disposar d’arxiu municipal, d’una biblioteca nova i en condicions o fins i tot un espai d’art. Com? Amb la segona fase del Pla d’Equipaments Culturals. Senyores i senyors, ens hem de posar les piles! Comentaris a: lafulla@premsacomarcal.com

PRÒLEG per Mila La paradoxa de l’existència és la de ser alguna cosa i, al mateix temps, no servir per a res. Clement Rosset

Núm. 103

Pàgina 3


tribuna XILE celebraran ! Des del mes de març, una Al 2004 vaig tornar Xile de dona, Michelle Bachelet, es vacances per una setmana. la Presidenta de Xile. Vaig Des de la frontera argentina emocionar-me en aquell per l’Aconcagua, passant per instant en que les imatges ens Santiago, Valparaíso, les cases mostraven els aplaudiments de Pablo Neruda, Temuco al dels presents i també en la país dels mapuches (nadius e f u s iva r e bu d a d e l a del país), fins Puerto Varas. ciutadania en sortir del Vaig visitar els volcans Congrés a Valparaíso (la ciutat Villarrica, Puntiagudo i dels mils colors) i la seva Osorno, la regió dels Set Llacs arribada al Palau de la i les cascades de Petrohué; i Moneda a Santiago. I més vaig sortir per la via que encara, quan ella agraïa aquesta benvinguda inclinant- Michelle Bachelet somriu després d'haver rebut la banda comunica amb San Carlos de Bariloche (a l’Argentina). La se i amb les mans creuades al presidencial de mans d'Eduard Frei. pit, gairebé damunt el seu cor, les feia evoco quelcom xilè. El sr Diego era una societat xilena havia evolucionat des de sortir i entrar de nou, tot retornant la persona gran, (sobre 58 anys) que estava 1997, es notava el viure en democràcia, acollonida pel regim de Pinochet, tot i i també la riquesa capitalista a la gran seva estimació i agraïment. que havia pogut fer-se un autònom del metròpolis que es Santiago amb les Es important destacar el fet que una taxi, lo que a Xile volia dir tenir feina, ànsies de millora social de la majoria de la població. Fora de la gran capital dona hagi arribat a la Presidència per encara que mal pagada. inundada per l’smog (pluja de mèrits propis, amb el suport de la ciutadania, en un país sortit d’una Ell no volia parlar de la dictadura (en contaminació), a l’interior del país la ferotge i sagnant dictadura, i amb un aquell any Pinochet ja no era President vida es més senzilla i tranquil·la amb nivell de masclisme com teníem aquí encara que si tenia força poder), i em força inquietuds i ganes de progrés en feia veure que millor que els de fora no tots els àmbits. fa 30 anys. féssim preguntes, potser acostumat com Tinc un referent personal, una mena estava a que als xilens els pertocava Quina sessió de jazz un divendres nit a Temuco !... Quin plaer escoltar les d’ànsia continguda quan sento parlar sempre callar i aplaudir. converses d’una taula veïna, en de Xile. El cop d’estat de Pinochet i el derrocament i mort al 1973 del President En aquells dies de novembre vaig l’esmorzar, d’aquelles tres senyores tant S a l v a d o r A l l e n d e ( e l e g i t coincidir en un cap de setmana d’una versades en política com en literatura, democràticament), fou una de les cimera hispanoamericana amb presència en un senzill hotel de Santiago ¡¡¡... primeres sensacions, una mena d’invasió inclosa del nostre president Aznar. Fou Quina plantada de la fundació Neruda en el meu sentir i en la meva vida. I ben aquell any que l’Aznar no li va voler de no permetre una visita privada (sense segur que em marcaren substancialment xocar la mà a Fidel Castro. A Xile se públic) a la senyora Bush ¡¡¡.... I quina les va sentir de gruixudes, i en Diego llàstima per l’excés de colonialisme en el meu caràcter i personalitat. em deia que “mejor no hablarlo, deje alemany al sud del país on a partir A mida que anava fent anys, sempre he que el tiempo transcurra...”. Si es clar, d’onades migratòries de finals del XIX, i també de nazis desprès de la segona seguit de prop els esdeveniments a Xile, com amb el Pinochet, pensava jo. guerra mundial, fan que una petita i quan el 1997 vaig estar per primera vegada a Santiago vaig poder conèixer Quan anys després va va succeir la Baviera existeixi al con sud. de primera ma i comprendre l’atracció detenció de Pinochet a Londres, em que dit país i la seva gent em produien. vaig alegrar per Xile i també pel sr Les ganes de tornar a Xile i conèixer el Diego. Vaig enviar-li una postal nord, amb el desert d’Atacama i les En aquell 1997 només vaig ser-hi 4 dies desitjant-li “Felicitats” per aquell avenç seves famoses roses... em persegueixen. i per feina, però lo viscut entre la seva que significava la possibilitat de posar En fi que el món gira i els camins ens gent i en el que vaig veure confirmava el dictador a la garjola. Com de tots es porten a indrets tant interessants com el meu interès. El record del sr Diego, sabut, Pinochet va poder tornar a Xile plens de vida i esperança.... aquell impagable taxista que em va i morirà al llit, de vell, amargat, com a ensenyar Santiago i les seves rodalies corrupte i assassí confés que es. No se JORDI ESCOLÀ per dos dies sencers, el tinc sempre que si el sr Diego o be la seva família ho

Pàgina 4


tribuna LOURDES 2006

Aquest any la pelegrinació ha estat un xic especial, doncs els nostres nens de la primera comunió han vingut al viatge i han conviscut uns dies amb els malalts, i el que és més important crec que han entés el misatge de LOURDES. LOURDES, no es només un temple, una munió de gent, una gruta amb la figura de la Mare de Déu; LOURDES és convivència amb gent de tot arreu, és convertir les petites coses en enormes. Es donar importància al que ens deia Teresa de Calcuta, precissament al Viure del dia dia. Minimitzar les coses de cada dia, i donar molta importància a la solidaritat entre nosaltres. Crec que això s’ha aconseguit amb els infants del nostre poble. Veïent una realitat diferent de la quotidiana que ens envolta. Sé que no cal anar a Lourdes per que tot això es descobreixi; però abans s’entengui que no cal anar-hi haurem de continuar peregrinant. Espero que ningú es senti al·ludit, ni que aquestes ratlles puguin sensibilitzar a ningú en cap aspecte negatiu en el més bon sentit de la paraula. El missatge de

Núm. 103

Lourdes es un missatge difícil d’oblidar i a ells en el seu subconscient els hi quedarà per la resta de la seva vida. Es una experiència possitiva i crec que no serà l’última vegada que vagin a Lourdes.

Domingo: Doncs, perque venen aquesta gent a Lourdes si saben que no s’han de curar? –Molts ja estan curats, doncs accepten l’enfermetat amb molta més conformitat que no pas ho feien abans.

Julia: Aquella nena de la cadira de rodes, sempre està contenta. Com és que sense poder caminar sempre està contenta?

Emma: Mira aquell nen, es gran i sembla un nen petit. Es diu Josep, li agrada molt cantar l’himne del Barça. Ell ja es feliç essent un nen petit, perquè realment encara que tingui vint anys, és un nen petit.

El Sergi crec que li agrada la que porta el tubo enxufat a la mà perque se la mira molt. Sergi: No es veritat això, el que passa es que es molt simpàtica i m’ha explicat a la seva manera el que li passa, perque es Italiana i jo no n’entenc ni patata d’Italià. Oscar: Com es que aquella noia es mou tota l’estona i porta el coll tort? Anna: Que no ho has sentit que té una malaltia als òssos? Sergi: Papa, que vol dir degeneratiu? Vol dir, que es una malaltia que va cada vegada a més, fins a provocar la mort.

Reflexions com aquestes, en van fer moltes i realment es pot percebre aquest missatge, que es pot aplicar a qualsevol lloc, a qualsevol hora del dia, i a qualsevol religió o costum o tradició diguem’ho com volguem. I si tenim en compte que les tres quartes parts del nostre món ho passen francament malament, pel que es refereix a les necessitats bàsiques, el tema de la solidaritat el porten molt bé. Ramon Utgés Carme Piera

Pàgina 5


tribuna 1 ANY DESPRÉS... ... la paràlisi municipal es prou clara i manifesta. Que s’ha fet en els darrers 12 mesos, des de l’Ajuntament de l’Anton i la Francisca ? Ben poca cosa podem contemplar, si no esmentar la manca de pagament dels crèdits i als proveïdors ! I s’ha plantat herba al camp de futbol..., es fan unes obres d’enllumenat al Camí Petit de Boldú, que ja porten parades 2 mesos... I s’està acabant la residència sense que se sàpiga com i quan es posarà en funcionament, ni si tindrà llum elèctrica, ni si els carrers que l’envolten estaran urbanitzats... Ves quin parell de sapastres, l’Alcalde i la seva Tinent !. En un any han estat incapaços de fer res llevat de voler figurar, encara que sigui per que es parli de les seves dèries i decisions polèmiques. Fins i tot no van poder obrir al dia les piscines doncs no tenien ni llogat al socorrista. Des de l’incompliment del pacte de govern (juny de 2005) per part de l’Anton i la Francisca, ells dos, a soles, s’han entestat en portar l’Ajuntament a la seva manera. El municipi, es hores d’ara ingovernable, i la seva prepotència i manca de respecte campen arreu. No saben ni amb el que compten ni amb el que no tenen, portant l’Ajuntament cap una deriva on res funciona i on la capacitat de finançament es nul·la i l’endeutament desfermat.

no han fet cap de les obres previstes al Pla d’Obres i Serveis, no han estat capaços de trobar recolzament amb la resta de regidors a l’Ajuntament... Doncs, a mes, els pocs acords que es prenen a les Sessions de l’Ajuntament, després no s’acompleixen per l’actitud dictatorial de l’Alcalde, i com a exemple una mostra: davant les demandes dels membres del Patronat de la Residència, i per no donar-los explicacions, ha deixat de convocar les reunions del mateix. L’Alcalde mana a cop de decret, segons la seva voluntat i talment faltat de criteri democràtic. A 10 mesos de les properes eleccions municipals, cal dir que la legislatura ja es acabada. Si es que, no fou acabada el dia que l’Anton i La Francisca incompliren el Pacte de Govern amb la resta dels companys de la llista del PP i amb la candidatura socialista Constatar l’actitud poc constructiva del grup de CiU, que no ha fet res per donar sortida a la crisi, buscant més la disputa partidista de cara a les properes eleccions mitjançant el xoc dialèctic amb l’Anton al llarg de les Sessions. L’han tractat de mera comparsa, dins l’escenari de l’Ajuntament. En un comunicat, els regidors de CiU, ens deien que la culpa de la situació de l’Ajuntament, era a mitges entre l’Anton i els socialistes. I acabaven dient que “ no hi podien fer res, per falta d’informació econòmica i sobretot per ètica ”.

estil9olivia

Amb la nefasta conseqüència d’una paràlisi en les obres municipals, en els projectes fets al seu dia, en les inversions a rebre, en la pèrdua de subvencions i ingressos que han d’arribar d’ altres Administracions... Personalment ja avisava d’aquesta situació, ara fa un any a una entrevista a LA FULLA, i es una llàstima que no hagi errat en el meu pronòstic. S’han deixat perdre l’oportunitat de promoure i fer el polígon industrial,

Pàgina 6

home dona estilista·tractament capilar·extensions estètica·maquillatge·depilació Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93 LA FULIOLA

A mi em sembla que els ha mancat voluntat de diàleg i ganes d’afrontar la situació i ajudar a resoldre els problemes. Ells son la força majoritària amb 4 regidors, i quan el Pacte de Govern es va trencar els tocava afrontar la seva responsabilitat i donar la seva opció oferint solucions. La seva excusa es de mal perdedor i pitjor pagador. En bé del poble s’haurien d’haver implicat més en la confiança que els votants els hi van donar.


tribuna A les darreres eleccions la candidatura socialista que vaig encapçalar va rebre el suport de 269 vots. A tots aquest votants els vull agrair el seu suport i les seves aportacions al llarg d’aquests anys.. Com el vot es anònim, cal fer-ho de manera oberta y explicita. Gràcies a elles i ells vàrem continuar amb un projecte iniciat al 2001, que urbanísticament ha transformat el municipi i que ens ha permès fer una Residència Geriàtrica de tipus Municipal. I cal deixar clar que el finançament de les obres de la Residència ha estat fruit de la gestió del nostre grup, atès que l’Antón de números ben poca cosa, i a més, ni sabia on anar a cercar finançament i ajudes. I el que es més greu, hores d’ara, el nostre Alcalde, en ple èxtasi de ximpleria, està al punt de perdre la subvenció del PRODER i el retorn de l’IVA; tot plegat mes de 50 milions de pessetes. Em sap greu, i vull pensar que a tothom també n’hi sap, que aquesta Residència no es pugui posar en funcionament tal com caldria, així com que la resta de projectes i iniciatives hagin quedat aturats per aquest dos personatges com l’Anton i la Francisca que no tenen paraula, ni son seriosos i per suposat, desconeixen el que significa tenir vergonya. Ens queda a tots plegats la nova oportunitat de, amb el nostre vot, el proper mes de maig de 2007, procurar que les coses canviïn, i que noves persones, amb noves o rejovenides inquietuds facin possible unes fites de progrés que vagin pel millor funcionament del municipi i dels seus veïns.

TRULLOLS

Personalment penso que després dels darrers 11 anys dedicats a la vida política municipal, em toca quedarme a casa, deixant pas a altres veïnes i veïns, que ben segur faran moltes i més coses pel be del poble. De la meva presencia a l’Ajuntament n’estic satisfet per la col·laboració rebuda de molta gent, als qual públicament també cal esmentar. Per suposat resto a la disposició de tothom, i les meves opinions son com la meva decisió a títol expressament personal.

Ò P T I Q U E S Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal) Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA Av. de Catalunya, 42 Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Núm. 103

Gràcies, a tots plegats, per la vostra acollida. JORDI ESCOLÀ

Pàgina 7


els viatges del soci BERLIN (II) Hem decidit que no esmorzarem a la pensió ja que comencen a servir-lo a partir de les 9 (pensàvem que aquí eren més matiners). Primera impressió al sortir de la pensió: “això es enorme! Deu meu quines caminades que farem!” Desfem el camí de la parada de l’autobús d’Alexanderplatz a la pensió. Un cop a Alexanderplatz fem el primer esmorzar Berlinès. Alexanderplatz es una gran plaça ubicada a l’àrea més cèntrica de Berlín, vorejada pel riu Spree, esta formada per jardins, enllaços i comunicacions de tots els diferents tipus de transport públic, molts monuments (com la bola del mon rotatòria amb les hores de tots els països), el Palau de la República, l’ajuntament, la catedral protestant de Berlín i la catòlica, nombrosos edificis històrics i la segona torre mes alta de Europa. Aquesta torre és: Fernsehturm (torre de televisió). Un punt de referència molt conegut ja que es veu des de qualsevol punt de Berlín. I un dels icones turístics per excel·lència de la ciutat. Començarem per la ruta turística bàsica que ens recomana la guia i que podem fer en un dia. Deixem Alexanderplatz i ens fiquem per una

Pàgina 8

gran avinguda plena de tilers (Unter Den Linden) enormes i senyorials com els edificis que l’acompanyen fins arribar a la Porta de Brademburg. Fent camí per Unter den Linden, comencem a intuir que l’esperit nadalenc a Berlín es considerablement superior que a casa nostra. Llums, estrelles, àngels, pares Noël, pistes de gel i mercats ens acompanyen durant tot el camí.

que t’hi comences a atansar i a entrar el terreny crea pendents i els blocs es transformen en passadissos estrets i foscos de gran altura. La veritat es que en els punts més baixos crea una mica d’angoixa. Diuen que representa un camp de blat onejant al vent... mira que jo d’imaginació en tinc però...

Al costat de la porta de Brademburg hi ha el parlament i no fa gaire han estrenat un gran monument als jueus morts que es impressionant. Aquest monument es tan gran com un camp de futbol i està format per centenars de blocs de formigó que des de fora es veuen a la mateixa altura però a la

Del mateix estil es la colpidora e impressionant ampliació del museu Jueu (Jewish Museum Berlin) de l’arquitecte Daniel Libeskind feta el 2001; i es que després d’avançar per un carreró estret ens vàrem trobar de cop i volta amb una gran mole de parets de formigó gris dibuixant zigazagues pel terra i sobre les pròpies parets com grans ferides que donaven una asfixiant sensació de dolor i


els viatges del soci

silenci. Realment el silenci que provocava el edifici, tant exterior com interiorment, es el que a mi me va

marcar més d’aquest museu, ja que l’exposició permanent que hi havia al seu interior explicant la historia dels jueus era una mica llarga i pesada (i a sobre en alemany...). Tornant a la porta de Brademburg ens encaminem directament al Reichstag, el Parlament alemany, ja que volem entrar-hi abans de que ens tanquin, i a la guia ens avisen de les grans cues que s’hi formen. Una Hora. Una hora de cua que hem fet per entrar, però ja que som a Berlin no podem deixar de veure la reforma d’aquest edifici amb la fantàstica cúpula que han construït. L’ha fet Sir Norman Foster (ex marit de la doctora i sexòloga mediàtica Elena Ochoa) sobre un disseny que no és seu i que sospitosament s’assembla al que havia presentat a concurs en Santiago Calatrava (el que ha fet la nova terminal de Barajas, T4). A la cúpula pots anar ascendint per unes divertides rampes laterals: mires cap a baix i veus les cadires del Parlament i puges al cap i veus Berlin

Núm. 103

que t’envolta, des del pirulo de telecomunicacions d’AlexanderPlatz fins a l’enorme i mig salvatge parc de Tiegarten.

Després de jugar i mirar-nos a la torre de miralls que hi ha al mig de la cúpula sortim del Reichstag amb una gana impressionant; son les tres del mig dia, ens hem fet la gran caminada i des de les 9 del matí que no entra res sòlid dins el nostre cos. És l’hora; és el moment de degustar la tan recomanada currywurst; el famós i típic frankfurt berlinès. Que no es res mes que un frankfurt normal i corrent però acompanyat de ketxup amb curri. Molt bo, si senyor!. Ketxup amb curri!!!! Però com no se m’havia acudit abans!!! Repetirem segur. A més a la guia ens indiquen el lloc on fan els millors currywurst de tot Berlin i hem decidit que abans de marxar hi anirem. F.R.M.

Pàgina 9


la Fulla pels nens ENQUESTA AL CLUB DE BITLLES DE LA FULIOLA Per què juguen a bitlles? Per passar l'estona i fer amistats. D'on va sorgir la idea de formar un Club de Bitlles? La idea va sorgir de la Llar dels jubilats. Quant temps fa que juguen a bitlles? Des de l'any 1999, per tant fa 7 anys. Quins van ser els fundadors d'aquest club? El fundador va ser el Sr. Josep Miró, que ja no és entre nosaltres. Quants jugadors fan falta per formar un equip? Per formar un equip per poder competir, es necessiten 8 jugadors. Els equips poden ser de dones? Si

Qui us sembla que és el millor jugador o jugadora del vostre equip? Sens dubte en Bartomeu Huguet, subcampió de Catalunya i membre de la selecció Catalana de bitlles.

I barrejats? També. Acostumeu a guanyar o a perdre. Les regles de les bitlles són igual pels homes que per les dones? Si, l'únic és que les dones tiren d'una distància més curta, dos metres menys que els homes. Participeu en alguna competició? Quina? Si, en la Segona Divisió grup B, de la lliga de Catalunya.

Acostumem a guanyar. Amb quin equip vau jugar l'última vegada que vàreu perdre? Amb l'equip "Los del Huerto" de Cervera. I guanyar? Amb l'altre equip de Cervera.

Amb quins pobles competiu? En quina posició del campionat esteu? Ho fem amb 11 pobles, alguns d'ells són : Plans de Sió, Sió d'Agramunt, Ivars d'Urgell, dos clubs de Cervera, Montgai, Tàrrega, … Quin dia de la setmana feu les competicions? Els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí.

Pàgina 10

Aquesta temporada ja s'ha acabat i hem quedat en segona posició. Heu quedat alguna vegada campions de la vostra categoria?


la Fulla pels nens fer una competició amb uns quants equips. El dia 12 de maig, dia que vam realitzar aquesta entrevista, els membres del Club de Bitlles del nostre poble, van ser molt amables amb tots nosaltres. Ens van organitzar una partida de bitlles perquè aprenguéssim algunes de les regles d'aquest esport. Quan vam acabar la partida ens van convidar a galetes i refrescos. I, per acabar ens obsequiaren amb caramels per a tots i un trofeu i llibres per la biblioteca de l'escola. Per tot això volem manifestar el nostre agraïment a tots els membres del CLUB DE BITLLES per la seva paciència i amabilitat.

Si, dos anys seguits.

Moltes gràcies de part dels mestres i alumnes de 2n, 3r i 4t de Primària.

Quins dies de la setmana entreneu? Ho fem cada dia. Hi ha equips de nens i nenes que juguen a bitlles? Si, també hi ha categoria infantil. Quins són els premis que donen quan guanyeu? Gairebé sempre els trofeus són copes. A la Fuliola s'ha fet alguna competició important ? Si, per la Festa Major d'estiu vam

FISCAL • COMPTABLE LABORAL • ASSEGURANCES

A S S E S S O R I A Núm. 103

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 11


actualitat FESTA DE LA GENT GRAN El passat 21 de maig va tenir lloc la festa d’”Homenatge al més grans” de La Fuliola, organitzat per la Llar dels Jubilats. L’esdeveniment consistí amb una missa solemne amb ofrenes per part de la gent gran; tot seguit, al local social de l’entitat s’entregaren unes plaques commemoratives per als de més edat, que varen ser: Maria Marsinyach Marsinyach, Maria Mas Curselles, Irene Ris Sabaté, Francisca Urgell Gorne, Ramona Carrera Bros, Francisco Esteve Penella, Carme Bernaus Caballol i Ramona Solé Gabarró amb l’acte final d’un dinar al restaurant Xopluc.

Una imatge del moment de l'entrega de plaques.

XERRADA DEL PSC SOBRE L’ESTATUT El passat dia 16 de juny, el Grup Municipal Socialista, va convidar tothom a la xerrada sobre el perqué del Si al estatut, amb la presència d’Antoni Pané, i Manela Gonzalez, diputada al arlament de Catalunya La xerrada va anar acompanyada amb la projecció d’un dvd amb el resum del panorama polític actual, de com es va gestar el projecte del nou estatut i de com s’ha acabat finalment.

RESULTAT REFERÈNDUM ESTATUT DE CATALUNYA A continuació us presentem el quadre en tant per cent (%) en els diferents àmbits que s’indiquen. En el cas de La Fuliola, s’ha ampliat la informació amb el vots que conformen els percentatges corresponents sobre un cens total 998 persones amb dret a vot.

C

Participació Sí No Blanc Nul

La Fuliola vots % 564 56,51 417 74,07 126 22,38 20 3,55 1 0,18

Urgell Lleida Catalunya % % % 54,40 48,42 49,40 74,18 74,67 73,90 19,57 19,55 20,76 6,25 5,78 5,34 0,79 0,88 0,90

Mobles Carulla

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Pàgina 12


actualitat O rg

an

itz a

nt

le

s

ta sq ue sa

A la portada ja ens fem ressò, mitjançant la imatge crepuscular de les últimes hores de la jornada de treball en la cel·lebració de la XXVII Festa del Segar que va tenir lloc el 25 de juny. Pel 9 de juliol està previst el torn pel batre, no hi falteu!

. fer

Co m pr

o

va

l'e s

t at

de

les m à qu i ne s .

Pa

ss

an

t el

dia b

le .

nt

Ex po

ó

al

ac

ab

an a

de la

Yo l an d a R o c a.

pa

ny

a.

si

ci

Mi

Núm. 103

ss a

c de

am

Pàgina 13


pàgina de les entitats NOMÉS ENS FALTES TU El dia 25 d’agost l’unitat mòbil del Banc de Sang del Hospital Arnau de Vilanova, tornarà a La Fuliola, doncs ara serà l’encarregat de venir a recollir la sang que els veïns de La Fuliola vulguin donar. El canvi és degut a l’unificació dels Bancs de Sang de Catalunya en un de sol, el Banc de Sang i Teixits. Ells són els responsables de recollir, processar i redistribuir la sang a tots els hospitals de Catalunya, per tal de garantir l’ eficiència i la seguretat en l’hemodonació i la transfusió. A partir del 2006 només i ha un únic Banc de Sang i Teixits, que és l’encarregat de rebre tota la sang que es dona a Catalunya, a través dels hospitals i les unitats mòbils. La seva tasca és analitzar-la, tractar-la per obtenir els diferents components sanguinis i posarla a la disposició de tots els hospitals de Catalunya que la necessitin. En el cas de La Fuliola és l’Hospital Arnau de Vilanova, com a hospital de referència, més proper a nosaltres, el que s’encarrega de venir a fer l’extracció i fer-la arribar al Banc de Sang i Teixits, alhora que allí recull la sang i els productes sanguinis

(plaquetes, plasma o hematies) que els fan falta per les seves necessitats. Banc de Sang i Teixits és l’encarregat d’analitzar la sang que arriba de tota Catalunya i a partir d’un procés de fraccionament, de les donacions de sang s’obtindran diferents productes sanguinis: el plasma fresc, els concentrats d’hematies i els concentrats de plaquetes. Que seran distribuïts als hospitals per atendre les seves necessitats assistèncials. El Banc de Sang i Teixits és una empresa de servei públic, molt innovadora i la responsable de garantir la qualitat i la fiabilitat dels seus productes, alhora és l’encarregada d’organitzar de forma racional l’entrada diària de sang i optimitzar els recursos. Però amb tot això no n’hi ha prou, aquesta maquinaria tant ben pensada i tan organitzada no funcionarà si falta la peça més important el donant, la sang només pot sortir de la generositat del donant. Hem de pensar que la sang te una vida limitada i l’entrada i sortida de sang ha de ser constant. Tots els esforços s’han d’encaminar a concienciar a la gent perquè doni sang, perquè de moment la sang no es pot fabricar i tot aquest gran muntatge no serveix de gran cosa si no hi ha donants. El gran repte és trobar donats,

perquè tota aquesta maquinaria no s’aturi i arribi la sang a tot aquell que la necessiti. Estem molt lluny de les donacions que recomana la OMS, (45 donants per mil habitants). Pot semblar poc, però costa molt arribar a aquesta xifra, tot i que aquest any la província de Lleida ha sigut la província catalana que ha donat més sang per nombre d’habitants. A les grans ciutats sembla que pensin què com que hi ha tanta gent, ja ho faran els altres. Al pobles hi ha més consciència de donar sang. Tots tenim familiars, amics i coneguts que han tingut de rebre sang, per això ens costa menys prendre el compromís de donar-ne. Per això s’està creant arreu de Catalunya, les Associacions de Donants de Sang, que tenen com a finalitat promoure la donació de sang, agrupant a totes aquelles persones que sentin l’esperit de solidaritat i estiguin disposades a donar periòdicament una mica de la seva sang i fomentar l’hàbit de donar sang entre les persones del seu entorn. Ens faltes tu, per aconseguir que no manqui sang, que no s’estronqui per falta de donants el riu de vida i de generositat que circula a traves de donants i receptors. Quan veus els efectes meravellosos que pot fer una bossa de sang, que algú

agrounió AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL Departament d'Assegurances PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) Tel. 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (Lleida) e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m

Pàgina 14


pàgina de les entitats generós i anònim ha donat, t’adones del poc que costa salvar una vida i és a les nostres mans el poder fer-ho. Quan dono sang, recordo aquells donants anònims que tant bé van fer a la meva família. Ara dono la meva sang amb agraïment i tinc l’esperança que aquest gest tan insignificant a més de

guarir a una persona, alleugerirà a una família angoixada. És tant poc el que dono i la satisfacció és tant gran, que em fa sentir molt important, perquè he donat part de la meva vida, de la meva força, a algú que la necessitava molt i ni tan sols el conec. Aquesta és la grandesa de tots els donants, no saps qui la rebrà però la

necessita desesperadament. Li negaràs una mica de la teva sang? No el facis esperar. Et necessita. CARME PIERA ISERN Presidenta de l’Associació de Donants de Sang de l’Urgell

EL NOU ESTATUT A LA FULIOLA El passat dimarts 6 de juny a les 9 del vespre es va celebrar un acte a la sala d'actes de l'ajuntament, presentat per Josep Maria Sabaté, president de la secció local de La Fuliola i Boldú, amb la presència de Carmel Mòdol, diputat al parlament de Catalunya i president del Consell Nacional d'ERC. Carmel Mòdol va exposar les retallades que ha sofert aquest estatut, sobretot a aquelles que fan referència al sector de l'agricultura. Dotze dies després ja fet el referèndum, Esquerra Republicana va admetre el veredicte de les urnes , va reconèixer la legitimitat dels resultats i va acceptar que aquella posició que el partit havia adoptat davant el referèndum de l'Estatut demanant el no, no havia estat pas l'opció majoritària i que, per tant, no havia guanyat.

FESTA MAJOR DEL ROSER DE BOLDÚ Enguany la festa major del Roser de Boldú s’ha organitzat de manera ben diferent als altres anys. Tenint en compte la poca assistència de gent als diferents actes de l’any passat, i davant la proposta de fer el sopar popular a la plaça en dissabte es

Esquerra segueix pensant que aquest no és pas l’Estatut que necessita el nostre país per resoldre els problemes presents i futurs dels nostres ciutadans, i malgrat això treballarem perquè es desenvolupi tant com sigui possible, de la mateixa manera que després de votar en contra la Llei de Política lingüística - per poc ambiciosa- hem estat els únics d'aplicarla des del govern. Amb aquesta mateixa premissa, que és de treballar pel nostre país, i amb gran responsabilitat, els representants d'Esquerra administrarem les conseqüències d'aquest sí, treballant

van reunir una colla de veïns i veïnes, que altruistament, fan poble i s’ho passen bé organitzant i gaudint de la festa (els ben anomenats Jovent de Boldú, encara que més d’esperit i de ganes que no pas d’edat), i es va retocar el programa. Potser la nova gespa al camp, o el canvi de dia, va fer que el partit de futbol entre solters i casats de divendres fos un èxit de participació i públic, tot i que hi ajudava els entrepans a un euro (gràcies als gestors de Jovent de Boldú i a la junta del futbol), la festa amb la disco mòbil i el bon temps que ens va acompanyar. Dissabte a la tarda, mentrestant la canalla s’entretenia amb l’animació a la carpa, uns

Núm. 103

per evitar una segona retallada a l'hora de desplegar l'Estatut. Ara caldrà verificar nous traspassos, concretar el model de finançament i aprovar una vintena de lleis estatals per fer-lo operatiu. Secció Local de La Fuliola i Boldú d’Esquerra Republicana de Catalunya

quants es van encarregar d’anar a tallar el xop al pantano de Boldú (últimament més petits perquè amb la carpa no es pot estirar tant bé, però més plens de fulles), per a fer la tradicional plantada per la nit; novament amb força gent i expectació abans del sopar i el ball. Diumenge ens vam retrobar, ben mudats i alguns ressacosos, amb el ball vermut després de la missa de migdia, i per acabar i com va sent tradició en el ball de la nit no hi cabia ni una formiga. Es per tot això que s´ha de continuar treballant per què la festa mantingui les seves tradicions i el seu espai natural. Per recordar-ho sempre i per fer un arxiu històric, si tens fotografies de festa major o d’altres relacionades amb Boldú, ens ho fas saber o les envies a selracv@hotmail.com i algun any en farem una exposició. Jovent de Boldú

Pàgina 15


pàgina de l'ateneu ABRIL CARAMELLES Un any més, les caramelles us van citar als cantaires de mena pel diumenge de Pasqua, que es va escaure el 16 d’abril. No s’ha de tenir vergonya, doncs el que importa és passar una bona estona tot passejant pels carrers de La Fuliola i Boldú i deixar-se torrar pel rajos de sol de la primavera.

de Música d’Agramunt ens deleità amb diverses peces musicals. Però la jornada de Sant Jordi no es va acabar a l’hora de dinar, sinó que per la tarda es va rematar amb l’actuació del grup de teatre de Bellmunt anomenat La Puput que interpretaren l’obra De més verdes en maduren a la Placeta de Can Tossut.

MAIG SORTIDA CULTURAL A TARRAGONA La sortida a Tarragona ja feia temps que teníem prevista de fer-la i per una cosa o una altra sempre s’anava ajornant, però al final va arribar, tal eren les ganes de la sortida que ens va passar per alt la festa de Jubilats. El diumenge 21 de maig de 8 del matí, hora de sortida fins a les 8 de la tarda hora d’arribada van gaudir tots/es d’un magnífic dia.

Cantant caramelles al sortir de l'església.

Una bona colla entre grans i petits van iniciar el nostre recorregut per la Tarragona romana al portal del Roser, el guia no ens esperava, però va arribar de seguida i durant tres hores ens va fer descobrir i gaudir de la història de Tarragona.

DIADA DE SANT JORDI Enguany la diada de Sant Jordi coincidia de ple amb un diumenge, cosa que fa de més bon celebrar. Tant és així, que es decidí completar la jornada festiva amb dos honorables complements. En primer lloc i mentres es despatxaven llibres i roses al matí per un costat i obres d’art de l’Imma Balcells per una altra, el duet de piano i flauta travessera composat per dos professors de l’Escola

Atenent les explicacions del guia per Tarragona.

El nom del guia no el recordem, però si que va ser molt “traçut” amb el paper que va donar als petits a les seves explicacions, el Marc, els Sergi, la Dori i la Carme, tan aviat feien de “Romulo i Remo” com de soldats, com de cèsars, com d’ocells..

Un moment del concert de Sant Jordi.

Pàgina 16

Les representacions es van anar fent al llarg del passeig arqueològic que voreja un important tram de muralles del s.II.


pàgina de l'ateneu Després varem passar per les restes del fòrum provincial, per dirigir-nos a les impressionants restes de les voltes del circ.

i amb el complement per la tarda d’un taller de manualitats consistent en l’elaboració de ninots de palla que es cremaren a la corresponent foguera de Sant Joan.

Varem acabar asseguts a les grades de l’amfiteatre romà del s.I, amb una impressionant vista damunt del mar. Abans d’anar a dinar ens varem desplaçar fins al Mèdol: és una pedrera d’on els romans en van treure les pedres per a fer tots els seus monuments, és una gran cavitat presidida per una agulla de pedra que indica l’altura primitiva del terreny i voltat d’una frondosa vegetació. Després a dinar en un restaurant al peu de la sorra de la platja Llarga, entre plat i plat els nens/es van gaudir molt de la sorra i de l’aigua, els grans al estil turístic dels anys vint també ens vam anar a remullar els peus.

DIVERSOS CURSOS: SEVILLANES, IOGA I GIMNÀSTICA Durant aquest segon trimestre van finalitzar diversos cursos, els més duradors, els de ioga i gimnàstica de manteniment començaren a l’octubre de l’any passat, mentre que el de sevillanes, la novetat d’enguany, va tenir una durada de tres mesos que va començar al març i va acabar al maig, a continuació en teniu la impressió de les assistents sobre el curs de sevillanes:

Camí ja de casa ens vam aturar a l’aqüeducte, dit el pont de les Ferreres o popularment el Pont del Diable. És una impressionant obra d’enginyeria romana per portar aigua a la ciutat , amb les dues fileres d’arcades molt ben conservades, de 217 metres de llargada i 27 d’alçada els quals varem poder comprovar personalment tot recorrentlo d’un costat a l’altre. Va ser un bon dia, Tarragona hi va posar una parta la resta l’actitud positiva de les persones que hi van anar.

JUNY 6a TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL El segon diumenge de juny, tal i com s’acordà ja fa uns anys en l’assemblea de colles, tocava cita amb els caragols i la resta de les 450 persones que aproximadament van assistir aquest any a l’Era del Segar i Batre repartides en 18 colles. A les pàgines següents us oferim un repertori fotogràfic del que va donar la jornada de sí.

REVETLLA DE SANT JOAN Aquest any hi havia novetat en l’ubicació, la revetlla es va fer a l’espai de les piscines municipals per tal d’aportar l’esperit de la revetlla que l’Ateneu venia fent l’Era del Segar i Batre a més racons del poble. El canvi va provar doncs l’assistència fou més nombrosa del que venia sent habitual

Núm. 103

Una imatge del curs de sevillanes.

La Placeta

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

" Ens vam animar un dia després de dinar. Podríem fer un curset de Ball de Sevillanes! totes hi vam estar d'acord. Des de l'Ateneu es van fer les gestions i ja ens veus durant tres mesos, març, abril i maig engrescades, un grup d'unes 14 persones, a ballar Sevillanes. Però la nostra sorpresa va ser quan la Rocio, la nostra monitora, va començar a ballar-les. Mare de Déu! Quin embolic de passos, bellugadissa de peus, de braços i de mans! Ha estat tot un exercici tan físic com mental! Bé, de moment hem arribar a aprendre bé 2 parts de les 4 que hi ha i esperem tornar-hi per acabar i repassar la 3a part i aprendre la 4a. Però no un penseu que tot ha estat ballar i ballar, el bon rotllo i les estones de gresca ens anaven animant.”

Pàgina 17


pĂ gina de l'ateneu an Af

ec yd

o ll e c

cionisme dels Carag

ol T afa

ne

r.

nt

se

v

an ill

es

.

Ba

lla

a d a b ro lles T 6a Co agol de Car l e d

a

s ll e

ic

ap

sd gr o

G

r

lta Sa

PĂ gina 18

e la c

olla Pastoret.

a nt

cor

da.


pàgina de l'ateneu nia

am

b l'

en

tor

ra n Mi

t co m b

allen sev i

l lan

e s.

n.

tu

ra

lc

de

ar

l ll

ag

ib r

o la

ir e.

li d e of i ci a l no e s p o t o b

a r.

Ar mo

gn

a

N o no

més

d

r e ca

ag

ol

u

e

re

nc

ad

a.

L

i as

i sv

o R ec

Núm. 103

ll i n

td

'o el

ll a

t

Pàgina 19


cultura SANTIAGO RUSIÑOL Enguany se celebra el 75è aniversari de la seva mort, al llarg del qual se celebren diversos actes des d’aquest juny fins el de l’any que ve, mitjançant diversos acte als llocs on hi va fer estada al llarg de la seva vida com Sitges, Manlleu, Girona, Barcelona i Olot. A continuació us presentem un resum de la seva vida i obra per posar-vos en context.

La seva faceta de escriptor es la mes coneguda. Rusiñol va començar a escriure als vint anys, els seus primers escrits son descripcions de la natura i correspondència, en especial les cartes que enviava a la seva futura esposa. Aquests textos li van servir per experimentar amb el llenguatge i començar a manifestar el seu peculiar estil caricaturesc.

SANTIAGO RUSIÑOL (1861-1931) Pintor, escriptor, col·leccionista i dramaturg, Santiago Rusiñol va néixer a Barcelona en el si d’una família d’industrials del tèxtil provinents de Manlleu.

La seva creació literària d'alt nivell es manifesta especialment a partir de la traducció que fa d’algunes obres de Baudelaire que influeixen en els seus primers llibres: "Anant pel món" - 1896 -, "Oracions" - 1897 -, "Fulls de la vida" - 1898 -, "El jardí abandonat" - 1900 - i "Cigales i formigues" - 1901 - emparentats amb el simbolisme francès. El teatre també va temptar Rusiñol, que va escriure obres de gran èxit popular, com "Els Jocs Florals de Canprosa", "El Pati blau" - 1903 - i a partir d’aquí va publicar una sèrie de drames, comèdies i vodevils, culminant l’any 1917 amb la versió teatral de "L’auca del senyor Esteve".

Tot i ser l’hereu del negoci familiar, Rusiñol, a l’edat de 28 anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d’una filla de pocs mesos, Maria, va decidir marxar a estudiar a París per tal de començar lo que fins llavors havia estat la seva afició, la pintura. Entre 1889 i 1893 va estar vivint a Montmartre amb Ramon Casas i Zuloaga. Durant aquesta etapa, la seva pintura adopta tons grisos, molt influenciada per els impressionistes. La seva producció pictòrica d’aquesta època es paisatgística, sobre temàtica urbana, retrats i també composicions simbòliques d’inspiració modernista. També durant aquesta època va sorgir el que seria el seu primer llibre, Desde El Molino (1894), un recull d’articles apareguts regularment al diari La Vanguardia que constitueixen, juntament amb algunes cròniques, la primera aportació de l’artista al món de les lletres.

A la tornada a Barcelona i amb la companyia i el suport del també pintor Ramon Casas, de l’escultor Enric Clarassó i del crític d’art Raimon Casellas, es va proposar remoure les aigües de l’estancada vida cultural barcelonina, tot participant en la revista l’Avenç i es va convertir, a partir de 1894, en el cap més visible del Modernisme. Durant aquesta època, Rusiñol va organitzar el museu Cau Ferrat de Sitges, on va instal·lar la seva col·lecció de ferros forjats a mes de ser la seva residencia quan visitava la

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS • INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

Pàgina 20


cultura vila. Rusiñol es convertiria en el primer promotor turístic de la població. El 1894 hi portava de París dues pintures d'un artista arraconat i oblidat pels cànons vigents: El Greco. Rusiñol va aconseguir que els historiadors i crítics revisessin el concepte que tenien del pintor renaixentista de temes sagrats. Per reivindicar-lo, Rusiñol va dur a terme una posada en escena espectacular: va fer transportar en processó solemne, des de l'estació de Sitges fins al Cau Ferrat, dues pintures d'El Greco que havia comprat a París i que representaven Sant Pere i Maria Magdalena. Al cap de pocs mesos va aconseguir inaugurar un monument al pintor cretenc al passeig de la Ribera de Sitges. Quan Rusiñol va morir el 1931, va llegar el Cau Ferrat a la població de Sitges. Avui, els visitants hi troben obres del seu antic propietari, però també de Picasso o de Ramon Casas, les d'El Greco i peces de ceràmica, vidre i ferro forjat. Regentat per Pere Romeu, “Els quatre Gats” es va convertir en l’escenari privilegiat de les manifestacions ideològiques de final de segle. El van obrir el 1897, inspirant-se en “Le Chat Noir” que havien conegut a París... Per als modernistes era una mena de santuari laic on tenien lloc tot tipus dàctivitats artístiques: lectures, concerts, exposicions, concursos literaris, ombres xineses, titelles...

Entre 1889 i 1899, Santiago Rusiñol porta a terme, en carn pròpia, el repte de l’artista a convertir la creació artística en una via d’exploració dels límits. A aquesta exploració hi va contribuir l’addicció a la morfina que va determinar la vida i l’obra de l’artista a partir de 1894, data que coincideix amb la creació de dues de les pintures més emblemàtiques de Rusiñol, La morfina i La medalla, i el descobriment d’un dels temes per excel·lència tant de la pintura com de la literatura de Rusiñol: el jardí abandonat. La cura de desmorfinització a què es va sotmetre l’artista a partir de 1899 i la intervenció quirúrgica que, un any després, el va deixar amb un sol ronyó, van fer allunyar l’artista de l’abisme i el van fer entrar en una nova etapa creativa, marcada per la dedicació al teatre amb mires cada vegada més comercials i a l’especialització en la pintura de jardins arreu de la geografia catalana i espanyola (Mallorca, Eivissa, València, Girona, Aranjuez, Cuenca, Arbúcies), amb breus però significatives incursions a Itàlia. Quan Santiago Rusiñol va morir, el 13 de juny de 1931, a Aranjuez, feia uns quants anys que la seva imatge, denostada pels intel·lectuals noucentistes, havia estat reivindicada i convertida en un dels referents de la modernització i de la normalització cultural de la Catalunya dels anys trenta.

• Ara oferim venda de PA i gran assortit en BOLLERIA ARTESANAL. • Es fan encàrrecs de tot tipus. Plaça de l'Ajuntament, 1 La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

Núm. 103

• Obert tots els dies inclòs diumenges.

Pàgina 21


biografies viscudes GANDHI Mohandas Karamchand Gandhi va nèixer el 26 d’octubre de l’any 1869 en la ciutat costera de l'Índia de Porbandar, del districte de Gujarat. Aquest era llavors un mosaic de minúsculs principats, els governants dels quals tenien un poder absolut sobre la vida dels seus súbdits. El seu pare, Karamchand Gandhi, era el primer ministre de Porbandar i perteneixia a la casta dels banias, mercaders de molta astúcia i habilitat en el comerç. La seva mare, Putlibai, procedia de la secta dels pranamis, els quals feien una barreja l’hinduisme amb els ensenyaments de l’Al Corà. Era una dona profundament religiosa i austera que dividia el seu temps entre el temple i l’atenció dels seus, a més de practicar freqüents dejunis. En la formació espiritual de Mohandas, que sentia un il·limitat amor pels seus pares, a més de l’adoració a la devessa Visnú que profesaba la família, van concurrir una sèrie de cultures i credos amalgamats: l’hindú, el musulmà, el jain. Aquest últim va tenir especial influència en la seva filosofia: els jains practicaven la no-violencia no sols amb els animals i els essers humans, sino inclús amb les plantes, els microbis, l’aigua, el foc i el vent. Exemple típic d’una genialitat adelantada en el temps, Mohandas va ser adolescent silenciós, que va passar sense cridar l’atenció per les escoles de Rajkot. Als tretze anys, seguint la costum hindú, el van casar amb una nena de la seva edat que es deia Kasturbai, de qui estava promés des dels sis anys sense saber-ho. El jove espós es va enamorar

Pàgina 22

vegades en la seva adolescència havia transgredit aquesta norma, impulsat per un amic que li aconsellava la carn per semblar-se en fortalesa als anglesos.

apassionadament de la noia, i per fer l’amor amb ella va abandonar el llit del seu pare moribund la mateixa nit en que aquest va morir. Aquest succès va deixar una culpa imborrable a Gandhi, que més tard es declararia en contra del matrimoni entre nens i a favor de la continència sexual. Com que les seves qualificacions no milloraven a l’institut, la família va decidir enviar-lo a Londres per a seguir els cursos d’abogacía del Iner Temple, les exigències eren menors que les de les universitats índies. Amb tanta por com excitació, el noi es va embarcar a Bombay al setembre de 1888. Tenia dinou anys i acabava de ser pare per primera vegada. Abans de marxar havía promès solemnement a la seva mare de no seguir la costum anglesa de menjar carn, donat que el visnuisme ho prohibia. Algunes

A Londres hi va viure tres anys, entre 1888 i 1891, període en que es va produir un dels fets més determinants de la seva vocació: el descubriment de l’Orient a través d’Occident. A la capital anglesa va començar a freqüentar als teòsofos, els quals el van iniciar en la lectura del primer clàssic indi, el Bhagavad Gita, al que arribaria a considerar el llibre per excel·lència pel coneixement de la veritat. També allí va entrar en contacte amb les ensenyances de Jesucrist, i durant un temps es va sentir tant atret per l’ètica cristiana que va dubtar entre aquesta i l’hinduisme. D’aquesta època son els seus intents de sintetitzar els precèptes del budisme, el cristianisme, l’islamisme i la seva religió natal, a través del que va senyalar com el principi unificador de tots ells: la idea de renunciació. En aquests anys decisius per a la seva formació intelèctual va llegir a Tolstói, en qui més tard trobaria el guía per al perfeccionament de la pràctica i la teoria de la no-violència. I quan va tornar a l'Índia amb el títol d’advocat, ho va fer amb les seves senyals d’identitat orientals: havía anat a buscar la sabiduria occidental i retornava amb el secret que havía fet savis als hindús. Al tornar a Porbandar va trobar a la seva família desintegrada: la mare s’havía mort poc abans i els Gandhi havien perdut tota influència a la cort


biografies viscudes principesca. Com advocat no va trobar moltes perspectives, ja que la seva primera actuació professional va acabar amb un humiliant fracàs, doncs es va quedar mut al dirigir-se al tribunal i no va poder continuar. Va ser llavors quan una factoría comercial musulmana li va oferir un contracte per atendre un cas de l’empressa a Durban, i Gandhi no va deixar passar l’oportunitat. Es va embarcar cap a Sudàfrica al 1893. Al país dels antics colons holandesos vivía una colònia hindú formada en la seva majoría per treballadors, a qui els anglesos els anomenaven despectivament sami. No tenien cap dret, se’ls despreciava i descriminava racialment, com va poder comprovar en la seva carn propia el jove advocat durant algún dels seus viatjes en ferrocarril. Però la situació era més greu encara del que semblava. Acabat el seu treball, Gandhi estava a punt de tornar a l'Índia quan es va assabentar de l’existència d’un projecte de llei per a retirar el dret de sufragi als hindús. Va decidir llavors aplaçar la tornada un mes per organitzar la resistència dels seus compatriotes, i el mes es va convertir en vint-i-dos anys. Durant aquesta llarga etapa de la seva vida, la seva major preocupació va ser la lliberació de la comunitat india, i a ella va donant forma a les armes de lluita que més tard utitilitzaria en el seu país. En els primers anys, convençut de les bones intencions del colonialisme britànic, va obrir un bufet per a defendre als seus compatriotes davant dels tribunals en Johannesburg i es va proposar articular un moviment dedicat a l’agitació per medis legals. Va fundar el diari The Indian Opinion, per aglutinar a la comunitat india i, com a instrument de l’agitació legal, va crear el Congrés Indi de Natal. Les seves simpatíes anglòfiles li van portar durant la guerra contra els bòers a organitzar el Cos Indi d’Ambulàncies,

Núm. 103

acció que va mereixer dures crítiques per part dels nacionalistes indis. A partir de 1904 l’activitat d’en Gandhi va tenir un canvi notable: després de llegir la crítica del capitalisme contenida en Unto This Last, de John Ruskin, va modificar el seu estil de vida i va passar a portar una senzilla existència comunitària en les afores de Johannesburg, on va fundar una comuna que es deia Tolstòi. En aquesta època va portar a terme la teoría de l’activisme noviolent, que va posar en marxa per primera vegada per oposar-se a la llei de registre. Aquesta llei obligava a tots els indis a inscriures en un registre especial amb les seves petjades

dactilars. Gandhi va aconsellar als seus compatriotes que no s’inscriguessin, que exersiguecin el comerç als carrers sense llicència i, més tard, que cremesin les seves targetes de registre davant la mesquita de Johannesburg. Com molts dels seus seguidors, va anar a parar a la presó moltes vegades , però el moviment de resistència civil va obtenir varis èxits parcials. Al 1913 la protesta contra un impost considerat injust es va traduir en una marxa a través del Transvaal, fins Natal. L’any següent les autoritats britàniques van donar marxa endarrera amb aquest impost i van autoritzar als

assiàtics a residir a Natal com a treballadors lliures. La victòria semblava total, i Gandhi, que havia abandonat les seves vestimentes europees en senyal de protesta, va marxar definitivament de Sudàfrica amb la seva dona i els seus fills. A llarg termini tots els èxits de la comunitat india es van perdre i les autoritats d’aquell país van endurir encara més la seva política racista, però Sudàdrica havía estat el banc de proves on Gandhi va desenvolupar i va comprobar les tàctiques que més tard hauría d’utilitzar en la seva terra natal. Gandhi va arribar a l'Índia l’any 1915 com un veritable heroi, amb l’aureola de les seves campanyes a l’estranger. Les masses de Bombay li van fer una calurosa rebuda, el governador anglès va anar a saludar-lo i el poeta Rabindranath Tagore li va donar la benvinguda en la seva Universitat Lliure de Santiniketan. A la ciutat d’Ahmedabad va fundar una comunitat quasi monàstica en la que estaven prohibides les vestimentes estrangeres, els menjars amb espècies i la propietat privada. Els seus membres es dedicaven únicament a dos treballs materials: l’agricultura, per obtenir el seu aliment, i el teixit a mà, per fer-se la vestimenta. Aquí va donar inici a una lluita que Gandhi hauria de sostenir durant tota la seva vida: la batalla contra les lacres de l’hinduisme i a favor dels intocables. El primer pas va ser admetre’ls com a membres de la comunitat. En aquests primers anys Gandhi va abandonar tota agitació política amb la finalitat de donar suport als esforços bèlics de Gran Bretanya durant la Primera Guerra Mundial, arribant inclòs al reclutament de soldats per a l’exercit anglès. La seva entrada a la política índia no es va produir fins al febrer de 1919, quan l’aprovació de la Llei Rowlatt, que establia la censura i assenyalava dures penes per a qualsevol sospitós de terrorisme i

Pàgina 23


biografies viscudes sedició, li va obrir els ulls sobre les verdaderes intencions dels imperialistes anglesos en el seu país. Gandhi va passar llavors a encapçalar l’oposició a la Llei. Va organitzar una campanya de propaganda a nivell nacional mitjançant la no-violència, que va començar amb una vaga general. Aquesta aviat es va estendre per tot el país i les protestes es van succeir en les principals ciutats, on es van registrar alguns focus de violència a pesar de la insistència del líder en el caràcter pacífic de les manifestacions. Quan anava a Delhi a serenar a la població, Gandhi va ser detingut. Uns dies desprès, el 13 d’abril, el brigadier general Dyer ordenava disparar als seus gurkas sobre la multitud reunida en el Jallianwala Bagh de la ciutat d’Amritsar. La dominació anglesa havia mostrat el seu verdader rostre sanguinari i brutal: quasi quatrecentes persones van ser assasinades i unes altres mil ferides. Però les autoritats britàniques es van veure obligades a reconsiderar les seves tàctiques i la Llei Rowlatt mai va entrar en vigor. En els anys següents a la masacre d’Amritsar, Gandhi es va convertir en el líder nacionalista indiscutible, arribant a la presidència del Congrés Nacional Indi-partit fundat per Alan Octavius Hume al 1885-, que ell va saber convertir en un instrument efectiu cap a la independència. D’una agrupació de les clases mitjanes

urbanes, va passar a ser una organització de masses arrelades als pobles i en el món pagès. Es van fer les grans campanyies de desobediència civil, que anaven des de la negativa massiva a pagar impostos fins al boicot a les autoritats. Milers de indis van omplir les pressons i el mateix Gandhi va ser detingut al mes de març de 1922. Deu dies més tard començava el “Gran Judici”, en que el Mahatma es va declarar culpable i va considerar la sentència a sis anys de pressó com un honor, amb el que la sessió va acabar amb una reverència mútua entre jutje i acusat. Quan va sortir de la presó- una apendicitis va fer que les autoritats colonials l’alliberessin al 1924-, va trobar que el panorama polític s’havía modificat en la seva absència: el Partit del Congrés s’havía dividit en dos faccions i la unitat entre hindús i musulmans, aconseguida amb el moviment de desobediència civil, havía desaparegut. Gandhi va decidir llavors retirar-se de la política, per viure com un anacoreta, en absoluta pobresa i buscant el silenci com a força regenerativa. Retirat en la seva Ashram es va convertir en aquests anys en el cap espiritual de l'Índia, en el dirigent religiós de fama internacional que molts occidentals buscant la pau espiritual tractaven com un gurú.

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon Estanc · Tabacs Objectes de regals Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA Pàgina 24

El seva retirada va finalitzar d’una manera brusca l’any 1927, quan el govern britànic va nomenar una comissió encarregada de la reforma de la Constitució, en la que no participava cap natiu. Al cap davant de la lluita política, Gandhi va aconseguir que tots els partits del país fessin el boicot a aquesta comissió. Poc després, la vaga de Bardoli, donant suport a la negativa a pagar impostos, va acabar amb un èxit total. La victoria del moviment va animar al Congrès a declarar la independència de l'Índia, el día 26 de gener de 1930, i es va encarregar al Mahatma la direcció de la campanya de noviolència per a portar a la pràctica la resolució. Aquest va elegir com a objectiu d'aquesta el monopoli de la sal –que afectava particularment als pobres-, i va marxar de Sabartami el 12 de març amb 79 voluntaris amb direcció a Dandi, població costera. El petit moviment es va extendre com les ones d’un estany fins arribar a tota l'Índia: els pagesos sembraven de rames verdes els camins per on passaria aquest home petit i semidespullat, amb un bastó de bambú, camí de la mar i al front d’un enorme exercit pacífic. El día de l’aniversari de la masacre de Amritsar, Gandhi va arribar a la vora de la mar i va agafar un puny de sal. Des d’aquest moment la desobediència civil va ser imparable: diputats i funcionaris locals van dimitir, els

Flors

Julita

Art Floral C/ Dr. Rius i Tarroja, 3 Bodes - Corones 25332 La Fuliola Plantes - Ceràmica Tel. 973 57 00 75 Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal


biografies viscudes prohoms locals van abandonar els seus llocs, els soldats de l’exèrcit indi es van negar a disparar sobre els manifestants, les dones es van adherir al moviment, mentre els seguidors de Gandhi invaien pacíficament les fàbriques de sal. La campanya va acabar amb un pacte de compromís entre Gandhi i el virrei de sa majestat britànica, segons el qual es legalitzava la producció de sal i es lliberaven els quasi 100.000 presoners detinguts durant les movilitzacions. Per una altra banda, Gandhi era enviat a Londres per a participar a la conferència que discutia els pasos a seguir per establir un govern constitucional en la India. La presència del Mahatma a Anglaterra, al marge de la gran acollida popular que li van dispensar els barris londinencs, no va suposar resultats favorables per a la causa, i al tornar al seu país es va trobar amb Nehru i altres líders del Congrés que es trobaven una vegada més a la presó. Algunes vegades de la seva vida Gandhi va recorre als dijunis com a mitjans de pressió contra el poder, com a forma de lluita espectacular i dramàtica per a parar la violència o cridar l’atenció de les masses. La manca d’humanitat del sistema de castes, que condemnava als paries a l’absoluta indigència, va fer que en Gandhi convertí l’abolició de la intocabilitat en una meta fonamental dels seus esforços. I des de la presó de Yervada, on havía estat confinat novament, va realitzar un “dejuni fins a la mort” en contra de la celebració d’eleccions separades de hindús i paries. Això va obligar a tots els líders polítics a anar fins el seu llit de presoner per a signar un pacte amb el consentiment anglès. La feina de “pedagogia popular” per a curar a la societat hindú de les seves llagues no es va acabar aquí. Distanciat del Congrés davant la decepció que li provocaven les maniobres dels polítics, es va dedicar a visitar pobles

Núm. 103

allunyats, insistint en l’educació popular, en la prohibició de l’alcohol, en l’alliberació espiritual de l’home. L’esclat de la Segona Guerra Mundial va ser el motiu de que en Gandhi, una vegada més, tornés a un primer pla polític. La seva oposició al conflicte bèlic era absoluta i no compartia l’opinió d’en Nerhu i altres líders del Congrés, decidits a donar suport a la lluita contra el feixisme. Però la decisió del virrei d’incorporar el subcontinent als preparatius bèlics de La Gran Bretanya sense consultar amb els polítics locals, va clarificar les aigües, provocant la dimissió en massa dels ministres pertanyents al Congrés. Després de la presa de Rangún pels japonesos, Gandhi va exigir la completa independència de l'Índia, per a que el país pugués escollir lliurement les seves decisions. El día següent, el 9 d’agost de 1942, era arrestat juntament amb altres membres del Congrés, el que va produir una sublevació en massa dels natius, seguida per una sèrie de revoltes violentes en tot el territori indi. Aquesta va ser l’última presó del Mahatma i pot ser la més dolorosa, perquè des del seu presidi a Poona es va assabentar de la mort de la seva dona, Kasturbai. Era ja un vellet fràgil i debilitat quan va sortir en llibertat l’any 1944. Finalitzada la guerra, i darrera la

pujada al poder dels laboristes a Anglaterra, Gandhi va tenir un paper fonamental en les negociacions que van portar a l’alliberació. Però, la seva postura oposada a la participació del subcontinent rés va poder contra la determinació del líder de la Lliga Musulmana, Jinnah, defensor de la separació del Pakistán. Disgustat pel que va considerar una traició, al 1946 el Mahatma va veure amb horror com els antics fantasmes indis resorgien durant la celebració del nomenament de Nehru com a primer jefe de govern, que va ser un pretext de violents disturbis motivats per la pugna entre hindús i musulmans. Gandhi es va traslladar a Noakhali, on havien començat els enfrontaments, i va caminar de poble en poble, descalç, intentant aturar les massacres que acompanyaven a la participació a Bengala, Calcuta, Bihar, Cachenmira i Delhi. Però els seus esforços solament van servir per crèixer l’odi que sentíen per ell els fanàtics extremistes d’ambdòs pobles: els hindús van atemptar contra la seva vida a Calcuta i els musulmans ho van tornar a fer a Noakhali. Durant els seus últims dies a Delhi va portar a terme un dejuni per a reconciliar a les dos comunitats. Això va afectar greument la seva salut. Encara tot i això, va aparèixer de nou davant el públic uns dies abans de la seva mort. El 30 de gener de 1948, quan es feia de nit es dirigía a la plegaria comunitària, va ser disparat i les bales d’un jove hindú van acabar amb la seva fràgil vida. Tal com ho havia dit a la seva neta, va morir com un verdader Mahatma, amb la paraula Rama (‘Deu’) en els seus llavis. Com va dir Einstein, “pot ser les generacions que han de venir dubtin alguna vegada de que un home així va ser realitat de carn i òssos en aquest món”. Ramon Utgés i Vila.

Pàgina 25


consum responsable AIGUA ALS ORDIS! Contra el trasvassament d’aigua de l’Ebre, va sorgir un moviment popular important que, a part de les motivacions polítiques, s’alimentava d’una ideologia ecologista: “Per una nova cultura de l’aigua: No al trasvassament.” O si no, que va ser? ¿Que els del Delta es van espantar veient el desastre a casa seva i els altres els vam seguir, cridant per Barcelona, per fotre canya al PP? Potser... On es la cultura de l’aigua ara? Podrem parlar pròpiament de cultura de l’aigua quan ja no en quedi prouta per seguir vivint com fins ara. Quan no en quedi, donarem a l’aigua el valor que té. Sembla que només llavors, serà quan canviarem la nostra manera de viure per adaptarla a la seca situació. Però no només serà una adaptació de la nostra cultura. Si pensem en l’atemptat a la biodiversitat que suposarà la nostra expoliació de recursos, podriem augmentar la nostra responsabilitat. Aprendre a respectar als nostres veïns i també als altres animals. Però millor si ens centrem en nosaltres mateixos, que és lo que realment ens preocupa.. Que passarà quan no ens puguem dutxar tots els de casa alegrement? I quan no tindrem prouta aigua per poder inundar els camps conreu i els camins que els envolten? Què passarà quan els uns d’un país necessitin l’aigua d’un riu que no neix dins les seves fronteres? Passarà lo que ha passat sempre, farem servir les estratègies que acostumem a utilitzar per a solucionar els grans conflictes. A òsties. Però no parlem de la guerra. I es que cada cop plou menys. Encara que nomes tinguem dades meteorologiques exahustives dels ultims 60 anys, la quantitat anual de pluges dels darrers anys és un 35% inferior a la dels anys anteriors i aquest any tornem a superar-nos, en calor i poca aigua. A més, l’Institut Nacional de Meteorologia preveu mancança d’aigua, exepte les pluges ocasionals torrencials, que semblen anar a més. Però no només és nacional: augmenta la desertització i la sequera a tot el planeta. Mentre, els governs no dónen abast. Quan ens informem del pla de contingència de la Generalitat ens parlen de la construcció de la dessaladora del Llobregat i ampliació de la dessaladora de la Tordera, de recuperació d’aqüífers contaminats, de sistemes de tractament d’aigües residuals que permetin reutilitzar aigua per a usos que no siguin de boca...El focus del problema sembla ser la mega-area metropolitana de Barcelona, que no es que allà siguin més dolents que naltres, és que viuen molt més amuntegats. Tenim decret de sequera i, si la cosa

Pàgina 26

s’empebra, decret d’emergència. Pero seguim sense tenir cultura de l’aigua. Doncs anem omplint, de mica en mica.

• Si tanquem l’aixeta mentre ens rentem les mans, o les dents, o mentre rentem els plats o ens afaitem, podem estalviar fins un 75% d’aigua. A més, val més que ens hi anem acostumant.

• Reparar les aixetes que degoten (30 litres/dia), instal·lar airejadors a les aixetes (50% d’estalvi), així com comprar electrodomèstics de baix consum (Classe A) són accions senzilles que suposen molt.

• La rentadora i el sabò. Què volen els fabricants de sabó per la roba? Entre altres coses, que en compris, en gastis i en tornis a comprar. Per tal que aquest procés sigui més ràpid, sempre recomanen dosi de detergent majors de les que realment són necessàries; més o menys una quarta part més, així que utilitza’n sempre menys de la que recomanen. De tant en tant rentar la roba que no estugui molt bruta amb aigua sola no es cap guarrada.

• També es legal la dutxa ocasional amb aigua sola. Lo Delta i la flora bacteriana de la teva pell també t’ho agrairàn.

• Sempre podem fer més: Com posar una ampolla d’aigua o un objecte voluminós a la cisterna del wàter, amb cura de no interferir al mecanisme, per tal de no malgastar tanta aigua potable. O omplir una galleda amb l’aigua de l’esbandida final de la rentadora i utilitzar-la, per exemple, per fregar el terra. Imaginació!

• També ens podem informar: http://www.vidasostenible.com Consells pràctics per a una vida sostenible.

http://www.gencat.net/aca/cat/consum_estalvi/ estalviar.htm Consells d'estalvi d'aigua.

http://www.bcn.es/mediambient/cat/web/cont_ bcn_aigua_presen.htm Mostra els fluxos de l'aigua i ofereix més consells estalviadors.

http://www.xtec.es/centres/b7007300/fmarch/E stalviAigua.htm Mecanismes per estalviar aigua.


els contes de l'esparver

medi ambient

L'ESTANY D'IVARS - VILA-SANA INTRODUCCIÓ Antigament, l’Estany d’Ivars o la llacuna d’Utxafava era una llacuna endorreica salina de caràcter estacional, que en èpoques de fortes pluges era la zona humida més important de l’interior del país, però que en anys secs arribava a desaparèixer completament, formantse al seu llit una crosta salina molt apreciada comercialment. L’any 1860, amb l’arribada de l’aigua del canal d’Urgell a la zona, es va aprofitar la depressió que formava per inundar-la completament, i es va convertir en l’estany d’aigua dolça més important de Catalunya, esdevenint tot un referent comarcal. Al 1950, però, la llacuna es va dessecar contra la voluntat popular i fins a l’actualitat les seves terres han estat dedicades a l’agricultura.

i Vila-sana, com a organisme públic encarregat de fer realitat aquest projecte tan innovador, el de recuperar un espai natural completament desaparegut. A l’any 2003 es compren les finques i a finals del 2004 es comencen a fer les obres i moviments de terres necessaris per preparar el terreny per a la inundació. Donat que aquest projecte de recuperació, inèdit fins ara al nostre país, proporciona una oportunitat única per estudiar els canvis en la comunitat faunística que es produiran en un espai que passa d’uns usos agrícoles a convertir-se en una zona humida, i per iniciativa pròpia, EGRELL comença a estudiar la fauna vertebrada de la zona, a partir de l’any 2003 i fins a l’actualitat,

L’estany d’Ivars-Vila-sana abans de la recuperació.

Des de principis dels 80 els ajuntaments locals van manifestar la voluntat de recuperar l’antiga llacuna. Després de nombrosos passos i negociacions, finalment, l’any 1996 es redacta un projecte executiu de recuperació i condicionament de l’Estany i al 2002 es crea el Consorci de l’Estany d’Ivars

Núm. 103

comptant ja amb la col·laboració econòmica del Consorci per finançar aquests estudis. La voluntat d’EGRELL es continuar estudiant la fauna vertebrada de la zona fins que s’hagi consolidat plenament la transformació de l’espai, per tal de caracteritzar perfectament la comunitat

faunística de vertebrats en l’espai agrícola inicial, durant el procés d’inundació i amb la futura zona humida instaurada; i així poder analitzar i valorar els canvis detectats. En línies generals, l’estudi dels vertebrats que actualment realitza EGRELL consisteix en un atles de distribució estival i hivernal, segons quadrícules UTM de 1x1 km, per a totes les espècies detectades a la zona. També es fan diferents tipus de censos, en funció de les característiques biològiques dels diferents grups animals, per avaluar les dimensions poblacionals de cada una de les espècies. El treball realitzat ja comença a perfilar les característiques faunístiques de la zona i a detectar el primers canvis notables, després d’analitzar més de 2.000 registres faunístics. Aquest projecte ha estat recolzat pel Consorci de l’Estany i la Fundació Territori i Paisatge; i hi han participat molts naturalistes i investigadors, així com equips de diversos centres de recerca com el CTFC i el departament de ciències naturals del Museu de Granollers. OCELLS EGRELL inicià l’estudi de l’avifauna de l’Estany d’Ivars l’any 2003, 2 anys abans del seu ompliment. Es realitzà un atles d’hivernants i nidificants amb quadrícules 1x 1 i en total es detectaren 111 espècies. D’aquestes, 57 espècies són reproductores i la resta serien espècies que nidifiquen fora de la zona, però que hi acudeixen per alimentar-se i també algunes altres espècies que, en migració, s’aturen a la zona. Entre les espècies més ben distribuïdes durant el període de cria en trobàrem un bon nombre d’espècies antròpiques, per exemple les dues espècies de pardal (Passer domesticus i Passer montanus), i també la garsa (Pica pica), la tórtora turca (Streptopelia decaocto) o el mateix tudó (Columba palumbus). Altres espècies ben distribuïdes foren el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el

Pàgina 27


els contes de l'esparver picot verd (Picus viridis), tot i que aquest darrer sempre amb baixes densitats. La presència d’ocells estrictament aquàtics fou merament testimonial i només es detectaren algunes espècies sovint més lligades a conreus humits que a veritables aiguamolls, com l’esplugabous (Bubulcus ibis), o a bardisses com el rossinyol bord (Cettia cetti). Finalment caldria destacar a l’arpella (Circus aeruginosus), rapinyaire típic d’aiguamoll amb molt poques parelles a Catalunya, i que a la zona d’estudi té un nucli estable de cria i un important dormider hivernal. Des de l’inici del seu ompliment, l’any 2005, s’ha canviat la metodologia per censos (amb una mitjana d’uns 6 censos mensuals). S’han detectat 55 noves espècies (sumant un total de 166). Algunes tan destacades com: - la fredeluga gregària (Vanellus gregaria), que nidifica de forma colonial a les estepes euroasiàtiques, i que passa l’hivern a Sudan, Etiòpia, Mesopotàmia, Aràbia Saudita, Índia i Pakistan. Al ser un ocell amb les rutes migratòries tan orientals, és molt rar a la Mediterrània occidental. A més, es tracta d’una espècie en perill d’extinció a nivell mundial, de la que es creu que la seva població total no supera els dos milers de parelles. La seva aparició a l’Estany d’Ivars el passat 24-10-05 va ser una autèntica notícia dins del món ornitològic. De fet, aprofitant que aquest ocell es va quedar a la zona al llarg de vàries setmanes, va esdevenir l’excusa

perfecta per a que molts ornitòlegs i naturalistes coneguessin l’Estany, però no només els ornitòlegs locals, sinó també altres de diferents punts de l’estat, doncs van venir expressament a veure’l des de Barcelona o Girona i també des de punts més llunyans, com Astúries i Galícia. - el bec de serra mitjà (Mergus serrator), que és una espècie d'ànec que cria a les costes, rius i llacs del Nord d'Europa, com la Península Escandinava, Irlanda i el Regne Unit. S’alimenta bàsicament de peixos, als que captura gràcies al seu bec dotat amb unes petites dents en forma de serra, a les quals deu el seu nom. A Catalunya es considera un hivernant escàs però regular al Delta de l'Ebre, accidental a la resta de la costa catalana, i especialment rar a les comarques de l’interior. El caràcter marcadament marí durant l'hivern d'aquest ànec fa fàcil entendre que a la Plana de Lleida sigui una espècie d'aparició totalment accidental, fins al punt que fins ara només es coneixa una dada molt antiga d'aquesta espècie, que correspon a un exemplar caçat a mitjans de desembre de l’any 1919, precisament a l'antic Estany d'Ivars, fa gairebé 90 anys. - la fotja banyuda (Fulica cristata), que és una espècie molt similar a la fotja vulgar, de la qual es diferencia per presentar dues característiques protuberàncies vermelles sobre el cap. Cria a l’est i el sud de l’Àfrica i té un petit nucli reproductor al Mediterrani occidental, repartit entre el nord del

La fredeluga gregària, acompanyada de 3 fredelugues comunes.

Pàgina 28

medi ambient

Marroc i el sud de la península Ibèrica. A Catalunya i el País Valencià s’han iniciat projectes de reintroducció, per la qual cosa és d’esperar que en els propers anys el nombre d’observacions de l’espècie augmentin. De totes formes, és la primera cita de la que es té constància a la plana de Lleida. - el fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus), que nidifica a l’Europa oriental i migra cap a l’Àfrica pel Mediterrani oriental, per la qual cosa és força escàs a la península. Només se’n coneixia una cita anterior a la plana de Lleida. A més, s’han detectat altres espècies també interessants com el bec-planer (Platalea leucorodia) (citat en 2 ocasions diferents l’hivern 2005-2006), la cigonya negra (Ciconia nigra) (citada fins a 3 ocasions), el capó reial (Plegadis falcinellus), la grua (Grus grus), el martinet ros (Ardeola ralloides), el tèrrit de Temminck (Calidris temminckii), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el remena-rocs (Arenaria interpres) i el pigre gris (Pluvialis squartolata) (aquests tres últims, limícoles molt més lligats a ambients marins, cosa que explica la seva raresa). L’any 2005, en que s’inicia l’entrada d’aigua, ja hi criaren, el cames-llargues (Himantopus himantopus), amb 13 nius, i el corriol petit (Charadrius dubius),

Cames-llargues vora el niu.


els contes de l'esparver Corriol gros (Charadrius hiaticula) 2005 20

20 18 16 14 12

bé els mesos on es concentra el gruix de la migració. Vegeune dos exemples:

13

Molt important fou 10 la hivernada 20058 2006, amb un 6 4 4 important nombre de 2 2 2 fredelugues 0 0 0 0 0 (Vanellus vanellus), abr mai jun jul ago set oct nov des amb nombres propers als 1000 Territ variant (Calidris alpina) 2005 individus i un 20 20 19 màxim al febrer 18 2006 de més de 16 5000 individus; 14 12 sovint barrejades 10 amb daurades 8 grosses (Pluvialis 6 apricaria), amb 4 3 grups de fins a 200 2 0 0 0 0 0 0 0 individus. Pel que fa abr mai jun jul ago set oct nov des a anàtides les més abundants foren amb 1 niu. Durant tot l’estiu i tardor l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), també s’ha observat sovint dormiders amb màxims de més de 750 individus, de cigonya blanca (Ciconia ciconia), i el xarxet comú (Anas crecca), amb reunint-se grups de fins a 40-50 grups de més de 200 individus. En total s’han citat a la zona (tant en passos individus. migratoris com hivernant) 12 espècies El pas migratori la tardor del 2005 d’anàtides, amb xifres remarcables comptà amb unes 17 espècies de d’ànec cua-llarg (Anas acuta), xarrasclet limícoles diferents observats en pas. (Anas querquedula), ànec cullerot (Anas Amb les dades obtingudes s’han pogut clypeata) i ànec xiulador (Anas obtenir gràfiques dels màxims mensuals penelope). d’aquests limícoles que il·lustren molt

Tèrrit bec-llarg.

Núm. 103

medi ambient

Entre els passeriformes, destacar una important hivernada de fringíl·lids a les zones ermes adjacents a la zona d’inici d’inundació, com el pinsà comú (Fringilla coelebs), el pinsà mec (Fringilla motifringilla), el passerell (Carduelis cannabina), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris) o els més esporàdics durbec (Coccothraustes coccothraustes) i lluer (Carduelis spinus). També molt nombrosa és la població, hivernant i en pas, de repicatalons (Emberiza schoeniclus), com s’ha posat especialment de manifest en les jornades d’anellament. ANELLAMENT Molt abans de la recuperació de l’estany ja s’havien fet jornades d’anellament a l’Estanyet (petita bassa amb abundant canyís situada a la zona oest de la cubeta), on s’anellaven, a banda de les espècies residents, nombrosos repicatalons (Emberiza schoeniclus) migrants i hivernants i altres migrants com la cotxa blava (Luscinia svecica). Des de l’inici de l’ompliment, s’ha continuat anellant esporàdicament a la zona de l’Estanyet i, més tard, a la zona del canyissar de depuració (situat a l’est de la cubeta). Durant el període 20042005 es van realitzar 15 sessions d’anellament, amb un total d’uns 1000 ocells anellats de 41 espècies diferents. L’espècie més anellada és el repicatalons (Emberiza schoeniclus), del qual es va recuperar un ocell anellat a Finlàndia. També cal destacar la recuperació en anys consecutius d’una cotxa blava (Luscinia svecica) i de 2 repicatalons (Emberiza schoeniclus), la qual cosa mostra certa fidelitat d’aquestes espècies en la migració i hivernada a l’estany. Altres espècies interessants que s’han anellat són el pinsà mec (Fringilla motifringilla), l’esparver vulgar (Accipiter nisus) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). A partir de la tardor 2006, EGRELL, amb la col·laboració de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia), té previst iniciar

Pàgina 29


els contes de l'esparver

medi ambient

una campanya intensiva d’anellament en migració, que es repetirà 2 cops l’any (primavera i tardor). MAMÍFERS EGRELL, en col·laboració amb el CTFC (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) ha realitzat diversos estudis dels mamífers presents a la zona. S’ha realitzat un atles de mamífers per quadrícules 1x1 km i amb transectes, tot buscant indicis de la presència de les diferents espècies i també fent trampeig de micromamífers a cadascun dels ambients, també en quadrícules 1x1. Per aquest últim grup també s’aportà informació complementària mitjançant l’anàlisi d’egagròpiles d’òliba trobades a la zona.

Cau de teixó.

En total s’han detectat 26 espècies (incloent 8 espècies de quiròpters) de mamífers: 4 espècies d’insectívors: l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus) i l’eriçó clar (Atelerix algirus), la mussaranya nana (Suncus etruscus) i la comuna (Crocidura russula). 3 Carnívors: la guineu (Vulpes vulpes),

Petjades de rata d’aigua.

Pàgina 30

transectes pel total de l’àrea d’estudi. A més, el mostreig d’ultrasons s’ha complementat amb la instal·lació de 25 caixes refugi especials per a ratpenats que permetran estudiar les espècies que les utilitzin a llarg termini.

Ratolí de bosc capturat per trampeig.

el teixó (Meles meles), la mostela (Mustela nivalis) 1 artiodàctil: el senglar (Sus scorfa), 2 lagomorfs: el conill (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus europaeus), 8 rosegadors: la rata cellarda (Elimoys quercinus), 3 espècies de ratolins (el més abundant el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)), 2 espècies de rates, talpó comú (Microtus duodecimcostatus) i la interessant presència de rata d’aigua (Arvicola sapidus), una espècie escassa i de distribució molt localitzada. QUIRÒPTERS Especial menció mereix l’estudi dels quiròpters (ratpenats), un grup del qual es té molt poca informació de la zona de la plana de Lleida, donat que el seu estudi requereix de material especialitzat (aparell detector d’ultrasons i software per analitzar els registres i poder determinar les espècies). Degut a que es tracta d’un dels grups que més canvis pot sofrir amb la transformació d’aquest entorn s’ha cregut necessari determinat l’estat basal de les espècies presents. Es va realitzar una prospecció extensiva amb un aparell detector d’ultrassons en cada un dels 15 quadrats d’1x1 durant l'estiu amb 11 estacions d’escolta en punts fixats de 10 minuts i diversos

S’han detectat 8 espècies diferents de ratpenats. Els més abundants el ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhli) i el ratpenat cuallarg (Tadarida teniotis). A destacar la possible presència del ratpenat de Nathusius (Pipistrellus nathusii), una espècie que es creia extingida a la península, però del qual es coneix una població al delta de l’Ebre. El problema és que aquesta espècie és difícil de distingir acústicament de P.kuhli, per la qual cosa seran necessaris més registres i obtenir dades per captura, tot mirant les caixes nius instal·lades. Aquesta estudi s’ha fet en col·laboració amb el CTFC i l’assessorament del departament de ciències naturals del Museu de Granollers. RÈPTILS – AMFIBIS - PEIXOS Respecte als grups dels amfibis i dels rèptils, s’han trobat 7 espècies. Les més ben distribuïdes són la granota verda (Rana perezi), el tòtil (Alytes obstetricans) i la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica). Els peixos veuran lògicament incrementades les seves possibilitats de forma notable amb la inundació total de l’espai. Actualment la espècie dominant i pràcticament la única present a la zona és la carpa (Cyprinius carpio). Trobareu aquesta informació actualitzada (noves cites, últims resultats dels estudis que es continuen fent...) a la web d’EGRELL: www.egrell.org . Animar-vos a donar un tomb per l’Estany d’Ivars, val la pena. Des de l’Ateneu està previst fer una sortida naturalista a la tardor, estigueu al cas i no us la perdeu! Arnau Sebé


ENTRETENIMENTS FULIOLENCS LES 9 DIFERÈNCIES Desconeixem si de les 9 diferències de l’edició anterior van quedar neurones disponibles, en tot cas us llancem el repte per a que ho torneu a intentar aquells que us considereu més dotats i/o inconscients. No prengueu mal.

L’EFECTE EURO Economistes de tot el món estan estudiant una nova variant de l’efecte euro. Es va produir durant la Festa Major de Boldú al maig, quan aquesta moneda va fer possible una gran acumulació de gent, en uns actes festius sense participació altres anys quan no es “regalava” res. També antropòlegs de les més prestigioses universitats, avaluen la resposta de la població i no saben donar resposta a vàries situacions viscudes al recinte de les piscines municipals: Per què s’embolicaven entrepans i es guardaven al bolso?. Potser hi havia revenda als voltants de les instal·lacions?. Calia afartar-se i entaular-se en un acte festiu?, o era l’excusa per no haver de ballar després?.

RESULTATS REFERÈNDUM Novament davant unes eleccions tots els partits han sortit d’alguna manera beneficiats dels resultats. Els que han apostat pel sí, perquè han guanyat; i els que volien el no, s’han defensat com han pogut. En el nostre poble només hi ha hagut un vot nul, possiblement hi podia dir: “Lo arbre és vida, no malgastis paperetes” (tal i com dèiem en el número 99 de La Fulla).

Núm. 103

Pàgina 31


Foto: Lluïsa Solsona

AMAR Juliol 2006

GEMMA GORGA El desordre de les mans

No vaig haver d'eixamplar ni d'escurçar la llargada dels meus llavis, dels meus braços: el teu amor hi encaixà com un vestit fet a mida.

A mida

racó de poesia

La Fulla 103  

Data de publicació: juliol 2006