20 anys, la revista

Per a excollanaires, collanaires i totes aquelles que han passat per la festa en algun moment.

LA REVISTA

LA REVISTA LA REVISTA

LA REVISTA

Aquest llibret ha estat pensat, escrit, dissenyat i maquetat de forma voluntària per diferents persones que han format i formen part de la Collanada, dedicant-li molt de temps i amor, com el que li hem dedicat a la festa durant aquests 20 anys, així com de totes les que hi han volgut col·laborar aportant anècdotes, compartint informació i, en general, formant part de la Collanada.

Els materials i fotografies del llibret provenen, entre d'altres, de l'arxiu de la Collanada, de l'arxiu històric de la ciutat, de mitjans de comunicació locals, de l'ajuntament i de persones particulars. En tot cas resulta impossible citar a totes les autores, però gràcies per voler deixar constància de moments tan importants per nosaltres.

Qualsevol pífia o malentès que hi trobeu és únicament atribuïble a les autores del llibret. Esperem que ens sapigueu perdonar perquè haurà estat sense mala intenció i/o per desconeixement. Gràcies per la comprensió i que en gaudiu!

Bufem fort!!!

Bufem fort: Malgrat el vent en contra

Fer anys acostuma a ser l’excusa ideal per a trobar-nos amb la gent que estimem i, any a any, fer un balanç de què ha canviat en aquest temps. Bufar espelmes (o fer una revista) és un símbol de com passa el temps, i les ganes de celebrar la vida compartida. La Collanada ja té vint anys. Vint anys de moments compartits per milers de persones, una història feta de moltíssims granets de sorra. La revista que teniu entre mans té la voluntat de fer de retrovisor d’aquests primers 20 anys d’història. Fotografies, anècdotes, articles, jocs, homenatges i el que hem intentat que sigui l’essència de La Collanada. Un retrat de moltíssimes cares, on és difícil que hi càpiga tothom.

Sovint, cada unes quantes assemblees, tenim una crisi existencial. Qui som? Què fem? Com ho fem? Ho volem continuar fent així? Quan ens trobem en aquest cul-de-sac, tornem a l’eslògan “Construïm alternatives i festes populars”. Aquest lema, escrit a mode de subtítol, té moltes contradiccions, però un objectiu clar. I és amb aquest objectiu que intentem que La Collanada mantingui l’ADN. Les joves que fem La Collanada canviem, la societat canvia, les activitats canvien. Però La Collanada no se’n va. Les joves d’Igualada no se’n van.

Enguany, recuperem aquest eslògan per a reivindicar-nos a nosaltres. I a tota la gent d’Igualada que s’organitza per fer de la ciutat, i de la Festa Major, un lloc més participat, més festiu i més empoderador. Perquè encara que la burocràcia, les limitacions horàries, la pandèmia, el malestar generacional, la precarietat o la criminalització ens atravessin com a joves, no ens resignem. Som aquí, i aquí seguirem, per fer d’Igualada la ciutat que volem.

En les properes pàgines hi trobareu una barreja de reflexió i divertiment. Festa sí, lluita també, diem sempre. Doncs en aquesta revista hem intentat mantenir-nos fidels a aquest lema. Potser ets una collanaire de cap a peus que no has dubtat ni un moment a comprar la revista dels vint anys. Potser ets una jove precària que destines part dels teus (pocs) diners en les festes populars de la teva ciutat. Potser ets una forastera que busca en aquesta revista l’explicació de com es pot muntar una festa major autogestionada durant una setmana. Segurament ets una igualadina que si cal fa vint hores de cua per comprar entrada a l’Operació Cigró. Siguis qui siguis, aquesta revista va dedicada a tu, que estimes la Collanada. I que tens ganes que aquests vint anys de vida siguin només els primers de molts. Gràcies per ser-hi. Per tu, hi som. Per molts anys.

Assemblea de La Collanada

BINGO

M’HE PERDUT UN ACTE PERQUÈDORMINTESTAVA

HE ACTUAT A OPERACIÓ CIGRÓ

HE ACABAT A URGÈNCIES DURANT LA FESTA MAJOR

M’HE PASSAT UN DIA SENCER DINS DEL TERRITORI FESTIU

HE VIST LA BAD GYAL SOBRE EL CAMIONET

M’HE BANYAT A LA FONT DE LA PIUS XII

HE ESCRIT EL MEU NOM EN MÉS D’UN GOT DE LA COLL@ANADA I L’HE PERDUT

Bad Gyal, fer torns i demanar permisos.

20 anys d’organització popular

“VOLIA ANAR DE TRANQUIS” I EL DIMARTS JA TENIA RESSACA

M’HAN APUNTAT SENSE SABER-HO A LA TRIA DE LES ESPURNES

HE DESTROSSAT LA SÍNDRIA A LA CURSA DE LA SÍNDRIA

TINC MÉS DE 10 SAMARRETES DE LA COLL@NADA

NO HE ARRIBAT AMB VEU AL FINAL DE FESTA MAJOR

HE SORTIT AMB ESPARDENYES DE FESTA I SE’M HAN MULLAT

HE ACABAT ESMORZANT A L’OPAN

HE VISCUT XOCOPARTYLA

HE PARTICIPAT A TOTS ELS ACTES DE LA FESTA MAJOR

HE TORNAT ABANS DE LES VACANCES PER SER A LA FESTA MAJOR

HE SORTIT DE FESTA AMB EL BARRET DEL CERCANIT

Encara tenim alguns grups de whatsapp de tasques i projectes de fa molts anys. I no hi surt ningú. Ningú s’atreveix. I algunes samarretes al calaix. Que ja no ens posem, però que les guardem per si un cas, com una caixa del temps, per si algú ens la demana.

Perquè d’allò, d’aquells experiments organitzatius, d’aquells milers d’hores de torns, d’aquella esperança radical, d’aquells canvis generacionals, d’aquelles pintes, d’aquelles contradiccions i llàgrimes, ens queda allò a les mans. Bé, allò, i els aprenentatges.

Sabem organitzar una activitat, demanar permisos, negociar amb institucions, organitzar un sopar per 600 persones, dissenyar un cartell, contractar grups de música, planificar un debat, fer pintades, córrer davant la policia, pintar pancartes, canviar un barril de cervesa i viure amb contradiccions i mancances.

Algunes són més passables que d’altres al currículum. Dins del marc de relacions socials capitalistes, avui, algunes, encara vivim amb els mateixos sous que fa 10 anys. Que fa 20 anys, però tenim els aprenentatges.

Perquè la Coll@nada, amb tot, per moltes, ha esdevingut una escola de formació militant per totes les generacions que hi hem passat. I clar, potser no tothom, hi guarda un bon record del tot, o potser sí, però hi ha quelcom que perdura, i és la voluntat de saber que organitzades, les coses sempre són millors.

Com una certesa imbatible, sabem que massa sovint, arribem allà on les institucions no arriben. Sabem que organitzar-se autònomament a les institucions del capitalisme, acostuma a donar fruits.Sabem que cap tècnic de cultura, per molt eficient que sigui, no portarà mai a la Bad Gyal per 300 euros. Nosaltres, sí.

Sabem que per molt carismàtic que sigui, cap regidor de l’ajuntament ni cap consell de participació ciutadana assolirà mai organitzar a centenars de joves de la nostra ciutat. I nosaltres, amb tot, sí.

Sabem que les polítiques de joventut de tots els partits polítics, acostumen a ser refregits de la impotència de les institucions burgeses, de codis i pràctiques boomers i buròcrates, i de gent que fa polítiques per gent de 20 anys amb sous de 40k’s per any natural.

No és la superioritat moral de la joventut. És l’optimisme de la voluntat. I la voluntat radical de superar l’estat actual de les coses. També amb l’oci i la cultura. I tot això ho sabem, perquè 20 anys després, l’organització popular esdevé la clau que obre tots els panys.

La clau de tots els aprenentatges.

ACTIVITATS QUE MÉS S’HAN FET

1. FES-TA

2. CERCANIT + SOPAR CERCANIT

3. OPERACIÓ CIGRÓ

4. JOCS BÈSTIES CURSA SINDRIA IGUALADÍ de FERRO

5. HEREU I PUBILLA/ LES ESPURNES

6. XOCO-PARTY

7. EL CAMIONET DE LA FESTA

Amb 19 edicions encapçala el top 10 d’activitats, probablement la millor idea de La Collanada, la més popular, una activitat que s’organitza (quasi) sola, posar taules al carrer a menjar!

Ocupant el número 2, la més multitudinària, centenars de persones seguint un carro, una xaranga unes proves fetes amb una sabata i una espardenya i un sopar previ per agafar forces.

En tercera posició, l’activitat que permet a la gent d’igualada explorar el seu costat artístic i el seu sentit del ridícul, mentre mengem col·lectivament un plat de cigrons, l’eufòria està servida!

Una altra al·legoria a l’absurd, proves originals de baix pressupost ideals per fer passar ressaques cansaments, perquè “res no uneix tant com una bestiesa compartida”.

Fa 14 anys que La Collanada escull les persones que representen la festa a nivell popular, abans hereu pubilla, ara espurnes però sempre disposades a donar-ho tot per la festa.

LA QUADRILLA L’HORTET EUSTAKIUS CAN CRI LILIUM LES TRONERES

CA LA IAIA ESKAMOT 103

GUETTHO FORÇUTS ALPINISME BEATETES CARESMAR BITRAC EUSTAKIUS LA COLLA DE LA TUNYINA

13 anys als programes de Festa Major, ningú sap quants d’aquests es va arribar a fer, ni quantes olles cremades es van haver de llençar, xocolatada de matinada sí, però...

De Lo Pardal Roquer a la Bad Gyal, passant per Pirat’s Sound Sistema, 10 anys de concerts sobre rodes recorrent el centre.

De les poques activitats en què només has de seure animar. Va començar, de forma espontània, molt abans que sortís a programa al 2012 i s’ha convertit en la millor manera d’acabar la Festa Major

Va néixer amb la celebració dels 10 anys i poc a poc s’ha anat fent gran, festa grossa per començar la millor setmana de l’any!

10.

Aquí s’ajunta el córrer llegir un mapa amb una activitat bàsica de la festa major com es beure cervesa el més ràpid possible, pel centre de la nostra ciutat guarnida en festes.

DONEN PER MOLT..!

“Treballant a la Llesque, veure pujar un mar de gent carrer Òdena amunt al cercanit! Era súper emocionant, ens ho passàvem genial i hi havia molt bon rotllo!”

“Recordo la festa major al garcia fossas, quina ràbia no poder aixecar-nos de les cadires!!”

No sé quin any va ser però en una Operació Cigró, quan ja estava tot apunt per sopar va fotre un xàfec increïble. Es va mullar l’escenari, les taules, el menjar... Semblava que la nit estava perduda. Tothom havia marxat a refugiar-se. Però va parar de ploure, la gent de Calaiaia ens vam motivar i amb l’ajuda de molta gent es va assecar l’escenari i van venir els participants. Les actuacions van començar i la plaça es va omplir com cada any. El públic més fidel que es pot desitjar.

“Quan la cigronada era organitzada pels de Ca la iaia. Musica, bon rotllo i actuacions genials. Volem repetir-ho. Necessitem un remember.”

“Costa triar-ne només una: des de quan anàvem amb un carro de super a vendre llaunes a totes les activitats, a l’obertura anual dels barrils d’aigua de València per preparar el Cercanit, les barraques i la descàrrega comunitària de beguda, la xocolatada que mai va existir, la intriga per les actuacions a la cigronada, l’any que va ploure i la gent s’enduia els cigrons a casa, la primera tria de l’hereu i la pubilla, la migdiada popular, les manifestacions contra les retallades, la sisena plaça. A la coll@nada i per festa major de tot en fem anècdota i tradició. És una sensació de comunitat que només existeix un cop l’any en què ningú no es vol perdre res.”

“Quan l’ajuntament volia prohibir l’alcohol a tots els actes de FM”

“Un cercanit portant el remolc amb el confeti i la cervesa, un dels grans moments de la collanada que mai oblidarem”

Els primers anys de Coll@nada i barraques, el bar Jimmy Jazz podia tancar a les tres per primera vegada des de la seva obertura. No hi havia proposta juvenil al programa de F.M. abans, i aquest bar del rotllos era on es reunia el jovent. I alhora s’estalviava algun problema amb la municipal per l’hora de tancament. Acostumaven a fer la crida de tancament a toc de tabal, i ens acompanyava, a treballadors i clients, fins a baix les barraques. A vegaded s’hi havia afegit alguna gralla i tot.

Vam llençar un formulari per XXSS perquè la gent ens enviés les seves anècdotes, aquí n’hi ha unes quantes

Llavors de lluita...

Llavors feministes (2003-2013)

Han passat 20 anys des que una colla de joves d’Igualada vam reivindicar-nos per construir un espai de participació a la festa major. Les mosses sentim molt d’orgull i encara ens emocionem quan recordem la capacitat de transformació col·lectiva que es va desplegar aleshores i d’haver estat una colla clau en la configuració de La Collanada, les seves activitats i les seves reivindicacions, un exemple de transformació comunitària del jovent de la ciutat.

Com a colla, recordem els primers 10 anys de Collanada amb molta alegria, però alhora, alguns records vistos amb perspectiva, i amb una mica més de consciència, s’han anat transformant i ens evoquen a reflexions que aleshores no ens fèiem.

Des de com es liderava l’entitat a com es configuraven les activitats, com ens repartíem les feines com a assemblea, com ens comunicàvem, quina música punxàvem... sovint ens havíem sentit poc acompanyades en les nostres reivindicacions, per exemple quan volíem trencar relacions amb l’Ajuntament, o en l’organització de les nostres activitats a les quals sovint no participava la resta de l’assemblea.

En un moment on els protocols d’oci nocturn no existien, les nits a barraques eren divertides i festives, alhora que havíem d’aguantar bavosos a les nostres barres, comentaris sobre els

nostres cossos, i altres coses que ni tan sols ens adonàvem que passaven... tot això ho entomàvem soles, ja que no hi havia un compromís ni una consciència que calia abordar-ho col·lectivament com a Collanada.

Nosaltres teníem clar que el sentit de participar de La Collanada era anar més enllà posar sobre la taula reivindicacions encaminades a transformar i construir, no només la festa major, sinó tota la ciutat, i començar a parlar públicament de feminisme. Ho fèiem a través de les temàtiques de la nostra barraca, de les nostres actuacions a l’operació cigró i també a través dels diners que recaptàvem a barraques, que servien per finançar les activitats de Despertadona!, col·lectiu feminista que vam crear com a colla, o altres campanyes o projectes populars d’Igualada. Sabem que les Mosses la resta de dones que vam formar part de La Collanada durant aquella primera època, vam plantar una llavor feminista a Igualada, que la resta de dones que han vingut darrere i la mateixa Collanada ha regat, cuidat fet a créixer, a les que estem profundament agraïdes.

Plantar cara (2014-2018)

D’aquella llavor, 10 anys més tard, cap al 2014, des de dins de La Collanada es va començar a reivindicar que el feminisme fos un tema d’entitat, que volíem que La Collanada es posicionés i fes campanyes per denunciar les violències que viviem les dones

identitats dissients en els espais d’oci. Els protocols i punts liles encara era quelcom desconegut, no es parlava de violència masclista en espais d’oci, els discursos d’”això aquí no passa” i “això no és feina nostra” estaven presents, La Collanada continuava sent un espai molt masculinitzat i les que portàvem la bandera del feminisme ens seguíem sentit amb poc suport. El 2014, Arran va proposar una campanya que va portar debat, però va tirar endavant, el 2015, un grup de noies de dins i fora de l’entitat vam crear el primer protocol d’actuació davant les agressions sexistes de la Collanada, l’any següent activàvem els Punts Liles als nostres espais. A Igualada, no hi hauria protocol institucional fins al 2018.

El 2017 naixia l’espai no mixt a l’inici de la Festa Major (també carregat de crítiques) i la primera falca feminista, per recordar que no permetríem agressions masclistes als nostres espais,i que donaria nom al col·lectiu feminista de La Collanada, La Falka.

Les primeres festes majors van estar carregades de burles i menyspreu cap a les campanyes que féiem, també d’amics, de companys i de gent propera. Van ser anys feixucs amb moments dolorosos per les que estàvem a primera línia gestionant agressions, rebent el qüestionament i batallant. Però també van ser anys bonics,

on vam trobar-nos i ens vam reconèixer, ens vam autoformar, ens vam donar molt de suport mutu, vam aprendre molt (també dels errors) ens vam fer fortes, vam fer créixer la llavor plantada i per moltes va ser l’inici de la nostra militància feminista.

2019-2023

Des d’aquella llavor, dels inicis de les falques que anaven sonant durant els dies de festa major, dels torns als Punts Liles de les jornades no-mixtes... Continuem posant al centre el feminisme com a peça clau per unes festes populars reals.

El feminisme està a l’ordre del dia i ens sentim orgulloses del grup que hem creat, del relleu que hem seguit de totes les que ens precedeixen. Després de tots aquests anys podem dir amb fermesa que la lluita feminista és l’únic que ens queda, implicarnos per teixir una societat més justa, més lliure i en la que totes puguem viure bé.

Amb tot això, no és fàcil mantenir la flama que hi ha hagut durant tots aquests anys. Caiem en moltes contradiccions i a vegades és difícil resignificar els espais no-mixtes. Ja no som responsables de dinamitzar els Punts Liles durant les nits de festa major, perquè volem formar part de l’espai de ball central, doncs també és el nostre lloc i volem formar-hi part. Això no impedeix que ens responsabilitzem de l’espai que estem ocupant dins la festa, de ser conscients de qui tenim al costat i de donar resposta (moltes vegades de forma imminent), a actituds i agressions masclistes que no permetrem als nostres espais.

És per això que creiem en la importància de mantenir la jornada no-mixte: per veure’ns les cares, autoformar-nos i seguir compartint aquest espai per donar-nos suport mutu. Amb la

intenció de poder generar més espais segurs com aquest, poderli donar la importància que té dins la festa major i durant cada dia de l’any a la ciutat d’Igualada. Perquè ja no podem concebre la vida sense el feminisme, i perquè hem après a sobreviure en col·lectiu, aprenent i desaprenent les unes de les altres, enfrontantnos de forma conjunta a passat, present i futur. Durant tots aquests anys la jornada no-mixte se celebrava els diumenges previs a festa major. Enguany se celebrarà el dimarts, perquè creiem que hem de tenir espai dins els mateixos dies de la festa.

I malgrat que a vegades fallin les forces, estem orgulloses del que hem construït i de les que un dia ens van marcar camí, i per això, seguim sent la llavor per canviar la mirada, seguim plantant cara a un sistema que ha jugat amb les nostres vides i seguim creant alternatives populars feministes!

Visca la coll@nada! Visca la festa major! Visca Les mosses! i Visca La Falka!

Pots compartir a les xarxes socials la teva experiència preferida amb l’ajuntament amb l’etiqueta #20anyscollanada

VAIG ANUL·LAR UNILATERALMENT LA FESTA MAJOR

EM VAIG CARREGAR L’ESPAI BARRAQUES

VAIG PROHIBIR LA BAIXADA D’ANDRÒMINES

VAIG DENEGAR L'ESCORXADOR DOS MESOS ABANS DE LA FESTA MAJOR

VAIG RETALLAR DRÀSTICAMENT EL PRESSUPOST DE LA COLL@NADA I DE L’ESPAI BARRAQUES

VAIG PROHIBIR QUE SANT FAUST ES DIGUÉS FESTA MAJOR D’HIVERN

VAIG FER PASSAR UNA CERCAVILA PEL MIG DEL TERRITORI FESTIU

VAIG PROHIBIR VENDRE ALCOHOL A LES BARRAQUES

VAIG VETAR ELS NOMS DE BARRAQUES I CORREBARS AL PROGRAMA

VAIG FELICITAR PÚBLICAMENT LA COLL@NADA PER LA FEINA FETA I VAIG POSAR TOTES LES FACILITATS PELS SEUS ACTES

Model de festa

Organitzar una festa per a tothom: Reptes, experiments i objectius

Probablement, la tensió entre autonomia o dependència, autogestió o dependència, sigui la que més ens ha costat de trencar.

Perquè sovint la resposta no era tan senzilla. Ja que, més enllà de les reflexions de les persones que hem participat al llarg d’aquests anys al si de La Collanada, és conegut per tothom que, una negociació d’uns permisos, una reunió amb un tècnic, o un logotip a un cartell, són qüestions fonamentals que també estructuren el model de la festa.

És a dir: mentre hi ha un esforç suprem per intentar construir una programació de qualitat i autònoma en els continguts, paral·lelament les institucions (i els seus partits, siguin quins siguin), per la mateixa arquitectura institucional i els seus mecanismes burocràtics, mai posen facilitats a què un grup de joves impulsin cap mena d’iniciativa popular que els desbordi.

L’any 2003, les colles que van encetar La Collanada, a partir de la difícil equació d’un consell de joves institucional i del teixit popular de la ciutat, van prendre la decisió de no reproduir amb exactitud els exemples “d’alternativitat” que eren reeixits en altres pobles del nostre voltant.

Principalment, i perquè malgrat ser hereus (en part) de la històrica FMA del Colacao, i sent molt crítics amb la programació de l’ajuntament, tampoc es va acabar de valorar positivament el que suposava una festa a una zona apartada del centre de la ciutat. Perquè, sovint, la manca d’estructura i de diners es veia reflectida també en una participació que podríem anomenar autoreferencial.

Sigui com sigui, durant molts anys, l’aposta era fer equilibris en la dicotomia autonomia/negociació, teixit popular/institució.

I cada any s’han repetit els mateixos rituals que hem intentat sortejar amb més o menys voluntat, i amb més o menys perseverança. Reunions amb tècnics, debats entre nosaltres, decisions amb els polítics de torn, i molt sovint, també decisions desobedients i crítiques a la manca de voluntat de l’ajuntament.

Sigui com sigui, anys després (i des de fa pocs anys) l’aposta del grup de joves que conformen actualment La Collanada és per l’autogestió al 99%.

Perquè en l’actualitat, i per poder construir una Festa Major oberta i participativa, no podem assegurar mai la total autonomia i autogestió, ni l’activitat al marge de les institucions.

Sempre hi ha policlins i permisos a demanar.

Sempre hi ha cervesa per pagar.

Ben segur que, més enllà d’aquestes dicotomies, el que La Collanada sempre ha tingut clar era que, indiferentment de quants diners hi posés l’ajuntament, això no podia posar límits ni als discursos ni a les pràctiques de La Collanada.

Ben segur que l’aposta, amb totes les seves limitacions i errors, ha sigut la de construir un model de festa popular a l’abast de tothom.

I finalment, òbviament, mai hem renunciat a la generació d’un contrapoder a l’ajuntament.

Regidor de cultura

Alcalde (2011-2023)

Dinamitzadora cultural (2003-2023)

Regidora de cultura (2007-2011)

Tècnic de cultura (2003-2023)

ESPURNES / HEREU I PUBILLA

EL TEST DEFINITIU

1.- Durant el dijous d’operació cigró ets més de:

a) No hi vaig.

b) Compro entrada, menjo els cigrons i em quedo a la festa.

c) Vaig sense sopar, només a la festa.

2.- Quantes activitats hi han aquest any per festa major?:

a) 34

b) 29

c) 32

3.- El dia de l'empalmada estas al territori:

a) Estic tota la nit dins del territori festiu.

b) Estic una estona i després vaig volteta pel centre d’Igualada

c) Vaig al Flaixback a Cal Font.

4.- Durant la setmana quin és el meu nivell de consumidor:

a) No gasto ni un euro a la barra.

b) Només gasto algun dia.

c) Consumeixo a la barra perquè la festa sigui possible.

5.- Quins dies son per a tu la festa major:

a) De diumenge a dilluns

b) De dijous a diumenge

c) De dissabte a dilluns

RESULTATS

21-50: Sabem que encara dubtes de si Coll@nada va amb “a” o amb “o”. Et falta una mica de festes populars, però tranqui, estàs al lloc adequat, segueix així i passa una mica més per plaça, tenim ganes de veure’t!

6.- Quin és l’últim acte de festa major?

a) Pujada de cadires al Clein.

b) El piromusical.

c) Empalmada.

7.- Quins van ser els dos primers actes de la Coll@nada?

a) Cercanit-Operació cigró.

b) Fes-ta el dinar-Cercanit.

c) Tria espurnes-Cercanit.

8.- Quin any la Coll@nada va marxar de barraques?

a) 2014

b) 2015

c) 2016

9.- Hereu i pubilla 1a edició?

a) Alba Vergés i Pau Ortínez.

b) Laia Rius i Marc Tarrida.

c) Berta Solé i Albert Fontanella.

10.- Quants gots gastes per FM?

a) 1 got.

b) 3 gots.

c) 5 gots.

11.- Quantes samarretes de Collanada tens?

a) 0-5 samarretes.

b) 5-10 samarretes.

c) 10-20 samarretes.

12.- Quants visques crides?

a) Visca Igualada!

b) Visca la Festa Major!

c) Visca la Coll@nada!

SUMA ELS PUNTS

51-90: Molt bé, tu ja no només vens a Operació Cigró, sinó que també passes per Jocs Bèsties o l’Obirring. A més demanes Begudes de la Terra a barra, ets un Coll@naire en tota regla. Ens encanta trobar-te a plaça.

91-120: Vas amb l’outfit Coll@ naire clavat cada dia però potser a aquesta samarreta ja li va tocant una rentadora... Es nota que fins tot t’has menjat algun torn de barra i dia de muntatge, gràcies per fer-ho possible!

ARA QUE TENIM

En text taronja, activitats al marge de la Festa Major *

2007 2010

- 50 participants a la cursa de la Síndria

- 400 persones a l’operació Cigró

- Es demana més implicació de l’ajuntament per la saturació de l’espai de barraques

- Es celebra la primera edició de Sant Faust.

- Continuen les retallades de pressupost, igualment, s’incorporen noves colles activitats

- Primera edició de la migdiada popular després del Fes-ta el dinar

- Aiguat durant l’Operació Cigró

- L’Ajuntament prohibeix la 1a edició de La Coll@nada

- Es fan activitats de protesta durant tota la Festa Major

- Neix el Festa el dinar i el Cercanit, en el qual s’estrena la guita

- Amb el nom d’Espai d’Entitats, l’ajuntament habilita un espai de barraques al Rec, amb la participació 3 colles de la Coll@nada i 7 entitats, amb tres nits de concerts i activitats

- Per primer cop es publica un programa de mà, amb activitats des de dijous però bàsicament concentrades en el cap de setmana

- Comparsa crítica amb la gestió del govern per Carnaval

- Es constitueix l’associació juvenil la Coll@nada per fer de paraigua legal a les colles

- 1a edició d’Operació Cigró, Jocs Bèsties i Xoco Party

- 1a edició del Tasta el rec, amb cinc estands (2 de Coll@ nada 3 d’entitats) que serveixen tapes i begudes, i posteriorment concert de Gertrudis, en el que serà el preludi de les barraques

-Molt abans que ho faci l’ajuntament, s’introdueixen els gots reciclables a les barres

2006

-Consolidació de les activitats, amb una gran participació en totes elles

- 1a edició Igualadí de Ferro, l’O’birring i Baixada d’Andròmines

- Es fa un concurs de postres en el marc del Festa el dinar

- La xocoparty acaba amb una cursa de calces i calçotets

- Fem 10 anys! – exposició, lipdub, documental i campanya de micromecenatge

- Primera edició del Pregó

- 190 participants a la cursa de la síndria

- Pirat’s al camionet de la festa

- Prohibició de la baixada d’andròmines

-L’ajuntament obliga al trasllat del Fes-ta al dinar a la pl. Sant Miquel

-5 de les 9 barraques de l’espai d’entitats són ocupades per colles de la Coll@nada

- Inici del Territori Festiu, Pati Vila

- Campanya de micromecenatge que recull més de 6.500 euros

- 1a edició de la Collanadeta i la publicació d’un llibret d’activitats

2016

-Primer punt lila de la Collanada

-Concert de Tremenda Jauría

-Bad Gyal al camionet de la festa

-Estrena del nou logo de l’entitat

2003 2014 2005 2004 2013 2015 2017

- Concert de Zoo i DJ Biano

- Primer protocol davant les violències masclistes i lgbitfòbiques en els espais de la collanada.

2009 2011

- Per 1r cop, s’organitzen actes de dilluns a diumenge

- Es fa l’activitat Quina barra! per denunciar les retallades a l’espai barraques i a la festa

- 102 participants a la cursa de la síndria

- Es potencien les activitats pels més menuts

- L’empresa Eclipsi deixa de gestionar la Festa Major per discrepàncies amb la Coll@nada i altres entitats

2008 2012

- Celebració dels 5 anys de la Coll@nada

- Primera edició de l’Hereu i la Pubilla, la Pilota Collanera i el Bingo popular

- Per 1r cop es fa Fes-ta al dinar a la Rambla

- 700 persones al cercanit

- Activitats des de dimarts fins a diumenge

- Concert de La Pegatina

2018 2021

- L’hereu i pubilla passen a dir-se espurnes per fer la festa més diversa i inclusiva

- Concerts d’Auxili i el Diluvi

- Primera jornada feminista

- 7 nits d’activitats a la Pius XII

- Manifestació pels presos polítics

- 1a edició carnaval de la Coll@nada

- 1r cap d’any amb 600 persones a l’Escorxador

- 1a edició de l’estira fort, La Plaça més roja, el Camionet de la Festa… amb activitats que ja van de dilluns a dilluns

-Concert d’Aspencat

-1a pujada de cadires del clein

-S’assumeix l’organització de la tabalada i del tast de pomada, activitats descartades per l’ajuntament per les retallades

El territori festiu es trasllada al pati del Garcia Fossas, amb aforament limitat i restriccions, després que l’ajuntament denegui l’espai de l’Escorxador

-Campanya “Sense nosaltres” per denunciar la gestió cultural de l’ajuntament

-Per Sant Faust s’organitza la manifestació Feu-nos lloc! per reclamar espais per les entitats

2023!!!

2019 2022

- Pas definitiu cap a l’autogestió

- Recuperació de les xerrades a la fresca

- Primera edició del tast de begudes de la terra i del kahoot sobre Igualada

- Concert de Tribade

2020

-La Festa Major recupera la Plaça Pius XII i les nits de dilluns a dijous al Museu de la Pell

-Aiguat durant l’Operació Cigró

-Concert de Maio a la jornada feminista

-Primera edició del mercat de roba segona mà

- L’ajuntament anul·la la Festa Major per la pandèmia de Covid-19 un mes abans de celebrar-se

Les lluites

CAMPANYA CONTRA EL RACISME

“TOTS TOTES SOM LA FESTA!”

CORREBARS AUTOGESTIONAT COVID-19

CAMPANYA “LA VOLEM POPULAR” CONTRA LA GESTIÓ PRIVADA DE LA FESTA MAJOR

CAMPANYA FEMINISTA

CAMPANYA FEMINISTA DE LA FALKA AMBIENT REIVINDICATIU A BARRAQUES

CAMPANYA “SENSE NOSALTRES” CONTRA LA GESTIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA. MANIFESTACIÓ “FEU-NOS LLOC” PER RECLAMAR ESPAIS PER ENTITATS

“JO TAMBÉ VULL BARRAQUES” CONTRA LA SUSPENSIÓ DE LA 1a EDICIÓ DE LA COLLANADA

ADHESIU REIVINDICATIU EN MOTIU DEL PREGÓ

CAMPANYA “QUINA BARRA!” PER DENUNCIAR LES RETALLADES DE GRUPS A BARRAQUES

2016

“IGUALADA, NO SOM UNA MARCA”

ADHESIU “ET FALTA CARRER!” FM 2003

ACTUACIÓ FEMINISTA A L’OPERACIÓ CIGRÓ

MANIFESTACIÓ “VOLEM L’AIGUA PÚBLICA” PER REIVINDICAR LA GESTIÓ PÚBLICA

CAMPANYA FEMINISTA DE LA FALKA

MANIFESTACIÓ “US VOLEM A CASA!” PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

Són moltes les reivindicacions que la Collanada ha impulsat, compartit o acompanyat durant aquests 20 anys. I les ha canalitzat a través de les formes més diverses: adhesius, pancartes, fulletons, pintades, cartells, mobilitzacions... o fins i tot convertint-les en l’eix temàtic de la pròpia Festa Major. Aquí en recollim algunes, però n’hi ha moltes més de les que podrien cabre en aquest llibret perquè la reivindicació ha estat sempre indestriable de la història de la Collanada.

MOMENTS AUDIOVISUALS

DOCUMENTAL 10 ANYS

VIDEOCLIP GRAVAT AL CAMIONET

I LLIURES

MANIFESTACIÓ FEU-NOS LLOC!!

SPOT 2015

LIPDUB 10 ANYS

SPOT 2017 ATIEM EL FOC

ANTIGA WEB COLLANADA

SALVATGES

GALERIA

Història d’unes barraques.

Any 2003. Un grup de joves ens proposàvem convertir la Festa Major d’Igualada en una gran festa al carrer. Com? Celebrant una mena de joc de colles, en què aquestes organitzessin noves activitats per la festa. A més, contemplàvem la instal·lació d’unes barraques a la plaça de Cal Font, que havien de ser el punt de trobada de les colles havien d’acollir concerts i tallers. Reivindicàvem la participació per colles informals, ja que crèiem que era una manera de treure al carrer les festes que es feien en locals particulars i compartir-les amb tothom.

No ens en vam sortir. Un mes abans, l’ajuntament va prohibir la iniciativa però vam fer actes de protesta durant tota la Festa Major. L’any següent es va fer una prova pilot d’una sola nit finalment el 2005 es va iniciar l’espai d’entitats (eufemisme de les barraques) acollint 10 barraques al Rec; 3 de colles de la Coll@nada 7 d’entitats.

Podríem dedicar gairebé un llibre sencer al voltant de les barraques.

Podríem parlar de les hores dedicades, de la decoració de les barraques entorn feta per les colles i col·lectius, dels centenars de milers de tapes repartides, dels protocols burocràtics, dels vetos polítics de l’ajuntament a determinades entitats, de la manca d’una concepció de seguretat més ajustada al propi model de barraques que anés més enllà de tenir furgones dels mossos a punta i punta de la festa, podríem parlar de la presència de feixistes, o d’una massivitat, que per manca d’alternatives a les pròpies barraques ens posava sovint contra les cordes.

Va ser al 2017, quan després d’anys d’aprenentatges, d’experiències viscudes a barraques, de molta força invertida, de contradiccions sobre el propi model de barraques que havíem generat conjuntament amb altres entitats i amb la fiscalització de l’ajuntament, preníem la decisió de deixar les barraques.

I ho fèiem després d’un llarg intens debat. Les acusacions i retrets externs també ho van ser... Al cap

a la fi deixàvem un espai molt nostre però que a poc a poc l’havíem deixat de considerar.

Ho fèiem amb una proposta que vam anomenar “Territori Festiu”. Una proposta que val a dir que ens generava l’expectació i l’alegria d’allò nou però que també ens era dolorosa per haver de deixar barraques -amb acusacions de classistes pel mig-.

Després d’estudiar de nord a sud i d’est a oest tots els espais possibles d’Igualada, ens decidim per un pati del REC (amb totes les contradiccions que ens generava). Un espai al mig del barri històric amb l’objectiu, no només de fer festa els tres dies de barraques sinó també de teixir xarxa entre entitats fer actes durant el dia, que els vam dividir entre la Pius XII el Territori. Ens vam tirar una miqueta a la piscina, no teníem clar si funcionaria, però totes crèiem en el projecte també vam tirar endavant un crowfunding per poder tenir una base econòmica sòlida.

Va ser una festa major de molts aprenentatges però també s’ha de dir, de dormir molt poc (cosa ja normal), amb llit al magatzem, balcó d’un imprescindible com a torre de vigilància, assemblees al tancar el territori (i abans d’obrir-lo) i, per què no dir-ho, de molts plors. Però ens va ajudar a créixer a ser una mica més autònomes.

Els dos anys següents el Territori Festiu el portàvem a la nostra plaça històrica, potser la nostra plaça preferida, la Pius XII. Probablement allà vam consolidar un model diferent, set dies de festa tant de dia com de nit.

L’any 2020 vam haver d’aturar, com totes nosaltres, la vida la festa major, tot i que les més motivades vam intentar seguir el programa de boca a orella com vam poder, un altre cop gràcies.

El 2021 va tornar a ser un repte molt gran, cada dos per tres canviàvem de circumstàncies en quant a restriccions, però ho vam fer! Vam tornar a tenir un Territori Festiu, aquest cop al pati del Garcia Fossas, amb aforament limitat sense poder ballar drets, vam tornar a conquerir una miqueta els carrers.

L’any passat tot va tornar a ser com havia estat. Vam dividir les nits en dues zones de la ciutat (pati del Museu de la Pell i la nostra plaça), va tornar a ser una festa major “normal” amb molt poques hores per dormir molta estona a plaça.

L’ajuntament va tornar al model de barraques. Aquest any seguim igual, però l’ajuntament ha decidit no fer res per les joves, ha decidit eliminar un espai l’espai barraques, un espai cada cop menys nostre pero important per les joves d’igualada.

“Jo també vull barraques” contra la suspensió de la 1a edició de la Coll@nada (Festa Major 2003)

Subtítol???

La Coll@nada d’aquí a vint anys

La Cèlia té sis anys i es mira el món amb una curiositat que desborda el marc de les seves ulleres. Es passa el dia preguntant al seu pare, al Quim, i a tothom què significa tot el que veu. Avui, 25 d’agost del 2040, es passegen per Igualada i el Quim li ha d’explicar que aniran al Festa el dinar.

- A on? Espero que no sigui un d’aquells restaurants avorridíssims on us passeu mil hores parlant amb els avis.

- No, Cèlia. No és un restaurant.

- Però no has dit que hi anirem a dinar? -insisteix.

- És un dinar popular, tothom porta taules i cadires i fa el menjar a la Rambla. Cada any hi ha més gent i aviat em sembla que no hi cabrem.

- Ah, és com la festa de final de curs del cole?

- No exactament. Aquí no hi ha res en concret que ajunti la gent que hi va. Hi pot anar tothom. Perquè és un dinar popular.

- I què vol dir que és popular?

- Popular vol dir que és del poble, que és de tothom, que tothom en pot gaudir.

- Llavors no ho organitzeu els de l’AFA?

- No, ho organitza la Collanada.

- Papa, què és La Collanada?

QUE HAS DE SABER

Subtítol??? 1. 4. 7. 10. 2. 5. 8. 11. 3. 6. 9. 12.

El Quim ja està acostumat a respondre tota mena de preguntes, però aquesta l’ha sobrepassat. Què és La Collanada? S’esforça a condensar amb molt poques paraules totes les assemblees que ha fet, totes les activitats que ha organitzat, totes les pancartes que ha escrit, totes les festes on ha ballat. No pot. Se li han acumulat, de sobte, molts més records dels que li pot explicar a la seva filla.

- Papa, què és?

- No ho sé, filla. És… Una associació autogestionada.

- Com?

- Autogestionada vol dir que no depenen de ningú, només de la gent que participa de les activitats, sense esperar res a canvi i decidint lliurement què volen fer. Sempre és defineixen amb un: Construïm alternatives i festes populars.

- I què vol dir alternatives, papa?

- Alternativa…

I es torna a quedar en blanc. Què vol dir tot això. Què volen dir tots els manifestos, totes les pancartes, totes les revistes, tots els articles. No sap respondre la pregunta. L’ha agafat desprevingut. Procura buscar les paraules més senzilles per mirar que se l’entengui perfectament. L’exercici és impossible.

- Cèlia, no sé què és La Collanada. Potser avui ho sabràs. Una Rambla plena de taules de persones de totes les edats. Una rotllana d’una trentena de joves sobrepassats pels imprevistos de la nit anterior. La plaça Pius XII amb pancartes polítiques, barres amb begudes de la terra i cartells humorístics. La Collanada és això, filla. O potser no. Espero que d’aquí vint anys, em puguis dir què és La Collanada per tu.

El Cercanit i el Fes-ta el dinar són les activitats més antigues. S’organitzen des del 2003 i només han fallat els anys de pandèmia.

La Pujada de cadires del Clein va néixer molt abans que sortís al programa, de forma espontània, per gent amb poques ganes que s’acabés la festa major

Durant els 13 primers anys va aparèixer al programa la Xocoparty, una xocolatada a altres hores de la nit. Molts anys no es va arribar a fer i es va convertir en l’activitat fantasma…

El 2007 la Collanada es va inventar la Festa Major d’Hivern, anomenada de Sant Faust, en honor al 2n patró de la ciutat, l’any passat va ser la 15a edició de la festa!

La Collanada inicialment s’organitzava per colles (d’amistats, entitats,...) i cada colla organitzava la seva activitat de forma autònoma.

Durant aquests 20 anys s’han organtizat més de 60 activitats diferents.

La Collanada va ser la impulsora de l’espai de Barraques i hi va ser present durant 13 anys, fins el 2016, l’any seüent va començar a autogestionar-se i a organitzar el Territori Festiu

L’Operació Cigró, el sopar de cercanit i els jocs bèsties, existeixen des del 2004.

Abans, la FM oficial començava dijous per això el pregó de l’Ajuntament s’ha fet sempre aquest dia. Va ser la Collanada que va començar a allargar la festa per davant l’any 2008.

D’AQUÍ EL “COMENÇA LA FESTA MAJOOOR!” EL DIJOUS D’OPERACIÓ CIGRÓ

Les espurnes, fins al 2018, es deien hereu i pubilla. Es va canviar el nom per fer les figures més inclusives i fugir del binarisme de gènere. Hi ha hagut 14 parelles d’hereus-pubilles/ espurnes.

L’any 2012 es van passar de fer una desena d’activitats per Festa Major, a fer-ne 25, en part degut a que l’Ajuntament va retallar pressupost i la Collanada va assumir activitats que abans organitzava l’Ajuntament

Els anys que més actes ha organitzat La Collanada van ser el 2018 i 2019 amb una trentena d’activitats