LA CIUTAT DE TORTOSA 22

LA CIUTAT DE TORTOSA

Febrer de 2018 · Número 22 www.laciutat.cat · info@laciutatdetortosa.com · 977 112 817

Meritxell Roigé, primera alcaldessa de Tortosa L’Ajuntament de Tortosa adjudica la gossera municipal a una empresa de Vinaròs pàg. 4

La nova batlle de Tortosa, Meritxell Roigé, al ple d’investidura.

pàg. 3

El nou edifici d’hemodiàlisi de l’Hospital de Jesús millorarà l’atenció dels usuaris

pàg. 9

Febrer de 2018

LA CIUTAT DE TORTOSA

2 Tortosa ON ENS POTS TROBAR?

TORTOSA Ajuntament de Tortosa, Consell Comarcal del Baix Ebre, Del. Territorial del la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Cambra de Comerç de Tortosa, Campus Terres de l’Ebre - URV, Museu de Tortosa, Hospital Verge de la Cinta, CAP Baix Ebre (L’Ambulatori), CAP del Temple, Clínica Terres de l’Ebre (L’Aliança), Biblioteca Marcel·lí Domingo, Policia Nacional, Registre Civil, BASE, Patronat de Turisme de Tortosa, Alfa Centre de Negocis, Cambra Propietat Urbana, Administracions de Loteria, Club Tennis Tortosa, Mercat de Tortosa, Estació Renfe, Estació Autobusos, Farmàcia Rafecas, Farmàcia Sorli-Barreda, Farmàcia Malràs Forés, Farmàcia Renau Domingo, Farmàcia Torrent Costilla, Farmàcia Aguilar Gil, Farmàcia Sauras Pons, Farmàcia Tellez Gallego, Farmàcia Franch, Farmàcia Ruiz Franquet, Farmàcia Bertomeu Lázaro, Judit Sancho Perruquers, Estanc Príncep, Hotel Corona d’Aragó, Los Manolitos, Paco’s Rústic, Pica Pica, La Iaia, La Tertúlia, Cafeteria New Orleans, La Xertolina, BarCafeteria L’Avinguda, Bar Restaurant El Parc, La Fleca Casa Maso, La Masada, Bar Marto’s, Forn de Pa i pastisseria Alqueza, Germans Marín, Bar Castells, Centre Cívic Ferreries, Casal de Gent Gran de Tortosa, Paco’s, Cafeteria Bombó, Forn del Sastre, Llibreria El Cid, Refan, Sotècnic, Hotel Berenguer IV, Hotel SB Corona Tortosa, Tortosa Parc, Parador de Tortosa, Viena, La Boutique del pa, Forn de pa Carlos Ripollès, Rostidor Rubio, MS Perruquers, Ebremòbil, English Excellence, Infotècnics, Medinatur i Colors Pintures i Complements.

EMD JESÚS Ajuntament de Jesús, Consultori Mèdic Local de Jesús, Cafeteria Minuts, Forn de pa Carlos Ripollés, Farmàcia Godofredo Capellà i Jesussport.

EMD CAMPREDÓ Ajuntament de Campredó, Carnisseria Mulet Hidalgo, Farmàcia Barreda i ITV. ROQUETES Ajuntament de Roquetes, Mercat de Roquetes, Consultori Mèdic Local de Roquetes, Farmàcia Segarra, Farmàcia Cuartiella Sales, Karting Terres de l’Ebre, Aqua Roquetes.

RAVAL DE CRIST Consultori Mèdic Local El Raval de Crist, Bar La Plaça, Rostidor Rubio i Suma.

LA CIUTAT DE TORTOSA

EDITA:

MAQUETACIÓ: IMPRIMEIX:

CASGUAMEDIA S.L.

CASGUAMEDIA S.L.

DIPÒSIT LEGAL:

TELÈFON:

T 842-2016

977 112 817 / 630 979 590

INDUGRAF OFFSET S.A.

DISTRIBUCIÓ:

UNIMAIL

Rambla Nova, 88 · 3r 1a· 43001 · Tarragona · Telèfon: 977 11 28 17 / 630 979 590 e-mail: info@laciutatdetortosa.com · web: www.laciutat.cat

Segueix-nos a Facebook i Twitter: www.facebook.com/laciutatdetortosa - @LaCiutatTortosa la nostra pàgina web: @ Visita www.laciutatdetortosa.com Amb la col·laboració de:

Publicació controlada per

SOCIETAT

Tortosa tindrà una segona edició del projecte educatiu de dansa “Tots Dansen” Hi prendran part alumnes de l’Institut Daniel Mangrané de Jesús, i dels instituts Cristòfol Despuig i Joaquím Bau de Tortosa

Les funcions tindran lloc els propers 3 i 4 de maig, a les 19.00 hores, al Teatre Auditori Felip Pedrell.

Torna en una segona edició a Tortosa el projecte educatiu de dansa “Tots Dansen”, organitzat per la Xarxa Transversal i el Mercat de les Flors amb la participació de vuit ciutats i més de 2.000 joves entrant en contacte amb la dansa contemporània.

La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, Dolors Queralt, acompan-

yada pels professors de cada institut que tutelaran el projecte i pel coreògraf Toni Mira i la formadora local, Marta Viladrich, ha presentat aquesta activitat en la qual hi prendran part 172 alumnes dels tres instituts que hi prendran part: els cursos de 2on i 3r d’ESO dels instituts Daniel Mangrané de Jesús i del Cristòfol Despuig de Tortosa, i els

alumnes de Batxillerat Artístic de l’Institut Joaquim Bau de Tortosa.

Apropar el llenguatge del moviment i la dansa contemporània als més joves és el principal objectiu del projecte “Tots Dansen”, que esdevé alhora una eina educativa per al professorat i una vivència i experiència molt positiva, tant a nivell personal com

col·lectiva. En aquesta edició 2018, els alumnes participants s’han dividit en dos funcions, que tindran lloc els propers 3 i 4 de maig, a les 19.00 hores, al Teatre Auditori Felip Pedrell. Els alumnes treballaran en les coreografies que presentaran en aquestes dos sessions durant les properes setmanes amb el coreògraf i la formadora local.

SOCIETAT

La família de l’artista Dèlia Boix lliura una de les seves obres al fons artístic de l’Ajuntament de Tortosa Es tracta d’un gravat a l’aiguafort del Portal del Romeu La família de l’artista Dèlia Boix (Horta de Sant Joan, 1940-Tortosa, 2017) ha lliurat a l’Ajuntament de Tortosa una de les seves obres amb la voluntat que entri a formar part del fons patrimonial artístic del consistori. Es tracta d’un gravat a l’aiguafort del Portal del Romeu, que les dues filles de la pintora han donat formalment en presència de l’alcalde, Ferran Bel, i de la regidora de Cultura, Dolors Queralt.

La voluntat de la família de Dèlia Boix era que una de les seves obres “pogués ingressar en la col·lecció pictòrica de la ciutat per tal que en pugui gaudir tota la ciutadania”.

L’alcalde ha agraït la donació pel gest en sí mateix i pel seu valor artístic, i ha recordat la vàlua professional i la dilatada trajectòria de l’autora.

Graduada en Arts Aplica-

Lliurament de l’obra de Dèlia Boix, que passa formar part del fons patrimonial artístic de Tortosa.

des en l’especialitat de Gravat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, Dèlia Boix va aprendre l’especialitat de gravat i dibuix amb Benet Espuny i amb Roberto Escoda. Al llarg de la seva vida ha fet nombroses exposicions individuals i ha participat en més d’un centenar de col·lectives.

Ha impartit classes de dibuix, gravat i pintura, i ha

rebut diversos premis de caràcter internacional.

“La forma d’atansar-se conceptualment a l’obra de Dèlia no pot prescindir de les característiques bàsiques del seu art, gens sofisticat, senzill i honest, poderós i apassionat alhora”, ha escrit el pintor i amic de l’artista Joan Rebull. La filla de l’artista, Dèlia Andreu ha explicat

que la seva mare “era una artista de vocació, constant en l’aprenentatge i en perfeccionar-se, en experimentar procediments, materials i textures. Va estar sempre en contínua evolució i va buscar en la pintura la seva forma d’expressar-se i donar a conèixer les seves vivències. Ella sempre deia que ‘sense dibuix no hi ha pintura’”.

Febrer de 2018

LA CIUTAT DE TORTOSA

Tortosa 3

POLÍTICA

Meritxell Roigé, primera alcaldessa de la història de Tortosa Roigé agafa el relleu de Ferran Bel, que ha estat al capdavant del consistori tortosí durant gairebé onze anys Meritxell Roigé ha estat investida aquest dissabte, 10 de febrer de 2018, alcaldessa de Tortosa.

Prenent el relleu de Ferran Bel, que va renunciar al càrrec dijous dia 8, Roigé es converteix en la primera dona batlle de la ciutat. Ocuparà el càrrec fins al maig de l’any vinent, quan se celebren els pròxims comicis municipals. Roigé, visiblement emocionada en en alguns moments del seu discurs, ha agraït la feina de Bel, a qui ha definit com a “referent, mestre i la persona amb més entrega a la ciutat”. “Temps tindrem per fer la mirada enrere i veure com ha canviat Tortosa”, ha afirmat la nova alcaldessa, que creu que Bel ha treballat per deixar una base sòlida que permet afrontar els reptes de la ciutat “amb les forces renovades”.

La fins ara segona tinent d’alcalde i regidora d’urbanisme s’ha compromès a treballar amb

el mateix compromís de sempre i a entaular un diàleg amb els grups a l’oposició, qui també s’han mostrat disposats a fer-ho. “Ens queda molta feina a fer, molt camí a recórrer”. En aquesta línia, ha emplaçat els regidors a ser “propers” i estar al servei dels veïns.

Durant el seu discurs, Meritxell Roigé ha destacat les seves tres prioritats: “la qualitat de vida dels tortosins i les tortosines, seguir treballant per fer de Tortosa una ciutat d’oportunitats per a tothom, i reforçar i projectar la capitalitat de Tortosa sobre el conjunt de les Terres de l’Ebre i del nostre país, Catalunya.”

A més, ha manifestat que treballarà per “ser digna del càrrec: ser la primera alcaldessa de Tortosa” Roigé ha estat investida per 11 vots; tres han estat per Enric Roig; un per Xavier Dalmau; un per Xavier Rodríguez i tres

vots en blanc. Dalmau (PP) ha carregat contra el PDeCAT per fer “un canvi sense urnes” i “lluny de l’acció democràtica de la ciutadania”. Amb tot, el regidor ha reconegut el “bagatge, la tècnica i el coneixement de la ciutat” de Roigé i ha recordat les fites “ja encarrilades” del complex esportiu i piscines, el palau de justícia, els Sport Games que s’han de celebrar a la ciutat l’any vinent o la remodelació de la plaça de la Catedral. “Em tindreu, però també amb crítica”.

Des de la CUP, Xavier Rodríguez ha desitjat “encerts” a Roigé: “desobeir el 155 i avançar cap al procés constituent de la futura república catalana”.

“No té per què continuar amb les polítiques que s’han desenvolupat amb l’anterior alcalde”, ha assenyalat Rodríguez, que ha demanat que es plantegi municipalitzar l’aigua, fer constar les polítiques d’igualtat al pressupost

Meritxell Roigé rebent la vara d’alcaldessa de la mà del tinent d’alcalde Josep Felip Monclús.

o que el contracte de la brossa “no vagi a parar a empreses de l’Ibex”.

i consens” alhora que garantiran, ha apuntat, “una oposició contundent”.

Enric Roig, portaveu del PSC al consistori tortosí, veu una “anomalia” al relleu: “no respon a una circumstància personal major, sinó a una decisió personal de l’alcalde en clau electoral: una alcaldessa de transició de cara a les pròximes eleccions”.

Tot i això, li ha ofert “diàleg

El portaveu de Movem Tortosa, Jordi Jordan, ha celebrat que Tortosa tingui una alcaldessa per primer cop a la història: “és un pas més cap a la normalització i igualtat a la nostra societat”. Amb tot, ha dirigit crítiques al fet que Roigé “sigui alcaldessa gràcies a la renún-

SOCIETAT

Tortosa canvia el nom de la plaça Joaquín Bau pel de plaça de l’1 d’octubre Ferran Bel: “L’Estat se n’ha sortit amb la seva, però això no vol dir que se’n sortirà per sempre” MARTA MILIAN ARIÑO. Arran d’una moció de la CUP, el ple de l’Ajuntament de Tortosa va decidir fa mesos canviar el nom de la plaça de Joaquim Bau. Aquesta decisió s’ha materialitzat amb les plaques que ja figuren en aquest espai del barri de Ferreries, ara anomenat plaça de l’1 d’octubre.

“L’1 d’octubre ja forma part de la història de Tortosa, de les Terres de l’Ebre i de cadascun dels més de 900 municipis d’aquest país”, va assegurar Ferran Bel, que va dedicar unes paraules als Jordis i als membres del govern català “que no poden estar amb nosaltres”.

D’ara endavant, la plaça serà “un record d’ells i dels milers de persones que van treballar amb fermesa, sense buscar-hi protagonisme, perquè el referèndum fos possible”.

“L’Estat, ara com ara, s’ha sortit amb la seva, però això

no vol dir que se’n sortirà per sempre. Si el poble de Catalunya ho vol i hi persisteix, hi haurà un moment en què tindrà la capacitat de decidir el seu futur”, va assegurar.

El pavelló de Móra la Nova destinat als processos electorals s’anomena ara Pavelló Firal 1 d’octubre. El batlle Francesc Xavier Moliné va relatar la jornada de la consulta: “Vam tenir notícies que el comboi de la Guàrdia Civil estava recorrent les Terres de l’Ebre. Com que no podíem bloquejar els accessos al col·legi, vam amagar les urnes i suspendre la votació. Quan van arribar, no vam oferir resistència.

Al vespre vam reobrir el col·legi. Més d’un 50 % dels convilatans van poder votar, un orgull per al poble.”

Josep Caparrós, alcalde de Sant Carles, va recordar com sobre les 9 van arribar al municipi “120 efectius. Jo no els anomeno forces de

Els alcaldes de La Ràpita, Roquetes, Tortosa i Móra la Nova.

seguretat: els anomeno forces militars, perquè van vindre a xafar el poble de la Ràpita, a impregnar de temor el nostre territori. Tot i això, sobre les set vam tornar a posar les urnes damunt la taula. A la Ràpita van exercir el seu dret de vot només 314 veïns, però milers d’altres van fer-ho a tots els pobles ebrencs, als quals agraeixo que acollissin els rapitencs”.

La plaça de davant del pavelló firal d’aquest municipi del Montsià també s’ha rebatejat com a plaça de

l’1 d’octubre. Caparrós va anunciar que “properament celebrarem un acte de reconeixement a tot el poble i especialment als 84 ferits que hi va haver. Volem posar en valor la defensa pacífica que vam exercir.”

Segons Francesc Gas, alcalde de Roquetes, l’1 d’octubre “tots vam veure la cara fosca d’aquest Estat, que des del postfranquisme no havia actuat així. Segueix viu el seu sentiment colonialista i imperialista”.

cia de Bel”: “ens trobem davant una presa de possessió pensada en clau de partit i no en clau de futur de ciutat”. Jordan ha mostrat la col·laboració amb el govern i ha posat damunt la taula tres pactes de ciutat: un pla estratègic de Tortosa, una candidatura que situï la ciutat com a candidata a patrimoni de la humanitat davant la Unesco i un pla per reactivar l’economia.

Febrer de 2018

4 Tortosa

LA CIUTAT DE TORTOSA

SOCIETAT

SOCIETAT

Un informe de la URV relaciona davallada d’atur i pèrdua de població a l’Ebre

L’Ajuntament de Tortosa adjudica la gossera municipal a una empresa de Vinaròs

L’informe reclama mesures per retenir el talent i rejovenir l’estructura demogràfica del territori

El director de la Càtedra d’Economia Local i Regional, Juan Antonio Duro.

Un informe de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV relaciona, per primer cop, la disminució de l’ocupació a les Terres de l’Ebre amb la pèrdua de població activa dels últims anys. Així, la reducció de l’índex d’atur d’un 17% registrada entre 2011 i 2016 –l’últim període estudiat- coincideix, a diferència del que succeeix a la resta de Catalunya, amb una disminució de la població activa de més de 9.800 persones.

Segons el director del

CELIR i coautor de l’informe ‘Reducció de l’atur i migracions recents a les Terres de l’Ebre’, Juan Antonio Duro, el territori no només ha experimentat una major pèrdua de població immigrant durant aquests últims anys, sinó que, sobretot, veuen agreujada la seva situació per una estructura poblacional envellida i l’emigració de molts joves que marxen a estudiar i s’estableixen, per la manca d’oportunitats laborals, a altres llocs de Catalunya.

L’alcalde, Ferran Bel, assegura que els animals en cap cas sortiran del municipi i només es sacrificaran si així ho disposa la normativa catalana La Junta de Govern de l’Ajuntament de Tortosa ha adjudicat la gossera municipal a la societat Serproanimal, SL de Vinaròs, fet que ha aixecat les crítiques de la protectora local, ARCA, l’encarregada de gestionar fins aquests moments el servei i que també es va presentar al concurs públic per optar a la concessió.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha defensat la resolució i la seva legalitat tot recordant que, mentre la guanyadora havia plantejat una rebaixa del 10% en el preu de licitació, ARCA no va voler assumir cap millora econòmica.

Davant les crítiques de la protectora, que qüestiona les pràctiques de l’empresa que gestiona El Corralet de Vinaròs, Bel ha assegurat que en cap cas els animals que es trobin a la gossera de Tor-

tosa abandonaran el terme municipal i, en el cas que s’hagin de produir sacrificis –la protectora local acusa l’empresa guanyadora de fer desaparèixer els gossos-, sempre es decidiran en aplicació de la llei catalana.

Bel ha explicat que ha parlat amb les responsables d’ARCA, que han organitzat diverses mobilitzacions davant la possibilitat de no continuar gestionant la gossera municipal. Malgrat això, argumenta que les al·legacions presentades per l’entitat per evitar que Serproanimal SL assumís la concessió “jurídicament no se sostenen” i que el consistori ha hagut de culminar el procediment del concurs d’acord amb un informe de secretaria.

“Podíem incórrer en una falta administrativa greu o un possible delicte”, adverteix.

Gossos darrera la tanca d’Arca.

Afegeix l’alcalde que el procediment ha de garantir el servei “amb la màxima seguretat jurídica i “respectar” la legislació catalana”. En aquesta línia, i davant les temors expressades per la protectora, ha assegurat que la policia local s’encarregarà de controlar les entrades i sortides d’animals, que la ciutat no podrà enviar fora o rebre

de l’exterior més animals i que els possibles sacrificis que es puguin dur a terme es faran d’acord amb la llei catalana, no segons la valenciana. Segons ha adduït el batlle tortosí, no els consta que l’empresa guanyadora tampoc hagi estat sancionada o condemnada fins aquests moments per males pràctiques amb els animals.

SOCIETAT

La Cambra de Comerç de Tortosa i Creu Roja Tortosa signen un acord de col·laboració Les dues entitats aprofitaran sinergies de col·laboració per treballar amb els col·lectius socialment més desfavorits

Els presidents de les dues entitats, José M. Chavarria i Josep Anguera.

La Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Tortosa, i l’oficina local de Creu Roja Tortosa han signat un conveni de col·laboració, que preveu treballar plegats en accions destinades a millorar les condicions dels col·lectius socialment més

desfavorits.

En virtut d’aquest conveni les dues entitats aprofitaran sinergies de col·laboració tant a nivell intern com extern, desenvolupant accions que puguin afavorir a les persones que participen als

programes de formació les dos entitats.

L’acord també estableix desenvolupar aquelles altres accions que puntualment i de forma conjunta acordin, com ara la recollida d’aliments o joguines per la campanya de Nadal

i Reis, o la venda de butlletes del sorteig d’or de Creu Roja, entre d’altres.

A més, la Cambra de Comerç, posarà a disposició de Creu Roja la sala d’actes de la Cambra per aquells actes que de comú acord, acordin celebrar-hi.

Febrer de 2018

LA CIUTAT DE TORTOSA

Tortosa 5

POLÍTICA

POLÍTICA

Tortosa aprova la incorporació de nous treballadors a l’Ajuntament per reforçar àrees estratègiques

La CUP de Tortosa diu que l’Ajuntament no té prou “capacitat tècnica” per definir el nou macrocontracte de la brossa

El consistori municipal també ha aprovat cinc de les 8 propostes que presentaven els partits de l’oposició El ple municipal corresponent al mes de febrer ha aprovat la incorporació de nous treballadors a l’Ajuntament de Tortosa per reforçar àrees estratègiques. Concretament, les places que s’oferiran són en àrees com turisme o biblioteca.

A més, el ple també ha debatut el codi conducta dels alts càrrecs de l’Ajuntament, impulsat per l’equip de govern, i consensuat per les entitats municipalistes del país i, també ha aprovat el Pla d’auditories de l’exercici 2017 a realitzar durant el 2018.

D’altra banda, el ple ha debatut vuit mocions presentades pels partits polítics de l’oposició, de les quals n’ha aprovat un total de cinc.

La primera que s’ha tractat la presentava el Partit

Popular i demanava la millora del camí del Mig, i ha estat rebutjada. En canvi, l’altra proposta del PP, que instava a la neteja de propaganda electoral o política dels carrers de la ciutat, ha estat aprovada.

La tercera de les mocions l’ha presentat el grup Movem Tortosa per instar al Departament de Salut al canvi de gestió de l’aparcament en superfície de la plaça del Bimil·lenari. La moció ha estat rebutjada, malgrat que Bel ha anunciat que obrirà al públic l’aparcament si en el termini de tres mesos no en millora l’ocupació.

A proposta de la Candidatura d’Unitat Popular s’han debatut dues mocions. Una d’elles, la que demanava que el futur aparcament de l’Hospital Verge de la Cinta fos gratuït i públic, ha estat rebu-

El portaveu de la CUP de Tortosa, Xavi Rodríguez.

Façana de l’Ajuntament de Tarragona. Foto: Sara Salmerón.

tjada. L’altra, que instava a la Generalitat de Catalunya a fer front a la situació d’emergència social, ha estat aprovada.

bressol i, l’altra, la commemoració anual de la ciutat del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Finalment s’han aprovat les dues mocions del Partit dels Socialistes de Catalunya. La primera exigeix a la Generalitat l’abonament del deute pendent de les escoles

El ple també ha tingut un record per al polític flixenc Antoni Sabaté, mort recentment. Sabaté havia estat regidor de l’Ajuntament de Tortosa del 2011 al 2015.

El grup municipal de la CUP de Tortosa ha lamentat que la renovació del contracte de la recollida de la brossa, la recollida selectiva i la neteja viària segueixi pendent, més de dos anys després que s’estigui prorrogant. El portaveu cupaire, Xavi Rodríguez, ha assegurat que el retard es deu a la complexitat d’un macrocontracte que “li va gran” a l’Ajuntament de Tortosa perquè no té ni els recursos ni la capacitat tècnica per fer un conveni “d’aquesta envergadura”. També qüestiona com s’avaluarà i s’exigiran millores a la nova adjudicatària “sen-

se personal tècnic qualificat” per fer-ho. Per aquest motiu, la CUP de Tortosa demana adherir-se al contracte del Consell Comarcal del Baix Ebre.

La CUP de Tortosa ha qualificat de “surrealista” que, després de 12 anys des que es va signar el darrer contracte de recollida de brossa i neteja viària, el consistori no tingui un nou conveni llest per treure a concurs. Bel ha demanat que es deixi treballar als tècnics “amb tranquil·litat” que no els posin “en el debat polític ni en batalles de curta volada”.

Febrer de 2018

6 Tortosa

LA CIUTAT DE TORTOSA

POLÍTICA

SOCIETAT

L’Ajuntament de Tortosa estableix la gratuïtat dels volants d’empadronament

La IV edició de Tortosantic, la Fira Descarregada d’Antiguitats, arriba amb gairebé 14.500 peces a la venda

El Ple aprova la modificació de la relació valorada de llocs de treball dels treballadors municipals

Façana de l’Ajuntament de Tortosa. Foto: Sara Salmerón.

L’Ajuntament de Tortosa ha aprovat aquest 19 de gener, en un ple extraordinari, establir la gratuïtat dels volants d’empadronament, una taxa que fins ara costava 7,10 euros a nivell general i 2,10 euros amb bonificació social.

L’alcalde, Ferran Bel, ha justificat aquesta mesura perquè l’expedició d’aquest document és un procediment molt automatitzat i perquè no té un cost molt significatiu per al consistori. Es tracta d’una iniciativa que beneficiarà moltes persones, ja que anualment s’expedeixen entre 5.000 i 6.000 volants d’empadronament.

El canvi que es va aprovar tindrà efecte un cop completada la seva tramitació.

En el mateix Ple cele-

brat s’ha aprovat també la modificació de la relació valorada de llocs de treball del personal de l’Ajuntament de Tortosa, una mesura que s’aplicarà amb caràcter retroactiu amb data 1 de gener. L’alcalde ha recordat que aquest acord arriba al Ple després d’haver-se consensuat amb els treballadores i treballadors i amb els seus representants.

Finalment, s’ha aprovat mantenir el conveni regulador de les relacions entre l’Ajuntament de Tortosa i l’EMD de Jesús, que havia finalitzat el 2017. L’objectiu és sincronitar el procés d’elaboració i aprovació del nou conveni de Jesús junt amb les EMD de Bítem i Campredó, que finalitzen aquest 2018.

La fira tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de febrer al Pavelló Firal de Tortosa Arriba a Tortosa la IV edició de Tortosantic, la Fira Descarregada d’Antiguitats, amb la seva oferta d’antiguitats, brocanteria i vintage que l’han convertit ja en una fira referent al territori i a la demarcació de Tarragona. A Tortosantic s’hi poden trobar llibres, mobles, quadres, làmpades, porcellanes, escultura i tota mena de coleccionisme. El regidor de Fires de l’Ajuntament de Tortosa, Emili Lehmann, ha presentat aquesta proposta firal acompanyat per membres de l’equip organitzador.

“Tortosantic ha consolidat un públic a través d’aquestes quatre edicions, amb un bon nivell d’afluència -ha dit Lehmann- i creiem que aquest és un element molt important per a una fira molt jove, molt nova i molt enfocada a un sector molt determinat, tot i què

Aquesta edició ocuparà 1.200 metres d’exposició i comptarà amb 24 expositors.

és molt curiosa i interessant per a tota classe de persones”. El regidor de Fires s’ha mostrat, així mateix, molt satisfet de les dades que indiquen que Tortosantic recepciona públic no només de Tortosa, sinó en gran número de les Terres de l’Ebre i d’altres indrets.

Tortosantic 2018 se cele-

brarà al Pavelló Firal els dies 16, 17 i 18 de febrer, amb un total de 1200 m2 d’exposició, en els quals es desplegaran al públic les 14500 peces que s’hi podran trobar a la venda, amb un total de 24 expositors.

El preu de l’entrada al Pavelló Firal serà de 3 €, però les entrades es po-

dran adquirir a meitat de preu (1,50 €) mitjançant la pàgina web www.tortosantic.com. La compra mínima és de dos entrades, i aquestes són vàlides per a un sol accés, qualsevol dels tres dies.

L’horari de la fira serà: divendres, de 17.00 a 21.00 hores, i dissabte i diumenge d’11.00 a 21.00 hores.

SOCIETAT

El festival terres Catalunya presenta la 2a edició a Fitur És l’únic de l’Estat especialitzat en cinema turístic i de paisatge l’Ajuntament de Tortosa, l’Agència Catalana de Turisme i la Diputació de Tarragona. Empreses com B The Travel Brand o Sant Josep Wines també han confirmat el seu suport al festival.

SE VENDE FORD FOCUS ROJO ECONÓMICO. 2.700€ RUEDAS Y LLANTAS NUEVAS. SIEMPRE EN GARAJE. TEL. 636 947 205 Autoritats a l’estand de Turisme de Catalunya a Fitur 2018.

El festival terres Catalunya - INTERNATIONAL ECO & TRAVEL FILM FESTIVAL ha presentat la seva segona edició a la Fira internacional de Turisme de Madrid, FITUR, en el marc de l’estand de Turisme de Catalunya. En aquesta edició, el festival terres Catalunya, que és l’únic especialitzat en cinema turístic i de paisatge que se celebra a Catalunya i a tot l’Estat, mantindrà les 3 competicions, que apleguen films dedicats a Comunicació

Turística, Documentals i Films Corporatius.

Com ha explicat el director del festival, Santi Valldepérez, entre les principals novetats cal destacar que terres Catalunya ha estat inclòs com a membre candidat del CIFFT (International Committee of Tourism Film Festivals) i que ha incorporat als seus principals espònsors a Airbnb. A més del suport d’aquesta plataforma, terres Catalunya segueix comptant amb el de

El director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, ha destacat la consolidació del festival i l’aposta que fa Catalunya per un certamen que ha entrat en el club dels millors d’Europa, que promociona les Terres de l’Ebre a través del cinema i permet captar un perfil de turista de qualitat.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha assenyalat la important aposta que fa la ciutat, les Terres de l’Ebre i el conjunt del país amb un festival que ens posiciona a nivell internacional en el camp del cinema i del turisme. De la seva banda, el regidor de Turisme, Josep F. Monclús, ha valorat la implicació de la ciutat de Tortosa amb

un festival que “tenim voluntat que continuï”, mitjançant una jornada al Mercat municipal que maridarà cinema, turisme i comerç de proximitat.

Monclús ha afegit que l’objectiu amb què treballa l’Ajuntament és continuar generant iniciatives com el festival terres Catalunya, que permeten desestacionalitzar el turisme al municipi i al conjunt de les Terres de l’Ebre.

El festival terres Catalunya - INTERNATIONAL ECO & TRAVEL FILM FESTIVAL es celebrarà del 2 al 5 de maig a Tortosa. Les projeccions es realitzaran entre la sala petita de l’Auditori Felip Pedrell i el Mercat de Tortosa. L’organització informa que les inscripcions avancen a bon ritme per a les tres competicions i que s’espera superar la participació de la passada edició, en la que 98 produccions de 12 països diferents van estar presents a la competició oficial.

Febrer de 2018

LA CIUTAT DE TORTOSA

Tortosa 7

TURISME

ESPORTS

La promoció dels Ports com a destí de turisme de natura familiar es començarà a fer per les xarxes socials

Els CSIT World Sports Games Tortosa 2019 patrocinen el bàsquet i el tennis taula tortosí

L’Agència Catalana de Turisme presenta dos vídeos i tres càpsules promocionals la campanya de promoció del segell turístic dels Ports, que inclou de moment dos vídeos màster i tres càpsules, s’ha fet “des del territori i per al territori”. Miralles ha apuntat que s’ha impulsat des de l’Oficina de Turisme de les Terres de l’Ebre, que exerceix com a entitat de difusió i també de promoció, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa.

Detall d’un dels frames dels vídeos de promoció on es veu la muntanya de Santa Bàrbara d’Horta de Sant Joan.

El Parc Natural dels Ports es començarà a promocionar com a destí turístic de natura i muntanya en família a través de les xarxes socials. La campanya que ha presentat l’Agència Catalana a la cinquantena d’empreses adherides al segell, s’ha dissenyat per ser difosa a través de Facebook i Instagram. L’empresa en-

carregada de l’estratègia digital ha assenyalat que aquests mitjans són els canals més adequats per arribar al segment turístic que busquen inicialment els Ports com a destí: famílies, sobretot amb nens petits, i públic sènior, d’Espanya i França.

L’empresa Films Nòmades ha creat dos vídeos

i tres càpsules audiovisuals que començaran a circular per les xarxes després de Setmana Santa, un data escollida per incentivar la desestacionalització del turisme a la zona.

La directora dels serveis territorials d’Empresa i Coneixement, Mercè Miralles, ha destacat que

De fet, el tinent d’alcalde i regidor de Turisme de Tortosa, Josep Felip Monclús, ha apuntat que un dels principals objectius d’aquestes accions de promoció són la “desestacionalització” del turisme i la creació de noves oportunitat de negoci en l’àmbit turístic. “Que més gent de la ciutat i de la destinació dels Ports puguin guanyar-se al vida a través d’aquest actiu turístic que tenim al territori”, ha apuntat.

El CD Tortosa també llueix la imatge dels jocs a la samarreta dels jugadors

La samarreta del Cantaires amb el logotip dels CSIT World Sports Games.

Els CSIT World Sports Games, que s’han de celebrar a Tortosa l’any vinent, sumen dos nous ambaixadors en la seva campanya de promoció: el Club Bàsquet Cantaires i el Club Tennis Taula Tortosa. En els últims partits disputats, els jugadors d’ambdós equips han lluït el logotip dels jocs a les seves samarretes.

El bàsquet i el tennis

taula s’afegeixen al futbol, amb el CD Tortosa, com a disciplines esportives que participen en la difusió d’un esdeveniment esportiu pel qual l’Ajuntament de Tortosa aposta d’una manera decidida per tal de promoure la ciutat esportivament i turísitica, aprofitant que durant la seva celebració visitaran Tortosa vora 10.000 persones, entre esportistes i les seves famílies.

ESPORTS

En marxa la campanya Joc Net a la Grada dirigida a pares i mares i públic de futbol base La iniciativa planteja treballar per combatre els problemes de violència als camps de futbol tits de futbol base.

Imatge promocional de la campanya “Joc Net a la Grada”.

Aquest mes de febrer es posarà en marxa la campanya “Joc Net a la Grada”, una iniciativa de l’Ajuntament de Tortosa a

través de l’Edifici Jove Lo Carrilet i l’Oficina Jove del Baix Ebre amb la finalitat de prevenir la violència a les grades durant els par-

La iniciativa sorgida arran de detectar la problemàtica en el marc del Pla Local de Joventut de Tortosa 2016-2019, planteja treballar per combatre els problemes sorgits per la generació de violència promogudes per les

mateixes famílies dels participants. La campanya, adreçada a familiars i públic que assisteixen com a espectadors i espectadores als partits, especialment amb els nens i nenes de futbol base, està pensada des de diferents àmbits, entre el que destaca el lliurament d’uns díp-

tics amb recomanacions per gaudir del futbol amb els esportistes més joves.

La regidora de Joventut de Tortosa, Cristina Girón, ha expressat la seva satisfacció per la posada en marxa d’aquesta campanya, en la qual s’ha treballat conjuntament amb

d’altres institucions, i amb ens relacionats amb el món de l’esport, dient que “hem de fer pedagogia de l’esport amb les famílies dins i fora del terreny de joc, en el qual la competitivitat és sana sempre que es mantinguen els valors del respecte i del companyerisme”.

Febrer de 2018

8 Tortosa

CULTURA

LA CIUTAT DE TORTOSA

CULTURA

L’Auditori presenta ‘A Vore’, una reinvenció de la jota ebrenca amb Sònia Gómez, Astrio i Ramon Balagué

Aprovades les bases per a la redacció del projecte de museïtzació arqueològica i nova plaça de la Catedral

Es tracta d’un projecte de mestissatge temporal sobre la cultura popular de les Terres de l’Ebre

L’actuació resultant representa un repte urbanístic que posa en valor el patrimoni de la ciutat i esdevé un nou atractu turístic

Imatge promocional de l’espectacle ‘A vore’.

El programa Escenes de l’Auditori ha acollit l’últim cap de setmana de gener ‘A Vore’, un projecte de mestissatge que parteix de la cultura popular de les Terres de l’Ebre en les diferents manifestacions que ha adoptat al llarg del temps. L’espectacle posa en diàleg la ballarina, performer i coreògrafa Sònia Gómez, el trio de funk, nujazz i rock Astrio, Ramon Balagué i un grup d’artistes de música tradicional (Pau Puig, dolçaina, i Carme Balagué, balladora). ‘A vore’ és un projecte de recerca musical i de dansa que treballa a partir de les expressions tradicionals de les comarques del

Baix Ebre-Montsià i Baix Maestrat, i les fa dialogar amb la música d’Astrio i la dansa performativa de Sònia Gómez.

Ramon Balagué és realitzador audiovisual i és responsable de programes de divulgació de TVE com ‘Redes’ o ‘El Cazador de cerebros’.

També és músic i ha composat per a coreògrafs com Rafael Bonachela, Roberto Olivan o la companyia IT dansa.

De la seva banda, Sònia Gómez és ballarina, performer i coreògrafa.

Les seves creacions són muntatges multidisciplinaris.

El calendari per a la museïtzació de les restes arqueològiques aparegudes davant la Catedral de Tortosa i la urbanització del nou espai públic resultant ha fet un important pas amb l’aprovació, per part de la Junta de Govern Local (JGL), de les bases que han de regir el concurs per a l’adjudicació dels serveis d’arquitectura per a la redacció del projecte i direcció de les obres.

El principal repte que afronten els aspirants a redactar aquest projecte és combinar en una mateixa actuació la museïtzació de les troballes, fent-les accessibles a les visites, i la creació d’un gran espai públic que esdevingui la nova plaça de la Catedral, un mirador urbà entre el riu Ebre i el temple religiós.

La redacció del projecte

Solar de davant de la catedral de Tortosa, amb el monument franquista del riu Ebre al fons.

estudiarà també quina solució urbanística es pot donar al tram de la Rambla Felip Pedrell, entre plaça Paiolet i el recinte de l’antic Escorxador.

El pressupost de licitació és de 88.811,58 euros (iva inclòs) i el procediment per a seleccionar el contractista es tipifica com un concurs restringit a un nombre limitat de partici-

pants, amb intervenció de jurat. Es preveuen dues fases de selecció, la primera de les quals escollirà un màxim de tres candidats, i la segona amb l’adjudicació del contracte definitiu. L’adjudicació del concurs s’efectuarà una vegada feta la corresponent selecció, comportant l’encàrrec de la redacció del projecte i de la direcció de les obres.

La regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tortosa, Meritxell Roigé, ha destacat la importància d’un projecte que “marcarà un abans i un després al centre històric i al conjunt de la ciutat, que ordena urbanísticament un espai força complex, que posa en valor el nostre patrimoni cultural, i que configura un nou i potent actiu turístic”.

CULTURA

L’Ajuntament de Tortosa licita les obres de construcció de la Casa de les Tres Cultures al call jueu El nou equipament, que pretén potenciar la jueria tortosina com a producte turístic, s’insta·larà en un dels pavellons de l’antic balneari del Porcar

Autoritats tortosines davant les antigues edificacions del balneari del Porcar, al call jueu de la ciutat. Arxiu.

L’Ajuntament de Tortosa ha aprovat en Junta de Govern Local l’expedient de contractació per a la construcció de la Casa de les Tres Cultures, un equipament destinat a explicar al visitant la convivència al llarg de la història a Tortosa de cristians, jueus i musulmans. Aquestes insta·lacions s’ubicaran al pavelló número 9 de l’antic balneari del Porcar, en ple call jueu, barri on

l’Ajuntament ha invertit en els últims anys amb l’objectiu de sanejar-lo i posar-lo en valor com a producte turístic en si mateix, atenent a la importància que la jueria tortosina va tenir en el passat tant des del punt de vista urbanístic com social, econòmic i cultural.

La creació de la Casa de les Tres Cultures és un compromís explicitat en

el Pla d’Actuació Municipal (2015-2019).

Amb caràcter previ, l’actuació planteja l’enderroc d’algunes edificacions en estat ruinós del voltant, l’adequació de tot l’espai i la creació d’un pati interior. Així, l’espai esdevindrà un punt més del recorregut turístic que comença als Jardins del Príncep, amb el museu d’escultures de Santiago

de Santiago, l’accés a la muralla del segle XIV i torres de vigia de les Avançades de Sant Joan, descendirà al manantial de l’Esperança -també recuperat- fins acabar a la Casa de les Tres Cultures. L’antic pavelló on s’instal·larà el nou equipament s’enderrocarà, atenent a la seva precària situació. L’edifici de nova planta tindrà tres façanes, planta baixa i dues plantes pis diàfanes per facilitar la seva museïtzació.

La superfície construïda que preveu el projecte és de 162,78 m2. El pressupost de licitació és de 250.525 euros.

La regidora d’Urbanisme, Meritxell Roigé, ha explicat que la creació de la Casa de les Tres Cultures potenciarà turísticament el barri de Remolins, que acull un dels calls jueus més interessants del país.

Febrer de 2018

LA CIUTAT DE TORTOSA

Tortosa 9

SOCIETAT

SOCIETAT

El nou edifici d’hemodiàlisi de l’Hospital de Jesús permetrà atendre els pacients amb més comoditats

La Junta de Personal del Verge de la Cinta denuncia la manca de reforços reals a l’hospital durant l’epidèmia de grip

La nova unitat d’assistència nefrològica de Tortosa pot arribar a atendre 400 pacients i costarà més de 3,5 MEUR personal propi i accessos exclusius. Les obres suposen una inversió de 3.596.400 euros i s’ha adjudicat a Fresenius Medical Care, que també abasteix els equipaments i tot el material fungible.

Ferran Bel assenyalant sobre els plànols com quedarà la nova sala.

Els pacients ebrencs d’hemodiàlisi rebran el tractament, a partir de l’estiu, en el nou edifici que s’està construint des de l’octubre a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, a Tortosa. Tot i que de moment s’atenen 150 pacients diaris per torns, i no hi ha més demanda, la nova unitat d’assistència nefrològica pot arribar a atendre 400 pacients. En

nou servei ocuparà 1.400 metres quadrats i es dotarà amb una la sala de pacients amb motles comoditats, com monitors d’última generació, televisions amb auriculars individuals, llits elèctrics i altres mecanismes que preservaran la seva intimitat. També hi haurà una sala per a pacients aguts i una per a aquells que precisen aïllament, amb

La Unitat de Nefrologia referent per als pacients de les Terres de l’Ebre es va crear el 1980 a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús però gairebé 40 anys més tard no compleixen les necessitats actuals i han quedat “obsoletes”.

Amb el nou edifici que s’està construint es garantirà als malalts de patologies renals “una millor qualitat, major seguretat, però sobretot major confortabilitat i accessibilitat”, com ha destacat l’alcalde Ferran Bel. El nou centre d’hemodiàlisi es construeix al costat de l’accelerador inicial que

Reclama més pressupost per a contractacions MARTA MILIAN ARIÑO.

es va construir fa 10 anys per prestar el servei de radioteràpia als malalts del territori. El nou equipament tindrà una planta baixa de 1.400 metres quadrats, amb diferents àrees d’administració, consultes externes i l’àrea de tractament d’hemodiàlisi. A consultes s’ubicaran tres consultoris polivalents, l’hospital de dia, el despatx mèdic i al biblioteca.

El passat 22 de gener, la Direcció de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta va declarar que havia reforçat el personal del centre per fer front a l’epidèmia de grip. La Junta de Personal del mateix centre, havent consultat els professionals directament implicats en l’atenció, gestió i tractament dels pacients, ha emès un comunicat on qualifica de falsa aquesta informació.

La sala d’hemodiàlisi té capacitat per al 40 pacients i inclourà comoditats que actualment no tenen. Per exemple, hi haurà televisions amb auriculars individuals – ara en comparteixen una entre tots-. Tindran llits elèctrics –actualment fan els tractaments de quatre hores en seients-. I també hi haurà monitors d’última generació o altres mecanismes que preservaran la seva intimitat.

Segons la Junta, “Els reforços a què fa referència la direcció de l’hospital són a la pràctica només una infermera.

De la resta de categories professionals, exceptuant els facultatius que sempre estan sota mínims, el que es considerava reforç correspon en realitat al personal imprescindible per desenvolupar una tasca de qualitat. Reforç seria, doncs, si s’hagués aug-

mentat durant aquest període de grip, cosa que no ha succeït”.

Els autors del comunicat critiquen el fet que “el col·lapse al servei d’urgències ha provocat esperes que molts dies han superat les 5 hores.

La Junta subratlla que “les substitucions i els contractes de reforç per a determinades categories estant fent-se amb comptagotes” i que en les especialitats mèdiques aquestes reforços es redueixen a zero. De fet, “la plantilla de facultatius d’urgències s’ha reduït en aquestes dates, ja que la majoria d’ells encara tenen pendents vacances del 2017”.

Com a conseqüència, “la pràctica totalitat dels metges d’Urgències consultats mostren clars símptomes d’esgotament, despersonalització i indignació amb el negativisme dels gestors.

SOCIETAT

El nou Hospital de Dia del Verge de la Cinta de Tortosa multiplica l’espai i la qualitat assistencial dels pacients El centre tindrà enguany una segona ampliació i augmentarà en dues mil les sessions anuals de tractament

Entrada del nou Hospital de Dia de Tortosa.

Els pacients del Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l’hospital de referència a les Terres de

l’Ebre, té des d’ara un nou Hospital de Dia polivalent i hematooncològic “més cohesionat” i amb més

espai. El centre ha passat de 110 metres quadrats a 426, amb 14 boxes i seients i permetrà oferir 9.600 sessions de tractament a l’any –actualment se’n feien 7.140-. Una de les millores més demandades pels pacients és la nova sala d’espera que

garanteix, com no passava fins ara, la intimitat dels malalts. El nou Hospital de Dia tindrà enguany una segona fase d’ampliació de 200 metres quadrats més i el canvi dels equipaments i mobiliari. Entre les dues fases s’hauran invertit gairebé 700.000 euros,

250.000 dels quals en aquest primera fase que ha permès la inauguració aquest dilluns.

Algunes de les mancances que s’han resolt amb el nou Hospital de Dia del Verge de la Cinta de Tortosa ha estat la manca

d’una sala d’espera adequada per als pacients, que havien d’esperar als passadissos de trànsit general. “Veure’ls als passadissos de més circulació feia una fiblada al cor”, ha apuntat Ismael Piñas, gerent de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre.

Febrer de 2018

10 Tortosa

LA CIUTAT DE TORTOSA

SOCIETAT

SOCIETAT

La Policia Local de Tortosa identifica persones per penjar llaços grocs al carrer

Millores tècniques al Teatre Auditori Felip Pedrell

El CDR de la ciutat havia convocat una acció per demanar la llibertat dels “presos polítics”

Imatge d’una actuació del CDR de Tortosa al Pont de l’Estat.

La Policia Local de Tortosa ha identificat diverses persones aquest 13 de gener per penjar llaços grocs a la via pública, segons ha denunciat el Comitè de Defensa de la República (CDR) de Tortosa a les xarxes socials.

L’entitat havia convocat una acció per demanar la llibertat dels “presos polítics”. Fonts municipals han explicat que ha estat una actuació d’ofici d’una patrulla de la Policia Local. L’Ajuntament esbrinarà ara si s’havia demanat permís, com en altres ocasions, si es disposava de la corresponent autorització

per posar els llaços i els motius pels quals la Policia Local no en tenia coneixement. En qualsevol cas, pel consistori es tracta “d’un incident menor al qual no se li dona major importància”.

En diverses piulades al seu compte de Twitter, els membres del CDR de Tortosa han titllat la situació de vergonyosa.

A més, segons el CDR un membre del govern municipal participava en l’acció reivindicativa i “la Policia Local ha passat deliberadament per davant d’aquest càrrec electe sense dir-li res.

Les actuacions en aquest equipament estan dirigides a la millora del comfort del públic, la seguretat i l’eficiència de l’espai L’Ajuntament de Tortosa ha dedicat una part de la inversió municipal de 2017 a fer diferents millores tècniques al Teatre Auditori Felip Pedrell, unes accions que també tindran continuïtat durant aquest any 2018. Les actuacions estan dirigides a millorar la comfortabilitat i l’experiència dels espectacles, incrementar la seguretat a tota la instal·lació i potenciar l’eficiència tècnica i productivitat de l’equipament.

Així, en els últims mesos s’ha actuat a la sala gran d’aquest espai municipal, amb una primera fase correctiva en l’adequació de talls i torns motoritzats de l’escenari, així com l’adequació de la il·luminació escènica.

Pel que fa a la sala petita, s’ha renovat completament tot el pati de butaques, amb nous seients més confortables, i s’han

Imatge dels nous seients de la sala petita del Teatre Auditori Felip Pedrell.

adquirit elements de transport de material.

Durant aquest 2018, hi ha una partida d’inversió reservada per a instal·lar una nova barra d’il·luminació, quatre motors nous, un nou sistema de control remot per a nou barres motoritzades i un quadre de protecció elèctrica. També es monitoritzaran les persianes dels molls de càrrega i

descàrrega de l’escenari, es pintarà tot l’interior de l’edifici i es canviarà la pantalla de la sala petita.

La regidora de Cultura del consistori tortosí, Dolors Queralt, ha explicat en roda de premsa que si bé la majoria d’aquestes actuacions no seran percebudes d’una forma evident pel públic durant els espectacles, contribueixen d’una manera decisi-

va a millorar la seva experiència.

Així mateix, Queralt ha volgut destacar que “des de l’Ajuntament fem un esforç molt important per mantenir una programació de qualitat i, per tant, és igualment important que aquest esforç es mantingui en l’apartat tècnic, de seguretat i de comoditat per a l’espectador”, ha explicat.

SOCIETAT

Nou Espai Multiús per veïns i comerciants del Temple

Interior del nou Espai Multiús del Temple.

L’Ajuntament de Tortosa ha habilitat un espai municipal al passeig de Ribera com a nou Espai Multiús del Temple, complint amb el compromís expressat pel govern municipal de posar a disposició de les entitats del Temple un espai com el que tenen altres barris de la ciutat.

i per altres membres de l’equip de govern, ha lliurat les claus del nou equipament a les associacions de veïns, de comerciants i de gent gran del Temple.

Un públic força nombrós, majoritàriament pertanyent al col·lectiu de gent gran, ha volgut assistir a l’obertura del nou local.

L’alcalde, Ferran Bel, acompanyat pel regidor de barri, Emili Lehmann,

El president dels veïns del barri, Paco Roigé, ha parlat en nom de les tres

associacions per explicar que aquest espai multiús resol una important mancança que ara permetrà la celebració d’activitats i reunions en un local amb condicions, i ha agraït a l’alcalde i al govern municipal per haver complert amb el compromís de posar-lo en marxa durant aquest mandat.

L’alcalde, al seu torn, ha volgut posar en valor la

comfortabiitat i adequació del nou equipament, i ha recordat que el Temple era l’últim gran barri que no en disposava.

Bel ha aprofitat el seu parlament per fer una defensa de la societat civil del municipi, associacions de veïns i altres entitats, de qui ha dit que han contribuït a fer els barris i la ciutat gran gràcies a la seva participació.

Febrer de 2018

LA CIUTAT DE TORTOSA

Tortosa 11

SOCIETAT

SUCCESSOS

Millores i novetats en les parades del bus urbà

Els Mossos d’Esquadra desmantellen un punt de venda de marihuana a Tortosa

Els canvis busquen oferir un millor servei als usuaris del transport públic municipal i augmentar-ne la comoditat a l’utilitzar-lo a l’avinguda Generalitat entre Teodor González i República Argentina; a la plaça Constitució; al carrer Montcada davant de l’edifici de les Delegacions; a la plaça Mossèn Sol; a la plaça Immaculada; a l’avinguda Remolins en dos punts, un davant l’accés a la URV i l’altre a l’alçada de l’embarcador a l’Antic Escorxador, i a l’avinguda Felip Pedrell, al Mercat Municipal.

Imatge de la parada de bus ubicada als porxos de la plaça Constitució de Tortosa.

La regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Tortosa, Meritxell Roigé, ha presentat les millores que l’Ajuntament de Tortosa ha implementat en les parades de bus urbà de la ciutat. Aquestes canvis responen a demandes de les associacions de veïns, i busquen oferir un millor servei als usuaris del transport públic municipal. “Estem molt satisfets al comprovar que moltíssima gent utilitza

el transport públic -ha dit la regidora- i per tot això consideràvem que era necessari fer algunes millores més”.

Entre d’altres aspectes que han estat sotmesos a millores, destaca la comoditat a les parades, amb la incorporació de bancs, marquesines, i plafons informatius. Per altra banda, la nova L3 que arriba al Nucli Antic disposarà de més parades, i

també hi haurà preus del bitllet més ajustats, amb un increment del topall d’abonaments a preu reduït que passen de 150 a 250 viatges, per a jubilats, estudiants i famílies nombroses. Roigé ha destacat que actualment hi ha expedides més de 2800 targetes d’abonament.

Quant als nous indicadors de parada s’han situat a 10 punts: a l’avinguda Canigó-Institut C. Despuig;

Des de Movem TortosaEntesa, a través del seu portaveu a l’Ajuntament, Jordi Jordan, ha lamentat tenir “un govern que silenciï i no expliqui la realitat, fet que evidencia un intent més de funcionar sense explicar ni reconèixer les propostes, fins i tot, aprovades en plenari”. I és que com han denunciat, aquestes millores arriben després que el ple aprovés una moció seva on reclamaven un pla de millora de les parades de bus de la ciutat.

SOCIETAT

Droga i efectes intervinguts en l’operatiu policial dels Mossos.

Els Mossos d’Esquadra va detenir dimarts 6 de febrer sis homes, d’entre 18 i 35 anys, de nacionalitat espanyola, marroquina i italiana, i veïns de Tortosa, Roquetes i Amposta, com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública.

Les detencions són el resultat d’una investigació oberta el passat mes de gener, arran de diverses informacions que apuntaven que des d’un magatzem ubicat al barri de Ferreries de Tortosa es podia estar distribuint substàncies estupefaents. Després

d’establir un operatiu de vigilància al lloc, els agents van contrastar les sospites. També es va realitzar l’escorcoll de diverses persones després de la seva visita al local, i es va comprovar que acabaven d’adquirir marihuana.

Diverses gestions d’investigació van permetre determinar que la persona que regentava el local, el qual no estava obert al públic sinó que es mantenia tancat i en secret, amagava aquesta activitat il·lícita sota l’aparença d’una associació cannàbica amb seu a Cambrils.

SUCCESSOS

Carnisseria Mulet & Hidalgo, mestres

artesans alimentaris

S’enfronta a 9 anys de presó per agredir sexualment la seva exparella a Tortosa

que, a més, siguin d’un entorn pròxim. Com a empresa i mestres artesans que són, elaboren productes frescos, casolans i de gran qualitat. Tot això sense deixar de banda els productes més innovadors i demanats pels seus clients, reconeixent així la seva fidelitat i confiança.

Reconeguts com a mestres artesans alimentaris per la Generalitat de Catalunya i amb el distintiu d’empresa artesana, a la Carnisseria Mulet & Hidalgo elaboren diàriament els seus productes. Llonganissa, hamburgueses de tot tipus, pinxos variats, baldana de carn, baldana d’arròs, sobrassada, llonganissa seca, xoriç o canelons són alguns dels productes que ofereixen als seus clients des de l’any 1958, quan la Rosa i el Pepe van obrir la primera carnisseria a Campredó (Carnisseria Mulet). Més tard, al 1980, va ser el seu fill Àngel qui va decidir seguir l’ofici que havia viscut a casa i els va agafar el relleu. Primer treballant amb els seus pares i, després, amb la seva dona, Isabel Hidalgo, creant la Carnisseria Mulet & Hidalgo.

Des dels seus inicis, a la Carnisseria Mulet & Hidalgo sempre han treballat per una qualitat òptima, garantint la millor selecció de productes i dedicant un servei personalitzat als clients. Així, són molt estrictes amb l’origen de les seves carns i només treballen amb les que compleixin amb tots els paràmetres de qualitat i

Quant als serveis que ofereixen, a banda de la venda a la seva botiga de Campredó, també disposen de la possibilitat del servei a domicili a la zona de les Terres de l’Ebre.

Un servei que esdevé gratuït per compres superiors als 30 euros. Igualment, també tenen venda al major dirigida als negocis hostalers, escoles i hospitals.

Per estar al dia de les seves ofertes i promocions cal estar alerta a la seva pàgina de Facebook o a l’App Ebando de Campredó, on setmanalment donen a conèixer les seves novetats.

Carnisseri Mulet & Hidalgo

C/ Finesterri, 5. Campredo.

Telf. Carnisseria: 977 597 583 / Telf. Oficina: 977 597 191 (Venta al major) Horari carnisseria: Dilluns 9 a 13:15h i 17:00 a 20:00h. Dimarts a Divendres 08:15 a 13:15h i 17:00 a 20:00h i Dissabte 08:15h a 13:15h.

www.mulethidalgo.net

Mulet Hidalgo

Façana principal de l’Audiència de Tarragona.

La fiscalia sol·licita nou anys de presó per un home que està acusat d’agredir sexualment la seva exparella a Tortosa, pocs dies després d’haver trencat la relació. Els fets es remunten al 18 de febrer del 2014 quan la víctima va sortir del seu domicili i es va creuar amb el processat, Mohamed O., amb qui havia mantingut una relació sentimental de dos mesos. En ple carrer, l’home la va agafar del braç i va obligar-la a anar fins al domicili d’ell, al carrer del Bou. Allà, la va estirar al llit i la va colpejar amb la mà oberta al cap mentre li deia que no sortiria de casa sense haver practicat sexe

amb ell. A més, el processat va treure un rotlle de cinta transparent i li va dir “vull saber com és això de fer sexe amb la teva boca tapada i, sinó, et tallaré tota la cara perquè ningú et pugui mirar mai més”. L’acusat li va abaixar els pantalons i la va penetrar vaginalment. Després, la dona es va tancar dins el bany fins que la seva exparella se’n va anar i va poder sortir del domicili.

Com a conseqüència dels fets, la dona va patir múltiples hematomes als braços, cames, pits, tòrax i abdomen. Sis dies després, es va dictar una ordre d’allunyament.

Febrer de 2018

12 Terres de l’Ebre

LA CIUTAT DE TORTOSA

ROQUETES

TERRES DE L’EBRE - SOCIETAT

Roquetes i Jesús celebren conjuntament la Festa de Sant Antoni

Francesc Minguell, gerent de la Cambra de Comerç: “A l’exterior ja exigeixen productes de les Terres de l’Ebre”

Com a novetat, enguany s’ha fet una exhibició d’ensinistrament de gossos

El president i el gerent de la Cambra de Comerç de Tortosa analitzen l’actualitat ebrenca i anuncien les activitats de la institució per al 2018 municipis”.

Benedicció d’animals a la festa de Sant Antoni 2018.

Aquest any la climatologia ha afectat doblement a la celebració de la festa de Sant Antoni que porten a terme conjuntament Roquetes i Jesús. Primerament amb l’ajornament el diumenge 21 de gener per culpa de les fortes ventades i, després, el 4 de febrer que per culpa de la pluja Així i tot es va decidir tirar endavant amb la festa que com de costum es va celebrar a la carretera de Roquetes a Jesús.

En aquesta ocasió per culpa de les inclemèn-

cies del temps no es va celebrar la missa, es va fer la benedicció dels animals a càrrec dels rectors de Jesús i Roquetes i a continuació la degustació de coquetes i baldanes entre els assistents.

Cal destacar com a novetat aquest any l’exhibició d’ensinistrament de gossos que va portar a terme el Club Ebre Agility amb la col·laboració del Club Agility Caniroig de Mont-roig del Camp, de la comarca del Baix Camp.

El president de la Cambra, José M. Chavarria, i el gerent, Francesc Minguell.

MARTA MILIAN ARIÑO

El passat 23 de gener, a la Cambra de Comerç de Tortosa, el president de l’entitat, José Maria Chavarria, i el gerent, Francesc Minguell, van comentar l’actualitat de les Terres de l’Ebre i van anunciar les properes actuacions de la Cambra.

Chavarria va començar analitzant la notícia de la creació d’un nou ramal de l’A7, de Vilanova d’Alcolea

a la Jana, a València: “És fonamental connectar l’Eix de l’Ebre, ara mateix totalment deficitari, amb l’A7. Per aconseguir-ho, cal defugir els localismes i unir-nos”. Així mateix, es va referir a “l’estancament de la població ebrenca.

Calen incentius perquè la població es quedi a viure a les poblacions petites”.

Al seu parer, això passa per la introducció de mesures “perquè les pimes inverteixin en aquests

El 2018 és any electoral a les cambres de comerç, la renovació de les quals és “necessària”, segons el president. Entre els canvis previstos en aquesta nova etapa, “de les 21 cadires actuals de la Cambra, passarem a tenir-ne 21, amb representació de tots els sectors. D’aquesta manera, la presa de decisions serà més àgil”. Chavarria va subratllar el desig de la institució que “les quatre comarques ebrenques hi estiguin representades.

La millor manera de donar servei a les empreses és vincular-les al territori que els correspon”.

En el capítol dels projectes de la Cambra per a l’any que comença, el gerent de l’òrgan va destacar la continuïtat dels programes europeus d’ajut a l’empresariat i el

Programa de Garantia Juvenil, imprescindible en un territori on “hi ha 900 menors de 30 anys que ni estudien ni treballen”.

Aquest programa inclou, entre altres elements, la formació dels joves perquè accedeixin a un lloc de treball i un ajut de més de 4000 euros a les empreses que els contractin.

Precisament en el terreny laboral, Minguell va destacar un cert repunt en el sector de la construcció, en què “la rehabilitació d’habitatges exigeix mà d’obra molt qualificada, que costa de trobar”.

Enguany la Cambra enceta una activitat, el “Cafè Cambra, un activitat de networking consistent a convidar una personalitat rellevant del món empresarial, que es reunirà amb el Comitè Executiu de la Cambra i un grup d’empresaris del sector”.

ROQUETES

TERRES DE L’EBRE - SOCIETAT

Reconeixement a l’àvia centenària de Roquetes, Hortènsia Escobedo Celma

Ajuntaments i entitats turístiques de les Terres de l’Ebre renoven el conveni Corner de la Diputació

Tot i nàixer a la Sènia, des dels 24 anys viu a Roquetes, on la família ha regentat “la farmàcia de dalt”

Imatge de l’homenatjat a la senyora Hortènsia Escobedo Celma.

La presidenta del Consell Comarcal del Baix Ebre, Sandra Zaragoza, i l’alcalde de Roquetes, Francesc Gas, han homenatjat la senyora Hortènsia Escobedo Celma amb motiu de la celebració del seu centenari.

A l’acte, que s’ha fet al domicili de la centenària, a Roquetes, i al costat dels seus familiars, també hi ha assistit el conseller comarcal de Serveis Socials, Carlos Serra, i els regidors de l’Ajuntament Maribel Belmonte i Josep Codorniu.

La nova centenària del Baix Ebre va nàixer el 28 de gener de 1918 al Molí de la Vella, a la Sénia, on va viure fins als 24 anys, quan es va casar amb el farmacèutic de ‘la farmàcia de dalt de Roquetes’ Odon Segarra Querol. El 1960 va enviduar i es va posar a treballar a la farmàcia del marit. Del matrimoni van nàixer quatre fills i ara compta amb set néts i dotze besnéts.

L’alcalde de Roquetes li ha lliurat la Medalla Centenària en nom de la Generalitat de Catalunya.

14 ens turístics públics i privats han signat la 15a edició d’aquest acord conjunt que impulsa la Diputació de Tarragona Un total de 14 ens turístics públics i privats de les Terres de l’Ebre promocionaran un any més els seus atractius de manera conjunta i coordinada en fires nacionals, estatals i internacionals que se celebrin aquest any 2018.

Així ho estableix el 15è conveni Corner, l’acord anual signat recentment a Gandesa per aquests ens i per la Diputació de Tarragona, institució que promou aquesta participació en esdeveniments turístics juntament amb l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat. El president del Patronat de Turisme de la institució, Martí Carnicer, ha assistit a la signatura del conveni juntament amb els representants dels ajuntaments i de les entitats signants.

Les accions a desenvolupar en el conveni corner compten amb un pressu-

Imatge de família de la signatura del conveni a la seu del Patronat Municipal de Turisme de Gandesa.

post compartit de manera proporcional entre tots els participants. En virtut de l’acord, els signants participaran a les fires WTM (Londres, Regne Unit), Navartur (Pamplona), B-Travel (Barcelona) i a Fitur (Madrid), certamen aquest darrer ja realitzat.

Així mateix, el conveni preveu desenvolupar una campanya de publicitat conjunta en els mercats

emissors més importants de les Terres de l’Ebre per difondre els recursos i productes turístics més destacats del territori i els atractius turístics dels municipis que s’adhereixen a l’acció.

Enguany han rubricat el conveni l’Ajuntament d’Alcanar, l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, l’Ajuntament de l’Ametlla

de Mar, l’Ajuntament de l’Ampolla, l’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ascó, l’Ajuntament de Camarles, Jesús Activitats i Serveis SL, el Consell Comarcal del Montsià, l’Ajuntament de Deltebre, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, el Consell Comarcal de la Terra Alta, i l’Ajuntament de Tortosa.

Febrer de 2018

LA CIUTAT DE TORTOSA

Gastronomia 13

La recepta: Ous al niu que fa al farcit, sí que admet personalitzacions, enlloc de llonganissa fresca, podeu posar-hi gambetes, pebrot fregit, bacó, pernil salat o xoriç.

Si voleu descobrir tots els detalls sobre els Ous al niu trobareu la vídeo-recepta al meu blog o al meu canal de Youtube Las delicias de Ariadna.

INGREDIENTS (per unitat)

ARIADNA TOUS

- 1 viena rodona.

- 2 tomàquets madurs.

- 1 ou.

- ¼ de pam de llonganissa fresca.

- Mitja culleradeta de mantega a temperatura ambient.

- Sal. - Oli d’oliva verge extra.

LA RECEPTA PAS A PAS

ARIADNA TOUS

Cruixent viena farcida de tomaca, llonganissa i rovell d’ou coronada amb núvol de merenga. Qui es pot resistir a aquesta explosió de gustos i textures?

Deliciós, fàcil de preparar, fet amb ingredients que tots tenim a la cuina i amb un resultat espectacular. Quan el proveu es convertirà en el plat preferit de tota la fa-

mília.

L’ou és la clau del plat, la untuositat del rovell i la textura esponjada de la merenga fan d’aquesta recepta quelcom únic. Posar-hi un ou ferrat, com a vegades veureu, es un dels típics errors que es solen cometre, així que, per a que tingueu un resultat 10, us detallo pas a pas com fer la recepta original. Pel

Trobareu aquesta i altres receptes a “Las delicias de Ariadna” www.lasdeliciasdeariadna.wordpress.com

lasdeliciasdeariadna

- Ratllem els tomàquets i els fregim amb un rajolí d’oli i un pessic de sal. Si són molt àcids podem rectificar amb una punta de sucre.

- En una paella fregim la llonganissa i un cop cuita la tallem a rodanxes.

- Amb ajuda d’un ganivet fem una obertura a la part superior de la viena. A través del forat, traiem part de la molla perquè ens càpiga el farcit.

- Untem l’interior amb la mantega.

- Hi aboquem el tomàquet fregit, hi col·loquem les rodanxes de llonganissa i coronem amb el rovell de l’ou.

- En un bol batem la clara i un cop muntada la posem dins del panet. Ha de sobresortir del forat.

- Aboquem abundant oli en una paella i l’escalfem als fogons. Quan sigui calent hi posem la viena i amb ajuda d’una cullera anem tirant oli a la merenga per tal de que es cogui una mica. Ha de ser ràpid. Retirem del foc abans de que es torri massa la base de la viena.

- La posem sobre paper de cuina per a eliminar l’excés d’oli i servim.

La pinya, la fruita ideal depurativa i El mango, una fruita amb alt contingut diürètica en fibra i en vitamina C La pinya és una fruita d’origen tropical, en altres països coneguda amb el nom d’anana. Es tracta d’una fruita rica en aigua, amb un 85% de la seva composició d’aquest líquid i, a la vegada, rica en hidrats de carboni; de fet, aquest és el nutrient més important. Aquesta combinació fa que la pinya sigui una fruita diürètica i depurativa i que, a la vegada, ens aporti energia.

A més a més, el contingut en fibra, fa que la pinya sigui una fruita que ajudi a mantenir regular el trànsit intestinal i que el consum provoqui en el nostre organisme un efecte saciant. La fibra, tot i que no aporta cap nutrient pròpiament dit, també contribueix a disminuir l’absorció de colesterol Aquest combinat de característiques fins al moment exposades, juntament al fet que la pinya és una fruita molt poc calòrica, 45 calories als 100 grams, fa que estiguem

sucre a la sang.

El mango també inclou d’ entre els seus components el potassi, un mineral in-teressant per al bon funcionament de l’ impuls nerviós i per a mantenir en bona forma el sistema cardiovascular.

al davant d’un aliment de consum recomanable en totes les fases de la vida i que també sigui una de les fruites recomanades en dietes de control de pes. D’altra banda, però, pot ser desaconsellada o de consum controlat en casos de sensibilitat de l’estómac, per la seva acidesa.

Quant a vitamines, la pin-

ya en conté del grup A, B i C, a més de minerals, fonamentalment potassi i iode. Destaca la vitamina C que, a banda de les conegudes funcions antioxidants i de protecció immunològica de l’organisme davant dels refredats i d’altres afeccions, també contribueix a afavorir l’absorció de ferro.

Per El Tot Granollers / AMIC.

Procedent de zones tropicals, actualment no es fa estrany veure mangos en els nostres mercats. Es tracta d’un fruita d’exterior de pell llisa i de color variable: verdós, ataronjat o groguenc, amb un interior que pot recordar el d’un préssec.

Es tracta d’una fruita que destaca per l’alt contingut en vitamina C, fet que li atorga al mango propietats antioxidants i al bon funcionament del sistema immunològic. Un mango, d’uns 200 grams,

cobreix les necessitats diàries de vitamina C en un adult. Altres vitamines com l’A són cobertes en un 30% i en un 20% les del grup B. La fibra és un altre dels components importants del mango. La fibra ajuda al bon manteniment i neteja de substàncies nocives dels budells i a la regularitat en el trànsit intestinal. A la vegada contribueix a la regularització del colesterol i al bon control de la glucèmia o

El contingut d’hidrats de carboni és del voltant del 12 %; per la qual cosa no és una xifra gaire significativa. Juntament amb el fet que el mango conté aigua en un 83%, això dóna com a resultat que ens trobem davant d’una fruita diürètica, amb no gaire calories: 56 als 100 grams consumits.

A la cuina, el mango pot formar part d’amanides o consumir-lo com a postres. A l’hora de tallar-lo cal tenir en compte que en el centre es troba una llavor força gran, que ocupa la part central en vertical. Haurem de tallar-lo pels laterals esquivant la part central per tal de no topar-hi.

Per El Tot Granollers / AMIC.

Febrer de 2018

14 Oci

Dimarts 13 Màx. 12º Mín. 3º

LA CIUTAT DE TORTOSA

EL TEMPS

EL RACÓ DEL COACH: “QUAN L’ÀNIMA ES TRENCA”

Dijous 15

Dimecres 14

Màx. 17º Mín. 8º

Màx. 14º Mín. 4º

Divendres 16

Dissabte 17

Diumenge 18

Dilluns 19

Dimarts 20

Dimecres 21

Dijous 22

Divendres 23

Dissabte 24

Màx. 14º Mín. 5º

Màx. 14º Mín. 6º

Màx. 15º Mín. 8º

Max. 14º Mín. 5º

Màx. 14º Mín. 6º

Màx. 14º Mín. 6º

Màx. 14º Mín. 7º

Max. 15º Mín. 7º

Max. 14º Mín. 6º

El viatge de la vida, es pot entendre com un complex recorregut fet de trobades i comiats. Tard o d’hora ens obliguen a dir adéu a trossos de l’existència. Hem d’estar preparats per saber que durant la nostra etapa vital no estarem exempts dels cops de la vida, cops definitius o girs inesperats, accidents i desgràcies, contratemps, situacions inesperades o negatives. Alguns podeu recordar un vídeo de Rocky Balboa on diu quelcom que és cert: “... La vida colpeja dur, res colpeja més dur, ni més ràpid ni de manera més inesperada...”.

Però pot ser també penses que hi ha un nombre de persones que no tornen a aixecar-se, dels que deixen que un cop, o la suma de diversos els esgotin les ganes de viure, els seus recursos o la suma de factors pot condicionar aquesta situació i tal vegada no sigui suficient l’ajuda rebuda o no sigui ben encaixada, aquí s’escapa quins poden ser els múltiples factors personals que deriven a una situació Davant d’això, potser només queda acceptar, la tristesa davant així. No puc parlar del que no entenc del que no conec per què cada d’una pèrdua o el que hagis viscut com a tal. Acceptar l’angoixa cas és únic i personal. davant la impossibilitat de canviar els fets del passat. O acceptar el buit que produeix haver de dir adéu a això que durant tant de Ja sabem que la vida no li podem demanar no viure una situació dotemps ha format part de la teva experiència vital, sigui perquè ens lorosa que no voldríem, sovint no triem la vida que ens toca, ni els acompanya el seu record o perquè enyorem els moments viscuts ... obstacles que s’han posat davant i com hem dit si, clar que si, es val Però també davant d’això no cal fingir que ets insensible a aquests plorar, val trencar-se una vegada i una altra, sentir-se perdut; però records per fer que no et vegin com una persona feble, molts cops hi hauràs d’eixugar les llàgrimes, reparar-te i trobar-te, i intentar amagar les emocions només augmentarà el teu malestar, és més sortir-ne. Pot ser penses que sol no podràs, doncs demanar suport, saludable acceptar, donar-te permís per sentir aquestes emocions pot ser una bona opció. i poder expressar-les obertament malgrat tot i tots, ja que això és Pere Bosch - Coach de Vida una manera de sanar.

Llibres i Literatura El camí de les Aigües

Diumenge 25 Max. 13º Mín. 6º

Dilluns 26

Dimarts 27

Max. 14º Mín. 7º

Max. 13º Mín. 6º

Sudoku Nivell difícil

Solució:

Per Tàssies / ClijCat / AMIC

que estan començant a llegir puguin centrar-se a identificar el nom de l’animal; a la dreta, sobre bafarades i en tipografia cal·ligràfica, també en caixa alta, la veu de l’animal i, en tipografia normal, la veu del nen: “Bub! Bub!” i “Fa, sol, la, si, la, sol”.

Negretes i mida de tipus que accentua volums.

d’una manera gens sofisticada però eficaç: fa somriure tots els personatges.

on llibre per tal que els més petits aprenguin les onomatopeies de les veus d’alguns animals: el L’edició de Combel, dins la sèrie “Arri Tatanet”, amb gall, el porc, el gos, el gat, el xai, el vedell, el cavall, pàgines de cartró, fa que Quan cantem sigui idoni l’ase, el colom, el pollet, la granota i el grill. Tota per als lectors tot terreny. una primera reflexió sobre el llenguatge verbal i el musical.

Jaume Copons ens mostra uns animals que només canten d’una manera al costat de la capacitat Estructura aparentment simple que confereix humana de relacionar diferentment els sons que interès a aquest petit àlbum: presentació d’un hom pot emetre. animal a la pàgina esquerra i, a la pàgina dreta, sobre fons de color, l’animal i el nen canten junts. Les il·lustracions amables de Daniel Estandía, amb grafisme sintètic i colors pastel, acompanyen fil Frases curtes i repetitives: a l’esquerra, un “Jo per randa l’evolució repetitiva de la peça cap a les canto amb…” de lletra de pal, que facilita que els variacions finals i aporten un punt d’optimisme

Horòscop La vinyeta - Víctor Centelles

Davant dels cops pensa sobre les diferents maneres que tenim les persones d’encaixar-nos, podem veure la capacitat de les persones de seguir endavant després de suportar un dur cop. Mirar a aquelles persones que segueixen amb la seva vida, o aparentment segueixen normalment amb la seva vida, després de rebre cops durs. És sorprenent com poden arribar a recomençar les persones, de la capacitat de suportar-ho, d’esquivar-ho, d’encaixar-ho.

Associació d’Astrologia de Catalunya per Dhanna Astròloga Tot Mataró / AMIC

Àries (21/3 al 20/4) - Entre poc i massa. Darrerament pots passar de l’esgotament per excés d’activitat a l’intent de desconnexió i necessitat d’aïllament. Trobar un terme mitjà seria millor.

Cranc (Del 22/6 al 21/7) Ple d’energia però compte amb les presses o l’excés de feina, no cal arribar al límit. És important que asseguris el descans en aquest moment de tanta intensitat física.

Balança (Del 24/9 al 23/10) Cansat de fer sempre el mateix, vols renovar el teu temps d’oci. Descobreixes activitats interessants, probablement en companyia de la parella. Sorpreses en l’àmbit sexual.

Capricorn (Del 22/12 i el 20/1) Si has de posar ordre a la teva vida, ara ho faràs sense problemes. Adoptes una actitud més activa i si cal, optaràs per usar la via judicial en algun assumpte personal.

Taure (Del 21/4 al 20/5) Necessitat de renovació en l’àmbit laboral, però perquè les coses es moguin tu hauràs de posar-te al dia.

Enfoca’t en els teus objectius, que ara poden tenir alguna ajuda.

Lleó (Del 22/7 al 23/8) Tens oportunitat de fer les coses d’una altra manera en tema de parella. Reflexiona sobre què fas i el que evites.

De ben segur que t’adonaràs de què cal millorar.

Escorpí (Del 24/10 al 22/11) Si no baixes el ritme mental, el cos pot demanar-te ajut. Descansar i evitar pensaments repetitius, que no porten enlloc serà el millor. No pots amb tot, també ets humà.

Aquari (Del 21/1 al 19/2) Bon moment pel que fa a relacions i vida social en general. Si ho aprofites, aquests contactes donaran el seu fruit, però això sí, t’hauràs de desprendre d’algunes idees.

Bessons (21/5 al 21/6) Pots veure’t fent plans interessants amb la parella o un grup de persones amigues. Viatges, sortides i certa activitat lúdica on es poden donar els afers i les conquestes.

Verge (Del 24/8 al 23/9) T’ha costat i has trigat temps però finalment ets més conscient del que pots esperar de certes persones. Ara que ho saps, situa’t al teu terreny de joc i gaudeix-ne.

Sagitari (Del 23/11 al 21/12) No t’enverinis amb idees tòxiques. Si notes que et poses trist perquè la ment s’omple de problemes inexistents, mou-te i canvia d’activitat. Moment d’especials reflexions.

Peixos (Del 20/2 al 20/3) Potser ets conscient que has d’adoptar una vida més activa però no et resulta gaire fàcil canviar d’hàbits. Si t’organitzes, podràs començar a fer coses interessants.

COMERÇ

SALUT I BELLESA

IMMOBILIÀRIA

COMERÇ

SALUT I BELLESA

MOTOR

COMERÇ

COMERÇ

GASTRONOMIA

COMERÇ

OCI I TURISME

GASTRONOMIA

COMERÇ

OCI I TURISME

FORMACIÓ

SALUT I BELLESA

COMERÇ

COMERÇ

LA CIUTAT DE TORTOSA Febrer de 2018

La Guia de La Ciutat 15

L’entrevista

Xavi Rodríguez, portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Tortosa: “A l’estat espanyol sempre hi ha hagut presos polítics” exigir més transparència en la informació

- És molt desigual, la societat tortosina?

També cal tenir en compte que la nostra

se signen són temporals i inferiors a tres

i una presa de decisions més col·lectiva. força per imposar la via de l’enfrontament

més directe amb l’Estat, amb la desobediència pacífica, però contundent i ferma, és limitada.

- Té futur la CUP?

L’esquerra independentista té futur, i la

CUP és el resultat de l’esquerra indepen-

de molta cohesió ciutadana. Si es va poder

niment simbòlic. Qui creu en la proclama-

Sempre hem vist la via institucional com

ho volgués un govern de la Generalitat,

al Parlament, a legislar i publicar lleis al

sinó perquè hi va haver tanta gent disposada a desobeir que allò no ho aturava ningú.

Aquell dia la ciutadania va veure que podia transformar la realitat. Va ser molt emotiu:

una cosa així justifica tota una vida dedica-

ció de la República es queda a defensar-la

DOGC que la facin efectiva. Se suposa que estàs substituint un poder; el que no

pots fer és marxar i abandonar aquest centre de poder.

da a la política social.

S’hauria d’haver cridat la població catalana

Des del punt de vista nacional, hem perdut

avisar que hi havia l’amenaça d’una re-

una oportunitat d’avançar cap a la República Catalana, amb el resultat del referèn-

dum i la vaga del 3 d’octubre. Hem cedit terreny a l’Estat. Tot i això, som optimistes,

perquè el poble va demostrar que és capaç de resistir la repressió de l’Estat. És una

guerra que es guanyarà a llarg termini. Ara

sada a defensar la seva república. La por

a la repressió és una excusa per intentar

justificar que faltés coratge per fer efectiva la declaració.

Ens sorprèn que el Govern no pre-

Un Estat no se’l derrota en un mes o dos mesos. Ara bé, l’estat espanyol genera

moltes contradiccions: té un deute impaga-

ble, la prima de risc, la inviabilitat de les pensions… Aquestes contradiccions duran

CUP, heu pecat d’ingenus?

veiés aquest nivell de repressió estatal.

L’estat espanyol sempre ha estat molt dur amb qualsevol cosa que desafiés

l’establishment. A l’estat espanyol sempre

en un futur govern de la Generalitat per ga-

rantir que s’avança en el camí per fer efec-

tiva la República, estem disposats a fer-ho.

un president de la CUP. Com hem vist a

cions de vida. A llarg termini, això ens con-

se’ns va privar de certa informació. Potser no vam ser prou bel·ligerants com per

culats al territori, per exemple, relacionats

amb el sector agroalimentari. A Tortosa, i a

les Terres de l’Ebre en general, hi ha una aposta molt clara pel turisme, i ens sembla

un error. Aquest sector pot ser una de les potes del model productiu, però no l’única.

Genera llocs de treball precaris, temporals, molt estacionals. Cal pensar en el poten-

- I un alcalde de Tortosa cupaire?

Com he dit, no creiem que des del si de les

institucions puguin canviar-se les coses.

Sovint, quan la CUP planteja certs canvis,

l’Ajuntament ens diu que tècnicament o legalment no són possibles; si el poble ho exigís, però, el govern local ho faria.

sats a facilitar-lo. Ja fa massa temps que S’ha de transformar la societat perquè les

institucions es vegin obligades a canviar.

Cal una societat més polititzada i sense por

a renunciar a una mica de confort per poder aspirar a construir una societat millor.

institucional per part de l’Ajuntament i de la Generalitat. No han explicat a la població el

que significaven certs símbols i personatges. Molta gent s’hi ha acabat acostumant.

A més a més, el bàndol que va guanyar la

guerra va exercir el seu poder i no hi ha

hagut la valentia política per ser coherents, encara que això impliqués perdre vots.

- Quines actuacions hi ha pendents?

La CUP demana que es compleixi la Llei de

Memòria Històrica i es retirin els símbols i els noms franquistes de la ciutat. Hem presentat mocions i l’equip de govern ens ha dit que s’anirien retirant. Encara tenim mo-

numents, com el monòlit del parc, dedicats als qui van venir a pegar-nos l’1 d’octubre.

El monument franquista més gran de Ca-

talunya també ha de desaparèixer del riu Ebre. I la Creu de Santa Clara.

- El vostre grup s’ha manifestat en més

comptes d’enviar-los a Lleida? Gaudim

pitalàries a la capital del Baix Ebre.

les, per què no els transformem aquí, en d’una massa forestal molt important, que podem vincular a models de producció més ecològics.

i a dormir al poble. Aquí ens calen unes

poder; hi ha molts lobbies pressionant.

abans el nom?

cial del territori: si tenim productes agríco-

força per fer polítiques que qüestionin el

drets, cap govern o alcaldessa tindrà mai

les mateixes persones lideren la ciutat.

que ens deia el Govern, perquè fins i tot

tosa.

D’altra banda, a la Catalunya central hi ha

més conscient.

part de la societat que ara n’ha esdevingut

ha molt camí per fer, a les Terres de l’Ebre.

tat combativa, capaç de defensar els seus

Tortosa necessita un canvi i estem dispo-

Potser a la CUP vam confiar massa en el

duirà a poder decidir el nostre futur.

en el context actual, si cal que la CUP entri

hi ha hagut presos polítics, si bé hi ha una

més ciutadans a veure la República com

una manera de millorar les seves condi-

vernar, sinó transformar la societat. Ara bé,

Madrid i a Barcelona, si no hi ha una socie-

no és a la taula.

d’anys?

pressionar. La nostra aspiració no és go-

pressió contundent de l’Estat, però que fos

- Creieu que la Generalitat, inclosa la

- Quan diu “a la llarga” estem parlant

un altaveu del nostre discurs, una eina per

La societat hauria de canviar molt per tenir

la ciutadania ja és conscient de la realitat:

el discurs de la revolució dels somriures ja

ralitat cupaire?

a defensar el dret de decidir el seu futur;

la ciutadania qui escollís si estava dispo-

la societat marxa a estudiar i ja no torna,

Sí, però hi trobem a faltar més graus vin-

- Us imagineu un president de la Gene-

celebrar el referèndum, no va ser perquè

pectives.

que dintre de quatre anys ja no ho sigui.

a l’esquerra independentista, però pot ser

factible la independència de Catalunya?

La proclamació va quedar com un esdeve-

convidar els joves a marxar, no hi ha pers-

- Ja fa anys que hi ha universitat, a Tor-

deveniments?

A Tortosa l’1 d’octubre va ser un moment

tes ajudes, i tenim un 50 % d’atur. Això és

persones. Ara mateix és una eina útil per

- Hi va haver referèndum i proclamació de la República. Ara mateix us sembla

Hi ha hagut una omissió de responsabilitat

i el 20% de la població necessita aques-

perquè aquí no té expectatives laborals. Hi

- Han passat 4 mesos de l’1 d’octubre.

Quin balanç fa la CUP Tortosa dels es-

Creu Roja per poder menjar. Entre el 15

rar. Formem part d’un projecte més ampli: per millorar les condicions de vida de les

govern que va bombardejar la ciutat.

- Per què creu que no se n’havia canviat

mílies que necessiten l’ajuda de Càrites i

El capital humà que hauria de transformar

aconseguir la independència de Catalunya

a dues dictadures, que formava part d’un

mesos. A Tortosa hi ha més de 1500 fa-

dentista. No és, però, un partit clàssic, en

el sentit que el seu objectiu no és perdu-

Xavi Rodríguez, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tortosa. Foto: MMA

Al Baix Ebre, el 89 % dels contractes que

ciutadans que van a treballar a Barcelona

infraestructures més dignes, perquè un tortosí pugui, per exemple, anar a treballar

amb transport públic al Camp de Tarragona. La responsabilitat no és exclusivament

dels governs ebrencs: tot Catalunya ne-

d’una ocasió sobre les deficiències hosA l’Hospital Verge de la Cinta, d’àmbit territorial, s’hi han tancat plantes i quiròfans,

i no s’hi ha fet les inversions que caldrien.

S’hi han anat posant pegats que no fan sinó postergar la solució ideal: construir un nou hospital. D’altra banda, les Terres de l’Ebre necessiten més centres d’atenció

sociosanitària, destinades, per exemple, a

pacients que s’han operat recentment. Així no caldria enviar-los a casa ni ocupar unes instal·lacions de primera categoria.

cessita potenciar l’equilibri territorial.

La titularitat dels hospitals no hauria de

- Políticament, com veu la societat tor-

disposa de personal per gestionar directa-

tosina?

Per a nosaltres entrar a l’Ajuntament va ser una sorpresa molt grata. A la capital del Baix Ebre hi ha diversos factors, com la

influència del bisbat, el caciquisme o la re-

pressió franquista, que potser expliquen el fet que la societat sigui conservadora. N’és

una mostra el fet que s’acabi de canviar el nom d’una plaça, la de Joaquim Bau, que

duia el nom d’un home que va donar suport

ser municipal. Com que l’Ajuntament no

ment les empreses municipals sanitàries, en deriva la gestió a una empresa privada,

concretament Sagessa. Aquesta empresa es regeix pel dret mercantil privat, per la

qual cosa és més difícil de fiscalitzar. I estem parlant de diners públics. De fet, hi

ha hagut irregularitats que s’estan investigant.

MARTA MILIAN ARIÑO.