LA CIUTAT DE LLEIDA 90

LA CIUTAT DE LLEIDA

2a quinzena d’abril de 2019 · Número 90 www.laciutat.cat 630 979 590 | 626 786 373

L’Ajuntament de Lleida elabora un pla per fer front als efectes del canvi climàtic Lleida posa en marxa una oficina per atreure inversions Pàg. 3 El concurs d’idees sobre el futur del Palau de Vidre de Lleida rep deu propostes d’actuació Pàg. 4

La Generalitat comença el tractament contra la mosca negra al Segre i al tram català del Cinca Pla general del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida. Foto: Cedida.

Pàg. 3

Cursos intensius a Lleida Cursos de preparació acTIC Mitjà i Avançat Av. Ports de Caro, 31 · 43520 Roquetes · 977 50 45 89 info@saiformacio.com · www.saiformacio.com

607 666 159

Pàg. 12

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

2 Lleida

CULTURA

ON ENS POTS TROBAR? Ajuntament de Lleida, Biblioteca, Patronat Intercomarcal Turisme, Cambra de Comerç de Lleida, Consell Comarcal del Segrià, Delegació Territorial del Govern de la Generalitat, Diputació de Lleida, Hospital Arnau de Vilanova, Hospital Montserrat, Clínica Nostra Sentora del Socors, Oficina d’Atenció al Ciutadà, Universitat de Lleida, Edifici Agora, Edifici Macrolleida, FECOM, OMAC, Conservatori Municipal de Música, Cafeteria Bisccoto, Cafeteria La Xicra, Cafeteria L’Estació, Cafeteria Mercadona Cappont, Cafeteria Vegas, Cafeteria Xusco, CEX, El Racó del Formatge, General d’Estudis, Gimnàs Ekke, Iltrida Viatges, Kroxan, La Tassa, Matratzen, Mercat de Fleming, Musical, Cafeteria Spoon, Perruqueria D-Zeen, The Bakery Shop, Pastisseria Cisne, Natural Blend, Coell, Cafè & Te, Espan’s, Forn del Carme, Forn Nou Joan March, Mercat de Balàfia, CAP Balafia, CAP Bordeta, CAP Cappont, CAP Eixample, CAP Primer de Maig, CAP Rambla Ferran, CAP Santa Maria, CUAP, ITV, Cafè dels Artistes, Kerite Punt Ecològic, Fonda Nastasi, L’Illa dels Pirates, Clínica Ponent, Guàrdia Urbana, Policia Nacional, Alexandre Galindo, Casa Pons, Living, Sol Nou, Restaurant Julian, Pastisseria Capell, Punto Lamolla, Punto Dalmau, Punto Basses Bar, Iltrida Viatges, Espai Funàtic, Granier, Entre-Plat, Lo Marraco, Papaxoc, Jamaica, Impremta, Destapa’t, Celler del Roser, Sugar (Blondel, 17 - Avinguda Catalinya, 10), Forn Sant Ruf, Cafeteria al Gust, Pastisseria Sendra, Restaurant Pota Blava, Administracions de Loteria (Passeig Ronda, Carrer Carme, Rambla d’Aragó, Baró de Maials, Alcalde Costa, Unió, Segrià, Alcalde Porqueras, Princep de Viana, Passeig Ronda, Pius XII, Lluís Companys), Gent del Barri, Hotel Nadal, Sanitas Milenium, Parc Científic i Tecnològic, Kroxan, Coka Pans, Gimnas Royal, Gimnàs Trevol, Café Trevol, Café Selecte, Il

Més de 200 alumnes d’educació infantil i primària participen en la 26a Mostra de Teatre Escolar Els 15 grups dels diferents centres educatius de la ciutat han presentat les seves obres al Teatre Municipal de l’Escorxador Redacció Més de 200 alumnes d’educació infantil i primària han participat en la 26a Mostra de Teatre Escolar, que cada curs organitza La Regidoria d’Educació dins el Pla Educatiu d’Entorn com a activitat en horari extraescolar. Els diferents grups han representat al Teatre Municipal de l’Escorxador les seves propostes, d’entre 15 i 25 minuts, de temàtiques lliures i variades. La regidora Rosa M. Salmerón ha assistit a l’últim dia de representacions i ha felicitat els actors i actrius que han mostrat les seves dots artístiques sobre l’escenari.

Enguany han estat 15 grups de teatre provinents dels centres educatius: Pinyana, Francesco Tonucci, Pardinyes, Joc de la Bola, Antoni Bergós, Sant Jaume, Santa Maria de Gardeny, Riu

Dos de les representacions de la 26a Mostra de Teatre Escolar. Foto: Cedida.

Segre, Joan Maragall, Josep Mañé i Gavaldà de Raimat, Camps Elisis, Magraners, Ciutat Jardí i Príncep de Viana. Hi han assistit com a espectadors alumnes, mestres i famílies.

Enguany els tallers als diferents centres han estat encapçalats per professors de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida, d’Agipa, d’Art&Shock i monitors de les AMPAs

Dental Roure, Euroreclams, Irai Mobles, In Touch, Tengo Mueble.

També ens pots trobar a les Farmàcies de la ciutat de Lleida.

EDITA:

DISSENY I MAQUETACIÓ:

DIPÒSIT LEGAL:

CASGUAMEDIA S.L.

L-1175-2014

IMPRIMEIX:

INDUGRAF OFFSET S.A.

DISTRIBUCIÓ:

DP Courier 2016 S.L.

Telèfon: 630 979 590 / 626 786 373 e-mail: info@laciutatdelleida.com / publicitat@laciutatdelleida.com Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter: laciutat_lleida | www.facebook.com/laciutatdelleida @laciutatlleida Visita la nostra pàgina web: www.laciutat.cat

Publicació controlada per Amb la col·laboració de:

Consulta les edicions anteriors de La Ciutat de Lleida escanejant aquest codi:

-Fomentar la participació activa de l’alumnat en activitats fora de l’entorn de la seva pròpia escola, tant com a actors com a espectadors teatrals.

-Possibilitar que els nens i les nenes surtin de la seva escola on realitzen els

-Impulsar al interrelació entre diferents centres educatius.

El projecte, de la Regidoria de Polítiques per als Drets de les Persones, ha finalitzat amb la representació divendres dels espectacles “Max i Maxi” i “Max in love” per a les famílies

Nyam, Bellesa i Salut Mariona Martí, Morénico Perruqueria,

CASGUAMEDIA S.L.

-Que els alumnes puguin veure recompensat el seu esforç de tot un curs amb el reconeixement dels espectadors que assisteixen a les representacions.

Max Experience promou hàbits saludables entre 3.450 joves de la ciutat

Barberia Elisabeth Pinyol, Bowling Lleida, Tugues, Nyam-

DE LLEIDA

tallers de teatre i puguin presentar el seu treball escènic a espectadors de la pròpia escola i d’altres centres educatius.

CULTURA

Capuccino, La Tasca, Casa Aurora, 4 Portes Lleida, Merino,

LA CIUTAT

de les escoles Riu Segre i Camps Elisis. Amb el cicle de representacions de la Mostra de Teatre es pretén:

Imatge de la representació al Teatre de l’Escorxador. Foto: Cedida.

Redacció L’Ajuntament de Lleida ha desenvolupat un any més els projectes “Max i Maxi” i “Max in love”, que tenen per objectiu la promoció de la salut i la prevenció de conductes de risc a través del teatre. El passat divendres 5 d’abril es va representar l’espectacle teatral “Max Experience”, al Teatre Municipal de l’Escorxador, que inclou les dues obres, en sessió contínua. La representació, que va cloure la

temporada, es va adreçar a les famílies perquè poguessin gaudir-ne acompanyats dels adolescents.

Durant el curs escolar s’han realitzat 7 representacions de cada obra.

3.450 joves, de 3r i 4r d’ESO, de 23 centres de secundària de Lleida, han vist els espectacles. La visualització de les obres amb les famílies facilita que després s’obri un diàleg intergeneracional per reflexionar sobre els

temes exposats a sobre l’escenari, com són les drogues. l’afectivitat, la sexualitat, el grup d’iguals o les normes i límits familiars. La Regidoria de Polítiques per als Drets de les Persones impulsa aquests projectes educatius perquè els educadors puguin parlar sobre les temàtiques tractades a les obres, amb el suport d’una guia didàctica i l’assessorament dels tècnics municipals.

Els espectacles teatrals “Max i Maxi” i “Max in love” estan dirigits per professionals de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. L’edat dels joves actors i actrius, també de l’Aula, va dels 13 als 18 anys, fet que provoca la immediata identificació del públic adolescent amb allò que està passant damunt de l’escenari i motiva pel diàleg posterior.

“Max a escena” planteja situacions típiques de la vida dels adolescents per motivar la reflexió sobre temes tan cabdals per a ells com els riscos que suposa el consum de drogues, la presa de decisions per davant de les pressions del grup, les alternatives saludables d’oci, les relacions familiars, el paper positiu del grup d’amics i amigues, etc. Tot plegat, apropants’hi de la forma que els mateixos i les mateixes joves tenen de viure aquests temes.

“Max in love” l’hi dona continuïtat i tracta aspectes emocionals de l’adolescència lligats a les relacions, l’afectivitat i la sexualitat, els rols de gènere per promoure unes relacions afectives lliures, sense violència i sense risc. El tema s’enfoca des d’una perspectiva bio-psico-social i educativa.

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

Lleida 3

MEDI AMBIENT

L’Ajuntament de Lleida elabora un pla per fer front als efectes del canvi climàtic Preveu més d’una vuitantena de mesures i actuacions de mitigació i adaptació en un horitzó de deu anys ACN La Junta de govern local de la Paeria ha aprovat el Pla del Clima de Lleida 2019-2029, un document on s’estableixen els objectius, estratègies, mesures i actuacions a seguir des de l’Ajuntament de Lleida per tal de lluitar contra els efectes del canvi climàtic.

Els objectius generals del Pla impliquen reduir a la capital del Segrià un 40% les emissions de CO2 l’any 2030, respecte a les del 2005 (any de referència), a partir de la descarbonització de l’economia, amb la voluntat de ser el municipi menys vulnerable als efectes del canvi climàtic. En total, el Pla del Clima planteja un total de 85 mesures, 46 accions de mitigació i 39 accions d’adaptació als efectes del canvi climàtic.

La Paeria, d’acord amb les polítiques de sostenibilitat establertes en l’Agenda 21 local, en el Pla Operatiu de la Regi-

contractació d’energia verda obtinguda de fonts d’energia renovable, i insta el consistori a impulsar l’economia circular descarbonitzada que es basa en la producció de serveis i béns que impliquin el mínim consum de matèries primeres.

Pla general del riu Segre al seu pas per la capital del Segrià. Foto: Cedida.

doria de l’Hàbitat Rural i la Sostenibilitat i en altres instruments d’ordenació, aposta per avançar cap a la mitigació del canvi climàtic a través de l’estalvi i millora de l’eficiència energètica i la promoció de les fonts d’energies renovables, així com a l’adaptació del municipi als efectes del canvi cli-

màtic. El Pla del Clima de Lleida és fruit d’aquest compromís i dels diversos acords i pactes que l’Ajuntament de Lleida ha signat i donat suport en els darrers anys a propòsit del canvi climàtic.

Això obliga la Paeria a treballar per rebaixar el consum energètic, mi-

llorant l’eficiència amb bones pràctiques i tecnologia; està subjecta a la producció de residus, tant prevenint la seva generació com incrementant la recollida selectiva; implica incrementar la producció d’energies renovables, incrementant l’autoconsum d’energia solar especialment i incentivant la

Per aconseguir aquestes fites, l’Ajuntament de Lleida haurà d’augmentar les estratègies d’adaptació de l’espai urbà i de les activitats que s’hi desenvolupen (econòmiques, culturals, socials i de mobilitat) als efectes del canvi climàtic, tot protegint especialment els col·lectius més vulnerables. Així doncs, caldrà incrementar les condicions de confort de la zona urbana davant l’increment sostingut de les temperatures als mesos d’estiu, millorar l’aïllament dels edificis i tancaments de portes i finestres. També serà necessari afavorir millor distribució de la tempera-

tura de les habitacions en funció de les necessitats, empoderar i protegir a la població i col·lectius vulnerables davant episodis de fenòmens extrems, i promoure l’estalvi d’aigua en el sector domèstic, comercial i municipal.

En l’àmbit agrari, altres disposicions que estableix el Pla del Clima de Lleida són optimitzar l’ús d’aigua de reg i millorar les eines d’adaptació a l’efecte del clima sobre la productivitat. També s’estableixen disposicions per protegir la biodiversitat i la qualitat paisatgística mediambiental. En darrer terme, el Pla també proposa accions de sensibilització i comunicació, fomentar la recerca i investigació, l’adequació de la normativa local per promoure mesures de mitigació i adequació i aconseguir recursos de la UE, emmarcats en l’estratègia d’impulsar l’economia baixa en carboni.

ECONOMIA

Lleida posa en marxa una oficina per atreure inversions Fèlix Larrosa: “l’objectiu és crear riquesa, dinamitzar l’economia i crear llocs de treball” Redacció El paer en cap Fèlix Larrosa ha presidit la presentació de l’Oficina Invest in Lleida que, impulsada des de GlobaLleida, treballarà per atreure inversions, activitats productives, sostenibles i que perdurin en el temps. “Inversió vol dir generació d’ocupació i creació de dinamisme econòmic”, ha assenyalat.

“Lleida és una ciutat extraordinàriament vital, amb una oferta d’allotjament adequada, amb capacitat de prestar serveis en l’àmbit de l’educació, de la cultura i amb oferta d’oci, comunicacions, metres quadrats, recursos, talents i universitat. És ideal per fer-hi inversions”, ha remarcat Larrosa. Però cal, ha afe-

git “una oficina comercial que canalitzi de forma continuada i en faci seguiment de totes les converses, ofertes, necessitats o anhels”.

La creació de l’Oficina d’Atracció d’Inversions va ser una de les primeres propostes que va realitzar l’alcalde Larrosa en prendre possessió del càrrec.

“L’objectiu final de tot això és ben clar: crear riquesa, dinamitzar la nostra economia i, sobretot, crear nous llocs de treball”.

GlobaLleida, consorci de promoció econòmica participat per la Paeria, la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, és

Imatge de la presentació de l’Oficina. Foto: Cedida.

l’òrgan que posa en marxa l’oficina Invest in Lleida i que gestionarà la seva tasca en plena con-

nexió i compromís de treball conjunt amb les institucions del territori que l’impulsen.

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

4 Lleida

SOCIETAT

SOCIETAT

Els Centres de Dia municipals amplien els seus serveis per a les persones grans El Centre Històric ha posat en marxa el servei de menjador per a persones grans del barri i properament obrirà el servei de bugaderia

El concurs d’idees sobre el futur del Palau de Vidre de Lleida rep deu propostes d’actuació Fèlix Larrosa: “Estic convençut que les propostes presentades tindran un alt nivell i fomentaran un interessant debat sobre el futur d’aquest equipament municipal” les funcions, un arquitecte de la Paeria, un arquitecte membre de la Junta Directiva de la Demarcació de Lleida del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, un tècnic ambiental designat per la Paeria i un arquitecte membre de la Borsa de Jurats del COAC. També en formarà part el secretari, que serà un assessor jurídic de la Demarcació de Lleida del COAC, que actuarà amb veu i sense vot.

Imatge d’arxiu d’aquesta estiu del Centre de Dia de Dia de Santa Clara, al Centre Històric. Foto: Cedida.

Marc Camon Els Centres de Dia municipals han ampliat els seus serveis per atendre les necessitats de l’activitat diària de les persones grans. La Paeria disposa actualment de dos centres, a Magraners i al Centre Històric. El de Magraners, amb 30 places -20 de les quals en conveni amb la Generalitat-, ha començat a prestar el servei també en caps de setmana. És una ampliació que s’ha incorporat davant la demanda dels usuaris i les usuàries de l’equipament. Igualment, el Centre de Santa Clara, al Centre Històric, obert l’estiu passat amb 20 places concertades, ha iniciat l’obertura del servei de menjador per a persones grans del barri, com ja fa el de Magraners -amb places disponibles per a veïns i veïnes grans de la zona-.

D’aqueta manera, a més de l’atenció a les persones residents, els Cen-

tres de Dia ofereixen altres serveis a l’abast de la població gran del barri, en funció de les necessitats de l’entorn.

Una de les activitats que l’espai de Santa Clara té previst incorporar properament és el servei de bugaderia.

Centres de Dia Els Centres de dia són serveis diürns i d’assistència a les activitats de la vida diària per a persones grans amb situacions de manca d’autonomia. La seva activitat permet oferir un ambient adequat i adaptat a les necessitats d’atenció de les persones i afavorir la recuperació i el manteniment de l’autonomia personal i social. El servei d’aquests equipaments fa la persona es mantingui en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions i proporciona suport a les famílies en l’atenció a les persones grans dependents.

El paer en cap, Fèlix Larrosa, i el president del Col·legi d’Arquitectes, Víctor Pérez-Pallarès. Foto: Cedida.

Redacció El paer en cap, Fèlix Larrosa, i el president del Col·legi d’Arquitectes, Víctor Pérez-Pallarès, han visitat l’exposició pública de les 10 propostes presentades en el concurs d’idees per a la intervenció en l’àmbit de l’edifici del Palau de Vidre, que es podrà visitar fins el proper 3 de maig a la Seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Lleida.

L’exposició s’emmarca dins la segona edició del programa Espais Singulars, organitzada per la Fundació del Paisatge i la demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes (COAC).

L’objectiu d’aquest programa és aconseguir indrets pú-

blics, vius i útils a Lleida, adequats a les necessitats de la ciutadania, a través de processos participatius -fruit de la primera edició, per exemple, són els projectes de reforma de la Plaça de l’Auditori i de la Plaça de la Panera.

El paer en cap ha destacat que “estic convençut que les propostes presentades tindran un alt nivell i fomentaran un interessant debat sobre el futur d’aquest equipament municipal”. “Ha arribat el moment de parlar obertament sobre el futur del Palau de Vidre i de construir un nou relat per a aquest edifici i el seu entorn, després d’escoltar què volen fer els lleidatans i les lleida-

tanes sobre aquest espai”, ha conclòs Larrosa.

A més a més de l’exposició física, els treballs presentats també es podran veure a la pàgina web d’Urbanisme de la Paeria mitjançant una exposició virtual. La ciutadania podrà puntuar les diferents propostes, tant en l’exposició física com en la mostra virtual. Els resultats, que seran traslladats al jurat, no seran vinculants però es tindran en compte.

El jurat, que es reunirà durant la primera quinzena de maig per emetre el veredicte del guanyador i els finalistes, està format pel President de la Fundació del Paisatge o la persona en qui es delegui

El guardó està dotat amb 3.000 euros per al guanyador i amb 1.500 euros per a cadascun dels dos finalistes. Cal destacar que el guanyador no serà, obligatòriament, qui faci el projecte d’execució sobre el Palau de Vidre, però sí que serà una base sobre la qual la Paeria tirarà endavant el projecte que es decideixi sobre aquest equipament municipal.

El concurs d’idees d’arquitectura s’ha basat en les aportacions recollides a peu de carrer i, també, en els diversos tallers participatius que s’han dut a terme els darrers mesos, uns tallers que han servit per provocar una pluja d’idees on els ciutadans han parlat obertament sobre el futur del Palau de Vidre.

LA CIUTAT DE LLEIDA

2a quinzena d’abril de 2019

Lleida 5

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

6 Lleida

POLÍTICA

POLÍTICA

El Comú de Lleida denuncia l’estat de la Canera municipal En els últims cinc anys han mort 466 animals

Junts per Catalunya Lleida presenta les línies mestres de la seva candidatura per les municipals El grup municipal soberanista vol representar el canvi a la ciutat de Lleida ría José Salillas, exresponsable d’urbanisme a l’ajuntament de Lleida, Anna Campos, directora financera de la fundació ASPROS, Gerard Valentines, referent en mobilitat sostinguda o Rosa Fabregat, que tancarà la llista.

Joan Queralt i Sergi Talamonte. Foto: MC.

Marc Camón Aquest 10 d’abril a la canera municipal, Sergi Talamonte, candidat del Comú de Lleida a les eleccions municipals del proper 26 de Maig, ha fet una roda de premsa, arran de la denúncia que el seu grup ha interposat. Joan Queralt, regidor d’Hàbitat Rural i Horta, ha fet acte de presència.

El Comú ha denunciat el mal estat de les instal·lacions i el model de gestió. Aquest dificulta la neteja de gàbies i les rotacions en passejos.

Talamonte

ha dit que “els informes dels veterinaris són demolidors; ferides, abrasions, malalties…” Hi ha una taxa de mortalitat molt superior a la mitja, d’aproximadament un deu per cent. Cal recordar que venim d’una tassa del 40% al 2013.

Tot i això cada any uns 40 animals moren en aquestes dependències.

El Comú demana un canvi en els protocols de funcionament de la canera i que es repensin les instal·lacions.

Volen adequar les instal·lacions per tal que els animals tinguin unes bones condicions.

Candidatura de Junts per Catalunya Lleida. Foto: Cedida.

Marc Camón Aquest divendres, 5 d’abril, davant l’estació de tren Lleida-Pirineus, Toni Postius ha explicat els eixos de les polítiques que durà a terme Junts per Catalunya Lleida si ell és escollit Paer en Cap. “Hem volgut fer una candidatura molt oberta, diversa i transversal, amb

persones que no militen en cap partit. Gent diversa i plural que és representativa de la ciutat”, ha assegurat Postius.

La candidatura està formada per trenta-set persones, entre les quals destaquen Pep Vidal, referent en les polítiques d’integració, Ma-

El candidat a l’alcaldia, ha dit que han plantejat una campanya pel canvi, en positiu i que genera il·lusió. Defensen un model de ciutat que generi oportunitats i llocs de treball. Afavorir l’atracció d’empreses, la inversió i la indústria són eixos clau del seu projecte. Segons Postius, “és un disbarat que en ple dos mil dinou, encara s’estigui parlant d’industrialitzar la ciutat”.

També ha assegurat que posaran molt èmfasi en millorar els serveis públics que depenen de l’ajuntament, i que qua-

ranta anys de govern socialista han fet molt mal.

“Volem una ciutat neta, il·luminada, en la qual el servei de transport públic funcioni per tots els barris”, ha afirmat Postius.

Un altre dels seus eixos principals és la seguretat.

Aposten per un model de proximitat que permeti erradicar la delinqüència i l’incivisme, augmentant la presència al carrer.

Pel que fa a l’àmbit social, Postius assegura que lluitaran contra la discriminació dels col·lectius més vulnerables com la gent gran. També ha fet referència al greu problema que té Lleida amb l’habitatge i a la necessitat de posar-hi remei.

Per últim ha lamentat la situació difícil que viu el país i ha assegurat que no pactarà amb cap formació política que defensi l’aplicació de l’article cent-cinquanta-cinc.

POLÍTICA

Pueyo: “Les prioritats de la candidatura d’Esquerra són l’educació, la innovació i els serveis socials” L’alcaldable d’ERC a la Paeria ha presentat els membres de la llista en un acte a Cappont Redacció El candidat d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat durant la presentació de la llista d’ERC, MES-Moviment d’Esquerres, Avancem i Jovent Republicà que “l’educació, la innovació i els serveis socials són els tres eixos principals de la candidatura pel canvi honest a Lleida” i que es desenvoluparan en el programa per a les eleccions municipals.

Com ha destacat Pue-

yo, “l’Ajuntament té responsabilitats en l’àmbit de l’educació que ha d’exercir amb molta responsabilitat per garantir la igualtat d’oportunitats i per això una prioritat serà la lluita contra la segregació escolar i el treball en xarxa.” Pel que fa a la innovació, ha destacat que “Lleida perd població des de l’any 2008 i, per tant, perd impuls i recerca de noves oportunitats. Cal comptar amb la Universitat de Lleida i clarificar la situació econòmica del Parc Científic i Tec-

nològic Agroalimentari.”

El tercer eix vertebrador de la campanya són els drets socials: “a la ciutat encara hi ha moltes famílies en la pobresa o en el límit de la pobresa, amb problemes per pagar el lloguer de l’habitatge, i molts damnificats de les retallades del que se’n va dir el ‘Govern dels millors’ “, ha apuntat el cap de llista republicà.

Pueyo s’ha mostrat satisfet per haver bastit “una candidatura oberta i feminista, formada per 15

dones i 12 homes que representen la diversitat de sensibilitats, amb competència professional i política, i compromesos amb els valors republicans i de l’esquerra, amb els quals sabrem arribar a consensos i aconseguir que els veïns i veïnes se sentin dignes i escoltats.”

“La ciutadania haurà de decidir, el proper 26 de maig, si vol continuar igual o ser protagonista d’una oportunitat històrica de canvi i treballar per una Lleida justa, saluda-

Candidatura d’ERC a les eleccions municipals del 26-M. Foto: Cedida.

ble, connectada, compromesa i propera, que posi les persones al centre”, ha reblat l’alcaldable.

L’acte ha tingut lloc a la plaça Blas Infante de Cappont, davant el riu

Segre, un escenari que va esdevenir durant nou mesos un front de la Guerra Civil, “un fet que no es recorda ni amb una senzilla placa, perquè la memòria històrica encara fa por a Lleida.”

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

POLÍTICA

POLÍTICA

Fèlix Larrosa presenta la seva candidatura “del canvi que posarà les persones al centre del nostre projecte polític” El candidat del PSC a Lleida afirma que la seva formació és l’única que planteja projectes de futur per fer de la capital del Segrià una ciutat d’oportunitats per a tothom Redacció El candidat a l’alcaldia de Lleida del PSC, Fèlix Larrosa, ha presentat al bosc urbà de Cappont, la candidatura amb què concorrerà a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig per governar a la Paeria de Lleida. Un equip humà que posa “les persones al centre del nostre projecte polític”, ha afirmat Larrosa. En especial “a la gent gran, joves, infants i dones”.

El candidat ha assenyalat l’orgull que sent per aquesta candidatura, ja que “representa el que és la ciutat de Lleida, des de tots els barris, incloent-hi l’Horta”. En aquest sentit, ha agraït la seva incorporació “perquè aportaran la seva experiència, joventut i estima per la ciutat”.

A més, ha afegit que “han transmès la seva confiança en què som el can-

Lleida 7

Ángeles Ribes candidata de Ciutadans a l’alcaldia de Lleida Ciutadans ratifica a Ángeles Ribes com a número u de la formació taronja a Lleida

vi positiu i l’única opció que ha plantejat projectes de futur per Lleida”.

Tanmateix, Fèlix Larrosa ha etzibat que el seu projecte té un objectiu clar: “fer de Lleida una ciutat d’oportunitats per a tothom, amb propostes reals i ambicioses pel conjunt de la ciutadania”. A més, ha afegit que a peu de carrer “les sensacions que rebem dels veïns i veïnes és que durant els darrers mesos han notat la bona feina que hem desenvolupat i el discurs conciliador que hem adoptat”.

Finalment, Larrosa ha destacat que la seva candidatura és “la llista del canvi, del canvi de veritat que aposta per una Lleida que dugui a terme la revolució verda, que treballi per la justícia social, els barris, els serveis, els

Ángeles Ribes, candidata de Cs a les municipals del 26-M. Foto: Cedida.

Candidatura del PSC a les municipals del 26-M Foto: Cedida.

equipaments i per la capitalitat de la ciutat”.

D’altra banda, la número dos de la llista, Begonya Iglesias, ha defensat la seva incorporació a la llista perquè “malgrat viure en un context històric on la política se centra en la confrontació, Fèlix Larrosa transmet un discurs conciliador, il·lusionant i

visionari, amb un projecte de ciutat ambiciós i per a tothom”.

Per la seva part, Carme Valls, número tres de la candidatura, ha afirmat que amb Fèlix Larrosa al capdavant de l’ajuntament de Lleida “tindrem una ciutat més justa, solidària, sostenible i igualitària”.

Redacció L’actual portaveu del grup municipal de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Lleida, Ángeles Ribes, serà la candidata de Cs a l’alcaldia de Lleida a les properes eleccions municipals del 26 de maig. “És un orgull tornar a presentarme a l’alcaldia de Lleida i poder continuar amb el projecte que vam començar el 2015”, ha afirmat Ribes, després que Ciutadans l’hagi ratificat com a cap de llista de la candidatura per Lleida.

Ribes ha assegurat que

el seu objectiu és convertir-se en “la primera alcaldessa d’aquesta ciutat” i que juntament amb l’equip que liderarà es “deixarà la pell” per fer-ho possible.

“Som el grup municipal que millor ha treballat durant aquest mandat i totes les decisions les hem pres buscant el benestar de tots els veïns i tenint la persona com a mesura de totes les coses”, ha manifestat la candidata taronja, que ha assegurat que “seguirà treballant amb aquests objectius”.

POLÍTICA

La Crida presenta una llista “transversal i compromesa socialment” a les eleccions municipals Són 27 homes i dones amb un “inequívoc compromís nacional i de transformació social” Redacció La Crida per Lleida – CUP ha presentat aquest dissabte 13 d’abril, al mercat del pla, la llista electoral amb la que concorrerà les eleccions municipals del maig i que inclou 27 dones i homes en una candidatura amb un inequívoc compromís nacional i de transformació social.

La llista inclou candidates de 14 barris de la ciutat amb edats que van des dels 20 anys als 70 amb persones que treballen o militen en més de 21 col·lectius de la ciutat.

Així la llista inclou, per exemple Meritxell Mir, que ha format part activa en la plataforma per les renovacions d’aigua

de Sucs, Albert Cos, membre de la plataforma “El parc es nostre” en la lluita afavor dels espais públics i contra la privatització d’una plaça al seu barri, històrics de l’esquerra independentista com l’escriptor Ramon Usall i joves de la Forja o ARRAN com Sergi Maza o Minerva Gimeno.

La llista la clou Alex Sàrraga, l’històric membre del PSUC i del PCC posteriorment, advocat laboralista, exemple de lluita pels drets laborals dels treballadors i treballadores en un moment tan difícil com la dictadura franquista on sovint aquesta defensa contemplava repressió i llistes negres.

Imatge de precampanya de La Crida-CUP a les municipals. Foto: Cedida.

Com a suplents i segons indica el codi ètic de la Crida per Lleida on s’estableix un màxim d’un

mandat per regidora, participen de la llista els dos regidors Francesc Gabarrell i Pau Juvillà.

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

8 Lleida

SOCIETAT

SERVEIS

La Paeria forma en igualtat de gènere i prevenció de les violències masclistes diferents col·lectius de la plantilla municipal Un total de 90 treballadors han participat en tres càpsules formatives, que s’ampliaran a altres grups de funcionaris

Redacció La Regidoria de Polítiques d’Igualtat i el Negociat de Formació de l’Ajuntament de Lleida ha promogut tres càpsules formatives, adreçades a diferents grups de treballadores i treballadors municipals amb l’objectiu d’aprofundir en la matèria d’igualtat de gènere i prevenció de les violències masclistes en tots els àmbits. La formació ha anat adreçada al personal de les ludoteques municipals, al professorat del Conservatori i al funcionariat que ocupa càrrecs com a cap d’unitat tècnica de les diferents àrees d’actuació de l’Ajuntament.

En aquestes càpsules s’han tractat concep-

tes clau com el sistema sexe/gènere, la igualtat i l’equitat de gènere, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, la desigualtat i les discriminacions, les violències masclistes, el marc legislatiu aplicable, el compromís i les competències de les administracions locals en la implementació de les polítiques públiques d’igualtat de gènere, l’aplicació del principi de transversalitat de gènere en totes les àrees i en tota l’actuació municipal, el Protocol de prevenció de l’assetjament sexual, el Pla d’Igualtat Intern d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida (2018-2021) i el III Pla Municipal de polítiques d’igualtat de gènere a Lleida (2017-2021).

Prats Estètica: salut, benestar i bellesa a l’abast de tothom Marc Camón A Prats Estètica volen millorar el nostre cos tenint molt en compte el nostre benestar. Està ubicada al Carrer Baró d’Eroles núm. 2. En un centre molt acollidor d’ambient Zen, on cuiden a les persones per tal que se sentin com a casa. Fan un tracte personalitzat. Sense presses. Cuidant tots els detalls. Des de les olors amb l’aromateràpia, passant per l’emocosmètica que ajuda al benestar emocional, fins a la temperatura amb les lliteres calentes.

Al capdavant del projecte trobem a la Maria Prats, amb una àmplia experiència i un gran esperit vocacional; Experta en estètica corporal i facial, nutrició i quiromassatge. Una combinació perfecta que integra la nutrició, l’aparatología i el massatge per obtenir una experiència única de relaxament i benestar, tant físic com emocional.

T’assessoren sobre el que

més et convé i t’ofereixen preus molt reduïts amb la millor qualitat. No hauràs d’esperar. Estan preparats per rebre’t a cabina tal com entris i pots reservar cita en les hores més atrafegades.

Prova el massatge combinat descontracturant i relaxant, ideal per eliminar el dolor i relaxar cos

i ment. També tenen els tractaments facials de foto-rejoveniment i radiofreqüència lífting, amb els quals notes els efectes en la primera sessió.

Cada mes fan dues promocions: una de benestar i l’altra d’estètica. Aquest abril tenen el massatge holístic cos i ment d’una hora a 29 €. I la superoferta primavera consis-

tent en un foto-rejoveniment facial + lipolàser per reduir greix localitzat corporal + pressoteràpia drenant, de 75 minuts a 59 €. Un èxit rotund. A Prats estètica no només sortiràs guapa o amb menys volum corporal, et sentiràs molt millor.

Per cert, col·laboren amb la protectora d’Animals Lidia Argiles, els Amics dels Animals del Segrià i la fundació Vicente Ferrer.

SOCIETAT

Consum va resoldre prop del 59% de les reclamacions a Lleida per la via de la mediació o de l’arbitratge l’any 2018 Els serveis de telecomunicacions i internet van tornar a acumular la majoria de reclamacions i consultes ateses per l’ACC

ACN L’Agència Catalana del Consum (ACC) va atendre durant el 2018 a les comarques lleidatanes un total 1.266 reclamacions, un 4,98% més que l’any anterior. D’aquestes, gairebé el 59% es van resoldre a través de la mediació o de l’arbitratge, percentatge que situa Lleida com a primera demarcació amb més resolucions efectuades per aquestes dues vies.

D’altra banda, l’ACC va rebre 3.982 consultes, xi-

fra que suposa un decrement del 8,16% en relació amb el 2017. Els serveis de telecomunicacions i Internet van tornar a encapçalar les reclamacions i consultes ateses per l’ACC a Lleida, seguides per les relacionades amb serveis d’electricitat, aigua i gas. Durant el 2018, es van presentar a Lleida 129 denúncies de consum, un 16,77% menys que l’any anterior. L’ACC va imposar l’any passat vuit sancions a la demarcació.

Consum va rebre durant el 2018 a Lleida 3.982 consultes, un 8,16% menys que el 2017, i un total de 1.266 reclamacions, xifra que representa un increment del 4,98% en relació amb l’any anterior, segons les dades presentades aquest dimarts a Lleida per la directora de l’ACC, Elisabeth Abad.

Les telecomunicacions i Internet (37,1%) van continuar sent el sector amb més reclamacions a la demarcació, seguides dels

serveis d’electricitat, gas i aigua (15,6%) i per altres serveis generals de consum (14,5%), que inclouen serveis turístics, comerç minorista, vendes per internet, entrades a espectacle o serveis immobiliaris.

Abad ha destacat que les dades són un reflex “les noves tendències de la població” i, en aquest sentit, constaten el “boom de l’era digital”, que ha anat en augment en els darrers anys i, en conseqüència, també les reclamacions

Foto de la roda de premsa. Foto: ACN.

i consultes que genera.

La directora de l’ACC ha remarcat que cinc anys enrere els temes hipotecaris, les assegurances i els serveis diversos ocupaven el primer lloc pel

que fa a reclamacions i consultes, mentre ara són els diferents serveis relacionats telecomunicacions i internet, entre els quals s’inclouen també les plataformes digitals.

Cursos intensius a Lleida Cursos de preparació acTIC Mitjà i Avançat Av. Ports de Caro, 31 · 43520 Roquetes · 977 50 45 89 info@saiformacio.com · www.saiformacio.com

607 666 159

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

SOCIETAT

SOCIETAT

El cap dels Mossos a Lleida apunta com a reptes principals del 2019 els robatoris en interior de domicili i en zones rurals La policia catalana lliura 304 felicitacions i 11 condecoracions a Ponent i el Pirineu en el Dia de les Esquadres ACN L’intendent dels Mossos d’Esquadra a Lleida, Xavier Monclús, ha assegurat que el 2018 s’ha caracteritzat per una estabilització de delictes respecte el 2017. De cara al 2019, ha afegit, els principals reptes i els que més els preocupen són els robatoris en interior de domicilis i els robatoris en zones rurals, no perquè siguin els delictes més nombrosos, ha puntualitzat, sinó per l’afectació que causen en les persones. Ho ha dit en la celebració del Dia de les Esquadres en què la policia catalana ha lliurat 304 felicitacions i 11 condecoracions a les regions policials de Ponent i del Pirineu a membres de cos i persones externes que hi ha col·laborat.

D’entre les felicitacions, Monclús ha destacat les que han rebut els Mossos d’Esquadra que van

L’intendent dels Mossos d’Esquadra a Lleida, Xavier Monclús. Foto: ACN.

participar l’any 2018 en la desarticulació d’un clan familiar establert a Alfarràs (Segrià) que cultivava i distribuïa marihuana a Lleida i Osca. La investigació va culminar el 17 d’octubre de 2018 amb la detenció de vuit persones i el comís de 60 quilos de cabdells secs i plantes de marihuana amb un valor de 100.000 euros.

També s’ha felicitat els agents que van participar en la desarticulació d’una organització criminal especialitzada en robatoris amb

força en habitatges. La investigació, coordinada amb la Guàrdia Civil, conclou el 12 d’abril de 2018 amb la detenció d’11 persones, 10 a Lleida i 1 a Reus.

Se les relaciona amb 85 robatoris (47 a Osca i 38 a Catalunya). Monclús ha apuntat que caldrà veure si disminueixen els robatoris en interior de domicilis el 2019 gràcies a aquesta “molt bona actuació”.

Durant l’acte institucional s’han lliurat felicitacions i condecoracions a

agents de policia per la seva trajectòria professional o en reconeixement d’actuacions rellevants i meritòries realitzades durant l’any passat. També s’han concedit distincions i s’ha reconegut el treball d’altres serveis d’emergència, cossos de seguretat, membres de la judicatura, ciutadans i entitats per la seva col·laboració amb el cos de Mossos d’Esquadra.

L’acte de la regió policial de Ponent s’ha fet a la Seu Vella de Lleida. S’han lliurat 207 felicitacions (160 Mossos i 47 externes) i 7 condecoracions (6 a Mossos i 1 a una jutgessa). A la regió policial del Pirineu s’han lliurat 97 felicitacions (56 a Mossos i 41 a persones externes al cos) i 4 condecoracions (3 a Mossos i una a la policia espanyola). L’acte s’ha fet al Teatre Ribagorça del Pont de Suert.

Lleida 9

L’alcalde Larrosa reitera la petició de més Mossos d’Esquadra per a la ciutat El paer en cap participa en la celebració del Dia de les Esquadres a la Seu Vella

Fotografia de grup del Dia de les Esquadres a Lleida. Foto: Cedida.

Redacció L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha reiterat la petició d’una major dotació de Mossos d’Esquadra per a la ciutat en l’acte commemoratiu del Dia de les Esquadres a la Seu Vella. “Ho necessitem per poder tenir una policia plenament adaptada als nous temps, als reptes de la societat actual, als grans desafiaments que es plantegen”, ha dit el paer en cap.

Larrosa ha remarcat: “Lleida, la segona capital de Catalunya, té un

dels termes municipals més extensos del país i inclou una zona rural de 19mil hectàrees que és l’Horta. Calen més Mossos d’Esquadra per cobrir com correspon aquest gran territori i totes les noves dimensions que la seguretat ciutadana ha adquirit a la nostra societat.”

El paer en cap també ha destacat i agraït la bona col·laboració i entesa entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana així com d’altres departaments municipals.

SOCIETAT

SOCIETAT

Una professora de la UdL, millor professional turística de Lleida

La Càtedra AgroBank-UdL premia una tesi sobre l’ús eficient de l’aigua L’estudi del cordovès Rafael González, guanyador entre 32 treballs d’arreu de l’Estat

Eva Martín imparteix docència des del 2010 al Grau de Turisme Redacció La professora de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la UdL, Eva Martín Fuentes, va rebre ahir un dels Premis Turisme i Comerç de la Ciutat de Lleida que atorga l’Ajuntament per distingir l’aportació d’empreses i de professionals a la potenciació d’aquestes sectors al territori.

Martin, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i doctora en Enginyeria i Tecnologies de la Informació, va ser guardonada en la categoria de Millor professional turística per a la seua contribució al turisme de Lleida a través de la seua docència i recerca en aquest àmbit.

A més de la professora de la UdL, van ser premiats 33 professionals més en les categories de millor venedor, trajectòria professional dedica-

Foto de Rafael González. Foto: Cedida.

Foto de la professora de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la UdL, Eva Martín. Foto: UdL.

da al turisme, trajectòria professional dedicada al comerç,; 8 negocis com a millor comerç de barri, millor empresa turística, millor empresa comercial, innovació empresarial turística, innovació empresarial comercial i entitat que més ha contribuït al foment, la promoció i a la dinamització turística de Lleida. Mentre que la menció honorífica dels

Premis de Turisme i Comerç 2019 va ser per a Jaume Marimon, expresident de la Federació d’Hostaleria de Lleida.

Eva Martin és professora al grau de Turisme des de 2010. L’any 2017 va obtenir la Menció d’excel·lència docent que atorga a Comissió de Qualitat de la Universitat de Lleida. Pel que fa a la

recerca, ha fet diferents treballs relacionats amb la capital del Segrià com ara estudis sobre l’impacte econòmic dels esdeveniments a la ciutat o dels estudiants de mobilitat.

També ha investigat en comerç electrònic en el turisme de neu i de muntanya i en promoció turística a través de les xarxes socials de les marques catalanes, entre altres.

Redacció “Optimització de la gestió de xarxes de reg a pressió a diferents escales mitjançant Intel·ligència Artificial” és el títol de la tesi guanyadora de la tercera edició del Premi de la Càtedra AgroBank-UdL a la millor tesi en l’àmbit agroalimentari, dotat amb 3.000 euros.

Aquest treball sobre l’ús eficient de l’aigua en l’agricultura del doctor per la Universitat de Còrdova (UCO), Rafael González Perea, ha estat considerat el millor de 32 estudis provinents de 17 universitats d’arreu

de l’Estat espanyol.

Dirigida pels professors de la UCO, Emilio Camacho i Juan Antonio Rodríguez, la tesi planteja solucions basades en les noves tecnologies -Big Data i Intel·ligència Artificial (IA)- per integrar-les en la gestió de les comunitats de regants.

Els resultats obtinguts mostren que es pot aconseguir un estalvi potencial d’energia entre un 20 i 27% en les comunitats quan s’apliquen tècniques avançades de sectorització i de control de punts crítics en la xarxa de distribució d’aigua.

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

10 Lleida CULTURA

CULTURA

La Paeria, escenari de la pel·lícula “La Dona Il·legal”, del lleidatà Ramon Térmens Un drama social amb pinzellades de thriller que se situa a la Lleida actual

L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha saludat el director i l’equip del film. Foto: Cedida.

Redacció L’Ajuntament de Lleida s’ha convertit en un plató de rodatge de la nova pel·lícula del director lleidatà Ramon Térmens, que porta per títol “La Dona Il·legal”.

S’han rodat diverses seqüències de la nova producció, un drama social amb pinzellades de thriller que se situa a la Lleida actual. La pel·lícula està basada en històries reals i explica la situació dramàtica amb què es troben moltes persones migrades per la Llei de d’Estrangeria. Entre els actors i actrius que encapçalen el repartiment del film hi ha Daniel Faraldo, Isak Férriz, Gorka Lasaosa, Montse

German, Adeline Flaun, Àngels Bassas, Yolanda Sey, Boris Ruíz i Klaudia Dudová. També hi participa la periodista Laura Rosel.

Les productores Segarra Films, de Barcelona, i Mimesis Film, de Praga, estan al darrere d’aquest projecte. Segarra Films compta en la seva filmografia amb pel·lícules com “Catalunya Über Alles!” i “The Evil That Men Do”, ambdues del mateix Ramon Térmens o “Jordi Dauder, la revolució pendent”, d’Antoni Verdaguer. D’altra banda. “The way out”, “Confession of the vanished” o “Skokan” són algunes de produccions de Mimesis Film.

SOCIETAT

Andrea de Castro dissenya el cartell de la 25a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya Organitzada per l’Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà, la Mostra tindrà lloc a Lleida del 6 al 13 de juny Redacció La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya ha presentat el cartell per a la seva 25a edició. La il·lustradora Andrea de Castro ha estat l’encarregada de crear la imatge de la Mostra, en un any particular amb la celebració dels 25 anys. La tinent d’alcalde i regidora de l’àrea cultural, Montse Parra, ha destacat l’aposta que es fa per noves propostes en el terreny del disseny gràfic, amb autores com l’Andrea, que enguany també complirà un quart de segle, que comparteixen espai amb figures consolidades i de renom. Tall de veu M.Parra La mateixa autora ha explicat que s’ha inspirat en un dels seus referents en el món del cartellisme i del cinema, el grafista nordamericà Saul Bass (autor dels cartells de Vértigo o West Side Story) i que ha

amb 25 anys ja és un projecte consolidat a la ciutat.

Acte de presentació del cartell. Foto: Cedida.

optat per un disseny amb color i senzill, però estudiat i significatiu. Ha indicat que el tucà és una au migratòria exclusiva dels països americans i que vol simbolitzar una forma de trencar barreres, ja que les aus viatgen a altres llocs i salten murs, com ho fa el cinema. El joc amb el bec també el va tenir clar, tant per la forma de la claqueta com pel so que emet.

El director de la Mostra,

Juan Ferrer, ha indicat que estan contents perquè el cartell l’ha ideat una dissenyadora jove i de Lleida, fet que permet estretir els vincles entre el festival i la creativitat de la ciutat.

“S’ha de tenir en compte que el cartell és la imatge de la mostra arreu”, ha dit.

Igualment, el president del Centre Llatinoamericà de Lleida, Osvaldo Francia, ha remarcat que és una edició especial i que amb

Andrea-Mersey de Castro Piñol (Lleida, 1994) és una dissenyadora gràfica d’ofici, malgrat que la seva verdadera vocació és la il·lustració. Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, s’ha format també en art conceptual, animació, il·lustració i en eines i llenguatges informàtics adients al seu camp de treball.

25a Mostra Organitzada per l’Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà, la Mostra commemora aquest 2019 el seu 25é aniversari. Tindrà lloc del 6 al 13 de juny a la ciutat de Lleida. Amb motiu d’aquesta commemoració, s’ha fet un logotip per a l’ocasió, s’ha donat un impuls a la es xarxes socials i s’ha estrenat pàgina web, entre altres.

SOCIETAT

Un grup de 45 joves escoltes pinten quatre pisos de la Mariola amb el projecte de cooperació La Murga

La Paeria acull l’acte institucional de celebració del Dia Internacional del Poble Gitano

Els treballs s’han fet conjuntament amb les famílies beneficiàries que es troben en situació de vulnerabilitat

Coincidint amb la commemoració, s’ha recordat la figura d’Antonio Salazar, president de l’Associació Cultural Gitana de Lleida

Redacció Un grup de 45 joves procedents de diferents agrupaments escoltes de Catalunya han participat en el projecte La Murga, que enguany ha consistit en pintar quatre habitatges i una escala d’una comunitat de veïns al barri de la Mariola de Lleida. Els treballs s’han fet conjuntament amb les famílies beneficiàries, que es troben en situació de vulnerabilitat.

Els i les joves han compartit amb els professionals dels Serveis Socials un espai de reflexió en què han exposat les seves inquietuds i experiències sobre la intervenció que han portat a terme.

La Paeria, a través de la Regidoria de Polítiques per als Drets de les Persones, col·labora

des de l’any 2012 amb Escoltes Catalans en el projecte de “La Murga, pel dret a un habitatge digne” amb l’objectiu de dignificar l’habitatge de persones en risc d’exclusió social que es troben en seguiment per part del Equips de Serveis Socials de l’Ajuntament. A més, pretén sensibilitzar als joves escoltes al voltant de la situació de vulnerabilitat de persones de la ciutat per conscienciar-los i aconseguir la participació activa en la societat, en l’entorn proper.

La Regidoria coopera en projectes d’Escoltes Catalans, una entitat que promociona l’associacionisme educatiu, l’educació en valors, la participació d’infants i joves en la transformació i millora de la societat.

ACN El Saló de Sessions de la Paeria ha acollit l’acte institucional de celebració del Dia Internacional del Poble Gitano 2019, que es commemora des de l’any 1971 en record del Primer Congrés Internacional Gitano, celebrat a Londres. En aquella trobada es van consensuar els símbols del poble gitano: la seva bandera, el seu himne i el dia internacional, fixat el 8 d’ abril.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha presidit la celebració institucional, que aquest any ha comptat amb un sentit homenatge a la figura d’Antoni Salazar, president de l’Associació Cultural Gitana de Lleida i fundador de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. Un lleidatà de qui el Paer en cap n’ha destacat el seu nivell de compromís amb la comunitat gitana. “Paios i gita-

Moment de l’ofrena floral al riu Segre. Foto: ACN.

nos, gitanos i paios hem fet aquesta ciutat més gran i la cultura gitana a Lleida és la nostra cultura”, ha expressat l’alcalde, qui ha animat a la comunitat gitana a continuar amb el seu compromís i participar en la vida pública com ho van fer quan van reclamar al ple de la Paeria la retirada de la placa dedicada al Marqués de l’ Ensenada i es va retirar.

L’acte ha comptat amb la participació del cofundador de la FAGIC, Manuel

Heredia, qui ha reclamat respecte i llibertat per la comunitat gitana. El president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, Simon Montero, ha posat de relleu per la seva banda la tasca intensa que desenvolupen les prop de 90 entitats vinculades a la comunitat gitana que existeixen a tot Catalunya i la lleidatana Paquita Domingo, vicepresidenta de la FAGIC i vicepresidenta de l’ Àrea de la Dona i Salut, ha fet una crida

a fer visible la cultura gitana, a mostrar-la i fer-ne partícip a la resta de la societat. Una voluntat que ha expressat també la tinent d’alcalde i regidora de Cultura Montse Parra, qui ha destacat la necessitat de donar a conèixer la cultura gitana i “compartir-la perquè ens enriqueix”. També ha intervingut Josep Roigé, delegat territorial a Lleida de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya.

Han assistit a l’acte el tinent d’alcalde Xavier Rodamilans, la tinent d’alcalde Montse Parra, el subdelegat del govern, José Crespin, el regidor Paco Cerdà, el regidor José Luis Osorio, el regidor Joan Vilella i la regidora Núria Marin.

Com a cloenda de la celebració, representants del col·lectiu gitano han llençat flors al riu Segre.

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

SOCIETAT

JUTJATS

Un inspector de CNP nega que l’home que va patir una aturada cardiorespiratòria a Lleida l’1-O rebés un cop als genitals

Lleida 11

Confirmen la condemna al menor encausat per la protesta a Lleida per la detenció de Puigdemont Haurà de complir un any i mig de llibertat vigilada

El membre del cos diu que l’actuació policial no es va aturar perquè no entorpia l’entrada al centre i se’l va atendre “de la millor manera possible” Redacció Un inspector de la Policia Nacional ha assegura que no li consta que l’home que va patir una aturada cardiorespiratòria al centre cívic de la Mariola durant una actuació policial l’1-O rebés cap agressió.

L’home assegura que aquesta aturada li va provocar un cop que li va donar als testicles un agent, però l’inspector ha declarat al Suprem que quan el va veure per primer cop ja estava a terra, que cap altre agent de la unitat li va dir que fos “agredit”, i que en un informe presentat al jutjat de Lleida que té obertes unes diligències “en cap moment s’aprecia que hagués estat agredit”. L’inspector ha dit que l’actuació policial va continuar perquè l’atenció a l’home “no molestava per a res” i que “independentment de l’actuació policial, va ser atès de la millor manera possible”.

en algun moment es va separar de l’home perquè ja l’estaven atenent dues persones amb coneixements mèdics i perquè l’estaven “empentant, insultant i amenaçant”.

L’inspector ha dit que no li consta que l’home caigués a terra perquè rebés un cop als genitals. Foto: Cedida.

L’inspector ha explicat que durant l’actuació al centre cívic de la Mariola va veure que “una persona d’avançada edat estava a terra” i que el va anar a atendre practicant-lo “maniobres de primers auxilis” perquè estava “inconscient, amb els ulls tancats, sense pols i sense respiració”. “Però la gent em va començar a insultar dientme ‘assassins’ o ‘l’heu matat’”, ha afegit. L’inspector

ha assegurat que va demanar a un company que truqués a una ambulància, que dues persones que es van identificar com a metges li van fer “maniobres de reanimació” i que el van “estabilitzar” amb un desfibril·lador. “Tota l’estona vaig estar pendent d’aquesta persona”, ha assegurat.

El membre de la Policia Nacional ha afegit que

L’advocat de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, Benet Salellas, ha preguntat a l’inspector si l’home havia estat colpejat prèviament als genitals per un agent. “El primer cop que el veig ja estava a terra”, ha dit.

L’inspector ha afegit que cap dels altres agents li va comentar que l’home hagués estat “agredit o violentat”, i ha remarcat que, en el marc de les diligències obertes a un jutjat de Lleida, la Policia Nacional va fer un informe amb “fotos” on es veu “moment per moment què li havia passat” i que “en cap moment s’aprecia que hagués estat agredit”.

ACN L’Audiència de Lleida ha confirmat la sentència del jutjat de menors que condemnava a un any i mig de llibertat vigilada, amb instrucció formativa laboral, el jove menor d’edat encausat per la protesta convocada a Lleida pels Comitès de Defensa de la República (CDR), el dia de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, el 25 de març de 2018. La Sala ha rebutjat així el recurs presentat per la defensa del jove, que ja és major d’edat. Hi ha deu investigats més, majors d’edat, que esperen encara ser jutjats.

Se’ls acusa de desordres públics i atemptat

als agents de l’autoritat.

En la protesta convocada pels Comitès de Defensa de la República davant la subdelegació del govern espanyol a Lleida, el 25 de març de 2018, es van viure escenes de tensió entre els manifestants i els Mossos, que van carregar diverses vegades per evitar que els concentrats poguessin arribar fins a les portes de l’edifici.

La mobilització, amb el lema ‘Trenquem les cadenes de la repressió’, va arribar a congregar més de 3.000 persones, una xifra que es va reduir a uns quants centenars quan van començar els enfrontaments entre manifestants i policia.

SUCCESSOS

SUCCESSOS

Una baralla a la presó de Ponent entre interns de l’Europa de l’Est i d’ètnia gitana acaba amb l’aïllament de nou presos UGT denuncia falta de personal mentre que Justícia qualifica els fets de “disputa” i destaca que no hi va haver ferits Redacció UGT ha denunciat la “baralla multitudinària” que es va produir al mòdul 6 del centre penitenciari de Ponent entre dos grups d’interns; per un assumpte de control territorial i drogues. L’incident va acabar amb nou presos aïllats provisionalment, tres d’ètnia gitana i sis de l’Europa de l’Est. El sindicat lamenta que no es tracta d’un fet aïllat i culpa l’administració de “menystenir” els funcionaris amb unes polítiques de personal “nefastes”. El responsable del Sindicat de Presons de la UGT de Catalunya, Xavier Martínez, considera que per un correcte funcionament a Ponent, que té 900 presos, caldria augmentar la plantilla un 50% i passar dels 200 als 300 treballadors. Justícia, en canvi, no té previst un augment de personal i qualifica els fets de “disputa”. El de-

Els Mossos d’Esquadra contenint els concentrats a la porta de la subdelegació del govern a Lleida. Foto: Cedida.

es transformessin en “desastre”, alerta UGT.

Foto de l’accés a la presó de ponent. Foto: Arxiu.

partament destaca que no hi va haver ferits gràcies a la “gran professionalitat” amb què van actuar els funcionaris, que van aconseguir reconduir la situació.

UGT Presons ha denunciat que, després dels “greus incidents” que es van produir al centre penitenciari de Brians 2, ara s’ha de “lamentar” una nova “baralla multitudinària”, en aquest cas al Centre Penitenciari de

Ponent. Segons asseguren, les estadístiques demostren que, amb caràcter general, a tots els centres penitenciaris catalans estan augmentant les agressions als professionals penitenciaris i els incidents greus protagonitzats per interns així com les situacions de risc com baralles i aldarulls.

Pel que fa als fets només la immediata actuació de la plantilla va poder evitar que els “greus incidents”

Tot això, des de UGT Presons denuncien que al sistema penitenciari català s’està visualitzant l’augment exponencial d’interns de països de l’est d’Europa, que està afectant d’una manera “evident” el sistema amb un canvi de perfil d’interns que tenen unes característiques molt marcades “relacionades amb la violència, les màfies i l’extorsió”. A les presons catalanes hi ha 400 interns de països de l’Est, el doble que fa tres anys, d’un total de 9.000 interns.

A més, afegeixen, cal tenir en compte que la mitjana d’edat dels funcionaris de la presó de Ponent és de 57 anys, la qual cosa dificulta l’actuació contra una tipologia de presos conflictius de 35 anys.

Set persones denuncien que van patir abusos sexuals als Maristes de Lleida L’escola diu que es tractaria d’uns ‘’fets molt antics difícilment verificables’’ i destaca la importància de denunciar-los per les vies adequades, no només a través de la premsa

ACN Set homes nascuts entre el 1967 i el 1975 han explicat en una entrevista que publica aquest divendres ‘El Periódico’ que van patir abusos sexuals per part d’un religiós al Col·legi Montserrat dels Germans Maristes de Lleida. Segons l’exalumne que ha destapat els abusos, Òscar S. C., era el germà Moisès – ja mort – qui entre els anys 70 i 80 feia tocaments als alumnes i aprofitava les revisions mèdiques per ‘’infiltrarse antre els sanitaris’’ i tocar-los els genitals abans que la infermera comprovés si patien fimosis. Segons l’home que ha destapat els abusos hi podria haver més de cent persones que els van patir.

L’escola ha emès un comunicat on diu que es tracta d’uns ‘’fets molt antics difícilment

verificables’’ i ha recomanat a les suposades víctimes que es denunciïn els fets per ‘’les vies adequades i no només a través dels mitjans de comunicació’’ per tal de poder ser ateses.

El comunicat del Col·legi Maristes davant la publicació de ‘El Periódico’ assenyala que no tenien cap constància prèvia dels comentaris que ha difós el mitjà. En aquest sentit, remarquen que la seva prioritat és donar tota ‘’l’atenció, l’acompanyament i l’escalf a les víctimes’’ que pugui haver-hi. El centre diu comptar amb mecanismes professionals externs i independents per donar aquesta atenció i per tant, esperen que qualsevol suposat afectat es dirigeixi a l’escola per poder rebre l’atenció adequada.

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

12 Lleida TURISME

MEDI AMBIENT

El Bus Turístic arrenca la nova temporada de primavera coincidint amb la Setmana Santa Els usuaris tenen l’entrada gratuïta al Castell dels Templers

Imatge del bus turístic. Foto: Cedida.

Redacció Arriba una nova temporada del Bus Turístic a Lleida amb la primavera. Turisme de Lleida ha posat en marxa aquest servei el passat dissabte 13 d’abril, coincidint amb Setmana Santa. El bus operarà fins al 21 d’abril, així com els caps de setmana de primavera i els festius de l’1 i 11 de maig.

El recorregut del Bus Turístic comença davant de la Paeria i té una durada aproximada d’una hora. És un vehicle descobert d’una sola planta amb capacitat per a 44 persones. La línia uneix els dos turons de la ciutat i fa accessible la visi-

ta al Castell Templer de Gardeny, ja que els seus usuaris tenen l’accés gratuït al recinte medieval. Durant la temporada de primavera, el recorregut que realitza és la ruta històrica de la ciutat.

La visita del Castell es pot realitzar amb el bus de les 11 i les 12, els caps de setmana i festius, que és quan roman obert l’equipament, de 10 del matí a dos quarts de dues del migdia.

El preu del tiquet de bus és d’1,20€ i es poden utilitzar les targetes integrades. El preu dels auriculars és de 50 cèntims.

La Generalitat comença el tractament contra la mosca negra al Segre i al tram català del Cinca Estan previstes fins a l’estiu cinc fumigacions, que s’efectuen amb helicòpter i de forma terrestre a la zona de la canalització a Lleida ACN Els tècnics del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) han efectuat aquest dimecres la primera de les fumigacions d’aquest any per combatre la mosca negra al tram català del riu Cinca i al tram baix del Segre, fins a la ciutat de Lleida. Està previst que en el transcurs de la campanya 2019 s’apliquin cinc fumigacions, que s’aniran programant fins a l’estiu en funció dels resultats de les prospeccions que es realitzaran periòdicament en els punts determinats dels rius per conèixer l’evolució de la densitat de larves.

L’objectiu d’aquests tractaments, que finança la Generalitat, és mantenir l’afectació de la plaga en uns nivells tolerables i reduir de forma significativa les molèsties per a la població.

Les successives fumigacions es fan mitjançant

similars a altres anys, segons ha assenyalat Pla. Segons la Generalitat, el tractament que s’efectua els darrers anys contra la mosca negra han permès una reducció d’un 90% de les picades a la població de la zona afectada respecte dels anys en què no es feien les fumigacions.

L’helicòpter del COPATE diposita un insecticida larvicida biològic en un tram del riu Segre. Foto: ACN.

un helicòpter, que arriba fins a la depuradora de Lleida. Des d’aquest punt i fins al parc de la Mitjana de la capital del Segrià s’efectuaran a través de mitjans terrestres.

En cadascun dels tractaments s’actua en una trentena de punts d’abocament dels rius en els quals s’hi distribueixen en total un miler de litres

d’un insecticida larvicida biològic molt específic i selectiu per a la mosca negra per tal d’eliminar la possibilitat que les larves, dipositades pels adults en les algues (macròfits), es desenvolupin i, per tant, acabin morint, segons ha explicat el tècnic del COPATE, Jaume Pla. En el primer mostreig que s’ha fet enguany s’ha detectat una presència de larves

L’eradicació total de la mosca negra no és possible, però l’aplicació de l’insecticida arriba a eliminar fins a un 95% el nombre de larves del riu, en funció també d’altres factors com són les condicions meteorològiques, el cabal del riu, la major o menor presència d’algues i la temperatura de l’aigua.

Amb aquests tractaments es pretén mantenir l’afectació de la plaga en uns nivells tolerables i reduir de forma significativa les molèsties per a la població.

TURISME

El sector del turisme actiu i d’esports d’aventura de Lleida preveu que enguany es contractin més 750.000 serveis El ràfting, que amplia de 15 a 50 els quilòmetres navegables ininterromputs a la Noguera Pallaresa, és el més demandat ACN El sector del turisme actiu i d’esports d’aventura de la demarcació de Lleida confia en poder superar aquest 2019 la xifra dels 750.000 serveis contractats, ja que preveu incrementar aquest volum un 5 per cent en relació a l’any passat, quan es va tancar en els 731.017. El ràfting continua sent el “producte estrella” de la cinquantena d’activitats que ofereixen les 228 empreses d’aquest àmbit, amb una demanda de 187.360 serveis el 2018, un 10,7 per cent més que la temporada anterior.

Des del Patronat de Turisme de la Diputació esperen que aquesta augmenti encara més, tenint en compte que aquesta primavera es podrà començar a practicar de forma ininterrompuda en un tram del riu Noguera Pallaresa.

El pas situat al salt de

Diverses embarcacions de ràfting al riu Noguera Pallaresa al seu pas per Llavorsí. Foto: ACN.

l’Hostalet, en funcionament en fase de proves, permet fer ràfting i caiac des de Llavorsí fins a la zona de la Figuereta de la Pobla de Segur, el que significa passar de 15 a 50 quilòmetres de tram navegable de forma ininterrompuda.

D’aquesta manera, es podran oferir baixades pel Noguera Pallaresa durant diversos dies consecutius i combinar l’activitat amb estades

en establiments situats a les proximitats del riu.

En aquest sentit, el president de l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha explicat que a finals de l’estiu s’executarà una segona actuació a Sossís per tal de perllongar el recorregut en sis quilòmetres més aigües avall, fins a l’embassament de Sant Antoni, a Tremp.

Mentre, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isús, també ha destacat la importància de la intervenció que s’ha dut a terme al riu per millorar la seva navegabilitat. A més, ha posat en relleu el treball conjunt que es duu a terme entre les institucions i les empreses del sector del turisme actiu i d’esports d’aventura i ha dit que el turisme és cabdal per a la comarca. “Els grans capitals tenen la necessitat de sortir i respirar”, ha afirmat. Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha coincidit en remarcar que aquest tipus d’activitats són un “puntal per l’economia” i ha destacat la previsió d’incrementar aquesta temporada la contractació de serveis d’aquest àmbit en un 5 per cent respecte de la passada.

A

aquesta

intervenció

executada al riu, a la qual s’hi han invertit uns 280.000 euros, cal sumarli el fet que Sort i la Seu d’Urgell acolliran aquest estiu el Mundial de Piragüisme d’Aigües Braves i l’interès creixent per la pràctica del senderisme i el ‘trekking’, activitats que durant el 2018 van registrar una demanda de 149.773 serveis contractats. Per darrere, es va situar la BTT, amb un augment d’un 5 per cent respecte al 2017 i una xifra global de 108.885 serveis, i el descens de barrancs, amb 106.584.

Impacte de més de 100 MEUR al 2018 Pel que fa a les dades d’impacte econòmic del sector, l’any passat es van situar, en termes globals, en els 102,5 milions d’euros. Gairebé una tercera part d’aquesta xifra, 31 milions, correspon a la despesa directament vinculada a les activitats

i la resta a l’allotjament, la restauració i d’altres serveis. Segons l’estudi del Patronat de Turisme, els clients que visiten les comarques lleidatanes es gasten 148 euros de mitjana al dia, un 2 per cent més que el 2017.

Per procedència, un 67 per cent dels usuaris són de Catalunya i gairebé 3 de cada 4 d’aquests provenen de Barcelona i la seva àrea metropolitana, mentre que un 13% és de Lleida, un 10% de Tarragona i un 3% de Girona. Mentre, un altre 20 per cent dels visitants venen de la resta de l’Estat, sobretot de Madrid, el País Basc i el País Valencià; i el mercat estranger representa el 13 per cent restant. En aquest darrer perfil, que bàsicament ocupen els turistes holandesos, anglesos, israelians, japonesos i americans, s’ha experimentat un creixement d’un cinc per cent

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

LINYOLA

TÀRREGA

Ponent 13

L’Ajuntament de Tàrrega adjudica els treballs per renovar el paviment asfàltic en sis vials de la ciutat

Elixirs de Ponent presenta ‘L’Elixir’, un licor de camamilla de Linyola, reconegut amb un premi internacional

D’altra banda, la capital de l’Urgell és el primer municipi que adquireix mobiliari urbà a través d’un nou acord marc de l’ACM

En destaca el gust dolç exclusiu que li dóna el sòl on neix la planta, les propietats digestives i una menor graduació alcohòlica

Redacció L’Ajuntament de Tàrrega ha aprovat en Junta de Govern Local el contracte administratiu d’adjudicació per dur a terme una nova pavimentació asfàltica en sis vies urbanes de la ciutat.

La finalitat és reparar desperfectes detectats al ferm a causa de l’ús i el pas del temps. Els punts on s’executaran els treballs són els carrers del Poeta N’assam, Bombers i Escoles; la plaça del Carme; l’avinguda de Josep Tarradellas; i la rotonda de la carretera de Sant Martí. Les obres, que s’executaran durant les properes setmanes, s’han adjudicat per un import de 100.144 euros (IVA inclòs) a l’empresa Tecnologia de Firmes SL. D’altra banda, l’Ajuntament de Tàrrega és el primer ens local que ha adquirit mobiliari urbà

Pla tancat on es pot veure un moment de la recol·lecció de camamilla al Parc de les Olors de Linyola. Foto: ACN.

Obres al carrer del Segle XX, on s’instal·laran part de les noves pilones adquirides. Foto: Cedida.

a través d’un nou acord marc de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). En concret, la capital de l’Urgell ha tramitat l’adquisició de 120 pilones que s’instal·laran properament a la via pública. El subministrament d’aquests elements mitjançant la Central de Compres de l’ACM permet gaudir de preus més

avantatjosos amb total seguretat jurídica. Les 120 pilones, proveïdes per l’empresa adjudicatària Crous Expert, han suposat una inversió de 2.515 euros (IVA inclòs).

La Regidoria d’Urbanisme preveu instal·lar-les al carrer del Segle XX, on ara s’amplia i renova la vo-

rera sud, i a la zona d’estacionament gratuït vora l’avinguda de l’Onze de Setembre, de pròxima remodelació. Val a dir que el consistori targarí també ja utilitza el sistema de compres centralitzades per a l’adquisició de serveis de mobilitat sostenible, assegurances, electricitat i manteniment d’ascensors.

ACN L’empresa d’Almacelles (Segrià) Elixirs de Ponent ha presentat a Linyola ‘L’Elixir’, un licor elaborat amb camamilla d’aquest municipi, que ja ha rebut una medalla d’or al certamen internacional Catavinum World Wine & Spirits 2019, celebrat a Vitòria al febrer. El fundador de la companyia, Gerard Barsalà, ha explicat que el producte actualitza la recepta tradicional atorgant-li

‘’usos contemporanis per a la destil·leria i la gastronomia’’. N’ha destacat el gust dolç exclusiu pel sòl on neix la planta, les propietats digestives i una menor graduació alcohòlica en relació a altres licors tradicionals.

En la competició on ha participat ‘L’Elixir’ hi havia 4.000 vins, caves i begudes destil·lades i s’ha emportat el reconeixement en la categoria de Vins de licor.

ARRES

MOLLERUSSA

Mollerussa habilita un espai de trànsit d’animals en una nau municipal propera a l’estació d’autobusos

L’os Goiat ataca un poltre a Arres en despertar del període d’hibernació Les administracions activen el protocol per foragitar-lo

Aquest refugi tindrà capacitat per acollir de forma temporal 3 gossos i 4 gats, en zones diferenciades i condicionades sanitàriament ACN L’Ajuntament de Mollerussa està portant a terme l’habilitació d’un espai de trànsit per animals que es recullen al carrer en una nau municipal al costat de l’estació d’autobusos.

Aquest espai havia estat utilitzat antigament com a magatzem ferroviari per guardar material d’Adif.

L’actuació forma part de la primera fase del Pla integral de ProteccióAnimal, que va ser aprovat en Ple pel consistori i que té com a projecte final desenvolupar en un futur un refugi per a Mollerussa, segons ha explicat l’alcalde Marc Solsona. Al mateix temps s’habilitarà un telèfon, que estarà connectat permanentment amb la Policia Local, per tal de comunicar les troballes d’animals abandonats.

L’alcalde també ha explicat que es vol oferir un carnet de voluntari per tal

Moment de la visita a l’espai de trànsit per animals. Foto: ACN.

que la ciutadania interessada pugui, després de rebre una formació adequada, col·laborar en la cura d’aquests animals en aquest espai que té 110 metres quadrats. Amb la creació d’aquesta xarxa de voluntariat, ha dit, l’objectiu que es persegueix és que es pugui facilitar l’acollida o l’adopció d’aquests animals abans que hagin de ser derivats a la protectora i alhora també fer un exercici de transparència sobre el destí dels animals.

L’Ajuntament recull anual-

ment al voltant d’una quarantena de gossos abandonats al carrer als quals ha de donar acollida temporal abans que alguna de les tres protectores amb les que es té un conveni de col·laboració se’n facin càrrec.

Pel que fa a l’espai, que està sent adaptat per la brigada municipal, comptarà amb una zona per poder ubicar tres gossos alhora així com una altra pensada per poder instal·lar-hi dos gats. També s’ha previst un espai

doble per a gats ferals o malalts que no puguin estar en contacte amb els altres. Ho ha explicat Anna Carbonell, de la Fundació Nova Eucària, que ha desenvolupat el pla integral de l’espai. Segons Carbonell, es tracta d’animals que han de tenir un control sanitari molt exhaustiu i la rajola que s’ha instal·lat tant a les parets com al terra garanteix una neteja més específica i afavoreix la desinfecció.

Carbonell ha valorat en positiu la creació d’una xarxa de voluntariat que permetrà implicar la ciutadania i alhora aportar avantatges als animals acollits que tindran un afegit de cures i la possibilitat d’acabar en cases d’acollida o adoptats.

La segona fase serà fer una diagnosi exacta de les colònies de gats, de les quals n’hi ha comptabilitzades una quarantena.

Imatge d’arxiu de l’os Goiat. Foto: ACN.

ACN La Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Aragó i Navarra, en coordinació amb el Ministeri per a la Transició Ecològica, han activat la segona fase del protocol d’intervenció amb ossos al Pirineu després que Goiat ataqués un poltre de pocs dies diumenge a les dues de la matinada a Arres (Vall d’Aran). Segons un comunicat el Conselh Ge-

nerau d’Aran, es tracta del primer atac contra bestiar que Goiat ha fet en despertar del període d’hibernació. La mesura se serveix de pirotècnia, bales de fogueig o de cautxú per canviar els hàbits d’un animal quan es considera que té una conducta inadequada.

Si el protocol no funciona, s’elevarà al grup de treball per valorar si cal fer-lo fora de la zona.

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

14 Oci

Horòscop

EL TEMPS Dilluns 15 Màx. 19º Mín. 02º

Dimarts XX Màx. 19º Mín. 03º

Dimecres 17 Màx. 23º Mín. 08º

Dijous 18 Màx. 20º Mín. 10º

Associació d’Astrologia de Catalunya per Dhanna Astròloga Tot Mataró / AMIC

Àries (21/3 al 20/4) - El trànsit de Neptú per la teva Casa XII, aspectant a Mart, que transita per la Casa III, inclina a trobar la inspiració en el món inconscient. Pren atenció als somnis.

Cranc (Del 22/6 al 21/7) - Amb l’entrada del Sol a Taure, comença a activar-se la Casa XI i el focus es posa en

Divendres 19 Màx. 21º Mín. 11º

Dissabte 20 Màx. 23º Mín. 11º

Diumenge 21 Màx. 21º Mín. 11º

Dilluns 22 Màx. 21º Mín. 11º

el futur, en comprendre cap on vols anar. Augment de l’interès en activitats grupals.

Balança (Del 24/9 al 23/10) - Amb Mercuri ja circulant per la Casa VII, poden donar-se converses pendents, especialment pel que fa a la parella. També és bon moment per augmentar contactes a l’agenda.

Dimarts 23 Màx. 23º Mín. 10º

Dimecres 24 Màx. 22º Mín. 08º

Dijous 25 Màx. 21º Mín. 07º

Divendres 26 Màx. 22º Mín. 08º

Capricorn (Del 22/12 i el 20/1) - Amb el Node Nord i Punt de Fortuna pel sector VII, pots conèixer persones de manera casual que afavoriran la teva vida social i el reconeixement de les teves activitats.

Taure (Del 21/4 al 20/5) - FELICITATS. El Sol entra al teu signe i s’inicia el període que recobres energia. Urà a

Dissabte 27 Màx. 23º Mín. 08º

Diumenge 28 Màx. 23º Mín. 09º

Dilluns 29 Màx. 24º Mín. 09º

Dimarts 30 Màx. 23º Mín. 09º

Taure, t’obre portes que potser ni ho pensaves. Només t’has d’atrevir a entrar.

Lleó (Del 22/7 al 23/8) - El Sol entra a Taure i farà conjunció amb Urà. És probable que la teva atenció es posi en qüestions econòmiques, en cercar una manera diferent de tenir certa estabilitat.

Escorpí (Del 24/10 al 22/11) - El teu sector social i de la parella s’activa i comença una etapa que pots

Sudoku

conèixer persones diverses i amb perfils ben diferents. Tot contribueix a l’apertura mental.

Com jugar?

Aquest joc consta d’una quadrícula de 9x9 caselles, dividida per regions de 3x3 caselles. A partir dels números donats en algunes de les caselles, s’han de completar tots els buits amb els dígits de l’1 al 9 sense que, en cap cas, es repeteixin en les files, columnes o regions.

Nivell molt fàcil

Aquari (Del 21/1 al 19/2) - El Sol entra a Taure i s’alia amb Urà, regent del signe. Pots sentir més necessitat d’expressar el teu parer i de trencar algunes regles que experimentes com limitants.

Bessons (21/5 al 21/6) - El Sol entra al teu sector més ocult, la Casa XII i s’alia amb Urà per posar atenció a algunes qüestions que mantens ocultes. Si ho gestiones bé, pot ser alliberador.

Verge (Del 24/8 al 23/9) - Mercuri transita per la teva Casa VIII i es poden activar gestions burocràtiques destinades a ajuts o millores econòmiques. Si unirà Venus per assolir més estabilitat.

Solució:

Sagitari (Del 23/11 al 21/12) - Novament cal destacar la retrogradació de Júpiter i els seus efectes en la teva visió de les coses. Poden sorgir persones del passat però no estarà molt clar què volen.

Peixos (Del 20/2 al 20/3) - L’aspecte de Saturn et segueix atorgant una bona visió de les qüestions materials.

Si has de fer un negoci, comptes amb una millor apreciació de l’oportunitat financera.

La recepta: “Limoncello casolà” Nivell normal

Solució:

ARIADNA TOUS

INGREDIENTS per a 1 persona

La vinyeta - AMIC

• 10 llimones.

• 1l. de Vodka 50%.

• 1,5l. d’aigua mineral.

• 1kg de sucre.

No hi ha millor manera d’acabar un àpat que amb un bon xupito de Limoncello. Digestiu, deliciós i, a partir d’avui, natural. Sí, en aquesta recepta us explicaré com fer un Limoncello casolà. És molt senzill i amb un mes ja el podreu degustar. Lliure de colorants i conservants aquest licor serà el preferit de la vostra família i amics.

La matèria prima és important.

Hem d’aconseguir llimones el

més naturals possible lliures de pesticides i no encerades. Com més doble sigui la pell millor.

Quan les peleu heu de tenir cura de no agafar part blanca ja que dona amargor. Quant al alcohol base podem fer servir Vodka o alcohol alimentari de 96º.

Pel que fa al material només necessitarem un pot gran hermètic de vidre, dues ampolles de vidre, un colador de roba i un embut.

PREPARACIÓ - 16 UNITATS • Peleu les llimones intentant evitar la part blanca.

• Poseu en un pot hermètic el vodka i les peles de llimona durant 3 setmanes. Conserveu-ho en un lloc fresc i sec allunyat de la llum solar.

• Amb un colador retireu les peles.

• Feu el xarop. Poseu en un cassó l’aigua amb el sucre i remeneu. Quan comenci a bullir no pareu de remenar durant 10 minuts. Retireu del foc i deixeu refredar.

• Barregeu l’alcohol amb el xarop.

• Amb l’ajuda d’un colador de roba i un embut aboqueu el contingut dins de les ampolles.

• Deixem assentar una setmana.

Trobareu aquesta i altres receptes a “Las delicias de Ariadna” - www.lasdeliciasdeariadna.wordpress.com lasdeliciasdeariadna

2a quinzena d’abril de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

L’Entrevista 15

Sergi Talamonte, candidat del Comú de Lleida a les eleccions municipals:

“El fet diferencial de l’1 d’octubre és que la gent va sortir al carrer a defensar les urnes”

Què significa Lleida per vostè?

Lleida és el lloc on he nascut, on he viscut i on tinc la gent que més estimo. Més enllà de l’espai geogràfic, simbolitza la “Pàtria Xica” a la qual em sento arrelat. Em dol veure com es malbaraten els recursos de tants ciutadans, durant tant temps i malauradament a Lleida és així. Per mi, Lleida té una potencialitat que el govern de la Paeria mai ha sabut aprofitar.

També té una projecció de futur i una capacitat de creixement de les més altes del territori.

Trencar els 40 anys de “Leridanismo caciquista” del PSC serà molt positiu per la ciutat. El partit socialista ha reduït a meitat les inversions a Lleida. La política que es fa a l’ajuntament no entén el diàleg, la ciutadania no compta. Les polítiques neo-liberals que ha dut a terme l’ajuntament públic han estat brutals. Ho han privatitzat tot, fins i tot el cementiri. Això té un altíssim cost pel contribuent.

nicipal pública i transparent, rebaixar els impostos a qui menys té i redistribuir la riquesa. Hem fet uns pressupostos acotats.

Eliminarem la partida d’ajust pressupostari. Amb les nostres polítiques, només canviant els barems de l’IBI, fent que els grans tenidors paguin més, es podrien recuperar 9 milions d’euros. Això per no parlar dels 40 o 50 milions d’euros anuals que s’emporten grans empreses en adjudicacions públiques, quan es podrien obrir els concursos a petites i mitjanes empreses. Triplicarem la despesa social, duplicarem la inversió, millorarem els serveis públics i reduirem el deute municipal en 4 milions d’euros el primer any.

Que pot dir-li a la gent per tal que li confiï el seu vot?

Jo li diria a la gent que no confiï en els que ja els han mentit.

Poden confiar en nosaltres perquè som gent del carrer com ells i no venim a parasitar la ciutat amb interessos de partit. Perquè Quines són les propostes del no tenim lligams amb bancs, ni Comú per la ciutat de Lleida? grans empreses o elits. Perquè Volem fer una contractació mu- defensem els interessos de la

ciutat per sobre de tot. Poden confiar en nosaltres perquè som completament transparents. Els nostres comptes estan penjats a la web. Ens creiem de debò la participació ciutadana. Som els únics que ho hem demostrat amb accions. Tot el que hem fet ha comptat amb la participació de la gent. Volem formar part de les ciutats del canvi. Ciutats connectades on la participació ciutadana en la vida pública és essencial. La democràcia representativa ha quedat obsoleta i s’ha demostrat que no funciona.

No és democràcia. Volem que siguin els mateixos ciutadans qui repensin i construeixin la ciutat on viuen. La ciutadania hauria de garantir-se mecanismes de control sobre la classe política. Estem completament indefensos a l’hora de fer complir les promeses electorals als polítics.

A les ciutats on s’ha treballat la participació ciutadana amb processos de molt calat, s’hi han aconseguit fites molt importants.

Que podem dir-los als pagesos davant de l’actual situació?

La indústria agrícola de Lleida representa el 20% del PIB del municipi. El problema més greu que hem tingut, ha estat que les autoritats no han entès el que suposava la globalització.

El mercat mai s’autoregula, és essencialment depredador. Totes les crisis econòmiques ho demostren. La Generalitat ha perdut competències en la regulació dels preus de venda de matèries primeres i ha deixat abandonats als productors. Així com a França o altres llocs, existeix una regulació sobre els preus mínims de les matèries primeres, aquí manca capacitat d’acció directa. Manca suport fiscal, un banc de terres, cam-

panyes de sensibilització. En definitiva emprar les eines que com ajuntament tenim al nostre abast. Necessitem infraestructures i vertebrar bé el territori. És vergonyós que no tinguem rodalies. La A2 hauria de ser una autovia des de 1998, no tenim bones connexions amb el Pirineu.

Cal posar fil a l’agulla i ràpid.

Com valora la gestió de l’equip de govern?

La gent no és conscient de fins a quin punt l’equip de govern municipal va en contra de l’interès general. Es malbaraten els recursos de molts emprenedors amb idees, que es troben amb una barrera burocràtica a l’hora de tirar endavant els seus projectes. El govern de la Paeria mai ha volgut defensar els interessos dels Lleidatans, els seus plans han estat uns altres. Tot i que a Lleida tenim una xifra d’atur baixa, cal recordar que tenim un dels poders adquisitius i sous més baixos. El sou mitjà d’un lleidatà ronda els 800 euros. Hem de ser capaços de prendre les nostres pròpies decisions, ordenar el nostre territori i no deixar en mans d’altres els afers que ens atenyen.

Com valora el judici a l’independentisme?

El judici és una estafa. Les clavegueres de l’estat han creat un relat fictici amb uns caps de turc, amb la voluntat, per part de les elits econòmiques, de mantenir un control sobre la població. Hi ha dues persones jutjades per manifestar-se. Això és una aberració jurídica, dels drets humans i que va en contra de la constitució espanyola.

Els únics jutges que poden defensar això tenen una voluntat d’ingerència evident. Pel que fa

al altres presos, estan sent jutjats per no fer res. Perquè no hi va haver una declaració d’independència i perquè el referèndum no era vinculant, no tenia garanties, ni reconeixement internacional. El referèndum va ser una estratègia de convergència per guanyar les eleccions. L’únic que ha aconseguit l’estat és crear màrtirs. Són presos polítics perquè estan a presó per raons polítiques. La immediatesa de l’actualitat ens confon molt però amb el temps adquirirem una perspectiva, que ens permetrà analitzar aquesta situació amb una òptica més amplia.

El fet diferencial de l’1 d’octubre és que la gent va sortir al carrer a defensar les urnes. Això és un autèntic trencament. A Catalunya, la necessitat de trencament amb el règim del 78 va cristal·litzar en el moviment independentista. El procés va agafar potència quan les ciutats del canvi van arrasar.

Quan va entrar gent del carrer a les institucions, a dir el que ningú s’atrevia a dir, a aixecar catifes i a trencar pactes de silenci. La resta de partits ja hi eren, inclosa la CUP. A Espanya la corrupció és generalitzada. En un país normal, una tensió territorial s’hauria resolt amb un referèndum. Hi havia diverses opcions com per exemple una confederació. Espanya acabarà essent una república aviat. És una evolució natural. Estem parlant d’un rei feixista que ve d’una tradició feixista. Això és caduc i està esgotat.

Marc Camón

Els alumnes de l’Escola de Magraners planten els arbres de la reforma del pati que ells mateixos van idear Es tracta d’un pla pilot que l’Ajuntament de Lleida vol exportar en un futur a altres centres El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha visitat l’activitat escolar, acompanyat dels regidors Joan Queralt i Rosa M. Salmerón, i s’ha congratulat per aquest projecte, que és un pla pilot que es vol estendre a altres escoles de la ciutat, perquè siguin els mateixos alumnes, qui determinin el procés de transformació d’aquest espai a l’aire lliure, L’equip educatiu de l’escola que ha de permetre activitats va endegar en el seu dia un pedagògiques i d’oci, típiques projecte curricular amb els del pati d’una escola. nens i nenes, on van fer un debat de les propostes per L’alcalde també ha posat en millorar el seu pati, les quals valor la iniciativa i ha dit que van plasmar en diferents “així és com s’han de fer els dibuixos. Finalment es va fer projectes, amb la participació un refós amb totes les idees i i implicació directa de la es va elaborar una proposta, ciutadania, en aquest cas la qual ha guiat el discurs del dels alumnes, que han dissenyat el seu pati i des de present projecte.

Redacció

Els alumnes de l’Escola Pública de Magraners han participat en la plantació de l’arbrat de la reforma del pati del centre, que els mateixos van idear i proposar, quan l’Ajuntament de Lleida va tenir la iniciativa de remodelar aquests espais, on també hi ha l’Escola Bressol Municipal.

Alumnes de l’Escola de Magraners plantant els arbres. Foto: Cedida.

l’Ajuntament els hem ajudat a fer que sigui possible”.

El projecte de reforma del pati de l’Escola de Magraners vol resoldre l’espai que rodeja el centre, que és àrid i sec, la qual cosa fa que els mesos de primavera i tardor sigui molt calorós. En estar totalment descobert no ofereix interès ni possibilitats vers als jocs infantils dels propis alumnes.

Aquestes circumstàncies, així com l’objectiu de la Paeria de plantar 9.000 arbres en els darrers quatre anys, per tal de millorar la qualitat ambiental del nostre medi i reduir les emissions de CO2, van ser les que van permetre afrontar aquest projecte, basat en la plantació d’arbrat entès com un espai de natura i també com a instrument de joc.

Alumnes de l’Escola de Magraners plantant els arbres. Foto: Cedida.

de caràcter permanent. Més a prop de l’edifici, es crearà una àgora, amb bancs fets in situ amb pedra reciclada de gran format, disposats de forma semicircular cap a la façana est de l’edifici, on es col·locarà una pissarra a la paret per poder impartir classes a l’exterior. En aquest àmbit, els arbres seran caducifolis, per poder gaudir del sol a l’hivern.

Aprofitant el desnivell existent que hi ha al límit de la pista esportiva, es col·locaran uns jocs infantils creant un recorregut amb salts d’obstacles.

El projecte es planteja diferenciant tres àmbits, que també permetran executar les obres en tres fases diferenciades. La Fase I i la Fase III, serien les situades al sud, que limiten amb la zona qualificada de Parc Urbà. Aquestes àrees estan molt exposades al vent i al sol. En aquest àmbit es planteja la creació de bosc, per limitar l’acció del vent i La fase II correspon a com a barrera natural amb la l’accés principal de l’escola pel carrer Vila-Rodona. resta del polígon exterior.

En aquesta zona es vol En la fase I, que correspon a donar una imatge d’ordre la zona sud-est i límit est de la mitjançant una plantació en pista esportiva, es procedirà quadrícula d’arbres alts, que a la plantació perimetral actuarà com a connexió dels amb arbres de fulla perenne, edificis existents. Per donar per garantir una frontera un ús lúdic en aquest àmbit, vegetal amb l’àmbit exterior s’ha utilitzat la idea dels

alumnes de crear un laberint.

Seguint aquest criteri, s’ha dibuixat una plantació contínua de boix que genera diferents espais, on hi haurà jocs infantils, i que permetrà subdividir àrees, segons activitats, edats de nens o altres conceptes.

La fase III, que s’abordarà en una etapa posterior, correspon a la zona sudoest de l’escola, on hi havia una pista esportiva que no està pavimentada, i que no s’utilitza. Com hem comentat, aquesta fase s’executarà en una etapa posterior.

Es proposa continuar amb la barrera vegetal que de la Fase I, en forma de bosc amb arbres de fulla perenne.

Com a element de joc, es planteja la construcció d’un túnel de jonc, que farà una forma sinuosa, dibuixant una plaça central on plantarem una sequoia gegant, que serà l’arbre simbòlic.