LA CIUTAT DE LLEIDA 60

LA CIUTAT DE LLEIDA

Desembre de 2017 · Número 60 www.laciutat.cat · 630 979 590 | 639 814 758

Sixena deixa buit el museu de Lleida El govern aragonès denuncia que falta una de les 44 peces i que algunes estan “molt deteriorades”

Imatge de lleixes buides on s’exposaven peces de l’art de Sixena.

pàg. 6

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

2 Cultura ON ENS POTS TROBAR? Ajuntament de Lleida, Alexandre Galindo, ASAJA, Auditori Municipal Enric Granados, Balon Bar, Bar Badia, Bar Ducal, Bar Dynamic, Bar El Lago, Bar Europa, Bar Jesus, Bar Kroxan, Bar La Tapeta, Bar Llobregat, Bar Mac’s, Bar Nelson, Bar Nou Teide, Bar Teyma, Bar Tofol, Biblioteca, Cafè dels Artistes, Cafè Paris, Café Shop Jamaica, Cafeteria Biccoto, Café & Te, Cafeteria El Gust, Cafeteria El Nou Raconet, Cafeteria Fama, Cafeteria Guay, Cafeteria Iberics, Cafeteria La Xicra, Cafeteria L’estació, Cafeteria Mercadona Capppont, Cafeteria Nyam Nyam, Cafeteria Paris, Cafeteria Snoopy, Cafeteria Tq, Cafeteria Vegas, Cafeteria Xusco, Caixaforum Lleida, Cal Quico, Cambra de Comerç de Lleida, Casa Verit, Celler del Roser, Centre De Salut, Cexes, Churreria Moreno, Classic, Clínica Nostra Senyora dels Socors, Clínica Ponent, Coell, Consell Comarcal del Segrià, Conservatori Municipal de Música, Daicar Mobel, Destapa’t, Delegació Territorial del Govern de la Generalitat, Delilleida, Diputació de Lleida, Edifici Agora, Edifici Euroforum, Edifici Mercolleida, El Bodegon, El Celler de la Rambla, El Celler de la Roser, El Cisne, El Galeó, El Racó, El Racó del Formatge, El Tiberi de la Roser, En Boca, Enfants, Entreplat, Escart, Espai Funàtic, Espan’s, Estel Pasteleria, Euroreclams, Farmàcia Baquero, Fecom, Federació Hosteleria, Finques 7 Portes, Fira De Lleida (Bar), Fleca, Font de Nastasi, Forn del Carme, Forn Nou, Forn Sant Ruf, Fruites Benavall, Garnier, Gastrobar, General d’estudis, Gimnàs Ekke, Globalleida, Granja Sant Antoni, Guàrdia Urbana, Holding, Hospital Arnau de Vilanova, Hospital Montserrat, Il Duomo, Illa dels Pirates, Iltrida Viatges (Corregidor Escofet), Iltrida Viatges (Doctora Castells), Iltrida Viatges (Sant Antoni), Impremta, ITV, Jamaica, Kamba, Kerite Punt Ecològic, Komo, Kroxam, La Bodegueta, La Botigueta de la Carme, La Cafetera Roja, La Casa del Vermouth, La Casa dels Perfums, La Galeria, La Llar de Fusta, La Sibil·La, La Tassa, L’àrea, L’escala, L’esglaó, L’esmolet, L’estació Cafeteria, L’Illa dels Pirates, Living, L’Oceller, L’Espiga d’or, Lo Marraco, Louisiana, Macro, Mamba, Matratzem, Mercat de Balàfia, Mercat de Fleming, Mister Garrison, Musical, Napolitana, Natural Blend, Oficina d’Atenció al Ciutadà, OMAC, Papaxoc, Pastisseria Capell, Pastisseria Monrebé, Pastisseria Prats, Pastisseria Torres, Pastisseria Turó, Patronat Internacional de Turisme, Peluquería Cristal, Perruqueria D-Zeen, Pio Pollo, Pollastres a l’Ast, Postius, Punto Estrella Dalmau, Punto Estrella Lamolla, Punto Estrella Les Basses, Regals Europa, Regidoria D’esports, Restaurant Julian, Serveis Immobiliaris Todi, Seu CCOO, Seu CiU, Seu ERC, Seu ICV, Seu PP, Seu PSC, Seu UGT, Seu Vella, Sugar (Blondel), Sol Nou, Sugar (Catalunya), Teatre Municipal de L’escorxador, The Bakey Shop, Txema, Universitat (Rectorat), Vermut i Tapes, Yodima i Zhen.

També ens pots trobar a tots els CAP de la ciutat, a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Farmàcies i a la majoria administracions de Loteria de la ciutat.

LA CIUTAT DE LLEIDA

EDITA:

DISSENY I MAQUETACIÓ

CASGUAMEDIA S.L.

DIPÒSIT LEGAL:

CASGUAMEDIA S.L.

L-1175-2014

IMPRIMEIX:

INDUGRAF OFFSET S.A.

DISTRIBUCIÓ: DICO LLEIDA

DICO SL - Poligon Industrial Camí dels Frares, Parc 69, Nau 9 · Lleida Telèfon: 630 979 590 / 639 814 758 e-mail: info@laciutatdelleida.com / publicitat@laciutatdelleida.com web: www.laciutat.cat Segueix-nos a Facebook i Twitter: www.facebook.com/laciutatdelleida - @laciutatlleida Visita la nostra pàgina web: www.laciutat.cat Amb la col·laboració de:

Publicació controlada per

El Museu de Lleida compleix 10 anys en plena crisi per l’art de Sixena i amb un registre de més de 300.000 visitants Si bé no s’ha notat un augment de visites per veure l’art en litigi sí que s’ha constatat que el conflicte entre Catalunya i Aragó desperta interès entre els usuaris El Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal compleix 10 anys. Va ser l’aleshores conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, l’encarregat d’inaugurar el nou equipament el 30 de novembre de 2008 i es tancava així una etapa de provisionalitat a l’església de Sant Martí. L’aniversari arriba en plena crisi per l’art de Sixena, sobretot després que aquesta mateixa setmana el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, aprofitant l’aplicació de l’article 155 hagi ordenat el trasllat de les 44 peces en litigi amb l’Aragó. Des de la seva obertura fins al 31 d’octubre d’aquest any han passat pel Museu de Lleida un total de 307.611 visitants. El ressò mediàtic per l’art de Sixena no ha motivat un increment de visitants i les xifres indiquen una certa estabilitat que es belluga entre les 20.000 i 30.000 visites anuals. Fonts del Museu asseguren que el tema de Sixena ha despertat l’interès i la curiositat de les persones que visiten l’equipament.

L’any que el Museu de Lleida va rebre més visitants va ser el 2010, amb 36.773, mentre que el que n’ha rebut menys va ser el 2016, amb 21.518. L’any de la seva inauguració es van comptabilitzar 16.892

‘Apòstols del rock’ (2015); ‘La fortalesa dels Vilars d’Arbeca’ (2016); ‘Granados, de París a Goya’ (2017), i ‘Vestir la moda.

Modes de vestir a les terres de Lleida dels segles XVIII al XX’ (2017).

Adquisicions destacades

Imatge exterior del Museu de Lleida.

persones que van visitar el nou equipament en tant sols un mes. Fins a 31 d’octubre d’aquest any pel museu han passat 19.532 persones.

Durant aquests 10 anys el Museu de Lleida ha participat des del 2008 en jornades destacades com el Dia internacional dels Museus i la Nit dels Museus amb activitats com presentacions de les joies dels joies lleidatans, espectacles temàtics o desfilades de moda i nits gastronòmiques. El 28 de desembre de l’any passat el Govern va declarar el Museu de Lleida com a museu d’interès nacional.

Al 2012 el Museu de Lleida es va incorporar a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya.

A banda de l’exposició permanent el Museu de Lleida ha acollit 37 exposicions temporals. Entre aquestes hi ha la de pintures al fresc de Jaume Minguell i Josep Minguell (2009); ‘Leandre Cristòfol al Museu de Lleida’ (2009); ‘Els Guinovart del Museu de Lleida’ (2009); ‘Albéniz, un modernista universal’ (2010); ‘Seu Vella: La col·lecció de tapissos’ (2010); ‘De Picasso a Barceló. Col·lecció Majoral’ (2010); ‘Fragments d’un passat. El retaule gòtic de l’església de Sant Joan de Lleida’ (2012); ‘La vil·la romana del Romeral i la Turris de Cal Montblanc d’Albesa (2013); ‘Catalunya i la Guerra de Successió’ en el marc dels actes del Tricentenari, al 2013;

El Museu de Lleida també ha adquirit diverses peces durant aquests deu anys. Al 2007 es va comprar un Sant Antoni Abat al Metropolitan que ara es pot veure a l’exposició permanent. Al 2012 la Mare de Déu de les Avellanes que no es va presentar públicament a l’exposició permanent al juny de 2014.

Aquell mateix any, la família Surroca-Llorente va donar una important col·lecció de 4.000 objectes de la cultura Tehuelche. Al 2016 l’Arqueta de Bellpuig de les Avellanes que va estar exposada fins al gener de 2016. Aquest any, el museu ha adquirit una col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII i cinc taules gòtiques procedents de l’antiga església de Sant Joan així com un Calvari de Tragó de Noguera que estaven en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Lleida clou l’Any Granados amb la reestrena de ‘Gaziel’ i ‘Picarol’ del músic i compositor lleidatà Unes 7.000 persones han assistit als concerts i activitats que s’han dut a terme entorn a aquesta commemoració, que s’ha desenvolupat entre 2016 i 2017 Lleida tancarà la commemoració de l’Any Granados amb la recuperació de dues obres del músic i compositor lleidatà: ‘Gaziel’ i ‘Picarol’. La capital del Segrià ha homenatjat Enric Granados durant el 2016 i el 2017, amb motiu del centenari de la seva mort i els 150 anys del seu naixement, i ha organitzat diverses activitats que s’han centrat en tres propòsits: gaudir de la seva música, projectar el nom de Lleida arreu del

mon i deixar un llegat que contribuís al patrimoni musical i cultural que es pugui seguir construint els pròxims anys.

De fet, unes 7.000 persones han assistit a les activitats organitzades , fet que es tradueix en un benefici per a l’activitat cultural de la ciutat.

El comissari de l’Any Granados, Pep Gorgori, ha incidit en el treball que s’ha fet en aquests

dos anys s’ha recuperat l’opera ‘Follet’, s’ha reinterpretat ‘Goyescas’ i s’han fet jornades específiques entorn al músic i compositor lleidatà. A més, el Museu de Lleida va acollir l’exposició ‘Granados, de París a Goya’.

En aquest sentit, ha subratllat l’exposició virtual del Google Cultural Institute, així com la recuperació de ‘Picarol’ i ‘Gaziel’.

Gorgori ha insistit en la difusió que s’ha fet amb

l’Any Granados de l’obra del lleidatà.

‘Gaziel’ i ‘Picarol’ són dos drames lírics d’Apel·les Mestres amb música de Granados que ha interpretat l’Ensemble d’Orquestra de Cadaqués. Tant el seu director, Jaime Martín, com el director executiu, Alberto Sanpablo, han celebrat la recuperació d’aquestes peces desconegudes, que en el moment de la seva estrena van tenir èxit.

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

Política 3

00000 5€

SÈRIE 000

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

4 Política La Junta Electoral de Lleida demanarà als consultoris de la demarcació la retirada de llaços grocs dels espais públics

El Comú de Lleida acusa Ros i Ribes d’inventar-se 7’7 milions d’euros en ingressos per al PCiTAL

L’organisme ha respost així a la demanda formulada pel PP adreçada inicialment a vuit ajuntaments lleidatans

Des de l’agrupació afirmen que el propi interventor municipal fa palès que dues partides, destinades a cobrir el pressupost del PCiTAL, no disposen de documentació que les acrediti

La Junta Electoral de Lleida dirigirà una comunicació a totes les juntes electorals de zona per tal que traslladin a tots els ajuntaments de la demarcació l’obligatorietat de retirar d’edificis i espais públics llaços grocs, pancartes amb el lema’ Llibertat presos polítics’ o altres elements identificatius que puguin mantenir alguna relació amb els consellers destituïts pel govern espanyol en aplicació de l’article 155 o amb els líders de l’ANC i Òmnium Cultural. Així ho ha comunicat la Junta Electoral Provincial al PP de Lleida, després

de la petició presentada per la formació en què demanava a l’organisme que instés els ajuntaments de Solsona, Mollerussa, Fondarella, la Seu d’Urgell, Tremp, Cervera, Tàrrega i Térmens a retirar simbologia com aquesta en els respectius municipis.

D’aquesta manera, la Junta Electoral sol·licitarà als consistoris lleidatans la retirada de tots els símbols d’aquesta tipologia i que no es tornin a col·locar “ni en aquest ni en cap altre procés electoral”, segons el PP de Lleida.

El PP de Lleida presenta les “pastilles per recuperar el seny” L’agrupació ha presentat els comprimits i recomana “utilitzar-los abans d’anar al col·legi electoral”

Miquel de Santiago El grup municipal del Comú de Lleida recrimina a l’alcalde, Àngel Ros, i a la regidora de Ciutadans, Ángeles Ribes, “l’incompliment de la llei en referència a 7’7 milions d’ingressos per al PCiTAL no acreditats”. Expliquen que l’interventor municipal ha fet constar que el pressupost del Parc Tecnològic de Gardeny del 2016 es va aprovar amb un romanent de tresoreria negatiu d’uns 7.755.000 euros. Davant aquest fet, l’oposició va demanar un informe de legalitat al Secretari amb caràcter urgent, recollint el mínim de

Imatge d’arxiu dels regidors del Comú, Sergi Talamonte i Carlos González, durant una roda de premsa. Foto: Miquel de Santiago.

1/3 de membres de la corporació necessaris per trametre aquesta sol·licitud.

En aquest informe, que data del 16 d’octubre, es conclou que l’ajuntament “podria procedir a instar o requerir a l’òrgan competent del consorci a que doni solució”.

El regidor del Comú de Lleida, Sergi Talamonte, ha explicat que el dia següent a la data d’aquest informe, 17 d’octubre, es van presentar en una comissió d’economia extraordinària uns nous pressupostos del PCiTAL, en els quals “el PSC

Postius denunciarà la presència de policia armada davant del col·legi Lestonnac al Síndic de Greuges Des del grup municipal del PDeCAT denuncien que aquesta situació acumula queixes i que tant l’equip de govern com la subdelegació del govern espanyol “fan cas omís les reclamacions fetes fins al moment” Miquel de Santiago

Imatge de les pastilles. Foto: Miquel de Santiago.

Miquel de Santiago El Partit Popular de Lleida engega la campanya electoral de cara al proper 21 de desembre presentant les “pastilles per recuperar el seny”. Des de l’agrupació indiquen que aquest “medicament” pretén fer front a l’independentisme i que cada comprimit conté “155 grams d’unitat, seguretat i bon govern”.

A la caixeta també s’hi aprecia la imatge de la cap de llista Popular Marisa Xandri i la recomanació d’utilitzar els comprimits “abans d’anar al col·legi electoral”. Aquestes pastilles suposen un “alleujament i tractament simptomàtic del malestar, la inestabilitat i la desconfiança derivada de processos secessionistes”.

i Cs es treuen de la màniga 7’7 milions d’euros en concepte d’altres transferències corrents”. Afirma que quan l’interventor municipal va realitzar un altre informe en base als nous pressupostos, on es dictamina que els nous ingressos no disposen de documents que els acreditin i que “Ros i Ribes se’ls van inventar d’un dia per l’altre per tapar un forat a la tresoreria”.

D’aquesta manera, el regidor del Comú considera que, tant l’equip govern com els grups de Cs i PP, “pretenen tapar una barbaritat amb una altra encara més grossa”.

El portaveu del grup municipal del PDeCAT a Lleida, Antoni Postius, considera injustificable que, dos mesos després de l’1 d’octubre, el desplegament de la Policia Nacional segueixi davant l’escola Lestonnac. Afirma que aquesta a situació acumula queixes de la comunitat educativa, dels pares, mares, alumnes i de la ciutadania en general, amb episodis com el de les boles de goma dels antiavalots que agents van regalar a algun alumne.

El regidor explica que van exigir a l’equip de govern

Postius atenent als mitjans a l’escola Lestonnac. Foto: Miquel de Santiago.

de la Paeria que intervingués per tal que la subdelegació del govern espanyol a Lleida traslladés als agents. “Entenem que no hi ha cap causa que justifiqui que la presència de policies armats davant

l’escola”. En aquest sentit, afirma que la subdelegació ha fet cas omís de totes les reclamacions fetes fins al moment i que des del grup municipal emprendran diferents accions davant la situació.

Postius presentarà a la propera Comissió d’Interior al Congrés dels Diputats una Proposició no de Llei (PNL) perquè es voti el canvi d’ubicació dels efectius policial i denunciarà aquesta situació davant el Síndic de Greuges i, si hi escau, al Defensor del Pueblo. Afirma que han plantejat al govern espanyol “si existeix alguna raó que desconeixem per mantenir aquesta presència policial i no se’ns ha contestat”. D’aquesta manera, consideren “injustificable que després de dos mesos aquest desplegament segueixi en aquest punt de la ciutat”.

LA CIUTAT DE LLEIDA

Desembre de 2017

Societat 5

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

6 Societat Les obres d’art del Museu de Lleida arriben al Monestir de Vilanova de Sixena El govern aragonès denuncia que falta una de les 44 peces i que algunes estan “molt deteriorades” La comitiva aragonesa carregada amb les obres d’art en litigi ha arribat aquest dilluns 11 de desembre al Monestir de Vilanova de Sixena. Una desena de vehicles de la Guàrdia Civil s’ha personat al Museu de Lleida de matinada acompanyada per tècnics aragonesos.

El dispositiu ha arribat amb una furgoneta i un camió, on s’han carregat les caixes necessàries per fer el trasllat. Els Mossos d’Esquadra han blindat durant hores l’entorn del museu per impedir l’entrada de persones que s’han concentrat a

les portes amb crits de “lladres” i contra l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. El termini marcat pel jutge d’Osca per executar el trasllat dels bens de Sixena que es trobaven al Museu de Lleida expirava la mitjanit del dilluns 11, una resolució que ha acatat el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, actuant com a conseller de Cultura en aplicació del 155. Des de primera hora, prop d’un centenar de persones s’han congregat al monestir per esperar l’arribada de les obres. Amb tot, el govern d’Aragó ha denunciat que

falta una de les 44 peces de Sixena i que algunes estan “molt deteriorades”.

S’ha complert el guió que marca la providència judicial i un fort dispositiu policial acompanyat per tècnics aragonesos, una furgoneta i un camió s’ha endut les 44 peces d’art de Sixena que estaven al Museu de Lleida.

Després de més de deu hores dins l’equipament, el camió va sortir direcció el Monestir de Sixena, enmig de crits dels centenars de manifestants que s’hi van congregar durant tot el matí.

L’operació va començar de matinada, quan tècnics del govern aragonès i la Guàrdia Civil van arribar al Museu amb les caixes per traslladar les obres. El procés per embalar va ser llarg i meticulós, ja que moltes de les obres es troben en un estat d’extrema debilitat.

Una vegada el camió van sortir de davant del Museu, els treballadors de l’equipament van sortit a saludar els concentrats visiblement emocionats i entonat ‘Els segadors’.

Durant tot el dia, diversos carrers del centre de

Un grup de manifestants amb pancartes davant del museu de Lleida.

Foto: Miquel de Santiago.

Lleida van estar tallats al trànsit per la policia, que custodiava l’equipament cultural.

El Monestir, “preparat” per a la recepció de les obres El govern de l’Aragó ha assegurat des de fa set-

manes que es troba preparat per traslladar les 44 peces i portar-les al seu nou destí amb garanties.

Amb tot, els museus catalans s’han posicionat en contra i han qüestionat que es faci en condicions òptimes per a la seguretat dels bens.

Les empreses del Parc Científic de Lleida tenen un dèficit de 170 programadors La xifra s’ha posat de manifest en una jornada que busca fomentar les vocacions tecnològiques entre els estudiants de Secundària Les empreses tecnològiques del Parc Científic de Lleida tenen actualment un dèficit de 170 programadors. La xifra s’ha posat de manifest en la quarta edició de “Google Devfest High School Developers Parade Lleida 2017”, una jornada que busca fomentar les vocacions tecnològiques entre els estudiants de Secundària. Un dels principals incentius, per tant, és que els perfils professionals tecnològics són dels més demanats pel mercat laboral i “tenen feina assegurada”, segons ha remarcat l’organitzador de la jornada i coordinador dels laboratoris TIC del Parc, Andreu Ibáñez.

S’han programat xarrades sobre les possibilitats que ofereix el núvol, els assistents personals, la realitat virtual o l’Internet de les coses. També s’ha dedicat una sessió a l’empoderament de les dones en el món de la tecnologia, on continuen sent minoria.

L’organitzador i coordinador dels laboratoris TIC del Parc Científic de Lleida, Andreu Ibáñez, ha insistit que “és important que potenciem les vocacions tecnològiques perquè els estudiants que optin per aquest camí tenen grans possibilitats de treball en un futur”. Un exemple són les empre-

Imatge de grup de sis participants i ponents a la Google Devfest al Parc Científic de Lleida.

ses de l’àmbit tecnològic del Parc, que representen el 50% del total i que ara mateix, si disposessin dels currículums, contractarien fins a 170 programadors i desenvolupadors més. El

parc empresarial del turó de Gardeny de Lleida té actualment uns 1.700 treballdors.

L’especialista en promoció de la dona en tecno-

logies de la informació i membre del GDG de Tarragona, Vanessa Galcerà, ha explicat és difícil que els esdeveniments tecnològics atraguin més del 15% de dones men-

tre que a les matrícules dels graus o dels cicles formatius d’aquest àmbit no arriben al 25%. Galcerà creu que una de les causes d’aquestes dades és que falten referents femenins en aquest tipus de professions i aposta per incentivar les noies a través de la part més creativa, què poden fer amb la tecnologia per resoldre reptes o problemes quotidians. “No tot ha de ser programació, també cal veure que et pots dedicar a crear personatges de videojocs o al disseny gràfic per a aplicacions mòbils, és a dir, tot allò que envolta la programació i que la nodreix”, ha explicat”.

LA CIUTAT DE LLEIDA

Desembre de 2017

Societat 7

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

8 Societat Denuncien al Síndic de Greuges que a Lleida encara hi ha un mínim de 37 plaques del ministeri de l’Habitatge franquista

Llancen pintura blanca contra els cartells de la rebatejada com a plaça ‘1 d’octubre’ a Lleida

El col·lectiu ‘Acaba amb la placa’ assegura que són les que queden després de la retirada massiva que va fer la Paeria al mes de març

El CDR del barri de Cappont intentarà netejar-les perquè torni a lluir el nom del dia del referèndum

El col·lectiu Acaba amb la placa ha anunciat aquest diumenge a través d’un comunicat que han presentat una queixa al Sindic de Greuges on denuncien que a la ciutat de Lleida encara hi ha com a mínim 37 plaques del ministeri de l’Habitatge franquista amb el jou i les fletxes falangistes.

Són les que queden, asseguren, després de la retirada massiva de més de 200 plaques que va fer la Paeria al mes de març. Des d’Acaba amb la placa afirmen que al mes d’abril ja van

comunicar aquest fet a l’Ajuntament via correu electrònic “tal i com ens va indicar el mateix alcalde al xat mensual amb la ciutadania” i també via entrada al Registre General d’una sol·licitud genèrica el 4 de setembre de 2017. Denuncien, però, que “a data d’avui encara no hem rebut cap mena de resposta (ni del correu electrònic ni de la sol·licitud) i les plaques no s’han retirat de la via pública, incomplint la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de memòria històrica”.

Els cartells que rebategen l’espai de davant del CAP de Cappont de Lleida com a ‘plaça 1 d’octubre’ han aparegut tacats amb pintura blanca. Justament fa una setmana els veïns van tornar a instal·lar una de les plaques que algú va arrencar el 19 de novembre i abans els mateixos cartells també van ser pintats amb els colors de la bandera espanyola. El Comitè de Defensa de la República (CDR) del barri, però, ja ha anunciat a través del seu compte de Twitter que aquest mateix diumenge intentarà netejar-los perquè torni

Imatge de detall d’una de les plaques de la rebatejada com a plaça ‘1 d’octubre’ tacada amb pintura blanca.

a lluir el nom del dia del referèndum.

El CAP de Cappont va

ser un dels escenaris de les càrregues policials a la ciutat de Lleida l’1 d’octubre. El 4 de no-

vembre una setantena de veïns van penjar les plaques als dos extrems de la façana de l’edifici com a record d’aquella jornada i van demanar a la Paeria que canviés oficialment el nom de l’espai, que actualment es diu Marquès de Leganés. Des d’aleshores les plaques han estat objecte de pintades i fins i tot una va desaparèixer però els veïns organitzats al CDR asseguren que persistiran per ferles visibles perquè volen que es recordi que l’1 d’octubre “vam votar malgrat amenaces i violència de l’Estat”.

Una trentena de persones es concentra a Lleida per protestar contra el desallotjament del CSO La Chispa Han desplegat pancartes i cridat consignes a favor de l’okupació a la plaça Ricard Vinyes Una trentena de persones s’ha concentrat a la plaça Ricard Vinyes de Lleida per protestar contra el desallotjament i posterior enderroc del Centre Social Okupat (CSO) La Chispa.

d’Esquadra han estat controlant la concentració a distància de la mateixa manera que algunes unitats de la Brigada Mòbil que estaven encara més allunyades, aparcades a Rovira Roure.

Els concentrats han estat majoritàriament joves que han desplegat pancartes contra el desallotjament i favor de l’okupació. Així mateix també han cridat consignes i han repartit fulletons amb informació del que ha passat i s’ha estat fent a La Chispa fins que ha tingut lloc el desallotjament. Diverses patrulles dels Mossos

Passades les vuit del matí del dijous 23 de novembre diversos efectius de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra van entratr al CSO ‘la Chispa’ per tal de dur a terme el desallotjament de l’immoble, propietat de l’empresa immobiliària UA S.L., en compliment d’una ordre judicial. Les tres persones que hi ha-

COMPRO samarretes, pòsters, VHS, DVDs, revistes, llibres i altres tipus de material antic de la antiga UE Lleida.

Contacte:

retropremium@gmail.com

via en aquell moment van decidir abandonar la casa voluntàriament després de retirar alguns objectes de l’interior. Els okupes han assegurat que ningú els havia comunicat que es duria a terme el desallotjament i han criticat que no se’ls hagi mostrat cap ordre judicial que acredités l’actuació.

Posteriorment, una excavadora es va desplaçar fins al lloc. Un parell de joves s’hi va enfilar per evitar que pogués accedir a l’interior del recinte de la casa tot i que finalment van acabar desistint la seva protesta davant

la petició dels Mossos i van baixar del vehicle, que va acabar entrant a la finca per començar a tirar a terra l’immoble que va quedar totalment desmantellat en una hora.

El jutjat penal número 3 de Lleida havia ordenat fa prop d’un any el desallotjament del CSO ‘La Chispa’ okupat des del desembre de 2007. El 14 de desembre de 2016 va tenir lloc el judici contra dues persones que residien a la casa, acusades per usurpació de l’espai, mentre altres dues acusades del mateix delicte van ser jutjades el 7

Foto on es poden veure les pancartes i alguns dels concentrats a la plaça Ricard Vinyes.

de març d’aquest any.

El jutjat va condemnar a totes elles a pagar una multa de 450 euros cadascun per un delic-

te d’usurpació, per tal d’indemnitzar l’empresa immobiliària propietària pels desperfectes ocasionats a l’edifici.

LA CIUTAT DE LLEIDA

Desembre de 2017

Societat 9

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

10 Societat Lleida, Tarragona, Girona, Terrassa, Vic, Reus, i Vilafranca del Penedès i Viles amb Caràcter Els distintius tenen com a objectiu posar en valor el patrimoni urbà de Catalunya

La UdL i l’IRBLleida estudien els beneficis per a la salut de noves varietats de poma amb la polpa vermella Voluntaris han menjat l’snack de poma deshidratat i, posteriorment, se’ls han pres mostres de sang i orina per veure’n l’absorció i la biodisponibilitat a l’organisme vei cientificotècnic de la Unitat de Detecció i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA) i el Laboratori d’Imatge Vascular de l’IRBLleida, han iniciat aquest estudi que compta amb deu voluntaris sans de 25 a 50 anys. El projecte s’ha portat a terme el mes de novembre a les instal·lacions de l’IRBLleida.

La distinció és una marca de l’Agència Catalana de Turisme.

Les ciutats de Lleida, Tarragona, Girona, Terrassa, Vic, Reus, Vilafranca del Penedès i Tortosa han estat guardonades amb els primers distintius de Ciutats i Viles amb Caràcter. El director general de Turisme, Octavi Bono, i el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, han lliurat els guardons al Palau Moja de Barcelona. Bono ha destacat que aquestes ciutats volen “crear un espai d’influència” al seu entorn immediat, i n’ha destacat com a element clau “configurador de la identitat” que tenen “un

punt d’autoestima”. Així mateix, el director general de Turisme ha subratllat que els distintius representen una “nova eina” per afavorir la projecció d’aquests indrets.

La distinció de Ciutats i Viles amb Caràcter és una marca de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), del Departament d’Empresa i Coneixement. Té com a objectiu posar en valor el patrimoni urbà de Catalunya i promocionar ciutats que combinen cultura, art, gastronomia, arquitectura o innovació, entre d’altres.

Imatge dels voluntaris que participen en l’estudi.

La Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) han iniciat un estudi per avaluar l’absorció, el metabolisme i la biodisponibilitat dels compostos fenòlics, compostos químics que es troben a les plantes i fruites, de noves varietats de poma amb la polpa vermella. Aquest estudi permetrà determinar els efectes beneficiosos en la salut cardiovas-

cular d’aquesta varietat.

S’ha escollit especialment la poma de polpa vermella per la seva aportació en antocians, compostos habituals de les fruites vermelles que presenten efectes antioxidants beneficiosos per a la salut.

L’estudi correspon a un projecte coordinat amb el Grup de Recerca en Nutrició Funcional, Oxidació i Malaltia Cardiovascular, Functional Nutrition, Oxi-

dation, and CVD Research Group (NFOC-Salut), del departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili, liderat per Rosa Solà.

El Grup de recerca d’antioxidants del departament de Tecnologia dels Aliments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL, liderat per M. José Motilva, en col·laboració amb el ser-

Els voluntaris realitzen en dejú la ingesta d’un snack de poma vermella (que equival a la ingesta de dues pomes) i, posteriorment, se’ls recullen mostres de sang i d’orina en diferents temps i fins a 24 hores. La ingesta de l’snack deshidratat permet preservar tots els compostos bioactius i les vitamines de la fruita fresca i augmenta la concentració dels compostos beneficiosos per a la salut cardiovascular, sense efectes secundaris.

L’Oficina de Turisme atén més de 800 visites durant el pont festiu Els visitants de Barcelona, País Basc, la Comunitat Valenciana i Madrid, els majoritaris L’Oficina de Turisme de Lleida ha atès més de 800 visitants durant aquest pont del mes de desembre. El dia amb més afluència ha estat el dijous, 7 de desembre, amb 222 visitants; seguit del dissabte, dia 9, amb 201 visitants. Cal assenyalar que la procedència majoritària d’aquests visitants ha estat de l’entorn de Barcelona, seguida del

País Basc, la Comunitat Valenciana i Madrid.

El perfil de visitants que han passat per l’Oficina de Turisme són principalment famílies, que s’interessen per conèixer el patrimoni de la ciutat i que també aprofiten per degustar la gastronomia de Lleida. En aquest sentit, també cal destacar l’èxit absolut de les visites

guiades realitzades durant aquests dies festius amb l’assistència total de 120 persones.

La visita dinamitzada ‘Templer per un dia’ continua essent un gran atractiu turístic. I és que aquest diumenge va tornar a exhaurir les places per participar-hi i poder visitar el castell medieval de Gardeny. Cal recordar

que ‘Templer per un dia’ és una visita dinamitzada i familiar, que es realitza cada segon diumenge de mes. La pròxima està prevista pel 14 de gener.

Cal destacar que l’afluència forana de visitants a totes aquestes activitats, destacant majoritàriament la procedència de barcelonins, bascos i madrilenys.

La visita dinamitzada ‘Templer per un dia’ continua essent un gran atractiu turístic.

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

Societat 11

Els veïns de l’Horta de Lleida demanen vigilància policial les 24 hores per evitar robatoris i actes vandàlics Demanen a l’Ajuntament i el Departament d’Interior que revisin el conveni de seguretat per aquesta zona rural que envolta la capital del Segrià Els veïns de la partida de la Caparrella, a l’Horta de Lleida, han acordat en assembla demanar a l’Ajuntament i el Departament d’Interior que revisin el conveni de seguretat per aquesta zona rural que envolta la capital del Segrià i que es garanteixi la vigilància policial dels Mossos les 24 hores. En un comunicat que han emès després de la reunió, es queixen que els veïns “suporten robatoris constants, nombrosos abocaments incontrolats de runa a les seves finques i altres situacions Foto d’una de les masies de l’Horta de Lleida. que perjudiquen la seva qualitat de vida per la veïns de Lleida ciutat o al- sisteixen que els habitants manca de presència poli- tres poblacions de Ponent”. d’aquesta zona “viuen a cial a la zona”.

Al comunicat recorden diari un greuge comparaque la Paeria i la con- tiu amb la ciutat de Lleida Per això, exigeixen a les selleria d’Interior fa uns i amb poblacions veïnes administracions que “valo- quants anys van signar que tenen més efectius rin de veritat la situació de un conveni pel qual la de seguretat per realitzar vulnerabilitat dels veïns de seguretat de l’Horta, tot i tasques de vigilància”. l’Horta” ja que consideren ser part del municipi, era Asseguren que a l’Horta que estan “en una situació derivada al control dels hi viuen gairebé 5.000 de més indefensió que els Mossos d’Esquadra. In- persones i, segons les ra-

tios d’agents municipals que pertoquen a la ciutat, haurien de disposar de 8 agents municipals en exclusiva. En canvi, actualment el servei de seguretat a tota l’Horta lleidatana és d’una parella de mossos d’esquadra que només vigila durant un torn de 8 hores diàries.

Els veïns de la Partida Caparrella afegeixen que “hem assistit a reunions a la delegació d’Interior, hem fet reunions amb els mossos i altres entitats però no s’actua sobre la principal solució que seria dedicar més agents. Com a mínim 3 torns de vigilància per garantir les 24 hores del dia amb presència policial, encara que sigui mínima perquè cal recordar que l’Horta és una zona molt disseminada que està repartida en un radi de 19.000 hectàrees que envolten la ciutat de Lleida”.

Concentració ciutadana contra l’esclavatge a la plaça Ricard Viñes El FOCCS presentarà una moció al ple de la Paeria perquè condemni la violència que es viu a Líbia

En la concentració s’ha llegit un manifest de condemna.

El Fòrum Ciutadà per la Cohesió Social (FOCCS) y les comunitats africanes de Lleida han organitzat aquest vespre, a la plaça Ricard Viñes, una concentració “contra l’esclavitud i la violació dels drets fonamentals a Líbia”, en què han participat unes 70 persones.

En estreta coordinació amb les comunitats africanes i migrants de la resta de Catalunya, el Fòrum Ciutadà per la Cohesió Social i tota la Comunitat Africana del municipi de Lleida han volgut aixecar la veu contra el patiment

dels seus germans, amb la convocatòria d’un minut de silenci i la lectura d’un manifest, on es demana a la Unió Africana, la Unió Europea i els organismes internacionals que abandonin la passivitat i actuïn per posar fi a la violència que es viu a Líbia, comparat a la situació del ‘tràfic negrer’ de segles passats.

En aquest sentit, el FOCCS té intenció de presentar una moció a l’Ajuntament de Lleida, perquè sigui debatuda en el plenari de la corporació.

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

12 Successos Demanen presó a un jove que va deixar que el seu cosí de 10 anys conduís sol un tractor en una desfilada

L’Audiència de Lleida manté la presó provisional al pare de Nadia Nerea per l’acusació d’estafa

La fiscalia acusa al noi d’un delicte de conducció temerària com a inductor i cooperador necessari

Rebutja el recurs de la defensa en què demanava la seva posada en llibertat perquè considera que hi ha prou indicis que apunten que l’acusat hauria comès el delicte

Imatge de recurs de la Batalla de les Flors.

La fiscalia demana un any de presó a un veí de Lleida de 21 anys que va deixar que el seu cosí de només 10 conduís sol un tractor que arrossegava una de les carrosses participants a la Batalla de les Flors, un dels actes més multitudinaris de la festa major de la capital del Segrià. Els fets van tenir lloc l’11 de maig de 2017. Agents de la Guàrdia Urbana, en veure els fets, van aturar el vehicle a la Rambla de Ferran i van identificar el noi, que posteriorment va prestar

declaració a la comissaria. La policia va enviar l’informe al jutjat, que després d’analitzar-lo va veure indicis de delicte.

El ministeri públic acusa al jove d’un delicte de conducció temerària com a inductor i cooperador necessari i, a més de l’any de presó, sol·licita que se li retiri durant tres anys el carnet de conduir. Segons l’escrit de la fiscalia, en el moment que el nen va ser sorprès portant el tractor, conduïa sol a la cabina, sense cap acompanyant.

L’Audiència de Lleida ha desestimat el recurs presentat per la defensa del pare de Nadia Nerea, Fernando Blanco, en què es demanava l’aixecament de la presó preventiva. Segons el seu advocat, la mesura cautelar és “improcedent” i “desproporcionada” i per aquest motiu sol·licita la seva llibertat. La sala ha decidit però mantenir la presó provisional en considerar que no s’al·lega en aquest recurs res nou respecte a les altres resolucions i, en canvi, segueixen estant sobre la taula els mateixos indicis inculpatoris que apunten que l’acusat va cometre, presumptament, un delicte d’estafa agreujada.

Segons aquests indicis, recull la interlocutòria, l’investigat hauria fet servir l’associació Nadia Nerea pel seu benefici propi i per recaptar grans quantitats de diners a través de

Fernando Blanco entrevistat pels mitjans durant una campanya de donació a Organyà (Alt Urgell), al novembre de 2015.

donacions de tercers que creien que es destinarien al tractament de la nena.

La defensa de Blanco impugna la presó provisional basant-se en el temps que ha transcorregut des que el jutge va adoptar aquesta mesura i perquè no existeix, segons l’acusat, el delicte d’estafa, ja que assegura que els fons recaptats van ser per finançar els costos

del tractament de la greu malaltia de la seva filla.

Considera també que no existeixen raons perquè segueixi a la presó de manera provisional ja que no hi ha risc de destrucció de proves, ni risc de fuga perquè la seva família viu a Espanya, ni risc de reincidència, ja que no té antecedents penals.

L’Audiència però no ho veu així. Precisament per

la gravetat dels fets i les conseqüències que se’n poden derivar, la Sala segueix considerant que existeix risc de fuga, també pel fet que l’acusat ja va intentar fugir a un altre país amb la seva família a l’inici de la investigació.

A més, es té en compte també que la fugida podria ser possible tenint en compte que l’investigat, podria tenir capacitat econòmica per fer-ho per la gran quantitat de diners que es calcula que hauria aconseguit amb l’engany.

El pare de la nena, Fernando Blanco, seguirà doncs a la presó de manera provisional mentre que la mare, Marga Garau, segueix en llibertat amb càrrecs, per aquests fets, que es van destapar l’any 2016, quan la nena tenia onze anys. La nena segueix amb familiars ja que el jutjat va retirar la custòdia als pares.

L’Audiència de Lleida prohibeix a dues germanes de 2 i 9 anys sortir d’Espanya per risc d’ablació

Els mossos mantenen que l’acusat va matar la noia al pis de Salou quan ella ja es disposava a marxar

La sala dóna la raó a la sentència d’un jutjat de Cervera i desestima el recurs presentat pels pares de les nenes

El processat va gravar amb el mòbil escenes sexuals, que es veien “consentides” i sense “agressivitat”, segons els investigadors

L’Audiència de Lleida ha prohibit sortir del país, fins que no compleixin els 18 anys, dues germanes de 2 i 9 anys per risc d’ablació.

La sala ha desestimat el recurs presentat pels seus pares contra la resolució del jutjat de primera instància 1 de Cervera, amb data 1 de setembre de 2016, que acordava aquesta mesura per tal d’evitar que les menors poguessin patir una la possible mutilació genital al país d’origen dels seus pares, al Senegal. El jutjat va prendre aquesta decisió després que els professionals del centre educatiu on estudia la nena de 9 anys alertessin els serveis socials d’aquesta possibilitat.

Després d’estudiar el cas, el jutjat va conside-

rar que existia una “evident situació de risc”.

Un dels motius que recull la sentència és que al país d’origen de la família de les menors es duu a terme la mutilació genital femenina i que s’ha realitzat aquesta pràctica en dones de la seva família. L’altre motiu és que, precisament, la família havia programat un viatge a Mali amb la filla de 9 anys al març de 2016.

Concretament, el jutjat de Cervera va acordar de manera permanent que, fins que les nenes no compleixin la majoria d’edat, no puguin sortir del país excepte amb autorització judicial prèvia. També se les priva de passaport i es prohibeix que se’ls pugui expedir qualsevol altre document d’identitat que els permeti sortir d’Espanya.

Els Mossos d’Esquadra mantenen que l’acusat de la mort d’una noia en un pis de Salou va tenir una conducta homicida.

Segons ha relatat aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona el cap del grup d’homicidis, el processat Claudio Augusto Santana va mantenir relacions sexuals consentides amb la víctima fins poc abans de les sis de la matinada del 23 d’agost del 2016, moment en què la noia es va vestir i es disposava a marxar cap al pis on s’allotjava.

Segons l’agent, a partir d’aleshores l’home va actuar de forma violenta i va acabar amb la vida de la jove, una veïna de Lleida que exercia la prostitució. L’investigador ha revelat que, durant la nit, l’home va gravar amb el seu mòbil algunes escenes sexuals, les quals es veien “normals”, “consentides” i sense cap “situa-

l’acusat els va referir que havia mantingut “jocs de sexe dur” amb la jove, tipus ‘bondage’, i que havia utilitzat “uns cables per asfixiar-la una mica”. Segons els policies, l’acusat els hauria dit que ell li anava estrenyent el coll amb un cable i que, quan ella li feia un senyal, “ell afluixava”.

Captura de pantalla del cap del grup d’homicidis que va intervenir en el cas.

ció forçada ni agressivitat”. L’acusat va admetre aquest dilluns davant el jurat popular que havia mantingut sexe fort amb la noia, però que no tenia cap intenció de fer-li mal.

D’aquestes imatges es desprenia, segons el policia, que l’acusat volia portar a terme pràctiques sexuals que la víctima no estava disposada a acceptar. En concret, ell li hauria demanat de penetrar-la analment, segons el so del vídeo. Els mos-

sos han confirmat que, posteriorment, el processat també va gravar un vídeo on es podia veure el cadàver de la noia i que, fins i tot, va aixecar la tela que la cobria per enregistrar part del rostre de la víctima.

Durant la segona sessió del judici, també han declarat diversos agents que van intervenir en els fets. Els primers mossos que es van personar al domicili han explicat que

Segons la versió que va donar l’acusat als agents, en un moment determinat la noia va fer un gest “estrany” amb el braç i es va deixar de moure, per la qual cosa va interpretar que no volia mantenir més relacions sexuals.

Per aquest motiu, va assegurar als mossos que s’havia ajagut al costat de la noia i que va intentar dormir. Al cap d’unes hores, quan es va despertar, s’hauria adonat que la jove es mantenia en la mateixa posició i que possiblement havia mort.

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

Gastronomia 13

La recepta: Rap a la Morisca

Ariadna Tous

Rap sobre llit de pastanaga i porro encisat amb reminiscències aràbigues. Un senyor plat amb lleugers contrastos i matisos que us encantarà.

S’acosten les festes i ja hi ha ganes de saber quines receptes prepararem per a satisfer als nostres convidats així que us proposo aquest segon plat que us garantirà un toc de classe i originalitat; un encert segur.

Pel que fa a la cocció del rap, podem fregir-lo, tal com us explico a la recepta, o si el volem fer més light el podem passar per la planxa, quedarà també deliciós.

Si no us agrada gaire cuinar i voleu quedar bé aquest és un plat ideal per a vosaltres ja que és molt senzill i ràpid de fer i a la vegada ofereix un resultat espectacular.

INGREDIENTS (per a 2 persones)

• 4 medallons o dues cuetes de rap • 1 pastanaga gran.

• 1 porro.

• 100ml. de crema de llet.

•3 cullerades de farina integral.

• ½ grapat de panses de Corint.

• Un pessic de safrà.

• Un polsim de pebre negre.

• Sal. • Oli d’oliva verge extra.

Trobareu aquesta i altres receptes a “Las delicias de Ariadna” www.lasdeliciasdeariadna.wordpress.com

lasdeliciasdeariadna

El torró, un aliment nadalenc calòric i nutritiu

Per AMIC / Redacció.

Els torrons són un dels aliments típics d’aquestes festes. Es tracta del resultat d’una massa que s’obté de la cocció de la mel amb sucre, a la qual s’incorpora les ametlles torrades. Actualment, però, es troben al mercat multitud de variacions de la típica recepta.

El torró és un aliment molt concentrat en greixos, hidrats de carboni i calories.

Per tant, el seu consum ha de ser limitat a les persones que requereixin d’un control en la seva dieta, com també a les persones que pateixin d’alts nivells de sucre en la sang.Té un alt valor calòric, però també és un aliment nutritiu, ja que aporta proteïnes, fibra, alguns minerals, com fòsfor ferro i calci, i també vitamina E i àcid fòlic.

Aquesta és la taula de composició nutritiva per 100 grams de torró, en les varietats clàssiques: Dur: 500 calories, 15 grams de proteïnes, 37 grams de greix, 36 grams d’hidrats de carboni, 8 g de fibra i 12 mg de vitamina E. Tou: 537 calories 16 grams de proteïnes, 37 grams de greix, 35 grams d’hidrats de carboni, 8 grams de fibra,m i 15,6 mg de Vitamina E. Crema: 504 calories, 12,5 grams de proteïn2, 32 grams de greix, 41,5 grams d’hidrats de carboni, 8 grams de fibra i 14,4 mg de Vitamina E. Per tot plegat, està bé de menjar torró, però sempre amb moderació.

LA RECEPTA PAS A PAS

• Salem el rap, l’arrebossem lleugerament amb farina i el fregim amb oli d’oliva. El retirem i reservem.

• Depreciem les fulles dures del porro, la part superior llenyosa i l’arrel.

• Tallem el porro i la pastanaga a tires llargues i fines.

• En una paella hi fregim la pastanaga amb una mica d’oli. Al cap d’un parell de minuts afegim el porro i ho deixem coure a foc suau durant uns 5 minuts amb una tapa a sobre.

• Afegim el safrà, el pebre negre i les panses i remenem. Tot seguit, afegim la crema de llet, rectifiquem de sal i deixem reduir tot remenant de tant en quant.

• Emplatem posant el llit de verdures a la base i el rap a sobre.

Aquest any fem un Nadal més lleuger a taula Gastronomia i Nadal van donats de la mà.

L’àpat o el ressopó de la nit de Nadal, els galets farcits de pilota del dia 25, els canelons de Sant Esteve, els torrons, les neules i el bon cava fan les delícies dels bons gurmets. Però tot plegat sol ser sinònim d’excés de calories i de greixós. Malgrat que la tradició es viu al voltant de la taula, amb versos i brindis, Nadal i salut no són incompatibles.

Fer dieta durant les festes de Nadal és una missió impossible. Per això, davant aquest tourmalet gastronòmic, el més aconsellable és mirar de mantenir el pes, fer una bona tria del que mengem i no abusar de les quantitats. És pràcticament impossible afrontar en solitari el repte, per tant ha de ser un propòsit que es plantegi a nivell familiar. El cuiner o la cuinera són els que tenen el poder de decisió sobre el menú. Dietistes i experts en nutrició recomanen establir un equilibri

i no centrar-se només en els dies festius. Per als àpats de festa, aconsellen evitar aperitius quantiosos, sobretot els que són a base de fregits, foies i embotits i preparar les racions justes de menjar.

Un bon hàbit és introduir la fruita natural dins de l’àpat, i que sobretot aquesta es prengui abans de menjar les postres dolces. Quant a la beguda, si bevem vi i cava, cal evitar barrejar-ho amb begudes

alcohòliques de més gra- portar a taula uns canelons duació. biològics fets amb pasta de caneló amb pollastre La nova tendència llaminera i vedella bio. d’alimentació sana i natural que s’imposa en una Tot plegat, acompanyat societat que menja mas- d’un vi negre. Per al sesa i malament també es gon, un magnífic cabrit pot aplicar per Nadal. Una ecològic o seitan farcit proposta de menú Bio re- amb ragú de bolets. I per comanaria fer l’aperitiu rematar-ho, unes galetes amb crackers amb olivada de amb torrons ecològics. i amb crema de carxofes Tot això acompanyat de de sottolestelle, olives gre- cava Brut Nature. I res de gues kalamata, fruits secs cafè, molt millor una infui cervesa Pinkus demeter. sió de safrà o d’espècies.

Per al primer plat es poden Tot és començar.

Desembre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

14 Oci EL TEMPS Diumenge 17

Dilluns 18

Màx. 9º Mín. 2º

Màx. 13º Mín. 1º

Dimecres 20

Màx.

Mín.

Dissabte 23

Divendres 22

6º -1º

Màx. 9º Mín. 1º

Diumenge 24

Max. 10º Mín. 5º

Dilluns 25 Màx. 7º Mín. 2º

Màx. 11º Mín. 2º

Dimarts 26

Dimecres 27

Màx. 7º Mín. 1º

Dijous 28

Màx. 5º Mín. 1º

Divendres 29

Màx. 6º Mín. 2º

Dissabte 30

Max. 5º Mín. -1º

diferir, ajornar o suspendre tasques

temps. Qui posposa o procrastina el

passar si no compleixes amb les te-

d’importància deixant-les per a més

que està fent en el fons és una con-

ves obligacions, estaràs més motivat

endavant. Sovint substituint-les per

ducta clarament evasiva.

per fer-les.

altres situacions més irrellevants o

Algunes causes de per que pospo-

Segon, automotivar-nos, regalar-nos

agradables. Quan posposem. Dei-

sem;

petits premis quan acabem una tas-

xem per a després, formem un cercle

-Perquè no t’agrada: si el que as

que que no ens agrada.

viciós, entre ansietat i culpa.

de fer no t’agrada o és avorrida, és

Per últim aplica la regla dels 2 minuts.

e nou setembre i és pos-

Ajornar o postergar una acció ocasio-

probable que l’estiguis procrastinant.

Te’l seu origen en el mètode de ges-

sible que tinguem coses

nalment, no només és habitual, sinó

Busca la manera de fer-la més diver-

tió d’activitats Getting Things Doni,

per enllestir i que hem deixat per a

que fins i tot pot resultar funcional. El

tida o entretinguda.

de David Allen, el llibre en espanyol

després de l’estiu, i que tal vegada ja

problema es presenta quan aquesta

-Per indefinició, perquè no tens clar

ha estat traduït com organitza’t amb

fa temps que els estem deixant per

forma de resposta a un estímul es

què és el que has de fer o no tens clar

eficàcia. Aquesta regla diu que si

més endavant, sense trobar mai el

converteix en una constant.

quina és la millor manera de fer-ho.

estàs planificant una acció que es

moment. Si ets de les persones que

La demora, el retard, la dificultat per

-Per ser massa perfeccionista, per-

pot fer en menys de dos minuts, no

va ajornant indefinidament, estàs

prendre decisions, afecta el rendi-

què vols millorar les coses fins a un

la planifiquis, fes-la. El truc està que

“procrastinan”.

ment. Aquest problema pertorba tant

nivell en el qual ja no és productiu

pots ampliar una mica aquests dos

Anem a conèixer exactament el que

a les persones que procrastinan, com

seguir endavant. Posa’t límits.

minuts a períodes de 5 o 10 minuts.

significa el terme procrastinació.

als del seu entorn. Ja hem dit que és

-Per por al fracàs, perquè creus que

Si aconsegueixes transformar aques-

Aquesta paraula prové del llatí: pro,

una cosa normal patir procrastinació,

no seràs capaç de fer-ho. Reflexiona

ta regla en un hàbit, donaràs sortida a

endavant, i crastinus, referent al futur,

però hi ha persones especialistes a

els motius i defineix el problema. Se-

moltíssimes tasques senzilles.

postergació o posposició. És un tras-

postergar, són aquelles que es com-

gur que ets capaç de fer-ho.

Canvia els teus hàbits i introdueix

torn del comportament que a tots ens

porten així de manera continuada,

La Universitat d’Harvard va realitzar

alguna d’aquestes aplicacions en el

afecta en major o menor mesura en

perquè d’alguna manera creuen que

un informe en què proposava dos

teu dia a dia. T’animo a provar-les

alguna ocasió, i que en termes més

el dia de demà serà més adequat per

consells per evitar procrastinar. Pri-

per saber quina s’adapta millor a les

populars li solem anomenar “mandra”

dur a terme les tasques que tenen

mer, fer una llista de pros i contres

teves necessitats. estic segur que

o deixar per demà el que hauríem de

pendents. Però en realitat la procras-

en la qual avaluem les conseqüèn-

pots deixar de procrastinar i ser més

fer avui. Per tant, la procrastinació és

tinació és un problema de dolenta

cies de deixar coses per fer més en-

productiu.

l’acció o l’hàbit de postergar, dilatar,

regulació i pèssima organització del

davant. Si ets conscient del que pot

Màx. 8º Mín. 1º

Dijous 21

Màx. 10º Mín. -1º

EL RACÓ DEL COACH: “Què vol dir procrastinació?”

Dimarts 19

Diumenge 31

Max. 5º Mín. -1º

Max. 7º Mín. 1º

D

Horòscop

Associació d’Astrologia de Catalunya per Dhanna Astròloga Tot Mataró / AMIC

ÀRIES (21/3 al 20/4) - Cansat de guardar les formes o d’haver de col·laborar en el que no et ve de gust. Cada persona és un món i si tu

Sudokus Com jugar

Nivell fàcil

Pere Bosch / Coach de Vida

Aquest joc consta d’una quadrícula de 9x9 caselles, dividida per regions de 3x3 caselles. A partir dels números donats en algunes de les caselles, s’han de completar tots els buits amb els dígits de l’1 al 9 sense que, en cap cas, es repeteixin en les files, columnes o regions.

Solució:

LA VINYETA Víctor Centelles

vols defensar el teu individualisme, hi tens tot el dret.

TAURE (Del 21/4 al 20/5) - Una atracció fatal et pot fer trontollar els fonaments i no t’agrada que les coses canviïn de lloc tan ràpid.

Dóna’t temps per assimilar-ho però pensa a viure el moment.

BESSONS (21/5 al 21/6) - Aquestes dates et poden fer sentir una mica malenconiós. Sents que per protegir-te millor de tot plegat estaràs millor en solitud. Estàs més selectiu del que és habitual.

CRANC (Del 22/6 al 21/7) - Pots comptar amb l’ajut de la família, especialment pel que fa a les qüestions econòmiques. Passaràs més temps a casa, no solament pel fred, pot ser que per treballar-hi.

LLEÓ (Del 22/7 al 23/8) - Moment d’especial maduració. Tot allò pel que t’has estat preparant, té lloc per aplicar el que has après en els darrers temps. T’alliberes d’idees i prejudicis del passat.

VERGE (Del 24/8 al 23/9) - Si no gestiones bé els pensaments pots caure en la tristor. Aprofita l’experiència per no tornar a caure en el mateix. Si renoves coses del teu voltant, et sentiràs millor.

BALANÇA (Del 24/9 al 23/10) - Normalment navegues còmode en la dualitat però ara vols tenir certeses sobre un assumpte de salut i això t’atabala un xic. També t’amoïna un assumpte laboral poc concret.

ESCORPÍ (Del 24/10 al 22/11) - Vols fer les coses bé i aprofundir en què vols realment i assolir els teus objectius amb una ètica i uns valors renovats. Desitges saber la veritat, començant per tu mateix.

SAGITARI (Del 23/11 al 21/12) - Practiques la prudència. Al teu voltant veus persones que pateixen o que xerren massa i tu no vols complicar les coses. L’observació et proporcionarà un bon aprenentatge.

CAPRICORN (Del 22/12 i el 20/1) - Tot el que té a veure amb la feina pren importància. Se’t valora més professionalment i reps algun premi a la teva tasca. Possibles sorpreses relatives a l’habitatge.

AQUARI (Del 21/1 al 19/2) - Si tens una relació sentimental, podries passar a una etapa de més estabilitat o compromís. Tens plans futurs i t’agradaria comptar amb la companyia de la teva parella.

PEIXOS (Del 20/2al 20/3) - Per poc que puguis voldràs viatjar aquests dies. No cal que sigui lluny però sents la necessitat de veure altres paisatges, renovar percepcions i adquirir coneixements.

VOLS ANUNCIAR-TE a

LA CIUTAT DE LLEIDA? Truca al 630 979 590 o al 626 786 373 i t’informarem

SALUT I BELLESA

SERVEIS

SALUT I BELLESA

SERVEIS

SALUT I BELLESA

SERVEIS

SALUT I BELLESA

SERVEIS

TURISME I OCI

TURISME I OCI

COMERÇ

SALUT I BELLESA

COMERÇ

SALUT I BELLESA

COMERÇ

COMERÇ

GASTRONOMIA

GASTRONOMIA

LA CIUTAT DE LLEIDA Desembre de 2017

La Guia de La Ciutat 15

L’entrevista

Pilar Sanjuan, presidenta de Down Lleida:

“Les persones amb alguna discapacitat trenquen barreres quan se’ls ofereix les mateixes oportunitats que als altres” laboral en el qual els treballadors senten que formen part de l’entitat. El nostre entorn no és fred i distant, sinó que som propers els uns amb els altres, tenim en compte les diferents opinions, ens respecten els uns als altres i ens impliquen en la nostra tasca. Ens sentim molt ben acollits per la societat en general i, en concret, al barri del Secà de Sant Pere de Lleida. En realitat, no cal ni dir-ho, perquè som uns més dintre del barri, el qual sempre ens ha demostrat que és molt inclusiu, alhora que aporten i col·laboren tot el que poden.

Pilar Sanjuan, predidenta de Down Lleida.

Quan va néixer aquesta iniciativa i amb quina màxima?

Vam començar l’abril del 1995, quan un grup de famílies amb fills, llavors molts petits, amb Síndrome de Down buscàvem quelcom diferent al que la ciutat oferia. No estàvem del tot segurs de què faríem a l’iniciar la nostra activitat, però teníem molt clar què no volíem que aquest col·lectiu estigués exclòs de la societat. Pretenem que participin de tota l’activitat possible i, per molt optimistes que fóssim al principi, mai no haguéssim imaginat que arribaríem a les fites que han assolit, i les que assoliran.

Sota la màxima de sensibilitzar i “normalitzar” la societat sobre les persones amb discapacitats, quines són les vies d’actuació prioritàries de Down Lleida per tal de promoure la igualtat d’oportunitats per aquest col·lectiu?

Rebutgem el terme “normalitzar”, el qual s’utilitza massa sovint. Volem que les persones amb síndrome de Down tinguin la vida més semblant possible a la que haguessin portat sense aquest diagnòstic. És així de clar, un objectiu tant fàcil i alhora tant difícil. Intentem que tinguin les mateixes oportunitats que la resta, que se’ls reconegui tant per els seus drets com per els seus deures i que puguin aportar les seves capacitats a la societat. El que busquem és que cada persona engegui el seu propi projecte de vida, fugint d’actuacions genèriques, per tal que cadascú pugui dibuixar el seu projecte de futur tal i com desitgi.

Per altra banda, he de dir que no només atenem al col·lectiu amb síndrome de Down, també als qui tenen altres discapacitats.

En l’apartat de finançament s’hi consideren coberts? O sempre hi cal alguna cosa més?

Vivim de les subvencions públiques de diferents entitats i administracions.

Aquest finançament fa molta por, perquè cada any ens hem de presentar a les diferents convocatòries de subvencions, justificar-les i esperar a que ens arribin.

No és una font de finançament estable i és una preocupació que tenim, tant nosaltres com altres entitats sense ànim de lucre. Les quotes de les famílies cobreixen un 7%, tot i que tenim molt clar que mai ningú deixarà de rebre els nostres serveis per problemes econòmics.

En aquest sentit, considera que la població, les administracions i els propis treballadors estan prou implicats en aquesta tasca de sensibilització i normalització?

A nivell social ens sentim molt recolzats, tant per part de la societat com dels propis treballadors. Aquests últims tenen un valor afegit ja que, com tots els treballadors de l’àmbit social, creuen en la filosofia de l’entitat i en les pròpies persones. Per a nosaltres, que qualsevol persona de l’entitat signi un contracte, que un infant comenci a l’escola o que una família vingui amb un nadó és una gran festa. Tenim un ambient

El passat mes d’abril un pub de Lleida no va permetre l’entrada al local a un grup de joves amb síndrome de Down. Com valora que, a dia d’avui, encara es visquin episodis de discriminació i vulneració de drets de les persones amb discapacitats?

Sobta molt que encara es visquin situacions en les que es vulneri els drets de les persones. No obstant, amb aquest episodi volíem ser coherents amb la nostra filosofia d’optimisme i vam intentar reconvertir aquest episodi amb una oportunitat de difusió i divulgació. Ens dol moltíssim i tant de bo no s’hagués donat mai, però aquest fet va provocar l’empatia de la gent, el recolzament dels mitjans de comunicació i, fins i tot, ens van sorgir noves ofertes de treball i diferents propostes d’activitats.

Creu que la pròpia persona és qui es planteja més dificultats per engegar el seu projecte de vida o és l’entorn el que s’encarrega de posar-hi més impediments?

La discapacitat no està en la persona, sinó en el context. En el cas de la discapacitat física és més fàcil, perquè la solució normalment es troba en actuacions materials. Amb la discapacitat intel·lectual parlem de barreres al coneixement, les quals costa més de visualitzar i de trencar. Estem convençuts que la persona pot superar-se, avançar i desenvoluparse amb els suports necessaris, sense els quals sorgeixen més dificultats. Intentem que la persona sigui la protagonista de la seva vida, que sigui conscient de que té la força de tirar endavant i decidir sobre ella mateixa. Cal treballar amb la societat en general, amb les institucions i les

administracions, per tal que entenguin el que s’anomena “rebot inclusiu”, el qual afirma que allò que es imprescindible per algú, és beneficiós per tothom.

Quina considera que és la principal urgència a corregir dintre la societat?

Cal perdre la por, rebutjar els prejudicis i conèixer les persones amb discapacitats, sigui la que sigui. La realitat és que són les pròpies persones les qui trenquen les barreres quan se’ls dona les mateixes oportunitats que als demés. Considerem que ningú pot decidir que la seva vida val menys que la d’algú altre. En aquest sentit, s’està vulnerant un dels primers drets de les persones amb síndrome de Down, que és el dret a poder néixer.

Aquest es vulnera constantment i la igualtat d’oportunitats també hauria d’aplicarse en aquest cas. Per exemple, als EEUU existeix la llei del consentiment informat, gràcies a la qual les famílies que reben un diagnòstic de síndrome de Down (o de qualsevol altra alteració genètica) per al seu nadó hagin de conèixer alguna associació abans de prendre qualsevol decisió respecte al futur de la criatura. Això es fa perquè coneguin la realitat de primera mà, no només els estereotips ni una idea preconcebuda, per tal que després decideixi amb coneixement. Qui pot decidir que la seva vida no té sentit o que no són ni fan feliços als demés? Això és molt dur i són conscients que això està passant. És important no parlar de discapacitats, sinó de persones amb altres capacitats?

Doncs sí, però amb tota aquesta terminologia de de diversitat funcional hi ha cert enrenou. En alguns col·lectius de discapacitats considerem que canviant aquests termes sembla que se’ns vulgui fer invisibles i remarcar que no ens passa res. Apostem per la igualtat d’oportunitats per tal de manifestar les nostres capacitats, però no ho tenim tant fàcil com els demés. Cal no oblidar que, en realitat, sí tenim més barreres i reptes a superar i quan desvirtuem el nom sembla com que aquestes no hi siguin.

L’important no és canviar-nos el nom, sinó l’actitud de les persones i, en conseqüència, l’entorn d’aquests col·lectius.

Miquel de Santiago