LA CIUTAT DE LLEIDA 57

LA CIUTAT DE LLEIDA

Octubre de 2017 · Número 57 www.laciutat.cat · 630 979 590 | 639 814 758

Tomben la moció que demanava la dimissió de l’alcalde Àngel Ros El CAP Onze de Setembre estrena caixer d’autoservei

L’alcalde Ros fent callar als assistents durant el Ple municipal.

pàg. 5

Pàg. 3

Octubre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

2 Cultura ON ENS POTS TROBAR? Ajuntament de Lleida, Alexandre Galindo, ASAJA, Auditori Municipal Enric Granados, Balon Bar, Bar Badia, Bar Ducal, Bar Dynamic, Bar El Lago, Bar Europa, Bar Jesus, Bar Kroxan, Bar La Tapeta, Bar Llobregat, Bar Mac’s, Bar Nelson, Bar Nou Teide, Bar Teyma, Bar Tofol, Biblioteca, Cafè dels Artistes, Cafè Paris, Café Shop Jamaica, Cafeteria Biccoto, Café & Te, Cafeteria El Gust, Cafeteria El Nou Raconet, Cafeteria Fama, Cafeteria Guay, Cafeteria Iberics, Cafeteria La Xicra, Cafeteria L’estació, Cafeteria Mercadona Capppont, Cafeteria Nyam Nyam, Cafeteria Paris, Cafeteria Snoopy, Cafeteria Tq, Cafeteria Vegas, Cafeteria Xusco, Caixaforum Lleida, Cal Quico, Cambra de Comerç de Lleida, Casa Verit, Celler del Roser, Centre De Salut, Cexes, Churreria Moreno, Classic, Clínica Nostra Senyora dels Socors, Clínica Ponent, Coell, Consell Comarcal del Segrià, Conservatori Municipal de Música, Daicar Mobel, Destapa’t, Delegació Territorial del Govern de la Generalitat, Delilleida, Diputació de Lleida, Edifici Agora, Edifici Euroforum, Edifici Mercolleida, El Bodegon, El Celler de la Rambla, El Celler de la Roser, El Cisne, El Galeó, El Racó, El Racó del Formatge, El Tiberi de la Roser, En Boca, Enfants, Entreplat, Escart, Espai Funàtic, Espan’s, Estel Pasteleria, Euroreclams, Farmàcia Baquero, Fecom, Federació Hosteleria, Finques 7 Portes, Fira De Lleida (Bar), Fleca, Font de Nastasi, Forn del Carme, Forn Nou, Forn Sant Ruf, Fruites Benavall, Garnier, Gastrobar, General d’estudis, Gimnàs Ekke, Globalleida, Granja Sant Antoni, Guàrdia Urbana, Holding, Hospital Arnau de Vilanova, Hospital Montserrat, Il Duomo, Illa dels Pirates, Iltrida Viatges (Corregidor Escofet), Iltrida Viatges (Doctora Castells), Iltrida Viatges (Sant Antoni), Impremta, ITV, Jamaica, Kamba, Kerite Punt Ecològic, Komo, Kroxam, La Bodegueta, La Botigueta de la Carme, La Cafetera Roja, La Casa del Vermouth, La Casa dels Perfums, La Galeria, La Llar de Fusta, La Sibil·La, La Tassa, L’àrea, L’escala, L’esglaó, L’esmolet, L’estació Cafeteria, L’Illa dels Pirates, Living, L’Oceller, L’Espiga d’or, Lo Marraco, Louisiana, Macro, Mamba, Matratzem, Mercat de Balàfia, Mercat de Fleming, Mister Garrison, Musical, Napolitana, Natural Blend, Oficina d’Atenció al Ciutadà, OMAC, Papaxoc, Pastisseria Capell, Pastisseria Monrebé, Pastisseria Prats, Pastisseria Torres, Pastisseria Turó, Patronat Internacional de Turisme, Peluquería Cristal, Perruqueria D-Zeen, Pio Pollo, Pollastres a l’Ast, Postius, Punto Estrella Dalmau, Punto Estrella Lamolla, Punto Estrella Les Basses, Regals Europa, Regidoria D’esports, Restaurant Julian, Serveis Immobiliaris Todi, Seu CCOO, Seu CiU, Seu ERC, Seu ICV, Seu PP, Seu PSC, Seu UGT, Seu Vella, Sugar (Blondel), Sol Nou, Sugar (Catalunya), Teatre Municipal de L’escorxador, The Bakey Shop, Txema, Universitat (Rectorat), Vermut i Tapes, Yodima i Zhen.

També ens pots trobar a tots els CAP de la ciutat, a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Farmàcies i a la majoria administracions de Loteria de la ciutat.

LA CIUTAT DE LLEIDA

EDITA:

DISSENY I MAQUETACIÓ

CASGUAMEDIA S.L.

DIPÒSIT LEGAL:

CASGUAMEDIA S.L.

L-1175-2014

IMPRIMEIX:

INDUGRAF OFFSET S.A.

DISTRIBUCIÓ: DICO LLEIDA

DICO SL - Poligon Industrial Camí dels Frares, Parc 69, Nau 9 · Lleida Telèfon: 630 979 590 / 639 814 758 e-mail: info@laciutatdelleida.com / publicitat@laciutatdelleida.com web: www.laciutat.cat Segueix-nos a Facebook i Twitter: www.facebook.com/laciutatdelleida - @laciutatlleida Visita la nostra pàgina web: www.laciutat.cat Amb la col·laboració de:

Publicació controlada per

El Museu de Lleida cedeix una desena d’objectes a dues exposicions temporals Col·labora així amb una mostra del Museo Arqueológico Nacional, i en una altra d’època romana que es pot veure a Isona i que posteriorment arribarà a Guissona El Museu de Lleida participa, a través del préstec temporal de deu objectes, en dues exposicions.

Per una banda, ha cedit a la mostra ‘El poder del pasado. 150 años de arqueologia en España’ del Museo Arqueológico Nacional (MAN) l’encenser procedent de la basílica del Bovalar (Seròs), un objecte visigot de bronze únic en tota la península ibèrica. D’altra banda, el museu lleidatà també col·labora amb la cessió de nou objectes d’època romana amb l’exposició ‘Otium, negotium, bellum.

Els ponentins en l’època de Trajà’, organitzada pel Museu de la Conca Dellà, el Museu de Guissona i el Museu de Lleida. Aquesta mostra romandrà fins al 28 de novembre a l’Ajuntament d’Isona (Pallars Jussà), i de l’1 al 31 de desembre es podrà veure a la Biblioteca de Guissona (Segarra).

sortia l’encens. És una peça de luxe, importada directament de l’Egipte copte, que denota el gust i el poder adquisitiu del propietari de la basílica del Bovalar. Estem davant d’una peça excepcional, única en tota la península ibèrica.

Detall de l’encenser procedent de la basílica del Bovalar de Seròs, que el Museu de Lleida ha cedit al Museo Arqueológico Nacional.

El Museu de Lleida ha cedit al Museo Arqueológico Nacional (MAN) l’encenser procedent de la basílica del Bovalar (Seròs), un objecte visigot de bronze, exposat habitualment a les sales del museu lleidatà. Es tracta d’una peça amb cos cilíndric i amb les parets llises, emmarcades per dues vores que

es projecten a la base i a la boca. El suporten tres peus reblonats a la base en forma de trifoli que acaben en forma de potes i urpes de felí. La coberta té forma hemisfèrica i es remata amb una flor coronada per una pinya i un colom. La zona hemisfèrica mostra tres cercles amb l’anagrama de Crist inscrit, per on hi

L’exposició del MAN, comissariada pel catedràtic de Prehistòria de la Universitat Complutense de Madrid, Gonzalo Ruiz Zapatero, celebra el procés de construcció de l’arqueologia espanyola coincidint amb el 150 aniversari del Museo Arqueológico Nacional, però també del naixement de la xarxa de museus arqueològics estatals.

Ho fa a través de la selecció de 150 objectes de gran valor arqueològic, històric i artístic provinents de 68 museus de tot el territori.

Set empreses presenten ofertes per executar les obres del nou Museu d’Art de Lleida El pressupost del projecte és de 4,8 MEUR i el seu finançament està garantit gràcies a l’aportació municipal i d’altres administracions El concurs per la licitació de les obres d’adequació de l’edifici de l’antiga Audiència de la rambla Ferran com a seu del nou Museu d’Art de Lleida (nova denominació del Museu Morera) ha rebut un total de set ofertes per part d’empreses interessades en fer-se càrrec de l’execució de les obres, que compten amb un pressupost previst de 4,8 milions d’euros (IVA inclòs). El termini per presentar les proposicions ja ha acabat i ara la mesa de contractació iniciarà el procés per tal d’adjudicar l’obra i poder iniciar-la properament. El finançament del projecte està garantit gràcies a la inversió municipal així com a les aportacions del Ministeri de Cultura, la Generalitat, la Diputació de Lleida i els ajuts europeus del Fons FEDER. El termini previst d’execució per adequar l’edifici de l’antiga Audièn-

Façana de l’edifici de l’antiga Audiència de Lleida, on està prevista la ubicació del Museu Morera.

cia per tal que pugui acollir la nova pinacoteca és d’uns 25 mesos.

El projecte del nou Museu d’Art de Lleida ha estat elaborat pel director del museu, Jesús Navarro, i l’arquitecte municipal, Jaume Terès, i ha comptat amb l’assessorament museogràfic de l’empresa Croquis -guanyadora del concurs convocat per l’encàrrec d’aquest tre-

ball-.

Vella.

La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l’edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d’una nova singularitat el museu. Aquesta intervenció configurarà un nou equilibri entre l’edifici i la ciutat, tant en relació a la rambla Ferran com a la interacció visual amb la Seu

El projecte també planteja una museografia flexible, modular, neutra i accessible com a elements identificadors del nou equipament museístic. Totes les sales d’exposicions previstes (plantes primera, segona i tercera) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent.

Octubre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

Societat 3

El CAP Onze de Setembre de Lleida esdevé el primer de la demarcació que disposa d’un caixer d’autoservei Els usuaris del CAP podran fer-hi algunes gestions relacionades amb l’atenció que reben al centre de la capital del Segrià El Centre d’Atenció Primària Onze de Setembre de Lleida s’ha convertit en el primer de la demarcació que disposa d’un caixer d’autoservei a través del qual els usuaris poden realitzar algunes de les gestions relacionades amb l’atenció que reben al CAP. En una primera fase, a través del caixer els pacients poden diferents operacions com ara demanar cita prèvia per al seu professional de medicina de família, infermeria, pediatria, odontologia o treball social; consultar les visites programades, i imprimir una còpia del pla de medicació o els comunicats d’incapacitat temporal (IT). Progres-

El saló, conjuntament amb Innocamping, oferirà fins a 35 activitats paral·leles

Imatge d’arxiu de l’edició del 2015 de la fira Municipàlia.

Una usuària fent servir el caixer d’autoservei del CAP Onze de setembre de Lleida.

sivament, s’hi aniran incorporant altres funcionalitats, com ara la informació dels professionals que treballen al CAP, una guia de serveis o la

realització d’enquestes de satisfacció. La identificació dels pacients es pot fer, tant a través de la targeta sanitària individual (TSI) com del teclat del

mateix caixer. La voluntat de Salut és anar implantant progressivament caixers d’autoservei a diversos centres del territori de Lleida.

L’oficina de Turisme de Lleida rep 24.350 visitants en els primers vuit mesos de l’any La ciutat obté entre gener i agost una ocupació hotelera mitjana del 66%, situant el Parador del Roser com a nou pol d’atracció i dinamització

Una usurària de l’oficina de Turisme de Lleida.

L’Oficina de Turisme de Lleida ha rebut en els primers vuit mesos de l’any 24.350 visitants, 12.600 dels quals l’han visitat durant els mesos d’estiu, un 8% més que l’any anterior. Els equipaments culturals i patrimonials de la

La 19a edició de Municipalia creix en superfície i expositors i consolida la internacionalització

capital del Segrià han obtingut també xifres força positives, encapçalats pel Turó de la Seu Vella, amb 60.147 visitants, un 5,43% més que l’any anterior. Rafel Peris, tinent d’alcalde de la Paeria, ha destacat que la ciutat ha

tingut una ocupació hotelera d’un 66% de mitjana, constatant el Parador de Lleida com a nou pol d’atracció i dinamització. La nova gestió municipal del Palau de Congressos i Teatre de la Llotja “ha suposat la revitalització d’aquest equipament com a generador de turisme de negocis”, segons el tinent d’alcalde, ja que des del mes de març fins ara s’hi han realitzat 64 actes.

Peris també ha posat de relleu que “l’efecte Parador ha tingut incidència en les

visites que rep l’oficina de Turisme de Lleida”, ja que “els turistes que s’hi allotgen busquen noves experiències i, sobretot, conèixer tot el patrimoni cultural i patrimonial que té la ciutat de Lleida, així com descobrir el nostre pulmó verd, l’Horta de Lleida”. El responsable municipal ha explicat que “Lleida es reivindica com a destinació turística de primer ordre on es conjuguen el turisme històric, urbà i de proximitat amb la creixen excel·lència en enogastronomia”.

La 19 edició del Saló internacional d’equipaments i serveis municipals Muncipalia i la 3a edició d’Innocamping, certàmens que se celebraran de forma paral·lela del 24 al 26 d’octubre a Fira de Lleida, comptaran amb la presència de 334 expositors, un 6% més que al 2015.

La superfície expositiva també s’incrementa, en aquest cas un 10%, arribant als 23.300 metres quadrats bruts, amb la instal·lació d’una carpa de 1.200 metres quadrats a l’exterior del pavelló de Vidre per augmentar l’espai

cobert. Muncipalia i Innocamping també segueixen consolidant la seva internacionalització i enguany destaca una important presència de Sud Amèrica i Àfrica.

El doble esdeveniment firal bianual oferirà 35 activitats paral·leles, entre jornades professionals, jornades tècniques, reunions professionals, assemblees sectorials, conferències i presentacions d’empresa.

La inauguració d’ambdós salons tindrà lloc el dimarts 24 d’octubre i anirà a càrrec del director general de Turisme, Octavi Bono.

Octubre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

4 Societat Lleida acull l’exposició sobre l’evolució del sanejament a Catalunya, amb 100 depuradores actives

Els Museus de Lleida i Guissona presenten un armari de farmàcia del segle XVII

Actualment hi ha 100 depuradores en servei a les comarques de Lleida

L’equipament segarrenc conservava dues taules policromades, que en ser restaurades es va veure que s’assimilaven a les d’un armari de farmàcia del Museu de Solsona

Imatge d’alguns dels panells de l’exposició.

Des passat dia 6 i fins el dia 30 d’octubre es podrà visitar a la Biblioteca Pública de Lleida l’exposició 500 depuradores. El Pla de sanejament de Catalunya, un model pioner, una mostra que analitza l’evolució del nostre país a partir de l’entrada en servei dels diversos sistemes de sanejament i quins són els reptes futurs.

El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, el director dels serveis territorials del Departanment de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i la directora de la Biblioteca Pú-

blica de Lleida, Antònia Capdevila, han visitat la mostra, que ja ha passat per Barcelona, Girona, Tarragona i Tortosa.

Actualment hi ha 100 depuradores en servei a les comarques de Lleida, amb el sanejament garantit als grans nuclis de població. Això ha permès que les comarques de la Segarra, les Garrigues, l’Urgell, els dos Pallars, el Solsonès, l’Alta Ribagorça, la Noguera, el Segrià, l’Aran i el Pla d’Urgell garanteixin de manera global el sanejament a prop del 74% de la població.

El rector de la Universitat de Lleida, nou president de la CRUE Substitueix Segundo Píriz, de la Universidad de Extremadura

El Museu de Lleida i el Museu de Guissona han presentat dues taules policromades amb la representació de Sant Cosme i Sant Damià, que han resultat ser les portes d’un armari de farmàcia del segle XVII. Les dues taules formen part del conjunt d’objectes que el Museu de Guissona Eduard Camps Cava va dipositar l’abril del 2016 al Museu de Lleida per ser restaurats. Durant els treballs, es va comprovar que al Museu de Solsona es conserva un armari amb unes portes amb la mateixa representació que les dues taules de Guissona. Un cop confirmat el paral·lelisme i donat que les portes dels dos museus semblen obra de del mateix autor, es va decidir realitzar un armari de nova factura –del qual es va encarregar l’Institut Castell dels Templers de Lleida-, seguint el model

Imatge de l’armari de farmàcia amb imatges de Sant Cosme i Sant Damià del segle XVII.

que es conserva al museu solsoní i integrant-hi les dues taules per tal de recrear l’armari de farmàcia original. Els veïns de Guissona podran gaudir de l’armari, amb les dues taules restaurades, coincidint amb la celebració de les Jornades europees del Patrimoni.

Les dues taules policromades que conservava

el Museu de Guissona Eduard Camps Cava presentaven un estat de conservació deficient. Les tasques de restauració , coordinades pel Museu de Lleida i a càrrec de la restauradora Inma Bové, han consistit en una neteja per eliminar la pols acumulada, una desinsectació, la consolidació de la fusta, una neteja de la superfície pictòrica i

una reintegració cromàtica, amb un criteri de mínima intervenció, segons ha explicat Bové. Les taules només han conservat la policromia per una sola cara; l’altra, dividida en tres compartiments, estava pintada amb motius florals però aquests no s’han conservat suficientment per poder distingir quin tipus de flor s’hi representaven.

La UdL, en un projecte per enfortir el castanyer com a espècie productiva L’ETSEA se centra en les malalties que afecten a aquests arbres de Productes Agroslivestres de Galícia; el Centre de Serveis i Promoció Forestal de Castella-Lleó; la societat cooperativa andalusa ‘Castañas Valle del Genal’; l’Agrupació de Cooperatives de la Vall del Jerte i l’Associació de productors de castanya de Villuercas.

Confederació de Rectors de les Universitats Espanyoles. Foto: CRUE.

El rector de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernández, és el nou president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Així ho ha decidit l’assemblea general d’aquest organisme que representa la pràctica totalitat de campus públics i privats espanyols.

Ho ha fet per 62 vots a favor, tres en blanc i dos de nuls. Roberto Fernández ocuparà el càrrec durant els dos propers anys, en substitució del rector de la Universitat d’Extremadura, Segundo

Píriz.

El rector de la UdL, que fins ara ocupava la vicepresidència primera de la CRUE, completa el seu equip amb els rectors de la UNED, Alejandro Tiana, i la Universitat Pontifícia de Comillas, Julio Luis Martínez. Roberto Fernández ha destacat que la seua prioritat és “dialogar amb totes les institucions sobre els problemes que té el sistema universitari a nivell de finançament, professorat i recerca per intentar que hi hagi un pacte d’Estat”.

Diversos castanyers, en una imatge de recurs.

La Universitat de Lleida (UdL) participa en un projecte estatal que té com a objectiu enfortir el castanyer com a espècie productiva. Ho fa a través de la iniciativa ‘Saluscastenea’, subvencionada pel Ministeri d’Agricultura. El principal problema que tractarà el grup operatiu és la regressió del castanyer provocada per la manca de control en l’expansió de malalties com la tinta o el

xancre. Aquestes amenaces, a més, s’estan agreujant per noves agressions biòtiques, com la vespeta, o abiòtiques, com la sequera, i afavorides per l’actual estructura productiva. Els investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) s’encarregaran, precisament, de desenvolupar i transferir tecnologia per a prevenir i reduir els danys causats

per malalties al castanyer.

L’IRTA treballarà amb els castanyers del Montseny, on farà una selecció dels arbres més adequats per a la producció de fruit i de fusta.

A banda de la UdL també hi prenen part l’IRTA, la Confederació d’Organitzacions de Sivicultors d’Espanya (COSE); l’Associació de Productors i Exportadors

El projecte té en consideració l’hàbitat actual, però també la seva potencial evolució segons les previsions climàtiques dels propers anys, de manera que les solucions proposades permetin la persistència dels boscos de castanyer en el futur. A banda de les vessants explicades, el grup n’inclou altres com ara millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses.

El grup operatiu Saluscastenea és un dels 45 aprovats pel MAPAMA d’entre un total de 311 sol·licituds.

Octubre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

Política 5

La Comissió de l’Horta aprova la proposta del Comú de Lleida perquè els noms de carrers reconeguin la pagesia

ERC exigeix a Ros la difusió de les bonificacions a la taxa de la brossa per l’ús habitual de les deixalleries

Les propostes de noves nomenclatures aniran dirigides a nous carrers i per als que hi guarden relació amb entitats o personalitats franquistes

Afirmen que molts ciutadans desconeixen la bonificació a la qual opten si s’acredita l’ús de la deixalleria per a determinats residus i la sostenibilitat per tal d’iniciar “una campanya de difusió d’aquestes bonificacions, ja sigui mitjançant l’elaboració d’un fulletó que s’entregui a les persones usuàries de les diferents deixalleries, com també a través de Lleida TV, la revista Paeria i els altres mitjans locals d’informació”.

MiQUEL De Santiago.

Aquest dimarts 17 d’octubre al matí s’ha aprovat el reconeixement de carrers, camins, avingudes o places de Lleida amb noms vinculats a la pagesia de l’Horta. Des de l’agrupació d’electors del Comú de Lleida consideren que posar el nom d’un pagès a un carrer “suposa conscienciar a la ciutadania dels nostres orígens pagesos” i que la pagesia “sempre ha sigut impulsora de l’economia lleidatana”. A més, expliquen que es pretén desmuntar un tòpic a favor d’un sector, diuen, “clau en la història i tradició de la ciutat de Lleida”.

Segons ha explicat Sergi Talamonte a La Ciutat de Lleida, les propostes de noves nomenclatures es plantejaran per a nous carrers i per als que hi guarden relació amb entitats o personalitats franquistes.

En aquesta línia, el porta-

Sergi Talamonte, en una imatge d’arxiu.

Josep Maria Baiget, en una imatge d’arxiu.

veu també ha reivindicat que “tot i la importància que té aquest sector a la ciutat, només tenim la Plaça dels Pagesos. No hi ha cap altre nom de pagès o pagesa al nomenclàtor”. En aquest sentit, Talamonte conclou que aquesta proposta es traslladarà a la comissió de carrers, i s’emplaçarà als grups a presentar propostes de noms de entitats o personalitats relaciona-

MiQUEL De Santiago.

des amb la pagesia.

Durant la comissió de l’Horta, la representant del Comú a la Comissió de l’horta, Marina Pifarré, també ha volgut manifestat “el rebuig a la violència que la ciutadania, i també els veïns de l’horta, va patir el passat 1 d’octubre, amb una actuació policial que no va ser proporcional, ni congruent ni oportuna”.

El grup municipal d’ERCAvancem ha presentat una Proposta de Resolució en la qual reclama a l’equip de Govern de la Paeria que difongui les bonificacions existents a les ordenances fiscals.

Aquestes beneficien a la ciutadania amb un descompte de deu euros en la taxa de la brossa, si es demostra l’ús de la deixalleria per determinats re-

sidus.

El portaveu republicà, Josep Maria Baiget, explica que aquestes bonificacions són desconegudes per la majoria de la ciutadania i n’exigeix a Ros la seva difusió. El regidor declara que han enregistrat una proposta que debatran en la propera Comissió informativa de polítiques de la gestió i promoció de la ciutat

Segons Baiget, aquest tipus de bonificacions tenen un impacte positiu en l’economia dels usuaris de les deixalleries i serveixen per fomentar el reciclatge. En aquesta línia, el portaveu considera que deu euros de descompte en la taxa de la brossa és una xifra prou important com per motivar a la gent a usar amb més freqüència les deixalleries. Finalment, Baiget remarca que aquestes deduccions també redueix “l’abocament de runa, electrodomèstics i altres materials”.

Cs i PP permeten Ros tombar la moció en què la resta de l’oposició demanava que dimitís pel seu paper l’1-O PSC, Ciutadans i els populars s’alien per evitar que la Paeria condemni la violència dels cossos policials espanyols durant el Referèndum

Ciutadans mostren al Ple cartells amb fotografies de les càrregues .

El Ple de la Paeria celebrat aquest 6 d’octubre

ha tombat la moció presentada per PDeCAT,

ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida en què es demanava la dimissió de l’alcalde Àngel Ros per la seva “actitud” i les seves primeres declaracions públiques en què “justificava l’ús de la violència de l’Estat a la ciutat de Lleida” durant l’1-O. La moció, d’onze punts, ha

rebut els vots en contra de l’equip de govern del PSC, juntament amb Cs i PP. Un dels punts demanava una “condemna amb rotunditat de la violència practicada per part del govern espanyol i dels seus cossos i comandaments policials, que va causar 111 ferits a la regió sani-

tària de Lleida”. També s’ha rebutjat, així, que la Paeria emprengui accions judicials contra els membres i comandaments de les policies espanyoles que van prendre part en els “actes violents” del Referèndum i que es declarin persones non grates alguns representants

polítics del govern espanyol com ara la subdelegada a Lleida, Inma Manso.

El ple ha comptat amb una nombrosa presència de ciutadans que irrompien contínuament les intervencions amb crítiques o aplaudiments fruit de les intervencions de tots els partits.

Octubre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

6 Societat L’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana de Lleida es traslladarà al gener al nou local de la rambla Ferran

Es constitueix el jurat que haurà d’escollir els projectes per reformar les places de l’Auditori i la Panera de Lleida

Les noves instal·lacions disposaran de 14 punts d’atenció, una sala d’espera per a 56 persones i millores tecnològiques, amb una inversió total de 350.000 euros

Les dues propostes que resultin les guanyadores del concurs d’idees convocat per la Paeria es donaran a conèixer a la tardor

Imatge de les obres de la nova seu de l’OMAC de Lleida.

L’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) de l’Ajuntament de Lleida es traslladarà el pròxim mes de gener de la seva seu actual a l’edifici Pal·las a una de nova de 300 metres quadrats, situada en el local del número 32 de la rambla Ferran. Els tinents d’alcalde Félix Larrosa i Joan Gómez han visitat les obres per adequar la planta baixa on hi haurà 14 taules d’atenció i part del soterrani d’aquest

edifici perquè pugui acollir la nova seu de l’OMAC. Larrosa ha destacat que el trasllat d’aquest servei “permetrà donar una millor atenció a la ciutadania, per la seva cèntrica ubicació, vinculada al projecte per potenciar la rambla Ferran”, i “perquè es duplica l’espai disponible al Pal·las”, amb una inversió total, entre l’obra, el mobiliari i les instal·lacions d’uns 350.000 euros.

El concurs d’idees per a la reforma de la plaça de l’Auditori i la plaça de la Panera de Lleida ha donat un pas endavant amb la constitució del jurat que triarà els projectes definitius i l’inici de la valoració de les propostes de reforma rebudes. N’hi havia un total de 45, provinents de tot Catalunya i també de la resta de l’Estat, 25 per al projecte de l’Auditori i 20 per al de la Panera.

El jurat del concurs d’idees per a la reforma de les places de la Panera i de l’Auditori de Lleida.

Aquest 9 d’octubre, el jurat ha seleccionat ja cinc propostes, les millors per a cada un dels projectes, i demanarà als equips arquitectònics responsables que les desenvolupin, abans de fer la tria final de la proposta guanyadora, que es donarà a conèixer aquesta mateixa tardor. La previsió de l’Ajuntament de Lleida és completar tot el procés d’elecció de l’equip arquitectònic i redacció del

projecte en els propers mesos, perquè les dues obres puguin licitar-se i iniciar-se.

El tinent d’alcalde i regidor de Promoció i Gestió de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha remarcat la satisfacció pel nivell dels projectes presentats i pel seu “atreviment”, que “ha de permetre resoldre urbanísticament dos es-

pais que havien quedat pendents”. La presidenta del jurat, la catedràtica d’Urbanisme de la UPC, Maria Rubert de Ventós, ha destacat que els projectes tenen el repte de garantir que les places siguin espais de convivència i fer-hi encaixar els diferents usos, amb espais oberts on el verd hi té molt protagonisme.

El concurs d’idees for-

ma part de la iniciativa dels Espais Singulars, un projecte que impulsa l’Ajuntament de Lleida, a través de la Fundació del Paisatge, i amb la col·laboració de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb l’objectiu d’aconseguir espais públics vius i útils a la ciutadania i augmentar la qualitat de vida dels lleidatans.

SERVEIS

Irai Mobles t’assessora per crear la teva llar Fa dos anys, un grup d’interioristes amb llarg recorregut i dilatada experiència en el món de la decoració i l’interiorisme van decidir iniciar un projecte en comú. Fruit d’aquesta associació va néixer Irai Mobles, basat en la intenció de crear llars i adaptar-les a les necessitats reals de les persones.

Visitem el seu local, situat a la Rambla d’Aragó 7, al centre de Lleida, una zona àmplia on la varietat d’estils en el mobiliari es fa palès des de la mateixa entrada. Allí parlem amb Òscar Iranzo, perquè ens doni a conèixer més coses sobre la seva filosofia de negoci. Varen obrir dos anys enrere, tot i que són gent amb moltíssims més anys a l’esquena dedicant-se a l’interiorisme i a la decoració. Hi estan posats amb el tema del mobiliari, interiorisme, decoració, moble juvenil, menjador, dormitoris, tota la zona descans, amb sofàs, matalassos i demés.

El seu punt fort esdevé la varietat de productes i serveis que ofereixen, però hi posa més insistència en el mobiliari. Des d’Irai Mobles ofereixen també un

servei personal d’interiorisme per els seus clients, per tal de saber quines són les seves necessitats i adaptarse al que busquen, al que més els hi convé. Disposen, per exemple, de mobles de tendència modernista, de games de mobiliari rústic, colonial i altres.

Tot i que formen un equip d’interioristes, disposen d’equips de muntadors, electricistes, fusteria, pintura i demés per tal d’oferir un servei complet. Qualsevol persona pot adquirir un moble aquí i disposarà de tots aquests serveis per tal de satisfer qualsevol necessitat o requeriment que tingui. Òscar Iranzo ens explica que la seva intenció principal és aportar totes les solucions de cara a moblar la casa, l’oficina o qualsevol establiment.

un mobiliari amb tons més clars, com el roure, amb combinacions lluminoses. També té molta tendència tota la gama de lacats, com ara blancs, color pedra o arena.

A Irai Mobles la prioritat és crear una llar. No només es tracta d’oferir un moble concret, sinó de buscar les necessitats del client, escoltar els seus gustos i adaptar-se a ell al màxim per tal que estigui totalment satisfet. Trobareu aquest gran equip de professionals en el seu local situat a la Rambla d’Aragó número 7 de Lleida, a través del seu web, on s’hi troba una àmplia oferta de catàlegs, o al telèfon 973 107 563. MIQUEL DE SANTIAGO.

La moda és sempre canviant, condicionada per l’època i les diferents tendències que naixen o retornen.

Per aquest fet, a Irai Mobles estan en constant actualització, preparats per tal adaptar-se a les noves i velles tendències, per tal d’oferir una àmplia varietat de dissenys. Avui dia, la majoria de gent tendeix a escollir

Rambla d’Aragó 7, Lleida.

Tel. 973 107 563.

-

www.iraimobles.com

Octubre de 2017

LA CIUTAT DE LLEIDA

Societat 7

Territori i Sostenibilitat invertirà 6 MEUR en la compra d’un tercer tren per a la línia Lleida - la Pobla de Segur La tercera unitat donarà cobertura a l’increment de la demanda, que ha crescut ha crescut un 200% els primers sis mesos de 2017

Un centenar de fructicultors reclamen solucions a la crisi de preus durant la fira de Sant Miquel Han utilitzat una quarantena de tractors per donar visibilitat a la crisi de preus del sector de la fruita dolça

material. El termini de lliurament del nou tren és de 21 mesos.

Imatge d’un dels trens que dóna actualment servei a la línia de la Pobla.

El Departament de Territori i Sostenibilitat invertirà a l’entorn de 6 milions d’euros en la compra d’un nou tren per a la línia Lleida – la Pobla de Segur, que serà igual als dos que circulen per aquest servei operat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). El consell d’administració

d’FGC ha aprovat la compra de la nova unitat que donarà cobertura a l’increment de demanda experimentat per la línia, que ha crescut un 200% els primers sis mesos de 2017. Entre gener i juny ha transportat 91.969 usuaris, 61.329 més que el mateix període de l’any anterior.

La nova unitat permetrà FGC disposar de material de reserva i/o reforç no només per l’augment d’usuaris sinó també per fer front a futures eventualitats derivades de les revisions de cicle mitjà i llarg dels dos trens que ara donen servei a la línia, que obligaran a immobilitzacions més llagues del

Un seminari a Lleida per formar bombers per buscar desapareguts amb gossos Se centra en una tècnica de rastreig a través d’una olor de referència que té el seu origen als Estats Units

Dos bombers amb un gos durant el seminari a Lleida.

Lleida ha acollit aquest segon cap de setmana d’octubre un seminari internacional que ha format 35 bombers i altres membres de grups de rescat professionals per buscar desapareguts amb gossos. En concret, s’ha centrat en una tècnica de rastreig a través d’una olor de referència, el ‘Mantrailing, una modalitat de recerca que té el seu origen als Estats Units.

L’objectiu és guanyar ca-

pacitat per seguir el rastre de la persona perduda en entorns sobretot urbans i amb asfalt.

El seminari l’ha organitzat per segon any consecutiu el Grup Caní de Recerca (GCR) dels Bombers de la Generalitat i ha combinat jornades teòriques i pràctiques per entrenar en escenaris reals, entre el Parc de Bombers i diferents punts de Lleida. Ha comptat amb la presència

de Chris Boyd, sergent retirada de la Policia de Madison, a Wisconsin (Estats Units), instructora de l’INBTI (InterNational Bloodhound Training Institute) i persona amb moltíssima experiència en el món del rescat amb gossos. Hi han assistit 35 bombers i membres d’altres grups de rescat professionals, provinents de llocs com les Illes Canàries, Astúries, Mallorca, Saragossa, Alacant, Madrid, Toledo o Andorra, entre d’altres.

Els Bombers de la Generalitat són pioners a l’estat espanyol en la utilització de gossos de ‘mantrailing’. Actualment el GCR dels Bombers de la Generalitat compta amb la Inde, una Bloodhound de 4 anys, que ha estat certificada dues vegades per l’INBTI com a gossa operativa junt amb el seu guia.

Amb una longitud aproximada de 50 metres, els trens de la línia Lleida – la Pobla tenen una capacitat màxima de 201 viatgers cadascun (104 dels quals asseguts). El disseny interior és obert i diàfan, gràcies a les grans dimensions de les finestres, i inclou equipaments i serveis essencials per garantir la comoditat i el confort dels usuaris. Així, compta amb sistemes de climatització i d’informació al viatger amb equips de megafonia i intèrfons, a més d’endolls a l’interior per carregar qualsevol aparell electrònic.

Els trens estan adaptats a persones amb mobilitat reduïda i disposen d’espais per col·locar cotxets de nadons, bicicletes i cadires de rodes.

Els representants d’Unió de Pagesos durant la protesta.

Un centenar de productors de fruita dolça amb una quarantena de tractors s’han concentrat coincidint amb la primera jornada de la 63a Fira de Sant Miquel i el 32è saló Eurofruit, per exigir a les administracions estatal i catalana mesures “eficaces” per fer front a la “greu” crisi de preus que arrossega el sector de la fruita dolça des els darrers anys. Els pagesos han aparcat els tractors a l’entrada principal del recinte de Fira de Lleida al matí, i s’hi han estat fins a la inauguració

per part de la Ministra d’Agricultura, Isabel Garcia Tejerina. Els participants han decidit mantenir la convocatòria del matí ja que inicialment la inauguració estava prevista per a les dotze del migdia, però finalment s’ha traslladat a les sis de la tarda. La mobilització ha comptat amb la participació de representants d’Unió de Pagesos, Asaja i de la Plataforma en defensa del sector de la fruita, mentre des de JARC-COAG també els han traslladat el seu suport.

SolGlass 973 26 77 00 620 42 70 12 C/ TON SIRERA, 2 - 25002 LLEIDA

CAMBIAMOS TUS VENTANAS EN 1 DIA Y SIN OBRA AHORRE HASTA UN

40%

EN SU FACTURA DE GAS Y ELECTRICIDAD

GRAN PLAN RENOVE ¡¡ APROVECHATE !!

100 %

Financiación

GRATIS

PRESUPUESTO SIN COMPROMISO

SIN intereses / SIN gastos

SolGlass C/ TON SIRERA, 2 - 25002 LLEIDA

973 26 77 00 620 42 70 12 www.solglass.es ventas@solglass.es

L’entrevista

Mercè Batlle, presidenta Associació i Fundació AREMI: “Cal oferir un servei que s’adapti a cada persona i no a l’inrevés, però fan falta recursos”

Mercè Batlle és presidenta de l’Associació i Fundació AREMI. Foto: M.S

Quan es va iniciar l’activitat de l’associació i com treballen?

La nostra associació es va crear fa 41 anys per un grup de pares preocupats per el futur dels seus fills. L’any 1976 es va crear l’escola i a partir d’allí hem anat creixent, creant nous serveis a mesura de les necessitats de les famílies amb persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats.

Podria parlar-me d’alguns dels serveis que ofereixen a dia d’avui?

Vam començar fent l’escola per a nens i nenes, però quan van créixer el servei que precisaven era un altre. Per aquesta raó vam crear el centre ocupacional, que és on hi van els adults, on hi realitzen tasques pre-laborals no adaptades. També disposem del centre dia de la residència, on hi assisteixen nens sense família o que sí en tenen però no poden ser atesos durant el dia. Aquest servei de residència està pensat com a part substitutòria de la llar, amb uns horaris semblants als de l’escola, i quan acaben van

a casa seva. Dintre l’associació s’integra la Fundació AREMI, la qual, de manera resumida, el que fa és tutelar, donar suport a les activitats pròpies de l’associació i vetllar pel seu funcionament. La nostra franja d’edats d’actuació avarca des dels 3 anys, perquè és el que ens permet Ensenyament per poder tenir-los escolaritzats, i fins l’etapa de l’envelliment.

Atenem directament a unes 90 persones, repartides entre els diferents serveis. Nosaltres parlem d’usuaris, alumnes o residents.

No tenim malalts, sinó persones amb alguna discapacitat derivada d’un problema neurològic. Alguns pateixen malalties degeneratives, però no estan aquí per la malaltia, sinó per la degeneració provocada per aquesta. Necessiten atencions especials que no tenen en altres escoles o que no poden incorporar-se al món laboral.

Econòmicament parlant, com es sustenta una associació com la seva?

Tant l’escola com la residència estan en concert amb el

Departament d’Ensenyament i de Benestar social, respectivament. Podríem dir que estan mínimament coberts, però les necessitats són tantes que sempre ens falta. Per això està l’associació i la fundació, quan hi manca alguna cosa intentem posar-ho des d’aquesta vessant. El problema ve quan passem a adults, perquè les ràtios del servei ocupacional venen de l’any 1997, i des de llavors no s’han tocat. Vam intentar arreglar-les al 2003, però políticament es va quedar sense aprovació. Aquests concerts cobreixen la figura del monitor i de l’auxiliar, però no contemplen professionals de reforç, com seria la fisioteràpia o logopèdia.

Tampoc permeten cobrir la construcció i el manteniment d’infraestructures. Sovint els serveis requerits no són de rehabilitació o estimulació, sinó de manutenció, i aquí és on estem més minvats. Aquí és quan busquem recursos per intentar oferir el que calgui a cada usuari, però cada vegada és més limitat el que ens arriba. El que ens arriba dels concerts és molt just, i fora d’aquests hi tenim ajudes i subvencions, les quals no tens la seguretat de que arribin. Per aquesta raó fem moltes campanyes i busquem recursos per captar l’ajuda de diferents llocs per tal d’oferir tot el que es precisa.

En què es basen al decidir que cal crear un nou servei integrat en l’associació?

Creem nous serveis responent a les necessitats de les famílies.

Quan oferim un nou servei és perquè les associacions demostrem que aquest és realment necessari per tal de donar suport als alumnes, als residents

i demés usuaris, així com a les amb els usuaris, és una feina molt vocacional i són molt consseves famílies. cients d’on estan treballant. En En quins aspectes o situacions aquest sentit ens sap greu no hi troben més impediments a poder afavorir-los a nivell salarial, per les raons de les quals l’hora d’atendre als usuaris?

Cada tasca té la seva comple- parlàvem abans. Els sous es xitat i tothom necessita la seva mantenen, però han augmentat formació per tal de fer-la bé. Tot els convenis, es van complint és molt laboriós, però si n’he de triennis i augmenten les despedir alguna crec que la part més ses. Pel que fa a la gent, respon crua és la de salut, perquè no te- bé a les diferents campanyes i nim reforç de personal d’atenció activitats que organitzem, i gaisanitària. En aquest apartat és rebé sempre comptem amb voon tenim més carències, ja que luntaris. Estem agraïts per el suen alguns casos és necessari port i els ajuts que ens arriben, disposar sempre de personal sa- tot és important. nitari per situacions d’urgència i això és el que ens crea més an- Quina creu que és la principal goixa. El fet de poder disposar urgència o necessitat més imd’un o d’una infermera pendent mediata per l’associació? dels usuaris permet que davant És molt trist però tot s’acaba qualsevol complicació els nens resumint en diners. Som molt puguin evitar una visita a Urgèn- curosos, ens agradaria que es cies. La tasca del personal sani- treballés més en la realitat de tari no pot fer-la un mestre o un cada persona i no oferir un sereducador, per això ens aporta vei generalitzat al que cadascú s’hagi d’adaptar. Volem que el tranquil·litat quan hi disposem. servei s’adapti a la persona i no Per tant, aquesta seria la a l’inrevés, però per aconseguirsol·licitud més recent que fan ho fan falta recursos. Ara comencem a parlar dels serveis des de l’associació? És una de les demandes que per les persones, però la realitenim, però no l’única. També tat encara no està enfocada en tenim demanda atenció als nens aquesta direcció. de 0-3 anys amb grans discapacitats, perquè ara tenen servei de Nosaltres parlem d’usuaris, una o dues hores a la setmana, alumnes o residents. No tenim per orientar el pares i fer un se- malalts, sinó persones que teguiment. Com et deia, sempre nen alguna discapacitat que demanem en base a les neces- tenen l’origen en un problema sitats que sorgeixen o que ens neurològic. Alguns pateixen anem trobant, i aquesta n’és una. malalties degeneratives, però Moltes vegades ens quedem a que no estan aquí per la malalles portes d’aconseguir-ho, però tia, sinó per la degeneració prosempre falla algun punt. Ente- vocada per aquesta. Necessiten nem que és complicat perquè és atencions especials que no hi una despesa massa gran si l’ha tenen en altres escoles o que no poden incorporar-se al món d’assumir un departament. laboral.

Com valora el nivell d’implicació de la població, l’administració i els treballadors?

MiQUEL De Santiago.

Tenim un personal molt bolcat