Sant jordi 2014 web by webmaster LaCentral

Abril 2014 NĂşmero 07

Sant Jordi Entre pĂşgils i lectors

Sant Jordi s i g n at u r e s 11 – 12 h Víctor Amela Francesc de Carreras Jorge Carrión Jenn Díaz Maiol de Gràcia Clotet Sebastià Jovani Philip Kerr Maria Dolors Millat Montserrat Rico Góngora Martina Ros i Natàlia Foguet Isabel-Clara Simó Daniel Vázquez Sallés Jorge Wagensberg 12 – 13 h Paula Bonet Joan Esculies i Joaquim Albareda Ray Loriga Gregorio Luri José Antonio Marina Eduardo Mendoza Miquel Molina Vicenç Pagès Jordà Enric Pardo Joaquín Reyes Manuel Rivas Care Santos David Trueba

13 – 14 h Manuel Baixauli David Castillo Rafael Chirbes Mark Z. Danielewski Joël Dicker Donna Leon Ignacio Martínez de Pisón Eduardo Mendoza Joaquim Nadal Sergi Pàmies Juanjo Sáez Mario Torrecillas i Artur Laperla Enrique Vila-Matas 16 – 17 h Toni Albà Marta Altés Ben Brooks Joan Carreras Manuel Cuyàs Juan Eslava Galán Manuel Foraster Luis Garicano Luci Gutiérrez Asha Miró Miguel Noguera Elsa Punset Albert Villaró Pedro Zarraluki

17 – 18 h Mercedes Abad Flavia Company Yannick Garcia Ángeles González-Sinde Almudena Grandes Gaspar Hernández Anna Llenas Juan José Millás Modernet de merda Toni Sala Clara Sánchez Pilar Senpau Javier Sierra 18 – 19 h Bernardo Atxaga Xavier Bosch Agustín Fernández Mallo Patrícia Gabancho Eduardo Lago Empar Moliner Dolores Redondo Rosa Regàs Marc Romera David Safier Rosa Sala Rose i Plàcid Garcia-Planas Isabel de Villalonga i Isabel Cordero

19 – 20 h Carmen Amoraga Iolanda Batallé Pep Bras Paco Caballero, Miki Esparbé i Mar Guixé Lluís Calvo Albert Castellón Forges Gabi Martínez Miguel Ríos Teresa Solana Carlos Zanón 20 – 21 h Héctor Castells Maria Mercè Cuartiella Martí R. Electrique Luz Gabás Joan Jordi Miralles Rafel Nadal Jordi Panyella Maria Carme Roca Santiago Vidal Jordi Vintró

D i m e c r e s 2 3 d ’a b r i l d e 2 0 1 4 . Pa r a da R b l a . C ata l u n ya , c a n to n a da M a l l o r c a

Abril 2014 Número 07

Entre púgils i lectors Col·laboren: Rodrigo Fresán, Alberto García Marcos, Toni Sala, Sergi Puyol…

La Central Mallorca, 237 08008 Barcelona T. 934 875 018 La Central del Macba Plaça dels Àngels, 1 08001 Barcelona T. 934 125 908 La Central del MUHBA Baixada de la Llibreteria, 7 08002 Barcelona T. 932 690 804 La Central del Raval Elisabets, 6 08001 Barcelona T. 933 170 293

Mallorca, 237. 08008 Barcelona www.lacentral.com

Esmorzars, berenars, vermuts i nous menús: amanides, pasta, llegums, carns rostides i altres propostes de temporada. Gaudeixi del seu descompte habitual amb la targeta de client de La Central.

Acadèmia

La Central de callao Postigo de San Martín, 8 28013 Madrid T. 917 909 930

Primavera 2014

La Central de la Fundación Mapfre Paseo de Recoletos, 23 28004 Madrid T. 917 020 237 La Central del MNCARS Ronda de Atocha, 2 28012 Madrid T. 917 878 782

www.lacentral.com Twitter @La_Central_ @LaCentralenMad Facebook La Central El Cafè de La Central La Central de Callao El Bistró de La Central

Els cursos

Del 12.5 al 23.6 Sam Abrams

Tres obres mestres del memorialisme modern Literatura

Del 15.5 al 19.6 Ricard Ruiz i Garzón

Distopia: la ficció de la crisi Creació literària

Del 14.5 a l’11.6 Ester Jordana

Foucault: més enllà de la biopolítica Filosofia

Els gabinets

Del 29.4 al 10.6 Marta Ramoneda i Molins

Gabinet de lectura

Del 6.5 al 17.6 Marta Ramoneda i Molins

Gabinet de clàssics

Dia i hora per convenir Martina Ros i Solé

Assessorament i tutoria intensiva d’escriptors

Assessorament

Més informació: www.lacentral.com/web/talleres / academia@lacentral.com Inscripcions: La Central o La Central del Raval

la central / abril 2014

ÍnDEX

Entre púgils i lectors

Literatura 4 Còmic 12 Assaig 14 Art i arts escèniques 20 Miscel·lània 22 Infantil i juvenil 24 Inclassificats 26

CrÈdits Editor Edicions de La Central, 2014 Coordina La Central Maquetació i producció Núria Solsona

Reinventar-se: poques paraules ens poden sonar avui més odioses que aquest eufemisme tan utilitzat com a imperatiu categòric pels oracles del món futur. Ens comminen a canviar de forma de vida amb urgència si no volem ser escombrats per les anomenades «transformacions de la societat del segle XXI». Els afers als quals hem dedicat tant d’esforç i aquest modest món propi que havíem anat construint a poc a poc, ja no tindrien cabuda en el present. A més ens adverteixen que serem nosaltres els únics responsables del desajust creixent entre el rumb que pren la vida moderna i els nostres valors i aspiracions. Davant les noves regles només cal ser dòcil; cap crítica, tan sols aquesta renúncia callada a la qual anomenen «adaptació» i «flexibilitat». A propòsit de formes brusques de canviar de vida, Julià Guillamon ens n'ofereix un atractiu exemple a Jamás me verá nadie en un ring (Comanegra), on ens explica la història de Pedro Roca, un boxejador

dels pesos pesants molt popular a la Barcelona dels anys 30, un perdedor nat que, a força de rebre cops i pallisses, perd el seny, el declaren boig i li impedeixen tornar a pujar a un ring. És així com decideix convertir-se en literat, escriure i editar la seva pròpia història i vendre-la als cafès i a l'avantsala dels combats de boxa. El seu estil impetuós i sense convencions sembla enllaçar amb la literatura més avantguardista d'aquells anys, com si a força d'encaixar cops, hagués aconseguit el mateix que d’altres van assolir a força d’anys d'experimentació i esforç. Per què serà que avui llegim la història de Pedro Roca com una al· legoria? Tot i rebre un cop darrere l’altre d'una precarietat cada vegada més implacable, no som pocs els qui hem optat per seguir el nostre camí, disposats a provar qualsevol nova forma d'expressar el que realment ens interessa, el que ens ha portat fins aquí: autors buscant sense pausa la metàfora precisa que mostri el seu

estil personal; editors entestats en trobar les perles més ocultes; traductors insomnes que no paren de donar voltes fins a trobar la paraula justa; il·lustradors, correctors i tants d’altres que continuen esforçant-se tot i saber que el seu desvetllament mai es veurà del tot recompensat. Però sobretot, lectors. Arribarà el 23 d'abril i els veurem festejar en aquesta cerimònia ciutadana tan extraordinària i admirada. Cap poder polític la dirigeix, cap mitjà de masses la condueix, cap grup editorial pot assegurar que la controla. Ningú, ni de lluny, la governa. De poquíssims rituals col·lectius és possible afirmar una cosa semblant. Simplement, centenars de milers de persones s'uneixen a la celebració d'una experiència compartida: la lectura. A tots ells hauríem de demanar ara que es «reinventin»?

Redacció Ramón Andrés Sílvia Aymí Eloise Barighini Nacho Borraz Neus Botellé Ignacio Caballero Jesús Casals Álex Cerrudo Ana Cibeira Luis de Dios Joan Flores Marta Hereu Noemí Jiménez Júlia Martí Alberto Martín Elena Martín Elisabeth Massana Marc Navarro Julián Pacomio Daniel Parellada Oriol Pastor Cristina Pérez Mireia Pérez Laia Quílez Meritxell Ral Antonio Ramírez Abel Ramon Marta Ramoneda i Molins Núria Solsona Armando Sousa Mireya Valencia

Disseny gràfic Hermanos Berenguer Impressió Rotimprés D.L: B33754-2014

Sergi Puyol

literatura

Escriure un llibre és trenar una xarxa de paraules

Bernardo Atxaga Días de Nevada Alfaguara, 2014 pvp: 19,50 €

Toni Sala Agustín Gómez Arcos María República Cabaret Voltaire, 2014 pvp: 21.95 €

Alejandro Zambra Mis documentos Anagrama, 2014 pvp: 16.90 €

Siegfried Lenz El barco faro Impedimenta, 2014 pvp: 21.95 €

Alexandre Postel Un hombre al margen Nórdica, 2014 pvp: 19.50 €

Aldous Huxley Carretera enllà Adesiara, 2014 pvp: 20 €

la central / abril 2014

entrevista

Amb motiu de la publicació de Els nois, ens hem trobat amb en Toni Sala per parlar del que més ens agrada: de llibres i de literatura. Joan Flores: Als escriptors, us interessa parlar de literatura? Toni Sala: I tant. Escriure literatura ja és parlar de literatura, igual que pintar sempre és pintar sobre pintura. El que no s'ha de confondre és la literatura i els llibres. A banda d'això, toquis el tema que toquis, tu estàs posat en un determinat moment de la història. Per això l'argument de Els nois és molt concret, tant espacialment com temporalment: segona quinzena del 2013, Vidreres. Escrius el llibre com si trenessis una xarxa de paraules, una gàbia, amb l'esperança de caçar algun animal. Potser hauria de dir, més que una gàbia, una nansa d'aquestes dels pescadors, una tècnica tan antiga com la mateixa literatura, que ja es perd, per cert. El pescador enfonsa a mar la nansa, i al cap d'un temps, torna a buscar-la a veure què hi ha entrat. I no sap què hi trobarà, quan l'aixeca. Escriure va per aquí, en el meu cas. Fas una nansa. Mai sabràs què has pescat, i no importa gaire, perquè el que construeixes és l'instrument, no pas la presa. Una vegada la tens, et mires la bèstia. Potser has pescat una llagosta, potser morralla, en el millor dels casos una espècie desconeguda. No ho sabràs mai. Et moriràs sense saber-ho. Hi haurà altra gent mirant la bèstia, a més de tu mateix, però a uns els semblarà una cosa, als altres una altra, i potser un dia algú et pescarà a dintre la seva, de nansa. J.F.: Brecht deia que on no hi ha secret no hi ha veritat… T.S.: És això, ni més ni menys. Rodoreda també va insistir força en la qüestió del secret. En qualsevol art,

hi ha una voluntat intrínseca de secret, de misteri, d'amagar-se ell mateix. No estic parlant de simbolisme, ni de postsimbolisme; parlo d'una característica indestriable de la literatura de tots els temps, i de qualsevol art. «Mira com l'art amaga el seu art», diu Ovidi. I és una constant que veus en els mestres, procurar la dissimulació, el nicodemisme. No hi ha res pitjor que una obra d'art massa conscient de si mateixa, perfecta, tancada... Duu a l'academicisme. No, l'obra ha de respirar. Mira els grans pintors, com alliberen el pinzell, com defugen l'acabat i deixen la feina a l'espectador... No, la creació ha d'estar viva... J.F.: I no correm el perill, amagant-la, de fer-la desaparèixer? T.S.: No ho sé, no ho crec. De vegades penso en el maltractament que rep la literatura... Tenim un país antiliberal; les institucions posen el nas pertot arreu i tendeixen a la invasió i la destrucció. Ara, en català, recollim els fruits de força anys de desmantellar l'ensenyament literari i de promoure una literatura servil, però em sembla que la mateixa literatura, la mateixa cultura, és com un gos apallissat que es va amagant aquí i allà, però que també s'espavila. L'apallissament és inevitable, perquè la literatura ha de ser lliure i la llibertat no te la regalen, i si te la regalen ja no és llibertat. De llibertat no n'hi ha mai prou, s'anul· la a si mateixa, és insatisfactòria per naturalesa. Riba ho va veure a l'exili: la llibertat, va escriure, «conquerida en l'apassionada recerca», «on sigui del món que és salvada, se salva». Són uns versos molt esperançadors. La llibertat, aquest gos apallissat de la literatura, s'amaga aquí i allà, es refugia i se n'acaba sortint. Agafem aquella frase de Jesús, «la veritat us farà lliures», i girem-la: la llibertat us

farà autèntics, us farà veritables. J.F.: No sembla que estiguem en una època especialment propícia per a la cultura. T.S.: La cultura és l'última reserva de la llibertat, és la possessió més íntima que tenim, la més inextirpable. Per la mateixa necessitat de ser lliure, qualsevol artista és, d'una manera o d’una altra, un exiliat, encara que sigui un best-seller; i resulten infantils (ara que amb Facebook ho veus tot) aquests escriptors que van presumint d'edicions com qui presumeix d'una peça venint de caçar. Igual que les editorials: quan presumeixen de les edicions d'un llibre, penses, no teniu res més de què presumir, o què? No senyor, la peça no és el lector, la peça és el secret! M'agrada la imatge de Schliemann gratant per trobar les restes perdudes de Troia amb La Ilíada a la mà. L'art s'esmuny per aquesta capacitat, per aquesta necessitat que té d'amagar-se. J.F.: Per això aquesta recurrència a la mort, en els teus llibres? T.S.: Podria ser. No és buscada, ja t'ho dic. Què hi farem, si a dintre la nansa m'hi trobo cadàvers. Em va preocupar en un cert moment; mentre escrivia Els nois, vaig pensar: hòstia, sempre vas a petar a la mort. Però, parlant del misteri i el camuflatge: la mort és l'amagatall absolut, no? Si no hi ha veritat sense secret o sense misteri, i la mort és el gran misteri, tampoc deu haver-hi veritat sense mort. J.F.: Per això se t'ha dit obscur. T.S.: Ah, sí. És una bestiesa. Tot el contrari. Miro de fer llum. J.F.: Però quan dius secret, misteri... T.S.: Quan dic misteri dic ambigüitat. És aquest secret el que permet a l'art

literatura

deslligar-se del seu moment i transcendir. Només perviu l'ambigüitat, «siats de natura d'anguila», que deia aquell. Fixa't com són d'inaferrables els grans escriptors. Només els dolents es deixen atrapar. Carner, Pla, la mateixa Rodoreda, no es pot dir que siguin fàcilment manipulables, sempre s'escapen quan algú que hi té interès mira de fer-se'ls seus. En canvi un Espriu... Ja ho hem vist. J.F.: La marginació és bona, doncs, perquè t'amaga? T.S.: No, és clar que no és bona. El que en bona part és, és inevitable. Com més uniformes siguem més fàcil serà controlar-nos, i el sistema ens vol així, contents i, sobretot, quiets. Per això és tan pervers, en cultura, considerar la quantitat com un criteri de valor. Només s'iguala a la baixa. J.F.: Vols dir que no tens una visió molt pessimista? T.S.: Al contrari. Qualsevol llibre, pel sol fet d'haver estat escrit, és un llibre optimista. I els més optimistes justament són els que semblen més negres. Si penses que aquest món és de puta mare, no té gaire mèrit escriure un llibre i celebrar-ho. El que té mèrit és considerar que tot és una merda, però una merda de veritat, i així i tot escriure un llibre. J.F.: I on et sembla que ha de refugiar-se, aquest gos apallissat? T.S.: Els nois inaugura una editorial nova, L'altra. En això, com en tantes coses, Casasses ha estat un precursor. Les grans editorials han acabat expulsant la literatura seriosa. J.F.: Només les editorials? A vegades sembla que els diferents agents, tots, s’hagin posat d’acord en enterrar-la. T.S.: No, no, és clar, és general. Els premis literaris, quina vergonya... La inexistència d'una crítica catalana fora de la que els mateixos escriptors, pel fet d'escriure, produeixen. Però és natural, és el país que tenim, un país de funcionaris. I com et dic, la literatura s'escapa, i trobarà refugi en aquestes editorials independents que van del bracet amb una xarxa de llibreries també independents, amb llibreters que més que venedors són prescriptors, i aquesta renovació anirà lligada a una renovació també dels autors, tan traduïts com locals. Això ja està passant, aquesta generació jove del sud, Joan Todó, Yannick Garcia, són molt bons... J.F.: Al teu llibre anterior, Provisionalitat, el personatge més llegit era un

pederasta, i ara, a Els nois, el personatge més fosc és un artista. T.S.: Això està ben vist. Sí. En el cas de Els nois em va preocupar. Vull dir la conducta deplorable de l'artista. El paper de l'artista a l'últim capítol és determinant; finalment és el culpable de tot el llibre, el que el provoca. Hi ha una frase de Si això és un home que diu que no s'ha de mirar de comprendre què va passar als camps, perquè comprendre ja és d'alguna manera justificar. Per això Levi després ha de distingir entre comprendre i conèixer, i dir que conèixer és necessari. No em sembla que la literatura es conformi amb conèixer; em sembla que la temptació de comprendre, en el sentit de capturar –tornem a la nansa–, és massa gran per esquivar-la. Per això, quan vaig acabar el llibre, em va preocupar el paper d'en Nil com a artista. Després vaig veure que no deixa de ser un artista fracassat. J.F.: Has detectat més coses a Els nois, després d'escriure'l? T.S.: Els nois és un llibre sobre la identitat. Parla de la manera com la mort ens delimita. La mort ve a ser com un radar, envia ones de ràdio a la part més íntima de nosaltres mateixos. Una cosa que m'ha sorprès a posteriori és la presència al llibre dels elements clàssics: la terra, naturalment, però també l'aigua, el foc i, fins i tot, l'aire. La idea aquesta de l'estany de Sils, que l'aigua torna a sortir per recuperar el que és seu (després he vist que ja apareixia a la cosmologia babilònica…) Fixa't que són quatre personatges; i no et diré que cadascun s'identifiqui amb un element, però sí que la presència de l'element primigeni hi és, forma part d'un paisatge identitari essencial. Això és a l'origen de la nostra cultura, també, o sigui a l'origen de la nostra personalitat. Penso en el món presocràtic, en allò que els grecs en deien l'arkhé i que lliguen a algun dels quatre elements; però Anaximandre ja veu que n'hi pot haver un altre, un cinquè, l'àpeiron, l'il·limitat, que seria una cosa així com el caos. El caos com a arkhé! J.F.: I ja som altre cop al secret i al misteri. T.S.: Exacte! Potser per això el llibre acaba com acaba, amb un incendi, l'ekpirosi dels estoics, l'incendi còsmic, una conflagració regeneradora. I un altre aspecte que he vist després, que també té a veure amb la identitat, és la relació amb els pares. Cada capítol presenta una història de pare-fill; suposo que no deu ser

casual. Però tot això que explico són consideracions meves a posteriori, vull dir que són tan vàlides com les que qualsevol lector en pugui treure. Entre l'escriptor i el lector tampoc hi ha tanta diferència; qualsevol lector és un escriptor, i viceversa. *** Els nois Després d'uns anys de silenci novel· lístic, Toni Sala torna a la forma literària per excel·lència, aquella en què el seu rendiment com a escriptor es desenvolupa amb més contundència. Els nois és l’obra de maduresa d'un autor que ha integrat la tradició literària amb un notable talent i que ha aconseguit dotar-se d'un estil i una veu propis i reconeixibles. Aquesta maduresa es manifesta en aquesta obra molt per damunt de la resta de bibliografia d'en Sala, en una triple vessant: en l’ampli domini del llenguatge culte, aquell que es basa en la precisió en emprar les paraules adequades sense necessitat de complements afegits: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els tirs de Sala farien tots diana. En segon lloc, en el fet de «deixar de fer literatura»; aquesta emergeix inconscientment, fruit del talent però també de la intenció, per sobre d'allò que s'escriu. I finalment, aconseguint que el llibre interpel·li el lector, més la seva intel·ligència que els sentiments, i no li resolgui cap dilema ni li faciliti cap resposta sinó que, al contrari, el qüestioni com a individu pensant i li plantegi noves i desafiants preguntes. Joan Flores

Jonathan Swift Els viatges de Gulliver Curvet, 2014 pvp: 22 €

AA. VV. Sherlock Holmes contra Houdini La Felguera, 2014 pvp: 20 €

Harry Houdini Traficantes de milagros y sus métodos Nórdica, 2014 pvp: 19.50 €

Els nois L'Altra, 2014 pvp: 16 €

Iannis Ritsos Els Atrides Adesiara, 2014 pvp: 17€

literatura

Graham Greene

William Faulkner

Jean Stafford

Viatges amb la tieta

El llogaret

Los niños se aburren los domingos

Graham Greene, creador de personatges compromesos amb la seva moral i les seves creences, es relaxa i dóna sortida a les situacions més hilarants que se li van ocórrer durant els seus viatges al voltant del món, treballant possiblement com a espia o anant a missa alguna que altra festivitat. Henry Pulling, treballador de banca, tot just retirat, coneix la seva tieta Augusta al funeral de la mare. Augusta, als seus setanta-cinc anys, encara creu en l'amor i l'aventura, dos factors inexistents en la vida d'en Henry, que només pensa en el cultiu de dàlies al seu Southwood natal. Un secret en la identitat de la mare i una vida paral·lela a la del pare difunt, amant de les novel·les de Walter Scott, porten en Henry a compartir amb la tieta un viatge en l'Orient Express fins a arribar a Istanbul i després a retrobar-se a la corrupta Amèrica del Sud. La contraposició dels dos personatges i la innocència del relat d'en Henry donen lloc a una comèdia de caire clàssic per passar una estona d'allò més divertida. Perquè Greene era un mestre de la narració, capaç de donar-li un pols trepidant a tots els seus escrits, fins i tot en un gènere que no acostumava a freqüentar. Menció especial a la traducció de Dolors Udina que transcriu la picardia del text original i el to poètic d'una història que, al cap i a la fi, suposa una fugida cap endavant d'uns personatges plens de vida que volen evitar la topada contra la paret de la mort que trobaran al final del seu recorregut. Autèntica i veritable joie de vivre. Neus Botellé

Viatges amb la tieta Viena, 2014 pvp: 19 €

la central / abril 2014

El substantiu que dóna títol a aquesta novel·la, hamlet, és la definició més concreta d'allò que als europeus més urbanites a vegades ens costa d'entendre, perquè, a diferència de The Town i The Mansion (les altres parts d'una immensa trilogia), conceptes que coneixem millor, un hamlet és quelcom menys familiar: un llogaret que no arriba a poble, quatre barraques escampades sobre una antiga plantació i veïns gradualment separats que conspiren els uns contra els altres. Una vegada més, Faulkner ens introdueix al sud dels EUA, el Frenchman's Bend (Yoknapatawpha), la mítica terra inventada per l'autor. En aquesta novel·la els pagesos locals reben la família Snopes que, mica en mica, anirà fent-se amb el poder de tota la zona aprofitant les debilitats dels antics i avars amos que veien en els nouvinguts una forma més d'enriquir-se. L'habilitat dels Snopes en aquest ascens és com la de Faulkner explicant-nos-ho: amb més zones fosques que clares, amb aquella sornegueria rural que amaga més que no explica, amb múltiples punts de vista... Tot plegat és un conjunt d'històries d'una monumentalitat bíblica, amb moments propers al drama més shakespearià i d'uns accents i unes cadències fosques com el millor Melville. Paga la pena l'esforç que requereix aquesta lectura densa, perquè ens trobem davant un món imaginari molt viscut i coherent, i perquè un lector exigent entendrà molt més l'evolució de les grans novel·les de la segona meitat del segle XX si coneix la història dels Snopes al llogaret del Revolt del Francès. Daniel Parellada

El llogaret 1984, 2014 pvp: 22.90 €

Por primera vez se publican en español algunos de los cuentos de la escritora norteamericana Jean Stafford, ganadora en 1970 del Pulitzer por sus Cuentos completos, y a quien ya debemos poner a la altura de otros maestros del relato breve como John Cheever, Eudora Welty, Flannery O’Connor o Alice Munro. La narrativa de Stafford está muy ligada a su vida. El tono irónico (a ratos distante, a ratos desolado) que tiñe por completo sus historias sobre mujeres de mediados del siglo XX que desean salir de sus opresivos círculos familiares y sociales se debe, en gran parte, a los trágicos matrimonios (el primero con el poeta Robert Lowell) que padeció la autora y que la llevaron al alcoholismo y la depresión. Por ejemplo, en «Un día de montaña», asistimos a la desbordante felicidad de Judy, comprometida con un guapo médico que estudia en Harvard, y que sueña con un futuro ideal, hasta que un trágico suceso lo amarga todo; o acompañamos a Emma (en el cuento que da título a la antología) en sus disquisiciones acerca de un misterioso artista que contempla un Botticelli en el Metropolitan de Nueva York y con quien querría algo más si estuviera a su altura intelectual; o uno de sus mejores relatos, «El castillo interior», en el que narra en primera persona una brutal operación médica donde se cruzan magistralmente recuerdos, deseos y asociaciones mentales. Brillante muestra, en definitiva, de la lucidez, la capacidad de observación y la profundidad psicológica de una cuentista a la que debemos leer y reivindicar. Jesús Casals

Los niños se aburren los domingos Sajalín, 2014 pvp: 22 €

literatura

Yannick Garcia

Richard Brautigan El monstre de Hawkline. Un western gòtic LaBreu, 2014 pvp: 16 €

La nostra vida vertical

Yannick Garcia no era un complet desconegut en l'àmbit literari: traductor de diversos assajos i novel·les, va guanyar el Premi de Poesia Gabriel Ferrater el 2003 i ha publicat, a més de relats en diferents antologies i revistes, el recull de contes, també premiat, Barbamecs. Però amb La nostra vida vertical entra de ple en una nova categoria, perquè estem davant un llibre de relats amb un cos i unes ressonàncies poc trobades a les taules de novetats. Aquest és un catàleg de personatges que té vocació exhaustiva, en el temps i en l'espai, no amb voluntat totalitzadora sinó amb la intenció de crear un calidoscopi representatiu que universalitzi sentiments, frustracions, esperances i relacions entre personatges o amb el que els envolta. Els estats d'ànim d'aquests protagonistes són una construcció mil·limètrica a la qual ens endinsem gairebé sense adonar-nos-en, obrint porta a porta, descobrint l'interior d'unes personalitats imprevisibles, viscudes com les nostres, patides, desordenades, però

sense tremendisme forçat, amb molt d'humor elegant i evocador. El monòleg interior de la majoria dels contes no serveix només per explicar una història (que també, i se us posaran els pèls de punta), sinó també per dibuixar uns personatges rodons ens totes les seves característiques, pensats amb la paciència d'un enginyer, que amaga en l'aparent simplicitat la més complicada de les perfeccions. Hi trobarem, per exemple, un noi suís, «esguerradet» pel monyó a la mà, que en un viatge oníric coneixerà l'amor amb una noia en cadira de rodes; l’extraordinària història del vell jueu amb un passat esgarrifós que estiueja a un càmping de la costa catalana i que després d'una embòlia s'ha de comunicar amb el seu nét petit amb gestos i mirades; o el relat d'un italià que serà segrestat amb els seus col·legues d'excursió a Qaanaaq (Groenlàndia), vivint un periple surrealista amb un final del tot enigmàtic. A més d'aquestes històries que, per difícil que us sembli, aconseguiran emocionar-vos en to-

tes les direccions, l'expressió formal de l'autor en cadascun dels relats té pocs precedents en la literatura catalana actual. Una bona dosi d'experimentació literària, amb referents contemporanis de primer nivell (no és casual la seva genial traducció de Saunders), com per exemple un conte escrit íntegrament a base d'interrogacions. És molt interesant l'ús del català, convertit aquí en un material mal·leable, amb mil registres i variacions que l'autor sap dur a nivells poc vistos de desimboltura, sense caure en influències foranes, ans al contrari. En fi: un recull de contes rodó, en la línia arriscada dels últims Premis Documenta, que construeix una idea literària que té en compte el fons i la forma, les parts i el tot.

viuen en un barri pobre de Calcuta. Un llac els separa de les classes riques i aquest llac constituirà una esquerda que marcarà els seus destins en créixer. Subhash emigra als Estats Units per estudiar i poc a poc s'integra en una societat radicalment diferent: l'Índia queda ancorada en un record nostàlgic vinculat a la seva infància i família. Udayan roman a l'Índia i participa activament en les revoltes naxalites, de tendència esquerrana, que en aquells moments són especi-

alment violentes i molt perseguides per les forces policials. Gauri, la dona que comparteixen en dos moments diferents, viu amb càrregues molt pesades que només alleuja quan deixa enrere tot allò que no ha triat. Però parlar de les històries de Lahiri és parlar d'una sensibilitat en la construcció dels personatges que pocs autors aconsegueixen d'una manera tan precisa.

Hervé Guibert Els meus pares Club Editor, 2014 pvp: 16 €

Rachel Kushner Los lanzallamas Gutenberg, 2013 pvp: 22 €

D.P.

La nostra vida vertical L'Altra, 2014 pvp: 16 €

Jonas Jonasson L'analfabeta que va salvar un país/ La analfabeta que era un genio de los números La Campana / Salamandra, 2014 pvp: 19.95 € / 19 €

Jhumpa Lahiri La fondalada Jhumpa Lahiri va arribar als Estats Units des de la seva Índia natal quan tenia dos anys. Va créixer parlant bengalí a casa i llegint anglès a l'escola, una contraposició que ha utilitzat en novel·les i contes, protagonitzats per gent desarrelada que intenta adaptar-se a un altre país i que no pot deixar enrere els seus avantpassats sense cert sentiment de culpa. La fondalada és la seva última novel·la i per als seus lectors és com tornar a casa.Els germans Subhash i Udayan

N.B.

Jhumpa Lahiri La fondalada / La hondonada Àmsterdam, 2014 / Salamandra, 2014 pvp: 20.90 € / 20 €

literatura

Melania G. Mazzucco

Taiye Selasi

Woody Guthrie

Limbo

Lejos de Ghana

Una casa de tierra

Michel Lafon / Michel Leiris Una vida de Pierre Menard/ La regla del juego Días Contados, 2014 pvp: 19 € / 23 €

Hillel Halkin ¡Melisande! ¿Qué son los sueños? Asteriode, 2014 pvp: 18.95 €

Anne Serre ¡Ponte, mesita! Anagrama, 2014 pvp: 9.90 €

James Salter Això és tot / Todo lo que hay Empúries / Salamandra, 2014 pvp:19 €

Chimamanda Ngozi Adichie Americanah Mondadori, 2013 pvp: 24.90 €

En el limbo de nuestra sociedad están las personas que se encuentran aisladas en el corazón de la misma, aquellas que como Manuela Paris, protagonista y en ocasiones narradora de la obra, no hallan su sitio en el mundo. En su caso, oficial de un ejército en el cual la mujer tiene que esforzarse mucho más que el hombre para conseguir lo mismo, segunda hija de una familia compuesta exclusivamente de mujeres donde la vulgaridad se ha convertido en monotonía y, sobre todo, superviviente de un atentado en Afganistán que le ha dejado secuelas físicas y psíquicas, trata de reencontrarse en un espacio que, después de sus experiencias, le resulta del todo ajeno; ya no es aquella adolescente que soñaba con ser militar profesional contraviniendo las normas sociales no escritas pero existentes, ni tampoco se identifica con aquella hija díscola ni esa hermana confidente que fue en otra época. Únicamente encuentra cobijo junto a los otros habitantes de esa marginalidad, de ese limbo donde los fantasmas encuentran su patria en habitaciones despersonalizadas de hoteles; seres para los cuales el pasado es un torbellino que resulta mejor olvidar, y que se aferran al presente como una tabla de salvación. Melania G. Mazzucco consigue crear una tensión narrativa que nos acerca a la psique de los personajes, al desasosiego interior de unos hombres y mujeres que se encuentran en la nada, rodeados de nada, partícipes de una guerra que, si existe, saben que nunca ganarán. Luis de Dios

Apadrinada nada más y nada menos que por Toni Morrison y Salman Rushdie, y con una prosa y una capacidad de análisis de las relaciones humanas que recuerdan a las de Zadie Smith en Dientes Blancos, la primera novela de Taiye Selasi nos llega después de que la autora haya sido elegida por la revista Granta como una de las jóvenes promesas de la novela británica. Ya nos lo avanzó Tolstoi, cada familia infeliz lo es a su propia manera, y la familia Sai no es una excepción. En Lejos de Ghana, Selasi disecciona las relaciones de una familia cuyos orígenes se encuentran en Ghana y Nigeria. Después de recalar en numerosas ciudades occidentales, tras la muerte inesperada del patriarca Kweku Sai –un reputado doctor que abandonó a su familia en Estados Unidos y cuya muerte le sirve a la autora para relatarnos una historia de separación y reencuentro–, los Sai regresan a Ghana, donde seremos testigos de los anhelos, fracasos y miedos de cada uno de ellos. En Accra se reencontrarán con Fola, la madre nigeriana, independiente, tenaz y con una capacidad de empatía casi sobrenatural, con el exitoso primogénito Olu, los gemelos Taiwo y Kehinde, y la hija menor Sadie. Y los encontrarán luchando por hallar su lugar dentro y fuera de los límites familiares, y cargando su propio dolor y su propia versión de la historia. Lejos de Ghana no es una novela africana –o no solo–. Es la historia de una familia, que podría ser cualquiera, que podría ser la nuestra, y que Selasi hilvana con gran destreza narrativa. No dejen de leerla. Elisabeth Massana

Abdelá Taia Infieles Cabaret Voltaire, 2014 pvp:18.95 €

la central / abril 2014

Limbo Anagrama, 2014 pvp: 22.90 €

Lejos de Ghana Salamandra, 2014 pvp: 20 €

John Steinbeck escribió que Guthrie «es una voz y una guitarra. Canta las canciones de un pueblo y tengo la impresión de que él es ese pueblo». La caja de su guitarra mostraba la célebre proclama: «This machine kills fascists», que evidencia de forma parecida a las letras de sus canciones la claridad expositiva de quien se sintió cerca de los oprimidos y desfavorecidos. Guthrie convirtió su arte en una constante lucha durante la Gran Depresión y los años posteriores. A finales de los treinta recorrió varios estados y fue testigo de las miserables condiciones que sufrían los millones de emigrados por la crisis. Sindicalista y afín al partido comunista, consideraba la situación producto de la desmesurada codicia de bancos y terratenientes. Steinbeck narra en Las uvas de la ira (1939) la emigración forzada de millones de campesinos expulsados de las Grandes Llanuras del Medio Oeste por las sequías, el Dust Bowl (gigantescas ventiscas negras de polvo y barro) o los desahucios. En Una casa de tierra (1947) Guthrie retrata la vida de los «okies» que permanecieron en su hogar y apostaron por otro tipo de supervivencia imposible; aquellos que decidieron no tomar la Ruta 66 en busca del espejismo ofrecido por la dorada tierra de las oportunidades de California. En la novela, unos arrendatarios de pocos acres en Texas, viven en una desvencijada casucha y trabajan la tierra bajo la amenaza de la aparcería. Apenas salvados por el humor y el sexo, traman planes que les permitan una existencia digna, aunque son conscientes de que «un año no es más que otro asalto en nuestro viejo y gran combate contra el mundo entero». Ignacio Caballero

Una casa de tierra Anagrama, 2014 pvp: 18.90 €

literatura

Manuel Foraster

H.P. Lovecraft En las montañas de la locura El caso de Charles Dexter Ward Acantilado, 2014 pvp: 14 € / 16 €

Lisboa direcció París

Hi ha una sèrie de títols de la col· lecció «L’Ull de Vidre», de Tusquets, que tenen una mateixa vocació. Textos on assaig i trama novel·lesca van de la mà, de tal manera que finalment el lector gaudeix d’una síntesi gairebé impossible entre la vocació il·lustrada i un esperit romàntic de recerca. Passava a Una vida al carrer, de Jordi Ibáñez. Ho feia Antoni Marí mateix (director de la col·lecció) al Llibre d’absències. Fins i tot els contes de Ponç Puigdevall tenen un to. És el que fa també, amb estil barroc (que no bigarrat), Manuel Foraster. Sabadellenc (vicepresident de La Fundació La Mirada, esperit de Trabal, Oliver, Obiols), filòleg i lector a Bordeus i Nàpols (el cognom no és un pseudònim, no pot deixar de viatjar, mentalment i corporalment), responsable de comunicació i premsa d’institucions amb pes específic a la biografia cultural barcelonina (coneix, i bé, els viaranys de la cultura catalana de la Transició), Manuel Foraster publica Lisboa direcció París, la segona novel·la de la trilogia «Foraster

de fora», iniciada fa un parell d’anys amb Factures pagades. Deixem-ho clar d’entrada. Aquest és un llibre dels que alimenta l’esperit. Un llibre hiperlink (perdó), un text profundament divagatiu en el qual l’autor juga sense aturador, amb ironia (agraïda) i voluntat enciclopèdica. En ell no hi ha paràgraf sense excurs, invitació rere invitació a l’associació d’idees. Batega a cada pàgina una altra novel·la, un altre llibre existent o inexistent, relat dins el relat dins el relat… i alhora crònica d’aquest mateix relat. De vocació europeista i babèlica (com ja ocorria a Factures pagades, la novel·la inclou paràgrafs sencers en francès, italià, portuguès o anglès), el periple de Lisboa direcció París es divideix en tres parts. A «Camí de Lisboa. Estiu del 1986», el protagonista (?) F, acompanyat del seu amic italià Alfredo, viu un episodi estrambòtic amb un policia de duanes portuguès, Càstor, a dins un tren. A la segona part, «Epistolari apòcrif. Bordeus-Barcelona, primavera del 2012», Foraster juga a la intertextu-

alitat (si és que ha deixat de fer-ho en algun moment), inventant unes cartes creuades amb mademoiselle Mathieu, queixosa de no aparèixer a Factures pagades. Una tercera part, «Factures perdudes. París, hivern del 1999» relata el conciliàbul presidit per mademoiselle Mathieu, amb personatges que ja apareixien a la primera novel·la i on es tracten diversos temes literaris, psicoanalítics, artístics, en definitiva, culturals. Corona «Un epíleg vintage a París, el 1986.» Excuses. Excursos. Digressions embastades a base de referents i cosides amb una prosa ajustada i audaç. Descabdellable, Lisboa direcció París és una oda al rizoma i convida a la recerca.

Pedro Zarraluki Te espero dentro Destino, 2014 pvp: 18 €

Martí R. Electrique BQTP. Tanque parèntesi LaBreu, 2014 pvp: 16 €

Abel Ramon

Lisboa direcció París Tusquets, 2014 pvp:18 €

Joan Jordi Miralles Una dona meravellosa LaBreu, 2014 pvp: 16 €

Gabriel Josipovici Infinit: la història d'un moment Barreja d’encant i erudició, en la línia de Moo Pak però amb la música com a fil conductor. Estem davant la recerca de l’artista per trobar la seva veu i la consideració de tot el que ha hagut de refusar per aconseguir-la. I la manera que troba l’autor per fer-ho és mitjançant una entrevista amb el majordom del músic Tancredo Pavone, inspirat en la figura d’un músic avantguardista sicilià, l’aristòcrata Giacinto Scelsi. Haurem de deixar-nos dur pel què ens explica en Massimo,

però també pel que subtilment diu ignorar. La gràcia radica en què la veu del compositor culte ens és dispensada a través de la veu d’un criat amb poca formació. Això fa que el relat eviti el to solemne i es decanti pel joc constant entre la seriositat i la burla. I així, passem d’una petita història de les obsessions quotidianes d’aquest protagonista absent, de la seva passió per les dones, de la seva joventut de vividor, a una mínima història de la pràctica musical, a una crítica dels

compositors per ell més rellevants, i en el fons, a una filosofia de la vida que situa l’home en la recerca, sempre esquerpa, del seu lloc en el món. Incisives són les seves descripcions de les ciutats on viu i que el porten a clamar pel malbaratament imparable de la cultura. Només una estada al Tibet de quatre mesos el farà adonar-se del sentit de la música: el so, el so que ho és del món, el món on hi som tots. Ni tu ni jo, el que importa és la música. Marta Ramoneda i Molins

Gabriel Josipovici Infinit / Infinito Cómplices, 2014 pvp: 14.80 €

literatura

Corall a les palpentes

Una de criminals

Poesia per Sant Jordi

Charles Simic Mi séquito silencioso Vaso Roto, 2014 pvp: 16 €

Jordi Pere Cerdà Poesia Completa Viena, 2014 pvp: 22.50 €

Marc Romera La nosa Proa, 2014 pvp: 16 €

Josep Porcar Llambreig Triallibres, 2014 pvp: 13 €

proposta

L’assalt al castell de la puresa és ple de ponts llevadissos que valen molt la pena. Labreu publica les Noves impressions d’Àfrica (1932) de Raymond Roussel, respectant tots els excursos. Traducció hercúlia de Jordi Vintró. Volum bilingüe, cromàtic, infinit, que celebra els cinquanta títols de la col·lecció. El labrevista Marc Romera experimenta amb La nosa. Viena recupera la Poesia completa de Jordi Pere Cerdà, i Pagès Les hores oblidades, de Jordi Jové. Walt Whitman. Fulles d’herba. Edicions de 1984. Per primer cop sencer en català. Bateguen a la taula Simic i Wright a Vaso Roto; els poetes francesos que Carlos Pujol va traduir. Lluu un nou volum de l’obra completa d’Octavio Paz. Llibres discrets, perfectament poètics, com el Llambreig de Josep Porcar a Tria Llibres. Llibres preciosos com els de La Veleta de Granada (haikus espanyols, Margarit bilingüe). Amb llum de Foix i de Vinyoli, Pere Gimferrer basteix l’impressionant El castell de la puresa. Abel Ramon

proposta

aquells que van fer el correcte els va malament. Teresa Solana proposa, a La casa de les papallones, una segona entrega amb la sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra Norma Forester, un relat de caire clàssic i molt amè, en què la Norma ha d'esbrinar el crim mentre fa front a la seva vida familiar i les circumstàncies socials que ara mateix ens toquen molt de prop a la ciutat. Per als qui els agradin les històries més filosòfiques, a L'Ètica, Sebastià Jovani aprofita una estructura policíaca per jugar amb el lector, que ha d'endinsar-se en un joc que ens remet a l’ètica de Baruch Spinoza. El llenguatge és el protagonista.

A La agonía del asesino, James Sallis fa que el seu protagonista, un assassí a sou, es trobi a les portes de la mort. Una malaltia terminal acabarà amb la seva vida de la mateixa manera que ell ha acabat amb la vida de les seves víctimes. Tanmateix, algú altre s'avançarà al seu darrer encàrrec. Però per quin motiu? Aquest és el punt d'arrancada, l'excusa perfecta perquè que Sallis ens expliqui, amb el seu estil sec i precís, les vides tortuoses i solitàries d'un grapat d'ànimes que intenten sobreviure en un dia a dia gens feliç. Benjamin Black, alter ego de John Banville, fa un petit gran homenatge a Raymond Chandler a La rossa d'ulls negres, un tema difícil que resol amb encert. No sabem si Chandler estaria d'acord amb aquesta reaparició d’en Philip Marlowe i alguns dels seus personatges, però millor no fer enfadar el mestre i amagar-nos per llegir una bona història que reinventa el món original de Chandler. A Yo fui Johnny Thunders, Carlos Zanón ens porta a una Barcelona proletària escrita a ritme de rock. El protagonista torna acabat al seu barri, on veu que també a

James Sallis La agonía del asesino RBA, 2014 pvp: 18 €

Sebastià Jovani L'Ètica Alrevés, 2014 pvp: 18 €

Carlos Zanón Yo fui Johnny Thunders RBA, 2014 pvp: 17 €

Benjamin Black La rossa dels ulls negres Bromera, 2014 pvp: 19.50 €

En las obras de Vicente Valero, las poesías, los ensayos, el dietario –Diario de un acercamiento (2008)–, como ahora estos relatos, podemos identificar unas inquietudes estéticas que persisten como un hilo conductor: la fascinación y la perplejidad ante la experiencia del «aislamiento» o la isla como geografía del extrañamiento: un lugar que se transforma, se aleja y se vuelve «otro» justamente porque permanece en su sitio, siempre igual a sí mis-

mo, mientras que es el Continente el que cambia, como el Angelus Novus de Walter Benjamin, alejándose hacia el futuro arrastrado por el huracán del progreso. Si en los ensayos se indagan los trazos de aquellos viajeros que desembarcaban buscando lugares solitarios para construirse un mundo propio, personajes en fuga que amaban las islas como quien ama una promesa, en Diario… seguimos al viajero mismo mientras deambu-

Neus Botellé

Vicente Valero Los extraños

Vicente Valero Los extraños Periférica, 2014 pvp: 16.75 €

la central / abril 2014

Algunos dirán de Los extraños que se trata del primer libro de ficción de un poeta de trayectoria consolidada, como quizás también antes pudo haberse calificado Experiencia y pobreza (2001) o Viajeros contemporáneos (2004) de incursiones circunstanciales en el ensayo de alguien reconocido fundamentalmente como poeta. Una atenta lectura nos permite constatar que ambas observaciones, más que inexactas, son irrelevantes.

literatura

Narrativa catalana. Un món de possibilitats

Manuel Baixauli Cinquena planta Proa, 2014 pvp: 17.50 €

proposta

Paradoxalment (paradoxalment atès als moviments que hi hagut en el panorama editorial català en els últims temps), aquest Sant Jordi ens presenta un ventall de possibilitats ben heterogeni pel que fa a la narrativa catalana. A les opcions de cada any se’n sumen de noves i les apostes típiques es diversifiquen. Anem a pams. A la recerca de la novel·la generacional. «Todos los catalanes son una mierda.» La frase de Galinsoga serveix com a punt de partida per a la primera novel·la del periodista Jordi Mercader, 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó. Una estela «post Quan érem feliços» on també hi té cabuda El nét del pirata, de Manuel Cuyàs. Dues generacions més avall trobem dos noms propis, dues propostes situades a la ciutat que narren la crisi amb dos estils molt diferents. Marta Rojals a L’altra, la seva segona novel·la; i Sergi Pons Codina a Mars del Carib, un debut molt potent que retrata el desencant a través dels ha-

la, atentos al «pensamiento de sus ojos», como dice Cézanne en la cita que abre el libro. En ambos casos reconocemos la intención de perderse, dejarse llevar por el paisaje y la naturaleza mientras nos muestran sus significados, siguiendo las huellas de esas «sombras muy hermosas, como mujeres alargadas, como paisajes vírgenes, como recuerdos incompartibles… sombras misteriosas, oscuras y cerradas como la noche, en cuyo centro nos sentamos para respirar el enigma». Las cuatro vidas que se reconstruyen en Los extraños comparten un principio y un final: se inician con esa «experiencia maravillosa que turistas

bitants del bar de Sant Andreu que dóna nom al llibre. Contistes. El gènere està d’enhora bona. Als contes de Yannick Garcia (veure pàgina 9 del diari) s’hi afegeixen els de l’experimentada IsabelClara Simó, amb Tota aquesta gent (culminat amb un conte que caricatura la societat cultural catalana actual). Pilar Senpau s’estrena amb Gent que plora en silenci (contes durs, íntims, poètics); i a Mai no sé què fer fora de casa, premi Mercè Rodoreda, Neus Canyelles reinterpreta els contes clàssics que més li agraden (Andersen, Txèkhov, Carver) mantenint-ne l’essència. Viatges històrics. Les ucronies d’Albert Villaró al segle XX (Els ambaixadors, premi Josep Pla) i d’Hèctor Bofill al segle XIII (Germans del sud, premi Joanot Martorell) són dues propostes sorprenents. Care Santos explica la història de tres dones en tres segles diferents amb la xocolata com a fil conductor (com fa, d’alguna

y viajeros no podrían comprender del todo, que solo pertenece a los isleños, la salida de la isla» y se cierran con otra experiencia para ellos todavía más difícil que el partir mismo: el imposible regreso; comparten además el peso de unas ausencias que, en relatos muchas veces repetidos de partidas, regresos, cartas y noticias esporádicas, marcaron la vida de los que se quedaban en la isla. Los extraños es sobre todo un minucioso trabajo sobre la memoria: cuando de lo que se trata es de recuperar unas vidas a punto de perderse definitivamente en el olvido, la búsqueda debe comenzar no tanto en los recuerdos, demasiado borrosos,

manera, Rafel Nadal a Quan en dèiem xampany amb la fabricació dels taps de suro). La tercera novel·la d’Antoni Vives salta de Cadaqués a Guinea Equatorial durant el segle XX; i Martí Gironell s’atreveix amb la prehistòria a El primer heroi. La novel·la del 1714 segueix sent Victus. Experiments. Que els premis no estan renyits amb la qualitat literària ho demostra el darrer premi Sant Jordi, Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà (fantàstic fora de camp per una història d’amor fronterer). L’editor Oriol Ponsatí-Murlà s’estrena amb una joguina narrativa fresca i interessant, Totes les estacions de França, i a Males Herbes trobem les curioses Cartes mortes, de David Gálvez. Alba Sabaté, Xavier Bosch, Iolanda Batallé, Manuel Baixauli, Lluís Calvo, clàssics recuperats (Soler i Ferret, Benguerel, Bertrana, Brossa)... Tot a punt per escoltar què busqueu.

Xavier Bosch Eufòria Proa, 2014 pvp: 19.50 €

Lluís Calvo L'endemà de tot Raig verd, 2014 pvp: 16.50 €

Marta Rojals L'altra RBA, 2014 pvp:18€

Abel Ramon

desdibujados, como «en las huellas, es decir, en las heridas y en las cicatrices que sí han permanecido. Allí en sus profundidades, en sus zonas oscuras y perdidizas, florecen los más hermosos tesoros para el coleccionista». La prosa de Valero avanza cautelosa; con cada giro sobre sí misma gana en sutileza y complejidad, entretejiendo conjeturas frágiles con indagaciones inciertas, fragmentos de historias escuchadas hace tiempo con vestigios fantasmagóricos de lo que pudo haber sido. El resultado es una literatura excepcional. Antonio Ramírez

Sergi Pons Codina Mars del Carib 1984, 2014 pvp: 17.50 €

Vicenç Pagès Jordà Dies de frontera Proa, 2014 pvp: 21.50 €

còmic

Martin Rowson Beto Hernández Tiempo de canicas La Cúpula, 2014 pvp: 18.50 €

Stephen Collins La gigantesca barba que era el mal La Cúpula, 2014 pvp: 23 €

Jeffrey Brown Kids are weird Chronicle Books, 2014 pvp: 12.30 €

Alfred

Derf Backderf

Come Prima

Vida y opiniones de Tristram Shandy, caballero

Tres años y medio tardó Martin Rowson en realizar su particular adaptación gráfica de la antinovela de Laurence Sterne. Según sus propias palabras, ha creado un cómic sobre «la imposibilidad de producir una adaptación gráfica de una novela sobre la imposibilidad de producir una novela». Rowson plantea un ejercicio libre de intrincadas ilustraciones y auténtica esencia shandiana en el que, junto a tres personajes anónimos, que a veces tienen la cara de Joyce o de Woolf, recorremos vida y calamidades de un Shandy convertido en cicerone de su propia existencia y alrededores. Brillante e imponente obra erigida por un admirador de Shandy para admiradores de Shandy. Sterne la habría aprobado con nota alta. Sílvia Aymí

Mi amigo Dahmer

Tras la muerte de su padre, dos hermanos que no se han visto en años, inician un viaje de vuelta a su Italia natal a bordo de su Fiat 500. Favio y Giovanni son dos personajes antagónicos que representan la dualidad de un país en reconstrucción emocional. Come Prima es a la par un road-trip físico y emotivo. Alegóricamente deshacen el camino de desapego que muchos italianos tomaron tras la subida del fascismo al poder. Los dos hermanos regresan física y sentimentalmente a su país y a su infancia, mientras lidian con viejos conflictos, rencores y alguna que otra mentira. Un viaje emocional y de reencuentro que rinde tributo al cine italiano de los primeros años sesenta. Una tragicomedia sencilla y generosa, cuya narrativa se ve reforzada por la combinación de dos estilos de dibujo en serigrafía muy distintos. Uno de trazo grueso y clásico para la narración en presente y otro más abstracto, que parece flotar en el papel, para los recuerdos.

Entre 1978 y 1991, El Carnicero de Milwaukee mató, descuartizó y abusó de los cuerpos sin vida de 17 hombres. Su personalidad y los hechos macabros relacionados con los asesinatos que cometió han inspirado numerosos personajes de la cultura popular. Se le ha retratado en documentales, pero hasta ahora nadie se había centrado en explicar en primera persona su adolescencia tal y como lo ha hecho Backderf en Mi amigo Dahmer. En los años setenta, Dahmer fue un joven espigado y melenudo con grandes gafas, que sufría, como muchos otros, de una gran incapacidad para empatizar con los demás. Tenía un humor particular, estaba fascinado por los animales muertos y mortificado por su atracción por los hombres. Backderf compartió con él sus años de instituto y relata en este libro los orígenes y el paulatino descenso a los infiernos de uno de los asesinos en serie más famosos de la historia. Mireia Pérez

Sílvia Aymí Guy Delisle Guía del mal padre 2 Astiberri, 2014 pvp: 12 €

Vida y opiniones de Tristam Shandy, caballero Impedimenta, 2014 pvp: 23.95 €

Come Prima Salamandra, 2014 pvp: 25 €

Mi amigo Dahmer Astiberri, 2014 pvp: 18 €

Olivier Schrauwen Arsène Schrauwen 1

Olivier Schrauwen Arsène Schrauwen 1 Fulgencio Pimentel, 2014 pvp: 13 €

la central / abril 2014

Arsène coge un barco de vapor que le conducirá lejos de su país, hasta un embarcadero donde nadie más se apea. Durante el trayecto solamente habla con un viejo, que le dice que proteja bien sus partes íntimas del gusano elefante, y por eso anda por ahí con los calzoncillos adheridos al cuerpo. Arsène fuma cigarrillos sin parar, sabe cazar peces voladores y se ha enamorado de Marieke, y no sé como piensa gestionarlo, pero no me importa porque ya me han ganado

con la multitud de sensaciones que transmite la lectura de esta historia. Arsène Schrauwen es el abuelo de Olivier Schrauwen (Mi pequeño, 2009, y El hombre que se dejó crecer la barba, 2012) y el protagonista del último tebeo que ha editado Fulgencio Pimentel, en el que se narra su odisea en las postrimerías del Imperio colonial belga. Arsène Schrauwen I es solo la primera entrega de esta joya llena de amor, deseo, misterio, arquitectura y mosquitos. Viene envuelta en

papel de caramelo, con una portada diseñada por el propio autor y editada con la delicadeza y buen gusto a los que nos tiene acostumbrado Fulgencio Pimentel. Schrauwen es uno de los autores europeos imprescindibles de los últimos años. Todas sus obras anteriores han sido nominadas a los premios de Angulema y El hombre que se dejó crecer la barba, al Premio a la Mejor Obra Extranjera publicada en España en el Salón del Cómic de Barcelona. Mireia Pérez

còmic

Chris Ware. Fabricar històries Alberto García Marcos

convidat

A Chris Ware (Omaha, 1967) sembla que cal descobrir-lo en aquest país cada cert nombre d'anys. El 2000 es va publicar Jimmy Corrigan; el 2009, Catálogo de novedades ACME; i finalment, el 2014, s'edita Fabricar historias. Acostuma a publicar als Estats Units números de la seva sèrie ACME Novelty Library amb lliuraments de sèries en curs, i quan aquestes sèries conclouen edita les col·leccions que arriben al nostre país. Així, mentre encara continua la serialització de Rusty Brown, el 2012 Ware donava per acabada la intraduïble –per polisèmica– Building Stories i publicava el preceptiu llibre recopilatori. He dit llibre? Fabricar historias està més a prop de l'artefacte artístic que del llibre a l'ús. Fabricar historias conté catorze objectes impresos que van des del llibre enquadernat en tapa dura de tela fins el periòdic –Ware és nét i fill d'editors de diaris–, passant per pàgines desplegables, taulers i acordions. Tot plegat embolicat en una consistent caixa de gran mida. En aquest sentit, l'últim «llibre» de Ware s'apropa a les famoses caixes de l'artista Joseph Cornell, pioner de l'art de l’assemblage. L'interès de Ware per dotar de tridimensionalitat al seu treball ja era patent en les seves màquines expenedores, els seus expositors, els seus models acoblables i els seus ninots articulats, afició que ens parla d'un sentit últim gens prosaic de dotar l’objecte imprès d'una dimensió sensorial que va més enllà de l’allò merament visual. Mentre l’univers digital guanya preponderància dia a dia, Ware recorda al lector que la seva relació amb el llibre no es limita a posar els ulls damunt l'objecte. Els llibres «es toquen», i el contacte entre el missatge i el receptor estableix una relació especial i íntima. Aquesta comunió entre el llibre i el lector es

manifesta clarament a Fabricar historias. Els diferents objectes presents a la caixa no estan jerarquitzats, i és el mateix lector qui decideix en quin ordre i a quin ritme els experimenta. Ware ha declarat que «no hi ha res tan interactiu com la literatura», i ho explota al màxim en aquest treball, perquè de l'ordre de lectura dependrà la percepció del relat i, en última instància, serà el lector qui fabriqui la història. Chris Ware sovint ha estat titllat de fred i avorrit, dos adjectius que difícilment descriuen el seu treball. Es tracta d'un autor cerebral en l'execució, però tremendament sensible pel que fa als conceptes que exposa: la solitud, l'angoixa, la incomunicació, la memòria. El seu dibuix precís i la seva gamma de colors pastel eviten posar l'accent sobre el propi dibuix –o, el que és el mateix, sobre la mà del dibuixant–, precisament perquè la seva pretensió és que les pàgines siguin frases, i les vinyetes, paraules adjectivades pel color. Els seus dibuixos són pictogrames que transmeten un concepte concret. Així doncs, la mida i la disposició de les vinyetes, així com el disseny general de la pàgina, s'assembla a un diagrama amb un sentit clar en què, a més, es juga amb l'espai i el temps per tal d'aconseguir el tempo adequat que produeixi una resposta emocional. Resulta pertinent aquí citar les paraules de Ware durant la presentació mundial de Fabricar historias: «Una de les raons que converteixen un autor de còmic en autor de còmic és senzillament el fet que pensem en forma de llenguatge i aprenguem de la mateixa manera. La forma en què les coses s'estructuren a la pàgina és com un residu de la manera com pensem i de la manera en què està estructurada la nostra ment quan aprenem a parlar, quan aprenem les paraules. És una

forma de donar-li la volta a això i dir una paraula d'una altra manera». Jimmy Corrigan era una història sobre pares i fills. En concret, sobre un fill que es retroba amb el seu pare, que el va abandonar de petit. Curiosament, durant la seva realització, Ware es va retrobar amb el seu pare, que també havia abandonat la seva família molts anys enrere. El pare va morir poc després i Ware va rebre gairebé al mateix temps les seves cendres i el primer exemplar imprès de Jimmy Corrigan: tots dós pesaven el mateix. Aquestes casualitats, que podrien passar per anecdòtiques, constitueixen un altre dels interessos de Ware. Igual que altres autors del nostre temps, com Paul Auster, Ware focalitza el seu treball en les connexions i en la manera en què construïm la nostra realitat en funció de la interacció amb els altres. Fabricar historias és un exemple canònic en aquest sentit. Narra les històries de tres personatges que viuen en un mateix edifici, i si Jimmy Corrigan era una història de pares i fills, aquest nou treball és una història de mares i filles. Per què aquesta obsessió? El mateix Ware ho aclareix: «O som pares, o som fills, o som totes dues coses [ ... ]. No sé si tot el constructe social recau en la necessitat de reproduir-nos com a espècie, encara que sospito que sí, que és una de les raons. És pura biologia, és el que manté en marxa el planeta».

Chris Ware Fabricar historias Mondadori, 2014 pvp: 59.90 €

assaig

Atenas y Democracia

John Milton El paradís perdut

Leopardi

Paradise Lost és, a banda d’una obra mestra i monumental de la poesia universal, el darrer gran poema èpic de la literatura occidental que reuneix el protagonisme dels herois, la lluita de les passions humanes, la grandesa dels escenaris i la inexorabilitat del destí: Adam i Eva i la seva pèrdua, la impassibilitat d’un Déu incorruptiblement deïficat i, per primera i única vegada, la versió d’un Satanàs, el veritable desencadenant de la tragèdia, «humà, massa humà». Tot i ser filla d’una època i d’una situació política molt concreta i confessionalment molt compromesa, el fet que aquesta obra concerneixi, al capdavall, a la condició humana, ha obviat aquests condicionants i l’ha convertida en un clàssic. Com Riba amb Homer, Dolç amb Virgili i Sagarra amb Dante, Boix, preocupat per la llengua igual que Milton però entestat alhora en la fidelitat a l’original i en fer comprensible el poema, raó primera de tota traducció, manté el compromís de transformar l’original però deixar-lo intacte i, transcendint la forma, mantenir-la com a element principal d’intel·ligibilitat. Si acceptem que la potència d’una llengua es mesura, també, a partir de la seva capacitat d’assimilar tradicions literàries alienes, i que tota bona traducció és, en si mateixa, una obra literària, l’edició per Adesiara de la traducció de Josep M. Boix, que va estar dècades esmenant i polint, perquè traduir un clàssic és una feina de per vida, és una de les millors notícies editorials d’enguany.

proposta

Pongamos que Google decide crear una página solo para textos clásicos grecolatinos. Se haría llamar Google Clásico. En el campo de búsqueda escribiríamos: Atenas y Democracia. Seguramente nos aparecería como primer resultado la siguiente cita de Tucídides: «En estas condiciones aquello era de nombre una democracia, pero en realidad, el gobierno del líder». Como tal herramienta no existe, nos quedan libros como Gabinete de curiosidades griegas, de McKeown, que organiza temáticamente pequeños relatos sobre la Grecia Antigua que, en realidad, se componen de referencias literarias clásicas recopiladas de fuentes diversas. Atenas y Democracia son, asimismo, tema central en el último libro de Luciano Canfora, El mundo de Atenas. Aquí Tucídides también aparece permanentemente referenciado, aunque esta vez en un análisis más profundo. El mundo de Atenas es un mundo fundamentalmente político que se centra cronológicamente en el período democrático ateniense, desde su auge, asociado al liderazgo de Pericles, hasta su quiebra y consecuentes luchas políticas. La narración del historiador italiano pretende desmitificar la democracia ateniense, no solo desde sus fuentes originales, sino también a través de las lecturas contemporáneas de las mismas. Una labor complicada pero útil para los tiempos que corren. Armando Sousa

Joan Flores J.C. McKeown Gabinete de curiosidades griegas Crítica, 2014 pvp: 22.90 €

El paradís perdut Adesiara, 2014 pvp: 38 €

la central / abril 2014

Pietro Citati

Luciano Canfora El mundo de Atenas Anagrama, 2014 pvp: 29.90 €

Bucear entre un océano de textos y hacer emerger a la superficie la vivacidad del momento en el que fueron escritos; la convulsión de la que nacen; el amor, el odio, el temor, la esperanza en los que fueron engendrados, esa es, quizás, una de las tareas principales de un biógrafo. Y eso es lo que consigue Pietro Citati a través de una prosa elegantemente construida, vadeando la simple consecución de hechos y datos. Así es, el crítico italiano construye una biografía sobre Giacomo Leopardi a través de una escritura que navega entre el ensayo y la novela, creando una poética que nace de los textos (los que escribió Leopardi y los que se escribieron sobre él), pero que los trasciende para extraer de ellos las palpitaciones que componen toda una vida. Citati sabe perfectamente que tras las obras de un escritor aparecen los vestigios de otra vida, una imperecedera e imborrable, la que surge de las reflexiones del Zibaldone, los versos de sus Canzoni, los diálogos de las Operette morali, las confesiones de su epistolario. Por ello, no trata únicamente de analizarlos, sino de exponerlos ante la mirada de Leopardi, reescribirlos a través de sus ojos y desplegar esa visión, que se extendía hacia el infinito de su biblioteca de Recanati, ante nosotros, lectores. Palabras mecidas en el tiempo que Citati sabe hacer revivir en la intimidad de Leopardi, dándonos, así, la oportunidad de visitar el legado literario y vital de un gran pensador y creador. Alberto Martín

Leopardi Acantilado, 2014 pvp: 25 €

assaig

Martí Domínguez

María Zambrano Obras Completas VI Galaxia Gutenberg, 2014 pvp: 39 €

El somni de Lucreci

Poques ocasions tan clares com aquest llibre per fer-ne una ressenya. El somni de Lucreci és la troballa a què tot ressenyista aspira. I és que no es dóna fàcilment la coincidència d’elements provocadors que conflueixen aquí. Per una banda, tenim un poema on es busca el perquè de les coses, cultivant la raó i la ciència, i on no hi tenen cabuda ni els dogmatismes ni les divinitats. Per l’altra, tenim un biòleg i escriptor (no us perdeu el seu llibre sobre el comte de Buffon) disposat a explicar-nos com arriba fins els nostres dies la filosofia d’un pensador del segle I de biografia gairebé desconeguda. I tenim, també, una llibreria on es recomana El somni de Lucreci, on llueix en una de les seves taules principals, on els lectors l’agafen sabent que l’encerten. Seguint les peripècies del poema filosòfic de Lucreci, Martí Domínguez ens va descobrint com ha estat la seva influència dins la història del pensament; com ha travessat una època darrere l’altra entre la censura

i el ressorgiment, sense parar d’il· luminar qualsevol intent de pensar de manera crítica i autònoma. I una pregunta va bategant conforme avança la lectura: com és possible que avui dia la resistència religiosa encara posi en dubte l’evidència científica? Per seguir les petjades de Lucreci, hem de tenir una idea clara: no som éssers especials, som un de tants al mig de la natura i ni el nostre destí ni els nostres deures estan escrits enlloc. La natura serà refugi per a uns, inquietant entorn per d’altres, el seu estudi ens pot fer millors o ens pot fer més cruels, però és dins aquesta immensitat on esgarrapa l’enteniment humà. Martí Domínguez té el talent per descabdellar amb claredat i rigor la línia de pensament que amb el seu poema encenta en certa mesura Lucreci, i ho fa de manera clara i rigorosa amb un toc d’ironia. Així perdem la por davant els conceptes que esdevenen indispensables pels corrents del pensament deutors de Lucreci, com ara els de matèria i buit, adapta-

ció i evolució, melancolia i llibertat, alimentació i reproducció, passió i desencís... Amor i mort, en definitiva, com sempre i des de sempre. Però no us penseu que la cosa acaba aquí; ara és el moment de deixar-se d’intermediaris i sense més preàmbuls agafar el Rerum natura: «Mare dels Ennèades, goig dels homes i dels déus, Venus nodridora, que sota els estels errívols del cel pobles d’éssers el mar portador de naus i la terra fructífera!». Un poema filosòfic escrit sota els auspicis de Venus. Què més podeu demanar?!

formas y conceptos adecuados para su excelente propuesta de la idea de verdad. La escritura de Trías se sirve de figuras y creaciones artísticas de primer orden, como Ciudadano Kane, de Orson Welles, o la Cuarta Sinfonía, de Brahms, para tejer un profundo intercambio sobre la condición humana. Este crece a medida que la voz del pensador entra en diálogo con Platón, Nietzsche y, sobre todo, con Ortega y Gasset. El hilo de la verdad recorre el enigmático jardín

de la existencia humana atisbando la posible guía a través de su frondosa incerteza. Por su lograda articulación y por su magnífica escritura, este libro constituye el mejor legado del fecundo pensamiento de Eugenio Trías y es también una buena introducción a la filosofía del que es, sin duda, el pensador español más imprescindible de nuestra época.

Giacomo Marramao Contra el poder: Filosofía y escritura Fondo de Cultura Económica, 2014 pvp: 12 €

David Hernández de la Fuente Vidas de Pitágoras Atalanta, 2014 pvp: 25 €

Marta Ramoneda i Molins

Charles Burney Viaje musical por Francia e Italia en el s. XVIII Acantilado, 2014 pvp: 29 € El somni de Lucreci Proa, 2014 pvp: 22 €

Eugenio Trías El hilo de la verdad «El hilo de la verdad es tan constante y tan fuerte que, por más que se adelgace, no es posible que se quiebre». Con esta cita de Calderón de la Barca, y con el mito del hilo de Ariadna como motivo clave, Eugenio Trías recupera su idea dinámica del tiempo –una idea inspirada por el concepto de variación musical llamado «principio de variación»– y, en especial, la idea topológica del límite, que es donde se ubica el ser, un lugar desde el que situar las coordenadas de las

Cristina Pérez

Eugenio Trías El hilo de la verdad Galaxia Gutenberg, 2014 pvp: 19 €

assaig

Albert O. Hirschman

Michio Kaku

David George Haskell

Las pasiones y los intereses

El futuro de nuestra mente

En un metro de bosque

No siempre se amó el dinero. Se gastaba, y vaya si se gastaba, pero la acumulación como un fin en sí mismo es un invento reciente. Los anhelos que movieron las grandes empresas humanas hasta el siglo XVI eran de una improductividad total: exhortación moralista, amenaza de condenación eterna, gloria divina o incluso honor. El derrumbe religioso, seguido de la muerte del héroe, allanó el despegue definitivo del comercio. En algún momento de la Edad Moderna, tras siglos de desprecio, las actividades lucrativas comenzaron a tolerarse con cierta mueca. «La creencia de que el interés podía considerarse un motivo dominante del comportamiento humano causó considerable revuelo intelectual». A Hirschman le debemos el mérito de hundir la cabeza en las entrañas de la bestia para mostrarnos cómo era entendido el capitalismo antes de su triunfo, y así aclarar cómo confrontarlo después de su fracaso. La inflexión llegó cuando los gobernantes advirtieron que podían sacar tajada de las pasiones humanas, en lugar de reprimirlas. El abandono de la coerción mutó la ferocidad en fortaleza militar, la ambición en sabiduría política y la avaricia en opulencia estatal. Los intereses vencían a las pasiones. El capitalismo logró erigirse, solo porque se perdió la vergüenza. El pudor por el acopio de riqueza fue dejando su sitio a la riqueza misma. Solo ahora sabemos que el capitalismo ni siquiera necesita explicarse, pues se articula a sí mismo. Por el camino se naturalizó. Y la vergüenza aún sigue perdida. Álex Cerrudo

Las pasiones y los intereses Capitán Swing, 2014 pvp: 17.50 €

la central / abril 2014

¿Un libro sobre el cerebro escrito por un físico teórico? ¿Hay razones para temer esta incursión, como cuando Eduard Punset escribe sobre la sociedad española y la crisis económica actual? «Me gustaría hacer hincapié en que no soy neurocientífico. Soy un físico teórico interesado desde siempre por la mente», escribe Michio Kaku en la introducción. Y le agradecemos la aclaración, pero leyendo los primeros (y segundos) capítulos del libro, uno ya se da cuenta de que lo de Kaku es una capacidad única para divulgar la ciencia de un modo transversal e interdisciplinar. Uno de sus anteriores libros, donde escribía sobre los avances más importantes de la física actual, lo tituló Física de lo imposible y, aunque para este haya escogido otro más futurista, en realidad el contenido se relaciona directamente con una «neurociencia de lo imposible». Kaku recurre a referencias cinematográficas, literarias e incluso biográficas (al parecer comprobó lo útil que podrían ser unos cascos telepáticos cuando luchó en la guerra de Vietnam) para explicar cómo la física y la neurociencia son disciplinas que trabajan juntas para hacer posible muchas situaciones que en la mayoría de los casos solo se dan en películas y libros de ciencia ficción. Eso sí, el físico norteamericano rompe las ilusiones de todos aquellos que albergan la esperanza de que algún día se podrán convertir en super héroes y practicar telequinesis: sólo existen cuatro fuerzas conocidas que rigen el universo, y ninguna de ellas puede mover objetos sin una fuente de energía externa. Armando Sousa

El futuro de nuestra mente Debate, 2014 pvp: 20.90 €

En 1794 Xavier de Maistre escribió Voyage autour de ma chambre, tras pasar 42 días confinado en su pequeña habitación de Turín. Más de dos siglos después, David G. Haskell eligió un metro cuadrado de un bosque situado en el sureste de Tennessee para iniciar «la búsqueda de lo universal en lo infinitamente pequeño». Con la minuciosidad de un biólogo y la sagacidad de un gran escritor, Haskell nos propone una lúcida y fascinante exposición del funcionamiento de la comunidad del bosque, a partir de la mirada micro i macroscópica a un espacio que no por casualidad tiene el mismo tamaño que el del mandala tibetano. Especie de diario íntimo, cuaderno de trabajo y ensayo ecológicoespiritual, En un metro de bosque (finalista del Premio Pulitzer de no ficción) nos ofrece poéticas descripciones de la flora y fauna más diversas, así como reflexiones que apuntan a lo existencial y fascinantes paralelismos entre la vida natural y la humana. Gusanos, líquenes, caracoles, hongos, avispas, tritones, helechos, buitres, saltamontes, arces, orugas… hasta los copos de nieve son objeto de la nítida e insaciable curiosidad de Haskell por desentrañar, mediante los sentidos pero también el intelecto, el misterio último de la vida. Porque, como él mismo señala al final de este espléndido ensayo sobre ecología mundial, «cada uno de nosotros vive en un mandala singular dotado de tanta complejidad y profundidad como un bosque primario». Lean a Haskell y podrán, pues, conocerse un poquito mejor. Laia Quílez

En un metro de bosque Turner, 2014 pvp: 21.90 €

assaig

Antoine Compagnon

Miguel Morey Escritos sobre Foucault Lectura de Foucault Sexto Piso, 2014 pvp: 24 €

Quaranta nits amb Montaigne

La història d’aquest llibre és excepcional: tot ve de què a algú se li va acudir que l'hora de l'aperitiu, a l'estiu, és el millor moment per parlar de Montaigne. I, per molt inversemblant que això sigui, és el que va acabar passant: el programa de ràdio de France Inter va tenir un èxit que «va sorprendre la pròpia empresa», i la va induir a convertir els seus continguts en un llibre que ara Blackie Books ens proposa llegir, per capítols, abans d’anar a dormir. La raó d'aquesta popularitat: que Montaigne ens ensenya a pensar. A pensar sobre la vida i des de la vida, no sobre o des d’idees engolades. No ens preguntem què és el més enllà, o si hi ha vida després de la mort, la qüestió és si hem de tenir por de la mort; i la conclusió és que no gaire, perquè cada dia que passa ens morim una mica, i quan arribem a la vellesa ja tindrem quasi tota la feina feta. Què fem si ens cau una dent? Com s'han d'educar els nens? Què pensar, o dir, de l’amor, l’amistat, la vanitat, el desig, l’art de la con-

versa, la malaltia o el temps perdut? Qualsevol lectura, pensament, trobada casual o accident fa arrancar la meditació de Montaigne. La seva és la ignorància sàvia que ja ensenyava Sòcrates, la del qui sap que pretendre conèixer el tot i arribar al fons de les qüestions és il·lusori, tal és la nostra condició humana. Es pot conèixer només a trossets, qualsevol saber és fràgil en aquest món tan divers i complicat. Així, tot intentant copsar el món de mica en mica, Montaigne canvia d’opinió i es contradiu constantment. Quan comença a pensar en un tema i a tenir alguna idea interessant, pot perdre el fil del raonament, perquè la vida quotidiana reclama la seva atenció, i ha de tornar a començar per una altra banda. La seva curiositat és inesgotable, i potser aquesta és una de les lliçons més importants que podem treure de la seva obra: no ens rendim, no pretenguem abastar el tot; hem de seguir pensant i trobant veritats encara que durin cinc minuts. Només així, i a poc a poc, podrem intentar desxifrar,

en el nostre moviment, aquest món canviant, i anar trobant punts d’equilibri en la nostra cavalcada que no s’atura. Montaigne escriu per posar remei al flux continu de pensaments desordenats que travessen el seu cap; escriu per posar ordre, per mitigar l’angoixa i calmar els dimonis. I per compartir: la paraula, diu ell, és mig de qui la diu i mig de qui l’escolta, i el llibre per això és tant de qui l’escriu com de qui el llegeix. El pensament de Montaigne troba el camí per arribar amb tota eficàcia gràcies a la tasca tan precisa com divertida, tan culta com lleugera, d’Antoine Compagnon, professor al Collège de France, un savi dels d’abans, de quan no hi havia res més divertit que aprendre.

Gilles Deleuze Michel Foucault y el poder Errata Naturae, 2014 pvp: 18 €

Walter Benjamin Baudelaire Abada, 2014 pvp: 23 €

Júlia Martí

Quaranta nits amb Montaigne Blakie Books, 2014 pvp: 16.90 €

Marek Bien ´czyk Melancolía Acantilado, 2014 pvp: 18 €

Juan Arnau Manual de filosofía portátil Juan Arnau opta por una estrategia narrativa que pone de relieve el hilo intelectual que une a los principales pensadores de la historia de la filosofía. Su voluntad es, a la vez, reducir el peso que encontramos en las historias académicas del pensamiento, un peso que muchas veces lastra la esencia que debería perseguir cualquier buen manual de filosofía para neófitos. Pero es que además, la lectura del manual que nos ocupa se descubre como mucho más que

el compendio de la vida y obra de los principales pensadores. Está maravillosamente escrito, nos desvela la íntima conexión que para la mayoría de sus protagonistas tienen los acontecimientos de la propia vida con la obra filosófica, uniendo a su vez estos destinos con los de sus predecesores, trazando una línea que remonta río arriba la gran herencia de la historia intelectual del mundo. Partiendo de Levi-Strauss hasta llegar a Parménides, pasando por

Hegel, Spinoza o Montaigne, asistimos a los episodios más fascinantes del pensamiento. Este es un libro que encuentra en la brevedad y la sencillez su máxima virtud. Altamente recomendable para aquellos que quieran llevar con sigo un auténtico manual de vida y deseen viajar ligeros de equipaje. Cristina Pérez Juan Arnau Manual de filosofía portátil Atalanta, 2014 pvp: 27.50 €

assaig

Gaziel. Sygmunt Xavier Cronista català Stein Theros de la Gran Brigades internacionals. Barcelona a cau d'orella La fi d'un mite Guerra

Barbara Ehrenreich Por cuatro duros Capitán Swing, 2014 pvp: 18 €

Ben Reitman Boxcar Bertha Pepitas de calabaza, 2014 pvp: 22 €

Felipe Nieto La aventura comunista de Jorge Semprún Tusquets, 2014 pvp: 24 €

Ferran Gallego El evangelio fascista Crítica, 2014 pvp: 39.90 €

Michel Serres Ditona / Pulgarcita Gedisa, 2014 pvp: 9.50 €

proposta

París 1914. Diario de un estudiante relata el colpidor canvi que va viure la societat parisenca amb l’entrada de França a la Primera Guerra Mundial. Lamentem no poder llegir encara la reedició en català d'aquest llibre, idioma original amb què Gaziel, llavors jove estudiant de filosofia, va descriure escenes i vides particulars captant el drama general d’una població convulsa, moguda pels fils dels interessos diplomàtics. Sota la lleugeresa aparent del dietari, es descobreix un complex retrat d’història social, d’opinió popular, expansió del rumor i propagandisme, de transformació dels espais i improvisació humana en condicions de trista anormalitat. L’impacte causat per aquests articles va fer alterar també el curs de la vida del seu autor. De París a Monastir és el viatge que ell emprenia un any més tard, ja com a consolidat cronista de la Gran Guerra, fins al sud d’Europa, que aleshores esdevenia focus d’atenció del conflicte. En aquest llibre és major la indagació sobre les tensions polítiques i els escenaris pròpiament bèl·lics. Sempre, però, mantenint la bellesa de la seva prosa, sensible a la gent anònima, als paisatges costumistes i a l’estremidora situació de les víctimes de la guerra. Aquesta intensa experiència deixava a Gaziel l’amarga impressió que els fets d’aquella terrorífica actualitat es perdrien en la fredor dels documents històrics, com si no fos conscient del viu testimoni que ens llegava en aquestes pàgines, per la posteritat dels dies. Marta Hereu

Hi ha llibres que us poden deixar indiferents, d'altres que us poden semblar superficials o fins i tot absurds. No és el cas d'aquest text. Us ho puc ben assegurar. Si el segle XX és el segle de la revolució traïda, tal i com va proclamar Camus, Stein n'és una víctima més. La seva veu denuncia el que personatges com Arthur London, Koestler o Silone també van denunciar: l'estalinisme. Des de les primeres ratlles d'aquest text orwellià, sentiments com la ràbia, el malestar o el desencant hi apareixen sovint. Contra què? Doncs contra el comunisme, el comunisme oficial, sí, sí, el de Moscou, el de les purgues i el dels gulags. Stein era un idealista, un home d'esquerres convençut, un personatge que creia que un món millor era possible; una persona que, en definitiva, va a Albacete, seu de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil, a lluitar contra el feixisme, com tants altres joves idealistes de l'època, però que, sobretot, va a la guerra per intentar recuperar la fe (sí, tot és qüestió de fe en un món dominat per les ideologies). Ràpidament veurà que potser les voluntats del fumador de pipa bigotut del Kremlin no acaben de ser les mateixes que les seves... Sobretot després del mes de maig de 1937. Un text vivencial, àgil i ben escrit, amarg pels amants dels mites, però necessari. Mirar enrere i reconèixer els errors és un pas difícil i dur, però com a societat no podem obviar testimonis tan valuosos com els de Semprún, Serge o el propi Stein. Oriol Pastor

Per algú que no és originari de Barcelona sorprèn la quantitat de llibres que s’arriben a publicar sobre ella i l’interès que desperta entre els seus habitants. Els barcelonins no es cansen de llegir i realimentar la seva mitologia, intentant descobrir noves panoràmiques. L’editorial Comanegra continua amb la seva tasca de reeditar grans clàssics de la bibliografia barcelonina, com ja va fer amb Barcelona pam a pam, d’Alexandre Cirici, revisat per Itziar González. El torn ara és per a un altre títol fonamental: La guia secreta de Barcelona, de Josep Maria Carandell. L’encarregat d’aquest projecte ha estat el cronista, poeta i antropòleg Xavier Theros. No obstant això, tal com ens avisa el mateix autor al pròleg, el resultat d’aquesta relectura ha acabat donant lloc a una obra amb entitat pròpia. La Barcelona actual ja no és aquella ciutat dels 70 que fugia d’una dictadura, sinó una amalgama de cultures immersa en un període de grans canvis estructurals i socials. Barcelona a cau d’orella no és una guia a l'ús, ni hi ha mapes –no els busqueu, no hi són– ni tampoc catalogació de monuments. Estem davant d’una crònica a mig camí entre la passejada històrica i la sentimental. Destaca la tasca monumental de documentació i una fotografia quotidiana i personal. L’autor ens fa passejar per la història de la ciutat mentre intercala anècdotes i personatges curiosos que donen vivacitat al text. Theros ens empeny a perdre’ns, bocabadats, entre els carrerons canalles i desembocar a les grans avingudes i als indrets més amagats. Noemí Jiménez

Rosa Sala Rose i Plàcid García-Planas El marqués y la esvástica Anagrama, 2014 pvp: 29.90 €

la central / abril 2014

Gaziel París, 1914 / De París a Monastir Diéresis, 2013 / Asteroide, 2014 pvp: 19 € / 17.95 €

Brigades internacionals. La fi d'un mite 1984, 2014 pvp: 18 €

Barcelona a cau d'orella Comanegra, 2014 pvp: 24 €

assaig

Barcelona assetjada: les veus del passat

Anònim Barcelona atacada pels francesos Adesiara, 2014 pvp: 12 €

proposta

En aquest any del tricentenari del final de la Guerra de Successió a Barcelona s’estan publicant obres de tota mena que vénen a enriquir la historiografia existent: des de textos breus per a qui vulgui fer-se una idea general (com La guerra de 1714, de Joaquim Albareda i Joan Esculies), fins a textos que tracten temes més concrets (Les dones de 1714, de Patricia Gabancho), passant per edicions de textos de l’època que ens apropen a la perspectiva dels contemporanis, amb especial èmfasi en el setge i caiguda de Barcelona. Un panorama bibliogràfic ben complet per tal de poder-nos fer una idea global de la contesa, des del context europeu fins a les repercussions més locals a la ciutat de Barcelona. La Guerra de Successió s'inicià a la mort sense descendència de Carles II d'Espanya i enfrontà els partidaris de Felip d'Anjou amb els de Carles d'Habsburg. Durà des del 1701 fins al 1715, tot i que el 1713 ja s'havia signat el Tractat d'Utrecht que posava fi oficialment a la contesa. Barcelona capitulà el 1714, després d'un llarguíssim setge de 414 dies. Però el setge de 1714 no va ser l'únic que va patir la ciutat durant aquesta guerra. El 1705 Barcelona havia estat assetjada per les tropes austriacistes i havia caigut, i el 1706, només sis mesos després, la ciutat va ser assetjada de nou per les tropes borbòniques. En aquest ocasió, però, va resistir al setge. És aquest l'episodi que explica Barcelona atacada pels francesos, l'obra recentment publicada per Adesiara, traduïda del llatí al català modern per Alejandro Coroleu i Maria Paredes. Barcino a Gallis petita és un poema èpic d'autor anònim escrit el 1708 com a instrument propagandístic i de difusió de l'austriacisme a Catalunya i sobretot a Europa en un moment en què, després de la

desfeta d'Almansa, el balanç de la guerra començava a ser favorable al futur Felip V. En aquest poema es realitza una exaltació de la figura de Carles d'Habsburg a través d'un esdeveniment històric que representà la culminació del poder austriacista a la península. El poema està escrit en hexàmetres llatins i es divideix en dos cants. En el primer es descriuen els moviments previs al setge, l'atac dels borbònics a les fortificacions de Montjuïc fins que arriben a la ciutat els rumors sobre la proximitat de la flota anglo-holandesa. En el segon cant se'ns explica la fugida de les naus gal·les de la costa catalana, l'arribada dels aliats, els bombardejos a la ciutat i la derrota final dels francesos. L'autor utilitza nombrosos elements mitològics, profecies i abundants referències que remeten a Virgili i a l'Ovidi èpic. Aquesta edició bilingüe ens permet, a part de conèixer els fets ocorreguts en un moment determinant, entendre el missatge polític que es vol transmetre. També val la pena apropar-se a l'edició que ha realitzat la Universitat d'Alacant del Diario Bellico de Fra D omingos da Conceição, traduït per David Martín amb un estudi introductori de Joaquim Albareda i Virginia León. Aquesta és la crònica escrita per un franciscà portuguès, capellà d'un terç de les tropes portugueses a qui va acompanyar en el seu itinerari per terres hispàniques entre 1706 i 1713. És aquesta una narració que vol ser descriptiva d'allò vist i viscut i que ens dóna un interessant punt de vista de la campanya militar i de la societat de l’època. Per una altra banda, a Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 Albert Garcia Espuche ens presenta una extensa i minuciosa obra de reconstrucció de la vida quotidiana a la Barcelona de principis del segle

XVIII. Mostra, gràcies sobretot a les actes notarials, algunes escenes privades, moltes protagonitzades per persones «anònimes», viscudes des del 1707 (després de la derrota d'Almansa) fins el 1725. Un període on se succeeixen quatre Barcelones: la Barcelona pròspera dels voltants del 1700, la Barcelona de la cort de Carles III, la Barcelona assetjada i la Barcelona vençuda. Les diferències entre aquests quatre moments van ser considerables: la ciutat de principis de segle era dinàmica, amb una economia puixant i amb un grau de participació ciutadana superior al de la majoria de les seves coetànies. L'arribada de la cort trastoca els equilibris de la ciutat i pot constatar-se la vida difícil de molts dels valencians i altres exiliats austriacistes que s'havien refugiat a la ciutat en contrast amb els membres de la cort. Amb la situació de setge, un drama col·lectiu intens, podem apreciar quines eren les característiques intrínseques d'aquesta societat en una situació excepcional. I el període posterior, el d'una ciutat fracturada, amb tota la cruesa d'una postguerra i els tímids inicis de la recuperació. L'autor ens fa entrar dins la vida del barceloní comú a través d'una sèrie de «notícies» que ens expliquen tot de petits detalls sobre la vida quotidiana dels habitants de Barcelona, locals i forans. Unes altres veus de l’època que s'afegeixen a les dues prèviament citades i que dibuixen el conjunt d'una societat i una època riques i diverses.

Albert Garcia Espuche Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 Empúries, 2014 pvp: 25 €

Joaquim Albareda i Joan Esculies La guerra de 1714 Pòrtic, 2014 pvp: 17 €

Antoni Espino López Pàtria i llibertat. La Guerra de Successió a Catalunya, 1704-1714 Afers, 2013 pvp: 19 €

Eduard Puig La resistència catalana: Barcelona 1713-1714 Eumo, 2014 pvp: 20 €

Mireya Valencia

Xavier González Toran (ed.) Barcelona 1714. Testimonis d'una ciutat assetjada Angle, 2014 pvp: 18.50 €

art i arts escèniques

David Byrne

Matt Zoller Seitz

Yves Bonnefoy

Como funciona la música

The Wes Anderson Collection

El territorio interior

Un viaje al epicentro del sonido. Byrne nos regala un mapa bien armado para emprender el trayecto. Su propuesta, bien documentada científicamente y ordenada a partir de sus lecturas, relata la experiencia de grabación, composición y experimentación con Talking Heads. Byrne describe de qué modo el sonido ha ido cambiando a lo largo de la historia para que músico y oyente disfruten a uno y otro lado del territorio musical. Los cambios se producen por el contexto: diferentes espacios de interpretación (llegando a decir que el hip hop es la música que mejor suena dentro de un coche), formatos de reproducción –tecnológico o analógico–, etcétera consiguen que se den distintas experiencias sonoras. La propuesta de Byrne subraya los aspectos psicológicos y sociológicos del devenir acústico de la emoción humana, y responde a la «insistente» pregunta de la sociedad de si el arte sirve para algo. La música funciona. El autor plantea un camino con una línea clara, evitando curvas y desvíos de «aspectos ideológicos», si eso es posible. Con un tono confesional, desde el que aconseja «cómo crear una escena», pone ejemplos de su experiencia en el CBGB, citando como pilares para unir una escena la transparencia, la igualdad social, el cuidado del espacio y de las personas... Es decir, los mismos fundamentos que varias comunidades han llevado a la práctica bajo la ética del Do it Yourself. Byrne recuerda y aconseja. Y deja que fluya, desde la teoría y su experiencia propia, el viaje al centro del oído. Ana Cibeira

Cómo funciona la música Mondadori, 2014 pvp: 24.90 €

la central / abril 2014

He aquí un universo repleto de tenistas, adolescentes existencialistas y boy scouts, de ralentíes elegantes y sofisticada nostalgia, donde la soledad es la más común de las enfermedades y las relaciones familiares están inevitablemente quebradas: he aquí el universo de Wes Anderson. Perfilado con ocho largometrajes que funcionan como ocho microcosmos (desde la iniciática Bottle Rocket, 1996, hasta la inminente Gran Hotel Budapest), este es un universo habitado por soñadores y perdedores, protagonizado por adultos aniñados con aspecto de Bill Murray, zorros que hablan y otras especies en extinción: personajes que nos recuerdan lo común que es ser extraordinario. Pero si el universo de Anderson es reconocible por sus personajes melancólicos, lo es aún más por la construcción estética de sus espacios. Mundos condensados en maquetas y casas de muñecas, mundos limitados y limitantes –institutos, campamentos, submarinos y hoteles–, filmados desde una frontalidad que agudiza la sensación escénica. Una construcción que persigue el efecto de representación, que pone de manifiesto los mecanismos del propio dispositivo cinematográfico y que es, como afirma Michael Chabon en el prólogo del libro, un enorme acto de honestidad: «argumentaría que el artificio, expresado abiertamente, es la única autenticidad verdadera a la que un artista puede aspirar». He aquí entonces, con este formidable libro, un perfecto resumen de este universo, un paseo por las particulares fábulas modernas que son los films de Anderson.

Nos encontramos aquí ante uno de esos libros que se resisten a clasificaciones inmediatas, categóricas. ¿Es El territorio interior realmente un libro sobre arte, o se acerca más bien a la narrativa de viajes? ¿Es esta idea del viaje, soñado o imaginado, una propuesta que se mueve en el ámbito de la reflexión filosófica? ¿o quizás pertenece al de la poesía? Este texto, traducido ahora al castellano, es a la vez todas estas cosas y ninguna de ellas, lo que responde como un espejo a la naturaleza polifacética del trabajo de Bonnefoy, uno de los grandes poetas del siglo XX. Esa sensación de inquietud que sentimos en las encrucijadas, ante el pensamiento de que el camino no tomado conduce a un lugar de «esencia más alta», un lugar secreto, mejor; ese país imaginario, tal vez soñado, mítico, que abarca desde Grecia a las ciudades fortificadas de Amber y Jaipur; ese deseo, esa «fiebre», de estar en otro sitio, donde la realidad y el sueño se confunden, evocan los dominios de lo que Bonnefoy llama el territorio interior. El autor nos conduce en este viaje íntimo por esa geografía maravillosa, donde las pinturas de la Toscana del Quattrocento actúan como resortes del subconsciente, de nuestros anhelos e ilusiones, a través de esos «lugares, que como los dioses, son sueños». De su mano descubrimos nuestro propio territorio interior, pues «los poemas no tienen significado. Cuando se lee uno hay que preguntar a la propia experiencia, a la memoria. Y a partir de ahí buscar una interpretación». Ramón Andrés

Elena Martín

The Wes Anderson Collection Abrams, 2014 pvp: 24.90 €

El territorio interior Sexto Piso, 2014 pvp: 19 €

art i arts escèniques

Kassel i artistes sense obra

Laura Terré (coord.) Colita Fotografía. Barcelona RM, 2014 pvp: 30 €

proposta

Què podem afegir a tot el que s’ha escrit sobre l'última edició de la dOCUMENTA de Kassel? ¿Quantes línies podem omplir sense acudir per enèsima vegada als mateixos espais, esdeveniments i propostes artístiques que dibuixen el mapa d'una edició tan trillada? (Allà queda aquest majestuós llebrer de Pierre Huygue i la seva pota rosada, un clàssic instantani). Aclamada de forma unànime, i explicada del dret i del revés, sens dubte la tretzena edició d'aquesta exposició que se celebra cada cinc anys a la vora del riu Fulda, constitueix una de les més memorables i estimulants gestes recents de l'art. Kassel no convida a la lògica, comença amb una proposició de l'equip de curadors com a mínim extravagant, a l'altura de les circumstàncies: VilaMatas haurà de traslladar el seu espai de treball al restaurant Dschingis Kahn on, diàriament i al llarg d'una setmana, rebrà la visita d'aquelles persones que desitgin apropar-se fins allà per conversar o tafanejar. El restaurant xinès es transforma així

en un estudi improvisat, un espai satèl·lit que serveix de pretext a l'autor per construir un relat sobre els moments d'alt voltatge que envolten tot procés de creació, i sobre l'intricat joc de seducció i engany que acompanya l’escriptura i l'art. Les paraules de Chus Martínez –«l'art fa, allà te les maneguis»–, apareixen com un ritornello que guia l'autor en aquest atzarós procés, i en elles resideix potser la pista principal per interpretar aquest passeig ple d'equívocs i incertesa. En aquestes paraules hi ha també la convicció que l'art exigeix una voluntat de coneixement, implicació i compromís, la certesa que avui més que mai aquell renega de la nostra actitud massa passiva i complaent, retiniana. A mitjans dels noranta Jean-Yves Jouannais va publicar una breu antologia d'artistes que justament es van negar a fer, a cedir davant la tirania d'una lògica productiva que té molt d'industrial. Artistas sin obra es presenta com una lectura complementària, un assaig estructurat al voltant d'aquells que van decidir

transcendir el simple artefacte, que van entendre l'art no com una «producció», sinó com una actitud i una forma de compondre el món. A Kassel Vila-Matas visita de manera repetida la instal·lació This Variation, de Tino Sehgal: una habitació a les fosques en què un ha d'abandonar-se a mercè de les presències humanes que l'habiten. Vila-Matas ens convida a compartir alguns d'aquests gestos artístics, de vegades gairebé invisibles –hauríem de dir «corrents d'aire»?– que avui només poden fer de l'art un espai de tàcit consens o radical dissensió.

Álvaro Siza Textos Abada, 2014 pvp: 24 €

John Berger Cataratas Gustavo Gili, 2014 pvp: 12 €

Marc Navarro

Enrique Vila-Matas Kassel no invita a la lógica Seix Barral, 2014 pvp: 19.50 €

Jean-Yves Jouannais Artistas sin obra Acantilado, 2014 pvp: 22 €

Dario Gamboni La destrucción del arte Cátedra, 2014 pvp: 25 €

Mason Currey Rituales cotidianos. Cómo trabajan los artistas ¿Trabajan del mismo modo todos los artistas? A la mayoría les gusta aprovechar las primeras horas del día y no les gusta trabajar con el estómago lleno; también hay quien sin un café matutino y un paseo dice no ser persona. Cierto, pero cada maestrillo tiene su librillo. Sin duda podemos repasar a los más de 160 escritores, músicos o inventores y encontrar excentricidades en casi todos ellos. Sorprende que Francis Bacon tuviese un estudio tan caótico, pues no había

quien pusiese un pie dentro sin salir manchado de pintura. Woody Allen, por ejemplo, se toma una ducha cuando se encuentra estancado, para desconectar y relajarse, tarea que en ocasiones le lleva a ducharse varias veces al día. A Kant, a pesar de su escrupulosa rutina y sobriedad (rara vez salió de Königsberg), le gustaba la vida social y era un notable anfitrión. Todos estos ejemplos son rastreados por Mason Currey en su primer libro Rituales cotidianos, que comenzó en

forma de blog. Currey compila las circunstancias de la actividad creadora, las manías, los horarios, tics o rarezas, y no tanto el producto creativo. Lo que puede parecer un libro divertido y trivial, nos plantea la siguiente pregunta: ¿Qué nos puede decir de un artista la organización de su jornada de trabajo? Pues bien, como John Cheever pensaba, no podemos redactar siquiera una carta de negocios sin revelar algo de nuestro «yo» interno. Julián Pacomio

Mason Currey Rituales cotidianos Turner, 2014 pvp: 19.90 €

miscel·lània

Aprenent a cuinar a l'era de la tècnica

Mary Roach Glup Crítica, 2014 pvp: 20.90 €

Claudi Mans Sferificaciones y macarrones Ariel, 2014 pvp: 15.90 €

Mariana Koppmann Nuevo manual de gastronomía molecular Siglo XXI, 2014 pvp: 21.90 €

Toni Monné Pica-pica. 15 menús per menjar amb els dits Cossetània, 2014 pvp: 20.90 €

proposta

No cal ser preclar per percebre que hi ha dos protagonistes en el procés nutritiu: allò que s’empassa i qui s'ho empassa. Des de fa anys autors culinaris i cuiners intenten aprofitar al màxim les eines científiques per aconseguir noves tècniques que sedueixin els comensals i que creïn processos de cuinat i conservació més eficients, rendibles i segurs. Aquestes últimes setmanes han aparegut un grapat de bons llibres que analitzen el procés de l'alimentació, des del sistema sensorial i digestiu de l’engolidor fins a les últimes tendències en la manufactura dels productes alimentaris. Mary Roach, una brillant divulgadora científica nord-americana, ha posat el seu punt de mira en el procés digestiu humà (i no només humà) en Glup!, una animada recreació del que el nostre cos fa amb el que ingerim. Comença descrivint les funcions i característiques del nostre arsenal sensorial (per què ens agrada el que ens agrada) i acaba, via rectal, és clar, analitzant les nostres deixa-

lles i rebuigs. El millor i més divertit del llibre de Roach, a més del seu àgil estil i la seva naturalitat per parlar de temes científics d'una forma planera, és la seva capacitat per treure conclusions a partir dels treballs i personatges científics que es troben a la perifèria del món científic seriós: la col·lecció de tenaços estudiosos de les aromes del pinso per a mascotes, del paper històric de la saliva o de l'anàlisi de la femta, s’erigeix en un mosaic brillant de referències dels detalls del procés digestiu. Es llegeix amb un somriure permanent i amb les celles arquejades. En la faceta de la investigació sobre les tècniques a què sotmetem els aliments per fer-los desitjables i útils s'han publicat tres llibres dignes de ressenyar. D'una banda, la reedició actualitzada de Claudi Mans: Sferificaciones y macarrones. L'autor és un científic de cap a peus –catedràtic emèrit d'Enginyeria Química– que ha aconseguit descriure amb claredat els canvis físics i químics que tenen lloc quan processem els aliments.

Aquí trobareu des de les explicacions a les tradicionals tècniques de conducció i convecció, fins al desvetllament dels processos de gelificació i esferificació de la cuina molecular. No és només una explicació científica de la cuina, sinó una aproximació a la ciència a través de la cuina. Mariana Koppmann amb el seu Nuevo manual de gastronomía molecular proporciona una ajuda inestimable per elaborar els més sofisticats plats a partir dels plantejaments moleculars. Hi trobem totes les tècniques més modernes: baixa cocció, buit, cuina amb nitrogen... Un llibre molt útil per saber com servir-se dels additius i pràctiques contemporànies. El quart dels llibres ve signat per Joan Roca, un gegant del negoci restaurador: Cuina amb Joan Roca. I el llibre fa justícia al seu autor: d'una manera didàctica i atractiva explica com utilitzar a casa les tècniques més habituals i les més innovadores a partir d'un centenar de receptes descrites pas a pas. Una aproximació a les maneres d'un geni en un bell llibre. Nacho Borraz

Michael Pollan Cocinar. Una historia natural de la transformación Josep Lladonosa i Giró La cuina catalana RBA, 2014 pvp: 32 €

Llibre de receptes familiar My family cookbook Suck UK, 2014 pvp: 24.20 €

la central / abril 2014

La pretensión de Michael Pollan en este nuevo soberbio libro es ambiciosa: investigar cómo el ser humano modifica el medio ambiente para conseguir los productos que le interesa comer, cómo convierte estos frutos naturales en cocinados y cómo estos cambios, a su vez, van transformando al ser humano. Las principales herramientas que utiliza Pollan son una curiosidad sin límites, que le hace desconfiar

de las apariencias para llegar hasta el fondo de cada cuestión, y una in genuidad a prueba de tópicos que le permite sorprenderse con los más pequeños detalles. Pollan ha estructurado su libro en torno a los cuatro elementos clásicos: fuego, agua, aire y tierra, para comprobar cómo se utilizan en diferentes lugares en el proceso de cocinar. Para ello ha hecho de pinche de barbacoa, de ayudante

de obrador, de conejillo de indias de laboratorios y recetas; ha recorrido medio mundo y ha absorbido el saber de muy destacadas figuras de la cocina internacional, desde el maestro asador de barbacoas Ed Mitchell (y sus problemas con la ley) hasta el estoico Bittor Arguinzoniz, el genio de las parrillas del valle de Axpe (al que, por cierto, dedican un artículo en el último número de la revista Lucky Peach); desde el exito-

miscel·lània

Keri Smith

Hellen Birch

The crafty days

Cómo ser un explorador del mundo

Dibujar

Barcelona handmade

Si las dos habilidades indispensa bles para darnos cuenta de que siempre nos podemos reconstruir son la flexibilidad y la creatividad, hay que añadir otras para la superación: la autocrítica y el humor. Todo empezó con una simple lista, que Keri Smith escribió en un pedazo de papel en medio de una noche de insomnio: enumeró 13 ejercicios prácticos para estar en constante movimiento –creativamente hablando– y sacar partido a los recursos que estaban a su alcance. Cómo ser un explorador del mundo es un compendio de 59 «humildes» propuestas prácticas para trabajar la perspicacia a la hora de observar, la intuición para elegir o la honestidad para atreverse y, en definitiva, para mantener viva la capacidad de encontrar soluciones ante múltiples problemas. ¿Acaso no es eso la creatividad? Núria Solsona

¿Te has preguntado alguna vez por qué, en un momento dado y al hacerte mayor, dejaste de dibujar? ¿Te gustaría recuperar esa experiencia? Si por el contrario, todavía dibujas, y además, disfrutas absorto en el tiempo dedicado a esta práctica, aquí va un consejo: no te descargues nunca la app XnSketch para convertir fotografías en dibujos, o perderás la experiencia del proceso o, peor aún, la personalidad artística, como cuando te hiciste del Instagram. Este manual de bolsillo, complemento del blog de la autora: drawdrawdraw propone ideas y pautas con ejemplos para practicar cada línea, detalle, textura, volumen, sombreado o tramado, aplicados a una de las prácticas artísticas más gratificantes que existen. Deja lo que estés haciendo y prueba a dibujar, es otro consejo, aunque sea solo por el placer de hacerlo.

V.V.A.A Kakebo. Ejercicio libre Blackie Books, 2014 pvp: 19.70 €

Barcelona handmade és la proposta impresa de l’equip de The crafty days, el diari handmade en català del moviment craft. Es tracta d’un producte artesà en si mateix ja que és de tiratge limitat i numerat, i amb portades fetes una a una. Al mateix temps, la guia permet que el lector i usuari pugui emprar-la no només com una guia de ciutat especialitzada, sinó també com una llibreta per apuntar les pròpies propostes de botigues, tallers i llocs especials. En aquesta guia hi trobarem gairebé setanta espais que estan d’una manera o altra vinculats amb l’artesania, bé perquè hi venen els materials, o bé perquè són llocs d’inspiració i de trobada. Si us voleu introduir en el món handmade que es fa a la ciutat o si voleu descobrir nous establiments, Barcelona handmade us ajudarà a conèixer les noves tendències en creativitat.

Ricardo Piglia Hegarty on Creativity Thames and Hudson, 2014 pvp: 10.90 €

Austin Kleon Show your Work Workman, 2014 pvp: 9.80 €

Meritxell Ral

N.S.

Carme Bosch i Cristina Bota Guia del recol·lector Viena, 2014 pvp: 19.90 € Cómo ser un explorador del mundo FCE, 2014 pvp: 14 €

so Chad Robertson (no se pierdan su serie de libros sobre panes y masas) hasta el gran gurú de la fermentación y la cultura microbiana, Sandor Katz. Lo mejor del trabajo de Pollan es la cantidad de posibilidades interesantes que nos ofrece. Como su interés se centra tanto en el campo de la antropología, como en el de gastronomía y la nutrición, e incluso en el de la política alimentaria, las referencias a diferentes temas son constantes. Es imposible cerrar el libro sin buscar nueva información sobre lo

Dibujar Gustavo Gili, 2014 pvp: 14.90 €

que Pollan ha sugerido. He aquí el mayúsculo acierto del texto: la capacidad de contagiar la curiosidad por los mil temas que trata. Este volumen espléndido es la puerta a una cantidad ingente de caminos: exige que nuestra imaginación se ponga al servicio de nuestra curiosidad y nos dejemos maravillar por nuestra capacidad (y, atención, que desconfiemos de las multinacio nales de la alimentación y de los pícaros) para cambiar las cosas en mil terrenos. Fascinante artefacto, y divertidísimo. N.B.

Barcelona handmade The crafty days, 2014 pvp: 12 €

Esther Casanova Pagesos de ciutat Viena, 2014 pvp: 19.90 €

Michael Pollan Cocinar. Una historia natural de la transformación Debate, 2014 pvp: 22.90 €

Blocs de notes Letterpressed Chronicle Books, 2014 pvp: 13.90 €

infantil i juvenil

novetat

Emilia Lang

Chris Haughton

Roser Capdevila

L'arbre de les Sabates

Shhh! Tenim un pla

Som Les tres Bessones

Sant Jordi a la Cova del Drac Text: Vivim del Cuentu Il·lustracions: Rocio Bonilla PVP: 6.25€ La llegenda de Sant Jordi capgirada com un mitjó. Un relat ple de sorpreses i molt d’humor que farà volar i desenvolupar la imaginació dels primers lectors.

Carlota Cirera El bloc de Sant Jordi Barcanova, 2014 pvp: 7.11 €

En Tim és un nen que viu en una maleta. Un matí, en llevar-se, s'adona que ha perdut una sabata; no hi és, s’ha escapat! Així que decideix iniciar un viatge ple d’aventures per trobar-la. L’Arbre de les Sabates és un conte amable sobre el poder dels somnis, el valor de creure-hi i l’amistat; però per damunt de tot destaca la seva evocadora posada en escena. I parlem d’escenografia i no d’il·lustració perquè L’Arbre de les Sabates és el resultat en format paper d’una obra de titelles per a nens. Les titelles, fetes amb materials reciclats, deambulen per espais neutres, amb pocs elements però molt efectius i simbòlics, que ajuden a crear una ambientació senzilla, suau i onírica.

Voleu viure una aventura pel bosc? Shhh... hi ha uns caçadors que tenen un pla! Volen capturar un ocell..., però compte, és molt ràpid! El més petit de la colla vol proposar un mètode diferent per apropar-s’hi, però els grans no li fan cas... En el fons, ells tenen un pla! I l’ocellet s’escapa, ell sol no pot fer res més, però què passa si s’ajunta amb uns amics? Qui haurà de córrer? Després de l’entranyable mussol de Una mica perdut i del simpàtic gos de Oh no, Charlie!, l’il·lustrador irlandès Chris Haughton torna amb uns divertits personatges que acompanyaran grans i petits en una aventura excel·lentment il·lustrada. Per a nenes i nens a partir de quatre anys. Eloise Barighini

Noemí Jiménez

L’editorial Angle i la nova editorial Brot 72 recuperen els contes de Les tres Bessones, les filletes trapelles de la il·lustradora Roser Capdevila. En aquest primer conte, Som Les tres Bessones, es torna al traç natural i als colors lleugers de l’aquarel·la. La intenció és tornar a trobar aquells contes que van fer gran una generació i que volen ensenyar als seus petits aquelles mateixes històries. A part d’aquest primer llibre, també es recuperen dues col·leccions: «Les memòries de la Bruixa Avorrida» i «Les tres Bessones i els contes clàssics». Amb il·lusió i nostàlgia, doncs, gaudirem del relat d’una de les bessones, l’Anna, que explica la sorpresa dels seus pares quan van saber que esperaven tres nenes. El dia a dia de la família, il·lustrat amb tota mena de detalls, permet al petit lector una lectura sola o acompanyada d’escenes plenes d’humor i de ratetes que s’amaguen. Meritxell Ral

Toni Giménez Amb el dit, dit, dit… Baula, 2014 pvp: 9.95 € L'Arbre de les sabates Walrus, 2014 pvp: 12 €

Shhh! Tenim un pla Milrazones, 2014 pvp: 15 €

Som Les tres Bessones Angle, 2014 pvp: 9.90 €

Anna Manso i Gabriel Salvadó L'últim violí Marta Altés Sóc un artista Blackie Books, 2014 pvp: 14.90 €

Maryse Guittet Les estacions de l'arbre Cruïlla, 2014 pvp: 8.50 €

la central / abril 2014

La nova col·lecció «La meva Arcàdia» s’inicia amb tres títols de lectura en català per a nens i nenes d’entre sis i dotze anys: Les mans de la Blanca, L´últim violí i El mirall. En aquest projecte s’hi han sumat grans noms d’escriptors i d’il·lustradors de literatura infantil. L’últim violí, de la mateixa manera que la resta de la col·lecció, és una novel·la breu que conté una idea al voltant de la qual es desenvolupa el

relat. En aquest cas, la capacitat de poder dir prou construeix aquesta història tendra i nostàlgica escrita per Anna Manso i il·lustrada per Gabriel Salvadó. L’Octavi admira l’ofici de fabricar violins, però un dia les mans inquietes del seu pare fan que hagi de deixar la seva feina tan estimada. La seva fama de lutier és molt coneguda i això fa que una parella, els Trenetes, que fan col·lecció de tot allò que

sigui «l’últim», vulgui també la seva darrera peça. L’Octavi és testimoni de l’esforç del seu pare i no entén aquest desig per tenir més que sent tant el seu amic Nicolau per fer una col·lecció darrere una altra com la que tenen els ambiciosos Trenetes. L’últim violí pretén despertar preguntes sobre les coses que ens rodegen, sense ser un llibre de coneixements ni tampoc un llibre que intenti donar lliçons, sinó mostrar

infantil i juvenil

Maurice Sendak A la cuina, de nit

Rubén Montañá i Mercè López La nena de l’arbre

El món de la il·lustració està d’enhorabona. L’editorial Kalandraka ha començat a reeditar l’obra del gran Maurice Sendak. Un aplaudiment! Per fer-nos obrir boca, ens presenta A la cuina, de nit, una obra de culte dins el llibre infantil. Com succeí amb l’arxiconeguda Allà on viuen els monstres, el llibre va crear controvèrsia entre alguns dels seus contemporanis més conservadors, que no acabaven de veure amb bons ulls que un infant es passegés entre olles i paelles nuet. Deixant de banda el fet anecdòtic, ens trobem amb una obra divertida, trapella, amb referències culturals a clàssics del còmic, on el petit Quel dóna un cop de mà a tres cinèfils cuiners que fornegen, a la cuina de Morfeu, els pastissets de l’esmorzar.

La nena de l’arbre és una història poètica i al·legòrica que neix amb regust rampant. L’Ona mai juga a pilota i el dia que decideix fer-ho, la penja en un arbre del passeig del costat de l’escola. Quan intenta recollir-la coneix una noia de nom antic que vesteix robes antigues, duu un pentinat antic i parla amb paraules antigues. La nena grimpadora explica a l’Ona que ja fa molts anys que viu a l’arbre i que no té cap intenció de baixar-ne. «A l’arbre s’hi està molt bé», diu, «no et fas vell i ningú et pot fer mal». Poc a poc, l’Ona anirà descobrint la història de l'anciana nena Aurèlia i entendrà que, a la fi, els nens sempre són nens, visquin a l’època que visquin. Premi Josep M. Folch i Torres 2013. Sílvia Aymí

Noemí Jiménez

Neil Gaiman i Skottie Young El galàctic, piràctic i alienígena viatge del meu pare

El pare ha oblidat comprar la llet de l’esmorzar i ha d’anar a la botiga de la cantonada. Triga una eternitat i els seus dos fills fabulen sobre què li deu haver passat al despistat del seu pare. Res del que imaginen s’apropa, ni de lluny, al que els explicarà el pare quan torni. Primer és segrestat per extraterrestres obsessionats per les espelmes perfumades, després coneix pirates intergal·làctics amb tècniques d’abordatge estrambòtiques, es fa amic d’un dinosaure que viatja en el temps i, fins i tot, es troba amb el déu dels noms petits. Les fabuloses il·lustracions de Skottie Young que acompanyen aquest món fantàstic fan que el viatge intergal·làctic, piràctic i alienígena esdevingui una estimulant i arrauxada aventura per un univers pur Gaiman.

Pere Mejan i Marc Boada Max Picard i el maleït pèndol de Foucault / Max Picard y el maldito péndulo de Foucault La Galera, 2014 pvp: 14.90 €

Jordi Folck Ningú és un zombi! Barcanova, 2013 pvp: 8.90 €

David Walliams La dentista dimoni Montena, 2013 pvp: 14.96 €

S.A.

A la cuina, de nit Kalandraka, 2014 pvp: 15 €

i ser una eina de diàleg a casa i a l’escola. De manera semblant, els altres dos títols publicats, Les mans de la Blanca i El mirall, ens parlen de la reutilització i del valor dels objectes que tenen la seva pròpia història, i de la figura de l’altre, respectivament. En cadascun dels relats de la col· lecció, a la contraportada, un especialista, ja sigui filòsof, economista o activista, destaca aquella idea latent dins la història. «La meva Arcàdia» és una proposta a descobrir que segueix una línia

La nena de l’arbre La Galera, 2014 pvp: 14.90 €

El galàctic, piràctic i alienígena viatge del meu pare / El alucinante, galáctico y alienígena viaje de mi padre Estrella Polar / Roca, 2014 pvp: 10.90 €

diferencial i de qualitat i que permet allunyar-se dels llibres de lectura més coloristes i comercials destinats a aquesta franja d’edat.

Batia Kolton i Nurit Zarchi Nos vemos en la Antártida Adriana Hidalgo, 2014 pvp: 14 €

Josep Ll. Badal i Zuzanna Celec Els llibres d'A La Galera, 2014 pvp: 19.95 €

Meritxell Ral Meritxell Martí Les mans de la Blanca Arcàdia, 2014 pvp: 8.20€

Anna Manso L'últim violí Arcàdia, 2014 pvp: 8.40 €

Jaume Cela i Juli Palou El mirall Arcàdia, 2014 pvp: 8.40 €

David Cirici Zona prohibida Fanbooks, 2014 pvp: 14.90 € / 18 €

inclassificats

Carta de la lectora El 2014 és un any en què coincideixen un bon grapat de celebracions i aniversaris diversos. Però ara m'acabo d'adonar que n'hi ha un d'especialment rellevant pels qui ens agraden els llibres, especialment llegir-los. Em refereixo a l'aniversari de les Edicions de 1984 (amb Orwell a la rereguarda). Tot fent una miqueta de memòria, o repassant els prestatges de la nostra biblioteca, veurem de quantes bones estones de lectura els en som deutors. Tot un catàleg farcit de perles: memorables perdedors com Fante, troballes d'outsiders com Saunders, densitat clàssica amb Faulkner, autòctons destructius com Sergi Pons; rapsodes de bar, cronistes insolents, testimonis esvarats, somiadors colossals, assagistes implicats. Un reguitzell d‘escriptors que fan amb les paraules el seu treball i el seu art. I no parar de resseguir-les és el que volem els lectors. Si immensa és la geografia d'aquestes quatre cases que dibuixen Mirmanda, encara més immensa volem que sigui la seva cronologia. Marta Ramoneda i Molins

George Saunders Deu de desembre pvp: 19.50 €

William Faulkner El llogaret pvp: 22.90 €

Elisabeth Strouth Els germans Burgess pvp: 20 €

John Fante Plens de vida pvp: 15 €

Sergi Pons Codina Mars del Carib pvp: 17.50 €

Carles Terrés Licantropia pvp: 16.50 €

la central / abril 2014

X Libris Rodrigo Fresán

ATEMPORADA Arriben temps complicats per a X Libris. Dies nerviosos. Dates estranyes. El seu aniversari. Ja es digué: X Libris va néixer i va ser abandonat un Sant Jordi entre els prestatges i passadissos d'una llibreria d'una gran superfície. Entre les seccions d'autoajuda i bricolatge. La seva mare va obrir les cames allà, va respirar profund (autoajuda) i (bricolatge) va tallar amb les dents i va lligar el cordó umbilical del petit i finis sense cap (continuarà...) pel que fa a una relació mare abandonadora/fill o pare benefa ctor secret/fill. X Libris té clar que cap dels seus protagonistes havia llegit Dickens o qualsevol altre folletinaire. Ja es digué també: X Libris va ser adoptat, sí, per una molt dickensiana parella de bibliotecaris que el van iniciar en l'amor als llibres i els seus voltants. I aquí tenim X Libris avui. Inquiet. Diada de Sant Jordi, Noche de los Libros i més endavant la Feria del Libro de Madrid i, així, cada primavera, X Libris experimenta la pertorbadora sensació que –per una vegada, tots parlant i comprant paper imprès– parlen d'ell. De la seva vida, del seu Alfa (que són els llibres), del seu Omega (que també seran els llibres) i de tot el que va succeir i succeeix i succeirà entre el seu pròleg i el seu final (que no és res més que unes trenta taquetes negres sobre un fons blanc). Així, Hi havia una altra i una altra i una altra vegada... MASSES I PODER I amb l'arribada de la gran estació festivalera i literària, de nou, les ganes de fer història que, en general, es queden en la frustració de la histèria aconseguida. Ja sabeu: les vendes, les signatures, les llistes, qui va ser més i qui va ser menys, l'eterna lluita entre escriptors immediàtics i mediàtics i meditabunds, els títols que es van endur Reina i Princesa del parc del Retiro. I, per sobre de tot i de tots, al vespre, en aquella hora en què

udolen tots els llops, les preguntes terribles sense resposta no a la boca però sí en la ment de milers d’hipnotitzats que comencen a sortir del tràngol per anar a dormir: «I ara què dimonis faig amb aquest llibre que em vaig comprar o que em van regalar? De veritat que he de llegir-lo? Pot dir-me algú d'una vegada com es pronuncia Coetzee? Quant falta perquè els Alcántara de Cuéntame arribin al present i comencin a obrir-se, un a un, els segells de l'Apocalipsi?». IMPOST X Libris té una gran idea recaptadora: impost especial a tots els llibres que duguin a la portada el número 1914. Són molts, es diu, ocupen massa espai i –com diuen els mexicans– donen molta guerra. Més guerra que Juego de tronos (va matar Sant Jordi el drac per veure si aconseguia un cameo en alguna cosa de George RR Martin?), però menys guerra que la Civil Espanyola. I una altra idea: una novel·la d'història alternativa on la Guerra Civil Espanyola no ha tingut lloc i en la qual, per tant, Espanya va tenir els seus swinging sixties però no la seva Movida, i –X Libris ho pensa en veu molt i molt baixa– resulta ser, francament i no francoment, un país molt millor escrit que el que ara llegim. L'HORROR, L’HORROR I, cada vegada que deambula per entre les casetes de la Feria del Libro de Madrid, sota un sol d'injustícia, X Libris sempre recorda aquelles paraules de Kurtz a El cor de les tenebres o a Apocalypse Now. I –està tot dit– millor no pronunciar-les. CITA Extracte de les llibretes secretes de X Libris comprenent una Història Privada de les Biblioteques i de Tots Aquells que les Freqüenten o No: «Una biblioteca a la qual, de tant en tant, per accident i com després d'un accident, desorientat pel xoc de l'impacte, arriba algú per a qui els llibres

i, sobretot, l'acumulació de llibres, és un incomprensible misteri. Perquè per a massa persones els llibres s'utilitzen i es gasten i quin sentit té conservar-los. Ocupen massa espai, cal sostenir-los i pesen, són tan bruts i, encara que no es digui en veu alta, els llibres són massa barats per ser quelcom bo i profitós, es murmura. I, així, una biblioteca que bé pot provocar entre els visitants accidentals –amb una curiosa barreja de respecte, inquietud i menyspreu, com si es referissin a invulnerables i abundants escarabats, a una plaga o un virus– un «Però has llegit tots aquests llibres?». Visitants que pregunten això perquè no s'atreveixen a preguntar el que en realitat no volen saber: «Com és que jo he llegit tan pocs llibres? Com és que a casa meva gairebé no hi ha llibres i gairebé tots són de fotos i alguns de fotos de cases amb biblioteques en què gairebé no hi ha llibres excepte llibres de fotos; i per què en comptes de llibres, de llibres amb lletres, en el seu lloc hi ha massa fotografies de persones a les quals se suposa que he d'estimar incondicionalment però quan ho penso una mica, amb un parell de copes a sobre, la veritat és que em semblen gairebé totes unes veritables i autèntiques ... ?» CLICK / SEND Ningú es fa i envia selfies des de llibreries. Pizza per a tothom.

inclassificats

Agenda Maig llibreria

activitats

La Central del Raval Secció infantil, 12:30h

Contacontes musical:

6.5

La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

7.5

La Central del Raval 1ª planta, 19h

Presentació:

La Central del MUHBA 19h

Presentació:

8.5

La Central (c/ Mallorca) El Cafè, 19:30h

Presentació:

La Central del Raval 2ª planta, 19:30h

Presentació:

3.5

Amb el dit, dit, dit…, de Toni Giménez. Editorial Baula Huérfanos de Sofía, A.A. V.V. Fórcola El triunfo de la compasión. Nuestra relación con los otros animales, de Jesús Mosterín. Alianza Editorial

Historia de Cataluña, de David Agustí. Sílex. India, de Chantal Maillard. Pre-Textos

La medida de lo posible, de Nacho Escuín. PUV. La huella en el margen, d'Alfredo Saldaña. Mira Editores

10.5 La Central del Raval Secció infantil, 19h

Contacontes:

12.5 La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

13.5 La Central del Raval 1ª planta, 19h

Presentació:

14.5 La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

La Central (c/ Mallorca) El Cafè,19:30h

Adelaida, de Tomi Ungerer. Kalandraka El sentido del viaje, de Patricia Almarcegui. La línea del horizonte Curso urgente de política para gente decente, de Juan Carlos Monedero. Seix Barral Mahabharata. La batalla de Kurukshetra, de Gol. Índica Books / Olañeta Religión y política, de Lluís Duch. Fragmenta Editorial

15.5 La Central del Raval La Cripta, 19h

Presentació:

17.5 La Central del Raval Secció Infantil, 12:30h

Mini-taller:

20.5 La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

21.5 La Central del Raval 1ª planta, 19h

Presentació:

22.5 La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

24.5 La Central del Raval Secció Infantil, 12:30h

Contacontes per a nens oients i sords:

27.5 La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

28.5 La Central del Raval 2ª planta, 19h

Presentació:

La Central (c/ Mallorca) El Cafè,19:30h

Centenari Joan Vinyoli

Los traductores del viento, de Marta López Luaces. Vaso Roto Casa de colònies, de Núria Giralt i Oblit Baseira. Sd edicions Condición del extraño, d’Efi Cubero. Isla de Siltolá El claroscuro del pingüino, de Mary Jo Bang. Kriller 71

Mentre parlem. Fragments d’un diari iniciàtic, d’Enric Sòria. PUV Tots els petons del món, de Montse Panero i Mercè Galí Sanarau. El Cep i La Nansa Alambres, de Lola Nieto. Kriller 71 Nerium Park, de Josep Maria Miró. Món de Llibres Una dona meravellosa, de Joan Jordi Miralles. LaBreu

30.5 / La Central del Raval 31.5 La Cripta, 19h

Taller per a adults:

31.5 La Central del Raval Secció infantil, 12:30h

Mini-taller:

«Pop-up city», amb Ana Pez Les mans de la Blanca, de Meritxell Martí. La meva Arcàdia

«No hi ha hagut ningú, entre nosaltres, que s’hagi pres més seriosament –gosaria dir: amb una més patètica abnegació– aquest estrany mester de fer versos, que o no és res (i gairebé sempre, per fortuna per al qui segrega el producte i per a la seva circumstància, no és res) o és una de les més arriscades aventures en què pot endinsar-se l’esperit de l’home, un esforç d’aquells que es paguen amb la pròpia vida.» Salvador Espriu

«Com una font, a voltes, la paraula / diu els secrets del món.» Joan Vinyoli

En les quasi cinc-centes pàgines de la Poesia completa de Joan Vinyoli que el segell Labutxaca va editar l’any 2008 hi ha tota la veritat de la poesia. No exagero. És una casa. Un lloc per viure-hi. Sigui l’any que sigui. No hi ha aventura poètica igualable a la que va dur a terme el poeta nascut fa cent anys a Barcelona. De Primer desenllaç (1937) a Passeig d’aniversari (1984), disset poemaris que bateguen. Imatges del fons de la nit. Aventura total d’impuls i paciència. Flama d’un ardor que no cessa. L’edifici poètic de Vinyoli, amb Riba i Rilke (un apèndix n’inclou les versions que en va fer al volum de Labutxaca) als fonaments, està bastit amb rigor, intensitat, exigència. Una lenta maduració n’enforteix les parets. Als primers tres poemaris, contemplatius, balcons de vistes enfora, van seguir-los dos llibres de vital importància en el procés estructural: El Callat (1956) i Realitats (1963). És amb Tot és ara i res (1970), però, que Vinyoli inicia un cicle definitiu (cinc poemaris en set anys), tancat amb els quinze poemes alats de Llibre d’amic (1977). Reverberants, els poemes d’aquests cinc llibres donen ple sentit a l’aventura espiritual que va ser per a Vinyoli escriure versos. Una casa on passar tota la vida. Abel Ramon

Sant Jordi Pa r a d e s a l c a r r e r Rambla de Catalunya

Rambla de Canaletes

Plaça Sant Jaume

(davant núm. 91 / Mallorca)

(davant núm. 121)

(davant núm. 132)

(davant núm. 6)

Signatures d'autors Últimes novetats literàries Llibres recomanats per La Central

Últimes novetats literàries Llibres recomanats per La Central del Raval

Últimes novetats literàries Llibres recomanats per La Central del MUHBA

horaris Llibreries: De 9 a 22 h

Parades: De 9 a 23 h

descomptes Del 16 al 22 d'abril -5%

Dimecres 23 d'abril -10%

no acumulable a la targeta client

Nova bossa de La Central pvp: 3€