Issuu on Google+

Gener 2014

Brassa誰 Walker Evans Richard Avedon Laia Gonro

1


Richard Avedon

4

Walker Evans

6

Brassa誰

8

Laia Gonro

14


Coordinació Laia Gonzalez Producció Roser Roig Redacció Xavier Granados Editorial Eva Abellà

Direcció artistica, disseny editorial i producció gràfica Laia Gonzalez

Els articles firmats no expressen necessàriament l’opinió de ULLi els editors no assumeixen cap responsabilitat pel seu contingut i/o autoria. Es permet la reproducció total o parcial del material d’aquesta publicació que no porti el signe © (copyright), sempre que es citi el nom de la font (revista ULL), el número del que ha estat extret i el nom de l’autor.

Adreça fiscal i redacció ULL: c/Pin i Soler 10, 2n 43002 Tarragona, Espanya


4


RichardAvedon “ Les seves fotografies de moda i els seus retrats havien ajudat a definir, a Estats Units, durant l’últim mig segle, la imatge de bellesa, elegància i cultura.” The New York Times

Va començar la seva carrera professional en els anys 1950 realitzant esplèndids treballs de moda per a la revista Harper’s Bazaar, on va acabar convertint-se en Cap de Fotografia. Posteriorment, hauria de col·laborar igualment amb altres revistes com Vogue, Life i Look. Sens dubte, va anar el gran fotògraf de la moda durant els anys 1960 i 70. En els seus treballs va aconseguir elevar la fotografia de moda al rang de l’artístic, en aconseguir acabar amb el mite que els models havien de projectar indiferència o submissió. Els seus retrats, aparentment senzills però profundament psicològics, de personalitats famoses i desconegudes posant enfront d’un immaculat fons blanc, mostren a un acurat fotògraf capaç de plasmar en paper fotogràfic trets inesperats dels rostres de personatges de l’envergadura de Truman Capot, Henry Miller, Humphrey Bogart o Marilyn Monroe, entre molts uns altres. El seu mètode era senzill però efectiu, la derrota anímica del contrari fotografiat a través de llargues i cansades sessions de fins a quatre hores. Així el retratat quedava indefens i era capaç de mostrar la seva personalitat més sincera.

Hi ha un missatge subjacent en tota l’obra de Avedon i no sempre s’ha encertat a concretar en els treballs realitzats entorn de la seva figura. És una preocupació sincera, però de vegades elegantment obsessiva. El temps, la vellesa i les seves tensions, resulta ser el motiu fonamental en l’obra de Avedon. Veiem en el seu art com ens parla directament del pas del temps i la seva influència en l’ésser humà, i, com no, del camí cap a la mort. Són aquests retrats descontextualizados que apareixen davant la càmera sense maquillatge, fatigats o tristos, tal com es trobaven en aquest moment, els que clarament denoten aquesta inquietud.

5


Walker Evans Entre els anys 1935 i 1936, durant 18 mesos, va treballar per la Farm Security Administration, un programa que intentava documentar la difícil situació de les comunitats rurals dels Estats Units durant la depressió. Al costat de James Agee va conviure sis setmanes amb una família de parcers d’una granja d’Alabama. Evans els va fotografiar ensenyant la seva vida de forma simple i directa, amb cert distanciament, aconseguint retrats de gran dignitat. Juntament amb els textos de Agee, les fotografies es van publicar en el llibre Let Us Now Praise Famous Men en 1941.

“Imatges senzilles i contundents. Imatges buides per expressar les condicions de vida miserables d’una gent que no perd la seva dignitat. Objectes quotidians que transcendeixen per convertir-se en una metàfora contundent de l’existència.” Fernando del Riu

6

En 1938, el MOMA de Nova York dedica a Evans la primera exposició monogràfica, publicant alhora el llibre American Photographs. Amb una Contax de 35 mm comença a treballar de forma completament diferent: ocultant-la sota l’abric, sense control d’enquadrament, se centra en les cares i gestos dels viatgers del metre de Nova York. El resultat es va publicar en 1966 en forma de llibre amb el títol Many llauri called. Entre 1945 i 1965 va col·laborar com a articulista i fotògraf en la revista Fortune. Ha estat mestre de tota una generació de fotògrafs, tals com Robert Frank, que va col·laborar amb ell en la realització per Fortune de l’article Beauties of the Common Tool. Des de 1965 i fins a la seva mort en 1975 va treballar com a professor de fotografia a la universitat de *Yale.


7


8


Brassaï

“La nit suggereix, no ensenya. La nit ens troba i ens sorprèn per la seva estranyesa, ella allibera en nosaltres les forces que, durant el dia, són dominades per la raó “.

9


10


Brassaï “ El deseo de dejar una huella de lo efímero de la vida es lo que provoca la creación artística”. Brassaï

Brassaï va capturar l’essència de la ciutat en les seves fotografies, publicant el seu primer llibre fotogràfic en 1933. Els seus esforços van tenir gran èxit, sent anomenat “L’ull de París” en un assaig pel seu amic Henry MiEn 1924 es va traslladar a París on va viu- ller. A més de fotos del costat sòrdid de París, re per la resta de la seva vida. Va començar també va produir escenes de la vida social de a aprendre francès llegint l’obra de Marcel la ciutat, els seus intel·lectuals, el seu ballet Proust i, vivint entre els nombrosos ar- i grans òperes. Va fotografiar a molts dels tistes del barri de Montparnasse, va co- seus amics artistes, inclosos Salvador Dalí, mençar a treballar com a periodista. Aviat Pablo Picasso, Henri Matisse, Alberto Giava establir amistat amb Henry Miller, Léon- cometti i a molts dels prominents escriptors Paul Fargue i el poeta Jacques *Prévert. de l’època com Jean Genet i Henri Michaux. El treball de Gyula Halász i el seu amor per la ciutat, els carrers de la qual recorria as- En 1924 es va traslladar a París on va viusíduament de nit, li va portar a la fotogra- re per la resta de la seva vida. Va començar fia. Més tard escriuria que la fotografia li a aprendre francès llegint l’obra de Marcel permetia atrapar la nit de París i la bellesa Proust i, vivint entre els nombrosos ardels carrers i jardins, sota la pluja i la boi- tistes del barri de Montparnasse, va cora. Usant el nom del seu lloc de naixement, mençar a treballar com a periodista. Aviat Gyula Halász es va fer conèixer amb el pseu- va establir amistat amb Henry Miller,Léondònim de “Brassaï”, que significa “de Brassó”. Paul Fargue i el poeta Jacques Prévert Brassaï, pseudònim de Gyula Halász (1899 - 1984), va anar un fotògraf hongarès conegut pels seus treballs sobre París, ciutat on va desenvolupar la seva carrera.

El treball de *Gyula *Halász i el seu amor per la ciutat, els carrers de la qual recorria assíduament de nit, li va portar a la fotografia. Més tard escriuria que la fotografia li permetia atrapar la nit de París i la bellesa dels carrers i jardins, sota la pluja i la boira. Usant el nom del seu lloc de naixement, *Gyula Halász es va fer conèixer amb el pseudònim de “Brassaï”, que significa “de Brassó”. *Brassaï va capturar l’essència de la ciutat en les seves fotografies, publicant el seu primer llibre fotogràfic en 1933. “L’ull de París” es un assaig pel seu amic Henry Miller. A més de fotos del costat sòrdid de París, també va produir escenes de la vida social de la ciutat, els seus intel·lectuals, el seu ballet i grans òperes. Va fotografiar a molts dels seus amics artistes, inclosos Salvador Dalí, Pablo Picasso, Henri Matisse, Alberto Giacometti i a molts dels prominents escriptors de l’època com Jean Genet i Henri Michaux.

11


12


13


14


Laia Gonro “És bona observadora. Com a fotògrafa promet” Thais Salvat Laia Gonzàlez Roig resulta ser una artista prometedora que acaba d’emergir en el món fotogràfic. Tot i ser d’edat jove, el seu treball fotogràfic ens dòna una idea de que estem davant una futura artísta de qualitat. Compren un inicial treball fotogràfic basat en el retrat. Manté influpencies de fotògrafs com Richard Avedon, Walker Evans i Brassaï. En cada retrat intenta treure la personalitat més sincera dels seus models. Aquests models són personatges relacionats en el seu món social i professional. Entre els quals poden trobar al dissenyador Rogelio Portal Tejo; la dona del qual, Thais Salvat; fa una bona crítica de Gonzàllez al diari La Nova Conca.Segons ens ha afirmat, es dona a conèixer amb el nom de Laia Gonro per abreviar el seu nom real, tot i que més endavant obtindrà un pseudònim amb

Va nèixer a la petita vila de Montblanc ( Conca de Barberà ) el 1994. Després de cursar un batxillerat artístic, està finalitzant els estudis de fotografia artísticaa l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Sempre es va interessar per la fotografia, no només com a mètode per conservar records, sinó també per a expressar amb elles la personalitat i emocions que una persona expressa en realitat, definint així el seu veritable ser. Tot i estar interessada en diferents camps fotogràfics el retrat és on es sent més identificada, no tan sols per la part conceptual i expressiva, sinó que també en el rerefons tècnic i compositiu. Ha confirmat que pròximament mostrarà els seus treballs de retrat en el Projecte Final de Fotografia artístiva, i que promet molt..

Podem observar que els seus retrats destàquen pel treball tècnic que intenta jugar amb el que ens vol explicar del retratat. S’ha interessat en retratar fora de context, centrnat-se en l’expressió facial del retratat. Són imatges senzilles que amaguen sessions llargues on el fotografiat arribar a sentir-se a gust amb la càmera al davant.Té clares influències cap a la fotografia en blanc i negre, però es veu contagiada per l’ús de càmeres digitals i, per tant, pel color. Confirma que els seus futurs projectes mostrarà figures contextualitzades amb jocs de llums per crear ambients.

15


16


1LL! / Laia Gonzàlez Roig