Guardamides / Escrit del president
2013
Escrit del president — ARNAU MIRÓ Hola colla!
P
ensant com escriure aquesta carta m’he adonat que cal que conegueu el recorregut, curt, massa curt, moooolt curt, que he fet per acabar ser el president. Tot va començar a l’actuació que estàvem fent amb els Falcons de Malla el 10 de setembre del 2011 als Jardins de Can Puget, Manlleu. Un jove, ara ja tirant a home, en David Font, se’m va acostar i em va dir que volia fer Falcons, vàrem intercanviar facebooks i al cap de res ja venia als assajos. Un dijous d’assaig em vaig assabentar que feia castells, amb els Nyerros de la Plana i li vaig dir que algun dia ja hi aniria a donar un cop de mà. I dit i fet, un dimarts vaig anar al local Nyerro a veure que tal era això de fer castells. L’ambient em va agradar i vaig començar a anar-hi regularment tots els dimarts.
En David insistia i insistia: “perquè no vens els divendres també?” Després va arribar l’actuació de l’Esquirol, me la vaig mirar des de fora però em va agradar el “mundillu” que si coïa i vaig començar a anar a assaig els divendres. Després ja va ser un no parar, vaig anar coneixent a la gent de la colla i a anar amb ells als diferents llocs que tots ja sabeu: Sopar de Gala, Torneig Intercasteller, sopars etc.... Ja estava del tot integrat a la colla i vaig començar a fer de baix, la meva primera actuació amb camisa va ser la de Gurb al març. Tot seguit en Ricard, en Porta i jo vàrem organitzar la festa amb els escaldats, amb els quals vam fer amistat al torneig Intercasteller. La festa va anar molt bé i durant els mesos següents vaig continuar organitzant algun altre soparet al local.
El final de temporada s’acostava i calia una nova junta, mica en mica la gent em va anar preguntant: “i què tal tu com a presi Miró? Ja has organitzat cosetes pel local” Jo m’ho agafava com una broma, jo president? Però la brometa va anar creixent, fins al punt que a Caldes de Montbui em vaig haver d’aixecar a buscar el record per la colla enmig de crits de: “uuuuuhhh sexi presi”. Colla, us vau passar! Quina vergonya per Déu! Després d’això, cada cop veia més real el fet d’acabar essent el president... vaig començar a parlar amb en Vila, Jaume MK, Àxel, Birres entre d’altres per 4
si volien donar-me un cop de mà i formar part de la junta. Tots van acceptar i el dia de l’assemblea allà ens teníeu, presentant-nos com a junta. La votació va sortir positiva, bàsicament sinó no hi havia junta, i tot seguit vam anar cap al Sopar de Gala. Per cert, allà vaig “engatussar” la secre!! Per començar la temporada vam fer una reunió amb l’antiga junta per aprendre com anàvem les coses i em vaig posar mans a l’obra com a relacions públiques, amb l’ajuda d’en Guillem (el trucava cada dia gairebé!), i com a president.
Així és tal i com va anar la cosa, de cop de mà en cop de mà he acabat de president! Un cop arribats a aquest punt, només em falta agrair-vos la confiança que heu dipositat en la junta actual, érem i som molt inexperts en el tema però amb l’ajuda de tots crec que hem fet un bon equip i hem trampejat la temporada com calia. També dir que com a president i com a junta, creiem molt en aquesta colla, i que encara que fem petits castells som grans persones, una gran família!
Salut i Castells,
Arnau Miró Piella