Issuu on Google+

         

 

Euskal Herriko  ekonomiaren zenbait  adierazle 2013  Gaindegiak ekoizturiko Txosten Monografikoa.  Informe monográfico realizado por Gaindegia.   

Diversos indicadores  económicos de Euskal Herria,  2013    Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta gizarte  garapenerako behategia   


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013           

Edukia    0. 

LABURPEN EXEKUTIBOA ................................................................................................................. 3 

1. 

RESUMEN EJECUTIVO ..................................................................................................................... 6 

2. 

ANALISIA: EUSKAL HERRIKO EKONOMIAREN BEGIRADA OROKORRA ......................................... 9 

3. 

EUROPAKO ERREFERENTZIZKO LUR‐EREMUAK ........................................................................... 11 

4. 

BARNE PRODUKTU GORDINA ....................................................................................................... 12 

4.1. BARNE PRODUKTU GORDINAREN BILAKAERA ........................................................................... 12  4.2. BARNE PRODUKTU GORDINA (EAPn) BIZTANLEKO .................................................................... 13  5. 

INDUSTRIAKO BALIO ERANTSIA ................................................................................................... 14 

6. 

LANAREN PRODUKTIBITATEA ....................................................................................................... 16 

7. 

ENPRESA INBERTSIOA ................................................................................................................... 19 

8. 

IKERKETA ETA GARAPENA ............................................................................................................ 22 

8.1. 

8.1.1. 

I+G GUZTIZKO GASTUA ................................................................................................. 22 

8.1.2. 

I+G GASTUA, EGIKARITZE‐SEKTOREAREN ARABERA (%) ............................................. 23 

8.2. 

9. 

I+G GASTUA ........................................................................................................................... 22 

I+G PERTSONALA .................................................................................................................. 25 

8.2.1. 

I+G GUZTIZKO PERTSONALA ......................................................................................... 25 

8.2.2. 

I+G PERTSONALA, EGIKARITZE‐SEKTOREAREN ARABERA (%) ..................................... 26 

KANPO MERKATARITZA ................................................................................................................ 27 

9.1. 

ESPORTAZIOAK ..................................................................................................................... 27 

9.2. 

INPORTAZIOAK...................................................................................................................... 29 

9.3. 

KANPO SALDOA .................................................................................................................... 31 

10. 

ERRENTA ERABILGARRIA .......................................................................................................... 32 

   

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  2 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013       

0. LABURPEN EXEKUTIBOA    2012n  Euskal  Herriko  BPGak  jaitsiera  apal  batekin  eman  zion  amaiera  urteari  hainbat  estatistika  iturri  ofizialen  behin‐behineko  datuen arabera. Bilakaera hau bera izan zuten  Belgikak eta Erresuma Batuak. Epealdi luzeago  batetik  behatzen  baditugu  datuak  Euskal  Herriko BPGaren gora beherak EB‐15koak izan  dituenaren  oso  antzekoak  izan  dira,  alta,  urte  batzuetarako  emaitzak  baikorragoak  izanik.  Edozein  kasutan,  hau  ez  da  aitzakia  2007a  geroztik  euskal  ekonomiak  jasaten  ari  den  zailtasun  egoerari  ezikusia  egiteko,  izan  ere,  2009an hazkunde negatibo altua izan zuen eta  ordutik  hona  aireratu  ez  den  ekonomiari  eusten  baitabil,  azken  urteko  datuek  adierazten dutenez.   

ekonomiak  duen  engaiamendua  industriarekiko.  Alemaniako  erreferentzia  erregio  izan  daitezkeenekin  alderatuz,  esaterako  Niedersachsen,  Sachse‐Anhalt  edo  Austriako Steiermark, haien industriaren pisua  ekonomian  eta  gurea  oso  parekoa  da.  Hazkunde  negatiboarekin  (‐0,3)  2008an,  eta  hazkunde  negatibo  are  bortitzagoarekin           (‐12,8)  2009an  euskal  industriak  6,9ko  hazkundea izan zuen balio erantsian 2010ean.  Joera  hau  ez  da  gehiegi  urruntzen  erreferentzia  diren  erregio  industrialetatik  nahiz  eta  Europako  iparraldeko  lurraldeetan  zein  Alemanian  2010eko  hazkundea  altuagoa  izan zen.  Lanaren  produktibitatea  enplegatuko  Euskal  Herrian (72.397€) Europako altuenetarikoa da  2011ko  datuen  arabera,  hala  ere,  Norvegiako  zifratik urrun dago. Euskal Herria ongi lekututa  dago,  izan  ere,  Salzburg,  Trento  edo  Voralberg‐eko  datu  antzekoak  ditu.  Lanaren  produktibitatearen  bilakaerak  adierazten  duenez 2010 (+3,0) eta 2011n (+2,5) hazkunde  positiboa  jazo  zuen.  Aldiz,  2008  eta  2009an  bizitako  hazkunde  negatiboa  ez  dute  berdin  pairatzen ez Katalunian ez eta Espainian, nahiz  eta  aipatu  lurraldeetako  produktibitatea  gure  errealitatetik  asko  aldendu.  Produktibitatearen  hazkundea  BPGaren  hazkundearen  gainetik  dabil  2009az  geroztik.  Kontra,  Alemaniak  ez  du  bilakaera  hori  bera  izan  2008/2011  epealdian.  Horiek  horrela,  desoreka  nabarmenenak  Bulgaria,  Irlanda,  Espainia eta Danimarkan topatzen ditugu.  

BPG  Erosteko  Ahalmen  Parekatuan  (EAP)   aztertzen  badugu  biztanleko,  datuek  Euskal  Herria  2010    (30.472€ko  BPG)  urtean  Danimarka  (31.300€)  edo  Suedia  (30.200€)  bezalako  herrialdeekin  parekatzen  dute.  Gure  BPG  EAPan  erreferentzia  diren  Europako  erregioen  oso  antzekoa  da  eta  ez  da  urrun  Holandako  errealitatetik.  Frantzia,  eta  batez  ere,  Espainiarekiko  aldea  nabarmena  da  oraindik,  nahiz  eta  2008  eta  2009an  izandako  hazkunde  negatiboa  Euskal  Herrian  altuagoa  izan  aipatu  lurraldeetan  baino.  2010ean,  BPG  EAP  biztanleko  bi  puntu  hazi  zen  aurreko  ekitaldiarekiko,  hazkunde  mugatua  aukeratutako  Europako  erreferentzia  lurraldeekin alderatuz.   Industriako  balio  erantsiak  BEGaren  %25,5  hartzen  du  2010eko  datuen  arabera.  Datuak  argi  erakusten  du  egun  Euskal  Herriko 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  3 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013    Enpresa  inbertsioari  dagokionean,  Euskal  Baden‐Württemberg‐ko  eredua  dago,  non  Herriko  inbertsioa  bereziki  altua  da  ekimen  pribatuen  esku  geratzen  den  I+Gko  BPGarekiko  (%22,4)  2011ko  datuen  arabera  inbertsioa  exekutatzea  eta  Euskal  Herriko  eta  honek  Tirol,  Salzburg  edo  Norvegiaren  kasua azken eredu honetan kokatzen da. Hala  pare ipintzen gaitu. 2011n enpresa inbertsioak  eta  guzti  ere,  administrazioak  I+Geko  0,2  puntu  egin  zuen  gora  hiru  urtez  jarraian  gastuaren  %30a  bere  egiten  du,  funtsen  hazkunde  beherakorra  izan  ondoren.  2008ko  jatorriaren araberako datuen aburuz.   hazkundearen txikitzea (‐0,2) 2009ko atzeraldi  I+Geko  pertsonalari  dagokionean  (Dedikazio  nabarmenaren  aurrekaria  izan  zen,  izan  ere,  Osoko  Baliokidetza),  biztanleria  okupatuaren  urte horretan bertan enpresa inbertsioa %16,5  %1,75ak  I+Geko  gaietan  lan  egiten  du,  uzkurtu  baitzen.  2010n  beheranzko  joerak  Frantzia,  Katalunia  edo  Norvegiako  datuak  bere bidean jarraitu zuen eta 2011ean, berriz,  baino  zertxobait  altuago  eta  Steiermark‐en  joera apala izanagatik aldatu egin zen. Kapital  antzera.  Ondorioz,  Euskal  Herria  gaian  Finkoaren  Eraketa  Gordinaren  bilakaera  erreferente diren lurraldeen atzetik dago, hau  aztertzen  badugu  krisi  aldian  jaitsiera  da,  Baden‐Württenberg,  Finlandia  edota  nabarmen  altuagoa  izan  da  BPGaren  eta  Danimarkaren  atzetik  dago.  Gauza  bera  lanaren  produktibitateak  jaso  duten  jaitsiera  gertatzen  da  inbertsio  bolumenarekin.  Eskura  baino.   ditugun  azken  datuen  arabera,  2010ekoak,  pertsonalaren  murrizketa  2,4  puntukoa  izan  Ikerketa  eta  Garapenean,  Euskal  herriko  zen  (576  okupatu  gutxiago)  Europako  iturrien  inbertsioa  BPGren  %1,94koa  izan  zen  2011n,  arabera,  nahiz  eta  EUSTAT  eta  IENk  ez  duten  Danimarka  eta  Alemaniako  ipar‐ekialdean  bilakaera  hau  babesten,  hauen  datuen  kokatzen  den  Niedersachsen  erregioaren  arabera,  2011n  pertsonalaren  hazkundea  parekoa.  Euskal  Herriko  I+Gko  inbertsioa  gauzatu baitzen.  Europako  bataz  bestekotik  zein  ekonomia  alorrean  erreferentzia  diren  erregioetatik  I+Gko  atala  amaitze  aldera,  okupatuen  %68a  nabarmentzen  da,  modu  positiboan.  Alta,  enpresa  mundukoak  dira,  %25,4a  goi  Baden‐Württemberg,    Finlandia  edo  heziketakoak  eta  %6,6  administraziokoak,  Steiermark‐etik urrun dago, oraindik orain. 6,0  exekuzio  sektoreen  banaketatik  eratortzen  puntuko  hazkunde  negatiboaren  ostean        denez.    Banaketa  hau  oso  antzerakoa  da  (EB‐27arekin  kontrajarrian)  2010ean,  aurreko  Venetokoarekin,  Italiako  erregioa,  eta  ekitaldiaren  emaitza  txarren  ondorio,  2011n  distantziak  distantzia,  Steiermark‐ekoarekin.  I+Gko inbertsioa 1,4 puntu hazi zen.  Ondorioz, datuetatik eratortzen denez, Euskal  Sektoreka,  Euskal  Herrian  I+Gra  bideratutako  Herria  Steiermark‐eko  ezaugarrietatik  gertu  gastuaren  %73,6a  enpresa  sektorean  dabil  eta  antzekoa  da,  nahiz  eta  I+G  ean  exekutatzen  da,  %19,7  goi  heziketan,  %6,5  gutxiago inbertitzen dugun.   administrazioan  eta  %0,2  irabazi  asmorik  Euskal  Herriko  kanpo  merkataritzari  gabeko  erakunde  pribatuetan.  Gai  honekin  dagokionean,  2012an  esportazioek  5  puntu  lotuta,  aipatzekoa  da  Europan  bi  eredu  egin  zuten  behera  aurreko  urtearekiko.  elkarrekin  bizi  direla.  Alde  batetik,  Nazioarteko testuinguru ekonomikoak 2009ko  Brandemburgoko  eredua  dugu,  bertan  fakturazio  bolumenean  galera  garrantzitsua  erakunde  publikoek  daramate  pisurik  eragin  zuen.  Hala  ere,  2012ko  esportazio  handiena  I+Geko  ikerkuntzan.  Bestalde, 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  4 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013    kotak  2008koa  baino  altuagoa  izaten  2012an  Euskal  Herrian  inportazioek  12,7ko  jarraitzen  du,  krisiak  erasan  aurreko  azken  puntuko  galera  izan  zuten,  hau  da,  BPGaren  ekitaldia.  Honekin  guztiarekin,  nazioarteko  %22.  Hegoaldeko  inportazio  horien  %27,6  esportazioak  BPGaren  %30,6  suposatzen  (Euskal  Herriko  guztizko  inportazioen  %97,5)  duten,  Frantziakoa  baina  apur  bat  altuagoa,  produktu  energetikoak  izan  dira,  %22,9  erdi‐ baina,  EB‐27ko  bataz  bestekoaren  azpitik.  manufakturak eta %17 ekipo ondasunak. Datu  Esportazioen  heren  bat  ekipo  ondasunak  izan  hauen  arabera,  inportazioen  gotorrak  Alemaniar (%29,2), Frantziar (%19,8) eta Italiar  dira,  erdi‐manufakturak  %25,7  eta  %21,5  (%10,4) jatorria zuen. 2008ko kontsumoarekin  autogintza  sektorea  Hegoaldeko  datuen  alderatuz,  fluxu  hauek  galera  garrantzitsua  arabera (EHko guztizko esportazioen %97,7a).   jasan dute.  Esportazioen  helmugari  erreparatuz,              EB‐27aren  baitan  (%70,4)  helmugarik  Azkenik,  pertsonako  errenta  erabilgarria  garrantzitsuenak  Frantzia  (%26,9)  eta  38.963€koa  da  Euskal  Herrian  2009ko  datuen  Alemania  (%23,3)  izaten  jarraitzen  dute  non  arabera.  Interesgarria  izango  da  datozen  hauen  fluxua  apenaz  aldatu  den  2008arekiko.  urtetako  bilakaeraren  jarraipena  egitea,  Ez  da  egoera  errepikatzen,  berriz,  helmuga  aurreikusiz,  beheranzko  joera  izango  dutela  garrantzitsu  izaten  jarraitzen  duten  lurralde  datuek.  Edozein  kasutan,  2009ko  datuek  hauetan:  Erresuma  Batua,  Italia,  Portugal  edo  Euskal  Herria  Vorarlberg  eta  Saarland  Belgika.  Edozein  modutan,  nazioarteko  erregioen  balio  beretsuetan  dagoela  merkatuetan,  Latinoamerikako  merkatu  adierazten  dute  eta  Steiermark,  Salzburg  edo  emergenteak, Ertamerika, LPEEko herrialdeak,  Baden‐Württemberg‐etik  gertu.  2009an,  BRICSeko lurraldeetan edo Asiakoetan 2008an  tasaren  urtetik  urterako  aldaketa  balio  baino  esportazio  bolumen  altuagoa  positiboetan  mantentzen  da,  baina  azken  kontsumitzen dute.   urteetako  joera  positibo  indartsuarekin  puskatzen du. 

 

 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  5 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

1. RESUMEN EJECUTIVO    En  2012  el  PIB  de  Euskal  Herria  cerró  el  año  con  un  leve  decrecimiento  (‐0,1)  respecto  al  año  anterior,  según  datos  provisionales  aportados por diversas fuentes estadísticas. Es  la misma evolución protagonizada por Bélgica  o  Reino  Unido.  En  perspectiva  temporal  más  amplia, los vaivenes de la economía de Euskal  Herria en términos de crecimiento del  PIB, se  asemejan  a  los  habidos  en  el  conjunto  de  la  UE‐15,  obteniendo  incluso  unos  resultados  algo  más  positivos.  Esta  no  es  razón  para  obviar  las  dificultades  por  las  que  pasa  la  economía  vasca  desde  el  año  2007,  con  un  fuerte crecimiento negativo en 2009 y con una  economía  que  no  acaba  de  despegar  desde  entonces, como demuestran los resultados del  último año. 

Herria.  En  otras  regiones  referenciales  alemanas  como  Niedersachsen,  Sachsen‐ Anhalt  o  la  austriaca  Steiermark,  el  peso  del  sector  industrial  se  asemeja  a  nuestra  realidad.  Tras  un  crecimiento  negativo  en  2008  (‐0,3)  y  un  negro  ejercicio  en  2009            (‐12,8), en 2010 la industria vasca aumentó el  valor añadido en 6,9 puntos. Esta evolución no  diverge  demasiado  con  el  devenir  de  las  regiones  industriales  de  referencia,  si  bien  en  los  países  nórdicos  y  Alemania  el  crecimiento  durante el ejercicio 2010 fue mayor.  La productividad en el trabajo de Euskal Herria  por  empleado  (72.397€)  es  una  de  las  más  altas de Europa según datos para el año 2011,  aunque  queda  lejos  de  la  productividad  de  Noruega.  Euskal  Herria  se  encuentra  bien  posicionada  con  valores  similares  a  regiones  como Salzburg, Trento o Voralberg. El devenir  de  la  productividad  en  el  trabajo  muestra  un  crecimiento  positivo  tanto  en  el  año  2010  (+3,0)  como  en  2011  (+2,5).  El  decrecimiento  consecutivo  de  2008  y  2009  no  sucede  en  Cataluña ni España, si bien en ambos casos la  productividad queda lejos de nuestra realidad.  El crecimiento de la productividad se sitúa por  encima  del  crecimiento  del  PIB  desde  el  año  2009.  No  es  el  caso  de  Alemania  durante  el  periodo  2008/11.  En  este  sentido,  el  mayor  desequilibrio  se  localiza  en  estados  como  Bulgaria, Irlanda, España y Dinamarca. 

Analizando  el  PIB  desde  la  Paridad  de  Poder  Adquisitivo  (PPA)  por  habitante,  en  este  caso  los resultados para el año 2010 sitúan a Euskal  Herria (con un PIB de 30.472€) en parámetros  similares  a  Dinamarca  (31.300€)  o  Suecia  (30.200€). Nuestro PIB PPA por habitante está  en  consonancia  con  las  regiones  europeas  de  referencia  (Baden‐Württemberg,  Trento…)  y  no lejos de la realidad holandesa. La diferencia  respecto  a  Francia,  y  sobre  todo  respecto  a  España,  es  muy  amplia  a  pesar  de  un  crecimiento  negativo  mayor  que  estos  en  2008  y  2009.  En  2010,  el  PIB  PPA  por  habitante  creció  dos  puntos  respecto  al  ejercicio  anterior,  crecimiento  relativamente  limitado  en  el  contexto  de  las  referencias  europeas seleccionadas. 

Respecto  a  la  inversión  empresarial,  la  inversión  en  Euskal  Herria  es  considerablemente  alta  en  proporción  al  PIB  (22,4%),  según  datos  del  año  2011.  Esto  nos  sitúa  en  parámetros  semejantes  a  Tirol,  Salzburg  o  Noruega.  En  2011  la  inversión  empresarial  aumentó  0,2  puntos,  tras  tres 

El valor añadido industrial abarca el 25,5% del  VAB  total  según  datos  relativos  al  año  2010.  Ello nos da cuenta del arraigamiento a día de  hoy  de  la  industria  en  la  economía  de  Euskal 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  6 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013    años consecutivos de crecimiento negativo. El  de  la  investigación.  Este  último  caso  es  el  de  leve  decrecimiento  en  2008  (‐0,2)  anunciaba  Euskal  Herria.  Sin  embargo,  la  administración  un  fuerte  retroceso  para  el  año  2009,  año  en  asume  más  del  30%  del  gasto  en  I+D,  según  el  que  la  inversión  empresarial  se  contrajo  datos sobre el origen de los fondos.   hasta  16,5  puntos.  Tras  continuar  esa  Respecto  al  personal  (equivalentes  a  evolución  negativa  en  2010  (‐1,2),  en  el  dedicación  plena)  en  I+D,  el  1,75%  de  la  ejercicio  2011  esa  realidad  se  revierte  de  población  ocupada  desempeña  su  trabajo  en  forma tímida. Si analizamos la evolución de la  labores de I+D, porcentaje algo mayor que en  Formación Bruta del Capital Fijo, en el periodo  Francia,  Cataluña  o  Noruega  y  similar  al  de  de crisis la caída de este está muy por encima  Steiermark.  Esto  sitúa  a  Euskal  Herria  por  de la caída del PIB y de la productividad en el  debajo  de  los  referentes  en  materia  como  trabajo.  Baden‐Württemberg,  Finlandia  o  Dinamarca,  En  relación  a  la  Investigación  y  Desarrollo,  al  igual  que  sucede  con  el  volumen  de  Euskal  Herria  invirtió  el  1,94%  del  PIB  en  ello  inversión. En el último año del que se dispone  (2011). Esa inversión en I+D se sitúa entre los  de datos para el conjunto de nuestro territorio  valores  de  Dinamarca  y  la  región  (2010), la disminución del personal ha sido de  Niedersachsen  al  noroeste  de  Alemania.  La  2,4  puntos  (576  ocupados  menos)  según  inversión  en  I+D  de  Euskal  Herria  está  fuentes  europeas,  si  bien  fuentes  estadísticas  considerablemente  por  encima  de  la  media  como  EUSTAT  e  IEN  no  corroboran  dicha  europea  y  de  muchos  otros  referentes  evolución  y  afirman  también  un  aumento  del  económicos  para  nuestro  territorio,  pero  personal a lo largo del ejercicio 2011.   queda  lejos  de  los  valores  obtenidos  en  Para  finalizar  en  torno  al  I+D,  el  68%  de  los  lugares  como  Baden‐Württemberg,  Finlandia  ocupados  lo  hacen  desde  el  ámbito  o  Steiermark.  Tras  un  crecimiento  negativo  empresarial,  un  25,4%  desde  la  enseñanza  (en  contraste  con  la  UE‐27)  de  6,0  puntos  en  superior  y  un  6,6%  desde  la  administración,  2010  derivado  de  los  malos  resultados  del  como  se  desprende  de  la  distribución  por  ejercicio anterior, en 2011 la inversión en I+D  sectores  de  ejecución.  Esto  deja  una  creció 1,4 puntos.   distribución  muy  similar  a  la  de  la  región  Por  sectores,  el  gasto  destinado  a  I+D  en  italiana de Veneto, y salvando las distancias, a  Euskal  Herria  se  ejecuta  en  el  sector  la de Steiermark. En conclusión, parece que en  empresarial  en  un  73,6%.  Otro  19,7%  del  el  ámbito  de  la  Investigación  y  Desarrollo  la  gasto se ejecuta en el ámbito de la enseñanza  región  de  Steiermark  es  la  que  guarda  superior,  el  6,5%  desde  la  administración  y  el  características más similares a Euskal Herria, a  0,2% desde Instituciones privadas sin fines de  pesar  de  que  invierte  más  que  nuestro  lucro.  En  este  sentido,  cabe  destacar  que  en  territorio.  Europa  coexisten  dos  modelos,  cuyos  En  relación  al  comercio  exterior  de  Euskal  ejemplos  son  dos  regiones  alemanas:  Por  un  Herria,  en  2012  las  exportaciones  lado,  modelo  Brandemburgo,  en  donde  las  disminuyeron  5  puntos  en  relación  al  año  instituciones  públicas  llevan  a  cabo  el  grueso  anterior.  El  contexto  económico  internacional  de  la  investigación  en  I+D.  Por  otro  lado,  provocó  una  severa  pérdida  del  volumen  de  modelo Baden‐Württemberg, en donde queda  facturación  en  2009.  A  pesar  de  ello,  la  cota  en  manos  de  la  iniciativa  privada  la  ejecución 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  7 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013    de exportaciones de 2012 sigue siendo mayor  En  2012  las  importaciones  en  el  conjunto  de  que  en  2008,  último  ejercicio  antes  de  sufrir  Euskal  Herria  sufrieron  una  caída  de  12,7  los  achaques  de  la  crisis.  Con  todo,  las  puntos,  lo  que  supone  un  volumen  exportaciones  con  destino  internacional  equivalente al 22,2% del PIB. El 27,6% de esas  suponen  el  30,6%  del  PIB  (2012),  porcentaje  importaciones  de  Hegoalde  (97,5%  del  total  algo  mayor  que  en  Francia,  pero  por  debajo  de  importaciones  de  EH)    han  sido  productos  del  conjunto  de  la  UE‐27.  Un  tercio  de  las  energéticos,  el  22,9%  semimanufacturas  y  el  exportaciones  han  sido  bienes  de  equipo,  un  17%  bienes  de  equipo.  Según  estos  datos,  el  25,7%  semimanufacturas  y  un  21,5%  del  grueso provenía de Alemania (29,2%), Francia  sector automovilístico, como se desprende de  (19,8%)  e  Italia  (10,4%),  cuyos  flujos  han  los  datos  de  Hegoalde  (97,7%  del  total  de  mermado  de  forma  importante  en  exportaciones de EH).   comparación con el consumo de 2008.  Por destino de las exportaciones, dentro de la  UE‐27  (70,4%)  los  destinos  europeos  más  importantes  siguen  siendo  Francia  (26,9%)  y  Alemania (23,3%), cuyos flujos no han variado  apenas en relación al año 2008. No es el caso  de  otros  destinos  también  importantes  como  Reino  Unido,  Italia,  Portugal  o  Bélgica.  No  obstante, en el ámbito internacional mercados  emergentes  de  América  Latina,  Centroamérica,  países  pertenecientes  a  la  OPEP,  países  del  BRICS  o  situados  en  Asia  consumen  mayor  volumen  de  exportaciones  que en 2008. 

Por  último,  la  renta  disponible  por  persona  activa es de 38.963€ en el conjunto de Euskal  Herria, según datos de 2009. Será interesante  realizar  un  seguimiento  de  la  evolución  en  años posteriores, con una previsible evolución  negativa. En cualquier caso, la radiografía que  nos  aportan  los  datos  para  ese  año  sitúa  el  nivel  de  renta  en  niveles  iguales  a  los  de  la  región  de  Vorarlberg  y  Saarland  y  similares  a  Steiermark,  Salzburg  o  Baden‐Württemberg.  En  2009,  la  tasa  de  variación  interanual  se  mantiene  en  valores  positivos,  pero  rompe  con  la  fuerte  tendencia  al  alza  mantenida  en  los últimos años.  

 

 

 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  8 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

  2. ANALISIA: EUSKAL HERRIKO EKONOMIAREN BEGIRADA OROKORRA 

Nabarmena  da  gaur  egungo  krisialdian  eta Europan denbora  eta  espazioaren  kontestuak  lurralde  bateko  ekonomiaren  abaguneari  egindako  eragina.  Euskal  Herriko  ekonomia  oso  irekia  den  neurrian  bistakoa  da  eragin  hau  eta  honen isla argia txosten honetako zenbakietan  ikus daiteke. 

pairatu du krisia azkenaldian batik bat 2009an,  orduan industriako balio erantsiak eta industri  enpleguak  indarrez  egin  baitzuten  behera.  Ondoren balio erantsiaren igoera xumeak izan  dira  baina  industri  enpresetako  landunen  kopuruak  gutxitzen  jarraitu  du.  Industriako  bi  aldagai  horien  bilakaerek  eragin  dute  lanaren  produktibitatea  orokorra  positiboa  izatea  2010  eta  2011  urtetan.  Haatik,  Espainiako  Estatuan  baino  produktibitate  igoera  ahulagoak  izan  dira  Euskal  Herrian,  enplegu  galera  apalagoa  izan  baita  hemen  bi  urte  hauetan. 

Dagoeneko  bost  urte  pasa  dira  Amerikako  Estatu Batuetan finantza krisia lehertu zenetik.  Jakina  da  ondoren  finantza  arlotik  ekonomia  produktiborako  bidea  egin  zuela  krisiak  eta  mendebaleko  herrialde  eta  lurralde  gehienak,  gutxi  asko,  motelaldia  eta  ekonomi  krisia  ‐ Atzeraldi  Handia‐  ezagutu  dutena.  Europako  hainbat  herrialdetan  krisiak  produktuaren  eta  errentaren  atzerakada  ekarri  du  eta  horrekin  enpleguaren  galera  eta  disparekotasun  sozialen  igoera.  Errealitate  atzerakor  hau  Euskal  Herriko  ekonomian  ezarri  da  2012  urtean  ere.  Ez  da  2009ko  urteko  murritzaldiaren  tamainakoa  izan  baina  larritasuna motelaldiaren luzapenak erakusten  du batez ere, izan ere enplegu galera areagotu  egiten  da  eta  ez  du  atzerako  bueltarik  erakusten. 

Euskal  Herriko  BPGaren  bilakaeraren  motelaldiaren  oinarrian  bere  osagai  gehienen  jokabide  uzkurra  aurkitzen  da.  Horien  artean  inbertsoaren  bilakaera  da  azpimarragarria,  izan  ere  inbertsioak  behera  egin  du  2008  urtetik  aurrera,  oso  bizkor  2009an,  eta  2011  urteko zeinu aldaketa oso xumea da eta ez du  joera  aldaketarik  aurreratzen.  Beraz,  inbertsioak oso indartsu eragiten du zikloaren  atzeraldian  murgiltzeko  garaian  Euskal  Herrian,  inguruko  lurraldeetan  baino  bizkorrago eragin ere.  BPGaren bilakaera kaskarrean eragin dute hala  kontsumoak  nola  gastu  publikoak.  Lehenaren  zantzua  Euskal  Herriko  errenta  erabilgarriak  nozitu  duen  geldialdiak  erakusten  du,  zeinak  zergak  kendu  ondoren  euskal  herritarrek  gasturako  duten  errenta  eta  eros  ahalmen  urriagoa  bistara  ekartzen  duen.  Ez  da  harrigarria,  beraz,  kontsumoaren  murrizketa  aurrezkiaren  jaitsierarekin  ematen  dela  baieztea.    Ezaguna  da  ere,  batik  bat  2010etik  troikak  ezarritako  baldintzen  haritik  gastu 

Euskal Herriko egitura ekonomikoan industriak  duen  pisua  oso  esanguratsua  da  Europako  Batasunaren  ingurumarian  ere.  Egitura  hori  medio  Espainiako  Estatuko    higiezinen  burbuila  lehertu  zeneko  garaian  honen  eragina  ez  zen  berehalakoa  izan  Hegoaldean.  Nolanahi  ere,  euskal  industriak  ere  gogor 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  9 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013    publikoaren  murrizketak  gogorrak  izan  direla  Mikel Zurbano, EHUko irakaslea.  eta zikloaren zentzu bereko neurri honek BPG    are  gehiago  uzkurtu  duela.  Honen  ondorio  da  ere,  Euskal  Herriko    I  +  G  gastuaren  beherakada  nabarmena  zeinak  bertako  enpleguan eragin duen.                               

   

Haatik, kanpo sektoreak izandako jokaera oro  har  positiboa  izan  da  2009an  eta  20112an  euskal  salkarien  esportazioek  jaitsiera  esanguratsuak izan arren. Esan liteke kanpoko  merkatuetara  egindako  ahaleginak  leundu  egin  duela  produktuaren  eta  errentaren  jaitsierarako  joera.  Ahalegin  hau  dibertsifikazioaren  bidetik  egin  den  ikusi  beharko litzateke jokabidea iraunkorra izateko  dituen aukerak egiaztatze aldera.    

 

         

 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  10 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

3. EUROPAKO ERREFERENTZIZKO LUR‐EREMUAK 

  En  el  presente  informe  desgranamos  la  situación  económica  de  Euskal  Herria  en  el  contexto  europeo  e  internacional.  El  objetivo  es aportar conocimiento y toma de conciencia  sobre  la  realidad  de  nuestro  territorio  respecto  a  regiones  europeas  de  referencia,  así  como  algunos  estados.  La  selección  de  estados  está  basada  en  criterios  de  referencialidad  económica,  semejanza  de  condiciones  y  cercanía  e  influencia  directa  sobre  nuestra  economía  (caso  francés  y  español).  

Instituto  Vasco  de  Competitividad  (Orkestra)  para la CAV. En esa selección, se han tenido en  cuenta regiones con desempeño económico e  innovador  de  características  estructurales  de  partida  semejantes  y  hemos  tomado  las  de  mayor similitud respecto al conjunto de Euskal  Herria para este análisis. Podrían incluirse más  regiones  en  esta  selección,  pero  hemos  priorizado acotarlas a un número reducido.  En  cualquier  caso,  en  algunas  variables  la  comparación de Euskal Herria se realiza sobre  la  mayoría  de  estados  europeos,  debido  a  la  falta  de  datos  o  a  la  disponibilidad  de  datos  obsoletos  a  nivel  regional  en  el  contexto  europeo. 

La  selección  de  regiones  de�� referencia  está  basada  en  la  identificación  mediante  el  ejercicio  de  benchmarking,  realizado  por  el 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  11 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

  4. BARNE PRODUKTU GORDINA   

4.1. BARNE PRODUKTU GORDINAREN BILAKAERA 

  Barne Produktu Gordinaren bilakaera. Euskal Herria eta mundua, 2003/12. 12  10  8  6  4  2  0  ‐2  ‐4  ‐6 

2003

2004

2005

Euskal Herria

2006

2007

EB‐15

2008

2009

ELGE

2010 BRICS

2011

2012

Mundua

  BARNE PRODUKTU GORDINA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA. EUSKAL HERRIA ETA MUNDUA, 2007/12.    

2007

2008

2009

2010

2011 

2012 

EUSKAL HERRIA 

6,5 

2,4

‐3,8

1,7

1,7

‐0,1 

EB‐15 

3,0 

0,3

‐4,3

1,9

1,5

‐0,4 

Frantzia 

2,2 

‐0,2

‐3,1

1,6

1,7

0,2 

Alemania 

3,4 

0,8

‐5,1

4,0

3,1

0,9 

Erresuma Batua 

3,6 

‐1,0

‐4,0

1,8

0,9

‐0,1 

Belgika 

2,9 

1,0

‐2,7

2,4

1,8

‐0,1 

Herbehereak 

3,9 

1,8

‐3,7

1,6

1,1

‐0,9 

Espainia 

3,5 

0,9

‐3,7

‐0,3

0,4

‐1,3 

AEB 

1,9 

‐0,3

‐3,1

2,4

1,8

2,2 

Japonia 

2,2 

‐1,0

‐5,5

4,5

‐0,7

1,6 

BRICS 

10,2

6,5

1,3

8,3

7,0

4,9 

Txina 

14,2

9,6

9,2

10,4

9,3

7,5 

India 

10,0

6,0

5,2

10,5

7,8

4,5 

Errusia 

8,5 

5,2

‐7,8

4,3

4,3

3,4 

Brasil 

6,1 

5,2

‐0,3

7,6

2,7

1,5 

ELGE 

2,8 

0,2

‐3,6

3,0

1,8

1,4 

Mundua 

5,1 

2,5

‐1,1

4,9

3,7

2,9 

Oharra: Serietan urterokotasunaren eta egutegiaren eraginak zuzendu dira.  Oharra: Euskal Herriko datua behin‐behinekoa da 2012 urtean.  Iturria: ELGE, EUSTAT, EUROSTAT, INSEE eta NEI. 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  12 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

4.2. BARNE PRODUKTU GORDINA (EAPn) BIZTANLEKO  BPG biztanleko (EAPn).  Euskal Herria eta Europa, 2003/11.

35.000 33.000 31.000 29.000 27.000 25.000 23.000 21.000 19.000

2003

2004

2005

EUSKAL HERRIA Danimarka Katalunia

2006

2007

2008

2009

EB‐27 Finlandia

2010

2011

Herbehereak Baden‐Württemberg

 

BPG BIZTANLEKO (EAPn): URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA BOLUMENA (€). EUSKAL HERRIA ETA EUROPA, 2006/2010   

Urte arteko aldakuntza tasak    

Biztanleko (€) 

2006

2007

2008

2009

2010

2010 

Norway 

9,8 

3,4 

6,0 

‐13,5 

6,5 

44.200 

Salzburg 

6,6 

5,9 

‐0,6 

‐5,3 

6,2 

35.800 

Vorarlberg 

5,8 

3,8 

1,5 

‐4,9 

5,4 

33.000 

Lombardia 

3,3 

5,4 

2,4 

‐7,7 

3,2 

32.300 

Tirol 

5,7 

2,9 

‐0,6 

‐3,8 

4,9 

32.300 

Herbehereak 

5,4 

6,8 

1,5 

‐8,0 

3,9 

32.100 

Baden‐Württemberg 

6,6 

5,9 

0,3 

‐10,7 

10,0 

32.000 

Danimarka 

5,4 

4,4 

1,6 

‐6,8 

7,9 

31.300 

EUSKAL HERRIA 

8,7 

6,9 

‐1,9 

‐6,9 

2,0 

30.472 

Provincia Autonoma di Trento 

3,9 

6,2 

0,0 

‐5,2 

1,7 

29.700 

Midtjylland 

7,6 

4,4 

2,1 

‐5,6 

4,8 

28.500 

Veneto 

3,9 

5,2 

‐1,3 

‐7,0 

1,4 

28.500 

Katalunia 

7,7 

5,1 

‐2,3 

‐6,3 

1,1 

28.400 

Finlandia 

5,1 

8,9 

1,4 

‐9,7 

3,0 

27.700 

Saarland 

5,1 

6,0 

2,8 

‐13,4 

8,3 

27.300 

Steiermark 

4,9 

4,6 

0,0 

‐6,3 

6,3 

27.000 

France 

3,6 

5,1 

‐0,7 

‐4,1 

3,5 

26.500 

Niedersachsen 

4,8 

5,0 

0,8 

‐7,0 

9,2 

26.000 

European Union (27 countries) 

5,3 

5,5 

0,0 

‐6,0 

4,3 

24.500 

Spain 

8,3 

5,6 

‐1,1 

‐6,6 

0,4 

24.300 

Sachsen‐Anhalt 

6,0 

7,2 

‐2,4 

‐6,4 

6,8 

20.300 

EAPn= Erosteko Ahalmen Parekatuan.  Iturria: EUROSTAT, EUSTAT, INSEE eta NEI. 

  BPG BIZTANLEKO (EAPn): URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA BOLUMENA (€). EUSKAL HERRIA, 2006/2011.    

Urte arteko aldakuntza tasak   

Biztanleko (€) 

2006 

2007

2008

2009

2010

2011

2011 

EAE 

9,3 

7,2

‐1,5

‐6,3

2,2

‐0,3

32.101(a) 

Araba 

10,3 

7,4

2,9

‐10,0

0,9

35.400* 

Gipuzkoa 

11,6 

7,6

‐3,1

‐7,0

4,1

33.000* 

Bizkaia 

7,8 

6,9

‐1,9

‐4,7

2,0

30.900* 

Nafarroa Garaia 

7,3 

6,1

‐1,2

‐6,5

1,3

‐1,5

30.353(a) 

Iparraldea 

4,5 

0,9

‐0,9

‐2,6

2,2

‐4,0

21.829(a) 

EUSKAL HERRIA 

8,7 

6,9

‐1,9

‐6,9

2,0

1,1

30.799(a) 

* 2010 urteari dagokion datua. (a) Aurrerapena da. EAPn=Erosteko Ahalmen Parekatuan. Iturria: EUROSTAT, EUSTAT, INSEE eta NEI. 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  13 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

  5. INDUSTRIAKO BALIO ERANTSIA    INDUSTRIAKO BALIO ERANTSIA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA % BEG. EUSKAL HERRIA ETA EUROPA, 2006/10.   

Urte arteko aldakuntza tasak    

BEG % 

2006

2007

2008

2009

2010 

‐27,9 

19,2  

33,9 

9,7 

7,1 

‐3,3 

‐20,0 

17,4  

32,4 

Vorarlberg 

6,5 

9,4 

2,6 

‐5,0 

5,0  

31,2 

Saarland 

8,0 

5,9 

8,2 

‐27,3 

12,3  

29,3 

Veneto 

4,6 

8,4 

2,2 

‐10,6 

3,5  

26,4 

Steiermark 

7,2 

8,9 

‐1,6 

‐8,9 

3,6  

26,1 

Sachsen‐Anhalt 

10,1 

10,8 

4,6 

‐12,6 

8,5  

26,0 

EUSKAL HERRIA 

7,4 

6,0 

‐0,3 

‐12,8 

6,9  

25,5 

Niedersachsen 

4,6 

3,7 

3,7 

‐15,9 

14,3  

25,3 

Lonbardia 

2,5 

4,7 

‐1,8 

‐8,8 

2,2  

24,9 

Finlandia 

9,3 

9,6 

‐3,4 

‐23,7 

9,3  

21,5 

Tirol 

9,2 

7,8 

‐6,5 

‐4,1 

2,3  

20,2 

Cataluña 

5,0 

3,9 

‐0,3 

‐10,6 

3,5  

20,0 

‐11,9 

7,9  

19,1 

8,0 

12,2 

‐6,2 

‐10,2 

11,2  

19,0 

Herbehereak 

6,9 

5,1 

7,0 

‐9,9 

6,6  

18,8 

Trento 

‐2,5 

5,0 

‐1,1 

‐3,7 

5,6  

17,4 

Denmark 

7,2 

2,1 

1,9 

‐16,8 

7,8  

17,3 

Espainia 

5,4 

5,0 

3,0 

‐11,5 

3,8  

16,2 

Frantzia 

0,2 

3,9 

‐2,4 

‐6,3 

0,6  

12,8 

Norway  Baden‐Württemberg 

EB‐27  Salzburg 

2010 

Iturria: EUROSTAT. 

    Industriako balio erantsia eta BPG bilakaera.  Euskal Herria, 2007/10. 10 

‐5 

‐10 

‐15 

2007

2008 BPG

2009 Industriako balio erantsia

2010

 

 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  14 

    gizarte garapenerako behategia 

  


201 13  Euskaal Herriko ekonomiaren zzenbait adierrazle 2013        INDUSTRIA AKO BALIO ERAN NTSIA  (% BEG) ETTA BPG (EAPn) BIIZTANLEKO.  EUSKAL H HERRIA ETA EURO OPA, 2010.

<min. BPG EAPn biztanleko max.>

Norwayy

Sallzburg

Voraarlberg Baden‐Würrttemberg

Lombaardia

Herrbehereak Danimarka Sued dia

RIA EUSKAL HERR Tren nto

Belgium Midtjyllan nd Finldlandia Saarland

Erresuma Batua

France Niedersachsen N

EB‐27

Tirol

Veneto Friuli‐Venezia Giullia

Kattalunia

Stteiermark Espainia

Sachsen‐Anhaalt <min. INDUSTTRIAKO BALIO ER RANTSIA (%) maxx.>

    INDUSTTRIA: BALIO ERAN NTSIA (UNEKO PR REZIOAK, URTE A ARTEKO ALDAKUNTZA TASAK) ETTA LANDUNAK. EUSKAL HERRIA, 2 2009/11.   

    

Balio erantsiaren n hazkundea

2010 

2011

‐8,8 

‐1,6  

‐2,2 

4,9(a)

‐10,7 

‐0,1  

‐0,6 

‐16,3 

7,2  

8,7 

7,1(a)

‐13,2 

‐4,2  

‐0,5 

‐7,3 

‐4,2  

‐2,0 

4,5(a)

‐10,0 

‐0,1  

‐0,7 

‐6,6 

‐2,9  

‐7,5 

4,,5 

4,1(a)

‐10,2 

1,9  

‐0,6 

‐9,1 

6,,0 

‐1,9 

‐10,8  

‐1,5 

NEI 

‐9,5 

5,,5 

4,1 

‐1,9 

‐10,8  

‐1,5 

Iparrald dea(*) 

EUROSTAT/INSEE 

‐19,9 

6,,9 

‐1,9 

‐ 

EUSKALL HERRIA 

EUROSTAT/IINE 

‐12,8 

6,,9 

‐6,8

‐4,0(h) 

‐2,0(h) ‐

EUSTAT/NEI 

‐17,1 

4,,8 

‐8,3

‐2,9(h) 

‐0,8(h) ‐

Araba  Gipuzko oa  Bizkaia  Nafarro oa Garaia 

2009

20 010

EUROSTAT/INE 

‐13,4 

7,,1 

EUSTAT 

‐19,0 

4,,5 

EUROSTAT/INE 

‐19,7 

‐1 1,3 

EUSTAT 

‐21,6 

4,,4 

EUROSTAT/INE 

‐13,6 

14 4,2 

EUSTAT 

‐18,6 

4,,4 

EUROSTAT/INE 

‐9,8 

4,,9 

EUSTAT 

‐18,1 

EUROSTAT/INE 

Landun kopu uruaren hazkundea  2009

EAE 

  

2011

4,5(a)

(*) Estimaazioa.  (h) Hegoaldeko lur‐eremuan. Ip parralderako daturik ezz oraindik.  (a) Aurrerrapena.  Iturria: EU UROSTAT, EUSTAT, INEE eta NEI. 

 

Gaindegia, Euskal Heerriko ekonomia eta

15 

    gizarte garapenerakko behategiaa 

 


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013             

6. LANAREN PRODUKTIBITATEA    LANAREN PRODUKTIBITATEA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA LANDUNEKO (€). EUSKAL HERRIA ETA EUROPA, 2007/11.      

Urte arteko aldakuntza tasak 

 Landuneko (€)

2007

2008

2009

2010

2011 

2011 

1,1

3,9

‐12,2

8,7

1,8 

90.415 

Midtjylland 

‐0,6

1,1

‐ 

74.651(*) 

Lombardia 

2,7

‐2,8

‐ 

74.057(*) 

Norvegia 

Salzburg 

1,2

‐2,8

‐ 

73.011(*) 

5,5

‐1,1

‐2,7

3,0

2,5 

72.397 

Provincia Autonoma Trento (NUTS 2006) 

‐0,3

‐1,9

‐ 

69.250(*) 

Vorarlberg 

3,9

‐4,2

‐ 

69.245(*) 

4,1

‐1,4

‐3,4

3,9

3,0 

68.715 

‐1,7

‐1,3

‐ 

67.680(*) 

EUSKAL HERRIA 

Frantzia  Veneto (NUTS 2006)  Tirol 

1,7

‐2,6

‐ 

67.195(*) 

Danimarka 

4,9

0,6

‐4,0

10,5

2,8 

66.474 

Espainia 

4,4

1,1

1,1

3,7

4,1 

64.168 

Baden‐Württemberg 

2,9

‐1,0

‐4,4

‐ 

63.724(*) 

Finlandia 

7,2

0,3

‐6,5

4,5

3,2 

63.039 

Saarland 

3,4

‐1,8

‐5,8

‐ 

62.652(*) 

Katalunia 

4,0

2,4

5,6

‐ 

60.673(*) 

Herbehereak 

4,4

0,4

‐7,0

‐ 

60.618(*) 

0,3

‐2,7

‐ 

59.086(*) 

Steiermark  Niedersachsen 

1,5

1,3

‐4,3

‐ 

56.256(*) 

EB‐27 

4,0

‐0,6

‐4,1

‐ 

53.924(*) 

Sachsen‐Anhalt 

3,8

1,1

‐4,2

‐ 

46.425(*) 

(*) 2009 urteari dagokion datua.  Iturria: EUROSTAT, INSEE, EUSTAT eta NEI. 

 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  16 

    gizarte garapenerako behategia 

  


201 13  Euskaal Herriko ekonomiaren zzenbait adierrazle 2013    duktibitatea eta B BPG bilakaera.  Lanaren prod Eusskal Herria, 2007//11. 6 

‐3 

‐6 

2007

2008

2009

2010

2011

LANAREN P PRODUKTIBITATEA

BPG

      Produktibitatearren eta BPGren b bilakaera 2008/11 1 epean. Euskal H Herria eta nazioaartea.

‐3,4  13,2 ‐4,8  12,8 9,2

Denmark

‐3,1  9,1

Laatvia

‐14,0  8,2

AEEB

1,0  7 7,2

Jaaponia

‐1,7  6,6

Litthuania

‐8 8,5  6,5

Esstonia

‐3,9  6,5

Sw weden

5,0  4,0

EB B‐27

‐0,8  3,6

Be elgium

1,4  3,3

Frrance

0,1  3,3

United Kingdom

‐1,3  2,7

EU USKAL HERRIA

‐0,5  2,7

Cyyprus

‐0,,0  2,1

Finlandia

‐2,9  0,9

Czzech Republic

‐0,3 3  0,5

Greece

‐14,5  0,5

Germany 

1,8  0,3

Itaaly

‐3,5  ‐1,3

Iceland

‐7,8  ‐2,6

Norway

0,0  ‐2,8

‐10

‐5 5

0

BPG

Gaindegia, Euskal Heerriko ekonomia eta

Ire eland Sp pain

‐3,7 

‐15

Bu ulgaria

5

10

15

LANAREN PRO ODUKTIBITATEA

17 

    gizarte garapenerakko behategiaa 

 


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013        LANAREN PRODUKTIBITATEA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA LANDUNEKO (€). EUSKAL HERRIA, 2007/11.       

Urte arteko aldakuntza tasak 

 Landuneko (€) 

2007 

2008

2009

2010

2011

2011 

EAE 

6,0 

‐2,0

‐3,0

2,8

3,1

74.796 

Araba 

6,9 

2,3

‐5,8

1,7

76.412(*) 

Gipuzkoa 

7,2 

‐2,8

‐3,0

4,9

73.627(*) 

Bizkaia 

4,9 

‐2,9

‐2,2

1,9

70.791(*) 

Nafarroa Garaia 

5,3 

0,5

‐0,7

3,5

2,6

72.238 

Iparraldea 

0,3 

4,3

‐3,3

3,7

‐4,0

53.459 

EUSKAL HERRIA 

5,5 

‐1,1

‐2,7

3,0

2,5

72.397 

(*) 2010 urteari dagokion datua.  Iturria: EUROSTAT, INSEE, EUSTAT eta NEI. 

   

 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  18 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

7. ENPRESA INBERTSIOA  ENPRESA INBERTSIOA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA BPG (%). EUSKAL HERRIA ETA EUROPA, 2007/11.    

Urte arteko aldakuntza tasak 

  

2007

2008

2009

Katalunia 

8,6

Provincia Autonoma Trento (NUTS 2006)

0,3

9,5

‐19,5

EUSKAL HERRIA 

8,7

‐0,2

‐16,5

Tirol 

2,9

4,7

‐10,6

Salzburg 

0,6

5,1

‐10,0

Norway 

19,3

Friuli‐Venezia Giulia (NUTS 2006) 

4,0

3,8

Veneto (NUTS 2006)

4,2

1,9

Baden‐Württemberg

6,3

6,0

Sachsen‐Anhalt 

7,8

1,3

Vorarlberg 

8,8

‐1,5

‐5,2

Midtjylland 

4,1

‐2,3

Steiermark 

0,9

9,4

Espainia 

7,4

Lombardia 

9,1

Frantzia 

BPG (%)  2010

‐1,2

2011 

2011 

 

27,6(***) 

 

24,4(*) 

0,2 

22,4 

 

22,1(*) 

 

21,9(*) 

 

21,8(***) 

‐13,0

 

20,5(*) 

‐15,7

 

19,8(*) 

 

19,8(**) 

 

19,4(**) 

 

18,8(*) 

‐16,1

 

18,7(*) 

‐4,9

 

18,6(*) 

 

18,6 

2,0

‐14,8

 

18,5(*) 

 

18,4 

 

17,9(**) 

Niedersachsen 

8,1

‐1,0

Finlandia 

15,7

3,8

Saarland 

11,0

‐0,5

EB‐27 

8,9

‐0,2

‐14,6

Herbehereak 

7,5

6,4

‐8,7

Danimarka 

4,5

‐1,7

‐16,9

‐14,6

0,3 0,5

6,8 

16,9 

 

16,4(**) 

 

16,1 

 

14,8 

 

13,9 

(*) 2009 urteari dagokion datua.  (**) 2008 urteari dagokion datua.  (***) 2007 urteari dagokion datua.  Iturriak: EUROSTAT, ELGE, EUSTAT, INSEE eta NEI. 

     

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  19 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013    KFEG, BPG eta produktibitatearen bilakaera.  Euskal Herria, 2006/11. 10 

‐5 

‐10 

‐15 

‐20 

2006

2007 KFEG

2008

2009

BPG 

2010

2011

LANAREN PRODUKTIBITATEA

 

    ENPRESA INBERTSIOA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA BPG (%). EUSKAL HERRIA, 2006/11.       

Urte arteko aldakuntza tasak 

BPG (%) 

2006 

2007

2008

2009

2010

2011

2011 

EAE 

9,9 

9,2

‐2,0

‐20,9

‐0,6

‐0,7

20,1 

Nafarroa Garaia 

4,1 

4,3

0,2

‐5,8

‐1,5

‐1,9

26,4 

Iparraldea 

6,4 

2,2

5,1

‐11,4

‐5,9

8,0

24,5 

EUSKAL HERRIA 

9,8 

8,7

‐0,2

‐16,5

‐1,2

0,2

22,4 

Iturria: EUROSTAT, EUSTAT, INSEE eta NEI. 

 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  20 

    gizarte garapenerako behategia 

  


201 13  Euskaal Herriko ekonomiaren zzenbait adierrazle 2013    Enpressa inbertsioa eta produktib bitatea (EB‐27 7=100).  opa, 2011. Euskal Heerria eta Euro

Katalunia

17 71

113

Tren nto

2 152

128

EUSKAL HERR RIA

134

Tiirol

139

137

125

136 135

Salzbu urg

135

Norve egia

168

127 127

F Friuli‐Venezia Giu ulia 

123 126

Veneeto B Baden‐Württembe erg

123

118

Sachsen‐Anh halt

120

86

119

Belggika

13 34

117

Vorarlbe erg

128

116 1

Midtjyllaand Steiermark

138

116

110

116 119

Espainia

15 11

Lombarrdia

137

114

Franttzia Niedersachssen

104 105

Finlandia

117

102

Saarlaand

127

111

1 116

100 100

EB‐‐27 92

Herbehereeak

112

91

Suedia

123

86

Danimarka

123

75

Erresuma Battua 70

11 14

90

110

E ENPRESA INBERTS SIOA BPG (%)

Gaindegia, Euskal Heerriko ekonomia eta

21 

130

150

170

PRODUKTIBITATEA

    gizarte garapenerakko behategiaa 

 


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

8. IKERKETA ETA GARAPENA  8.1. I+G GASTUA  8.1.1. I+G GUZTIZKO GASTUA  I+G GASTUA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA BPG (%). EUSKAL HERRIA ETA EUROPA, 2007/2011.    

Urte arteko aldakuntza tasak 

  

2007

2008

2009

2010

2011 

2011 

‐ 

3,84(*) 

Finlandia 

8,4

10,1

‐1,2

2,7

2,8 

2,67 

Steiermark 

14,0

‐ 

2,63(*) 

Danimarka 

8,3

14,1

5,4

2,7

2,5 

2,09 

EUSKAL HERRIA

20,1

12,3

2,1

‐6,0

1,4 

1,94 

Niedersachsen 

‐ 

1,79(*) 

Tirol 

3,1

‐ 

1,57(*) 

Vorarlberg 

12,0

‐ 

1,48(*) 

France 

3,7

4,5

4,1

1,4

3,5 

1,43 

European Union (27 countries) 

6,0

4,5

‐1,1

4,0

4,1 

1,26 

Baden‐Württemberg 

Provincia Autonoma Trento (NUTS 2006)

BPG % 

‐3,1

‐ 

1,16(*) 

Herbehereak 

1,6

1,5

‐0,9

4,7

12,8 

1,07 

Katalunia 

11,3

13,0

‐0,1

‐1,7

‐ 

0,99(*) 

Norway 

14,4

7,4

‐2,6

11,3

11,0 

0,86 

9,0

‐ 

0,85(*) 

Lombardia  Salzburg 

4,5

‐ 

0,7(*) 

Spain 

12,9

10,2

‐0,8

0,0

‐2,8 

0,7 

Veneto (NUTS 2006) 

‐1,8

‐ 

0,69(*) 

Saarland 

‐ 

0,51(*) 

Sachsen‐Anhalt

‐ 

0,43(*) 

Midtjylland 

‐ 

0,29(*) 

(*) 2009 urteari dagokio datua.  Iturria: EUSTAT, EUROSTAT, NEI eta INSEE. 

    I+G gastua eta BPG bilakaera. Euskal Herria, 2006/11. 20  15  10 

BPG

I+G GASTUA

0  ‐5  ‐10 

2006

2007

2008

2009

2010

2011

           

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  22 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

  I+G GASTUA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA BPG (%). EUSKAL HERRIA, 2007/2011.    Iturria                   Urte arteko aldakuntza tasak        2007 2008 2009 2010 2011  EAE             EUSTAT  20,1 15,9 1,3 6,2 0,4 EUROSTAT  26,8 10,6 0,1 ‐3,1 ‐ Araba  EUSTAT  12,1 18,0 ‐2,1 5,8 ‐1,9 Bizkaia  EUSTAT  19,8 19,4 1,5 5,6 ‐0,5 Gipuzkoa  EUSTAT  23,3 11,4 2,3 7,1 2,3 Nafarroa Garaia  NEI  5,3 7,4 8,2 ‐5,8 5,0 EUROSTAT  5,3 7,4 8,2 ‐5,8 ‐ Iparraldea(e)  INSEE  ‐5,2 67,4 6,7 ‐38,2 ‐0,2 EUSKAL HERRIA     20,1 12,3 2,1 ‐6,0 1,4

BPG %  2011  2,06(a)  ‐  1,61(a)  1,87(a)  2,57(a)  1,91  ‐  1,03  1,94 

(e)Estimazioa. (a) Aurrerapena. Iturria: EUSTAT, EUROSTAT, NEI eta INSEE.         

8.1.2.

I+G GASTUA, EGIKARITZE‐SEKTOREAREN ARABERA (%)   

I+G GASTUA, EGIKARITZE‐SEKTOREAREN ARABERA (%). EUSKAL HERRIA ETA EUROPA, 2011 URTEA.     Vorarlberg(***) 

Enpresak

Administrazioa

Goi‐mailako formazioa 

IAGE 

91,9

6,38

1,69 

0,0 

Baden‐Württemberg(**) 

79,5

9,2

11,2 

0,0 

EUSKAL HERRIA(*)

73,6

6,5

19,7 

0,2 

Finlandia 

70,5

8,8

20,0 

0,7 

Lombardia(*) 

68,4

5,1

17,4 

9,1 

Steiermark(**) 

67,8

3,9

28,3 

0,0 

Danimarka 

67,6

2,2

29,8 

0,4 

Niedersachsen(**)

66,0

15,4

18,6 

0,0 

Veneto (NUTS 2006)(*) 

65,2

7,9

25,5 

1,3 

France 

63,4

14,1

21,2 

1,2 

European Union (27 countries) 

62,3

12,7

24,0 

1,0 

Salzburg(**) 

57,5

6,0

36,5 

0,0 

Katalunia(*) 

56,5

19,8

23,4 

0,3 

Tirol(****) 

55,9

2,7

41,3 

0,1 

Herbehereak 

52,2

10,8

37,0 

0,0 

Spain 

52,1

19,5

28,2 

0,2 

Norway 

50,6

16,2

33,2 

0,0 

Provincia Autonoma Trento (NUTS 2006)(*)

48,1

27,8

21,7 

2,5 

Saarland(**) 

40,3

29,9

29,9 

0,0 

Sachsen‐Anhalt(**) 

32,4

35,1

32,5 

0,0 

Midtjylland(**) 

24,2

3,1

72,7 

0,0 

(*) 2010 urteari dagokion datua.  (**) 2009 urteari dagokion datua.  (***) 2008 urteari dagokion datua.  (****) 2007 urteari dagokion datua.  Iturria: EUROSTAT. 

   

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  23 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013        I+G GASTUA, EGIKARITZE‐SEKTOREAREN ARABERA (%). EUSKAL HERRIA, 2010 URTEA.   

Enpresak

Administrazioa

Goi‐mailako formazioa

IAGE 

EAE 

75,2

6,0

18,5

0,3 

Nafarroa G. 

69,3

8,1

22,5

0,0 

Iparraldea (e) 

64,9

6,6

28,4

0,0 

EUSKAL HERRIA 

73,6

6,5

19,7

0,2 

(e) Estimazioa.  Iturria: EUROSTAT. 

   

   

 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  24 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013   

8.2. I+G PERTSONALA  8.2.1. I+G GUZTIZKO PERTSONALA  I+G DOB PERTSONALA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA LANDUN GUZTIEKIKO KOPURUA (%). E H  ETA EUROPA, 2007/2011.    

Urte arteko aldakuntza tasak        

Landunak (%)

2007

2008

2009

2010

2011 

2011 

‐ 

2,21(**)

Baden‐Württemberg  Finland 

‐3,5 

0,8 

‐1,1 

‐0,3 

‐2,5  

2,20 

Denmark 

4,5 

24,9 

‐4,6 

2,5 

‐0,2  

2,12 

Steiermark 

7,6 

‐ 

1,83(**)

EUSKAL HERRIA 

7,3

7,6

3,3

‐2,4 

‐‐ 

1,75(*)

France 

2,6 

2,0 

2,0 

0,7 

‐ 

1,53(*)

Cataluña 

5,3 

8,1 

1,7 

‐2,1 

‐ 

1,48 

Norway 

7,7 

5,5 

1,7 

0,1 

2,8  

1,46 

‐4,9 

‐ 

1,39(*)

Netherlands 

‐4,1 

‐0,4 

‐5,9 

14,4 

11,9  

1,34 

Tirol 

8,7 

‐ 

1,26(**)

European Union (27 countries)

3,3 

3,8 

1,2 

1,9 

3,0  

1,2 

Spain 

Provincia Autonoma Trento (NUTS 2006) 

6,4 

7,2 

2,4 

0,6 

‐3,1  

1,19 

Lombardia 

3,4 

‐ 

1,11(*)

Niedersachsen 

‐ 

1,09(**)

Veneto (NUTS 2006) 

‐1,4 

‐ 

1,01(*)

Vorarlberg 

9,7 

‐ 

0,99(**)

Salzburg 

6,5 

‐ 

0,82(**)

Saarland 

‐ 

0,72(**)

Sachsen‐Anhalt 

‐ 

0,64(**)

(*) 2010 urteari dagokion datua. (**) 2009 urteari dagokion datua. DOB= Dedikazio Osoko Baliokidetza. Iturria: EUROSTAT eta EUSTAT. 

  I+G DOB PERTSONALA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TASA ETA LANDUN GUZTIEKIKO KOPURUA (%). EUSKAL HERRIA, 2007/2011.    Iturria  Urte arteko aldakuntza tasak      Landunak (%)       2007 2008 2009 2010 2011  2011 EAE  EUSTAT  10,5  6,5  8,6  5,0  2,0   1,91 EUROSTAT  13,5  7,1  3,2  ‐1,7 ‐  1,8(*) Araba  EUSTAT  7,7  10,1  1,4  2,4  1,2   1,64 Gipuzkoa  EUSTAT  9,0  5,9  8,3  3,8  4,8   2,37 Bizkaia  EUSTAT  12,7  5,9  11,1  7,0  ‐0,2   1,69 Nafarroa Garaia  NEI ‐7,5  10,8  1,9  ‐5,1  ‐0,3   1,93 EUROSTAT  ‐7,5  10,8  1,9  ‐5,1  ‐  1,92(*) Iparraldea(e)  EUROSTAT  ‐0,5  0,2  12,2  0,0  ‐  1,02(*) EUSKAL HERRIA  EUSTAT/NEI  5,0  7,2  7,1  2,4  1,4   1,83 EUROSTAT  7,3  7,6  3,3  ‐2,4  ‐  1,75(*) (*) 2010 urteari dagokion datua. (e)Estimazioa. DOB= Dedikazio Osoko Baliokidetza.  Iturria: EUROSTAT, EUSTAT, NEI eta INSEE. 

 

 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  25 

    gizarte garapenerako behategia 

  


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013    I+G DOB pertsonala eta landun guztien bilakaera. Euskal Herria, 2006/11. 8  6  4 

I+G eremuan (EUSTAT/NEI)

I+G eremuan (EUROSTAT)

LANDUN GUZTIAK

‐2  ‐4 

2006

2007

2008

2009

2010

2011

  8.2.2.

I+G PERTSONALA, EGIKARITZE‐SEKTOREAREN ARABERA (%) 

I+Gko DOB PERTSONALA , EGIKARITZE‐SEKTOREAREN ARABERA (%). EUSKAL HERRIA ETA EUROPA, 2011 URTEA.    

Enpresak

Administrazioa

Goi‐mailako formazioa 

IAGE 

Vorarlberg(**) 

96,6

0,0 

Baden‐Württemberg(**) 

74,5

11,4

14,1 

0,0 

Steiermark(**) 

69,2

2,8

28,0 

0,0 

EUSKAL HERRIA(*) 

68,0

6,6

25,4 

0,0 

Veneto (NUTS 2006)(**) 

68,0

7,0

23,3 

1,7 

Danimarka 

65,1

2,6

31,7 

0,5 

Salzburg(**) 

62,7

5,0

32,3 

0,0 

Lombardia(**) 

60,1

6,1

24,8 

9,0 

Niedersachsen(**) 

60,1

17,7

22,3 

0,0 

Herbehereak 

58,1

10,3

31,6 

0,0 

France(**) 

57,9

13,6

26,9 

1,6 

Tirol(**) 

57,6

0,9

41,5 

0,0 

Finlandia 

57,2

12,6

29,1 

1,1 

European Union (27 countries) 

52,0

13,8

33,2 

1,1 

Katalunia(**) 

48,6

20,3

30,9 

0,3 

Norway 

48,4

17,5

34,1 

0,0 

Provincia Autonoma Trento (NUTS 2006)(**)

47,4

26,5

21,8 

4,3 

Saarland(**) 

41,8

29,1

29,1 

0,0 

Spain 

41,8

20,4

37,6 

0,2 

Sachsen‐Anhalt(**)

35,8

33,2

31,0 

0,0 

(*)2010 urteari dagokion datua. (**)2009 urteari dagokion datua. DOB= Dedikazio Osoko Baliokidetza.  Iturria: EUROSTAT, EUSTAT eta INSEE. 

  I+Gko DOB PERTSONALA, EGIKARITZE‐SEKTOREAREN ARABERA (%). EUSKAL HERRIA, 2011 URTEA.    

Enpresak

Administrazioa

Goi‐mailako formazioa 

IAGE 

EAE 

73,5

6,0

20,5

0,0 

Araba 

74,9

8,5

16,6

0,0 

Bizkaia 

67,4

7,5

25,2

0,0 

Gipuzkoa 

80,0

3,5

16,4

0,0 

Nafarroa Garaia 

54,7

7,3

38,0

0,0 

Iparraldea(*e)

57,8

9,8

32,4

0,0 

EUSKAL HERRIA(*) 

68,0

6,6

25,4

0,0 

(*)2010 urteari dagokion datua. (*e) 2010 urteari dagokion datu estimatua. DOB= Dedikazio Osoko Baliokidetza.  Iturria: EUROSTAT, EUSTAT eta INSEE. 

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  26 

    gizarte garapenerako behategia 

  


201 13  Euskaal Herriko ekonomiaren zzenbait adierrazle 2013     

9. KAN NPO MERKATARITZZA  9.1. ESPORTAZZIOAK  ONDASUN N ETA ZERBITZUEN NAZIOARTEKO O ESPORTAZIOAK K: URTE ARTEKO A ALDAKUNTZA TA ASA ETA BPG (%). EH ETA EUROPA A, 2007/12.  

Urte arteko aldakuntza tasak

 

BPG (%)

2007

2008

2009

201 10

2011 

2012 

2012

Ireland 

1,9

4,1

8,1

11,0

4,1

3,2 

108,3

Herbehere eak 

1,9

2,8

‐10,1

14,0

6,1

5,3 

87,4

Belgium 

2,1

2,9

‐14,3

9,8 8

5,5

0,1 

84,4

Danimarkaa 

0,2

4,8

‐13,0

5,9 9

6,0

2,4 

54,7

Germany  

3,7

2,1

‐12,0

10,8

6,8

2,6 

51,5

Switzerlan nd 

7,1

‐0,2

‐7,2

2,6 6

‐1,0

0,0 

51,2

Sweden 

1,6

3,1

‐10,3

3,1 1

1,0

‐2,6 

48,7

European Union (27 countries)

1,3

3,0

‐10,7

10,6

7,1

2,3 

44,7

Norway 

‐2,9

6,1

‐14,5

1,3 3

2,5

‐1,7 

40,8

Finland 

0,7

2,2

‐20,3

8,0 0

1,2

‐2,7 

39,7

Spain 

2,3

‐1,5

‐9,8

13,8

11,4

6,3 

32,2

United Kin ngdom 

‐7,6

10,8

‐3,4

5,9 9

6,6

‐2,5 

31,7

EUSKAL HEERRIA 

11,9

7,5

‐23,2

23,5

13,7

‐5,0 

30,6

France 

‐0,4

0,0

‐13,0

9,4 4

5,5

3,7 

28,0

Japan 

9,3

0,0

‐28,2

19,7

‐0,7

‐3,3 

14,6

United Staates 

7,3

9,3

‐11,6

11,4

9,4

0,0 

13,9

Iturria: EUROSSTAT, EUSTAT, INSEE e eta Espainiako Industrria, Turismo eta Komertzio Ministerioa. 

  ONDASUN N ETA ZERBITZUEEN NAZIOARTEKO O ESPORTAZIOAK K: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TA ASA ETA BPG (%). EUSKAL HERRIA A, 2007/12.   

Urte arteko aldakuntza tasak       

  

BPG (%) B

2007 

2008

2009

2010

2011

2012 

2012

EAE 

14,6 

6,3

‐26,3

19,6

14,6

‐0,9 

30,7

Araba 

6,8 

10,1

‐34,3

23,3

20,7

‐0,6 

48,2

Gipuzkoa 

15,5 

6,9

‐22,0

7,9

18,6

2,1 

31,5

Bizkaia 

19,3 

3,5

‐24,5

27,4

8,3

‐3,5 

23,9

Nafarroa G Garaia 

4,3 

11,3

‐14,1

35,1

12,2

‐15,5 

34,9

Iparraldeaa(e) 

3,0 

7,2

‐15,0

10,2

2,8

‐1,5 

7,4

EUSKAL HERRIA 

11,9 

7,5

‐23,2

23,5

13,7

‐5,0 

30,6

(e) Estimazioaa.  Iturria: EURO OSTAT, EUSTAT, INSEE e eta Espainiako Industrria, Turismo eta Kome ertzio Ministerioa. 

Nazioarteko esportazioak, sekto orearen arabera ((%).  Heego Euskal Herriaa, 2012.

2,1%

1,8%

0,6%

6 6,3%

Elikagaiak

7,2%

Produktu eenergetikoak 

1,6% 21,5 5%

Lehengaiak  Erdi‐manufakturak 

25,7% 33,2%

Ekipamend du ondasunak  Automobillen sektorea  

Oharra: Hegoaldeko nazioarteko  esportazioek Euskal Herriko  nazioarteko o  esportazio  guztien  %97,7  barnebiltzen  dute  (2012).Ohaarra:  Nazioarteko  heelmuga  duten  Hegoaaldeko  esportazioaak  aintzat  hartu  diraa.  Espainia  helmuga  zuten  esportazioeen  bolumena  19.344,4  milioi  €  izan  ziren  2009  urtean,  esportazio  guztien  %488,6.  Urte  horretan  Espainia  uten esportazioak %23,6 gutxitu ziren.  helmuga zu

Kontsumo ondasun iraunkorrak  Kontsumo manufakturak  Bestelako ssalgaiak

 

Gaindegia, Euskal Heerriko ekonomia eta

27 

    gizarte garapenerakko behategiaa 

 


201 13  Euskaal Herriko ekonomiaren zzenbait adierrazle 2013    ONDASSUN ETA ZERBITZZUEN NAZIOARTEKO ESPORTAZIO OAK: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA A TASA ETA BPG (%). HEGO EH, 20 007/12.  Urte arteko aldakuntza tasakk       

FLUX XUA (%)

2007 

20 008 

2009 

2 2010 

2011  

2012  

20 012 

Hegoamerika 

25,3

‐3 3,3 

‐15,9 

17,2 

49,6  

9,6  

9,3 9

Ertame erika 

15,0 

‐11 1,5 

‐15,3 

0,8 

33,2  

26,1  

3,9 3

LPEE (LLurralde Petrolio‐Esportatzaileen Erakundea

56,2 

12 2,0 

‐11,8 

4,5 

19,3  

17,3  

5,2 5

BRICS 

38,7 

20 0,1 

‐31,6 

55,1 

23,7  

‐13,0  

6,1 6

Asia 

47,8 

10 0,6 

‐12,5 

34,6 

‐9,1  

2,1  

7,9 7

Mundu ua 

12,1 

7,,5 

‐23,4 

23,8 

13,9  

‐5,1  

10 00,0

Alemania 

13,9 

3,,8 

‐22,2 

21,3 

13,9  

‐6,2  

14,9 1

Frantziia 

3,3 

6,,3 

‐22,5 

20,6 

13,1  

‐5,9  

17,2 1

ELGE 

7,8 

5,,4 

‐25,2 

23,5 

15,2  

‐7,0  

78,3 7

EB‐27 

9,1 

3,,1 

‐25,1 

27,3 

15,4  

‐10,6  

64,2 6

Afrika 

38,2 

48 8,2 

‐14,8 

0,3 

‐16,4  

35,8  

5,4 5

Ekialde e Ertaina 

96,1 

‐14 4,3 

‐13,9 

47,1 

‐10,2  

‐16,7  

2,2 2

Ipar‐Am merika 

‐9,4 

29 9,8 

‐43,5 

19,8 

18,1  

‐0,7  

6,1 6

Oharra: 2 2008/12 epean izandaako hazkundeen arabera ordenatuta daude llurraldeak.   Oharra: H Hegoaldeko nazioarteko esportazioek Euskaal Herriko nazioarteko esportazio guztien %9 97,7 barnebiltzen dute e (2012).  Iturria: Espainiako Industria, Tu urismo eta Komertzio Ministerioa. 

    Esportazioak, EEuropako helmuggan. Hegoaldea, 2 2012. 130 0 110 0

Eslovaquia

Leetonia 

2008/12 bolumenaren hazkundea

90 0 70 0 Malta

50 0

Dinamarca Rumanía

Estonia

30 0

Países Bajos Rep. Checa

10 0

H Hungría Lituania

Eslovenia

‐10 0

Austriia Suecia

Alemania Reiino Unido Itaalia Portugal

ndia Finlan

Luxeemburgo Bulgaria

Frrancia

Bélgica

Chipree

‐30 0

Polonia

Grecia Irlanda

‐50 0 0

5

10

15

20

25

30

35

Esportazioen helmuga (%)

     

 

Gaindegia, Euskal Heerriko ekonomia eta

28 

    gizarte garapenerakko behategiaa 

 


201 13  Euskaal Herriko ekonomiaren zzenbait adierrazle 2013   

9.2. INPORTAZZIOAK  ONDASUN ETA ZERBITZUEN N NAZIOARTEKO INPORTAZIOAK: URTE ARTEKO A ALDAKUNTZA TASSA ETA BPG (%). EH ETA EUROPA,, 2007/12.    

Urte arteko aldakuntza tasaak       

  

BPG (%) B

2007

2008

2009 2

2010 0

2011

2012 

2012

Ireland 

3,2

4,3

‐0,3

9,9

1,1

1,4 

84,1

Belgium 

2,2

6,9

‐16,6 ‐

10,7

7,1

‐0,1 

83,0

Herbehereaak 

1,4

3,0

‐9,4

13,8

5,7

5,9 

78,5

Danimarka 

2,0

3,4

‐15,3 ‐

2,5

7,6

4,1 

50,2

Germany  

0,8

4,2

‐10,5 ‐

10,4

8,9

1,6 

45,8

European U Union (27 countriies) 

1,0

4,1

‐12,7 ‐

10,9

7,0

0,2 

42,7

Sweden 

3,3

5,4

‐11,3 ‐

4,3

1,2

‐2,7 

42,6

Switzerland d 

3,7

‐2,7

‐9,0

3,1

‐0,2

1,2 

40,9

Finland 

‐0,2

5,9

‐17,2 ‐

9,2

6,4

‐2,9 

40,3

United Kinggdom 

‐6,6

8,4

‐5,6

7,9

4,3

‐0,3 

34,0

Spain 

2,8

‐3,9

‐20,1 ‐

14,0

5,8

0,3 

31,2

France 

1,1

2,5

‐13,4 ‐

9,9

7,6

1,0 

30,1

Norway 

8,2

‐3,3

‐6,1

2,9

‐1,1

‐2,1 

27,6

EUSKAL HERRIA 

6,4

3,7

‐36,3 ‐

25,4

13,9

‐12,7 

22,2

United Stattes 

1,2

5,9

‐21,2 ‐

15,6

8,6

‐1,1 

17,5

Japan 

8,1

8,7

‐29,7 ‐

13,8

15,0

3,1 

16,6

Iturria: EUROSTTAT, EUSTAT, INSEE etta Espainiako Industriaa, Turismo eta Komerttzio Ministerioa. 

ONDASUN ETA ZERB BITZUEN NAZIOARTTEKO INPORTAZIOA AK: URTE ARTEKO A ALDAKUNTZA TASA ETA BPG (%). EUSK KAL HERRIA, 2007/12.  Urte arteko alldakuntza tasa    

BPG (%) 

200 07 

2008 

2009 

2010 

20 011 

2012 

2012 

EA AE 

8,2 2 

6,4 

‐38,9 

25,5 

1 12,2 

‐10,4 

23,4 

Araba 

18,,2 

‐4,9 

‐44,8 

32,9 

1 13,7 

‐6,3 

22,6 

Gipuzkoa 

12,,3 

‐1,6 

‐31,5 

19,8 

5 5,5 

‐12,2 

13,9 

Biizkaia 

4,2 2 

12,5 

‐39,7 

25,8 

1 14,0 

‐10,8 

29,3 

Nafarroa Garaia 

0,5 5 

‐6,9 

‐27,3 

25,9 

1 19,3 

‐20,9 

21,1 

Ip parraldea(e) 

6,2 2 

14,5 

‐20,6 

18,2 

1 17,0 

‐4,3 

7,1 

EU USKAL HERRIA 

6,4 4 

3,7 

‐36,3 

25,4 

1 13,9 

‐12,7 

22,2 

(e e) Estimazioa.  Itu urria: EUROSTAT, EUSTTAT, INSEE eta Espainiiako Industria, Turismo eta Komertzio Minissterioa. 

  Nazioarteko inpo ortazioak, sektoreearen arabera (% %).  Heg go Euskal Herria,  2012. 0,3%

1,6 6% 4,2%

Elikagaiak

6,6%

11,9% %

Produktu en nergetikoak 

27,6%

Lehengaiak  Erdi‐manufaakturak 

17,0%

Ekipamendu u ondasunak 

7,9% 22,9%

Automobileen sektorea   Kontsumo o ondasun iraunkorrak  Kontsumo m manufakturak  Bestelako saalgaiak

  Oharra: Hegoaldeko nazioarteko inpo ortazioek Euskal Herriko nazioarteko inportazzio guztien %97,5 barnebiltzen dute (2012). Oharra: Nazioarteko jatorria duten Heegoaldeko inportazioak aintzat hartu dira. Esspainia jatorria zuten in nportazioen bolumena 11.933,7 milioi € izan ziren 2009 urtean, esp portazio guztien  %42,9. Urte horretan Espainia helmugga zuten esportazioak %31,4 gutxitu ziren.   

Gaindegia, Euskal Heerriko ekonomia eta

29 

    gizarte garapenerakko behategiaa 

 


201 13  Euskaal Herriko ekonomiaren zzenbait adierrazle 2013     

Nazioaarteko inportazioak (2007 oin.=100). Hegoaldea, 20 007/12. 150

ORO OTARA

286,7

Elikagaiak 130

Produktu energetikoak  Lehengaiak 

110 Erdi‐manufakturak 

103,5

100

93,8 9

90

Ekip pamendu ondasunak 

82,4

81,7

Automobilen sektorea  

70

Kon ntsumo ondasun iraunkkorrak  65,6 Kon ntsumo manufakturak 

50

2007

2008

2009

201 10

2011

Bestelako salgaiak

2012

     

Nazioarteko inportazioakk., Europako helm mugan. Hegoaldeaa, 2012. 1300 EEstonia Bulgaria

1100

2008/12 bolumenaren hazkundea

90 0 70 0 50 0 Polonia

30 0

República Cheeca Eslovaquia 

10 0

Portugal 

Dinamarca

Países Bajos F Francia

Irlanda

‐10 0 Luxemburggo

‐30 0

Bélgica

Austriaa

Hungría

Suecia

Rumanía

Italiaa Reino Unid do

Alemania

Eslovenia

‐50 0 0

5

10

15

20

25

30

35

orria (%) Inportazioen jato

 

 

 

 

Gaindegia, Euskal Heerriko ekonomia eta

30 

    gizarte garapenerakko behategiaa 

 


201 13  Euskaal Herriko ekonomiaren zzenbait adierrazle 2013   

9.3. KANPO SA ALDOA  ONDASUN ETA ZERBITZUEN N NAZIOARTEKO KANPO SALDOA: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA A TA ASA ETA BPG (%). EH ETA EUROPA A, 2007/12.    

Urte arteko ald dakuntza tasak       

  

BPG (%)

2007

2008

20 009

2010

2011

2012 

2012

Ireland 

‐6,3 

1,1

76 6,9

16,8

17,0

9,5 

24,1

Norway 

‐20,3

26,3

‐28,9

‐3,3

11,8

‐0,8 

13,2

Switzerland d 

23,8 

12,1

‐0 0,9

1,8

‐3,6

‐4,6 

10,3

Herbehereaak 

6,5 

1,2

‐15,7

17,1

8,5

‐1,1 

8,8

‐246,2

134,8

17 71,7

16,7

13,0

23,9 

8,3

EUSKAL HERRIA  Sweden 

‐7,4 

‐9,3

‐4 4,4

‐4,6

0,0

0,0 

6,2

Germany  

25,0 

‐10,0

‐22,2

14,3

‐8,9

11,8 

5,7

Danimarka 

‐28,1

39,1

21 1,9

43,6

‐7,1

‐15,4 

4,4

European U Union (27 countriies) 

20,0 

‐50,0

23 33,3

0,0

10,0

81,8 

2,0

Belgium 

0,0 

‐76,3

20 00,0

‐14,8

‐47,8

8,3 

1,3

Spain 

4,7 

‐13,4

‐67,2

15,8

‐63,6

‐225,0 

1,0

Finland 

8,5 

‐25,5

‐57,9

‐18,8

‐153,8

‐14,3 

‐0,6

Japan 

30,8 

‐88,2

10 00,0

200,0

‐175,0

122,2 

‐2,0

France 

50,0 

40,0

‐14,3

22,2

27,3

‐25,0 

‐2,1

United Kinggdom 

3,8 

‐14,8

‐34,8

40,0

‐23,8

43,8 

‐2,3

‐12,1

‐2,0

‐44,0

25,0

8,6

‐5,3 

‐3,6

United Stattes  Iturria: EUROSTTAT, EUSTAT, INSEE etta Espainiako Industriaa, 

Merkataaritzaren nazio oarteko kanp po saldoa (% B BPG). Euskal H Herria eta nazzioartea, 2012 2. 24,1 

Ireland Norway Swiitzerland Herb behereak EUSKALL HERRIA Sweden Germany G Daanimarka Europ pean Union (27 co ountries) Belgium Spain ‐0,6  Finland ‐2,0  Japan ‐2 2,1  France ‐2,3  United K Kingdom Uniteed States ‐3,6  ‐5 

13,2  10,,3  8,8  8,3  6,2  5,,7  4,4  2,0  1,3  1 1,0 

10 

15 

20 

25 

Turismo eta Ko omertzio Ministerioa. 

  ONDASUN N ETA ZERBITZUEN NAZIOARTEKO O KANPO SALDOA A: URTE ARTEKO ALDAKUNTZA TA ASA ETA BPG (%)). EUSKAL HERRIA A, 2007/12.      

Urte arteko o aldakuntza tasaa 2007 

BPG (%)

2008

2009

2010

2011

2012 

2012

EAE 

‐120,5 

‐5,1

1542,3

‐7,8

30,0

50,8 

7,2

Araba 

‐11,3 

41,8

‐19,3

14,1

28,6

5,1 

25,6

Gipuzkoa 

21,5 

22,0

‐8,3

‐4,9

36,4

17,1 

17,7

Bizkaia 

‐18,0 

31,9

‐65,2

20,1

36,2

‐33,4 

‐5,4

Nafarroa G Garaia 

87,8 

224,1

29,8

52,5

1,1

‐5,7 

13,8

Iparraldeaa (e)  EUSKAL HEERRIA 

‐8,4 

‐23,2

19,0

‐22,7

‐86,8

154,9 

0,3

‐246,2 

134,8

171,7

16,7

13,0

23,9 

8,3

(e)Estimazioa.  Iturria: EUROSSTAT, EUSTAT, INSEE e eta Espainiako Industrria, Turismo eta Komerrtzio Ministerioa. 

Gaindegia, Euskal Heerriko ekonomia eta

31 

    gizarte garapenerakko behategiaa 

 


201 13  Euskaal Herriko ekonomiaren zzenbait adierrazle 2013   

10.ERR RENTA ERA ABILGARR RIA  ERRENTTA ERABILGARRIA A, BIZTANLE AKTTIBOKO: URTE AR RTEKO ALDAKUNT TZA TASA ETA BO OLUMENA (€). EH H ETA EUROPA, 2 2005/09.    

Urtte arteko aldakun ntza tasak    

Erren nta (€)

2 2005

2006

2007

2008

20009 

20 009

1 13,1 

‐7,4 

5,4 

‐ 

44.240

France 

1,9 

3,9 

4,3 

0,7 

‐00,4  

42.0 012

Belgium m 

‐ ‐0,6 

5,2 

3,1 

4,4 

11,6  

41.9 918

Lombarrdia(***) 

1,3 

2,1 

‐ 

41.8 818

Baden‐W Württemberg 

‐ ‐1,7 

2,3 

1,1 

2,0 

‐11,0  

39.4 406

Saarland 

‐ ‐2,1 

1,6 

5,1 

‐1,0 

‐22,0  

39.133

EUSKALL HERRIA 

4 4,8 

5,0 

6,5 

4,7 

00,8  

38.9 963

Vorarlb berg 

1,2 

4,9 

2,3 

1,9 

‐11,3  

38.9 912

Steierm mark 

‐ ‐1,4 

3,0 

4,1 

2,0 

‐11,7  

38.193

Salzburgg 

1,3 

5,4 

1,6 

2,2 

‐11,1  

38.140

Niederssachsen 

‐ ‐1,9 

0,9 

1,0 

3,2 

‐00,3  

37.6 618

Tirol 

‐ ‐1,0 

2,9 

2,1 

2,4 

‐22,3  

36.7 796

Finlandia 

0,7 

3,0 

5,0 

4,5 

44,7  

35.0 043

Danimaarka 

3,6 

2,7 

1,7 

1,7 

00,4  

33.0 050

United Kingdom 

2,2 

2,6 

2,2 

‐10,5 

‐88,0  

32.4 467

‐0,2 

00,9  

32.147

Europeaan Union (27 cou untries)(*) 

2,2 

3,3 

3,6 

0,7 

‐ 

31.0 041

Katalun nia 

5,2 

2,5 

3,3 

5,1 

22,8  

31.7 732

Sweden n 

‐ ‐0,1 

3,7 

5,3 

‐1,6 

‐55,8  

30.8 854

Sachsen n‐Anhalt 

‐ ‐0,4 

0,6 

1,4 

4,0 

22,4  

29.5 560

Spain 

3,5 

3,5 

3,0 

4,0 

00,3  

28.9 908

Herbehereak 

1,6 

1,6 

2,8 

0,5 

‐22,6  

28.6 687

Norwayy(**) 

Midtjyllland 

(*) 2008 urteari dagokion datuaa. (**) 2007 urteari daggokion datua. (***) 20 006 urteari dagokion d datua.  Iturria: EU UROSTAT eta INSEE. 

  Errenta erabilgarria eta BPG G (EAPn) biztanle e aktiboko (EB‐27 7=100). Euskal He erria eta nazioarttea, 2009. 143

Norway (*) France Belgium Baden‐Württemberg Saarland EUSKAL HERRIA Vorarlberg Steiermark Salzburg Niedersachsen Tirol Finland Denmark United Kingdom Cataluña European Union (27 countries)(**) Sweden Sachsen‐Anhalt Spain Netherlands

158

135 5

116 127 127

114

135 5

126

107

126 127 125

121 123

103

123

130

121

99

11 19 119 113

109 106 111 105 105 102 110 00 10 10 00 99 109 95

74 93

99

92 70

80

90

117 7 100

ERRENTA ER RABILGARRIA

110

120

130

14 40

150

160

BPG (EAPn)

 

Gaindegia, Euskal Heerriko ekonomia eta

32 

    gizarte garapenerakko behategiaa 

 


2013  Euskal Herriko ekonomiaren zenbait adierazle 2013       

Gaindegia, Euskal Herriko ekonomia eta 

  33 

    gizarte garapenerako behategia 

  


Gaindegia Txostena 1, Euskal Herriko zenbait adierazle ekonomiko 2013