Mescla de les funcions recreatives amb les productives: BOSC DE RIBERA + CAMÍ + CAMP DE CULTIU. La protecció d’aquests espais no vol dir que no tinguin ús; la zona agrícola pot ser un espai multifuncional aprofitat com espai verd lliure d’àrees urbanes pròximes.
Les espècies que caracteritzaran el bosc de ribera del tram baix seran: freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), pollancre (Populus nigra), àlber (Populus alba), acàcia (Robina pseudoacacia), salze (Salix sp.), om (Ulmus minor), plàtan (Platanus x hispanica).
Ajudaran a la fixació dels marges evitant la seva erosió i es protegirà millor els camins de la zona de servitud quan hi hagi una avinguda. El sotabosc i clars deixat pels arbres es trobaran espècies arbustives i lianoides com el saüc (Sambucus nigra), l’esbarzer (Rubus ulmifolis), el romegueró (Rubus caesius), l’heura (Hedera helix), i l’arç blanc (Crataegnus monogyna). Les freixedes, dominades pel freixe de fulla petita, es poden trobar en el marge exterior de la vegetació de ribera, essent habitual en diferents punts de la ribera tant en del curs mitjà com baix del Francolí. Les omedes són menys abundants. En franges arenoses i argiloses de la llera fluvial es poden trobar agrupacions de saücs. Alguns tamarits (Tamaricetum
canariensis) es poden trobar aïlladament, prop de la desembocadura, en sòls amb alt contingut en sals, com passa en altres torrents i rius de la zona, tot i què el cas del riu Francolí aquesta zona es troba fortament presionada per les instal·lacions del port. En zones de llacunatge, l’habitual serà trobar les següents espècies de canyes: la canya comú (Arundo donax) i el canyís (Phragmites australis). Per facilitar els treballs silvícoles i disminuir els seus costos, es realitzarà una gestió Bosquet x Bosquet; s’evitarà en cas que el bosquet estigui composat de freixes, de cirerers o bé de roures, ja que és millor fer-ho peu a peu (pel temperament de l’arbre).