Ara veig els camions des de les finestres de l’escola. Van carregats de militars que no coneixem, però que ens miren i ens piquen l’ullet.
Porten tancs que llancen guspires a les llambordes. Fan molt de soroll i puden a benzina. Ens fan mal a les orelles i ens tapem el nas quan passen.
De vegades sembla que la nostra vida no hagi canviat gaire. Però la mare em repeteix cada matà que vigili amb els camions quan travessi el carrer. Diu que els soldats no pensen frenar.
Sovint em passejo per la vora del riu. Me’l miro. Hi floten branques i de vegades tambÊ joguines velles i trencades. M’agrada el color del riu. Sembla el cel.