Ai, filomena, filomena i altres contes

(Galta volia dir «habitació», cadira volia dir «papallona» i banyera volia dir «capsa».)

Quan el mestre va poder reaccionar li digué amb la veu mig trencada: –Però, nena, quines bogeries que escrius!

La Filomena va arronsar les espatlles tot afegint: –He incendiat aquest carrer tan bé com he pogut!

(Incendiar volia dir «escriure» i carrer volia dir «text».)

El mestre, ben esborronat pel que havia sentit, va sortir de la classe com un llampec. Tremolava, el telèfon li queia de les mans i les paraules no li sortien de la boca quan de l’altre costat del fil el pare de la Filomena ja s’impacientava: –Digui! Diguiiiiiii...!

–Sí... sóc... el meeeestre... de... de... la seva... fiiilla... És que... la Filomena... ha incendiiiat... un carreeeer... i...

No podia articular bé i va penjar el telèfon. El pare de la Filomena es va pensar que era una broma de mal gust i no en va fer cas.

Mentrestant, a la classe, tots els companys demanaven a la Filomena que els expliqués el seu invent.

Aquell dia, tots van sortir de l’escola, com una tropa desfermada, fent costat a la Filomena.

Quan es digueren adéu a la plaça de l’Espelma, la nena va aixecar els braços i va dir: –Fins lluna, nassos!

(Lluna volia dir «demà» i nassos volia dir «amics».)

I els altres li van tornar un «Fins lluna, Filomena!» tan cridaner, que tota la gent que passava pel carrer se’ls va mirar com aquell qui pensa: «Aquests nens són ben guillats!».

12