14 GEiEG
entrevista
DES. 2015 / GENER 2016
Text: Eva Berenguer / Fotos: Salvauth Park, Carles Alonso.
Guillem Martínez Roura Portaveu del l’equip de robòtica Salvauth Park i cofundador de l’Associació El Racó dels Robotaires
“El que ens ha fet créixer com a equip ha estat especialitzar-nos en aquells àmbits on més còmodes ens sentíem, els que més dominàvem”
Llegim a la premsa que, per tercera vegada consecutiva, l’equip de robòtica gironí Salvauth Park participa en la World Robotic Olympiad, enguany celebrada a Doha (Qatar). Investiguem una mica i descobrim admirats que es tracta de nois i noies de 14 a 18 anys que, des de 2010, participen en competicions estatals i internacionals, amb un extraordinari palmarès. Paral·lelament, des de l’Associació El Racó dels Robotaires es dediquen a fer divulgació del món de la robòtica amb l’objectiu d’ampliar una comunitat de joves entusiastes que no ha deixat de créixer. Entrevistem Guillem Martínez, un dels seus artífexs i, després de la conversa, marxem desitjant haver pres bona nota de tot els que ens ha dit i, sobretot, dels valors que ens ha recordat. Llarga vida als Robotaires! - Qui són exactament els Salvauth Park? Com us coneixeu? - Som un equip de robòtica que va sorgir el 2010. Tot va començar amb l’Eudald i en Cesc, dos amics que es coneixien de la Secció de Waterpolo del GEiEG, els quals van decidir participar a una de les fases regionals de la First Lego League, que es fa a Girona. Es van animar i, en poc temps, van construir un robot i van obtenir molts bons resultats, enduent-se el premi al disseny de robot. A partir d’aquí, van preguntar si altres nois i noies es volien incorporar a l’equip i molts ens hi vam voler incloure. I bé, hem anat fent equip, creixent, competint sovint. Passa una cosa, però: quan et vas fent gran arriba un punt en què ja no pots només competir. Per això vam decidir revertir tot aquest coneixement après en aquests anys a través de l’Associació El Racó dels Robotaires, creada ara farà dos anys, i des d’on proposem activitats perquè aquells que es vulguin endinsar en el món de la robòtica ho puguin fer. - Com i quan sorgeix aquest interès per la robòtica?
- Bé, en bona part de l’equip fou perquè, ja des de petits, no teníem tant d’interès pel futbol, per exemple, i sí teníem més curiositat per les coses tècniques. La riquesa, però, que hi ha a Salvauth Park, que ens ha fet créixer com a equip i que funcioni bé com a tal, ha sigut especialitzar-nos en aquells àmbits on més còmodes ens sentíem, els que més dominàvem. No tots construïm el robot, ni fem les parts tècniques: hi ha una especialització de tasques. Uns fan la part de programació, d’altres el muntatge i, d’altres, la difusió. El funcionament del Salvauth Park ha estat també com el d’una empresa, en què cadascú ha ofert el millor de si per revertir positivament en l’equip, perquè tot funcionés; i aprenent tothom a partir d’aquest punt. Així, hem desenvolupat les nostres habilitats. - I què significa per a vosaltres? - Per a nosaltres, en aquests darrers cinc anys, ha sigut essencial no només el fet d’aprendre a fer funcionar el robot sinó tot el que hem viscut, el que hem pogut compartir. Bé, ara m’has fet pensar