IV. CANVIS SOCIOECONÒMICS
1. EL NAIXEMENT DEL PROLETARIAT INDUSTRIAL.
En produir la divisió del treball, l’alienació del treballador respecte allò que s’ha produït, i en separar treball i propietat dels mitjans de producció, la Revolució Industrial va suposar l’aparició del proletariat industrial, que havia de vendre la seva força de treball a canvi d’un salari per poder viure. No obstant això, fins a la segona meitat del segle XIX el sistema fabril no s’imposarà i conviurà amb la indústria domèstica rural, de manera que hi ha problemes per disciplinar els treballadors i dominar la força de treball. Si les condicions eren dures la mà d’obra faltava, perquè preferia anar-se’n. Davant d’això, el 1834 sorgeixen les Lleis de Pobres, que constituiran les Workhouses per als treballadors desocupats, que amb les seves condicions duríssimes disciplinaran als treballadors perquè acceptin el sistema fabril. Com a conseqüència neix el Cartisme, a partir de la Carta del Poble de 1837, que, recolzat en l’Associació de Treballadors de Londres, demanada el sufragi universal, el vot secret, i que els no propietaris poguessin ser elegits. El moviment seria manipulat per la burgesia, aconseguint l’objectiu de l’ampliació del sufragi, amb la qual cosa entrava al Parlament, mentre que el proletariat acabava per no aconseguir res. En definitiva, tant per l’extensió de la industrialització com per la creixent disciplina dels treballadors, en la segona meitat del segle XIX ja es dóna als països industrials la consolidació del proletariat industrial. Les seves condicions de vida seran duríssimes, amb entre 14 i 16 hores de treball diàries, amb el treball generalitzat de dones i nens, i amb l’apilotament dels obrers en barris obrers de ciutats, on el sistema fabril es trasllada a partir de la utilització del carbó com a energia i la no dependència de
La Revolució Industrial
18