Issuu on Google+

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL


I. INTRODUCCIÓ. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ.

II. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ANGLESA

1. ELEMENTS QUE FACILITAREN LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.1. Ampliació del comerç colonial i creixement de la demanda externa. 1.2. Creixement de la demanda interna. 1.2.1. Creixement de la població 1.2.2. La Revolució Agrícola. El paper de l’agricultura. 1.3. Una mentalitat diferent. L’ètica del protestantisme. 2. PROTOINDUSTRIALITZACIÓ 2.1. Les indústries domèstiques rurals. 2.1.1. Putting Out System 2.1.2. Indústria domèstica 2.1.3. Manufactura centralitzada 2.1.4. Condicionants de la indústria domèstica rural. 2.1.5. Conseqüències de la indústria domèstica rural. 3. EL SECTOR TÈXTIL DEL COTÓ COM A MOTOR. 3.1. Innovacions tècniques. 3.1.1. De la Mule Jenny al teler mecànic de Cartwright. 3.1.2. Watt i la màquina de vapor. 3.2. El sistema fabril. Efectes. 3.2.1. La fi del treball domèstic 3.2.2. Canvis en les relacions home-treball 3.2.3. Canvis en les relacions home-mitjans de producció 4. ALTRES SECTORS. INNOVACIONS. 4.1. Altres sectors tèxtils. 4.2. Indústria química 4.3. Indústria siderúrgica 5. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. 5.1. El paper del ferrocarril. 5.2. El sistema bancari. Les societats. 5.2.1. Primera fase de la Revolució Industrial 5.2.2. Segona fase de la Revolució Industrial

La Revolució Industrial

1


III. INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA.

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1.1. Paper de l’Estat 1.2. Rapidesa i particularitats regionals 2. L’EXPANSIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 2.1. França. 2.2. Alemanya. 2.3. Efectes de la industrialització. Centre i perifèria.

IV. CANVIS SOCIOECONÒMICS.

1. EL NAIXEMENT DEL PROLETARIAT INDUSTRIAL 2. L’AUGE DE LA BURGESIA 3. NOUS PROCESSOS SOCIALS 3.1. Mobilitat 3.2. Dualització social. 4. EL LIBERALISME ECONÒMIC 4.1. Adam Smith

La Revolució Industrial

2


I. INTRODUCCIÓ. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INDUSTRIALITZACIÓ

L’expressió Revolució Industrial fa referència al conjunt de transformacions econòmiques que van tenir lloc a Anglaterra en les dues últimes dècades del segle XVIII i primeres del XIX. En el propi concepte, però, hi ha un problema, ja que es parla de Revolució per referir-se a un procés que no va ser sobtat, sinó progressiu i gradual, i no només va afectar a la indústria, sinó que els canvis també van ser socials i intel·lectuals. No obstant això, la utilització del concepte Revolució Industrial estaria justificada per l’estreta relació que va unir les innovacions tècniques i l’aparició del Factory System amb l’estructura de la producció industrial i la de les relacions econòmiques i socials, així com per l’abast i extensió dels efectes sobre les esmentades estructures. Amb tot, anomenarem Revolució Industrial només a l’anglesa, ja que va ser el primer lloc on es va produir la transformació de la producció industrial i conseqüentment de les relacions econòmiques i socials, fruit de les innovacions tècniques i de l’aparició de l’esmentat Factory System. En canvi, amb Industrialització ens referirem als processos de transformacions econòmiques, industrials i socials que segueixen els diferents països, fonamentalment europeus, en el segle XIX.

La Revolució Industrial

3


II. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ANGLESA

1. ELEMENTS QUE FACILITAREN LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.

1.1. Ampliació del comerç colonial i creixement de la demanda externa.

La Pau d’Utrecht de 1713 certificava la preponderància anglesa a Europa, i la de París de 1763, el domini i la supremacia sobre els oceans i els mercats extraeuropeus. A més a més s’ha d’afegir la conquesta de l’Índia, aconseguint així la conquesta de pràcticament tot el mercat mundial, amb domini dels mars i de les rutes comercials més importants. Aquest domini produiria un augment de la Demanda per als productes anglesos i proporcionaria l’accés a noves fonts de primeres matèries, l’augment dels volums de capital comercial i l’acumulació de capital. Això ajudaria a finançar millores en l’agricultura i a provocar el desenvolupament de les institucions financeres i comercials i, finalment, el finançament de les inversions en manufactures.

1.2. El creixement de la demanda interna.

1.2.1. Creixement de la població.

El creixement espectacular de la població anglesa el segle XVIII accelerà la demanda de productes manufacturats i contribuiria al procés de transformacions, tot i que el període de major creixement es va donar en ple procés de transformacions.

La Revolució Industrial

4


Aquest creixement es va donar gràcies a un augment de la natalitat i un descens molt acusat de la mortalitat

1.2.2. La Revolució Agrícola. El paper de l’agricultura.

En el descens de la mortalitat, a més de l’absència de grans epidèmies i de la millora de les condicions higienicosanitàries, també va influir l’espectacular augment de rendiments i de la productivitat de l’agricultura anglesa. Aquest va ser conseqüència de l’anomenada Revolució Agrícola, consistent en una sèrie de mesures entre les que destaquen:

La substitució del guaret per conreus rotatius.

L’extensió de nous conreus. Amb el sistema Norfolk de rotació de conreus, a més del farratge, apareix la patata, base de la nutrició de les classes populars.

Millora de l’utillatge i aparició d’un de nou. Es perfecciona així l’arada de ferro, es generalitza la pala de ferro, la dalla substitueix la falç…

La selecció de llavors, la millora de la cria ramadera, la substitució del bou pel cavall, la utilització massiva d’abonaments naturals…

Tot plegat fou possible gràcies a la pròpia estructura de l’agricultura anglesa i la seva evolució cap a una agricultura plenament capitalista. De fet, es pot dir que l’estructura de classes i de la propietat ja tenien forts trets capitalistes a la fi del segle XVII. Ara bé, no serà fins el XVIII quan es va donar el procés d’encerclaments o “enclosures”, que afectà entre 1760 i 1820 a gairebé 3 milions d’hectàrees d’ ”openfields”. Aquest procés provocà la despossessió de conreadors directes, que, segons les tesis clàssiques de Marx, van passar a formar les classes proletàries urbanes. D’aquesta manera es consolidava una estructura de classes i de propietat noves, fonamentada en les lleis del mercat i de les relacions capitalistes al camp. La Revolució Industrial

5


En definitiva, amb el creixement demogràfic, l’augment de la productivitat i la despossessió de camperols, es va donar un augment de la mà d’obra susceptible de ser emprada en la indústria domèstica rural.

1.3. Una mentalitat diferent. L’ètica el protestantisme.

Tots aquests canvis en l’agricultura i en les transformacions que es donarien a la indústria foren possibles, com remarca Max Weber, a una nova mentalitat, l’ètica protestant. Es caracteritzaria per l’ascetisme, la disciplina, l’actuació calculadora i l’afany de treball i recerca de l’èxit, elements que es donarien a Gran Bretanya, i influirien en l’esperit burgès.

2. PROTOINDUSTRIALITZACIÓ.

Tradicionalment existia al camp anglès una indústria domèstica rural, dedicada al tèxtil, i que, en situar-se al camp, escapava a la rígida reglamentació dels gremis urbans.

2.1. Indústries domèstiques rurals.

2.1.1. Putting Out System.

Estava dominat pel capital comercial, i el productor directe, amo dels mitjans de producció, rebia la primera matèria del comerciant i li entregava el producte acabat.

La Revolució Industrial

6


El productor solia compaginar el seu treball amb l’agricultura, i no hi havia relacions de producció de tipus capitalista. Era la indústria domèstica rural més estesa.

2.1.2. Indústria Domèstica.

El productor comercialitzava el producte i podia emprar obrers assalariats. D’aquí que, malgrat compaginar el seu treball amb l’agricultura, ja apareixien relacions de producció de tipus capitalista.

2.1.2. Manufactura centralitzada.

Sota un mateix sostre es reunien diversos telers manuals manipulats per obrers assalariats. No hi havia mecanització ni divisió del treball, però ja apareixien clares relacions de producció de tipus capitalista, sent, a banda, el sistema menys estès.

2.1.4. Condicionants de la Indústria Domèstica Rural.

Actuen factors com:

L’augment de les demandes externa i interna.

L’augment de la mà d’obra susceptible de ser emprada.

L’acumulació de beneficis produït per l’augment de la productivitat i que reverteix a les mans dels terratinents i comerciants.

La Revolució Industrial

7


2.1.5. Conseqüències de la Indústria Domèstica Rural.

Segons Tilly d’aquests factors sorgiria la necessitat d’introduir millores tècniques i de concentrar la mà d’obra en tallers, sent possible per l’acumulació de capital a mans de terratinents i comerciants, i per l’augment de la mà d’obra susceptible de ser emprada. Amb tot, es donaria una coexistència de les fàbriques i del Putting Out System.

3. EL SECTOR TÈXTIL DEL COTÓ COM A MOTOR.

El sector tèxtil cotoner va jugar un paper fonamental en la Revolució Industrial, donant-se allà per primera vegada les innovacions tècniques, l’aparició de les màquines, i el sistema fabril, la concentració de la mà d’obra en fàbriques. A Anglaterra existia una forta demanda de teixits de cotó, i la prohibició d’importar teixits indis aconseguida pels industrials llaners va precipitar el procés.

3.1. Innovacions tècniques.

A mitjan segle XVIII s’inventà un nou teler, amb la presència de la llançadora volant, que provocaria un dèficit de filat, i que a la vegada faria que es cerqués aconseguir noves màquines de filar per poder abastar els nous telers de la llançadora volant. A través d’aquest procés s’inventen noves màquines de filar:

La Revolució Industrial

8


La Spinning Jenny, de 1760. Inventada per Heargreaves, feia servir un sistema de fusos múltiples i va permetre augmentar la quantitat de fil que podia produir un sol operari.

La Waterframe, de R. Arkwright, inventada el 1768, i que es movia per energia hidràulica.

La Mule Jenny, de Compton, el 1779, barreja de la Jenny i la Waterframe, i que de seguida va funcionat amb vapor

3.1.1. De la Mule Jenny al teler mecànic de Cartwright.

La Mule Jenny provocà un excés de filat, de manera que sorgiria un gran interès a inventar una màquina amb major capacitat de teixir, un nou teler. Així, E.Cartwright patentaria el 1785 un teler mecànic, amb la qual cosa es podia assimilar perfectament la producció de filat.

3.1.2. Watt i la màquina de vapor.

El 1769 James Watt desenvolupa una màquina de vapor, que seria millorda en una segona màquina el 1781. En principi s’empraria fonamentalment al sector tèxtil cotoner, de manera que el 1800 ja hi havia 110 màquines de vapor, de les quals 92 s’empraven a la indústria del cotó.

3.2. El sistema fabril. Efectes.

Es produeix, tot i que es partís d’un procés anterior, un salt qualitatiu, una ruptura, en virtut de la qual es pot parlar de Revolució Industrial, perquè es produeixen canvis no només a l’estructura de la producció industrial sinó a les relacions econòmiques i socials.

La Revolució Industrial

9


3.2.1. La fi del treball domèstic.

Les innovacions en el sector tèxtil cotoner, les noves màquines de filar i de teixir van tenir diferents conseqüències, començant per la fi del treball domèstic, ja que les innovacions necessitaven una arquitectura especial, una localització adequada (a partir de la Water Frame, moguda per energia hidràulica fins a la maquina de vapor), i una organització de serveis. Apareix així el Factory System, el sistema fabril, la última i més espectacular fase del qual ve amb la màquina de vapor, perquè només instal·lacions de dimensions apreciables estaven en condicions d’aplicar-la.

3.2.2. Canvis en les relacions treballador-treball.

La màquina accentua la divisió del treball, de manera que el treballador perd el control del procés productiu, del producte. Es produeix així una alienació del treballador respecte el que produeix.

3.2.3. Canvis en les relacions treballador-mitjans de producció.

L’assalariat no posseeix els mitjans de producció i se li paga per les seves hores de treball sense qualificar. A més, si a la indústria domèstica i el Putting Out System, la persona de l’empresari i la del treballador eren equivalents en molts casos, ara se separen.

La Revolució Industrial

10


4. ALTRES SECTORS. INNOVACIONS.

4.1. Altres sectors tèxtils.

El sector llaner i el lli van tenir un menor dinamisme, a conseqüència de les dificultats de mecanització, que va arribar amb retard. Així, el sistema fabril va haver de conviure durant bastant temps amb una potent indústria domèstica.

4.2. Indústria química.

Era raquítica, però va haver-hi processos de renovació pel seu impacte en l’acabat dels teixits (blanqueig, tint…)

4.3. Siderúrgia.

El ferro ja s’utilitzava a l’època pre-industrial, però es produïa només en petites quantitats, perquè la demanda era molt escassa. A més, per produir ferro s’havia de fer servir carbó vegetal, que era molt car i amb un poder calorífic baix. Durant la primera meitat del segle XVIII la demanda creixent de ferro per fabricar vaixells i municions va donar l’estímul necessari per intentar trobar un combustible menys costós. A partir d’aquí destaquen tres fets importants:

La introducció del carbó de coc (hulla destil·lada dels seus elements sulfurosos), en un alt forn de carbó, i així va donar el primer impuls a la indús-

La Revolució Industrial

11


tria siderúrgica i va unir indissolublement el carbó i el ferro. El carbó esdevenia així la gran font d’energia del segle XIX •

Amb la pudelació i laminatge de Cort, s’eliminen les impureses que produeix el carbó en l’elaboració de ferro. El 1783 es produeix el ferro colat.

Hustman introdueix la producció d’acer en gresol, i el forn d’injecció d’aire calent de J. Neilson de 1829 convertia el ferro en acer, un material dur i flexible, ideal per construir locomotores, rails… El 1859 es dóna la fabricació d’acer amb el sistema Thomas Gilshch. El 1860 s’inventa el Convertidor Bessemer.

La siderúrgia, doncs, viu un gran auge, i amb ell es produeix un creixent ús de la màquina de vapor per injectar aire i millorar així la combustió i els productes. A la vegada, provoca un augment de la dimensió dels Alts Forns i la concentració d’instal·lacions. Aquest augment ve determinat principalment per les necessitats del sector tèxtil, dels nous útils agrícoles, de les necessitats de l’exèrcit… No obstant això, la seva vertadera i radical expansió vindrà en una segona fase, amb el ferrocarril com a impulsor, apareixent una fase qualitativament i quantitativa diferent.

5. LA SEGONA INSDUSTRIALITZACIÓ.

Més que d’una segona Revolució Industrial, hauríem de parlar d’una nova fase a la Revolució Industrial. De fet, Hobsbawm assenyala dues fases en la industrialització britànica:

1780-1840, d’industrialització tèxtil

La Revolució Industrial

12


1840-1895, de revolució dels transports, caracteritzada per la indústria de base, el desenvolupament dels transports i la siderúrgia.

D’aquesta manera, hauríem d’anomenar a la primera fase revolució Industrial, i a la segona com a període d’acceleració de la industrialització, encara que sovint se la conegui com a Segona Revolució. En qualsevol cas, es caracteritza per una acceleració de les transformacions socioeconòmiques, completant-se així el canvi en les relacions socials de producció.

5.1. El paper del ferrocarril.

La segona fase de la industrialització anglesa és un període d’expansió industrialitzadora caracteritzada per l’expansió de les indústries de base, que es dóna per la creixent demanda de productes industrials a Europa per a la seva pròpia industrialització i, sobretot, per la construcció i expansió del ferrocarril. La construcció d’aquest va suposar una fase més avançada de la industrialització. De fet, augmentà les possibilitats de desenvolupament tecnològic, va incidir en el desenvolupament siderúrgic, va revolucionar el transport de mercaderies, que va disminuir els costos de comercialització, i va augmentar l’ocupació. A més a més, la construcció del ferrocarril va suposar una forma d’inversió rendible, una fuga a la gran acumulació de Capital que s’havia produït en la fase anterior. Amb ell s’integren encara millor els mercats a Gran Bretanya, d’altra banda ja ben integrats amb la construcció de camins i canals fluvials.

La Revolució Industrial

13


5.2. El sistema bancari. Les societats anònimes

5.2.1. Primera fase de la Revolució Industrial

A les primeres fases de la Revolució Industrial el capital procedia de l’acumulació del mateix provinent del comerç, el capital comercial, de l’agricultura, fruit dels beneficis agraris, i del provinent de la Indústria Domèstica Rural. Aquests capitals es van invertir en la mecanització i implantació del sistema fabril de la Revolució Industrial. La despesa en capital fix en aquesta època era modesta, i per a les despeses corrents Anglaterra comptava amb el sistema de crèdit més avançat de l’època, amb bancs de província, crèdits de comerciants i les pràctiques del sistema de lletres de canvi o pagament ajornat. Amb tot això, la nota dominant era l’autofinançament, gràcies a la gran explotació de la mà d’obra.

5.2.2. Segona fase de la Revolució Industrial.

Amb l’accentuació de la mecanització i de la implantació del sistema fabril en el sector tèxtil, i més encara amb l’expansió del ferrocarril, es produeixen despeses cada cop més grans en capital fix, així com un fort creixement en el capital corrent. Tot plegat provocà una major concentració de les empreses, per eliminació d’aquelles que no podien competir, i és que l’autofinançament no pot fer front a aquesta nova fase. Per poder fer front a l’esmentada concentració apareixen Societats per Accions, amb el desenvolupament de la Borsa d’una banda, i el creixement i concentració del sistema bancari amb majors i més moderns bancs i sistemes de crèdit d’altra.

La Revolució Industrial

14


III. INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

Els països europeus comptaven ja amb un model, l’anglès, les innovacions del qual són importants pels països europeus, tot i que es distingiran principalment per diferents trets.

1.1. Paper de l’Estat.

Va ser el factor diferenciador principal de la industrialització europea respecte l’anglesa, i és que aquest intervé decisivament a la industrialització, i de diferents maneres:

Trencant els obstacles previs precapitalistes, a partir de reformes agràries per trencar relacions feudals de producció i consolidar la propietat privada. En aquest sentit, a Alemanya, per exemple, s’aboleix la servitud, mentre que a Espanya hi ha el procés desamortitzador. A la vegada, l’Estat unifica mercats, trencant duanes, reminiscències feudals…

Com a inversor directe en la construcció del ferrocarril o dels canals fluvials, amb l’objectiu d’articular mercats.

Com a estímul de l’activitat industrial, donant subsidis a les empreses, amb protecció de mercats, amb creació de serveis externs com Correus i Telègrafs, que permeten la creació d’economies externes.

La Revolució Industrial

15


1.2. Rapidesa i particularitats regionals.

Tot plegat determina una industrialització més ràpida, cremant etapes més ràpidament, però també una enorme despesa financera i humana que en el cas anglès. Tot i així, no hi ha un model uniforme, i cada país mostra un grau i una evolució en la seva industrialització, en funció de les seves estructures i dels seus avantatges comparatius o recursos característics.

2. L’EXPANSIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.

Entre el final del segle XVIII i el 1800 aproximadament, Europa va viure de manera desigual aquest procés de creixement econòmic. Ara bé, tot i que el procés anglès d’industrialització s’ha convertit en el model clàssic de transformació d’una societat agrícola en una d’industrial, no significa que la resta d’Europa seguís de la mateixa manera aquest procés. Quan al final del segle XVIII Anglaterra va iniciar el procés industrial, la majoria dels països europeus encara vivia amb l’estructura de l’Antic Règim, on l’agricultura continuava sent l’activitat econòmica fonamental

2.1. França.

Destaca un pes major de la indústria tèxtil, que és d’alta qualitat per a l’exportació i de baixa qualitat per al mercat intern. D’altra banda hi ha un cert retard en la mecanització com a conseqüència del proteccionisme del Mercat intern i del creixement lent de la població, i que al costat de la Revolució Francesa, va crear una socie-

La Revolució Industrial

16


tat de petits camperols, amb la conseqüent fortalesa de la indústria rural i sobretot amb l’absència d’un exèrcit de desposseïts susceptible de ser emprat a les fàbriques.

2.2. Alemanya.

Destaca el gran pes de la indústria pesada, gràcies als avantatges de les primeres matèries i al ferrocarril. Així, a partir de 1840, amb la Zollverein1 va haver-hi un creixement rapidíssim, que contrastaria amb el lent desenvolupament francès.

2.3. Efectes de la industrialització. Centre i perifèria.

A partir de la Revolució Industrial, s’accentua el domini britànic, que es reforça amb la revolució dels transports. Hi haurà, doncs, un major domini colonial en una economia-món que tindrà com a centre a Anglaterra, i amb aquesta alguns països europeus que es van industrialitzar. A banda, hi haurà una perifèria, cada cop més àmplia i subministradora de primeres matèries i receptora de capitals. Serà el preludi de l’era de l’Imperialisme.

1

Unió duanera que va vincular econòmicament a diversos estats alemanys sota la direcció de Prússia, i que va preparar la unificació alemanya. Convertia, a més, a Alemanya en la primera potència industrial del Continent

La Revolució Industrial

17


IV. CANVIS SOCIOECONÒMICS

1. EL NAIXEMENT DEL PROLETARIAT INDUSTRIAL.

En produir la divisió del treball, l’alienació del treballador respecte allò que s’ha produït, i en separar treball i propietat dels mitjans de producció, la Revolució Industrial va suposar l’aparició del proletariat industrial, que havia de vendre la seva força de treball a canvi d’un salari per poder viure. No obstant això, fins a la segona meitat del segle XIX el sistema fabril no s’imposarà i conviurà amb la indústria domèstica rural, de manera que hi ha problemes per disciplinar els treballadors i dominar la força de treball. Si les condicions eren dures la mà d’obra faltava, perquè preferia anar-se’n. Davant d’això, el 1834 sorgeixen les Lleis de Pobres, que constituiran les Workhouses per als treballadors desocupats, que amb les seves condicions duríssimes disciplinaran als treballadors perquè acceptin el sistema fabril. Com a conseqüència neix el Cartisme, a partir de la Carta del Poble de 1837, que, recolzat en l’Associació de Treballadors de Londres, demanada el sufragi universal, el vot secret, i que els no propietaris poguessin ser elegits. El moviment seria manipulat per la burgesia, aconseguint l’objectiu de l’ampliació del sufragi, amb la qual cosa entrava al Parlament, mentre que el proletariat acabava per no aconseguir res. En definitiva, tant per l’extensió de la industrialització com per la creixent disciplina dels treballadors, en la segona meitat del segle XIX ja es dóna als països industrials la consolidació del proletariat industrial. Les seves condicions de vida seran duríssimes, amb entre 14 i 16 hores de treball diàries, amb el treball generalitzat de dones i nens, i amb l’apilotament dels obrers en barris obrers de ciutats, on el sistema fabril es trasllada a partir de la utilització del carbó com a energia i la no dependència de

La Revolució Industrial

18


l’energia hidràulica. Naixerà així el moviment obrer i ideologies polítiques i econòmiques a favor del seu alliberament.

2. L’AUGE DE LA BURGESIA.

La burgesia surt reforçada i ascendeix socialment, traduint-se en una creixent penetració al poder polític. És la nova burgesia industrial, diferent de l’antiga agrària o comercial, encara que provingui en molts casos d’aquesta. Creixerà econòmicament a causa de les plusvàlues obtingudes de l’explotació dels treballadors, fins a, en molts casos, obtenir grans fortunes.

3. NOUS PROCESOS SOCIALS

3.1. Mobilitat.

Després d’una primera fase en què els capitals a invertir eren relativament modestos, les noves tecnologies i la concentració de capitals creixents per poder competir, provoquen processos de ruïna i empobriment.

3.2. Dualisme social.

Hi ha una dualització extrema entre burgesia i proletariat, encara que no són classes homogènies, sinó que hi ha un procés de diferenciació.

La Revolució Industrial

19


4. EL LIBERALISME ECONÒMIC.

El nou sistema econòmic aviat va necessitar un cos ideològic coherent que expressés les opinions de la burgesia i defensés els seus interessos. Sorgien així una sèrie d’autors, els de l’escola clàssica o Escola de Manchester, que a finals del segle XVIII van definir els principis econòmics del liberalisme. El seu màxim representant és Adam Smith.

4.1. Adam Smith.

L’any 1776 va publicar l’Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, on expressava les següents idees fonamentals:

L’interès personal és el motor de tota activitat econòmica i s’identifica amb l’interès general.

Els diversos interessos individuals s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta automàticament l’oferta de la demanda. Així, la producció excessiva f baixar els preus i, per tant, també els beneficis, de manera que els empresaris redueixen la producció per restablir d’aquesta manera l’equilibri. A la inversa, una producció insuficient fa augmentar els preus i incita els empresaris a produir més

Per tant, res no ha de destorbar el lliure joc de les activitats individuals i dels mecanismes de l’economia, que es consideren naturals. L’Estat s’ha d’abstenir de fer qualsevol intervenció en matèria econòmica i ha de treure les barreres proteccionistes i els monopolis que frenen el desenvolupament del lliure comerç.

La Revolució Industrial

20


CRONOLOGIA 1713 1733 1738 1740 1746 1751 1752 1758 1759 1763 1764 1769 1776 1779 1784 1789 1790 1798 1804 1807 1815 1817 1818 1829 1830 1832 1833 1834 1848

1850 1859 1860 1862 1867

Pau d’Utrecht J. Kay: Llançadora volant Pau de Viena Hunstman: acer fos Pau d'Aquisgran Comença a publicar-se l'Enciclopèdia Franklin: parallamps Quesnay: Màximes generals del govern econòmic Comença el regnat de Carles III a Espanya Pau de París Heargraves: Màquina de filar Spinning Jenny Watt patenta la seva màquina de vapor Adam Smith: Tractat sobre la riquesa de les nacions Independència dels Estats Units Crompton inventa la seva màquina de filar, la Mule Jenny Cartwright: teler mecànic Comença la Revolució Francesa Burke: Reflexions sobre la Revolució Francesa Malthus: Assaig sobre el principi de la població Napoleó emperador de França Fulton: vaixell a vapor Congrés de Viena Ricardo: Principis d'economia política Mary Shelley: Frankenstein o el modern Prometeu Stephenson: línia ferroviària Liverpool-Manchester Revolucions de 1830 Morse: Telègraf Guerras Carlistes a Espanya Jacobi: motor elèctric Revolucions de 1848 Línia fèrria Barcelona-Mataró Marx i Engels: Manifest comunista Dickens: David Coperfield Darwin: Sobre l'origen de les espècies. Unificació d'Itàlia Victor Hugo: Els Miserables Siemens: Dinamo

La Revolució Industrial

21


Revolució Industrial