Més Junts - Butlletí 51

BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

15 MARÇ 2024 Número 51

12M: O

AMBICIÓ O SUBMISSIÓ

■ Aragonès convoca eleccions anticipades davant el fracàs de no aconseguir un acord per als pressupostos

■ Puigdemont: “Amb el calendari a la mà, podré ser present al debat d'investidura i em faria molta il·lusió”

El president Pere Aragonès havia defensat fins fa pocs dies que pensava esgotar la legislatura fins al final. Finalment, però, ha canviat d’opinió i les ha convocat davant el fracàs dels pressupostos.

Turull: “S'hi juga tant el país, que anirem a totes”

Davant aquest escenari, el secretari general Jordi Turull ha assegurat que aquestes eleccions “aniran de determinació i solvència, com hem acreditat des de Junts, o de la resignació i incompetència que se’ns ha ofert fins ara. Això va d’ambició o de submissió”.

En aquest sentit ha defensat que “s’hi juga tant el país, que anirem a totes”. Per això, preguntat per qui serà el candidat de Junts, Turull ha defensat que el president Carles Puigdemont és la persona que vol com a candidat per a les properes eleccions catalanes: “tothom sap qui volem que sigui el candidat de Junts. Aquesta persona que tenim tots al cap, amb aquest

calendari que se’ns ha proposat, el dia del possible debat d’investidura serà a Catalunya”.

Davant d'això, Puigdemont ha assegurat que “amb el calendari electoral proposat podré ser present al debat d’investidura. I em faria molta il·lusió més de sis anys i quatre mesos després de mantenir la presidència malgrat el 155 i l’exili”:

Turull ha assegurat que la convocatòria electoral “és la constatació d’un fracàs que estava avisat” i que “vam advertir al president Aragonès que no es podia governar amb minoria total i al marge del Parlament”.

Borràs: “Fins que no es resolgui la qüestió catalana, no hi haurà estabilitat a l'Estat espanyol”

En aquest sentit, el secretari general ha acusat Aragonès d’avançar els comicis per “sectarisme”: “el president Aragonès ha convocat eleccions per sec-

tarisme i càlcul electoral. Amb la remodelació del govern ja ho apuntava: no reforçava la sequera, ni l’educació ni la pagesia: van reforçar la comunicació. Cada vegada que ho han fet, els hi ha sortit malament”.

En aquest context, el secretari general ha recordat les crisis que ha patit el Govern d’ERC, com la sequera, l’educació, la llengua, la sanitat, les oposicions o la pagesia. “Això va de solvència o incompetència”, ha recordat.

Per altra banda, la presidenta Laura Borràs en una entrevista a l’Aquí Cuní de Ser Catalunya, ha apuntat a la “irresponsabilitat d’Aragonès de govern el país sense tenir la confiança de la cambra” i l’ha acusat de “malbaratar” la legislatura del 52%, havent trencat la unitat independentista. Aragonès ha acusat els grups parlamentaris de ser “irresponsables” de no aprovar el pressupost, quan el seu govern no ha pogut tancar suficients acords per assegurar-se l’aprovació dels comptes.

La presidenta ha lamentat que “s’han malbaratat quatre

anys” i ha retret al president que “es va presentar per culminar la independència i aquesta paraula ha desaparegut”. “S’ha contribuït a desanimar molta gent i a Junts tenim la missió de contrarestar aquest desànim amb capacitat i solvència”.

Sales: “Encarem les eleccions amb tota la força, com a alternativa que treballa pel país amb solvència i independència”

En una entrevista a telecinco, Borràs ha avisat que “fins que no es resolgui la qüestió catalana no hi haurà estabilitat a l’Estat espanyol”. Per altra banda, la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, ha posat Junts com l’alternativa al Govern d’Aragonès: “encarem les eleccions amb tota la força, com a alternativa que treballa pel país amb solvència i independència”. En la mateixa línia que el secretari general,

Sales ha indicat que aquesta convocatòria “constata un fracàs” i ha recordat que “reiteradament hem dit que calia un canvi de rumb i, per tant, ara arriba aquesta oportunitat”.

Al matí abans que Aragonès convoqués eleccions, el president del grup parlamentari, Albert Batet, havia reiterat a Aragonès la predisposició de Junts per pactar els pressupostos de la Generalitat amb un paquet de mesures com a “últim intent que fem per responsabilitat”.

En aquest sentit Batet havia demanat a Aragonès que “cal una proposta clara i sòlida de pressupostos o cal convocar eleccions”.

També a l’hemicicle, el diputat Jordi Munell ha retret a la consellera d’Economia, Natàlia Mas, la seva poca predisposició i interès a negociar: “si hagués sigut la consellera d'Economia, m'hauria reunit amb Junts i hauria escoltat les seves propostes per fer un país més just i equilibrat. Perquè els pressupostos són un reflex del país que imaginem i de la independència que albirem”.

Junts alerta que amb l’amnistia no es passa pàgina: “L’únic full que es gira és el de la repressió i la injustícia”

La llei aprovada aquest dijous inclou canvis profunds respecte la llei presentada el passat 30 de gener: ara és d’aplicació immediata i no deixa cap independentista fora. Així, s’incorporen els delictes de terrorisme i traïció adaptats als estàndards europeus i no als del Codi Penal espanyol. A més, el text recull les principals recomanacions de la Comissió de Venècia, també en el cas del delicte de malversació.

En la seva intervenció al ple, el diputat Josep Maria Cervera ha recordat que “el no, raonat, dels diputats i diputades de Junts del 30 de gener ens confirma que mantenint amb fermesa la posició és quan s’avança de veritat. Aquell difícil i poc entès no, ens porta avui a aprovar la millor llei d’amnistia possible. Una amnistia que no deixa cap

independentista fora i que és d’aplicació immediata”.

Cervera: “És una amnistia que no deixa cap independentista fora i que és d’aplicació immediata”

En el mateix sentit s'ha expressat la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, que en una entrevista a Els Matins de TV3 abans de la votació, ha assegurat que “el dia 30 de gener es votava una amnistia que podia beneficiar a uns pocs, però avui votem una amnistia que beneficia a aquests pocs i a tots els altres”.

El diputat de Junts ha assenyalat que Junts va rebatre “amb rigorosos arguments jurídics, el discurs trampós que tenia intenció de vendre el PP a la Comissió de Venècia. El discurs dels mateixos que no es cansen de repetir que aquesta és una amnistia feta a mida dels independentistes”.

Així, Cervera ha alertat: “des de Junts els diem que no s’equivoquin, que no enredin més. Certament, aquesta és una amnistia feta a mida de la repressió, de la repressió que els defensors de la sacrosanta unidad de España, que sovint amb la complicitat de la bancada de l’esquerra, han aplicat des de l’extraradi de la democràcia al catalanisme i a l’independentisme només per voler decidir votant el nostre futur”.

D'aquesta manera, Cervera ha destacat que el conflicte po-

lític i històric entre dues nacions, Catalunya i Espanya, segueix existint. “L’únic full que gira és el de la repressió i la injustícia. Cap més! El que fa l’amnistia és només tornar a la política el que és de la política, obrint una finestra d’oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya. D’una Catalunya que nosaltres volem lliure.

Finalment, ha volgut recordar a les persones represaliades: “avui el més important és enviar un missatge d’esperança a totes les persones injustament represaliades i a les seves famílies que, des del primer dia, han estat el motor de la negociació política de Junts. Aquesta llei d’amnistia, ara sí, és per a totes elles”.

Els diputats de Junts s'han abraçat, emocionats, quan s'ha aprovat la llei. La diputada Pilar Calvo ha piulat a 'X' que “l'ale-

Foto: Dani Duch

gria del dia d'avui és immensa”, Pujol ha dit “AMNISTIA. I ara, més”, Cruset ha assegurat que és “un sí per tanta i tanta gent injustament represaliada”.

Per la seva banda, el president Carles Puigdemont ha assegurat que “l’amnistia respon a un objectiu, que no és passar pàgina ni tampoc un punt final a res, sinó superar una etapa errònia de repressió judicial i policial a un moviment polític, i tornar a la política definitivament el que és la gestió d’un conflicte de naturalesa política“.

I el diputat Toni Comín ha celebrat la feina dels diputats de Madrid i ha destacat que “poques victòries tan importants com aquesta: heu aconseguit que la majoria demòcrata del poder legislatiu corregeixi les injustícies d’un poder judicial autoritari.

ARA DIC BLANC

ARA DIC NEGRE

Junts per Catalunya aconsegueix que el govern espanyol publiqui les balances fiscals

Junts per Catalunya ha aconseguit que el govern espanyol publiqui les balances fiscals. La seva publicació és fruit d’un dels punts de l’acord que Junts va assolir amb el Partit Socialista Obrer Espanyol en la negociació dels Reials Decrets durant el mes de gener.

Cal recordar que la darrera publicació va ser fa més de deu anys.

Segons les dades, la Comunitat de Madrid va concentrar el 54,6% de les inversions de l’Estat a Renfe el 2021, mentre que a Catalunya, aquell mateix any, va rebre el 14% de la inversió total de Renfe Operadora, la quarta empresa amb més inversió pública aquell any, va sumar 644,9 milions aquell any. D'aquest import, Madrid va liderar el rànquing de despesa per territoris amb 352 milions seguit de Catalunya, amb 90,6 milions i Andalusia,

CONGRÉS

amb 55,7 milions. Les dades també mostren que més d'una vintena d'organismes estatals com Loteries o l'ICO van invertir únicament a Madrid aquell any.

Madrid va concentrar el 54,6% de les inversions de l'Estat a Renfe el 2021 i Catalunya el 14%

A banda de les dades de Renfe, el document també informa que Adif Alta Velocitat va destinar 22,4 milions a Catalunya, en canvi a la Comunitat de Madrid en va destinar 96,4. En aquest cas, el govern espanyol va invertir 1.089,7 milions d'euros i

Pujol força el govern espanyol a reconèixer i reparar la família de Salvador Puig Antich

El diputat al Congrés, Eduard Pujol, ha instat aquest dimecres el govern espanyol a demanar perdó per l’assassinat de Salvador Puig Antich, ara que es commemoren els 50 anys de la seva mort al garrot vil a mans dels règim franquista. En la sessió de control, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Víctor Ángel Torres, s’ha mostrat disposat a declarar la reparació i el reconeixement personal a la família Puig Antich.

Pujol ha assegurat que aquest aniversari “ha sacsejat l’opinió pública de Catalunya, que aquests dies ha viscut un colpidor procés de recordança. L’assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó no serveix”.

les majors partides van ser per al País Basc, amb 174,7 milions, seguit de Galícia i Extremadura, amb 164,5 milions cadascuna.

Per contra, Adif Catalunya va obtenir una injecció mone -

BARCELONA

El diputat ha demanat al ministre que el govern espanyol “no falli ni a la raó ni a la història” i ha recordat que el règim franquista va matar a Puig Antich “per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme …el règim va triar mort i escarni”.

Pujol: “Tot el que no sigui demanar perdó no serveix”

Així, Pujol ha assegurat que “a Puig Antich el van condemnar els parents llunyans -o no tant- dels que encara viuen de les clavegueres de l'Estat, que són els del'Operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l'11-M… per la qual el PP encara no ha demanat perdó”.

tària més generosa (amb 169,1 milions d'euros) en comparació amb la Comunitat de Madrid, que va percebre 66,9 milions d'euros. La suma total destinada a tot l'Estat va ascendre a 708,5 milions d'euros.

Una altra empresa pública d'importància és Enaire, la qual va dedicar 799,8 milions d'euros el 2021. De la quantitat esmentada, 76,9 milions d'euros van ser assignats a Catalunya i 121 milions d'euros a la Comunitat de Madrid, la qual va rebre la major part del finançament.

Pel que fa als Ports de l'Estat, a Catalunya es van assignar 89,2 milions d'euros del total de 359,3 milions d'euros, destacant com la regió que va rebre la inversió més elevada, seguida d'Andalusia amb 65,9 milions d'euros i Galícia amb 38,5 milions d'euros. Tot i no tenir accés marítim, Madrid també va obtenir inversions en aquest àmbit, amb una suma total de 1,18 milions d'euros. D'aquesta manera, és l'única comunitat autònoma sense litoral que rep fons d'aquest organisme estatal.

Trias acusa Collboni de seguir fent les polítiques de Colau

El president del Grup Municipal de Trias per Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat aquest dilluns que l’Alcalde Jaume Collboni està actuant “fent veure que es canvia, per no canviar res; vol fer les polítiques de Colau, sense Colau”. Trias ha pronunciat aquest dilluns al vespre una conferència sota el títol ‘Per Barcelona’, al Born Centre de Cultura i Memòria, gairebé un any després de les eleccions municipals i en resposta en resposta a l’acte ‘L’Alcalde Respon’ la trobada anual amb els mitjans de comunicació amb l’alcalde de Barcelona.

Amb més de 300 persones i amb els principals dirigents de Junts, Trias ha explicat que fa poc més d’un any, el 6 de febrer de l’any passat, va fer una altra conferència en la que va oficialitzar la seva candidatura per tornar a ser l’alcalde de Barcelona. En aquell moment va afirmar que la ciutat no funcionava i avui ha preguntat “estem millor? Crec que no. No s’ha fet el canvi que reclamaven la immensa majoria dels barcelonins i les barcelonines”.

Trias ha insistit en què la ciutat va votar un canvi. “Ens hem ofert a fer Govern. I no ha estat possible per interessos aliens a Barcelona i a la seva gent. I ara tenim un Govern feble” ha lamentat, tot reclamant “un Govern que doni resposta al dinamisme que malgrat tot té la ciutat. Que doni resposta a les persones, a les famílies, als treballadors, a les entitats, als

emprenedors i a les empreses. I aquest Govern no el tenim, ni se l’espera”.

A parer de Xavier Trias, avui, la ciutat no viu la divisió del mandat anterior, “el fet que l’Alcaldessa no sigui Colau ha tret pressió a la ciutat i al debat públic. Amb això, Collboni, es pensa que en té prou. Però no n’hi ha prou amb ser el mal menor… L’Alcalde de Barcelona no pot ser el mal menor”. Per a Trias l’Alcalde de Barcelona ha de “liderar, il·lusionar, treballar i ser diligent, mostrar

capacitat i força per governar. No n’hi ha prou amb anuncis, i titulars. Cal gestió i cal projecte. Això, jo, de moment, no ho veig”; i també ha de saber quina ciutat volem, “moltes ciutats somien amb fer uns Jocs Olímpics. I està molt bé. Nosaltres ja els hem fet. I ara el nostre somni ha de ser un altre: transformar aquesta ciutat en una ciutat de benestar, d’innovació i de coneixement, perquè aquest és el millor futur que podem donar als nostres fills”.

LLUÍS PUIG: “O TORNO AMB AQUESTA AMNISTIA O NO HO FARÉ. NO HI HA ALTRES CAMINS”

Què serà el primer que faràs quan tornis a Catalunya?

Intentar copsar tot el què haurà canviat durant els darrers set anys que no hi he estat. Les persones, els carrers, comerços, festes, res serà igual. Per tant hauré de fer una immersió absoluta amb el que em trobaré. També hauré de gestionar l’exili del meu exili. He viscut paisatges, situacions, amistats inimaginables i m’hauré d’exiliar del món de l’exili.

“He viscut paisatges, situacions, amistats inimaginables i m’hauré d’exiliar del món de l’exili”

Recentment el Parlament de Catalunya ha aprovat una moció de Junts per Catalunya per l’Associacionisme en la Llei del Patrimoni Immaterial. Què pot suposar això?

Doncs que l’actual Conselleria de Cultura de la Generalitat hauria de fer un gir de 180 graus amb el que vol fer. Pregunteu a tots els batlles i regidories de cultura del país, des del poble més petit a la ciutat

si està catalogat com a patrimoni festiu o etnològic per la Conselleria de Cultura, en tots ells hi apareixen les associacions com a discretes, però màximes, responsable dels tres objectius necessaris: 1La recuperació, 2.- La posada al dia i donar-li un nou valor d’ús i 3.- Transmetre-ho a les generacions futures. Com es pot pretendre legislar amb aquest vergonyós oblit?

Amb què somiaves de petit?

Fa tant de temps... no recordo res en especial, però a cada època he tingut somnis diferents.

Un pla de cap de setmana. Una caminada acabant amb un àpat amb les millors amistats.

Una banda sonora que t’acompanyi?

Somni, de Manuel Saderra.

Què fas per desconnectar de la política?

Caminar per la muntanya.

Un llibre de referència. Folklore íntim del Rosselló, de Simona Gay. Editorial Trabucaire.

Un viatge que t’hagi marcat?

Els països de Síria i el Líban, un any abans de començar la guerra.

Última sèrie de televisió que has vist.