Més Junts - Butlletí 21

Page 1

BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

JUNTS DENUNCIA LA “INDIGÈNCIA FERROVIÀRIA” DE L’ESTAT A CATALUNYA

El secretari general Jordi Turull, la portaveu Miriam Nogueras i l’alcaldable Xavier Trias lamenten la situaciĂł caĂČtica de Rodalies, amb una nova avaria a la R2 sud, i reclamen un gran acord de paĂ­s per denunciar la situaciĂł a Madrid

525 incidÚncies només el 2022

Ja fa temps que les incidĂšncies a Rodalies no sĂłn novetat, perĂČ malauradament segueixen sent un inconvenient per als catalans. I Ă©s que Ă©s un problema crĂČnic a causa dels incompliments de l’Estat espanyol a Catalunya en matĂšria d’infraestructures. Les incidĂšncies greus en Rodalies son un 60% mĂ©s que fa 10 anys.

En matùria d’inversions, de cada 100 € pressupostats a Catalunya, se n’han

executat 35 €. A Madrid, en canvi, de cada 100 €, se n’han executat 184 €.

En els darrers 15 anys, a Madrid s’han fet 84 km de vies noves. A Catalunya cap.

S’han fet vint noves estacions a Madrid i a Catalunya nomĂ©s sis.

L’accĂ©s de Rodalies a la T1, si s’acaba finalment el 2024 o el 2025, haurĂ  trigat 14 anys. El de l’aeroport de Barajas (Madrid) es va fer nomĂ©s en dos anys.

El secretari general Jordi Turull, la portaveu al CongrĂ©s, Miriam Nogueras, i l’alcaldable per Barcelona, Xavier Trias, han comparegut aquest dimarts davant l’EstaciĂł de França per denunciar un nou caos en el servei de Rodalies de Catalunya. El secretari general ha lamentat que “l’Estat ens tĂ© en la indigĂšncia ferroviĂ ria” i ha reclamat un gran acord de paĂ­s amb alcaldes i agents econĂČmics i socials per denunciar la situaciĂł a Madrid. Turull ha

de l’Estat en infraestructures a Catalunya: en els darrers 15 anys s’han fet 84 km de vies noves a Madrid, 0 km de vies noves a Catalunya. De la inversió prevista

funcionament del servei. Per aixĂČ ha reclamat el traspĂ s del servei de Rodalies, acompanyat dels diners del present i del futur. L’alcaldable ha denunciat les traves que ha ocasionat el govern municipal pels barcelonins i per a les persones de fora que venen a treballar a la capital: “estem dificultant l’entrada i la sortida de Barcelona. Necessitem un bon transport pĂșblic i el servei actual de Rodalies no Ă©s el que es mereixen els ciutadans de Barcelona”.

LES PIULADES

“El tren que porta mĂ©s retard Ă©s el que tĂ© la parada a l’estaciĂł de la independĂšncia. PerquĂš quan parlem d’independĂšncia tambĂ© parlem d’infraestructures i de transport pĂșblic dignes.”

Carles Puigdemont (@KRLS)

President

d’Adif per a Catalunya, nomĂ©s se n’ha executat un 24%, a Madrid un 153%. Nogueras ha denunciat que nomĂ©s el 2022 hi ha hagut 525 incidĂšncies a Rodalies, i per aixĂČ ha tornat a demanar que “governar vol dir batallar cada cĂšntim, cada competĂšncia i cada via que Ă©s dels ciutadans de Catalunya”.

“Els contraris a la unitat hauran d’explicar molt bĂ© quins sĂłn els beneficis per al paĂ­s de la seva estratĂšgia de divisiĂł i enfrontament entre independentistes mentre faciliten l’oxigen que el Govern espanyol necessita per humiliar-nos cada dia una mica mĂ©s. El seu balanç Ă©s un gran naufragi.”

Josep LluĂ­s Cleries (@jlcleries) Portaveu al Senat

“Sr. @sanchezcastejon tot sovint li explico al Senat la GREU situaciĂł de #rodalies provocada per la dolentĂ­ssima gestiĂł de RENFE i ADIF i li reclamo el traspĂ s al @govern com tambĂ© que s’assumeixin responsabilitats polĂ­tiques. SituaciĂł insostenible! @JuntsXCat @JuntsxCatMadrid”

lamentat que “no es pot repicar i anar a processó, ens sorprùn que hi hagi gent que avui s’escandalitzi per com estan les Rodalies i hagi donat suport a aquest engany pressupostari any rere any”.

La portaveu Miriam Nogueras ha exposat la desinversiĂł

Per la seva banda, l’alcaldable de Trias per Barcelona, Xavier Trias, ha apuntat que la situaciĂł de l’R2 sud no Ă©s mala sort, sinĂł que Ă©s “mala gestiĂł, Ă©s una autĂšntica presa de pĂšl”

i ha exigit a Colau i Collboni que protestin i aixequin la veu per denunciar aquesta situaciĂł crĂČnica de mala gestiĂł i mal

Davant aquest nou caos de Rodalies, Junts al Senat ha sol·licitat la compareixença al Senat de la ministra de Transports. El portaveu Josep LluĂ­s Cleries i la senadora AssumpciĂł CastellvĂ­ han preguntat al govern espanyol si s’han donat explicacions als usuaris que s’han quedat sense tren i com els compensaran.

“L’any a 2016 vam fer un gran acte unitari al Palau de la Generalitat x reivindicar el control Ă­ntegre del sistema ferroviari catalĂ  sota control d’@Adif_es. Des de 2019 a Madrid hi havia prou força parlamentĂ ria x fer-ho possible. AlgĂș hi ha renunciat.”

Laura BorrĂ s (@LauraBorras) Presidenta
Trias: “El Govern de Barcelona ha d’aixecar la veu davant d’aquesta situació”
Nogueras: ”Governar bĂ© Ă©s batallar cada cĂšntim i cada competĂšncia dels catalans”
Turull: ”Hi ha d’haver un gran acord de paĂ­s perquĂš la situaciĂł de Rodalies Ă©s insostenible”
Josep
Junts PĂ gina 1 MÉSJUNTS 5 MAIG 2023 NĂșmero 21

El Parlament recorre la decisió de la JEC de retirar l’escó a la presidenta Laura Borràs

El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous al vespre presentar un recurs contenciĂłs administratiu i demanar mesures cautelars al Tribunal Suprem contra la decisiĂł de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar les credencials de diputada a la presidenta Laura BorrĂ s. La majoria independentista del ple ha propiciat l’aprovaciĂł de la proposta, i ERC, Junts i la CUP hi ha donat suport. La presidenta ha lamentat haver conegut a travĂ©s de la premsa la decisiĂł de la JEC d’ordenar la retirada del seu escĂł. En una piulada, BorrĂ s ha afirmat que “em nego a normalitzar-ho” i que Ă©s una “vulneraciĂł de drets”, a mĂ©s ha afegit que “i qui ho normalitza, hi col·labora” i ha assenyalat que ha conegut “totes” les informacions judicials per filtracions als mitjans de comunicaciĂł. En principi l’organisme va informar que

PARLAMENT

no faria pĂșblica la decisiĂł fins dijous, perĂČ dimecres a la nit es va filtrar a la premsa. La JEC segueix d’aquesta manera el mateix procediment que va fer per retirar l’escĂł a l’exdiputat de la CUP Pau JuvillĂ  i al president Quim Torra. El secretari general Jordi Turull en una piulada ha expressat el suport a la presidenta i ha lamentat que “la JEC

polítics, sigui en el funcionament del Parlament, sigui en els processos electorals. Per tant, confirmen la naturalesa política de la persecució a la presidenta Laura Borràs”.

culmina el seu despropĂČsit amb una nova filtració” i que “una nova ingerĂšncia de l’Estat en la polĂ­tica catalana on un ĂČrgan administratiu pot alterar el poder legislatiu. Un desballestament de l’Estat de Dret”. El president Puigdemont tambĂ© ha donat suport a la presidenta BorrĂ s i ha afirmat que “a mĂ©s de ser una vulneraciĂł de drets fonamentals, les filtracions busquen efectes

La portaveu al CongrĂ©s, Miriam Nogueras, tambĂ© li ha volgut traslladar el suport i ha destacat que “si la presidenta BorrĂ s no fos independentista, no hauria de passar per aquesta estafa judicial i mediĂ tica. Ella i tots ho tenim clar. Tan clar com que aquests franquistes no aturaran l’inevitable”. En el mateix sentit tambĂ© s’ha pronunciat el vicepresident Jordi PuignerĂł, que ha denunciat que “el judici farsa continua” i ha remarcat que “els independentistes no tindrem mai un judici just mentre romanguem en un Estat que el seu mĂ xim objectiu Ă©s espanyolitzar Catalunya i eliminar la singularitat catalana”.

PARLAMENT

El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha exigit al president de la Generalitat, Pere Aragonùs, que “doni explicacions i prengui decisions” pel caos amb les oposicions de treballadors de la Generalitat. “Deixin de fer passar vergonya a tot el país. Ja n’hi ha prou d’incompetùncia i de desgovern”, ha exigit Batet.

El portaveu li ha retret que “estĂ  desaparegut. No ha donat la cara” i que “aquest nyap requereix l’assumpciĂł de responsabilitats al mĂ©s alt nivell i el mĂ©s lĂČgic hauria estat que la mateixa consellera de la presidĂšncia li haguĂ©s presentat la dimissió”.

Sobre el cessament a la directora general de FunciĂł PĂșblica, ha assegurat que “aquesta mala gestiĂł no se soluciona amb un cap de turc ni es tapa amb el cessament de l’Ășltima

directora general que ha arribat fa uns mesos”. Un argument que tambĂ© ha defensat la portaveu MĂČnica Sales en declaracions a la premsa, on tambĂ© ha exigit al Govern “responsabilitats polĂ­tiques d’alt nivell” i tambĂ© ha criticat que la dimissiĂł de la directora general Ă©s “un cap de turc” i “una presa de pĂšl”. Sales ha lamentat que aquest episodi hagi “posat en qĂŒestiĂł la reputaciĂł de la Generalitat”. Enaquest sentit, Junts ja va demanar la compareixença de VilagrĂ  en seu parlamentĂ ria.

Segons Batet, les proves d’estabilització d’interins són “el colofó final amb quù han

superat tots els lĂ­mits de la incompetĂšncia”. En aquest sentit, Batet ha alertat que cada setmana hi ha una nova mostra sobre la mala gestiĂł del Govern: “la insolvĂšncia dels seus consellers fa passar vergonya a tot el paĂ­s”. En primer lloc, amb l’Ășs electoralista de les institucions “amb el conseller Campuzano prometent residĂšncies i la consellera Mas prometent un xec universal de 100 euros per material escolar a una setmana de començar la setmana electoral”. “És el Govern dels xecs i de les residĂšncies a canvi de vots”, ha etzibat.

El Parlament de Catalunya ha aprovat la ProposiciĂł de Llei de mesures urgents contra la sequera presentada per Junts per Catalunya. “Amb el nostre lideratge, amb aquesta ProposiciĂł de Llei, hem aconseguit trencar la parĂ lisi en la gestiĂł de la sequera i reconduir el fracĂ s del Govern en la cimera de l’aigua”, ha manifestat el diputat Salvador VergĂ©s.

El text preveu invertir 500 M€ en grans infraestructures, ajuts als ens locals per a la millora de recursos hídrics, aportacions a l’ATLL per a millores i subvencions per a aigua regenerada.

També garanteix que, tal

com es va fer durant la Covid-19, el Govern aporti recursos extraordinaris i habiliti la contractaciĂł pĂșblica d’emergĂšncia per a les obres i actuacions mĂ©s immediates.

La proposiciĂł de llei tambĂ© insta el Govern a fer un pla de xoc per a la pagesia en un termini d’un mes de la mĂ  del sector per tal de garantir la producciĂł d’aliments i poder salvar les explotacions agrĂ­coles i ramaderes.

Pel que fa al rĂšgim sancionador als ajuntaments, el text preveu que entri en vigor un mes desprĂ©s de la data de publicaciĂł de l’ordre de convocatĂČria de la lĂ­nia d’ajuts.

Batet demana al president Aragonùs que “deixi de fer passar vergonya a tot el país”
MĂČnica Sales:
NACIONAL
"Demanem a la consellera VilagrĂ  que no s’amagui. El cessament de la directora general Ă©s un cap de turc"
Junts facilita que el Govern tingui més eines per actuar contra la sequera
Junts Pàgina 2 MÉSJUNTS

VALLS

Junts presenta els candidats per Lleida en un acte a Cervera

Junts va presentar dissabte passat, davant del monument de la Generalitat a Cervera, les candidatures del partit a les comarques de Lleida per a les properes eleccions municipals. La presidenta Laura Borràs i el secretari general Jordi Turull també hi van participar.

En la seva intervenció, la presidenta Laura Borràs va agrair el compromís dels caps de llista per fer el pas endavant per encapçalar la candidatura. En aquest sentit,

va destacar una vegada mĂ©s que “Junts som els qui no ens hem ni resignat ni rendit”. Per altra banda, sobre la sequera, la presidenta va treure pit davant el fet que Junts hagi “obligat” el govern de la Generalitat a seure amb ells per discutir el projecte de llei “amb un conjunt de mesures que hem fet escoltant el sector i incorporant-les com a solucions”.

El secretari general Jordi Turull, per la seva part, va afirmar des del faristol que

votar Junts el 28 de maig Ă©s “la pitjor notĂ­cia per als il·lusos enterradors del procĂ©s cap a la independĂšncia” i que tambĂ© serveix per lluitar contra els que “fan que a l’estat espanyol la polĂ­tica la manin les togues”. Turull tambĂ© es va pronunciar sobre la gestiĂł de la sequera que estĂ  fent el govern. En aquest sentit va criticar la polĂ­tica de “primer disparar i desprĂ©s apuntar” que assegura que s’ha fet amb la gestiĂł de la sequera.

Dolors

Farré exposa

les seves propostes per a Valls

L’actual alcaldessa i candidata de Junts per Valls, Dolors FarrĂ©, ha presentat aquesta setmana les principals propostes per al municipi. Unes propostes de millores que estan pensades per fer-les en vuit anys, igual que va fer en les darreres eleccions. En aquest programa s’hi troben tambĂ© les Ășltimes fases d’alguns projectes que han començat en aquesta legislatura.

FarrĂ© ha volgut refermar que si Ă©s reelegida “el meu compromĂ­s personal, adquirit ara fa quatre anys, de continuar coordinant des de l’Alcaldia les actuacions, obres i serveis

que tinguin a veure amb la via pĂșblica i barris”.

En matĂšria de via pĂșblica, l’alcaldessa ha defensat que “la via pĂșblica i el bon estat dels carrers Ă©s i ha de ser un eix prioritari per a nosaltres”, per aixĂČ ha destacat les reformes del passeig dels Caputxins i el de l’EstaciĂł i el primer tram del passeig Tarradellas, la modernitzaciĂł de l’enllumenat amb tecnologia led en nou barris de la ciutat i una vintena de carrers i places i al polĂ­gon industrial, i l’asfaltatge de carrers, aixĂ­ com els parcs de salut, entre altres. FarrĂ© ha tret pit que els darrers anys s’han invertit 6 M€.

ARA DIC BLANC
TERRES DE LLEIDA
ARA DIC NEGRE
Junts Pàgina 3 MÉSJUNTS

GLÒRIA RIGOLA: “EL MEU PARE VA SER ALCALDE D’ALP I VA SER ELL QUI EM VA DESPERTAR L’INTERÈS PER LA POLÍTICA MUNICIPAL”

Qui Ă©s GlĂČria Rigola?

Filla d’Alp, la petita de 5 germans. Vinculada a diverses entitats culturals del municipi. Tùcnica de joventut a la comarca.

QuĂš et va fer decidir entrar en polĂ­tica?

El meu pare va ser alcalde d’Alp i va ser ell qui em va despertar l’interĂšs per la polĂ­tica municipal. Vaig decidir formar-me i estudiar ciĂšncies polĂ­tiques. A mĂ©s he sigut membre de la JNC.

“Hem d’arrelar el talent jove que tenim al poble”

Referent polĂ­tic no catalĂ 

Nelson Mandela.

La teva primera acciĂł polĂ­tica

La primera campanya per a les municipals del meu pare.

RacĂł preferit

Pla d’Escobairó, a Masella.

Un record d’infància

Anar a buscar la llet a Cal

Durban amb el padrĂ­.

Un lloc per gaudir

Pujar al Niu de l’Àliga qualsevol dia de l’any.

Un pla imprescindible

Qualsevol activitat cultural, gegants, gralla, castells, teatre, sardanes.

Una festa per no perdre’s Dilluns de Carnaval i l’escudella popular.

Alp és
 el millor poble per ser i fer.

Per quĂš vas sumar-te a Junts?

Junts Ă©s l’espai on puc desenvolupar els meus somnis municipals, comarcals i de paĂ­s. Estar a la JNC em va donar un creixement i coneixement que des del primer minut s’han pogut desplegar i desenvolupar a Alp i a la Cerdanya, sense deixar enrere l’objectiu de la independĂšncia de Catalunya.

Quins sĂłn els reptes mĂ©s importants d’Alp?

Tornar a posar el municipi en el lloc que es mereix. Apostant per polítiques d’habitatge, la promoció comercial i turística tot l’any. Escoltar els veïns i veïnes, les seves inquietuds i necessitats i que es desenvolupin accions per a millorar el seu dia a dia.

“Junts Ă©s l’espai on puc desenvolupar els meus somnis municipals, comarcals i de paĂ­s. Estar a la JNC em va donar creixement i coneixement”

Ets tÚcnica de joventut a la Cerdanya, quÚ pot fer Junts per atraure els joves a viures en pobles com Alp? No només atraure a les persones joves, sinó arrelar el talent jove que tenim al poble. Treballant per millorar comu-

nicacions, habitatge, espais per poder emprendre i una activitat socioeconĂČmica activa. QuĂš diries als que redueixen el Pirineu nomĂ©s a l’esquĂ­?

El Pirineu Ă©s tot l’any. L’esquĂ­ Ă©s un motor econĂČmic primordial pel Pirineu, perĂČ l’oferta d’activitats esportives i culturals van molt mĂ©s enllĂ . Totes les estacions de l’any es poden fer activitats Ășniques i amb molt potencial, s’ha de venir per conĂšixer el Pirineu. QuĂš Ă©s el primer que farĂ s si aconsegueixes l’alcaldia? Emocionalment, el primer que faria seria pensar en el meu pare, segur que estaria molt orgullĂłs. Racionalment, em posaria a treballar des del primer moment pel poble d’Alp i els seus habitants.

QuĂš no em puc perdre si vinc a Alp?

Una passejada pel centre d’Alp, l’esglĂ©sia de Sant Pere, el casino municipal, el safareig i la font de la Guia. I no ens podem deixar de veure el dolmen del Paborde a la Molina o pujar al Pla de la Baga per arribar a Masella pels senders municipals.

“CREC EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS I EN LA CULTURA DEL COMPROMÍS I L’ESFORÇ”

Qui és Dolors Barceló?

Soc una persona amb energia, curiositat i inquietuds, filĂČloga de formaciĂł, tĂšcnica lingĂŒĂ­stica i assessora editorial. M’agraden la natura i la cultura, crec en la igualtat d’oportunitats i en la cultura del compromĂ­s i l’esforç. Soc mare d’una filla adolescent, la JĂșlia, de qui aprenc cada dia un munt de coses. QuĂš et va fer decidir entrar en polĂ­tica?

El fet de veure de prop que el que es projecta, dissenya i executa des d’un ajuntament pot millorar el municipi i la vida de les persones.

Per quĂš vas sumar-te a Junts?

PerquĂš Ă©s el grup polĂ­tic que representa els valors amb quĂš m’identifico.

Quins sĂłn els reptes mĂ©s importants de CastellĂł d’EmpĂșries?

CastellĂł d’EmpĂșries i Empuriabrava necessita projectes transformadors.

Quin és el principal projecte que tens per al municipi?

Els projectes son mĂșltiples: els punts de partida imprescindibles sĂłn la seguretat i la neteja, la dinamitzaciĂł

i la rehabilitaciĂł del centre histĂČric i la millora de la zona comercial de Sant Mori. Dos punts forts tambĂ© sĂłn impulsar amb urgĂšncia un nou pla de mobilitat i el projecte de la remodelaciĂł dels ponts d’Empuriabrava. Pel que fa a l’àmbit supramunicipal, creiem que Ă©s molt important promoure la implantaciĂł d’una planta dessalinitzadora per afrontar conjuntament la crisi de l’aigua.

aplicable i Ăștil. Quins valors et defineixen com a polĂ­tica?

Escoltar i atendre tothom Ă©s molt important, i tambĂ© considero que la tenacitat Ă©s essencial. M’agradaria pensar que sĂłn valors que puc aportar. QuĂš no em puc perdre si vinc a CastellĂł d’EmpĂșries?

PrĂšviament havies sigut regidora i tambĂ© vas ser cap de gabinet d’alcaldia. Aquesta experiĂšncia et fa estar mĂ©s preparada per a les eleccions?

Penso que, de fet, em fa mĂ©s preparada per a l’acciĂł polĂ­tica en general. Les eleccions sĂłn un pas previ necessari, perĂČ el que compta Ă©s el que ve desprĂ©s. Espero tenir l’oportunitat que aquest bagatge sigui

CastellĂł tĂ© un gran valor patrimonial, per aixĂČ, qualsevol persona que ens visiti ha de voltar amb calma pel centre histĂČric i visitar la nostra basĂ­lica, “la catedral de l’Empordà”, que Ă©s una joia del gĂČtic, visitar la CĂșria, la Farinera, la muralla, el call jueu i tot l’entramat de places i carrers. Empuriabrava Ă©s la marina mĂ©s important d’Europa; t’aconsello que naveguis una estona pels canals per poder gaudir-la des de dins en tota la seva bellesa. DesprĂ©s, pots anar a la platja (a la d’Empuriabrava o a la de la Rubina), i seguidament fer un volt pel passeig marĂ­tim i per la zona comercial. T’haurĂ s de quedar uns quants dies perquĂš has de visitar els Aiguamolls de l’EmpordĂ , una de les reserves naturals mĂ©s importants del paĂ­s.

AL DETALL

Referent polĂ­tic no catalĂ  Gandhi, Luther King, Salvador Allende, Obama.

RacĂł preferit

La platja de can Comes, als Aiguamolls.

Un pla imprescindible Millorar el poble.

Un lloc per gaudir

El mar. La nostra badia.

Una festa per no perdre’s

El festival Terra de Trobadors.

Un record d’infĂ ncia Quan als 10 anys vaig anar a viure a Empuriabrava; era al principi de la urbanitzaciĂł, i aleshores Ă©rem molt pocs. La teva primera acciĂł polĂ­tica Vaig ser regidora d’EducaciĂł del 2011 al 2015. Vaig impulsar l’Escola NĂ utica vinculada a l’IES de CastellĂł. CastellĂł d’EmpĂșries Ă©s
 espectacular.

ENTREVISTA CANDIDATA A ALP Junts Pàgina 4 MÉSJUNTS
ENTREVISTA CANDIDATA A CASTELLÓ D’EMPÚRIES
“M’agradaria pensar que puc aportar valors com la tenacitat i escoltar tothom”
DOLORS BARCELÓ:
AL DETALL

CARME OLARIA: “VAIG ENTRAR EN POLÍTICA PER LLUITAR PER A FER UN MILLOR MOLLET”

Qui és Carme Olaria?

Molletana emprenedora, filla de botiguers i mare d’un noi que estima el futur. Vinculada al teixit associatiu des del Ball de Gitanes, a lluir el títol de Pubilla de l’Aplec Sardanista, entre colles i entitats dinamitzant que el nostre poble esdevingut ciutat.

QuĂš et va fer decidir entrar en polĂ­tica?

La força de la gent, el sentiment de pertinença, la lluita incansable per a un millor Mollet, el tornar a les arrels, el sentir-nos a casa
 No deixar que les coses passin, fer que passin!

Per quĂš vas sumar-te a Junts?

Junts, el partit que neix desprĂ©s de nits a Lledoners, en les converses de la marxa per la llibertat, i cada lĂ­nia dels llibres que, entre tots, hem escrit. Un projecte per escoltar, entendre i actuar, per aixĂČ soc de Junts, i en Puigdemont el meu president.

Quins són els reptes més importants de Mollet del VallÚs?

Canviar el model de creixement, mĂ©s arbres i menys ciment. Una nova biblioteca per a crĂ©ixer, que l’emprenedoria sigui motor de la nostra ciutat.

Espais d’oci, cultura i jovent. TambĂ© un nou centre d’atenciĂł primĂ ria i un nou centre de dia. Crear un pla de xoc per l’Ășs del catalĂ . El nostre repte, que el llegat de Mollet sigui el que construirem Junts.

mitat, enfortir lligams per tirar endavant l’activitat agrĂ­cola. La indĂșstria, que fa crĂ©ixer el comerç, l’oci i l’oferta cultural i, tot dona vida a la ciutat. De petita participaves en el ball de gitanes i t’emocionaves amb la gralla dels castellers. La Carme no s’entĂ©n sense aquest vessant cultural i popular?

Em surt de dins, gaudeixo amb les colles i quan parlo d’aquest Mollet que m’ha vist crĂ©ixer i que avui Ă©s la meva ciutat! Estem en el compte enrere perquĂš comenci la campanya electoral, quĂš Ă©s el que et fa mĂ©s il·lusiĂł?

Com emprenedora que ets, defenses l’emprenedoria com a factor de competitivitat econĂČmica territorial. Com pot Junts ajudar perquĂš Mollet sigui mĂ©s forta econĂČmicament?

Calen polĂ­tiques per transformar l’activitat industrial, posar en valor el nostre sĂČl i treballar per acollir activitats industrials alineades amb els canvis. Adaptar la formaciĂł professional i ocupacional a les noves activitats. Afavorir la col·laboraciĂł publicoprivada per fer crĂ©ixer les oportunitats.

Dinamitzar el comerç de proxi-

Tot!! Ser aquĂ­ ja Ă©s il·lusionant, l’equip m’emociona, la gent em dona coratge i el cor em diu que si fas allĂČ que sents, ets allĂČ que vols. I, com al mĂłn casteller, força, equilibri, valor i seny... amunt! QuĂš no em puc perdre si vinc a Mollet del VallĂšs?

Un passeig per la Rambla gaudint dels aparadors; una visita al menhir, dels mĂ©s grans de Catalunya... Les fires a Gallecs amb bones caminades entre el bosc i el conreu. Tastar un “mollet” i visitar la casa del nostre pintor, en Joan AbellĂł.

Referent polĂ­tic no catalĂ 

Martin Luther King (Tinc un somni!)

La teva primera acciĂł polĂ­tica

Aturar el creixement, plantar arbres i millorar la qualitat de vida de les persones. RacĂł preferit La Rambla, veient passar la gent.

Un record d’infància Els berenars als Pinetons. Un lloc per gaudir Tots els llocs de Catalunya. Un pla imprescindible Fer possible l’impossible! Una festa per no perdre’s La Festa major dels Morats i els Torrats!

Mollet del VallÚs és
 casa meva.

MANEL FERRÉ: “HEM DE RECUPERAR EL PRESTIGI DE LA CIUTAT

REFERENT QUE ÉREM DEL TERRITORI”

Qui és Manel Ferré?

Manel Ferre Ă©s un metge, ampostĂ­ de soca-rel, enamorat de la seva ciutat i de la seva terra, el Delta de l’Ebre, un autĂšntic paradĂ­s natural.

Per quĂš vas entrar en polĂ­tica?

Vaig entrar al mĂłn de la polĂ­tica per la il·lusiĂł d’aconseguir equipaments i infraestructures sanitĂ ries i socials per a la meva ciutat i per al territori, que milloressin l’atenciĂł sociosanitĂ ria i el benestar de tots els meus conciutadans.

Després dels anys, he de reconÚixer que ho vam aconseguir. Per quÚ vas sumar-te a Junts?

AL DETALL

Referent polĂ­tic no catalĂ 

Nelson Mandela.

La teva primera acciĂł polĂ­tica

Millorar la prestaciĂł sanitĂ ria.

Un pla imprescindible

Que t’acompanye gent competent i que t’estime.

RacĂł preferit

Els Ullals de Baltasar.

Un record d’infància

A l’estiu ajudar el pare a fer de pagùs.

Un lloc per gaudir

La badia dels Alfacs i la punta de la banya.

Una festa per no perdre’s La Festa del Mercat a la plaça d’Amposta.

Amposta és
 la ciutat estimada, on vaig néixer i on vull morir.

Jo vaig entrar a la polĂ­tica convençut de la ideologia i de la gent que liderava llavors CDC, i, per tant, em considero un postconvergent amb les idees renovades que exigeix la nova societat, tot esperant que es reunifiquĂ©s l’espai. Vaig parlar amb bons amics com el Jordi Turull, el Josep Rull i el Joan Maria Roig, i em van convĂšncer que el millor per al paĂ­s Ă©s Junts. Quins sĂłn els reptes mĂ©s importants d’Amposta?

DesprĂ©s de 8 anys de desgovern d’ERC, Amposta tĂ© molts i grans reptes: millorar la gestiĂł i la prestaciĂł assistencial de

l’hospital que Ă©s municipal. Revertir la inseguretat que ara tenim i millorar els serveis que prestem als ciutadans. PerĂČ sobretot hem de recuperar el prestigi de la ciutat referent que Ă©rem del territori, sense oblidar que s’ha incrementat desmesuradament el deute i la pressiĂł fiscal dels impostos municipals de manera insostenible. Ara tornes per recuperar l’alcaldia. QuĂš Ă©s el que esperes d’aquest proper mandat?

D’entrada, no espero, sinĂł que demano una campanya neta, no com la que vaig patir el 2015, per aconseguir la cadira a qualsevol preu. Per tant jo espero, amb l’ajuda de molta gent, tombar la majoria de l’actual govern i d’aquesta manera redreçar i recuperar la ciutat que tots volem. Tots els inputs de la gent estan sent molt positius i et donen molts Ă nims per canviar la frivolitat que presideix el govern de la ciutat. QuĂš Ă©s imprescindible per governar bĂ©?

Aquests dies hem fet la presentaciĂł de la gent que m’acompanya, del meu equip, que tĂ© una qualitat humana extraordinĂ ria i jo els deia dues premisses per a dedicar-te a la polĂ­tica local, do-

nant per descomptat l’aptitud i l’empatia. En primer lloc, dir sempre la veritat, no enganyar mai a la gent i escoltar-la mirant-la als ulls. DesprĂ©s, has de preguntar-te quĂš Ă©s el que tu pots aportar a la teva ciutat i no el que tu esperes que ella et pugui donar, nomĂ©s aixĂ­ prestigiarem la polĂ­tica. Metge de professiĂł, quĂš t’aporta aquesta etapa per a la polĂ­tica?

Com he dit abans, el motiu primordial d’estar en polĂ­tica va ser la millora d’equipaments sanitaris, desprĂ©s la meva professiĂł m’ha permĂšs estar al capdavant d’una organitzaciĂł sanitĂ ria, el Consorci de Salut i Social, que Ă©s un referent del sector sanitari pĂșblic concertat. I com a agent privilegiat, el CSC s’ha posicionat en la defensa i la preservaciĂł del model sanitari pĂșblic catalĂ . QuĂš no em puc perdre si vinc a Amposta?

Passar pel nostre monument mĂ©s emblemĂ tic, el nostre Pont Penjant, anar a comprar al mercat municipal i admirar els seus vitralls. Passejar pel Delta, un autĂšntic paradĂ­s natural, descobrir els Ullals de Baltasar, la llacuna de l’encanyissada, el Poblenou del Delta, entre d’altres.

ENTREVISTA CANDIDATA A MOLLET DEL VALLÈS MÉSJUNTS · Oficina de ComunicaciĂł i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat
ENTREVISTA CANDIDAT A AMPOSTA
“Cal afavorir la col·laboraciĂł publicoprivada per fer crĂ©ixer les oportunitats i dinamitzar el comerç”
AL DETALL

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
Més Junts - Butlletí 21 by Junts per Catalunya - Issuu