BUTLLETĂ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

El secretari general Jordi Turull, la portaveu Miriam Nogueras i lâalcaldable Xavier Trias lamenten la situaciĂł caĂČtica de Rodalies, amb una nova avaria a la R2 sud, i reclamen un gran acord de paĂs per denunciar la situaciĂł a Madrid
Ja fa temps que les incidĂšncies a Rodalies no sĂłn novetat, perĂČ malauradament segueixen sent un inconvenient per als catalans. I Ă©s que Ă©s un problema crĂČnic a causa dels incompliments de lâEstat espanyol a Catalunya en matĂšria dâinfraestructures. Les incidĂšncies greus en Rodalies son un 60% mĂ©s que fa 10 anys.
En matĂšria dâinversions, de cada 100 ⏠pressupostats a Catalunya, se nâhan
executat 35 âŹ. A Madrid, en canvi, de cada 100 âŹ, se nâhan executat 184 âŹ.
En els darrers 15 anys, a Madrid sâhan fet 84 km de vies noves. A Catalunya cap.
Sâhan fet vint noves estacions a Madrid i a Catalunya nomĂ©s sis.
LâaccĂ©s de Rodalies a la T1, si sâacaba finalment el 2024 o el 2025, haurĂ trigat 14 anys. El de lâaeroport de Barajas (Madrid) es va fer nomĂ©s en dos anys.
El secretari general Jordi Turull, la portaveu al CongrĂ©s, Miriam Nogueras, i lâalcaldable per Barcelona, Xavier Trias, han comparegut aquest dimarts davant lâEstaciĂł de França per denunciar un nou caos en el servei de Rodalies de Catalunya. El secretari general ha lamentat que âlâEstat ens tĂ© en la indigĂšncia ferroviĂ riaâ i ha reclamat un gran acord de paĂs amb alcaldes i agents econĂČmics i socials per denunciar la situaciĂł a Madrid. Turull ha
de lâEstat en infraestructures a Catalunya: en els darrers 15 anys sâhan fet 84 km de vies noves a Madrid, 0 km de vies noves a Catalunya. De la inversiĂł prevista
funcionament del servei. Per aixĂČ ha reclamat el traspĂ s del servei de Rodalies, acompanyat dels diners del present i del futur. Lâalcaldable ha denunciat les traves que ha ocasionat el govern municipal pels barcelonins i per a les persones de fora que venen a treballar a la capital: âestem dificultant lâentrada i la sortida de Barcelona. Necessitem un bon transport pĂșblic i el servei actual de Rodalies no Ă©s el que es mereixen els ciutadans de Barcelonaâ.
âEl tren que porta mĂ©s retard Ă©s el que tĂ© la parada a lâestaciĂł de la independĂšncia. PerquĂš quan parlem dâindependĂšncia tambĂ© parlem dâinfraestructures i de transport pĂșblic dignes.â
Carles Puigdemont (@KRLS)
President
dâAdif per a Catalunya, nomĂ©s se nâha executat un 24%, a Madrid un 153%. Nogueras ha denunciat que nomĂ©s el 2022 hi ha hagut 525 incidĂšncies a Rodalies, i per aixĂČ ha tornat a demanar que âgovernar vol dir batallar cada cĂšntim, cada competĂšncia i cada via que Ă©s dels ciutadans de Catalunyaâ.
âEls contraris a la unitat hauran dâexplicar molt bĂ© quins sĂłn els beneficis per al paĂs de la seva estratĂšgia de divisiĂł i enfrontament entre independentistes mentre faciliten lâoxigen que el Govern espanyol necessita per humiliar-nos cada dia una mica mĂ©s. El seu balanç Ă©s un gran naufragi.â
Josep LluĂs Cleries (@jlcleries) Portaveu al Senat
âSr. @sanchezcastejon tot sovint li explico al Senat la GREU situaciĂł de #rodalies provocada per la dolentĂssima gestiĂł de RENFE i ADIF i li reclamo el traspĂ s al @govern com tambĂ© que sâassumeixin responsabilitats polĂtiques. SituaciĂł insostenible! @JuntsXCat @JuntsxCatMadridâ
lamentat que âno es pot repicar i anar a processĂł, ens sorprĂšn que hi hagi gent que avui sâescandalitzi per com estan les Rodalies i hagi donat suport a aquest engany pressupostari any rere anyâ.
La portaveu Miriam Nogueras ha exposat la desinversiĂł
Per la seva banda, lâalcaldable de Trias per Barcelona, Xavier Trias, ha apuntat que la situaciĂł de lâR2 sud no Ă©s mala sort, sinĂł que Ă©s âmala gestiĂł, Ă©s una autĂšntica presa de pĂšlâ
i ha exigit a Colau i Collboni que protestin i aixequin la veu per denunciar aquesta situaciĂł crĂČnica de mala gestiĂł i mal
Davant aquest nou caos de Rodalies, Junts al Senat ha sol·licitat la compareixença al Senat de la ministra de Transports. El portaveu Josep LluĂs Cleries i la senadora AssumpciĂł CastellvĂ han preguntat al govern espanyol si sâhan donat explicacions als usuaris que sâhan quedat sense tren i com els compensaran.
Rull (@joseprull) President del Consell NacionalâLâany a 2016 vam fer un gran acte unitari al Palau de la Generalitat x reivindicar el control Ăntegre del sistema ferroviari catalĂ sota control dâ@Adif_es. Des de 2019 a Madrid hi havia prou força parlamentĂ ria x fer-ho possible. AlgĂș hi ha renunciat.â
Trias: âEl Govern de Barcelona ha dâaixecar la veu davant dâaquesta situaciĂłâ
Nogueras: âGovernar bĂ© Ă©s batallar cada cĂšntim i cada competĂšncia dels catalansâ
Turull: âHi ha dâhaver un gran acord de paĂs perquĂš la situaciĂł de Rodalies Ă©s insostenibleâJosep
El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous al vespre presentar un recurs contenciĂłs administratiu i demanar mesures cautelars al Tribunal Suprem contra la decisiĂł de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar les credencials de diputada a la presidenta Laura BorrĂ s. La majoria independentista del ple ha propiciat lâaprovaciĂł de la proposta, i ERC, Junts i la CUP hi ha donat suport. La presidenta ha lamentat haver conegut a travĂ©s de la premsa la decisiĂł de la JEC dâordenar la retirada del seu escĂł. En una piulada, BorrĂ s ha afirmat que âem nego a normalitzar-hoâ i que Ă©s una âvulneraciĂł de dretsâ, a mĂ©s ha afegit que âi qui ho normalitza, hi col·laboraâ i ha assenyalat que ha conegut âtotesâ les informacions judicials per filtracions als mitjans de comunicaciĂł. En principi lâorganisme va informar que
PARLAMENT
no faria pĂșblica la decisiĂł fins dijous, perĂČ dimecres a la nit es va filtrar a la premsa. La JEC segueix dâaquesta manera el mateix procediment que va fer per retirar lâescĂł a lâexdiputat de la CUP Pau JuvillĂ i al president Quim Torra. El secretari general Jordi Turull en una piulada ha expressat el suport a la presidenta i ha lamentat que âla JEC
polĂtics, sigui en el funcionament del Parlament, sigui en els processos electorals. Per tant, confirmen la naturalesa polĂtica de la persecuciĂł a la presidenta Laura BorrĂ sâ.
culmina el seu despropĂČsit amb una nova filtraciĂłâ i que âuna nova ingerĂšncia de lâEstat en la polĂtica catalana on un ĂČrgan administratiu pot alterar el poder legislatiu. Un desballestament de lâEstat de Dretâ. El president Puigdemont tambĂ© ha donat suport a la presidenta BorrĂ s i ha afirmat que âa mĂ©s de ser una vulneraciĂł de drets fonamentals, les filtracions busquen efectes
La portaveu al CongrĂ©s, Miriam Nogueras, tambĂ© li ha volgut traslladar el suport i ha destacat que âsi la presidenta BorrĂ s no fos independentista, no hauria de passar per aquesta estafa judicial i mediĂ tica. Ella i tots ho tenim clar. Tan clar com que aquests franquistes no aturaran lâinevitableâ. En el mateix sentit tambĂ© sâha pronunciat el vicepresident Jordi PuignerĂł, que ha denunciat que âel judici farsa continuaâ i ha remarcat que âels independentistes no tindrem mai un judici just mentre romanguem en un Estat que el seu mĂ xim objectiu Ă©s espanyolitzar Catalunya i eliminar la singularitat catalanaâ.
PARLAMENT
El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha exigit al president de la Generalitat, Pere AragonĂšs, que âdoni explicacions i prengui decisionsâ pel caos amb les oposicions de treballadors de la Generalitat. âDeixin de fer passar vergonya a tot el paĂs. Ja nâhi ha prou dâincompetĂšncia i de desgovernâ, ha exigit Batet.
El portaveu li ha retret que âestĂ desaparegut. No ha donat la caraâ i que âaquest nyap requereix lâassumpciĂł de responsabilitats al mĂ©s alt nivell i el mĂ©s lĂČgic hauria estat que la mateixa consellera de la presidĂšncia li haguĂ©s presentat la dimissiĂłâ.
Sobre el cessament a la directora general de FunciĂł PĂșblica, ha assegurat que âaquesta mala gestiĂł no se soluciona amb un cap de turc ni es tapa amb el cessament de lâĂșltima
directora general que ha arribat fa uns mesosâ. Un argument que tambĂ© ha defensat la portaveu MĂČnica Sales en declaracions a la premsa, on tambĂ© ha exigit al Govern âresponsabilitats polĂtiques dâalt nivellâ i tambĂ© ha criticat que la dimissiĂł de la directora general Ă©s âun cap de turcâ i âuna presa de pĂšlâ. Sales ha lamentat que aquest episodi hagi âposat en qĂŒestiĂł la reputaciĂł de la Generalitatâ. Enaquest sentit, Junts ja va demanar la compareixença de VilagrĂ en seu parlamentĂ ria.
Segons Batet, les proves dâestabilitzaciĂł dâinterins sĂłn âel colofĂł final amb quĂš han
superat tots els lĂmits de la incompetĂšnciaâ. En aquest sentit, Batet ha alertat que cada setmana hi ha una nova mostra sobre la mala gestiĂł del Govern: âla insolvĂšncia dels seus consellers fa passar vergonya a tot el paĂsâ. En primer lloc, amb lâĂșs electoralista de les institucions âamb el conseller Campuzano prometent residĂšncies i la consellera Mas prometent un xec universal de 100 euros per material escolar a una setmana de començar la setmana electoralâ. âĂs el Govern dels xecs i de les residĂšncies a canvi de votsâ, ha etzibat.
El Parlament de Catalunya ha aprovat la ProposiciĂł de Llei de mesures urgents contra la sequera presentada per Junts per Catalunya. âAmb el nostre lideratge, amb aquesta ProposiciĂł de Llei, hem aconseguit trencar la parĂ lisi en la gestiĂł de la sequera i reconduir el fracĂ s del Govern en la cimera de lâaiguaâ, ha manifestat el diputat Salvador VergĂ©s.
El text preveu invertir 500 M⏠en grans infraestructures, ajuts als ens locals per a la millora de recursos hĂdrics, aportacions a lâATLL per a millores i subvencions per a aigua regenerada.
També garanteix que, tal
com es va fer durant la Covid-19, el Govern aporti recursos extraordinaris i habiliti la contractaciĂł pĂșblica dâemergĂšncia per a les obres i actuacions mĂ©s immediates.
La proposiciĂł de llei tambĂ© insta el Govern a fer un pla de xoc per a la pagesia en un termini dâun mes de la mĂ del sector per tal de garantir la producciĂł dâaliments i poder salvar les explotacions agrĂcoles i ramaderes.
Pel que fa al rĂšgim sancionador als ajuntaments, el text preveu que entri en vigor un mes desprĂ©s de la data de publicaciĂł de lâordre de convocatĂČria de la lĂnia dâajuts.
Batet demana al president AragonĂšs que âdeixi de fer passar vergonya a tot el paĂsâ
MĂČnica Sales:
"Demanem a la consellera VilagrĂ que no sâamagui. El cessament de la directora general Ă©s un cap de turc"
Junts facilita que el Govern tingui més eines per actuar contra la sequera
Junts va presentar dissabte passat, davant del monument de la Generalitat a Cervera, les candidatures del partit a les comarques de Lleida per a les properes eleccions municipals. La presidenta Laura Borràs i el secretari general Jordi Turull també hi van participar.
En la seva intervenciĂł, la presidenta Laura BorrĂ s va agrair el compromĂs dels caps de llista per fer el pas endavant per encapçalar la candidatura. En aquest sentit,
va destacar una vegada mĂ©s que âJunts som els qui no ens hem ni resignat ni renditâ. Per altra banda, sobre la sequera, la presidenta va treure pit davant el fet que Junts hagi âobligatâ el govern de la Generalitat a seure amb ells per discutir el projecte de llei âamb un conjunt de mesures que hem fet escoltant el sector i incorporant-les com a solucionsâ.
El secretari general Jordi Turull, per la seva part, va afirmar des del faristol que
votar Junts el 28 de maig Ă©s âla pitjor notĂcia per als il·lusos enterradors del procĂ©s cap a la independĂšnciaâ i que tambĂ© serveix per lluitar contra els que âfan que a lâestat espanyol la polĂtica la manin les toguesâ. Turull tambĂ© es va pronunciar sobre la gestiĂł de la sequera que estĂ fent el govern. En aquest sentit va criticar la polĂtica de âprimer disparar i desprĂ©s apuntarâ que assegura que sâha fet amb la gestiĂł de la sequera.
Lâactual alcaldessa i candidata de Junts per Valls, Dolors FarrĂ©, ha presentat aquesta setmana les principals propostes per al municipi. Unes propostes de millores que estan pensades per fer-les en vuit anys, igual que va fer en les darreres eleccions. En aquest programa sâhi troben tambĂ© les Ășltimes fases dâalguns projectes que han començat en aquesta legislatura.
FarrĂ© ha volgut refermar que si Ă©s reelegida âel meu compromĂs personal, adquirit ara fa quatre anys, de continuar coordinant des de lâAlcaldia les actuacions, obres i serveis
que tinguin a veure amb la via pĂșblica i barrisâ.
En matĂšria de via pĂșblica, lâalcaldessa ha defensat que âla via pĂșblica i el bon estat dels carrers Ă©s i ha de ser un eix prioritari per a nosaltresâ, per aixĂČ ha destacat les reformes del passeig dels Caputxins i el de lâEstaciĂł i el primer tram del passeig Tarradellas, la modernitzaciĂł de lâenllumenat amb tecnologia led en nou barris de la ciutat i una vintena de carrers i places i al polĂgon industrial, i lâasfaltatge de carrers, aixĂ com els parcs de salut, entre altres. FarrĂ© ha tret pit que els darrers anys sâhan invertit 6 MâŹ.
ARA DIC BLANCQui Ă©s GlĂČria Rigola?
Filla dâAlp, la petita de 5 germans. Vinculada a diverses entitats culturals del municipi. TĂšcnica de joventut a la comarca.
QuĂš et va fer decidir entrar en polĂtica?
El meu pare va ser alcalde dâAlp i va ser ell qui em va despertar lâinterĂšs per la polĂtica municipal. Vaig decidir formar-me i estudiar ciĂšncies polĂtiques. A mĂ©s he sigut membre de la JNC.
âHem dâarrelar el talent jove que tenim al pobleâ
Referent polĂtic no catalĂ
Nelson Mandela.
La teva primera acciĂł polĂtica
La primera campanya per a les municipals del meu pare.
RacĂł preferit
Pla dâEscobairĂł, a Masella.
Un record dâinfĂ ncia
Anar a buscar la llet a Cal
Durban amb el padrĂ.
Un lloc per gaudir
Pujar al Niu de lâĂliga qualsevol dia de lâany.
Un pla imprescindible
Qualsevol activitat cultural, gegants, gralla, castells, teatre, sardanes.
Una festa per no perdreâs Dilluns de Carnaval i lâescudella popular.
Alp és⊠el millor poble per ser i fer.
Per quĂš vas sumar-te a Junts?
Junts Ă©s lâespai on puc desenvolupar els meus somnis municipals, comarcals i de paĂs. Estar a la JNC em va donar un creixement i coneixement que des del primer minut sâhan pogut desplegar i desenvolupar a Alp i a la Cerdanya, sense deixar enrere lâobjectiu de la independĂšncia de Catalunya.
Quins sĂłn els reptes mĂ©s importants dâAlp?
Tornar a posar el municipi en el lloc que es mereix. Apostant per polĂtiques dâhabitatge, la promociĂł comercial i turĂstica tot lâany. Escoltar els veĂŻns i veĂŻnes, les seves inquietuds i necessitats i que es desenvolupin accions per a millorar el seu dia a dia.
âJunts Ă©s lâespai on puc desenvolupar els meus somnis municipals, comarcals i de paĂs. Estar a la JNC em va donar creixement i coneixementâ
Ets tÚcnica de joventut a la Cerdanya, quÚ pot fer Junts per atraure els joves a viures en pobles com Alp? No només atraure a les persones joves, sinó arrelar el talent jove que tenim al poble. Treballant per millorar comu-
nicacions, habitatge, espais per poder emprendre i una activitat socioeconĂČmica activa. QuĂš diries als que redueixen el Pirineu nomĂ©s a lâesquĂ?
El Pirineu Ă©s tot lâany. LâesquĂ Ă©s un motor econĂČmic primordial pel Pirineu, perĂČ lâoferta dâactivitats esportives i culturals van molt mĂ©s enllĂ . Totes les estacions de lâany es poden fer activitats Ășniques i amb molt potencial, sâha de venir per conĂšixer el Pirineu. QuĂš Ă©s el primer que farĂ s si aconsegueixes lâalcaldia? Emocionalment, el primer que faria seria pensar en el meu pare, segur que estaria molt orgullĂłs. Racionalment, em posaria a treballar des del primer moment pel poble dâAlp i els seus habitants.
QuĂš no em puc perdre si vinc a Alp?
Una passejada pel centre dâAlp, lâesglĂ©sia de Sant Pere, el casino municipal, el safareig i la font de la Guia. I no ens podem deixar de veure el dolmen del Paborde a la Molina o pujar al Pla de la Baga per arribar a Masella pels senders municipals.
Qui és Dolors Barceló?
Soc una persona amb energia, curiositat i inquietuds, filĂČloga de formaciĂł, tĂšcnica lingĂŒĂstica i assessora editorial. Mâagraden la natura i la cultura, crec en la igualtat dâoportunitats i en la cultura del compromĂs i lâesforç. Soc mare dâuna filla adolescent, la JĂșlia, de qui aprenc cada dia un munt de coses. QuĂš et va fer decidir entrar en polĂtica?
El fet de veure de prop que el que es projecta, dissenya i executa des dâun ajuntament pot millorar el municipi i la vida de les persones.
Per quĂš vas sumar-te a Junts?
PerquĂš Ă©s el grup polĂtic que representa els valors amb quĂš mâidentifico.
Quins sĂłn els reptes mĂ©s importants de CastellĂł dâEmpĂșries?
CastellĂł dâEmpĂșries i Empuriabrava necessita projectes transformadors.
Quin és el principal projecte que tens per al municipi?
Els projectes son mĂșltiples: els punts de partida imprescindibles sĂłn la seguretat i la neteja, la dinamitzaciĂł
i la rehabilitaciĂł del centre histĂČric i la millora de la zona comercial de Sant Mori. Dos punts forts tambĂ© sĂłn impulsar amb urgĂšncia un nou pla de mobilitat i el projecte de la remodelaciĂł dels ponts dâEmpuriabrava. Pel que fa a lâĂ mbit supramunicipal, creiem que Ă©s molt important promoure la implantaciĂł dâuna planta dessalinitzadora per afrontar conjuntament la crisi de lâaigua.
aplicable i Ăștil. Quins valors et defineixen com a polĂtica?
Escoltar i atendre tothom Ă©s molt important, i tambĂ© considero que la tenacitat Ă©s essencial. Mâagradaria pensar que sĂłn valors que puc aportar. QuĂš no em puc perdre si vinc a CastellĂł dâEmpĂșries?
PrĂšviament havies sigut regidora i tambĂ© vas ser cap de gabinet dâalcaldia. Aquesta experiĂšncia et fa estar mĂ©s preparada per a les eleccions?
Penso que, de fet, em fa mĂ©s preparada per a lâacciĂł polĂtica en general. Les eleccions sĂłn un pas previ necessari, perĂČ el que compta Ă©s el que ve desprĂ©s. Espero tenir lâoportunitat que aquest bagatge sigui
CastellĂł tĂ© un gran valor patrimonial, per aixĂČ, qualsevol persona que ens visiti ha de voltar amb calma pel centre histĂČric i visitar la nostra basĂlica, âla catedral de lâEmpordĂ â, que Ă©s una joia del gĂČtic, visitar la CĂșria, la Farinera, la muralla, el call jueu i tot lâentramat de places i carrers. Empuriabrava Ă©s la marina mĂ©s important dâEuropa; tâaconsello que naveguis una estona pels canals per poder gaudir-la des de dins en tota la seva bellesa. DesprĂ©s, pots anar a la platja (a la dâEmpuriabrava o a la de la Rubina), i seguidament fer un volt pel passeig marĂtim i per la zona comercial. TâhaurĂ s de quedar uns quants dies perquĂš has de visitar els Aiguamolls de lâEmpordĂ , una de les reserves naturals mĂ©s importants del paĂs.
Referent polĂtic no catalĂ Gandhi, Luther King, Salvador Allende, Obama.
RacĂł preferit
La platja de can Comes, als Aiguamolls.
Un pla imprescindible Millorar el poble.
Un lloc per gaudir
El mar. La nostra badia.
Una festa per no perdreâs
El festival Terra de Trobadors.
Un record dâinfĂ ncia Quan als 10 anys vaig anar a viure a Empuriabrava; era al principi de la urbanitzaciĂł, i aleshores Ă©rem molt pocs. La teva primera acciĂł polĂtica Vaig ser regidora dâEducaciĂł del 2011 al 2015. Vaig impulsar lâEscola NĂ utica vinculada a lâIES de CastellĂł. CastellĂł dâEmpĂșries Ă©s⊠espectacular.
âMâagradaria pensar que puc aportar valors com la tenacitat i escoltar tothomâ
DOLORS BARCELĂ:AL DETALL
Qui és Carme Olaria?
Molletana emprenedora, filla de botiguers i mare dâun noi que estima el futur. Vinculada al teixit associatiu des del Ball de Gitanes, a lluir el tĂtol de Pubilla de lâAplec Sardanista, entre colles i entitats dinamitzant que el nostre poble esdevingut ciutat.
QuĂš et va fer decidir entrar en polĂtica?
La força de la gent, el sentiment de pertinença, la lluita incansable per a un millor Mollet, el tornar a les arrels, el sentir-nos a casa⊠No deixar que les coses passin, fer que passin!
Per quĂš vas sumar-te a Junts?
Junts, el partit que neix desprĂ©s de nits a Lledoners, en les converses de la marxa per la llibertat, i cada lĂnia dels llibres que, entre tots, hem escrit. Un projecte per escoltar, entendre i actuar, per aixĂČ soc de Junts, i en Puigdemont el meu president.
Quins són els reptes més importants de Mollet del VallÚs?
Canviar el model de creixement, mĂ©s arbres i menys ciment. Una nova biblioteca per a crĂ©ixer, que lâemprenedoria sigui motor de la nostra ciutat.
Espais dâoci, cultura i jovent. TambĂ© un nou centre dâatenciĂł primĂ ria i un nou centre de dia. Crear un pla de xoc per lâĂșs del catalĂ . El nostre repte, que el llegat de Mollet sigui el que construirem Junts.
mitat, enfortir lligams per tirar endavant lâactivitat agrĂcola. La indĂșstria, que fa crĂ©ixer el comerç, lâoci i lâoferta cultural i, tot dona vida a la ciutat. De petita participaves en el ball de gitanes i tâemocionaves amb la gralla dels castellers. La Carme no sâentĂ©n sense aquest vessant cultural i popular?
Em surt de dins, gaudeixo amb les colles i quan parlo dâaquest Mollet que mâha vist crĂ©ixer i que avui Ă©s la meva ciutat! Estem en el compte enrere perquĂš comenci la campanya electoral, quĂš Ă©s el que et fa mĂ©s il·lusiĂł?
Com emprenedora que ets, defenses lâemprenedoria com a factor de competitivitat econĂČmica territorial. Com pot Junts ajudar perquĂš Mollet sigui mĂ©s forta econĂČmicament?
Calen polĂtiques per transformar lâactivitat industrial, posar en valor el nostre sĂČl i treballar per acollir activitats industrials alineades amb els canvis. Adaptar la formaciĂł professional i ocupacional a les noves activitats. Afavorir la col·laboraciĂł publicoprivada per fer crĂ©ixer les oportunitats.
Dinamitzar el comerç de proxi-
Tot!! Ser aquĂ ja Ă©s il·lusionant, lâequip mâemociona, la gent em dona coratge i el cor em diu que si fas allĂČ que sents, ets allĂČ que vols. I, com al mĂłn casteller, força, equilibri, valor i seny... amunt! QuĂš no em puc perdre si vinc a Mollet del VallĂšs?
Un passeig per la Rambla gaudint dels aparadors; una visita al menhir, dels mĂ©s grans de Catalunya... Les fires a Gallecs amb bones caminades entre el bosc i el conreu. Tastar un âmolletâ i visitar la casa del nostre pintor, en Joan AbellĂł.
Referent polĂtic no catalĂ
Martin Luther King (Tinc un somni!)
La teva primera acciĂł polĂtica
Aturar el creixement, plantar arbres i millorar la qualitat de vida de les persones. RacĂł preferit La Rambla, veient passar la gent.
Un record dâinfĂ ncia Els berenars als Pinetons. Un lloc per gaudir Tots els llocs de Catalunya. Un pla imprescindible Fer possible lâimpossible! Una festa per no perdreâs La Festa major dels Morats i els Torrats!
Mollet del VallÚs és⊠casa meva.
Qui és Manel Ferré?
Manel Ferre Ă©s un metge, ampostĂ de soca-rel, enamorat de la seva ciutat i de la seva terra, el Delta de lâEbre, un autĂšntic paradĂs natural.
Per quĂš vas entrar en polĂtica?
Vaig entrar al mĂłn de la polĂtica per la il·lusiĂł dâaconseguir equipaments i infraestructures sanitĂ ries i socials per a la meva ciutat i per al territori, que milloressin lâatenciĂł sociosanitĂ ria i el benestar de tots els meus conciutadans.
Després dels anys, he de reconÚixer que ho vam aconseguir. Per quÚ vas sumar-te a Junts?
Referent polĂtic no catalĂ
Nelson Mandela.
La teva primera acciĂł polĂtica
Millorar la prestaciĂł sanitĂ ria.
Un pla imprescindible
Que tâacompanye gent competent i que tâestime.
RacĂł preferit
Els Ullals de Baltasar.
Un record dâinfĂ ncia
A lâestiu ajudar el pare a fer de pagĂšs.
Un lloc per gaudir
La badia dels Alfacs i la punta de la banya.
Una festa per no perdreâs La Festa del Mercat a la plaça dâAmposta.
Amposta és⊠la ciutat estimada, on vaig néixer i on vull morir.
Jo vaig entrar a la polĂtica convençut de la ideologia i de la gent que liderava llavors CDC, i, per tant, em considero un postconvergent amb les idees renovades que exigeix la nova societat, tot esperant que es reunifiquĂ©s lâespai. Vaig parlar amb bons amics com el Jordi Turull, el Josep Rull i el Joan Maria Roig, i em van convĂšncer que el millor per al paĂs Ă©s Junts. Quins sĂłn els reptes mĂ©s importants dâAmposta?
DesprĂ©s de 8 anys de desgovern dâERC, Amposta tĂ© molts i grans reptes: millorar la gestiĂł i la prestaciĂł assistencial de
lâhospital que Ă©s municipal. Revertir la inseguretat que ara tenim i millorar els serveis que prestem als ciutadans. PerĂČ sobretot hem de recuperar el prestigi de la ciutat referent que Ă©rem del territori, sense oblidar que sâha incrementat desmesuradament el deute i la pressiĂł fiscal dels impostos municipals de manera insostenible. Ara tornes per recuperar lâalcaldia. QuĂš Ă©s el que esperes dâaquest proper mandat?
Dâentrada, no espero, sinĂł que demano una campanya neta, no com la que vaig patir el 2015, per aconseguir la cadira a qualsevol preu. Per tant jo espero, amb lâajuda de molta gent, tombar la majoria de lâactual govern i dâaquesta manera redreçar i recuperar la ciutat que tots volem. Tots els inputs de la gent estan sent molt positius i et donen molts Ă nims per canviar la frivolitat que presideix el govern de la ciutat. QuĂš Ă©s imprescindible per governar bĂ©?
Aquests dies hem fet la presentaciĂł de la gent que mâacompanya, del meu equip, que tĂ© una qualitat humana extraordinĂ ria i jo els deia dues premisses per a dedicar-te a la polĂtica local, do-
nant per descomptat lâaptitud i lâempatia. En primer lloc, dir sempre la veritat, no enganyar mai a la gent i escoltar-la mirant-la als ulls. DesprĂ©s, has de preguntar-te quĂš Ă©s el que tu pots aportar a la teva ciutat i no el que tu esperes que ella et pugui donar, nomĂ©s aixĂ prestigiarem la polĂtica. Metge de professiĂł, quĂš tâaporta aquesta etapa per a la polĂtica?
Com he dit abans, el motiu primordial dâestar en polĂtica va ser la millora dâequipaments sanitaris, desprĂ©s la meva professiĂł mâha permĂšs estar al capdavant dâuna organitzaciĂł sanitĂ ria, el Consorci de Salut i Social, que Ă©s un referent del sector sanitari pĂșblic concertat. I com a agent privilegiat, el CSC sâha posicionat en la defensa i la preservaciĂł del model sanitari pĂșblic catalĂ . QuĂš no em puc perdre si vinc a Amposta?
Passar pel nostre monument mĂ©s emblemĂ tic, el nostre Pont Penjant, anar a comprar al mercat municipal i admirar els seus vitralls. Passejar pel Delta, un autĂšntic paradĂs natural, descobrir els Ullals de Baltasar, la llacuna de lâencanyissada, el Poblenou del Delta, entre dâaltres.
âCal afavorir la col·laboraciĂł publicoprivada per fer crĂ©ixer les oportunitats i dinamitzar el comerçâAL DETALL