Més Junts - Butlletí 98

Page 1


JUNTS REBUTJA EL PACTE NACIONAL PER LA LLENGUA PERQUÈ NO DONA RESPOSTA A LA SENTÈNCIA DEL 25% DE CASTELLÀ

El president Puigdemont exigeix al govern d'Illa que utilitzi el català: “aquest és el pacte per la llengua que li cal a Catalunya, que es faci servir la llengua per les altes instàncies del país”

El president Carles Puigdemont ha manifestat aquest dilluns que Junts no signarà el Pacte Nacional per la Llengua sense consensuar la resposta de la sentència del 25% del castellà a l’ensenyament i assegurar l’oficialitat del català a la Unió Europea. Puigdemont ha recalcat que el pacte ha de revertir una alarma, que és la regressió del català, una alarma entre altres coses perquè el Govern no fa servir la llengua catalana: “Aquest és el pacte per llengua que li cal a Catalunya, que es faci servir la llengua començant per les altes instàncies del país”, ha remarcat durant la reunió del grup parlamentari a Waterloo, coincidint amb el primer any de les últimes eleccions al Parlament.

En aquest sentit, la portaveu Mònica Sales ha lamentat que el Govern tanca en fals el Pacte Nacional per la Llengua i que Junts no en serà còmplice. “Saber la resposta del Govern a la imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’aplicació del 25% de castellà a l’escola i conèixer què passarà amb l’oficialitat del català a Eu-

ropa són dues línies roges que ens impedeixen signar ara el Pacte Nacional per la Llengua”, ha assenyalat.

Sales: “No volem ser còmplices d’un exercici que sembla més pensat per sortir del pas i fer veure que s’actua”

En aquest sentit, Sales ha subratllat que, quan sàpiga el desenllaç d’aquests dos condicionants, “Junts demanarà renegociar el pacte per poder incorporar les eines necessàries per adaptar-nos a l’escenari del moment”. “Si hi hem de ser, aquest pacte s’ha de renegociar”, ha argumentat. “Ara mateix, no volem ser còmplices d’un exercici que sembla més pensat per sortir del pas i fer veure que s’actua o per generar un titular, que no pas una altra cosa”. De fet, segons Sales, en l’àmbit polític, aquest pacte és un acord entre socis de govern.

“És, bàsicament, un acord més del tripartit que governa la Generalitat”, ha retret.

Al seu torn, Puigdemont ha assenyalat que Catalunya continua mancada de lide ratge. “No ha calgut ni un any per confirmar que Catalunya continua mancada de liderat ge perquè el president Illa no hi és quan ha de contestar el caos de les Rodalies, davant l’apagada elèctrica, ni el dèficit d’inversions”. “Tampoc veiem lideratge quan es reuneixen amb el Govern espanyol, es va allà a rebre instruccions”, ha afegit.

En aquest sentit, ha alertat que “el Palau de la Genera litat s’ha convertit amb una gran delegació del Govern espanyol a Catalunya” amb una agenda de deconstruc ció nacional de Catalunya.

A més, el president ha recordat que Junts va proposar

una profunda refundació en àmbits com l’ensenyament, la sanitat o l’habitatge, i ha criticat que el Govern només ofereix “pegats” sense un pro-

Junts com “l’alternativa i l’esperança” davant l'”emergència nacional” que viu el país, i que el partit manté l’objectiu essencial: la independència i la

Junts desencalla la connexió de l’aeroport de Barcelona amb l’alta velocitat ferroviària

Junts per Catalunya ha aconseguit desbloquejar la connexió de l’aeroport de Barcelona amb la xarxa d’alta velocitat ferroviària. Es tracta d’un projecte estratègic pel país que havia quedat abandonat fa més de dues dècades i que ara s’activarà gràcies a la iniciativa política de Junts en el marc de les negociacions amb el govern espanyol. El projecte preveu convertir l’estació del Prat en un node intermodal, connectant l’alta velocitat amb el metro, Rodalies i les llançadores cap a les terminals T1 i T2. Aquest nou disseny potenciarà la fluïdesa dels desplaçaments i situarà l’aeroport de Barcelona al nivell dels grans hubs europeus en connectivitat ferroviària.

Es posarà en marxa el baixador d’alta velocitat al Prat de Llobregat, construït fa vint anys però mai posat en funcionament. Aquesta infraestructura —ja completada en la seva estructura subterrània— havia estat pensada des del principi com a punt de connexió amb l’aeroport, però va quedar marginada durant dècades, mentre altres

infraestructures com Barajas a Madrid avançaven sense entrebancs. “Ens hem trobat amb una estació fantasma que només s’utilitza en situacions d’emergència. Ara, gràcies a l’acord polític que hem tancat, aquest projecte comença a caminar”, ha explicat el diputat de Junts, Isidre Gavín.

Segons Gavín, la connexió permetrà que trens d’alta velocitat provinents de Girona, València, Perpinyà o Madrid puguin parar al Prat i enllaçar directament amb les terminals de l’aeroport mitjançant una llançadora cada 10-15 minuts.

Junts ha insistit que aquest projecte no es pot entendre com un cas aïllat. Forma part d’un model d’aeroportuari català que inclou també la connexió amb alta velocitat dels aeroports de Girona i Reus. Mentre aquestes dues connexions ja tenen el projecte en marxa, fins ara el Prat —l’aeroport principal del país— tenia el projecte guardat en un calaix.

Gràcies a Junts, s’ha emès ja l’ordre executiva per iniciar de forma immediata l’estudi

de demanda i la licitació de l’estudi informatiu. El calendari preveu la licitació del projecte constructiu durant el primer trimestre de 2026.

El cap de Junts a El Prat de Llobregat, Gerard Valverde, ha celebrat que “per fi es posi en valor una infraestructura que havia estat abandonada i que ara esdevindrà una oportunitat pel municipi, per l’àrea metropoltana sud i pel país”. A l'acte hi han assistit,

també, la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, el portaveu de Junts al Senat, Eduard Pujol, la portaveu adjunta al Congrés, Pilar Calvo i el diputat al Parlament de Catalunya, Salvador Vergés.

Calvo insta els governs Sánchez i Illa a assumir la seva responsabilitat a l’hora de garantir el subministrament elèctric a Catalunya

La portaveu adjunta de Junts al Congrés, Pilar Calvo, ha advertit a la ministra de Transició Ecològica del risc real que es produeixi una nova gran apagada si no es prenen mesures estructurals urgents per garantir el subministrament elèctric, especialment a Catalunya, on la dependència de l’energia nuclear és molt superior a la mitjana de l’Estat.

“Vostè va dir que ningú no els havia advertit peò l’any passat van haver d’activar quatre cops el sistema de resposta activa de la demanda per evitar el “black out”. La gran apagada del 28 d’abril ha estat un un macro test involuntari que demostra que hem estat caminant molt de temps

per la corda fluixa”, ha afirmat Calvo.

Segons Calvo, el sistema elèctric, quan hi ha molta renovable que és és més volàtil, opera en un “escenari de risc i inestabilitat", que s’agreujarà per l’augmentde la demanda elèctrica, que s’ha multiplicat per 4,4 en només dos anys. En aquest context, ha prteguntat: “Què farà el govern espanyol per evitar una nova apagada?”.

La diputada ha posat l'accent en la situació específica de Catalunya, que genera el 60% de la seva electricitat a través de centrals nuclears, davant del 20% de mitjana a la resta de l’Estat. “Un de cada dos catalans consumeix electricitat d’origen

nuclear”, ha afirmat. Calvo ha demanat als govern català i espanyol que assumeixi responsabilitats i lideri solucions: “El president Pedro Sánchez diu que les operadores no s’hi han manifestat. Però, i vostès? A què esperen? O a què espera el president Illa? No forma part de la responsabilitat de govern portar la iniciativa a l’hora de buscar solucions? O és que no els preocupa?

La diputada ha conclòs alertant que la indústria catalana està preocupada per la manca de garanties i que el MWh més car és el que no arriba, forçant aturades, tancaments o posant en risc els malalts electrodependents.

ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE

El grup parlamentari impulsarà una comissió d’investigació al Parlament per la crisi al Departament de Drets

Socials en la gestió de la DGAIA

El grup parlamentari de Junts per Catalunya impulsarà una comissió d’investigació al Parlament per la crisi al Departament de Drets Socials en la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que s’agreuja després de saber que una menor tutelada per aquest organisme va ser violada per pederastes.

Junts vol arribar fins al fons de la qüestió en tots aquells assumptes relacionats amb la mala gestió de la Direcció General de la Infància (DGAIA), ja que l’Oficina Antifrau també investiga aquest organisme per les prestacions a joves extutelats i la Sindicatura de Comptes va emetre un informe fa uns mesos en què posava en evidència anomalies greus en l’àmbit de la contractació pública i de subvencions per part de la DGAIA.

En aquest sentit, a finals d’abril, el grup parlamentari va forçar que la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, hagi de comparèixer al Parlament per donar les explicacions necessàries. A

NACIONAL

més, a petició del grup parlamentari, el Parlament també va aprovar les compareixences de l’exdirectora general i l’exsubdirector d’aquest organisme, que van ser cessats el 24 de març, perquè informin sobre la seva gestió i la seva destitució davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió.

Sales: “Volem saber què ha passat i arribar fins al fons de la qüestió”

La portaveu Mònica Sales ha assegurat que volen arribar fins al final per saber tota la veritat: “volem posar llum a tot el tema de la DGAIA”. En aquest sentit, ha lamentat el “desgavell” que hi ha al Departament de Drets Socials.

Sales ha justificat la petició afirmant que les últimes notícies que surten sobre la DGAIA “no són positives”. La portaveu del grup parlamentari ha indicat que el cas de la nena de 12 anys custodiada per la DGAIA

víctima d'agressions i explotació sexual és de “màxima rellevància”.

Tanmateix, fa més de tres mesos que Junts va demanar les compareixences de l’exdi-

rector general de la DGAIA, Ricard Calvo; l’exconseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani; i els exsecretaris generals de Treball, Afers Socials i Famílies Josep Ginesta

i Oriol Amorós; perquè donin explicacions sobre la contractació pública i adjudicació del servei d’acolliment de la infància i l’adolescència, i que encara no han comparegut.

Turull: “Un acte il·legal, com per exemple una ocupació, no es pot derivar en un reconeixement com obtenir un empadronament”

El secretari general Jordi Turull ha demanat “enviar un missatge clar” sobre l’empadronament i ha assegurat que “d’un acte il·legal, com una ocupació, no se’n pot derivar un reconeixement com obtenir el padró. No podem convertir un acte il·legal en un premi”. Turull feia referència a la resolució aprovada en aquesta Convenció Municipalista, on

es reclama abordar aquesta problemàtica i evitar que actes il·legals derivin en condició de ciutadania municipal.

“Quan a Vic hi ha 5.000 moviments del padró en un any, dels quals 3.000 són noves altes, o quan a Figueres es detecten 804 casos de frau, és que alguna cosa falla. Cal afrontar-ho i fer-ho amb un

missatge clar vinculat al repte demogràfic”, ha dit Turull. La convenció també ha aprovat resolucions sobre desburocratització, seguretat, habitatge i llengua.

UN GOVERN QUE

S’AMAGA

Turull ha tornat a criticar la gestió del govern de la Ge -

neralitat: “És un Govern que s’amaga en tots els temes claus per Catalunya. Ho va fer amb Rodalies, amb l’apagada, amb l’OPA i amb les clavegueres de l’Estat”. Ha afirmat que “la prioritat d’Illa és Madrid i Pedro Sánchez, no Catalunya”. I ha reblat: “Governar és afrontar dificultats i buscar solucions. El lideratge no és amagar-se”.

Ha fet una crida a “recuperar la millor Catalunya” i ha denunciat que “la nostra nació està en risc per culpa d’un govern del PSC que ha iniciat un procés de desconstrucció nacional. Cal passar pàgina i recuperar la millor Catalunya”. Ha defensat que “Junts s’arremanga amb els problemes” i “defensarà Catalunya i la seva gent”. Ha insistit en la necessitat de protegir la classe mitjana: “És el motor econòmic i social del país. Defensar-la vol dir combatre les polítiques que s’acarnissen fiscalment amb ells”.

Turull ha conclòs afirmant: “La nostra nació mai no s’ha defensat amb odi. Ni el catalanisme ni l’independentisme han fet servir ni l’odi ni la por. Ens hem d’allunyar dels discursos de l’odi al diferent”.

SALDONI FA UN PAS AL COSTAT

David Saldoni ha anunciat que deixa les seves responsabilitats com a responsable de política municipal a Junts: “Em tindreu sempre a disposició per continuar fent gran aquest projecte. Porto Junts al cor”.

DAVID SALDONI: “MARXO SATISFET D'HAVER CONTRIBUÏT A FER DE JUNTS EL PRIMER PARTIT

EN ALCALDIES A TOT CATALUNYA”

Qui és David Saldoni?

Un sallentí enamorat del seu poble i del seu país. Una persona que sempre ha tingut el cuquet de fer coses pels altres i implicar-se a fons en allò que creu. Aquest fet l’ha portat a ser regidor 24 anys, 8 dels quals com a alcalde del seu poble. Una persona que creu en les organitzacions com a pilars fonamentals per teixir els canvis que un país necessita, i un apassionat de la gent, especialment els que tenen ganes de fer coses.

Quin és el moment de la teva trajectòria que recordes amb més orgull i per què?

El dia que vaig ser proclamat com a alcalde per primera vegada, un orgull sentir el suport de la gent del teu poble, aquella inquietud i respecte que genera el moment, aquella sensació que ara et toca a tu liderar, aquelles ganes boges de tirar endavant tots els projectes que has pensat i treballat amb l’equip.

Què ha representat per a tu ser secretari d'organització i secretari de política municipal a Junts?

Ser el primer secretari d’organització de Junts per Catalunya i després com a responsable de política municipal ha estat un honor immens. Poder treballar al costat de persones com el Jordi Sánchez, el Jordi Turull o la Teresa Pallarès de forma directa ha estat un aprenentatge constant, una forma de recórrer el país, d’ajudar a fer créixer el partit, però sobre -

tot ha estat una oportunitat de crear un servei d’atenció i ajuda als nostres electes. Amb la Júlia al capdavant hem aconseguit crear un equip que dona suport als electes locals, que desenvolupem les eines per fer-los la vida més fàcil, i sobretot per acompanyar-los en el procés de presentar-se i la campanya electoral, però especialment durant els 4 anys de legislatura. Quins projectes o iniciatives destacaries de la teva gestió com a alcalde de Sallent?

En destacaria força, però ho centraré en tres: la construcció del teatre de la Fàbrica Vella,

recuperar una nau industrial i reformar-la per construir un equipament amb més de 500 butaques que ha sacsejat, ampliat i fomentat la cultura i els esdeveniments a Sallent. El projecte Turn On, un projecte enfocat als nois que ni estudien ni treballen, nois i noies rebotats amb el sistema educatiu formal i els oferíem una formació pràctica, hàbits personals i laborals, i oportunitats d’inserció laboral. I finalment, un ascensor per pujar en un barri allunyat del nucli del poble. Un projecte molt criticat perquè es considerava innecessari, però ens vam entossudir que ho haviem de fer

per les persones amb dificultats de moviments. Avui ningú ho critica i hem aconseguit que moltes persones guanyin autonomia i facilitar la vida a tots els veïns que hi resideixen. Com et sents en dir adéu a la política després de 25 anys?

Molt agraït, molt satisfet per tot el que hem fet, per contribuir a fer de Junts per Catalunya el primer partit amb alcaldies, implantat a totes les comarques de Catalunya i amb una gent de present i sobretot de futur que farà que el país recuperi la il·lusió i la trempera que avui no té. I especialment molt content de poder dir que marxo de la primera línia política deixant-hi bons amics i molta gent amb qui podem dir que ens estimem. Quin missatge vols donar a totes les persones que t’han acompanyat durant aquesta etapa?

Des de la gent amb qui vaig començar a la JNC fins ara ha plogut molt, moltes persones m’han acompanyat i ajudat, des dels partits, les institucions, però també la societat civil, les empreses amb qui hem tractat o totes les entitats i organitzacions que tiben del país. A tothom els diria que gràcies per ser-hi i per tot el que han fet per mi, i que segueixin empenyent, cada un des del seu àmbit, que l’impuls de tots, fet amb ganes, il·lusió i convicció és la força transformadora que necessitem per guanyar el país que volem. Jo

des de fora, també empenyeré. Quina cançó no et pots treure del cap?

Jo mai mai de Joan Dausà.

Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?

A Colòmbia.

Últim llibre que has llegit?

Rellegit, Demian de Herman Hesse.

Ets de mar o muntanya? Les dues coses, depèn del moment.

Un somni per complir?

Viure una segona vida.

Una sèrie de televisió que recomanis?

A mi em va encantar Suits

Quin és el millor consell que t’han donat mai?

Confia en tu mateix i fes-ho encara que faci por.

Tens algun talent amagat?

Crec que el més gran és l’optimisme, però també et podria dir ser capaç de cuinar un plat xulo gairebé sense ingredients.

Què prefereixes: cafè o te?

Cafè.

Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria?

M’agradaria sopar amb el meu avi matern que no vaig conèixer per saber què em diria.

I per últim, què desitja David Saldoni?

Que la gent tinguem les oportunitats, la valentia i el coneixement per tirar endavant els nostres somnis personals i col·lectius.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.