14 DE NOVEMBRE DE 2025 Número 120
JUNTS DEMANA A ILLA SI TÉ UNA PROPOSTA DE FINANÇAMENT PER A CATALUNYA DIFERENT A LA DEL PSOE
Sales demana al president que la presenti al Parlament i recorda que, amb la proposta de Montero, Catalunya no recupera ni un sol euro dels 22.000 milions que paga a l'Estat espanyol
La presidenta del grup par lamentari de Junts, Mònica Sales, ha demanat la compa reixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, al Parlament perquè presenti la seva proposta de finançament per Catalunya. “President, di lluns, es va celebrar el Consell de Política Fiscal i Financera i encara no sabem què defensa vostè: si té model propi o si senzillament assumeix el que va presentar la vicepresiden ta Montero”, ha manifestat durant la sessió de control al Parlament.
Sales també li ha preguntat “si té una proposta pensada per als interessos dels cata lans o si es conforma amb el model del Govern espanyol, dissenyat al servei de Pedro Sánchez”. “Té veu pròpia, president, o simplement fa d’altaveu del PSOE? A quin costat de la taula seu vostè?”, ha insistit la presidenta del grup parlamentari.
A parer seu, per tenir un model propi, el que primer caldria saber és quin és el punt de partida, amb la publicació de les balances fiscals; una
informació essencial, sense la qual cap negociació és seriosa i cap acord pot arribar a ser creïble. “Una informació, lògi cament, que incomoda enor mement els barons socialistes i la vicepresidenta i candidata Montero”, ha afirmat.
En aquesta línia, ha recalcat que “la realitat és tossuda” i que, amb la proposta de la vi cepresidenta Montero, Catalu nya no recupera ni un sol euro dels 22.000 milions que els catalans paguen a l’Estat espa nyol i que no es reverteixen en serveis públics al país.
La presidenta del grup par lamentari també ha interpel· lat el president Illa pel progra ma i els grups d’experts sobre el nou model de finançament que va crear fa més d’un any, sobre els que el Govern encara no ha informat el Parlament.
A més, ha recriminat que els grups de treball, pactats a la Comissió Bilateral, sobre les inversions de l’Estat a Catalu nya encara no s’ha reunit mai.
“La seua única concreció en finançament va ser el juliol per anunciar que Catalunya recaptaria l’IRPF el 2026, però,
després, se’n va desdir i ho va ajornar fins al 2028. Aquesta és la realitat”, ha sentenciat.
CASTELLÀ RECLAMA EL CONCERT ECONÒMIC
Per la seva banda, i relacionat amb el sistema de finança ment, el diputat Toni Castellà ha reclamat el concert econò mic, assegurant que “el que necessita i mereix Catalunya és el concert econòmic, que els diners que paguem amb im postos els catalans reverteixin en serveis pels catalans”.
Castellà ha interpel·lat la consellera d’Economia i Finan ces, Alicia Romero, criticant que ni el nou model de finan çament ni els pressupostos es tiguin a punt, tot i els compro misos públics del Govern. El diputat ha expressat “sorpresa i preocupació” pel fet que la ministra d’Hisenda hagi “des plaçat” el debat cap a un mo del multilateral que, segons ell, “no dona resposta a les ne cessitats de Catalunya”.
El diputat ha denunciat que els catalans continuen patint un dèficit fiscal “d’un mínim de 22.000 milions d’euros anuals,
probablement ja prop dels 30.000”, i ha acusat l’Estat de no publicar les balances fiscals per “evitar mostrar un escàn dol que es repeteix any rere any”.
Castellà: “El que necessita Catalunya és el concert econòmic”
Davant d’aquesta situació, Castellà ha fet una crida al Govern a “plantar se” i a im pulsar un “gran acord de país” per reclamar el concert eco nòmic. “Catalunya necessita que els diners que paguem els catalans reverteixin en serveis pels catalans. Nosaltres pa guem, nosaltres decidim”, ha afirmat.
La consellera Romero ha defensat la feina del Govern en les negociacions amb l’Es tat i ha recordat que el model de finançament està caducat des del 2014. També ha ga rantit que les balances fiscals es publicaran amb la llei de pressupostos.
JUNTS NOMENA
ALBERT BATET COM A ADJUNT A LA PRESIDÈNCIA DEL PARTIT I DIRECTOR DE CAMPANYA, MÒNICA SALES COM A PRESIDENTA DEL GRUP PARLAMENTARI I SALVADOR VERGÉS COM A PORTAVEU AL PARLAMENT
Davant els nous reptes del context polític i l’informe de l’advocat general de la UE, que valida la llei d'am nistia i el plausible retorn del president Carles Puig demont, Junts per Catalu nya ha aprovat una reorga nització de responsabilitats per reforçar el projecte polític del partit.
Batet continuarà com a diputat al Parlament, Josep Rius i Jeannine Abella con tinuaran desenvolupant les seves responsabilitats com a portaveus adjunts.
El partit ha aprovat també la incorporació de Salvador Vergés i Jean nine Abella a la Direcció Permanent.
Nogueras retreu al president Sánchez el greuge fiscal a Catalunya i alerta d’un possible acord PSOE, PP i Vox
Durant la sessió de control al Congrés, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha pregun tat al president del Govern, Pedro Sánchez, si “realment es pensa que amb les 4 molles que envien a Catalunya els ca talans en tenen prou”, després que el Consell de Ministres aprovés una proposta que es tableix que “de cada 100 euros que Europa li deixa gastar de més, a Catalunya li correspon dran 0,90 cèntims”.
La portaveu ha posat el focus també en la respon sabilitat dels socis del partit socialista i del president de la Generalitat de Catalunya. Ha preguntat “quina cara li fa el President Illa davant d’una
proposta que ni Montoro del PP es va atrevir a fer?”, i ha volgut saber “quina cara fan els seus socis davant la pro posta més centralista, més de dretes i més espanyolista?”. Nogueras ha remarcat que és “incomprensible” que diputats catalans hagin donat suport a una operació que ha qualifi cat directament de “presa de pèl”.
Nogueras: “De cada 100 euros que Europa li deixa gastar de més, a Catalunya li correspondran 90 cèntims”
Nogueras ha denunciat el relat econòmic del govern espanyol, assegurant que és insostenible que Sánchez di gui que “l’economia va molt bé” mentre “la classe mitjana i treballadora catalana té di ficultats per arribar a final de mes, patint les conseqüències d’un President de Catalunya que no la defensa i d’un go vern d’Espanya que l’escanya”.
Ha criticat que “el dia a dia dels autònoms” no ha millorat, sinó que “al contrari”, perquè “els volen apujar la quota”; que “l’accés a l’habitatge” empit jora mentre l’Estat espanyol “inverteix només 34 euros per habitant l’any en habitatge públic”; i que es fan servir es lògans com “una família una casa” mentre impulsa lleis que, de fet, acaben sent “una família una habitació”. També ha denunciat que tampoc ha millorat “el dia a dia dels mes tres i dels sanitaris”, ni “Renfe a Catalunya”, ni “la seguretat als carrers”, recordant que el go vern espanyol “té bloquejada la nostra llei contra la multi reincidència”. Ha afegit que el govern “no ha pagat el que deuen als malalts d’ELA” i que, malgrat tot, “vostès cada dia recapten més diners, però la gent cada dia viu pitjor”. Respecte als pressupostos generals de l’Estat, Nogue ras ha advertit Sánchez que portar los a votació només pot respondre a dues possi bilitats: “o està en campanya i busca titulars buits (perquè sap perfectament que no té els vots) o té un acord amb PP i Vox”.
Calvo denuncia la “greu deixadesa“ del govern espanyol en “abandonar a la seva sort els més vulnerables” : “Els malalts d'ELA no poden esperar més”
Aquest dimecres el Congrés dels Diputats ha aprovat un reial decret llei per aplicar la Llei ELA, impulsada per Junts, i garantr ajudes a les persones amb ELA i altres malalties de curs irreversible i alta comple xitat. Aquesta aprovació arriba després d’un any de retards i incompliments del govern espanyol i representa un pas fonamental perquè els malalts i les seves famílies comencin a veure reconeguts els seus drets. Durant la seva inter venció al Congrés, la diputada Pilar Calvo ha denunciat que “aquest dia s’ha fet esperar massa” i ha recordat que més de 1.100 persones han mort sense veure els beneficis de la llei, incloent 134 a Catalunya, mentre centenars de famílies han patit la deixadesa del go vern espanyol.
Calvo ha subratllat que aquesta xifra seguirà creixent si no s’actua amb urgència, ja que el sistema no estarà a punt fins almenys al mes de gener per assignar les prestacions econòmiques a cuidadors dels malalts d’ELA o d’altres malalties que acreditin grau III+ de dependència extrema. Ha reclamat que s’apliquin de manera immediata les ajudes amb els criteris ja recollits a
la llei: malalts que necessiten supervisió 24 hores, amb dependència total (grau III), problemes respiratoris o de deglució, i en risc de mort evitable. “Tenen el reglament amb els criteris clínics. No se gueixin ofegant a cop de buro cràcia els malalts d’ELA. No te nen temps!”, ha advertit.
La diputada ha denunciat que el govern espanyol vulgui aplicar la llei de manera uni forme a totes les comunitats autònomes, advertint que això no pot endarrerir els beneficis a les que ja tenen estructures per canalitzar les ajudes. “Sr Illa, cap excusa justifica nous endarreriments. Paguin ja les prestacions”, ha dit, afegint que la millor equitat és que cadascú, des de les seves competències, faci tot el pos sible per aplicar la llei i aprofiti l’experiència de les CCAA més avançades per guiar les que parteixen de zero.
Calvo ha denunciat que els malalts han estat enganyats pel govern espanyol: primer els van dir que havien d’es perar el reglament per altres malalties, després que no hi havia pressupost, i només ara s’ha aprovat un suplement de crèdit. Calvo ha denunciat també que les xifres de re
cursos publicades pel govern espanyol són falses: “el govern espanyol no garanteix gairebé 10.000 euros per malalt d’ELA al mes. Mentida. Són 4.930. La resta haurà d’anar a càrrec de les CCAA en la mesura en que puguin aportar”.
Calvo: “Res justifica els nous endarrerirments. Paguin ja les prestacions.”
Malgrat aquests obstacles, Calvo ha celebrat que el reial decret llei permetrà que els recursos arribin a les persones amb ELA i altres malalties de curs irreversible i alta com plexitat, incloent Alzheimer en fase avançada, Parkinson, Atrofia Muscular Espinal o Progressiva, i les conseqüènci es d’un infart cerebral, com a exemples.
La diputada ha conclòs amb un missatge contundent: “Prou de promeses falses. Prou de fer créixer el patiment i la desespe ració de les famílies arruïnades per la ELA, o que han viscut l’eutanàsia del seu estimat per què no volia seguir sent una càrrega econòmica”.
Vergés reclama el traspàs d’infraestructures davant una Catalunya que està “col·lapsada per
El portaveu del grup parlamen tari de Junts per Catalunya, Salvador Vergés, ha reclamat a la consellera de Territori, Habi tatge i Transició Ecològica, Sil via Paneque el traspàs integral de les infraestructures, alertant que Catalunya es troba “col· lapsada per terra, mar i aire”. Vergés ha denunciat la greu situació de la mobilitat al país i ha posat com a exemple el fun cionament de Rodalies, l’Ae roport del Prat, els accessos al Port de Barcelona i l’AP 7.
Des del Parlament, el di putat olotí ha remarcat que aquest traspàs ha d’anar acompanyat d’una dotació d’inversió suficient per garan tir una gestió eficient.
La mitjana d'impuntualitat de Renfe a Madrid és del 29%, a Catalunya del 52%
Pel que fa a Rodalies, ha recordat que durant el primer semestre del 2025 s’hi van acumular més de 1.500 hores de retard. A més, ha assenyalat que al mes de setembre la taxa
d’impuntualitat a Madrid és del 29%, mentre que a Catalunya és del 52%, que a Catalunya més de la meitat dels trens arri ben amb més de tres minuts de retard. “És absolutament inad missible”, ha denunciat. Segons ha dit, la mitjana de retard és de 21 minuts a Catalunya, da vant dels 11 minuts de Madrid, una diferència que atribueix directament al desequilibri d’inversió ferroviària.
Vergés: “Si Espanya ens ofega les infraestructures, ofega el progrés econòmic del país”
terra, mar i aire”
En l’àmbit de la mobilitat per carretera, Vergés ha tornat a re clamar el desdoblament entre Tordera i Vidreres a l’N 2, el de la C 55 entre Manresa i Abrera, així com nous accessos a l’AP 7 al Penedès. També ha defensat la perllongació de la C 32 entre Tordera i Lloret —una reivindi cació històrica— i l’estudi del trasllat de les línies R1 i RG1 cap a l’interior. En relació amb la C 32, ha recordat que el secre tari de Transport, Manel Nadal, va assegurar recentment en un acte a Lloret que el Go vern aposta per l’allargament d’aquesta via.
“Tot el que estic exposant són infraestructures de titula
ritat estatal; per això reclamem el traspàs de competències i recursos per poder fer ne la gestió del dia a dia”, ha des tacat el diputat. “Si Espanya ens ofega les infraestructures, ofega el progrés econòmic del país”, ha subratllat.
Finalment, en la rèplica, el diputat li ha recriminat a la con sellera que “li costa molt, molt, molt d’assumir el greuge que suposa l’espoli fiscal espanyol i el dèficit històric d’inversions en mobilitat i en qualsevol dels àmbits del nostre país”.
Junts insta el Govern a impulsar les seleccions esportives catalanes després d’un any d’inacció i aplicar mesures fiscals per acostar l'esport a tothom
La diputada Montse Ortiz ha demanat al Govern un canvi de rumb i que impulsi les se leccions esportives catalanes, en una interpel·lació al con seller d’Esports, Berni Álvarez, al ple del Parlament. Ortiz ha retret al titular d’Esports que un any després d’anunciar el
seu suport per oficialitzar les seleccions catalanes, un com promís pactat amb els seus socis d’investidura d’Esquerra Republicana, “el més calent continua a l’aigüera”. Ortiz ha recordat a Álvarez que el 24 de novembre de 2024 va anunciar 100.000 euros per
crear l’Oficina de les Seleccions Catalanes i que un any després “no hi ha oficina, no hi ha cap reconeixement oficial de les seleccions catalanes i, sobretot, no hi ha voluntat real de desple gar el compromís adquirit”. “Li ho diré ras i curt: avui és notícia que juga la selecció catalana,
o és notícia pel rival contra qui juga?”, ha preguntat. “Així no s’impulsen les seleccions”, ha subratllat.
Ortiz ha insistit que Catalu nya ha de poder competir ofici alment a qualsevol competició internacional, “com qualsevol altra nació del món”. “Cal tornar a visibilitzar la reivindicació ‘una nació, una selecció’”, ha afegit.
MESURES FISCALS PER ACOSTAR L’ESPORT
A TOTHOM En paral·lel, Ortiz ha reclamat al Govern que apliqui mesures fiscals com deduir el 15% del tram autonòmic de l’IRPF per les despeses vinculades a la pràctica esportiva; impulsar ajuts directes i bonificacions a col·lectius vulnerables o per sones que hagin de fer esport per prescripció mèdica; i instar el Govern de Madrid a aplicar l’IVA reduït per a la pràctica de l’activitat física.
Ortiz també ha instat l’Execu tiu a destinar com a mínim l’1% del pròxim pressupost de la Ge neralitat al sector esportiu cata là. “Apostin per l’esport català, el sector ho demana i cal actuar. Exerceixin de Govern, presentin pressupostos i destinin l’1% al sector esportiu”, ha manifestat
Ortiz. Davant del dèficit d’equipa ments esportius que pateix Ca talunya, la portaveu d’Esports ha apostat tant per la rehabi litació com per la construcció de nous equipaments, perquè l’esport pugui créixer. També ha instat el Govern a què el seu pla de xoc inclogui tots els equipa ments esportius del país.
Ortiz: “L'esport català no necessita ni titulars ni pedaços, necessita compromís i lideratge”
Finalment, la diputada ha plantejat la necessitat d’im pulsar el català en l’àmbit de l’esport en plena emergència lingüística; reduir la burocràcia; o abordar canvis legislatius com reactivar i tramitar la nova Llei de l’Esport i de l’Activitat Física, i impulsar la llei de refugis de muntanya.
“L’esport català no necessita ni titulars ni pedaços; neces sita compromís i lideratge, i necessita un Departament que jugui a favor de Catalunya”, ha conclòs.
CONGRÉS
Cervera denuncia la irresponsabilitat i el buit de lideratge de Mazón durant la DANA al País Valencià
El diputat de Junts per Cata lunya al Congrés, Josep Maria Cervera, ha denunciat aquest dimarts en la Comissió d’In vestigació sobre la DANA la “irresponsabilitat” i el “buit de lideratge polític” del president valencià en funcions, Carlos Mazón, durant l’episodi de pluges extremes de l’octubre de 2024.
Cervera ha recordat que mentre Mazón es presentava “com una víctima” en la seva compareixença a les Corts valencianes, el Congrés escol tava “les veritables víctimes”, encara afectades un any des prés. “El que importa no és tant on era, sinó sobretot on no era. No és tant què feia, sinó què no feia”, ha afirmat. Cervera ha assegurat que el comportament de Mazón és “inexplicable i injustificable” en un responsable públic que hauria d’haver encapçalat la
SENAT
gestió d’una emergència que va posar en risc milers de per sones:“Qualsevol cosa que no sigui arremangar se i posar se al capdavant és difícil d’expli car, i molt més de justificar un any després.”
Cervera: “El que importa no és tant on era, sinó on no era. No és tant què feia, sinó què no feia. El seu comportament és inexplicable”
El diputat ha criticat que Mazón dediqui els seus esfor ços a “desvincular se de qual sevol responsabilitat culpant els altres” en lloc de fer autocrí tica. És el pitjor símptoma del que és i del que representa”, ha
assenyalat.
El diputat ha remarcat que Junts afronta aquesta comissió amb l’objectiu de “buscar res postes, aclarir responsabilitats i garantir una gestió d’emer gències eficient, propera i civil”, evitant que la resposta sigui “una recentralització i mi litarització” del sistema.
Així, Cervera ha qüestionat decisions clau del govern valencià, com la renúncia a crear la Unitat Valenciana d’Emergències, i ha demanat a Mazón si aquesta estructura hauria pogut evitar part de la tragèdia. mEl diputat ha tan cat la seva intervenció amb un missatge directe a Mazón: “Quan la vida de la gent està en risc, cada minut compta, cada decisió compta i cada ab sència pesa. El pes de la seva, la tarda del 29 d’octubre de 2024, tristament, tots el tenim clar.”
Pallarès reivindica el concert econòmic i denuncia que el Govern espanyol va a la deriva mentre deixa els autònoms catalans a la intempèrie
La senadora de Junts per Catalunya, Teresa Pallarès, ha denunciat aquest dimarts que el Govern espanyol “va a la deriva” assegurant que la seva manca de gestió i d’avenços reals està deixant “completament desemparats” els més de 575.000 autònoms de Catalunya.
Pallarès ha recordat a la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, que mentre el Govern espanyol aprova un objectiu de dèficit i un sostre de despesa –al mar ge de la la inestabilitat que el bloqueja– continua sense resoldre el model de finança ment, cosa que no permet que Catalunya disposi dels recursos que necessita per atendre la ciutadania. “Catalunya neces sita el concert econòmic per a dissenyar i gestionar les refor mes pendents, també les dels autònoms”, ha afirmat.
La senadora ha criticat la reforma de les quotes dels treballadors autònoms que planteja el Govern espanyol, una proposta que considera “un fre” per als emprenedors: “No motiva ningú a iniciar cap projecte i genera més incertesa que oportunitats”. A més, ha
denunciat les declaracions de la ministra de Treball afirmant que els autònoms catalans “s’estan forrant”. “Això és un insult a totes les persones que cada dia aixequen la persiana del seu negoci amb esforç”, ha
remarcat.
Pallarès, a més, ha retret al Govern espanyol haver trencat tota possibilitat d’acord amb Junts, no només en matèria d’autònoms, sinó en el conjunt dels compromisos adquirits:
“Han incomplert terminis, han frenat els mecanismes pactats i han paralitzat qualsevol avenç real. Prometen molt i no com pleixen res”. Per aquest motiu, ha recordat que Junts ha pre sentat esmenes a la totalitat a totes les lleis de l’Executiu espanyol.
Pallarès: “Volem solucions reals, més protecció, més flexibilitat i més suport per als autònoms”
Per tot plegat, la senadora de Reus ha reclamat “solu cions reals, més protecció, més flexibilitat i més suport” per als autònoms, i ha asse gurat que “Junts continuarà defensant los amb lleis i me sures concretes que garan teixin els seus drets i la seva supervivència”.
ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE
Josep rius
Portaveu i vicepresident
UN Llibre UN LlOC
Un llibre que m’acompanya sempre és 'La ciutat i la casa', de Natalia Ginzburg, en la magnífica traducció de Meritxell CucurellaJorba. Ginzburg parla de com les cases que habitem, i les ciutats que ens acullen, acaben configurant la nostra manera d’estar al món. Llegint-la, no puc evitar pensar en Barcelona: en com la ciutat ens marca, ens educa, ens consola i, a vegades, ens empeny. Les seves paraules recorden que una ciutat no és només un lloc on viure, sinó un espai emocional que portem a dins, fins i tot quan no hi som.
El Velòdrom d’Horta és un lloc molt especial per a mi. De petit hi anava sovint, quan el construïen, perquè el meu tiet hi feia d’arquitecte i el meu pare d’aparellador. El Velòdrom forma part dels meus records familiars, però amb els anys s’ha convertit també en un refugi personal. El seu entorn, tranquil i ple de verd, és avui un espai de desconnexió on quan puc vaig a passejar i a fer una pausa del ritme de la ciutat.
UN plat
Si he d’escollir un plat, em quedo amb l’arròs de muntanya. M’agrada preparar-lo per als meus, sense presses i amb bona companyia. És un plat que sempre associo a una taula envoltada de família i bons amics, un d’aquells moments que et reconcilien amb tot.
