PUIGDEMONT ESCENIFICA AMB ILLA LA MANCA DE NORMALITAT INSTITUCIONAL
El president a l'exili i el socialista Illa es reuneixen a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les un any després de la investidura i vuit anys després que el líder de Junts marxés a l'exili
El president Carles Puigdemont i el president Salvador Illa s’han reunit aquest dimarts a Brussel·les, un any després de la investidura del líder socialista i vuit anys després que Puigdemont marxés a l’exili. La trobada, que s’ha fet en una sala sense banderes ni simbologia i que ha durat una hora i mitja, seveix per demostrar la manca de noramlitat política perquè la reunió s'hauria d'haver fet al Palau de la Generalitat i no a Brussel·les. El Govern socialista, en canvi, ha presentat com un gest de “normalització lingüística”, mentre Junts considera que arriba tard i reclama també una reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez.
Un cop finalitzada, Puigdemont ha publicat una piulada assegurant que “en situació de normalitat democràtica, aquesta reunió s’hauria fet fa mesos i al Palau de la Generalitat, a la capital de Catalunya”. Malgrat això, ha volgut agrair públicament “l’amabilitat i la conversa” del president Illa.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha criticat a TV3 que Illa es mogui al dictat de Sánchez: “tot el que
fa Illa és en clau PSOE”. Ha recordat que la reunió arriba tard i que quan Illa es va veure amb la resta d’expresidents és quan també s’hauria d’haver produït aquesta trobada. En la mateixa línia que Puigdemont, Turull ha insistit que mentre la cita s’hagi de fer a Brussel·les “no es pot parlar de normalitat política” i ha reblat que Junts “combatrem aquest discurs”.
Turull: “Tot el que fa Illa és en clau PSOE”
PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT
Turull ha remarcat que, abans de negociar uns nous comptes de l’Estat, “s’ha d’acreditar el compliment de les inversions pendents”. “Per què hem de negociar uns pressupostos quan no compleixen mai amb Catalunya? És una estafa i un nou espoli. Tenim espoli fiscal, cultural i d’inversions”, ha denunciat.
Les dades d’aquest 2024 situen Catalunya a la cua en execució pressupostària estatal, amb només un 20% de la despesa prevista. Tot i que la
inversió creix en xifres absolutes, es manté a molta distància de Madrid, on l’execució supera el 57%. El principal dèficit es concentra en infraestructures. Entre gener i juny, Adif només va materialitzar un 16,7% del pressupostat (181 milions nova. Any rere any, la despesa real d’Adif i Renfe a Catalunya queda per sota de la meitat del que s’havia projectat. Fins i tot en el cas d’Adif, que ha doblat el ritme d’execució respecte el primer semestre del 2023, només ha passat del 8% al 16% 2026. No fixa data per a un possible encontre amb Sánchez, però assegura que seria amb normalitat.
El PP la qualifica d’“imatge de submissió” i acusa Sánchez de “passar de voler detenir Puigdemont a enviar-li un te -
d’1.081, sense incloure l’alta velocitat). Renfe es va quedar en el 23% (34 milions de 151). En conjunt, la inversió ferroviària a Catalunya no va superar el 17,5%, és a dir, una sisena part. En canvi, a la Comunitat de Madrid el grau de compliment va ser pràcticament el doble, amb un 34,9%.
Aquesta situació no és
del previst, una xifra encara ínfima i que posa en evidència el dèficit estructural d’inversió estatal al territori.
REACCIONS A LA REUNIÓ
El govern espanyol veu la trobada Illa-Puigdemont com un pas per al diàleg i desvincula la cita dels pressupostos del
loner”. En canvi, PSC, ERC i Comuns la defensen com un gest de normalitat. El líder d'ERC ha reclamat majories àmplies per abordar les grans qüestions, mentre que la coordinadora dels Comuns, Candela López, parla de “normalització política” i reivindica el diàleg com a eina per avançar en les prioritats del país.
L'Executiva de Junts es
reuneix
en una
sessió
de treball a Waterloo per encetar el nou curs polític
Els membres de la comissió executiva permanent de Junts per Catalunya han mantingut una reunió de treball aquesta setmana a Waterloo per abordar el nou curs polític, en una sessió presidida pel president Carles Puigdemont. Posteriorment, s’ha reunit la direcció executiva nacional del partit en format híbrid. Aquestes reunions es van preveure i convocar el mes de juliol passat amb la voluntat d’iniciar la reflexió i el debat interns a partir de les quals prendre decisions polítiques.
La reunió s’ha hagut de celebrar a l’exili atesa la situació d’anormalitat democràtica que es viu al nostre país d’ençà de l’inici de la repressió, raó per la qual també es va haver de celebrar a l’exili la primera trobada institucional entre els presidents Illa i Puigdemont, més d’un any després de la investidura.
A banda de l’explicació de la trobada entre els dos presidents, la jornada també ha servit per a fer balanç de l’Acord de Brussel·les, que era l’encàrrec que van rebre els membres de l’executiva nacional abans del període de va-
cances, i de l’acció del Govern de Catalunya per fer front a les emergències de la societat catalana en molts d’àmbits, que agreugen l’empobriment que estan patint les nostres classes mitjanes i populars.
Junts per Catalunya és l’alternativa al procés de desnacionalització i d’empobriment del país, i la garantia de la defensa dels interessos de Catalunya davant del govern espanyol, atesa la renúncia del president Illa i el seu govern a ser els primers defensors dels interessos dels catalans.
El president Carles Puigdemont es reuneix amb l'executiva de l'espai ideològic d'esquerra de Junts a la Casa de la República a Waterloo
El president Puigdemont s'ha reunit aquest dimarts a la Casa de la República a Waterloo amb l’executiva de l’espai ideològic d’esquerra de Junts, que s’ha presentat durant la trobada.
Amb la participació de l’exconseller i eurodiputat Toni Comín, s’han abordat diversos temes d’actualitat política, com la llei d’immigració, la reducció de la jornada laboral i el programa desnacionalitzador del govern català. Puigdemont ha recalcat la importància dels espais ideològics dins del projecte de Junts i ha animat l’executiva a continuar treballant per reforçar la pluralitat ideològica, considerant-la clau per avançar cap a la independència.
ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE
Pujol denuncia la manca d'autocrítica del govern espanyol i del Partit Popular en matèria d'incendis
El portaveu de Junts per Catalunya al Senat, Eduard Pujol, ha advertit aquest dijous el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, que “Espanya és un estat malalt” que “amb el foc, la cultura de l’‘a por ellos’ i la política de taverna, ha col·lapsat”. Pujol ha denunciat la manca d’autocrítica del govern espanyol i del PP en matèria d’incendis i els ha retret que, després de tres dies de compareixences al Senat, “no s’ha presentat ni una sola reflexió que permeti evitar futures catàstrofes”.
Pujol: “Espanya és un estat malalt que amb el foc, la cultura de l' “a por ellos” i la política de taverna, ha col·lapsat”
Pujol ha denunciat també el perill de la “famosa coordinació” entre l’Estat i les autonomies, que ha definit com “el tam-tam centralista de l’Estat”. Segons
el portaveu, “cada vegada que l’Estat abraça la idea de la coordinació, les nacions de l’Estat perden alguna cosa. Però l’Estat no perd mai. El coordinador sempre guanya”. D’altra banda, ha assenyalat
la manca de valentia dels socialistes: “Al PSOE sempre li tremolen les cames a l’hora de dir la veritat. Tenen por a la dreta i pànic a fer canvis profunds”, i ha insistit que cal explicar la realitat de les competències
amb claredat: “Dir la veritat ara sobre com funciona això de les competències seria valent i transformador”. Eduard Pujol també ha qualificat la política antiincendis de PP i PSOE de “frívola, caòti-
ca, altiva, imprudent, sorollosa i feta des del fang” i ha lamentat que l’executiu parli com si tot anés bé: “No pot ser que vostès vinguin aquí a explicar com tot ha anat bé mentre es crema el bosc”.
A més, ha denunciat que la política de l’Estat ha estat marcada per les clavegueres: “Ara ja no són les clavegueres d’Interior, ni les actuacions del Tribunal Suprem, absolutament impresentables. Ara és el foc. Mostra com la frívola gestió i la distracció constant de l’Estat acaben provocant un fracàs sistèmic”.
Finalment, ha posat en relleu la diferència entre Catalunya i l’Estat espanyol: “Globalment, l’actitud de Catalunya contra el foc és la correcta” cosa que contrasta amb la política espanyola, on “el foc ens ensenya com l’Estat col·lapsa de tant fer trampes i de tant estar distrets amb Catalunya”. I ha conclòs reclamant respecte per Catalunya i reiterant: “Catalunya vol totes les competències perquè si som nació, naturalment, volem ser Estat”.
