Page 1


Editat per les associacions Art 92 i ArtNostre, i els ajuntaments de Bocairent, Banyeres de Mariola i Muro Patrocinat pels ajuntaments de Bocairent, Banyeres de Mariola i Muro Portada: detall de Tot és en ordre, d’Amanda Alborch Beneito i Francisco Requena García Disseny i maquetació: Claugràfica Estudi Creatiu Tipografia utilitzada: Adobe Caslon Pro Impressió: Impressionat Grafics 2014 S. coop. v.

Mostra de pintura als balcons 2018


Índex Presentació 6 Agustí, Laura 8 Alborch Beneito, Amanda i Requena 10 García, Francisco Almela, Joan 12 Alvarruiz, Águeda 14 Amorós Silvestre, Josilén 16 Benito Mira, Virtudes 18 Blanes Verdú, Jami 20 Blasco Torró, Montse 22 Calatayud Castelló, Joaquín 24 Calbo Such, Rafael 26 Canales i Cantó, Isabel 28 Carballo Sanfélix, Maria 30 Castillo Cruz, Llani i Forés Crespo, Pepi 32 Conca Berenguer, Ginés 34 Corbi Cabrera, Eduard 36 Expósito Andrés, Lourdes 38 Fernández Monllor, Antonio 40 Fuster Vercher, Luisa 42 García Sánchez, Eric 44 Garrido Aracil, Just J. 46

Garrigós Pina, Xelo 48 Gómez Romero, Alejandro 50 Grau i Gómez, Francesc 52 Ibáñez Mestre, Jorge 54 Llopis Grau, Jerjes 56 López Córcoles, Federico 58 Martínez Reig, Cheles 60 Mayor Escrivà, Xose 62 Pérez Gimeno, Pedro 64 Reig Martínez, Elena 66 Ripoll Cuenca, Bene 68 Sancho Vila, Mar 70 Santonja Ferrando, Lluïsa 72 Sanz Ferre, Juan 74 Sanz i Rabadan, Josep Genís – Rabadà 76 Sanz y Penadés, Ramón Ignacio 78 Sempere i Vicedo, Jordi Miquel 80 Sempere Navalón, Aitana 82 Taller La Estampa. Alumnes 84 de Manolo Granado Vanyó Vicedo, Blai 86


6

7

Presentació Una lliçó de claredat, serena puja als balcons i ens enrama la vida. Vicent andrés estellés El passat 27 de març es van complir vint-i-cinc anys de la mort del poeta de Burjassot, un dels grans noms de les lletres valencianes i un literat per a qui els artistes plàstics no van ser aliens, tal com demostra el seu Llibre dels pintors, que forma part de l’extens Mural del País Valencià. Doncs bé, entre els centenars de versos escrits per ell, trobem els dos que enceten aquestes línies d’introducció al catàleg que teniu a les mans: el catàleg d’una nova edició de Paraules pintades, una mostra d’art que té, precisament, com a singularitat convertir els balcons en espais expositius. Una altra de les particularitats és la creació de les obres des d’una font literària: els quaranta artistes que han respost a la convocatòria oberta han seleccionat un text per construir, a partir d’aquest, la seua proposta pictòrica o fotogràfica. En conseqüència, els versos de Maria-Mercè Marçal o Antonio Machado, les reflexions de Joan Fuster o Friedrich Nietzsche, o bé els paràgrafs d’Enric Valor o Vicente Blasco Ibáñez, per citar només alguns exemples, han estat el punt de partida per a la creació dels llenços reproduïts en les pàgines que us oferim a continuació.

Enguany, a més, la correspondència entre literatura i pintura es podrà veure també a peu de carrer, ja que els suports penjats a les façanes disposaran de la reproducció d’un extracte del text literari que cada artista ha utilitzat com a element d’inspiració. És una mostra que, cada any, l’organització, formada per les associacions culturals ArtNostre i Art 92 i els ajuntaments de Bocairent, Banyeres de Mariola i Muro, persevera en la voluntat de millora d’aquest projecte que, des de 2017, va adquirir un caràcter intermunicipal. Amb tot, els esforços organitzatius no podrien dur a terme la iniciativa sense la col·laboració de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, que implica una part significativa de professorat i alumnat, ni sense la del veïnat, a qui cal agrair que pose a disposició les cases per a transformar carrers i places de tres poblacions en grans sales d’exposicions a l’aire lliure. I, per suposat, seria igualment impossible el seu desenvolupament sense la bona acollida que Paraules pintades ha tingut entre els artistes: elles i ells, amb perfils, trajectòries i tècniques diferents, són els que faran pujar als nostres balcons lliçons de claredat, una claredat que, enmig de les foscors diàries, ens ajudaran a il·luminar la vida. Moltes gràcies, per tant. Bocairent, Banyeres de Mariola i Muro, primavera de 2018


8

9

Faros Caí en la maldición de la metáfora romántica, la rima fácil, el amor difícil, la decisión imposible. Tus ojos son dos faros, decías, siempre me traen de vuelta a casa cuando me pierdo. Tus ojos son dos faros, escribías, y mi sonrisa se hacía curva cargando el peso de la confusión. Yo nací para ser barco, para navegar, para mecerme en el agua; tú querías anclarme a tierra como un hogar triste, iluminando mi alrededor, manteniendo mi núcleo a la sombra de mi propia luz. Del llibre Y yo a ti, de Sara Búho.

Laura Agustí Faros Retolador sobre lona


10

11

Sento remors de bèsties creuant el sotabosc. Els arbres, l’horitzó: tot és en ordre. Del llibre Misteriosament feliç, de Joan Margarit Consarnau.

Amanda Alborch Beneito i Francisco Requena García Tot és en ordre Tècnica mixta


12

13

Jaumet el va entreveure per damunt la xara, les set boques obertes, les set llengües flamejants, amb aquell cos fortíssim, escatós i musculat i les potes de davant acabades en potentíssimes arpes. El cavall es vinclà cap a terra tot nerviós, el gos ensenyava els ullals, i el monstre se’ls en venia al damunt. El pescador, sense dubtar-ho, tira peu a terra, branda l’espasa i escomet amb tota la força del seu braç de mariner. Del llibre Rondalles valencianes, d’Enric Valor.

Joan Almela Les set llengües Tècnica mixta


14

15

Sucede casi siempre con los secretos: cuando más excitante el beso, más inconfesable y, paradójicamente, cuanto más inconfesable más banal una vez contado. Sólo un beso ¿Cómo contar un beso? ¿Cómo contar en primer lugar lo que debe ser callado, lo que se oculta, lo que solo a medias conoceremos si es que llegamos a conocerlo? Y, aun así, los secretos resultan imprescindibles para el relato, igual que lo perdido: sin secreto no hay historia. Del llibre Travesías por la incertidumbre, d’Estrella de Diego.

Águeda Alvarruiz Secretos Tècnica mixta


16

17

Me peina el viento los cabellos como una mano maternal: abre la puerta del recuerdo y el pensamiento se me va. Son otras veces las que llevo, es de otros labios mi cantar: hasta mi gruta de recuerdos tiene una extraĂąa claridad. Frutos de tierras extranjeras, olas azules de otro mar, amores de otros hombres, penas que no me atrevo a recordar. Y el viento me peina como una mano maternal! Mi verdad se pierde en la noche: no tengo noche ni verdad! Pablo Neruda.

JosilĂŠn AmorĂłs Silvestre Me peina el viento los cabellos AcrĂ­lic


18

19

Hace mucho tiempo que tenía ganas de escribir cualquier cosa con este título. Yo creo que he visto unos ojos como los que he pintado en esta leyenda. No sé si en sueños, pero los he visto. De seguro no los podré describir tal cual ellos eran: luminosos, transparentes, como las gotas de la lluvia que se resbalan de las hojas de los árboles después de una tempestad de verano. Cuento con la imaginación de mis lectores para hacerme comprender en este que pudiéramos llamar boceto de un cuadro que pintaré algún día. Del llibre Rimas y leyendas, de Gustavo Adolfo Bécquer.

Virtudes Benito Mira Los ojos verdes Acrílic


20

21

Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat, el cartipàs vençut, la tarlatana vella. I baixaré les graus amb vestit d’alegria que hauran teixit aranyes sense seny. Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques. Del llibre Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.

Jami Blanes Verdú Dalt les golfes Oli


22

23

Vermell, síndria interior, verd molsa del bosc, groc sol de la tarda blau cobalt, cel de tardor. Blanc de l’albada, la primera llum iniciada. Negre de la nit més tancada hora incerta, color de la por... Gris, núvols de tempesta, taronja, llum del foc per la festa. El rosa, on l’amor s’hi posa i el color que a cada flor hi reposa. Isabel Barriel.

Montse Blasco Torró Poema de colors Tècnica mixta


24

25

Del tronco de aquel árbol de la venganza y del odio más profundo y sublime, esto es, el odio creador de ideales, modificador de valores, que no ha tenido igual en la tierra, brotó algo igualmente incomparable, un amor nuevo… Del llibre La genealogía de la moral, de Friedrich Nietzsche.

Joaquín Calatayud Castelló El Odio Acrílic


26

27

L’absurda disciplina del tiralínies traça geometries impossibles sobre la closca tatuada de les tortugues. Cap frontera marcarà el contorn de la pàtria, però l’exili esborra els camins cargolats sobre els mapes enreixats de l’oblit. L’esmolat full d’una llei injusta recorre com un núvol l’iris passiu de la cegada indolència. Les ales mortes d’un àngel de marbre que no volen, ni voldran volar, assenyalen el cos mort de l’horitzó. Sobre els muscles de la supèrbia, els arbres esdevenen tanques fèrries, les pedres mosseguen els peus nus per l’irresolt laberint de l’esperança. Del llibre Artistes pels drets humans, de Robert Llopis.

Rafael Calbo Such Transitant fronteres Tècnica mixta


28

29

Trencadís A la vora de la mar, mare!!! Mare Mar Mare Terra A la vora de la mar, mare!!! Ones van, ones tornen dins de la mar. Sorgixen dels fons Dofins, Dofins d’Antigues Civilitzacions. Trencadís, colors ..... blaus, verds ….. colors llum com LA NOSTRA MAR. Més hui, de la mar, mare!!! gelades aigües “crisis humanitàries”. Ulls perduts Que no els deixen arribar a la vora, mare!!! Del llibre Fulles II, d’Isabel Canales i Cantó. Isabel Canales i Cantó Trencadís Tècnica mixta


30

31

Printemps qui commence Portant l’espérance Aux coeurs amoreux Del llibre Samson et Dalila, de Camille Saunt-Saëns / Ferdinand Lemaire.

Maria Carballo Sanfélix Printemps qui commence Tècnica mixta


32

33

Muts Muts, sords, cecs Ignorants. Així ens voleu Salvapàtries, dictadors Pell de xai i gola de llop. Quarters i banderes Ordres, condemnes, presons I el silenci absolut, tan i tan fosc. Ens voleu segrestats, anihilats Buits i domesticats. DIRÉ Vull ser lliure, únic i diferent, I vull parlar, cridar, proclamar La nostra llibertat. Antoni Cabanes i Molina.

Llani Castillo Cruz i Pepi Forés Crespo Muts Tècnica mixta


34

35

Profesando bravura sale y pisa graciosidad su planta: la luz por indumento, por sonrisa la beldad fulminante que abrillanta. Sol se ciega al mirarlo. Galeote de su ciencia, su mano y su capote, fluye el toro detrás de sus marfiles. Concurren situaciones bellas miles en un solo minuto de valor, que induciendo está a peones a la temeridad como tributo de sus intervenciones. Miguel Hernández.

Ginés Conca Berenguer Media verónica Acrílic


36

37

Delere descobrir tots els camins del món com un Colom terreny d’almirallatge fosc, descloent la finestra i respirant claror. Del llibre Una lluerna fa de semàfor, de Joan Valls.

Eduard Corbi Cabrera Llum Tècnica mixta


38

39

Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja como un aullido interminable. […] Te sentirás acorralada te sentirás perdida o sola tal vez querrás no haber nacido. […] Nunca te entregues ni te apartes junto al camino nunca digas no puedo más y aquí me quedo. La vida es bella tú verás como a pesar de los pesares tendrás amor tendrás amigos. Por lo demás no hay elección y este mundo tal como es será todo tu patrimonio. […] Del llibre Palabras para Julia, de José Agustín Goytisolo.

Lourdes Expósito Andrés ¿...? Tècnica mixta


40

41

Al amanecer los niños montaron en sus triciclos, y nunca regresaron. Del llibre Así se fundó Carnaby treet, de Leopoldo María Panero.

Antonio Fernández Monllor El rapto de Lindberg Tècnica mixta


42

43

Així de fort M’agrada el teu braç de ferro quan es conté la fúria. Ets fort quan renuncies als teus privilegis, quan la teua virilitat abraça sense atrapar i la teua raó no se sotmet a la teua química. Així de fort t’estime, home. També em vaig incorporar a la feina. Has entrat tu [a la casa? No vengues la teua ànima per res. No vingues a buscar-me, ens veurem a la meitat del camí. Luisa Fuster Vercher.

Luisa Fuster Vercher Així de fort Acrílic


44

45

Not everyone can be like me and Michael The only problem is forgetting which side you’re on So you think the burning light will reappear on summer [nights Like all the rest, but they can’t find out In every scene, it’s me and Michael Imaginary bombs, raining down from the clouds So it seems, the danger signs will never let the feelings [die When all the best and brightest have gone Me and Michael Solid as they come Del disc Me and Michael, d’ MGMT.

Eric García Sánchez Which side are you on? Acrílic


46

47

Fill és... [...] Cert però és un préstec que arriba a convertir-se en el do més preat que mai arribem a tindre en l’efímer temps que dure l’emprèstit. Un préstec pel qual donem la vida, sabent que cal tornar-ho. Un préstec sense interessos però l’atenció del qual porta implícit el més alt sacrifici i la defensa més sòlida! Cuida el teu préstec, molts el voldran, altres l’odiaran, però per a tu no té preu!!!!!!!!!!! José Saramago.

Just J. Garrido Aracil Fill Tècnica mixta


48

49

Els teus llavis. La fruita. La magrana... Àngel rebel, tot olor de gingebre. Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre. Vine amb verdor de pluja. Sargantana que em fuges pels cabells al bat del sol, ales d’ocell nocturn! Serves per cor la Lluna o bé Saturn i, als ulls, un tast de boira matinera. El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa. Com una serp, cargola’t al meu ventre i cerca’m, amb verí d’amor, el centre. Del llibre Llengua abolida, de Maria-Mercè Marçal.

Xelo Garrigós Pina Bruixa de dol Cal·ligrafia


50

51

No extrañéis, dulces amigos, que esté mi frente arrugada: yo vivo en paz con los hombres y en guerra con mis entrañas. Del llibre Campos de Castilla, d’Antonio Machado.

Alejandro Gómez Romero Proverbios y cantares Tècnica mixta


52

53

Hola! Em coneixes? Sรณc la placeta de Sant Joan, quan estava habitada i era: acollidora, atractiva, volguda i apreciada Em recordes? Ara ja no sรณc igual. Francesc Grau i Gรณmez.

Francesc Grau i Gรณmez Placeta de Sant Joan: un altre temps Impressiรณ digital


54

55

Con todo se puede hacer algo. Hasta con un 0, ­–que parece que no vale nada–: se puede hacer la tierra, una rueda, una manzana, una luna, una sandía, una avellana, Con dos ceros Se pueden hacer unas gafas Con tres ceros, Se puede escribir Yo os quiero. Gloria Fuertes.

Jorge Ibáñez Mestre Cero Tècnica mixta


56

57

Tens els pits blancs, alegres, divertits i suaus, i t’agrada posar-te amb els genolls en terra i veure com es mouen, en llibertat, els pits, Cheryl, i mous el bust, i t’agrada mirar-te’ls i moure’ls lentament, blancs, suaus i rodons, Cheryl, i altres vegades els veus impacients, com dos tigres menuts que volguessen anar-se’n corrent damunt l’estora, Cheryl, alliberats, com dues tendres bèsties, dues petites bèsties. I de sobte te’ls vols agafar amb les mans, […] Del llibre Testimoni d’Horaci, de Vicent Andrés Estellés.

Jerjes Llopis Grau “Tens els pits…” Acrílic i grafit


58

59

Hi havia una vegada tres bandits vestits amb una capa negra i barret negre. Eren uns homes terribles, tenien baguls i arquetes plens d’or, fins que una nit molt fosca van assaltar un carruatge… Del llibre Els tres bandits, de Tomi Ungerer.

Federico López Córcoles Els tres bandits Acrílic


60

61

Sóc un tranquil·litzant. Funcione a casa. Sóc eficaç en l’oficina, em sent en els exàmens, comparec davant els tribunals, apegue acuradament les tasses trencades: només has de prendre’m, dissoldre’m sota la llengua, engolir-me, només has de beure una mica d’aigua. Del llibre El gran número. Fin y principio y otros poemas, de Wislawa Szymborska.

Cheles Martínez Reig Prospecte Tècnica mixta


62

63

Yo lancé la moneda pero salió cruz, y desde entonces solo escribo canciones de amor, para enamorarme de cualquiera que no seas tú, y convertirme en cualquiera que no sea yo. Sharif Fernández Méndez.

Xose Mayor Escrivà Culpable Tècnica mixta


64

65

[...] La vida es una casa donde habita un extraño, un jardín del pasado al que no volverás, una orilla que buscas con miedo a los fantasmas. Pero también la vida es una luz detrás de una ventana cuando la oscuridad ocupa cada hueco y cada continente. [...] Mientras, pienso en el modo de decirte que los sueños son parte de nosotros como un embarcadero es un viaje. [...] Del llibre La insistencia del daño, de Fernando Valverde.

Pedro Pérez Gimeno Son parte de nosotros Acrílic i tinta xinesa


66

67

Despojémonos de todo aquello seguro que se proyecta al exterior con trazos lentos y definitivos. Todos empleados en la tarea de ser, vivir, sentir… Del llibre Edad sin tregua, de Susana Thénon.

Elena Reig Martínez De sentir… Acrílic


68

69

Calle Melancolía […] Vivo en el número siete, Calle Melancolía, quiero mudarme hace años al barrio de la Alegría, pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía, en la escalera me siento a silbar mi melodía. […] Del disc Malas Compañías, de Joaquín Sabina.

Bene Ripoll Cuenca Número 7 Il·lustració digital


70

71

Jo li sostenia els estris d’afaitar: el bacinet, la brotxa i el drap per netejar la navalla. Després d’haver-lo afaitat, l’àvia seia enfront seu i el contemplava una estona. Mirava de convèncer-se que aquell home d’esguard erràtic i somriure idiota era aquell a qui, molts anys enrere, havia estimat, amb qui havia tingut fills i havia compartit ideals de revolució i justícia social. Del llibre Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella.

Mar Sancho Vila El pas del temps Acrílic


72

73

La terra Arbre de càntic a mercè de vents contraris a la terra, meu estatge, la terra m’ha nodrit les arrels: la muntanya i el bosc, el ponent i l’aurora, són dintre meu, són ja la meva sang. Diré tan sols: empara’m, terra, damunt la teva falda i en els ulls posa’m la mà feixuga de silenci. M’adormiré en la tarda blava dels teus ulls. Del llibre Obra poètica completa, de Joan Vinyoli.

Lluïsa Santonja Ferrando Des dels teus ulls Tècnica mixta


74

75

Puix que “no es pot impedir que un ocell cante”, resulta aconsellable ensenyar-li solfa. Del llibre Aforismes, de Joan Fuster.

Juan Sanz Ferre El cant de l’ocell Acrílic


76

77

Cinisme Cal insistir-ho: convé reivindicar el cinisme. En el fons, allò que anomenem “cinisme” no és sinó l’antídot de la hipocresia. La figura simètricament oposada al “cínic” no és el “virtuós”, ni tan sols el “purità”: és el “fariseu”. Del llibre Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster.

Josep Genís Sanz i Rabadan – Rabadà Cinisme Tècnica mixta


78

79

En el agua muerta, de una brillantez de estaño, permanecía inmóvil la “barca-correo”, un gran ataúd cargado de personas y paquetes, con la borda casi a flor de agua. La vela triangular, con remiendos oscuros, estaba rematada por un guiñapo incoloro que en otros tiempos había sido una bandera española y delataba el carácter oficial de la vieja embarcación. Un hedor insoportable se esparcía en torno de la barca. Sus tablas se habían impregnado del tufo de los cestos de anguilas y de la suciedad de centenares de pasajeros. Del llibre Cañas y barro, de Vicente Blasco Ibáñez.

Ramón Ignacio Sanz y Penadés Barca-correo del Palmar Tècnica mixta


80

81

«No rendir pleitesía al rey, no ir a los besamanos, no hincar la rodilla al paso de su carroza y no apoyar la reinstauración del derecho de pernada pone en peligro el Mobile World Congress. Me parece mezquino que Ada Colau cometa esta irresponsabilidad en pleno Siglo XVII.» Pablo Echenique. @pnique

Jordi Miquel Sempere i Vicedo Textos púb(l)ics IV Tècnica mixta


82

83

The world Is your exercise-book, the pages On which you do your sums. It is not reality, Altough you can express reality There if you wish. You are also Free to write nonsense, Or lies, or to tear The pages. Del llibre Illusions. The Adventures of a Reluctant Messiah, de Richard Bach.

Aitana Sempere NavalĂłn The world AcrĂ­lic


84

85

Ama, ama y ensancha el alma. Quisiera que mi voz fuera tan fuerte que a veces retumbaran las montañas y escucharéis las mentes social-adormecidas las palabras de amor de mi garganta. Abrid los brazos, la mente y repartíos que sólo os enseñaron el odio y la avarícia y yo quiero que todos como hermanos repartamos amores, lágrimas y sonrisas. De pequeño me impusieron las costumbres me educaron para hombre adinerado pero ahora prefiero ser un indio que un importante abogado. Del llibre Amor, rebeldía, libertad y sangre, de Manolo Chinato.

Taller La Estampa. Alumnes de Manolo Granado Ama, ama, ama y ensancha el alma Acrílic


86

87

L’ametller A mig aire de la serra veig un ametller florit: Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit! Ets la pau que s’anuncia entre el sol, núvols i vents... No ets encara el millor temps, pro en tens tota l’alegria. Joan Maragall.

Blai Vanyó Vicedo L’ametler Impressió digital


Paraules pintades 2018 web  
Paraules pintades 2018 web  
Advertisement