830922 _ 0074-0099.qxd
6/3/08
17:01
Página 93
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
La literatura catalana moderna Entre els segles XVI i XVIII, els territoris de llengua catalana van viure una sèrie de canvis polítics i culturals que van marcar negativament la seva evolució posterior. En el terreny polític, destaquen la unió de la corona catalanoaragonesa amb la de Castella (segle XVI), la pèrdua a mans de França de les comarques situades al nord del Pirineu (segle XVII) i l’entronització de la dinastia dels Borbons després de la guerra de Successió (segle XVIII). Aquests fets històrics van comportar una progressiva pèrdua de les llibertats nacionals en el marc d’un Estat cada cop més centralitzat. En el terreny literari, es produeix una dualitat molt marcada entre la literatura culta i la literatura popular:
• La producció literària culta experimenta un important retrocés com a conseqüència del des-
O sigui que després de la literatura medieval ja ve la moderna...
plaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i de part dels escriptors. Malgrat això, en la literatura catalana d’aquests segles podem distingir els mateixos períodes que en el conjunt d’Europa, si bé hem de parlar de poques obres i de menor qualitat respecte als grans clàssics d’aquesta època, fonamentalment castellans i francesos. Els tres moviments estètics d’aquesta etapa són el Renaixement, el barroc i la Il·lustració.
• La literatura popular, en canvi, va mantenir el seu vigor perquè la llengua catalana va continuar sent l’única parlada i sentida com a pròpia pel poble català, que va anar transmetent de generació en generació les manifestacions literàries d’arrel medieval o de nova creació.
La literatura renaixentista El Renaixement, sorgit a Itàlia al final de l’edat mitjana, es va estendre per tot Europa. Aquest moviment suposa el triomf de l’humanisme i l’adopció de la cultura clàssica com a model. La poesia renaixentista catalana, però, es manté encara força fidel a l’herència medieval i els autors mostren una clara tendència a imitar l’estil d’Ausiàs March. Pere Serafí, poeta, pintor i músic, és un dels exemples més emblemàtics d’artista renaixentista a casa nostra. En el terreny de la prosa, Cristòfor Despuig destaca amb l’obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, en la qual utilitza el gènere del col·loqui erudit entre personatges cultes que mantenen diàlegs sobre temes històrics i polítics, d’un caràcter didàctic i crític amb algunes actituds socials.
La literatura barroca L’estètica barroca es desenvolupa en un moment de forta crisi a tot Europa (davallada econòmica, guerres, conflictes religiosos...). Per això tendeix a veure el món de manera pessimista. Vol deixar constància de la fugacitat de la vida i dels plaers mundans i remarca la importància de l’esperit religiós i la presència de la mort. Impera l’esperit artificiós i carregat, que en literatura es tradueix en una gran abundància de figures retòriques i en una sintaxi complexa.
Sí, però vol dir la dels segles XVI a XVIII. No la confonguis amb la contemporània, que va venir després...!
Els autors més representatius d’aquest període són Francesc Vicent Garcia, conegut popularment com el rector de Vallfogona, i Francesc Fontanella. Del primer en destaquen els poemes d’intenció satírica, obscena i escatològica, tot i que entre la seva producció hi trobem mostres de tots els gèneres, com ara el delicat sonet que has llegit. Francesc Fontanella, per la seva part, va conrear, sobretot, poesia de temàtica amorosa. En general, però, tant l’un com l’altre segueixen el model imposat dels autors castellans.
93