Page 1

830922 _ 0001-0005.qxd

20/2/08

18:26

Página 1

Llengua catalana i literatura 4 ESO El llibre Llengua catalana i literatura per a 4t d’ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela.

En la realització han intervingut: Antoni Brosa Sàdaba Joan Bustos Prados Montserrat Corrius Coll Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmartí Generès Ramon Martínez Bargalló Carme Vilà Comajoan ASSESSORAMENT

Lluís Payrató Giménez EDICIÓ

Montse Santos Gómez DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Pere Macià Arqué

Grup Promotor Santillana


830922 _ 0001-0005.qxd

20/2/08

18:26

Página 2

BENVINGUTS al llibre de Llengua catalana i literatura de Grup Promotor. He dit llibre? Perdó, no ho he dit bé... Volia dir portal, una mena de lloc web.

Si només es tractés d’un llibre, no seria un material del segle XXI i per al segle XXI, és a dir, un lloc, com els webs, interactiu i obert a tot el coneixement. Els temps canvien, i els llibres de text també. Què té de diferent, doncs, aquest llibre?

➽ Hi trobaràs tots els recursos i la informació necessària per saber comunicar-te millor.

➽ Si t’agraden els blocs, o t’agrada escriure històries, poemes... en el llibre trobaràs oportunitats per fer-ho i tècniques per saber-ne.

➽ Fins i tot, si t’agraden els jocs d’ordinador, també en trobaràs per practicar, jugant, el que estàs aprenent (en el CD que acompanya el llibre). Tot això i més forma part d’aquest material que hem fet per a tu. Però, com s’estructura i què hi ha a cada unitat? El llibre conté 10 unitats, de la 0 a la 9. Cada unitat està dividida en dos blocs, mentre que el tercer bloc només apareix en algunes unitats: : Dimensió comunicativa es relatius Inclou tots els aspect tès en sentit a l’ús de la llengua en xió sobre ampli, i també la refle de la llengua. aspectes més formals

Dimensió estètica i literària: Treballem la història de la literatura a partir dels autors i les obres més importants.

Dimensió social i cultu ral: Reflexionem sobre les varietats de la lle ngua i diversos aspectes sociolingüístics.

Al final de la unitat hi ha un text amb activitats perquè avaluïs tu mateix si has assimilat els principals contingus del tema, i podràs practicar una mica més amb activitats complementàries. I al final farem un repàs dels conceptes clau i un joc d’entreteniment per acabar la unitat amb bon peu. En el llibre també s’hi fan servir unes icones:

2

Indica que has de fer l’activitat oralment, moltes vegades per parelles o en grup.

Indica que en aquesta activitat treballaràs el verb.

Indica que en aquesta activitat practicaràs l’ús dels pronoms.

Indica que hauràs d’utilitzar l’ordinador, especialment per fer alguna cerca a Internet.

Indica que en aquesta activitat s’avaluen les competències bàsiques.

Indica que en aquesta activitat repassaràs algun tema bàsic d’ortografia.


830922 _ 0001-0005.qxd

20/2/08

18:27

Página 3

ESQUEMA DE LA UNITAT DIMENSIÓ COMUNICATIVA Llengua i comunicació DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

1

1

DIMENSIÓ COMUN ICATIVA

Ó

1. Explica el significat de les paraules següents: • pecuniari sedàs bocí • gernació diligència

• COMPRENDRE

L

l ger••ro xinès •• El guardià de •

• profanació garbellament un • amatent vàndal aquest museu • benemèrit un museu i en en • minvar 2. havia porani hi Un gerro es e d’objectes exposats • sacrilegi gran estat contem però un el gran nombrpot trencar e valor paper o una un, enorm A la capital d’un ts verbs es poden oriental. Entre d’aques camisa i com a tals tenien aplicar dedicat a l’art joies roba: de totes: a un gerro i quins no es poden trencar. Indica departament eren autèntiques quins a un tros de va una per sobre ment, molts paper o una lar únic, s joies en destaca peça de aquest departa era un exemp Entre aqueste • trencarI com que ari. esquinça • pecuni com r al món. • esparracar tant cultural espècie, únic ari inestimable. • petar únic dins la seva 3. Copia • estripar valor pecuni les oracions te únic era encara més i el seu un exemplar • rompre següents i comple l era incalculable caràcter d’objec a-dos ta-les amb un el seu valor cultura xinès. I el seu d’aquests adjectiu nou-cents vuitant impecab únic era un gerro le en mil• És molt ........... mitjanç ant s: trencat Aquest objecte per un Tant pot reaccionar bé com no sencer, sinó inestimabestat • El un malament. seu suportfang l’havien trobar assecat havien le trobats va ser bocins s ........... gran perquè xinès, imprevisi Sense riu Aquest ell no me n’hauria ble gran a dir, bocins. l. A va vestit el fang d’un • Sempre lògic sortit. especia d’una anys enintocable fragments, és manera ........... • Elarqueo fet durant quinze preu d’aques per un sedàs la forma incalcula ls i passat el garbellament ble a endevinart diamant ? És condicions especia • És despòtic i gandul, se’n va arribar ts. ........... irreprotx maneraable anys següen després en unes però no l’acomia rades d’aquesta al llarg dels set den. Sembla ........... , peces recupe gradualment, • És impossib le peça que elsencera partir de les renyin mai perquè seguida sinó reconstruir la el seu compor tment no de 4. Ordena nous’aconseguís tament és ........... sencera, eviden abans en mil més abans no cronològicame mil anys nt aqueste passar set anys s vinyetes, que trencat cinc el gerro I van haver de mostre tot un t n com van succeir A ar forman els fets: d’un gran riu. t al museu és a dir, enganx B ser assigna llençats al fons objecte, li va a-dos bocins dels muC lable d’aquest cents vuitant els guardians simplement incalcu l. En general D però en aquest A causa del valor un guardià especia al mateix temps, l, com també De maneat d’objectes un lloc especia únic gerro xinès. una certa quantit càrrec aquest nt seu maal al solame es, però seus tenen ia a vigilar la dels seus col·legu guardià consist més fàcil que cas la feina del era guardià d’aquest de més gran. ra que la tasca t durant molt t infinitament estat buscan responsabilita s’havia d’una equilit vicis, temps teix sense sta responsabilita causa d’aque t: un home madur, xinès Justament a el candidat adequa del deure. Al costat del gerro no es va trobar vuit hores un gran sentit temps abans 5. amb Busca assegut durant a Interne feliç, honrat i orest estaria informa d’alesh anualment onia partir brat, marit i pare onaha bàsica què corresp viscut i quins perquè li ció sobre /awomir una cadira en onze gèneres literarisobres i les Sl Mroz⭈ek: quan remoes va col·locar i on va néixer, onze mesos l’any, per fer les ha conreat. la setmana i museu tancava diàries, sis dies aquest mes el es. DurantINTER movacanc un PRETA de ni mes R un EL TEXT de sobre ries. no li treia l’ull eficaçment cia –el guardià delacions necessà 6. Llegeix protegit, doncs, estava amb tanta diligèn el primer paràgra tasca– f del text i respon un vàndal L’objecte vigilat ment la seva Un lladre oles pregun • Quines s als museus. nttes següents: consistia precisa paraules objecte endava es els per repeteix çar ment, en això en en aquest ts, sabia amena paràgraf?guardià ió de visitan acostumen •a Per què creus gernac que el narrador repeteix cia del dels perills que enmig d’una paraules? • Es repeteix t i amatent presèn acostar-se al gerro enLaparaules constanen potencial, en altres passatge eren nul·les. s del text? possibilitats que les seves 7. Llegeix

Una feina t senzilla aparentmen com ara i avorrida, ià d’un ser el guard a una gerro xinès, persona determinada ar la feina li pot sembl ionant del més apass portar a món i la pot t trenta terme duran manera d’una anys le. Però, irreprotxab nt la dita, parafraseja que el podríem dir en que no passa passa trenta anys t... en un instan

Decidim com actuem

Un text és el missatge enviat per l’emissor al receptor en un procés de comunicació. Hi ha diversos tipus de text segons el tema, el grau de formalitat, el canal oral o escrit i, sobretot, segons la intenció de l’emissor:

OBTENIR INFOR MACI

c i m t s

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Els tipus de text

struir, Construir, de reconstruir...

Camp semàntic

Expressió oral i escrita

2

Si l’emissor vol relatar un seguit de fets, produeix un text narratiu, com ara la narració d’una anècdota (informal) o una crònica periodística (formal).

3

Si l’emissor vol presentar les característiques d’un objecte, d’una persona, etc., produeix un text descriptiu, com ara la descripció del lloc de les vacances (informal) o un retrat literari (formal).

4

Si l’emissor vol explicar un tema, un fenomen, una situació, etc., produeix un text explicatiu o expositiu, com ara l’explicació d’un pacient al metge sobre com es troba (informal) o una classe magistral (formal).

5

Si l’emissor pretén convèncer o persuadir el receptor, recorre a un text argumentatiu, com ara donar raons del perquè d’una decisió als pares (informal) o un article d’opinió (formal).

6

Si l’emissor vol donar instruccions, ordres, consells, etc. al receptor, produeix un text instructiu o directiu, com ara les indicacions d’un entrenador esportiu (informal) o les instruccions d’un aparell (formal).

7

Si l’emissor vol fer previsions sobre aspectes relacionats amb el futur, recorre al text predictiu, com ara els plans per a un cap de setmana (informal) o un informe sobre les perspectives econòmiques d’un país (formal).

왌 20. 쐌왌 Relaciona cada accident geogràfic amb el seu nom:

• altiplà • cim

El que està bé, està bé...

Si els interlocutors volen mantenir un intercanvi d’informació o, senzillament, comunicar-se, produeixen conjuntament un text dialogat o conversacional, com ara una conversa telefònica (informal) o un debat televisiu (formal).

El vocabulari de la muntanya

Llegir i comprendre

• base • coll

• cascada • congost

• glacera • riu

8 6

2

5

4 1

3

7

왌 21. 쐌왌 Copia els noms següents amb el determinant adequat:

• un/una allau • el/la pendent • el/la vall (de la muntanya) SARA: Pssst! PAULA (murmuris): Què vols? Que no veus que la profe ens està mirant? SARA: I ara! Si està distreta corregint! Au, passa’m la 4. PAULA (sorpresa): Què???

La conversa Una conversa és un text produït entre dues o més persones, anomenades interlocutors, que intercanvien informació. Els rols d’emissor/a (qui parla) i de receptor/a (qui escolta) s’intercanvien. En les converses és molt important el llenguatge corporal: la posició dels interlocutors, la postura, els gestos, la mirada i l’expressió facial. L’entonació i l’expressivitat en general estan molt relacionades amb les actituds emocionals i morals: alegria, tristesa, sorpresa, dubte, ironia, disgust, agraïment, malestar...

• gebre, rierada, huracà, cicló, tempesta • gregal, tramuntana, xaloc, cerç, monsó • planell, plànol, planura, altiplà, plana • plànol, mapa, planisferi, planell, carta • mirador, miranda, taulell, badador • senderisme, trekking, barranquisme, escalada, busseig 왌 23. 쐌쐌 Una muntanya és una elevació natural del terreny de més de 350 o 400 metres d’altitud. Una elevació natural del terreny de menys altitud s’anomena d’altres maneres. Troba aquestes denominacions ordenant les lletres de cada grup:

왌 21. 쐌왌 Llegiu per parelles el text. Doneu-li l’entonació adient per fer-lo més autèntic. Es tracta d’una situació habitual, possible? Per què?

aalmnnotuy

왌 22. 쐌왌 Per què creieu que la Paula dubta d’«ajudar» la seva companya? Això és realment ajudar? Per què? Compareu les vostres respostes i comenteu-les a la classe.

Generalment, les converses tenen una estructura en tres parts:

• L’obertura és el moment de contacte i salutació entre els interlocutors. inclou la majoria d’intervencions. S’hi aborda el tema central que dóna sentit a l’intercanvi comunicatiu.

• aiguavessant • congost • frau • penya-segat • serra • tartera

왌 24. 쐌쐌 Com reaccionaríeu vosaltres en aquesta situació? Justifiqueu les vostres respostes.

• El tancament és el moment final en què s’acaba el diàleg i

gipu

jlopu

ajlopru

alosst

órtu

쐌 24. 쐌쐌 Agrupa les paraules següents en sèries de tres sinònims:

왌 23. 쐌쐌 Quines opcions té la Paula? Quines conseqüències es podrien derivar de cadascuna?

• El desenvolupament és la part que sol ser més extensa i que

• el/la corrent (d’un riu) • el/la torrent • el/la vessant

왌 22. 쐌쐌 Indica el mot que no pertany a cada sèrie:

SARA (enfadada): Que em passis la 4, carai! Que em deixis copiar-la, que se t’ha de dir tot, sembla mentida! PAULA (dubtosa): Pe…però! SARA: Som amigues o què? PAULA: I tant! Però…

• cadena • espadat • gorja • rufa • serralada • torb

• cingle • flanc • pedregar • rufada • tarter • vessant

els interlocutors s’acomiaden. Com l’obertura, sol ser breu. 53

aquests fragme nts i fixa’t en

57

27

les paraules • ...només una profana destacades: ció pot aturar aquest creixem • ...algú atemptés ent... contra l’objecte • ...impedir el sacrileg sagrat... i... I A quin tema fan referència • ...s’acostaven al santuar quan

20

sentit figurat?

tenen un significa t literal? Per què

i...

en el text tenen

un

23

Gramàtica

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

subratllats 왌 i canvia els sintagmes adjectivals 24. 쐌왌 Copia aquestes oracions proposicions subordinades adjectives: • Van decorar el pis prèviament comprat. per la puntualitat. • En Jaume és un empleat obsessionat • És un polític molt complidor. el calendari penjat al suro. • Vaig marcar els dies de festa en

a complement d’un

Sintagma preposicional (amb al o als) • Complement indirecte. Exemple: Al Roger no li agrada la mantega. • Complement de règim. Exemple: El director general es va referir als embussos. • Complement circumstancial de lloc. Exemple: Al menjador caben setze persones.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La hiponímia La hiponímia és la relació semàntica d’inclusió que s’estableix entre un mot hiperònim i un mot hipònim, per la qual el significat del primer engloba el significat del segon, però no a l’inrevés. Observa: ocell (hiperònim) > canari (hipònim) Els hiperònims sempre indiquen termes genèrics mentre que els hipònims són mots concrets que formen part d’un conjunt i, per tant, es poden definir a partir del mateix mot o hiperònim: gavina: ocell de plomes blanques o grises que viu prop del mar i s’alimenta de peix. pardal: ocell de color castany, gris i negre, que s’alimenta de gra.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

L’homonímia

La guerra va començar el 2004. / Us farem una visita al novembre.

L’homonímia és la propietat que tenen dues o més paraules que s’escriuen igual però tenen significats diferents. Les paraules homònimes sovint pertanyen a la mateixa categoria lèxica, però de vegades són de categories diferents. En els diccionaris tenen entrades separades, les quals apareixen numerades amb la definició corresponent. Exemple:

왌 41. 쐌쐌 Completa amb el, els, al o als les oracions següents:

Tirant és armat cavaller El primer a qui el rei donà l’orde de cavalleria fou Tirant lo Blanc i ell fou el primer que féu les armes. Aquell dia, convocà tot el seu seguici de gentilhomes i donzelles i anaren al cadafal on el Rei havia ordenat de fer els cavallers; vam trobar les portes tancades i vàrem trucar amb grans cops; després d’un temps, els reis d’armes aparegueren sobre la porta i digueren: «Què voleu?» Digueren les donzelles: «Portem un gentilhome que vol rebre l’orde de cavalleria i demana cavalleria és digne i mereixedor de rebre-la.» 45. perquè 쐌왌쐌 Analitza el poema Obriren les portes tot seguit i van pujar tots els qui volgueren. Quand’Ausià foren enmig d’una s March. el sentime Quines conseqü nt amorós en ències provoca l’ànima gran sala, feren seure el gentilhome en una cadira tota d’argent, que era coberta caadjectiu deldepoeta? s que suggere Explica-les amb ix el text. pels seus els diferents nemàs verd, i allí van examinar-lo si era digne de rebre l’orde de cavalleria, 46. dels 쐌쐌쐌 Explica costums, o si era coix o esguerrat d’algun seus membres, l’impedís per entrar alguna que de les hipèrbo les o exagera March. en batalla; i havent-lo trobat tal com calia, ide havent rebuda informació de testimonis ficions que conté el poema diaca, amb el missal obert a les dedignes, venia l’arquebisbe d’Anglaterra revestit com a 47. 쐌왌왌 Llegeix mans, i venia davant el gentilhome i en presència delatentam Rei i deent totselels altres, li va dir segon text i fes un esquem que segueix la cerimònia a amb els passos aquestes paraules: d’armar cavaller els

He de dur el llibre a la biblioteca. / Li han encarregat un treball molt dur.

• Quedem per demà ......... migdia. • Dóna l’encàrrec ......... teus pares. • ......... tomàquets s’han apujat molt. • ......... carrer de casa hi ha accidents tot sovint. • Truca ......... teu germà ara mateix! • Pensa ......... millor per a tothom. • En Josep no és ......... candidat més adient.

relatius van en perquè van introduïd Sovint aquests pronoms i una A més, també es distingeix la qual cosa) i on. 왌 hi ha una proposició substantiva quals, les quals, 27. 쐌쐌 En aquesta oració composta qual (o la qual, els per què cadascuna és el que és: . d’adjectiva. Identifica-les i explica precedits d’una preposició prep+pron entusiasmen els que són més joves. et parlo. Els cotxes que agafen més velocitat les moreres de què moreres) L’any passat vam plantar relatiu? a adjectiva (CN de les prode relatiu, què apareix davant del proposició subordinad totes substantives no proposicions relatiu, I En les pronom encapçalades per un n’hi ha de substantions adjectives van que instruccions proposici Recorda dues . les donant local Si bé totes relatiu són adjectives28. 쐌왌쐌 Imagina’t un sergent de la policia següents: des per un pronom subordinats, i respon les preguntes posicions encapçala lleugerament diferents als seus la unitat anterior. ves, com has vist a de la vorera.

Ens podem trobar, també, casos d’hominímia parcial, com l’homografia o l’homofonia:

• Les paraules homògrafes són les que s’escriuen igual, encara que de vegades es pronuncien de manera diferent. Exemple: Ho enganxaré amb pega. / A mi no em pega ningú!

• Les paraules homòfones, en canvi, s’escriuen de manera diferent i es pronuncien igual. Exemple:

왌 42. 쐌쐌 Ara fes el mateix amb aquesta oració, que és un resum dels casos més freqüents:

A la vall hi creixen margarides silvestres. / Va assistir a un ball de gala.

......... doctor Rovira és ......... metge del poble, visita ......... CAP ......... matins i recepta ......... medicaments necessaris ......... seus pacients.

que han aparcat damunt Instrucció A: Multeu els cotxes vorera. que han aparcat damunt de la Instrucció B: Multeu els cotxes,

algun cotxe aparcat correctament? • En quin dels dos casos hi pot haver cotxes que es refereix a un conjunt concret de • En quin dels dos casos el sergent estan infringint una norma? és explicativa i quina és especificativa? Quina de les dues proposicions adjectives

personatges

no s’acabaran fins d’aquí a tres anys. Model G Les obres que han iniciat enguany d’aquí a tres anys. s adjectives iniciades ser:enguany no s’acabaran fins Les obrespoden adjectives ons ¡ Tipus de proposicion turístiques. ó principal, les proposicibotigues que hanó obert aquest últim trimestre són majoritàriament • Les o una informaci addicioque aporten a la proposici coneguts. Segons el significat contaminació són progressivament afegeixen una qualitat pot provoca i se’n la nom, • Els problemes pelque s explicatives, que

• despa__ • mi__ • escabe__ • desi__ • ma__

• cartu__ • lle__ • trepi__ • sandvi__ • assa__

49.majors 쐌왌쐌 Enque Fet el jurament, dos grans senyors, els allítoeren, el prengueren pels braços i quin s’ha escrit la descripc to, etsobre debon el portaren davant el Rei. I el Rei li posà Pel l’espasa el cap «Déu etiófaci la cerimònia sembla quei digué: d’armar cavaller és un episodi o de la Irealitat que parteix de ? cavaller i mon senyor Sant Jordi.» el besà ?a la boca. la fantasia

• rebu__ • ve__ • esqui__ • fu__ • mare__

Després vingueren vestides de blanc, significant els 50. set 쐌왌왌donzelles, Llegeix atentam ent el segon set goigs de latractam verge Maria, li cenyiren l’espasa; després texti de Joanot Martore ent (dei tu o de vós) que ll i analitza el al llarg vingueren quatre els majors enCarmes dignitatina que delcavallers, passatge? dóna a Tirant. Com ho És constant tes, tot plegat? allí es trobaren, significant els interpre quatre evange51. 쐌왌왌 Per què Tirant listes, i litécalçaren els esperons; despor de passar vergonya si és descobert? 52. 쐌왌쐌 Com prés vingué la Reina i el prengué d’un qualificaries l’actitud braç, i una duquessa, de l’altre, de Tirant, de i el en aquesta escena Carmesina i de de jocs les donzelles amoros portaren fins a una bella estrada i l’asos? 53. 쐌왌쐌 Què represe segueren a la cadira reial; tot seguit el nta la pinta que finalme de Carmesina? Rei s’assegué a un costat i la nt Reina a s’enduu Tirant de la cambra l’altre i totes les donzelles i els cava54. 쐌쐌쐌 Argume nta llerssi al’escena baix, entorn d’ell. Portaren que es present eròtica o si conté a en el segon després una molt abundosa col·lació. elemen text és purame ts humorí stics. nt 55. 쐌쐌쐌 Informa I aquest ordre s’ha de seguir per a ’t sobre l’argum tots els qui són ent fets comple cavallers. i sobre t

I Quina paraula de les anteriors es pot escriure de dues maneres? Què significa en cada cas? I Quina és la paraula correcta per evitar el calc del castellà *promig?

designada adjective per tant, la realitat de la es refereixen. No limiten, escrita, van separades nal al nom a què de l’oració. En la llengua s’alteri el significat prescindir sense que per comes. Exemple: . proposició principal , es va trobar malament matèries perilloses ava166 designada pel El camioner, que transport o concreten la realitat atives, que delimiten escrita, apaespecific llengua s la En adjective el sentit de l’oració. • Proposicions . Prescindir-ne alteraria nom a què es refereixen Exemple: nom sense comes. per concentrar-se. reixen al costat del tenen més dificultats adjecrefrescos excitants ons subordinades Els nens que beuen cal destacar les proposici de l’estructura interna, pronom relatiu. Exemple: Des del punt de vista i que no presenten voltant d’un participi tives construïdes al robats a la tardor. Van recuperar els quadres

• Proposicions

34

89

de la novel·la el protagonista de Joanot Martore i digues quines que li escauen de lo ll JOANOT MARTORELL , Tirant lesBlanc expressions següen millor: ts penses

(Adaptació) • cavaller valent • comerciant astut • senyor poderós diaca: clergue ajudant del bisbe • guerrer sensible • militar enginyós col·lació: àpat • religiós ambiciós • servent fidel • enamorat hàbil

a adjectiva proposició subordinad

56. 쐌쐌쐌 Compar a el concepte d’amor que hi el que mostra ha en el segon March. text del Tirant amb 57. 쐌쐌쐌 Busca informa ció sobre un dels quals no dels autors esment has llegit cap ats en aquesta text i fes-ne una biogràfiques unitat, fitxa amb les i literàries més dades rellevants.

164

66

69

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

Avaluació Activitats complementàries

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL s que formen

Les llengües en la societat catalana actual La diversitat lingüística a Catalunya

ia lèxica

왌 la categor 68. 쐌왌 Indica següent:

l’àrab s geogràf 56. 왌쐌 a Cata d’Aran. Ded • L’aranès, que és una varietat de la llengua occitana pròpia de la 쐌Vall iques luny ueix És compartida at

ncie

a.

el

significa a uest amb altres territoris francesos, italians i de Mònaco, on l’occità had’aq anat quedant t de la es parasubordinat para ules en llengües estatals com el francès o l’italià. ñaadaa aquesta ula ñaa en man llengua

dinga

: Fins a principis del segle XX, a Catalunya també es parlava el caló, ñaat varietat de la llengua roinpolocal o = pest ñaakunku ngo = cella s maní, pròpia de la comunitat gitana itinerant. Posteriorment, els gitanos anye catalans van 57. però, ñaakesoo 쐌쐌쐌 = globus entamots adoptar la llengua catalana i el caló es va extingir, tot i que va deixarEsm alguns al català, com quatre ocular actualm ent a Cata col·lectius ara cangueli (‘por’), catipén (‘pudor’) o pirar (‘marxar’). de pers

principa

a partir

ls de les

del sign

ificat

ñaafatoo = parpella ñaafingo lunya. = iris ones que 58. 쐌쐌쐌 puguin Busca parlar informa francès a Cata ció i clas luny sific d’Amèric a, segons si són orig a aquestes a Central, llen inàries Hi ha altres llengües que, per raons diverses, tenen undeestatus important ade Catalunya: l’Àfrica la Xina d’Amèric gües, parlade subsaha , de l’est s actualm a del Sud rian El castellà, la presència del qual s’ha anat intensificant a Catalunya durant els segles d’Europa • a, del nord • quítxua ent , , del cent del sud-est asiàtic, XIX i XX, i actualment és coneguda per tota la població. A més, és oficial a tot l’Estat d’Àfrica o de re d’Eu • tagàlog • panj l’Índia: ropa, espanyol, és la llengua familiar de gairebé la meitat de la població catalana i ésabi • guar • tzeltaluna aní • eslovè llengua d’ús internacional, concretament la quarta en nombre de•parlants. • del friülmón à cantonès • swahili • mandarí com a llengua estrangera • L’anglès, que és majoritari en l’ensenyament • urdú i fa• frisó 59.obligatori • wòlof 쐌쐌 cilita la comunicació dels catalans amb la resta del쐌 mónFes en diferents una enq plans: comercial, • croat • aimara amics uesta entr dels turístic, polític, universitari, científic, tecnològic, etc.s, pare e persone elsinformàtic, • amazic pares de demanis s adu com : català a signes, pan sinó una • La llengua de signes catalana no és un codi que tradueixi el ys, com ltes conegudes • Quina o erciants quinesper la comunitat sorda llengua diferenciada, amb la seva pròpia estructura, utilitzada del barr (família, veïn llengües s, • Quin i, etc.) sabien que la en la qua quines catalana per comunicar-se. Ha estat reconeguda peralao Generalitat es calcula parlar quan llengiües l • Quina o eren nens saben parla quines fan servir milers de persones, els mateixos sords però també elslleng seus familiars i amics. . r ara. I Fes ües creu un resu en que aprendra sobre els m del que t’ha n d’ar n dit i extre teus cone a en enda al llarg u-ne algu vant. de la teva ixements actu als de lleng na conclusió vida. . Refle ües i com enta com xiona també es poden ampliar

Llengües amb un estatus particular

122

de les paraule de cada una en la concepció

Altres llengüe s

Fa uns DIMENS anys, la IÓ SOC terce En la unitat 1 hem estudiat la diversitat lingüística al món. Aquesta diversitat també té el seu reda a Cata ra lleng IAL I CUL ua més luny TURAL parladarr unes flex a Catalunya: s’estima que, de les aproximadament sis mil llengües que hi ha ala, món, castellà, era el galle ere del català i del tres-centes són presents a la societat catalana actual. Si bé totes aquestes llengües tenen la mac, fruit ció proc de la imm edent de igraGalícia des teixa dignitat en tant que patrimoni de la humanitat, no totes tenenl’ús la mateixa importància de l’idioma que cons ervava en del punt de vista de la funció comunicativa o social que acompleixen. l’aranès és la immPer família. igraexemple, ció que Més rece arriba ade cantment, llengua que identifica els ciutadans de la Vall d’Aran i és un patrimoni Actucultural alment,que la resta casa nost la integrac ra, ha enri ió creix talans hem de valorar, però no és útil com a eina de comunicació que per alprob conjuntper delexem país.ple, ent a Euro quit mol podem able t el pais sentir pels pa i, sobr bins), l’àra ment no sabr atge ling etot, la em reco nostres b i un gran üístic de nova nèixer. carrers També la nostra nombre És el cas i places Llengües pròpies hi són societat. de lleng moltes de l’am presents Anotem ües afric llengües azic (llen les lleng anes, asiàt dife gua d’un lmende Entenem per llengües pròpies aquelles que s’han originat en eldeterritori, fina al llarg la història i ües de t, l’inc iques, ame a part dels rents la Unió turistes rement Europea, de hi ricanes magride dive que els parlants tenen com a signe d’identitat. En aquest sentit, a Catalunya haesdues llengües parl o de l’est com el rsitat ling diverses francès, d’Europa , especialm üísti pròpies des de fa aproximadament 1.300 anys: l’italià, . ent en dete ca en zones l’ale que rebe many, etc. rminades n una gran • El català, que és la llengua pròpia que Catalunya comparteix amb el País Valencià, les illes Baèpoques. qua ntita lears, la Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent, l’Alguer i la regió murciana del Carxe. t A la unitat 7 veurem amb deteniment les principals funcions reservades 55. 쐌왌왌 a la nostra llengua en Indi ca el marc de la societat catalana actual: la funció comunicativa i la funció identificativa i de copersone quines són les s due que hesió social. s procedè han port

= cara

les

ia

Copia les paraules següents i completa-les amb -g, -ig o -tx al final:

• bo__ • fa__ • empa__ • llebe__ • ro__

contenen

, destacant-hi

que hi interve

DIMENSIÓ ESTÈTIC A

armes, nen Evangei els elements «Vós, gentilhome, qui rebreu l’orde de cavalleria, jureu a Déu i als quatre Sants religiosos. 쐌왌왌 excel·lent En les cerimòn lis de no venir mai contra el molt alt48. i molt rei d’Anglaterra? Més, jureu pel ies Quines tres posicion tenen molt valor els espais, sagrament que heu fet que amb totes les vostres forces mantindreu i defensareu dones, els gestos i els s ocupa físicament Tirant símbols. en què l’orde sidesocors al llarg de la donzelles, viudes i òrfenes, desemparades, i encararep casades, us ia? demanen?» cavaller cerimòn

왌 40. 쐌왌 Escriu els quatre hiperònims sota els quals es poden agrupar els elements següents:

REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 43. 쐌쐌

massa dolços. jo són què? Els que tinc Per que em vas portar. que M’agraden els caramels per un pronom relatiu. canviant les proposicions de relatiu ons van introduïdes29. 쐌왌왌 Transforma les oracions següents seguint el model: classes de proposici per proposicions de participi equivalents,

Act. 28 i 29

Sintagma nominal (amb el o els) • Subjecte. Exemple: El pàrquing està obert les vint-i-quatre hores. • Atribut. Exemple: En Rafel és el tutor de 4t B. • Complement directe. Exemple: M’he trobat el teu cunyat.

En el cas del complement circumstancial de temps hi ha les dues possibilitats. Exemples:

adjectiva 쐌 amb una proposició subordinada CN 26. 쐌쐌 Escriu una oració composta una són de baix consum. relatius següents. Pots col·locar canviat recentment introduïda per cadascun dels pronoms Les bombetes que han davant d’aquests pronoms relatius: a adjectiva preposició (a, de, en, per, etc.) proposició subordinad el canviades) • el qual (o variants) (equival al SA recentment relatiu: que, qui, •què, • qui què es per un pronom • que

Fixa’t que totes dues

La hiponímia i l’homonímia

En la unitat anterior has après que, per decidir si cal escriure el o al (o els o als), has de fixar-te en l’estructura gramatical: el (o els) obre un sintagma nominal (SN), mentre que al (o als) encapçala un sintagma preposicional (SP). Vegem ara, amb més deteniment, la forma adient segons la funció d’aquest sintagma:

adjectiva

nom. Exemple:

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

El o al? Els o als?

per

i 왌 subordinades de les oracions següents 25. 쐌쐌 Identifica les proposicions adjectives o d’un altre tipus: ICA classifica-les segons si són substantives, CATIVA • GRAMÀT DIMENSIÓ COMUNI a la dreta. • Canvia l’interruptor que està més • Opinem que la sanció ha estat excessiva. surti el sol. • Començarem la caminada quan càpiga tot. • Hem modificat l’horari perquè hi em van servir era boníssim. adjectiva • El cafèi,que concretament, com La subordinació és bo per a la salut. Act. 24- 27 com un sintagma adjectival • Fer una mica d’exercici cada dia són les que actuen que estava acabat de reparar. Les proposicions adjectives Les orenetes van fer niu a sota el ràfec,

La subordinació

Lèxic

Ortografia

123

l’oració

a. de l’activitat econòmic

a un canvi radical Quina Això represent en l’oració anterior? la paraula això de sintagma equival I A quin tipus a hi desenvolupa? var funció sintàctic s, què hem d’obser categories lèxique de vista de les 왌 Des del punt negreta? 69. 쐌왌 en des s destaca en les paraule pel cap... s... • Sovint em passa seus producte excel·lència dels a una onen • La suposada s corresp diverses paraule a cada en alguns casos, 왌 ament. Relacion Hem vist que, de tractar conjunt 70. 쐌쐌 lèxica i s’han onent: sola categoria el concepte corresp expressió amb a • preposició compost l de bat a bat • • locució adverbia en el sentit que • perífrasi verbal • van veure • compost • temps verbal ir • iva haurà de prescind • locució preposit per a • perifràstic • temps verbal a hem assenyalat • a quin sintagm següents i indica pronoms febles 왌 a en el text els 71. 쐌쐌 Localitz n: equival cadascu

Activitats complementàries

Avaluació

• El femení singular, el masculí plural i el femení

GRAMÀTICA 왌 76. 쐌쐌 Indica quina de les expressions següents és una oració simple i analitza-la:

• Dissabte. • Escolta. • Un pagès diu.

Màrqueting!

I Què són les altres dues expressions?

Sovint em passa pel cap que a nosaltres, a l’hora d’estudiar estrepitosos fracasso el desenvolupame s. Avui, sembla nt de la comunicació, la cognició la cosa més normal del i el llenguatge món, però ha o, fins i tot, l’art i la literatur costat anys i panys posar les a, ens passa allò preferències del que tan bé va saber assenya client en el punt de mira de lar Levitt en un les estratègies més famós article –Marketing exitoses. D’acord amb la myopia, publica nova planificació t l’any 1960 a Harvard Business si és predicatiu, del màrqueting, les finalitat Review– en el sentit el verb i indica s de l’empresa t, subratlla’n que, a finals fins següen ja dels no 왌 anys cinquanta, són els objectes físics manufa Copia l’oració l’objectiu de la 72. 쐌왌 cturats, sinó el major part d’empre nal: fer mans i mànigues per ses era el de transfor s. copulatiu o imperso descobrir i arribar matèria en product va eren els producte mar la a les necessitats dels consum de tota l’operati es físics tan barats, . El vertader centre idors, als seus eficaços i de confiança com es que la formen desitjos i a les seves preferèn fos possible i la tots els sintagm es en cies. La producc funció dels t i assenya-la equips de màrque entre sintagm 쐌 ió troba el l’oració següen seu sentit a contribu les relacions ting no era pas a). 73. 쐌쐌 Copia cap altra que ir a satisfer necessit que quedin clares la d’un conjunt d’un altre sintagm persones i això ats de Fes-ho de manera de tècniques per t o dependència dor en el els representa un l’oració (igualta fer circular ia del consumi productes pel canvi l’estructura de psicolog radical la la concepció de l’activita mercat de la millor en màrqueting instal·la manera possible. El vertader t econòmica. De nous plans de la irrupció dels fet, centre de tota La irrupció dels t econòmic. nous plans de at. l’operativa eren els product desenvolupamen màrqueting inss que has identific tal·la la psicolog cor mateix del es, fets en sèrie. un dels sintagme ia del consum Avui, en canvi, tots sabem sintàctica de cada idor en el cor mateix del desenvo que la planific I Indica la funció ació en màrque aquests casos: lupament econòm ting no l’hem els (i no als) en ic. No sé si en som del tot de dirigir tant hem d’escriure conscients, però als productes 왌 usuaris... com a les necessit Explica per què ens obrí de que tenen els bat a bat les portes 74. 쐌쐌 ats dels consum • La percepció idors i usuad’aquest univers ris, de manera productes... els product ple casos: que circular de aquest objectiu es i serveis variats • Fer el o els) en aquests haurà de presidir les estratèg i enlluernadors al o als (i no que sembla que del ies de desenvo hem d’escriure ja ningú no ens 왌 lupament empresarial. El Explica per què desitjos... en podrà treure mai. 75. 쐌쐌 nou model ha • Arribar als seus de girar entorn de la percepció del nostre relat... Ara, animem-nos del producte que • Tornem al fil i tornem al fil en tenen els usuaris i el punt del nostre relat. Dins el món de mira seran viu animal passa ferències. 45 les seves preuna cosa ben semblant a tot el que hem assenyalat per La miopia feia a l’espai referència al fet de l’empresa i, que, en aquells de fet, podem moments, moltes de com les emprese partir organitzacions s de la natura fan empresarials embolicades d’una bé la seva feina de producc autoestima tan ió en crear organism gran per la suposada excel·lè cients que transfor es efincia dels seus men menjar en productes, guanyada en l’econom creixement i en produir més ia anterior, van organismes. La com altres emprese veure natura produeix organism s, sense fer exactam es i la comuni cació, tal com mateix product ent el passaria amb e, s’acoblaven molt la més vella publicit millor a les preferències dels at, acompanya aquest producte consumidors per i l’ajuda a compor les seves formes innovad en les seves interacc tar-se ores. I vet aquí ions en el parell que el menyspreu de moltes de mercats més interess empreses i els ants del seu entorn, seus directius per les noves idees el sexual i el social. els va dur a tastar els més SEBASTI dirigir...

• ...no l’hem de podrà treure mai... • ...no ens en comportar-se... • ...i l’ajuda a

À SERRANO, L’instint

왌 77. 쐌쐌 Escriu totes les categories lèxiques possibles d’aquestes paraules:

• en

• sol

• aquest

쐌 78. 쐌쐌 Relaciona cada verb auxiliar amb la forma verbal que ajuda a formar. Posa un exemple de cada combinació. haver • ser • estar • anar •

• perífrasis • temps compostos • temps perifràstics • veu passiva

왌 79. 쐌쐌 Indica de quin tipus són els sintagmes subratllats i substitueix-los per un pronom feble:

• Viuen aquí mateix. • El pati està brut. • Truca a la Quima. • Mengeu patates fregides. ORTOGRAFIA 왌 80. 쐌왌 Copia les oracions següents i completa-les amb el, al, els o als:

• Està consultant ......... llibre. • Es van trobar ......... pàrquing. • Vam quedar amb ......... amics a la placeta. • El parc està situat ......... afores. 왌 81. 쐌쐌 Escriu els derivats de mig que corresponen a les indicacions següents :

• El femení singular, el masculí plural i el femení plural.

• Significa que no és ni gran ni petit.

plural del mot anterior.

• Part central del dia. • Dormida que es fa havent dinat. • Paret comuna a dues propietats contigües. I A partir de les paraules que has escrit i de la sèrie despatxar, despatxet, despatxàs... explica quan escrivim -g o -ig al final d’un mot, i quan escrivim -tx.

LÈXIC 왌 82. 쐌쐌 Busca en aquestes oracions expressions que tinguin un sentit figurat i explica’n el significat:

• S’hi ha deixat els ulls, fent aquella miniatura. • Li ha entrat una brossa a l’ull. • Aquell moble li ha costat un ull de la cara. • Pare i fill coixegen del mateix peu. • S’ha fet mal al peu. • S’ho pren tot al peu de la lletra. 왌 83. 쐌쐌 Copia aquestes comparacions i completa-les amb l’adjectiu adequat: fort - prim - fred - delicada - sorda puntual - petit - dolça - veloç - dur

• ......... com un clau • ......... com un roure • ......... com un fideu • ......... com un os • ......... com un cigró

• ......... com el gel • ......... com la mel • ......... com un lliri • ......... com una perola • ......... com una sageta

쐌 84. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb la frase feta que hi vagi bé: anar mal dades - pagar amb la mateixa moneda quina mosca ha picat (a algú) - fer escarafalls passar-la magra - llançar les campanes al vol

• No sé ........., però fa dies que m’esquiva. • No el vas tractar bé i ara et ......... • No ......... i digues exactament què t’agrada. • Ja podeu ......... perquè hem guanyat el premi. • Si veus que ......... vés-te’n de la reunió. • ........., però ara té una bona situació econòmica.

46

de la seducció

44

3

I LITERÀRIA


830922 _ 0001-0005.qxd

7/3/08

09:56

Página 4

ÍNDEX DIMENSIÓ COMUNICATIVA UNITAT

0

Llegir i comprendre

Llengua i comunicació

Expressió oral i escrita

REFLEXIÓ Camp semàntic

Ficcionaris

La recta final Pàg. 6

1

Construir, destruir, reconstruir...

El guardià del gerro L’expressió xinès d’actituds morals

Decidim com actuem. Sí o no, blanc o negre, o tots els colors del gris?

El vocabulari dels museus

Jentzi

Els tipus de text

Per què ho dius? Ens (re)coneixem?

El vocabulari de la muntanya

Per què plou a Tità?

La narració i la descripció

Com dius que és? Te n’havies adonat?

El vocabulari de la pluja

La remullada: rondalla apòcrifa

L’exposició

Expliquem històries i curiositats El vocabulari de la cultura popular

La meva apologia

L’exposició oral

Un treball per mirar-lo. Preparar una presentació oral amb suport visual

El vocabulari de la persona

Biografia

L’argumentació (I)

Els debats. Debats a classe!

El vocabulari dels animals

Cavalls i carruatges al passeig de Gràcia

L’argumentació (II) On anirem de viatge de final de curs? Presentació dels arguments

El vocabulari dels carros i els carruatges

El cor delator

La instrucció i la predicció

El futur a les estrelles? Consells per a tothom

El vocabulari dels cinc sentits

L’estàtua

Textos laborals, administratius i comercials

Per aprofitar l’estiu. A treballar!

El vocabulari del cos humà

Pàg. 20

2

Si busques, trobaràs Pàg. 48

3 Anem des d’aquí fins on vulguis Pàg. 74

4

És veritat o és mentida? Pàg. 100

5

No és el que sembla Pàg. 128

6 Què penses de...? Pàg. 154

7 A favor o en contra? Pàg. 180

8 El final s’acosta Pàg. 208

9

El futur ja és aquí Pàg. 236

Annexos Llegir un llibre, pàg. 264. Resum de gramàtica, pàg. 270

4


830922 _ 0001-0005.qxd

SOBRE LA

11/3/08

08:52

Página 5

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

LLENGUA

Gramàtica

Ortografia

Lèxic

Formes i funcions

Les faltes d’ortografia

La definició. L’ús del diccionari

L’anàlisi de l’oració simple

El o al? Els o als?

El sentit figurat Literatura catalana medieval (I) Llibre de meravelles, de Ramon Llull; Crònica, de Ramon Muntaner; Lo Somni, de Bernat Metge

Els complements del verb

Pel o per al? Pels o per als?

La sinonímia i l’antonímia

L’oració composta

Des de... fins a... La hiponímia i l’homonímia

La història de la literatura Llibre d’Evast i d’Aloma e de Blaquerna son fill, de Ramon Llull; Aloma, de Mercè Rodoreda

Literatura catalana moderna A una hermosa dama de cabell negre..., de Francesc Vicent Garcia; La dama d’Aragó; Lucrècia, de Joan Ramis

El lèxic culte

Literatura catalana del segle XIX: la Renaixença La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau; Lo filador d’or, de Jacint Verdaguer; La febre d’or, de Narcís Oller

La subordinació Tan o tant? substantiva

El llenguatge col·loquial

El modernisme Excelsior, de Joan Maragall; Solitud, de Víctor Català; L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol

La subordinació Que o què? adjectiva

Els manlleus i els neologismes

Literatura catalana entre 1906 i 1939 Com les maduixes, de Josep Carner; Contra els poetes amb minúscula i Romàntica, de Joan Salvat-Papasseit; Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles, de J. V. Foix

La subordinació La conjunció Els mots adverbial (I) que i el pronom emfàtics: què interjeccions i onomatopeies

La diversitat lingüística

Literatura catalana medieval (i II) Poema XI, d’Ausiàs March; Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

La juxtaposició Sinó o si no? i la coordinació

Literatura catalana dels anys vint i trenta Fanny, de Carles Soldevila; El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra; Tanka, de Carles Riba

La subordinació Per què adverbial (II) o perquè?

La precisió i la Literatura catalana des de la Guerra Civil fins als anys 60 correcció lèxica Incerta glòria, de Joan Sales; L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders; La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; Inici de càntic en el temple, de Salvador Espriu

L’anàlisi de l’oració composta

El lèxic administratiu i comercial

Quantes paraules?

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

Les llengües en la societat catalana actual

El català, llengua comuna

Literatura catalana actual Pedra de tartera, de Maria Barbal; Els ulls del retrovisor, de Joan Margarit; Forasters, de Sergi Belbel; Qualsevol temps passat, de Quim Monzó

Conjugació verbal, pàg. 273

5


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

0

18:31

Página 6

COMUNICACIÓ • CAMP SEMÀNTIC

A Ficcionaris, Jesús Pacheco, amb uns contes de molt poques línies, ens fa viure escenes de personatges més aviat solitaris que gairebé –una mica exagerats, això sí– podríem ser nosaltres mateixos... Aquestes escenes, de vegades absurdes, de vegades paradoxals, ens fan somriure, i no ens deixen indiferents perquè també ens fan pensar.

La recta final Ficcionaris El gust La Humanitat sencera estava sotmesa al Gran Amo del Món, que ningú no coneixia. Ningú no passava gana i tothom treballava. Però el que no es podia suportar de cap manera és que, en qualsevol lloc del planeta, se sentís sempre amb un volum eixordant la mateixa música de Wagner. Evidentment, es va produir una nova revolució, que va triomfar. Va guanyar la facció més nombrosa: els ferms seguidors de la sensible i delicada música de Vivaldi.

Escalons trucada lt temps esperant aquella La Teresa s’ha passat mo que canviarà la seva vida. truca i la seva vida canUn dia qualsevol, algú li Teresa (vés a saber: un via. Allò que volia la a o un viatge) ja ho té. amant, una feina fantàstic espera ons m’han dit, la Teresa Ha passat un any i, seg ra trucada. amb impaciència una alt

Homeless El primer hotel que vaig conèixer tenia tres estrelles. Jo només tenia catorze mesos i m’hi van portar els pares. El segon hotel tenia dues estrelles: hi anava a fornicar feliçment amb en Miquel. El tercer en tenia cinc: va ser durant el viatge de nuvis amb en Sergi, a Costa Rica. Després en van venir molts més, i tots d’alta categoria: els vaig conèixer amb en Mateu, el meu segon marit. També hi portava els meus tres fills. Ara visc amb la Maria: és la meva companya d’habitació en aquesta estúpida residència per a la tercera edat.

6


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

18:31

Página 7

DIMENSIÓ COMUNICATIVA COMUNICACIÓ • LLEGIR • CAMP SEMÀNTIC

Com fer un conte amb cara i ulls (gràfic) Personatges: 1. Pere 2. Maria 3. Llàtzer 4. Victòria

Canvi d e paper En Ger ard seg uia tots mitjans els de com unicació compra : va tots els diar revistes is i , mirav a tots e nals de ls c atelevisió , escolta connect v a totes les at a la x arxa. Er ràdios i gastava a un ho estava un mun m e informa t de din Cansat t e q r s per se ue es de tanta r-ho. informa diners q c ió , es va g ue li qu astar els edaven d’avió p per com últims er anar p rar-se u a viure va endu a n u bitllet na illa d r 263 m eserta. N anuals d omés es ’autoaju da i una Bíblia.

Conflicte: 1❤2 2❤3 3❤4 4❤1 Solució: 3Ø 4⇓ Conseqüència: 1↔2=1❤2=2❤1

copsat als que no han er (p s ll u i ra nte amb ca Com fer un co àfic) el magnífic gr exemple). tzar (Pere, per l’a a om emple, que és n n u u Agafe digueu, per ex t: en lm ta to iu descriv No cal que el t. o l’estimi a que la Maria n alt i ben planta ò er p , ia ar M re estimi la e solucionar. Feu que en Pe icte que s’ha d fl n co el m re d Tinzer. Ja tin mi la Victòria. ti es r ell sinó en Llàt ze àt Ll ple, que en arrodoFeu, per exem conflicte. I per el d ió ac lic p na com dreu, doncs, u Pere. ictòria estimi en que Llàtzer es nir-ho, que la V Molt fàcil. Feu ? te ic fl n co el se’n que la Victòria Com solucionar bé m ta u fe I t. ’un acciden que només mori a causa d raptada. Com i gu si i al eg n s a Se ran d’estimar. vagi de vacance er nassos s’hau p , ia ar M la i larre conte. Si ho al n quedaran en Pe u u re d n ti t, t i la feu breumen ple, la quantita Si tot això ho em ex er p t, an m (explic seu cos) gueu ad infinitu escampades pel ia ar M la té e igues qu forma de les p dra novel·la. tindreu una ten

7


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

18:31

Página 8

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

La concepció del món Mentre deman ava un tallat, en Xavier va co mençar a rumiar sobre la creació de l’Un ivers, els planet es, la Terra, l’o ri gen de la vida i tot això. Va resum ir mentalment tot allò qu e la ciència hav ia pogut explicar llavors. I es va fins emocionar tot sol, en veure’s dins d’aquesta in se rit maquinària biol ògica tan perfe Poc després, es ct a. broncava el jo ve cambrer per li havia portat què no el sucre.

Mer...! saviesa huresumir tota la l vo e om h n ia. U ental enciclopèd m u on m a n u mana en acabae la tasca és in qu u ve s, ré p es Poc d es troba un volum. Però rà fa és om N ble. mir massa. que ha de resu b ell emprenyat am e, qu t n ta x ei I resum tota la conclusió que la a ba ri ar x, matei r en el títol a es pot copsa an m u h a es vi t sa e tan gentilmen qu te n co eu br d’aquest r. acabeu de llegi

Tàctica Un bon dia d’abril, en Joan va decidir que ja no parlaria mai més amb ningú. No parlava ni amb la seva dona ni amb els seus fills, ni amb el seu cap ni amb els seus amics. Al principi, l’estratègia va funcionar. Tothom estava molt preocupat per ell, especialment la seva dona, la Marta. Però el costum fa que tot perdi el seu sentit primigeni. I després, tothom va passar d’ell. Fa poc m’han dit que, últimament, manté entretingudes converses amb una copa de cava i amb un bolígraf de tinta vermella.

Avui et toca a tu vigilar-lo En Jaume sempre ha pensat que algú (els Homes de Negre? Hisenda? el Poder?) vigila tots els seus actes. No sap qui el controla, però sap que ho fa. I que ho fa amb molta meticulositat. L’última prova palpable de la confabulació en contra d’ell és quan ha anat a prendre un refresc al bar de la cantonada: ell ha demanat una cola i el cambrer li ha portat una taronjada. I tots sabem, perfectíssimament bé, que en Jaume no suporta la taronjada.

JESÚS PACHECO, Ficcionaris

8


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

18:31

Página 9

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• eixordant • facció • ferm

• fornicar • ad infinitum • primigeni

• copsar • meticulositat • confabulació

2. Indica quina de les tres propostes podria substituir les expressions següents:

• vés a saber

• sigui raptada

qui sap pregunta-ho vés-te’n i busca-ho

sigui enverinada sigui desafiada sigui segrestada

• els manuals d’autoajuda llibres com els manuals d’instruccions dels electrodomèstics llibres com Ser feliç és fàcil, Aprengui a comunicar-se bé... llibres com Construir una casa és fàcil, Aprengui a pilotar un avió...

L

i c m t s

• manté entretingudes converses manté converses entre tres persones manté converses que li fan perdre molt de temps manté converses divertides i interessants 3. Quan llegim aquests contes tenim la sensació que les escenes que s’hi expliquen transcorren en l’actualitat. Amb tot, hi ha contes força intemporals i n’hi ha d’altres que han d’estar ambientats en una època més o menys actual o recent. De vegades només hi ha un detall que ens ho indica. Fes una llista de tots els contes i classifica cadacun en una d’aquestes categories:

• Contes intemporals. • Contes que han d’estar ambientats al segle XX o en l’actualitat. • Un conte que només pot estar ambientat en l’actualitat o en els últims anys. ■ Indica quin element de cada conte indica l’època en què se situa l’acció. 4. Ficcionari és una paraula que no existeix, però s’assembla a paraules reals. Respon, breument, aquestes preguntes:

• A quina paraula s’assembla molt? • De quina paraula sembla derivada? Què significa la paraula de la qual deriva? • Per què creus que Jesús Pacheco ha triat aquesta paraula com a títol d’una obra? INTERPRETAR EL TEXT 5. Ficcionaris és una obra formada per contes molt breus. Busca com a mínim un conte que compleixi cada una d’aquestes condicions:

• Un conte que tingui una estructura circular (que acabi com ha començat). • Un conte en què el narrador s’adreci directament al lector. • Un conte en què el narrador parli en tot el text en primera persona del singular. • Un conte en què el protagonista sembla que tingui alguna malaltia mental. 9


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

18:31

Página 10

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

6. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• A Canvi de paper en Gerard està tan fart d’estar informat que decideix no llegir mai més • • • •

ni una línia. A Tàctica els familiars del protagonista al principi estan molt preocupats perquè en Joan ha decidit no parlar. La protagonista de Homeless considera que la residència on viu ara és molt millor que tots els hotels que coneix. El narrador de Com fer un conte amb cara i ulls (per als que no han copsat el magnífic gràfic) considera que hi ha moltíssimes diferències entre un conte i una novel·la. A Avui et toca a tu vigilar-lo en Jaume considera que algú controla tots els seus actes.

7. Fes un esquema del contingut del conte Com fer un conte amb cara i ulls (per als que no han copsat el magnífic gràfic). ■ Quines semblances i diferències hi ha entre el teu esquema i el de Com fer un conte amb cara i ulls (gràfic)?

REFLEXIONAR I AVALUAR 8. Digues quines d’aquestes característiques antagòniques trobem en els contes de Jesús Pacheco que has llegit: Els paràgrafs són molt curts.

Els paràgrafs són molt llargs.

En algun conte, Pacheco empra el recurs d’introduir un aspecte a partir de textos epistolars.

En algun conte, Pacheco empra el recurs d’introduir l’afirmació final a partir d’opinions alienes al narrador.

Pacheco és molt irònic i, fins i tot, cau sovint en la grolleria (com en el conte Mer...!, perquè en un conte no hi pot aparèixer el mot emprenyat).

Pacheco és molt irònic i, fins i tot, de vegades és políticament incorrecte (com en el que diu sobre la novel·la).

Els protagonistes del contes, en general, són persones solitàries.

Els protagonistes del contes, en general, són persones que tenen una vida social molt activa.

9. Els finals dels contes sempre contenen una paradoxa, una ironia, una contraposició amb la resta del conte, un retorn a la situació inicial... Explica, breument, com és el final dels contes següents, seguint el model:

• El gust: El final insinua que, tot i que hi hagut un canvi, s’ha tornat a la situació inicial. • Escalons • Tàctica La concepció del món • • Mer...! 10. Analitza el caràcter dels protagonistes dels contes. Digues quins dos o tres creus que són més solitaris i explica com has arribat a aquesta conclusió.

EXPRESSAR-NOS 11. En parelles o en grups de tres persones, proveu d’escriure un conte breu semblant als de Jesús Pacheco. Primer feu un esquema o un mapa conceptual del contingut, després feu una primera redacció del conte i, finalment, després d’una o dues revisions, feu el redactat definitiu. 12.

10

Llegiu tots els contes confegits per vosaltres i, a continuació, debateu sobre quins dels contes llegits s’assemblen més als de Jesús Pacheco. A més d’expressar la vostra opinió, l’heu d’argumentar.


830922 _ 0006-0019.qxd

11/3/08

09:04

Página 11

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Formes i funcions En l’anàlisi gramatical de l’oració hi ha dues nocions bàsiques: les formes i les funcions. Tot seguit recordarem quines formes i quines funcions hauries de conèixer ja ara, i presentarem les que s’introduiran durant aquest curs.

Les formes

Act. 13 - 15

En el marc de l’oració simple, és a dir, de l’oració que té un sol verb en forma personal, trobem les formes lingüístiques següents: • Les paraules, que tenen una determinada categoria lèxica: verbs, noms, adjectius, determinants, pronoms, adverbis, preposicions o conjuncions. • Els sintagmes, que són paraules o grups de paraules de diferent tipologia segons quin sigui el nucli: SV, SN, SA, SAdv o SP. Quan estudiem l’oració composta, és a dir, l’oració amb més d’un verb, tindrem presents aquestes mateixes formes i, a més, les proposicions. Una proposició és una oració que forma part d’un marc oracional més ampli, l’oració composta. Exemple: El vigilant va entrar en acció quan va sonar l’alarma. proposició

proposició

La segona proposició de l’exemple és una forma molt semblant a l’oració Va sonar l’alarma, però va encapçalada pel connector quan, que fa que s’integri en una forma més gran, l’oració composta El vigilant va entrar en acció quan va sonar l’alarma.

Les funcions

Act. 16 - 20

Fins ara has estudiat dues menes de funcions sintàctiques: • La funció de les paraules dins dels sintagmes i, concretament, les funcions de nucli de sintagma i de complements d’aquest nucli. • La funció dels sintagmes dins de l’oració: predicat, subjecte i diferents complements del verb (atribut, directe, indirecte, de règim, circumstancials i predicatiu). Durant aquest curs afegirem un altre nivell d’anàlisi de les funcions sintàctiques: el paper que fa cada proposició dins del conjunt de l’oració composta. Exemple: El nou alcalde proposa que es redueixi la circulació al centre de la ciutat. proposició

La proposició subratllada té una funció en l’oració composta: actua com a complement directe del verb proposa. En la majoria de casos, les proposicions fan funcions equivalents a les estudiades fins ara, però en algun cas caldrà introduir noves funcions.

11


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

18:31

Página 12

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 13. 쐌왌 Classifica els conceptes següents segons que siguin formes o funcions: complement directe - sintagma preposicional - conjunció - predicat paraula - proposició - subjecte - complement del nom

왌 14. 쐌쐌 Indica la categoria lèxica de cadascuna d’aquestes paraules: agradable - de - tres - rosa - entrar - malament - perquè - tu

• Quines cinc d’aquestes vuit paraules poden ser nucli d’un sintagma? ■ Escriu un sintagma que tingui com a nucli cadascuna d’aquestes paraules. De quina mena de sintagma es tracta en cada cas? 쐌 15. 쐌쐌 En una de les oracions següents no hi ha cap proposició i en l’altra n’hi ha tres. Explica les diferències entre els dos casos i indica les proposicions en el cas corresponent:

• Els nens improvisen un concert a casa dels avis. • L’Ares toca la flauta, en Cristau canta i els avis aplaudeixen. 왌 16. 쐌왌 Copia les dues formes diferents que fan la mateixa funció en les oracions següents, i digues quines formes són i quina funció fan:

• Els guixaires acabaran demà passat. • Ells acabaran demà passat. 왌 17. 쐌쐌 Identifica en cada oració les funcions sintàctiques que s’indiquen entre parèntesis:

• Avui em menjaré un gelat de xocolata (predicat, subjecte). • El conductor de l’autobús va frenar bruscament (subjecte, predicat, complement •

del nom, complement del verb). En Toni va fer una trucada perduda als seus pares des de l’estació (complement directe, complement circumstancial, complement indirecte, subjecte).

왌 18. 쐌쐌 Escriu dues oracions amb el sintagma adjectival molt alta, una en què faci la funció de complement d’un nom i l’altra en què faci d’atribut d’un verb copulatiu. 쐌 19. 쐌쐌 En l’oració següent hi ha sis sintagmes. Separa’ls, digues si estan al mateix nivell que un altre o inclosos en un altre i indica la funció que fan dins de l’oració: La Xènia es va comprar una samarreta llampant a la botiga de la cantonada. 쐌 20. 쐌쐌 Digues la funció sintàctica que fa cadascuna de les proposicions subratllades en les oracions següents:

• Abans que surti el sol ja hauríem d’haver començat la caminada. • Vas pensar que a l’Ernest també li agraden els trens en miniatura? • La finestra que s’ha de tancar és la de darrere.

12


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

18:31

Página 13

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

Les faltes d’ortografia Hi ha almenys dos tipus de faltes d’ortografia: les que es poden resoldre aplicant automàticament les normes ortogràfiques i aquelles en les quals cal reflexionar sobre l’estructura gramatical per escriure la grafia correcta. Vegem-ne uns exemples, en els quals indiquem amb un asterisc les formes incorrectes: 1

Falta d’ortografia pròpiament dita: Quan escrivim *magestat en comptes de majestat, no hem tingut en compte que aquesta paraula és una excepció de la norma ortogràfica que ens fa escriure g davant de e.

2

Falta d’ortografia relacionada amb la gramàtica: Quan escrivim *al en una oració com *Veig al nen que travessa el carrer, no hem tingut en compte que el sintagma que té com a nucli nen és nominal (no preposicional), fa de complement directe (no indirecte) i, per tant, porta l’article el i no porta la preposició a. Així doncs, l’oració correcta seria Veig el nen que travessa el carrer.

En aquest últim curs de l’ensenyament obligatori ens centrarem sobretot en aquest segon tipus de faltes, tot i que repassarem també les del primer tipus.

왌 21. 쐌왌 Copia aquesta taula d’articles i contraccions amb la preposició a i completa-la. Masculí singular Article

el

Contracció (si s’escau)

al

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

왌 22. 쐌쐌 Escriu oracions que compleixin els requisits següents:

• Comença per un subjecte introduït per Els. • Comença per un complement indirecte introduït per Al i està construïda •

al voltant del verb agradar. Porta un complement directe de persona introduït per l’article el.

REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 23. 쐌쐌

Escriu j o g davant de la e de les paraules següents:

• __erani • __enerós • se__ell • in__ectable • ob__ecte • __erarquia • __entil • __ersei

• __eroni • __eure • __eperut • __est • tar__eta • __eroglífic • en__egar • __erard

• __eremies • __esuïta • __ermen • __erusalem • viat__er • jut__e • re__enerar • desit__és

13


830922 _ 0006-0019.qxd

7/3/08

09:51

Página 14

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

La definició. L’ús del diccionari El diccionari ens explica el significat de les paraules mitjançant una definició. Aquestes definicions es poden presentar de diverses maneres, per exemple: • Amb una paraula equivalent o un sinònim: entrellucar v tr Entreveure. • Amb una paraula o una expressió que signifiqui el contrari: insípid adj Mancat de sabor. • Amb una paràfrasi, és a dir, una expressió que ens explica un significat equivalent a la paraula buscada: extensible adj Susceptible d’adquirir una major extensió. • Amb una definició descriptiva, que consisteix a determinar el gènere o classe a què pertany el mot i descriure’n les característiques o les qualitats externes: tassa f Vas petit de porcellana, de pisa, de terra, etc., amb nansa, per prendre cafè, te, etc. Cada entrada del diccionari pot tenir una o més accepcions, les quals defineixen els diferents significats que pot tenir un mot. A més de les definicions, el diccionari també ens aporta altres informacions, com la manera d’escriure cada mot, la formació del femení, la categoria lèxica, si amb aquesta paraula es poden formar expressions o frases fetes, etc. Observa: dropo-a adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2 fer el dropo Estar sense fer res.

왌 24. 쐌왌 Aparella cada paraula amb la definició corresponent:

¡ ¡ ¡ ¡ ¡ ¡ parca

fracàs

epíleg

maqueta

quincalla

jungla

• Conjunt d’objectes de metall d’escàs valor, especialment imitacions de joies. • Esbós en petit d’una escultura, d’un edifici o d’una decoració. • Bosc baix tropical, molt dens, que ocupa el lloc de la selva tropical primària • • •

destruïda. En la mitologia clàssica, deessa que fila, debana i talla el fil de la vida dels humans. Resultat del tot dolent, desastrós. Recapitulació, conclusió, d’un discurs, d’una obra dramàtica, d’un llibre.

왌 25. 쐌왌 Identifica en aquest dibuix els elements que corresponen a les definicions següents i escriu-ne el nom:

• Estri amb una tija metàl·lica en forma • • • •

14

d’espiral, que serveix per treure els taps de suro de les ampolles. Plat de forma ovalada en què se serveix menjar a taula. Recipient de vidre, de metall, etc, en què es posa oli i vinagre d’amanir. Plat molt gran, molt planer, amb vores de poca altura, que serveix per portar objectes. Vas de terrissa cuita, metall, etc, que serveix per posar-hi aigua, flors, etc.


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

18:31

Página 15

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

왌 26. 쐌왌 Copia aquestes definicions i completa-les amb una de les expressions següents: per consanguinitat, afinitat o adopció que no ve al cas

contracció dels músculs cutanis de la cara

acte de benvolença o misericòrdia

clos amb caminals intricats

• mercè: benefici graciós, ............ envers algú. • parentiu: vincle existent entre parents, ............ • estirabot: dita, acudit, etc., incongruent, ............ • laberint: ............ que fan difícil, un cop dins, de trobar-ne la sortida. • rictus: ............ com sota l’efecte d’un riure forçat. 왌 27. 쐌왌 Escriu tres accepcions de cada una d’aquestes paraules:

• nus

• punteria

• nota

• guarnició

왌 28. 쐌왌 Escriu junts cada mot amb les dues accepcions corresponents:

¡ ¡ ¡ compartir

errar

determinar

• Anar a l’atzar, d’una banda a l’altra. • Posseir alguna cosa en comú amb una altra persona. • Establir (alguna cosa) com a resultat d’una deliberació, d’una investigació, etc. • Dividir (alguna cosa) donant-ne una part a d’altres o prenent cadascú la seva part. • Equivocar-se, no encertar. • Decidir, portar a una decisió. 왌 29. 쐌왌 Aparella cada mot amb el que apareix al diccionari per definir-lo: enverinar portaviandes tiranejar ebri eixorc miranda ianqui

• • • • • • •

• mirador • emmetzinar • tiranitzar • carmanyola • nord-americà • estèril • embriac

왌 30. 쐌왌 Redacta una definició de cada un d’aquests objectes i després compara-la amb la que t’ofereix un diccionari.

15


830922 _ 0006-0019.qxd

7/3/08

09:51

Página 16

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La història de la literatura Llibre d’Evast i d’Aloma e de Blaquerna son fill En aquella ciutat havia una dona honrada i molt ben acostumada, la qual gran temps era estada viuda, i tenia una filla que havia nom Aloma. Fama era per tota aquella ciutat que aquella donzella regia e menava tota la casa de sa mare, e que era molt bona; i la bona dona sa mare li’n dava així poder per tal que sabés haver manera de mantenir i de regir sa casa quan fos casada, e dava-li faenes per ço que en son pensament, per ociositat, no entrassen malvades cogitacions i folles, les quals la inclinassen a vils obres. Les condicions totes que Evast desijava en sa muller, eren en Aloma, i aquells qui cercaven muller per a Evast segons sa voluntat, foren certificats de les bones costumes d’Aloma. I per voluntat de Déu fon fet casament d’Evast i d’Aloma. Gran fon la fam que era, per tota la ciutat, del dia de les bodes d’Evast i d’Aloma, i molts foren los hòmens i les dones qui els volien fer gran honra en aquell dia. Mas Evast no vol-

gué, ans volgué dar senyal d’humilitat a les gents, que en lo dia de les bodes són enemigues d’humilitat i volen supèrbia, vent, i vanaglòria; e per açò Evast e Aloma, lo dia de les sues bodes, foren a l’església ab poques persones, en significança d’humilitat; i per tal que no se’n torbàs lo sagrament de la missa, Evast e Aloma foren vestits d’humils vestidures. RAMON LLULL (cap a 1280) ociositat: estat del qui no té una ocupació concreta malvades cogitacions i folles: pensaments dolents i esbojarrats

Aloma Es deia Aloma perquè un oncle de la seva mare ho havia volgut. Era un home estrany que tothom respectava i que havia envellit tot d’una, tancat a casa, amb una manta damunt dels genolls. Llegia Llull en havent sopat. Ben assegut a la seva butaca, mentre els seus amics, que l’anaven a veure dos vespres cada setmana, jugaven a escacs. Ell no jugava mai. Llegia: Les condicions totes que Evast desijava en sa muller, eren en Aloma, i aquells qui cercaven muller per a Evast segons sa voluntat, foren certificats de les bones costumes d’Aloma. I per voluntat de Déu fon fet casament d’Evast i d’Aloma. En sortir de l’església, un cop la cerimònia acabada, va dir: –He deixat que els padrins fessin el que volguessin i la criatura es diu Àngela, Rosa i Maria; jo sempre li diré Aloma. És un nom bonic i la primera cosa que una noia necessita és un nom bonic. Si em voleu fer content, digueu-li aquest nom. A la mare li va agradar i a l’hora del refresc va fer minvar la gatzara: –No crideu tant, que Aloma dorm. MERCÈ RODOREDA (1937)

16


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

18:31

Página 17

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La història de la literatura Fins ara has estudiat la literatura des del punt de vista del llenguatge literari i dels gèneres. Després de descobrir que el llenguatge literari és més elaborat que el corrent perquè respon a una intenció estètica, has anat estudiant diferents recursos retòrics (al·literació, epítet, metàfora, etc.). D’altra banda, has après a reconèixer les característiques dels principals gèneres literaris (teatre, narrativa i poesia). Ara és el moment d’introduir una nova perspectiva en l’anàlisi dels textos literaris: la perspectiva històrica. Els dos textos de la pàgina anterior t’ofereixen un primer exemple d’aquest nou enfocament: el títol d’una novel·la del segle xx, que és el nom de la protagonista, és pres d’una obra literària de set segles abans. Quan Mercè Rodoreda es refereix a Ramon Llull s’insereix en una tradició literària determinada i, a més, probablement ens ofereix una pista sobre la interpretació de la seva novel·la: per entendre la personalitat o les circumstàncies d’Aloma convé conèixer la referència al personatge lul·lià. La història de la literatura és l’estudi de les successives èpoques, els moviments, les tendències i els autors que s’han donat al llarg dels temps. L’estudi de la història literària pot tenir abast universal –i aleshores parlem de literatura universal– o bé centrar-se en els autors i les obres d’una determinada llengua. En aquest darrer cas, parlem de literatura catalana, castellana, anglesa, etc.

La història de la literatura catalana Les principals èpoques de la història de la literatura catalana queden resumides en aquesta taula, on s’indica també la unitat en la qual estudiarem cada període: Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

Noucentisme Avantguardes

Renovació literària

De la Guerra Civil als anys seixanta

Literatura actual

3

4

5

6

7

8

9

Unitat

1

2

XX

XX

1906-1939

1936-1969

XX-XXI 1970-2005

És a dir que la literatura catalana ja té vuit segles d’història...

Doncs més en té la llengua catalana, que va començar a parlar-se cinc segles abans de ser conreada literàriament!

17


830922 _ 0006-0019.qxd

7/3/08

09:51

Página 18

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

왌 31. 쐌왌 Situa aquests escriptors i escriptores catalans en l’etapa de la història de la literatura que els correspon:

• Manuel de Pedrolo • Caterina Albert • Josep Carner • Montserrat Roig • Joan Salvat-Papasseit

• Jacint Verdaguer • Joanot Martorell • Dolors Monserdà • Francesc Vicent Garcia • Josep Maria Benet i Jornet

쐌 32. 쐌쐌 Llegeix atentament aquest poema del cantautor Raimon i explica com se sent el poeta quan la seva estimada ha marxat a Itàlia. Com un puny Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia, se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, el seu vell cant, de cop, se m’aclareix, a casa sol immers en la cabòria del meu desig de tu que és gran i creix. «Plagués a Déu que mon pensar fos mort e que passàs ma vida en dorment.» Entenc molt bé, desgraciada sort, l’última arrel d’aquest trist pensament, el seu perquè atàvic, jove, fort jo sent en mi, corprès, profundament. Al llit tan gran d’italiana mida passe les nits sentint la teua absència, no dorm qui vol ni és d’oblit la vida, amor, amor, és dura la sentència. Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia el dolor ve a fer-me companyia, i no se’n va, que creix en sa llargària, despert de nit somou, somort, de dia. Em passa això i tantes altres coses sentint-me sol que és sentir-te lluny; ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores que compte el temps que lentament s’esmuny. Vindrà el teu cos que suaument em poses en el meu cos quan ens sentim ben junts, i floriran millor que mai les roses: a poc a poc ens clourem com un puny. RAIMON (1973)

■ Investiga qui va ser Ausiàs March, en quina època cal situar-lo i quin sentit pot tenir que Raimon l’esmenti. Després, comenta el significat de la cita que figura entre cometes. ■ Per què creus que han servit al cantautor Raimon els seus coneixements d’història de la literatura a l’hora d’escriure aquesta lletra?

18


830922 _ 0006-0019.qxd

20/2/08

18:31

Página 19

Conceptes clau de la unitat Categories lèxiques. Classes de paraules que s’estableixen tenint en compte tres nivells d’anàlisi o criteris: la morfologia, la sintaxi i la semàntica. Les categories lèxiques són verb, nom, adjectiu, determinant, adverbi, preposició, conjunció, interjecció i pronom.

Paraula. Unitat gramatical pertanyent a una determinada categoria lèxica per raons morfològiques, sintàctiques i semàntiques.

Funció sintàctica. Paper que cada sintagma desenvolupa en el marc de l’oració.

Sintagma. Paraula o grup de paraules organitzades al voltant d’un nucli i amb una funció concreta dins de l’oració.

Proposició. Cadascuna de les estructures oracionals que formen una oració composta.

Història de la literatura. Estudi de les successives èpoques, els moviments, les tendències i els autors que s’han donat al llarg del temps.

ENTRETENIMENTS Resol l’escaquer i obtindràs la continuació d’aquesta oració: La llengua catalana és el resultat de l’evolució del llatí... Pistes: • En totes les definicions, menys a la primera, la paraula definida és de la mateixa família que una de les paraules que apareix a la definició. • Les paraules definides estan per ordre alfabètic. • La lletra que va a les caselles de color groc és majúscula. 1

2

3

21

4 5

8 28

23

24

25

26

27

46

47

41

42

43

44

45

61

62

63

64

65

81

7

83

67

85

86

G 92 E

10

11

12

29

31

49

51

52

71

72

68

70

92

13

15

16

17

36

37

38

57

58 78

33

34

53

54

55

74

75

76

77

94

95

96

97

93

19

20

39

40 60

79

80

88

89

90

47

15

85

65

89

54

5

72

Digitals purpúries (plantes que tenen les flors en forma de didal).

Definicions Furgades i remenades.

B 77

93

19

43

I

23

38

83

D 88

96

L

7

51

N 45 D 67

34

94

42

16

79

27

En direcció a la banda que és darrere.

68

N 28

17

58

20

3

11

95

78

Ficaré (un malalt) al llit.

37

S

F

Corrent filosòfic que insisteix en el factor de l’essència de la realitat. Preferència donada al favor sobre el mèrit (per exemple, en una selecció de feina).

24

S

62

41

2

74

39

25

70

64

81

97

29

V 10

75

4

46

53

31

63

36

80

12

86

71

49

44

L

33

Que guarda lleialtat, incapaç de fer traïció.

26

1

N 52 T

40

61

L

90

L

13

8

76

57

21

M60

55

Ventareu, fareu aire amb un ventall.

19


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

1 Una feina aparentment senzilla i avorrida, com ara ser el guardià d’un gerro xinès, a una determinada persona li pot semblar la feina més apassionant del món i la pot portar a terme durant trenta anys d’una manera irreprotxable. Però, parafrasejant la dita, podríem dir que el que no passa en trenta anys passa en un instant...

20

18:34

Página 20

Construir, destruir, reconstruir... El guardià del gerro xinès A la capital d’un gran estat contemporani hi havia un museu i en aquest museu un departament dedicat a l’art oriental. Entre el gran nombre d’objectes exposats en aquest departament, molts eren autèntiques joies i com a tals tenien un enorme valor tant cultural com pecuniari. Entre aquestes joies en destacava una per sobre de totes: un exemplar únic dins la seva espècie, únic al món. I com que era un exemplar únic, el seu valor cultural era incalculable i el seu valor pecuniari inestimable. Aquest objecte únic era un gerro xinès. I el seu caràcter d’objecte únic era encara més gran perquè l’havien trobar no sencer, sinó trencat en mil nou-cents vuitanta-dos fragments, és a dir, bocins. Aquests bocins havien estat trobats un per un mitjançant el garbellament fet durant quinze anys en el fang d’un gran riu xinès, fang assecat després en unes condicions especials i passat per un sedàs arqueològic especial. A partir de les peces recuperades d’aquesta manera se’n va arribar a endevinar la forma sencera, evidentment no de seguida sinó gradualment, al llarg dels set anys següents. I van haver de passar set anys més abans no s’aconseguís reconstruir la peça sencera, és a dir, enganxar formant un tot el gerro trencat cinc mil anys abans en mil noucents vuitanta-dos bocins llençats al fons d’un gran riu. A causa del valor simplement incalculable d’aquest objecte, li va ser assignat al museu un lloc especial, com també un guardià especial. En general els guardians dels museus tenen al seu càrrec una certa quantitat d’objectes al mateix temps, però en aquest cas la feina del guardià consistia a vigilar solament aquest únic gerro xinès. De manera que la tasca d’aquest guardià era més fàcil que la dels seus col·legues, però al mateix temps d’una responsabilitat infinitament més gran. Justament a causa d’aquesta responsabilitat s’havia estat buscant durant molt de temps abans no es va trobar el candidat adequat: un home madur, sense vicis, equilibrat, marit i pare feliç, honrat i amb un gran sentit del deure. Al costat del gerro xinès es va col·locar una cadira en què a partir d’aleshores estaria assegut durant vuit hores diàries, sis dies la setmana i onze mesos l’any, onze perquè li corresponia anualment un mes de vacances. Durant aquest mes el museu tancava per fer les obres i les remodelacions necessàries. L’objecte vigilat amb tanta diligència –el guardià no li treia l’ull de sobre ni un moment, en això consistia precisament la seva tasca– estava protegit, doncs, eficaçment dels perills que acostumen a amenaçar els objectes als museus. Un lladre o un vàndal potencial, en acostar-se al gerro enmig d’una gernació de visitants, sabia per endavant que les seves possibilitats eren nul·les. La constant i amatent presència del guardià


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 21

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

impossibilitava un robatori o qualsevol altra mena d’excés imprevisible. De manera que s’allunyava cap a altres zones on poder provar sort. I, si bé durant anys hi va haver al museu casos de robatori i actes vandàlics, ni tan sols van tenir lloc a prop seu. La màxima vigilància feia que al voltant del gerro regnés la màxima i mai pertorbada calma. Amb tot, aquesta calma no feia minvar la vigilància del guardià. Ans al contrari. A mesura que passava el temps –ja havien passat força anys des que s’havia fet guardià i no havien deixat de passar els següents–, més gran era la diligència amb què vigilava el tresor que li havia estat confiat; i cada vegada mirava amb més desconfiança els visitants. I és que l’experiència diu que com més temps fa que alguna cosa no succeeix, més possibilitats hi ha que finalment acabi succeint. Mentrestant, l’incalculable valor del gerro no deixava de ser incalculable amb el pas dels anys, durant els quals ningú no havia intentat atemptar contra ell, al contrari, augmentava, no en quantia, ja que allò que és incalculable, és a dir, infinit, no pot augmentar, sinó en la força de la llegenda i del mite. Ja que com més temps un mite resta intocable, tant més creix, i només una profanació pot aturar aquest creixement. De manera que cada vegada es donava més importància al gerro xinès, com a un valor cultural i material cada vegada més llegendari. A poc a poc però sense interrupció, el guardià del gerro inestimable s’acostava a l’edat de jubilar-se. Continuava duent una feliç vida familiar, ascendia en reconeixença al servei prestat de manera impecable durant tants anys, i, gràcies als estalvis –com s’ha dit, era un home sense vicis–, s’havia convertit en propietari d’una caseta amb jardí. Va arribar a la fi el seu últim dia en el servei, l’endemà cediria el seu lloc de treball a la següent generació i passaria a estar retirat. Als salons es feien els preparatius per a la

21


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 22

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

celebració. Al vespre acomiadarien el benemèrit empleat, li lliurarien una medalla i un diploma en reconeixença als seus mèrits, després de la qual cosa se celebraria un banquet amb l’assistència de la direcció, dels representants del ministeri i dels col·legues. Com de costum, va ocupar el seu lloc, però per primer cop el va assaltar el pressentiment que passaria alguna cosa extraordinària. I és que el seu sisè sentit de guardià, desenvolupat al llarg de trenta anys de servei, li deia que aquell dia passaria allò que fins aleshores no havia passat. De manera que el seu neguit era comprensible. Temia que precisament aquell dia, quan per última vegada feia la seva tasca, la tasca que havia acomplert d’una manera irreprotxable durant trenta anys, algú atemptés contra l’objecte sagrat que ell protegia i arruïnés tota la seva carrera si no aconseguia impedir el sacrilegi. Així que va extremar encara més la vigilància, exercida i acrescuda durant tants anys. Gairebé traspassava amb la mirada cada un dels qui s’acostaven al santuari, en preveia cada pas i cada moviment, s’avançava a cada xiuxiueig i gairebé al so d’un respir. Es quedava immòbil a l’aguait per, al més petit senyal de perill, saltar, preveure, impedir i impossibilitar. Amb quina lentitud passaven els segons durant aquelles llargues, llarguíssimes hores. I com més temps passava sense que res no succeís, tant més creixia el seu convenciment que per fi alguna cosa acabaria succeint. Queia la tarda, fosquejava i s’acostava la fi de la tortura. Però mentrestant el seu pressentiment que succeiria alguna cosa extraordinària es va convertir en seguretat, i quan van sonar els timbres avisant el públic que havia arribat l’hora d’abandonar el museu, no va poder creure que el dia hagués passat sense que res no hagués succeït. Ni aquell dia ni en els darrers trenta anys. No ho va poder creure fins a l’últim moment, ni tan sols quan l’últim visitant desapareixia a la llunyana porta, i més tard, quan a la sala es va quedar ell tot sol, tot sol al costat del gerro xinès, que seguia intacte, sencer. I inestimable. Trencar-lo va ser fàcil. Ho va fer amb facilitat en uns segons amb l’ajut d’un bastó. Des de feia un temps patia de reuma i duia un bastó gros. Després d’haver trencat el gerro en mil nou-cents vuitanta-dos bocins, va multiplicar aquesta xifra per tres picant cada bocí per separat amb els talons. Tot seguit va abandonar el museu per la porta lateral sense que ningú el veiés. S’allunyava amb la sensació que la seva vida no havia transcorregut sense sentit. Ja que la seva vigilància de trenta anys havia estat totalment fundada. El perill amb què ell s’havia hagut d’enfrontar va resultar ser real. A més se sentia vigorós, com rejovenit. I no amb trenta anys menys, sinó amb cinc mil. SL⁄ AWOMIR MROZ⭈ EK, La vida difícil

22


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 23

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

L

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• pecuniari • bocí • garbellament

• sedàs • diligència • vàndal

• gernació • amatent • minvar

• profanació • benemèrit • sacrilegi

2. Un gerro es pot trencar, però un paper o una camisa no es poden trencar. Indica quins d’aquests verbs es poden aplicar a un gerro i quins a un tros de paper o una peça de roba:

• trencar

• esquinçar

• esparracar

• petar

• estripar

• rompre

3. Copia les oracions següents i completa-les amb un d’aquests adjectius: impecable inestimable imprevisible intocable incalculable irreprotxable

• És molt ........... Tant pot reaccionar bé com malament. • El seu suport va ser ........... Sense ell no me n’hauria sortit. • Sempre va vestit d’una manera ........... • El preu d’aquest diamant? És ........... • És despòtic i gandul, però no l’acomiaden. Sembla ........... • És impossible que el renyin mai perquè el seu comportament és ...........

i c m t s

4. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets: A

5.

B

C

D

Busca a Internet informació bàsica sobre Sl/awomir Mroz⭈ek: quan i on va néixer, on ha viscut i quins gèneres literaris ha conreat.

INTERPRETAR EL TEXT 6. Llegeix el primer paràgraf del text i respon les preguntes següents:

• Quines paraules es repeteixen en aquest paràgraf? • Per què creus que el narrador repeteix paraules? • Es repeteixen paraules en altres passatges del text? 7. Llegeix aquests fragments i fixa’t en les paraules destacades:

• ...només una profanació pot aturar aquest creixement... • ...algú atemptés contra l’objecte sagrat...

• ...impedir el sacrilegi... • ...s’acostaven al santuari...

■ A quin tema fan referència quan tenen un significat literal? Per què en el text tenen un sentit figurat?

23


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 24

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

8. Dedueix del text quant temps passa aproximadament en cada «fase» diferent de la història del gerro xinès: 1. Des que el gerro va a parar al fons del riu fins que en troben el primer fragment. 2. Des que en troben el primer fragment fins que en tenen tots els fragments. 3. Des que en tenen tots els fragments fins que n’han esbrinat la forma. 4. Des que n’han esbrinat la forma fins que l’han reconstruït. 5. Des que l’han reconstruït fins que es comença a exposar al museu. 6. Està exposat al museu. 7. El guardià el trenca a cops de bastó.

■ Indica quines fases corresponen al plantejament, quines al nus i quines al desenllaç. 9. Per què en aquest fragment apareixen moltes formes verbals en condicional? Va arribar a la fi el seu últim dia en el servei, l’endemà cediria el seu lloc de treball a la següent generació i passaria a estar retirat. Als salons es feien els preparatius per a la celebració. Al vespre acomiadarien el benemèrit empleat, li lliurarien una medalla i un diploma en reconeixença als seus mèrits, després de la qual cosa se celebraria un banquet...

10. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• El guardià era un home sense vicis. • El gerro que el guardià va trencar era una falsificació. • Quan el guardià feia vacances tenia un substitut. • El guardià havia vigilat impecablement el gerro durant trenta anys. • Al guardià se li havia diagnosticat una malaltia mental. REFLEXIONAR I AVALUAR

a

M e m f g 24

11. Mentre llegies el conte, quin desenllaç t’imaginaves? T’ha sorprès? Com l’has trobat (sorprenent, irònic, versemblant...)? Per què creus que el guardià, al final, se sent vigorós, rejovenit amb cinc mil anys menys? 12. De vegades, una acció curta justifica o condiciona gairebé tota una vida. Per parelles, penseu exemples que il·lustrin l’afirmació anterior; tant poden ser extrets de la realitat com d’obres de ficció (novel·les, pel·lícules, etc.). 13. T’agradaria ser guardià d’un objecte en un museu? Per què? Fes una llista d’avantatges i d’inconvenients d’aquesta feina.

EXPRESSAR-NOS 14. Escriu un final alternatiu per al conte. Has de començar el teu final canviant el verb de la primera oració del penúltim paràgraf (Robar-lo va ser fàcil, Pintar-lo va ser fàcil, Amagar-lo va ser fàcil...). 15.

Per parelles, simuleu que un de vosaltres és el presentador d’un informatiu radiofònic i l’altre és el corresponsal que acaba d’assabentar-se del trencament del gerro xinès. Improviseu la retransmissió de la notícia. Enregistreu-la perquè pugueu compartir-la amb els altres i, fins i tot, penjar-la a Internet.


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 25

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

L’expressió d’actituds morals El llenguatge humà serveix per expressar actituds morals de les persones, com ara la disculpa o l’agraïment. En aquesta unitat veurem algunes expressions verbals que permeten comunicar aquest tipus d’actituds i que van acompanyades, en el llenguatge oral, dels recursos propis del llenguatge corporal: la postura, els gestos, la distància o el contacte físic amb l’interlocutor, la mirada, etc. En la llengua escrita, en canvi, desapareix aquest element corporal i les expressions verbals es fan més artificioses.

Disculpar-se i demanar perdó Les expressions més utilitzades per disculpar-se davant d’algú per causa d’una actuació pròpia o per demanar perdó són Ho sento, Em sap greu, Disculpa’m, Perdó, Perdona’m, Perdoni’m, Perdoneu, etc. També hi ha moltes fórmules per acceptar les disculpes d’algú o perdonar-lo: Tranquil (o Tranquil·la), Perdonat (o Perdonada), No passa res, No té importància, No ha estat res, Deixa-ho córrer, Cap problema, No hi ha res a perdonar, etc. En situacions més formals, les expressions se sofistiquen: Accepti les meves disculpes, Li prego que vulgui disculpar-me per..., Les nostres sinceres disculpes per..., etc.

Lamentar Algunes de les expressions més corrents per doldre’s d’una cosa, per manifestar contrarietat o pena, coincideixen amb les que es fan servir per disculpar-se: Ho sento, Em sap greu, etc. Altres fórmules habituals són Quina pena!, Quina llàstima!, Ho lamento, etc. En situacions formals, com ara comunicacions escrites, les expressions es fan més complexes: Lamentem profundament, Lamentem haver-los de comunicar que... Una situació formal específica és l’expressió del condol als familiars d’un difunt, per a la qual recorrem a la fórmula L’acompanyo en el sentiment, acompanyada d’una encaixada de mans o, si hi ha més confiança, de dos petons.

Demanar i agrair Per demanar alguna cosa, en el llenguatge col·loquial recorrem a fórmules de cortesia com ara sisplau (o, més formal, si us plau) o per favor, o bé fem servir el condicional, el verb poder i l’entonació interrogativa. Exemples:

Deixa’m el bolígraf, sisplau.

Deixa’m el bolígraf, sisplau. Que em deixaries el bolígraf? Pots deixar-me el bolígraf? Hi ha expressions més formals, com ara Per favor, que li faria res de...?, o bé Seria tan amable de..., si us plau? Per agrair alguna cosa que algú altre ha fet per nosaltres podem dir, senzillament, gràcies, moltes gràcies, mercès o moltes mercès. També en aquest cas la llengua disposa de fórmules adequades a situacions més formals: Gràcies per la seva col·laboració, Volem expressar la nostra més sentida gratitud, etc.

25


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 26

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

왌 16. 쐌왌 Relaciona cadascuna d’aquestes situacions de comunicació amb l’expressió de l’actitud moral corresponent: demanar

agrair

lamentar

disculpar-se

demanar perdó

• El teu cosí et deixa el seu cotxe perquè tens el teu al taller. • En una cantonada has estat a punt de topar amb un altre vianant. • No pots prestar un llibre a un amic perquè ja l’has deixat a un altre. • No sents bé el professor i voldries que parlés una mica més fort. • Has contestat en calent a un company i li has faltat al respecte. 왌 17. 쐌왌 Completa els diàlegs següents amb l’expressió de l’actitud moral que s’indica entre parèntesis: – ......... (donar el condol) –Gràcies, vostè no sap com l’apreciava el meu marit. –Tingui, prengui’n un exemplar, que jo ja en tinc un altre a casa. –Gràcies. – ......... (respondre a un agraïment) 왌 18. 쐌쐌 Escriu expressions d’actituds morals que equivalguin a les següents, però siguin més formals:

• Tranquil·la. • Gràcies • Quina llàstima! • Em sap molt greu. 왌 19. 쐌쐌 Selecciona les situacions de comunicació en les quals seria adient d’utilitzar l’expressió perdó.

• Per demanar o obrir-se pas. • Per saludar un desconegut. • Per demanar la paraula. • Després de trepitjar algú.

• En acabar un parlament. • Després de tossir quan estàs parlant. • En despenjar el telèfon.

쐌 20. 쐌쐌 Escriviu diàlegs breus, individualment o per parelles. En cadascun ha d’aparèixer una de les expressions d’actituds morals següents i, a més, una altra expressió d’actituds morals.

• Cap problema. • Seria tan amable de...? • De debò que em sap greu. ■ Representeu davant de la classe els diàlegs que heu escrit i comenteu l’ús que heu fet de les expressions d’actituds morals.

26


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 27

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Decidim com actuem El que està bé, està bé...

SARA: Pssst! PAULA (murmuris): Què vols? Que no veus que la profe ens està mirant? SARA: I ara! Si està distreta corregint! Au, passa’m la 4. PAULA (sorpresa): Què???

SARA (enfadada): Que em passis la 4, carai! Que em deixis copiar-la, que se t’ha de dir tot, sembla mentida! PAULA (dubtosa): Pe…però! SARA: Som amigues o què? PAULA: I tant! Però…

왌 21. 쐌왌 Llegiu per parelles el text. Doneu-li l’entonació adient per fer-lo més autèntic. Es tracta d’una situació habitual, possible? Per què? 왌 22. 쐌왌 Per què creieu que la Paula dubta d’«ajudar» la seva companya? Això és realment ajudar? Per què? Compareu les vostres respostes i comenteu-les a la classe. 왌 23. 쐌쐌 Quines opcions té la Paula? Quines conseqüències es podrien derivar de cadascuna? 왌 24. 쐌쐌 Com reaccionaríeu vosaltres en aquesta situació? Justifiqueu les vostres respostes.

27


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 28

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Sí o no, blanc o negre, o tots els tons del gris? Quan hem de prendre una decisió, és important que la fonamentem en el nostre concepte del que està bé, és a dir, cal que actuem d’acord amb el que ens sembla correcte. Malgrat tot, en ocasions podem actuar contràriament a les conviccions que tenim: per por del que diran, per timidesa, per impulsivitat… L’ideal és obrar de manera raonada, justa i eficaç, i dir «sí» (o «no») quan és precisament això el que volem.

왌 25. 쐌쐌 Pensa pel teu compte maneres d’expressar «no»: raonades, justes, eficaces, educades… Poseu-les en comú en petits grups i posteriorment amb tota la classe. ■ Seguiu el mateix procés per pensar situacions en què es puguin aplicar les maneres que heu trobat d’expressar «no».

쐌 26. 쐌쐌 En grups de tres o quatre alumnes, escolliu una de les situacions que teniu a continuació. Pacteu prèviament com es desenvoluparà l’acció. Penseu també quin paper hi jugarà cadascú, què direu i com ho direu. No es tracta d’actuar, sinó senzillament de parlar.

• Desapareix un mòbil a la classe i un de vosaltres sap qui l’ha pres. La tutora us comunica que l’excursió prevista queda suprimida fins que no se’n descobreixi el culpable. • Al centre comercial t’aturen els de seguretat perquè creuen que has agafat un DVD sense pagar. No has estat tu, sinó un/a company/a que t’espera a fora. • Suspens tecnologia perquè el professor afirma que no li has entregat l’últim treball. Tu n’estàs segur/a del tot, i també el company/a del costat. ■ Representeu aquestes situacions davant de la classe i valoreu el treball del altres grups tenint en compte si s’han ficat a la pell dels personatges, si han aconseguit que la situació fos creïble, si han fonamentat tot el que deien, si s’arribava a una solució justa i eficaç, etc.

28


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 29

왌 27. 쐌왌 En un museu es conserven i s’exposen objectes relacionats amb l’art, amb la ciència o amb la tècnica. Però hi ha altres llocs amb col·leccions més específiques. Relaciona cada un d’aquests llocs amb el que s’hi guarda:

3

1

6

4 2

5

• pinacoteca • discoteca • biblioteca • filmoteca • hemeroteca • arxiu

왌 28. 쐌쐌 Relaciona cada paraula derivada de museu amb la seva definició: museístic museògraf museòleg museològic

• • • •

• • • •

Especialista en museus i la seva funció en la societat. Relatiu als museus i la seva funció en la societat. Especialista en les tècniques organitzatives dels museus. Relatiu o pertanyent al museu.

■ Quines dues paraules de les anteriors són adjectius? Quines dues són noms? ■ Escriu el femení de museòleg. 왌 29. 쐌쐌 Relaciona cada disciplina amb el tema que estudia: documentalisme genealogia heràldica nobiliària numismàtica paleografia sigil·lografia vexil·lologia

• • • • • • • •

• • • • • • • •

la noblesa les banderes els segells que autentiquen documents les escriptures i els signes gràfics la classificació de qualsevol tipus de documents els escuts d’armes les monedes l’origen del llinatges

El vocabulari dels museus

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

왌 30. 쐌쐌 Indica el mot que no pertany a cada sèrie:

• arxiu - arxipèlag - incunable - capbreu - homilia • guardià - guàrdia - vigilant - zelador - reu • arqueòleg - historiador - antropòleg - gerontòleg - documentalista • gerro - àmfora - gerra - carmanyola - pitxer 왌 31. 쐌쐌 Copia aquesta notícia publicada al diari Avui el dia 24 d’agost del 2007, i completa-la amb les paraules que hi falten:

• arqueòlegs • restes

• in situ • rústica

• medieval • troballes

• premsa • vil·la

• prospeccions • antigues

Al cul de sac que forma el carrer Salses tocant al carrer Rembrandt, a la part alta del barri d’Horta, s’hi han descobert ......... romanes gràcies a la insistència d’un veí. Segons els ......... del Museu d’Història de la Ciutat que treballen ........., es tracta de «la part ......... d’una ......... romana». Entre les ......... que s’han detectat fins ara destaquen les restes d’una ......... que probablement era de vi. Segons les primeres ........., les restes més ......... podrien ser del segle I i n’hi hauria d’altres que arribarien fins a l’època .........

29


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 30

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

L’anàlisi de l’oració simple Act. 32

Nivells d’anàlisi Com s’analitzen gramaticalment les oracions simples? Per fer-ho, cal observar els tres nivells de l’estructura morfològica i sintàctica, ordenats de més particular a més general: les paraules, els sintagmes i l’oració.

Act. 33 i 34

Les paraules

Determinació de les categories lèxiques de les paraules que formen l’oració.

Els sintagmes

Delimitació dels sintagmes i establiment de les relacions que mantenen entre si.

L’oració

Observació de l’oració en el seu conjunt, dels seus constituents i de les funcions sintàctiques.

Les paraules Un primer nivell d’anàlisi consisteix a indicar la categoria lèxica de cada paraula. Es pot representar gràficament subratllant els diferents mots i assenyalant-ne abreujadament a sota la categoria. Recorda les abreviatures: V

Verbs

N

Noms

A

Adjectius

Det

Determinants

Pro

Pronoms

Adv

Adverbis

Prep

Preposicions

Conj Conjuncions Com a norma general, a cada paraula aïllable gràficament li correspon un símbol de categoria lèxica, però cal tenir en compte dos casos particulars: • Una paraula és la contracció de dues i, per tant, conté dues categories lèxiques: és el cas de la preposició i l’article (Prep+Det) en les combinacions al, als, del, dels, pel i pels. • Diverses paraules (generalment dues o tres, però en alguns casos més) corresponen a una sola categoria i, per tant, se subratllen conjuntament. Això afecta sobretot els verbs, però no exclusivament. Vegem-ne els casos principals, amb alguns exemples:

Verbs

Altres categories

30

Temps compostos i perifràstics (V)

heu vist, van veure

Veu passiva (V)

serà comunicada

Perífrasis (V)

hauràs de treballar

Preposicions compostes (Prep)

per a, des de, fins a

Locucions adverbials (loc adv)

de cop, de mica en mica, en un tres i no res

Locucions prepositives (loc prep)

a més de, a partir de, per culpa de


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 31

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Exemple d’anàlisi morfològica d’una oració simple: Vostès hauran de contactar demà amb Pro

V

Adv

el funcionari encarregat dels

Prep Det

N

A

certificats.

Prep+Det

N

Els sintagmes

Act. 35 i 36

El segon nivell d’anàlisi gramatical agrupa les paraules en sintagmes, que es generen al voltant d’un nucli (verb, nom, adjectiu, adverbi o preposició) que els dóna nom. Els símbols que representen els sintagmes queden recollits en aquesta taula: SV

sintagma verbal

SN

sintagma nominal

SA

sintagma adjectival

SAdv

sintagma adverbial

SP

sintagma preposicional

Com a cas particular, els pronoms no generen un tipus específic de sintagma sinó que equivalen a altres sintagmes. Vegem-ne alguns exemples: Renta la samarreta. / La renta. 1 La és un pronom que equival a un SN. Sembla convençuda. / Ho sembla. 1 Ho és un pronom que equival a un SA. Parlen pausadament. / Hi parlen. 1 Hi és un pronom que equival a un SAdv. Torno de Badalona. / En torno. 1 En és un pronom que equival a un SP. Un segon pas després de la delimitació dels sintagmes és analitzar les relacions que mantenen entre si i, concretament, si es troben en un nivell d’igualtat en l’estructura de l’oració o bé si estan inclosos els uns dins dels altres. Aquest segon aspecte es pot representar gràficament amb requadres successius. Exemple d’anàlisi dels sintagmes d’una oració simple: En Carles les analitza detingudament amb una lupa potent. SN

SN SV

SAdv

SP

SN

SA

L’oració

Act. 37 i 38

El tercer nivell d’anàlisi gramatical observa l’oració en el seu conjunt i les funcions sintàctiques dels seus constituents. El primer pas és determinar, segons el verb, si l’estructura de l’oració és impersonal, atributiva o predicativa. Aquesta classificació de les oracions determina la seva estructura de constituents (predicat i subjecte): Tipus de verb

Estructura oracional

Verb impersonal (haver-hi, verbs que expressen fenòmens meteorològics, etc.)

Només tenen predicat.

Verb atributiu (ser, estar i semblar)

Tenen predicat nominal (amb atribut) i, optativament, subjecte.

Verb predicatiu (la resta de verbs)

Tenen predicat verbal (amb la resta de complements) i, optativament, subjecte.

31


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 32

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Un segon pas consisteix a elaborar una llista de sintagmes i determinar-ne la funció. Els símbols que utilitzem en aquest cas són els següents: Funcions oracionals bàsiques

Predicat

predicat

Subjecte subjecte

Complements del verb

Altres complements

Atr

atribut

CD

complement directe

CI

complement indirecte

CR

complement de règim

CC

complement circumstancial

CP

complement predicatiu

CN

complement del nom

Gràficament les funcions sintàctiques es poden representar mitjançant subratllats successius. Exemple d’anàlisi del tipus d’oració i les funcions sintàctiques: oració amb verb predicatiu (predicat verbal)

Demà passat la Neus anirà al metge amb la seva filla gran. CN CC predicat

CR subjecte

CC predicat

왌 32. 쐌왌 Completa aquest esquema amb els tres nivells de l’estructura oracional: PARAULA

PARAULA

PARAULA

__ __ __ __ __ __ __ __

PARAULA

PARAULA

PARAULA

__ __ __ __ __ __ __ __

__ __ __ __ __ __

왌 33. 쐌왌 Escriu la categoria lèxica de cada una de les paraules següents:

• encistellar • amablement • rap • per a

• canya • sencer • contra • havent dinat

• de • grisós • aquells • rus

왌 34. 쐌쐌 Escriu un exemple de cada un dels casos següents:

• Una paraula que conté dues categories lèxiques. Paraula

1 .........

Categories lèxiques

1 .........

+ .........

• Una paraula que té una categoria lèxica. Paraula

1 .........

Categoria lèxica

1 .........

• Dues paraules que corresponen a una sola categoria lèxica. Paraules

1 ......... .........

Categoria lèxica

1 .........

• Tres paraules que corresponen a una sola categoria lèxica. Paraules

32

1 ......... ......... .........

Categoria lèxica

1 .........

• nosaltres • quan • mandra • pau


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 33

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 35. 쐌쐌 Separa els sintagmes de les expressions següents i indica de quina classe són:

• Menja molt

• Menja molt peix

• Menja molt bé

■ Explica quina és la categoria lèxica de molt en cada cas. Què t’ha ajudat a determinar-la? 왌 36. 쐌쐌 Substitueix cada pronom feble subratllat per un sintagma del tipus que s’indica:

• Els van estripar. (SN) • Demà m’hi acostaré. (SP) • No m’hi sento. (SA) • Hi camina. (SAdv) • En Joan no ho és. (SA) 왌 37. 쐌왌 Digues si les oracions següents són impersonals, atributives o predicatives:

• Luciano Pavarotti va ser un tenor excel·lent. • Va ploure tota la tarda seguida. • Hi ha zona blava d’aparcament per tota la ciutat. • Projectaven una pel·lícula romàntica. • Recolliu les cadires al magatzem. • La situació econòmica sembla estable. 쐌 38. 쐌쐌 Analitza les funcions sintàctiques dels sintagmes de les oracions següents:

• Heu gastat més diners en el regal d’en Pau. • Dilluns vinent s’inaugura la fira del cotxe d’ocasió. • Noto la camisa humida. • Els mossos d’esquadra es van desplegar per tot el territori català. 쐌 39. 쐌쐌 Fes l’anàlisi completa d’aquesta oració, distingint bé els tres nivells de l’estructura morfològica i sintàctica: Els operaris de l’empresa elèctrica van fer una connexió provisional ahir a última hora.

왌 40. 쐌쐌 Copia aquesta conversa telefònica i completa-la amb les formes adequades dels verbs haver i ser, acompanyades del pronom feble hi. –Que ......... el senyor Roviralta? –No, no ......... De part de qui? –Sóc en Carles Madaula. Que sap quan .........? –Suposo que d’aquí a mitja hora com a molt el pot trobar. ■ Creus que seria incorrecte l’ús del verb estar en aquestes oracions? Pot ser que fos el calc d’una altra llengua? De quina?

33


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 34

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

El o al? Els o als? En la unitat anterior has après que, per decidir si cal escriure el o al (o els o als), has de fixar-te en l’estructura gramatical: el (o els) obre un sintagma nominal (SN), mentre que al (o als) encapçala un sintagma preposicional (SP). Vegem ara, amb més deteniment, la forma adient segons la funció d’aquest sintagma: Sintagma nominal (amb el o els)

Sintagma preposicional (amb al o als)

• Subjecte. Exemple: El pàrquing està obert les vint-i-quatre hores. • Atribut. Exemple: En Rafel és el tutor de 4t B. • Complement directe. Exemple: M’he trobat el teu cunyat.

• Complement indirecte. Exemple: Al Roger no li agrada la mantega. • Complement de règim. Exemple: El director general es va referir als embussos. • Complement circumstancial de lloc. Exemple: Al menjador caben setze persones.

En el cas del complement circumstancial de temps hi ha les dues possibilitats. Exemples: La guerra va començar el 2004. / Us farem una visita al novembre.

왌 41. 쐌쐌 Completa amb el, els, al o als les oracions següents:

• Quedem per demà ......... migdia. • Dóna l’encàrrec ......... teus pares. • ......... tomàquets s’han apujat molt. • ......... carrer de casa hi ha accidents tot sovint. • Truca ......... teu germà ara mateix! • Pensa ......... millor per a tothom. • En Josep no és ......... candidat més adient. 왌 42. 쐌쐌 Ara fes el mateix amb aquesta oració, que és un resum dels casos més freqüents: doctor Rovira és ......... metge del poble, visita ......... CAP ......... matins i recepta ......... medicaments necessaris ......... seus pacients. .........

REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 43. 쐌쐌

Copia les paraules següents i completa-les amb -g, -ig o -tx al final:

• bo__ • fa__ • empa__ • llebe__ • ro__

• despa__ • mi__ • escabe__ • desi__ • ma__

• cartu__ • lle__ • trepi__ • sandvi__ • assa__

• rebu__ • ve__ • esqui__ • fu__ • mare__

■ Quina paraula de les anteriors es pot escriure de dues maneres? Què significa en cada cas? ■ Quina és la paraula correcta per evitar el calc del castellà *promig?

34


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 35

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

El sentit figurat Sovint, quan parlem o llegim, trobem mots o expressions que es fan servir amb un significat diferent del que els és propi o literal. Aquest significat és figurat, i adquireix el seu sentit diferent o especial dins del context en què es troba. El sentit figurat s’usa habitualment en la literatura i en la publicitat, tot i que en la parla col·loquial també hi és força present. Les formes més utilitzades per passar del sentit propi al sentit figurat són les següents:

• La comparació: consisteix a posar en relació dos conceptes entre els quals observem una semblança. En Josep és pesat com el plom.

• La metàfora: es basa en una semblança entre dos conceptes, però amb una diferència respecte a la comparació i és que mai no hi ha nexe d’unió. En Josep és un plom.

• La metonímia: es produeix quan designem una cosa amb el nom d’una altra perquè hi té una relació determinada (la part pel tot, el continent pel contingut, etc.) Acaba de complir divuit primaveres.

• Les locucions i les frases fetes: són grups de mots fixats i estereotipats que funcionen com una sola paraula. La locució és un sintagma (a ulls clucs), mentre que una frase feta està formada per tota una oració (obrir un ulls com unes taronges).

왌 44. 쐌왌 Escriu una oració amb el significat propi i una altra amb el sentit figurat dels mots següents:

• fred

• foc

• encongit

• ninot

왌 45. 쐌왌 Destria els mots en cursiva que siguin utilitzats en sentit figurat:

• Han comprimit l’artèria per tallar l’hemorràgia. / No ha pogut comprimir la ràbia. • S’ha erigit en jutge del conflicte. / El poble ha erigit un monument al seu benefactor. • Han sucat molt en el negoci del sogre. / M’agrada sucar el pa amb tomàquet. • Li han extirpat un queixal. / El nou govern ha extirpat els mals costums. • Els teus plors encallen la nostra conversa. / Se m’ha encallat la bicicleta en el fang. 왌 46. 쐌왌 Busca les expressions en sentit figurat i explica’n el significat:

• Vam fer una pluja d’idees per decidir on aniríem de viatge de fi de curs. • Els seus companys el tenen per un bala perduda. • Fa anys que es queixa, però té una salut de ferro. • És molt senzilla tot i que prové d’una família de sang blava. • Quina ment més aguda que tens! 왌 47. 쐌왌 Copia aquestes comparacions i completa-les: un timbal - una seda - el vent - la pesta - la fam - l’aigua - una ploma - l’acer

• És lliure com ......... • És més lleugera que ......... • M’ha posat el cap com ......... • Era més clar que .........

• Tot anava com ......... • És pitjor que ......... • És igual de dur que ......... • És més llest que .........

35


830922 _ 0020-0047.qxd

7/3/08

08:54

Página 36

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

왌 4 8 . 쐌쐌 Escriu completes les oracions següents amb la metàfora de l’animal corresponent:

• Diuen que té molts diners perquè és ......... • De jove era ........., però ara és molt entenimentada. • Els seus amics la tenen per ......... perquè sempre critica tothom. • És .........; no té gens de dignitat. • Sempre ha estat ......... i ha fet el que li han manat. 왌 4 9 . 쐌쐌 Explica quines característiques corporals indiquen aquestes metàfores:

• Les ones del seu cos em tenien captivat. • Els seus ulls oceànics la van impressionar. • Es recollia els fils daurats en una espessa trena. • Els seus llavis de sang m’enamoraven. • Jo la recordava amb els cabells nevats. 왌 5 0 . 쐌쐌 Substitueix la paraula que té un ús metonímic per un mot o expressió que signifiqui el mateix:

• Ha pintat uns olis molt lluminosos. • Actualment és un dels pinzells més cotitzats a les galeries d’art. • Un dels violins de l’orquestra va desafinar. • La consideren una de les veus més representatives del pacifisme. • Em va convidar a prendre una copa. 왌 5 1 . 쐌쐌 Escriu completes les oracions amb les locucions corresponents: de valent – de viva veu – d’un raig – d’una tirada – sense nord – el bo i millor

• Van convidar ......... del poble. • Tot i treballar ......... no va poder acabar la feina. • Va beure’s la cervesa ......... • Van fer el tracte ......... • Fa anys que va ......... i no s’acaba de centrar. • Van anar de Figueres a Amposta ......... 쐌 5 2 . 쐌쐌 Escriu juntes cada frase feta amb el seu significat: Segar l’herba sota els peus Passar la mà per la cara Fer tronar i ploure Picar-se els dits Passar de taca d’oli Ploure a bots i barrals

36

• • • • • •

• Fer-ho anar tot en renou, fer-ne de totes • Fer un gran xàfec • Avantatjar algú • Maniobrar deslleialment contra algú • Sortir perjudicat en un negoci per propi error • Excedir-se, ser exagerat


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 37

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

«Què us diré?» La literatura catalana medieval (I) De l’elecció del rei En una bella plana per on passava un bell riu hi havia moltes bèsties que volien elegir rei. La majoria prengué l’acord que el Lleó fos rei, però el Bou s’oposava molt a l’elecció i digué aquestes paraules: –Senyors, amb la noblesa de rei s’hi adiu la bellesa de persona, que sigui gran, humil, i que no faci mal a la seva gent. El Lleó no és una bèstia gran, ni és una bèstia que visqui d’herba, sinó que menja altres bèsties. El Lleó té una paraula i una veu que ens fa estremir de por a tots nosaltres quan crida. Si seguiu el meu consell, escollireu el Cavall per rei; perquè el Cavall és una bèstia gran, bella i humil; és una bèstia lleugera i no té una aparença orgullosa ni menja carn. Molt plagué al Cérvol, al Cabirol i al Moltó, i a totes les altres bèsties que vivien de l’herba, el que deia el Bou; però Na Renard s’avançà a parlar davant de tots i digué aquestes paraules: –Senyors –digué Na Renard–, quan Déu creà el món, no el creà amb la intenció que l’home fos conegut i estimat, sinó per tal que Ell fos estimat i conegut per l’home; i, segons aquesta intenció, Déu volgué que l’home fos servit per les bèsties, tot i que l’home viu de carn i d’herbes. I vosaltres, senyors, no heu de fer cas de la intenció del Bou, a qui desplau el Lleó perquè menja carn; sinó que heu de seguir la norma i l’ordre que Déu ha donat i establert en les criatures. D’altra part, el Bou, amb els seus companys, replicà les paraules de Na Renard, i digué que ells no havien de creure Na Renard en l’elecció del rei; ja que Na Renard vol que el Lleó sigui rei perquè viu de les restes que sobren quan el Lleó s’ha menjat el que ha caçat, més que no pas per la noblesa del Lleó. I l’Ós, el Lleopard i el Linx, que tenien esperances de ser elegits rei, proposaren que la cort s’allargués fins que haguessin determinat quina bèstia és més digna de ser rei. Na Renard s’adonà que l’Ós, el Lleopard i el Linx ajornaven l’elecció perquè cadascun tenia esperances de ser rei i digué davant de tots aquestes paraules: –En una església catedral es feia elecció de bisbe. Uns canonges volien que fos bisbe el sagristà de l’església, que era home molt savi de lletres i ple de virtuts. L’ardiaca confiava ser elegit bisbe i el cabiscol també, i s’oposaven a l’elecció del sagristà i deixaven que fos bisbe un canonge simple que era bell de persona i no tenia cap ciència; aquest canonge era un home feble i molt luxuriós. Tot el capítol se sorprengué molt del que l’ardiaca i el cabiscol deien. Allí hi havia un canonge que digué aquestes paraules: «Si el Lleó és escollit rei, i l’Ós, el Linx i el Lleopard s’oposen a la seva elecció sempre seran malvolguts pel rei; i si el Cavall és escollit rei, i el Lleó fa algun falliment contra el rei, com podrà prendre venjança el Cavall, que no és bèstia tan forta com el Lleó?». Quan l’Ós, el Linx i el Lleopard hagueren escoltat l’exemple que Na Renard havia dit, temeren en gran manera el Lleó i consentiren en l’elecció i volgueren que el Lleó fos rei. Per la força de l’Ós i de les altres bèsties que menjaven carn, malgrat les bèsties que menjaven herba, el Lleó fou elegit rei. I aquest donà llicència a totes les bèsties que vivien de carn que mengessin i visquessin de les bèsties que mengen herba. RAMON LLULL, Llibre de meravelles (Adaptació)

Renard: guineu canonge: clergue d’una catedral ardiaca: canonge que dirigeix els diaques cabiscol: canonge encarregat del cant luxuriós: que té un gran desig sexual capítol: assemblea periòdica que fan els membres d’una comunitat de religiosos

37


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 38

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

De les gràcies dels reis del casal de Catalunya i Aragó I si algú em demana: «En Muntaner, quines gràcies coneixeu vós que els senyors del casal d’Aragó fan als seus súbdits més que els altres senyors?», jo us ho diré: –La primera gràcia és que mantenen els seus rics homes, prelats, cavallers i ciutadans i vilatans i de masos millor en veritat i en dretura que cap altre senyor del món. D’altra part, que sempre els donen i els fan molts favors. D’altra part, que tothom pot fer-se més ric home que no és, que no hi ha por que a ningú li sigui demanat o pres res contra raó i justícia; cosa que no és així amb els altres senyors del món. Per la qual cosa la gent de Catalunya i d’Aragó tenen la moral més alta en veure’s així d’acontentats. I ningú no pot ésser bo en les armes si no té l’ànim en forma. I així mateix encara tenen amb ells aquest avantatge: que tothom pot parlar amb ells tant com vulgui, i tantes hores el rei l’escoltarà amb benvolença i amb més benvolença li respondrà. I, d’altra part, que si un ric home, cavaller, ciutadà o vilatà que sigui honrat vol casar la seva filla i els demana que li facin l’honor, hi aniran i li faran honor a l’església i allà on els plagui. I això mateix fan si algú mor o celebra l’aniversari, que així hi aniran com farien amb els seus semblants; i això no ho espereu d’altres senyors del món. D’altra part, a les grans festes, que faran convit a tota la bona gent, i menjaran en presència de tothom, i menjaran en el mateix lloc que tots els convidats; cosa que els altres senyors del món no fan. D’altra part, que si cap ric home, cavaller, prelat, ciutadà, vilatà, pagès o qualsevol altre súbdit els envia fruita o vi o altres coses, que sense cap dubte s’ho menjaran; i fins i tot acceptaran de ser convidats en castells, viles, llocs i alqueries, i menjaran tot el que els hagin cuinat i dormiran en les cambres que els hauran preparat. I d’altra part, que cavalquen cada dia per les ciutats, viles i llocs, i es mostren als seus pobles. I si un bon home o una dona pobra els crida: «Senyor, mercè!», que tibaran les regnes i els escoltaran i els daran tot seguit una solució per a la seva necessitat. Què us diré? Que són tan bons i generosos amb els seus súbdits que seria llarg d’escriure. I per això els seus súbdits estan inflamats d’amor per ells i no temen la mort per exalçar el seu amor i honor i senyoria. Per la qual cosa Déu acreix i millora les seves gestes i les dels seus pobles i els dóna victòria i honor, i ho farà d’aquí en endavant, si a Déu plau, sobre tots els seus enemics. RAMON MUNTANER, Crònica (Adaptació)

ric home: burgès, potentat prelat: clergue d’un nivell jeràrquic elevat vilatà: habitant d’una vila en dretura: defensant els seus drets

38

amb benvolença: amb interès i afecte alqueria: mas tibar les regnes: aturar el cavall


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 39

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Del diàleg de Bernat Metge amb Joan I al purgatori En somnis, Bernat Metge dialoga amb el rei difunt Joan I, que li explica que ha pogut escapar-se d’anar a parar a l’infern però que està complint penitència al purgatori abans d’accedir definitivament a la glòria del cel. –Molt em meravello de la vostra situació, perquè en vida vostra jo us era molt familiar, senyor, com ja sabeu, i mai no vaig veure ni saber que fóssiu mal cristià ni impiadós. Sí que veia que us inclinàveu a algunes aficions que no em semblaven gaire deshonestes... –Les aficions –digué ell– a què jo m’inclinava no eren una causa suficient per llençar-me a l’infern, perquè no feien bé ni mal a ningú, sinó a mi mateix. Jo m’adelitava molt més del que hauria hagut d’adelitar-me a caçar i a escoltar amb gran plaer cantants i músics, i a donar molt i gastar, i a buscar a vegades, com fan habitualment els grans senyors, de quina manera podia saber algunes coses del futur, per tal de poder-les preveure i fer-hi front. Totes aquestes coses estaven mal fetes, però jo em confessava i combregava sovint i me’n penedia, però no prou com per no tornar-hi altra vegada. I per això Déu Nostre Senyor vol que ara compleixi la penitència, ja que en vida no la vaig complir íntegrament. –Senyor, us prego que em vulgueu dir, si us és permès, quina és la penitència que us ha imposat. –Pel fet d’haver-me adelitat molt a caçar –digué ell–, Déu Nostre Senyor ha ordenat que aquests falcons, astors i gossos que veus que m’envolten cridin i udolin agrament d’hora en hora davant meu; i com que jo trobava gran plaer en cantants i músics, aquest home que porta la lira a les mans, em toca molt desafinadament sons desplaents i allunyats de tot compàs i ritme, i finalment, de tota melodia. Per haver buscat la manera de saber algunes coses del futur, com ja t’he dit, em fa companyia aquest ancià, que sense parar em fa memòria de tots els meus disgustos passats, em fa retrets de la vanitat que em dominava i em diu: «Per les coses futures que volies saber, Nostre Senyor vol que recordis les passades, perquè et produeixin dolor i pena, ja que per la teva culpa mereixes l’infern». –A fe, senyor, sento un gran desplaer per la vostra pena i un plaer superior de saber que esteu en via de salvació. Plagui a Déu Nostre Senyor que hi arribeu aviat. –Ho dubto molt –digué ell– que hi arribi aviat. –I per què, senyor? No m’heu dit que esteu segur de poder-vos salvar? –És veritat –digué ell–, però no sé quan. –I doncs, qui ho sap? –vaig dir jo. –Només Déu Nostre Senyor –digué ell. BERNAT METGE, Lo Somni (Adaptació)

adelitar-se: complaure’s en un delit, plaer, afició confessar-se: celebrar el sagrament cristià del perdó dels pecats combregar: participar en el sagrament cristià de la comunió

aquest home: Orfeu, personatge mitològic grec, músic que va viatjar a l’infern aquest ancià: Tirèsies, personatge mitològic grec, cec expert en arts endevinatòries

39


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 40

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La literatura catalana medieval (I) Després dels segles en què el català va formar-se com a llengua oral (a partir del segle VIII) i, posteriorment, escrita (segles XI-XII), es va produir el naixement de la literatura en català (segle XIII). La literatura medieval és la primera etapa de la història de la literatura catalana. Durant els segles XIII i XIV, es va desenvolupar la prosa amb intencions i temes molt variats, mentre que la poesia era conreada per autors catalans però en occità, una altra llengua romànica que era considerada la pròpia de la poesia.

Ramon Llull Ramon Llull (1232?-1315?) va ser el creador de la prosa culta en llengua catalana. Es va dedicar a la redacció d’una gran obra filosòfica, científica i literària que tenia com a intenció de fons que els lectors entenguessin, estimessin i servissin el Déu cristià. La seva obra tracta matèries molt variades (teologia, filosofia, medicina, astronomia, geometria). De l’obra en prosa, sobresurten, entre d’altres, el Llibre de gentil e los tres savis, debat entre les tres grans religions monoteistes del Mediterrani (cristianisme, islamisme i judaisme); el Llibre de l’orde de cavalleria, sobre els ideals de la institució cavalleresca; i, sobretot, les novel·les Blaquerna i Llibre de meravelles. A aquest últim títol pertany el fragment que has llegit, el qual explica els mecanismes interns del poder i la política.

Les cròniques Les cròniques medievals eren escrites a instàncies de la monarquia i tenien una clara intenció propagandística i de justificació de la política reial. Les quatre grans cròniques, que van ser escrites entre els segles XIII i XIV, són les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics de caràcter bèl·lic per ser escoltades col·lectivament o llegides individualment. La figura central de la narració és el monarca o la dinastia regnant, que són presentats com a elegits per Déu mateix per dur a terme l’expansió de la fe cristiana i dels propis territoris. D’aquí ve el patriotisme que impregna textos com el de Ramon Muntaner que has llegit. Amb la fórmula «Què us diré?», Muntaner intenta implicar el receptor en la narració o, en el cas del text anterior, fer-lo participar de la seva manera de pensar.

Bernat Metge Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413) va ser escrivà del rei Joan I, càrrec de màxima confiança. Gaudia d’una sèrie de privilegis fins que va ser acusat de la mort del rei en circumstàncies poc clares. Va ser processat i empresonat. Després de la seva estada a la presó, va escriure Lo somni, obra amb la qual pretenia convèncer de la seva innocència el nou rei, Martí l’Humà, que el va exculpar i nomenar secretari reial. Lo somni narra el viatge que, en somnis, fa l’autor a l’altre món. És una obra centrada en dos temes molt propis de la cultura medieval: la immortalitat de l’ànima i l’amor. En el fragment que has llegit, l’autor dialoga amb el rei Joan, que es troba al purgatori, purificant-se dels pecats que ha comès en vida. L’obra presenta trets de l’humanisme italià, com ara la utilització del diàleg entre els personatges, les referències abundants a autors clàssics i, sobretot, l’elegància estilística d’una prosa clarament influïda per la llengua llatina.

40


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 41

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

왌 53. 쐌왌 Llegeix atentament el text de Ramon Llull i explica quins dos partits s’enfronten en l’elecció del rei i quins interessos defensa cadascun. 왌 54. 쐌왌 Explica el paper que juga Na Renard en l’elecció del rei i les seves motivacions. 왌 55. 쐌쐌 Per què cedeixen els altres carnívors i consenteixen que el Lleó sigui el rei? 왌 56. 쐌왌 Llegeix atentament el text de Ramon Muntaner i resumeix les raons que dóna per preferir els reis catalans a tots els altres sobirans del món. 왌 57. 쐌쐌 Fes una llista dels adjectius que, segons el cronista, es podrien aplicar als reis d’Aragó i digues si són positius o negatius. 쐌 58. 쐌쐌 Busca informació sobre la biografia de Ramon Muntaner, especialment pel que fa a les seves relacions personals amb els reis catalans, i digues quina és la intenció de fons del text que has llegit. 쐌 59. 쐌쐌 Explica breument quines possibles destinacions té l’ànima humana després de la mort segons la doctrina cristiana. ■ Què representa, en el marc d’aquesta doctrina, el purgatori? Explica-ho amb exemples que afecten Joan I i que pots extreure del text que has llegit. 왌 60. 쐌쐌 Per què creus que l’afició a la caça i a la música i el recurs a arts endevinatòries del futur són considerats pecats que cal purgar? 왌 61. 쐌쐌 Resumeix la reacció de Bernat Metge davant de les explicacions del rei Joan I. 왌 62. 쐌쐌 Busca informació sobre aquests autors dels segles XIII i XIV i classifica’ls en una de les tres columnes següents: Francesc Eiximenis - Guillem de Berguedà - Cerverí de Girona - Bernat Desclot Jaume I - Guillem de Cabestany - Pere el Cerimoniós - Sant Vicent Ferrer Trobadors (poetes en occità)

Cronistes

Prosistes de tema religiós i moral

쐌 63. 쐌쐌 Llegeix atentament aquests versos de Guillem de Cabestany i digues en quina llengua estan escrits, a quin gènere pertanyen, quin tema tracten i com s’anomenen els poetes que van compondre aquests poemes. Consulta l’adaptació catalana que et donem entre parèntesis: Lo dous cossire que·m don’Amors soven, dona, ·m fai dire de vos maynh ver plazen.

(La dolça cabòria en què Amor em té sovint, dama, em fa dir de vós molts versos plaents.)

41


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 42

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

La diversitat lingüística Unes societats lingüísticament complexes Com a conseqüència de la globalització, és a dir, de la consolidació d’una nova forma d’organització de la humanitat a escala mundial, les societats locals han anat esdevenint més complexes. Aquesta complexitat també es dóna en el pla lingüístic. En la societat europea actual, per exemple, conviuen moltes més llengües que fa unes dècades. Un dels factors que més ha afavorit aquesta proliferació de llengües als països europeus és l’arribada massiva d’immigrants des dels punts més diversos del planeta (est d’Europa, Àfrica, sud-est asiàtic, Amèrica llatina...). Altres factors de diversificació lingüística són el desenvolupament turístic (que a Mallorca, per exemple, ha propiciat la instal·lació amb força de l’alemany) o la revolució tecnològica (que, a través d’Internet i de la informàtica en general, ha impulsat la presència de l’anglès arreu del món).

El repte de conservar i potenciar la diversitat lingüística i cultural La diversificació lingüística que es dóna a l’interior de cadascuna de les societats que conformen el món global no és garantia d’enriquiment. Ben al contrari, gran part de les aproximadament sis mil llengües diferents que actualment es parlen al món corren el risc de desaparèixer els propers anys sota la pressió d’altres llengües que s’han instal·lat en els seus respectius territoris i comunitats i que són considerades més fortes des de diversos punts de vista: s’escriuen, disposen d’una normativa oficial, tenen un nombre més elevat de parlants, són prioritàries en les relacions polítiques, econòmiques i comercials a nivell internacional, etc. Per exemple, idiomes com l’anglès, el xinès mandarí o l’àrab poden arraconar i, finalment, eliminar, moltes llengües de pobles sotmesos o integrats en aquestes òrbites culturals. La solució a aquesta situació de discriminació és que totes les llengües es considerin com un patrimoni de la humanitat i es prenguin les mesures polítiques que en permetin la conservació i la igualtat de drets dels seus parlants respecte als parlants de llengües més consolidades. Cal tenir present que només unes deu llengües superen els cent milions de parlants, mentre que prop del 90% de les llengües del món tenen entre cent i un milió de parlants.

Diferents llengües per a diferents funcions Les llengües tenen diverses funcions des del punt de vista dels individus però també de les societats. En les societats complexes que han anat sorgint com a conseqüència de la globalització, cal conèixer aquestes diferents funcions i decidir democràticament –no pas per imposició demogràfica o econòmica– quina o quines llengües han de servir per a cada funció. Les funcions de la llengua són:

• Funció identificativa i de cohesió social. La llengua pròpia d’una societat és la que parlen habitualment els seus membres. Fa la funció de llengua comuna i permet expressar la manera d’entendre el món i la vida que, a grans trets, comparteixen els ciutadans d’un país. Si parlant la gent s’entén, parlant la mateixa llengua poden discutir la manera concreta d’organitzar-se, de progressar, d’integrar-se en la humanitat.

• Funció comunicativa. Aquesta funció la fa, a l’interior de cada societat, la mateixa llengua pròpia. Però, de cara a intercanviar informació amb altres comunitats, per comunicar-se internacionalment, és necessari conèixer altres llengües de les més esteses arreu del món.

42


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 43

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

• Funció d’enriquiment cultural i personal. Aprendre qualsevol llengua és una eina de creixement personal i d’adquisició de nous coneixements. Conèixer la llengua, la literatura i la cultura de societats diferents de la nostra, ens pot interessar per motius diversos: perquè coneixem algú que en prové, per curiositat intel·lectual, per sortides professionals, etc. En resum, un ciutadà té dret a conèixer i poder utilitzar en totes les circumstàncies la llengua que cohesiona la seva comunitat, així com a conèixer-ne d’altres que li permetin comunicar-se amb facilitat amb els membres de la resta de comunitats humanes.

왌 64. 쐌쐌 Investiga a quin país europeu correspon aquesta distribució de parlants i respon les preguntes:

• Quina et sembla que ha de ser la llengua que Llengua

Nombre de parlants

lituà

3.000.000

rus

370.000

polonès

215.000

judeoalemany

6.000

letó

5.000

caraïta

> 500

• •

asseguri la identificació i la cohesió social? Quin tractament penses que han de rebre les altres llengües? Hi ha alguna de les llengües parlades en aquest país que pugui servir als seus habitants com a llengua de comunicació internacional? En cas afirmatiu, quina? En cas negatiu, a quina podrien recórrer?

왌 65. 쐌쐌 Investiga la llengua que tenen en comú les sèries de països següents. Busca informació sobre aquesta llengua i la comunitat cultural que la parla:

• Noruega, Suècia, Finlàndia, Rússia. • Catalunya, França, Itàlia, Mònaco. • Països Baixos, Bèlgica, França. • Polònia, Bielorússia, Ucraïna, Lituània, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Romania. 왌 66. 쐌쐌 Busca informació sobre la llengua romaní (origen, comunitat cultural, distribució geogràfica, situació actual). 쐌 67. 쐌쐌 Classifica aquests països europeus segons el nombre de llengües que hi són presents, en tant que llengua pròpia o llengües de minories històricament assentades en el territori: França, Suïssa, San Marino, Rússia (europea), Islàndia, Ucraïna, Malta, Grècia, Alemanya, Itàlia 1 llengua entre 2 i 10 llengües més de 10 llengües

• Quines altres llengües poden ser presents en aquestes societats? • Explica quines han estat històricament i tendeixen a ser actualment les llengües més emprades en aquests països en les relacions internacionals.

43


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 44

Avaluació Màrqueting! Sovint em passa pel cap que a nosaltres, a l’hora d’estudiar el desenvolupament de la comunicació, la cognició i el llenguatge o, fins i tot, l’art i la literatura, ens passa allò que tan bé va saber assenyalar Levitt en un famós article –Marketing myopia, publicat l’any 1960 a Harvard Business Review– en el sentit que, fins a finals dels anys cinquanta, l’objectiu de la major part d’empreses era el de transformar la matèria en productes físics tan barats, eficaços i de confiança com fos possible i la funció dels equips de màrqueting no era pas cap altra que la d’un conjunt de tècniques per fer circular els productes pel mercat de la millor manera possible. El vertader centre de tota l’operativa eren els productes, fets en sèrie. Avui, en canvi, tots sabem que la planificació en màrqueting no l’hem de dirigir tant als productes com a les necessitats dels consumidors i usuaris, de manera que aquest objectiu haurà de presidir les estratègies de desenvolupament empresarial. El nou model ha de girar entorn de la percepció del producte que en tenen els usuaris i el punt de mira seran les seves preferències. La miopia feia referència al fet que, en aquells moments, moltes organitzacions empresarials embolicades d’una autoestima tan gran per la suposada excel·lència dels seus productes, guanyada en l’economia anterior, van veure com altres empreses, sense fer exactament el mateix producte, s’acoblaven molt millor a les preferències dels consumidors per les seves formes innovadores. I vet aquí que el menyspreu de moltes empreses i els seus directius per les noves idees els va dur a tastar els més

44

estrepitosos fracassos. Avui, sembla la cosa més normal del món, però ha costat anys i panys posar les preferències del client en el punt de mira de les estratègies més exitoses. D’acord amb la nova planificació del màrqueting, les finalitats de l’empresa ja no són els objectes físics manufacturats, sinó el fer mans i mànigues per descobrir i arribar a les necessitats dels consumidors, als seus desitjos i a les seves preferències. La producció troba el seu sentit a contribuir a satisfer necessitats de persones i això representa un canvi radical en la concepció de l’activitat econòmica. De fet, la irrupció dels nous plans de màrqueting instal·la la psicologia del consumidor en el cor mateix del desenvolupament econòmic. No sé si en som del tot conscients, però ens obrí de bat a bat les portes d’aquest univers ple de productes i serveis variats i enlluernadors del que sembla que ja ningú no ens en podrà treure mai. Ara, animem-nos i tornem al fil del nostre relat. Dins el món viu animal passa una cosa ben semblant a tot el que hem assenyalat per a l’espai de l’empresa i, de fet, podem partir de com les empreses de la natura fan bé la seva feina de producció en crear organismes eficients que transformen menjar en creixement i en produir més organismes. La natura produeix organismes i la comunicació, tal com passaria amb la més vella publicitat, acompanya aquest producte i l’ajuda a comportar-se en les seves interaccions en el parell de mercats més interessants del seu entorn, el sexual i el social. SEBASTIÀ SERRANO, L’instint de la seducció


830922 _ 0020-0047.qxd

7/3/08

08:54

Página 45

왌 6 8 . 쐌왌 Indica la categoria lèxica de cada una de les paraules que formen l’oració següent: Això representa un canvi radical en la concepció de l’activitat econòmica.

■ A quin tipus de sintagma equival la paraula això en l’oració anterior? Quina funció sintàctica hi desenvolupa? 왌 6 9 . 쐌왌 Des del punt de vista de les categories lèxiques, què hem d’observar en les paraules destacades en negreta?

• Sovint em passa pel cap... • La suposada excel·lència dels seus productes... 왌 7 0 . 쐌쐌 Hem vist que, en alguns casos, diverses paraules corresponen a una sola categoria lèxica i s’han de tractar conjuntament. Relaciona cada expressió amb el concepte corresponent: de bat a bat en el sentit que van veure haurà de prescindir per a hem assenyalat

• • • • • •

• preposició composta • locució adverbial • perífrasi verbal • temps verbal compost • locució prepositiva • temps verbal perifràstic

왌 7 1 . 쐌쐌 Localitza en el text els pronoms febles següents i indica a quin sintagma equival cadascun:

• ...no l’hem de dirigir... • ...no ens en podrà treure mai... • ...i l’ajuda a comportar-se... 왌 7 2 . 쐌왌 Copia l’oració següent, subratlla’n el verb i indica si és predicatiu, copulatiu o impersonal:

El vertader centre de tota l’operativa eren els productes. 쐌 7 3 . 쐌쐌 Copia l’oració següent i assenyala tots els sintagmes que la formen. Fes-ho de manera que quedin clares les relacions entre sintagmes en l’estructura de l’oració (igualtat o dependència d’un altre sintagma).

La irrupció dels nous plans de màrqueting instal·la la psicologia del consumidor en el cor mateix del desenvolupament econòmic. ■ Indica la funció sintàctica de cada un dels sintagmes que has identificat. 왌 7 4 . 쐌쐌

Explica per què hem d’escriure els (i no als) en aquests casos:

• Fer circular els productes... 왌 7 5 . 쐌쐌

• La percepció que tenen els usuaris...

Explica per què hem d’escriure al o als (i no el o els) en aquests casos:

• Tornem al fil del nostre relat... • Arribar als seus desitjos...

45


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 46

Activitats complementàries • El femení singular, el masculí plural i el femení

GRAMÀTICA 왌 76. 쐌쐌 Indica quina de les expressions següents és una oració simple i analitza-la:

• Dissabte. • Escolta. • Un pagès diu. ■ Què són les altres dues expressions? 왌 77. 쐌쐌 Escriu totes les categories lèxiques possibles d’aquestes paraules:

• en

• sol

• aquest

쐌 78. 쐌쐌 Relaciona cada verb auxiliar amb la forma verbal que ajuda a formar. Posa un exemple de cada combinació. haver ser estar anar

• • • •

• perífrasis • temps compostos • temps perifràstics • veu passiva

왌 79. 쐌쐌 Indica de quin tipus són els sintagmes subratllats i substitueix-los per un pronom feble:

• Viuen aquí mateix. • El pati està brut. • Truca a la Quima. • Mengeu patates fregides. ORTOGRAFIA 왌 80. 쐌왌 Copia les oracions següents i completa-les amb el, al, els o als:

• Està consultant ......... llibre. • Es van trobar ......... pàrquing. • Vam quedar amb ......... amics a la placeta. • El parc està situat ......... afores. 왌 81. 쐌쐌 Escriu els derivats de mig que corresponen a les indicacions següents :

• El femení singular, el masculí plural i el femení •

46

plural. Significa que no és ni gran ni petit.

• • •

plural del mot anterior. Part central del dia. Dormida que es fa havent dinat. Paret comuna a dues propietats contigües.

■ A partir de les paraules que has escrit i de la sèrie despatxar, despatxet, despatxàs... explica quan escrivim -g o -ig al final d’un mot, i quan escrivim -tx.

LÈXIC 왌 82. 쐌쐌 Busca en aquestes oracions expressions que tinguin un sentit figurat i explica’n el significat:

• S’hi ha deixat els ulls, fent aquella miniatura. • Li ha entrat una brossa a l’ull. • Aquell moble li ha costat un ull de la cara. • Pare i fill coixegen del mateix peu. • S’ha fet mal al peu. • S’ho pren tot al peu de la lletra. 왌 83. 쐌쐌 Copia aquestes comparacions i completa-les amb l’adjectiu adequat: fort - prim - fred - delicada - sorda puntual - petit - dolça - veloç - dur

• ......... com un clau • ......... com un roure • ......... com un fideu • ......... com un os • ......... com un cigró

• ......... com el gel • ......... com la mel • ......... com un lliri • ......... com una perola • ......... com una sageta

쐌 84. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb la frase feta que hi vagi bé: anar mal dades - pagar amb la mateixa moneda quina mosca ha picat (a algú) - fer escarafalls passar-la magra - llançar les campanes al vol

• No sé ........., però fa dies que m’esquiva. • No el vas tractar bé i ara et ......... • No ......... i digues exactament què t’agrada. • Ja podeu ......... perquè hem guanyat el premi. • Si veus que ......... vés-te’n de la reunió. • ........., però ara té una bona situació econòmica.


830922 _ 0020-0047.qxd

20/2/08

18:34

Página 47

Conceptes clau de la unitat Oració. Enunciat que té almenys un verb en forma personal i organitzada en constituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte).

Anàlisi gramatical. Estudi de l’estructura de la unitat lingüística que és l’oració a diferents nivells: la categoria lèxica de les paraules que la componen, l’agrupament de les paraules en sintagmes, la relació entre els sintagmes i la funció sintàctica que els sintagmes fan en l’oració.

Oració simple. Oració que té un sol verb en forma personal i, per tant, una sola estructura de constituents.

Enunciat. Expressió lingüística que, en un context determinat, té sentit complet.

Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

Noucentisme Avantguardes

Renovació literària

De la Guerra Civil als anys seixanta

Literatura actual

3

4

5

6

7

8

9

Unitat

1

2

XX

XX

1906-1939

1936-1969

XX-XXI 1970-2005

4

segles XIII-XIV Ramon Llull: Llibre de l’orde de cavalleria, Blaquerna, Llibre de meravelles Quatre grans cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós Bernat Metge: Lo somni

ENTRETENIMENTS Resol l’encreuat següent i trobaràs el nom de catorze llengües romàniques (algunes ja desaparegudes). Pistes: • Tens algunes lletres posades al seu lloc. • Les cel·les de color verd són les que contenen vocals accentuades. • Els nombres corresponen a l’ordenació alfabètica del nom de les llengües.

5 4

8

12 1

6

I

A R E

9

F R

11

13

C O P

R O

3

C

D À L

F 14

N C

S

A D Ç A

M N 10

2

C C

G U S

7

G L L

47


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

2 De vegades, fem coses que no havíem pensat mai que faríem, anem a llocs on no havíem previst anar poc temps abans... Aquest és el cas del detectiu Ruben, que rep un encàrrec de feina molt diferent dels que li fan habitualment: buscar una parella, en Biktor i l’Ana, que no van tornar d’un viatge a l’Índia. Per buscar-los, emprèn un llarg viatge per diferents països que no s’hauria pensat mai que arribaria a fer...

48

08:36

Página 48

Si busques, trobaràs Jentzi En Ruben és un detectiu que rep l’encàrrec de buscar una parella, l’Ana i en Biktor, que, sis anys enrere, se’n van anar a l’Índia de vacances i no van tornar mai... Per buscar-los, fa un viatge per l’Índia, el Nepal i el Tibet que el porta a un món diferent. El que descobreix sobre l’Ana i en Biktor és sorprenent... Et dius Jentzi, Jentzi, Jentzi... M’agrada repetir una vegada i una altra el teu nom. Ara que torno a Europa, penso que el repetiré sovint; Jentzi, Jentzi... Però quan tu llegeixis aquestes línies, segurament no et recordaràs de mi. O sí. Potser et vindrà a la memòria l’estrany que vas conèixer un capvespre. Sí, Jentzi, jo sóc aquell estrany d’ulls clars. El lama Yongden del Monestir de Vidre m’ha demanat i suplicat insistentment que t’escrivís aquestes línies. Arribat a aquest punt de la història, Jentzi, em sembla que aquestes pàgines són un desert blanc i que no seré capaç de travessar-lo. Sí, al cap se’m barregen els records d’aquests últims mesos, i m’és molt difícil expressar-me amb claredat... Sento que en aquesta solitud i en el silenci captivador de les muntanyes de l’Himàlaia he canviat, sento que la persona que va sortir fa uns mesos cap a l’Índia i aquesta que escriu aquestes línies no són la mateixa. Per un moment, tot s’ha aturat: el temps, els núvols, el vent... Jo almenys ho he sentit així. Però de sobte el lama Yongden m’ha fet tornar en si en trobar-se les nostres mirades; m’ha portat a recuperar els últims records de la meva història i a enfilar-los per intentar travessar per a tu aquest desert de pàgines en blanc. Ja fa prop de cinc mesos que vaig començar el meu viatge, i tres que vaig aterrar a la capital del Nepal. Vaig arribar a Kàtmandu al començament de setembre i les primeres imatges de la meva memòria són les de la taverna New Stylest. Allà ningú no havia vist mai l’Ana i en Biktor, però allà va ser on vaig conèixer en Penba, el xerpa que m’ha ajudat tant en aquesta recerca. A Kàtmandu vam haver d’aconseguir el material de muntanya, i el que és més important, els permisos oficials. Un cop preparats, vaig demanar a en Penba que em guiés fins als poblets més apartats dels camins de trekking i de les rutes de les expedicions. Vam caminar amb les últimes tempestes del monsó i les primeres neus de finals de tardor; vam recórrer valls laberíntiques, penya-segats i ports de muntanya. Durant el trajecte vam conèixer pelegrins que anaven a Kha-Karpora o Shey Gompa (el Monestir de Vidre). Des de la vora dels camins els camperols, esdentegats i somrients, ens saludaven unint les mans davant de la cara i dient «Namaste». De totes maneres, enlloc no ens van donar cap dada sobre l’Ana i en Biktor.


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 49

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

Els genolls, els peus, l’esquena... sentia tot el cos cruixit, i per tant vam decidir descansar un dia sencer al poblet de Murwa. Allà, és clar, també vam mostrar el retrat d’en Biktor i l’Ana als camperols; ells es miraven i la seva resposta, com ja era habitual, era negativa: no els coneixien. Després de la migdiada vaig sortir a recórrer els voltants del poble, cap al llac blau turquesa. A la vora de les precioses aigües vaig treure el mapa, ja prou estripat, i vaig comprovar que es tractava del llac Phoksumdo. Passejant per aquell paisatge fascinador, immers en aquella calma, vaig concloure que havia arribat al final de la meva llarga recerca. I quan amb certa tristesa anava a comunicar a en Penba la meva decisió, vaig notar darrere meu un lleuger tremolor de terra provocat per un ramat de iacs. Primer et vaig veure a tu, te’n recordes, Jentzi?, però va ser el teu amic Kopale qui va parlar primer: –Nye minnla Kopale. En aquell moment, a l’altra banda de l’Himàlaia va sortir la lluna, i vaig recordar que l’havia vista a l’Índia i el pressentiment que havia tingut («Bones noves al cel, ara i sempre...»). Et vaig mirar fixament durant uns segons; en la teva mirada oriental vaig descobrir-hi uns ulls occidentals que em van fer sentir un calfred. Et vaig ensenyar una fotografia, la mateixa que et deixaré amb la carta, i com que no n’havies vist mai cap et va semblar un dibuix molt bonic en què no identificaves ningú... Després de conèixer-te, Jentzi, el meu cor semblava el d’un xai envoltat pels llops, estava nerviós; fins i tot en Penba se’n devia adonar, especialment quan li vaig dir que continuaríem endavant. Aniríem a Shey Gompa, situat a dos o tres dies d’allà, al Monestir de Vidre. Anhelava arribar fins allà, i costés el que costés, parlar amb el lama. Potser ell... Per arribar al Monestir de Vidre calia passar primer pel coll de Kang La. Afortunadament, en aquest últim ascens el temps ens va acompanyar, i ahir, en arribar, un home gran ens va portar fins al lama entre banderes i pedres d’oració.

49


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 50

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

El paisatge era enlluernador. Quan vam arribar davant del lama, ens va rebre somrient. Després de saludar-nos, «Namaste», em va aclarir el significat d’aquella salutació tan comuna: «El déu que habita en mi saluda el déu que habita en tu.» Després em va convidar a seure sobre una catifa vermella i vam començar a parlar. Jo estava molt nerviós i, sense perdre temps, després d’ensenyar-li la fotografia de l’Ana i en Biktor, li vaig parlar de les circumstàncies del meu viatge. I també li vaig esmentar el teu nom. Va estar-se en silenci des del començament fins al final de la meva història; després, va mig aclucar els ulls i va parlar pausadament: –L’Ana i en Biktor... Sí, els coneixia. Van arribar deu fer prop de sis anys. El nostre monestir els va impressionar molt i em van demanar permís per quedar-s’hi. Dedicaven el temps a treballar i a la contemplació; jo diria que van ser feliços, i aquella felicitat va donar un fruit: Jentzi. En néixer la nena, van decidir traslladar-se a Murwa, convençuts que seria el millor per a ella. Malgrat això, van continuar visitant-nos cada mes, fins que un dia, pujant el coll que vosaltres acabeu de travessar, el Kang La, la tempesta, una d’aquelles tempestes tardanes d’hivern, va refermar... Des d’aleshores no els ha tornat a veure ningú. En sentir les paraules del lama Yongden vaig ser conscient que finalment havia trobat la resposta que amb tant d’afany havia buscat, i així li ho vaig explicar. Després, com ja t’he dit, el lama em va pregar que t’ho deixés per escrit. –Has arribat fins al poblet, has conegut la Jentzi; t’ho prego, no te’n vagis sense explicar-li el que et va portar fins a nosaltres. Qui ha arribat fins aquí ha de tenir molt bons motius, i ella té dret a conèixer el seu origen, el seu karma... A còpia d’insistir-hi ha aconseguit que avui em decidís a agafar la ploma perquè el dia que a ell li sembli convenient puguis conèixer la història dels teus pares. Però jo, Jentzi, no et puc explicar com eren ells i tot el que tu segurament voldries saber. Ell potser et podrà explicar que eren unes persones bones i senzilles i que ara continuen en la roda de la vida sota un altre embolcall corporal. Però això també li ho podràs demanar al lama Yongden. Jo en aquesta carta no et puc oferir sinó aquesta història i les fotografies dels teus pares... Perdona’m, Jentzi, estic cansat i començo a barrejar les coses. Però sàpigues que estic content d’haver aclarit l’enigma i d’haver desfet el nus; estic content d’haver fet aquest viatge, d’haver conegut en Penba, el lama Yongden i aquests paisatges. I pensa que pel que fa a mi tot això és un gran secret, perquè així m’ho ha demanat el lama Yongden («Si cal prendre alguna decisió, és ella qui l’ha de prendre»); i sàpigues que no explicaré res als teus avis per respecte a la voluntat de l’Ana. Això és a les teves mans. Els faré saber que les últimes pistes d’en Biktor i l’Ana els situen al Nepal o al Tibet. Per acabar, només et diré que no em penedeixo gens d’haver vingut fins aquí. Solament per veure els teus ulls blau turquesa pagava la pena. Jentzi, Jentzi... És possible que quan llegeixis aquestes línies ja no em recordis. O potser sí. Pot ser que desperti en la teva memòria la imatge de l’estranger que vas conèixer un capvespre. Jo ja estaré enfeinat amb un altre cas relacionat amb l’alcohol, els calés o l’amor, però tinc la certesa que no serà un cas com el teu, un d’aquells que es donen en comptades ocasions en la vida d’un detectiu. Namaste. PATXI ZUBIZARRETA, Dos casos únics (Adaptació)

50


830922 _ 0048-0073.qxd

7/3/08

09:04

Página 51

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

L

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• capvespre • lama • captivador • xerpa • pelegrí

• esdentegat • cruixit • iac • pressentiment • calfred

• enlluernador • aclucar • refermar • afany • embolcall

2. Indica quina forma d’aquests topònims és correcta, i després pronuncia-la:

• Kàtmandu - Katmandú

• Tíbet - Tibet

• Himàlaia - Himalaia

■ Per què creus que hi ha confusió sobre l’accentuació d’aquests noms? N’hi ha algun que acostumis a veure escrit de les dues maneres? 3. En aquest relat hi ha moltes referències al budisme, tot i que no s’esmenti explícitament. De les paraules següents, indica quines poden referir-se tant a aspectes del budisme com a aspectes d’altres religions, i quines són exclusives del budisme:

• pelegrí

• monestir

• lama

• oració

i c m t s

• karma

4. Encara que tampoc no es digui explícitament, en llegir el relat ens queda clar que l’acció transcorre en una zona d’expedicions muntanyenques. De les paraules següents, copia les que es refereixen a l’alpinisme:

• xerpa • penya-segat

• trekking • port

• coll • turquesa

• vall • ascens

• camperol • Himàlaia

5. En aquest mapa del Nepal, situa-hi la capital, Kàtmandu, la muntanya més alta del món, l’Everest, i països veïns, el Tibet (actualment annexionat per la Xina) i l’Índia.

NE

6.

PA

L

Busca a Internet informació bàsica (situació, extensió, etc.: tres o quatre dades) sobre els llocs següents:

• Nepal • Murwa

• Tibet • Phoksumdo (llac)

• Himàlaia • Kang La (coll)

• Kàtmandu • Shey Gompa (monestir) 51


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 52

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT 7. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• En Ruben escriu una carta que la Jentzi llegirà algun dia. • La Jentzi és filla d’en Biktor i d’una camperola nepalesa. • El lama Yongden opina que la Jentzi no ha de conèixer mai el seu origen. • Tant el llac Phoksumdo com els ulls de la Jentzi són de color blau turquesa. • En Biktor i l’Ana van desaparèixer un dia de tempesta. • En Ruben no suporta el clima del Nepal. 8. En el text que has llegit hi ha fets que no s’expliquen. Inventa’t una explicació per a les preguntes següents i escriu-la:

• Qui devia haver encarregat a en Ruben que busqués en Biktor i l’Ana? Els pares d’ell, • • • 9.

els pares d’ella, els pares de tots dos, alguna altra persona...? On devia ser la Jentzi quan els seus pares van desaparèixer? Devia ser amb ells? Si era amb ells, com es va salvar? Si no hi era, per què no hi devia ser? Per què l’Ana no hauria volgut que els avis de la Jentzi sabessin que existia la nena? Per què en Ruben diu que ha canviat? Per què sembla trasbalsat? Pot ser pel mal de l’alçada, perquè no està acostumat a moure’s en un medi tan inhòspit... o per altres causes?

Busca a Internet imatges de la roda de la fortuna (una al·legoria molt coneguda a l’edat mitjana que prové de molts segles abans) i imatges de la roda de la vida (una al·legoria budista) i, després, explica què significa aquest fragment: «Ell [el lama Yongden] potser et podrà explicar que eren unes persones bones i senzilles i que ara continuen en la roda de la vida sota un altre embolcall corporal.»

REFLEXIONAR I AVALUAR 10. Mentre llegies el principi del relat, quin desenllaç t’imaginaves? T’ha sorprès?

a

M e m f g 52

11. Si fossis un dels avis de la Jentzi, t’agradaria saber que tens una néta que no coneixes? Si fossis en Biktor o l’Ana, deixaries dit que si et passa res no expliquin als teus pares que has tingut un fill? Per què? 12. En Ruben ofereix una visió molt idealitzada d’alguns aspectes de la vida al Nepal. Per exemple, en destaca la simplicitat de la vida, la tranquil·litat, la bondat..., i no parla de la pobresa material, els conflictes socials, la situació política del Nepal... Per què penses que l’autor del relat ha fet que el narrador (en Ruben) no esmenti mai aspectes negatius sobre els llocs per on transcorre l’acció?

EXPRESSAR-NOS 13. Imagina’t que el lama Yongden ha decidit que el dia que la Jentzi compleixi catorze anys ja és prou gran per llegir l’escrit d’en Ruben. A més, li diu que, després, ella escrigui una carta al detectiu. Escriu aquesta carta. 14.

Per parelles, debateu sobre si per a la Jentzi seria millor viure al Nepal o viure amb els seus avis. Heu d’argumentar bé cada afirmació vostra i heu de fer servir sempre els temps verbals i perífrasis adequats (els seus pares devien suposar..., si hagués anat a... hauria estat...).


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 53

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

Els tipus de text Un text és el missatge enviat per l’emissor al receptor en un procés de comunicació. Hi ha diversos tipus de text segons el tema, el grau de formalitat, el canal oral o escrit i, sobretot, segons la intenció de l’emissor: 1

Si els interlocutors volen mantenir un intercanvi d’informació o, senzillament, comunicar-se, produeixen conjuntament un text dialogat o conversacional, com ara una conversa telefònica (informal) o un debat televisiu (formal).

2

Si l’emissor vol relatar un seguit de fets, produeix un text narratiu, com ara la narració d’una anècdota (informal) o una crònica periodística (formal).

3

Si l’emissor vol presentar les característiques d’un objecte, d’una persona, etc., produeix un text descriptiu, com ara la descripció del lloc de les vacances (informal) o un retrat literari (formal).

4

Si l’emissor vol explicar un tema, un fenomen, una situació, etc., produeix un text explicatiu o expositiu, com ara l’explicació d’un pacient al metge sobre com es troba (informal) o una classe magistral (formal).

5

Si l’emissor pretén convèncer o persuadir el receptor, recorre a un text argumentatiu, com ara donar raons del perquè d’una decisió als pares (informal) o un article d’opinió (formal).

6

Si l’emissor vol donar instruccions, ordres, consells, etc. al receptor, produeix un text instructiu o directiu, com ara les indicacions d’un entrenador esportiu (informal) o les instruccions d’un aparell (formal).

7

Si l’emissor vol fer previsions sobre aspectes relacionats amb el futur, recorre al text predictiu, com ara els plans per a un cap de setmana (informal) o un informe sobre les perspectives econòmiques d’un país (formal).

La conversa Una conversa és un text produït entre dues o més persones, anomenades interlocutors, que intercanvien informació. Els rols d’emissor/a (qui parla) i de receptor/a (qui escolta) s’intercanvien. En les converses és molt important el llenguatge corporal: la posició dels interlocutors, la postura, els gestos, la mirada i l’expressió facial. L’entonació i l’expressivitat en general estan molt relacionades amb les actituds emocionals i morals: alegria, tristesa, sorpresa, dubte, ironia, disgust, agraïment, malestar... Generalment, les converses tenen una estructura en tres parts:

• L’obertura és el moment de contacte i salutació entre els interlocutors.

• El desenvolupament és la part que sol ser més extensa i que inclou la majoria d’intervencions. S’hi aborda el tema central que dóna sentit a l’intercanvi comunicatiu.

• El tancament és el moment final en què s’acaba el diàleg i els interlocutors s’acomiaden. Com l’obertura, sol ser breu.

53


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 54

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

왌 15. 쐌쐌 Digues quin o quins tipus de text trobaríem en cadascun dels casos següents:

• Un xat per Internet. • Una recepta de cuina. • Una entrevista a un polític en campanya electoral. • Un butlletí meteorològic. • La retransmissió en directe d’un partit de futbol. • L’explicació de com és un vestit acabat de comprar. • Les pàgines de teoria d’un llibre de text. • L’enunciat d’un exercici. • L’horòscop setmanal d’una revista. • Una novel·la. 왌 16. 쐌쐌 Llegeix atentament aquesta conversa i contesta les preguntes que la segueixen: –Vostè dirà. –Voldria informació sobre els cursos d’alemany. –Quin nivell: principiants, mitjà, avançat...? –No ho sé, quan fa uns anys treballava a Berlín dominava força l’idioma. Però, des que he tornat a Catalunya no l’he practicat gens. La veritat és que m’hauria de posar al dia... –Pel que em diu, hauria de passar una prova de nivell abans d’assignar-lo a un nivell determinat. –D’acord. Quan podria fer aquestes proves? –Les proves es poden fer dimecres o divendres a la tarda, de 6 a 8. Si no li va bé a la tarda, també pot ser el matí de dilluns, de 10 a 12. –No, no, ja em va bé a la tarda. Puc triar jo mateix el dia? –D’aquesta setmana només pot ser dimecres. Si és de la que ve, pot triar

dimecres o divendres... Vostè mateix. –Miri, sap què, com abans millor: vindré demà passat dimecres. –Dimecres vinent a les 6, d’acord. Quin nom apunto? –Joel Pastor Santamaria. He de preparar alguna cosa? –No res, al contrari. Hauria de venir sense haver repassat res. Quan el professor li ho demani, indiqui-li si us plau els coneixements que havia desenvolupat anteriorment. Aleshores ell podrà aconsellar-li millor el curs més convenient per a vostè. –Moltes gràcies. Més endavant ja m’informarien d’horaris i preus. –De tota manera, si vol, prengui aquest fulletó on està tot indicat. –Gràcies. –De res. I recordi, dimecres a les 6. Alguna cosa més? –No, res més, gràcies. A reveure! –A reveure, senyor Pastor.

• Digues qui són els dos interlocutors a partir del paper que fa cadascun en la • • • • •

54

conversa. On creus que pot tenir lloc aquesta conversa? Digues quin és el tema de la conversa. Quin nivell de formalitat té aquest text dialogat? Quins elements de llenguatge gestual acompanyarien aquest intercanvi d’informació i amb quina intenció? Distingeix les tres parts de la conversa.


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 55

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Per què ho dius? Quins temes entren a l’examen?

T’ha donat el tutor l’informe?

Espera’t, ho dec tenir apuntat...

Pfff! No me’n parlis, tia...

Pobra! Veig que sí. Què faràs, ara? Gràcies.

Em deixes un boli blau? Té.

Jo m’encarrego de la introducció... Un moment, un moment... Si he estat jo qui ha buscat la informació! Té raó. Crec que hauries de completar el treball amb... Enteeeesos...

왌 17. 쐌왌 Relaciona cada una de les vinyetes anteriors amb la finalitat que creus que busca la persona que ha iniciat la conversa:

• intercanviar sentiments i sensacions • fer una petició o donar una ordre • obtenir informació • establir o negociar una col·laboració 왌 18. 쐌왌 Per parelles, escriviu converses breus (o els primers intercanvis de converses més llargues) en què qui les inicia tingui aquestes finalitats:

• desemmascarar un mentider • conèixer millor l’altra persona • expressar indignació • fer comprendre els motius d’una actitud • queixar-se d’alguna cosa • obtenir explicacions ■

Representeu les converses davant de la classe i valoreu entre tots si aconsegueixen expressar el que es pretenia.

55


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 56

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Ens (re)coneixem? Perquè la comunicació durant la conversa sigui fluida...

• Cal mirar als ulls de l’altra persona amb certa freqüència. • Cal fer-li saber que l’escoltem amb atenció: – Intercalant expressions com ara «d’acord», «esclar que sí» (o «esclar que no»), «i ara», etc. – Repetint de tant en tant el que acaba de dir, però d’una altra manera. – Fent petits moviments afirmatius amb el cap o gestos que demostrin interès.

• Convé aportar informació, opinions i comentaris de manera equilibrada amb el que diu l’altra persona. Podem fer una comparació molt explícita: mantenir una conversa és com jugar un partit de tenis, no com jugar sol a frontó.

왌 19. 쐌쐌 Amb alguns companys i companyes de classe fa temps que us coneixeu, amb altres no tant. Segur que heu mantingut més d’una conversa amb la majoria, però, us coneixeu bé? Farem un joc de bingo molt especial, per conèixer millor els companys tot conversant. Segueix els passos següents: ■ Elaboreu un cartró per a cadascun de vosaltres amb vuit d’aquestes condicions i deixeu espai per escriure un nom a sota de cada condició. Afegiu dues condicions més a cada cartró. Escriu el nom d’algú de la classe que… sàpiga tocar un instrument

hagi viatjat a l’estranger

tingui més de dues germanes

sàpiga de què vol treballar

dormi de panxa enlaire

es miri els dibuixos animats

li agradi la ceba

tingui un animal de companyia

li agradi caminar descalç

sigui al·lèrgic

practiqui algun esport

hagi dut ferros a les dents

sàpiga imitar famosos

prengui cafè per esmorzar

s’ho passi bé jugant amb la canalla

sàpiga fer la vertical

■ Durant cinc minuts, busqueu almenys un company o companya que compleixi cada condició del vostre cartró. Podeu fer preguntes, però sempre individualment. No s’hi val preguntar a tota la classe alhora cridant. ■ Guanya qui trobi totes les persones per omplir totes les caselles més ràpidament. Quan algú hagi completat cada condició amb el nom d’un company o companya, s’ha d’aturar i cridar «bingo». Si es comprova que ha associat correctament cada condició amb un nom, serà el guanyador del joc. ■ Hi ha algú que t’hagi sorprès perquè compleix una condició que no t’esperaves? Per què?

56


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 57

왌 20. 쐌왌 Relaciona cada accident geogràfic amb el seu nom:

• altiplà • cim

• base • coll

• cascada • congost

• glacera • riu

8 6 2

5

4 1

7

3

왌 21. 쐌왌 Copia els noms següents amb el determinant adequat:

• un/una allau • el/la pendent • el/la vall (de la muntanya)

• el/la corrent (d’un riu) • el/la torrent • el/la vessant

왌 22. 쐌쐌 Indica el mot que no pertany a cada sèrie:

• gebre, rierada, huracà, cicló, tempesta • gregal, tramuntana, xaloc, cerç, monsó • planell, plànol, planura, altiplà, plana • plànol, mapa, planisferi, planell, carta • mirador, miranda, taulell, badador • senderisme, trekking, barranquisme, escalada, busseig

El vocabulari de la muntanya

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

왌 23. 쐌쐌 Una muntanya és una elevació natural del terreny de més de 350 o 400 metres d’altitud. Una elevació natural del terreny de menys altitud s’anomena d’altres maneres. Troba aquestes denominacions ordenant les lletres de cada grup: aalmnnotuy

gipu

jlopu

ajlopru

alosst

órtu

쐌 24. 쐌쐌 Agrupa les paraules següents en sèries de tres sinònims:

• aiguavessant • congost • frau • penya-segat • serra • tartera

• cadena • espadat • gorja • rufa • serralada • torb

• cingle • flanc • pedregar • rufada • tarter • vessant

57


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 58

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Els complements del verb Act. 25

Com es distingeixen els diferents complements verbals? En analitzar les funcions sintàctiques a l’interior del predicat hem de fixar-nos en els sintagmes que acompanyen el verb que fa de nucli. I, concretament, hem de determinar de quin tipus de complement verbal es tracta en cada cas. Per saber-ho hem de tenir en compte: 1. L’estructura oracional i, concretament, si és atributiva o predicativa. 2. L’entitat que designa el complement. 3. El grau d’obligatorietat del complement en l’oració. 4. El tipus de sintagma que el forma. 5. El pronom feble pel qual es pot substituir. Els principals complements del verb són l’atribut (Atr), el complement directe (CD), el complement indirecte (CI), el complement de règim (CR), el complement circumstancial (CC) i el complement predicatiu (CP).

Act. 26

L’atribut L’atribut (Atr) és un complement obligatori requerit pels verbs ser, estar i semblar. L’atribut indica la característica essencial del subjecte i normalment és un sintagma adjectival o nominal, tot i que també pot ser preposicional. Exemples: Atr

Atr

La Mireia està desconeguda !

En Robert Sostres és l’arquitecte municipal .

SA

SN Atr

Aquesta peça sembla de goma . SP

L’atribut es pot substituir pels pronoms febles el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat, i pel pronom feble ho quan es refereix a un nom indeterminat o a un adjectiu. Exemples: Aquella senyora és la meva tieta. → Aquella senyora l’és. nom determinat

En Quim Porter és un bon actor. → En Quim Porter ho és. nom indeterminat

Ahir la Rosalia semblava trista. → Ahir la Rosalia ho semblava. adjectiu

Act. 27

El complement directe El complement directe (CD) és un complement obligatori de molts verbs. El complement directe és un sintagma nominal que expressa l’entitat sobre qui recau l’acció expressada pel verb. Exemple: CD

Habitualment diumenge compra el diari . SN

58


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 59

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

El complement directe se substitueix per diversos pronoms febles: • el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat. Exemple: Mira el segell amb la lupa. → Mira’l amb la lupa. nom determinat

• en quan es refereix a un nom indeterminat. Exemple: Diumenge passat vam trobar bolets. → Diumenge passat en vam trobar. nom indeterminat

• ho quan equival a això, allò o una proposició subordinada. Exemple: Ahir no em vas dir això. → Ahir no m’ho vas dir. També poden fer la funció de complement directe altres pronoms febles: • em (amb les seves variants) si es refereix a la primera persona del singular. • et (amb les seves variants) si es refereix a la segona persona del singular. • es (amb les seves variants) si es refereix a la tercera persona, del singular o del plural. • ens (amb les seves variants) si es refereix a la primera persona del plural. • us (amb les seves variants) si es refereix a la segona persona del plural. Exemples: em banyaré, va pentinar-te, us saludarà...

El complement indirecte

Act. 28

El complement indirecte (CI) sol ser un complement optatiu, tot i que alguns verbs el requereixen igual com exigeixen el complement directe. El complement indirecte és un sintagma preposicional que comença per a i designa el destinatari de l’acció expressada pel verb. Exemple: CI

Regalaré un tren elèctric al meu nebot . SP

El complement indirecte se substitueix pels pronoms febles li o els (amb les seves variants) segons que es refereixi a un nom en singular o plural, respectivament. Exemples: Compra una camisa al Jaume (nom en singular) → Li compra una camisa. Ofereix una alternativa als usuaris (nom en plural) → Els ofereix una alternativa. També poden fer la funció de complement indirecte els mateixos pronoms que fan de complement directe en les diverses persones gramaticals. Exemples: em rentaré les mans, va pentinar-te les trenes, us enviarà una salutació...

El complement de règim

Act. 29

El complement de règim (CR) és un complement obligatori exigit per certs verbs. Es tracta d’un sintagma preposicional que és necessari per completar el sentit de l’oració i que comença per una preposició adient a cada verb (anar a, servir per). Exemple: CR

En Gerard es dedica a la creació publicitària . SP

El complement de règim se substitueix pel pronom feble en (i les seves variants) si està construït amb la preposició de, i pel pronom feble hi si està construït amb una altra preposició. Exemples: Es preocupen dels problemes del barri. → Se’n preocupen. Es prepara per a mosso d’esquadra. → S’hi prepara. 59


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 60

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Act. 30

El complement circumstancial El complement circumstancial (CC) és un complement optatiu que aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l’acció (bàsicament temps, lloc, manera o quantitat). Pot fer aquesta funció el sintagma adverbial però també el nominal o el preposicional. Exemples: CC

L’aeronàutica es desenvolupa ràpidament . SAdv CC

Ens pagaran els endarreriments aquest mes . SN CC

Posa el material a l’estoig . SP

El complement circumstancial se sol substituir pel pronom feble hi. Exemples: Viuen a Argentona. → Hi viuen. En Sergi va a poc a poc. → Sí que hi va! Act. 31

El complement predicatiu El complement predicatiu (CP) és un complement optatiu del verb que modifica el subjecte o el complement directe. Es troba amb verbs diferents de ser, estar o semblar. Fan aquesta funció els sintagmes adjectival i nominal. Exemples: CP

La Irene es vesteix molt extremada . SA CP

Van nomenar alcalde el cap de la llista més votada. SN

El complement predicatiu se substitueix pel pronom feble hi. Exemple: La mainada corria esverada. → La mainada hi corria.

왌 25. 쐌왌 Només un dels quatre sintagmes subratllats és un complement verbal. Digues quin és i a quin verb complementa.

• cotxe de carreres • animat amb la notícia

• menja equilibradament • lluny de la platja

왌 26. 쐌왌 Completa les oracions següents amb un atribut del tipus que t’indiquen entre parèntesis:

• En Pere és ......... (SN) • La vostra decisió ens sembla ......... (SA) • La figuera del jardí està ......... (SA) • Aquest formatge és ......... (SP)

60


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 61

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 27. 쐌쐌 Copia les oracions següents, subratlla’n tots els complements verbals i encercla només els complements directes:

• Regueu les plantes de la terrassa. • Demana un préstec al banc. • La farmàcia de guàrdia està oberta fins a les nou de l’endemà. • Consulta la pàgina web de l’entitat organitzadora. • Li agrada molt la tonyina. ■ Torna a escriure les oracions amb CD substituint-lo pel pronom feble adient. 쐌 28. 쐌쐌 Construeix oracions amb CI a partir d’aquests verbs i seguint les indicacions que figuren entre parèntesis. Subratlla els CI de cada oració.

• agradar, faltar, sobrar (el CI és un pronom feble) • regalar, prestar, lliurar (el CI és un SP) ■ Quina diferència observes entre unes oracions i les altres? 왌 29. 쐌쐌 Relaciona cada verb amb la preposició adient: interessar-se acostumar-se especialitzar-se parlar relacionar-se

• • • • •

• • • • •

de en a per amb

■ Escriu una oració amb cadascuna de les combinacions resultants i digues com s’anomena el complement verbal introduït per la preposició. Hi ha algun verb que es pugui combinar amb més d’una preposició? 왌 30. 쐌왌 Copia les oracions següents i afegeix-hi complements circumstancials del tipus que s’indica entre parèntesis.

• Ens podeu trobar cada tarda (lloc). • Van llogar un apartament (temps). • Baixa les escales (manera). • Els països industrialitzats contaminen (quantitat). 왌 31. 쐌쐌 Afegeix un complement predicatiu a aquestes oracions:

• Trobo aquesta paella de peix ......... • Escolteu la música .........

• La riera baixa ......... • Van nomenar l’Ernest .........

■ Digues, en cada cas, si atribueix una característica al subjecte o al complement directe. 왌 32. 쐌쐌 El verb impersonal haver-hi s’utilitza sempre en tercera persona, i es combina amb el pronom feble en quan no queda explícit què hi ha perquè se sobreentén. Tenint en compte aquestes normes, digues quina és l’opció correcta de cada sèrie:

• N’hi ha joves a la plaça. / N’hi han joves a la plaça. / Hi ha joves a la plaça. • N’hi ha. / Hi ha. / Hi han.

61


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 62

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

Pel o per al? Pels o per als? Per saber si has d’escriure pel o per al (o bé pels o per als), has de tenir clares tres coses, que tenen a veure amb l’ortografia i la gramàtica: 1

Escrivim pel (o pels) en força casos, concretament quan volem utilitzar la preposició per amb el sentit de lloc, causa, mitjà, temps, etc. Exemples: Passaré pel supermercat. Has arribat tard pel retard del tren. T’ho farem arribar pel nostre conserge.

2

Escrivim per al (o per als) en menys casos, quan volem utilitzar la preposició per a amb el sentit de beneficiari o destinatari. Exemples: Comprarem una camisa per al pare. He escrit una postal per als meus cosins.

3

No escrivim mai les formes *per el i *per els. Sempre són incorrectes i per això les marquem amb asterisc.

왌 33. 쐌왌 Destria les formes que existeixen de les que no: per - pel - per els - per a - per als - per el - pels - per a

왌 34. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb la forma adient:

• Preparen el sopar ......... malalts de la tercera planta. • L’inspector va demanar ......... responsables d’aquell local. • Els vianants han d’anar ......... voral de la carretera. • Ho faig ......... teu amic, perquè l’aprecio i vull ajudar-lo. • Ho faig ......... teu amic, per donar-li una sorpresa. • Caldria una decisió en ferm ......... mes que ve.

REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 35. 쐌쐌

Copia aquestes paraules i completa-les amb b o v.

• ha__ia • __eguda • tram__ia • pro__a__ilitat • sa__ies • cer__ell • __en__olgut

62

• mò__il • mo__iment • __eina • plo__ia • sà__ies • ad__ocat • __orera

• arri__ada • cor__a • __eïna • __o__er • ocupa__a • al__ocat • __exació

• escali__ada • pro__a • lla__i • la__ial • tro__à__em • cere__ral • __en__inguda


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 63

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

La sinonímia i l’antonímia La sinonímia La sinonímia és un fenomen que es produeix quan hi ha una relació de molta semblança o quasi d’equivalència en el significat de dues o més paraules. Hi ha molt pocs sinònims totals, és a dir, paraules que tenen exactament el mateix significat i són intercanviables en tots els contextos i situacions comunicatives. En canvi, sí que hi ha molts sinònims parcials, paraules que comparteixen algun tret de significat i són intercanviables en alguns contextos però no en tots. Sinònims totals

Sinònims parcials

Tinc un anell de plata. Tinc un anell d’argent.

Treballa molt i guanya pocs diners. Treballa molt i cobra pocs diners.

Ha guanyat els seus contrincants. Ha vençut els seus contrincants.

L’antonímia L’antonímia és la relació semàntica que s’estableix entre dues o més paraules de significats oposats, és a dir, entre paraules que signifiquen el contrari o l’invers. Per exemple: obrir - tancar

cert - fals

principi - fi

Igual que passa amb els sinònims, normalment trobem oposicions parcials, mots que tenen antònims diferents segons el context en què s’utilitzen. Observa: Viu en una casa gran. - Viu en una casa petita. És una senyora gran. - És una senyora jove.

왌 36. 쐌왌 Agrupa els mots que designin conceptes sinònims: manta - xalet - jaç - mastí - vànova - rifle - cambra - vaixell - flassada - torre careta - gos - habitació - matalàs - màscara - fusell - galera - cobrellit

왌 37. 쐌왌 Ordena les lletres per formar un sinònim de cada paraula i indica si és total o parcial:

• borratxo: RIBE

• melic: BLOMOLGRLI

• oculista: GOTLFLMEAO

왌 38. 쐌왌 Copia les oracions següents substituint el mot en cursiva pel sinònim corresponent: gentada - dèria - domini - restitució - espècia

• Va presentar l’acte amb un gran aplom. • Tenia la mania de comprovar que havia apagat el llum. • Va exigir la devolució dels bens expropiats. • A mi m’agrada el menjar sense cap condiment. • La multitud es va congregar a la porta de l’estadi.

63


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 64

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

왌 39. 쐌쐌 Aparella les paraules sinònimes i després relaciona cada parella amb la seva definició: estel - present - plagi - grua - habilitat - còpia - ofrena - perícia

• Tros de tela o paper mantingut amb una armadura que s’eleva per la pressió • • •

del vent. Allò que s’ofereix a algú. Reproducció del text d’un escrit, d’una obra original, per imitació. Destresa a fer alguna cosa, a practicar un art, etc.

왌 40. 쐌쐌 Identifica l’antònim que hi ha en cada sèrie de sinònims:

• equivocar, errar, capgirar, esmenar, confondre, marrar • ajornar, allargar, retardar, esperar, diferir, diligenciar • detallar, enunciar, sintetitzar, exemplificar, precisar, puntualitzar • incitar, esperonar, estimular, dissuadir, engrescar, induir • estendre, aplegar, expandir, disseminar, difondre, espargir 왌 41. 쐌왌 Forma parelles d’un adjectiu i el seu antònim: plàcid - arrissat - inoportú - miserable - llis - insofrible - colèric - somort - apocat - avinent opulent - perspicaç - brillant - barrut - íntegre - obtús - deshonest - tolerable

왌 42. 쐌왌 Relaciona cada paraula de la columna esquerra amb dos antònims de la columna dreta: entusiasta

feble

impetuós

exhaust

• desanimat • sa • animós • calmós • enèrgic • indiferent • robust • flegmàtic

왌 43. 쐌쐌 Escriu l’antònim que correspon a cada un d’aquests mots:

• impuls: f _ _ • deure: d_ _ _ • rural: u _ _ _ • generositat: a _ _ _ _ _ _ _

• elogi: c _ _ _ _ _ _ • riquesa: p _ _ _ _ _ _ • fertilitat: e _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ • esclavitud: l _ _ _ _ _ _ _ _

왌 44. 쐌쐌 Agrupa cada verb del quadre de l’esquerra amb el seu sinònim i el seu antònim: verb castigar, espatllar, pertorbar, opinar, marxar

64

sinònim deteriorar, inquietar, manifestar, traslladar-se, sancionar

antònim romandre, callar, premiar, tranquil·litzar, restaurar


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 65

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

«Déu et faci bon cavaller» La literatura catalana medieval (i II) Poema XI (fragment) Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure? Amic de plor e desamic de riure, com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort, qui t’espera, e per tos mals te allongues los jorns: aitant és lluny ton delitós sojorns com vols fugir a la mort falaguera.

A quines seguretats penses aferrar-te, cor desgraciat, fastiguejat de viure? Amic del plor i enemic del riure, com suportaràs els mals que tens davant? Afanya’t, doncs, a trobar la mort que t’espera, que és per fer-te mal que t’allargues la vida: més t’allunyés del teu estat plaent com més vols fugir de la mort agradable.

Null hom conec, o dona, a mon semblant, que, dolorit per amor, faça a plànyer: jo son aquell de qui es deu hom complànyer, car, de mon cor, la sang se’n va llonyant. Per gran tristor que li és acostada, seca’s tot jorn l’humit qui em sosté vida e la tristor contra mi és ardida e, en mon socors, mà no s’hi troba armada.

Personalment no conec cap home, ni dona, que, adolorit per amor, sigui de plànyer: de mi sí que hom s’ha de compadir, perquè la sang em va fugint del cor. Per la gran tristor que la domina, s’asseca dia a dia la sang que em sosté en vida i la tristor és valenta contra mi i, per socórrer-me, no es troba cap mà armada.

Llir entre cards, l’hora sent acostada que civilment és ma vida finida: puix que del tot ma esperança és fugida, ma arma roman en aquest món damnada.

Lliri entre cards, sento propera l’hora del final de la meva vida: com que del tot la meva esperança ha fugit, la meva ànima continua en aquest món condemnada.

AUSIÀS MARCH

(Versió adaptada)

65


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 66

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Tirant és armat cavaller El primer a qui el rei donà l’orde de cavalleria fou Tirant lo Blanc i ell fou el primer que féu les armes. Aquell dia, convocà tot el seu seguici de gentilhomes i donzelles i anaren al cadafal on el Rei havia ordenat de fer els cavallers; vam trobar les portes tancades i vàrem trucar amb grans cops; després d’un temps, els reis d’armes aparegueren sobre la porta i digueren: «Què voleu?» Digueren les donzelles: «Portem un gentilhome que vol rebre l’orde de cavalleria i demana cavalleria perquè és digne i mereixedor de rebre-la.» Obriren les portes tot seguit i van pujar tots els qui volgueren. Quan foren enmig d’una gran sala, feren seure el gentilhome en una cadira tota d’argent, que era coberta de canemàs verd, i allí van examinar-lo si era digne de rebre l’orde de cavalleria, pels seus costums, o si era coix o esguerrat d’algun dels seus membres, que l’impedís per entrar en batalla; i havent-lo trobat tal com calia, i havent rebuda informació de testimonis fidedignes, venia l’arquebisbe d’Anglaterra revestit com a diaca, amb el missal obert a les mans, i venia davant el gentilhome i en presència del Rei i de tots els altres, li va dir aquestes paraules: «Vós, gentilhome, qui rebreu l’orde de cavalleria, jureu a Déu i als quatre Sants Evangelis de no venir mai contra el molt alt i molt excel·lent rei d’Anglaterra? Més, jureu pel sagrament que heu fet que amb totes les vostres forces mantindreu i defensareu dones, donzelles, viudes i òrfenes, desemparades, i encara casades, si socors us demanen?» Fet el jurament, dos grans senyors, els majors que allí eren, el prengueren pels braços i el portaren davant el Rei. I el Rei li posà l’espasa sobre el cap i digué: «Déu et faci bon cavaller i mon senyor Sant Jordi.» I el besà a la boca. Després vingueren set donzelles, vestides de blanc, significant els set goigs de la verge Maria, i li cenyiren l’espasa; i després vingueren quatre cavallers, els majors en dignitat que allí es trobaren, significant els quatre evangelistes, i li calçaren els esperons; després vingué la Reina i el prengué d’un braç, i una duquessa, de l’altre, i el portaren fins a una bella estrada i l’assegueren a la cadira reial; tot seguit el Rei s’assegué a un costat i la Reina a l’altre i totes les donzelles i els cavallers a baix, entorn d’ell. Portaren després una molt abundosa col·lació. I aquest ordre s’ha de seguir per a tots els qui són fets cavallers. JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc (Adaptació)

diaca: clergue ajudant del bisbe col·lació: àpat

66


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 67

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Jocs amorosos entre Tirant i Carmesina Llavors Tirant entrà a la cambra i trobà la Princesa, que tenia els seus daurats cabells embolicats a la mà. Quan ella el veié, li digué: –Qui us ha donat dret a entrar aquí? I no ets l’encarregat ni et pertoca d’entrar a la meva cambra sense el meu permís; perquè, si l’Emperador ho sabés, et podrien acusar de deslleialtat. Et prego que te’n vagis, ja que no paren de tremolar els meus pits de recel temerós. I Tirant no féu cas de les paraules de la Princesa, sinó que se li acostà, i la prengué en braços, i li besà moltes vegades els pits, els ulls i la boca. I les donzelles, quan veien que Tirant jugava així amb la senyora, li seguien el joc; però, quan ell li posava la mà sota la falda, totes corrien a ajudar-la. I estant en aquests jocs i burles sentiren que l’Emperadriu venia a la cambra de sa filla per veure què feia però, amb els jocs, no la sentiren fins que fou a la porta de la cambra. Ràpidament Tirant s’estirà a terra, i li llançaren a sobre roba per tapar-lo. I la Princesa s’assegué damunt d’ell. S’estava pentinant; i l’Emperadriu s’assegué al seu costat. No li faltà gaire per asseure’s damunt del cap de Tirant. Només Déu sap amb quina por de passar vergonya estava Tirant en aquella situació! Tirant estigué en aquesta angoixa durant la llarga estona que elles parlaren de les festes que s’havien de fer, fins que vingué una donzella amb el llibre d’hores. Llavors l’Emperadriu s’aixecà i s’apartà en un extrem de la cambra i es posà a resar. La Princesa no es bellugà gens d’on era, per por que l’Emperadriu el descobrís. Quan la Princesa s’hagué pentinat, posà la mà sota la roba i pentinava Tirant, i ell a cada moment li besava la mà i li prenia la pinta. I, trobant-se en aquesta situació angoixant, totes les donzelles es posaren davant de l’Emperadriu, i llavors, sense fer gaire soroll, Tirant s’alçà i se n’anà amb la pinta que la Princesa li donà. JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc (Adaptació)

llibre d’hores: llibre d’oracions per a ser resades en determinades hores de la jornada

67


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 68

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La literatura catalana medieval (i II) El segle XV va constituir la culminació de la literatura catalana medieval. En poesia, es va produir l’emancipació del model líric dels trobadors i la consolidació de poetes que ja no escrivien en occità sinó en català. En prosa, es va desenvolupar la novel·la de cavalleries, considerada com la primera pedra de la novel·la moderna. La modernització de la literatura té a veure amb la introducció de la cultura clàssica a casa nostra i l’augment de lectors gràcies a la difusió de la impremta. València és la capital d’aquest moment culminant, amb autors com Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Ausiàs March o Joanot Martorell, entre altres.

La poesia lírica La lírica trobadoresca va evolucionar lentament gràcies a poetes com Andreu Febrer, Gilabert de Próixita i Jordi de Sant Jordi, que van crear una estètica personal, sense incorporar, però, les innovacions estilístiques que estaven produint els poetes italians de l’època. La renovació profunda de la lírica no es produeix fins a l’entrada en escena d’Ausiàs March, que va néixer a Gandia vers l’any 1397. Era descendent d’una família burgesa barcelonina, enriquida i ennoblida, instal·lada a València. Va participar en campanyes militars i fou nomenat falconer major del rei. Es va casar amb Isabel Martorell, germana de l’autor del Tirant, i, en segones núpcies, amb Joana Escorna. March morí a València el 1459. En els seus poemes trenca amb la tradició trobadoresca i analitza amb profunditat el seu jo més íntim i les seves contradiccions. Entén l’home com un ésser format de cos i esperit i busca la perfecció, que consisteix a estimar només amb l’esperit. Contra les creences més esteses a l’edat mitjana, sosté que la dona té ànima i que, per tant, és capaç d’entendre i compartir les aspiracions del poeta. El seu estil és realista, ple de comparacions i metàfores punyents i, a vegades, hiperbòliques, que li serveixen per expressar el dolor que li produeix el sentiment amorós, com has pogut llegir al poema XI.

La novel·la cavalleresca A diferència de les narracions de cavallers errants, que eren relats inversemblants situats en paisatges imaginaris o exòtics, sense referents temporals ni espacials, plens de personatges i elements fantàstics (dracs, gegants, mags, fades...), la novel·la cavalleresca té un plantejament realista: no hi ha elements fantàstics, la geografia és coneguda, l’època és contemporània a l’autor i els cavallers són psicològicament versemblants. S’introdueix una nova manera d’entendre la vida segons els ideals burgesos: el plaer, la raó, l’humor i el realisme. Les mostres més rellevants són Curial e Güelfa, anònima, i, sobretot, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Joanot Martorell va néixer a Gandia entre 1413 i 1415, en el si d’una família de la noblesa mitjana valenciana. Era un gran coneixedor de la vida militar, cosa que va marcar la redacció del Tirant. La novel·la s’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d’Anglaterra. En el primer text has llegit com aquest rei arma Tirant cavaller. Alliçonat per l’ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus companys a França, Sicília i Rodes, on esdevé cap dels exèrcits bizantins. Després d’un seguit d’aventures al nord d’Àfrica, torna a Constantinoble, on es casa amb la filla de l’emperador, la princesa Carmesina, i és nomenat Cèsar de l’Imperi. El matrimoni mor poc després: Tirant, víctima d’una malaltia, i Carmesina, a causa del dolor que li produeix la mort del seu espòs. En paral·lel a l’acció militar, doncs, es desenvolupa una trama amorosa.

68


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 69

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

왌 45. 쐌쐌 Analitza el poema d’Ausiàs March. Quines conseqüències provoca el sentiment amorós en l’ànima del poeta? Explica-les amb els diferents adjectius que suggereix el text. 쐌 46. 쐌쐌 Explica alguna de les hipèrboles o exageracions que conté el poema de March. 왌 47. 쐌왌 Llegeix atentament el segon text i fes un esquema amb els passos que segueix la cerimònia d’armar cavaller, destacant-hi les armes, els personatges que hi intervenen i els elements religiosos. 왌 48. 쐌왌 En les cerimònies tenen molt valor els espais, els gestos i els símbols. Quines tres posicions ocupa físicament Tirant al llarg de la cerimònia en què rep l’orde de cavalleria? 왌 49. 쐌쐌 En quin to s’ha escrit la descripció de la cerimònia d’armar cavaller? Pel to, et sembla que és un episodi que parteix de la fantasia o de la realitat? 왌 50. 쐌왌 Llegeix atentament el segon text de Joanot Martorell i analitza el tractament (de tu o de vós) que Carmesina dóna a Tirant. És constant al llarg del passatge? Com ho interpretes, tot plegat? 왌 51. 쐌왌 Per què Tirant té por de passar vergonya si és descobert? 왌 52. 쐌쐌 Com qualificaries l’actitud de Tirant, de Carmesina i de les donzelles en aquesta escena de jocs amorosos? 왌 53. 쐌쐌 Què representa la pinta que finalment Tirant s’enduu de la cambra de Carmesina? 쐌 54. 쐌쐌 Argumenta si l’escena que es presenta en el segon text és purament eròtica o si conté elements humorístics. 쐌 55. 쐌쐌 Informa’t sobre l’argument complet de la novel·la de Joanot Martorell i sobre el protagonista i digues quines de les expressions següents penses que li escauen millor:

• cavaller valent • senyor poderós • militar enginyós • servent fidel

• comerciant astut • guerrer sensible • religiós ambiciós • enamorat hàbil

쐌 56. 쐌쐌 Compara el concepte d’amor que hi ha en el segon text del Tirant amb el que mostra March. 쐌 57. 쐌쐌 Busca informació sobre un dels autors esmentats en aquesta unitat, dels quals no has llegit cap text i fes-ne una fitxa amb les dades biogràfiques i literàries més rellevants.

69


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 70

Avaluació La comanda El rei Pere el Cerimoniós té una estranya trobada amb Jafudà, jove jueu mallorquí i fill de Cresques, un dels més respectats mestres de cartes de navegar. Jo entenia prou bé les reclamacions del rei, ja que a mi també em disgustaven els aparellaments a la força –com el que mon pare arranjava per a mi. Per barruda i primerenca que fos na Sibil·la, el rei tenia tot el dret a casar-se amb qui volgués. Encara més si pensàvem que, mentre jo era un humil aprenent jueu, ell era l’home més poderós de la nostra terra, i un avi respectat al món sencer. Tampoc no trobava corrent que la seva il·lustre persona s’aboqués a mi, un desconegut de baix estament, per contar-me les seves íntimes penes. En resum, no sabia què dir-li. Ell devia advertir la meva cara de préssec, perquè va cessar en les lamentacions i va canviar de conversa. –Bé, Jafudà, no et vull marejar. Conec la feina que feu a l’obrador de Mallorca, i la respecto. M’agradaria encarregar-vos algunes cartes. –Senyor –li vaig respondre, alleujat pel canvi de tema–, som al vostre servei per al que calgui. –Vull que em feu tres cartes de la Mediterrània, il·luminades generosament, i un mapamundi gros, que contingui totes les informacions conegudes del món, però també les poc conegudes, o aquelles que cap viatger ni cap savi pugui haver comprovat, encara que n’hagi sentit parlar. És a dir, una visió universal de la Terra, que mostri allò que els nostres ulls encara no han vist. Vaig desitjar que se m’empassés el trespol, i que la conversa tornés a derivar cap a les qüestions íntimes d’abans. Vaig estar a punt de confessar-li tota la veritat, de dir-li que una obra com aquella ja existia, i que era en mans

70

del notari Bernat. Però no ho vaig fer. No em movia el guany material, tot i que la jugada era temptadora: li prenia l’Atles furtiu al notari, li venia al rei com a nou de trinca, Cresques s’embutxacava uns bons honoraris, i al capdavall, el dipositari acabava sent la mateixa Casa reial. Era una operació neta, potser fins i tot honesta. Però vaig callar: potser mogut per la meva obsessió o un fort sentit de paternitat envers l’obra, no ho sabria dir. En el fons, crec que em va aclaparar una perspectiva horrorosa. Suposem que podia recuperar aquell tresor, i tornar-lo a tenir entre les meves pròpies mans: com tindria estómac, aleshores, per desfer-me’n altre cop? Alguna cosa m’avisava, des del cor, que si tornava a tocar l’Atles ja no me’l deixaria prendre mai més. –No cal que pateixis per la remuneració –va observar, malinterpretant els meus dubtes–; us ho pagarem bé. Em vaig deixondir, i li vaig agrair la confiança que dipositava en nosaltres, súbdits humils de la seva excelsa persona. M’havia trasbalsat la seva magnificiència i liberalitat. No faltaria més: mestre Cresques i jo honoraríem aquella comanda, tan bé com poguéssim. Li dibuixaríem unes cartes com altre mortal no havia vist mai, belles i ornamentades, amb un devessall de llegendes i veus sobre les meravelles del món. Va mostrar-se d’acord i em va ordenar que ens hi poséssim tot seguit, perquè sentia que se li escurçaven els anys de vida. Abans de partir, volia conèixer tot el que s’havia dit sobre terres ignotes, si és que existien. Es resistia, va confessar, a passar del segle sense satisfer les seves curiositats. ALFRED BOSCH, L’Atles furtiu


830922 _ 0048-0073.qxd

왌 58. 쐌왌

7/3/08

09:04

Página 71

Indica de quin d’aquests tipus és el text que has llegit:

• dialogat • narratiu

• dialogat, amb fragments de narració • narratiu, amb fragments de diàleg

왌 59. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb per o per a i el determinant que calgui:

• Jafudà prefereria treballar directament ......... rei i no ......... honest notari reial. • Jafudà va acceptar l’encàrrec ......... honor que representava i no només ......... diners. 왌 60. 쐌쐌

Indica de quin tipus són els complements destacats en aquesta oració:

Mentre jo era un humil aprenent jueu, ell era l’home més poderós de la nostra terra. ■ Quins verbs poden dur aquests complements? 왌 61. 쐌쐌

Respon les preguntes següents referides a aquesta oració composta: Conec la feina i la respecto.

• Quins són els verbs? • Quin és el complement directe de cada verb? • Quina diferència hi ha entre la feina i la respecto? 왌 62. 쐌쐌 Identifica la funció que fa el pronom li en l’oració següent i substitueix-lo per un sintagma preposicional: Vaig estar a punt de confessar-li tota la veritat, de dir-li... 왌 63. 쐌쐌 Indica quins complements verbals substitueixen els pronoms febles subratllats en les oracions següents:

• Però no ho vaig fer. 왌 64. 쐌쐌

• Us ho pagarem bé.

Separa el verb i els complements verbals de l’oració següent: Li vaig agrair la confiança.

왌 65. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb complements predicatius:

• Jo em trobava ......... en presència del rei. 왌 66. 쐌쐌

• El to d’aquella conversa em tenia .........

Aparella aquestes paraules de la lectura per sinònims: il·lustre - ornamentades - honoraris - remuneració - il·luminades - excelsa

왌 67. 쐌쐌 Tria, entre les tres paraules que et proposem, la que tingui un significat equivalent al que té en el text la paraula destacada:

• Llegenda: inscripció, mite, narració. • Veu: so, exclamació, terme. • Generosament: caritativament, esplèndidament, desinteressadament. • Cartes: comunicacions, escriptures, mapes.

71


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 72

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 68. 쐌왌 Relaciona cada un dels sintagmes subratllats amb una de les funcions següents: complement del verb - complement del nom complement de l’adjectiu - complement de l’adverbi

• Es va trencar la nina de porcellana. • El cosí de França està content de la teva acollida. • Viuen molt a prop de casa sa mare. • Rega les plantes al vespre. 왌 69. 쐌쐌 Indica quines d’aquestes combinacions són incorrectes:

• verb copulatiu + CD • verb predicatiu + Atr

• CD + CI • CR + CC

왌 70. 쐌쐌 Identifica els complements verbals de les oracions següents i indica de quina classe són:

• Venen discos pirata al mig de la Rambla. • La medicina és una ciència aplicada. • Es refereix al teu comportament de l’altre dia. • Avui a la tarda inauguren l’exposició de fotos. • Lentament es van aclarint les coses. • Presenten un nou espectacle al públic europeu. • Camina desesmat. 쐌 71. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i substitueix els complements subratllats per pronoms febles:

• Vam agafar el tramvia del Besòs. • Sí que és la infermera que ve a l’institut! • Aquests delinqüents actuen organitzadament. • Certs estrangers arriben molt preparats. • Vam sortir de la reunió satisfets. • En Gerard creia que s’havia de tancar el negoci. • Donarem una altra oportunitat als conserges.

• Han decretat ajuts [pels / per als] discapacitats. • El carrer està col·lapsat [pel / per al] temporal. • Vam visitar-los [pel / per al] maig. • Hi ha molta mendicitat [pels / per als] carrers. • Aquestes guies són [pels / per als] veïns. • Ho enviarem [pels / per als] mitjans habituals. 왌 73. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb una combinació de preposició i determinant:

• El vídeo ha estat fet ......... alumnes de quart. • Ens el vam trobar ......... bosc. • Guardeu entrepans ......... que arribaran tard. 쐌 74. 쐌쐌 Explica la diferència de significat entre probable i provable.

LÈXIC 왌 75. 쐌왌 Copia aquestes sèries de sinònims i completa-les amb paraules de les següents: intractable - negat - eixut - gentil - garrepa nul - improductiu - eixorc - exquisit - gasiu

• incapaç, inútil, incompetent... • delicat, gràcil, bufó... • aspre, rude, adust.... • estèril, àrid, infèrtil.... • avar, interessat, ronyós... 왌 76. 쐌왌 Forma l’antònim d’aquestes paraules amb els prefixos a-, in-, im-, des-:

• permeable • plegat • simètric

• sèptic • lleial • fer

• substituïble • mòbil • sensible

왌 77. 쐌왌 Copia les oracions següents canviant els mots en cursiva per l’antònim adequat: debilitar - aprofitar - indultar - confiar - faltar - reduir

ORTOGRAFIA 왌 72. 쐌왌 Copia aquestes oracions amb la preposició correcta, i indica quina d’aquestes idees expressa el sintagma subratllat: lloc - causa - destinatari - mitjà - temps - beneficiari

72

• Un tribunal ha condemnat el lladre. • No volen assistir a la reunió. • Han malbaratat l’herència dels avis. • Temen que arribaran demà. • Han incrementat les mesures de seguretat. • Aquesta medicació ha reforçat el malalt.


830922 _ 0048-0073.qxd

21/2/08

08:36

Página 73

Conceptes clau de la unitat Antonímia. Relació semàntica que s’estableix entre dues o més paraules de significats oposats.

Complement indirecte. Complement sovint optatiu, tot i que alguns verbs el requereixen, que designa el destinatari de l’acció expressada pel verb.

Atribut. Complement obligatori amb els verbs ser, estar i semblar que indica la característica essencial del subjecte.

Complement predicatiu. Complement optatiu del verb que modifica el subjecte o el complement directe. Es troba amb verbs diferents de ser, estar o semblar.

Complement circumstancial. Complement optatiu que aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l’acció (temps, lloc, manera o quantitat).

Sinonímia. Fenomen que es produeix quan hi ha una relació de molta semblança o d’equivalència en el significat de dues o més paraules.

Complement de règim. Complement obligatori exigit per certs verbs i que en completa el sentit. Va introduït per una proposició. Complement directe. Complement obligatori de molts verbs que expressa l’entitat sobre qui recau l’acció expressada pel verb.

Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

Noucentisme Avantguardes

Renovació literària

De la Guerra Civil als anys seixanta

Literatura actual

3

4

5

6

7

8

9

Unitat

1

2

XX

XX

1906-1939

1936-1969

XX-XXI 1970-2005

4

segle XV Novel·la cavalleresca: - Curial e Güelfa. - Joanot Martorell, Tirant lo Blanc.

Poesia lírica: - Andreu Febrer, Gilabert de Próixita, Jordi de Sant Jordi. - Ausiàs March.

ENTRETENIMENTS Busca la paraula de set lletres diferents que falta a l’última fila d’aquesta taula. Has de tenir en compte que saps quantes lletres comparteix amb les altres paraules. Pista: la paraula que has de trobar és un adjectiu que fa referència a l’origen de la llengua. F

L

U

E

N

T

S

=

1

E

Q

U

I

P

A

T

=

2

P

U

J

O

L

A

R

=

3

R

E

C

O

T

X

A

=

4

C

O

M

P

A

N

Y

=

5

P

A

R

Ò

N

I

M

=

6

=

7

`

73


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

3 Des dels temps més remots, l’ésser humà s’ha interessat per conèixer l’Univers i ha intentat explicar, si més no, els fenòmens que es podien observar a ull nu. A partir de l’estudi i amb l’ajut de la tecnologia, l’astronomia ha estat una ciència que ha evolucionat molt des dels astrònoms grecs. Actualment, fins i tot es poden enviar naus i sondes a explorar directament un astre. Aquest és el cas de Tità, el satèl·lit més gran de Saturn, l’estudi del qual pot explicar fins i tot aspectes de la formació i el desenvolupament del nostre planeta.Tità i la Terra comparteixen una característica: en tots dos astres hi plou.

74

08:00

Página 74

Anem des d’aquí fins on vulguis Per què plou a Tità? La lluna més gran de Saturn té algunes similituds amb la Terra primitiva Dansant al voltant de Saturn, a uns mil cinc-cents milions de quilòmetres del Sol, hi ha un món que, curiosament, s’assembla força al nostre planeta. La superfície de Tità té muntanyes, valls, llacs i rius, com la Terra. Aquest satèl·lit té una atmosfera densa formada, principalment, per nitrogen i una gran quantitat de núvols. De fet, són els dos únics punts del sistema solar on plou. La petita o gran diferència entre aquests dos cossos planetaris és que a la Terra hi plou aigua i a Tità, metà líquid, i que les muntanyes i la superfície sòlida del satèl·lit és aigua congelada en lloc de terra. Agustín Chicarro, científic de l’Agència Espacial Europea (ESA), considera Tità «un món paral·lel al nostre», i Ricardo Hueso, de la Universitat del País Basc, comenta: «A la lluna més gran de Saturn, l’aigua fa de terra i el metà fa d’aigua. A la Terra, és el cicle de l’aigua el que fa que el planeta sigui dinàmic, viu. A Tità, aquesta funció la compleix un curiós cicle de metà que mereix ser investigat». Els experts creien que aquest indret llunyà i misteriós podria tenir força similituds amb la Terra primitiva abans de l’origen de la vida, i que el seu estudi ens donaria pistes sobre l’evolució del nostre planeta i, fins i tot, de l’aparició de la vida. Agustín Chicarro explica: «Fa temps, es pensava que Tità era com un laboratori de química orgànica».

L’octubre del 1997, la NASA i l’ESA van decidir enviar conjuntament la missió espacial no tripulada més cara de la història, la Cassini-Huygens, que durant set anys va viatjar pel sistema solar fins que, al juliol del 2004, va començar a orbitar al voltant de Tità. A hores d’ara, la nau Cassini ja ha realitzat vint-i-quatre vols per fotografiar el satèl·lit, mentre la sonda Huygens ha recollit dades de la seva atmosfera. Però per què es va decidir prioritzar l’estudi de Tità?

La sospita d’un astrofísic català Aquella lluna de Saturn va ser descoberta el 1656 per l’holandès Christian Huygens, però no va començar a despertar un interès especial fins a la primera dècada del segle XX, gràcies a l’astrofísic català Josep Comas i Solà. Ell va observar que Tità tenia una lluminositat més pròpia dels planetes amb atmosfera que dels satèl·lits, i va anunciar un fet que en aquell moment resultava excepcional: podria ser el primer satèl·lit conegut amb atmosfera. Aquestes dades no van ser preses seriosament, però anys més tard, a la dècada dels quaranta, uns altres científics van comprovar que Comas tenia raó: Tità estava envoltat per una densa atmosfera de nitrogen. Aquest fet despertà un gran interès, però el veritable ensurt


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 75

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

va arribar als anys seixanta, quan les anàlisis espectroscòpiques fetes per telescopis terrestres més moderns van descobrir que l’atmosfera titànica també contenia metà. El resultat inesperat va fer que la NASA l’inclogués en la llista dels llocs que havien d’estudiar les sondes Voyager 1 i Voyager 2, que s’enviarien durant la dècada dels setanta per explorar el sistema solar i que, a hores d’ara, encara envien dades des de l’espai. La Voyager 1 va passar a quatre mil quilòmetres del satèl·lit, però l’atmosfera va resultar ser tan densa que era impossible explorar-ne la superfície.

Dades sorprenents de la Voyager L’operació no va ser un fracàs total. L’anàlisi posterior de les fotografies enviades per la Voyager 1 va aportar unes dades un altre cop sorprenents: efectivament, el seu component principal era el nitrogen, però la proporció de metà arribava al 5%, una quantitat excepcional, molt més elevada del que es pensava, i això feia possible l’existència d’un cicle de metà fins aleshores mai descobert, on hi podria haver núvols, precipitacions, oceans, compostos orgànics complexos i una molt remota, però no impossible, presència de vida. A més, el fet que fos impossible observar com era Tità i allò que hi havia a la seva superfície li donava un caràcter misteriós. Se sabia que els raigs ultraviolats del Sol feien reaccionar el metà atmosfèric produint età, etilè i altres hidrocarburs més pesats. També es generaven partícules en suspensió de molècules orgàniques complexes que queien sobre una superfície on possiblement hi havia oceans

de metà. Tot feia indicar que l’astre ocultava secrets que justificaven la creació de la missió d’exploració espacial no tripulada més cara de tota la història: la Cassini-Huygens.

Set anys de viatge fins a Saturn Després de set anys viatjant pel sistema solar recollint dades de Júpiter, Saturn i altres cossos celestes, al juliol del 2005 la nau Cassini va entrar en l’òrbita del segon satèl·lit més gran del nostre sistema. Des d’aleshores, continua donant-hi voltes, explorant-ne l’atmosfera i la superfície amb resultats força engrescadors. «Observar un nou món en moviment és espectacular», opina Agustín Chicarro. «La nau Cassini ha pogut caracteritzar la dinàmica atmosfèrica de Tità, reconèixer tempestes i rastrejar la superfície per confirmar la presència de llacs, rius, valls i criovolcans de

Panoràmica

El misteri de l’aigua a Encelade Hi ha un altre satèl·lit de Saturn que podria amagar sorpreses similars a les de Tità. Parlem d’Encelade, que emmagatzema aigua líquida sota una fina superfície de gel, i en el qual s’han observat guèisers que indiquen activitat criovolcànica (en lloc de lava, treuen una mescla de metà i aigua). Però el que resulta més enigmàtic és que, per la seva mida petita, hauria d’estar absolutament congelat. Els científics volen esbrinar d’on treu Encelade la calor interior que permet l’existència d’aigua en estat líquid. La Cassini té previstes encara algunes exploracions per intentar resoldre el misteri.

75


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 76

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

metà que podrien explicar l’origen de la seva atmosfera», explica Ricardo Hueso. Però també matisa: «El resultat més valuós és la no descoberta d’oceans». Tot feia pensar que en aquesta lluna es trobarien grans mars de metà i, en lloc d’això, l’agost del 2006 es van poder observar, al nord del satèl·lit, conjunts de llacs d’entre 3 i 70 km de diàmetre. Un resultat inesperat, però que obria noves vies d’investigació per entendre com s’ha format aquesta orografia encara més complexa del previst. A més de seguir el satèl·lit des de l’espai, al gener del 2005 la Cassini va enviar una sonda, la Huygens, directament sobre la superfície de la gran lluna perquè, durant el seu descens, prengués fotografies de l’atmosfera de Tità i, un cop a terra, n’enviés mostres, si és que podia. La sonda va enviar resultats molt valuosos, ja que durant el descens va rastrejar amb molt de detall la força i la direcció dels vents que l’afectaven, així com també la composició isotòpica de l’atmosfera, i va enviar fotografies més precises de la superfície del satèl·lit amb les quals es va confirmar clarament l’existència de rius secs. Un cop a terra, es va poder caracteritzar amb

Sobre el terreny

Tempestes més fortes que a la Terra A la part més alta de l’atmosfera de Tità, hi ha una massa de núvols de metà congelat. Per sota d’aquests núvols congelats s’estén una mescla densa de nitrogen i metà líquid que permetria una pluja suau, un plovisqueig constant que explicaria la presència de llacs, però no la de rius ni una orografia tan complexa com la que presenta el satèl·lit. Han estat científics de la Universitat del País Basc els qui han resolt aquest enigma, en descobrir que les petites fluctuacions en la temperatura de Tità provoquen, de tant en tant, núvols més alts i una agitació de l’atmosfera que causa tempestes fins i tot més fortes que les del nostre planeta. Aquestes tempestes explicarien el peculiar relleu de Tità amb rius, valls i llacs, semblant al de la Terra. molta més resolució una zona concreta de la superfície del satèl·lit. Però l’exploració de Tità encara pot aportar noves sorpreses. Algunes de les dades enviades per la nau Cassini-Huygens encara són analitzades, sobretot les de les molècules orgàniques trobades. A més, a la nau Cassini encara li queden per completar uns vint-i-cinc vols al voltant de l’astre per estudiar-ne altres regions. Qui sap si les noves fotografies que ens aporti canviaran la nostra visió de Tità. El que és ben segur és que ens ajudarà a entendre millor com s’ha format el sistema solar i quina és l’estructura d’aquest enigmàtic univers. Revista Nat, núm. 27 (Adaptació) Text: Pere Estupinyà Assessor científic: Ricardo Hueso

Ho sabies? • És possible escoltar el so dels vents a la superfície de Tità que va gravar la sonda Huygens. Visiteu el web www.esa.int/SPECIALS/Cassini-Huygens/index.html • Al gener d’enguany, la sonda Huygens va enviar imatges del pol nord de Tità i va descobrir un núvol gegant de 2.400 km de diàmetre que cobreix la zona.

76


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 77

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

L

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• orbitar • prioritzar • espectroscòpic • hidrocarbur 2.

• engrescador • caracteritzar • criovolcà • orografia

• isotòpic • enigmàtic • guèiser • fluctuació

Busca a Internet dades sobre Tità que no hagin aparegut en la lectura. Escriu aquestes dades de forma esquemàtica.

3. Escriu els noms dels planetes que veus en aquesta representació del sistema solar i situa-hi l’únic satèl·lit de la Terra i el satèl·lit més gran de Saturn.

i c m t s

8 5

4

2

1

6

3

7

4. Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula adequada. Fes atenció a les majúscules i les minúscules i tingues en compte que algunes paraules van en més d’un lloc. lluna - Lluna - sol - Sol - terra - Terra

• Tità és la ........... més gran de Saturn, que en té moltes més. En canvi, la ........... només té • • • 5.

un satèl·lit, la ........... La ........... gira al voltant del ........... Es va estirar a ..........., es va adormir i li va tocar molt el ........... Demà ja hi haurà ........... plena.

Busca informació a Internet sobre la vida i obra de l’astrofísic català Josep Comas Solà (1868-1937) i resumeix-ne els aspectes que consideris més interessants.

INTERPRETAR EL TEXT 6. En la lectura, quan es parla de Tità, no sempre se cita el nom del satèl·lit sinó que s’esmenta d’altres maneres. Repassa el text i descobreix les dues maneres de parlar de Tità que no hi apareixen.

• aquella lluna de Saturn • aquest satèl·lit • el satèl·lit • l’astre • la gran lluna • la lluna més gran de Saturn

• aquest indret llunyà i misteriós • aquesta lluna • el satèl·lit de Saturn • el segon satèl·lit més gran del nostre sistema • la lluna del plugim de metà • la segona lluna més gran del sistema solar 77


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 78

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

7. Torna a llegir el text atentament i després de cada paràgraf fes un resum esquemàtic del que acabes de llegir. Aquests apunts et seran útils més endavant per a altres activitats. 8. Copia la resposta correcta a cada pregunta:

• Quants planetes i satèl·lits se citen en la lectura? Cinc planetes (la Terra, Neptú, Urà, Saturn i Júpiter) i tres satèl·lits (la Lluna, Tità i Encelade). Tres planetes (la Terra, Saturn i Júpiter) i dos satèl·lits (Tità i Encelade). Quatre planetes (la Terra, Venus, Saturn i Júpiter) i tres satèl·lits (la Lluna, Tità i Encelade).

• Què és Tità? Tità és un planeta descobert fa molts anys. Tità és el segon satèl·lit més gran de Saturn. Tità és el satèl·lit més gran de Saturn.

• Què se’n sap, de la pluja i l’aigua a Tità? A Tità hi plou, però no hi ha oceans. A Tità no hi plou i, en canvi, hi ha llacs i rius. No se sap si a Tità hi plou o no hi plou, ni si hi ha rius o no.

• Com s’han estudiat, les característiques de Tità? La sonda Voyager 2 ha estudiat Tità a partir de l’any 2000. La nau Cassini-Huygens ha orbitat durant anys al voltant de Tità. La sonda Voyager 1 ha estudiat Tità a partir de l’any 1990.

REFLEXIONAR I AVALUAR 9. Per què plou a Tità? és un text científic, però d’un to divulgatiu. Ara que ja l’has llegit i entès, presenta arguments que demostrin que no cal ser un especialista en astronomia per entendre aquest text.

a

M e m f g 78

10. Creus que és important conèixer aspectes científics sobre tots els astres? O bé creus que és preferible conèixer aspectes científics del nostre planeta? Per a què pot ser útil estudiar l’Univers?

EXPRESSAR-NOS 11. Fes la previsió meteorològica de pluja per a una zona de la Terra. Il·lustra la teva previsió amb el mapa de la zona, en el qual pots inserir icones extretes de la web del Servei Meteorològic de Catalunya (http://www.meteocat.com). Has de fer servir les expressions següents:

• plugim • tempesta • xàfec 12.

• ruixat • pluja torrencial • pluja moderada

• pluja feble • distribució irregular • precipitacions generals

En grups de tres persones, simuleu que un de vosaltres és un locutor de ràdio que fa una entrevista sobre Tità a dos astrofísics. Abans de l’entrevista, el locutor ha de preparar preguntes i els astrofísics han d’escriure unes notes amb els aspectes que el locutor els pot demanar a partir del text Per què plou a Tità? i de les dades extretes de les activitats 2 i 7. Finalment, en podeu fer un podcast.


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 79

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

La narració i la descripció La narració Una narració és un text en què s’expliquen, des d’un determinat punt de vista, uns fets reals o imaginaris que passen al llarg d’un temps i en un lloc determinat. Els elements de la narració són cinc:

• El narrador, que explica la història i que pot ser intern (un personatge de la història) o extern (si no participa en la història).

• Els personatges, que poden ser protagonistes o secundaris. • El lloc on passen els fets i on actuen els personatges. • El temps, és a dir, l’època o el moment en què passen els fets. • Els fets, és a dir, les accions que se succeeixen i constitueixen l’acció. L’acció se sol organitzar en tres fases:

• El plantejament, és a dir, la situació inicial, la presentació dels personatges, de les coordenades espacials i temporals i del conflicte.

• El nus o sèrie encadenada i coherent de fets i accions que desenvolupen i intenten resoldre el conflicte plantejat.

• El desenllaç, que presenta la situació final. Hi ha diverses possibilitats: retorn a l’ordre inicial, superació del conflicte, agreujament de la situació, etc.

La descripció Una descripció és un text en què es presenta amb un cert detall un objecte, una persona, un lloc, un paisatge, una sensació... En una descripció intervenen tres factors:

• L’esment de les parts o aspectes de l’element descrit. En un paisatge, per exemple, parlarem del cel, de la terra, de la vegetació, de la presència humana... La categoria lèxica que utilitzem per esmentar és el nom.

• La caracterització de l’element descrit. En un retrat, per exemple, presentarem els trets físics i psicològics del personatge. Per caracteritzar fem servir adjectius, sintagmes preposicionals i proposicions subordinades en funció de complement del nom, comparacions, etc.

• La localització dels elements descrits en un espai o en relació amb altres elements. En la descripció d’una habitació, per exemple, podem anar de dreta a esquerra, de baix a dalt, etc. Per situar usem adverbis, locucions adverbials, sintagmes preposicionals i proposicions subordinades que expressin lloc.

La narració literària Els relats literaris, especialment els més extensos, que anomenem novel·les, solen incloure fragments de text que no són narratius. És molt freqüent trobar una narració on hi hagi passatges descriptius o dialogats. Les descripcions acostumen a ser més abundants en el plantejament, perquè s’hi presenten els ambients i els personatges. En canvi, els diàlegs poden aparèixer en qualsevol moment.

79


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 80

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

왌 13. 쐌왌 Relaciona cadascun d’aquests verbs amb un tipus de text: preveure - relatar - explicar - justificar - prohibir - debatre - detallar

쐌 14. 쐌쐌 Llegeix atentament aquest fragment novel·lístic i fes les activitats següents:

Laia Ara la llum s’estenia arreu i ho emplenava tot. Voltada de vailets, Laia corria d’un lloc a l’altre. Era una cursa a l’aire lliure, sense fi ni objecte, sols pel plaer de sentir com la pròpia joventut vencia amb seguretat tots els obstacles. Pujaven per un camí de cabres, aspre, al Mal Temps. Un de la colla es parà. –Escolteu. La lenta crida d’una campana. Signaven: –No hi ha pas ningú, a dalt, avui. Havien vacil·lat. –Què fem? –Endavant! –I si la bubota ens arreplega? Laia va riure. –M’agradaria de clissar-la. Avançaven. Al cim, una ermita. Un vot vilatà l’havia bastida, en recordança d’un vell miracle obrat pel pelegrí sant Roc. La ingènua devoció popular l’edificà al mont del Mal Temps, en un lloc enfront del

cementiri, un lloc maleït que va ser confiat a la protecció del taumaturg. Era un turó ventejat pel xaloc i les tramuntanes, una roca calba, sense cap arbre. A sota, un espadat que la mar gratava. Esquifida i menuda com era, perduda com una taqueta blanca a la muntanya trista, l’ermita resistí amb braó el pes dels anys. Després de centúries, ella era allí, com el primer dia, blanca, ferma, inalterable. L’ermita va ser el puntal de la defensa del poble, durant la guerra del Francès. Als seus murs encara hi havia els senyals de les bales i de la sang vessada a dojo, la sang de moltes vides malaguanyades, però els invasors no varen poder entrar al seu recinte. La pietat dels fidels patriotes veié en la feta remarcable una clara protecció del cel. Tots els anys, per la diada del patró sant Roc, el poble commemora amb un aplec la victòria. SALVADOR ESPRIU, Laia

■ Separa aquests elements:

• La narració dels fets que constitueixen l’argument principal. • El diàleg que mantenen els personatges. • Les pinzellades descriptives de l’espai on té lloc l’acció. • La narració de fets històrics que queda inclosa en la descripció d’un espai. ■ Valora el grau d’interrelació entre els diferents tipus de text. Posa’n exemples. ■ Pel que fa al marc narratiu general, explica si el punt de vista és intern o extern, i si s’aprecia qui és el protagonista entre els diversos personatges que hi apareixen. Justifica les teves respostes. ■ Relaciona el que es dedueix en aquest text sobre el caràcter de Laia, tenint en compte la descripció de l’espai on transcorre l’acció. ¿Creus que es pot desenvolupar algun tema d’aquesta novel·la posant en relació les dues informacions?

80


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 81

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Com dius que és? Buscaparaules –Amb la T, forat practicat a la roba per cordar-hi botons… –Mmm… trau! –Correcte! Amb la U, animal mitològic similar al cavall i proveït d’una banya al front… –Unicorn! –Correcte! Conté la X. Sortida forçosa cap a un país estranger, sovint per raons polítiques… –Mmm… expulsió! –Ho sento! La resposta correcta és exili. Llàstima, Miquel, anaves molt bé de temps! –Els nervis…bé…ja se sap…

왌 15. 쐌왌 Llegiu per parelles el text donant-li l’entonació i la intenció televisives que mereixen. Podeu fer-ho amb la rapidesa que convé? El temps compta! 왌 16. 쐌왌 Aparella aquestes definicions amb la paraula corresponent, però vés amb compte, que una paraula quedarà desaparellada: mòbil - tornavís - Marconi - kiwi - serp - Mussolini - dau - Ter - martell

• Cos de sis cares, cadascuna de les quals té una puntuació de l’1 al 6. • Riu de les comarques gironines. • Telèfon de butxaca que funciona via satèl·lit. • Rèptil de llengua bífida desproveït de potes. • Dictador italià. • Inventor de la ràdio. • Fruita originària de Nova Zelanda, d’alt contingut vitamínic. • Eina consistent en un mànec de fusta i un cap metàl·lic, que es fa servir per clavar. ■ Descriu oralment la paraula que ha quedat sense descripció. 왌 17. 쐌쐌 Elaboreu en grups de tres o quatre companys i companyes definicions de paraules que comencin per una de les lletres següents o que les continguin: b d n t c e o x

Jugueu a endevinar les paraules que ha definit un altre grup. Sou capaços de resoldre-les en un temps limitat? Recordeu la fórmula: «Amb la O: conjunt de maquinari i de programari per dur a terme funcions diverses.» «Ordinador!»

81


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 82

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Te n’havies adonat? A la pàgina anterior hem jugat a endevinar paraules a partir de la definició, i tres pàgines més enrere hem treballat la descripció... Has pensat que de vegades una definició pot contenir una descripció? O que una descripció es pot convertir (intencionadament o involuntàriament) en una definició? Què tenen, doncs, en comú una definició i una descripció? Posem un exemple: en la definició d’un gerro es diria per a què serveix, de quins materials pot estar fet i quina forma acostuma a tenir. En la descripció objectiva d’un gerro concret es diria de quin material està fet, quina forma té, de quin color és i quina mida té, però potser no es diria per a què serveix. Així, creus que una descripció pot ser una definició d’un objecte particular? I una definició pot ser una descripció d’un tipus d’objectes? Pensa-hi una mica... I entre una definició i una narració, hi veus alguna relació?

왌 18. 쐌쐌 Escriu una descripció objectiva breu de cada un d’aquests objectes:

■ Ara busca al diccionari la definició de les paraules micròfon, pinya, cullera i copa. Què tenen en comú amb les descripcions que has escrit? Canviaries alguna cosa de les descripcions després d’haver llegit les definicions? Per què? 쐌 19. 쐌쐌 Seleccioneu entre tots 5 d’aquestes paraules:

• parxís • salamandra • ordenar • serra

• clau anglesa • Juli Cèsar • respectar • Albert Einstein

• estirar-se • coco • emetre • alumini

• intèrfon • al·lèrgia • ensurt • aconseguir

■ Escriu individualment un text narratiu breu que les contingui. L’ordre d’aparició és indiferent. Pots conjugar els verbs i formar plurals.

• Pensa en el protagonista (qui?), el lloc (on?), el problema a resoldre • • • • • ■

82

o la situació que s’hi esdevé (què?), el temps de l’acció (quan?). Decideix en quina persona l’escriuràs: 1a o 3a. Cal que tingui presentació, nus i desenllaç. Cal que inclogui alguna descripció. Redacta’n una primera versió en brut. Revisa el text i introdueix-hi els canvis que calgui (acció, eliminació de repeticions, ortografia, puntuació).

Llegiu el text que ha escrit cadascú davant de tota la classe. Compareu els textos que heu escrit tots i valoreu si hi ha varietat de situacions, tot i haver pres com a punt de partida les mateixes paraules.


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 83

왌 20. 쐌쐌 Aparella cada definició amb el tipus de precipitació que li correspon: neu - aiguaneu - calabruix - calamarsa - pedra

• Precipitació de cristalls de gel reunits en forma de flocs o volves. • Precipitació de grans blancs i opacs, formats per una barreja de gel i de neu • • •

que es trenquen quan cauen a terra. Precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, que tenen com a mínim 10 mm de diàmetre. Precipitació de grans de graç arrodonits i mig transparents, que tenen menys de 10 mm de diàmetre. Precipitació de neu a mig fondre, o de pluja i neu barrejades.

■ A quina precipitació d’aigua no líquida correspon cada dibuix? 1

2

3

4

5

왌 21. 쐌쐌 Classifica els fenòmens meteorològics següents segons si solen causar perjudicis o no. Si et cal, busca informació sobre els que no coneguis.

• aiguat • diluvi • plovineig • plugim • terrabastada

• borrasca • gotellim • huracà • ruixat • tifó

• brusca • ploguda • tromba • tempesta • xàfec

• cicló • tornado • plovisqueig • tempestat • xim-xim

El vocabulari de la pluja

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

왌 22. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb l’opció adequada de totes les proposades. Tingues en compte que en algun cas hi pot haver més d’una opció correcta.

• Diuen els bombers que l’incendi va començar per culpa d’un ......... (llamp/llampec) • Era tan fosc que vam veure la casa gràcies a un ......... que la va il·luminar. • • • • •

(llamp/llampec) Ahir al vespre plovia ......... (a bots i barrals / a semalades / de gom a gom) Aquell ......... tan fort em va despertar. (tro/tron) Mira quin arc ......... que ha aparegut! (del cel / de sant Martí / iris) Com que plou i no em vull mullar, agafaré ......... (un paraigua / un paraigües) Van haver d’anul·lar el partit perquè al pavelló hi havia ......... (degoters/goteres)

쐌 23. 쐌쐌 Ordena les lletres de cada paraula per formar sinònims parcials de ploure. Tingues en compte que la primera lletra sí que correspon a la primera lletra de la paraula que has de trobar.

• buinarusqerj • pnaviejlor • dviiralu • raxuir

• rinaro • rnerjoia • garteoj • pjisqalovuer

• gtelrolima • tstajerabarer • pcaovrlis • barsqrueuj

83


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 84

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

L’oració composta Act. 24 - 27

Oració composta i proposicions Una oració composta és una oració que té dos o més verbs, almenys un dels quals en forma personal, i tantes estructures de constituents com verbs. Les diferents estructures oracionals que formen una oració composta s’anomenen proposicions. Internament, poden ser analitzades com les oracions simples. En el marc de l’oració composta, es tracta de veure com es relacionen entre si. Exemple: La junta directiva ha proposat que es llogui el camp per a concerts de rock. Proposició 1

Proposició 2 Oració composta

Si analitzem la primera proposició com una oració simple, veurem que el verb requereix un complement directe. I aquest CD no pot ser altre que la segona proposició en el seu conjunt (fixa’t que es pot substituir pel pronom feble ho: La junta directiva ho ha proposat). El connector que integra la segona proposició en l’estructura oracional de la primera. D’altra banda, aquesta segona proposició també es pot analitzar com una oració simple. Act. 28 - 31

Les relacions entre proposicions Les proposicions, dues o més, que conformen una oració composta s’enllacen i s’encaixen de diferents maneres.

L’enllaç de les proposicions En el nivell més extern, les proposicions d’una oració composta s’enllacen mitjançant l’entonació en la llengua oral, i mitjançant un signe de puntuació o bé un connector en l’escrita:

• Un signe de puntuació, normalment una coma, un punt i coma o bé uns dos punts. Exemple: No et preocupis per la bicicleta 关,兴 jo et deixaré la del meu germà. Proposició 1

Proposició 2

• Un connector, que pot ser una conjunció, una locució conjuntiva o un pronom relatiu. Exemple: Ha trucat a la piscina municipal perquè vol apuntar-se a un curset. Proposició 1

Proposició 2

L’encaix de les proposicions En el nivell més intern, les proposicions d’una oració composta conformen una única estructura sintàctica, dintre de la qual s’encaixen entre si de maneres diferents:

• L’encaix al mateix nivell. Les diferents proposicions tenen la seva pròpia estructura de constituents i podrien funcionar com a oracions simples independents. Exemple: La carnisseria està tancada per vacances i la peixateria acaba d’obrir. En aquesta oració, la primera proposició té una estructura de constituents completa (subjecte: La carnisseria; predicat: està tancada per vacances) que podria aparèixer com una oració simple acabada en un punt. El mateix trobem en la segona proposició (subjecte: la peixateria, predicat: acaba d’obrir).

84


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 85

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

• L’encaix per inclusió. Una de les proposicions forma part d’algun dels constituents de l’altra, sigui el predicat o bé el subjecte; i, per tant, en depèn sintàcticament. Exemple: Vostè es va comprometre que portaria el gènere aquesta setmana. En aquesta oració, la segona proposició (portaria el gènere aquesta setmana) queda inclosa en el predicat de la primera (es va comprometre) i, concretament, hi fa de complement de règim (comprometre’s a una cosa). La dependència sintàctica de la segona proposició respecte de la primera s’aprecia per la conjunció que.

Tipus d’oracions compostes

Act. 32 - 34

Segons el tipus d’enllaç i el tipus d’encaix, distingim les diverses classes d’oracions compostes. El següent quadre resumeix les tres possibilitats que hi ha: Tipus d’enllaç

Tipus d’encaix

Amb signe de puntuació

Amb connector

Al mateix nivell

Juxtaposició

Coordinació

Per inclusió

Subordinació

• Una oració composta té una estructura de juxtaposició si les proposicions que la formen estan enllaçades amb un signe de puntuació i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple: En Pere toca la guitarra 关,兴 l’Eli té nocions de flauta 关,兴 en Toni és un geni de la bateria.

• Una oració composta té una estructura de coordinació si les proposicions que la formen estan enllaçades amb un connector i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple: La policia va detenir l’atracador però el jutge el va deixar en llibertat.

• Una oració composta té una estructura de subordinació si les proposicions que la formen estan enllaçades amb un connector i mantenen una relació d’inclusió entre si. Exemple: Classifica les papallones com va aprendre a la Universitat. Recorda que una mateixa oració composta formada per tres proposicions o més pot contenir simultàniament estructures juxtaposades, coordinades o subordinades. Exemple: Quan trobi una àrea posaré benzina, també aniré al servei i després esmorzaré.

왌 24. 쐌왌 Classifica les formes verbals següents en personals i no personals:

• busquem • tocaries • encertés

• rebut • decidir • prometé

• escoltaven • havent dinat • escoltat

왌 25. 쐌왌 Escriu oracions simples amb els verbs en forma personal que has trobat en l’activitat anterior.

85


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 86

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 26. 쐌쐌 Allarga aquestes oracions simples de manera que esdevinguin compostes:

• En Pol i la Mireia es casaran. • Afina el violí. • El peix blau és bo per a la salut. • A en Carles li agraden les excursions llargues. • Hem de respectar el medi ambient. 왌 27. 쐌쐌 Separa les proposicions que formen cadascuna d’aquestes oracions compostes:

• Entreu per la porta principal i sortiu per la de darrere. • Aquest estiu repararem la teulada, l’any vinent polirem el parquet. • Quan el tren va aturar-se, van començar els aplaudiments de rebuda. • No té classe de guitarra perquè el professor està malalt. • Com que Pasqua és a mitjan març, Carnaval cau a principis de febrer. 왌 28. 쐌왌 Enllaça aquestes sèries d’oracions simples amb el signe de puntuació que s’indica entre parèntesis:

• Els carnívors mengen carn. Els herbívors mengen herba. • •

Els omnívors mengen totes dues coses. (comes) Plega el paraigua. Ja no plou. (punt i coma) Esperem cinc minuts més. La setmana passada també van fer tard. (dos punts)

왌 29. 쐌쐌 Enllaça aquestes parelles de proposicions amb el tipus de connector que s’indica entre parèntesis. Fes les modificacions que calgui perquè l’oració composta quedi ben construïda.

• En Marcel opina una cosa. S’hauria de subvencionar el biodiesel. (conjunció) • No pot beure ni menjar res. Han d’haver passat vuit hores de l’anestèsia. (locució •

conjuntiva) Han llogat un apartament. L’apartament té tres habitacions. (pronom relatiu)

왌 30. 쐌쐌 Completa aquestes proposicions de la manera que s’indica entre parèntesis:

• Les finestres estan obertes (+proposició al mateix nivell). • M’han perdut les maletes (+proposició que formi part del predicat). 쐌 31. 쐌쐌 Explica què passa en aquesta oració des del punt de vista de l’enllaç de les proposicions que la formen: No m’agrada la costura, però aprecio molt la feina de les modistes. ■ De quin tipus d’oració composta creus que es tracta?

86


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 87

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 32. 쐌왌 Relaciona cadascun d’aquests pictogrames amb un tipus d’oració composta i justifica la teva resposta:

왌 33. 쐌쐌 Classifica les oracions compostes següents segons que ho siguin per juxtaposició, per coordinació o per subordinació: • • • • • •

Els càntirs que es van exposar a la fira de terrissa es posaran a la venda. Quan cobrem la paga extraordinària anirem un cap de setmana a la muntanya. Cada setmana reguem les plantes, un cop a l’any els posem adob. Els semàfors no funcionaven però uns policies municipals regulaven el trànsit. Aquestes gambes són més cares però aquestes altres són més gustoses. Les ONG defensen que es consumeixin productes de comerç just.

쐌 34. 쐌쐌 Llegeix atentament el text següent i extreu-ne: • • • • •

Un enunciat que no sigui oració. Una oració simple. Una oració composta per juxtaposició. Una oració composta per coordinació. Una oració composta per subordinació.

Puces Inquietes

El circ Puces Inquietes actua a Viladecrancs L’espectacle està garantit el proper cap de setmana a Viladecrancs. La companyia de circ Puces Inquietes hi comença la seva gira d’enguany, que duu per títol Quina picor! Molt millor que mai. No podeu deixar d’assistir-hi si voleu divertir-vos i emocionar-vos amb les famosíssimes puces del pallasso Míteles Comsalten. Els petits riuran tota la tarda, els grans no pararan de riure i els mitjans riuran i riuran sense parar. A més d’aquest número estel·lar, hi veureu actuar equilibristes, trapezistes, contorsionistes, etc. Reserveu les vostres entrades al mòbil 666.66.66.66 o, si sou sopetes, canvieu els sisos per altres números. O bé a través d’Internet (www.buscalapuça.cat). 왌 35. 쐌쐌 Per expressar que alguna cosa és obligatòria o necessària tenim dues possibilitats: el verb caldre o el verb haver seguit de la preposició de i d’un infinitiu. Sabent això, corregeix les oracions següents fent servir aquestes dues formes correctes: • • • •

Tenim que buscar una alternativa més ecològica. Hi ha que inscriure’s abans del 15 de setembre. Es té que respectar el torn de paraula. N’hi ha que trobar una solució que acontenti les dues parts.

87


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 88

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

Des de... fins a... • La preposició des de indica el lloc o el moment a partir del qual es produeix l’acció verbal. És

una preposició composta, és a dir, constituïda per dues partícules separades per un espai en blanc (des de). El de no s’escriu mai enganxat al des i, en canvi, pot formar contracció amb els articles el o els, o bé apostrofar-se si la paraula següent comença per vocal o hac muda. formes incorrectes

formes correctes

desde el pont desde el hospital desde un telèfon mòbil

des del pont des de l’hospital des d’un telèfon mòbil

• La preposició composta fins a indica el terme o el límit de l’acció verbal. És utilitzada més so-

vint que la preposició simple fins, que equival a ‘fins i tot’ o ‘àdhuc’. formes incorrectes

formes correctes

Hem navegat fins el port de Marsella. Les onades arribaven fins els edificis.

Hem navegat fins al port de Marsella. Les onades arribaven fins als edificis.

왌 36. 쐌왌 Escriu les combinacions següents:

• des de + el + 2 de setembre • des de + el + 1 de març

• des de + on truques? • des de + el meu punt de vista

왌 37. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb fins el, fins al, fins els o fins als, segons el que convingui en cada cas:

• ......... més agosarats tenien por. • N’estic ......... nassos, de la seva impertinència! • Ho reconeixia ......... sergent: els mossos s’havien extralimitat en les seves funcions. • Ens acostarem ......... parc, a veure si trobem els cosins. • Es van acomiadar ......... proper estiu. 쐌 38. 쐌쐌 Copia les frases següents, pròpies del llenguatge comercial, i completa-les:

• Grans rebaixes ......... esgotament d’existències. • Oferta vàlida ......... 31 de desembre. REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 39. 쐌쐌 Copia aquestes paraules i completa-les amb una grafia que representi la essa sonora:

• cerve__a • tràn__it • en__e • èc__ema • po__ar

88

• esmor__ar • __el • enfon__ar • ro__at • Al__ira

• pol__ada • ca__alot • __ènit • en__im • sal__e

• il·lu__ió • ben__ina • ama__ona • col__e • entu__iasme


830922 _ 0074-0099.qxd

6/3/08

17:01

Página 89

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

La hiponímia i l’homonímia La hiponímia La hiponímia és la relació semàntica d’inclusió que s’estableix entre un mot hiperònim i un mot hipònim, per la qual el significat del primer engloba el significat del segon, però no a l’inrevés. Observa: ocell (hiperònim) > canari (hipònim) Els hiperònims sempre indiquen termes genèrics mentre que els hipònims són mots concrets que formen part d’un conjunt i, per tant, es poden definir a partir del mateix mot o hiperònim: gavina: ocell de plomes blanques o grises que viu prop del mar i s’alimenta de peix. pardal: ocell de color castany, gris i negre, que s’alimenta de gra.

L’homonímia L’homonímia és la propietat que tenen dues o més paraules que s’escriuen igual però tenen significats diferents. Les paraules homònimes sovint pertanyen a la mateixa categoria lèxica, però de vegades són de categories diferents. En els diccionaris tenen entrades separades, les quals apareixen numerades amb la definició corresponent. Exemple: He de dur el llibre a la biblioteca. / Li han encarregat un treball molt dur. Ens podem trobar, també, casos d’homonímia parcial, com l’homografia o l’homofonia:

• Les paraules homògrafes són les que s’escriuen igual, encara que de vegades es pronuncien de manera diferent. Exemple: Ho enganxaré amb pega. / A mi no em pega ningú!

• Les paraules homòfones, en canvi, s’escriuen de manera diferent i es pronuncien igual. Exemple: A la vall hi creixen margarides silvestres. / Va assistir a un ball de gala.

왌 40. 쐌왌 Escriu els quatre hiperònims sota els quals es poden agrupar els elements següents:

89


830922 _ 0074-0099.qxd

6/3/08

17:01

Página 90

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

왌 41. 쐌왌 Indica el mot que no pertany a cada sèrie d’hiperònims:

• vaca, lleó, cigonya, pantera, gat, foca • lluç, rap, foca, seitó, llobarro, llenguado • pebrot, pèsol, albergínia, enciam, cogombre, tomàquet • faringitis, pneumònia, fractura, otitis, bronquitis, hepatitis • mortadel·la, llonganissa, enciam, bull, pernil, fuet 왌 42. 쐌왌 Escriu l’hiperònim que correspon a cada una de les sèries següents:

• granota / gripau / salamandra • rentavaixelles / nevera / forn

• sol / lluna / estrella • cadernera / gavina / pinsà

왌 43. 쐌쐌 Completa les sèries següents amb tres hipònims més:

• insecte: mosca... • eina: martell... • instrument musical: guitarra...

• bolet: rovelló... • pedra preciosa: diamant... • vehicle: autobús...

왌 44. 쐌쐌 Busca dos significats homònims de les paraules següents i escriu una oració amb cada un:

• pas

• prima

• pilot

π

왌 45. 쐌쐌 Escriu el nom d’aquestes coses i explica un altre significat de cada nom:

왌 46. 쐌쐌 Escriu agrupats cada mot homònim amb les definicions corresponents:

™™™ parlar

moll

salut

• Obra construïda per facilitar l’embarcament i el desembarcament d’una nau. • Manera de pronunciar. • Salutació. • Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment les seves funcions. • Expressar el que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. • Peix de color vermell intens, ulls grossos i amb una carn molt apreciada. 쐌 47. 쐌쐌 Classifica en homògrafs o homòfons els mots de les parelles següents. Tingues en compte la pronúncia tant del català oriental com de l’occidental.

• habitar/evitar • lliure/lliura • cub/cup

• fer/fer • es/es • te/te

• rec/reg • sent/cent • besar/basar

• seu/seu • veu/beu • massa/maça

왌 48. 쐌쐌 Indica la categoria lèxica de les paraules destacades de cada oració: • Aquesta marca de roba és caríssima. Marca les seves pertinences amb una creu. • La notícia li ha produït un gran pesar. Quan va néixer va pesar quatre quilos. • Vés cap a casa. Ja coneixes el cap de Creus?

90


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 91

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

«Ab una pinta de marfil polia» La literatura catalana moderna A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja A qui los d’or més fins tenen enveja, En un terrat, la bella Flora, un dia; Entre ells la pura neu se descobria del coll que, ab son contrari, més campeja I, com la mà ab lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat, que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien, Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De prendre’ls tregües ganes me venien. FRANCESC VICENT GARCIA

atzabeja: varietat de lignit dur, compacte, molt negre i lluent campejar: guerrejar prendre tregües: acordar una treva

La dama d’Aragó A Aragó n’hi ha una dama que és bonica com un sol. Té la cabellera rossa li arriba fins als talons. Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or, sa germana els hi entrena els cabells de dos en dos, cada cabell una perla, cada perla un anell d’or. Son germà se la mirava amb un ull molt amorós, se la mira i se l’emporta a la fira d’Aragó. De tants anells que n’hi compra li cauen del mocador. Germà, Felis, ‘nem a missa anem a missa major. Per prendre l’aigua beneita portava un canonet d’or, quan és al mig de l’església altars llueixen d’or. Les dames quan la van veure luego li varen fer lloc, les dames seien en terra i ella en cadireta d’or. Capellà que en diu la missa n’ha perduda la lliçó, escolà que l’ajudava no n’hi sap tornar raó. De qui és aquella dama que llança tanta esplendor? N’és filla del rei de França, germana del d’Aragó. I si a cas no em voleu creure, mireu-li lo sabató, veureu les tres flors de lliri i les armes d’Aragó. ANÒNIM

91


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 92

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

El desenllaç de la tragèdia de Lucrècia El cavaller Col·latinus, espòs de Lucrècia, es troba lluitant amb l’exèrcit romà al costat de Tarquinus, fill del rei de Roma. Aquest visita Lucrècia i li porta notícies del seu marit. En les seves anades i vingudes, Tarquinus s’enamora de Lucrècia i li declara el seu amor. Ella, però, es manté fidel a Col·latinus. Tarquinus no ho suporta i l’acaba forçant. Finalment, l’espòs torna a casa. COL·LATINUS: Vós me teniu aquí: deixau vostro dolor. L’assalt s’ha dilatat i m’ha deixat venir a sèbrer de vós què és lo que us fa tant sofrir. Abraçau vostre espòs, veniu a los seus braços. No, no: jo ja no som digna de tos abraços. LUCRÈCIA: COL·LATINUS: Cada paraula vostra em dóna un nou dolor: qual és vostra aflicció, ma esposa? La major. LUCRÈCIA: COL·LATINUS: La major? Déus eterns! Vós me teniu sorprès. Acabau, ja, parlau, digau-me ella qual és. Cessau ja, què esperau? Parlau, explicau-vos, ma esposa. En esta nit... LUCRÈCIA: Grans déus! COL·LATINUS: Aquell traïdor LUCRÈCIA: ha violat ton llit i m’ha robat l’honor. COL·LATINUS: Oh Cels! Sí, mon espòs: este tirà fatal LUCRÈCIA: ha deshonrat ta esposa i causa tot son mal. A penes de mos ulls t’havies apartat, a penes me trobava en tan terrible estat, quan Tarquino, augmentant ma pena, mon dolor, em proposa, em declara el seu indigne amor. I, per rendir mon cor, per vèncer ma fermesa, son ceptre me promet, son regne, sa grandesa. Mes, veient que continuava encara ma constància, a la fi, del tirà s’irrita l’arrogància, abusa del poder que li ha donat el Cel, comet l’acció més vil, comet l’acció més cruel, i, en un instant, redueix la tua esposa amada de la sort més feliç a la més desditxada. COL·LATINUS: Vós desditxada sou? Vós infeliç, ma esposa? Així ma sort fatal ho mana, ho disposa. LUCRÈCIA: Ah cessa, espòs amat, no m’aconsoles, no: ma desgràcia fatal no admet consolació! COL·LATINUS: Oh Cels! Què és lo que deis, ma esposa? Que la mort LUCRÈCIA: és l’únic a què aspir, mirant-me de esta sort. Vida tan infeliç jo no la puc sofrir. El meu cor l’avorreix i estima més morir. (Aquí Lucrècia, posant mà a un punyal que porta amagat, se dóna ab ell la mort). JOAN RAMIS, Lucrècia

92

sèbrer: saber deis: dieu


830922 _ 0074-0099.qxd

6/3/08

17:01

Página 93

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La literatura catalana moderna Entre els segles XVI i XVIII, els territoris de llengua catalana van viure una sèrie de canvis polítics i culturals que van marcar negativament la seva evolució posterior. En el terreny polític, destaquen la unió de la corona catalanoaragonesa amb la de Castella (segle XVI), la pèrdua a mans de França de les comarques situades al nord del Pirineu (segle XVII) i l’entronització de la dinastia dels Borbons després de la guerra de Successió (segle XVIII). Aquests fets històrics van comportar una progressiva pèrdua de les llibertats nacionals en el marc d’un Estat cada cop més centralitzat. En el terreny literari, es produeix una dualitat molt marcada entre la literatura culta i la literatura popular:

• La producció literària culta experimenta un important retrocés com a conseqüència del des-

O sigui que després de la literatura medieval ja ve la moderna...

plaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i de part dels escriptors. Malgrat això, en la literatura catalana d’aquests segles podem distingir els mateixos períodes que en el conjunt d’Europa, si bé hem de parlar de poques obres i de menor qualitat respecte als grans clàssics d’aquesta època, fonamentalment castellans i francesos. Els tres moviments estètics d’aquesta etapa són el Renaixement, el barroc i la Il·lustració.

• La literatura popular, en canvi, va mantenir el seu vigor perquè la llengua catalana va continuar sent l’única parlada i sentida com a pròpia pel poble català, que va anar transmetent de generació en generació les manifestacions literàries d’arrel medieval o de nova creació.

La literatura renaixentista El Renaixement, sorgit a Itàlia al final de l’edat mitjana, es va estendre per tot Europa. Aquest moviment suposa el triomf de l’humanisme i l’adopció de la cultura clàssica com a model. La poesia renaixentista catalana, però, es manté encara força fidel a l’herència medieval i els autors mostren una clara tendència a imitar l’estil d’Ausiàs March. Pere Serafí, poeta, pintor i músic, és un dels exemples més emblemàtics d’artista renaixentista a casa nostra. En el terreny de la prosa, Cristòfor Despuig destaca amb l’obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, en la qual utilitza el gènere del col·loqui erudit entre personatges cultes que mantenen diàlegs sobre temes històrics i polítics, d’un caràcter didàctic i crític amb algunes actituds socials.

La literatura barroca L’estètica barroca es desenvolupa en un moment de forta crisi a tot Europa (davallada econòmica, guerres, conflictes religiosos...). Per això tendeix a veure el món de manera pessimista. Vol deixar constància de la fugacitat de la vida i dels plaers mundans i remarca la importància de l’esperit religiós i la presència de la mort. Impera l’esperit artificiós i carregat, que en literatura es tradueix en una gran abundància de figures retòriques i en una sintaxi complexa.

Sí, però vol dir la dels segles XVI a XVIII. No la confonguis amb la contemporània, que va venir després...!

Els autors més representatius d’aquest període són Francesc Vicent Garcia, conegut popularment com el rector de Vallfogona, i Francesc Fontanella. Del primer en destaquen els poemes d’intenció satírica, obscena i escatològica, tot i que entre la seva producció hi trobem mostres de tots els gèneres, com ara el delicat sonet que has llegit. Francesc Fontanella, per la seva part, va conrear, sobretot, poesia de temàtica amorosa. En general, però, tant l’un com l’altre segueixen el model imposat dels autors castellans.

93


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 94

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La literatura il·lustrada Durant el segle XVIII augmenta l’interès per la història i per la llengua. La poesia continua tractant temes barrocs, si bé s’aprecia un canvi de sensibilitat. Per la seva banda, es comença a recuperar el gènere narratiu que havia estat abandonat des del segle d’or. És en el teatre que trobem el màxim exponent de la literatura il·lustrada o neoclàssica, sobretot a Menorca amb la figura de Joan Ramis. El fragment final de la seva peça mestra, Lucrècia, que has llegit, mostra algunes de les característiques pròpies del teatre de l’època: com a tragèdia, manté les unitats d’espai, temps i acció, utilitza un llenguatge lliure dels excessos del barroc, és versemblant i té una finalitat didàctica o moral (la protagonista, que davant de l’ultratge a què ha estat sotmesa se suïcida, és un exemple de virtut per a tota la comunitat).

La literatura popular La literatura popular abraça diferents gèneres i presenta una temàtica tant profana com religiosa, que sovint va lligada als diferents moments de l’any i al calendari religiós. Les principals característiques de la literatura popular són les següents:

• És transmesa oralment, cosa que provoca la modificació i la multiplicació de versions. • Va lligada al cant i a la música i, en alguns casos, a la dansa. • És anònima i expressa el sentir de tota una col·lectivitat. • Estilísticament no presenta gaires variacions i el romanç és la forma més habitual en la poesia, una mostra del qual és el segon text de l’antologia, La dama d’Aragó. Els tipus de composicions més importants són els goigs, les nadales, les cançons de pandero, les corrandes, les cançons de bandolers, les rondalles i les llegendes. Pel que fa al teatre, són més abundants les obres de caràcter religiós que les profanes.

왌 49. 쐌쐌 Explica l’anècdota que origina el sonet de Francesc Vicent Garcia i el paper que hi fa el poeta. 왌 50. 쐌쐌 Fes dues llistes, una amb els elements associats al color blanc i l’altra amb els relacionats amb el negre que trobis en el sonet del rector de Vallfogona. ■ Quina relació mantenen aquests dos grups de colors contraposats i quin sentit dóna aquest fet al sonet? 왌 51. 쐌쐌 Quines figures retòriques contenen cadascuna d’aquestes expressions?

• A qui los d’or més fins tenen enveja • la pura neu (...) del coll • Lo dolç combat 왌 52. 쐌왌 Pel que fa al segon text, qui és la dama d’Aragó? Com ens és presentada en el poema?

94


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 95

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

왌 53. 쐌쐌 Explica en què creus que consisteix la bellesa de la dama d’Aragó i comenta el sentit d’aquests versos:

• Les dames quan la van veure

luego li varen fer lloc, i ella en cadireta d’or.

les dames seien en terra

• Capellà que en diu la missa escolà que l’ajudava

n’ha perduda la lliçó, no n’hi sap tornar raó.

왌 54. 쐌쐌 En quina persona gramatical es presenta el conjunt d’aquest romanç? Quines altres persones hi apareixen? Digues en quins versos i amb quina finalitat. 쐌 55. 쐌쐌 El poema anònim conté diverses figures retòriques. Busca-hi algun exemple de les següents: hipèrbole, comparació i paral·lelisme sintàctic. 왌 56. 쐌쐌 Passem al fragment de Lucrècia, de Joan Ramis. Quines parts es poden distingir en l’escena de Lucrècia que has llegit? Argumenta la teva resposta. 왌 57. 쐌쐌 Per què creus que Lucrècia qualifica Tarquinus de tirà? 왌 58. 쐌쐌 Què significa el vers Així ma sort fatal ho mana, ho disposa? Fixa’t sobretot en l’expressió subratllada. 왌 59. 쐌쐌 Fes el recompte sil·làbic dels cinc primers versos i escriu-lo segons el model següent: Vós / me / te / niu / a / quí: // dei / xau / vos / tro / do / lor. 1

2 3 4 5 Primer hemistiqui

6

//

1

2 3 4 5 Segon hemistiqui

6

■ Com s’anomenen aquests versos des del punt de vista de la quantitat sil·làbica? I segons la rima que mantenen? 왌 60. 쐌쐌 Quins conceptes van apareixent repetidament al llarg de tot el diàleg entre Lucrècia i Col·latinus? Com els relacionaries amb les característiques del gènere de la tragèdia? 왌 61. 쐌왌 Relaciona els elements de les dues columnes. ús del col·loqui finalitat didàctica autor anònim visió pessimista de la vida interès per la llengua retorn als clàssics importància de l’esperit religiós transmissió oral

• • • • • • • •

• Renaixement • Barroc • Il·lustració • Literatura popular

95


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 96

Avaluació La millor situació possible Vaig tenir en consideració diverses condicions que feien al cas en la meva actual situació: primer de tot, aigua dolça i potable; segon, protecció de la calor del sol; tercer, seguretat enfront de les criatures voraces; quart, vistes al mar. Mentre buscava un lloc que reunís aquestes característiques, vaig trobar una petita esplanada vora el pendent d’un pujol, la paret del qual encarada cap a aquesta petita esplanada era tan vertical com el flanc d’una casa, de tal manera que no se’m podia abatre res provinent del cimal. A una banda d’aquesta roca es trobava una cavitat amb un lleu entrant, semblant a l’entrada d’una cova, tot i que, en realitat, no hi havia cap cova que s’endinsés en la roca. Vaig decidir que plantaria la meva tenda sobre la superfície plana d’herba que hi havia exactament davant d’aquesta cavitat. Aquesta plana no feia més de cent iardes d’amplada i aproximadament el doble de llargada i s’estenia davant la meva porta com un tros de gespa i, en arribar al límit, baixava com un espadat fins a les terres baixes vora el mar. Estava situada de manera que quedava protegida de la calor diürna fins que el sol es col·locava, si fa no fa, a punt de pondre’s. Abans d’aixecar la meva tenda, vaig traçar un semicercle davant de la cavitat, la meitat del diàmetre del qual mesurava unes cent iardes a partir de la roca i vint iardes d’un extrem a l’altre. A l’interior d’aquest semicercle vaig clavar dues fileres d’estaques fortes, enfonsant-les al sòl fins que es van aguantar fermes

96

com pilastres. La part més gruixuda sobresortia uns cinc peus i mig del sòl i l’extrem estava esmolat. La distància entre les dues fileres no sobrepassava les sis polzades. Després vaig agafar els trossos de cable que havia tallat al vaixell i vaig disposar-los dins del cercle que quedava entre les dues fileres, col·locant unes altres estaques a l’interior d’uns dos peus i mig d’alçada, recolzades a les anteriors, com si fossin les arnelles que asseguren un pal. Aquesta tanca era tan resistent que cap home o cap bèstia la podia traspassar o saltar. Vaig invertir molt de temps i molts esforços en aquesta feina, sobretot a tallar els puntals al bosc, transportar-los al lloc indicat i clavar-los al sòl. No vaig construir una porta per accedir a aquest indret, sinó una petita escala per passar per damunt la tanca, una escala que enretirava quan era a l’interior, i així em trobava completament fortificat i protegit, segons creia, del món exterior i, d’aquesta manera, podia dormir segur. Dins de la fortalesa vaig encabir, després d’arduosos esforços, totes les meves pertinences, totes les provisions, municions i queviures que he detallat més amunt, i vaig alçar una tenda de grans dimensions per tal de protegirme de les pluges que durant una època de l’any allà són molt violentes. La vaig fer doble, és a dir, vaig col·locar una tenda més petita a dins i una altra de més gran fora, i vaig cobrir la de dalt amb una gran lona parafinada que havia trobat entre el velam. DANIEL DEFOE, Robinson Crusoe (Adaptació)


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 97

왌 62. 쐌쐌 Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• És una narració amb narrador extern. • Hi ha passatges descriptius de l’espai on té lloc l’acció. • En l’acció hi ha dos personatges. • L’acció es desenvolupa en un temps futur. 왌 63. 쐌쐌 Com segurament ja saps, Robinson Crusoe és una novel·la que ens narra les aventures d’un nàufrag en una illa deserta. Explica si situaries aquest fragment al plantejament, al nus o al desenllaç de la novel·la i indica quins elements t’ho fan pensar. 왌 64. 쐌왌 Copia aquesta oració i completa-la amb des de o fins a més un determinant, segons que calgui en cada cas: L’esplanada estava protegida de la calor del sol ......... inici ......... acabament del dia. 왌 65. 쐌왌 Busca un hiperònim per a aquestes paraules del text:

• iarda

• peu

• polzada

왌 66. 쐌쐌 Busca en el text hipònims que corresponguin als hiperònims següents:

• accidents geogràfics

• conceptes geomètrics

왌 67. 쐌쐌 Enllaça aquesta parella d’oracions simples mitjançant signes de puntuació, en primer lloc; després, fes el mateix amb un connector adient:

• El nàufrag estava preocupat. 왌 68. 쐌쐌

• No trobava un lloc idoni per al seu refugi.

Identifica l’element d’enllaç de cada una d’aquestes oracions:

• Vaig agafar els trossos de cable que havia tallat al vaixell. • Em trobava completament protegit i podia dormir segur. • Estava content amb aquell indret: semblava segur, tenia aigua, no era massa assolellat. ■ Indica si tenen una estructura de juxtaposició, de coordinació o de subordinació. 쐌 69. 쐌쐌 Copia les oracions compostes següents i analitza-les tal com s’indica a continuació:

• La part més gruixuda sobresortia uns cinc peus i mig del sòl •

i l’extrem estava esmolat. Vaig decidir que plantaria la meva tenda sobre la superfície plana d’herba que hi havia exactament davant d’aquesta cavitat.

■ Subratlla’n els verbs. ■ Separa’n les proposicions. ■ Indica quin és l’element d’enllaç entre les proposicions. ■ Explica si es tracta d’encaix al mateix nivell o bé per inclusió. ■ Indica si hi ha una estructura de juxtaposició, de coordinació o de subordinació.

97


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 98

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 70. 쐌쐌 Copia les oracions següents, encercla els verbs en forma personal i enquadra els verbs en forma no personal. Després, digues quines oracions són compostes i quantes proposicions les formen en cada cas:

• M’agradaria conèixer millor aquesta comarca. • Consulta els mots dubtosos al diccionari • • •

electrònic. Es banya, es pentina i es maquilla cada matí. Va plantar un arbre, va escriure un llibre i va tenir un fill. Penso que la nova llei és massa estricta.

왌 71. 쐌쐌 Explica les dues maneres d’enllaçar dues proposicions i exemplifica-les. Fes el mateix amb les dues maneres d’encaixar-les. 왌 72. 쐌쐌 Indica si aquestes afirmacions són certes o falses i corregeix les que siguin falses:

• Una proposició pot estar al mateix nivell que • • • •

una altra o bé trobar-s’hi inclosa. Una proposició enllaçada amb una altra amb un signe de puntuació pot estar inclosa en aquesta altra proposició. Hi ha connectors que coordinen proposicions i n’hi ha que subordinen una proposició a una altra. Dins d’una mateixa oració composta no pot haver-hi simultàniament juxtaposició i coordinació. El punt i seguit separa oracions independents, simples o compostes.

왌 74. 쐌왌 Copia les oracions següents i completa-les amb fins o bé fins a, i amb el determinant que calgui:

• No tindrem els resultats ......... juliol. • Van manifestar-se ......... treballadors més desmotivats.

• Adéu, ......... demà! • Acosta’t ......... pis dels avis i mira si necessiten res. 왌 75. 쐌쐌 Escriu tres exemples de la grafia z a principi de paraula, tres més darrere de consonant i tres més entre vocals. 왌 76. 쐌쐌 Escriu tres exemples de la grafia s que representi el so de essa sonora entre vocals i tres més darrere de consonant.

LÈXIC 왌 77. 쐌왌 Agrupa les paraules següents en parelles d’un hiperònim i el seu hipònim: pluja - arbust - beixamel - cullera - joguina - corredor primat - farigola - baldufa - atleta - herba - ximpanzé fenomen climatològic - salsa - estri - ginebró

왌 78. 쐌쐌 Defineix aquests grups de mots a partir del seu hiperònim:

• ela / hac / jota • novel·la / poesia / teatre / assaig • granissat / orxata / llimonada / taronjada 왌 79. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula correcta: volt - vol

ORTOGRAFIA 왌 73. 쐌왌 Completa les oracions següents amb la preposició des de i, si cal, amb el determinant adient:

• Són conscients de les dificultats ......... primer dia • •

98

del projecte. Controlen el trànsit ......... helicòpter. ......... quan saps parlar anglès amb tanta fluïdesa?

• Hem anat al passeig a fer un ......... • L’avió no trigarà a iniciar el ......... evocar - abocar

• Va ......... el cap per la finestra. • M’agrada ......... la meva infància. fetal - fatal

• Ha comès un error ......... • El metge no va poder evitar-li el sofriment .........


830922 _ 0074-0099.qxd

21/2/08

08:00

Página 99

Conceptes clau de la unitat Coordinació. Estructura d’una oració composta amb les proposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçades amb un connector.

Oració composta. Oració que té dos o més verbs, almenys un dels quals en forma personal, i tantes estructures de constituents com verbs.

Hiponímia. Relació semàntica d’inclusió, per la qual el significat d’un mot engloba el d’un altre.

Proposició. Cadascuna de les estructures oracionals que conformen una oració composta.

Homonímia. Propietat que tenen dues o més paraules que s’escriuen igual però tenen significats diferents.

Subordinació. Estructura d’una oració composta formada per proposicions que mantenen una relació d’inclusió entre si i enllaçades amb un connector.

Juxtaposició. Estructura d’una oració composta amb les proposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçades amb un signe de puntuació.

Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

Noucentisme Avantguardes

Renovació literària

De la Guerra Civil als anys seixanta

Literatura actual

3

4

5

6

7

8

9

Unitat

1

2

XX

XX

1906-1939

1936-1969

XX-XXI 1970-2005

4

Literatura culta (en decadència) • Renaixement (segle XVI): Pere Serafí, Cristòfor Despuig • Barroc (segle XVII): Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella • Il·lustració (segle XVIII): Joan Ramis Literatura popular (desenvolupament normal)

ENTRETENIMENTS Resol aquest logogrif i descobriràs els diferents noms que reben algunes llengües romàniques. Tant el nom principal de la llista com els noms de la mateixa llengua apareixen per ordre alfabètic. En aquest logogrif la c i la ç es consideren dues lletres diferents. A 1

U

I `

2

3

4

5

6

1

14

1

2

3

9

8

8

14

1

3

1

8

1

8

1

13

6

8

8

9

11

=

B 7

C

`

T

L

`

´

=

=

1

E 1

8

9

8

9

2

15

1

11

16

6

1

8

9

E

V

9

1

8

9

11

14

3

10

19

5

6

4

’ 4

1

9

`

10

11

9

2

10

5

9

3

10

8

`

17

¨ 5

8

N

=

18

O

=

7

13

`

`

= 10

14

M `

= 2

10

14

14

6

3

1

5

10

12

=

1

11

6

14

5

9

3

10

5

10

12

1

11

20

= 15

5

10

17

9

11

21

1

8

99


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

4 Tradicionalment s’ha dit que el massís del Montgrí sembla un bisbe mort o un bisbe adormit. Només això ja té un punt de misteriós, però hi ha llegendes al voltant d’aquest fet en què es barregen aspectes reals amb altres de ficticis, fins al punt que els elements més fantàstics poden arribar a semblar versemblants, com en aquest conte de Vicenç Pagès Jordà. Què distingeix una llegenda d’una història inventada? ¿Com podem saber amb seguretat si el que explica una rondalla ha passat de veritat? On és el límit entre la realitat i la ficció?

100

08:04

Página 100

És veritat o és mentida? La remullada: rondalla apòcrifa Un dels fets més misteriosos de la història del massís del Montgrí va tenir lloc l’estiu del 1895, concretament durant la nit del 10 d’agost, dia que l’església consagra a sant Llorenç, diaca i màrtir. L’endemà, i durant uns quants dies més, dels recs de les muntanyes en va baixar aigua salada. No ens referim a la lleugera sensació de sal que dura uns segons a la boca abans d’esvanir-se. No: dels recs en va baixar aigua salinitzada fins a un punt que anava molt més enllà de la potabilitat. Els testimonis escrits que es conserven de l’època coincideixen en aquest fet fins ara inexplicable: els torrents de Santa Anna, del Salt de l’Euga i de Coma Llobera, les Fonts dels Tres Reis i d’en Reixaquet, el rec de la Casanova, tots van baixar salats i van quedar recoberts d’un tel blanquinós que feia pensar en restes de neu seca. Afegim-hi el testimoni del pastor Met de Can Bruguera, que va comparèixer a Sobrestany amb un pop de roca (Octopus vulgaris) al sarró, informant a qui el volgués escoltar que l’havia «caçat amb penes i treballs» a la Font del Baster. «L’enigma dels recs salats», com es coneix entre els erudits que l’han estudiat, ha originat la visita d’especialistes forasters, de vegades ben extravagants. Amb tot, el misteri sembla a punt de resoldre’s gràcies a les informacions que ens ha facilitat amablement la doctora Carla Romans. Les notícies provenen de Barcelona. La llibreria El Buscador d’aquesta ciutat, especialitzada en llibres vells i antics, va adquirir l’any 1998 una biblioteca privada que havia estat propietat de Serafí Oliveras, veí de Camprodon traspassat a finals del 1997. Eva Mitjavila, neboda i ajudant de Josep Maria Vilaró, propietari de l’esmentada llibreria, va localitzar a l’interior d’un volum una carta datada l’any 1927. Es tracta d’unes quartilles escrites a mà amb tinta blava per Joan Tomàs i enviades a Bartomeu Oliveras, besoncle del traspassat Serafí Oliveras. Joan Tomàs havia estat l’ajudant de l’eminent folklorista català Joan Amades (18901959), autor, entre moltes altres obres, dels cinc volums del Costumari català i dels tres volums de Folklore de Catalunya. Com que Joan Amades patia greus problemes visuals, en els seus desplaçaments arreu del país es feia acompanyar per Joan Tomàs, que li feia d’escrivent i de pigall. Tots dos varen recórrer el Principat recollint i transcrivint goigs, rondalles, costums, cançons, refranys i altres manifestacions populars. La carta que va enviar Joan Tomàs a Bartomeu Oliveras de Camprodon, conté la transcripció d’una llegenda relatada de viva veu per Xeixa Daban a Joan Amades en presència de Joan Tomàs. La mateixa carta explica per què Joan Amades no la va in-


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 101

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

cloure en cap dels seus reculls de rondalles i narracions populars. L’eminent folklorista considerava el seu corpus etnogràfic com un reflex de la identitat col·lectiva. El satisfeia descobrir vincles entre els diferents relats, com si fossin parents llunyans d’un mateix tronc. Les coincidències que trobava entre narracions recollides en indrets distants en garantien l’autenticitat. Enlloc, però, no va poder recollir cap relat que s’assemblés ni de lluny a la llegenda relatada per Xeixa Daban, que ha restat inèdita fins al dia d’avui. Com diria un periodista, la llegenda no estava «contrastada»: corria el perill de ser una pura creació personal; estranya, doncs, al folklore popular. Xeixa Daban vivia des de petita a Tortosa, que és on va relatar la llegenda a Joan Amades i Joan Tomàs, però la seva mare, Pateia «la Llarga», provenia de Begur. De fet, Xeixa Daban coneixia la llegenda perquè la hi havia relatat moltes vegades la seva mare, vídua, que havia abandonat Begur quan ella tenia set anys. A continuació reproduïm, en lletra cursiva, la transcripció de Joan Tomàs, després de regularitzar-ne l’ortografia i d’expurgar-la d’anacoluts, repeticions i imprecisions lèxiques.

La remullada Aquell estiu va fer una calor com no s’havia vist mai. Els rius baixaven sense aigua, els aiguamoixos s’eixarreïen i els camps estaven ressecs. Ningú no recordava l’última vegada que havia plogut. A la nit, n’hi havia pocs que s’adormissin sense dificultats. La mare [Pateia «la Llarga»], que feia poc havia perdut l’home a Cuba, sortia a estirar les cames pels voltants del castell [de Begur]. Quan li havia tocat una mica l’aire, tornava a casa i provava de dormir. Una nit en què la xafogor no s’aguantava, la mare va pujar al castell. Sota la incerta llum de la lluna, esguardava la mar fosca, els Pirineus llunyans i la silueta del massís del Montgrí, que recorda un bisbe adormit, amb la mitra, el castell que fa d’anell i el tronc que és el Mont Pla. No passava ni un alè d’aire. De sobte, la mare va veure que la silueta del bisbe s’esborrava. Va intentar fixar els ulls en el perfil fosc del massís. Sí, la part central de massís [les Dunes] es movia. I, més avall, els dos penyals coneguts com les Maures semblava que es regiraven. Però si les terres es movien, era estrany que a Begur tot continués tan quiet. Pel que es podia veure sota la llum de la lluna, aquell fenomen geològic només afectava el Montgrí. En aquell moment les dues Maures van començar a refregar-se suaument l’una contra l’altra. Quan van desaparèixer sota el bosc de pins, la Pateia es va haver d’agafar al merlet que tenia més a prop per no caure de l’ensurt. Al mateix temps, la muntanya d’Ullà [la mitra i el cap] es desenganxava de terra, i la muntanya del castell es desplaçava de mica en mica cap

101


830922 _ 0100-0127.qxd

6/3/08

17:12

Página 102

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

a ponent. Una immensa onada va sacsejar el Mont Pla en la mateixa direcció: un nou turó es movia en silenci, de baix a dalt. La mitra es va aixecar una mica més, seguida de la panxa. Ara ja no hi havia dubte: el bisbe es llevava. Les tres muntanyes formaven una columna: la d’Ullà al capdamunt, al dessota la panxa –amb el castell enganxat com una paparra, sostenint-se verticalment– i el Mont Pla. De sota el bosc de pins van emergir finalment les Maures –els peus–. Quan va ser dret, el bisbe va semblar més estrafet que mai. El cap molt gros –amb una mitra desproporcionada–, el tronc petit i les extremitats llarguíssimes calçades amb unes Maures, que li donaven una gran estabilitat. Amb quatre gambades va ser a l’aigua. No va nedar. Es va asseure més enllà de les Medes, on es va submergir sencer. De l’aigua en sobresortien les formes primigènies que coronen les muntanyes: la piràmide, l’esfera i el quadrilàter. Després va tornar al seu lloc, va ficar les cames sota el bosc de pins, fins que les Maures van retornar al seu lloc original. A continuació la mitra, el cap i l’esquena van recuperar el contacte amb el terra i tot va semblar com abans. L’operació completa no havia durat ni mitja hora. Per què Pateia «la Llarga» va abandonar Begur després que la seva família hi hagués viscut durant generacions? ¿Era gaire freqüent a finals del segle XIX que una dona passegés sola de nit per una zona fosca i solitària? I, mentrestant, deixava la seva filla sola a casa? És veritat que el seu marit va morir a Cuba? Tenia marit? No se’n va anar de Begur per altres raons? Totes aquestes preguntes resten, de moment, sense contesta. Alguns avis del poble ens han parlat d’una dona acusada de bruixeria que va viure a l’època de la Pateia i que va abandonar Begur. A l’altra banda de la balança, és convenient esmentar que provenen d’aquella mateixa època les greus esquerdes del castell del Montgrí i de l’ermita de Palau. Els documents demostren, així mateix, que el nombre de rocs de la tartera del Pedrigolet va augmentar notablement en aquells anys. Segons altres fonts, va ser llavors quan uns vailets van trobar sorra i curculles dalt de la Torre Moratxa, que seria, precisament, un dels «peus del bisbe». També sembla fora de dubte que un dels mossos del Mas Julià, que es troba més o menys a l’alçada de la cintura del bisbe, va desaparèixer sense acomiadar-se de ningú. I no hi ha dubte que el cabal de sorra que van arrossegar les dunes aquell any va fer necessari iniciar de manera urgent el procés de fixació, que va començar l’any següent. Sabem del cert que la calorada d’aquella nit va ser excepcional, i que la llegenda de «La remullada» no és com les altres. En el riquíssim rondallari català no n’hi ha cap que conti la història d’un massís calcari que se submergeixi al mar una calorosa nit d’estiu. I si no és una llegenda, o bé és una mera invenció –de Pateia, de Xeixa o de Joan Tomàs, tant se val– o bé és el relat fidel d’un fenomen inversemblant però que serveix, al seu torn, per explicar «l’enigma dels recs salats». VICENÇ PAGÈS JORDÀ, El poeta i altres contes (Adaptació)

102


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 103

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• diaca • màrtir • tel

• erudit • eminent • pigall

• inèdit • anacolut • mitra

• merlet • gambada • primigeni

2. Relaciona cada verb amb el seu significat: eixarreir-se consagrar esvanir-se comparèixer traspassar expurgar esguardar

• • • • • • •

• assecar-se, ressecar-se • presentar-se, fer acte de presència • netejar d’allò nociu • desaparèixer totalment • mirar, observar • morir • declarar sagrat

3. Copia aquestes oracions i canvia les paraules en negreta per un sinònim que trobaràs a la lectura. Fes-hi tots els canvis que calgui i fes servir el diccionari, si ho necessites.

L

i c m t s

• Quan plou baixa aigua pels reguers de la muntanya. • En els aiguamolls i en els arrossars hi habitaven moltes espècies d’aus. • No podem baixar per aquí perquè hi ha un tarter i cauríem en trepitjar els rocs. • Vam anar a la platja a buscar petxines entre la sorra. • Redueixen la quantitat d’aigua com a mesura d’estalvi. 4. A la lectura de vegades es diu que «La remullada» és una llegenda i d’altres vegades que és una rondalla. Busca quines lleus diferències hi ha entre una rondalla i una llegenda i digues per què «La remullada» es pot considerar tant una cosa com l’altra. 5.

Busca informació bàsica sobre el massís del Montgrí (tot el massís, no solament la muntanya també anomenada Montgrí, que forma part del massís). Busca’n la situació geogràfica, la superfície i l’altitud màxima. ■ Si no saps qui era Joan Amades, busca informació també sobre ell i la seva obra.

INTERPRETAR EL TEXT 6. Llegeix quins són els components del massís del Montgrí, identifica’ls en aquesta imatge i respon les preguntes següents: La muntanya d’Ullà, el Montgrí, el Montplà, les Dunes, la Torre Moratxa i la Roca Maura.

• Quins cims són anomenats conjuntament les Maures o els Maures? • A quin cim hi ha el castell de Montgrí? On són les illes Medes? • Segons la tradició, quina part del massís correspon a cada part del cos del bisbe estirat? • Amb quines formes geomètriques s’associa tradicionalment cada part del massís? 103


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 104

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

7. Indica quina de les tres expressions podria substituir aquests fragments de la lectura:

• amb penes i treballs havent de treballar dos dies penosament, amb molts esforços després de plorar molta estona

• enganxat com una paparra molt ben agafat molt mal agafat enganxat amb cola

• corpus etnogràfic conjunt de narracions populars cos de l’etnografia capacitat de fer exercici físic

• a l’altra banda de la balança en el mateix sentit en primer lloc amb tot, per altra banda

8. Ordena aquests sis fragments de manera que et quedi un resum dels sis primers paràgrafs de la lectura: La clau per resoldre l’enigma es pot trobar en una carta de Joan Tomàs enviada el 1927 apareguda dins un llibre vell. La carta de Joan Tomàs conté la transcripció d’una llegenda explicada per Xeixa Daban als dos folkloristes, que no la van publicar perquè no s’assemblava a cap altra. Xeixa Daban va relatar als folkloristes la llegenda tal com la hi havia explicat la seva mare, Pateia «la Llarga», amb qui va viure a Begur quan era petita. La nit del 10 d’agost del 1895 va baixar aigua salada dels recs del massís del Montgrí. Molts investigadors han estudiat «L’enigma dels recs salats», sense resoldre’l. Joan Tomàs era ajudant del famós folklorista Joan Amades.

REFLEXIONAR I AVALUAR 9. El conte La remullada: rondalla apòcrifa té tres parts: en la primera i la tercera parts el narrador, que sembla un investigador, explica una informació que ha trobat relacionada amb un enigma; a la part central transcriu una rondalla. Què creus que aporten la primera i la tercera part del conte?

a

M e m f g 104

10. Com ja has vist, a la lectura hi ha elements reals i elements inventats, de ficció. Explica com creus que influeix en el lector el fet que es barregin constantment elements reals i elements de ficció. 11. Fes una llista dels fets reals que el narrador relaciona amb la rondalla i que li poden servir com a arguments per defensar-ne o no l’autenticitat. ■ Ja has vist que el narrador dubta de l’autenticitat de la rondalla. Però, com considera els fets coneguts com «L’enigma dels recs salats»? Els considera veritables o no?

EXPRESSAR-NOS 12.

Per parelles o grups reduïts, simuleu que un de vosaltres és un folklorista que explica la rondalla «La remullada», inèdita fins aleshores, en un congrés sobre literatura popular. L’altre, després, ha d’explicar la mateixa rondalla com ho faria si s’adrecés a unes criatures de sis o set anys. Quan hàgiu acabat les dues representacions, anoteu les diferències entre els dos relats.

13. La rondalla aporta una explicació a «L’enigma dels recs salats», però la conclusió detallada de com es relaciona l’enigma amb la rondalla no apareix explícitament, perquè ja se sobreentén. Escriu aquesta conclusió tot intentant mantenir l’estil acadèmic de l’investigador de la primera i de la tercera parts de la lectura.


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 105

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

L’exposició Una exposició o explicació és un text en què es presenta un tema, un fenomen, una situació, etc., de manera clara i entenedora. Són exemples de text expositiu les conferències, els informes, els manuals d’una matèria, els documentals, etc. Distingim diferents tipus de textos explicatius segons diversos criteris:

• Segons l’àmbit temàtic que tracten, distingim textos humanístics (llengua, història, literatura, filosofia...), textos científics (matemàtiques, física, química, biologia...) i textos tècnics (enginyeria, electrònica, informàtica...).

• Segons el destinatari, diferenciem textos especialitzats, per als bons coneixedors d’una matèria, i textos divulgatius, adreçats als lectors mitjanament cultivats.

• Segons el canal de transmissió, parlem de textos orals i escrits. Els darrers anys s’ha estès l’ús de programes informàtics que permeten fer presentacions que es projecten i acompanyen una exposició oral. A la unitat següent, estudiarem aquest recurs amb deteniment.

Estructures expositives N’hi ha diverses, les més freqüents són:

• L’organització discursiva, pròpia, per exemple, de les dissertacions orals o escrites: conté la introducció, on s’anuncia el tema que es tractarà o es planteja el problema que es vol abordar; el desenvolupament, part central i més llarga on es va analitzant el tema per parts que han de quedar clarament distingides i entre les quals s’han de fer evidents els lligams que donen coherència al conjunt; i la conclusió, part final que conté una recapitulació del tema o una solució al problema segons els casos.

• L’organització analítica, pròpia, per exemple, dels articles d’una enciclopèdia: definició del concepte que es vol presentar; descripció dels seus elements característics o parts, segons els casos; tipus o classes de l’element explicat; història o evolució de l’objecte o la noció exposada; i altres informacions complementàries, entre les quals poden figurar referències bibliogràfiques per ampliar o aprofundir la informació.

Característiques dels textos expositius Els textos expositius tendeixen a ser neutres i objectius. L’expressió ha de ser clara i precisa. Des del punt de vista gramatical, destaquen les característiques següents:

• Predomini de les oracions declaratives, sobretot les afirmatives. • Predomini dels noms per damunt dels adjectius. • Predomini del present d’indicatiu per damunt d’altres temps verbals, excepte en el cas de textos de tema històric o d’enfocaments històrics.

• Abundància de connectors que introdueixen enumeracions, elements complementaris o lògics (de causa, d’oposició, de conseqüència...), etc.

• Ús de la terminologia específica de la matèria que tracti el text en qüestió.

105


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 106

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

왌 14. 쐌쐌 Llegeix atentament aquest text expositiu sobre la violència de gènere i contesta les preguntes que el segueixen:

Abús de poder, violència, gènere Massa sovint llegim al diari o veiem a la tele notícies sobre casos de maltractaments, que generalment acaben amb la mort d’una noia, d’una dona, en mans de la seva parella o exparella. Aquests casos són els que surten a la llum pública, però apareixen en el moment en què ja no hi ha marxa enrere, després d’un temps d’abusos i maltractaments. Però n’hi ha un gran nombre que es mantenen en secret, alimentats pel desconeixement i per la por a parlar sobre la violència de gènere. Quan parlem de violència de gènere ens referim a les agressions que són contra noies i dones per part de nois i homes. La violència no és exclusiva dels homes, però en aquestes situacions és resultat d’unes relacions d’abús de poder i de domini. La violència de gènere es dóna, sobretot, dins de l’àmbit familiar i de parella, i és un problema que es produeix en totes les cultures i societats i en qualsevol grup social. I podem pensar, com és possible que una persona faci una cosa així a una altra? Per què no va demanar ajuda? La resposta, possiblement, la tenim en el fet que moltes víctimes tenen un sentiment de culpa per la capacitat de manipulació i fins i tot d’amenaces que pugui estar rebent de la parella, cosa que no li permet sortir-se’n. Tot i els canvis en els drets de les dones dels últims anys, ens trobem que les relacions entre nois i noies i entre homes i dones estan encara força influïdes per creences o estereotips sexistes, com per exemple que les noies són dèbils, dependents, emocionals, passives, i que els nois són independents, forts, durs, racionals... I si aquestes idees les traspassem a les relacions personals fan que es vulguin marcar més les diferències entre gèneres i es propiciïn les desigualtats, amb relacions de dominació i subordinació. Ara bé, hem de saber diferenciar entre conflicte i maltractament. En les parelles és normal que existeixin conflictes, surten en ocasions i s’arreglen parlant i buscant solucions, mai amb violència, psicològica i/o física. El maltractament comença amb un abús psicològic subtil, que sempre es va repetint i empitjora amb el temps. Servei d’informació i assessorament per a joves de l’Alt Penedès i el Garraf, octubre/novembre 2007

■ Busca en el text aquests elements: definició de la violència de gènere, introducció al fenomen que es pretén explicar, matís en la delimitació del que és violència de gènere i el que no ho és, descripció del fenomen dels maltractaments, causes de la violència de gènere. ■ Explica en quin ordre es disposen les informacions que acabes de trobar. Digues si aquest ordre expositiu i, en general, tot el text, resulta entenedor per als destinataris joves d’aquest document. Creus que el text és prou neutre i objectiu? 쐌 15. 쐌쐌 Aprofitant el model de l’activitat anterior, escriu un text expositiu sobre seguretat viària, prevenció de drogodependències, sensibilització ecològica o algun altre tema que t’interessi personalment.

106


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 107

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Expliquem històries i curiositats l taekwondo és una art marcial coreana. Es va originar durant l’època feudal, com a conseqüència de la prohibició que els pagesos duguessin armes. Per defensar-se dels abusos dels nobles, les classes populars van desenvolupar tècniques de lluita amb les mans i sobretot els peus. Amb el pas del temps, aquests trucs es van convertir en pràctica esportiva. Les tècniques de cames (chagui) hi predominen, i els salts (tuyo) són molt vistosos. Els entrenaments comencen amb una salutació i uns moments de reflexió personal. Després d’escalfar vigorosament, els taekwondistes s’exerciten en moviments de defensa i atac, sigui per parelles o en solitari (pumse). Proveïts de peto i casc, els practicants simulen combats (yukumite), en què l’objectiu és aconseguir més punts que el contrincant. Està penalitzat amb desqualificació colpejar la cara amb el puny. El grau de coneixements pràctics es

E

ova York va ser fundada al segle XVII per un grapat de colons holandesos que van anomenar l’indret Nova Amsterdam. En esdevenir colònia britànica va passar a dir-se com actualment. Amb més de 15 milions d’habitants, està dividida en cinc districtes: l’illa de Manhattan, Brooklyn, Queens, el Bronx i Staten Island. És, per descomptat, una de les metròpolis més importants del món. Coneguda arreu per l’estàtua de la Llibertat (regal de França als Estats Units amb motiu del centenari de la independència) i per ser la seu de nombrosíssims organismes internacionals, The Big Apple, com se la sol anomenar també, és un mosaic on conviuen races, religions, cultures i llengües. Hi ha barris sencers xinesos, italians, llatinoamericans, jueus… La tràgica destrucció de les Torres Bessones (11 de setembre de 2001) no ha aconseguit, però, que aquesta urbs perdi la personalitat. Nova York segueix sent la ciutat de les compres i dels taxis grocs, de Central Park i l’Empire State Building, dels carrers amb noms numèrics i de les paradetes de menjar, però sobretot, del teatre musical de Broadway. Com a d’altres grans ciutats, hi ha obres que es representen milers de vegades, durant anys ininterromputs. The show must go on, l’espectacle ha de

N

demostra amb un examen, que permet l’accés a un grau superior, indicat amb el color del cinturó amb què cal cenyir l’uniforme o dobok. Els colors van del blanc del principiant al negre de l’esportista veterà. ■

continuar!, Nova York, com cantava Frank Sinatra, és senzillament the city that never sleeps, la ciutat que mai no dorm. ■

107


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 108

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

왌 16. 쐌왌 Després de llegir atentament els dos textos anteriors, respon les preguntes següents:

• Com es denominen els practicants de l’art marcial? • D’on prové el nom de Nova Amsterdam? • On es representen els musicals més importants? • De quin país d’Orient prové el taekwondo? • Quants districtes té la ciutat? • Què és l’anomenat yukumite? 왌 17. 쐌왌 Per parelles, feu-vos oralment altres preguntes sobre la informació dels textos, l’un a l’altre. 왌 18. 쐌쐌 En grups de tres o quatre busqueu informació sobre un dels temes següents:

La Gran Muralla xinesa.

Champollion i el desxiframent dels jeroglífics egipcis.

L’ornitorinc.

Elvis Presley, el rei del rock and roll.

Els primers Jocs Olímpics de l’era moderna.

Per triar, tingueu en compte l’interès o la curiositat que pugui suscitar en vosaltres. Intenteu arribar a un acord. ■ A partir de la informació que hagueu obtingut (no més de 15 línies) redacteu cinc preguntes que tinguin resposta en el mateix text. • Podeu demanar detalls fent servir expressions similars a les del text (paràfrasis). • No us fixeu ni en el més fàcil ni tampoc en els detalls més complicats de retenir. • Procureu que les preguntes no segueixin el mateix ordre del text. 왌 19. 쐌쐌 Intercanvieu textos i preguntes amb altres grups. Tots sou capaços de trobar les respostes correctes?

108


830922 _ 0100-0127.qxd

6/3/08

17:12

Página 109

왌 20. 쐌쐌 Relaciona les tradicions populars següents amb el Nadal, el Carnaval, la Quaresma, la Setmana Santa o la Pasqua:

• Abstinència de menjar carn • Dansa de la mort • Diumenge de Rams • Home dels nassos • Pessebre vivent • Rei Carnestoltes • Penjada de la llufa

• Cantar les caramelles • Dijous Gras • Enterrament de la sardina • Regal de la mona • Processó • Cavalcada de Reis • Cagar el tió

왌 21. 쐌쐌 Relaciona cada criatura mitològica amb les seves característiques: drac

fada

follet

goja

home del sac

home dels nassos

menairó

víbria

• Animal mitològic que és com una serp amb potes i ales que treu foc per la boca. • Ésser fantàstic representat per una dona a la qual s’atribueixen poders màgics. • Home que es diu que apareix el darrer o el primer dia de l’any i que té tants • • • • •

nassos com dies té l’any. Esperit familiar, més aviat entremaliat, que es diu que habita certes cases. Animal fabulós que representa una barreja de serpent i de drac femella. Personatge imaginari que segresta nens posant-los en un sac. Dona mítica d’una gran bellesa que habita sota les aigües. Homenet diminut que, segons la creença popular, treballa per a alguna persona que el fa viure en un canonet d’agulles.

왌 22. 쐌왌 Escriu el gènere de cançó popular que correspon a cada dibuix: 1

2

3

4

El vocabulari de la cultura popular

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

왌 23. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb una d’aquestes paraules: anònim - apòcrif - arquetípic - folklòric - hagiogràfic - pagà - profà

• Hi havia dos tipus de teatre popular: el teatre religiós i el teatre ......... • El misteri d’Elx és una obra, com altres del teatre popular, basada en evangelis ......... • El protagonista de l’obra tenia totes les característiques de l’heroi ......... • El cicle ......... de teatre religiós tractava sobre la vida i miracles dels sants. • L’origen de moltes festes religioses es troba en manifestacions ......... • La majoria de goigs, com les altres manifestacions de literatura popular, solen ser , per bé que n’hi ha que apareixen signats per un clergue. Els contes d’origen tradicional, les rondalles, internacionalment s’anomenen contes ......... o contes populars. .........

109


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 110

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

La juxtaposició i la coordinació Act. 24 i 25

La juxtaposició La juxtaposició de proposicions a l’interior d’una oració composta presenta els dos trets característics següents:

• Les proposicions s’encaixen al mateix nivell sintàctic. Independentment de l’ordre en què apareixen, les diverses proposicions tenen la mateixa importància i no n’hi ha cap que depengui de cap altra.

• Les proposicions s’enllacen mitjançant signes de puntuació (la coma, el punt i coma i els dos punts). En la llengua oral, la juxtaposició es manifesta amb inflexions i pauses breus dins d’una mateixa corba d’entonació. Fixa’t que si canviéssim els signes de puntuació destacats dels exemples següents per punts i seguit, obtindríem oracions simples amb entonacions independents. Exemples: Amb avió trigues una hora 关,兴 amb tren n’hi poses vuit. proposició

enllaç

proposició

Als diabètics els prohibeixen els dolços 关;兴 als hipertensos els limiten la sal. proposició

enllaç

proposició

Hi faré una reparació provisional 关:兴 les ferreteries estan tancades fins dilluns. proposició

enllaç

proposició

Des del punt de vista del significat, les proposicions juxtaposades poden expressar matisos diversos segons els casos: des de la simple suma de significats fins a la relació de causa i conseqüència. Exemples: Al juliol anirem a un campus de bàsquet; a l’agost, anirem de vacances a la platja. → suma de significats Comença a ploure: el cotxe et pot patinar. → relació de causa i conseqüència La juxtaposició, en la llengua escrita, exigeix un enllaç amb signe de puntuació, però no sempre que hi ha un signe de puntuació estem davant d’una juxtaposició de proposicions. En efecte, si en la mateixa oració composta coincideixen un signe de puntuació i un connector, estarem davant d’un cas de coordinació o de subordinació, segons el connector, però mai de juxtaposició. Exemple: He trucat a l’oficina del consumidor, però no m’han contestat. proposició

connector

proposició

En aquest cas, la presència del connector però fa que ens trobem davant d’un cas de coordinació de proposicions.

Act. 26 i 27

La coordinació La coordinació de proposicions a l’interior d’una oració composta presenta, igual que has vist a la juxtaposició, dos trets característics:

• Les proposicions s’encaixen al mateix nivell sintàctic, com en la juxtaposició i a diferència del que passa en la subordinació. Això vol dir que tenen la mateixa importància i que no n’hi ha cap que depengui de cap altra.

110


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 111

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

• Les proposicions s’enllacen mitjançant connectors. Els connectors són conjuncions o locucions conjuntives coordinants, que es col·loquen entre les dues proposicions coordinades o bé al començament de cadascuna. Exemples: Van desmuntar el tendal de la terrassa i el van portar a la tintoreria. proposició

connector

proposició

O compres el diari cada dia o renoves la subscripció anual. connector

proposició

connector

proposició

És freqüent una estructura oracional composta consistent a juxtaposar les primeres proposicions que la integren i a coordinar-ne les dues últimes. Exemple: En Xavi va estudiar Dret , el seu germà és electricista i la seva germana fa Medicina. proposició

enllaç

proposició

connector

proposició

proposicions juxtaposades proposicions coordinades oració composta amb juxtaposició i coordinació

Classes de coordinació

Act. 28 - 30

Des del punt de vista de la relació entre els significats de les proposicions coordinades, distingim tres tipus de coordinació: la coordinació copulativa, la disjuntiva i l’adversativa. Cadascuna d’aquestes classes presenta uns connectors diferents.

La coordinació copulativa La coordinació copulativa expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Si s’afirmen les proposicions, es fa servir la conjunció i entre les dues proposicions; i, si es neguen, s’utilitza la conjunció ni en totes dues proposicions. Exemples: Revisa la pressió dels pneumàtics i omple el dipòsit de benzina. Ni fa esport ni té cap altra afició.

La coordinació disjuntiva La coordinació disjuntiva expressa l’alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. Els enllaços més habituals són la conjunció o i la locució conjuntiva o bé, tant si apareixen entre les dues proposicions com al principi de cadascuna. Exemples: Entres o surts? Fes-me una trucada o bé comunica-m’ho per escrit. O canvies d’actitud o no t’ajudaré més. L’alternativa també es pot indicar amb altres connectors, com ara o sigui. Exemples: Ara s’entusiama, ara es deprimeix. Està buscant feina sigui d’administratiu, sigui d’alguna altra cosa.

La coordinació adversativa La coordinació adversativa expressa la contraposició entre els significats de les proposicions coordinades. Les conjuncions més habituals són però, sinó i sinó que; i se situen entre les dues proposicions: Els hotels estan plens però he trobat lloc en uns apartaments. No aspirem a la compra d’un pis, sinó que en busquem un de lloguer.

111


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 112

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Act. 31

Coordinació de sintagmes La coordinació no es dóna només entre proposicions, sinó també entre sintagmes. Els connectors són els mateixos que enllacen les proposicions coordinades. Exemples: El mateix missatger reparteix cartes

i

paquets.

SN connector SN

La meva àvia, és a dir , la mare de la meva mare, està molt eixerida. SN

connector

SN

왌 24. 쐌왌 Copia aquests fragments i transforma’ls en oracions compostes amb proposicions juxtaposades. No facis servir el mateix signe de puntuació en tots els casos.

• Cada dia circulen més cotxes. Els joves s’han llançat a la moto. • Rega les plantes i deixa les persianes aclarides. • Porta un anell d’or al dit anular. Deu estar casat. • La Marta fa piscina. L’Alba fa pintura. L’Aina fa música. 왌 25. 쐌쐌 Assenyala els signes de puntuació d’aquest text i classifica’ls en tres grups, segons el criteri següent: Grup 1: enllaça sintagmes. Grup 2: enllaça proposicions. Grup 3: separa oracions.

C

ap a les quatre de la tarda, es va formar una llarga cua a les taquilles del circ: avis, pares i nens esperaven poder comprar una entrada per a l’espectacle que començava a les sis. Els avis buscaven seient als pedrissos, els pares xerraven animadament, els nens corrien esverats i saltaven a prop de la cua. La finestreta no es va obrir fins a les cinc; a partir d’aleshores la cua va avançar ràpidament. S’anava sentint la propaganda del circ a través dels altaveus i dels cotxes que llançaven el reclam.

• Quin signe serveix només per separar oracions? • Quin signe serveix per enllaçar tant sintagmes com proposicions? • Quins altres signes hi ha en aquest text? Què separen? 왌 26. 쐌왌 Digues quines de les oracions compostes següents estan formades per proposicions coordinades. En aquests casos, separa-les en dues oracions simples independents.

• Els policies del barri coneixien tots els petits delinqüents que hi actuaven. • Si no fas la reclamació, perdràs el dret a la indemnització. • Jugues al parxís o prefereixes una partida d’escacs? • El guisat era molt bo, però la salsa picava una mica massa.

112


830922 _ 0100-0127.qxd

6/3/08

17:12

Página 113

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 27. 쐌쐌 Completa les oracions següents amb connectors coordinants:

• ......... els trens funcionaven ......... les carreteres anaven fluides. • Hem llogat un apartament ......... ara reservarem quatre vols directes. • Fes-me una fotocòpia del document ......... torna’l a imprimir. 왌 28. 쐌쐌 Copia aquestes dues oracions compostes i completa-les amb conjuncions coordinades copulatives:

• Arxiva factures ......... persegueix els morosos. • ......... arxiva factures ......... persegueix els morosos. ■ Explica les diferències entre l’una i l’altra 왌 29. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb connectors coordinants adversatius:

• Sentia un soroll estrany ......... no sabia d’on venia. • No s’ha matriculat ......... estarà un mes de prova. • No han contractat un decorador ......... un pintor amb gust. 왌 30. 쐌쐌 Indica quin tipus de coordinació hi ha en cada una de les oracions compostes següents:

• El menjar s’ha apujat molt, però els transports no es queden enrere. • La Rosa encén la llar i en Quim para taula. • O avisem el tècnic per tercera vegada o comprem una rentadora nova. 왌 31. 쐌쐌 Escriu oracions en les quals la conjunció o enllaci:

• dos sintagmes

• dues proposicions

왌 32. 쐌쐌 Torna a escriure aquestes oracions substituint els CD i CI subratllats amb els pronoms del requadre:

• Passeu la carta al delegat. • L’avi ofereix els retoladors als néts. • L’Enric presta el llibre al company. • El defensor dóna la pilota al porter. • Han receptat un antibiòtic al nen de la Maria. • Lloga les bicicletes a aquell empleat. CD: el, la, els, les

|

CI: li, hi

■ Explica quan es fa servir li i quan es fa servir hi. 왌 33. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb li o l’hi segons el que convingui en cada cas:

• En Pere ......... va contestar que no estava per brocs. • ......... enviaré per correu urgent, senyor Peris. • Explica-......... tota la veritat. • ......... va retreure la seva actitud durant tots aquells anys. • La Lourdes ......... prepararà avui mateix.

113


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 114

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

Sinó o si no? Per decidir si cal escriure sinó o si no, has de fixar-te en el significat i mirar de quina d’aquestes dues possibilitats es tracta:

• No pas una cosa (A), sí una altra (B): No pas A sinó B. Exemples: No hem trobat rovellons, sinó camagrocs. No passa pel jardí sinó que entra per la porta de darrere.

• Si no es dóna una condició (X), tal cosa (Y): Si no X, Y. Exemples: Si no trobes l’adreça electrònica, truca-li al mòbil. Explica-li com s’arriba a l’hospital, si no ho sap.

왌 34. 쐌왌 Copia la forma correcta de cadascuna de les sèries següents:

• sino / sinó / sinò • sino que / sinó que / si no que 왌 35. 쐌쐌 Completa les oracions següents amb la forma adient:

• No han escalat per la via convencional ......... han obert una nova ruta. • ......... hi esteu d’acord, podeu presentar una reclamació. • Ajudeu a parar taula o, ........., no dinareu. • ......... ens espavilem, altres països ens passaran davant. • No m’he comprat un parell de sabates ......... dos. • Tant si veniu com ........., confirmeu-ho al més aviat possible. 쐌 36. 쐌쐌 Escriu oracions seguint les instruccions següents:

• Una oració composta per coordinació adversativa amb una de les dues possibilitats •

que has après a distingir. Una oració composta amb una proposició subordinada adverbial que expressi condició amb l’altra possibilitat.

REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 37. 쐌쐌 A les paraules següents els falten les grafies que representen la essa sorda. Copia les paraules i afegeix-hi les grafies correctes:

• __en__e • caraba__a • llan__ar • càn__er • compren__ió • tro__

114

• __endra • recan__a • ten__ió • pe__a • a__umir • for__ut

• dan__a • en__iam • a__o__egat • a__o__ia__ió • ca__ar • in__inerar

• __igró • llen__ar • a__iri • pre__ió • esbó__ • en__opegar


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 115

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

El lèxic culte El gruix principal del vocabulari català és d’origen llatí. La majoria d’aquests mots són els que anomenem mots patrimonials o hereditaris, i han evolucionat progressivament de la llengua mare: llop, aigua, vinya... Tot i que en menor quantitat, la llengua grega també ens ha llegat alguns mots patrimonials, com ara botiga, estol, calaix.... Els cultismes o mots savis, en canvi, són els que s’han adaptat directament d’una llengua clàssica (llatí o grec) i no han sofert l’evolució dels mots hereditaris. Exemple: articulu → article Bona part del lèxic culte i especialitzat el constitueixen cultismes, paraules que s’han format a partir de radicals grecs o llatins i que designen conceptes o termes relacionats amb la ciència i la tecnologia. Exemples: polígon, cromosoma Una altra forma de cultismes són els llatinismes, expressions o mots llatins que s’han incorporat a la llengua catalana sense cap modificació i que es mantenen actualment vius. Exemples: inter nos → entre nosaltres vox populi → la veu del poble Els cultismes pertanyen a un registre de la llengua elevat i se solen utilitzar en contextos formals i en àmbits científics o acadèmics.

왌 38. 쐌왌 Busca en un diccionari etimològic d’on provenen les paraules següents:

• fill • àcar

• pluja • cabra

• bolet • vidre

왌 39. 쐌왌 Escriu cada mot patrimonial aparellat amb la forma llatina corresponent. Si et cal, busca informació en un diccionari. cant adolescent bo pi potent poble auxili

• • • • • • •

• pinus • potens • populus • auxilium • bonus • cantus • adolescens

왌 40. 쐌쐌 Alguns mots llatins han originat un cultisme i un mot patrimonial. Fixa’t en les formes llatines següents i indica quina paraula de cada parella és un cultisme i quina és un mot patrimonial: oculus - juvenis - digitus - cathedra - ren - curvus

• ull, ocular • corba, curvatura

• càtedra, cadira • digital, dit

• juvenil, jove • ronyó, renal

115


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 116

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

왌 41. 쐌쐌 Copia aquestes paraules que designen conceptes relacionats amb la tecnologia i completa-les amb les lletres que hi falten: H I __ __ __ E __ __ C __ __ I __ __ T __ T O R __ __ D Ò __ C __ __

O __ T __ M __ T R __ __ H E __ I __ D __ __ __ M I __ __

■ Busca’n el significat i identifica els radicals grecs o llatins que les formen. 왌 42. 쐌쐌 Aparella cada mot amb la seva definició: caos lapsus catàstrofe insigne claudàtor hològraf síncope

• Remarcable entre tots, de gran mèrit. • Dit del document escrit tot ell de mà de l’autor. • Signe gràfic usat per intercalar alguna cosa en un text. • Error que es comet inadvertidament parlant o escrivint. • Pèrdua sobtada de consciència. • Esdeveniment calamitós. • Confusió i desordre complet.

• • • • • • •

왌 43. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb la paraula adequada: àlies - maremàgnum - júnior - sènior - quid - ultimàtum

• El seu germà gran jugava a la categoria ......... • Només es va decidir quan li van donar un ......... • És més conegut pel seu ......... que pel seu nom propi. • Era tan jove que encara no podia competir amb l’equip ......... • No sabia com plantejar-li el ......... de la qüestió. • No li agradava trobar-se enmig d’aquell ......... 왌 44. 쐌쐌 Relaciona cada una d’aquestes locucions llatines amb el seu significat: in extremis grosso modo a posteriori alter ego peccata minuta numerus clausus

• • • • • •

• nombre tancat (quantitat limitada) • amb posterioritat • en els últims moments • de manera aproximada • un altre jo • petites culpes (coses poc importants)

왌 45. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb la locució llatina adequada: honoris causa - ipso facto - in albis - a priori - in vitro - modus vivendi

• Va complir les seves ordres ......... • Davant aquella pregunta tan inesperada es va quedar ......... • La seva filla va néixer per fecundació ......... • El seu ......... sembla molt convencional. • Doncs, ........., em sembla una proposta interessant. • L’han investit doctor ......... per la Universitat de Vic. 쐌 46. 쐌쐌 Separa els radicals grecs i llatins d’aquestes paraules i escriu-ne la definició:

• cacofonia

116

• oleoducte

• arqueologia

• aqüífer


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 117

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

«Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel» La literatura catalana del segle XIX: la Renaixença La pàtria Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia tan bé lo so de tos torrents com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits e son perfum les flors. Què val que m’haja tret una enganyosa sort a veure de més prop les torres de Castella, si el cant dels trobadors no sent la mia orella, ni desperta en mon pit un generós record? En va a mon dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina, que, fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tinc altre conhort. Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis que ompliren l’univers de llurs costums e lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis per estranya regió l’accent natiu, no plora, que, al pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis! En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que altra llengua no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten mes raons del centre de mon pit. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat. BONAVENTURA CARLES ARIBAU

la tomba del Jueu: Montjuïc la mallorquina nau: l’illa de Mallorca llengua llemosina: llengua catalana muira: mori llar: ànima d’un avantpassat vagit: plor d’un infant acabat de néixer

117


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 118

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Lo filador d’or N’hi ha un argenter a l’Argenteria, de tant filar or li diuen Orfila. Lo fila tan prim que tot just s’obira, n’apar un cabell del front d’una nina. Lo filador d’or diu que en té una filla; que és un pom de flors, no cal que us ho diga. Fila l’or com ell i la plata fina, retalla brillants i perles enfila. Qui s’hi casarà pot plantar botiga. No es casa ella, no, que es fa caputxina lo primer dijous de Pasqua florida. Quan vora l’altar son cabell deslliga, n’apar un riu d’or que surt de la riba, o un camp de forment que la falç inclina. Son pare que el perd recull les espigues, i trist i solet torna a la botiga la garba de rulls que al matí n’eixia. N’hi ha un argenter a l’Argenteria, de tant filar or li diuen Orfila. Mes, ai!, pel veïnat no falta qui diga que ven per fils d’or cabells de sa filla. JACINT VERDAGUER

118

argenter: joier s’obira: es veu n’apar: sembla caputxina: monja d’aquest orde forment: blat


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 119

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La febre d’or Gil Foix, d’origen humil, s’enriqueix enormement gràcies al joc de la borsa i es dedica a omplir de riqueses la seva esposa Caterina i la seva filla Delfineta. També incorpora als seus negocis el seu germà i uns cosins, amb la intenció d’afavorir-los, mentre que els familiars de la Caterina se’n mantenen al marge. La senyora Mònica, mare de Caterina, per exemple, per la seva mentalitat conservadora i tradicional. Els fets aniran demostrant que la felicitat i les relacions familiars són incompatibles amb l’afany de riqueses i de poder. La set d’or i de representació li anava creixent cada dia; una vanitat encomanadissa s’apoderava de son esperit, corcava, sense que se n’adonés, ses conviccions; i un desig latent d’emular els altres polls reviscolats de Barcelona l’impel·lia, a poc a poquet, a ostentar cada dia més, a dur per aquest camí la seva família. Son amor per tota ella, la idolatria que sentia per la Delfineta, hi tenien bona part. Així, aquesta noia es mudava quatre o cinc vestits cada dia, es veia pertot arreu, i no sabia ja passar una vetlla a casa. La Caterina ja no duia el pentinat de cortinetes ni conservava els andajos levítics d’antany. Les prèdiques de la filla i del marit l’obligaven a agarrotar-se, a pentinar-se a la moda, a concórrer cada dia als espectacles de bon to, ostentant sedes i pedreria, guardant posats de gran senyora. Però, malgrat això i els esvaniments de vanitat que fins ella mateixa, de mica en mica, sentia, la filla de la senyora Mònica no sabia avenir-se als nous costums sense un violent esforç. S’havien desterrat a Vilaniu els mobles antics, guardessin o no records de família; i un magatzemista, també improvisat, que tot ho endegava a estil de boudoir de cocotte, els havia acabat de parar aquella casa d’una manera que era un turment. La família s’ofegava, de falta d’aire, amb tants cortinatges, tapissos i catifes, i, sobretot, amb aquell excés de peluix estès per les parets, per damunt dels llits, taules i cadires. La Caterina s’entrebancava amb tants pufs, tantes tauletes i cadires, tants pedestals, posats al pas; renegava de la profusió de flors de porcellana, quadrets i bibelots trencadissos, que, escampats pertot arreu, reprimien els moviments més naturals i eren cada dia font de disgustos i motiu de reganys i llàgrimes per al servei. Aquest, a més a més, havia estat augmentat amb una altra cambrera, un criat i una joveneta del Rosselló, que representava, al costat de la noia, el paper d’acompanyanta i d’institutriu. Tot això exigia una direcció i una vigilància extraordinàriament amoïnoses, portava unes despeses que tenien esfereïda la pobra dona, d’altra part consirosa de no poder atendre a tot, de veure’s cada dia més apartada de la gent senzilla de la família, que anava retraient-se de visitar aquella casa, tancant-se, cada dia més, dins d’una reserva replena de censures, d’enveja i de mofes. En Gil, pensant dia i nit en el negoci, desempedrant carrers, movent-se com un belluguet tot el dia, no es fixava en res d’això, trobava perfectament explicable que els deixessin sols en els curts moments de quietud de què podia disposar la família. NARCÍS OLLER, La febre d’or

levítics: molt influïts pels sacerdots boudoir de cocotte: petita sala d’estar per a noies o dones de costums lleugers bibelot: petit objecte decoratiu

119


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 120

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La literatura catalana contemporània Durant el segle XIX, la literatura catalana culta viu un procés de recuperació després dels segles de retrocés que hem estudiat en la unitat anterior. La Renaixença és un moviment literari que, a partir de 1833, es marca un doble objectiu: restaurar la literatura culta en llengua catalana i, alhora, adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l’època, és a dir, el romanticisme i el realisme. Els autors d’aquest moviment van prendre consciència que el català s’havia de poder tornar a utilitzar com a llengua de cultura i que Catalunya tenia un passat històric i literari molt important. També van endegar la recopilació i la promoció de la literatura popular tradicional, com ara la rondallística, el romancer, etc.

La poesia La poesia va ser el primer gènere a normalitzar-se, amb poetes com Víctor Balaguer, Joaquim Rubió i Ors, Bonaventura Carles Aribau –del qual has llegit l’oda La pàtria, que es considera el punt d’arrencada de la Renaixença– i, sobretot, Jacint Verdaguer. Jacint Verdaguer (1845-1902), conegut popularment com a mossèn Cinto, és el màxim exponent de la poesia catalana del segle XIX tant per l’extensió de la seva obra com pel grau d’elaboració i complexitat. Va conrear la poesia lírica i l’èpica i, a més, és també un gran prosista. Tota la seva producció està marcada per dos ideals, el cristianisme i l’amor a Catalunya. Dos dels títols més destacats de la seva obra són els poemes èpics Canigó i L’Atlàntida. Verdaguer adopta sovint un to popular, com el que té la composició que has llegit.

El teatre El teatre culte es va consolidar més tard que la poesia, perquè no n’hi havia tradició en la nostra llengua i perquè requeria unes infraestructures (locals i companyies) i un públic ampli, elements dels quals el país estava mancat fins a ben entrat el segle XIX. De tota manera, van triomfar autors com Frederic Soler, conegut popularment com a Serafí Pitarra, i, sobretot, Àngel Guimerà. Àngel Guimerà (1845-1924) va néixer a Canàries, va venir a Catalunya de ben petit, va adoptar una actitud compromesa amb el catalanisme polític i fou un dels fundadors de la revista La Renaixença. Les seves obres presenten personatges d’origen incert, mestissos, i també situacions que enfronten o relacionen personatges d’ètnies diferents. Destaquen Mar i cel, La filla del mar i Terra baixa, sempre a la recerca de valors autèntics, com l’amor sincer o l’alliberament personal.

La narrativa El procés de recuperació d’aquest gènere fou lent. Com que l’última novel·la escrita en català era Tirant lo Blanc, del segle XV, els escriptors no tenien un referent proper que els servís de model. Tot i això, es va conrear la novel·la històrica, el costumisme i el realisme. Els autors més importants d’aquest període són Antoni de Bofarull, Emili Vilanova, Martí Genís i Aguilar, Josep Pin i Soler, Dolors Monserdà i, sobretot, Narcís Oller.

120


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 121

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Narcís Oller (1846-1930) és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Les seves obres segueixen el model realista: punt de vista omniscient, objectivitat i neutralitat, versemblança, descripcions abundants i minucioses, anàlisi psicològica dels personatges, temes de la història contemporània... El text de La febre d’or que has llegit és una bona mostra d’aquests trets. Altres obres importants d’Oller són L’Escanyapobres i La bogeria. En aquest darrer títol es posa a debat el naturalisme, tendència extrema del model realista. Amb Pilar Prim, la seva darrera novel·la, Oller intenta acostar-se als plantejaments del modernisme, moviment literari que va agafar el relleu de la Renaixença.

왌 47. 쐌왌 Explica amb quina estrofa del poema La pàtria relacionaries cadascun d’aquests elements:

• identificació de pàtria i llengua • evocació del paisatge

• revaloració del passat medieval • enyorança del país

왌 48. 쐌쐌 Llegeix la cinquena estrofa de La pàtria i fes un resum de les idees essencials que s’hi exposen. 왌 49. 쐌왌 Llegeix ara el poema de Jacint Verdaguer i respon aquestes preguntes:

• Quin fet canvia el curs previsible de la història de l’argenter Orfila? • Per què seguen els cabells de la noia a la vora de l’altar? • Com s’acaba el relat? 왌 50. 쐌쐌 Analitza la mètrica del poema de Verdaguer: recompte sil·làbic dels versos, rima i altres elements que li confereixen ritme. 왌 51. 쐌왌 Llegeix atentament el fragment de La febre d’or i respon aquestes preguntes:

• Quins canvis ha experimentat la casa de la família Foix? • Quines noves actituds tenen els seus membres? • Per què Caterina no pensa igual que el seu marit i la seva filla? 왌 52. 쐌쐌 A partir del fragment que has llegit, quin és el punt de vista narratiu utilitzat a La febre d’or? Amb quina finalitat utilitzen aquest procediment els autors realistes? 쐌 53. 쐌쐌 El títol de la novel·la és La febre d’or. Investiga i explica quina relació té aquest títol amb el moment històric i social de l’obra. 쐌 54. 쐌쐌 Busca informació sobre els Jocs Florals i redacta un text expositiu sobre aquesta institució d’acord amb el guió següent:

• La Gaia Ciència als segles XIV i XV a Tolosa i Barcelona. • Els Jocs Florals durant la Renaixença. • Els Jocs Florals després de la Renaixença i fins a l’actualitat.

121


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 122

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

Les llengües en la societat catalana actual La diversitat lingüística a Catalunya En la unitat 1 hem estudiat la diversitat lingüística al món. Aquesta diversitat també té el seu reflex a Catalunya: s’estima que, de les aproximadament sis mil llengües que hi ha al món, unes tres-centes són presents a la societat catalana actual. Si bé totes aquestes llengües tenen la mateixa dignitat en tant que patrimoni de la humanitat, no totes tenen la mateixa importància des del punt de vista de la funció comunicativa o social que acompleixen. Per exemple, l’aranès és la llengua que identifica els ciutadans de la Vall d’Aran i és un patrimoni cultural que la resta de catalans hem de valorar, però no és útil com a eina de comunicació per al conjunt del país.

Llengües pròpies Entenem per llengües pròpies aquelles que s’han originat en el territori al llarg de la història i que els parlants tenen com a signe d’identitat. En aquest sentit, a Catalunya hi ha dues llengües pròpies des de fa aproximadament 1.300 anys:

• El català, que és la llengua pròpia que Catalunya comparteix amb el País Valencià, les illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent, l’Alguer i la regió murciana del Carxe. A la unitat 7 veurem amb deteniment les principals funcions reservades a la nostra llengua en el marc de la societat catalana actual: la funció comunicativa i la funció identificativa i de cohesió social.

• L’aranès, que és una varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran. És compartida amb altres territoris francesos, italians i de Mònaco, on l’occità ha anat quedant subordinat a llengües estatals com el francès o l’italià. Fins a principis del segle XX, a Catalunya també es parlava el caló, varietat local de la llengua romaní, pròpia de la comunitat gitana itinerant. Posteriorment, però, els gitanos catalans van adoptar la llengua catalana i el caló es va extingir, tot i que va deixar alguns mots al català, com ara cangueli (‘por’), catipén (‘pudor’) o pirar (‘marxar’).

Llengües amb un estatus particular Hi ha altres llengües que, per raons diverses, tenen un estatus important a Catalunya:

• El castellà, la presència del qual s’ha anat intensificant a Catalunya durant els segles XIX i XX, i actualment és coneguda per tota la població. A més, és oficial a tot l’Estat

espanyol, és la llengua familiar de gairebé la meitat de la població catalana i és una llengua d’ús internacional, concretament la quarta del món en nombre de parlants.

• L’anglès, que és majoritari en l’ensenyament obligatori com a llengua estrangera i facilita la comunicació dels catalans amb la resta del món en diferents plans: comercial, turístic, polític, universitari, científic, tecnològic, informàtic, etc.

• La llengua de signes catalana no és un codi que tradueixi el català a signes, sinó una llengua diferenciada, amb la seva pròpia estructura, utilitzada per la comunitat sorda catalana per comunicar-se. Ha estat reconeguda per la Generalitat i es calcula que la fan servir milers de persones, els mateixos sords però també els seus familiars i amics.

122


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 123

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

Altres llengües Fa uns anys, la tercera llengua més parlada a Catalunya, darrere del català i del castellà, era el gallec, fruit de la immigració procedent de Galícia que conservava l’ús de l’idioma en família. Més recentment, la integració creixent a Europa i, sobretot, la nova immigració que arriba a casa nostra, ha enriquit molt el paisatge lingüístic de la nostra societat. Actualment, per exemple, podem sentir pels nostres carrers i places moltes llengües diferents que probablement no sabrem reconèixer. És el cas de l’amazic (llengua d’una part dels magribins), l’àrab i un gran nombre de llengües africanes, asiàtiques, americanes o de l’est d’Europa. També hi són presents les llengües de la Unió Europea, com el francès, l’italià, l’alemany, etc. Anotem, finalment, l’increment de diversitat lingüística en zones que reben una gran quantitat de turistes de parles diverses, especialment en determinades èpoques.

왌 55. 쐌왌 Indica quines són les dues procedències geogràfiques principals de les persones que han portat l’àrab a Catalunya. 왌 56. 쐌쐌 Dedueix el significat de la paraula ñaa en mandinga a partir del significat d’aquestes paraules en aquesta llengua: ñaadaa = cara ñaatinpoo = pestanyes

ñaakunkungo = cella ñaakesoo = globus ocular

ñaafatoo = parpella ñaafingo = iris

쐌 57. 쐌쐌 Esmenta quatre col·lectius de persones que puguin parlar francès actualment a Catalunya. 쐌 58. 쐌쐌 Busca informació i classifica aquestes llengües, parlades actualment a Catalunya, segons si són originàries d’Amèrica del Sud, del sud-est asiàtic, d’Amèrica Central, de la Xina, de l’est d’Europa, del centre d’Europa, de l’Àfrica subsahariana, del nord d’Àfrica o de l’Índia:

• quítxua • tagàlog • guaraní • friülà

• panjabi • tzeltal • cantonès • urdú

• eslovè • swahili • frisó • croat

• mandarí • wòlof • aimara • amazic

쐌 59. 쐌쐌 Fes una enquesta entre persones adultes conegudes (família, veïns, amics dels pares, pares de companys, comerciants del barri, etc.) en la qual els demanis:

• Quina o quines llengües sabien parlar quan eren nens. • Quina o quines llengües saben parlar ara. • Quina o quines llengües creuen que aprendran d’ara en endavant. ■ Fes un resum del que t’han dit i extreu-ne alguna conclusió. Reflexiona també sobre els teus coneixements actuals de llengües i comenta com es poden ampliar al llarg de la teva vida.

123


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 124

Avaluació L’inquiet clima terrestre El clima de la Terra està influenciat per diversos factors. Alguns són de tipus astronòmic i, per tant, aliens a la dinàmica interna del nostre planeta. D’altres són causats per processos geològics o meteorològics propis de la Terra. Alguns presenten una certa periodicitat, mentre que d’altres semblen més aleatoris. La panoràmica climàtica dels 4.600 milions d’anys d’història de la Terra des del moment en què es va formar ens mostra una gran quantitat de canvis i variacions en el clima global. Al llarg dels primers milions d’anys, la superfície terrestre estava formada per roques foses a causa de les elevadíssimes temperatures regnants. L’atmosfera era reductora i contenia principalment hidrogen, nitrogen, àcid sulfhídric, vapor d’aigua, amoníac i metà. Un cop es va formar una capa superficial de roques en estat sòlid, les fortes tempestes que es gestaven en la turbulenta atmosfera d’aquells temps van permetre la formació dels primers mars. Fa 2.000 milions d’anys van aparèixer les primeres algues que realitzaven un procés de fotosíntesi que alliberava oxigen. La seva activitat durant milions d’anys va acabar per canviar la composició atmosfèrica transformant-la en oxidant. Durant centenars de milions d’anys, les terres emergides van anar canviant de posició, freqüentment impulsades pels corrents de roques en estat semifós de l’interior del planeta. Entre 2.700 i 570 milions d’anys enrere, els continents, amb formes diferents de les actuals, es van reunir per formar-ne un de sol i es van separar posteriorment diverses vegades. Quan les terres emergides estaven reunides en un únic gran continent, els climes terrestres es feien més extrems i apareixien àmplies zones desèrtiques i geleres. Per contra, durant els períodes en què els continents estaven separats, el clima global era més suau. Al llarg d’aquest ampli segment de la història de la Terra hi ha evidències de quatre períodes glacials, amb diverses glaciacions dins de cadascun.

124

Fa 570 milions d’anys van aparèixer els primers animals amb esquelet extern. Les restes d’aquests animals ens proporcionen un bon coneixement del clima. Amb diverses oscil·lacions, des d’aquest moment fins fa uns 340 milions d’anys, el clima va ser més càlid que l’actual, tal com demostra la presència de molts invertebrats aquàtics propis de mars tropicals i temperats. Poc temps més tard, una important i duradora glaciació va suposar l’extinció de moltes espècies. Els continents es van reunir de nou per formar una única i gegantina illa anomenada Pangea. Al començament de l’era mesozoica, Pangea es va separar en dos grans continents: Lauràsia i Gondwana. Durant el període que va des dels 225 fins als 65 milions d’anys enrere, el clima terrestre es va suavitzar de nou, i es va mantenir globalment més càlid que l’actual. En aquest període, els rèptils i especialment els dinosaures dominaven el planeta. Es van extingir de forma sobtada fa 65 milions d’anys. Segons la teoria més acceptada, un gran cometa va impactar contra la Terra. Aquest fet va provocar un canvi climàtic breu però molt brusc, ja que l’atmosfera va quedar plena de pols, i això dificultava molt l’arribada de la radiació solar a la superfície. L’era cenozoica, que s’estén des dels 65 fins als 1,6 milions d’anys d’antiguitat, va iniciar-se amb una tendència al refredament però amb moltes oscil·lacions. Els continents es van anar col·locant, a poc a poc, tal com els coneixem actualment. Fa 10 milions d’anys es va iniciar una glaciació que va originar la formació de dos casquets de gel, un a cada hemisferi, per primera vegada en tota la història de la Terra. Al llarg de l’era actual, que va començar fa tan sols 1,6 milions d’anys, el clima ha tingut grans oscil·lacions entre períodes glacials i interglacials fins fa 10.000 anys. A partir d’aquest moment, s’ha mostrat molt més suau i estable. El gran llibre del temps: l’apassionant món de la meteorologia (Adaptació)


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 125

왌 60. 쐌왌 Tria les opcions correctes: humanístic • L’àmbit temàtic d’aquest text expositiu és: especialitzat divulgatiu • Es tracta d’un text:

científic

tècnic

왌 61. 쐌왌 Busca en el text termes específics (paraules i sintagmes) del camp de la meteorologia. 왌 62. 쐌쐌 Els mots aquàtics i radiació són dos cultismes. Escriu algun mot patrimonial relacionat amb cada un d’aquests dos termes. 왌 63. 쐌쐌 Identifica en aquests cultismes els radicals grecs que indiquen aigua, llum i mig, respectivament:

• fotosíntesi 왌 64. 쐌쐌

• hemisferi

• sulfhídric

Copia les oracions següents i completa-les amb si no o sinó:

• Al llarg de la història, el clima terrestre no ha estat constant, ......... que ha tingut •

importants oscil·lacions. Torna a llegir el text ......... l’has entès bé.

쐌 65. 쐌쐌 Transforma aquests fragments del text en oracions compostes amb proposicions juxtaposades, mitjançant l’ús de la coma, el punt i coma i els dos punts. Fes-hi tots els canvis que calgui.

• El clima de la Terra està influenciat per diversos factors. Alguns són de tipus •

astronòmic i, per tant, aliens a la dinàmica interna del nostre planeta. D’altres són causats per processos geològics o meteorològics propis de la Terra. Alguns presenten una certa periodicitat, mentre que d’altres semblen més aleatoris.

쐌 66. 쐌쐌 Separa les proposicions que formen aquesta oració composta i identifica’n els connectors:

• Fa 2.000 milions d’anys van aparèixer les primeres algues que realitzaven un procés de fotosíntesi que alliberava oxigen. ■ Es tracta d’oracions coordinades? Justifica la teva resposta. 쐌 67. 쐌쐌 Separa les proposicions que formen aquestes oracions compostes coordinades i assenyala’n els connectors:

• L’atmosfera era reductora i contenia principalment hidrogen, nitrogen... • Entre 2.700 i 570 milions d’anys enrere, els continents, amb formes diferents de les actuals, es van reunir per formar-ne un de sol i es van separar posteriorment diverses vegades. ■ Indica de quina classe de coordinació es tracta. 왌 68. 쐌쐌 Identifica els connectors que hi ha en aquestes oracions i indica si enllacen proposicions o sintagmes:

• Els climes terrestres es feien més extrems i apareixien àmplies zones desèrtiques •

i geleres. Aquest fet va provocar un canvi climàtic breu però molt brusc.

125


830922 _ 0100-0127.qxd

6/3/08

17:12

Página 126

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 69. 쐌쐌 Escriu oracions compostes amb dues proposicions coordinades que comencin pels connectors següents:

• Ara... ara... • Ni... ni... • O... o...

• Sigui... sigui... • No... sinó que...

■ Quin tipus de coordinació hi ha en cada cas? 왌 70. 쐌쐌 Explica la diferència de significat que hi ha entre aquestes oracions:

• Donaran la paraula a l’ambaixador • •

i al representant de cada país. Donaran la paraula a l’ambaixador o al representant de cada país. Donaran la paraula a l’ambaixador i/o al representant de cada país.

왌 71. 쐌쐌 Explica quins matisos de significat hi ha entre les proposicions juxtaposades de les oracions compostes següents:

• Van entrar a corre-cuita, van treure’s l’abric, • •

van seure a l’última fila. La inflació es descontrola: costarà més arribar a final de mes. Es queixen constantment; no aporten solucions.

왌 74. 쐌쐌 Escriu oracions que signifiquin, d’alguna manera, el contrari de les següents. Fes servir les formes si no, sinó o sinó que.

• Si aprens un ofici, no et costarà trobar feina. • Anirem a casa dels tiets i també a casa dels avis. • S’ha reduït el nombre de vehicles que tornen i, a més, s’han repartit al llarg del dia. ■ De què diries què és contrari si no? I sinó o sinó que? 왌 75. 쐌왌 Copia les paraules següents i completales amb una grafia que representi el so de la essa sorda. Després, explica’n el significat. __igne - __igne

LÈXIC 왌 76. 쐌왌 Relaciona cada paraula llatina amb la paraula patrimonial corresponent: sulcus innocens pater acucula urgere

tancada. Els de la dreta fareu un pas endavant i els de l’esquerra, un pas enrere.

왌 73. 쐌쐌 Relaciona cada forma amb la seva categoria lèxica:

• • •

• locució conjuntiva • conjunció adversativa • conjunció condicional + adverbi de negació

126

• innocent • agulla • solc • urgir • pare

a la seva manera - en aquell temps sense fixar dia - sense la qual no

• El president va ajornar sine die les eleccions. • In illo tempore havien estat companys. • Té una manera d’actuar molt sui generis. • Ha posat com a condició sine qua non un augment de sou. 쐌 78. 쐌쐌 Escriu la paraula adient a cada definició:

ORTOGRAFIA

si no sinó sinó que

• • • • •

왌 77. 쐌쐌 Copia les oracions següents substituint els llatinismes per l’expressió equivalent:

쐌 72. 쐌쐌 Indica què coordina la conjunció i en cada cas, i, si escau, explica per què:

• En Jordi escriu contes i poemes. • La farmàcia està oberta i l’herboristeria està

fal__ - fal__

• Que sol sortir bé en les fotografies: • • • •

f__ __ __ __ __ __ __ c Que repel·leix l’aigua: h __ d __ __ __ __ g Que té el mateix nom: h __ __ __ __ __ m Que té aversió a les innovacions: ne __ __ __ b Que acull gent de molts països: c __ __ __ __ __ __ __ __ __ a


830922 _ 0100-0127.qxd

21/2/08

08:04

Página 127

Conceptes clau de la unitat Coordinació. Estructura d’oració composta amb les proposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçades amb un connector.

Cultisme. Mot que s’ha adaptat directament d’una llengua clàssica (llatí o grec) i no ha sofert l’evolució dels mots hereditaris.

Coordinació adversativa. Tipus de coordinació que expressa la contraposició dels significats de les proposicions coordinades.

Juxtaposició. Estructura d’oració composta amb les proposicions al mateix nivell sintàctic i enllaçades mitjançant l’entonació (en la llengua oral) o amb un signe de puntuació (en la llengua escrita).

Coordinació copulativa. Tipus de coordinació que expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades.

Mot hereditari o patrimonial. Mot que ha evolucionat progressivament de la llengua mare.

Coordinació disjuntiva. Tipus de coordinació que expressa l’alternativa entre els significats de les proposicions coordinades. Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

Noucentisme Avantguardes

Renovació literària

De la Guerra Civil als anys seixanta

Literatura actual

4

5

6

7

8

9

Unitat

1

2

3

XX

XX

1906-1939

1936-1969

XX-XXI 1970-2005

4

• Poesia: Jacint Verdaguer • Teatre: Àngel Guimerà • Novel·la: Narcís Oller

ENTRETENIMENTS Completa l’encreuat amb aquestes llengües, que provenen de tots els continents: • amazic • bamileké • bisaia • ilocà • kanuri • quítxua • rus • tagàlog • urdú

• àrab • bengalí • bambara • inuit • panjabi • xinès • shuar • tzeltal • wòlof

I R U A O

À

U Z

A

S B

A

B

A B

127


830922 _ 0128-0153.qxd

6/3/08

17:20

5 Sòcrates va ser un filòsof grec que va viure fa més de 2.400 anys. El seu pensament es basava en el raonament lògic i es considera el fundador de la filosofia occidental. El Senat el va condemnar a mort i va ser obligat a suïcidar-se prenent cicuta. Sòcrates va acceptar la sentència serenament. No va deixar obra escrita, però el seu pensament ens ha arribat sobretot a través dels diàlegs de Plató. Molts anys després, Woody Allen té un somni en què es veu com si fos Sòcrates, però la seva reacció davant de la sentència és una mica diferent...

Página 128

No és el que sembla La meva apologia De tots els homes famosos que hi ha hagut, el que més m’agradaria haver estat és Sòcrates. No només perquè era un gran pensador. No, el que a mi més m’admira del més savi de tots els grecs és el seu gran coratge davant la mort. La seva decisió va ser no abandonar els seus principis, sinó més aviat donar la vida per demostrar-los. Personalment, jo no sóc tan audaç enfront de la mort i, després de sentir qualsevol soroll enutjós com ara el d’un cotxe fent espetecs, em llanço directament als braços de la persona amb qui estic conversant. Al final, la valenta mort de Sòcrates va donar a la seva vida un autèntic sentit; cosa que a la meva vida li manca totalment. Haig de confessar que he intentat posar-me en les sandàlies d’aquest gran filòsof moltes vegades i que per més sovint que ho faci, immediatament m’adormo i tinc el somni següent. (L’escena és a la meva cel·la de la presó. Em visiten Agató i Símmies.) AGATÓ: Ah, el meu bon amic i gran savi. Com van els teus dies de confinament? ALLEN: Què es pot dir del confinament, Agató? Només el cos pot ésser circumscrit. La meva ment vaga lliurement sense estar encadenada per les quatre parets i per tant de veritat pregunto, existeix el confinament? AGATÓ: Bé, però, si vols anar a passejar?

128

ALLEN: Bona pregunta. No puc. (Els tres seiem en postures clàssiques, semblants a un fris. Finalment parla Agató.) AGATÓ: Temo que la notícia és dolenta. T’han condemnat a mort. ALLEN: Oh, m’entristeix causar debat al Senat. AGATÓ: Sense debat. Per unanimitat. ALLEN: De veritat? AGATÓ: A la primera votació. ALLEN: Mmmm. Havia comptat amb una mica més de suport. SÍMMIES: El Senat està furiós per les teves idees sobre un Estat utòpic. ALLEN: Suposo que no hauria d’haver suggerit la idea d’un rei filòsof. No obstant això, no considero malvats els meus executors. AGATÓ: I jo tampoc. ALLEN: Emmm, psi, bé... perquè, què és la maldat sinó l’excés de bondat? AGATÓ: Com pot ser, això? ALLEN: Mira-t’ho d’aquesta manera. Si un home canta una cançó bonica, és bell. Si continua cantant, hom comença a tenir mal de cap. AGATÓ: Cert. ALLEN: I si realment no para de cantar, al cap d’una estona tens ganes d’entaforar-li els mitjons coll avall. AGATÓ: Sí. Molt cert. ALLEN: Quan s’executarà la sentència? AGATÓ: Quina hora és? ALLEN: Avui?!


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 129

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

AGATÓ: Necessiten la cel·la. ALLEN: Doncs que sigui! Que quedi escrit que vaig morir abans d’abandonar els principis de la veritat i la lliure indagació. No ploris, Agató. AGATÓ: No ploro. És una al·lèrgia. ALLEN: Ja que per a l’home espiritual, la mort no és un final sinó un començament. SÍMMIES: Com pot ser, això? ALLEN: Bé, dóna’m uns instants. SÍMMIES: Pren-te el temps que necessitis. ALLEN: És veritat, Símmies, que l’home no existeix abans de néixer, oi que és així? SÍMMIES: Molt cert. ALLEN: I tampoc no existeix després de la seva mort. SÍMMIES: Sí, hi estic d’acord. ALLEN: Mmmmm. SÍMMIES: I? ALLEN: Ei, espera un moment. Estic una mica confús. SÍMMIES: La majoria dels homes veuen la mort com el final definitiu. I, per tant, li tenen por. ALLEN: La mort és un estat de no-ésser. Allò que no és, no existeix. Per tant, la mort no existeix. Només la veritat existeix. La veritat i la bellesa. Totes dues són intercanviables, però són modalitats d’elles mateixes. Hum, i exactament què van dir que havien pensat per a mi? AGATÓ: Cicuta. ALLEN (estranyat): Cicuta? AGATÓ: Recordes aquell líquid negre que va perforar la teva taula de marbre?

ALLEN: De veritat? AGATÓ: Només una copeta. Però porten una patena per si n’aboques. ALLEN: És dolorós, potser? AGATÓ: Han demanat que intentessis no fer una escena. Inquieta els altres presoners. ALLEN: Mmmm. AGATÓ: He dit a tothom que moriries valentament, abans que renunciar als teus principis. ALLEN: Cert, cert... emm, el concepte d’«exili» no va sorgir en cap moment? AGATÓ: Van deixar d’exiliar l’any passat. Es necessitava massa burocràcia. ALLEN: Cert... psi... (Preocupat i esparverat, però intentant conservar la calma.) Jo, emm... i emm... doncs, què més hi ha de nou? AGATÓ: Ah, sí, vaig trobar Isòsceles. Té una gran idea per a un nou triangle. ALLEN: Bé... bé... (Sobtadament abandonant tota aparença de coratge.) Mira, et seré franc: No vull morir! Sóc massa jove! AGATÓ: Però aquesta és la teva oportunitat de morir per la veritat! ALLEN: No m’interpretis malament. Estic plenament a favor de la veritat. Però per altra banda tenia una cita per dinar a Esparta la setmana que ve i no m’agradaria perdre-me-la. SÍMMIES: És un covard el nostre filòsof més savi? ALLEN: No sóc un covard, i no sóc un heroi. Sóc en un lloc intermedi.

129


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 130

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

SÍMMIES: Un cuc menyspreable. ALLEN: És aproximadament això. AGATÓ: Però ets tu qui ha demostrat que la mort no existeix. ALLEN: Ei, escolta, he demostrat moltes coses. Així és com pago el lloguer. Teories i petites observacions. Un comentari picant de tant en tant. Ocasionalment unes màximes. És millor que recollir olives, però no ens engresquem massa. AGATÓ: Però has demostrat moltes vegades que l’ànima és immortal. ALLEN: I ho és! Per escrit. Això és el que passa amb la filosofia; és tan poc funcional quan surts de classe. SÍMMIES: I les «formes» eternes? Vas dir que cada cosa sempre ha existit i sempre existirà. ALLEN: Parlava d’objectes pesants. Una estàtua o alguna cosa semblant. Amb les persones és molt diferent. AGATÓ: I tot allò que deies, que la mort és el mateix que el son? ALLEN: Sí, però la diferència és que quan ets mort i algú crida: «Tothom a llevar-se, és el matí.», és molt difícil trobar les sabatilles. (Arriba el botxí amb una tassa de cicuta.) ALLEN: Òndia, quina tassa més gran. Ja és bo que faci tant de fum? BOTXÍ: Sí. I beu-t’ho tot perquè moltes vegades el verí és al fons. ALLEN (normalment el meu comportament en aquest moment és totalment diferent del de Sòcrates, i m’han dit que crido en el meu somni): No, no ho faré! No vull morir! Socors! Si us plau! (Em passa el beuratge borbollant entre les meves mesquines imploracions i tot sembla perdut. Llavors, a causa d’algun instint innat de supervivència el somni pren un caire diferent i arriba un missatger.) MISSATGER: Atureu-vos! El Senat ha tornat a votar! Els càrrecs han estat retirats. La teva vàlua ha estat reconeguda i s’ha decidit que has de ser honorat. ALLEN: Finalment! Finalment! Han tornat a la raó. Sóc un home lliure! Lliure! I a més m’honoraran! Ràpid, Agató i Símmies, prepareu les meves bosses. He de marxar. Praxíteles voldrà començar de seguida el meu bust. Però abans de marxar, una petita paràbola. SÍMMIES: Caram, això sí que és un gir sobtat. Em pregunto si saben el que fan.

130

ALLEN: Un grup d’homes viu en una cova fosca. No saben que a fora el sol brilla. L’única llum que coneixen és la flama tremolosa d’unes quantes petites espelmes que traslladen per la cova. AGATÓ: D’on van treure les espelmes? ALLEN: Simplement posem que les tenen. AGATÓ: Viuen en una cova i tenen espelmes? Sona fals. ALLEN: No us ho podeu creure per ara? AGATÓ: D’acord, d’acord, però vés al gra. ALLEN: Llavors un dia un dels habitants de la cova surt i veu el món exterior. AGATÓ: Quan intenta explicar-ho als altres, no se’l creuen. ALLEN: Bé, no. No ho diu als altres. AGATÓ: No ho fa? ALLEN: No, obre una botiga de carn, es casa amb una ballarina i mor d’una hemorràgia cerebral a l’edat de quaranta-dos anys. (M’agafen i em fan empassar la cicuta. Normalment em desperto aquí banyat de suor i només uns ous ferrats i salmó fumat poden calmar-me.) WOODY ALLEN, Déu i altres peces (Adaptació)


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 131

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• apologia • confinament • circumscriure • vagar 2.

• fris • entaforar • indagació • cicuta

• patena • botxí • borbollar • paràbola

Els tres interlocutors principals de la peça teatral corresponen a tres personatges reals de la Grècia antiga: Sòcrates, Agató i Símmies. Elabora una taula com la següent, amb les dades principals dels tres personatges: Sòcrates

Agató

Símmies

Lloc i data de naixement i de mort Ocupació principal

L

i c m t s

■ Algunes de les idees filosòfiques que apareixen a La meva apologia no són de Sòcrates sinó de dos altres filòsofs: Parmènides i Plató. Busca les dates de naixement i de mort d’aquests dos filòsofs. ■ El títol de la peça de Woody Allen que has llegit remet a L’apologia de Sòcrates, que és el títol de dues obres escrites per dos deixebles de Sòcrates. Busca informació sobre aquestes obres i mira de relacionar-les amb el conte de Woody Allen. ■ Creus que Sòcrates coneixia els autèntics Agató i Símmies? Per què? ■ A La meva apologia s’esmenten dues persones més pel nom: Isòsceles i Praxíteles. Busca informació i explica per què Isòsceles és un personatge que no correspon a cap persona real i Praxíteles no podia fer el que proposa Allen en aquesta peça. 3.

Busca informació sobre Woody Allen, tan actualitzada com sigui possible, i resumeix el que consideris més important en un text breu.

INTERPRETAR EL TEXT 4. La meva apologia es pot dividir en dues parts: quan Allen encara veu la mort una mica lluny i quan s’adona que és immediata. Indica quina intervenció marca el límit entre les dues parts i quins canvis es produeixen d’una part a l’altra. 5. Al diàleg de Plató Fedó o de l’ànima, Símmies està molt afectat pel fet que el seu mestre hagi de morir. Té la mateixa actitud Símmies a La meva apologia? Quines diferències trobes respecte al Símmies real?

131


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 132

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

6. A continuació trobaràs un seguit d’aspectes relacionats amb la mort de Sòcrates que apareixen en dos diàlegs de Plató (Fedó o de l’ànima i L’apologia de Sòcrates). Identifica els aspectes als quals també es fa referència en la peça teatral i explica les diferències que hi trobis:

• Sòcrates va ser condemnat per 281 vots en contra d’ell i 275 a favor. • Sòcrates, quan es defensa, diu que els seus acusadors no han dit ni una veritat. • Sòcrates és acusat de corrompre els joves. • Sòcrates és acusat de no reconèixer els déus. • Sòcrates diu que no ha fet mai mal a ningú conscientment. • Sòcrates no vol implorar el perdó (plorant, lamentant-se, suplicant...). • Sòcrates diu que la mort és un bé, com un son. • Símmies acompanya Sòcrates fins al moment en què aquest s’ha de suïcidar. • Sòcrates no s’oposa gens a acceptar la copa amb la cicuta, que es beu serenament. • L’encarregat de donar la cicuta a Sòcrates es posa a plorar quan la hi dóna. • Fins i tot moments abans de morir, Sòcrates es mostra molt irònic. 7.

Busca què és el Mite de la caverna, de Plató (un deixeble de Sòcrates), i explica en quin moment s’hi fa referència en el text de Woody Allen.

REFLEXIONAR I AVALUAR 8. En moltes pel·lícules de Woody Allen hi ha una ironia semblant a la que trobem en aquesta peça que has llegit. Copia els tres grups d’intervencions de diàleg (per exemple, una intervenció d’Agató i la rèplica corresponent d’Allen) que consideris més iròniques, i explica per què.

a

M e m f g 132

9. De vegades, sembla que una persona tingui un determinat caràcter, però canvia totalment quan es troba en una situació límit. O bé pot passar que una persona expliqui com actuaria en una situació i quan es troba realment en aquesta situació actuï d’una manera totalment diferent. Busca exemples en el text dels capteniments que hem exposat i, després, pensa en situacions que hagis viscut o presenciat.

EXPRESSAR-NOS 10.

En grups de quatre o entre tota la classe, dramatitzeu aquesta obra teatral com si haguéssiu de representar-la. Distribuïu-vos els papers, tingueu en compte les acotacions i penseu si us convé fer-hi algun petit canvi.

11. En grup, trieu un episodi històric que conegueu o un que hàgiu estudiat fa poc i adapteu-lo en una peça teatral en què Allen sigui el protagonista.


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 133

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

L’exposició oral Una exposició oral és el desenvolupament d’un tema, de paraula i generalment davant d’un auditori que no pot intervenir fins al final de l’explicació de l’emissor. En aquests casos, l’emissor s’anomena ponent i exposa les seves idees seguint un guió prèviament elaborat. Una exposició oral requereix fer unes reflexions i uns preparatius previs: plantejar-se el tipus de públic que ens escoltarà, especialment pel que fa al grau de coneixement i d’interès que pot tenir en el tema; valorar aspectes materials, com ara l’espai físic on es produirà l’exposició, la disposició dels seients, el temps i els mitjans audiovisuals o informàtics de què disposem; ser conscients del nivell de formalitat de l’acte, etc. A partir d’aquestes dades, hem d’elaborar un guió expositiu adient, que ens serveixi com a ponents i també a l’auditori per poder seguir la intervenció amb facilitat. Durant l’exposició, és important controlar el ritme expositiu, la situació en l’espai, el llenguatge corporal (la postura, els moviments, els gestos facials i amb les mans, la mirada, etc.) i el verbal (la veu, l’entonació, la pronunciació, la selecció del registre adequat, els nivells gramatical i lèxic, la coherència del conjunt, la cohesió entre les parts, la introducció d’exemples, etc.). Cal fer que tots aquests recursos comunicatius afavoreixin l’atenció i l’interès de l’auditori. Al final de l’exposició, cal presentar una conclusió i també és convenient proposar un torn de paraules, després del qual es tanca definitivament la intervenció agraint als presents la seva participació.

La presentació visual Una de les condicions necessàries (però no suficients) perquè una exposició oral tingui èxit és que el públic arribi a compartir el guió o esquema expositiu del ponent. Això és així perquè el guió conté i ordena les idees que el qui parla vol transmetre als qui l’escolten. Tradicionalment, el ponent anava fent explícit el guió de la seva exposició de diferents maneres: marcant la transició entre les diferents parts, amb pauses i amb expressions que enllaçaven les successives idees o apartats d’un mateix bloc o de blocs diferents, etc. En els últims anys, però, s’ha estès l’ús dels programes informàtics que ens permeten fer una presentació visual dels continguts principals de l’exposició. En alguns casos, la presentació visual ha substituït la mateixa exposició oral, amb el risc que els continguts que es transmeten es fixin millor però, en canvi, no es puguin matisar de la mateixa manera que amb una exposició oral. El millor ús de la presentació visual és com a suport a l’exposició oral del ponent, de manera que serveix per aconseguir diversos objectius:

• Fer evident el guió de l’exposició, és a dir, les idees bàsiques que es tractaran, el seu desenvolupament sistemàtic (si cal amb numeració d’apartats) i les conclusions a què es pot arribar. • Il·lustrar les idees que s’exposen, mitjançant imatges, esquemes, citacions, exemples, gràfics, taules estadístiques, etc. • Oferir les dades bàsiques de l’acte. El títol de l’exposició, el nom del ponent i la institució a què pertany (universitat, organisme públic o privat...) poden aparèixer en la primera diapositiva i reaparèixer en el moment del col·loqui. • Ajudar a fixar altres dades d’interès, com ara referències bibliogràfiques o adreces d’Internet, de les quals el públic pot prendre nota amb més facilitat que no pas si es dicten.

133


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 134

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

왌 12. 쐌왌 Explica les diferències que trobes entre aquests dos plantejaments d’exposició oral, pel que fa a l’espai on té lloc l’acte de comunicació, al nivell de formalitat, etc. A. En un teatre, el ponent parla assegut al centre d’una taula allargada disposada longitudinalment al llarg de l’escenari elevat, mentre que el públic seu a la platea. Al costat del ponent, seuen el presentador de l’acte i altres personalitats. El ponent disposa de micròfon, d’una ampolla d’aigua i el got corresponent. B. En una sala d’un centre cívic, el ponent parla assegut en una de les cadires plegables d’una rotllana d’altres cadires com la seva ocupades pels oients. El ponent es presenta ell mateix i porta una ampolla d’aigua que deixa a terra al costat de la cadira. 왌 13. 쐌쐌 Selecciona els recursos comunicatius positius que trobis en aquesta sèrie:

• Recapitular l’essencial d’una idea o apartat abans de passar al següent. • Repetir dues vegades cada idea exposada. • Concentrar la mirada en el guió per no perdre’s. • Mantenir el mateix to de veu al llarg de tota l’exposició. • Utilitzar oracions interrogatives i alguna d’exclamativa. • Resumir amb tota mena de detalls les idees de l’exposició en el moment • • •

de la conclusió. Dirigir la mirada a diferents punts de l’auditori. Utilitzar les mans per subratllar algun concepte important. Combinar registres formals i informals per provocar rialles entre el públic.

쐌 14. 쐌쐌 Prepara una exposició oral sobre un tema que t’interessi i que pugui interessar la majoria de companys de classe. Segueix els passos següents:

• Tria el tema i busca la informació que et calgui per desenvolupar-lo. • Prepara el guió de l’exposició: introducció, desenvolupament (idees de cada •

134

apartat, exemples, etc.) i conclusió. Prepara una presentació visual que serveixi de suport a la teva exposició: diapositiva introductòria, diapositives per als successius apartats, diapositives específiques (fixes o que es vagin canviant a mesura que avança l’exposició) i diapositiva de conclusió.


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 135

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Un treball per mirar-lo

쐌 15. 쐌쐌 Per grups, prepareu una presentació breu a partir del text sobre el taekwondo que teniu en la unitat anterior, a la pàgina 107. Ha de ser una presentació oral que tingui un suport visual important. Aneu pas per pas. ■ Seleccioneu les imatges anteriors que descartaríeu per fer la presentació visual sobre el taekwondo. Per què descartaríeu aquestes? ■ Poseu-vos d’acord sobre l’ordre en què presentaríeu les imatges que sí que serveixen per al treball. Justifiqueu breument l’ordre que heu triat. ■ Penseu quantes diapositives posareu a la presentació i quin contingut tindran. Per fer això, podeu començar per extreure les idees principals del text de la pàgina 107 i, si considereu que cal, buscar informació per completar-les, o dades que pugueu esquematitzar fàcilment. ■ Redacteu el text que anirà escrit a cada diapositiva, elaboreu els esquemes que hi haurà i penseu quines imatges hi posareu (a més de les que heu seleccionat). ■ Prepareu la presentació oral que acompanyarà les diapositives. Tingueu en compte que la presentació oral ha de ser una ampliació (o matisació o concreció) de la presentació visual; penseu en quin moment de la presentació oral canviareu de diapositiva, quines dades de suport proporcionareu, etc. ■ Busqueu un títol adient per a la presentació tenint en compte si heu posat títols a cada diapositiva o bé no n’heu posat. ■ Finalment, feu la presentació davant de la classe i compareu les dels diferents grups. 왌 16. 쐌왌 Observa el text de la dreta, imagina’t que correspon a una diapositiva de la presentació que heu preparat. Creus que és adequada? Per què?

Una de les posicions bàsiques: chunby Aquesta posició bàsica és la d’atenció. Els peus estan oberts sense superar en cap moment l’amplada de les espatlles. Els punys tancats se situen a l’alçada de la cintura. L’esquena roman recta, els genolls i els braços lleugerament flexionats i la mirada cap endavant. Suposa el moment previ a l’acció: entrar en combat, desenvolupar un pumse, saludar degudament el contrincant…

135


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 136

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Preparar una presentació oral amb suport visual • A l’hora de seleccionar la informació, tingueu en compte la durada que ha de tenir la presentació i també si el vostre públic té coneixements previs sobre el tema o no.

• És important que elaboreu un guió previ per escrit, que us servirà de base per ordenar la informació que heu recollit i per preparar tota la presentació. Feu-hi constar: – Les parts en què es dividirà la presentació. – Les diapositives que hi posareu. – La informació que podeu convertir en esquemes, per fer-la més entenedora.

• La part més visual de la presentació és important, cal que sigui clara i atractiva. Busqueu imatges que puguin il·lustrar aspectes del treball: fotografies, gràfics, mapes… També les podeu crear vosaltres mateixos. • No convé excedir-se en alguns aspectes: – El nombre de diapositives ha de ser adequat al temps de què disposeu. – La informació que conté cada diapositiva ha de ser clara i concisa. – Vigileu amb els efectes d’animació que es poden aconseguir amb els programes informàtics: l’excés d’animacions pot distreure o cansar el públic.

• El disseny de les diapositives és important, vigileu amb les combinacions de colors (fons, lletres, imatges): n’hi ha que poden ser molestes o il·legibles. Finalment, a l’hora de fer la presentació en públic, tingueu el guió imprès a la mà per mantenir l’ordre de la informació que voleu donar i no oblidar-vos res. Parleu amb claredat i tingueu cura de la coordinació entre les vostres paraules i el pas de les diapositives. És molt útil assajar prèviament.

왌 17. 쐌쐌 Reviseu la presentació que heu fet sobre el taekwondo.

• Un cop feta, en canviaríeu alguna cosa? Per què? • Quins aspectes prepararíeu més a fons? Per què? • Hi ha algun aspecte que no consideréssiu important i ara sí que l’hi considereu? 쐌 18. 쐌쐌 En grups de tres o quatre elaboreu una presentació oral amb suport visual. Podeu triar algun dels temes proposats en l’activitat 18 de la pàgina 108 o bé podeu buscar-ne algun altre que us interessi o que estigueu treballant en alguna altra assignatura.

136


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 137

왌 19. 쐌쐌 Relaciona cada adjectiu de l’esquerrra amb el seu sinònim de la dreta: avar eloqüent irònic beneit escèptic entremaliat abúlic tímid foll

• sarcàstic • trapella • xerraire • alienat • gasiu • passiu • incrèdul • pusil·lànime • toix

• • • • • • • • •

왌 20. 쐌쐌 Relaciona els adjectius següents amb el personatge que reflecteixi millor cada estat d’ànim:

• atordit • espaordit • campal • ensopit

• cofoi • aclaparat • esgarrifat • espantat

1

2

• atribolat • afligit • abatut • joiós

• moix • confús • animat • atabalat

3

4

왌 21. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula adequada, de les tres proposades:

El vocabulari de la persona

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

• No la vol convidar perquè és ........., porta mala sort. (malastruga/malànima/malgirbada) • Li va agradar tant el concert que encara està ......... (malaurat/atrafegat/embadalit) • Quan recordo la meva infantesa m’envolta una dolça ......... (angúnia/agonia/melangia) • És un ........., només critica les dones. (filantrop/misogin/misantrop) • Ens vam trobar al cinema per ......... (causalitat/casualitat/captinença) • Està passant un ......... perquè els seus pares van tenir un accident. (demiürg/tràngol/ capteniment) 쐌 22. 쐌쐌 Relaciona cada paraula amb la seva definició. Pots fer servir el diccionari: prejudici

tòpic

fal·làcia

ambigüitat

facècia

hipòtesi

dogma

tautologia

• Afirmació o raonament que es diu per divertir fent riure. • Afirmació molt repetida que pot ser poc o gens veritable. • Afirmació que té més d’un significat. • Conjunt de creences invariables i considerades com a veritables sempre. • Opinió preconcebuda, aversió no raonada. • Raonament aparentment cert que conté algun element mal construït. • Raonament que és sempre vertader perquè té premisses idèntiques de significat. • Suposició de certes condicions que cal demostrar.

137


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 138

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

La subordinació substantiva Act. 23 - 25

La subordinació La subordinació de proposicions a l’interior d’una oració composta es caracteritza per dos fets:

• Les proposicions s’encaixen l’una dins de l’altra, a diferència del que passa en la juxtaposició i en la coordinació. La proposició dependent s’anomena subordinada i aquella en què està inclosa rep el nom de principal.

• Les proposicions s’enllacen mitjançant connectors. Els connectors són conjuncions o locucions conjuntives subordinants, que es col·loquen al començament de la proposició subordinada i que, en alguns casos, es relacionen amb un mot de la principal. Exemples: proposició principal

proposició subordinada

Van agafar el camí que portava a l’ermita. connector proposició principal

proposició subordinada

La vida està tan cara que ens plantegem un canvi de residència. connector Act. 26

Tipus de proposicions subordinades En general, les proposicions subordinades es classifiquen en substantives, adjectives i adverbials, segons a quin sintagma equivalen. Exemples: L’àrbitre va reconèixer que s’havia equivocat. → L’àrbitre va reconèixer el seu error. proposició subordinada substantiva

SN

Treu unes notes que sobresurten. → Treu unes notes excel·lents. proposició subordinada adjectiva

SA

Ens aturarem quan trobem una àrea de servei. → Ens aturarem més endavant. proposició subordinada adverbial Act. 27 - 30

SAdv

La subordinació substantiva Les proposicions substantives són aquelles que poden actuar com un sintagma nominal. Per tant, poden fer les mateixes funcions sintàctiques que un SN, bàsicament subjecte, complement directe i atribut. També poden assumir funcions pròpies del sintagma preposicional, com ara la de complement indirecte o la de complement de règim. Exemples: CD

L’ajuntament promocionarà que ens desplacem amb bicicleta. proposició subordinada substantiva (equival al SN els desplaçaments amb bicicleta) CR

En Jaume confiava que nosaltres l’ajudaríem. proposició subordinada substantiva (equival al SP en la nostra ajuda)

Davant de la conjunció que s’elimina la preposició pròpia del CR. Exemples: S’ha adonat del risc. → S’ha adonat de que s’arriscava. Em va amenaçar amb un càstig. → Em va amenaçar amb que em castigaria.

138


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 139

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Tipus de proposicions substantives

Act. 31 - 33

Segons la categoria lèxica del connector i la forma del verb de la proposició, distingim tres tipus de proposicions substantives:

• Les proposicions introduïdes per les conjuncions que i si i els interrogatius què, qui, quin, com, quan, quant i on. Exemples: El meu desig és que siguis feliç. Em plantejava quan li podria confessar la veritat.

• Les proposicions introduïdes pels pronoms relatius que i qui, generalment precedits d’un article, d’un demostratiu o del pronom tothom. Exemples: Els qui hagin encertat participaran en el sorteig de dues entrades. Ens adreçarem a tothom qui pugui facilitar-nos alguna pista.

• Les proposicions d’infinitiu. Es tracta de proposicions que, aparentment, no encaixen en la definició de proposició subordinada, perquè no van introduïdes per cap connector. Ara bé, el fet d’estar construïdes al voltant d’un infinitiu explica que no presentin connector i que, tanmateix, puguin ser considerades proposicions subordinades substantives. Exemple: Em deixeu preguntar-vos una cosa? proposició subordinada substantiva d’infinitiu

Aquesta construcció és equivalent a la següent: Em deixeu que us faci una pregunta? proposició subordinada substantiva amb la conjunció que

Davant d’infinitiu es canvia la preposició pròpia del CR per a o de. Exemples: S’ha entossudit en la seva postura. → S’ha entossudit a mantenir la seva postura. L’amenaçaven amb la sanció. → L’amenaçaven a/de sancionar-lo.

왌 23. 쐌왌 Classifica les oracions compostes següents segons que tinguin una estructura de coordinació o de subordinació:

• Els caramels que em vas portar van molt bé per a la gola. • La primavera va ser plujosa i l’estiu està sent molt sec. • Vam passar per la carretera més ampla, però estava embussada. • El reportatge es va emetre quan feia un any dels fets denunciats. • Penso que aquesta iniciativa fracassarà. • Engega la ràdio si vols sentir les últimes notícies. 왌 24. 쐌쐌 Analitza l’estructura d’aquesta oració composta i identifica-hi la proposició subordinada: No havia sospitat mai que sortia amb una noia.

■ Canvia la proposició subordinada per un sintagma equivalent, encara que el significat sigui menys precís.

139


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 140

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 25. 쐌쐌 Escriu oracions compostes per subordinació amb els connectors següents:

• que • què

• tan... que • tant... que

왌 26. 쐌쐌 Copia les oracions següents i subratlla’n les proposicions subordinades:

• La bicicleta que hi ha a l’aparador m’encanta. • Buidaré la guardiola quan hagi de fer un regal al Sergi. • Retiraran els aparells que no funcionen bé. • Considerem que s’ha de presentar una queixa formal. • Asseieu-vos on us vagi millor. ■ Canvia cada proposició subordinada per un sintagma del tipus adequat (SN, SA o SAdv) i, conseqüentment, indica si són substantives, adjectives o adverbials. 왌 27. 쐌쐌 Escriu la funció sintàctica dels sintagmes subratllats i substitueix-los per proposicions subordinades substantives equivalents:

• La teva col·laboració amb nosaltres és una excel·lent notícia. • Desitjo la teva ràpida recuperació. • Doneu consol als afligits. • Confio en la paraula donada. 쐌 28. 쐌쐌 Escriu una oració composta en què aquesta proposició subordinada substantiva faci la funció de subjecte: que restaurin el campanar de l’església

■ Escriu una altra oració composta en què la mateixa proposició faci de CD i, finalment, escriu-ne una altra en què faci de CR. 왌 29. 쐌왌 Copia les oracions següents i elimina’n les preposicions que siguin incorrectes:

• Estava acostumat a que li donessin sempre la raó. • Es va conformar amb que el deixessin tornar a les deu. • El conserge no es va recordar de que havia de preparar la sala de reunions. 왌 30. 쐌쐌 Dues funcions poc habituals de les proposicions subordinades substantives són les de complement del nom i complement de l’adjectiu. Indica quina d’aquestes dues funcions fan les proposicions substantives de les oracions següents:

• Estic satisfet que s’hagi trobat una solució. • Tinc la sospita que m’estan enredant.

140


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 141

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 31. 쐌왌 Copia les oracions compostes següents i completa-les amb els connectors adients per introduir les proposicions subordinades substantives corresponents:

• Trobo ......... l’aigua de la piscina està massa freda. • No sé ......... hi haurà prou menjar per a tothom. • Ja m’explicaràs ......... es fan els panellets. • Que aixequin la mà ......... vulguin participar en el ball •

de disfresses. Els policies locals indicaven ......... hi havia aparcament.

왌 32. 쐌쐌 Copia les oracions compostes següents, i subratlla les proposicions subordinades substantives que contenen:

• Preguntaré a la farmacèutica quants cops al dia cal posar-se aquesta pomada. • Els qui més criden són els qui menys raó tenen. • Es planteja repetir curs. • No m’estranya que s’hagi enfadat amb son germà. • Ja em diràs què vols com a regal d’aniversari... • Caminar de pressa vint minuts al dia és un hàbit saludable. ■ Classifica les proposicions subordinades en aquests quatre grups: 1. Introduïdes per una conjunció. 2. Introduïdes per un interrogatiu. 3. Introduïdes per un pronom relatiu. 4. Sense connector, amb infinitiu. 왌 33. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i canvia’n les preposicions que calgui perquè siguin correctes:

• El joc consisteix en trobar l’assassí abans que l’equip contrari. • Penseu en prendre roba de bany. • Es conforma amb cobrar una petita comissió. 왌 34. 쐌쐌 Quan una proposició subordinada substantiva fa la funció de CD es pot substituir pel pronom feble ho. Aplica-ho a les oracions compostes següents:

• Va anunciar que l’any que ve augmentarien les subvencions. • Et pensaves que es conformaria amb bones paraules? 쐌 35. 쐌쐌 Copia aquestes oracions, subratlla’n els CD i els CI i substitueix-los tots dos per pronoms febles:

• Els treballadors sol·liciten al cap de personal que millorin les condicions •

de seguretat a la feina. Demana a aquell policia local com es va a la pista de patinatge.

141


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 142

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

Tan o tant? Com que tan i tant sonen igual, hem de decidir quina forma escrivim tenint en compte criteris gramaticals. D’entrada, cal saber que tant es fa servir en més casos que no pas tan:

• Escrivim tant: 1. Quan és determinant, és a dir, va davant d’un nom. Té formes femenines i plurals (tanta, tants, tantes). Exemple: No et posis tant (de) sucre. 2. Quan és adverbi que expressa quantitat i complementa un verb. Exemple: Aquesta cançó m’agrada tant...! 3. En certes expressions, com ara de tant en tant, tant de bo, tant me fa, tant se val, tant és...

• Escrivim tan quan és un adverbi que expressa grau i complementa un adjectiu, un altre adverbi o una locució adverbial. Exemples: En Joan és tan alt que s’ha d’acotar per entrar al pàrquing. Mai no havia viatjat tan lluny com aquest estiu. La cua avançava tan a poc a poc que van marxar.

왌 36. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb tan o tant segons que convingui:

• T’he dit mil vegades que no cridis ......... • ......... de bo em toqués la rifa! • No m’agraden els cotxes ......... estrafolaris. • Va passar ......... silenciosament que no el vam sentir. • No vagis ......... de pressa, Marcel! • De ......... en ......... em vénen a veure. 쐌 37. 쐌쐌 Escriu un parell d’oracions, cadascuna de les quals contingui tant un tant com un tan.

REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 38. 쐌쐌 Copia les paraules següents i completa-les amb p o b, t o d, c o g, segons que calgui. Si hi ha més d’una possibilitat, escriu-les totes.

• xarru__ • actitu__ • cor__ • pare__ • tom__ • dissa__te • a__vocat

142

• pre__ • destor__ • institu__ • ce__ • ca__girar • a__titud • rece__ció

• xenòfo__ • demago__ • re__ • super__ • espàrre__ • a__dominal • a__sent

• gre__ • estóma__ • ver__ • rum__ • ca__bussó • reca__tar • su__ministrar


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 143

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

Recursos expressius del llenguatge col·loquial En la parla quotidiana fem servir uns recursos expressius determinats, com ara mots i expressions col·loquials o populars, jocs de paraules, comparacions... Altres recursos d’ús freqüent són les locucions, les frases fetes i els refranys. Les locucions i les frases fetes són conjunts de mots que es presenten amb una forma estereotipada i invariable i s’utilitzen en sentit figurat. Tot i les similituds formals que presenten es poden diferenciar per la seva funció sintàctica. Una locució està formada per un sintagma, normalment nominal o preposicional, i equival a una paraula, mentre que una frase feta està formada per un sintagma verbal i, per tant, equival a una oració. Exemples: Locucions: gat vell → experimentat amb pèls i senyals → detalladament Frases fetes: córrer la brama → ésser comentat ser dur de pelar → ser difícil de convèncer Els refranys o dites són oracions completes i independents que mantenen sempre la mateixa forma. Solen tenir un origen antic i expressen el pensament popular. Quan aquestes dites populars contenen un ensenyament de caràcter filosòfic o moral s’anomenen proverbis, que tant poden tenir un caire erudit com popular. Exemple: Qui de jove no treballa, de vell jeu a la palla.

왌 39. 쐌왌 Escriu aquestes paraules, que són sinònims col·loquials de cop o bufetada, amb les síl·labes següents: TE - TA - CA - NYA - FA - TO - LLOT - FA - TA - DA - BOT - LET

• CLA __ __ • BO __

• CAS __ __ • PLAN __ __ __

• CLE __ • CAL __

• BU __ • NA __

왌 40. 쐌왌 Copia les oracions següents substituint les expressions en cursiva per una d’aquestes locucions o frases fetes. Fes-hi tots els canvis que calguin. agafar una calipàndria ser can Seixanta això és Xauxa mamar-se el dit ser el cul d’en Jaumet

• Estigues quiet! Sempre t’estàs movent... • Si surts al carrer sense l’abric et refredaràs. • En aquesta casa hi ha un desgavell impressionant. • Si et penses que t’ho permetrem tot, estàs molt equivocat! • No creguis que sóc tan innocent, jo.

왌 41. 쐌쐌 Indica en quin d’aquests contextos utilitzaries les expressions següents: Pots comptar - Llamps i trons! - Justa la fusta! - La mare d’en Tano! - Deixa-ho córrer!

• Per indicar que no en volem parlar més. • Per demostrar que ho hem endevinat. • Per mostrar admiració o incredulitat.

• Per expressar enuig. • Per mostrar desacord.

143


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 144

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

왌 42. 쐌쐌 Busca una paraula equivalent per a cadascuna d’aquestes locucions:

• Des que el món és món • Cap cot • Fet una coca

• Mà sobre mà • Com un rellotge • Posada en escena

왌 43. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb alguna de les frases fetes següents: fer la becaina - fer un bunyol - fer dentetes - fer compliments - fer botifarra

• Tu demana el que vulguis i no ......... • És un mal educat. No m’ha contestat i, a més, m’ha ......... • Després de dinar sempre ......... • És un potiner. Li demanes una cosa i sempre et ......... • Ara menja un pastís i es pensa que em ......... 왌 44. 쐌쐌 Aparella cada frase feta amb el seu significat: Estar sobre un llit de roses No tenir-les totes Picar la cresta Salvar-se de la crema Deixar d’una peça Caçar al vol

• Escapar-se d’un mal que els altres han sofert • Sorprendre • Sentir indirectament, casualment • Renyar algú • Sentir-se feliç • Tenir por

• • • • • •

왌 45. 쐌쐌 Relaciona cada proverbi amb l’ensenyament que vol transmetre: Qui tot ho vol, tot ho perd. Qui la fa, la paga. En bossa foradada, el diner fa poca estada. Abans de prendre un determini, dorm-hi. Feina feta no té destorb.

• • •

• No es pot ser malgastador. • Cal meditar abans de prendre cap decisió. • No s’ha de ser avariciós.

• Primer de tot cal complir

amb les obligacions. Un mal acte sempre té conseqüències.

왌 46. 쐌쐌 Ordena aquestes paraules per formar refranys:

• no no D’on n’hi en rajar ha pot. • mare La de paciència ciència és la la. • no Una fa flor estiu.

• plou Mai gust a tothom de no. • compri et Qui et no que conegui. • passa Qui any empeny dia.

왌 47. 쐌쐌 Completa aquests refranys relacionats amb el conreu de la terra amb el mes corresponent:

• A ......... aigües mil. • Pel ........., cada dia un raig. • Per ........., bull el mar i bull el most. • El ......... hermós és abundós. • Pel mes de ........., treu flor l’ametller • ......... ventós i abril plujós, fan ser el pagès orgullós.

144


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 145

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

«Sempre, sempre mar endins» El modernisme Excelsior Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord; no et deixis dur a la tranquil·la aigua mansa de cap port.

Fuig-ne, de la terra immoble, fuig dels horitzons mesquins; sempre al mar, al gran mar noble, sempre, sempre mar endins.

Gira, gira els ulls enlaire, no miris les platges roïns; dóna el front an el gran aire, sempre, sempre mar endins.

Fora terra, fora platja, oblidat de tot regrés: no s’acaba el teu viatge, no s’acabarà mai més.

Sempre amb les veles suspeses del cel al mar transparent; sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament.

JOAN MARAGALL, Poesies

immoble: immòbil

145


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 146

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La davallada Després d’haver estat violada per l’Ànima, un personatge primari i agressiu, la Mila passa la nit en vetlla. Quan l’endemà arriba en Matias, el seu marit, li explica serenament el que ha passat. La decisió final de la Mila és trencar amb la degradació que suposa per a ella la vida a l’ermita i la convivència amb personatges com l’Ànima i el mateix Matias. I a seguit, sense crits, sense gestos, sense llàgrimes, amb una sobrietat tràgicament despullada, la dona li contà fil per randa tot quant li havia passat. Son recit tenia la concisió i netedat d’una inscripció lapidària, i en sos immensos ulls verds hi havia la tranquil·litat misteriosa dels gorgs pregons. Quan ella hagué acabat, en el rostre d’en Matias s’hi revelava la consternació més grossa que hagués sofert en sa vida: una cruel, una espantosa consternació muda. Veient que no obria boca, ella li signà l’ermita. –Ara, ja t’ho deus pensar... Jo, allà dins, mai més!... Però no he volgut anar-me’n sense dir-t’ho... El rostre cadavèric d’ell es desencaixà absolutament sota l’acció d’aquelles noves paraules. –Què! –murmurà d’una veu aterrada–. Te’n vols anar? A on?... Ella respongué amb esforç: –No ho sé... On Déu voldrà... Tan lluny d’aquí com puga! Aleshores ell, com l’Ànima hores enrere, trontollà de cap a peus, mateix que sorprès per l’embat d’una tempesta inesperada. Per un moment, semblà vacil·lar, com si volgués revoltar-se o suplicar, però, de cop, els esperits li mancaren i es sotmeté sense protesta, abaixant el cap i fent sordament: –Anem, doncs... Mes, en aquell punt, la tranquil·litat de gorg pregon desaparegué d’un tret, i quelcom furibund, dimoníac, resplendí en els ulls verds de la dona. Allargà novament el braç d’un gest fatídic. –Tampoc, amb tu! Mai més!... No provis pas de seguir-me... Te... mataria! I resolta, se’l mirà de fit a fit, com volent fer-li penetrar fins a l’ànima la terrible amenaça. Després baixà lentament del regatell i sense afegir altre mot, sense tombar la cara, sense res més que la roba de l’esquena, la dona, èrtica i greu, amb el cap dret i els ulls ombrívols, emprengué sola la davallada. Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí. VÍCTOR CATALÀ, Solitud

recit: relat gorg pregon: clot profund en un riu, on l’aigua es concentra i alenteix el seu curs signar: assenyalar mancar els esperits a algú: faltar-li força regatell: rec, petit corrent d’aigua èrtic: dret i rígid davallada: baixada, descens

146


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 147

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

L’auca del senyor Esteve El senyor Esteve parla amb el seu fill Ramonet perquè d’un temps ençà se’l nota distant, preocupat per les seves coses i sense cap interès pel negoci familiar, que és una botiga de vetesifils. SENYOR ESTEVE: Seu... i... parlem, aclarim i sortimne d’una vegada, i sapiguem lo que passa (S’asseuen.) Ramonet, ja saps que una vegada et vaig preguntar què feies quan te n’anaves de casa, i em vas dir que anaves a Llotja. Ja saps tu que no hi ha res al món que llevat de tu i de la teva mare estimi tant com la botiga. Tu ja saps que em vas prometre que la cuidaries com a pròpia, que teva és i teva ha de ser... i ja no sols te’n vas a les tardes, sinó que te’n vas al dematí, i demà te n’aniràs a la nit, si no parlem clar i t’expliques bé. Digues d’un cop: a on vas quan surts? RAMONET: A... estudiar. SENYOR ESTEVE: Això ja ho vas dir. Digue’m si dius la veritat, i si la dius, de què ha de servir-te tot això que dius que estudies. RAMONET: Pare... pare... en fa molts de dies que la vull dir aquesta veritat... però... em fa tanta por de dir-la... que no sé si tinc... de dir-la. SENYOR ESTEVE: Digues; no temis res. RAMONET: No en tinc pas per a mi, de temor... En tinc... en tinc per vostè. Lo que tinc de dir-li és tan amarg, que mentres el cor em diu que ho digui... el pensar... el pensar... m’atura. SENYOR ESTEVE: Sortim-ne et dic. RAMONET: Doncs... doncs... lo que estudio em té de servir per una cosa... per la carrera... que vull seguir. SENYOR ESTEVE: Que vols seguir? RAMONET: Que... seguiria. SENYOR ESTEVE: Parla més clar i no et torbis... i no fem confusions, Ramonet. RAMONET: Que voldria seguir una carrera... que és no estar-me aquí... a la botiga. SENYOR ESTEVE: No t’entenc, però quasi no et vull entendre. Només sospito lo que vols i ja el cap se me’n va i m’agafa febre. La carrera... que vols seguir? Que no en tens una, de carrera? Què voldries?... Bah!... No pot ésser!... Que voldries deixar la casa?

RAMONET: Sí, senyor. SENYOR ESTEVE: I ho dius serè? I m’ho dius ... a mi! I has nascut de mi i de la meva dona? I no cau el cel i la terra? RAMONET: Pare... vostè m’ha fet parlar! SENYOR ESTEVE: T’he fet parlar... per sortir-ne! Però que ho dius per a matar-me, això? Que em vols matar? Que no tenies cap més punyal per a clavar-me’l... fill descastat? RAMONET: No, pare... no! Escolti... SENYOR ESTEVE: Que no saps que aquesta botiga és més que tu i més que nosaltres? Que ens ha criat, que ens ha donat nom, i que tu el voldries trepitjar i arrencar-lo i fer-lo a bocins, i que fent bocins aquest nom ens mataries a tots? RAMONET: Deixi’m dir, només! SENYOR ESTEVE: Calla, calla! No vull sentir-te ni la veu! Però, no, parla, que ho vull saber tot! Quina és aquesta carrera? RAMONET: És inútil. SENYOR ESTEVE: T’ho mano! RAMONET: És... ésser escultor! SENYOR ESTEVE (posant-se les mans al cap): Escultor... Has dit escultor? A on són els mots per a parlar i les llàgrimes per a plorar? I la mort?... Porta’m la mort! Cinquanta anys de viure als llimbs per a dur-me a l’infern! I el meu fill! RAMONET: Però escolti... L’ésser escultor no és deshonor! Al contrari; vostè encara no sap lo que és! SENYOR ESTEVE: Que no sé què és, em goses dir? Encara tu no eres al món que ja el sabia aquest ofici. És un ofici de perduts, de dropos, de pobres!... RAMONET: Pare, per Déu! SENYOR ESTEVE: De pobres, dic! I jo que m’he afanyat tants anys perquè no en siguessis, de pobre! Que he estalviat només per tu, que ens hem escarrassat per tu! Que la teva mare i jo no hem menjat ni viscut per tu, per fer-te home, per fer-te home digne!... Pagar-nos amb la ingratitud de voler ésser un miserable? Vés-te’n del davant i borra’t el nom que portes! SANTIAGO RUSIÑOL, L’auca del senyor Esteve

Llotja: escola d’art

147


830922 _ 0128-0153.qxd

6/3/08

17:20

Página 148

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

El modernisme El modernisme és el moviment literari i artístic que es va desenvolupar entre 1892 i 1911, i que pretengué modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, superant l’orientació arcaïtzant de la Renaixença. Va ser un moviment complex, amb matisos i contradiccions, a l’interior del qual podem distingir dues grans tendències: • L’esteticisme, que engloba les obres dels autors partidaris del caràcter sublim de l’art i d’un estil ple de símbols decadents. • El regeneracionisme, que reflecteix la preocupació pel paper de l’individu, i sobretot de l’artista, en una societat burgesa que és vista com a frívola i superficial i que cal transformar.

La poesia La poesia modernista representa una evolució respecte a l’encarcarament de la Renaixença. Es pretén renovar la versificació i la temàtica, es tradueixen els grans poetes europeus contemporanis i també els clàssics, es valora la poesia sincera que expressi l’experiència de la vida i es produeix una obertura cap a diversos corrents europeus (simbolisme, prerafaelitisme, parnassianisme, vitalisme), que els autors incorporaran d’una manera o altra a les seves trajectòries poètiques. El poeta modernista més destacat és Joan Maragall (1860-1911). La seva producció literària és extensa i inclou articles periodístics, assaigs, traduccions, un important epistolari i, sobretot, poesia. Aquest gènere li serví per expressar els seus sentiments més íntims sobre la vida i la condició humana, la mort i la transcendència, la història i l’actualitat de Catalunya, el paisatge i la natura. En el poema que has llegit es fa evident l’actitud vital de recerca constant de nous horitzons, tan pròpia de l’esperit modernista.

La narrativa El conte i la novel·la viuen durant el modernisme un moment d’auge. Els narradors consoliden una prosa literària plena de recursos poètics i lingüístics en general, amb un llenguatge que combina la vivesa de les expressions populars, amb fórmules molt més elaborades. En general, la narrativa modernista s’emmarca en el corrent regeneracionista. Alguns dels narradors més representatius d’aquesta època són Raimon Casellas, Prudenci Bertrana i Josep Pous i Pagès. Però la veu més destacada és la de Caterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. La seva obra cabdal és la novel·la Solitud, en la qual Mila, la protagonista, lluita contra les forces d’un món hostil, simbolitzat per l’alta muntanya i, sobretot, per la brutalitat masculina. La història d’aquest creixement personal, guiat pel pastor Gaietà, és traumàtica, com pot apreciar-se en el desenllaç de la novel·la que has llegit.

El teatre El teatre va viure un procés de modernització que es concreta en diferents aspectes: traducció d’obres clàssiques universals, representació d’obres dels autors europeus més significatius del moment, creació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, etc. Les produccions dramàtiques modernistes s’emmarquen en les dues grans tendències del moviment: l’esteticisme, amb un dramaturg com Adrià Gual, i el regeneracionisme, amb autors com Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès i Joan Puig i Ferrater.

148


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 149

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Santiago Rusiñol (1861-1931) va oscil·lar entre aquests dos plantejaments. Una de les seves obres més conegudes és la novel·la L’auca del senyor Esteve, que ell mateix va adaptar per a l’escena. S’hi planteja el conflicte de l’individu que, en el si d’una família burgesa, fa explícita la seva vocació artística. En el text que has llegit, Rusiñol contraposa aquestes dues visions de la vida i crea una de les al·legories més reeixides de l’enfrontament que va tenir lloc a l’època modernista entre la societat burgesa i els artistes i intel·lectuals.

왌 48. 쐌왌 Fes el recompte sil·làbic i l’esquema de rimes d’Excelsior de Joan Maragall. Explica quin altre recurs expressiu contribueix a la configuració del ritme d’aquest poema. 왌 49. 쐌쐌 Fes una llista de les paraules que es repeteixen al llarg d’aquest poema, indica el nombre de vegades que apareixen i comenta les idees que suggereixen. 쐌 50. 쐌쐌 Busca informació sobre la noció de vitalisme i explica per què Excelsior s’inscriu en aquesta tendència. 왌 51. 쐌쐌 Llegeix atentament el fragment de Solitud, de Víctor Català, i delimita i explica els tres moments pels quals passa la Mila. 쐌 52. 쐌쐌 Busca la novel·la Solitud en una biblioteca i compara el títol del primer capítol amb el d’aquest últim capítol. Informa’t sobre l’argument de l’obra i digues quin sentit poden tenir aquests dos títols. 왌 53. 쐌왌 Fixa’t ara en el text de Rusiñol. Quin dels dos personatges porta la iniciativa en el diàleg que mantenen? Quines dues actituds mostra? Quin fet provoca el pas de l’una a l’altra? 왌 54. 쐌쐌 Quin conflicte social de la seva època presenta Rusiñol? Informa’t sobre la seva biografia i comenta si L’auca del senyor Esteve pot contenir algun element autobiogràfic. 왌 55. 쐌쐌 Fes una llista amb les expressions del senyor Esteve que caricaturitzen la seva manera de parlar i de pensar. 쐌 56. 쐌쐌 Busca informació sobre les següents manifestacions culturals modernistes i fes-ne un breu resum:

• El Cau Ferrat • El Palau de la Música Catalana • Els Quatre Gats • Els cartells modernistes • Les joies i els mobles modernistes ■ Completa la informació amb il·lustracions pròpies de l’art i la cultura modernistes.

149


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 150

Avaluació El Casino dels Moderats En podien dir a Can Prudència. A Can Temperança. A Can Fortalesa per la temperança. Era realment un focus de bons costums, una cova de gent de bé. Allí cuidaven més el bon nom que la bona persona; s’estimaven més pecar que passar per pecadors; virtuejar en públic que honestejar d’amagat; fer més els ulls grossos als ulls de la consciència que al dir de la gent; tirar la pedra que ensenyar la mà; i sobretot no comprometre’s, no ser compromesos, ni estar enredats en compromisos. El què diran els feia tornar els cabells negres. Tot podia fer-se si no es donava escàndol; tot podia tolerar-se a la fosca d’una alcova de vida íntima, en tant que no traspués a la llum de la vida pública; tot podia dir-se, però amb paraules rebedores; tot podia estafar-se en privat, cuidant-se que es conservés el crèdit. No ser vist, sobretot no ser notat; que no es parlés d’ells era tota l’honradesa que ambicionaven els socis. Perquè no poguessin murmurar de dos en dos havien fundat el casino, i ja per fer-lo, i per fer-lo ben moderat, ben prudent, i amb les bases ben honestes, hi havien estat mig any. Primer volien posar-li círcol: però havien sentit a dir allò de círcol viciós, i havien votat en contra per no alborotar el vici; després un boig volia posar-hi club, i els sis o set més dats a la lletra van saber què volia dir i van quedar esgarrifats; després, un esbart, i ningú el va entendre; després, Associació de moderança, que tingué molts vots en pro i, per fi, Casino,

150

Casino Moderat, que, si bé també era lloc públic, ja es duia la moderança. A la bibioteca també van tenir compte amb les lectures: El eco de ayer, El eco de la abstinencia carnal, El eco del hogar escarnecido, El eco de la constancia en el bien. L’Eco de l’Eco, tot que arribés atenuat, mitjançant això dels Ecos; i una il·lustració ben entesa, i dos calendaris, i encara algun altre llibre, que fins n’hi havia alguns que els llegien, però que no podien comentar. I, doncs, què feien en el Casino? Tot el que no els pogués comprometre. De què parlaven? No es pot parlar de poques coses sense ofendre i sense fer mal a ningú. Parlaven, quan es donaven aquesta pena, parlaven, per exemple, de la vinya, però en parlaven amb criança; del ram de viticultura, però amb tants miraments pel viti com per la cultura; de l’ordre social, però més de l’ordre que de la social; i fins es podien permetre insinuar alguna idea sobre algunes sospites de si algun dels governants governava amb certs defectes; però això sempre en to menor. Però, així i tot, no l’evitaven pas, el què dir. Quan el poble no sap, inventa. O, si no, què hi feien tant temps allí dintre? Per què hi anaven cada dia? Que res de bo podien fer-hi fins a les tantes de la nit, i alguns dies fins a les onze. ¿Que no haurien estat millor al llit, deien les pròpies, que fer-se malbé la salut en aquell racó de casota? SANTIAGO RUSIÑOL, El poble gris (Adaptació)


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 151

왌 57. 쐌왌 En quina de les dues grans tendències del modernisme situaries aquest text: esteticisme o regeneracionisme? ■ Comenta algun fragment del text que ho justifiqui. 왌 58. 쐌왌

Què vol dir la frase feta Fer els ulls grossos?

• Obrir els ulls a causa d’una sorpresa. • Mirar una cosa àvidament. • Tolerar un fet aparentant no veure’l. 왌 59. 쐌쐌 Indica de quina d’aquestes tres dites populars és una reelaboració l’expressió «S’estimaven més tirar la pedra que ensenyar la mà»: • Tirar-se pedres a sobre. • Tirar la pedra i amagar la mà. • Ensenyar com es tiren les pedres. 왌 60. 쐌쐌 Per quin motiu en les expressions «amb tants miraments» i «tant temps allí dintre» escrivim tant i no tan? • És un adverbi que complementa un verb. • Expressa grau i complementa un adjectiu. • És un determinant que acompanya un nom. 왌 61. 쐌쐌 Identifica la proposició subordinada de l’oració composta següent i indica si és substantiva, adjectiva o adverbial: Parlaven, quan es donaven aquesta pena, de la vinya.

왌 62. 쐌쐌 Identifica les proposicions subordinades que hi ha en l’oració composta següent i indica de quin tipus és cadascuna: Tota l’honradesa que ambicionaven els socis era que no es parlés d’ells.

왌 63. 쐌쐌

Identifica una proposició subordinada substantiva en l’oració següent: Els sis o set més dats a la lletra van saber què volia dir.

■ Indica si està introduïda per una conjunció, per un interrogatiu o bé és una proposició d’infinitiu. 왌 64. 쐌쐌 Assenyala la proposició subordinada substantiva d’infinitiu que hi ha en l’oració composta següent: El què diran els feia tornar els cabells negres.

■ Transforma-la en una proposició introduïda per la conjunció que. 왌 65. 쐌쐌 Substitueix el subjecte de la següent oració composta per una proposició substantiva introduïda per un relatiu precedit d’article o pronom: Els moderats formaran part d’aquesta associació.

151


830922 _ 0128-0153.qxd

21/2/08

08:07

Página 152

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 66. 쐌쐌 Copia aquestes oracions compostes, subratlla’n les proposicions subordinades substantives i digues la funció sintàctica que fan, tenint en compte que no hi ha cap funció repetida:

• No estic d’acord que torni tan tard a casa. • Creus que els lampistes es guanyen bé la vida? • En Roc està segur que la Lídia l’ajudarà. • Deixar-li un encàrrec no és una bona idea. • Reclameu a qui té competències en el tema. • Em va quedar el dubte que ell estigués al corrent del malentès.

왌 70. 쐌쐌 Explica quina diferència sintàctica i de significat hi ha entre aquestes oracions:

• En aquesta ciutat m’he trobat amb tan bones •

persones que estic feliç d’haver-hi viscut. En aquesta ciutat m’he trobat amb tantes bones persones que estic feliç d’haver-hi viscut.

왌 71. 쐌쐌 Copia aquestes parelles de paraules, completa-les amb la lletra que els falta i explica què en pots deduir:

• llam__ → llam__egar • àra__ → Arà__ia • càsti__ → casti__ar • ràpi__ → rapi__esa • tren__ → tren__ar • esvel__ → esvel__íssim

• El millor és comprar la rentadora de preu mitjà. 왌 67. 쐌쐌 Copia aquestes oracions compostes, subratlla’n les proposicions subordinades substantives i indica de quin tipus és cadascuna:

• L’artesania és un bon regal per al qui la valora. • Beure molta aigua és bo per a la salut. • Creiem que demà li donaran l’alta de l’hospital. • Saps què volia la teva cunyada? 쐌 68. 쐌쐌 Indica si les afirmacions següents són certes o falses. En el cas de les falses, proposa una o dues correccions possibles.

• Les proposicions introduïdes per un pronom • • •

relatiu poden ser substantives o adjectives. Hi ha proposicions subordinades substantives que no porten connector. Les proposicions subordinades substantives solen fer la funció de complement d’un nom. Davant de l’infinitiu s’elimina la preposició.

LÈXIC 왌 72. 쐌쐌 Explica el significat dels mots i les expressions en cursiva dins d’aquestes oracions:

• Quina rasca que fa! • Apa!, ja és hora d’anar a halar. • No en vull parlar més: és un tema massa suat. • No em vinguis amb romanços. • Volia això, allò i tota la pesca. • La Núria és un penco. • Fa un fred que pela. 왌 73. 쐌쐌 Classifica les expressions següents segons si signifiquen ‘anar begut‘ o bé ‘estar enfadat’:

• estar torrat • estar que trina • estar pitof

• estar de morros • estar pet • estar emprenyat

왌 74. 쐌쐌 Copia aquests refranys i completa’ls amb la paraula adequada:

ORTOGRAFIA 왌 69. 쐌왌 Completa les proposicions següents amb tan o tant i les variants que convingui:

• Era ......... corpulent i pesava ......... que van haver • • • •

152

d’aixecar-lo de terra entre quatre homes. Faig ......... feina que acabo rendit. ......... tens, ......... vals: no hi estic gens d’acord. ......... i ......... va insistir que vam deixar-lo venir. Agraeixo ......... la vostra companyia...

llit, estiu, tempestats, llit, corral, crit, servit, ovella, viu, Nadal, vents, parella

• Per ........., cada ovella al seu ......... • Sembra ......... i colliràs ......... • Cada ......... amb sa ......... • A la taula i al ........., al primer ......... • A l’......... tota cuca ......... • Si vols estar ben ........., fes-te tu mateix el .........


830922 _ 0128-0153.qxd

6/3/08

17:20

Página 153

Conceptes clau de la unitat Proposició d’infinitiu. Proposició subordinada substantiva que es caracteritza pel fet de no portar connector i d’estar construïda al voltant d’un infinitiu.

Subordinació. Estructura d’oració composta formada per proposicions enllaçades amb un connector i que mantenen una relació d’inclusió entre si.

Proposició subordinada substantiva. Proposició subordinada equivalent a un sintagma nominal o, eventualment, a un sintagma preposicional.

Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

Noucentisme Avantguardes

Renovació literària

De la Guerra Civil als anys seixanta

Literatura actual

3

4

5

6

7

8

9

Unitat

1

2

XX

XX

1906-1939

1936-1969

XX-XXI 1970-2005

4

• Poesia: Joan Maragall • Teatre: Santiago Rusiñol • Narrativa: Caterina Albert (Víctor Català)

ENTRETENIMENTS Busca en la sopa de lletres el nom dels dos blocs dialectals i de sis dialectes. Amb les lletres que sobrin podràs escriure una afirmació sobre el català. L

E

L

C

A

T

A

L

À

É

S

U

N

A

L

A

L

L

E

N

G

U

L

A

M

O

S

L

T

P

T

A

O

C

D

V

A

I

F

E

È

R

E

N

C

N

I

A

L

A

T

N

E

I

R

O

D

A

D

O

E

I

A

L

N

L

E

C

E

T

A

L

M

I

E

D

N

E

E

T.

E

N

U

T

R

E

D

R

O

S

I

N

D

D

I

A

G

L

E

C

T

T

A

E

S

C

I

H

I

H

L

A

D

I

F

N

E

E

R

I

C

È

N

C

A

I

E

S

M

E

E

N

L

À

C

O

Y

S

I

M

P

O

R

T

T

A

N

A

O

T

D

S

Q

U

E

L

E

P

S

Q

U

E

B

T

R

R

O

B

E

M

C

E

N

T

R

A

L

E

N

A

O

L

T

R

E

S

S

L

L

E

N

G

Ü

E

S.

N

153


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

6 La naturalesa humana és un misteri. Les persones podem arribar a fer coses sorprenents que mai no ens hauríem imaginat i la nostra vida pot avançar per camins insòlits, com li passa al protagonista d’aquests dos contes, que no sabem si tenen alguna cosa a veure l’un amb l’altre o no. Això també pot ser un misteri.

154

08:11

Página 154

Què penses de...? Biografia La parla dels animals Per fi un capvespre va obrir la consciència al fet irreversible que no podia seguir ignorant. Ho recorda amb precisió de cal·lígraf. S’estava al jardí del davant i de sobte ho va considerar mentre xarrupava un whisky i mastegava una oliva, el pinyol de la qual feia ballar distret entre les dents. La seva dona traginava dins la casa tot escoltant una emissora musical. Són detalls d’un contratemps emocional que no s’esborra així com així de la memòria. Es va posar la mà a la galta i va tancar els ulls. Després va sospirar amb una mena de ronc, malgrat estar ben despert. Despert com mai. I alarmat. L’evidència era horrorosa. Havia advertit que cada vegada li costava més fer-se entendre, com si d’uns mesos ençà s’expressés en una llengua estranya o com si la seva laringe articulés sons que, a l’oïda dels altres, eren inintel·ligibles. Quan això passava, els seus interlocutors el miraven primer astorats i després visiblement inquiets. Solien pregar-li que repetís el que acabava de dir i hi paraven el doble d’atenció. De mica en mica aquests lapsus sovintejaven i, per més que s’esforcés en la dicció, era obvi que no se’n sortia. Aleshores es posava nerviós i per acabar-ho d’adobar s’embarbussava. Aquell vespre, després d’empassar-se l’últim glop de whisky, va entrar a casa, va trobar la dona asseguda al saló, i sense preàmbuls li va preguntar si havia detectat cap anomalia en la seva parla. Ella va alçar els ulls del paper i el va mirar distreta. –Perdona, no t’he entès. Què m’has dit? Ell va repetir la pregunta tot i saber que ja havia estat implícitament contestada. Llavors la dona es va treure les ulleres. Posava cara d’incrèdula, les celles arrufades. –Déu del cel! Què t’empatolles? Si va de broma, sàpigues que no hi veig cap gràcia. El problema es va agreujar. Entre ell i la resta dels que compartien el seu codi lingüístic es va alçar un mur insalvable. Va haver de refugiar-se en l’escriptura amb el pretext que una misteriosa infecció a la tràquea li havia afectat l’ús de la veu. Tothom va compadir-lo i d’aquesta manera, amb la cooperació d’un bolígraf i una llibreteta que sempre duia a la butxaca, intentava compensar els perjudicis de la seva disfunció oral.


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 155

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

Un especialista en fonologia a qui consultà sense gaire entusiasme va diagnosticar que les cordes vocals no presentaven cap símptoma d’atròfia; per tant, el fenomen no podia ser mèdicament explicat, fora que no tingués un origen psicosomàtic. El fonòleg li va recomanar la visita a un psiquiatre. Ell va fer miques la carta de presentació. En aquells moments ja havia pres nota d’una novetat reveladora. Tenia gos, un pointer enorme, de pelatge negre, i una cadernera de plomes ocres. Quan els parlava, la cadernera i el gos no mostraven cap senyal d’incomprensió, sinó tot el contrari. Sobretot el ca insinuava un gest d’assentiment, tensava l’orella com si es concentrés, i responia les seves frases amb un lladruc poderós, gras, profund i alegre. L’ocell torçava el caparró sobre l’ala esquerra, l’observava una estona breu amb ulls picardiosos i refilava amb més intensitat tot saltant frenèticament d’una canya a l’altra. Això va portar-lo a concloure que els humans eren els únics que tot d’un plegat, per raons que constituïen un enigma, no assimilaven el sentit de les seves paraules. Va recordar uns quants llibres sobre animals que parlaven el llenguatge dels homes, com si tinguessin un do singular. I es va fer el propòsit de dur a terme l’experiència inversa. Primer de tot va familiaritzar-se amb les diferents intensitats dels lladrucs del gos, després amb la rica escala tonal de la cadernera i a la fi, com si estigués sota l’aura d’una rara hipersensibilitat, es va sentir en condicions d’adreçar-se ara a l’un ara a l’altre canviant automàticament de codi lingüístic fins que, vençuda la primera sorpresa dels animals i deixant enrere els incomptables trencacolls de l’aprenentatge, va descobrir que es feia entendre alhora que els entenia i que la comunicació a tres bandes era cada cop més i més fluida. Al mateix temps va tenir la certesa que, tal vegada en justa correspondència, d’ençà que més o menys dominava la seva parla, havien après a estimar-lo. En tot cas ell se sentia estimat com mai a la vida s’hi havia sentit. En aquestes circumstàncies, la dona, després d’abandonar-lo posant en dubte que conservés un sol gram de senderi, li havia demanat el divorci. Un cop sol va incorporar un gat a la casa, i més tard encara un ànec, un colom i una òliba. L’home no va tornar a parlar amb ningú de la seva espècie, tan sols amb els animals domèstics que li agraïen l’esforç terrible d’haver-se identificat amb els seus llenguatges respectius. A tall de compensació, es podria dir que ara ell era raonablement feliç.

155


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 156

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

Fet a amagar Aquest matí tota la premsa obre les primeres pàgines amb la notícia del dia, que és molt probable que sigui la de l’any. Un episodi del tot insòlit. A primera hora de la tarda d’ahir, un ciutadà es va extraviar a les instal·lacions del metro. No se sap si el causant de l’enrenou pateix alguna mena de trastorn psíquic, ni sota quines circumstàncies va perdre, com se sol dir, la carta de navegar pel subsòl urbà. Sembla que el tipus devia trobar-se voltant a cegues per la teranyina de passadissos. Arribat a un punt del seu caminar erràtic, l’home es devia abandonar a l’esverament. El cas és que es va posar a cridar com si l’obrissin en canal. Els seus brams en cerca d’auxili eren esgarrifosos, com de bèstia acorralada. El detall curiós, incomprensible, és que, si bé l’alarma es va estendre amb celeritat, tots els declarants afirmen que els crits de pànic sempre els arribaven de lluny. No consta el testimoni de ningú que afirmi haver vist l’home en plena crisi d’histèria. No obstant això, de seguida es va originar una reacció espontània de solidaritat col·lectiva. Des de diversos punts, algunes persones es van posar en moviment buscant d’on provenien els crits que, per un joc diabòlic de l’acústica, semblava que arribessin alhora d’indrets equidistants. Es veu que de mica en mica, potser per efecte mimètic, es van anar produint més i més corredisses, formant-se serpentines humanes que corrien, amb l’atenció posada en els brams que els arribaven d’arreu i d’enlloc; i també cridaven i, sense adonar-se’n, es desorientaven i cada cop era més copiosa la població extraviada a les galeries subterrànies de la ciutat. Els mitjans de comunicació informaven que a darrera hora no era possible quantificar el volum de gent espantada i que es desplaçava sense parar, que ja no tan sols envaïa els passadissos sinó també els túnels, més i més saturats de cossos, amb el perill implícit que el desbordament cec i la falta d’oxigen arribessin a provocar una catàstrofe irreparable. Les instruccions que difonia el sistema de megafonia a fi i efecte de desallotjar d’una manera ordenada les instal·lacions del metro no obtenien cap ressò. El servei de trens s’havia interromput i els combois aturats contribuïen a obstaculitzar l’evacuació de la multitud itinerant. A hores d’ara els rumors parlen d’un desastre consumat, de proporcions encara no mesurades, que ha col·lapsat les urgències hospitalàries i l’institut anatòmic forense mentre la ciutadania, atònita i esgarrifada, es pregunta com ha pogut passar un disbarat d’aquestes proporcions. De l’anònim causant, suposadament involuntari, del conflicte no se n’ha trobat rastre. S’insinua que al capdavall hauria aconseguit orientar-se i escapar indemne del tràgic fet a amagar. ROBERT SALADRIGAS, Biografia (Adaptació)

156


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 157

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• irreversible • implícitament • do • erràtic

• traginar • compadir • aura • celeritat

• lapsus • atròfia • trencacolls • copiós

• preàmbul • psicosomàtic • senderi • indemne

2. En el primer conte, «La parla dels animals», el protagonista presenta una disfunció de la parla. Aparella aquestes paraules relacionades amb la parla amb la seva definició: acústic dicció embarbussar-se empatollar-se fonologia logopeda megafonia quequejar

• Branca de la lingüística que estudia els sons. • Conjunt d’aparells que permeten augmentar el volum dels sons. • Dir coses sense gaire sentit, confuses, enredades. • Manera de dir o de pronunciar els sons, un discurs... • Parlar confusament, deixant coses a mig dir i canviant sons. • Parlar fent interrupcions i repeticions de sons espasmòdiques. • Persona especialitzada a corregir defectes de la parla. • Relatiu a l’oïda o a la ciència dels sons.

• • • • • • • •

L

i c m t s

3. En el segon conte, «Fet a amagar», es narra una situació caòtica que afecta les persones. Relaciona aquestes paraules que hi tenen a veure amb la seva definició: astorat atònit claustrofòbia corrua destarotador erràtic esgarrifós esverament histèria 4.

• Aversió a trobar-se en llocs tancats. • Molt espantat. • Estat de qui està alarmat. • Estat d’excitació nerviosa molt intens. • Estupefacte, esbalaït d’estupor. • Grup de persones que avancen en filera. • Horripilant, que fa por. • Que desconcerta. • Que no segueix un camí cert.

• • • • • • • • •

Busca informació bàsica (any de naixement, gèneres conreats, obres principals...) de l’autor dels dos contes que has llegit, Robert Saladrigas. Fes un resum del que consideris més important.

INTERPRETAR EL TEXT 5. Indica quines d’aquestes vinyetes es refereixen a «La parla dels animals» i quines a «Fet a amagar»: A

B

C

D

157


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 158

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

6. Indica quina expressió, de les tres proposades, podria substituir els fragments següents dels contes:

• amb precisió de cal·lígraf amb moltíssima precisió amb poquíssima precisió amb precisió equivocada

• d’uns mesos ençà uns mesos a partir d’ara des de fa tres mesos justos des de fa uns mesos

• alçar un mur insalvable ser impossible la visió ser impossible la comunicació ser impossible l’audició

• per acabar-ho d’adobar encara pitjor encara millor es podria adobar més bé

• fet a amagar joc de cartes semblant a la botifarra tècnica d’embelliment de façanes joc en què un jugador ha de buscar els altres 7. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F): «La parla dels animals» • El protagonista té molts fills. • La gent es cansa de parlar amb ell perquè quequeja, tot i que se l’entén. • Quan encara parlava amb persones ja tenia un ca i una cadernera. • Quan la seva dona l’abandona, es deprimeix molt. «Fet a amagar» • El causant de tot el caos és un noi jove molt baixet. • No se sap quanta gent està espantada i extraviada a les galeries subterrànies de la ciutat. • El caos ha augmentat perquè a la ciutat cau una forta tempesta. • Els mitjans de comunicació s’interessen pel que passa.

a

M e m f g 158

REFLEXIONAR I AVALUAR 8. Creus que el protagonista dels dos contes és la mateixa persona o cada protagonista és una persona diferent? Per què? 9. Creus que els fets que s’expliquen en els dos contes són versemblants, són molt exagerats, són habituals...? Coneixes algun fet real semblant als que s’expliquen en aquests contes? 10. Justifica aquesta afirmació: Tant el conte «La parla dels animals» com el conte «Fet a amagar» tracten del mateix tema: la incomunicació.

EXPRESSAR-NOS 11. Escriu un altre conte semblant als dos que has llegit, però situant la història en un espai obert. Procura d’imitar trets estilístics dels contes, com ara el fet de confegir paràgrafs molt curts. 12.

Per parelles, simuleu que sou dos presentadors d’un telenotícies que, a partir de quatre notes escrites, heu d’improvisar una notícia en què heu de comunicar a l’audiència els fets explicats en el conte «Fet a amagar».


830922 _ 0154-0179.qxd

6/3/08

17:27

Página 159

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

L’argumentació (I) Una argumentació és un text que té la intenció de fer acceptar una idea determinada al receptor mitjançant el raonament. A diferència del que s’esdevé en els textos expositius, en els textos argumentatius l’objectiu no és presentar un tema o un fenomen de manera neutra i objectiva, sinó raonar les idees pròpies per intentar convèncer l’interlocutor. Són exemples de text argumentatiu els discursos dels diputats al Parlament, la defensa o l’acusació d’algú davant d’un tribunal de justícia, però també el que diem en situacions més quotidianes en les quals pretenem, per exemple, convèncer uns companys que és preferible una activitat a una altra.

Tipus d’argumentació Distingim diferents tipus de textos argumentatius segons diversos criteris:

• Segons el canal de transmissió, diferenciem entre textos argumentatius orals i escrits. Trobem textos orals en ponències, discursos, tertúlies, debats, taules rodones, etc.; i en trobem d’escrits en els mitjans de comunicació (editorials dels diaris i revistes, articles d’opinió, cartes al director, blocs, crítiques de productes culturals o manifestacions artístiques) i en la literatura assagística.

• Segons l’àmbit temàtic que tracten, distingim textos comercials, sociològics, ideològics, culturals, polítics, filosòfics, religiosos, etc.

• Segons la intenció, diferenciem textos pròpiament argumentatius, que pretenen convèncer amb el raonament, i textos persuasius, que apel·len sobretot a les emocions dels destinataris, com en el cas emblemàtic de la publicitat. Fixa’t en aquest article d’opinió de Rosa Cullell, com a exemple de text argumentatiu:

El plaer tranquil «La paciència és la mare de la ciència.» Aquesta frase em treia de polleguera, m’impacientava fins arribar a odiar el missatger, però ells somreien i continuaven llegint, escoltant música, fent solitaris, deixant que les hores s’esfumessin en va. Una tarda d’hivern, abandonada al meu avorriment en una vella casa del Poblenou, em vaig asseure a contemplar els gravats dels pobres Infants de Castella, dos nens de tirabuixons tancats en una torre fins a la seva mort. No tenia res millor a fer. Quan, al cap de tres hores, em van venir a buscar, seguia en aquella bu-

taca arnada, inventant plans per rescatar els prínceps. Es van preocupar, però Federico, el besavi, ho va endevinar de seguida: «Sí, és una història horrible. Ah! I m’alegra que, al final, l’hagis descobert». Es referia al plaer tranquil, el que arriba lentament, sense presses, amb esforç, que s’infiltra en la pell i et deixa sense alè. Tot el que m’interessa demana calma. La poesia del Segle d’Or, la paella, la novel·la victoriana, els homes tímids, l’òpera, l’art contemporani, els amics de sempre, el teatre o la migdiada del diumenge. No obstant això, creix el valor de

l’immediat, l’amor de posar i treure, el cafè instantani, el balneari de cap de setmana, la fama per un dia... Agrada que un sol gol enfili al capdamunt el nou ídol, que l’estratègia política es resolgui en una tertúlia, que el vers sempre rimi i que tots els actors siguin guapos a primera vista. Fins i tot el viatge que preparem ha de tenir mil objectius: cap dia ha de quedar buit de monuments per passejar-lo, sense rumb, per un lloc estrany. Tot ha de ser útil, fàcil i ràpid. No hi ha temps per perdre. Que avorrit! El Periódico, 6/11/2007

159


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 160

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

왌 13. 쐌쐌 Rellegeix atentament l’article de Rosa Cullell i respon les preguntes següents:

• És un text oral o un text escrit? Per què? • A quin àmbit temàtic pertany? • Quina és la idea que defensa principalment? • Hi ha alguna oració del text que reculli de manera sintètica aquesta idea? ■ Explica el títol de l’article. Destaca el passatge en què es fa explícit el que vol dir aquest títol. 왌 14. 쐌왌 Busca en el text els elements següents:

• Exemples d’activitats interessants però que demanen paciència. • Exemples de valors del món actual que no satisfan l’autora. • Una anècdota extreta de la infantesa de l’articulista. • Un refrany extret de la saviesa popular. 쐌 15. 쐌쐌 Què és una paradoxa? Busca’n una en l’article de Rosa Cullell. ■ Quina funció pot tenir una paradoxa en un text argumentatiu? Explica-ho amb l’exemple que acabes de trobar. 왌 16. 쐌쐌 Observa aquest anunci publicitari sobre els mitjans de transport: ■ Distingeix els diferents elements que componen aquest anunci publicitari: imatge, text, logos d’institucions, etc. ■ Fes una llista amb els arguments que es donen en aquest anunci i ordena’ls de més general a més personal. Creus que aconsegueix la finalitat que es proposa? Per què? ■ Quina funció hi fa la fotografia? Hi ha alguna cosa estranya o sorprenent?

160


830922 _ 0154-0179.qxd

6/3/08

17:27

Página 161

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Els debats I tu, què n’opines? El paper de la televisió va més enllà de l’entreteniment: també li correspon informar i oferir opinions contrastades per representar diversos punts de vista. Els espais de debat són ideals per assolir aquest darrer objectiu. Una qüestió controvertida, partidaris del sí o del no, amb tots els matisos possibles, i un moderador per garantir els torns de paraula, el respecte a totes les opinions i l’adequació del discurs. Poc hi tenen a veure alguns programes que analitzen, de vegades exhaustivament, la vida privada de determinats personatges famosos o de la premsa del cor.

왌 17. 쐌쐌 Tenint en compte tot el que implica produir un programa de televisió (convidats, experts, mitjans tècnics, temps per investigar, assajos, despeses, organització), quins d’aquests temes et semblen adequats per a un debat televisiu? Per què?

• El Tercer Món necessita caritat o justícia? • La truita de patates: amb ceba o sense ceba? • Alternatives al turisme com a font d’ingressos. • El conflicte de paternitat entre el cantant X i l’actriu Y. Les proves d’ADN. • La lluita contra el canvi climàtic, responsabilitat dels governs o de les persones? ■

Dividiu-vos en grups i que cada grup faci una llista d’arguments per defensar una postura determinada sobre un dels temes anteriors. Després, cada grup defensarà davant de la classe la seva idea i intentarà convèncer els companys. Cada grup pot nomenar un o dos portaveus o bé fer l’exposició tot l’equip conjuntament.

왌 18. 쐌쐌 Has presenciat mai un programa de debat dels de l’anomenada premsa rosa o premsa del cor? Respon aquestes preguntes:

• Què n’opines? • Trobes que els continguts que presenten són rellevants? • Creus que el to d’algunes intervencions és l’adequat? ■

Posa en comú amb la resta de la classe les respostes que heu donat i comenteu oralment aquest tema. Busqueu arguments a favor i en contra d’aquests programes i contrasteu-los entre tots.

161


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 162

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Debats a classe! Segur que al llarg dels cursos que heu superat fins ara heu fet uns quants debats a classe. Valoreu com els heu fet: heu dedicat temps a preparar-los?, heu fet una llista o un esquema dels vostres arguments?, hi ha hagut moderador?, heu respectat els torns de paraula?, heu escoltat atentament el que deien tots els participants per mirar de rebatre les seves idees amb coherència? Per intentar convèncer algú d’alguna cosa, el més important és tenir una opinió ben formada i saber-ne explicar els motius. És molt important intentar entendre els arguments dels altres per valorar-los, sovint ens ofereixen punts de vista diferents dels nostres. De vegades, els nostres arguments poden convèncer els altres, i de vegades els dels altres ens poden convèncer a nosaltres, però sempre cal valorar-los tots i intentar comprendre’ls.

왌 19. 쐌쐌 Dividiu la classe en dos grans grups, A i B, els membres dels quals hauran de mantenir opinions contràries (al marge de l’opinió veritable de cadascú!). Cal un moderador, que s’encarregarà de concedir els torns de paraula, i dos observadors, que prendran nota dels arguments de cada grup. ■ Els temes a debatre proposats no són excessivament transcendents, perquè l’important serà fonamentar el que es digui durant l’activitat. Trieu-ne un d’aquests:

• Calen més canals de televisió? • Convé aprendre a cuinar a l’ESO?

• Halloween contra castanyada. • Llocs preferits per passar les vacances.

■ Els membres de cada grup es reuniran per buscar arguments que justifiquin la seva tesi. També convé preveure els arguments que pot fer servir l’altre grup, per intentar demostrar que no són vàlids. ■ Com passa a la televisió, el moderador introduirà breument el tema, sense manifestar-se a favor ni en contra de cap idea, i convidarà un membre de l’equip A a opinar. Algú del B li replicarà quan hagi acabat, i així successivament. A mesura que el debat avança, els grups poden reorientar i precisar els seus raonaments. Els observadors prenen nota dels arguments de cada grup. ■ Un cop transcorregut un període de temps prèviamen pactat, o si la discussió no dóna més de si, el debat s’acaba i els observadors llegiran el resum dels arguments de cada part. ■ Un cop acabat el debat, voteu cadascú per l’opció per la qual us decanteu. Hi ha algú que hagi canviat de parer després d’escoltar els arguments d’uns i d’altres? Per descomptat que no hi ha ni vencedors ni vençuts!

162


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 163

왌 20. 쐌왌 Relaciona cada animal amb el crit o soroll que li correspon: bel bramul mugit brunzit lladruc cloqueig parrupeig piuladissa rauc refilet renill rugit

• • • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • •

xai vaca canari colom gallina granota lleó ocells abella cavall gos bou

왌 21. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb la forma conjugada adequada d’un dels verbs proposats:

• Aquesta gallina ara ......... més ous que el mes passat. (pondre/posar/tirar) • Els cavalls solien ......... pels prats de la vall. (pastar/pasturar/pasterejar) • Un brau ......... el meu gos, que per sort es va poder amagar. • • • •

(embastar/envestir/envescar) No he pogut dormir perquè el gos dels veïns no ha parat de ......... en tota la nit. (brodar/bordar/borlar) Mira com ........., aquest ocell. Tira-li una foto! (estabornir-se/estrebar-se/estarrufar-se) No empipis les vaques, que ara ......... tranquil·les. (remugar/remoure/rumiar) Vés a ......... el bestiar, que potser se’ls ha acabat l’aigua. (adobar/abillar/abeurar)

El vocabulari dels animals

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

왌 22. 쐌쐌 Escriu complets aquests verbs referits als cavalls i aparella’ls amb la seva definició: __c__bl__r-s__ b__t__r __nc__br__t__r-s__ d__sb__c__r-s__ tr__t__r

• Caminar ràpid i saltironant. • Saltar. • Posar-se a córrer desobeint el fre. • Copular. • Alçar-se posant-se dret sobre les potes del darrere.

왌 23. 쐌쐌 Copia aquestes comparacions i completa-les amb el nom de l’animal adient: ànec - bacallà - cotorra - gripau - guilla - marrà - mona - mussol - ós - paó - ruc - sardina

• xerraire com una ......... • carregat com un ......... • sol com un ......... • brut com una ......... • sec, prim com un ......... • pelut com un .........

• pelat, calb com una ......... • moll com un ......... • lleig com un ......... • cremat del sol com una ......... • tossut com un ......... • envanit com un .........

163


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 164

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

La subordinació adjectiva Act. 24- 27

La subordinació adjectiva Les proposicions adjectives són les que actuen com un sintagma adjectival i, concretament, com a complement d’un nom. Exemple: CN

Les bombetes que han canviat recentment són de baix consum. proposició subordinada adjectiva (equival al SA recentment canviades)

A més, també es distingeixen perquè van introduïdes per un pronom relatiu: que, qui, què, el qual (o la qual, els quals, les quals, la qual cosa) i on. Sovint aquests pronoms relatius van precedits d’una preposició. prep+pron

L’any passat vam plantar les moreres de què et parlo. proposició subordinada adjectiva (CN de moreres)

Si bé totes les proposicions adjectives van encapçalades per un pronom relatiu, no totes les proposicions encapçalades per un pronom relatiu són adjectives. Recorda que n’hi ha de substantives, com has vist a la unitat anterior.

M’agraden els caramels que em vas portar.

Els que tinc jo són massa dolços.

Fixa’t que totes dues classes de proposicions van introduïdes per un pronom relatiu. Act. 28 i 29

Tipus de proposicions adjectives Segons el significat que aporten a la proposició principal, les proposicions adjectives poden ser:

• Proposicions adjectives explicatives, que afegeixen una qualitat o una informació addicional al nom a què es refereixen. No limiten, per tant, la realitat designada pel nom, i se’n pot prescindir sense que s’alteri el significat de l’oració. En la llengua escrita, van separades de la proposició principal per comes. Exemple: El camioner, que transportava matèries perilloses, es va trobar malament.

• Proposicions adjectives especificatives, que delimiten o concreten la realitat designada pel nom a què es refereixen. Prescindir-ne alteraria el sentit de l’oració. En la llengua escrita, apareixen al costat del nom sense comes. Exemple: Els nens que beuen refrescos excitants tenen més dificultats per concentrar-se. Des del punt de vista de l’estructura interna, cal destacar les proposicions subordinades adjectives construïdes al voltant d’un participi i que no presenten pronom relatiu. Exemple: Van recuperar els quadres robats a la tardor. proposició subordinada adjectiva

164


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 165

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Els pronoms relatius

Act. 30 - 32

Com el seu nom indica, els pronoms relatius tenen un doble valor:

• Com a relatius, inclouen la proposició subordinada dins de la principal, com ho faria una conjunció de les que has après a propòsit de les proposicions substantives.

• Com a pronoms, es refereixen, dins del marc de la proposició subordinada, a una paraula o expressió de la proposició principal, anomenada antecedent i que no sempre és explícita. Doncs bé, dins de la proposició subordinada el pronom desenvolupa una funció sintàctica: subjecte, CD, etc. Exemple: La camisa que m’he posat estava neta i planxada. Observa en l’exemple que el pronom relatiu que: 1. Inclou la proposició subordinada que m’he posat dins de la principal. 2. Es refereix al nom camisa (antecedent) i fa la funció sintàctica de CD del verb posar-se. Aquesta funció es pot identificar canviant el pronom per l’antecedent: M’he posat una camisa. CD

Normes d’ús dels pronoms relatius

Act. 33 i 34

La utilització d’alguns pronoms relatius sol comportar dubtes, que es poden resoldre amb un parell de normes d’ús.

Ús del pronom relatiu que El pronom relatiu que pot aparèixer sol o precedit d’article (el, la, els, les). Exemples: Saltaven amb la corda que els havien regalat. Aquests torrons i els que portes tu són els més bons. Pel que fa als pronoms relatius el que, la que, els que i les que (si cal precedits de preposició):

• Són correctes si equivalen a aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que, això que i allò que. Exemple: Els que acabin abans tindran un premi. Aquells que acabin abans tindran un premi.

• Són incorrectes quan equivalen a el qual, la qual, els quals, les quals i la qual cosa. Exemple: L’advocat del que et parlo és de tota confiança. L’advocat del qual et parlo és de tota confiança.

Ús dels pronoms relatius el qual i variants Els pronoms relatius el qual, la qual, els quals, les quals i la qual cosa, propis de registres més aviat formals, s’utilitzen sobretot quan la proposició adjectiva que introdueixen té valor explicatiu. Exemples: Proposicions amb pronom relatiu el qual...

Tipus de proposició

Els jubilats, els quals s’han manifestat, reclamen Explicativa. un augment de les pensions. Els jubilats els quals s’han manifestat reclamen un augment de les pensions.

Especificativa. Amb el pronom relatiu que la construcció seria correcta.

165


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 166

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 24. 쐌왌 Copia aquestes oracions i canvia els sintagmes adjectivals subratllats per proposicions subordinades adjectives:

• Van decorar el pis prèviament comprat. • En Jaume és un empleat obsessionat per la puntualitat. • És un polític molt complidor. • Vaig marcar els dies de festa en el calendari penjat al suro. 왌 25. 쐌쐌 Identifica les proposicions subordinades de les oracions següents i classifica-les segons si són substantives, adjectives o d’un altre tipus:

• Canvia l’interruptor que està més a la dreta. • Opinem que la sanció ha estat excessiva. • Començarem la caminada quan surti el sol. • Hem modificat l’horari perquè hi càpiga tot. • El cafè que em van servir era boníssim. • Fer una mica d’exercici cada dia és bo per a la salut. • Les orenetes van fer niu a sota el ràfec, que estava acabat de reparar. 쐌 26. 쐌쐌 Escriu una oració composta amb una proposició subordinada adjectiva introduïda per cadascun dels pronoms relatius següents. Pots col·locar una preposició (a, de, en, per, etc.) davant d’aquests pronoms relatius:

• que

• què

• qui

• el qual (o variants)

왌 27. 쐌쐌 En aquesta oració composta hi ha una proposició substantiva i una d’adjectiva. Identifica-les i explica per què cadascuna és el que és: Els cotxes que agafen més velocitat entusiasmen els que són més joves.

■ En les proposicions substantives de relatiu, què apareix davant del relatiu? 왌 28. 쐌쐌 Imagina’t un sergent de la policia local donant dues instruccions lleugerament diferents als seus subordinats, i respon les preguntes següents: Instrucció A: Multeu els cotxes que han aparcat damunt de la vorera. Instrucció B: Multeu els cotxes, que han aparcat damunt de la vorera.

• En quin dels dos casos hi pot haver algun cotxe aparcat correctament? • En quin dels dos casos el sergent es refereix a un conjunt concret de cotxes que •

estan infringint una norma? Quina de les dues proposicions adjectives és explicativa i quina és especificativa? Per què?

왌 29. 쐌왌 Transforma les oracions següents canviant les proposicions de relatiu que contenen per proposicions de participi equivalents, seguint el model: Model

Les obres que han iniciat enguany no s’acabaran fins d’aquí a tres anys. → Les obres iniciades enguany no s’acabaran fins d’aquí a tres anys.

• Les botigues que han obert aquest últim trimestre són majoritàriament turístiques. • Els problemes que provoca la contaminació són progressivament coneguts.

166


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 167

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 30. 쐌왌 Copia les oracions següents i completa-les amb un pronom relatiu:

• Els companys amb ......... es relaciona són tan tímids com ell mateix. • Les principals vies ......... donen accés a la ciutat s’omplen a les hores punta. • La companyia amb ......... viatgem és australiana. • Han distribuït gratuïtament la vacuna, ......... cosa fa suposar que la majoria • •

de la població la porta posada. Tothom ......... estigui a favor de la proposta, que aixequi la mà. La policia ha envestit contra els manifestants, ......... s’han dispersat pel nucli antic.

쐌 31. 쐌쐌 Relaciona cada forma amb la categoria que correspongui:

• que

• què pronom interrogatiu

• qui pronom relatiu

• qual

• quin

conjunció

■ Escriu una oració que serveixi d’exemple per a cada cas. 왌 32. 쐌쐌 Explica les dues funcions que fan els pronoms relatius destacats en aquestes oracions:

• Les muntanyes que veieu allà al fons formen part dels Pirineus. • Van descobrir una espècie vegetal que els botànics no tenien inventariada. • Els empresaris a qui l’ONG es va adreçar van col·laborar generosament. 왌 33. 쐌쐌 Corregeix els pronoms relatius incorrectes i explica quan és correcta i quan és incorrecta la combinació (preposició) + article + que.

• El menjar al que s’han acostumat és massa carregat de greixos. • El rierol en el que ens vam banyar tenia l’aigua gelada. • En Rafel creu de veritat en les idees per les que lluita. • El que succeeix últimament al metro és lamentable. • La primera visita i la que li vam fer l’altre dia no tenen res a veure. • L’estoig del que et parlo estava abandonat al passadís. 왌 34. 쐌쐌 Només una d’aquestes quatre possibilitats és incorrecta. Quina?

Van enderrocar l’hospital

en què on en el que en el qual

vaig néixer ara fa quaranta anys.

왌 35. 쐌쐌 Copia les oracions següents, indica la funció sintàctica dels complements destacats i substitueix-los pel pronom feble corresponent:

• Els convidats porten joguines al Marc. • Els convidats porten joguines al Marc. • Els convidats porten joguines al Marc. (combinació resultant dels casos anteriors) • Els convidats porten joguines al Marc. (combinació que fem servir col·loquialment) 쐌 36. 쐌쐌 Canvia els pronoms febles d’aquestes oracions per sintagmes nominals, sintagmes preposicionals o proposicions equivalents:

• L’hi ofereixo.

• Li ho ofereixo.

• Li n’ofereixo.

167


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 168

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

Que o què? La forma que és àtona i es pronuncia amb vocal neutra en català oriental. S’escriu en aquests casos: 1

Quan és una conjunció que introdueix una proposició subordinada. Exemple: Penso que han apujat massa el preu.

2

Quan és el segon element d’una locució conjuntiva. Exemple: Com que no havia arribat, li hem trucat al mòbil.

3

Quan és pronom relatiu (si no va precedit de preposició). Exemple: El llibre que em vas recomanar era excel·lent.

4

Quan té valor exclamatiu o introdueix un desig. Exemples: Que bé ho fas! / Que aprofiti!

5

Quan reforça una oració interrogativa total. Exemple: Que no han vingut els convidats, encara?

La forma què és tònica i es pronuncia amb e oberta en català oriental. S’escriu en els casos següents: 1

Quan té valor interrogatiu i equival a quina cosa. Exemples: Què agafes com a roba d’abric? / No sé què fer amb aquesta andròmina...

2

Quan és pronom relatiu, precedit d’una preposició. Exemple: La carretera a què vam anar a parar estava en obres.

왌 37. 쐌왌 Copia aquestes oracions i accentua les formes que que calgui:

• El que passa és que no sabem que fer aquesta tarda. • Que em deixaries passar, sisplau? • Que no t’entenguin no vol dir que no t’estimin. • Que n’has de fer, de les meves decisions? Ja sóc gran! • No sé que vols dir ni entenc a que treu cap. • El tema en que m’he especialitzat és interessant però molt complicat. • Que bonic és aquest paisatge, tot nevat! 왌 38. 쐌쐌 Escriu aquesta oració de dues maneres diferents:

• El cotxe + pronom relatiu que... • El cotxe + preposició + pronom relatiu què... REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 39. 쐌쐌 Copia aquestes paraules i completa-les amb les consonants nasals (m, n) o els grups consonàntics (mm, mn, mp, nn) adients. Si una paraula admet més d’una possibilitat, escriu-les totes i explica què signifiquen:

• a__istia • Assu__ta • gi__àstica • I__aculada

168

• triu__virat • a___iocentesi • co__ectar • co__te

• pere__e • tra__via • pre__sa • a__ex

• i__obilitzar • a__èsia • i__pressió • ate___tat


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 169

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

Els manlleus i els neologismes La llengua catalana, al llarg de tota la seva història, s’ha anat enriquint amb l’aportació de les llengües amb les quals ha entrat en contacte. Així, de llengües posteriors al llatí podem trobar paraules d’origen germànic (espia, guanyar, guerra...) o àrab, llengua de la qual conservem molts termes (arracada, matalàs, alcalde...). Aquests mots, anomenats manlleus, han passat d’una llengua a una altra i s’hi han integrat. La majoria d’aquestes formes s’han adaptat a la grafia i a la morfologia catalanes i s’han incorporat al diccionari normatiu. La incorporació de paraules noves a una llengua és un procés constant. En èpoques més modernes, hem rebut aportacions d’altres llengües, per exemple:

• castellanismes: burro, entrega, alabar, mosso... • gal·licismes: dossier, suite, menú, beix... • italianismes: casino, pilot, fragata, arsenal... • anglicismes: xampú, tràiler, club, flaix… Els neologismes són paraules noves, sovint procedents d’altres llengües, especialment de l’anglès, que s’han incorporat a la nostra llengua recentment i que s’han adaptat al nostre sistema lingüístic. És el cas de grafit, de l’italià, o pírcing, de l’anglès. Habitualment, designen objectes, accions o conceptes relacionats amb els avenços científics o tecnològics.

왌 40. 쐌왌 Ordena aquestes lletres per formar paraules manllevades de l’àrab, que designen fruites o hortalisses:

• EPSICAN • ERLBCACO

• LERBGIAÍNA • RXIIIVA

• ACRFAOX • LMLIAON

• ROTNJAA • ÍNSDARI

왌 41. 쐌쐌 Classifica aquests manlleus segons si són castellanismes o italianismes. Consulta, si et cal, un diccionari de la llengua o un diccionari etimològic.

• hamaca • confeti • culata

• alerta • bravo • tómbola

• cabdill • pandero • curandero

• xocolata • sarsuela • escopeta

왌 42. 쐌쐌 Classifica aquests manlleus segons si són gal·licismes, anglicismes o germanismes. Consulta, si et cal, un diccionari de la llengua o un diccionari etimològic.

• rècord • eslògan • xalet • suèter

• hotel • franc • guarir • nicotina

• tiquet • somier • mascota • guant

• sala • film • sabó • garatge

왌 43. 쐌쐌 Escriu complets aquests neologismes que pertanyen al camp semàntic de la informàtica:

• X __ __ • P __ X __ L

• B __ __ E • B __ __ C

• W __ __ • C L __ __

169


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 170

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

왌 44. 쐌쐌 Busca en aquesta sopa de lletres nou esports, el nom dels quals provingui de l’anglès:

S D G B T E N N I S T A

E B R N H Y U I O L O E

U E A W A T E R P O L O

E I P O I H J N M K A E

D S R G A E F B C B V I

A B U O R R A A L A P E

S O I L A E A S O D O R

F L O F S F F Q I M E T

E D I T A T R U E I F J

R F S G V Y M E I N U M

H A N D B O L T B T T L

H S A B B U G E N O B O

U D H O Q U E I A N O P

B E R N R N M R T A L U

N M K I O P E D R T A C

왌 45. 쐌쐌 Escriu els mots en català que corresponen als mots estrangers següents: • De l’anglès: meeting, leader, interwiew, cocktail, ranking • Del francès: garage, sonde, chantage, amateur, foulard • De l’italià: ghetto, sonetto, acquarella, pagliaccio, atrezzo 왌 46. 쐌쐌 Aparella cada definició amb el neologisme corresponent: estic

• • • • • •

driblatge

aiguagim

box

cros

espàrring

Persona que combat amb un boxejador per entrenar-lo. Recinte destinat a l’assistència tècnica dels vehicles en una cursa de motor. Bastó que té la part inferior corba amb el qual s’impulsa la bola en hoquei. Acció amb què un jugador esquiva un contrari mentre avança amb la pilota. Cursa en un recorregut marcat a camp obert amb obstacles naturals. Activitat física consistent a fer exercicis gimnàstics dins l'aigua i amb música.

쐌 47. 쐌쐌 Consulta la web del Termcat (centre de terminologia catalana), http://www.termcat.cat, entra al Cercaterm i comprova si les paraules següents han estat acceptades en català:

• boutique • bàrman • hooligan • lobby

• walkie-talkie • grogui • tràveling • strike

• sponsor • gurmet • trekking • catering

• lífting • zàping • apartheid • holding

■ S’hi han fet canvis per adaptar-les a l’ortografia catalana? ■ Les paraules que no estan acceptades, per quina paraula catalana s’han de substituir, segons el Termcat? 쐌 48. 쐌쐌 Escriu la paraula relacionada amb la música que correspon a cada definició. Indica també de quina llengua procedeixen. • Composició estructurada en diverses parts, escrita per a una o diverses veus amb acompanyament musical: c.........a • Drama per ser representat amb un text cantat, acompanyament orquestral i elements escènics propis del teatre: ò.........a • Representació gràfica d’una composició musical, per ser interpretada: p.........a • Vareta de fusta que empren els directors d’orquestra: b.........a

170


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 171

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

«M’exalta el nou i m’enamora el vell» La literatura catalana entre 1906 i 1939

Com les maduixes Menja maduixes l’àvia d’abans de Sant Joan; per més frescor, les vol collides d’un infant. Per’xò la néta més petita, que és Pandara, sabeu, la que s’encanta davant d’una claror i va creixent tranquil·la i en admiració i a voltes, cluca d’ulls, aixeca al cel la cara, ella, que encar no diu paraules ben ardides i que en barreja en una música els sentits, cull ara les maduixes arrupides, tintat de rosa el capciró dels dits. Cada matí l’asseuen, a bell redós del vent, al jaç de maduixeres. I mira com belluga l’airet ombres lleugeres, i el cossiró decanta abans que el pensament. Li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, i creu que el cel s’acaba darrera del jardí. En va la maduixera son bé de Déu cobria; en treure les maduixes del receret ombriu, Pandara s’enrojola, treballa, s’extasia: si n’ha trobat més d’una, aixeca els ulls i riu. Pandara sempre ha vist el cel asserenat; ignora la gropada i el xiscle de les bruixes. És fe i és vida d’ella la llum de bat a bat. El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes. JOSEP CARNER, Els fruits saborosos

ardides: atrevides capciró: punta de dalt del dit jaç: lloc per ajeure-s’hi cossiró: cos menut de la nena corretjola: mala herba gropada: nuvolada

171


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 172

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Contra els poetes amb minúscula Primer manifest català futurista Si tinguéssim Poeta, aquest seria, amics, un home independent. Potser, potser i tot, fins ni escriuria versos... Cada gest d’aquest home, cada mot d’aquest home seria com un vers. Signaria una ratlla, i aquesta sola ratlla podria no pertànyer a cap alexandrí, podria no sonar a les pobres orelles dels doblegats versaires a preu fet, però amb aquesta ratlla tindríem un Poema. Si tinguéssim Poeta no hi hauria editor que llencés gastaments. [...] Jo us invito, poetes, que sigueu futurs, és a dir, immortals. Que canteu avui com el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar; però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i, sobretot, sincers. JOAN SALVAT-PAPASSEIT, Contra els poetes amb minúscula

llençar gastaments: publicar obres gastades midar: fer versos recomptant les síl·labes

Romàntica

gub

bub bub gub bub

bub

bub bub

b bu

gu gu b b b ub

el clar de lluna és un lladruc de gos quelcom que compromet gub g ub bub

gub

gub

–com una arcova amb llum la ciutat quan fa lluna –quan és feta d’una ungla l’endemà al matí tots els gats s’han fet sang: al cap i a les orelles s’han fet sang –i la mar fa b gub gub bub bub gub gu bub b bu g u g gu b b u b b u b JOAN SALVAT-PAPASSEIT, Óssa menor

172


830922 _ 0154-0179.qxd

6/3/08

17:27

Página 173

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles Del temps antic, i a l’acost de la fosca, Sota un llorer i al peu de la font tosca, De remembrar, cellut, setge i batalles. De matí em plau, amb fèrries tenalles I claus de tub, cercar la peça llosca A l’embragat, o al coixinet que embosca L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles. I enfilar colls, seguir per valls ombroses, Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell! Em plau, també, l’ombra suau d’un tell, L’antic museu, les madones borroses, I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell: M’exalta el nou i m’enamora el vell. J. V. FOIX, Sol, i de dol

tosca: mancada de poliment remembrar: recordar llosca: obtusa, encallada emboscar: cobrir rabent: ràpid madones: personatges femenins retratats per la seva importància social o, en el cas de la Mare de Déu, religiosa

173


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 174

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La literatura catalana entre 1906 i 1939 Després de la recuperació de la literatura culta en català promoguda per la Renaixença i de la modernització dels diferents gèneres durant el modernisme, des de principis del segle XX la literatura catalana viu un període de renovació. El noucentisme i les avantguardes són dos moviments contraposats que van donar un gran dinamisme a la literatura, especialment a la poesia.

El noucentisme El noucentisme va ser el moviment cultural predominant entre 1906 i 1923 i tenia com a objectiu fonamental dotar la societat catalana d’institucions de tot ordre –polítiques, culturals, educatives, tècniques, lingüístiques i també literàries– que en garantissin un bon funcionament. Durant el noucentisme es va establir una clara col·laboració entre artistes, intel·lectuals i polítics burgesos per impulsar la transformació de la societat. Els noucentistes més rellevants són Eugeni d’Ors, assagista i principal responsable de l’elaboració i la difusió del programa del moviment, i els poetes de l’Escola Mallorquina (Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Gabriel Alomar), Guerau de Liost (pseudònim poètic de Jaume Bofill i Mates) i, sobretot, Josep Carner. L’obra poètica de Josep Carner (1884-1970) expressa amb delicadesa i un llenguatge elegant, ric de recursos i de vocabulari, els tòpics del noucentisme. La temàtica dels seus poemes és variada: paisatges i figures de Catalunya, la bellesa femenina, el pas del temps i la seva pròpia vida interior. Carner ho retrata tot amb una combinació de tendresa i ironia, i aconsegueix una poesia que exalça el seny com a valor principal que ha de regir tots els aspectes de la vida. El poema que has llegit pertany a Els fruits saborosos, poemari típicament noucentista.

Les avantguardes A partir del 1916, van sorgir una sèrie de moviments que van provocar un capgirament en el panorama artístic i literari. La majoria es van caracteritzar per la voluntat de ruptura amb l’ordre establert –que incloïa el noucentisme i, en general, la tradició literària catalana– i per l’experimentació. Això es va traduir en un trencament amb les formes d’expressió tradicional: vulneració de les normes gramaticals i de puntuació, alteració del significat habitual de les paraules, incorporació al llenguatge poètic de recursos visuals, etc. Cadascun d’aquests corrents presenta uns trets característics, i en conjunt van rebre el nom genèric d’avantguardes. En una primera etapa, va predominar el futurisme, corrent que propugnava l’abandonament del sentimentalisme en l’art i proposava un llenguatge directe, fins i tot agressiu, el gust per l’audàcia i la violència, l’exaltació de les màquines, la velocitat, el moviment i la llibertat. El poeta més destacat en aquesta tendència és Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), del qual potser coneixes algun cal·ligrama i has llegit un fragment del manifest futurista i un poema. En una segona etapa, va predominar el surrealisme, moviment que preferia textos plens d’imatges originals, irracionals, però sempre suggerents. Els poetes surrealistes recorren al somni (durant el qual sorgeixen tots els desitjos amagats en el subconscient), i a l’escriptura automàtica, que consisteix a transcriure fidelment el pensament. Els poetes més destacats van ser Salvador Dalí, conegut sobretot com a pintor, i J. V. Foix (1893-1987), que va fer una lectura molt personal de les avantguardes, fins al punt de fer una síntesi magnífica entre les propostes d’aquestes tendències i la tradició poètica catalana i, per extensió, occitana i italiana medievals. El sonet que has llegit és una bona mostra d’aquesta actitud de conciliació d’aquests dos pols poètics.

174


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 175

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

왌 49. 쐌왌 Llegeix atentament el poema Com les maduixes de Josep Carner i respon les preguntes següents:

• Qui el protagonitza? • Quin altre personatge hi apareix? • Com veu el món Pandara? 왌 50. 쐌쐌 Quins valors creus que reivindica el poeta en aquesta composició? Justifica-ho amb citacions. 쐌 51. 쐌쐌 Busca informació sobre la figura i l’obra d’Eugeni d’Ors, i la relació que té amb l’avantguarda. 왌 52. 쐌쐌 Explica el tipus de poeta que critica Joan Salvat-Papasseit en el seu Primer manifest català futurista. Quin model de poeta proposa? ■ Quina relació té aquest plantejament amb els corrents d’avantguarda? 왌 53. 쐌쐌 Després de llegir el poema Romàntica, del mateix Salvat-Papasseit, explica què et suggereix en cadascun dels punts següents i justifica-ho amb una citació de versos concrets:

• Una part del dia • Un espai tancat

• Un espai obert • Una sensació

■ Extreu d’aquest poema exemples de les característiques de la poesia avantguardista que has estudiat. 왌 54. 쐌쐌 Explica les característiques del sonet clàssic que presenta el poema de J.V. Foix Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles:

• Mesura dels versos

• Rima: tipus i esquema

• Estrofes i composició

쐌 55. 쐌쐌 Analitza el sonet de J.V. Foix estrofa per estrofa, responent les preguntes següents:

• Primer quartet: Què diu el poeta que li agrada? Amb quin tipus de coneixement • • •

ho relacionaries? Segon quartet: Què diu el poeta que li agrada? Amb quina branca del saber té a veure? Primer tercet: Com es relacionen els continguts exposats en els dos quartets? Segon tercet: Què aporta de nou aquesta estrofa final des del punt de vista del contingut?

쐌 56. 쐌쐌 Busca informació sobre la figura i l’obra de Joan Brossa i la seva relació amb l’avantguarda.

175


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 176

Avaluació L’espasa perduda L’avi Oleguer, que es queda uns dies amb nosaltres però al qual no penso deixar-li res més, no sigui que m’ho perdi, va dir-me, ahir a la tarda, que aniríem a una oficina que es diu d’objectes perduts i que és a prop de la plaça de l’Ajuntament per saber si han trobat la meva espasa. Quan he sentit això he tornat del Regne dels Morts: portava tres dies que no volia parlar amb ningú de casa. L’avi m’ha explicat que quan algú perd alguna cosa acostuma a anar-hi per veure si algú ho ha trobat i ho ha portat. Haver-ho dit abans. Aquesta nit passada no he dormit gens bé. Una oficina d’objectes perduts? Si hi trobava l’espasa, perdonaria la vida a l’avi i potser el nomenaria cavaller protector dels infants sense espasa. A l’escola m’han hagut de cridar l’atenció un parell de vegades. Només volia que al rellotge fossin les cinc per fugir. La resta no tenia el més mínim interès. A la sortida hi he trobat l’avi. Estava tot content. Jo no. S’havia posat l’americana de pana i el barret marró que duu els diumenges. Havia pres el bastó bo, el que tenia un cap de guepard amb dues pedres negres als ulls... Com que l’avi és coix d’una ferida d’aquella

guerra que va perdre o va fer perdre, com la meva espasa, hem començat a caminar xino-xano com ho farien dues formigues sota la pluja. –És com un museu de coses mortes ben guardades –m’ha dit l’avi. I això ja no m’ha fet cap gràcia! M’he imaginat un cementiri amb parets de marbre ben altes i plenes de petits taüts. M’ha fet mala espina. I quan pensava que potser m’equivocava i que aquell indret s’assemblaria a qualsevol altra oficina, ens hem aturat davant d’una porta enreixada i l’avi que em deia que havíem arribat: un drac, més alt que l’avi, amb la boca oberta i totes les seves dents ens barrava el pas. Amb les ales immenses de ratpenat, tancava, com en una presó, un gos amb tres caps. I deixava penjades les urpes, de les quals sortien unes llargues ungles afilades com claus. L’avi s’ho va quedar mirant. –Una porta magnífica, un treball excel·lent de forja i ferro colat: el bé subjecta el mal. Un drac i un gos Cèrber, el guardià de les portes de l’infern, donen forma a una porta. Una idea terrorífica! I com si res, l’avi l’ha empès. Hem davallat tres graons fins a una porta de fusta. A banda i banda hi havia un petit jardí de cactus punxeguts i esquerps, una mica descurat. Jo no podia treure els ulls de damunt la porta del drac: semblava fet de llargues i fines espases que haurien partit pel mig aquell qui s’hi acostés desprevingut. Arrossegava una cua plena d’espines que semblava un fuet amb el qual estrenyia els tres caps del gos. Feia por de veure. A la segona porta hi havia un rètol. OFICINA D’OBJECTES PERDUTS Oberta de dilluns a dissabte de 9 a 13 i de 17 a 20 h. Diumenges de 10 a 13 h. Vigileu el drac! I què volia dir «vigileu el drac»? Per si algú es feia mal amb les espases? Massa tard! O era com allò de «vigileu: gos perillós»? L’avi ha entrat i jo amb ell. JORDI FOLCK, 666 calaixos

176


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 177

왌 57. 쐌쐌 Subratlla la proposició subordinada adjectiva que hi ha en l’oració composta següent: Havia pres el bastó bo, el que tenia un cap de guepard amb dues pedres negres als ull.

왌 58. 쐌쐌 Identifica els dos pronoms relatius que hi ha en l’oració composta següent i indica quin introdueix una proposició subordinada adjectiva i quin una proposició subordinada substantiva: Semblava fet de llargues i fines espases que haurien partit pel mig aquell qui s’hi acostés desprevingut.

■ En les subordinades substantives de relatiu, què hi ha davant del relatiu? 왌 59. 쐌쐌

Fixa’t en aquest fragment de la lectura i respon les preguntes:

...aniríem a una oficina que es diu d’objectes perduts i que és a prop de la plaça de l’Ajuntament.

• A quina paraula fan referència els dos que? • Quina funció sintàctica desenvolupen cadascun dins de la seva proposició subordinada? 왌 60. 쐌쐌

Identifica un pronom relatiu en l’oració següent i busca’n l’antecedent:

Arrossegava una cua plena d’espines que semblava un fuet.

■ Quina funció sintàctica fa el pronom dins de la proposició subordinada? 쐌 61. 쐌쐌 Compara les dues oracions compostes següents i respon les preguntes: Només volia que al rellotge fossin les cinc per fugir. S’havia posat l’americana de pana i el barret marró que duu els diumenges.

• Quina de les dues oracions conté una proposició subordinada substantiva i quina •

conté una proposició subordinada adjectiva? En quin cas que és una conjunció i en quin cas és un pronom relatiu?

왌 62. 쐌쐌

Indica les opcions correctes en cada cas:

• En l’oració «Com que l’avi és coix d’una ferida d’aquella guerra...», que... Té valor exclamatiu. És un pronom relatiu precedit d’una preposició. És el segon element d’una locució conjuntiva.

• En l’oració «I què volia dir “vigileu el drac”?», què... És un pronom interrogatiu. És un pronom relatiu precedit de preposició. No hauria de dur accent. 쐌 63. 쐌쐌 Escriu una oració composta que contingui una proposició subordinada adjectiva explicativa i una altra oració composta que contingui una proposició subordinada adjectiva especificativa.

177


830922 _ 0154-0179.qxd

21/2/08

08:11

Página 178

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 64. 쐌왌 Copia aquestes oracions i afegeix-hi una proposició subordinada adjectiva que faci de complement del nom destacat: • • • •

El vestit era molt elegant. Es van comprar un pis. Vaig decidir fer una aposta. Aquí teniu el rierol.

왌 65. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb un pronom relatiu: • El noi amb ......... parles és molt simpàtic. • Les idees ......... va expressar són molt coherents. • No va contestar res, ......... significa que et dóna la raó. • La situació en ......... ens trobem és molt delicada. • Les empreses en ......... ha invertit aquest banc són del país. 쐌 66. 쐌쐌 Traduïu entre tots aquestes oracions al català: • La iglesia, cuyo campanario se ha restaurado recientemente, es visitada por muchos turistas. • He loves a woman whose husband is my friend. • Voici une plante dont les fleurs durent un seul jour. ■ Quins són els pronoms relatius equivalents en aquestes tres llengües? ■ Com es fa la construcció en català?

ORTOGRAFIA 왌 67. 쐌쐌 Escriu oracions que tinguin aquestes característiques: • Una oració interrogativa directa encapçalada pel pronom què. • Una oració interrogativa indirecta amb el pronom què. • Una oració exclamativa encapçalada amb la forma que. • Una oració composta amb una proposició subordinada amb el pronom relatiu que. • Una oració interrogativa total amb la forma que reforçant-la.

178

쐌 68. 쐌쐌 Copia aquest diàleg i completa’l amb que o què: –......... dius? –......... ......... dic? –Sí, ......... ......... dius... –Doncs ......... el ......... m’amoïna és no saber ......... triar. –Vols ......... t’ho digui? Triïs el ......... triïs, no sabràs ......... n’hauràs tret fins ......... hagi passat un temps... O sigui ......... tria el ......... et vingui més de gust, noi! –......... n’ets de bo, donant consells...! 왌 69. 쐌왌 Copia aquestes paraules i completa-les amb els grups mm, mn, mp o nn. Si et cal, consulta el diccionari.

• colu___a • i__at

• __emotècnic • i__oral

■ Després explica’n el significat.

LÈXIC 왌 70. 쐌쐌 Classifica aquestes paraules, que procedeixen de l’àrab, segons si estan relacionades amb la construcció, la cuina, la roba, la química o el comerç:

• rajola • gerra • catifa • setrill • tarifa

• sèquia • alambí • quitrà • tassa • barnús

• albarà • duana • alcohol • safareig • alquímia

쐌 71. 쐌쐌 Classifica aquests noms d’aliments segons si provenen del francès, de l’italià o de l’anglès. Pots consultar un diccionari etimològic.

• crep • caneló • entrecot • sandvitx

• espagueti • bistec • rosbif • croissant

• paté • púding • pizza • mortadel·la

왌 72. 쐌쐌 El català també ha fet préstecs a altres llengües. Escriu la paraula catalana de la qual provenen els mots castellans següents:

• faena • clavel • capicua

• papel • turrón • vinagre

• paella • butifarra


830922 _ 0154-0179.qxd

6/3/08

17:27

Página 179

Conceptes clau de la unitat Proposició subordinada adjectiva explicativa. Proposició subordinada adjectiva que afegeix una qualitat o una informació addicional al nom a què es refereix i que, en la llengua escrita, va separada de la proposició principal per comes.

Manlleu. Paraula d’una llengua que ha passat a una altra i s’hi ha integrat. Neologisme. Paraula nova, sovint procedent d’una altra llengua, que s’ha incorporat a la nostra llengua recentment i s’ha adaptat al sistema lingüístic.

Proposició subordinada adjectiva especificativa. Proposició subordinada adjectiva que delimita o concreta la realitat designada pel nom a què es refereix i que, en la llengua escrita, apareix al costat del nom sense comes.

Pronom relatiu. Pronom que introdueix una proposició subordinada substantiva o adjectiva en el marc de la proposició principal. En el cas de les proposicions adjectives, es refereix a un antecedent de la proposició principal i fa la funció que aquest antecedent faria dins de la subordinada. Proposició subordinada adjectiva. Proposició subordinada equivalent a un sintagma adjectival amb funció de complement del nom. Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

3

4

5

Unitat

1

2

XX

XX

1906-1939

1936-1969

XX-XXI 1970-2005

Noucentisme Avantguardes

Renovació literària

De la Guerra Civil als anys seixanta

Literatura actual

6

7

8

9

4

• Noucentisme: assaig: Eugeni d’Ors poesia: Josep Carner, Guerau de Liost, Escola Mallorquina • Avantguardes: futurisme: Joan Salvat-Papasseit surrealisme: Salvador Dalí, J. V. Foix

ENTRETENIMENTS Fent el moviment del salt del cavall en escacs en aquesta taula trobaràs les síl·labes necessàries per completar aquest fragment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. «Amb la denominació de llengua pròpia _’___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ _’__ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ espai.» to

en

de

ca

es

quest

ma

ri

ri

a

ci

co

ta

ri

principi

la

ment

fa

o

d’un

rèn

mu

a

ter

bler

l’i

tat

re

es

di

his

fe

ta

a

ni

4

179


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

7 Barcelona és molt diferent de com era en altres èpoques. T’agradaria recular en el temps? Voldries saber com era el passeig de Gràcia al segle XIX? I com hi van arribar els primers cotxes? Imagina’t que estem asseguts en un banc, en un dia de començament d’estiu al migdia, mentre contemplem els carruatges tirats per cavalls que avancen al pas, molt més lentament que els automòbils actuals.

180

08:16

Página 180

A favor o en contra? Cavalls i carruatges al passeig de Gràcia Entre Barcelona i Gràcia hi havia de vell antuvi un caminet. Era recte, senzill i sense pretensions; naixia al Portal de l’Àngel o, si hem de ser més precisos, al passeig de ronda que vorejava les muralles. I, com que cada vegada era més transitat, hom va trobar escaient de plantar-hi alguns arbres a les voreres, la qual cosa permetia no tan sols oferir ombra, sinó també marcar l’itinerari, perquè la resta del camí era un erm d’allò més inhòspit. L’any 1821 es va fer un primer projecte per urbanitzar l’anomenat camí de Gràcia i el 24 de maig del 1827 va tenir lloc l’obertura oficial d’aquell espai, una avinguda llarga i intensament arbrada que semblava molt ampla, per l’efecte òptic que produïa la immensitat dels camps oberts a banda i banda. Però aquest passeig encara va trigar a ser assimilat com un dels millors espais ciutadans; la creació d’una sèrie de jardins i instal·lacions dedicades al lleure, juntament amb les primeres cases, provocaren l’ocupació ciutadana del passeig, a partir de mitjan segle XIX. Es fa difícil dictaminar quin any el passeig de Gràcia es va convertir en «el Passeig». Si bé és cert que a finals del segle XIX ja era cada cop més un espai que molta gent, amb tota naturalitat, preferia als altres, fins a la urbanització plena i definitiva del passeig i de la Dreta de l’Eixample no es va consolidar l’espai com a escenari d’exhibició de classe i poder social. La novetat que aportà el passeig a la ciutat fou la seva amplitud i espaiositat, la qual cosa va atreure cavalls i carruatges. Una desfilada d’aquesta mena no era imaginable, per impossible, en altres indrets de la ciutat antiga, ja que s’hi hauria produït un col·lapse. En canvi, el vell però nou passeig de Gràcia es va fer irresistible en aquest sentit. La grandiositat de la calçada central era una atracció a la qual hom no podia ni volia girar l’esquena. Quan arribava el bon temps, però sobretot al començament de l’estiu, l’espai central era absolutament ple de cotxes de cavalls. La pols hi era sempre present, malgrat que no bufés ni un bri d’aire. L’espectacle era d’una densitat enorme, però l’atmosfera era d’allò més amable i encisadora. Els presents no donaven mai la sensació d’estar acuitats, sinó més aviat tot el contrari.


830922 _ 0180-0207.qxd

6/3/08

17:34

Página 181

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

Així, el passeig de Gràcia es va convertir de cop i volta en un espai meravellós, irresistible i temptador per als propietaris de cotxes de cavalls. Era l’eix de la Dreta de l’Eixample, permetia que pel mateix lloc es pogués pujar i baixar, la calçada era prou ampla per admetre força cotxes de cavalls, i al mateix temps els senyors, des dels carruatges, podien ser admirats per tota la gent que passejava. Ras i curt: Barcelona no havia posseït mai un espai ciutadà tan perfecte com aquest. Ningú no ho va anunciar, ningú no ho va proclamar ni ningú ho va proposar, però el fet fou que amb una naturalitat total, i en relativament poc temps, gairebé de cop i volta, es va imposar anar a fer un tomb amb el cotxe de cavalls. Tan aviat com es va veure que això era la moda a la qual calia ser fidel, tothom que era algú, i tothom que volia ser algú, i tothom que disposava d’un carruatge que valgués la pena de deixar-se admirar, no s’arriscava a mancar a la cita, ja que les absències continuades podien ser molt mal interpretades i també donar lloc a la maledicència. Calia, doncs, passejar com qui no vol la cosa: anar amunt i avall com si de fet no ho fessin, com si no se n’adonessin. Tot un estil que s’acabava aprenent. Conten els cronistes que l’esplendor màxima es produïa en despuntar l’estiu i l’hora millor era des del migdia fins a l’hora d’anar a dinar, al punt de les dues. Eren tants els cotxes de cavalls que s’hi citaven que l’embús era notable. El passeig central, amb les seves quatre o sis fileres d’amplada, apareixia congestionat, tacat de negre. Al bell mig es deixaven uns espais lliures per a la circulació dels municipals. Tal vegada hom maliciarà que és excessiu parlar d’embussos, però crec que és prou eloqüent recordar que l’aglomeració era tanta que impedia els cavalls d’iniciar el trot i no tenien més remei que fer el recorregut tradicional al pas, i que a aquest ritme es tardava aproximadament una hora a fer el trajecte. El passeig era tan tranquil i agradable que permetia de fer petar la xerrada amb els veïns de carruatge, els quals, com és lògic, anaven variant. Asseguraven que en acabar la passejada no era cap exageració afirmar que hom podia haver saludat prop de dues-centes persones. Si el ritus dels vianants exigia com a màxim arribar fins al carrer de Provença i després girar cua –malgrat que des del 1897 ja havia estat suprimit el límit municipal de Gràcia, de fet, i mentalment, seguia regint aquella divisòria–, per als qui anaven muntats, amb cotxe o a cavall, calia arribar fins a la Diagonal. Des del 1863 la Barcelona elegant i rica gaudia de l’espectacle de l’hipòdrom, tot i que havia estat condemnat a una llunyania gens aristocràtica, per cert: can Tunis. Com és lògic, aquell esport era un focus d’atracció important, i hi anaven molts dels cotxes de cavalls que hi havia a la ciutat. En acabar les curses, els assistents complien de molt bon grat amb la litúrgia de tornar a casa tot passant pel passeig de Gràcia, era una ocasió única per contemplar tant els grans carruatges com les millors famílies, d’allò més mudades i que semblaven poms de flors. Uns anys després, un observador fi i amb criteri, malgrat no ser cronista ni haver-se dedicat mai a la crònica social, també ens va llegar un deliciós retaule d’allò que havia tingut la sort de presenciar; es tracta de Gaziel, un dels més grans periodistes que ha donat el país: «El comte de Güell, igual que un déu antic, tot abillat de gris, amb barbes i crinera blanques i arrissades. El marquès de Sentmenat, secardí, de bigotet i monocle, distribuint a dreta i esquerra reverencials i lentes barretades. Entre ells no mancava mai, però, el carruatge fastuós d’alguna entretinguda que picava molt alt, com aquella Lola Requena, d’un dels “nois” Bacardí, bellesa esplèndida. El moment sensacional era, ja cap a la una de la tarda, quan la porta de ferro de les cotxeres del palau situat a l’encreuament del passeig de Gràcia i la Gran Via, era oberta de bat a bat, i en sortia, amb cotxer i lacai, la carretel·la de la senyora del milionari Samà. Acostumava a anar sola, en el seu carruatge fosc, folrat de color crema i amb rodes vermelles, tot relluent, tirat

181


830922 _ 0180-0207.qxd

6/3/08

17:34

Página 182

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

per un tronc superb de cavalls que sovint variaven –ara blancs, ara picallejats de gris, ara llisos i llustrosos, com els bons cigars de l’Havana–, sempre amb guarniments argentats o daurats, i boques nervioses, clapejades d’escuma. Duia un gran llebrer estès als seus peus, fent-li com de catifa, i es recolzava indolentment a la banda esquerra, sense mirar ningú, retornant només amb displicència les profundes salutacions que els cavallers i els ocupants dels altres carruatges li adreçaven, girant tan sols de tant en tant els ulls, però com si no veiés res, sobre la turba de les burgeses enjoiellades que anaven a peu.»

I cal evocar els tílburis. Els testimonis de l’època estan d’acord a destacar el tílburi d’Eusebi Bertran, tirat per uns cavalls nerviosos i magnífics. Els tílburis eren, en el món dels cotxes de cavalls, els més essencials i austers, ja que constaven, de fet, d’un parell de seients muntats damunt unes grans rodes llampants; darrere, un tamboret central per al cotxer. I és que el tílburi tenia la norma no escrita que havia de ser conduït pel senyor, norma que era observada escrupolosament. El cotxer, ben tibat, però alhora ben discret, semblava gairebé una peça escultòrica. I tant si el cotxer anava d’acompanyant com si menava amb un cert estil i autoritat els cavalls, era curiós de comprovar que, sense cap excepció, quan els cotxers s’acostaven a la cruïlla de la Gran Via automàticament tots ells s’enravenaven; l’explicació és fàcil i lògica: en aquell punt hi havia un banc de pedra on es reunia un «jurat» espontani, que integraven un grup de cotxers de casa bona i que aquell dia estaven exempts de servei. La irrupció de l’automòbil va comportar la liquidació inexorable i ràpida de tot aquell món. No calia ser cap profeta per veure-ho. Els únics que no ho van sospitar mai van ser aquells cotxers tan estirats que feien penya al modest banc de pedra de la Gran Via, que, en veure espetegar uns quants vehicles de la nova mena van comentar amb aire de suficiència: «Això serà un fracàs!». Exacte, amb la petita diferència que del fracàs en seria víctima la seva professió i no pas l’automòbil. Al començament, la situació es va fer d’allò més incòmoda i desigual, ja que els primers vehicles a motor que van cometre l’atreviment d’irrompre al bell mig d’aquell escenari sagrat van provocar el desconcert i el caos. En efecte, el desconcert perquè els pacífics i envanits aristòcrates i grans burgesos no s’esperaven una provocació semblant, i el caos, perquè les falses explosions d’uns motors no gaire afinats provocaven que els cavalls s’espantessin i es tornessin momentàniament ingovernables. Però tota aquella gent anava ben errada. L’automòbil era el futur. Un dels primers que ho va intuir fou el pintor Ramon Casas, membre rellevant de la burgesia i gran propietari d’aquell passeig, que va ser un dels primers conductors de la ciutat i el primer pintor que convertí aquell nou artefacte en el tema d’una rara bellesa plàstica que protagonitzava nombroses obres. Casas va tenir nas, tot anticipant-se així als futuristes. Unes dades que ens permetran de comprendre una evolució tan ràpida: el 1908 es comptabilitzaven 170 carruatges de propietat i 960 de lloguer, i 232 automòbils; el 1909, el nombre d’automòbils passà a 432; el 1912, a 962, i el 1913, a 1.050. El desequilibri s’havia consumat i no tenia aturador. El cronista Nadal confessava que llavors va deixar de passejar-hi i precisava que només hi passava, matís fonamental. I afegeix que també havien desertat els carruatges, perquè els cotxers, des de feia anys, preferien els carrers de Balmes i de Pau Claris, i la rambla de Catalunya, ja que els molestaven els «fanals reguladors» –es refereix als semàfors–, que trencaven el ritme dels cavalls. LLUÍS PERMANYER, Biografia del passeig de Gràcia (Adaptació)

182


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 183

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• enravenar • inexorable • envanit

av

av

.D ia

a rr .S

go

na

l c. Còrsega c. Rosselló

c. Nàpols

Observa aquest plànol de l’Eixample de Barcelona. Busca informació, escriu el nom del carrer indicat amb una línia discontínua, que separa les dues parts (l’antiga Esquerra de l’Eixample i la Dreta de l’Eixample) i situa-hi els carrers citats explícitament en el text.

• menar • tílburi • auster

plaça Tetuan

Gran Via c.

i la

Pe

plaça Catalunya

passeig de Sant Joan

2.

• eloqüent • litúrgia • evocar

c. Urgell

• erm • lleure • maledicència

3.

El text parla de cronistes de Barcelona. Busca informació sobre l’autor del text que has llegit, Lluís Permanyer, i explica per què ell és també un cronista de la ciutat.

4.

Busca informació sobre Gaziel, el comte de Güell i Ramon Casas, persones que s’esmenten en el text. Resumeix breument la informació que consideris més important.

L

i c m t s

■ Associa cada imatge a una de les persones anteriors: A

B

C

INTERPRETAR EL TEXT 5. Ordena cronològicament aquests tres fets:

• Es va fer un projecte per urbanitzar l’anomenat camí de Gràcia. • Gràcia va deixar de ser un municipi independent i va esdevenir un barri de Barcelona. • L’actual passeig de Gràcia era un caminet recte, senzill... que unia dos municipis independents: Barcelona i Gràcia. 6. Copia la citació de Gaziel però canviant-hi alguns arcaismes i cultismes per les paraules o expressions sinònimes següents:

• accessoris • cabellera • enjoiades • faltava • magnífic • vestit

• amant d’home ric • el carruatge descapotable • desinterès • escardalenc • gentalla • pigallats

• brillants • criat • mandrosament • salutacions amb el barret • luxós • platejats 183


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 184

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

7. Digues quina, de les tres proposades, és l’expressió o la paraula que podria substituir aquestes expressions o paraules del text:

• trobar escaient trobar adequat trobar allò perdut caure

• girar l’esquena mirar atacar ignorar

• estar acuitat tenir pressa tenir por tenir calor

• ras i curt retallar arran resumint escurçar estripant

• tenir nas ser molt ric ser perspicaç estar refredat

• picar molt alt ser molt alt trucar fort a la porta aspirar a alta categoria

8. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• Com que l’hipòdrom era molt lluny de l’Eixample, els dies de les curses els assistents no podien passejar pel passeig de Gràcia.

• Ramon Casas, com farien els futuristes més endavant, va dibuixar automòbils en moltes de les seves obres.

• Un cronista especificava que, en aparèixer els automòbils, pel passeig de Gràcia no hi passejava sinó que només hi passava.

• El passeig de Gràcia era l’eix de l’antiga Esquerra de l’Eixample. • L’any 1908 ja hi havia a Barcelona més automòbils que carruatges de propietat. REFLEXIONAR I AVALUAR

a

M e m f g 184

9. De vegades, un invent provoca canvis en costums ben establerts. Explica quins aspectes de la vida de fa 100 anys es van modificar a causa de la irrupció de l’automòbil. Després, explica el mateix per a un invent més recent. 10. Del text, quins aspectes sobre les relacions entre les persones t’han sorprès perquè consideres que són diferents dels actuals? Quins altres aspectes, en canvi, creus que són semblants a aspectes actuals?

EXPRESSAR-NOS 11. Imagina’t que hem reculat cent anys en el temps i que fa poc que han aparegut diverses cartes al director en un diari criticant «aquests nous artefactes», els automòbils, o bé defensant-los. Afegeix-te tu a la polèmica amb una altra carta. 12.

En grups de tres, simuleu que sou tres cotxers exempts de servei reunits en un banc de pedra que mireu, elogieu, bescanteu, etc. els carruatges que passen pel passeig de Gràcia. Podeu fer servir paraules com ara les següents:

• Noms de carruatges: cabriolé, calessa, carretel·la, fiacre, landó, tílburi... • Verbs referits als cavalls: abeurar, arriar, desbocar-se, encabritar-se, esperonar, galopar, guitar, menar, muntar, renillar, traginar, transitar, trotar...


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 185

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

L’argumentació (II) Estructures argumentatives Les tres estructures més habituals en els textos argumentatius són les següents:

• Inducció. En les argumentacions que tenen aquesta estructura es presenten ordenadament els arguments, és a dir, els fets, les raons i les proves que permeten arribar a una conclusió. També es poden aportar contraarguments (és a dir, arguments contraris a les idees pròpies), amb la intenció de rebatre’ls i acabar reforçant la idea que es vol defensar.

• Deducció. Si se segueix aquest tipus d’organització, es parteix d’una tesi general (la idea que es vol demostrar) i es defensa amb arguments successius i sistemàtics. També en aquest cas es poden incorporar contraarguments i descartar-los.

• Ponderació. En aquest tipus d’argumentació, es presenten els avantatges i els inconvenients d’una o de diverses opcions. Generalment, la intenció és arribar a una conclusió favorable a alguna de les possibilitats contemplades, però sempre de manera ponderada. En alguns casos, però, la conclusió pot ser equilibrada i no decantar-se per cap de les opcions plantejades. Un text argumentatiu pot combinar aquestes estructures, per exemple integrant la ponderació en qualsevol de les altres dues. També hi ha altres possibilitats d’organitzar el text, com ara la combinació d’una primera part expositiva amb una segona de pròpiament argumentativa.

Característiques dels textos argumentatius Per tal de convèncer l’interlocutor, els textos argumentatius han de presentar els arguments i els contraarguments (o bé els pros i els contres) i, sobretot, la conclusió, amb la màxima claredat i autoritat possibles. Les característiques gramaticals que afavoreixen aquestes condicions generals són les següents:

• Predomini de les oracions declaratives afirmatives o negatives, que serveixen per presentar pensaments i idees. També poden aparèixer oracions interrogatives, útils per atreure l’interès del receptor, per implicar-lo en el raonament, per presentar alternatives, etc. • Ús freqüent de connectors que expressen les relacions lògiques que s’estableixen entre les oracions. Poden ser de causa (com que, perquè, a causa de...), conseqüència (per tant, així doncs, de manera que, en conclusió...), oposició (però, tot i això, amb tot, tanmateix...), etc. • Proposta d’exemples i comparacions que, més enllà de les dades objectives, il·lustren les idees que es defensen d’una manera més viva i creïble per als receptors. • Ús de citacions, és a dir, fragments de textos d’altres autors que s’utilitzen per donar suport a les pròpies idees. Amb caràcter general, les citacions aporten un element d’autoritat al que s’expressa, perquè algú considerat més important que l’autor del text ja ha defensat amb anterioritat la mateixa idea.

185


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 186

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

왌 13. 쐌쐌 Llegeix atentament aquest article d’opinió de Marçal Sintes i, després, resol les activitats següents:

Pijama Llegeixo que s’ha inventat un pijama per a nens fet amb això que se’n diu teixits intel·ligents i que porta uns sensors de temperatura que, si escau, envia automàticament missatges d’avís al mòbil o a la PDA dels pares. Només era qüestió de temps. Ja coneixíem, per exemple, aquells aparells que tradueixen el plor del bebè per tal que els progenitors copsin de seguida el missatge i no hagin d’esforçar-se a deduir què caram li passa, i els micròfons amb la càmera web incorporada a través dels quals poden sentir els sorolls que fa la criatura, així com observar-ne els moviments al bressol. Etcètera. La mateixa lògica porta, uns quants anys després, a comprarlos un mòbil, instal·lar-los una tele i un ordinador a l’habitació i fer-los fer un joc de claus perquè puguin entrar i sortir de casa quan no hi ha ningú, que és molt sovint. Tot plegat deriva de la combinació de la dramàtica escassetat de temps de què es disposa per dedicar-los, per compartir amb ells, amb l’afany per mantenir un cert control sobre l’infant, el nen o l’adolescent. Tanmateix, i a desgrat que s’hi inverteixin tones d’imaginació i proliferin els ginys tecnològics, el problema gros i indefugible, de fons, la manca de temps dels pares per poder estar amb els fills i educar-los, no desapareixerà. És un problema que provem de passar per alt o camuflar de la mà de teories consoladores –com aquella, al meu parer enganyosa, que assegura que el que compta no és la quantitat sinó la qualitat del temps que s’està amb ells–, però que ineludiblement té i tindrà en el futur conseqüències desastroses. MARÇAL SINTES, Avui (15/11/07)

■ Esmenta els diferents exemples qua aporta l’autor. ■ Identifica les arrels o les causes de la situació que denuncia. ■ Escriu la tesi de l’article. ■ Busca un contraargument en el text mateix. ■ Explica la conclusió a què finalment arriba l’autor. ■ Analitza l’estructura de l’article: quina té, de les tres que has estudiat? Justifica la teva resposta. ■ Busca en el text exemples de cada un d’aquests casos:

• Una oració declarativa. • Un connector que expressa oposició o contrarietat. • Una expressió que introdueix les causes d’una situació. • Una expressió que introdueix un exemple. • Una expressió que introdueix un exemple que va en la mateixa línia que l’anterior. 쐌 14. 쐌쐌 Escriu un article de resposta al de Marçal Sintes que compleixi les condicions següents:

• Ha de tenir una estructura ponderativa. • Ha de fer veure alguns avantatges de la tecnologia a l’hora d’educar els infants. • Ha de tenir en compte les necessitats econòmiques i, per tant, laborals de les •

186

famílies. Ha de contenir una citació de l’article de Sintes que es contesta.


830922 _ 0180-0207.qxd

6/3/08

17:34

Página 187

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

On anirem de viatge de final de curs? A Londres? A la platja? DANI: Ara a tutoria parlarem del viatge… ÈRICA: Aviam si és veritat, que la Cristina mai no troba el moment… ELOI: Els de 4t de l’any passat van anar a Londres. ÈRICA: Doncs amb el meu nivel d’anglès... No sé ni demanar un entrepà! ELOI: Tant és! Diuen que està molt bé! Una passada, vaja! Que si el Big Ben, el London Eye, els mercadillos al carrer… DANI: Quin pal! Segur que també ens portarien a veure museus! ELOI: Esclar que sí. Hi ha el British, la Tate, el Victoria and Albert! ÈRICA: Tu ets un motivat! Això és un viatge de final de curs? El que molaria seria anar a la platja! ELOI: Però si això és el que fas cada dia a l’estiu! DANI: L’Eloi té raó… A més, el que compta és fer pinya, no sé. El lloc potser és el de menys. Ah, mira, ja ve la Cristina. Profe, avui parlarem del viatge? CRISTINA: Seieu, sisplau. Us he dut uns pressupostos…

왌 15. 쐌왌 Si la destinació del viatge de final de curs depengués de tu, on t’agradaria anar? Explica per què en un text breu. 왌 16. 쐌왌 Feu una votació a la classe per veure on vol anar cadascú. Quin és el lloc més votat? Amb quanta diferència respecte al lloc que ha quedat en segona posició? 왌 17. 쐌쐌 Pensa tres arguments a favor, tres arguments en contra i tres dubtes que et vinguin al cap respecte al lloc més votat. Cal que consideris aspectes com ara els següents:

• pressupost que caldria • proximitat o llunyania • calendari • facilitat d’organització

• tipus d’activitats que s’hi podrien dur a terme • professorat que us hi acompanyaria • opinió possible dels pares i les mares

En grups de tres o quatre, poseu en comú els vostres arguments i els vostres dubtes. Assegureu-vos de no repetir idees. Un company o companya en prendrà nota i al final farà de portaveu del grup davant de tota la classe. ■ Partint de les informacions dels portaveus de tots els grups, elaboreu un quadre resum amb les aportacions de tothom. Finalment, tenint en compte aquest quadre resum, valoreu si seria possible i convenient anar-hi.

187


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 188

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Presentació dels arguments Si volem convèncer algú d’alguna cosa, el primer que hem de fer és tenir clars els arguments que ens han de servir per defensar la nostra idea. És bàsic tenir uns arguments sòlids i objectius, i presentar-los de manera clara i ordenada. També és molt important presentar-los de manera atractiva, que cridin l’atenció del destinatari. Però de vegades amb això no n’hi ha prou per convèncer l’interlocutor d’alguna cosa. Sovint hi ha tants arguments a favor com en contra d’una idea, i és molt difícil decidir quins pesen més, ja que tots són coherents, llavors és quan intervé la subjectivitat de cada persona.

왌 18. 쐌쐌 Imagineu-vos que heu fet moltes activitats per aconseguir fons per al viatge (heu venut samarretes, heu sortejat paneres de Nadal, heu fet una obra de teatre, etc.) i heu recaptat molts més diners que no us pensàveu. Ara teniu un pressupost més alt i podeu anar més lluny o fer un viatge més llarg. Us podeu replantejar el lloc on voleu anar, de manera que heu de tornar a treballar els arguments per escollir un altre lloc. ■ Dividiu-vos en grups reduïts i que cada grup esculli una nova destinació, que pot ser una de les següents:

Elaboreu un informe sobre el lloc escollit, si és possible, amb mitjans informàtics i audiovisuals. Busqueu informació a Internet, en agències de viatges, guies, etc., i inclogueu-hi imatges. Tingueu en compte aquests aspectes: • informació rellevant sobre el lloc • proposta d’activitats • càlcul aproximat de despeses

Presenteu els arguments oralment o bé amb els mitjans tècnics de què disposeu, després valoreu breument entre tots les intervencions de cada grup i responeu les preguntes següents: • La informació objectiva aportada era suficient i coherent? • Els arguments eren sòlids i realistes? • El raonament estava basat en idees objectives? Hi havia també idees subjectives? • El treball estava presentat de manera atractiva?

188

Intenteu imaginar-vos què opinarien professors i professores, pares i mares, de cadascuna de les propostes presentades. Els agradaria un viatge organitzat a la vostra manera?


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 189

왌 19. 쐌쐌 Fa cent anys, quina d’aquestes dues definicions corresponia a cotxe?

• Vehicle tirat per cavalls (o per muls). • Vehicle que produeix la seva pròpia força motriu per desplaçar-se. ■ Llavors, els cotxes s’anomenaven automòbils. Quin significat té aquesta paraula, literalment? ■ En molts contextos carruatge i cotxe eren sinònims. Però cotxe tenia un significat més restringit que carruatge. Indica quina paraula correspon a cada definició i completa la segona amb la paraula que hi falta.

• Vehicle de tracció animal, per al transport de persones o de mercaderies. • ......... dedicat al transport de persones. 쐌 20. 쐌쐌

Busca les característiques d’aquests carruatges de tracció animal:

• berlina • carretel·la • fiacre • tartana

• cabriolé • carro • galera • tílburi

• calessa • carrossa • landó • faetó

• carreta • diligència • òmnibus • cupè

■ Elabora una taula que contingui les dades sobre el nombre d’animals, el nombre de rodes i alguna altra característica que et sembli rellevant (places per a passatgers, descapotats, coberts, etc.). ■ Tenint en compte la informació que has trobat, aparella cada carruatge amb el seu nom. berlina 1

carro

2

carrossa

òmnibus

3

tílburi

5

4

쐌 21. 쐌쐌 Completa les paraules següents i relaciona-les amb les parts d’una roda de carro:

• soc o fr__ • eix o f__s__ll • piu o cl__v__ __ • raig o r__d__ • cèrcol, ll__nd__ o ll__nt__ 쐌 22. 쐌쐌 Identifica el mot que no pertany a cada sèrie:

3

2 4 5

El vocabulari dels carros i els carruatges

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

1

• llagut, galereta, carretó, biga, tramvia • auriga, cotxer, carreter, quàdriga, xofer • clàxon, bateria, motor, botzina, delco • conduir, manar, guiar, menar, pilotar • eqüestre, èquids, hipologia, equí, equeneids • transitar, circular, traficar, avançar, travessar

189


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 190

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

La subordinació adverbial (I) Act. 23 - 26

La subordinació adverbial Les proposicions adverbials són les que actuen com un sintagma adverbial. Poden fer les dues funcions següents:

• Complement circumstancial de lloc, temps o manera. Exemple: CC de temps (del verb es va menjar)

Es va menjar tot l’entrepà abans que sonés el timbre d’acabament del pati. proposició subordinada adverbial

• Complement oracional. En aquest segon cas, la proposició subordinada adverbial expressa una causa, una conseqüència, etc., en relació a la proposició principal. No és un complement del verb, sinó de tota la proposició principal. Exemple: complement oracional de finalitat

Reforça el prestatge perquè aguanti més pes. proposició subordinada adverbial

Aquesta distinció de les funcions comporta la distinció de dues menes de proposicions adverbials: les circumstancials, que veurem a continuació, i les oracionals, que es presentaran en la unitat següent.

Proposicions adverbials circumstancials Les proposicions subordinades adverbials circumstancials es distingeixen segons dos criteris: el significat i l’estructura. Act. 27 - 29

Segons el significat Des del punt de vista del significat del complement circumstancial a què equivalen, distingim tres menes de proposicions adverbials: de temps, de lloc i de manera.

• Les proposicions adverbials de temps expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de la proposició principal. Exemples: CC de temps (simultani)

Al migdia rento els plats mentre escolto la ràdio. proposició subordinada adverbial CC de temps (anterior)

Van tallar els accessos a l’estadi abans que es col·lapsessin. proposició subordinada adverbial CC de temps (posterior)

La seva salut va millorar després que es va recuperar de l’operació. proposició subordinada adverbial

• Les proposicions adverbials de lloc expressen circumstàncies espacials relacionades amb l’acció de la proposició principal. Exemple: CC de lloc

Vaig aturar el cotxe on bonament vaig poder. proposició subordinada adverbial

190


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 191

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

• Les proposicions adverbials de manera expressen la manera com es desenvolupa l’acció de la proposició principal. Exemple: CC de manera

S’ha comportat com demanaven les circumstàncies. proposició subordinada adverbial

Segons l’estructura

Act. 30 - 33

Des del punt de vista d’elements estructurals com els connectors i la forma verbal, distingim:

• Les proposicions adverbials circumstancials amb connector. Els principals connectors (adverbis, conjuncions i locucions conjuntives) queden recollits en la taula següent: Significat

Connectors més habituals

Temps

quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, tan aviat com

Lloc

on, allí on, allà on

Manera

com, com si, sense que, segons, segons que, segons com

• Les proposicions adverbials circumstancials construïdes al voltant d’una forma no personal del verb: participi, gerundi i infinitiu. a) Amb participi: es tracta d’una construcció més aviat formal amb valor temporal. Exemple: Considerats els pros i els contres, la direcció va prendre una decisió. b) Amb gerundi: es tracta de construccions amb valor temporal anterior o simultani a l’acció principal, o bé de manera. Exemples: Havent dinat, ens reunirem els responsables de cada secció. (Temps anterior) Valoraven la jornada de feina tornant cap a casa. (Temps simultani) Feia quadres combinant diverses tècniques. (Manera) Alerta perquè són incorrectes les construccions de gerundi amb valor temporal posterior o de conseqüència. Exemples: Va quedar ferit en l’accident, morint l’endemà. (Temps posterior). Es va classificar en tercer lloc, guanyant-se una plaça per a la final. (Conseqüència) La construcció correcta més habitual és amb la conjunció i: Va quedar ferit en l’accident i va morir l’endemà. Es va classificar en tercer lloc i es va guanyar una plaça per a la final. c) Amb infinitiu: es tracta de construccions amb valor temporal o de manera. En aquest cas, a diferència dels dos anteriors, també apareix el connector (una preposició o una locució prepositiva). Exemples: Després d’encendre el llum hem descobert les destrosses. (Temps) Li he preguntat per la seva salut sense fer-me pesat. (Manera)

191


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 192

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 23. 쐌왌 Copia aquestes oracions compostes, subratlla les proposicions subordinades que contenen i classifica-les en substantives, adjectives i adverbials:

• Quan tingui divuit anys em trauré el carnet de conduir. • Les galetes que ens van fer mal no estaven caducades. • El vaixell que veus a l’horitzó arribarà d’aquí a dues hores. • No em molesta que posis música de fons. • M’han tractat com si fos un morós. • Apuja el volum perquè se senti des del fons de la sala. 왌 24. 쐌쐌 Indica si cadascun dels adverbis subratllats fa la funció de complement circumstancial de manera o bé de complement oracional:

• Desgraciadament, no hi ha prou places per a tothom. • Va viure tota la seva vida desgraciadament. • No hem trobat les claus de casa, malauradament. • La selecció va perdre malauradament a l’últim minut. ■ Explica les diferències entre un cas i l’altre. 왌 25. 쐌쐌 Copia aquestes oracions compostes, subratlla les proposicions subordinades adverbials que contenen i classifica-les segons si fan la funció de complement circumstancial o de complement oracional:

• Agafa la carretera comarcal on s’acaba l’autovia. • Han trucat a la porta mentre estava treballant a l’ordinador. • Van reforçar els murs de contenció perquè no cedissin. • Van penjar un avís a l’entrada perquè allà el veurà tothom. • Només he de treballar en cap de setmana si m’ho demana el meu cap. • És tan alt l’índex d’accidents laborals que els sindicats faran una vaga de protesta. • Instal·laran un nou receptor de manera que les emissions arribin a tot el Pirineu. • Van introduir les dades tal com anava indicant el programa informàtic. 왌 26. 쐌쐌 Determina quina de les proposicions subordinades següents encapçalades per on és adverbial, quina és adjectiva i quina és substantiva.

• La pàgina on he trobat la informació és de lliure accés. • Col·loca els paquets on no facin nosa. • Ignoro on es presenten les reclamacions. ■ Explica com ho has determinat. 왌 27. 쐌왌 Relaciona cada proposició de l’esquerra amb una de la dreta, de manera que es formin oracions compostes amb sentit: Quedem Deixa les coses Retorna el document

• • •

• on indica el remitent. • on tu vulguis. • on les has trobades.

■ Què expressen aquestes oracions subordinades adverbials? Quina funció sintàctica fan?

192


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 193

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 28. 쐌쐌 Completa la proposició següent amb una proposició subordinada adverbial de temps que expressi una acció anterior, una que expressi una acció simultània i una altra que expressi una acció posterior: Reduirem l’emissió de gasos contaminants...

왌 29. 쐌쐌 Analitza les formes subratllades i indica quina funció sintàctica fan:

• La situació millora lentament. • Es poden fer els deures escoltant música suau? • S’ha vestit com si anés a una festa de nit. 왌 30. 쐌쐌 Classifica els connectors següents segons que introdueixin proposicions subordinades adverbials de lloc, de temps o de manera: on - quan - com si - tal com - mentre - allà on - després que sense que - des que - abans que - segons que - fins que - allí on - com

■ Escriu tres oracions compostes que tinguin una proposició subordinada adverbial, cada una amb un connector de tipus diferent. 왌 31. 쐌쐌 Torna a escriure les oracions següents canviant les proposicions subordinades introduïdes per un connector per altres de construïdes al voltant d’una forma no personal del verb:

• Quan van haver resolt aquest tema van començar la discussió de la proposta. • Sortirem després que hàgim endreçat la casa. • Els problemes es comencen a resoldre quan es plantegen solucions. • Ja tenien el nom decidit abans que nasqués la criatura. 쐌 32. 쐌쐌 Corregeix els gerundis que siguin incorrectes en aquestes oracions:

• En l’accident hi van intervenir sis cotxes, resultant ferides vuit persones. • Parlant la gent s’entén. • Va suspendre tres assignatures, recuperant-ne dues als exàmens de setembre. • Pujava pel carrer de casa xiulant una cançó i amb les mans a les butxaques. 쐌 33. 쐌쐌 Copia les oracions següents i subratlla’n les proposicions subordinades construïdes al voltant d’una forma no personal del verb. Indica si són substantives, adjectives o adverbials i quina funció sintàctica fan en l’oració.

• Perdre competitivitat perjudica les empreses i els treballadors. • Les proves realitzades últimament confirmen l’eficàcia d’aquest medicament. • Havent sopat sortirem a estirar les cames. • Tancada aquesta qüestió, passem al següent punt de l’ordre del dia. 왌 34. 쐌쐌

Copia les oracions següents i subsistueix-ne el CI per li o per els:

• El candidat presenta el seu programa als diputats. • La tutora donarà les notes als seus alumnes. • Les responsables van lliurar la documentació a les congressistes. • En Ramon regala un estoig nou al seu fill. • La Júlia ofereix un acord als seus socis.

193


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 194

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

La conjunció que i el pronom què 1

La conjunció que no admet cap preposició davant. Les combinacions formades per una preposició seguida de la conjunció que (del tipus a que, amb que, de que, en que...) són incorrectes. Exemple: Em conformo amb que em convideu a un dinar. La solució no és accentuar el que. Exemple: Em conformo amb què em convideu a un dinar. La solució correcta és eliminar la preposició davant de la conjunció que, com has estudiat en la unitat dedicada a les proposicions subordinades substantives. Exemple: Em conformo que em convideu a un dinar.

2

El pronom què admet una preposició davant. Tant si és un pronom interrogatiu com si és un pronom relatiu. Exemples: Em pregunto de què li serviran tants compliments. (interrogatiu) Les places en què hi ha la marca vermella estan reservades. (relatiu)

왌 35. 쐌왌 Copia aquestes oracions sense les preposicions que siguin incorrectes:

• Aquella àvia es resistia a que l’ajudessin a travessar el carrer. • Els ciutadans confien en que els polítics alleugin els seus problemes. • Ja m’acontentaria amb que m’escoltessis quan et parlo. • Us vau adonar de que havien tret el senyal de prohibit aparcar? • Estem d’acord en que augmentin les quotes del club. 왌 36. 쐌쐌 Torna a escriure les oracions següents, accentuant el que o eliminant la preposició segons que correspongui en cada cas:

• Es va perdre la paella amb que vam fer l’arròs. • Els veïns van col·laborar a que la festa fos molt lluïda. • Parlàvem de que vindríeu a sopar diumenge. • N’hi ha prou amb que li ho demanis educadament. • La sala en que ens trobem és la més interessant del museu.

REPÀS D’ORTOGRAFIA 쐌 37. 쐌쐌

Escriu l o l·l segons que convingui en cada cas:

• insta__ar • co__aborar • rebe__ar-se • sí__aba • mi__itar • Ga__a • mo__ècu__a

194

• ce__ebració • reve__ar • a__imentació • co__iri • sibi__a • mi__ímetre • mi__ionari

• co__egi • e__aborar • a__egació • co__ibrí • si__icona • medu__a • bi__ió

• rece__ar • e__ucubrar • co__ocar • mi__èsima • caràtu__a • cè__u__a • ce__u__osa


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 195

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

Els mots emfàtics: interjeccions i onomatopeies Les interjeccions Les interjeccions són mots exclamatius que expressen sentiments com l’alegria (hurra!), el dolor (ai!), la pena (oh!) o que sovint utilitzem per realçar el missatge o per emfasitzar la comunicació amb una altra persona, com per exemple saludar-la (hola!) o encoratjar-la (hala!). Hi ha paraules que són interjeccions sempre, i d’altres que són noms o verbs que poden esdevenir interjeccions segons l’ús que se’n faci.

Les onomatopeies Són paraules que intenten reproduir sons i sorolls de la vida quotidiana (clinc) o el so que fan els animals (quiquiriquic) o de vegades repeteixen sons (nyam-nyam). Poden anar acompanyades de signes d’admiració o d’interrogació.

왌 38. 쐌왌 Localitza les interjeccions que hi ha en aquestes oracions:

• Quantes vegades t’ho he de dir, eh? • Vaja, això no m’ho esperava pas. • Ep! Sóc aquí.

• Apa, a veure si t’espaviles! • Oi que m’ho compraràs? • Ehem! Ja t’ho explicaré més tard...

왌 39. 쐌쐌 Relaciona cada interjecció amb el seu significat: adéu! ah! uix! ui! hum! bah!

• • • • • •

• desconfiança • fàstic • comiat • dubte • dolor • sorpresa

왌 40. 쐌쐌 Resol els mots encreuats següents tenint en compte que tot són interjeccions: 6 1. Expressa alegria 2. Adverteix d’un perill 3. Expressa admiració 4. Mostra estranyesa 5. Demana disculpes 6. Felicita una persona 7. Incita a prendre una decisió 8. Denota sorpresa

8 1 2

H O

V

C

T

5

P 3

R

O 7 4

A

M

195


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 196

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

왌 41. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb la interjecció adequada: ecs - tururut - ei - uf - ha - ca

• Vols que t’ho compri? ......... • .........! Aquest peix està podrit! • Dius que t’ho ha promès? I .........!

• .........! M’has deixat aclaparat. • .........! I pretens que m’ho cregui? • ........., bon dia a tots!

왌 42. 쐌쐌 Relaciona cada onomatopeia amb l’objecte que produeix aquest so: ring

tic-tac

2

1

crac

nino-nino

nyec

5

4

3

왌 43. 쐌쐌 Relaciona cada onomatopeia amb el so que reprodueix: plof bum atxim pif-paf xip-xap nyigo-nyigo bla-bla-bla

• un esternut • una cosa que colpeja • un xipolleig d’un líquid • un violí mal tocat • dues bufetades seguides • una xerrameca • una explosió

• • • • • • •

왌 44. 쐌쐌 Relaciona aquestes onomatopeies amb l’animal que fa aquest so: xut

piu-piu

cloc-cloc

rec-rec

cric-cric

bub-bub

6 2 1

3

4

5

왌 45. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb una d’aquestes onomatopeies: glu-glu tris-tras bang mec-mec xap nyic-nyic

• El ......... de les botzines el posava nerviós. • Es dirigia ......... cap a casa seva. • Va sonar un ......... i va caure fulminat a terra. • Quan l’olla faci ......... tira-hi els fideus. • Sempre estava ......... contra el seu germà. • Es va entrebancar, i .........!, va caure a l’aigua.

왌 46. 쐌쐌 Escriu onomatopeies combinant els elements dels dos requadres següents: pam, toc, cric, pim, nyogui, patapam, xino, nang

196

pim, crac, toc, nyigui, patapim, xano, ning, pam


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 197

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

«I més que tot és aquest foc que sento» La literatura catalana dels anys vint i trenta Fanny La Fanny treballa al Paral·lel com a ballarina perquè la seva família, de classe burgesa, s’ha arruïnat. L’Elvira, companya de feina, llança una greu calúmnia contra ella, perquè enveja el seu èxit professional i la seva relació amb en Jordi, un admirador especial. Fa córrer que té la sífilis i en Jordi se n’aparta. Després d’una nit d’amor, la Fanny abandona la idea del suïcidi però tampoc accepta la del matrimoni. Tota la vida, ben mirat, m’apareix com un camí per a arribar en aquest tombant decisiu. La ruïna del papà, la seva mort, la meva entrada al teatre, el viatge de la mamà a Buenos Aires, fins aquest piset deshabitat que sembla talment que ens esperava amb un posat de còmplice... Tot sembla que s’hagi lligat per produir aquest desenllaç. No sé si estava escrit... Em costa de ser fatalista en aquests moments; fins no em repugna d’imaginar que jo mateixa o, més ben dit, una altra que jo no conec prou bé, que no depèn ben bé de mi, que va una mica a la seva, ha fet alguna maniobra per llançar-me als braços de Jordi... No ho he cercat deliberadament, no. Això, no. Ho juraria. Però em sento massa feliç i fins amb una mena d’aplom... És inexplicable. Sóc una altra dona. I no és pas que hagi cregut els grans juraments de Jordi, parlant-me a l’orella, pocs minuts abans d’adormir-nos... Ha estat gentil. No tinc cap experiència, i totes les vegades que aquella pocavergonya d’Elvira ha volgut instruir-me he refusat amb energia o he procurat desviar la conversa. Però tinc la seguretat que, enmig de tanta follia i de tant deliri, Jordi s’ha comportat gentilment... «El que m’has donat només té un preu, Fanny: ens casarem.» Ah, boig! Casar-nos!... Mai. Encara que el teu heroic propòsit fos durador i no un llampec entre dues besades, jo no tindria coratge per a tornar a afegir-me a una societat que ja m’ha suprimit de les seves llistes i que de debò mai no tornaria a admetre-m’hi. Fóra un disbarat. Ens n’hauríem de penedir tota la vida. D’ençà que va morir el papà, he anat saltant d’una a una totes les barreres... Hop!... hop!... hop!... No puc recular! No vull reprendre els prejudicis que, si us plau per força, he hagut d’escampar pel camí. Sospito que en caure a terra, s’han macat, s’han fet malbé, com la fruita... Gràcies, Jordi. Has dit el que calia i amb un accent patètic, trèmul, greu, que m’ha arribat a l’ànima. Però no pot ser! Tal vegada quan despertis i em trobis tota arraulida contra teu, tan nua, tan teva, insistiràs amb la mateixa vehemència, i a còpia de besades em voldràs encomanar el teu optimisme... Però no ho aconseguiràs. Això, no. Totes les forces del meu esperit sembla que em posin en guàrdia davant aquest parany llaminer. Sóc una criatura que deu haver d’aprendre moltes coses encara, però n’hi ha una que ja sé de cor: no ens hem de casar! No, Jordi, no. Has aconseguit reconciliar-me amb la vida... Et sembla poc? A mi em sembla massa. No sé si en l’últim recés de la meva consciència hi havia, efectivament, el decidit propòsit de suïcidar-me... Potser, no... Qui sap! Si tu no arribes a comparèixer amb aquella alegria irresistible, sense rastre de dubtes ni de quimeres... Sigui com sigui, has aconseguit que ara em faci riure el pobre revòlver embolicat en un mocador de seda i amagat al fons de la meva bossa... No em suïcidaré. Ho veig clar... No em suïcidaré. [...] Una nit d’amor!... He viscut una nit d’amor! No tinc cap decepció, no em penedeixo de res... CARLES SOLDEVILA, Fanny

gentil: delicat, cortès vehemència: força en el parlar quimera: preocupació

197


830922 _ 0180-0207.qxd

6/3/08

17:34

Página 198

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

El Cafè de la Marina Caterina, la filla gran del Cafè de la Marina, expressa el disgust que sent pel marxant de Banyuls amb qui el seu pare li ha proposat de casar-se. En canvi, Claudi, un noi del poble, està disposat a abandonar el seu projecte d’anar a Amèrica per amor de la noia. CATERINA: M’ho ha dit la teva mare, que t’embarques... CLAUDI: (traient-se un paper de la butxaca): El passatge és aquí... Veus?, és l’Amèrica; un bitllet d’emigrant no val gran cosa, però vol dir unes llunes desinflades sobre el mar gran, la manta a coberta, i uns dits en unes cordes de guitarra, i les cançons dels italians, que riuen bruts i estibats dintre el celler de proa. I després vol dir molt: potser fortuna, pala de fogoner o la trista màrfega, o l’hospital, o quatre dents de negre blanques de llum, que xisclen mentre peta un sol de foc damunt de la camisa, i un camp de cafè verd, i una taverna amb la púrria del món, i el got de canya, i al capdavall potser vol dir una dona... o moltes dones o qui sap... Fa gràcia que un bitllet d’emigrant, tan curt de lletra, pugui dir això... No ho trobes, Caterina? (Encén un cigarret i amb el llumí comença a cremar el bitllet del passatge.) I veus?... CATERINA: Què fas? CLAUDI: Aquella bogeria, allò que el cafeter no sap comprendre! CATERINA: Claudi!... CLAUDI: Veus, Caterina?, tot s’allunya: l’Amèrica, les llunes, la guitarra, i les cançons dels italians, tot crema... Veus?, ja ha passat... Veus si era poca cosa el bitllet d’emigrant?... Mira la cendra. CATERINA: Què vol dir tot això?... I tu, Caterina, CLAUDI: tampoc no ho saps comprendre?... Les Amèriques, lluny tot això, molt lluny, no en queda rastre, i aquí fa un sol, i es veuen les antenes, la fusta de les proes amorrades, i els vidres del cafè, i la teva galta, i els teus ulls de patir; no ho saps comprendre? Què et penses que sóc jo? Que sóc un brètol!

198


830922 _ 0180-0207.qxd

6/3/08

17:34

Página 199

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Perquè em vaig barallar amb la meva mare, perquè t’he dit el que t’he dit? Escolta’m... però no puc, no, no, que em fa vergonya... digue’m que sí d’un cop... I no m’enganyes? CATERINA: És de debò... Però què et passa, Claudi?... CLAUDI: I encara m’ho preguntes?... CATERINA: No, no, espera’t. Mira, Claudi, jo abans he de parlar-te; jo sóc misèria per tothom, les llengües em pinten de verdet; fins el meu pare es vol vendre el cafè. Jo ja no compto; vull dir que si el teu cor se m’acostava i ara és a prop del meu, més que alegria i més que tot és aquest foc que sento i és aquest respirar, però respon-me: això que fas amb mi, aquestes paraules, t’han sortit de la sang? No és bogeria? No és com jugar-t’ho a cara i creu? Escolta’m: No és una caritat?... Jo estic perduda, però tinc molt orgull i sóc molt dona... comprens el que et vull dir? És que m’estimes? No és una caritat?... Si tu t’haguessis CLAUDI: casat amb el qui fos, amb aquell brètol, o el marxant de Banyuls, saps, Caterina?, jo et juro que no anava a les Amèriques. En pots estar segura que et seguia i t’olorava el cau, i les finestres, i al que et tingués al llit, fos el més home o el més valent, et juro, Caterina, que amb aquest tall jo li guindava el ventre i te m’enduia amb mi ben arrapada, ben arrapada contra el pit... (S’abracen i li besa la boca.) JOSEP MARIA DE SAGARRA, El Cafè de la Marina

antena: verga obliqua a l’arbre d’un vaixell de vela pintar de verdet: deixar molt mal parada amb crítiques guindar: hissar, alçar

Tanka Que furioses sento córrer les aigües del nostre amor, oh! quan vinc a tu pel frèvol pontet d’una carícia! CARLES RIBA frèvol: fràgil

199


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 200

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La renovació literària dels anys vint i trenta Després de l’esgotament del noucentisme i paral·lelament al desenvolupament de les avantguardes, durant els anys vint i trenta del segle passat la literatura catalana va viure un procés molt important de renovació dels diferents gèneres literaris, així com la irrupció d’un seguit d’autors que havien d’esdevenir alguns dels nostres clàssics contemporanis.

La represa i la diversificació de la novel·la La novel·la catalana va reprendre amb força a partir de 1925, després de l’estancament motivat per la crisi d’aquest gènere a Europa i per la marginació en què la van tenir els noucentistes. L’auge de la novel·la es va concretar en diverses tendències, entre les quals destaca la novel·la psicològica, que va ser el corrent predominant i que se centrava en l’interior dels personatges i en la seva vida sexual, afectiva o familiar. Hi destaquen novel·listes com Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó i, sobretot, Carles Soldevila, del qual has llegit un fragment de la novel·la Fanny. En aquesta mateixa etapa s’incorporen a la narrativa catalana autors que acabaran de consolidarse després de la Guerra Civil, com és el cas de Salvador Espriu, Llorenç Villalonga, Pere Calders o Mercè Rodoreda.

El panorama teatral El teatre, que també havia entrat en crisi durant el noucentisme, va donar diferents tipus d’obres, com ara l’alta comèdia burgesa, gènere que pretenia refinar els costums d’aquesta classe social respectant l’ideari i l’estètica noucentista i en el qual van destacar Josep Pous i Pagès i Carles Soldevila, o bé les obres de crítica ideològica, amb dramaturgs com Josep Maria Millàs-Raurell i Joan Oliver. L’èxit de públic, però, va ser per al poema dramàtic, gènere en vers, de tema popular, de gran riquesa lingüística i de temàtica amorosa i moral. El creador d’aquest gènere, Josep Maria de Sagarra, del qual has llegit una escena d’El Cafè de la Marina, va ser el triomfador de l’escena catalana durant aquest període i va conrear també la poesia, la narrativa i la traducció.

La poesia postsimbolista Paral·lelament a la incorporació a la literatura catalana de la poesia d’avantguarda, als anys vint i trenta es va desenvolupar també la poesia postsimbolista. És una poesia que parteix del simbolisme, corrent poètic que es va originar a França a finals del segle XIX i que havia arrelat a Catalunya durant el modernisme. Aquesta poesia expressa idees abstractes mitjançant imatges i un llenguatge poètic molt elaborat, exquisit, sovint hermètic o pur. Alguns dels poetes més cèlebres d’aquest corrent són Josep Sebastià Pons, Clementina Arderiu, Marià Manent, Tomàs Garcés, Agustí Bartra, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Vinyoli i, sobretot, Carles Riba, que va exercir un mestratge sobre la majoria de poetes catalans fins a la seva mort l’any 1959. Tens una petita mostra de la seva poesia en la tanka que has llegit.

200


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 201

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La prosa no narrativa Un altre dels factors determinants en la renovació literària dels anys vint i trenta és la consolidació del periodisme i l’assaig en llengua catalana. Aquests gèneres, que ja havien conreat els autors modernistes, noucentistes i avantguardistes, viuen un moment de desenvolupament i de diversificació temàtica, amb autors com el mateix Carles Riba, Lluís Nicolau d’Olwer, Joan Crexells, Josep Maria Capdevila, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Cèsar August Jordana i, sobretot, Josep Pla.

왌 47. 쐌쐌 Llegeix atentament el text de Carles Soldevila i explica per què és un monòleg interior. ■ Copia exemples de frases inacabades, d’exclamacions, d’interjeccions i de repeticions. ■ Analitza les persones gramaticals que l’autor utilitza de manera predominant. Presenten alguna mena de constant o d’alternança? ■ Creus que la tècnica del monòleg interior és interessant per a la novel·la psicològica? Per què? 왌 48. 쐌쐌 Fes una llista dels temes que podien resultar escandalosos per a la moral de la burgesia de l’època de Soldevila. 왌 49. 쐌왌 Llegeix atentament l’escena d’El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra i analitza el text des del punt de vista mètric. Explica, també, per què de vegades la intervenció d’un personatge no comença a estar escrita arran del seu nom. 왌 50. 쐌쐌 Digues quin és el tema de l’obra, explica’n breument el conflicte i el desenllaç que fa preveure l’escena que has llegit. 왌 51. 쐌쐌 Analitza un per un els gestos dels personatges que es proposen en les acotacions i explica quin efecte poden tenir sobre el públic. 쐌 52. 쐌쐌 Fixa’t en el llenguatge d’en Claudi quan explica què pot representar un bitllet d’emigrant. Com és aquest llenguatge? Quins temes evoca? Quina impressió pot produir en els espectadors? ■ Quina recança mostra la Caterina per acceptar l’amor d’en Claudi? 왌 53. 쐌쐌 Llegeix la tanka de Carles Riba. Busca informació sobre l’origen d’aquesta breu composició poètica i sobre les seves característiques mètriques. Aplica-les als versos que has llegit. 쐌 54. 쐌쐌 Explica el sentit de la tanka, incloent-hi les imatges i els contrastos que no es veuen en una lectura superficial. 쐌 55. 쐌쐌 Busca informació sobre algun dels autors següents i explica quina és la seva obra durant els anys vint i trenta, com va afectar-los la Guerra Civil (1936-1939) i com van continuar la seva trajectòria creativa després de la contesa bèl·lica:

• Josep Pla

• Salvador Espriu

• Mercè Rodoreda

201


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 202

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

El català, llengua comuna Les funcions socials del català La llengua catalana, en tant que llengua pròpia del nostre país, té dues grans funcions: la funció comunicativa i la funció identificativa i de cohesió social. Aquestes dues funcions s’han de donar simultàniament, de manera que tots els ciutadans de Catalunya, independentment de les seves característiques personals (origen, estatus social, llengua familiar, etc.), utilitzin el català com a llengua de comunicació habitual i com a llengua de referència a l’hora de construir una societat cohesionada. És important conèixer la situació actual del català en la nostra societat per avaluar fins a quin punt s’acompleixen aquestes dues funcions.

El coneixement del català A Catalunya, el català és entès pel 95 % de la població, és llegit i parlat per tres quartes parts dels catalans i escrit per la meitat dels habitants del nostre país. A diferència de fa trenta anys, sortint de la dictadura franquista, actualment el català torna a ser una eina de comunicació coneguda pel gruix de la societat. La gran majoria dels ciutadans de Catalunya, doncs, estan en disposició de fer servir el català com a llengua de comunicació habitual. A més, l’escolarització en català ha d’acabar fent que tothom sigui capaç d’entendre, parlar, llegir i escriure aquesta llengua. Pel que fa als nous catalans, és a dir, a les persones arribades recentment al nostre país des d’arreu del món, es fan programes d’acollida i incorporació a la llengua, sigui dins del sistema educatiu obligatori, sigui en cursets específics per a persones adultes. Per a aquestes persones, l’aprenentatge del català representa l’adquisició d’una competència comunicativa pràctica i, a més, la possibilitat d’integrar-se plenament en la comunitat que els acull.

L’ús del català L’ús del català varia segons els àmbits públics a què ens referim. Resseguint-los ens podem fer una idea del camí recorregut per la normalització lingüística, però també del que queda per fer.

• Les institucions i les administracions públiques. El català és la llengua habitual en els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i la Generalitat. En canvi, continua marginada en l’administració de l’Estat, particularment en el món judicial.

• El sistema educatiu. El català és la llengua prioritària de l’ensenyament obligatori, justament per tal de garantir la igualtat de tots els ciutadans pel que fa al coneixement de la llengua del país.

• Els mitjans de comunicació. El català és present tant en els mitjans públics com en els privats, si bé no hi és la llengua majoritària. En la ràdio i en la premsa local i comarcal, la normalització del català està més avançada.

• La cultura i el lleure. El català és present en la producció editorial, el cinema, la música, el turisme, l’esport, el lleure, el teatre i la cultura popular i tradicional. És en aquests dos darrers àmbits on ha assolit una presència més àmplia.

• El món del treball i de l’economia. L’avanç del català en el món laboral, en les comunicacions de les empreses, en les cartes comercials, etc., ha estat significatiu els últims anys, però encara és lluny del nivell de normalitat desitjable.

202


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 203

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

• Les noves tecnologies. En el cas dels productes informàtics, el català no només ha de competir amb el castellà, sinó, sobretot, amb l’anglès. Tot i les dificultats evidents, els aparells i els programes d’ús més freqüent van incorporant la nostra llengua. Destaca positivament la presència del català a Internet (pàgines web, blocs, domini .cat), sobretot si la valorem en relació al pes demogràfic real que té la nostra llengua al món.

왌 56. 쐌왌 Explica quins fets importants s’han produït en la societat catalana entre els anys 1981 i 2001 per explicar aquestes dades: Percentatge de la població de Catalunya de 2 anys i més amb relació al català 1981

1986

1991

1996

2001

80,9 %

90,6 %

93,7 %

94,9 %

94,5 %

El sap parlar

*

64,0 %

68,3 %

75,3 %

74,5 %

El sap llegir

*

60,5 %

67,5 %

72,3 %

74,4 %

El sap escriure

*

31,5 %

39,9 %

45,8 %

49,8 %

L’entén

(Font: Institut d’Estadística de Catalunya) * No es disposa de dades

왌 57. 쐌쐌 Explica quina tendència observes en les dades següents, valora si és una tendència moderada o acusada i comenta les possibles raons de l’evolució que reflecteixen: Difusió del diari El periódico: mitjana d’exemplars diaris Any

Versió catalana

Versió castellana

2001

64.834

95.009

2002

66.337

93.268

2003

69.356

95.156

2004

66.655

94.847

2005

69.556

90.192

(Font: Institut d’Estadística de Catalunya)

쐌 58. 쐌쐌 Fes un treball de camp sobre algun aspecte de l’ús del català (retolació dels comerços, cartes dels restaurants, etiquetatge de productes, ús per part dels nous catalans, etc.), elabora un breu informe i presenta’l als teus companys i companyes.

203


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 204

Avaluació Els homes i les dones viuen la política de manera diferent? L’assoliment del vot femení en l’àmbit europeu i anglosaxó introduí la qüestió del gènere en el debat sobre el comportament polític a partir de dos interrogants de gran transcendència: hi participarien les dones en la mateixa proporció que els homes? I, sobretot, quin seria l’impacte electoral de la introducció del vot femení? Els primers estudis de sociologia política van establir que les dones tendien a donar més suport a les candidatures més conservadores, es mostraven menys interessades per la política i, conseqüentment, hi participaven menys. Les interpretacions d’aquestes diferències posaven l’èmfasi en el fet que les dones participaven menys en el mercat de treball, tenien un nivell educatiu inferior i tenien tendència a identificar-se més que els homes amb valors tradicionals, fruit d’un contacte més estret amb l’església. El «diferencial polític de gènere» s’explicava, així, per les desigualtats socials i la subordinació femenina. En aquest marc, doncs, canvis en la posició de les dones en alguna d’aquestes tres esferes s’haurien de traduir en canvis en la manera de percebre la política i de participar-hi, tant d’homes com de dones. Les dades de què disposem ens mostren que, si bé hi ha una reducció de les diferències polítiques de gènere (que podria ser atribuïble a la millora de la situació econòmica i a l’augment de l’equitat social al nostre país), no ha implicat, a dia d’avui, una homogeneïtzació completa de la forma en què homes i dones perceben i viuen la política. Tot i que a Catalunya els nivells de participació electoral femenins i masculins han tendit a equilibrar-se, les dones tendeixen a donar més suport que els

204

homes a partits grans i moderats. Aquest fet es pot basar en una major identificació femenina amb posicions polítiques de centre, fet que admet múltiples interpretacions, com ara una preferència femenina per posicions polítiques moderades. D’altra banda, es manté el diferencial en la desconfiança respecte a la política. Entre els grups d’homes i dones més formats, les dones continuen pensant que la política no els interessa i que és massa complicada perquè la puguin entendre. Per tant, la manca d’interès femení no ha desaparegut amb l’avenç en els nivells educatius, la notable incorporació al mercat laboral i, en general, la menor desigualtat entre homes i dones. En aquest punt, val la pena destacar que el sentiment que els polítics no s’interessen pels nostres afers fou majoritàriament masculí durant les primeres dècades democràtiques i que, amb el pas dels anys, s’ha feminitzat. Així doncs, més que una resposta, només podem oferir, per acabar, un seguit de preguntes. En aquest marc, sorgeixen alguns interrogants sobre com interpretar aquesta realitat. En primer lloc resta oberta la qüestió de per què les catalanes prefereixen opcions polítiques moderades i opten pels grans partits. En segon lloc, cal posar un interrogant sobre el fet que les dones es mostrin més desinteressades per la política i tinguin més sentiments de desconfiança i d’incapacitat per incidir en el procés polític que els homes, i això independentment de la seva edat i del seu nivell educatiu. ¿Són els diferents rols de gènere imposats a les nostres societats l’única explicació d’aquest fenomen...? MARIA DE LA FUENTE i ROBERT LIÑEIRA, Nous Horitzons, número 186


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 205

왌 59. 쐌왌 En aquest text argumentatiu predominen els connectors que expressen conseqüència. Assenyala’n tres, com a mínim. 왌 60. 쐌왌 Indica, en el segon i tercer paràgrafs, quatre connectors usats per expressar ordre en l’exposició dels arguments. 왌 61. 쐌쐌 El connector si bé, que es troba repetit en el text, expressa causa o oposició? 왌 62. 쐌쐌 Torna a escriure l’oració següent i substitueix el sintagma destacat per una proposició subordinada adverbial de temps (amb el verb en forma personal): ...amb el pas dels anys s’ha feminitzat.

쐌 63. 쐌쐌 Torna a escriure l’oració següent substituint el sintagma destacat per una proposició adverbial circumstancial construïda al voltant d’una forma no personal del verb: En aquest marc, doncs, canvis en la posició de les dones en alguna d’aquestes tres esferes s’haurien de traduir en canvis en la manera de percebre la política i participar-hi, tant d’homes com de dones.

왌 64. 쐌쐌 Copia l’oració següent i completa-la amb que o de que, i justifica la teva resposta: Els primers estudis de sociologia política van establir ......... les dones tendien a donar més suport a les candidatures més conservadores.

왌 65. 쐌쐌 Indica si els pronoms destacats de les oracions següents són interrogatius o relatius:

• Les dades de què disposem... • La qüestió de per què les catalanes prefereixen... 왌 66. 쐌쐌

Relaciona aquestes interjeccions amb el que expressen:

bah! hum! renoi! ecs! tururut!

• • • • •

• admiració • fàstic • dubte • disgust • disconformitat

왌 67. 쐌쐌 Escriu l’onomatopeia que reflecteix aquests sons:

• un esternut • una botzina

• una cosa que cau • un gos que borda

205


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 206

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 68. 쐌왌 Copia les oracions següents i substitueix els adverbis destacats per proposicions subordinades adverbials més precises:

• Feu les coses així. • Deixeu els paquets allà. • Pareu taula abans. • Aleshores van trobar-se pel carrer. • Va contestar sincerament. ■ Indica si expressen temps, lloc o manera. 왌 69. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb que o de que:

• No l’he tornat a veure des ......... ens vam • •

acomiadar l’estiu passat. Després ......... el van advertir, no s’ha tornat a equivocar. Ho faré abans ......... m’ho torni a demanar.

쐌 70. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb segons, segons que o segons com:

• ......... vagin les coses, retirarem la nostra oferta. • Van fer el pastís ......... la recepta. • Col·loqueu-vos davant o darrere ......... sigueu

• La cançó de ......... et parlo va ser un èxit d’estiu • •

■ Quines oracions també podries completar amb el qual o variants? 쐌 73. 쐌쐌 Escriu una paraula emparentada amb cadascuna de les següents i que porti ela geminada :

• metall • aixella

• ......... sortirem a fer un tomb. (sopar) • ......... aquests petits entrebancs, passem al • • •

primer punt de l’ordre del dia. (resoldre) En ......... de l’hospital, va tornar a caure desmaiat. (sortir) Prepara l’esmorzar ......... la ràdio. (escoltar) ......... això, estic disposat a escoltar les vostres opinions. (dir)

ORTOGRAFIA 왌 72. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb que o què:

• No podem refiar-nos ......... plogui a la primavera: cal estalviar aigua des d’ara.

206

• Llull • cristall

• cabell • flagell

왌 74. 쐌쐌 Explica la diferència de significat entre anular i anul·lar. Si cal, consulta el diccionari.

LÈXIC 왌 75. 쐌왌 Indica en quin cas les paraules en cursiva són utilitzades emfàticament:

• En Joan bufa fort i infla el globus en •

més alts o més baixos. 왌 71. 쐌쐌 Completa les oracions següents amb una forma no personal del verb que tens entre parèntesis:

de fa uns quants anys. El problema amb ......... ens vam trobar va ser l’embús a l’entrada de Barcelona. Us estranyeu ......... els preus s’hagin apujat?

un moment. Bufa! En un moment has inflat el globus. Has estat a punt de caure. Vigila! Si no vigila, caurà. Calla! No veus que molestes? Em molesta perquè no calla.

왌 76. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb l’onomatopeia corresponent: tararí - zum-zum - pum - zas - xof

• El ......... d’aquest mosquit no em deixa dormir. • Va fer un moviment ràpid i, .........!, va • • •

desaparèixer la cartera. Apunta, dispara i .........! .........! el flam va caure a terra i li va tacar els pantalons. El clarí cridava l’atenció amb el seu .........

쐌 77. 쐌쐌 Ordena les lletres següents per formar onomatopeies: ctcaaarc

fptaalap

ufp

umtpalpa

ccer


830922 _ 0180-0207.qxd

21/2/08

08:16

Página 207

Conceptes clau de la unitat Proposició subordinada adverbial. Proposició subordinada equivalent a un sintagma adverbial amb funció de complement circumstancial o oracional.

Proposició subordinada adverbial de manera. Proposició subordinada adverbial amb funció de complement circumstancial de manera.

Proposició subordinada adverbial de lloc. Proposició subordinada adverbial amb funció de complement circumstancial de lloc.

Proposició subordinada adverbial de temps. Proposició subordinada adverbial amb funció de complement circumstancial de temps.

Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

Noucentisme Avantguardes

3

4

5

6

Unitat

1

2

XX

XX

1906-1939

1936-1969

XX-XXI 1970-2005

Renovació literària

De la Guerra Civil als anys seixanta

Literatura actual

7

8

9

4

• • • •

Novel·la: temàtica psicològica (Carles Soldevila) Teatre: poema dramàtic (Josep Maria de Sagarra) Poesia: postsimbolisme (Carles Riba) Prosa no narrativa: Josep Pla

ENTRETENIMENTS Completa aquest text breu sobre els llocs on es parla català i després completa els mots encreuats amb les mateixes paraules. Tigues en compte que hi ha dues paraules que apareixen dues vegades en el text. El català és la llengua pròpia del P __ __ __ __ __ __ __ T de C __ __ __ __ __ __ __ __ (tret de la V __ __ __ d’A __ __ __, de llengua occitana), de la C __ __ __ __ __ __ __ __ del N __ __ __, fora de la comarca de la Fenolleda, també de llengua occitana; d’A __ __ __ R R __; de la ciutat sarda de l’A __ __ __ __ __; d’unes comarques aragoneses que constitueixen l’anomenada F __ __ __ J __ d’Aragó o F __ __ __ __ __ de P __ __ __ __ __; de les illes B __ __ __ __ __ __; del P __ Í __ V __ __ __ __ __ __ À, i de la regió murciana del C __ __ X __.

207


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

8 Una persona boja pot fer moltes coses sorprenents, algunes de terribles. I encara més si no s’adona de la seva bogeria. Pot ser una persona extremadament freda i calculadora, però sobtadament pot deixar-se dur per un atac de bogeria que el porti a descobrir els seus secrets, les seves obsessions i les seves accions més terribles.

208

08:21

Página 208

El final s’acosta El cor delator És veritat! Sóc nerviós..., tremendament nerviós. Sempre ho he estat; però, per què dieu que sóc boig? La malaltia m’ha aguditzat els sentits, però no els ha destruït ni esmussat. De tots, el més agut era l’oïda. Jo he sentit totes les coses del cel i de la terra. I he sentit moltes coses de l’infern. Què, doncs, sóc boig? Escolteu i observeu amb quin seny, amb quina calma us puc contar tota la història. És impossible explicar com la idea se’m va ficar per primera vegada al cap; però un cop concebuda, em va perseguir de dia i de nit. De motiu, no n’hi havia cap. Jo estimava el vell. No m’havia fet mai cap mal. No desitjava pas el seu or. Crec que era el seu ull! Sí, era això! Tenia un ull de voltor: un ull blau clar, amb un tel a sobre. Cada vegada que em mirava fixament, se’m glaçava la sang; i així, de mica en mica, molt gradualment, se’m va ficar al cap la idea de matar l’ancià i alliberar-me d’aquesta manera d’aquell ull, per sempre més. I aquesta és la qüestió. Us penseu que sóc boig. Però hauríeu d’haver vist amb quin seny vaig procedir, amb quina cautela, amb quina precaució, amb quina dissimulació! Cada nit, als volts de les dotze, treia la balda de la porta i l’obria..., oh, molt suaument! I aleshores, quan l’obertura era prou gran per al meu cap, hi introduïa una llanterna ben tancada, ben tancada, per tal que no es veiés gens de claror, i després hi ficava el cap. Oh, hauríeu rigut veient amb quina astúcia hi ficava el cap! El movia lentament, molt, molt lentament, per tal de no torbar el son del vell. Trigava ben bé una hora a passar tot el cap per l’obertura, fins que podia veure l’ancià ajagut al seu llit. Ha! Llavors, quan tenia tot el cap dins la cambra, obria amb precaució la llanterna..., oh! L’obria just perquè un fil de llum caigués sobre l’ull de voltor. I això ho vaig fer durant set nits interminables, però sempre trobava l’ull tancat, i així m’era impossible de dur a terme el meu propòsit, perquè no era el vell qui em contrariava, sinó el seu ull maleït. I cada matí, quan el dia apuntava, entrava a la cambra, el cridava pel nom amb veu cordial i li preguntava com havia passat la nit. La vuitena nit vaig obrir la porta amb més precaucions que de costum. La minutera d’un rellotge es mou més de pressa que no ho feia la meva mà. Mai com aquella nit no havia advertit la magnitud de la meva sagacitat. Amb prou feines podia contenir la meva sensació de triomf. Pensar que era allà, obrint la porta, i que ell ni tan sols no somiava els meus pensaments més secrets! Se’m va escapar una rialleta, i potser em va sentir, perquè es va bellugar dins el llit, com si s’hagués sobresaltat. Potser pensareu que em vaig retirar..., però no. L’habitació era negra com les tenebres i, per tant, ell no em podia veure, de manera que vaig continuar una mica més, sempre una mica més.


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 209

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

Tenia el cap a dins i em disposava a obrir la llanterna, quan el meu polze relliscà damunt la tanca de ferro estanyat, i el vell es va incorporar al llit cridant: –Qui hi ha aquí? Em vaig quedar completament immòbil i no vaig dir res. Durant ben bé una hora no vaig moure ni un múscul, i en tota l’estona no vaig sentir que tornés a estirar-se. Continuava assegut al llit, escoltant, com jo havia fet una nit rere l’altra, escoltant els corcs dins la paret. De sobte vaig sentir un lleu gemec, i vaig comprendre que es tractava d’un lament de terror mortal. No era pas un gruny de dolor o de pena, oh, no!, era el murmuri sord que escapa del fons d’una ànima oprimida per l’espant. Jo el coneixia bé, aquell murmuri. Sabia el que sentia el vell i el compadia, per bé que, al fons del cor, me’n reia. Sabia que ell continuava despert des que havia sentit el primer soroll. Els seus temors augmentaven. Mirava de persuadir-se que no tenien fonament, però no podia. S’havia dit a si mateix: «No és res més que el vent dins la xemeneia. Un ratolí que corre per terra». Sí, procurava de tranquil·litzar-se. Però tot era inútil; perquè la Mort havia passat pel seu davant com una enorme ombra negra i l’havia embolcallat. I era la influència fúnebre de l’ombra imperceptible el que li feia sentir –malgrat que no veiés ni sentís res– la presència del meu cap dins la cambra. Després d’haver esperat una llarga estona, molt pacientment, vaig obrir una petita, una molt petita escletxa a la llanterna. La vaig obrir furtivament, molt furtivament, fins que un tènue raig, com el fil teixit per una aranya, va sortir per l’escletxa i va caure damunt el seu ull de voltor. L’ull era obert –totalment obert– i, en veure’l, em vaig posar furiós. El veia amb una perfecta nitidesa: tot d’un blau apagat, cobert amb un tel horrorós que em glaçava fins el moll dels ossos; però no podia veure ni la cara ni el cos del vell, perquè havia projectat el raig de llum, com si fos per instint, precisament sobre el lloc maleït. I no us he dit ja que allò que confoneu amb la bogeria no és sinó una hiperestèsia dels sentits? Aleshores, dic, va arribar a les meves orelles una remor sorda, apagada, contínua, semblant a la que fa un rellotge embolicat amb cotó fluix. També coneixia perfectament aquell soroll. Eren els batecs del cor del vellard. Van excitar la meva fúria talment com el redoblament del tambor estimula el valor del soldat. Però encara em vaig contenir i vaig continuar immòbil. A penes alenava. M’esforçava a mantenir el raig de llum fix sobre l’ull. Mentrestant, les palpitacions infernals del cor eren cada vegada més fortes, més accelerades i més sonores. El terror del vell devia ser extraordinari! Em sentiu bé? I aleshores, al cor de la nit, enmig de l’espantós silenci d’aquella casa vella, aquell soroll tan estrany va fer que s’apoderés de mi un terror irresistible: algun veí podria sentir-lo! Amb un fort udol, em vaig precipitar d’un salt dins la cambra. Ell va fer un xiscle..., només un. En un instant el vaig arrossegar fins a terra i vaig dipositar tot el pes del llit al seu damunt. Aleshores, en veure tan avançada la meva obra, vaig somriure alegrement. Durant uns minuts, però, el cor va continuar bategant amb un so ofegat. Amb tot, ara ja no em turmentava; no el podrien sentir a través de les parets. Per fi, els batecs cessaren. El vell era mort. Vaig apartar el llit i vaig examinar el cadàver. Li vaig posar la mà sobre el cor i la hi vaig deixar durant uns minuts. No bategava. Era completament mort. El seu ull ja no em turmentaria més. Si encara penseu que sóc boig, quan us descrigui les assenyades precaucions que vaig prendre per amagar el cos, ja no ho pensareu més. Avançava la nit i jo actuava de pressa, però en silenci. El primer que vaig fer va ser desmembrar el cadàver. Li vaig tallar el cap, els braços i les cames. Després vaig arrencar tres posts del terra de la cambra i ho vaig dipositar tot entre els suports que les fixaven.

209


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 210

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

Finalment, vaig tornar a col·locar les fustes, amb tanta habilitat que cap ull humà –ni tan sols el seu– no hauria pogut descobrir-hi res d’anormal. No calia rentar res..., ni la més petita gota de sang. Havia estat molt meticulós. Tot havia anat a parar a un cubell... Ha, ha! Un cop vaig haver enllestit totes aquestes operacions, ja eren les quatre..., i era fosc. Quan el rellotge va tocar les hores, van trucar a la porta del carrer. Vaig baixar a obrir, ben confiat, perquè, què havia de témer jo, ara? Van entrar tres homes, que es presentaren, ben cortesament, com a inspectors de policia. Un veí havia sentit un crit durant la nit; això havia despertat sospites d’alguna cosa estranya; i aquells cavallers (els inspectors) havien estat enviats de la comissaria a fer un reconeixement. Vaig somriure, perquè, què havia de témer? Els vaig donar la benvinguda. Els vaig dir que el crit l’havia fet jo, somiant. Vaig afegir que el vell se n’havia anat de viatge al camp. Vaig portar els visitants a recórrer tota la casa. Els vaig dur, per fi, a la seva cambra. Entusiasmat per la confiança que sentia, vaig portar unes cadires a l’habitació i els vaig pregar que reposessin una estona, mentre jo, amb l’esbojarrada audàcia del triomf absolut, col·locava la meva cadira exactament al lloc sota el qual reposava el cadàver de la víctima. Els agents estaven satisfets. La meva actitud els havia convençut. Allà asseguts, mentre jo contestava jovialment, ells xerraven de coses familiars. Però, al cap d’una estona, vaig sentir que empal·lidia i vaig desitjar que se n’anessin. Em feia mal el cap i em semblava que em xiulaven les orelles; però ells no es movien i continuaven garlant. El zumzeig es va fer més intens i més perceptible. Vaig començar a parlar pels descosits per alliberar-me d’aquella sensació; però continuava i es feia més definida..., fins que, a la fi, vaig descobrir que la remor no ressonava dins les meves orelles. El soroll anava augmentant. I què podia fer jo? Era un so sord, ofegat, persistent, semblant al que fa un rellotge embolicat amb cotó fluix. Jo panteixava, però es veu que els inspectors no sentien res. Em vaig posar a parlar amb més vehemència; però la remor creixia sense parar. Per què no se n’anaven? Vaig començar a caminar amunt i avall, a grans gambades; però la remor creixia contínuament. Oh, Déu meu, què podia fer jo? Treia foc pels queixals..., desvariejava..., renegava! Arrossegava la cadira de manera que les potes gratessin les posts amb un escarritx, però el soroll ho dominava tot i no parava de créixer. I els policies continuaven xerrant, fent broma, somrient. Era possible que no sentissin res? No, no! Ho sentien! Sospitaven..., ho sabien..., es burlaven del meu terror! Però qualsevol cosa era millor que aquella agonia! No podia aguantar més aquells somriures hipòcrites! Havia de cridar o em moriria, i aleshores..., el soroll de nou! El sentiu? Cada vegada més fort, més fort, més fort! –Miserables! –vaig xisclar–. No dissimuleu més! Ho confesso tot! Arrenqueu aquestes fustes! Aquí, aquí! Són els batecs del seu cor maleït! EDGAR ALLAN POE, El gat negre i altres contes d’horror (Adaptació)

210


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 211

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• balda • sagacitat • corc

• fúnebre • furtivament • vellard

• post • meticulós • jovialment

• vehemència • gambada • escarritx

2. Relaciona els verbs de l’esquerra (que pots trobar en el text) amb el sinònim corresponent: alenar compadir desvariejar esmussar garlar panteixar persuadir-se renegar torbar

• alterar • apiadar-se • blasfemar • convèncer-se • delirar • esllanguir • respirar fatigosament • respirar, exhalar • xerrar

• • • • • • • • •

L

i c m t s

■ Escriu l’equivalent a el compadia amb el verb sinònim amb què l’has relacionat. Has fet servir els mateixos pronoms? Per què? 3.

Busca informació sobre l’autor del conte que has llegit, Edgar Allan Poe. Elabora una fitxa amb les dades següents i fixa’t bé en els aspectes formals (majúscules i minúscules, ús de les cometes, ús de la lletra cursiva i dels subratllats, etc.).

• Lloc i data de naixement i mort • Gèneres conreats • Temes conreats 4.

• Aspectes més importants de la seva biografia • Obres principals • Altres aspectes destacables o interessants

El protagonista del conte diu que no és pas boig, que simplement té una hiperestèsia dels sentits. Respon aquestes preguntes sobre la hiperestèsia:

• Què és? • Sol anar associada a la bogeria? • Com s’anomena el trastorn oposat? En què consisteix? 5. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets: A

B

C

D

211


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 212

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT 6. Els lectors tenim molt poca informació sobre el protagonista, a part del que ens explica ell mateix. Comenta, breument, com te l’imagines: quina edat creus que té, com deu ser físicament, com pot ser la seva família... 7. Quins dos sentits corporals són els més directament relacionats amb la bogeria del protagonista? Per què? 8. El protagonista és boig, però ell està convençut que no ho és pas i vol demostrar-ho. Copia fragments en què es manifesti aquest fet. 9. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• El protagonista enterra el vell al jardí. • El vell sempre dormia amb un ull obert. • El protagonista pateix hiperestèsia auditiva. • El protagonista no odiava pas el vell, però volia robar-li l’or. • El protagonista de vegades repeteix paraules i expressions. • El protagonista mata el vell ofegant-lo. • Els veïns senten els crits del vell mentre és assassinat. • Després de l’assassinat, tota la casa va quedar bruta de sang. • El protagonista confessa el crim tot i que els policies no sospiten pas d’ell. • El vell maltractava el protagonista. REFLEXIONAR I AVALUAR 10. Fixa’t que, ja des del començament del conte, un narrador en primera persona s’adreça explícitament als lectors, com en el fragment següent: És veritat! Sóc nerviós..., tremendament nerviós. Sempre ho he estat; però, per què dieu que sóc boig?

a

M e m f g 212

■ Analitza l’efecte que faria aquest text redactat, per exemple, en tercera persona. Provocaria la mateixa reacció en el lector? Per què? 11. ¿Opines que el protagonista sent els batecs del cor del vell mort perquè té remordiments i s’ha penedit del que ha fet o bé els sent perquè és boig? Per què arribes a aquesta conclusió?

EXPRESSAR-NOS 12. Escriu un relat d’unes 15 línies en què el mateix protagonista d’El cor delator tingui experiències obsessives, però relacionades amb un altre sentit corporal. 13.

Per parelles, escriviu un diàleg breu en què els tres policies expliquin l’experiència que han viscut. Representeu a classe el diàleg i compareu-lo amb els de la resta dels companys.


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 213

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

La instrucció i la predicció La instrucció Una instrucció és un text en què l’emissor dóna instruccions, consells o ordres perquè el receptor faci alguna cosa. Els textos instructius o directius tenen les característiques següents:

• La informació es presenta amb precisió i en un ordre, normalment cronològic, que se sol fer explícit numerant els passos que cal seguir.

• S’hi utilitzen recursos visuals (gràfics, il·lustracions...) per facilitar la comprensió per part del receptor, del qual s’espera una actuació.

• Pel que fa a les característiques gramaticals, destaca l’ús de l’imperatiu, les perífrasis d’obligació i les formes impersonals, sovint en present d’indicatiu (es barreja, es retalla...). Les oracions solen ser curtes, també per afavorir la bona comprensió del missatge. Els textos instructius es poden combinar amb altres tipus de text. Per exemple, abans de les instruccions pròpiament dites, poden aportar unes informacions prèvies que expliquin l’objectiu que es persegueix, una descripció dels materials o ingredients necessaris per assolir-lo, etc. D’altra banda, també pot variar el to amb què l’emissor s’adreça al receptor, amb la selecció d’un nivell de formalitat determinat i amb l’ús, segons els casos, de fórmules de cortesia, i d’uns tractaments determinats (tu, vós, vostè, per exemple).

La predicció Una predicció és un text en què l’emissor formula previsions sobre aspectes relacionats amb el futur, basant-se en la pròpia intuïció o bé en la interpretació racional de dades empíriques. Els textos predictius tenen les característiques següents:

• Utilització freqüent de construccions impersonals en present d’indicatiu i, en alguns casos, expressions que indiquen possibilitat, probabilitat o hipòtesis i condicions.

• Els temps verbals prioritzats són el futur i el condicional. Aquest segon temps serveix per remarcar el fet que la previsió no s’ha d’acomplir necessàriament.

Combinació de diferents tipus de text En situacions de comunicació de la vida quotidiana, sovint es combinen diferents tipus de text. Imaginem-nos, per exemple, la informació meteorològica en un telenotícies. El conductor del programa introdueix l’especialista en el temps mitjançant un breu text conversacional o dialogat, en el qual li planteja alguna qüestió sobre el temps que ha fet o farà properament. Quan el meteoròleg pren la paraula, sol dividir la seva exposició en dues parts. En primer lloc, explica el temps que ha fet les últimes hores, i sovint combina l’exposició pròpiament dita (per zones, per fenòmens) amb l’estructura narrativa o cronològica (de bon matí, a mig matí, al migdia...). En segon lloc, el meteoròleg passa a la predicció pròpiament dita, és a dir, a la previsió del temps per a les hores següents. En aquest últim punt, pot utilitzar el text instructiu per aconsellar als espectadors que es posin roba d’abric, que prenguin paraigua, etc.

213


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 214

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

왌 14. 쐌쐌 Llegeix el text següent, que pertany al llibre Una veritat incòmoda, d’Al Gore, i resol les activitats següents: L’exvicepresident dels Estats Units Al Gore s’està dedicant els darrers anys a una campanya de presa de consciència global sobre el canvi climàtic i els factors que el provoquen, entre els quals destaquen l’emissió de gasos d’efecte hivernacle –especialment el CO2–, la destrucció de masses forestals o la contaminació dels mars i els oceans. Si Groenlàndia es fongués o es trenqués i llisqués dins del mar –o si la meitat de Groenlàndia i la meitat de l’Antàrtida es fonguessin– els nivells del mar d’arreu del món creixerien de l’ordre de 5,5 o 6 metres. L’assessor del primer ministre britànic Tony Blair, David King, es troba entre els científics que han advertit de les conseqüències potencials que tindria el fet que es produïssin canvis importants en aquestes plataformes de gel. El 2004, en una conferència a Berlín, va dir: «Els mapes del món hauran de ser redibuixats.» Els Països Baixos és un dels llocs on la pujada del nivell del mar podria ser absolutament devastadora. Però els holandesos, que tenen una llarga experiència en la lluita contra el mar, han promogut un concurs entre arquitectes per dissenyar cases flotants. A Pequín i rodalia, més de vint milions de persones haurien de ser evacuades. A Shangai i rodalia més de quaranta milions de persones es veurien forçades a desplaçar-se. I això és el que podeu fer personalment per contribuir resoldre la crisi climàtica: • Estalvieu energia a casa per reduir les emissions que s’hi generen: trieu aparells energèticament eficients i feu-ne un bon manteniment, aïlleu casa vostra, escalfeu-la i refredeu-la eficientment... • Desplaceu-vos estalviant energia, així reduireu les emissions dels cotxes i d’altres mitjans de transport, si heu de canviar de cotxe compreu-ne un de més eficient, treballeu des de casa, reduïu els desplaçaments amb avió... • Consumiu menys, estalvieu més: compreu coses que durin, recicleu, no malbarateu el paper, feu servir bosses reutilitzables... AL GORE, Una veritat incòmoda (Adaptació)

■ Identifica la part instructiva i la part predictiva d’aquest text i explica les característiques de cadascuna. ■ Ara fixa’t en el primer paràgraf del text, en cursiva, i indica de quin tipus de text es tracta. En què es diferencia de la resta del text? 왌 15. 쐌쐌 Redacta un text breu amb les instruccions que hauríeu d’observar a la vostra classe per lluitar contra el canvi climàtic.

214


830922 _ 0208-0235.qxd

6/3/08

17:38

Página 215

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

El futur a les estrelles?

ÀRIES. Setmana per plantejar-se canvis en la teva relació amb els altres. Algú que no t’esperes està interessat/ada per tu. Sigues obert/a a noves oportunitats. Procura dormir una mica més, però no t’adormis! Amor: bé. Salut: regular. Sort: bé. TAURE. Ara se’t presenta l’ocasió per dir-li al noi o la noia a que t’agrada el que sents. Relaxa’t i deixa’t anar. Tens un 100% de possibilitats. Només cal que hi fiquis la banya, que en això hi tens experiència. No t’oblidis de l’esport! Amor: molt bé. Salut: bé. Sort: bé.

BESSONS. Hauries de dedicar més temps a l’estudi i limitar una mica la teva vida social. Ja arribaran les vacances i podràs reprendre els projectes que tenies a mig començar. Sense esforç no s’avança! Amor: bé. Salut: bé. Sort: bé. CRANC. Els excessos es paguen, i tu portes un temps excessivament abocat/ada a la bona vida, sense pensar en les responsabilitats que tens. Ara toca seure i plantejar-te què vols fer en el futur més immediat. Dedica’t temps! Amor: regular. Salut: regular. Sort: bé.

왌 16. 쐌왌 Indica quin és el símbol del teu signe de l’horòscop. Explica com sou, segons el que diu l’astrologia, els nascuts sota el teu signe. Hi estàs d’acord? 왌 17. 쐌왌 Elabora un quadre amb els noms dels companys i companyes i el signe del zodíac de cadascun. Trobes cap tret de personalitat comú entre els pertanyents al mateix signe? 왌 18. 쐌쐌 Comenteu els textos anteriors des del punt de vista de la tipologia. Tenen una part predictiva? Tenen una part expositiva? Tenen una part instructiva? Tenen una part argumentativa? ■ Feu el mateix amb els horòscops d’alguna revista o que trobeu a Internet, i observeu si hi ha diferències. Observeu també el to en què estan escrits i relacioneu-lo amb el tipus de públic al quan s’adrecen. 왌 19. 쐌쐌 Feu un debat a classe sobre els horòscops i comenteu què en penseu, si us refieu dels pronòstics, si en seguiu o no els consells, etc.

215


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 216

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Consells per a tothom A la pàgina anterior ja has vist que els textos dels horòscops acostumen a ser complexos i a contenir elements que corresponen a tipologies diferents. Si ens hi fixem bé, veurem que és imprescindible la combinació de textos diferents. La part predictiva és evident, ja que sempre s’avança alguna cosa del futur, i això acostuma a ser la base de tot el text. Es preveu que tindrem tendència a alguna cosa, o que serà un moment propici per a una altra. La part instructiva també és important, ja que és freqüent que aconsellin una manera d’actuar determinada, tenint en compte les circumstàncies dels astres o les possibilitats del moment. També tenen, de vegades, una part argumentativa, ja que s’expliquen els motius pels quals convé fer una cosa i no una altra. I encara, la part expositiva pot constatar una realitat d’aquest moment per donar peu a un canvi en el futur. Sovint la part predictiva i la part instructiva són les més extenses, però la combinació de totes és lliure, i depèn de l’autor, del públic destinatari, de l’extensió total del text, etc.

쐌 20. 쐌쐌 Inventa’t les previsions per a la propera quinzena dels signes del zodíac anterior i posterior al teu i redacta-les. Segueix aquests passos: 1. Per copsar-ne l’estil habitual, llegeix-ne unes quantes mostres (al teletext, al diari, en alguna revista, a Internet). 2. Hi has d’incloure aquests temes: relació amb la família, relació amb els amics i les amigues, feina, salut… 3. Formula consells i pronòstics de sentit comú. Fes servir imperatius i futurs. 4. Acaba el teu pronòstic amb una frase que en resumeixi el contingut. 5. No escriguis més de 8-10 línies per a cada signe. 6. Per signar les teves previsions, pensa un pseudònim esotèric que t’escaigui. ■ Poseu en comú els vostres pronòstics. Hi ha cap coincidència? Creieu que els astròlegs de la classe l’encerten, en les seves previsions?

216


830922 _ 0208-0235.qxd

6/3/08

17:38

Página 217

왌 21. 쐌왌 Classifica aquests verbs segons el sentit amb el qual estan relacionats: vista

• amanyagar • eixordar • flairar • guipar • manducar • ressonar

oïda

olfacte

• amoixar • engolir • forfollar • llambregar • odorar • rosegar

gust

• aspirar • ensumar • grapejar • llepar • oir • sordejar

tacte

• degustar • entresentir • guaitar • llucar • palpar • sotjar

왌 22. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb la paraula o l’expressió adequada de les que es proposen. Fes-hi tots els canvis que calgui. • Quina ......... que fa aquesta habitació! Hauries de ventilar-la! (olor/mala olor/pudor) • Avui he ......... de fer unes galetes de te. En vols ......... una? (tastar/provar/emprovar) • Voldria sentir ......... flaire de les flors i només sento ......... ferum dels fems. (el / la) • .........-me atentament! Si no em ......... bé, digueu-m’ho, que faria servir el micròfon. Ja sabeu, també, que disposem d’un intèrpret del llenguatge de signes per a qui no ......... (escoltar/sentir/sentir-hi) • No ........., perquè després a l’hora de sopar no ......... res. Potser ni tan sols et ......... l’amanida. (menjar/menjotejar/tastar) • L’Anna no ........., però també segueix el serial cada tarda. Jo el ......... de tant en tant, quan ......... que tinc més temps lliure que els altres dies. (mirar/veure/veure-hi) • Aquest caramel té gust ......... llimona, però fa més aviat olor ......... taronja. (a/de) 쐌 23. 쐌쐌 Relaciona els mots següents, que contenen el sufix d’origen grec -estèsia ‘sensació, sensibilitat’, amb la definició corresponent: al·loestèsia anestèsia estèsia hiperestèsia poliestèsia sinestèsia

• • • • •

Augment o exageració de la sensibilitat. Neurosi sensorial. Pèrdua total o parcial de la sensibilitat. Sensació en què un mateix objecte sembla sentit en diferents llocs. Trastorn de la sensibilitat en què els estímuls aplicats a un costat del cos se senten equivocadament al costat simètric. • Trastorn en què un estímul provoca sensacions de dos sentits (un acord musical provoca un gust, etc.).

El vocabulari dels cinc sentits

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

■ Una de les paraules anteriors també pot referir-se a la figura retòrica que trobem en el vers següent. Com s’anomena aquesta figura retòrica? • un gust pàl·lid de llet de mel i rosa (J. M. de Sagarra) ■ Busca tres paraules més que acabin amb el sufix -estèsia i explica’n el significat. 쐌 24. 쐌쐌 Indentifica el mot que no pertany a cada sèrie: • • • • •

esguard, inòpia, llambregada, ullada, guerxada erm, salat, amarg, àcid, agre guenyo, estràbic, miop, orb, quec llepafils, llèpol, galdós, llaminer, golut udol, xiscle, gemec, esglai, esgarip

217


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 218

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

La subordinació adverbial (II) Act. 25 - 27

Les proposicions adverbials oracionals Recorda que les proposicions adverbials circumstancials, que has estudiat en la unitat anterior, funcionen com a complement circumstancial del verb de la proposició principal. En canvi, les proposicions adverbials que anomenem oracionals, funcionen com a complement de tota la proposició principal, amb la qual estableixen una relació lògica. Exemples: proposició adverbial (circumstancial)

M’apuntaré a natació quan facin cursets intensius. CC de temps proposició adverbial (oracional)

M’apuntaré a natació perquè m’ho ha recomanat el metge. complement oracional (causa)

Act. 28 - 33

Tipus de proposicions adverbials oracionals Segons la relació lògica que expressen respecte de la proposició principal, distingim diversos tipus de proposicions subordinades adverbials en funció de complement oracional.

Proposicions adverbials causals Expressen la causa, el motiu o la raó del que s’enuncia en la proposició principal. Són introduïdes per la conjunció perquè o les locucions conjuntives com que, ja que o pel fet que. En la llengua formal trobem altres connectors, del tipus car, puix que, per tal com o atès que. El verb sol anar en mode indicatiu. Exemple: Et vas enfadar perquè no t’havien avisat de la trobada.

Proposicions adverbials finals Expressen la finalitat o l’objectiu amb què es porta a terme l’acció enunciada en la proposició principal. Són introduïdes per la conjunció perquè, les locucions conjuntives per tal que i a fi que o bé expressions que incorporin mots com objectiu, intenció o finalitat (amb l’objectiu que, etc.). En el cas de proposicions construïdes al voltant d’un infinitiu, s’utilitzen com a connectors locucions prepositives com ara a fi de, per tal de, amb l’objectiu de, etc. A diferència de les causals, el verb va en mode subjuntiu. Exemples: Va presentar una reclamació perquè li retornessin l’import de la compra. Evitem els desplaçaments amb cotxe per ciutat per tal d’estalviar benzina.

Proposicions adverbials concessives Expressen una contrarietat que, tanmateix, no impedeix que s’acompleixi el que s’enuncia a la proposició principal. Són introduïdes per les locucions conjuntives encara que, malgrat que, a pesar que, per més que, tot i que, si bé o per bé que. En el cas de proposicions construïdes al voltant d’un infinitiu, s’utilitzen com a connectors la preposició malgrat, la locució prepositiva a pesar de o l’expressió tot i. Exemples: Encara que ens surti més car, comprarem menjar de primera qualitat. No tenien a punt la meva comanda malgrat haver-la encarregat amb prou antelació.

218


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 219

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Proposicions adverbials condicionals Expressen la condició necessària perquè es compleixi allò que enuncia la proposició principal. Són introduïdes per la conjunció si, les locucions conjuntives només que, posat que, en (el) cas que, tret que, etc. i expressions com a condició que. En el cas de proposicions construïdes al voltant d’un infinitiu, s’utilitzen com a connectors locucions prepositives com ara només de, en (el) cas de, tret de o l’expressió a condició de. Exemples: Només que m’escoltés mínimament, entendria la meva situació. En el cas de ser escollit, renegociaré les condicions del contracte. La proposició adverbial condicional pot dur el verb en subjuntiu (Si em sortís una altra feina...) o en indicatiu (Si em sortia una altra feina...), però en tots dos casos exigeix un verb en condicional en la proposició principal (...canviaria a ulls clucs).

Proposicions adverbials comparatives Expressen una comparació amb la proposició principal. Són introduïdes per un connector que té el seu correlat en la proposició principal. Si el verb de la proposició subordinada és el mateix que el de la principal, se sol ometre perquè se sobreentén, com s’observa en alguns dels exemples següents. Segons el resultat de la comparació s’utilitzen connectors i correlats diversos:

• Igualtat: tan... com, tant... com (El meu jersei és tan suau com el teu.) • Superioritat: més... que (El meu jersei és més suau que el teu.) • Inferioritat: menys... que (El meu jersei és menys suau que el teu.) • Proporcionalitat directa: com més... més, com menys... menys (Com més el toco més suau el trobo.)

• Proporcionalitat inversa: com més... menys, com menys... més (Com més el toco menys suau el trobo.)

Proposicions adverbials consecutives Expressen la conseqüència del que s’enuncia a la proposició principal. Són introduïdes per la locució conjuntiva de manera que o bé per la conjunció que si té un correlat en la proposició principal, concretament els adverbis de quantitat tan o tant. Exemple: L’aigua estava tan freda que a penes hi havia banyistes.

왌 25. 쐌왌 Copia les oracions següents i subratlla les proposicions subordinades adverbials que funcionen com a complement de tota la proposició principal: • • • • • •

Els sindicats es manifestaran perquè el govern escolti les seves reivindicacions. El regal d’enguany és més original que el de l’any passat. Si s’apuja el preu de la benzina, pujaran també la resta de preus. Encara que plogui, vindré a veure’t. Es va enfadar perquè no els havíem avisat amb prou temps. La maleta està tan carregada que no es pot arrossegar.

219


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 220

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 26. 쐌쐌 Copia les proposicions següents i completa-les amb una proposició subordinada adverbial que expressi la relació lògica que s’indica en cada cas:

• Es va comprar un vestit nou. (causa) • L’Ajuntament ha instal·lat bandes sonores. (finalitat) • No m’he cansat gaire. (concessió) • Apaga la calefacció. (condició) • L’Oriol té cabells blancs. (comparació) • En Genís és simpàtic. (consecutiva) 왌 27. 쐌쐌 Indica quines d’aquestes oracions compostes contenen una proposició subordinada adverbial que expressa causa i quines en contenen una que expressa finalitat:

• Han revisat la instal·lació perquè gastava massa energia. • Li subministren diversos medicaments perquè tingui més bona qualitat de vida. • S’ha comprat un cotxe perquè ha trobat una feina itinerant. • S’ha esquinçat els baixos dels pantalons perquè quedin més de moda. ■ Què has observat pel que fa al temps verbal de les proposicions subordinades? 왌 28. 쐌쐌 Explica, amb exemples, la diferència entre els connectors tan... que i tan... com. 쐌 29. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb els connectors concessius següents: tot i que - malgrat - per més que - si bé

• ......... ho ha intentat diverses vegades, no se n’ha sortit mai. • És un bon pedaç, ......... no és la solució definitiva. • ......... haver aprovat l’examen, no ha estat seleccionat entre els vint millors. • No ha batut el seu rècord personal, ......... ha estat a punt de fer-ho. 쐌 30. 쐌쐌 Identifica els connectors textuals condicionals que trobis en aquest text: Subvencions per a associacions culturals Podeu optar a una subvenció per a la vostra associació cultural si sou un grup de més de vint persones. Ara bé, només que en sigueu quinze, podeu optar-hi en el cas que visqueu en un municipi de menys de deu mil habitants. Si ja heu demanat la subvenció en anys anteriors, ara no us cal tornar a presentar tota la documentació. N’hi ha prou de lliurar la sol·licitud a la Generalitat, tret que vulgueu afegir algun altre document acreditatiu de les activitats que dugueu a terme. ■ Quin dels connectors que has trobat introdueix una condició negativa i equival a si no?

220


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 221

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 31. 쐌왌 Classifica les proposicions adverbials comparatives d’aquestes oracions segons que siguin d’igualtat, de superioritat, d’inferioritat, de proporcionalitat directa o de proporcionalitat inversa:

• Com més el renyes, menys positivament reacciona. • Aquest automòbil és més veloç que tots els models actuals. • El bacallà és menys salat que altres vegades. • Com més temps passi més et costarà recordar els fets. • Un joc de taula pot ser tan divertit com un joc de carrer. • Com menys cas li facis, menys agreujaràs el problema. • Com menys demanis, més et donaré. 왌 32. 쐌쐌 Afegeix una proposició adverbial consecutiva a cadascuna de les proposicions següents. Si cal afegeix un correlat a la proposició principal.

• Ha arribat puntual. • Plou.

• Les entrades s’han esgotat. • En Jeroni és intel·ligent.

쐌 33. 쐌쐌 En el text següent hi ha oracions compostes de molts dels tipus que has estudiat durant aquest curs. Copia-les i explica’n les estructures oracionals. 8 de març de 1918 Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s’hi trencat ja un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada. A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu: –Ja saps que avui fas vint-i-un anys? I en efecte: seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-un anys. Dono una ullada circular. El meu pare menja en silenci, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic i de la crema em fan malfiar. Em pregunto si han estat elaborats per celebrar realment el meu aniversari o per recordar-me que el balanç dels primers anys és absolutament negatiu, francament magre. JOSEP PLA, El quadern gris

쐌 34. 쐌쐌 Substitueix per pronoms febles tots els complements del verb que apareixen en aquestes oracions. Per a cada oració, escriu dues possibilitats: amb el verb en present d’indicatiu i amb el verb en imperatiu.

• Regala la consola als néts. • Serveix cafè a les senyores.

• Dóna diners als pobres. • Explica el que ha passat als agents de policia.

■ Varia el pronom feble que substitueix el CI segons que aquest sigui masculí o femení? I segons que sigui singular o plural?

221


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 222

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

Per què o perquè? En el cas de les formes per què i perquè, per escriure el que és correcte has de tenir en compte dues coses: 1 La -è final sempre anirà accentuada i sempre amb accent obert. § 2 L’únic dubte ha de ser si s’escriu junt (perquè) o separat (per què). §

• Escrivim perquè quan es tracta d’un substantiu (el perquè de les coses) i quan és una conjunció subordinant dels tipus següents: – Amb sentit causal, és a dir, equivalent a ja que. Exemple: He comprat sabó de mans perquè (=ja que) s’havia acabat. – Amb sentit final, és a dir, equivalent a a fi que. Exemple: Li he trucat al mòbil perquè (=a fi que) em vingués a buscar amb cotxe.

• Escrivim per què quan són dues paraules. La primera és sempre la preposició per. La segona, en canvi, pot ser: – El pronom interrogatiu què. Equival a per quin motiu o amb quina finalitat. Trobem aquesta combinació tant en les oracions interrogatives directes com en les indirectes. Exemples: Per què (=Per quin motiu) has pintat la façana de verd? Explica’m per què (=per quina raó) has contractat aquest aprenent. – El pronom relatiu què. Equival a pel qual o variants. Exemple: El model per què (=pel qual) s’interessa està retirat del mercat.

왌 35. 쐌왌 Copia les oracions següents i completa-les amb perquè o per què:

• ......... no has engegat la rentadora? • M’ho ha explicat tot ......... em té confiança. • El camí ......... vam passar aleshores, ara està tallat. • Han endegat una campanya publicitària ......... prenguem consciència •

del malbaratament d’energia. No entenc el ......... d’aquell comentari tan despectiu.

왌 36. 쐌쐌 Sovint es diu que escrivim per què separat quan fem una pregunta i perquè junt quan donem la resposta. És una explicació correcta? És suficient? Per què?

REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 37. 쐌쐌

Copia aquestes paraules i afegeix-hi la lletra hac quan calgui:

• co__et • __alterofília • __orfe • __oste • __ecatombe

222

• __armònica • __issar • __obstacle • ex__aurir • __omosexual

• sub__asta • caca__uet • __eptasíl·lab • ex__uberant • men__ir

• __andicap • __orxata • __exàgon • __ermità • __emicicle


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 223

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

La precisió i la correcció lèxica Per parlar i escriure amb precisió i correcció hem de procurar no cometre inexactituds i incorreccions que poden influir en l’eficàcia de la comunicació. Per això, convé aprendre recursos per evitar els errors més freqüents i davant de qualsevol dubte hem d’acostumar-nos a consultar un diccionari normatiu o un d’especialitzat, com ara els diccionaris de dubtes. Per garantir precisió en el significat cal que busquem ordre i coherència entre les idees que expressem i concisió i exactitud en les paraules amb què expressem els pensaments. Per aconseguir-ho, entre d’altres mesures, hem d’evitar la repetició innecessària de paraules, la utilització de paraules amb un significat inadequat (ulls grans per ulls grossos) i l’ús excessiu de mots crosses o falques lingüístiques, és a dir, paraules o expressions que tenen un significat massa general i imprecís, com passa, per exemple, amb els mots fer, ser, cosa, tema, això, allò... Per assegurar la correcció lingüística hem d’evitar cometre errors fonètics o ortogràfics (presió o atmosfera en comptes de pressió o atmosfera) i fer ús de manlleus innecessaris (estrangerismes no admesos pel diccionari normatiu com tamany, plaç o souvenir en comptes de mida, termini o record) o vulgarismes (dusos en comptes de durs...).

왌 38. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb el mot adequat dels dos proposats en cada cas:

• El ......... (nombre/número) d’assistents al concert superava totes les previsions. • De la barra de pa només m’agrada ......... (el crostó / la punta) • Si carregava molt pes, li feia mal l’ ......... (esquena/espatlla) dreta. • Ja és gran, però no té cap ......... (cana / cabell blanc) al cap. • Sense voler he deixat una ......... (ditada/empremta) a la paret. • Em van vendre un pernil sense gens de ......... (greix/grassa) • Quan em convidis a dinar et portaré una ......... (caixa/capsa) de bombons. 왌 39. 쐌쐌 Aparella cada paraula amb la seva definició: tauler

ona

escaire

taulell

onda

esquadra

• Instrument en forma de triangle rectangle que es fa servir per traçar angles rectes, • • • • •

línies paral·leles, etc. Ondulació que fan els cabells, la roba, etc. Colla de gent armada sota les ordres d’un cap. Fusta plana i llisa que serveix per moure-hi les fitxes d’escacs o d’altres jocs. Moviment oscil·latori de les aigües del mar en sentit ascendent i descendent. Taula llarga i alta que hi ha a les botigues per mostrar els gèneres als compradors.

쐌 40. 쐌쐌 Escriu una oració amb cada una de les paraules següents. Consulta, si et cal, un diccionari.

• estripar/esparracar/trencar • doblar/doblegar/plegar

• tastar/emprovar/provar • portar/emportar/transportar

223


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 224

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

쐌 41. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb l’opció adequada: senyalar/assenyalar • Han ......... tot el camí. • El termòmetre ......... 38 graus.

pujar/apujar • Han ......... els mobles al segon pis. • Els comerciants han ......... els preus.

baixar/abaixar • Ja heu ......... les escombraries? • Han ......... les persianes.

dormir/adormir • No tinc ganes d’anar a ......... • Es va ......... als seus braços.

mig/medi/mitjà • La ràdio és un bon ......... de comunicació. • Hem quedat al ......... de la plaça. • Vol conèixer el ......... en què viu.

conte/compte/comte • El protagonista era un ......... • Va llegir un ......... al seu germà. • El cambrer no li portava el .........

muscle/múscul/musclo • Només li agradaven els ......... al vapor. • Per enfortir els ......... utilitzava peses. • La part superior de l’espatlla es diu .........

trànsit/tràfic/tràfec • Va ser condemnat per ......... d’armes. • Aquell carrer té massa ......... • El trasllat comportarà un gran .........

쐌 42. 쐌쐌 Reescriu aquestes oracions substituint les paraules en cursiva per altres paraules de significat més precís:

• Tot allò no m’interessa gens. • Feia de bomber a Manresa. • Aquell tema el va obsessionar durant molts dies. • Aquest pont l’han fet aquest any. • Les coses que més l’omplien eren la música i el cinema. • M’han dit coses difícils d’oblidar. 쐌 43. 쐌쐌 Substitueix el mot o grup de mots en cursiva per un verb equivalent:

• No li fotis cas que no sap què diu. • No fot ni brot.

• Fot el camp! • No el fotràs pas!

왌 44. 쐌쐌 En aquestes oracions hi ha paraules incorrectes. Torna a escriure les oracions fent servir paraules correctes.

• Aquest estiu em compraré un xaleco nou. • El malalt va caure de la camilla. • Hi ha molts jugadors de futbol que són brasilenys. • Ja té fet el borrador de la carta. • Està empenyat a no venir a la festa. • Després de dinar ha demanat un palillo al cambrer. • La despedida va ser massa trista. 쐌 45. 쐌쐌 Substitueix les locucions incorrectes, en cursiva, per altres de correctes:

• Són tal per a qual. • Que si penso venir? Desde luego que sí. • Li va detallar l’escena tal qual la va viure. • Estava tan tranquil·la i, de repent, va començar a cridar. • Al fi i al cap, tenia tota la raó.

224


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 225

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

«Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble» La literatura catalana des de la Guerra Civil fins als anys seixanta Incerta glòria El narrador ens presenta una de tantes escenes bèl·liques que van tenir lloc al front d’Aragó entre l’exèrcit republicà que defensa Catalunya, en el qual ell es troba enquadrat, i l’exèrcit del general Franco, que pretén conquerir-la per imposar-hi un nou règim dictatorial. Recordo una esplanada, ¿un rostoll o un erm? L’enemic havia emplaçat les metralladores com si hagués assistit a la meva conferència d’Olivel: els focs es creuaven a l’altura del ventre. Impossible passar. I l’ordre era que passéssim a pit descobert: no teníem tancs. En Gallart, al davant de la companyia, va caure el primer; poc després el Propagandista. Recordo unes tiges d’espígol que el vent vinclava; de tant en tant una d’elles es partia pel mig com segada per una falç invisible. Els reclutes ploraven; era la primera vegada que veien la cara de la guerra. Caigué l’altre oficial, un tal Miralles, i em vaig trobar sol al front de les tres seccions. A penes quedava la meitat de la companyia; vam recular cap a un bosc de pins i savines. Entre els pins queien granades de 75 i bombes de morter, però en comparació de l’esplanada semblava un oasi de pau. Hi havia el problema dels ferits. Els sentíem cridar; alguns tractaven de cridar i la veu es trencava en un singlot com el cant d’un gall a qui degollen. No teníem comunicació amb el batalló. Darrere el bosc s’estenia un altre erm, un espai descobert, sense arbres, també batut per les metralladores. Els reclutes s’adonaven de l’abandó en què queden els ferits; ni pensar recollir-los! En perdríem més que no en recolliríem. Jo no sabia què fer, com fer arribar notícies nostres al comandant? En això, a través d’aquell erm que s’estenia darrere nostre veig un oficial que avança amb alguns soldats. Avançaven de quatre grapes per esquivar les bales; però també per anar deixant alguna cosa per terra. Era en Rebull, el comissari; ens duia el fil telefònic. JOAN SALES, Incerta glòria

recluta: jove acabat d’incorporar a l’exèrcit oficial: comandament militar

225


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 226

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

L’ombra de l’atzavara En Joan Deltell, exiliat català a Mèxic, assisteix a l’enterrament del seu amic Estrader, mort en unes circumstàncies estranyes. A l’acte coincideix amb altres compatriotes i la conversa que mantenen gira entorn dels temes habituals entre el col·lectiu exiliat. En Deltell es proposà tornar al tema de l’enterrament: –A quin cementiri el porten? –Al «Panteó Francès» –respongué en Fageda–. Fa tres mesos que hi vam enterrar l’Adrobau i, poques setmanes abans, hi havíem acompanyat la dona de l’Estellés. Ja se sap: els catalans de Mèxic fem vida social al cementiri i al camp d’aviació, quan algú se’n va per sempre o quan algú altre fa el seu viatge a Catalunya i l’hem d’anar a acomiadar per donar-li encàrrecs. Devia trobar una gràcia oculta en les seves paraules, perquè rigué de bona gana. Tot seguit, afegí: –Ah! I a l’Orfeó Català, a jugar al dòmino o al pòquer, a enyorar-nos i a fer pàtria... Era un home voluble, que passava d’un tema a l’altre. La darrera paraula que havia pronunciat li suggerí un canvi de conversa: «Per cert, que aquest any l’Altar de la Pàtria ha quedat deslluït. Se’ns va deixatant el fervor i les nostres reunions cada vegada s’assemblen més a les d’un casino de poble». Però en Deltell volia cenyir-lo, recordant-li la gravetat del moment que vivien. –Pobre xicot! –digué– El trobarem a faltar... –Quin xicot? –Qui vols que sigui? L’Estrader! –Ah, sí! La caravana entrà a l’avinguda de l’Exèrcit Nacional. Les copes dels arbres s’unien, formaven un sostre que atenuava els raigs del sol, els quals es tenyien de verd a través del fullatge i feien una claror suau, agradable. Passaren per davant de l’«Associació de Joves Cristians», en les piscines de la qual, a ple novembre i en dia feiner, es banyaven una colla d’adolescents. En Bardés digué camp d’aviació: aeroport que feia poc que hi havia inscrit el seu fill i, de sobte, recordà la seva condició d’ateu i es va deixatar: diluir, perdre creure obligat a donar explicacions: força –En el medi on vivim, s’ha d’anar amb molt de compte. Aquí, quan celebren una festa, no beuen cenyir: centrar tequila, no passen de la Coca-cola. Ja és una gran cosa! No crec que aprengui res de dolent. ateu: que nega l’existència de Déu PERE CALDERS, L’ombra de l’atzavara

226


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 227

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La plaça del Diamant Després de la mort al front del seu marit, en Quimet, la Natàlia, a qui ell havia posat el sobrenom de Colometa, lluita per tirar endavant els seus fills. La duresa de la vida a la postguerra apareix retratada en aquest fragment. Em va costar d’aixecar el cap, però de mica en mica tornava a la vida després d’haver viscut en el forat de la mort. Els nens havien perdut la figura de ser nens només fets d’ossos. I les venes se’ls apagaven de color sota de la pell tranquil·la. Anava pagant els lloguers endarrerits, més que no pas amb els diners que guanyava, amb els diners que estalviava, perquè l’adroguer sempre, a l’hora de plegar, em deia, tingui. Alguna paperina d’arròs esmicolat, alguna paperina de cigrons petits. I deia que sempre tenia una mica més de racionament del que havia de tenir. La botiga no era com abans de la guerra, però era una bona botiga... i amb els llegums, per acompanyar-los, queia algun retalló de començament de pernil o de cansalada, perquè els llegums no estiguessin sols... Molta cosa. Molta. Per nosaltres no es pot explicar el que tot allò era. Sortia amb les meves paperines i pujava el pis corrent i sempre m’aturava a tocar les balances. I els nens m’esperaven i venien a rebre’m amb els ulls oberts, què portes? I posava les paperines damunt de la taula i entre tots triàvem els llegums i si eren llenties i sortien pedres, les feien botre per terra i després les guardaven. I quan feia bo, a la nit, pujàvem al terrat i ens assèiem a terra, jo al mig i un a cada banda, de la mateixa manera que quan dormíem. I de vegades, si el temps era calent, ens quedàvem adormits fins que la llum del dia ens posava vermell davant dels ulls i ens despertava i corríem cap al pis amb els ulls mig tancats per no desvetllar-nos i dormíem damunt d’una flassada perquè no teníem ni un matalàs. I dormíem tot el temps que faltava, per començar un altre dia. Els nens no parlaven mai del seu pare, com si no hagués existit. I si a mi de vegades em venia al record, feia un gran esforç per treure-me’l, perquè duia un cansament tan gran a dintre que no es pot explicar, i calia viure, i si pensava massa el cervell em feia una mena de mal com si el tingués podrit. MERCÈ RODOREDA, La plaça del Diamant racionament: distribució d’aliments controlada per les autoritats en època d’escassetat, en aquest cas durant la postguerra. tocar les balances: la protagonista té el costum de resseguir unes balances que hi ha gravades a la paret de l’escala. Pot ser un símbol de la continuïtat de la vida i de la recerca de la justícia o, si més no, de l’equilibri.

227


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 228

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Inici de càntic en el temple A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment. Homenatge a Salvat-Papasseit. Ara digueu: «La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes.» Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: «Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues.» Ara digueu: «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.» SALVADOR ESPRIU, Les cançons d’Ariadna

desclòs: obert alçament: esclat

228


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 229

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La literatura de la guerra, l’exili i la postguerra Els tres anys que va durar la Guerra Civil (1936-1939) van deixar Catalunya pràcticament desfeta a tots els nivells. Molts catalans van ser expulsats i concentrats en camps francesos, i alguns van morir en camps nazis; es van abolir l’Estatut d’Autonomia i la Generalitat, i molts intel·lectuals i escriptors que s’havien mantingut fidels a la República i a les institucions del país van haver d’exiliar-se. El règim franquista es proposà castellanitzar Catalunya en tots els àmbits. La prohibició del català en qualsevol ús, fora de l’estrictament familiar, va ser especialment enèrgica durant la postguerra (1939-1959). Tanmateix, la societat catalana es va mantenir fidel a la llengua i a la cultura catalanes, que eren transmeses de manera clandestina o familiar. Els escriptors catalans van posar la seva obra al servei d’aquesta causa. A l’interior del país, la resistència fundava revistes, editava antologies poètiques i representava obres teatrals en cases particulars. Els exiliats a Europa o Amèrica van reflectir la seva vivència en unes obres en què domina el sentiment de derrota, l’enyor d’un món destruït, el testimoni i la denúncia de la barbàrie dels camps de concentració i la descoberta de nous països i cultures.

La poesia La poesia va ser el gènere literari privilegiat durant l’etapa més difícil de la postguerra: els poemes es difonien mitjançant trameses i lectures privades, o bé en publicacions periòdiques i edicions clandestines o tolerades per una censura que considerava la poesia com un gènere minoritari. Els temes més freqüents eren l’enfrontament bèl·lic, l’exili, l’elegia per un món perdut i la fidelitat a la llengua i la cultura del país. Alguns dels poetes més destacats dels anys quaranta i cinquanta són J. V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Josep Palau i Fabre i, sobretot, Carles Riba, considerat a l’època com el mestre dels poetes i intel·lectuals.

La narrativa A diferència de la poesia, la narrativa i, especialment, la novel·la, va tenir greus dificultats sota el franquisme a causa de la censura, la manca d’educació en la llengua del país i la mateixa limitació del mercat editorial que es deriva d’un públic lector reduït. Tanmateix, aquests entrebancs no van impedir un desenvolupament notable del gènere i, en particular, de novel·les que donen testimoni i denuncien la guerra i les seves conseqüències. Els tres primers textos que has llegit són una il·lustració d’aquests temes: la guerra és el tema del fragment d’Incerta Glòria, de Joan Sales, i també d’obres d’Avel·lí Artís-Gener Tísner i Pere Calders; l’experiència de l’exili apareix en el passatge de L’ombra de l’atzavara del mateix Calders i en les narracions i novel·les de Vicenç Riera Llorca i Lluís Ferran de Pol; finalment, el fragment de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, il·lustra la situació de postguerra a l’interior del país. A més, també la vida als camps de concentració és retratada per autors com Joaquim Amat-Piniella i Agustí Bartra.

El teatre La repressió franquista incidí molt negativament en el teatre en català, perquè el teatre requereix unes condicions materials (locals estables), personals (companyies d’actors) i polítiques (permisos per a les representacions) que no es van donar entre 1939 i 1946, quan la prohibició era total i només es feien algunes representacions clandestines d’aficionats. A partir de 1946, però, una major permissivitat va permetre una certa represa d’aquest gènere. L’autor més destacat va ser Josep Maria de Sagarra.

229


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 230

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La literatura dels anys seixanta Deixant enrere la postguerra, a l’inici dels anys seixanta el franquisme entra en una fase que es va anomenar desarrollismo. En aquests anys s’impulsen un seguit de mesures liberalitzadores mitjançant les quals es va aconseguir un creixement econòmic sense precedents. La relativa obertura del règim va fer possible una certa permissivitat envers el català, que mai no va arribar a recuperar, però, el caràcter oficial. Tanmateix, la societat catalana va aprofitar l’estret marge de tolerància per fer sobreviure la llengua. A banda de les actituds espontànies de la població, la difusió del català va poder fer-se gràcies a entitats com Òmnium Cultural, revistes com Serra d’Or o moviments com la Nova Cançó.

La poesia En aquest context, la poesia va viure un gir important. Coincidint amb la mort de Carles Riba l’any 1959, la poesia simbolista, hermètica i idealitzada entra en crisi. El nou enfocament és més realista: els poemes se situen en espais quotidians, sobretot urbans (bars, carrers, cases); els recursos retòrics són escassos i s’utilitza un llenguatge senzill, i fins i tot col·loquial; la mètrica perd rigidesa i alguns autors en prescindeixen; el poema esdevé narratiu i sovint inclou una reflexió moral. Tots aquests canvis van ser impulsats per les noves generacions universitàries i assumits per dues figures ja consagrades com Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, i Salvador Espriu, del qual has llegit un poema emblemàtic d’aquest nou tombant. Altres poetes que destaquen en aquesta època són Gabriel Ferrater, Vicent Andrés i Estellés i Miquel Martí i Pol.

La narrativa La narrativa esdevé també més realista. Es tracta de descriure les condicions de vida des d’un punt de vista objectiu, crític i amb un llenguatge assequible. Els principals novel·listes d’aquest corrent són Josep Maria Espinàs i Baltasar Porcel. Al costat del corrent realista, es desenvolupa també la novel·la psicològica, que se centra en l’anàlisi dels personatges i els seus conflictes. L’acció perd protagonisme a favor de la introspecció i s’hi incorporen noves tècniques narratives, com ara el trencament de l’ordre cronològic i el monòleg interior. La temàtica psicològica, que s’havia iniciat abans de la guerra, arriba al seu punt culminant amb Llorenç Villalonga, autor de Bearn, i de Mercè Rodoreda, autora de Mirall trencat. De fet, aquests dos autors acaben creant dos models novel·lístics molt personals que van més enllà d’una tendència determinada. Aquesta renovació de la narrativa va comportar també la consolidació de nous autors, que no van rebre un reconeixement immediat a causa de les dificultats de la literatura catalana en plena dictadura franquista. Tanmateix, autors com Pere Calders, exiliat entre 1939 i 1963, o Manuel de Pedrolo, algunes de les obres del qual hagueren d’esperar més de deu anys al calaix, s’aniran fent un lloc en l’escena literària.

El teatre El teatre també es renova, es desenvolupa una certa infraestructura de grups i els autors demostren una voluntat de modernització. Pren volada el teatre independent, que s’oposa al teatre comercial i que engloba nombrosos grups d’aficionats que malden per esquivar la censura i presentar creacions innovadores. Un dels grups més destacats és l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), formada per gent de l’alta i mitjana burgesia i en el marc de la qual es va reincorporar a la vida teatral Joan Oliver, que el 1948 va retornar de Xile, on vivia exiliat. El teatre català intenta adaptar-se a les últimes tendències europees, com ara el teatre existencialista, el teatre de l’absurd o el teatre èpic.

230


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 231

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Els autors més significatius d’aquesta època són Joan Oliver, les obres del qual constitueixen una crítica de la manera de viure i d’actuar de la burgesia; Joan Brossa, a cavall de la poesia escènica i el teatre de l’absurd; i dos autors ja esmentats com a narradors, Baltasar Porcel i Manuel de Pedrolo, que aprofundeixen en temes com l’existència humana i la llibertat. També són remarcables els muntatges d’obres de Salvador Espriu per part de Ricard Salvat.

왌 46. 쐌왌 Fes una llista dels elements dramàtics de la guerra que apareixen en el fragment d’Incerta glòria que has llegit. Creus que la descripció de la situació és realista o idealitza la guerra en algun sentit? 왌 47. 쐌쐌 Després de llegir el fragment de L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders, indica quines activitats fan els exiliats catalans com a col·lectiu social. ■ Com valora aquestes activitats en Fageda? Busca informació sobre l’activitat cultural i literària dels escriptors exiliats després de la Guerra Civil i digues si estàs d’acord amb l’opinió d’en Fageda. 쐌 48. 쐌쐌 Centra’t ara en el final del text de Calders i respon les preguntes següents:

• Per què en Bardés se sent obligat a donar explicacions pel fet d’haver inscrit el seu •

fill en una associació religiosa? Com interpretes la justificació que en dóna? Relaciona-la amb el context de l’exili mexicà.

왌 49. 쐌쐌 Demana informació als teus avis –o a persones grans que coneguis– sobre les condicions de vida de la postguerra, els anys quaranta i cinquanta del segle passat. Valora si coincideixen amb les que descriu Mercè Rodoreda al fragment de La plaça del Diamant que has llegit. 쐌 50. 쐌쐌 Analitza l’estructura narrativa, l’estil i els temes d’aquest text de Rodoreda. Fixa’t en el punt de vista narratiu, el tipus de discurs, la construcció del text i l’enllaç de les oracions, els elements simbòlics i els elements psicològics. 왌 51. 쐌쐌 Explica el sentit històric que poden tenir aquests versos del poema de Salvador Espriu:

• Amb nova falç comencem a segar •

• •

el blat madur i, amb ell, les males herbes. [...] si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, [...] «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.»

쐌 52. 쐌쐌 Busca informació sobre el cantant Raimon i els poemes de Salvador Espriu que ha musicat. Fes-ne un breu resum i comenta la utilitat de la Nova Cançó en relació amb la societat i amb la literatura.

231


830922 _ 0208-0235.qxd

6/3/08

17:38

Página 232

Avaluació Decisió presa Apreciat Antoni, A la porteria m’han donat la teva carta, per la qual veig que estàs molt enutjat perquè ja fa sis dies que, segons dius, no em deixo veure. He de reconèixer que tens raó de queixar-te del meu comportament. Hauria estat millor que t’escrivís de seguida la carta que fins ara no em decideixo a adreçar-te i, encara, perquè tu m’ho demanes, per no dir que m’ho exigeixes. Hauria valgut més, indubtablement, que en comptes de prendre’m tots aquest dies per meditar la resolució que he pres de rompre el nostre prometatge, ho hagués fet de seguida. Tu no t’hauries impacientat i jo m’hauria estalviat la pena de llegir les inconveniències que em dius en la teva carta. Tot i amb això, no em penedeixo pas d’haver obrat d’aquesta manera. Així, meditant-ho bé, no podrà quedar-me després cap recança, ni hi haurà perill que em penedeixi de la meva resolució. Va ser, però, també aquella mateixa tarda que una nova prova de la teva manca de bon sentit va destruir definitivament les meves esperances. Suposo que te’n recordes tan bé com jo, i que no caldrà que entri en gaires detalls. Anàvem tots dos per la vorera dreta del carrer de Bailèn. Tu m’estaves parlant del vestit de dril que pensaves fer-te fer i de les sabates de lona i xarol que tenies el projecte de comprarte. En aquell moment, pel mig del pas dels carruatges passava un home empenyent un carretó tot carregat de caixes d’embalatge.

232

Aquell home ens va mirar i quasi es va parar, al nostre pas. Jo vaig sentir la teva mà en el meu braç, com si em donessis pressa, i quan vas haver passat vas exclamar, tot contrariat: –Què volia, aquell vell, amb tant mirar! Aquell vell, tu ho sabies prou bé, pobre Antoni, aquell vell era el teu pare. Si de moment no el vaig reconèixer, el vaig recordar de seguida quan vaig ser a casa. Quan tu estaves empleat al nostre despatx, el teu pare va venir alguna vegada a excusar la teva assistència. El veig encara entrant i dient: –Avui el noi no podrà venir perquè s’ha despertat amb una mica de mal de coll. Era el teu pare, i vas passar tot fent veure que no el reconeixies i vas tenir el mal gust encara de proferir aquella exclamació, tractant-lo de vell sense cap respecte. I tot per què? Perquè el pare anava empenyent un carretó, i el fill, tot mudat i presumit, s’avergonyí de saludar-lo. Tu, potser, consideraràs que totes aquestes coses que he dit són nimietats i insignificances. No m’estranyaria. Podria ser que la nostra incompatibilitat fos sobretot aquesta: que tu consideres insignificances coses que per a mi són fets transcendentals dels quals poden dependre la felicitat o la infelicitat de tota una vida. Atentament, Maria Teresa JOSEP MARIA FOLCH I TORRES, En Patufet 10 de setembre de 1937


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 233

쐌 53. 쐌쐌 Redacta un text amb cinc instruccions o consells a fi que l’Antoni intenti recuperar l’amor de la Maria Teresa. Numera-les, segueix un ordre cronològic i utilitza perífrasis verbals o verbs en imperatiu. Tingues en compte l’època en què se situa aquesta història. 왌 54. 쐌쐌 Redacta un text predictiu per a la Maria Teresa, de tres línies, en què una endevina li pronostica com serà el seu nou promès. Utilitza el futur com a temps verbal i expressions que indiquin probabilitat. 왌 55. 쐌쐌

Identifica la proposició subordinada en l’oració següent: Jo vaig sentir la teva mà en el meu braç, com si em donessis pressa.

■ Indica si és una proposició adverbial comparativa o adverbial de manera. Justifica la teva resposta. 쐌 56. 쐌쐌 Llegeix aquesta oració i identifica-hi la proposició subordinada introduïda pel connector si: Si de moment no el vaig reconèixer, el vaig recordar de seguida que vaig ser a casa.

■ Substitueix el connector si per un dels següents: • només que • encara que • tot i que

• a condició que

■ Indica si és una proposició adverbial concessiva o condicional. ■ Identifica la proposició subordinada introduïda pel connector de seguida que, i indica de quin tipus de proposició adverbial es tracta. 왌 57. 쐌쐌 Identifica la proposició subordinada introduïda pel connector perquè que hi ha en l’oració següent: Veig que estàs molt enutjat perquè ja fa sis dies que no em deixo veure.

■ A partir del mode del verb de la proposició subordinada, indica si és causal o final. 왌 58. 쐌쐌 Llegeix l’oració següent i justifica que en un cas escrivim per què (separat) i en l’altre perquè (junt): I tot per què? Perquè el pare anava empenyent un carretó...

왌 59. 쐌왌 Indica quin dels tres significats del verb apreciar usem en l’expressió Apreciat Antoni:

• Determinar el valor d’una cosa. • Reconèixer el valor, el mèrit, etc. • Tenir estimació. 왌 60. 쐌쐌 Busca en el text la paraula que correspon a cada un d’aquests dos significats:

• Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable •

a l’aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall. Teixit de lli, de cotó o d’ambdós elements.

233


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 234

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 61. 쐌왌 Transforma les oracions simples en oracions compostes per subordinació afegint-hi una proposició adverbial del tipus que s’indica. Fes els canvis que calgui en la principal.

• En Bartomeu ha canviat d’equip. (causal) • La Margarida posarà adob a les plantes. (final) • Aniran de viatge de final de curs. (concessiva) • Enguany hi haurà una bona collita. (condicional) • Les cases són molt cares. (comparativa) • Va gastar massa diners. (consecutiva) 왌 62. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb com o bé com que:

• ......... sóc menor d’edat, els pares m’han • • • • •

d’autoritzar a inscriure’m a l’activitat. Ho van explicar ......... els ho havien explicat a ells abans. ......... no s’han trobat proves, l’han declarat innocent. Els plantígrads són tan atractius ......... els felins. ......... ho has fet està ben fet. ......... ho has fet, et donaré un premi.

쐌 63. 쐌쐌 Identifica les proposicions subordinades que hi ha en les oracions compostes següents i indica de quin tipus són:

• En Jaume opina que cal donar beques als qui • •

ho necessiten, sempre que acreditin un bon rendiment. Van comprar-se un llibre tan ben il·lustrat que van passar-se una hora mirant les fotografies i sense llegir-lo. La pantalla panoràmica que ens oferien a la botiga del barri tenia més prestacions que la que havíem vist als grans magatzems, si bé era una mica més cara.

왌 65. 쐌쐌 Escriu les oracions següents:

• Una oració interrogativa directa amb per què. • Una oració interrogativa indirecta amb per què. • Una oració composta amb una proposició causal amb perquè.

• Una oració composta amb una proposició final amb perquè.

• Una oració amb un perquè substantiu. LÈXIC 왌 66. 쐌쐌 Escriu una oració amb cada mot:

• pastís - pastel • closca - clofolla

• caudal - cabal • singlot - sanglot

왌 67. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb el verb adequat: abonar/adobar • Han ......... el terreny. • S’ha ......... a tota la temporada. aterrar/aterrir • L’avió ......... mitja hora tard. • Les pel·lícules de por sempre l’han ......... registrar/escorcollar • La policia ha ......... la seva propietat. • El notari ha ......... oficialment la nova propietat. assecar-se/eixugar-se • S’ha ......... la boca amb un tovalló. • El pou s’ha .......... 쐌 68. 쐌쐌 Torna a escriure les oracions següents substituint els anglicismes que hi ha per una paraula o un grup de paraules correctes en català:

• Treballa en un dels holdings més importants d’Europa.

ORTOGRAFIA 왌 64. 쐌왌 Indica quines d’aquestes formes són incorrectes sempre: perquè - per qué - perqué per que - perque - per què

234

• El jugador va fer un hat-trick i l’estadi va embogir.

• Un hacker va introduir a Internet un virus. • Li van vendre un discman defectuós. • Sempre obté la informació on line. • En el seu negoci tenien un horari full time.


830922 _ 0208-0235.qxd

21/2/08

08:21

Página 235

Conceptes clau de la unitat Proposició adverbial causal. Proposició subordinada que expressa la causa, el motiu o la raó del que s’enuncia a la proposició principal. Proposició adverbial circumstancial. Proposició subordinada equivalent a un sintagma adverbial amb funció de complement circumstancial. Proposició adverbial comparativa. Proposició subordinada que expressa una comparació amb la proposició principal. Proposició adverbial concessiva. Proposició subordinada que expressa una contrarietat que, tanmateix, no impedeix que s’acompleixi el que s’enuncia a la proposició principal. Proposició adverbial condicional. Proposició subordinada que expressa la condició necessària perquè

es compleixi allò que s’enuncia a la proposició principal. Proposició adverbial consecutiva. Proposició subordinada que expressa la conseqüència del que s’enuncia a la proposició principal. Proposició adverbial final. Proposició subordinada que expressa la finalitat o l’objectiu amb què es porta a terme l’acció enunciada a la proposició principal. Proposició adverbial oracional. Proposició subordinada equivalent a un sintagma adverbial amb funció de complement oracional. Segons la relació lògica que expressen respecte de la principal, en distingim diversos tipus: causals, finals, concessives, condicionals, comparatives i consecutives.

Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

Noucentisme Avantguardes

Renovació literària

3

4

5

6

7

Unitat

1

2

XX

XX

1906-1939

1936-1959

XX-XXI 1960-2005

De la Guerra Civil als anys seixanta

Literatura actual

8

9

4

• Literatura de la guerra, la postguerra i l’exili: – poesia: Carles Riba – narrativa: Joan Sales, Pere Calders – teatre: Josep Maria de Sagarra • Literatura dels anys seixanta: – poesia: Salvador Espriu, Pere Quart – narrativa: Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Manuel de Pedrolo – teatre: Joan Oliver, Joan Brossa

ENTRETENIMENTS Busca geosinònims per a les paraules següents, tenint en compte que tens algunes lletres situades. anyell = c __ r __ __ __ = x __ __ arena = __ __ r r __ brossat = m __ __ __ escombra = __ r __ __ __ __ __ espill = __ __ __ __ l l faldilla = g __ n __ __ __ __

fesol = m __ __ g __ __ __ horabaixa = t __ __ d __ = v __ __ __ r __ __ __ llard = __ __ ï __ = __ __ __ í llombrígol = __ __ __ __ __ llumí = m __ __ __ __ roig = __ __ r __ __ __ __

235


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

9

10:03

Página 236

El futur ja és aquí

Per a un investigador en oftalmologia i cirurgià prestigiós la reconeixença màxima hauria de ser el premi Nobel. Però per a Pere Oller, els màxims guardons són l’homenatge que li han preparat al seu poble, Sant Pere Sacarrera, i el monument al·legòric, un ull de marbre, al qual restarà unit –en el sentit literal de la paraula– per sempre.

L’estàtua El meu poble em dedicarà la plaça més cèntrica, perquè segons el batlle sóc el fill més il·lustre que hi ha nascut mai. No cal que expliqui la il·lusió que em fa. He investigat als Estats Units, a França i al Canadà. Tinc dues clíniques especialitzades en operacions oftalmològiques d’alt risc: una a Ginebra, l’altra a Sidney. Cobro rèdits milionaris de les meves recerques originals sobre els quiasmes òptics. La candidatura amb el meu nom ha estat presentada i molt debatuda en les dues últimes convocatòries del premi Nobel de medicina –diuen que a la tercera va la vençuda. I, tanmateix, res no m’omple tant d’orgull com aquesta distinció singular, que em van notificar per mitjà d’una carta certificada amb la capçalera de l’ajuntament de Sant Pere Sacarrera. El poble de Sant Pere Sacarrera a l’eximi cirurgià i científic Pere Oller, fill de cal Perot carnisser del carrer Nou. Al bell mig de la plaça enrajolada, hi han compost un gran ull amb marbre negre, que fa molta patxoca, i al bell mig de l’ull, la pupil·la. Per a la pupil·la, van deixar un clot d’uns cinc centímetres de profunditat que, uns minuts abans del moment solemne de la inauguració, ompliran de ciment fresc. Al voltant de l’ull, hi han posat quatre tanques grogues, lligades amb filferro, amb dos discos fosforescents de color vermell que s’hi balancegen per evitar topades o intromissions noc-

236


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 237

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

turnes. El Pau, el paleta, és un bell amic de la infantesa: els pagesos ens temien més que una pedregada, perquè de ben petits els esquilàvem els cirerers, i els afaitàvem les maduixeres. Quins temps, aquells! Quan el Pau haurà omplert a paletades la pupil·la balmada, llavors a mi em tocarà de gravar-hi la mà. Aquest detall que m’ha tingut el consistori, jo no l’oblidaré mai. Ja està tot llest. El ciment moll espera la meva empremta. La mà que més ha fet, els darrers vinti-cinc anys, pels ulls de l’home, sense distinció de races ni de sexe, quedarà impresa al bell mig del poble on es va obrir per primer cop al món. Potser la hi he enfonsat un pèl massa. El ciment és fresc, agradable com el fang d’un camp quan t’hi rebolques, un dia de molta tempesta. Ben mirat, però, més que no de fang, té consciència, o textura, de pasta de paper. Jo mateix vaig començar a treballar en un molí paperer, a pocs quilòmetres d’aquí, fa més de quaranta anys, i havia remenat molt sovint el dipòsit ple de la pasta molla, espessa, agrumollada, que uns metres més avall es convertia en uns fulls de color d’os, admirables, amb la barba tan elegant de la vora. He tornat al meu poble per a un homenatge. Ara mateix tinc la mà coberta de ciment. Fins i tot el rellotge, ha quedat inundat per la pasterada fosca. M’agradaria enfonsar-hi, a poc a poc, el braç, el colze, l’espatlla, la galta, el cap, les cames. Glup, que em xuclés, com un remolí, cap dins de la terra que em va veure créixer. Però això no pot ser, perquè el Pau, uns dies abans (feia més de vint anys que no hi parlava, amb el Pauet) em va dir que havia deixat una fondària de tres dits encara no. Haig d’improvisar alguna cosa. Amb la mà dins, enfilo una mena de discurs i encomi, que passa revista a tots els membres del consistori, a la meva família, a les cases de tota la vida, als nouvinguts del poble, a la riquesa de les nostres vinyes: tot plegat, vint minuts. Mig poble embadalit amb les floretes amb què un personatge cèlebre com jo els acaba d’obsequiar (entre ells, el regidor de cultura i promoció), mig poble esgarrifat (entre ells, l’alcalde) perquè encara no he tret la mà de l’ull. Els vint minuts han servit perquè el ciment s’hagi fet pedra. No hi fa res. El regidor d’obres públiques proposa als de la brigada municipal que vagin a casa, es vesteixin la granota i tornin amb el dúmper carregat d’eines per poder trencar la nina de pedra. No correu tant! El batlle no em treu l’ull de sobre, desolat. No hi fa res, Tonet. Exigeixo que se’m deixi sol cinc minuts per prendre una decisió. Un any després, no me’n penedeixo gens, de la decisió que vaig prendre, en un instant de clarividència, el dia aquell de l’homenatge. Aguanto els temperis de l’hivern i les calorades de l’estiu, entomo la pluja i la pedra; la rosada em dibuixa arabescos a la pell, que després el sol desfà. El sol em colra com un préssec (un préssec que no cau mai de l’arbre). El rellotge, també el tinc sepultat. Faig ulleres, però el rec sanguini va fent la seva: la mà agafada al ciment de la plaça només es torna una mica peresosa els dies que la pressió atmosfèrica és més alta. Res més. La resta, com una seda.

237


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 238

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

Cada dia tinc un munt de visites. L’Angeleta Rata, que em porta les sopes de l’esmorzar i cafè fred amb la melita, i a mig matí em renta i s’endú els excrements en una bossa. Japonesos, a tota hora, de nit i de dia (de nit, els distingeixo perquè em desvetllen amb el flaix). I col·legues d’arreu del món, que em vénen a consultar extrems científics, i que no mostren cap respecte per la gent de Sant Pere. Sóc un home en procés d’estatuïtzació: si li va costar, al Tonet alcalde, acceptar un desig tan anòmal! Arrelar-me per sempre més a la terra. Com diu el Paco Jaramillo –que va venir de Còrdova fa més de cinquanta anys–: «on voztè tenia els simientos, ara li han posà el semento». (Haig de dir que el regidor de cultura i promoció, llicenciat en història de l’art i ignorant supí de qualsevol cosa relacionada amb els dominis d’Asclepi, es va fregar les mans, amb la meva decisió. L’economia del poble hi ha conegut molt, amb l’índex ascendent del turisme d’aquest últim any. Números canten.) Aquest matí he signat, amb l’esquerra, el meu testament definitiu: com que sóc vidu i sense fills, declaro dipositari de tots els meus béns l’Excel·lentíssim Poble de Sant Pere Sacarrera. El senyor Antònio Domingo, o el batlle corresponent en el moment del meu traspàs, que segurament serà el mateix senyor Domingo, exercirà com a administrador únic de l’herència multimilionària. (Vetllarà pel meu llegat intel·lectual el doctor Isaias Rosenberg, de l’Ocular Institute de Chicago: la secretària del Domingo li truca per comunicar-li-ho, però mai no l’hi troba.) L’única condició que hi poso és que, un cop retut el cos, el redrecin fins a trobar la posició d’aquests darrers temps –una mica el Desconsol de Llimona–; tot seguit, que el cobreixin enterament de morter i que, a sobre, hi facin un bany de coure. Que el Cisquet manyà s’entretingui a gravar, damunt el coure tou, les solapes d’una bata impecable de metge cirurgià. Vull dir que l’estàtua no vagi esparracada, plena de nafres, bruta de merda, amb el sexe menjat de formigues i l’esquena corcada pels tàvecs, com jo, que fins i tot he fet esgarrifar aquella comitiva tocatardana –tots endiumenjats, feien cua darrere de la carmanyola del sopar de l’Angeleta, que estotjava una cuixa de conill amb pèsols i deixava escapar un filet de fum perfumat per la tapa mal tancada–, vinguda expressament de Suècia. JORDI LLAVINA, La mà tallada

238


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 239

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

L

OBTENIR INFORMACIÓ 1. Explica el significat de les paraules següents:

• batlle • rèdit • quiasma òptic • eximi 2.

• balmat • agrumollar • encomi • desolat

• colrar • supí • retre • estotjar

Llegeix els fragments següents, busca la informació que t’indiquem i, després, torna a escriure els fragments de manera que els pogués entendre bé una persona que no conegués la informació que has buscat.

• «Haig de dir que el regidor de cultura i promoció, llicenciat en història de l’art i ignorant supí • •

de qualsevol cosa relacionada amb els dominis d’Asclepi, es va fregar les mans, amb la meva decisió.» Busca qui és Asclepi. «Com diu el Paco Jaramillo –que va venir de Còrdova fa més de cinquanta anys–: ‘on voztè tenia els simientos, ara li han posà el semento’.» Busca amb quines paraules del castellà Paco Jaramillo fa un joc de paraules. «L’única condició que hi poso és que, un cop retut el cos, el redrecin fins a trobar la posició d’aquests darrers temps –una mica el Desconsol de Llimona–» Busca què és el Desconsol de Llimona.

i c m t s

3. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets: A

4.

B

C

D

Busca informació bàsica sobre els premis Nobel en general (qui va crear els premis, quantes disciplines es premien, on es lliuren i des de quan...) i especialment sobre els premis Nobel de medicina (com s’anomena pròpiament el premi d’aquesta disciplina, quin és el premiat més conegut i què va inventar, si ha guanyat mai el premi una persona que hagi fet recerca en oftalmologia...). Pots consultar, per exemple, el web oficial dels premis Nobel: http://nobelprize.org

5. La paraula dúmper no surt a la majoria de diccionaris perquè és un anglicisme i melita no surt a cap perquè és una paraula que prové d’una marca. Pensa un exemple més d’aquests sistemes de crear paraules noves.

INTERPRETAR EL TEXT 6. El conte L’estàtua té tres parts. Digues quins paràgrafs corresponen a cada part:

• Temps abans de l’homenatge. • L’homenatge. • Al cap d’un any de l’homenatge. ■ En què t’has basat per establir les tres parts del conte?

239


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 240

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

7. Digues quina, de les tres proposades, és l’expressió o la paraula que podria substituir aquestes expressions o paraules del conte:

• encara no

• no hi fa res

ara ja no a penes com a màxim

• com una seda

no importa no fa gaire feina no hi ha temps

• conèixer-hi

sense roba amb luxes sense cap problema

notar canvis positius demanar l’opinió opinar sobre un tema

• no treure l’ull dormir no deixar de mirar desafiar

• endiumenjat gandul orgullós mudat

8. Respon les preguntes següents:

• Què sembla que fa més il·lusió al protagonista: obtenir el premi Nobel de medicina o rebre • •

l’homenatge que li fan al poble on va néixer? Copia algun fragment que ho demostri. Què retreu el protagonista als col·legues que el van a visitar quan està enganxat a l’estàtua? Qui deu formar la comitiva vinguda de Suècia que apareix al final del conte? Per què el protagonista diu que la comitiva és tocatardana?

9. Fes una llista de tots els personatges de Sant Pere Sacarrera que surten en el conte. Explica també tot el que en sabem.

REFLEXIONAR I AVALUAR 10. T’imaginaves un altre final en el moment en què el protagonista exigeix que no es destrueixi el monument per desenganxar-li la mà? Quin? 11. En el conte hi ha moments d’ironia, normalment provocada pel patetisme de les situacions o per la manera com les explica el protagonista. Per exemple, pel que ens diu ell mateix, sabem l’estat en què es troba al cap d’un any d’estar enganxat al monument. Com creus que se sent? ■ Copia altres fragments en què hi hagi ironia o situacions patètiques. ■ Creus que si expliqués la història una altra persona, en comptes d’explicar-la el protagonista, també hi podria haver ironia? Per què?

a

M e m f g 240

12. Pere Oller estima molt el seu poble. Fins i tot expressa el desig de «fondre-s’hi». Copia el passatge en què es demostra més clarament aquest desig. ■ Com creus que el protagonista deu justificar la decisió que ha pres (per l’amor que sent per la terra que l’ha vist néixer, per l’estima que té per la majoria d’habitants del poble, per la il·lusió que li va fer l’homenatge del poble...)?

EXPRESSAR-NOS 13. En el conte L’estàtua, el narrador és el protagonista; per tant, és un narrador en primera persona. Escriu una continuació del conte, amb un narrador també en primera persona, però que no sigui el protagonista sinó l’alcalde, el paleta o l’Angeleta. 14.

En grups de tres, simuleu que un de vosaltres és un periodista que acaba de presenciar el que ha passat el dia de l’homenatge al prestigiós doctor Pere Oller i els altres dos han de representar el paper de dues persones del poble que fan declaracions sobre el que ha passat.


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 241

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

Textos laborals, administratius i comercials En el món actual són molt importants les relacions laborals, administratives i comercials. Els documents escrits amb què les persones es relacionen amb les empreses o amb les administracions públiques són textos formals, que han d’estar redactats en un estil clar, concís i entenedor. Cal mantenir un tractament de respecte (vós o vostè) al llarg de tot el text. També cal adequar-se al gènere de la persona destinatària o buscar fórmules que evitin la discriminació per raons de gènere (per exemple, Senyor/Senyora). Alguns exemples d’aquest tipus de documents són la carta administrativa o comercial, la sol·licitud o instància, la carta de presentació i el currículum.

La carta administrativa o comercial Una carta és una comunicació escrita adreçada a una persona absent. Les cartes adreçades a l’administració o a empreses o associacions tenen un format força regular: encapçalament, cos i peu. La part del cos s’ha de distribuir en paràgrafs (almenys d’introducció i exposició). Model:

Encapçalament Dades de l’emissor

Dades del destinatari (s’hi inclou el nom de la persona o el departament de l’empresa)

Lloc i data Fórmula de salutació (s’hi pot afegir el nom, si es coneix) Cos Introducció

Exposició Peu Fórmula de comiat

Signatura i nom

Maria Robert Pérez C. Rocacrespa, 53, 2n 1a 08115 Vilavella de Dalt TECLEMÀTIC ALPIC, SA Departament de vendes C. del Remolí, 54 08234 Rocamora

Vilavella de Dalt, 1 de desembre del 2007 Senyor/Senyora, El 20 de novembre passat vaig adquirir una impressora a la seva botiga. Ara m’adono que les prestacions d’aquest aparell em resulten insuficients a causa del desenvolupament inesperat de les necessitats del meu despatx. Concretament, necessitaria disposar de fotocopiadora, escànner i fax, preferiblement integrats en un aparell multifuncional. El motiu que em fa escriure’ls és demanar-los informació sobre les possibilitats comercials de permutar la impressora per un aparell multifuncional, afegint la diferència de preu. Tenen les meves dades a la fitxa de client oberta a nom meu. Els saluda atentament,

Maria Robert Pérez Maria Robert Pérez

241


830922 _ 0236-0263.qxd

6/3/08

17:43

Página 242

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

La sol·licitud La sol·licitud, anomenada sovint instància, és un document escrit amb el qual una persona fa una petició a algun organisme de l’administració. Moltes vegades, els organismes de l’administració ja tenen un model de sol·licitud imprès, que només s’ha d’emplenar. Les sol·licituds estan estructurades rígidament. S’ha de respectar la disposició dels paràgrafs, les majúscules i la part fixa, que apareix destacada en negreta en el model següent: Encapçalament Dades de qui fa la sol·licitud Nucli Exposició de raons per a la sol·licitud (també pot acabar amb «Per això,» o «Per la qual cosa,»)

Exposició de la sol·licitud (es pot usar també «SOL·LICITO:»)

Roger Rodríguez Bellés, natural de Riudoms (Tarragona), nascut el 28 d’abril de 1961, amb NIF núm. 45.564.679-J, i amb domicili a la plaça del Xoriguer, núm. 12, baixos, de Riudeperes (43999),

EXPOSO: Que com a usuari del Servei Municipal d’Aigües he apreciat una disminució notable de la pressió d’entrada al domicili esmentat. Aquesta manca de pressió repercuteix negativament en el funcionament de la caldera que em dóna servei de calefacció i d’aigua sanitària, serveis necessaris i a què té dret una família de sis membres que ha satisfet tots els rebuts presentats fins ara pertanyents al contracte número 85764-T-097-Y. Per tant, DEMANO: Que es revisi la instal·lació d’entrada d’aigua al meu domicili, per comprovar que no hi hagi cap element obturador que faci minvar la pressió.

Peu Signatura, lloc i data

Roger Rodríguez Riudeperes, 3 de desembre del 2007

Dades del destinatari (departament, organisme, càrrec...)

SERVEI MUNICIPAL D’AIGÜES

왌 15. 쐌쐌 Imagina’t que tens vint-i-cinc anys, que has acabat uns estudis determinats i que tens una certa experiència laboral. Adreça’t a una empresa en la qual t’agradaria treballar: escriu una carta en què et presentis breument i en què comuniquis que els adjuntes un currículum. 왌 16. 쐌쐌 Escriu una sol·licitud al regidor de via pública del teu municipi demanant un control de la contaminació acústica que hi ha al carrer on vius. 쐌 17. 쐌쐌 Investiga com et pots relacionar per correu electrònic amb:

• el teu Ajuntament • un departament de la Generalitat • una empresa de serveis • una associació cultural, esportiva, recreativa, etc. ■ Creus que els correus electrònics que enviïs a aquestes entitats han de tenir les mateixes característiques que les cartes convencionals? Explica-ho.

242


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 243

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

Per aprofitar l’estiu Treball CANGUR necessito per als matins del mes de juliol, de dl a dv Marta. 6753662 CAMPUS DE BÀSQUET C.E. LAVALL Busquem monitors i monitores per al campus d’estiu de la nostra entitat. Volem gent compromesa que senti realment l’esport. Oferim bon ambient de treball i condicions interessants. Presenteu-vos al club el proper dimecres dia 7, a les 6, per a la selecció prèvia. INFORMÀTICA necessitem monitor/a per a acadèmia. Tardes mes de juliol i última setm. d’agost. Porteu CV. Gigabit Centre. Julià. 4736631

CAMBRERS/RES per a gelateria passeig Marítim. Es valoraran nocions d’anglès. Torns tarda i vespre. 4332331 DEPENDENT/TA per a llibreria. Coneixements d’informàtica. Pça. Vistabella, 21. Marc. AJUDANTS/TES per a magatzem. Juliol, agost i setembre. Possibilitat contracte 6 mesos. Horari de 7 a 15. Oriol. 66432221 MONITORS/RES per a centre d’esplai L’Esquitx. Tardes juliol. Colònies a l’agost. Imprescindible experiència. lesquitx@xiruca.org SAPS EXPLICAR CONTES? T’agrada llegir? Necessitem bibliotecari/ària ajudant per a sala infantil bibl. barri Roser. Tardes de juliol de 17 a 20.30. Lluïsa.

왌 18. 쐌왌 Llegeix els anuncis anteriors i respon aquestes preguntes:

• Per a quina feina demanen currículum (CV)? • Quin anunci ofereix una feina de més durada? • A qui cal adreçar-se per ensenyar informàtica? 왌 19. 쐌왌 Inventa’t dues preguntes sobre el contingut dels anuncis i formula-les a un company o companya. Després intercanvieu els papers. 왌 20. 쐌쐌 Hi ha cap oferta que t’interessaria respondre (si fos de debò)? Per què? ■ Escriu la carta que enviaries per respondre a algun d’aquests anuncis.

243


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 244

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

A treballar! Busco feina. Estudiant de 17 anys s’ofereix per treballar de cambrer, cangur, monitor de nens, guia turístic... Coneixements d’informàtica, esports, música i anglès. Sóc seriós i responsable. Marçal. 666 666 666

Currículum de Marçal Llop Gomis Dades personals Nom: Marçal Llop Gomis Lloc i data de naixement: Barcelona, 5 d’abril de 1991 DNI: 55 555 555- S Adreça: c/ Fageda, núm. 15, 3r 2a, Caldes de Fontclara Telèfon: 666 666 666 Correu electrònic: marçalllopgomis@gmail.com Formació • ESO a l’institut Puigmal, de Caldes de Fontclara. • Curs de monitor de lleure per a infants a l’escola Picarol. • Quatre cursos d’anglès a l’Acadèmia Speaking. Experiència • Cangur esporàdic durant dos anys. • Cambrer del bar La Barra durant tres mesos (caps de setmana). • Entrenador de l’equip aleví del Club Bàsquet Esmaixada. Caldes de Fontclara, 5 de juny del 2008

왌 21. 쐌쐌 Imagina’t que vols treballar aquest estiu i poses un anunci per paraules en un mitjà de comunicació local. Redacta l’anunci que posaries. ■ Tingues en compte que hi hauries d’especificar: – Les coses que saps fer o que tens facilitat per aprendre. – Les teves qualitats personals, els coneixements o títols que ja tinguis (idiomes, informàtica, socorrisme, monitor/a…). – La manera com poden contactar amb tu. Sobretot, no avorreixis els possibles interessats. Vés al gra i sigues realista. Els anuncis per paraules valen diners! ■ Redacta també el currículum que enviaries a les persones que poguessin estar interessades a contractar-te. 왌 22. 쐌쐌 Per parelles, simuleu una conversa telefònica en què un demostra el seu interès per contractar l’altre, després d’haver vist l’anunci de l’activitat anterior. Tingueu en compte:

• Com cal començar i acabar la conversa. • De què convé informar-se. • Si interessa (o no) arribar a un acord i la manera de manifestar-ho. 쐌 23. 쐌쐌 Redacta el que podria ser el teu currículum d’aquí a uns deu anys. Hi has de consignar les teves dades personals, formació (títols, estudis, idiomes, diplomes…) i experiència laboral fins a la data (llocs de treball, càrrecs duts a terme). Posa-hi imaginació però fes que sigui versemblant. ■ Intercanvieu currículums i valoreu la impressió que podria tenir la persona que rebés el currículum per decidir si us contracta o no.

244


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 245

왌 24. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb una de les dues o tres paraules proposades per a cada oració:

• El defensa li va clavar la puntada de peu al ......... de la cama dreta. (panxa/panxell) • No veu la realitat: sembla que tingui una ......... als ulls. (bena/vena) • M’he donat un cop molt dolorós a la ......... de la cama... (canell/canyella) • Aquest nedador sempre té lesions al ......... dret. (muscle/múscul/musclo) • Li han operat un peu perquè hi tenia un ......... (galindó/sacsó/saxó) • L’......... de la catedral és impressionant. (orgue/òrgan) • A Islàndia vaig veure una ......... encara més alta. (cascada/cataracta) ■ Escriu una oració amb les paraules que no has fet servir per completar les oracions. 왌 25. 쐌쐌 Escriu el nom de les parts indicades del cap i la cara:

5 1

8 7

11

2

3

15

4 6 9

12 13

14

10

■ De quins dels mots anteriors són sinònims barbeta, pols, barra i nina? 왌 26. 쐌쐌 Relaciona cada metge amb els òrgans en què és especialista: cardiòleg dermatòleg estomatòleg hematòleg hepatòleg neuròleg odontòleg otorinolaringòleg traumatòleg uròleg

• • • • • • • • • •

El vocabulari del cos humà

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

• aparell urinari • boca • cor • dents • fetge • orelles, nas i laringe • ossos, músculs i articulacions • pell • sang • sistema nerviós

왌 27. 쐌쐌 Classifica les paraules següents segons quina sigui la síl·laba tònica:

• fagòcit • diòptria • leucòcit • cardíac • medul·la ■

• paraplegia • libido • estèrnum • fluor • èczema

• alvèol • timpà • omòplat • acne • fagòcit

Pronuncia totes les paraules anteriors correctament i busca al diccionari les que no sàpigues què signifiquen.

245


830922 _ 0236-0263.qxd

3/4/08

08:44

Página 246

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

L’anàlisi de l’oració composta Per analitzar gramaticalment les oracions compostes cal, en primer lloc, delimitar les proposicions que formen l’oració i les relacions que mantenen entre si. Després, s’ha d’analitzar cada proposició de manera semblant a com analitzem les oracions simples. Act. 28 - 30

L’estructura general de l’oració composta Davant d’una oració composta ens hem de fixar en els elements següents: 1

Els verbs que conté, principalment les formes personals, però també les formes no personals que donen lloc a proposicions d’infinitiu, de gerundi o de participi equivalents a subordinades.

2

L’entonació, els signes de puntuació i els connectors que posen en relació les proposicions.

Així determinarem els casos de juxtaposició, de coordinació i de subordinació i, si escau, el tipus i la funció sintàctica de cada proposició. El quadre següent resumeix totes les possibilitats: Proposicions

Tipus

Subtipus

Funció sintàctica

juxtaposades

copulatives

disjuntives

adversatives

coordinades

introduïdes per una conjunció substantives

introduïdes per un pronom relatiu d’infinitiu explicatives

adjectives

les pròpies d’un SN (subjecte, CD, etc.) CN

especificatives de temps de lloc

subordinades

CC

de manera causal adverbials

final concessiva

complement oracional

condicional comparativa consecutiva Exemple d’anàlisi de l’estructura general de l’oració composta: oració composta per coordinació i subordinació proposició coordinada

proposició coordinada proposició subordinada adverbial

Les trufes són bones però la nata no és V connector (forma (adversatiu) personal)

246

tan dolça com

(era) diumenge passat.

V correlat ↔ connector V (forma (comparatiu) (el·líptic) personal)


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 247

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Les diferents proposicions que formen l’oració

Act. 31 - 35

Davant de cada proposició de l’oració composta s’han d’analitzar tres aspectes, com en l’oració simple: les categories lèxiques, l’estructura dels sintagmes i, finalment, el tipus d’oració i les funcions sintàctiques.

Analitzar la categoria lèxica de les paraules Com a norma general, a cada paraula aïllable gràficament li correspon un símbol de categoria lèxica, però cal tenir en compte dos casos particulars:

• Una paraula és la contracció de dues. Exemple: del = de + el = Prep + Det. • Diverses paraules corresponen a una sola categoria i, per tant, s’analitzen conjuntament. La taula següent recull els diversos casos:

Verbs

Altres categories

Temps compostos i perifràstics (V)

heu trobat, vas llegir

Veu passiva (V)

seran pintades

Perífrasis (V)

hem de recular

Preposicions compostes (Prep)

per a, des de, fins a, cap a, com a

Locucions adverbials (loc adv)

de seguit, a poc a poc

Locucions prepositives (loc prep)

al voltant de, en contra de

Locucions conjuntives (loc conj)

a fi que, per molt que, tot i que

D’altra banda, hi ha dos tipus de paraules que, tot i pertànyer a una proposició subordinada, mantenen una estreta relació amb una paraula de la proposició principal. Són:

• Els pronoms relatius, que tenen un antecedent en la proposició principal. Exemple: La piscina que han inaugurat aquest setembre té una climatització excel·lent. N ↔ pronom (antecedent) relatiu

• Els connectors consecutius i comparatius, que tenen un correlat en la proposició principal. Exemple: Les maduixes van tan cares que compraré una altra fruita. Adv ↔ Conj (correlat)

Analitzar l’estructura de sintagmes Igual com en l’anàlisi dels sintagmes de l’oració simple, cal ara en l’oració composta delimitar els sintagmes i veure quines relacions mantenen entre si, és a dir, si es troben en un pla d’igualtat en l’estructura de l’oració o bé si estan inclosos els uns dins dels altres. Cal fer atenció a dos casos que no són sintagmes pròpiament dits (amb un nucli verbal, nominal, etc.) però que hi equivalen:

• Els pronoms. Exemple: Li demanaré un cop de mà. pronom equivalent a un SP (per exemple, al meu amic)

• Les proposicions subordinades. Exemple: Truca’m quan tornis de la feina. proposició equivalent a un SAdv (per exemple, després)

247


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 248

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

Analitzar el tipus d’oració i les funcions sintàctiques Com fem en les oracions simples, es tracta de determinar si cada proposició és una oració amb verb impersonal (verbs que expressen fenòmens meteorològics, haver-hi, etc.), atributiu (ser, estar o semblar) o verbs predicatius (la resta de verbs). També cal reconèixer la funció sintàctica que fa cada sintagma (subjecte, Atr, CD, CI, CR, CP, CC, CN).

왌 28. 쐌왌 En què consisteix l’anàlisi de l’estructura general d’una oració composta? Indica l’opció correcta i explica per què l’has triada:

• Consisteix a analitzar la categoria lèxica de les paraules que la formen. • Consisteix a detectar els verbs i els connectors. • Consisteix a detectar els verbs en forma personal i no personal i els signes •

de puntuació. Consisteix a delimitar les proposicions que la formen i les relacions que mantenen entre si.

왌 29. 쐌쐌 Desglossa els passos que cal fer a l’hora d’analitzar l’estructura general d’una oració composta i elabora un esquema com el següent. Si et cal, ressegueix l’explicació metodològica de la pàgina 246.

• Pel que fa als verbs, cal: 1. ........., 2. ......... • Pel que fa l’entonació, als signes de puntuació i als connectors, cal: ......... • Com a síntesi, cal: 1. ........., 2. ......... 쐌 30. 쐌쐌 Explica l’estructura general de cadascuna d’aquestes oracions compostes. Pots començar així: Oració composta formada per una proposició principal (...) i... proposicions subordinades... [tipus] que fan funció de.../ que contenen...

• Ens ha sorprès que comencessin les obres sense haver-ho comunicat als veïns. • La primera empresa que comercialitzi aquest producte tindrà uns grans beneficis, •

a condició que organitzi bé la distribució i que estableixi un preu raonable. Fins que un policia local no va aturar els cotxes, no es van decidir a travessar el carrer.

왌 31. 쐌쐌 Aparella cada forma de l’esquerra amb un dels conceptes de la dreta: a causa de eren regats des de havies interpretat de sobte vaig a veure van explicar pel a fi que

• • • • • • • • •

• contracció • locució conjuntiva • locució adverbial • veu passiva • locució prepositiva • perífrasi verbal • temps compost • preposició composta • temps perifràstic

■ Afegeix el símbol o els símbols de categories lèxiques que pertoqui a cada forma.

248


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 249

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

왌 32. 쐌왌 Classifica el que de les oracions següents segons que sigui un pronom relatiu, un connector consecutiu o un connector comparatiu:

• La música sonava tan forta que no es podia parlar. • El jersei que em va fer l’àvia ja em va petit. • Posa el canal que vulguis. • És més entremaliat que el seu germà, però dissimula millor. • Té una manera d’expressar-se tan complicada que costa entendre’l. • L’avió que hem d’agafar porta un retard de mitja hora. • La meva carpeta és menys pràctica que la teva. 왌 33. 쐌쐌 Copia les oracions següents, encercla’n els pronoms febles i subratlla’n les proposicions subordinades. Després, substitueix uns i altres per sintagmes i digues quin tipus de sintagma és en cada cas.

• Li faré una fotografia i la regalaré als avis. • Atura el cotxe on li va bé... • En vaig tornar abans-d’ahir. • Defensen que l’ensenyament infantil sigui obligatori. 쐌 34. 쐌쐌 Copia les oracions següents i subratlla les proposicions que les formen. Indica el tipus i el subtipus de cada una, i si fa alguna funció sintàctica respecte a la proposició principal o a algun dels elements que la formen.

• Les barques tornaven a la platja quan sortia el sol. • El director va donant entrada als diferents instruments i intenta que l’orquestra • • • •

faci un bon treball de conjunt. Arrossega el carro de la compra com bonament pot perquè porta un peu enguixat. Vostès m’asseguren que demà encara hi haurà exemplars d’aquest número de la revista? L’arítmia que tenia en Pere es va corregir amb medicació. Que t’hagin escollit finalista no implica que guanyis el primer premi...

쐌 35. 쐌쐌 Fes una anàlisi gramatical completa de l’oració composta següent seguint els passos que has après: D’ençà que l’han nomenat director de l’hospital, els fills no el veuen tantes hores com abans. 왌 36. 쐌쐌 Torna a escriure aquestes oracions substituint tots els complements verbals pels pronoms febles adients:

• La Mireia dóna els llibres a l’Alba. • En Roger ofereix bunyols als amics. • En Carles va acceptar les disculpes del conductor. • El professor explica als alumnes que l’important és esforçar-se. • El tribunal ha atorgat el premi a l’escriptor sabadellenc. • Sisplau, dóna això als responsables. • Que prendrà cafè amb llet? • La Rosa regala un DVD a l’Ignasi.

249


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 250

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

Quantes paraules? Sovint per evitar faltes d’ortografia cal demanar-se quantes paraules componen una determinada sèrie de sons (per exemple, la combinació dels sons [l] i [i]). Dues expressions són homònimes (continuant amb l’exemple, li i l’hi) quan es pronuncien igual i s’escriuen diferent. La raó que s’escriguin diferent es troba en el nombre de paraules implicades. La taula següent recull els casos més freqüents: Una paraula

Dues paraules o més

li (pronom feble CI)

l’hi (2 pronoms febles, CD+CI)

ni (conjunció copulativa negativa)

n’hi (2 pronoms febles)

mi (pronom personal fort)

m’hi (2 pronoms febles)

si (conjunció subordinant condicional; pronom personal fort)

s’hi (2 pronoms febles)

enlloc (adverbi, ‘en cap indret’)

en lloc de (locució prepositiva, ‘en comptes de’)

alhora (adverbi, ‘al mateix temps’)

a l’hora de (locució prepositiva, ‘en el moment de’)

aleshores (adverbi, ‘llavors’)

a les hores de (locució prepositiva, ‘en els moments de’)

왌 37. 쐌쐌 Copia les oracions següents i completa-les amb les paraules de la taula anterior:

• Té la mania de trucar-me ......... sopar. • No trobo les tisores de cosir ......... • ......... va referir de passada. • No t’hi insistiré ......... tu mateix te’n fas responsable. • ......... van començar els problemes. • Ballen i canten ......... • ......... sento molt a gust, a casa de l’Anna. • Què ......... darem, que ......... sàpiga bo? • Va llogar un apartament ......... una habitació d’hotel. • El butlletí de l’associació? Al secretari? Sí, sí, ja ......... demanaré. • La policia local vigila els voltants del centre ......... entrar i sortir. • ......... estem cansats ......... frescos com una rosa. • ......... ha de verds i de vermells. • Dóna-m’ho a ......... mateix, sisplau. REPÀS D’ORTOGRAFIA 왌 38. 쐌쐌 Escriu oracions que continguin alhora les dues paraules de cada parella d’homòfons:

• a - ha

250

• i - hi

• o - ho

• em - hem


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 251

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

El lèxic administratiu i comercial En el món del treball i de l’administració pública s’utilitza un lèxic específic que convé conèixer i usar adequadament. Les relacions laborals es poden establir en empreses, que són societats industrials o mercantils que ofereixen productes, serveis, etc. i s’han format per procediments diversos (una companyia, una societat limitada, una societat anònima...). Una altra forma de relació es produeix mitjançant el comerç, que canalitza la distribució dels productes que han de cobrir les necessitats bàsiques de la població. Així doncs, segons la forma, es parla de petit i mitjà comerç, de grans superfícies comercials, etc. L’administració pública la formen el conjunt de persones i òrgans públics encarregats d’efectuar la funció administrativa de l’estat, el municipi, etc., i ofereix els seus serveis als ciutadans des d’àmbits diferents, com sanitat, justícia, educació, hisenda...

왌 39. 쐌쐌 Escriu la professió o el càrrec que correspon a cada definició:

• Persona que administra els cabals d’una entitat: T __ __ S __ __ __R • Persona que pels seus coneixement és l’encarregada d’assistir una altra • • • •

persona en una tasca: A __ __ E __ __ __ R Persona que dirigeix l’economia d’una societat o empresa mercantil: G __ __ __ N __ Persona que té poders d’altres per procedir en nom seu: A P __ D E __ __ __ Persona en qui es delega una facultat o poder: D __ __ __ G __ __ Persona d’una junta que no té un càrrec especial: V __ __ __ L

왌 40. 쐌쐌 Copia les oracions següents, completa-les amb el nom adequat, i afegeix-hi els determinants que calgui: termini - ordre del dia - acta - convocatòria - fallida - comanda

• Això que em comentes figura en el quart punt de ......... • M’acaben de confirmar ......... de la reunió. • El secretari encara ha de redactar ......... • M’han despatxat perquè l’empresa ha fet ......... • Encara no has fet ......... de llibres? • Em sembla que ja s’ha acabat ......... per demanar la beca. 왌 41. 쐌쐌 Escriu el mot que correspon a les abreviacions següents:

• AMPA • apt.

• fra. • dupl.

• p. o. • p. e.

251


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 252

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

왌 42. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb els modismes que tens a continuació, tenint en compte el significat que s’indica: a l’engròs - a fiar - a la menuda - a terminis - al comptat - a crèdit

• Va comprar un tractor ......... (amb pagaments parcials) • Tenia un negoci de venda ......... (en gran quantitat) • Dubtava entre pagar o no ......... (pagant al moment de la compra) • La seva botiga només venia ......... (en petites quantitats) • En aquella botiga no t’ofereixen res ......... (sense pagar al moment) • El seu objectiu era vendre productes ......... (actes de vendre i pagar no simultanis) 왌 43. 쐌쐌 Identifica el mot que no correspon al camp semàntic de la justícia: procurador - magistrat - advocat - gestor - passant - tribunal sentència - magistratura - audiència - jutge - lletrat

쐌 44. 쐌쐌 Relaciona els conceptes comercials següents amb la seva definició. inflació - especulació - inversió - depreciació competència - deflació - compensació - cotització

• Increment generalitzat dels preus que implica una reducció del poder adquisitiu • • • • • • •

del diner. Preu de venda obligatori vigent per a un producte o mercaderia. Operació efectuada en previsió d’una modificació de preus que permet obtenir guanys extraordinaris. Sistema de pagament internacional que elimina la necessitat de l’ús de les monedes estrangeres. Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps. Caiguda sostinguda del nivell general de preus. Disminució del valor o del preu d’una cosa. Rivalitat d’interessos entre els productors i comerciants del mateix sector comercial o industrial.

쐌 45. 쐌쐌 Aparella cada una d’aquestes paraules, relacionades amb l’organització de les empreses, amb la seva definició: trust

consorci

companyia

cooperativa

cambra de comerç

càrtel

borsa

• Mercat abstracte on s’efectuen compres i vendes de valors o productes. • Associació de comerciants que fomenta i defensa els seus interessos. • Acord limitat entre diverses empreses a fi d’evitar la competència mútua. • Unió de persones o empreses que tenen un objectiu econòmic comú. • Unitat econòmica que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis i que té • •

252

per objecte l’ajut mutu entre els socis. Associació de persones per efectuar un negoci comú. Unió de fabricants o comerciants formada per monopolitzar una indústria o comerç.


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 253

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

«Em fa feliç la teva companyia» La literatura catalana actual Pedra de tartera Conxa, la protagonista que ens narra els fets en primera persona, és una nena de tretze anys que ha hagut d’anar a viure a casa d’uns oncles sense fills perquè a casa seva hi ha massa boques per alimentar. La meva mare era una dona que només coneixia dues coses: feina i estalvi. Contava la Maria que, quan havia vingut al món el nostre xic, el Pere, mare havia arribat a les portes de la mort i, de dilluns a divendres, no es va haver complit una setmana que ja no la van poder fer estar al llit. Jo no recordava en aquells tretze anys haver-la vist un moment aturada sinó quan la mirava al banc del davant a la missa de diumenge. Quan ens llevàvem ja feia una estonada que treballava o bé havia marxat als prats amb pare i el Josep. Quan pujàvem a dormir encara aprofitava per apariar la berena de l’endemà o per endreçar coses; algun camí, acostumada a ser l’última, encara passava el rosari. D’allò que estic ben segura és que, devoció a part, no devia arribar ni a mig misteri, perquè la son devia atraparla així com un pardal quiet al parany. Prou que ens estimava a tots, però quasi mai no ho demostrava. No tenia temps per a aquestes coses que, segons ella deia, moltes de més fonamentals l’esperaven. No coneixia el lleure, convençuda que no li pertocava, i, quan de vella li va arribar, es fonia dia a dia a les seves mans. Jo crec que preferia morir que descansar en vida. I és que de feina n’hi havia molta: bèsties, terra i de set a vuit persones a taula pel cap baix. Tots ajudàvem, però ella era qui més hi posava el coll per tirar endavant. La dona fa la casa, deia. Pare era més expansiu, i algunes hores enraonava coses gruixudes que, si les pensava en solitari, més tard, et feien una mica de mal, però, al costat d’això, sovint ens feia festes i se’ns posava damunt dels genolls i ens explicava alguna història, sobretot a l’hivern, quan el foc ens aplegava després de sopar la verdura i, quan n’hi havia, el tallet de rosta. Recordo com rèiem amb l’aventura aquella del vell de Montenar que una nit es va emportar uns calçotets d’una casa. Estesos vora el foc, al damunt del banc, on s’havia assegut per escalfar-se l’home, se li havien enganxat a la roba en alçar-se. A mig camí de casa seva en aquella nit gelada, va descobrir els calçotets pengim-penjam al seu darrere que sobresortien aguantats pel gec. Es va aturar en sec pel dubte de si deixar-se prendre per lladre o quedar-se enreulat com un ocell si tornava a desfer el camí. Però els homes en una casa de pagès no solen rebre la part més dolenta i, mentre pare ens embadalia amb les seves històries, mare encara sargia a llum del fogueral uns quants mitjons, cent vegades estripats del mateix lloc. Altiva i segura, tia era tan estalviadora i feinera com mare, però, a més a més, era un geni coent fet a manar com a única mestressa de casa seva. MARIA BARBAL, Pedra de tartera

mare: la mare. Els noms de parentiu no porten article en el català tradicional del Pallars apariar la berena: preparar el que es prenia per menjar fora de casa durant la jornada de treball algun camí: alguna vegada passar el rosari: fer una pregària diària, composta de parenostres i avemaries, que va resseguint els misteris de la vida de Jesús al llarg de la setmana rosta: cansalada fregida enreulat: enrampat fogueral: foguera

253


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 254

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Els ulls del retrovisor El poeta es dirigeix a la seva filla Joana, disminuïda psíquica i física, i evoca una escena quotidiana a la ciutat –l’operació de baixar del cotxe– amb la reacció dels altres conductors i la seva. Ja estem acostumats els dos, Joana, que aquesta lentitud, quan recolzes les crosses i vas baixant del cotxe, desperti les botzines i el seu insult abstracte. Em fa feliç la teva companyia i el somriure d’un cos que està molt lluny del que sempre s’ha dit de la bellesa, la penosa bellesa, tan distant. L’he canviat per la seducció de la tendresa que il·lumina el buit deixat per la raó al teu rostre. I, quan em miro en el retrovisor, no veig uns ulls senzills de reconèixer, perquè hi brilla l’amor que hi han deixat tantes mirades, i la llum, i l’ombra del que he vist, i la pau que reflecteix la teva lentitud, que és dins de mi. És tan gran la riquesa que no sembla que aquests ulls del mirall puguin ser els meus. JOAN MARGARIT, Aiguaforts

254


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 255

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Forasters El fill pretén que el seu pare es traslladi a l’habitació de l’assistenta, una immigrant amb qui el pare s’ha casat com a mostra d’agraïment perquè el cuida. El fill té aquesta intenció perquè la seva germana s’ha presentat a casa malalta de càncer i li convé descansar. Al llarg del tens diàleg tornen a sortir problemes de relació familiar però també prejudicis envers els forasters. PARE: Et demano sisplau que no em treguis d’aquesta habitació. Són massa records, fill, massa coses viscudes entre aquestes parets, ho has d’entendre. FILL: Dormiràs a l’habitació del fons del passadís i s’ha acabat! I com em toquis més la pera em venc el pis i ja us espavilareu tu i la teva dona. PARE: Què? Tu ets incapaç de fer una cosa així. (Pausa.) Ets massa tou. Només d’imaginar-te què dirien els teus amigots i els teus companys de feina quan sabessin que has fotut el teu pare al carrer i l’has deixat tirat, et mors de la vergonya. Perquè... molt bona persona i molt sensible i molt liberal, i molt... digue-li com vulguis, i en el fons ets un hipòcrita i un egoista i un orgullós i un vanitós i un pocapena que s’està fent vell i no sap afrontar cara a cara un problema com si encara estigués enganxat a les faldilles de la mama! FILL (fent un gest molt violent cap a ell): Per què ho dius, això? PARE (s’espanta, i diu en to molt distès, còmic): Eh? Per què dic el què? (Pausa.) Per què em mires així? Què passa? (Pausa.) Què he dit? Música al pis de dalt. PARE: Forasters! FILL: El que faltava. PARE: Hostes vingueren que de casa ens tragueren. FILL: Eh? PARE: I no només ho dic pels estrangerots aquests que ens estan robant les poques coses autèntiques que ens queden. Tu ja m’entens. FILL: Ella no és cap estrangera. Ho vulguis o no és la teva filla. PARE: Que va fugir fa quaranta anys seguint un d’aquests, renegant de la seva família, la seva terra, la seva llengua i la seva sang. Això no és una filla. Encara és pitjor que un d’aquests estrangerots que, mira, s’han instal·lat aquí, però continuen fent la seva vida, idèntica a la que feien allà, escoltant la mateixa música endimoniada, menjant les mateixes porqueries, comprant a les mateixes botigues, que n’hi ha cada una que no sé com els donen la llicència, vestint de la mateixa manera, fent la mateixa flaire i parlant la mateixa llengua. Si tenen i tot els seus llocs sagrats per resar a quatre cantonades d’aquí! En canvi, ella... ni una trucada, ni una postal, ni una visita en quaranta anys... No entenc com no ha enyorat tot això. Ni quan van néixer els seus quatre fills es va dignar a venir. I es presenta ara dient que s’està morint. I tu t’ho creus, imbècil! El que li passa és que el seu marit l’ha deixat tirada i no li passa la pensió i ella no té ni un duro i vol viure la resta de la seva vida a costa dels nostres diners! (Pausa.) Bé, dels teus. SERGI BELBEL, Forasters

255


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 256

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Qualsevol temps passat La Marta ha enyorat sempre la seva infància, aquella infància en què, malgrat tenir televisió, a l’hora de sopar, el pare, la mare i els nou germans s’asseien al voltant de la taula i a ningú no se li acudia demanar que engeguessin la tele. Perquè, a l’hora de sopar, els uns i els altres s’explicaven què havien fet durant el dia. –Avui, a classe hem estudiat els primats –deia la Marta. –Ah –s’interessava el pare. –Vols més enciam? –preguntava la mare. Quan la Marta va tenir un fill, els primats ja no s’estudiaven: es treballaven. Es treballaven els primats, el quars, les estalactites i el món vegetal. –Avui hem treballat el grèvol –li deia el fill. La Marta hauria volgut que el seu fill creixés en aquell mateix ambient de sana alegria fraternal. Però, per començar, la Marta havia tingut només un fill i, amb només un fill, no hi pot haver gaire vida fraternal, ni sana ni no. A més, el televisor ja havia deixat de ser un proscrit i cada cop guanyava més terreny. Durant un temps va intentar combatre’l, però aviat va llançar la tovallola i, a taula, tota la família –ella, el seu marit i el nen– cedien el cap de taula al televisor. Llavors la Marta ho criticava: –No és bo que la televisió presideixi les nostres vides. No ens comuniquem. Tan poques coses tenim a dir-nos? El marit pensava d’una altra manera: –Però és que ara fan les notícies. Sempre era el mateix: de seguida que s’asseien al voltant de la taula, el marit engegava el televisor. I el nen de seguida va aprendre la lliçó paterna i –si bé al principi també argumentava: «És per veure les notícies»– ben aviat ja no li va fer falta escudar-se en la coartada informativa i, per comptes de les notícies, van començar a ser les curses de fórmula 1, uns dibuixos animats pretesament corrosius, o programes amb famosos que s’insultaven asseguts fent rotllana. La comunicació familiar havia començat la davallada per un pendent del qual no havia de tornar mai més. Bon punt acabaven de menjar, tots tres saltaven al tresillo i allà s’incomunicaven a base de mirar concursos, coreografies i acudits plans. Ella hauria preferit una partida de dòmino, que facilita una mínima conversa, un suau intercanvi d’idees, però feia temps que havia acceptat que era una batalla perduda i que no podia anar contra el curs del temps. Però ara, des de fa uns quants mesos –un any, potser dos, o més–, la Marta ha començat a enyorar fins i tot aquests temps, quan ella, el seu marit i el nen, passaven la nit davant del televisor. Perquè –no s’ho hauria imaginat mai– ara es comuniquen fins i tot menys. Des que va entrar el primer ordinador a casa, tot ha canviat. Primer va haver-hi només un ordinador, però ara ja n’hi ha dos. Un el fa servir el seu marit. L’altre, el seu fill. Ella no vol ordinador. El correu electrònic el rep a la feina i l’envia des d’allà mateix i, si és a casa i necessita enviar alguna cosa urgent, doncs entra a l’ordinador del marit o al del fill. Però ara passa que, de seguida que s’acaba el sopar, el fill recull els plats i els du a la cuina, el marit omple el rentaplats i l’engega, i, tot seguit, tots dos es tanquen, l’un al despatx i l’altre a la seva habitació, amb els ordinadors respectius, i ella es queda sola al sofà, davant del televisor, enyorant els temps en què, almenys, aquella pantalla feia que estiguessin una estona plegats. QUIM MONZÓ, Mil cretins

tresillo: conjunt de sofà i dues butaques

256


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 257

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

La literatura catalana a partir dels anys setanta A partir dels anys setanta del segle passat, la narrativa, la poesia i el teatre van viure un procés d’expansió i renovació. Es van incorporar a l’escena literària nous autors, al costat d’altres que van continuar la seva trajectòria creativa. També han anat evolucionant els temes i l’enfocament de l’obra literària.

La poesia A partir de principis dels anys setanta va sorgir amb força un grup de joves poetes. Reivindicaven una poesia deslliurada dels plantejaments estètics realistes. Consideraven que la poesia no havia d’estar al servei de situacions socials i polítiques, sinó que servia per expressar l’experiència íntima i personal del poeta. L’experimentació lingüística i retòrica és una forma d’expressió d’aquests sentiments. Els autors que van marcar l’inici d’aquest canvi de tendència de la poesia van ser Narcís Comadira, Pere Gimferrer, Francesc Parcerisas i Miquel Desclot. Al costat d’autors que continuen la seva particular evolució poètica, com Miquel Martí i Pol i Joan Brossa, cal destacar Salvador Oliva i Marta Pessarrodona com a representants d’un grup de poetes que, sota la influència de Gabriel Ferrater, entenen la seva obra com un mitjà per a la reflexió moral. D’entre els poetes nascuts després del 1950 destaca l’obra de Maria Mercè Marçal, que adopta un to reivindicatiu, sobretot pel que fa al paper de la dona a la societat. Josep Piera, Miquel de Palol, Margalida Pons i Enric Casasses són altres autors que pertanyen a aquesta generació. Com a mostra de poesia contemporània, has llegit un poema de Joan Margarit.

La narrativa Durant la dècada dels setanta apareix un conjunt d’escriptors que comparteixen dues experiències biogràfiques: l’educació en el context repressiu de la postguerra i la rebel·lió que manifesten contra la situació política i social del país. Adopten corrents ideològics reivindicatius, com ara actituds polítiques progressistes, el nacionalisme o el feminisme. Alguns dels autors més representatius d’aquest moment són, entre d’altres, Gabriel Janer Manila, Terenci Moix, Maria Antònia Oliver, Robert Saladrigas i Montserrat Roig. El gènere narratiu experimenta els últims anys un moment d’auge, tant pel que fa al nombre d’autors com a les diferents tendències i temàtiques. Tot i que és difícil fer-ne un inventari complet, cal destacar l’impuls que rep la novel·la policíaca amb autors com Jaume Fuster o Ferran Torrent. També pren volada un gènere força oblidat com és la novel·la històrica, en el qual podem destacar les figures de Josep Lozano, Vicenç Villatoro i Alfred Bosch. D’altra banda, es consoliden narradors com ara Quim Monzó –del qual n’has llegit un conte recentment publicat–, Isabel-Clara Simó, Sergi Pàmies, Maria Mercè Roca o Jaume Cabré. També cal destacar una sèrie d’autors que incorporen als grans temes de la novel·la catalana les maneres de viure pròpies de determinades comarques del país. És el cas de Jesús Moncada, que situa les seves obres a Mequinensa, o de Pep Coll i Maria Barbal, de la qual has llegit un fragment, que les localitzen al Pallars. També aquests darrers anys s’han publicat les memòries de personatges que han estat cabdals en la literatura catalana contemporània, com ara Maria Aurèlia Capmany, Avel·lí Artís Gener Tísner o Josep Maria Castellet.

257


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 258

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

El teatre Als anys setanta es consolida i es desenvolupa la dinàmica renovadora iniciada la dècada anterior. Les companyies teatrals i els autors fan unes propostes innovadores. Com a companyies, destaquen Els Joglars, Els Comediants, Dagoll-Dagom, el Teatre Lliure i La Fura dels Baus. La bona consideració del teatre durant aquests anys també ha comportat iniciatives públiques com la creació del Centre Dramàtic de la Generalitat o del Teatre Nacional de Catalunya. Alguns dels autors més significatius d’aquest període són Jordi Teixidor, els germans Rodolf i Josep Lluís Sirera, Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Galceran i Sergi Belbel, del qual has llegit una escena d’una obra recent. Les peces contemporànies tendeixen a presentar, en forma de comèdia o de drama, problemes punyents de la nostra societat, com ara l’individualisme, l’angoixa, la recerca d’un sentit a la vida, l’agressivitat, la incomunicació, etc.

왌 46. 쐌왌 Llegeix el text de Maria Barbal i resumeix el que ens explica la narradora sobre la seva mare, el seu pare i la seva tia. ■ Compara aquests tres personatges i digues a quina conclusió arribes. 왌 47. 쐌쐌 Indica quina de les afirmacions següents et sembla més adequada per explicar el capítol de Pedra de tartera que has llegit, i explica’n els motius:

• Barbal fa una denúncia de la situació de les dones en l’economia rural tradicional, • • •

des d’una òptica feminista. Barbal presenta la situació de les dones en l’economia rural tradicional amb tota la seva cruesa. Barbal explica el contrast que es produeix en una família pallaresa concreta entre l’activitat de les dones i la dels homes. Barbal justifica les diferències de rol per gèneres en una família pallaresa concreta.

왌 48. 쐌쐌 Llegeix atentament el poema de Joan Margarit i explica l’actitud dels altres conductors quan la Joana baixa lentament del cotxe, i com reacciona el poeta davant de la situació. 쐌 49. 쐌쐌 Explica aquests versos:

• he canviat [la bellesa] per la seducció / de la tendresa • el buit deixat per la raó al teu rostre • (en els ulls de la Joana) brilla l’amor que hi han deixat / tantes mirades, i la llum, i l’ombra / del que he vist

• la pau que reflecteix / la teva lentitud, que és dins de mi. 왌 50. 쐌왌 Resumeix el sentit global del poema de Joan Margarit. 왌 51. 쐌왌 Explica, a partir de l’escena de Sergi Belbel que has llegit, com dedueixes que són les relacions entre aquests personatges:

• el pare i el fill • el pare i la filla • el pare i els veïns del pis de dalt

258


830922 _ 0236-0263.qxd

11/3/08

09:08

Página 259

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

왌 52. 쐌쐌 Fes una llista de les expressions pròpies del llenguatge col·loquial i una altra amb les expressions vulgars que trobis en aquest fragment teatral. 쐌 53. 쐌쐌 Analitza com es combinen en aquesta escena unes relacions familiars conflictives amb el tema de la immigració. Pots seguir aquest guió:

• Continuïtat i interrupció de l’acció. • Canvi de tema a partir d’un cert moment. • Barreja del tema dels veïns amb el familiar. ■ Quin missatge penses que vol transmetre Belbel barrejant aquests dos temes? 왌 54. 쐌왌 Finalment, llegeix el conte de Quim Monzó i explica breument l’evolució de la Marta pel que fa a la vida familiar. 왌 55. 쐌쐌 Relaciona el sentiment d’enyorança de la Marta amb el títol d’aquest conte. 쐌 56. 쐌쐌 Creus que amb aquest conte sobre la incomunicació familiar Quim Monzó llança algun missatge sobre la societat actual? 왌 57. 쐌쐌 Busca informació sobre algun dels escriptors següents i fes-ne una breu ressenya:

• Josep Maria Benet i Jornet • Maria Mercè Marçal

• Jaume Cabré • Baltasar Porcel

• Isabel-Clara Simó • Jesús Moncada

쐌 58. 쐌쐌 Llegeix atentament aquest poema que Martí i Pol va publicar a mitjans dels anys vuitanta i respon les preguntes següents: No serà falaguer, l’estiu, i la tardor –saps prou com l’estimàvem– serà potser en excés melangiosa. Quan s’escurcin els dies te’m faràs més present, perquè el silenci fa més densos els records, i més íntim el temps que ens és donat per viure’ls. A ulls clucs et veuré: tot serà tu per la cambra, pels llibres, en la fosca. Després passaran anys i esdevindràs translúcida i a través teu estimaré el futur potser sense pensar-te ni sentir-te. Arribaràs a ser una part tan íntima de mi mateix, que al capdavall la mort se t’endurà de nou quan se m’endugui. MIQUEL MARTÍ I POL, Llibre d’absències

• A quin fet de la vida personal pot fer referència el poema? Si et cal, consulta • •

la biografia del poeta. Quins sentiments es desprenen del poema? Quina evolució d’aquests sentiments preveu el poeta? Per què afirma, finalment, que «la mort / se t’endurà de nou quan se m’endugui»?

왌 59. 쐌쐌 Busca informació sobre la participació catalana a la Fira del llibre de Frankfurt (Alemanya) del 2007 i sobre què pot representar per a la literatura catalana.

259


830922 _ 0236-0263.qxd

6/3/08

17:43

Página 260

Avaluació Anatomia de la globalització La imatge exterior de la globalització mostra poca cosa més que un procés d’entrellaçament mundial molt accelerat en el darrer quart de segle. No reflecteix tota la realitat de la globalització. En part amaga i en part embelleix les tendències del capitalisme contemporani. Un cop observat el moviment exterior de la globalització, cal examinar-ne l’anatomia. El procés econòmic en curs obeeix a certes forces motrius i dirigents i segueix certes línies de desenvolupament, i cal estudiar-les per entendre la naturalesa social, les forces polítiques i el context històric d’aquest procés.

D’una manera igualment característica es pot dir que la globalització és presidida per la companyia transnacional. Les transnacionals són grans combinats empresarials que diversifiquen i distribueixen la producció en diferents països amb la perspectiva de produir per al mercat mundial.

de productes agrícoles (mineres, petrolieres, fruiteres, tabaqueres); ni tampoc són les empreses de transport, que engloben diferents països simplement perquè el seu negoci consisteix a agilitar el mercat mundial; ni tan sols són iguals a les aliances i fusions internacionals del final del segle XIX i el principi del XX, perquè aleshores les empreses que es feien «multinacionals» d’aquesta manera encara conservaven l’estructura industrial originària de les empreses primitives dins l’associació, o bé la reproduïen en les noves filials de l’estranger. El seu caràcter internacional encara afectava molt poc l’organització interna del treball, almenys segons els barems actuals. Amb prou feines arribaven a distribuir el procés d’elaboració d’un producte entre diversos països ni a planejar la producció pensant directament en un mercat multinacional, com ara. La moderna CTN (companyia transnacional) coordina una xarxa complexa i mòbil d’inversions en els sectors d’avantguarda i en tota mena de països, de manera que distribueix una gamma de productes complementaris o fins i tot descompon la «cadena» de producció entre diversos països, sempre en cerca dels mercats de subministraments abundants, dels de mà d’obra més barata, dels que tenen millors avantatges fiscals o polítics, dels de millor sortida per als productes acabats, i a més, per tal de trobar aquests mercats òptims, es desplaça a través del món («deslocalització»).

Ja no són les empreses «colonials» a la manera antiga, establertes al costat de les fonts de primeres matèries o

A. VAN DEN EYNDE, Globalització. La dictadura mundial de 200 empreses

La companyia transnacional L’empresa o companyia internacional, que altres anomenen multinacional, constitueix l’element característic d’aquest capitalisme que traspassa el llindar del segle XIX. Podem dir que les transnacionals «globalitzen» la producció de la mateixa manera que s’ha dit que la manufactura va posar la burgesia en peu de guerra contra el feudalisme, o que la gran indústria mecanitzada va presidir el triomf definitiu del règim burgès.

260


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 261

왌 60. 쐌왌 Separa les proposicions que formen l’oració composta següent, busca’n el verb i el subjecte i indica la relació que tenen entre elles. En part amaga i en part embelleix les tendències del capitalisme contemporani.

왌 61. 쐌왌 Identifica la proposició subordinada de participi que hi ha en l’oració composta següent, i indica quina funció sintàctica fa: Un cop observat el moviment exterior de la globalització, cal examinar-ne l’anatomia.

왌 62. 쐌왌 Indica de quin tipus són i quina funció fan els sintagmes subratllats en l’oració següent: El procés econòmic en curs obeeix a certes forces motrius i dirigents i segueix certes línies de desenvolupament.

왌 63. 쐌왌 Llegeix l’oració següent i assenyala el sintagma nominal que actua com a subjecte i el sintagma nominal que actua com a complement directe: La gran indústria mecanitzada va presidir el triomf definitiu del règim burgès.

왌 64. 쐌쐌 Identifica les dues proposicions subordinades adjectives que hi ha en l’oració composta següent, i indica si són explicatives o especificatives: L’empresa o companyia internacional, que altres anomenen multinacional, constitueix l’element característic d’aquest capitalisme que traspassa el llindar del segle XXI.

왌 65. 쐌쐌 Identifica la proposició principal i les subordinades de l’oració composta següent i explica’n l’estructura general: Les transnacionals són grans combinats empresarials que diversifiquen i distribueixen la producció en diferents països.

■ Identifica l’antecedent de que i indica la funció sintàctica que fa que dins de les proposicions subordinades. 왌 66. 쐌쐌 En l’oració següent, identifica les dues proposicions unides pel connector perquè, i indica quina relació sintàctica hi ha entre elles: [Les empreses de transport] engloben diferents països simplement perquè el seu negoci consisteix a agilitar el mercat mundial.

■ Identifica una proposició subordinada substantiva d’infinitiu i indica la funció sintàctica que fa. 쐌 67. 쐌쐌 Explica l’estructura de l’oració composta següent. Comença per identificar els verbs en forma personal i els connectors. La moderna CTN (companyia transnacional) coordina una xarxa complexa i mòbil d’inversions en els sectors d’avantguarda i en tota mena de països, de manera que distribueix una gamma de productes complementaris o fins i tot descompon la «cadena» de producció entre diversos països.

261


830922 _ 0236-0263.qxd

6/3/08

17:43

Página 262

Activitats complementàries GRAMÀTICA 왌 68. 쐌쐌 Fes un esquema amb els diversos tipus i subtipus de proposicions que poden formar una oració composta i, per a cadascun, posa un exemple de signe de puntuació o de connector que permeti identificar-los. 왌 69. 쐌쐌 Escriu una forma verbal de cada tipus:

• un temps simple • un temps compost • un temps perifràstic • una forma no personal • una forma de la veu passiva • una perífrasi verbal 왌 70. 쐌쐌 Digues quines proposicions subordinades tenen una paraula de referència dins de la proposició principal. Indica com s’anomena en cada cas i posa’n exemples. 쐌 71. 쐌쐌 Fes una anàlisi gramatical completa d’aquesta oració composta seguint els passos que has après. Encara que m’ho expliquin pas a pas, dubto que arribi a entendre com utilitzar aquestes eines.

쐌 74. 쐌쐌 Escriu una oració amb cadascun dels mots següents en què se n’apreciï clarament el significat: om

• A ......... m’ha agradat aquest personatge: ......... • • •

he sentit molt identificada. (mi / m’hi) ......... se t’acudeixi fer-me un regal! Sí, ja sé que ......... ha de molt bonics... (ni / n’hi) ......... posa a les vuit i plega a les dues, ......... ha acabat la feina. (si / s’hi) En Gerard ......... ha ofert un xiclet, però l’Adrià no ......... ha acceptat. (li / l’hi)

왌 73. 쐌쐌 Digues quina d’aquestes dues formes és correcta i explica per què creus que podem equivocar-nos a l’hora d’escriure-la. m’agradat / m’ha agradat

262

ohm

LÈXIC 왌 75. 쐌쐌 Escriu l’abreviatura de les paraules següents:

• descompte • ajuntament • compte corrent

• article • butlletí • companyia

76. Escriu aparellats els mots sinònims: gasolinera adrogueria forn pastisseria merceria supermercat

• • • • • •

• autoservei • vetesifils • queviures • fleca • benzinera • confiteria

쐌 77. 쐌쐌 Relaciona el nom de cada document amb la seva definició: pagaré albarà conveni contracte

ORTOGRAFIA 왌 72. 쐌쐌 Copia aquestes oracions i completa-les amb les formes entre parèntesis:

hom

tarifa obligació pòlissa taló

• Document que indica les característiques • • • • • • •

de la mercaderia en ser lliurada. Acord o pacte entre dues parts o més. Document on es formalitza un determinat contracte mercantil. Document de reconeixement de deute amb compromís de termini de pagament. Preu estipulat, presentat en forma de taula o catàleg. Document de crèdit en forma de full que se separa d’un bloc, en el qual queda la matriu. Títol que representa una part de capital d’una societat financera, industrial... Acta o document que enregistra l’acord de dues voluntats o més.


830922 _ 0236-0263.qxd

21/2/08

10:03

Página 263

Conceptes clau de la unitat Anàlisi gramatical. Estudi de l’estructura de l’oració a diferents nivells: la categoria lèxica de les paraules que la componen, l’agrupament de les paraules en sintagmes, la relació entre els sintagmes i la funció sintàctica que els sintagmes fan en l’oració. En el cas de l’oració composta, cal delimitar prèviament les proposicions que la conformen.

Oració composta. Oració que té dos o més verbs, almenys un dels quals en forma personal, i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Proposició. Cadascuna de les estructures oracionals que conformen una oració composta.

Segles Anys

XIII-XV

XVI-XVIII

XIX

XIX-XX 1892-1911

Etapa

Literatura medieval

Literatura moderna

Renaixença

Modernisme

Noucentisme Avantguardes

Renovació literària

De la Guerra Civil als anys seixanta

3

4

5

6

7

8

Unitat

1

2

XX

XX

1906-1939

1936-1959

XX-XXI 1960-2005

Literatura actual 9 4

• Poesia: Narcís Comadira, Pere Gimferrer, Salvador Oliva, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit, Enric Casasses... • Narrativa: Terenci Moix, Montserrat Roig, Jaume Cabré, Jesús Moncada, Maria Barbal... • Teatre: Jordi Teixidor, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel...

ENTRETENIMENTS Relaciona cada fet històric amb l’any o els anys en què va succeir. Després, escriu-los en ordre cronològic i tindràs una llista d’esdeveniments importants per a la història de la llengua catalana. Busca la informació que et calgui. 218 aC

• Cessió de la Catalunya Nord a França.

712-720

• Conquerit l’est de la Catalunya Nova.

1118

• Conquesta de Mallorca i d’Eivissa.

1229-1235

• Conquesta del Regne de València.

1232-1245

• Publicació de les Normes ortogràfiques.

1354

• Guerra civil a Espanya i dictadura subsegüent.

1659

• Guerra de Successió al tron d’Espanya.

1700-1714 1913 1936-1975

• Ocupació sarraïna. • Ocupació i repoblament de l’Alguer. • Romanització i llatinització.

263


830922 _ 0264-0269.qxd

20/2/08

18:24

Página 264

Llegir un llibre El llibre de l’hivern ABANS DE LLEGIR 1. Llegeix el resum biogràfic de l’autor, Francesc Miralles, que hi ha a la contracoberta i busca’n més informació a Internet. 2. Observa el mapa de la pàgina 73 . Consulta enciclopèdies o Internet i prepara una breu exposició oral sobre la serra del Cadí, la Baixa Cerdanya, Alp, Martinet i Estana. 3. Llegim també a la contracoberta que el protagonista viu a Bellvitge. Indica en quina població catalana està situat aquest barri i busca informació en algun diccionari etimològic sobre l’origen del nom. 4. Observa les il·lustracions que encapçalen la primera part, la segona part i l’epíleg, i respon aquestes preguntes:

• Què representen? • Quin contrast hi trobes? • Et fan pensar alguna cosa sobre com seran els llocs en què es desenvoluparà l’acció en cada un d’aquests apartats? 5. Completa aquesta fitxa amb les dades bibliogràfiques del llibre: Títol:

.........................................................................................................................................

Autor:

......................................................................................................................................

Editorial:

................................................................................................................................

Lloc d’edició:

.....................................................................................................................

Data i número d’edició: ISBN:

..........................................................................................

.........................................................................................................................................

DESPRÉS DE LLEGIR Contingut i organització 6. Per què en Joel diu que Bellvitge és Bellvitgegrad? Quina relació hi troba, entre el seu barri i Rússia? 7. En el capítol «Negre sobre blanc», en Joel també compara Malnom amb Rússia. Quin és l’element de relació, en aquest cas?

264


830922 _ 0264-0269.qxd

6/3/08

16:18

Página 265

LLEGIR UN LLIBRE

8. Per què en Joel es considera diferent dels seus companys en el capítol «La noia de la meva vida»? Tingues en compte especialment l’actitud davant les noies. 9. En la primera part, en Joel ens deixa entreveure com la vida a Bellvitge és regida per unes pautes col·lectives. Respon aquestes preguntes:

• Com s’organitzen els nens per jugar a futbol? • Per quin motiu hi ha sempre discussió pels parcs on es juga a pilota? • Com baixen les escales els nens de Bellvitge? 10. N’està ben convençut, de marxar, en Joel, quan puja al tren al baixador de Bellvitge? Quins sentiments l’ajuden a perseverar en aquesta decisió? 11. Explica en què consisteix el mètode Miquel Àngel. ■ Creus que aquesta idea es pot aplicar a en Joel al final del llibre? Justifica la resposta. 12. En què consisteix en realitat El llibre de l’hivern? 13. Quin simbolisme té el full en blanc?

• On va trobar un full en blanc en Joel?

• On va trobar un full en blanc en Gonçal?

14. Comenta, en el sentit general de l’obra, el fragment següent: Pensava que el meu destí em menava a un lloc molt llunyà: Austràlia, per exemple. Però aquí m’he adonat que no cal creuar l’oceà per canviar de món. (Fragment del capítol «El dibuix més gran»)

15. Llegeix el darrer paràgraf dels capítols «La noia de la meva vida» i «Arribada», compara’ls i comenta tot el que hi observis. 16. Després de llegir el capítol «El dibuix més gran», torna a observar la il·lustració de la pàgina 59 i explica si pots fer-ne alguna altra interpretació o algun altre comentari. 17. Tot i que en alguns moments hi ha una certa inconcreció pel que fa al pas del temps, podem seguir l’evolució diària de l’acció. Completa una graella com aquesta amb les dades següents, referides a en Joel:

• • • • • • • • •

Compra una espelma per a la Sandra. Coneix l’Agustí. Puja a veure la noia dels gossos. Descobreix el concepte de sincronicitat. Coneix la Sandra. Marxen els pares d’en Joel. Té estranyes visions a la capella de Malnom. Coneix en Papallona. L’Hèctor l’espera a la Flama llegint un diari esportiu.

Dijous

Celebra l’últim dia de classe amb l’Hèctor.

Divendres Dissabte Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres

Comença el viatge.

Dijous Divendres Dissabte Diumenge Dilluns

Torna a casa.

Personatges 18. Descriu físicament l’Hèctor i explica’n el caràcter. Respon aquestes preguntes:

• Com es van conèixer, amb en Joel? • Quina gran prova d’amistat li dóna, abans que en Joel marxi de Bellvitge? 265


830922 _ 0264-0269.qxd

20/2/08

18:24

Página 266

LLEGIR UN LLIBRE

19. Respon aquestes preguntes sobre la Sandra:

• Com la coneix, en Joel? • Quins sentiments oposats inspira a en Joel al llarg de la primera part del llibre? 20. Fes una descripció física de l’Agustí. Com li diu, en Joel? 21. Respon aquestes preguntes sobre la Júlia:

• Per quin motiu ha anat a viure a Malnom? • Amb quin altre nom la coneix l’Agustí? • Quants gossos té? De quina raça són? Com es diuen? 22. En Gonçal és qualificat com a «massa amic dels jocs» (Agustí), «un vell inquiet, com els mestres dels contes xinesos. Li agradava provocar, fer pensar. Sempre duia un joc o altre entre mans» (Júlia). De quina manera aquesta característica influeix en el desenvolupament de l’acció?

Temes 23. Al llarg de l’obra es fa referència a diverses idees filosòfiques. Busca en el llibre el concepte de sincronicitat i explica com creu en Joel, a la primera part, que l’afecta. Podríem aplicar aquest concepte a tot el que viu en Joel a Malnom? 24. Recull les opinions del pare d’en Joel sobre els immigrants. Després, amb els companys i companyes de classe, obriu un debat sobre la immigració en què tracteu de les emigracions d’espanyols (internes i cap a Europa) en la segona meitat del segle XX, i de les immigracions arribades aquí des de finals del segle XX. 25. Busca informació sobre el Tao Te King, Lao Tze i el taoisme i escriu-ne un article periodístic divulgatiu.

Estil 26. En el capítol La pujada trobaràs les expressions Can Fanga, pixapins i camacos. Explica a qui s’apliquen i l’origen d’aquestes expressions. 27. Algun títol dels capítols de l’obra amaga un sentit poètic, un joc de paraules, etc. Explica a què es refereixen els títols Fitxes de dòmino, Dies sense cel, L’art de volar, La balena blanca, Negre sobre blanc. 28. En la novel·la hi ha referències a personatges i corrents filosòfics, musicals i culturals. Fes una llista de termes i noms referits a la cultura juvenil del segle XX. ■ Classifica els noms següents segons la disciplina a la qual s’hagin dedicat:

• Jung • Baudelaire • Satie

• Freud • Debussy • Plató

• Ravel • Henry Miller • Goethe

• Borges • Chopin • Bach

ARA ESCRIU TU 29. Imagina’t que has guanyat un bon premi a la loteria i decideixes fer un llarg viatge. Explica el recorregut que faries, què t’agradaria conèixer, etc. 30. Escriu un petit conte en què els protagonistes es vegin aïllats per la neu durant una setmana.

266


830922 _ 0264-0269.qxd

20/2/08

18:24

Página 267

LLEGIR UN LLIBRE

Amb ulls de guácharo ABANS DE LLEGIR 1. Observa la il·lustració de la coberta i compara-la amb el títol del llibre:

• Quina relació podem establir-hi? • Què deu ser un guácharo? 2. Llegeix a la contracoberta el resum de l’argument. Busca les dades següents sobre Veneçuela:

• Situació geogràfica • Països i mars fronterers • Capital • Bandera • Ciutats importants • Any en què va ser independent

• Principals recursos econòmics • Llengües oficials • Origen del nom • Rius principals • Altres dades d’interès

3. En el resum de l’argument es parla d’una àvia i un nét que guarden un secret cadascú per la seva banda. Imagina’t quins poden ser aquests secrets. Comprova si els has encertat després d’haver llegit el llibre. 4. Busca més informació a Internet sobre la biografia, altres obres publicades i premis aconseguits per l’autora del llibre. 5. Completa les dades de la fitxa bibliogràfica: Títol:

.........................................................................................................................................

Autora:

...................................................................................................................................

Editorial:

................................................................................................................................

Lloc d’edició:

.....................................................................................................................

Data i número d’edició: ISBN:

..........................................................................................

.........................................................................................................................................

DESPRÉS DE LLEGIR Contingut i organització 6. L’obra comença i acaba en dos llocs similars. Digues quins són i explica la situació personal que hi viuen els dos protagonistes principals. 7. Tot i que l’obra ens és narrada per un narrador extern, aquest ens parla de vegades des dels ulls de la Melita i de vegades des dels ulls d’en Raül. Indica quins capítols ens arriben a través de la Melita, quins a través del Raül i descobreix l’estructura que fa servir l’autora.

267


830922 _ 0264-0269.qxd

20/2/08

18:24

Página 268

LLEGIR UN LLIBRE

8. Respon aquestes preguntes:

• Què és La cueva del guácharo? • Quin personatge ho explica? A qui? • En quin capítol? 9. La Melita guarda un secret:

• Quin secret és? • A qui l’explica? En quin capítol? • Ha valgut la pena guardar aquest secret durant tants anys? Justifica la resposta. 10. En Raül també guarda un secret:

• Quin secret és? • A qui l’explica? En quin capítol? • Quan l’explica, és un secret ja descobert o encara desconegut? 11. Ordena cronològicament aquest fets de la novel·la:

• En Raül envia un correu electrònic a la Chabela. • La Melita arriba per primer cop a casa de l’Aloma. • L’Àngel telefona des de Veneçuela. • En Raül parla de la Chabela a la Mariona. • En Raül comença les classes. • La Melita es trasllada a l’apartament que ha comprat. • En Raül menja paella a casa de la tieta Roser. • La Mariona organitza una festa de benvinguda a en Raül. • La Melita discuteix amb l’Aloma i decideix buscar pis. • En Raül visita per primer cop la casa de l’Aloma. 12. Explica l’expressió que dóna títol a l’obra: Amb ulls de guácharo, i després respon aquestes preguntes:

• En quin capítol de l’obra s’explica? Qui ho fa? • Després de llegir la novel·la, de quina manera es pot aplicar aquesta expressió a la Melita i a en Raül?

Personatges 13. Un dels personatges principals de l’obra és en Raül. Respon aquestes preguntes:

• Quina opinió en té, de l’àvia, a l’inici de l’obra? • Quins trets físics té, en Raül? • Quan havia estat abans a Barcelona? Com li havia anat l’experiència? • Què opina de la rebuda dels familiars de Barcelona? Després canvia d’opinió? • En el capítol 9 completa un canvi d’opinió sobre l’àvia: Què en pensa, aleshores? 14. L’altre personatge principal de l’obra és la Melita. Respon aquestes preguntes:

• Com es diu, en realitat? • Quina característica del seu físic, que li sembla negativa, remarca contínuament? • Quina opinió té del seu nét, a l’inici de l’obra? • En quin capítol decideix canviar d’opinió i donar-li una oportunitat? 268


830922 _ 0264-0269.qxd

20/2/08

18:24

Página 269

LLEGIR UN LLIBRE

15. Copia els trets físics i de caràcter de la Roser que trobaràs al capítol 4. ■ Què li sembla estrany, a la Roser, de la Melita, el primer dia que la té a casa? 16. Indica quina de les expressions següents s’ajusta més al marit de la Roser:

• simpàtic

• desagradable

• ben disposat

• apàtic

17. Amb quin dels tres cosins té més bona relació en Raül? Per què? 18. Quina importància tenen en l’obra la Chabela i en Daniel? Explica-ho en un text breu. 19. En els capítols 6 i 9 s’estableixen comparacions entre la Melita i l’Aloma, d’una banda, i en Raül i en Daniel, de l’altra. Explica què s’hi diu i qui ho fa en cada cas.

Temes 20. L’enyorament de la Melita i en Raül es fa palès quan contínuament recorden i comparen aspectes diversos de Caracas i Barcelona. Recull allò que diuen sobre aquests temes:

• Capítol 3: clima, cases, roba, ocells. • Capítol 4: horaris.

• Capítol 5: dimensió del temps, arbres. • Capítol 7: ritme de vida.

21. La Melita, en el capítol 13, afirma que «La veritat et bufetejarà quan menys t’ho pensis, et buscarà irremissiblement i mai no te’n podràs escapolir». De quina manera li passa això a ella? I a en Raül?

Estil 22. A l’obra hi ha moltes paraules i expressions del castellà que es parla a Veneçuela. Algunes s’expliquen, d’altres se sobreentenen. Com estan escrites? Explica què signifiquen les paraules següents:

• Capítol 3: chinchorro, franelas. • Capítol 5: catire, cherchero, botutos. • Capítol 11: cachilupo, dominguejo, provocar. • Capítol 13: hacer boladas, vitoco. • Capítol 17: busaca. 23. En el capítol 14, la Melita porta «els cabells recollits en un monyo a l’estil Grace Kelly». Busca informació sobre aquest personatge i la seva influència en tota una generació.

ARA ESCRIU TU 24. Busca informació sobre l’emigració catalana a l’Amèrica llatina en general, o a Veneçuela en particular, després de la Guerra Civil i escriu-ne un article periodístic. 25. Escriu una redacció en què expressis la teva opinió sobre l’actitud d’en Raül al llarg de l’obra. 26. Escriu un petit conte en el qual un secret de família condicioni la vida dels protagonistes.

269


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 270

APÈNDIX • GRAMÀTICA

Resum de gramàtica Els complements del verb Dins d’un predicat, els sintagmes que acompanyen el nucli (el verb) fan la funció de complement del verb. A continuació veurem els principals elements verbals.

• Complement directe: fa referència a l’entitat sobre la qual recau l’acció expressada pel verb (Compreu pomes).

• Complement indirecte: designa el destinatari de l’acció (Compreu pomes al fruiter). • Complement de règim: va introduït per una preposició (Això serveix per tallar fruita). • Complement predicatiu: sol ser un sintagma adjectival i, de vegades, també nominal (Portes descordades les sabates).

• Complement circumstancial: és un complement optatiu de l’oració i expressa temps, lloc o manera (Vindrà demà).

• Atribut: és el complement dels predicats nominals (El prestatge és buit).

L’oració composta Les oracions compostes són les que tenen dos o més verbs, almenys un dels quals en forma personal, i tantes estructures de constituents com verbs. Estan formades per proposicions. Exemple: proposició

proposició

L’Aina escombra i l’Oriol frega els plats. subjecte

predicat

subjecte

predicat

Les proposicions són les estructures oracionals que formen l’oració composta. Les relacions entre proposicions poden produir-se per enllaç (mitjançant signes de puntuació o connectors) o bé per encaix (al mateix nivell o per inclusió). Les oracions compostes poden estar formades per proposicions juxtaposades, coordinades, subordinades i, fins i tot, una mateixa oració composta pot contenir simultàniament estructures de més d’un tipus.

La juxtaposició i la coordinació Les oracions compostes juxtaposades presenten dos trets característics:

• Les proposicions s’encaixen al mateix nivell sintàctic. • Les proposicions s’enllacen per mitjà de l’entonació (en la llengua oral) o mitjançant signes de puntuació com la coma, el punt i coma o els dos punts (en la llengua escrita). Exemple: proposició

proposició

Truca a l’Àngel: tindràs una sorpresa. Les oracions compostes coordinades també presenten dos trets característics:

• Les proposicions s’encaixen al mateix nivell sintàctic. • Les proposicions s’enllacen mitjançant connectors (i, o, però...) 270


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 271

APÈNDIX • GRAMÀTICA

Classes de coordinació • Copulativa: expressa una suma de significats. Els connectors són les conjuncions i, ni (Obre el calaix i treu un mocador, Ni dorm ni deixa dormir).

• Disjuntiva: expressa una altrenativa de significats. El connector més habitual és la conjunció o (Plourà o no plourà?).

• Adversativa: expressa una contraposició de significats. Els connectors més habituals són les conjuncions però, sinó i la locució sinó que (El piano és vell però encara funciona).

La subordinació substantiva La subordinació és l’encaix de preposicions l’una dins de l’altra i l’enllaç amb connectors. Exemple: proposició principal

proposició subordinada

En Pere m’ha tornat el disc que li vaig deixar. Les proposcions subordinades poden ser de tres tipus: substantives, adjectives i adverbials. Les proposicions subordinades substantives són les que poden actuar com a sintagma nominal (SN) o preposicional (SP): l’oració El diari publica que milers de persones s’han manifestat per demanar la fi de les guerres equival a El diari publica una notícia.

Tipus de proposicions substantives • Proposicions introduïdes per conjuncions (que, si) o interrogatius (què, qui, quin, com, quan, on). Exemple: M’ha preguntat qui vindrà.

• Proposicions introduïdes per pronoms relatius (que, qui). Exemple: Dóna’n a qui en vulgui. • Proposicions construïdes al voltant d’un infinitiu, sense connector. Exemple: Deixa’m preguntar-li una cosa.

La subordinació adjectiva Les proposicions subordinades adjectives són les que equivalen a un sintagma adjectival i funcionen com a complement d’un nom: l’oració Els objectes que ven l’antiquari tenen molt de valor equival a Els objectes antics tenen molt de valor.

Tipus de proposicions adjectives • Explicatives: afegeixen informació, no limiten la realitat designada pel nom i van entre comes (La planta, que no es regava mai, es va morir).

• Especificatives: delimiten la realitat designada pel nom i van sense comes (La planta que no es regava mai es va morir).

Els pronoms relatius Tenen un doble valor: com a relatius, són connectors; com a pronoms, es refereixen a l’antecedent, que es troba a la proposició principal, i fan una funció sintàctica dins de la proposició subordinada. L’ús del pronom relatiu el que és correcte només quan equiva a aquell que i variants. I pel que fa al pronom el qual i les seves variants, el seu ús és correcte sobretot quan la proposició que introdueix té valor explicatiu.

271


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 272

APÈNDIX • GRAMÀTICA

La subordinació adverbial Les proposicions subordinades adverbials són les que actuen com un sintagma adverbial. Poden fer dues funcions:

• Complement circumstancial de lloc, temps o manera: Quedem on tu vulguis / Quedem aquí. • Complement oracional: expressa una causa, una conseqüència, una finalitat, una contrarietat, una condició o una comparació en relació amb la proposició principal: Si tu vols, t’hi acompanyo, No l’he acompanyat perquè no ha volgut. Les proposicions que fan la funció d’un complement circumstancial s’anomenen circumstancials; i les que fan la funció de complement oracional reben el nom d’oracionals.

Proposicions adverbials circumstancials Es distingeixen segons dos criteris: el significat i l’estructura.

• Segons el significat poden ser de temps (expressen una circumstància simultània, anterior o posterior a la proposició principal), de lloc (expressen una circumstància espacial referida a la proposició principal) o de manera (expressen com es desenvolupa la proposició principal).

• Segons l’estructura són amb connector (adverbis, conjuncions o locucions conjuntives) o bé amb una forma no personal del verb (participi, gerundi, infinitiu).

Proposicions adverbials oracionals Es classifiquen segons la lògica que expressen respecte a la proposició principal:

• Proposicions adverbials causals: expressen el motiu o la raó de la proposició principal (No prenc cafè perquè em posa nerviós).

• Proposicions adverbials finals: expressen la finalitat o l’objectiu de la proposició principal (Arribaré d’hora perquè puguem xerrar una estona).

• Proposicions adverbials concessives: expressen una contrarietat que no impedeix que s’acompleixi la proposició principal (Encara que estigui núvol, sortirem amb bicicleta).

• Proposicions adverbials condicionals: expressen la condició necessària perquè s’acompleixi la proposició principal (Si plou, no vindré).

• Proposicions adverbials comparatives: expressen una comparació amb la proposició principal (El teu ordinador és més nou que [és] el meu).

• Proposicions adverbials consecutives: expressen una conseqüència de la proposició principal (S’ha fet tan tard que ho haurem de deixar córrer).

L’anàlisi de l’oració A l’hora d’analitzar una oració simple cal, en primer lloc, indicar la categoria lèxica de cada paraula; en segon lloc, delimitar els sintagmes i indicar-ne els tipus i les funcions; i, en tercer lloc, determinar l’estructura oracional general (impersonal, atributiva o predicativa). Per analitzar gramaticalment les oracions compostes cal, en primer lloc, fixar-se en l’estructura general de l’oració (les formes verbals, si són personals o impersonals, els elements d’enllaç de les proposicions i el tipus de proposicions) i, en segon lloc, cal analitzar les diferents proposicions que la formen igual com ho faríem en una oració simple (indicar la categoria lèxica de cada paraula, la funció sintàctica de cada proposició, etc.).

272


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 273

APÈNDIX • VERBS

Conjugacions verbals Verb auxiliar: HAVER MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU he has ha hem heu han IMPERFET D’INDICATIU havia havies havia havíem havíeu havien PASSAT SIMPLE haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

PERFET D’INDICATIU

vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver

he hagut has hagut ha hagut hem hagut heu hagut han hagut PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

FUTUR hauré hauràs haurà haurem haureu hauran

havia hagut havies hagut havia hagut havíem hagut havíeu hagut havien hagut PASSAT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí hagut hagueres hagut hagué hagut haguérem hagut haguéreu hagut hagueren hagut

hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

FUTUR PERFET

IMPERFET DE SUBJUNTIU hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin

hauré hagut hauràs hagut haurà hagut haurem hagut haureu hagut hauran hagut

hauria hagut hauries hagut hauria hagut hauríem hagut hauríeu hagut haurien hagut

PERFET DE SUBJUNTIU hagi hagut hagis hagut hagi hagut hàgim hagut hàgiu hagut hagin hagut

hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin

vaig haver hagut vas haver hagut va haver hagut vam haver hagut vau haver hagut van haver hagut

CONDICIONAL PERFET

PRESENT DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués hagut haguessis hagut hagués hagut haguéssim hagut haguéssiu hagut haguessin hagut

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu haver gerundi havent participi hagut, haguda haguts, hagudes infinitiu perfet haver hagut gerundi perfet havent hagut

— — — — — —

Model de la primera conjugació: BALLAR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU ballo balles balla ballem balleu ballen IMPERFET D’INDICATIU ballava ballaves ballava ballàvem ballàveu ballaven PASSAT SIMPLE ballí ballares ballà ballàrem ballàreu ballaren

PERFET D’INDICATIU he ballat has ballat ha ballat hem ballat heu ballat han ballat PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU havia ballat havies ballat havia ballat havíem ballat havíeu ballat havien ballat PASSAT ANTERIOR haguí ballat hagueres ballat hagué ballat haguérem ballat haguéreu ballat hagueren ballat

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig ballar vas ballar va ballar vam ballar vau ballar van ballar

FUTUR ballaré ballaràs ballarà ballarem ballareu ballaran

CONDICIONAL ballaria ballaries ballaria ballaríem ballaríeu ballarien

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver ballat vas haver ballat va haver ballat vam haver ballat vau haver ballat van haver ballat

balli ballis balli ballem balleu ballin

ballés ballessis ballés balléssim balléssiu ballesin

hauré ballat hauràs ballat haurà ballat haurem ballat haureu ballat hauran ballat

hauria ballat hauries ballat hauria ballat hauríem ballat hauríeu ballat haurien ballat

MODE IMPERATIU _ balla balli ballem balleu ballin

PERFET DE SUBJUNTIU hagi ballat hagis ballat hagi ballat hàgim ballat hàgiu ballat hagin ballat

IMPERFET DE SUBJUNTIU

FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET

PRESENT DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués ballat haguessis ballat hagués ballat haguéssim ballat haguéssiu ballat haguessin ballat

FORMES NO PERSONALS infinitiu ballar gerundi ballant participi ballat, ballada ballats, ballades infinitiu perfet haver ballat gerundi perfet havent ballat

273


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 274

APÈNDIX • VERBS

Model de la segona conjugació: TÉMER MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU temo tems tem temem temeu temen IMPERFET D’INDICATIU temia temies temia temíem temíeu temien PASSAT SIMPLE temí temeres temé temérem teméreu temeren

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

PERFET D’INDICATIU

vaig témer vas témer va témer vam témer vau témer van témer

he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

FUTUR temeré temeràs temerà temerem temereu temeran

havia temut havies temut havia temut havíem temut havíeu temut havien temut PASSAT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí temut hagueres temut hagué temut haguérem temut haguéreu temut hagueren temut

temeria temeries temeria temeríem temeríeu temerien

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

FUTUR PERFET

IMPERFET DE SUBJUNTIU temés temessis temés teméssim teméssiu temessin

hauré temut hauràs temut haurà temut haurem temut haureu temut hauran temut

hauria temut hauries temut hauria temut hauríem temut hauríeu temut haurien temut

PERFET DE SUBJUNTIU hagi temut hagis temut hagi temut hàgim temut hàgiu temut hagin temut

temi temis temi temem temeu temin

vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut

CONDICIONAL PERFET

PRESENT DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués temut haguessis temut hagués temut haguéssim temut haguéssiu temut haguessin temut

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu témer gerundi tement participi temut, temuda temuts, temudes infinitiu perfet haver temut gerundi perfet havent temut

— tem temi temem temeu temin

Model de la segona conjugació: PERDRE MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU perdo perds perd perdem perdeu perden

he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut

IMPERFET D’INDICATIU

PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien

havia perdut havies perdut havia perdut havíem perdut havíeu perdut havien perdut

PASSAT SIMPLE perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen

274

PERFET D’INDICATIU

PASSAT ANTERIOR haguí perdut hagueres perdut hagué perdut haguérem perdut haguéreu perdut hagueren perdut

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig perdre vas perdre va perdre vam perdre vau perdre van perdre

FUTUR perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran

CONDICIONAL perdria perdries perdria perdríem perdríeu perdrien

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver perdut vas haver perdut va haver perdut vam haver perdut vau haver perdut van haver perdut

perdi perdis perdi perdem perdeu perdin

perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin

hauré perdut hauràs perdut haurà perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut

hauria perdut hauries perdut hauria perdut hauríem perdut hauríeu perdut haurien perdut

MODE IMPERATIU _ perd perdi perdem perdeu perdin

PERFET DE SUBJUNTIU hagi perdut hagis perdut hagi perdut hàgim perdut hàgiu perdut hagin perdut

IMPERFET DE SUBJUNTIU

FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET

PRESENT DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués perdut haguessis perdut hagués perdut haguéssim perdut haguéssiu perdut haguessin perdut

FORMES NO PERSONALS infinitiu perdre gerundi perdent participi perdut, perduda perduts, perdudes infinitiu perfet haver perdut gerundi perfet havent perdut


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 275

APÈNDIX • VERBS

Model de la tercera conjugació: DORMIR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU dormo dorms dorm dormim dormiu dormen

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

PERFET D’INDICATIU

vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir

he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit

IMPERFET D’INDICATIU

PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien

havia dormit havies dormit havia dormit havíem dormit havíeu dormit havien dormit

PASSAT SIMPLE dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren

FUTUR dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran

PASSAT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí dormit hagueres dormit hagué dormit haguérem dormit haguéreu dormit hagueren dormit

dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

FUTUR PERFET

IMPERFET DE SUBJUNTIU dormís dormissis dormís dormíssim dormíssiu dormissin

hauré dormit hauràs dormit haurà dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit

hauria dormit hauries dormit hauria dormit hauríem dormit hauríeu dormit haurien dormit

PERFET DE SUBJUNTIU hagi dormit hagis dormit hagi dormit hàgim dormit hàgiu dormit hagin dormit

dormi dormis dormi dormim dormiu dormin

vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit

CONDICIONAL PERFET

PRESENT DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués dormit haguessis dormit hagués dormit haguéssim dormit haguéssiu dormit haguessin dormit

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu dormir gerundi dormint participi dormit, dormida dormits, dormides infinitiu perfet haver dormit gerundi perfet havent dormit

— dorm dormi dormim dormiu dormin

Model de la tercera conjugació: SERVIR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU

PERFET D’INDICATIU

serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen

he servit has servit ha servit hem servit heu servit han servit

IMPERFET D’INDICATIU servia servies servia servíem servíeu servien PASSAT SIMPLE serví servires serví servírem servíreu serviren

PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU havia servit havies servit havia servit havíem servit havíeu servit havien servit PASSAT ANTERIOR haguí servit hagueres servit hagué servit haguérem servit haguéreu servit hagueren servit

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig servir vas servir va servir vam servir vau servir van servir

FUTUR serviré serviràs servirà servirem servireu serviran

CONDICIONAL serviria serviries serviria serviríem serviríeu servirien

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver servit vas haver servit va haver servit vam haver servit vau haver servit van haver servit

serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin

servís servissis servís servíssim servíssiu servissin

hauré servit hauràs servit haurà servit haurem servit haureu servit hauran servit

hauria servit hauries servit hauria servit hauríem servit hauríeu servit haurien servit

MODE IMPERATIU — dorm dormi dormim dormiu dormin

PERFET DE SUBJUNTIU hagi servit hagis servit hagi servit hàgim servit hàgiu servit hagin servit

IMPERFET DE SUBJUNTIU

FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET

PRESENT DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués servit haguessis servit hagués servit haguéssim servit haguéssiu servit haguessin servit

FORMES NO PERSONALS infinitiu servir gerundi servint participi servit, servida servits, servides infinitiu perfet haver servit gerundi perfet havent servit

275


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 276

APÈNDIX • VERBS

Verb auxiliar: SER MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU sóc ets és som sou són IMPERFET D’INDICATIU era eres era érem éreu eren PASSAT SIMPLE fui fores fou fórem fóreu foren

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

PERFET D’INDICATIU

vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser

he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

FUTUR seré seràs serà serem sereu seran

havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat PASSAT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí estat hagueres estat hagué estat haguérem estat haguéreu estat hagueren estat

seria (fóra) series (fores) seria (fóra) seríem (fórem) seríeu (fóreu) serien (foren)

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

FUTUR PERFET

IMPERFET DE SUBJUNTIU fos fossis fos fóssim fóssiu fossin

hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat CONDICIONAL PERFET hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

PERFET DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu ser (ésser) gerundi sent (essent) participi estat, estada estats, estades infinitiu perfet haver estat gerundi perfet havent estat

— sigues sigui siguem sigueu siguin

Verb irregular: ESTAR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU estic estàs està estem esteu estan IMPERFET D’INDICATIU estava estaves estava estàvem estàveu estaven PASSAT SIMPLE estiguí estigueres estigué estiguérem estiguéreu estigueren

276

PERFET D’INDICATIU he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat PASSAT ANTERIOR haguí estat hagueres estat hagué estat haguérem estat haguéreu estat hagueren estat

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar

FUTUR estaré estaràs estarà estarem estareu estaran

CONDICIONAL estaria estaries estaria estaríem estaríeu estarien

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat FUTUR PERFET

estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin

hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

IMPERFET DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU

estigués estiguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin

hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat CONDICIONAL PERFET

PERFET DE SUBJUNTIU

MODE IMPERATIU — estigues estigui estiguem estigueu estiguin

FORMES NO PERSONALS infinitiu estar gerundi estant participi estat, estada estats, estades infinitiu perfet haver estat gerundi perfet havent estat


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 277

APÈNDIX • VERBS

Verb irregular: ANAR MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU vaig vas va anem aneu van IMPERFET D’INDICATIU anava anaves anava anàvem anàveu anaven PASSAT SIMPLE aní anares anà anàrem anàreu anaren

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

PERFET D’INDICATIU

vaig anar vas anar va anar vam anar vau anar van anar

he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU

FUTUR aniré aniràs anirà anirem anireu aniran

havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat PASSAT ANTERIOR

CONDICIONAL

haguí anat hagueres anat hagué anat haguérem anat haguéreu anat hagueren anat

aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

FUTUR PERFET

IMPERFET DE SUBJUNTIU anés anessis anés anéssim anéssiu anessin

hauré anat hauràs anat haurà anat haurem anat haureu anat hauran anat

hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat

PERFET DE SUBJUNTIU hagi anat hagis anat hagi anat hàgim anat hàgiu anat hagin anat

vagi vagis vagi anem aneu vagin

vaig haver anat vas haver anat va haver anat vam haver anat vau haver anat van haver anat

CONDICIONAL PERFET

PRESENT DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués anat haguessis anat hagués anat haguéssim anat haguéssiu anat haguessin anat

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS infinitiu anar gerundi anant participi anat, anada anats, anades infinitiu perfet haver anat gerundi perfet havent anat

— vés vagi anem aneu vagin

Verb irregular: FER MODE INDICATIU PRESENT D’INDICATIU faig fas fa fem feu fan IMPERFET D’INDICATIU feia feies feia fèiem fèieu feien PASSAT SIMPLE fiu feres féu férem féreu feren

PERFET D’INDICATIU he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet PLUSQUAMPERFET D’INDICATIU havia fet havies fet havia fet havíem fet havíeu fet havien fet PASSAT ANTERIOR haguí fet hagueres fet hagué fet haguérem fet haguéreu fet hagueren fet

PASSAT PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig fer vas fer va fer vam fer vau fer van fer

FUTUR faré faràs farà farem fareu faran

CONDICIONAL faria faries faria faríem faríeu farien

MODE SUBJUNTIU PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU vaig haver fet vas haver fet va haver fet vam haver fet vau haver fet van haver fet

faci facis faci fem feu facin

fes fessis fes féssim féssiu fessin

hauré fet hauràs fet haurà fet haurem fet haureu fet hauran fet

hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet

MODE IMPERATIU — fes faci fem feu facin

PERFET DE SUBJUNTIU hagi fet hagis fet hagi fet hàgim fet hàgiu fet hagin fet

IMPERFET DE SUBJUNTIU

FUTUR PERFET

CONDICIONAL PERFET

PRESENT DE SUBJUNTIU

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU hagués fet haguessis fet hagués fet haguéssim fet haguéssiu fet haguessin fet

FORMES NO PERSONALS infinitiu fer gerundi fent participi fet, feta fets, fetes infinitiu perfet haver fet gerundi perfet havent fet

277


830922 _ 0270-0280.qxd

6/3/08

17:47

Página 278

Referències dels textos Unitat 0 Ficcionaris Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blaquerna son fill Aloma

PACHECO, Jesús. Ficcionaris. Barcelona: Edicions Proa, 2001. LLULL, Ramon. Llibre d’Evast e Blanquerna. Barcelona: Edicions 62, 1982. RODOREDA, Mercè. Aloma. Barcelona: Edicions 62, 2005.

Unitat 1 El guardià del gerro xinès De l’elecció del rei De les gràcies dels reis del casal de Catalunya i Aragó Del diàleg de Bernat Metge amb Joan I al purgatori Màrqueting!

MROZEK, Slavomir. La vida difícil. Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1995. LLULL, Ramon. Llibre de meravelles. Barcelona: Edicions 62, 1993. MUNTANER, Ramon. Crònica. Barcelona: Edicions 62, 1979. METGE, Bernat. Lo Somni. Barcelona: Edicions 62, 1994. SERRANO, Sebastià. L’instint de seducció. Badalona: Ara Llibres, 2004.

Unitat 2 Jentzi Poema XI Tirant lo Blanc La comanda

ZUBIZARRETA, Patxi. Dos casos únics. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 2002. MARCH, Ausiàs. Poesia. Barcelona: Edicions 62, 1994. MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc. Barcelona: Editorial Ariel, 2000. BOSCH, Alfred. L’Atles furtiu. Barcelona: Columna Edicions, 2002.

Unitat 3 Per què plou a Tità? A una hermosa dama de cabell negre... La dama d’Aragó El desenllaç de la tragèdia de Lucrècia La millor situació possible

Revista Nat, núm. 27 (abril 2007) GARCIA, Francesc Vicenç. Sonets. Barcelona: Edicions 62, 1979. MILÀ I FONTANALS, Manuel. Romancer català. Barcelona: Edicions 62, 1989. RAMIS, Joan. Lucrècia, dins Teatre barroc i neoclàssic. Barcelona: Edicions 62, 1994. DEFOE, Daniel. Robinson Crusoe. Barcelona: Edebé, 2002.

Unitat 4 La remullada: rondalla apòcrifa La pàtria Lo filador d’or La febre d’or L’inquiet clima terrestre

PAGÈS JORDÀ, Vicenç. El poeta i altres contes. Barcelona: Edicions Proa, 2005. ARIBAU, Bonaventura Carles. Dins CASTELLET, Josep Maria. MOLAS, Joaquim. Antologia general de la poesia catalana. Barcelona: Edicions 62, 1979. VERDAGUER, Jacint. Totes les obres, IV. Barcelona: Edicions Proa, 2006. OLLER, Narcís. La febre d’or. Barcelona: Edicions 62, 1980. El gran llibre del temps: l’apassionant món de la meteorologia. Barcelona: Edicions 62, 2007.

Unitat 5 La meva apologia Excelsior La davallada L’auca del senyor Esteve El Casino dels Moderats

278

ALLEN, Woody. Déu i altres peces. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1999. MARAGALL, Joan. Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62, 1994. CATALÀ, Víctor. Solitud. Barcelona: Edicions 62, 1996. RUSIÑOL, Santiago. L’auca del senyor Esteve. Barcelona: Editorial Selecta-Catalònia, 1996. RUSIÑOL, Santiago. El poble gris. Barcelona: Editorial Selecta-Catalònia, 1989.


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 279

Unitat 6 Biografia Com les maduixes Contra els poetes amb minúscula Romàntica Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles L’espasa perduda

SALADRIGAS, Robert. Biografia. Una novel·la amb 36 relats. Barcelona: Edicions Destino, 2005. CARNER, Josep. Els fruits saborosos. Bacelona: Edicions 62, 1996. SALVAT-PAPASSEIT, Joan. Dins MOLAS, Joaquim. La literatura catalana d’avantguarda 1916-1938. Barcelona: Antoni Bosch Editor, 1983. SALVAT-PAPASSEIT, Joan. Óssa menor, dins Poesies completes. Barcelona: Editorial Ariel, 1999. FOIX, J. V. Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62, 1994. FOLCK, Jordi. 666 calaixos. Barcelona: Editorial Barcanova, 2005.

Unitat 7 Cavalls i carruatges al passeig de Gràcia Fanny El Cafè de la Marina Tanka Viuen els homes i les dones la política de forma diferent?

PERMANYER, Lluís. Biografia del Passeig de Gràcia. Barcelona: Edicions La Campana, 1994. SOLDEVILA, Carles. Fanny. Barcelona: Edicions 62, 2002. SAGARRA, Josep Maria. Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1979. RIBA, Carles. Obres completes, volum 1. Barcelona: Edicions 62, 1988. Revista Nous Horitzons, núm. 186 (2007)

Unitat 8 El cor delator Incerta glòria L’ombra de l’atzavara La plaça del Diamant Inici de càntic en el temple Decisió presa

POE, Edgar Allan. El gat negre i altres contes d’horror. Barcelona: Vicens-vives, 1999. SALES, Joan. Incerta glòria. Barcelona: Edicions 62, 1982. CALDERS, Pere. L’ombra de l’atzavara. Barcelona: Edicions 62, 1995. RODOREDA, Mercè. La plaça del Diamant. Barcelona: Club Editor 1984, 2005. ESPRIU, Salvador. Les cançons d’Ariadna. Barcelona: Edicions 62, 1991. FOLCH I TORRES, Josep Maria. Pàgines viscudes del temps de la guerra. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, 2000.

Unitat 9 L’estàtua Pedra de tartera Els ulls del retrovisor Forasters Qualsevol temps passat

LLAVINA, Jordi. La mà tallada. Barcelona: Edicions Proa, 1999. BARBAL, Maria. Pedra de tartera. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1995. MARGARIT, Joan. Aiguaforts, dins Els primers freds: poesia 1975-1995. Barcelona: Edicions Proa, 2004. BELBEL, Sergi. Forasters. Barcelona: Edicions Proa, 2004. MONZÓ, Quim. Mil cretins. Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 2007.

279


830922 _ 0270-0280.qxd

21/2/08

08:26

Página 280

Direcció d’art: José Crespo Projecte gràfic: Coberta: Carrió / Sánchez / Lacasta Interiors: José M. Sánchez de Ocaña Il·lustracions: Ramon Rosanas Cap de projecte gràfic: Rosa Marín Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda Desenvolupament gràfic: Rosa Barriga, José Luis García, Raúl de Andrés Direcció tècnica: Ángel García Encinar Coordinació tècnica: Julio del Prado Confecció i muntatge: Jonas Nilsson Cartografia: Adolf Vallejo Documentació i selecció fotogràfica: Mercedes Barcenilla Fotografies: A. Toril; Algar; C. Pérez; COLITA; D. López; F. Morera; I. Rovira; J. C. Martínez; J. C. Muñoz; J. Jaime; J. Lucas; J. M. Borrero; Krauel; L. Real; M. G. Vicente; M. A. Ferrándiz; Michele di Piccione; ORONOZ; P. Aymerich; P. Carrió / S. Sánchez; P. Esgueva; Prats i Camps / IES Carrús. Elx. Alacant; R. Manent; Roca-Madariaga; S. Enríquez; S. Padura; A. G. E. FOTOSTOCK / Ray Coleman, SuperStock, PIXTAL, Ed Eckstein, FSG, SCIENCE PHOTO LIBRARY / Stuart Painter, Claude Nuridsany & Marie Perennou, Larry Hamill, Sally Brown; ARXIU MAS; CENTRAL STOCK; COMSTOCK; COVER / SYGMA / PARIS; COVER / CORBIS / Michael Keller; DIGITAL BANK; DIGITALVISION; EFE / EPA / Adrian Bradshaw, Frank May, T. Garriga, AP PHOTO / I. UNDATED FILE PHOTO; EFE / SIPA-PRESS / Moatti / Kleinefenn, SIPA; FOCOLTONE; FOTONONSTOP; GENERALITAT DE CATALUNYA / Departament de Salut; GETTY IMAGES SALES SPAIN / NASA-JPL / digital version by Science Faction, Photographer’s Choice / Trevor Wood, The Bridgeman Art Library, Stone / Jason Hetherington, Stone / Georgia Kokolis, Stone / Tamara Staples, Stone / Peter Samuels, Stone / Ryan McVay, Robert Harding World Imagery / Sergio Pitamitz, Taxi / Rana Faure; HIGHRES PRESS STOCK / AbleStock.com; I. Preysler; ISTOCKPHOTO; JOHN FOXX IMAGES; KEYSTONE PARIS; LOBO PRODUCCIONES / C. Sanz; MUSEUM ICONOGRAFIA / The Bridgeman Art Library; NASA / NASA / JPL; PHOTOALTO; PHOTODISC; STOCK PHOTOS; STOCKBYTE; ARXIU FOTOGRÀFIC INSTITUT MUNICIPAL D’HISTÒRIA; BIBLIOTECA CENTRAL, BARCELONA; BIBLIOTECA DEL REAL MONASTERIO DE EL ESCORIAL; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID / Laboratorio Biblioteca Nacional; COL·LECCIÓ GIANNI MATTIOLI, MILÀ; HEMEROTECA MUNICIPAL, MADRID; HP / Hewlett-Packard; INSTITUT AMATLLER D’ART HISPÀNIC; INSTITUT DEL TEATRE / Pep Parer; M. Santos; MATTON-BILD; MUSEU BAYREUM, BAVIERA; MUSEU FUJI. FUNDACIÓ JUAN MARCH; MUSEU NACIONAL D’ART MODERN DE CATALUNYA; MUSEO NAVAL, MADRID; REAL COL·LEGI CARLO ALBERTO MONCALIERI, TORÍ; S. Luna; Samsung; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; THE BRITISH MUSEUM, LONDON; X. Vicens Banchs; ARXIU SANTILLANA.

© 2008 by Grup Promotor / Santillana Educación, SL Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica). 08005 Barcelona PRINTED IN SPAIN Imprès a

ISBN: 978-84-7918-139-0 CP: 830922 Dipòsit legal:

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció,distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del codi penal).

Llibre de Català 4t ESO  

Llibre de Català 4t ESO