830922 _ 0048-0073.qxd
21/2/08
08:36
Página 58
DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA
Els complements del verb Act. 25
Com es distingeixen els diferents complements verbals? En analitzar les funcions sintàctiques a l’interior del predicat hem de fixar-nos en els sintagmes que acompanyen el verb que fa de nucli. I, concretament, hem de determinar de quin tipus de complement verbal es tracta en cada cas. Per saber-ho hem de tenir en compte: 1. L’estructura oracional i, concretament, si és atributiva o predicativa. 2. L’entitat que designa el complement. 3. El grau d’obligatorietat del complement en l’oració. 4. El tipus de sintagma que el forma. 5. El pronom feble pel qual es pot substituir. Els principals complements del verb són l’atribut (Atr), el complement directe (CD), el complement indirecte (CI), el complement de règim (CR), el complement circumstancial (CC) i el complement predicatiu (CP).
Act. 26
L’atribut L’atribut (Atr) és un complement obligatori requerit pels verbs ser, estar i semblar. L’atribut indica la característica essencial del subjecte i normalment és un sintagma adjectival o nominal, tot i que també pot ser preposicional. Exemples: Atr
Atr
La Mireia està desconeguda !
En Robert Sostres és l’arquitecte municipal .
SA
SN Atr
Aquesta peça sembla de goma . SP
L’atribut es pot substituir pels pronoms febles el, la, els o les (amb les seves variants) quan es refereix a un nom determinat, i pel pronom feble ho quan es refereix a un nom indeterminat o a un adjectiu. Exemples: Aquella senyora és la meva tieta. → Aquella senyora l’és. nom determinat
En Quim Porter és un bon actor. → En Quim Porter ho és. nom indeterminat
Ahir la Rosalia semblava trista. → Ahir la Rosalia ho semblava. adjectiu
Act. 27
El complement directe El complement directe (CD) és un complement obligatori de molts verbs. El complement directe és un sintagma nominal que expressa l’entitat sobre qui recau l’acció expressada pel verb. Exemple: CD
Habitualment diumenge compra el diari . SN
58