830922 _ 0236-0263.qxd
3/4/08
08:44
Página 246
DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA
L’anàlisi de l’oració composta Per analitzar gramaticalment les oracions compostes cal, en primer lloc, delimitar les proposicions que formen l’oració i les relacions que mantenen entre si. Després, s’ha d’analitzar cada proposició de manera semblant a com analitzem les oracions simples. Act. 28 - 30
L’estructura general de l’oració composta Davant d’una oració composta ens hem de fixar en els elements següents: 1
Els verbs que conté, principalment les formes personals, però també les formes no personals que donen lloc a proposicions d’infinitiu, de gerundi o de participi equivalents a subordinades.
2
L’entonació, els signes de puntuació i els connectors que posen en relació les proposicions.
Així determinarem els casos de juxtaposició, de coordinació i de subordinació i, si escau, el tipus i la funció sintàctica de cada proposició. El quadre següent resumeix totes les possibilitats: Proposicions
Tipus
Subtipus
Funció sintàctica
juxtaposades
—
—
—
copulatives
—
—
disjuntives
—
—
adversatives
—
—
coordinades
introduïdes per una conjunció substantives
introduïdes per un pronom relatiu d’infinitiu explicatives
adjectives
les pròpies d’un SN (subjecte, CD, etc.) CN
especificatives de temps de lloc
subordinades
CC
de manera causal adverbials
final concessiva
complement oracional
condicional comparativa consecutiva Exemple d’anàlisi de l’estructura general de l’oració composta: oració composta per coordinació i subordinació proposició coordinada
proposició coordinada proposició subordinada adverbial
Les trufes són bones però la nata no és V connector (forma (adversatiu) personal)
246
tan dolça com
(era) diumenge passat.
V correlat ↔ connector V (forma (comparatiu) (el·líptic) personal)