La torre 31, tardor 2014

La Torre

REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES Número 31

Tardor 2014

CARTA DEL PRESIDENT...

CARTA DELS CAPS DE COLLA...

Apreciats lectors, teniu a les mans l’edició núm. 31 de La Torre, la revista que recull anualment les reflexions i activitats de la nostra colla.

Justament aquesta temporada 2014 s’ha emmarcat en un any transcendental pel devanir del nostre país. En les dates en què surt aquest número de ben segur s’estarà definint quin serà el nostre futur col·lectiu. Com a president de la colla m’agradaria remarcar que independentment del que s’esdevingui, la Colla Jove de Castellers de Sitges ha de seguir essent un element cohesionador de la nostra societat, on gent de totes les edats i conviccions hi tingui cabuda i se senti a gust en un ambient d’harmonia i convivència. Perquè, passi el que passi, i més enllà de les decisions que ens correspon prendre com a poble, facultat que la nostra entitat ha manifestat donar suport, després d’aquestes dates la Jove continuarà existint i el procés nacional no hauria de pertorbar la relació que tenim entre els membres de la nostra colla. És per això que m’enorgulleix que entre tots plegats hàgim sabut preservar aquest actiu que tenim i que hem sabut respectar.

També m’agradaria remarcar que, tal com podeu comprovar en aquest número, ha estat una temporada d’incorporació de força efectius nous a la colla, especialment de gent jove que aportarà aire fresc i sobretot força, empenta i alegria. Aquests nous membres són els garants que el fet casteller perduri tant a Ribes com a Sitges.

Perquè sí, la Jove és una colla de castellers tant ribetana com sitgetana.

El fet que la meitat dels nostres efectius siguin ribetans així ho determina i més encara veient que en molts assajos la majoria de castellers presents al Palau són ribetans, amb el mèrit que tenen pel fet d’haver de desplaçar-se per assistir a l’assaig. Això hauria de fer reflexionar als efectius sitgetans.

M’enorgulleix poder dir que la nostra és la colla de castellers més garrafenca, això ho testimonia el fet que siguem una colla tant ribetana com sitgetana, com també en el fet que la nostra colla fos la que apadrinés a la Colla de Castellers de Les Roquetes en els seus inicis i l’ajudés a donar les primeres passes. És per això que podem portar amb el cap ben alt la nostra condició de colla que millor representa l’esperit del Garraf. Tan sols em resta per dir-vos que espero que gaudiu de la lectura, i acomiadant-me de vosaltres us desitjo que sigueu feliços i que la salut us acompanyi. Una abraçada a tots.

Els castellers, i també els aficionats, passem moltes i bones estones gaudint dels castells. Tant sigui a plaça com als assajos.

Hi ha castellers que són més de fer actuacions a plaça, on viuen els reptes de descarregar construccions més o menys complicades, on es creixen amb la pressió que els fa sentir allò tan especial que sentim els castellers. I hi ha altres que són més d’assaig, de fer proves i més proves, de pinya, de tronc, de canalla... Gaudeixen veient l’evolució tècnica de la colla en general i de castellers en particular que assagen per estrenar-se en noves posicions. Per no parlar de tot el que envolta la canalla. Ai, la canalla!

Els que som uns apassionats de la tècnica castellera (que potser és el més llaminer) ens dediquem a ensenyar, en la mesura de les nostres possibilitats i amb més o menys encert, als nous membres qüestions físiques, palpables. “Fes això”, “posa’t així”. Aquesta és la part visible del món casteller. Allò que fem i que tant ens agrada. Però el fet de fer castells, de ser casteller, de formar part d’una colla castellera engloba moltes més coses que l’activitat física en si. Són vivències, experiències, il·lusions i desil·lusions, compromisos, respecte a unes normes no escrites...

I tot això és difícil d’ensenyar i de fer entendre.

Eduard Terrado

Coneixements i experiències Els més de vint anys de trajectòria de la Jove de Sitges, més l’herència que ens van passar els Castellers de Sitges, fan que tinguem un bagatge que ens fa rics en coneixements i experiències. Vaja, que les hem vist de molts colors!

Hem de saber valorar com cal aquests coneixements, sense creure que en sabem prou ni suficient. També hem de saber transmetre’ls per part dels castellers més veterans i saber (i voler) adquirir-los per part dels castellers més nous. De tant en tant podem sentir algú que diu: “no ho sabia, és que ningú m’ho ha explicat”.

Castellers novells que, en aquest món tan ràpid en el que vivim, creuen que poden entendre què és ser casteller de manera fàcil i ràpida. I això és així perquè no saben la complexitat d’aquest món i no tenen la paciència per anar aprenent tot allò que envolta una colla castellera. És cert que hi ha conceptes que s’aprenen fàcil. El vocabulari casteller, certes qüestions tècniques bàsiques, i altres que s’haurien d’aprendre molt més ràpides: les mesures de seguretat. Després n’hi ha d’altres que costen més de fer entendre però que resulten indispensables per fer colla, per tenir una colla castellera amb cara i ulls, per anar pel món donant una imatge de saber que fem, com ho fem i perquè ho fem.

Entre aquestes n’hi ha d’externes i d’internes. Les externes són les que van lligades la imatge que donem com a colla en general i com a castellers en particular (darrere de qualsevol associació, grup o entitat sempre hi ha les persones). És important saber estar a plaça, mantenir la

presència durant l’actuació ocupant l’espai que ens pertoca. Respecte a la plaça que ens acull i respecte al públic que ens ha vingut a veure. Al cap i a la fi, actuem per al públic (el dia que les places estiguin massa buides, es deixaran d’organitzar actuacions i ens quedarem a casa). Això podem mirar de millorarho, entre altres coses, estant més atents a l’hora d’organitzar-nos a plaça, a l’hora de muntar les pinyes, escurçant els temps morts que hi ha a les actuacions. També és important saber entendre la necessitat de col·laborar amb les altres colles a l’hora de fer pinya i agrair als castellers i aficionats que ens ajuden en això.

Pel que fa a les internes podem trobar el respecte a les normes acordades entre tots, el respecte a les decisions que prenen els castellers que es troben al capdavant de l’organització de la colla encara que no es comparteixin a títol individual o el respecte a les decisions que pren l’assemblea per majoria. Encara hi ha actituds individualistes que no respecten coses tan elementals com aquestes. També destaca el sentiment de pertinença a la colla. Sovint es diu que els jugadors de futbol són mercenaris. Que es posen a disposició del millor postor (com a professionals que són). En canvi en els castells, que ho fem per plaer i desinteressadament, el fet de ser membre d’una colla, de sentir-se partícip de la seva trajectòria i història, de vestir els seus colors, de treballar per ella ha de ser un valor inqüestionable.

Com dèiem, el ser casteller ha de comportar entendre aquestes i altres coses.

Tècniques i socials, de comportament, de saber fer, de respecte, de saber fer pinya, de silenci a l’hora de fer les proves d’assaig (també per part d’acompanyants, pares, mares...).

Sentit de Colla Tot això ho podríem englobar en l’expressió “SENTIT DE COLLA” de la que sovint anem una mica mancats. Aquestes reflexions vénen a compte del bon nombre de castellers que estan entrant a formar part de les colles castelleres. I és bo que hi reflexionem per fer-los coneixedors del món en el qual entren i perquè sapiguem integrar-los de la millor manera possible.

Continuem en un procés de renovació de castellers, alhora que (malauradament) de substitució, a tots els nivells.

L’exigència tècnica és en allò que hem de basar el nostre creixement. En fer els castells el més bé possible. Però també hi ha altres conceptes castellers que ens han de fer créixer en solidesa com a colla.

Estem segurs que a la Jove de Sitges s’està acumulant un pòsit d’experiència castellera que quan es donin les circumstàncies apropiades (manteniment de castellers, canalla bona...) donarà uns fruits que podrà sorprendre a més d’un.

Sempre Jove!

Jordi Dólera i Jordi Figueras

2

ESTADÍSTICA...

4de9 amb folre i agulla i torre de 9 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca. Cap de la Vila.

XV Diada de la Colla. 28 d’octubre de 2007.

SITGES, PLAÇA CASTELLERA DE GAMMA EXTRA PER PARTIDA DOBLE Jordi Dólera Van passant els anys, i el prestigi de Sitges com a plaça castellera va en augment. No només es tracta del nivell de les construccions que s’hi poden veure en les diverses diades que la Jove de Sitges organitza cada any (d’això en parlarem tot seguit), sinó que les colles més importants del panorama casteller visiten la nostra vila i es prenen les actuacions molt seriosament, enlairant alguns dels seus millors castells.

Valgui com a mostra del que estem comentant els següents apunts: cinc colles de nou han passat ja enguany per la nostra vila, i això que encara falta que hi passi el «Sant Crist gros»

(Castellers de Vilafranca); totes hi han fet, com a mínim, castells de vuit pisos (sense anar més lluny, els Xiquets de Reus hi van descarregar la passada Festa Major el primer cinc de vuit que feien fora de la capital de l’Alt Camp); i, com a culminació de tot el que estem apuntant, els Minyons de Terrassa van convertir el passat 31 d’agost la Plaça de l’Ajuntament en plaça de gamma extra en completar el primer nou de vuit que es veia a la nostra vila.

Amb aquesta fita, Sitges, s’ha convertit en la cinquena localitat que pot dir que té dues o més places castelleres de gamma extra. Les altres quatre són Vilafranca, Terrassa, Tarragona i Bar-

celona. Amb això està tot dit.

Dues places castelleres de gamma extra que, de fet, podien haver estat tres si el 13 de novembre de 1994 els Castellers de Vilafranca hi haguessin reeixit amb l’intent de torre de nou amb folre i manilles que van fer a la Fragata en la I Trobada de Colles del Penedès-Garraf. Aquell de fet era el primer intent d’aixecar un castell de nou a la nostra vila i per molt poc no es va poder coronar.

Dos anys més tard, concretament el 10 de novembre de 1996, en la celebració de la IV diada de la Jove de Sitges, els Castellers de Vilafranca convertien la plaça del Cap de la

3

ESTADÍSTICA...

«El 4de9 amb folre i agulla només s’ha vist complet a Vilafranca del Penedès, Tarragona, Valls i Sitges»

A la dreta, 5de9 amb folre carregat dels Castellers de Vilafranca. Cap de la Vila. XIX Diada de la Colla. 22 d’octubre de 2011. A l’esquerra, 9de8 dels Minyons de Terrassa.

Plaça de l’Ajuntament. Exhibició de Festa Major. 31 d’agost de 2014.

Vila en plaça de nou en completar el quatre de nou amb folre. Sitges es convertia així en la vintena localitat que veia castells de nou pisos al segle XX, abans que altres places històriques com el Catllar (1997), Llorenç del Penedès (1998), Altafulla (1999) o Torredembarra (2000). Aquell any, també

es convertien en places de nou localitats, tan importants castellerament parlant, com Girona, Mataró o Igualada.

L’any següent, serien els Minyons de Terrassa els que prendrien el relleu dels vilafranquins, completant també el quatre de nou amb folre al Cap de la Vila en la cinquena diada de la colla.

El 15 de novembre de 1998, els Minyons de Terrassa descarregaven el primer tres de nou amb folre que es feia a Sitges, en el mateix moment en què a Vilafranca els verds carregaven el primer tres de deu amb folre i manilles de la història. Els malves, molt esportivament, van respondre amb aplaudiments als diversos crits que es van sentir a la plaça, doncs hi havia gent seguint a la ràdio la diada a Vilafranca. Una setmana més tard, els terrassencs completarien el primer tres de deu amb folre i manilles de la història, sota un fred glacial (queien volves de

neu mentre es completava el castell!).

Durant els següents anys, els malves i els verds van anar completant any si any no diversos tres i quatre de nou amb folre, fins que l’any 2007 el Cap de la Vila viu una diada de somni. Els Castellers de Vilafranca exploten a Sitges tot el seu enorme potencial i en una sèrie de vertigen completen el quatre de nou amb folre i l’agulla, la torre de nou amb folre i manilles, el tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre. El Cap de la Vila doncs es converteix de cop en plaça de gamma extra i per partida doble. De fet el quatre de nou amb folre i l’agulla, una de les construccions més difícils que es poden veure en una plaça, només s’ha vist complet a Vilafranca, Tarragona i Valls, a més de Sitges.

A partir de 2006 i fins aquest 2014 cada any, ininterrompudament els aficionats castellers sitgetans han pogut gaudir de castells de nou pisos a la nostra vila, mostra prou evident del nivell de la consolidació de Sitges com a plaça castellera de primer nivell.

L’any 2008, el cap de la Vila està en obres i la diada de la colla s’ha de moure d’ubicació. Així, el 25 d’octubre, els Castellers de Vilafranca completen el 3 de 9 amb folre i converteixen la plaça de l’Ajuntament en la segona plaça de nou de la vila, fent justícia a la plaça que a finals del segle XIX va veure enlairar els primers castells que es feien a la nostra vila.

L’any següent, els vilafranquins volen fer un pas més i intenten al Cap de la Vila sense èxit fins a tres cops el castell total: el quatre de nou sense folre. El 2010, per primer cop dues colles fan castells de nou a Sitges en una mateixa temporada, els Minyons a l’Ajuntament per la Festa Major (el tres de nou amb folre) i els Castellers de Vilafranca al Cap de la Vila, per la diada de la Jove (tres i quatre de nou folrats).

El 22 d’octubre de 2011, el Cap de la Vila veu un nou castell de gamma extra, el cinc de nou amb folre que hi carreguen els verds per la diada de la Jove de Sitges. La diada de la Jove, sempre pocs dies abans de Tots Sants, diada dels Castellers de Vilafranca, és un escenari excel·lent per als vilafranquins per avançar feina i d’això se’n

4

DATA

COLLA

DIADA

PLAÇA

ACTUACIÓ

13/11/94

C. Vilafranca

Trobada de colles

La Fragata

2/9 FM (i), 3/8 (c), 4/8, 2/8F (c), p/5

10/11/96

C. Vilafranca

Diada de la colla

Cap de la Vila

2/8F, 4/9F, 4/8A(c), 2 p/5

09/11/97

M. Terrassa

Diada de la colla

Cap de la Vila

2/8F, 4/9F, 5/8, Vano de 5

19/09/98

C. Vilafranca

Diada de Santa Tecla

Cap de la Vila

2/8F, 4/9F (id), 4/8A, 4/8, 2 P/5

15/11/98

M. Terrassa

Diada de la colla

Cap de la Vila

5/8, 3/9F, 4/8, P/6

29/10/00

C. Vilafranca

Diada de la colla

Cap de la Vila

2/8F, 4/8A, 3/9F, P/7F

22/09/02

C. Vilafranca

Diada de Santa Tecla

Cap de la Vila

3/9F, 5/8 4/8A (c), P/7F

18/09/04

C. Vilafranca

Diada de Santa Tecla

Cap de la Vila

2/8F, 4/9F, 3/8, 2 P/5

28/10/06

C. Vilafranca

Diada de la colla

Cap de la Vila

3/8A, 4/9F, 5/8, Vano de 5

28/10/07

C. Vilafranca

Diada de la colla

Cap de la Vila

4/9FA, 2/9FM, 3/9F (id), 3/9F, P/7F

25/10/08

C. Vilafranca

Diada de la colla

P. Ajuntament

4/8, 3/9F 3/8A, P/7F (c)

24/10/09

C. Vilafranca

Diada de la colla

Cap de la Vila

3/9F, 4/9 (id), 4/9 (id), 4/9 (i), 2/8F, P/5

28/08/10

M. Terrassa

Diada de Festa Major

P. Ajuntament

2/8F, 3/9F, 5/8, P/6

23/10/10

C. Vilafranca

Diada de la colla

Cap de la Vila

4/9F, 3/9F, 3/8A, P/7F

27/08/11

M. Terrassa

Diada de Festa Major

P. Ajuntament

2/8F, 3/9F, 5/8, P/7F

22/10/11

C. Vilafranca

Diada de la colla

Cap de la Vila

3/9F, 5/9F (c), 2/8F P/7F

27/10/12

C. Vilafranca

Diada de la colla

Cap de la Vila

7/8, 4/9F 2/8F, Vano de 5

25/08/13

M. Terrassa

Diada de Festa Major

P. Ajuntament

4/8A (i), 4/8A (c), 2/8F, 3/9F, P/6

26/10/13

C. Vilafranca

Diada de la colla

Cap de la Vila

3/9F, 4/9F, 5/8, P/7F

31/08/14

M. Terrassa

Diada de Festa Major

P. Ajuntament

9/8, 4/9F, 3/9F, 2 p/5

CASTELL COLLA D C ID I 4 de 9 F Castellers de Vilafranca 6 1

Minyons de Terrassa 2 3 de 9 F Castellers de Vilafranca 8 1

Minyons de Terrassa 5 9 de 8 Minyons de Terrassa 1 Torre de 9 FM Castellers de Vilafranca 1 1 5 de 9 F Castellers de Vilafranca 1 4 de 9 FA Castellers de Vilafranca 1 4 de 9 Castellers de Vilafranca 2 1 TOTAL 24 1 4 2

beneficia any rere any la nostra vila.

I aquest 2014 s’ha fet un pas més en la consolidació del prestigi de la nostra vila com a plaça castellera. El 31 d’agost, per la diada de Festa Major, uns Minyons de Terrassa molt motivats en ser exclosos de la diada de Sant Fèlix d’enguany, facin un pas més en completar a la plaça de l’Ajuntament una sèrie fantàstica amb el nou de vuit, el tres i el quatre de nou folrats. És el quart castell de gamma extra

fet a Sitges i la segona millor actuació que s’ha vist mai a la nostra vila, després de la que hem esmentat anteriorment dels Castellers de Vilafranca de l’any 2007.

Resumint doncs, podem afirmar que Sitges ha vist des de l’any 1996 25 castells de nou pisos, 4 d’ells de gamma extra: un quatre de nou amb folre i l’agulla, un cinc de nou amb folre carregat, una torre de nou amb folre i manilles i un nou de vuit. Molt poques lo-

calitats poden presumir d’un bagatge semblant (gairebé arriba a la desena), la qual cosa converteix la nostra vila sens dubte en una de les poblacions castelleres més importants del país.

Tenint en compte que la diada de la colla del pròxim 25 d’octubre comptarà amb la presència dels Castellers de Vilafranca i dels Castellers de Sants, la possibilitat que aquestes xifres vagin a més, es pot donar gairebé per segura.

5

TEMA CENTRAL...

20 ANYS DE LA JOVE DE SITGES A RIBES Gerard Coll, ribetà i casteller de la Jove

La relació de Ribes amb els castells remunta força anys enrere, primer amb la presència a finals de la dècada dels anys 40 del segle XX amb els Castellers de Vilafranca i posteriorment amb visites dels Xiquets de Valls, indistintament la Colla Joves o la Vella, o dels Bordegassos de Vilanova ja entrats als 80. L’eclosió màxima d’aquest fet casteller a Ribes arribà l’any 1981 amb l’aparició dels Castellers de Ribes, una colla que malauradament va desaparèixer el 1984.

Des de la seva fundació l’any 1993 la Colla Jove de Castellers de Sitges ha tingut molta presència de ribetans, bé per la proximitat de les dues poblacions, per l’anada d’alguns ribetans a l’Institut de Sitges a cursar el batxillerat o bé per la visita que va fer la Jove l’any 1994 amb motiu d’una diada

organitzada per SOS Racisme. El que sí que és cert és que molts d’aquests nous castellers es van anar integrant en el teixit de la nova Colla, sentint-sela com a seva, i avui dia encara en formen part. I amb la voluntat de sentirse més partícips del poble des de l’any 1996 és l’encarregada d’organitzar la diada castellera de Festa Major de Sant Pere, gràcies a la qual la plaça de l’Ajuntament ha pogut esdevenir plaça de nou l’any 2001 amb el 3de9f realitzat pels Castellers de Vilafranca.

El sentiment de pertinença a una col·lectivitat, i en aquest cas, a una Colla de castellers, no es pot mesurar per la quantitat de persones que la conformen sinó pel sentiment que dipositen en ella, i any rere any la Jove de Sitges és present a Ribes per retornar tot allò que rep dels ribetans: les

ganes de fer castells i el fet de sentir-se “com a casa”. I així és, i ho observem amb una plaça plena de gom a gom cada Festa Major, per veure no només les construccions d’altres colles convidades sinó especialment les de la Jove de Sitges, on molts dels seus castellers tenen família a plaça i aquesta vibra amb les fites dels sitgetans. I els ribetans ho agraïm amb les ganes de poder actuar a casa cada Festa Major amb la nostra camisa, la de color vi, que tot i ser del poble veí també és del nostre poble. Perquè ja en forma part.

Perquè ja n’és part en la seva essència més pura.

El sentiment de pertinença és un sentiment de “sentir-se part de”, i així ho afirmem a la Colla amb un lema encunyat fa uns quants anys: Ribes és Jove.

ELS NOSTRES CASTELLERS

Coneix de prop els castellers de Ribes de la colla Els castellers de Ribes tenen molta presència en les files de la Jove de Sitges. En aquesta La Torre, la ribetana i castellera, Glòria Puertas, ha elaborat Ainoa Comas Fa 3 anys que és a la Jove. Va entrar a través d’una amiga. El que més li agrada de la colla són les relacions que es van formant entre gent de diferents edats.

EDGAR CANTANO Fa un any que és a la colla i va entrar per un taller que es va fer al Casal els Costerets. La canalla és el que més li agrada dels castells.

unes entrevistes breus a cada un dels membres de la colla que són de Ribes.

Els ha preguntat a tots ells quants anys fa que pertanyen a la Jove, perquè

fan castells amb la Jove de Sitges i, per últim, que és el que més els agrada de ser membres de la colla castellera de color vi.

Mónique sánchez

Francisco Cantano

És de la Jove des de fa un any. Va entrar a la colla a través del seu fill Edgar. I el que més li agrada de la colla és tot.

Fa un any que pertany a la Jove de Sitges i va entrar a formar part a través del seu fill Edgar. L’ambient és el que més li agrada de la colla

EVA VICENTE

LOLA CARANDELL

L’ambient i la diversitat d’edats és el que més li atrau de la colla, de la qual en forma part des de fa un any. Hi va entrar a través d’un amic.

Aquesta ribetana fa tres anys que és a la colla i va entrarhi a través d’una amiga. L’ambient que es respira a la colla és el que més li agrada.

6

AITOR PELEGRINA

CARLA VILANOVA

clàudia sauret

Fa poc més de 2 mesos que és a la Jove de Sitges. Va entrar juntament amb el seu pare a través d’un amic, De la Jove li agrada una mica tot.

Fa 2 anys que va entrar a la Jove a través de la seva germana gran que tenia ganes de fer castells.

L’ambient és el que més li agrada.

Són 15 els anys que fa que la Clàudia és de la Jove. Hi va entrar arran d’un taller a l’espai Ger. El que més la motiva dels castells és l’adrenalina.

DANI VILETA

david puertas

Fa 3 anys que està fent castells a la Jove, en la qual hi va entrar a través d’un amic. A aquest casteller li agrada tot de la colla de la camisa de color vi.

En David és casteller de la Jove fa 4 anys. Hi va entrar a través de la seva filla Joana. Un dels aspectes que més destaca en David és que el manin dins de la colla.

ESTEL· LA FERNÁNDEZ

ignacio rios

JAVI ESTEBAN

JOANA PUERTAS

Fa una dècada que és a la colla, en la qual hi va entrar a través del seu fill Nacho i el que més li agrada de la Jove de Sitges és l’esperit de la pinya.

El Javi fa 2 anys que fa castells i va entrar a la Jove de Sitges a través d’un amic. El que més li agrada d’estar a la colla és l’ambient que es respira.

Va entrar a la Jove de Sitges a través d’un taller a l’escola la Riera ara fa 4 anys.

Li agrada tot del fet de fer castells, menys les contractures.

LAIA VILANOVA

MARC BARNÉS

MARINA CARMONA

Porta 3 anys de la Jove i va venir perquè tenia ganes de fer castells.

El que li agrada és el companyarisme, l’ambient i l’autosuperació.

MÍRIAM TARDÁGUILA

Porta 3 anys a la colla, en la qual va començar a fer castells a través d’un amic. El que més li agrada és la gent que és molt agradable i formar part del grup.

Només fa un any que està a la colla, en la qual va entrar per una amiga. La motivació, l’esforç i la familiaritat és el que més destaca.

Fa 12 anys que està a la Jove i va entrar per la seva germana Júlia. El que més li agrada són les relacions maquets entre diferents edats.

Pau cuadras

GERARD COLL

Com el seu pare, fa 14 anys que està a la colla. Hi va entrar a través de la seva germana i com explica el que més li agrada és tot de la colla.

Fa 18 anys que està a la Jove. Hi va entrar a través del seu germà Pere i el que més li agrada és que amb tots aquests anys ja s’ha convertit en una segona família.

PAU

PERE COLL

Ha entrat a la Jove aquesta temporada amb un grup d’amics.

I una de les coses que valora dels castells és la possibilitat de conèixer gent nova

Fa 19 anys que és a la colla. Va entrar perquè va estar en una actuació i li va agradar. Un dels aspectes que més valora és el bon ambient i bon rotllo de la Jove.

Ricard cuadras

Fa tres anys que està a la Jove, en la qual hi va entrar a través d’una amiga. L’ambient i la part més social és el que més valora de la colla.

14 anys fa que és a la colla. Va entrar a la colla perquè van anar a buscar a la seva filla després d’un taller al Ger. L’ambient és el que més li agrada.

7

RICHI PELEGRINA

SERGI VILANOVA

TORE Miret

Porta poc més d’un mes a la colla. Hi va entrar a través d’uns amics i el que més li agrada és l’ambient i la col·lectivitat.

Porta 3 anys a la Jove. Hi va entrar per la sev a germana Laia. El que més li agrada d’estar a la Jove és poder jugar amb la canalla.

Fa 15 anys que està a la colla i va entrar perquè seguia els castells i viure’ls des de dins li agrada molt, Quan va tenir l’oportunitat va aprofitar-la per venir a la Jove.

txell morta

XAVI VALLS

JORGE COMAS

Porta 3 anys. Va entrar arran de la seva filla. Li agrada el fet de sentirse útil fent castells, l’ambient i veure algun “tio bo” que hi ha per allà fent pinya.

Fa 4 anys que el Xavi és de la Jove.

Va entrar arran de la seva filla Ariadna i el que més li agrada és la relació intergeneracional que es fomenta a la colla.

En Jorge va començar a la colla fa 3 anys, per la seva filla. I el que més li agrada de la Jove de Sitges és la solidaritat i l’esperit de superació que existeix.

GLÒRIA PUERTAS

Fe javega

Porta 3 anys de la colla. Hi va entrar a través de la seva germana i perquè li agradava fer fotos de castells.

El que li agrada és sentir-se útil, i l’autosuperació.

Aquesta castellera fa 7 anys que està a la colla. Hi va entrar a través del seu fill i el que més destaca de la Jove de Sitges és la convivència que s’hi viu.

ERIC ALBALADEJO

Alex Whitehead

POL GILBERT

NACHO RÍOS

El que més destaca aquest casteller que porta un any a la colla és que es coneix molta gent i t’ho passes molt bé. Va entrar a la Jove a través d’una amiga.

Porta 8 anys a la Jove i va començar a fer castells a través d’una monitora de vela.

Els castells i la gent de la colla és el que més atrau a aquest casteller.

MARI CRUZ

SARA NIN

Fa 3 anys que és a la Jove, i va entrar per la seva filla. El que valora és la relació que hi ha entre les persones que en altres circumstàncies no es relacionarien.

Porta 3 anys a la colla. Hi va entrar per la seva filla Laia. El que més li agrada és l’activitat sana de fer castells i els valors que es transmeten a la colla.

claudia ortega

JULIA CARMONA

Fa un any que està a la Jove. Hi va entrar perquè volia participar dels castells. El que més li agrada és l’ambient de la colla.

13 anys a la Jove de Sitges, després d’entrar per un taller que es va fer en un esplai lúdic a Ribes. La gent és el que més li agrada de la colla.

Porta 4 mesos a la Jove. Hi va entrar per diversos motius, entre amics i família. L’ambient i la festa és el que més li agrada de la colla.

LA TORRE Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de redacció: Nandu Blasco, Cèsar Villellas, Eduard Terrado, Jordi Dólera.

Col.laboren: David Puertas, Glòria Puertas, Gerard Coll, Cèsar Villellas, Marina Carmona i Santi Terraza Fotografies: Mercè Puertas, Glòria Puertas, Míriam Tardáguila, Laura Gómez, Jordi Carreras i Rosa Figueras.

Disseny i maquetació: Laura Gómez Ill. Impressió: Indugraff.

Tirada: 700 exemplars. Distribució gratuïta.

Adreça: Palau del Rei Moro. C. d’en Bosch, s/n. Sitges.

Més informació: www.jovedesitges.cat Facebook i Twitter de la Jove de Sitges Pòster central: 7de7 a la Diada de Festa Major de Sant Pere de Ribes. Foto de la portada: Pilar baixat per les escales de La Punta 2014.

Fa tot just un any que l’Eric és casteller de la Jove de Sitges. Hi va entrar per un familiar seu i de la Jove de Sitges li agrada tot.

8

CONVERSA AMB...

Carlota Oliver-Rodes Palà, pubilla de la Colla Jove de Castellers de Sitges 2014 Laura Gómez Ill La Carlota és castellera de la Jove des de ben petita i ara representa la colla com a Pubilla en els actes del municipi durant tot aquest any.

Amb ella hem parlat de com està anant el seu pubillatge.

—Com et van proposar ser pubilla?

—L’Edu em va preguntar pels volts de Nadal si volia ser pubilla. Em va dir que ho faria genial perquè fa molts anys que sóc a la colla i que la representaria molt bé.

Vaig acceptar i, poc a poc, he anat agafant il·lusió per això de pubillatge.

—Què significa ser pubilla de la Jove?

—Ser pubilla és molt important perquè la colla m’ha aportat molt i poder-la representar davant de tot el poble i poder ensenyar el que som a través del pubillatge, ho trobo una cosa molt bonica.

—Què t’ha dit la família?

—Contentíssims. M’han donat molt de suport i m’han ajudat en el tema del vestit, en qui m’acompanyaria als diferents actes...

—Com ha anat el procés del vestit de pubilla?

—A principis d’estiu vaig començar a buscar qui em podia deixar el vestit i, finalment, parlant amb l’Ariadna Font em va passar el contacte amb la Vinyet Esteban, que va ser pubilla de Sitges, i ella me’l va deixar encantada. Me’l vaig provar i em venia perfecte.

—Com va ser el dia de la presentació?

—No estava gens nerviosa.

De fet vaig parlar amb altres pubilles i em van dir que era la meva colla, que no havia de tenir nervis, perquè em coneixen des de fa molt de temps. Em vaig posar el vestit i les sabates i quan vaig baixar el pati, tothom ja estava esperant. Tenia

una mica de papallones a l’estómac, però res més, va anar molt bé.

—Com t’ha acollit la colla, com a pubilla de la Jove?

—De moment molt bona. El dia de la Nit de les Pubilles molts estaven pendents amb el mòbil de si sortia o no pubilla de Sitges, també patint perquè la Festa de la Verema coincidia amb el Concurs de Castells i si sortia pubilla, no podia anar al Concurs... però molt contents.

—I com està sent el grup de pubilles i hereus?

—La veritat és que molt bé, hem fet molta pinya entre tots. Estem molt contents per la Nadia, que és la pubilla de Sitges d’enguany i super units. Hem començat a fer plans i també amb els hereus, que estan molt integrats.

—Com va anar la Nit de les Pubilles?

—Era la primera vegada que em posava el vestit i estava una mica nerviosa perquè no sabia com m’havia de posar alguns elements del vestit. Però va venir la Clàudia Sauret i em va ajudar a vestir-me i també a maquillar-me. I quan vaig arribar molts nervis... quan puges a l’escenari... quan sents el teu nom.. però molt contenta.

—Has preguntat a les altres pubilles que ha tingut la colla?

—Primer vaig parlar amb la Laura, perquè era qui em passava la banda. Però, de sobte, vaig tenir un allau de totes les altres pubilles per ajudar-me.

—Què destaques de la Festa de Santa Tecla?

—Quan vam portar la Santa, sobretot la processó del 23.

Molta emoció de veure el pilar. Va ser un dels moments més esperats. I la sortida d’ofici, veure l’actuació des de dalt va ser molt emocionant.

9

ÀREA SOCIAL...

LA JOVE DE SITGES, MOLT MÉS QUE FER CASTELLS Ser de la Jove de Sitges no només és fer castells, també és la possibilitat de viure un ampli conjunt d’activitats diverses.

Activitats esportives La Jove ha participat enguany en dos tornejos de futbol sala, que han esdevingut uns clàssics entre les diverses activitats que realitza l’entitat durant l’any. Al mes de febrer, es van desplaçar fins a Igualada més de 30 membres de la colla per assistir al 13è Torneig Intercasteller, on van participar quaranta colles castelleres per gaudir d’aquesta festa lúdica i esportiva que se celebra cada any aprofitant l’aturada hivernal de les diades castelleres. Vam assolir un meritori 11è lloc, després de ser eliminats per la Joves de Valls a quarts de final. A més, també vam participar en el Torneig de Festa Major, organitzat per La Saca, i on l’afició de la Jove va rebre el trofeu a millor afició, demostrant el bon ambient que es viu a l’entitat.

Per tal de fer un bon paper en els dos tornejos, la colla ha organitzat durant l’any diversos partits amistosos amb altres colles amigues del Penedès com la Jove Xiquets de Vilafranca o els Nens del Vendrell.

També cal destacar, que aquest any s’ha realitzat la 1a Caminada Nocturna Sitges – Montserrat, amb sortida des del Palau del Rei Moro. Els 63,5 Km dels quals constava l’excursió, van ser coberts pels nostres esportistes en poc més de deu hores.

La camisa color vi se’n va de viatge Són molts els desplaçaments que la Jove ha fet fora del principat durant

els seus 21 anys d’història: Biarritz, Vitòria, Jaca, Alcora, Manacor, Irsina, Feltre, són alguns dels indrets que han estat visitats pels de la camisa color vi.

Aquest any, més de cent castellers de la Jove es van desplaçar fins a Millars, localitat situada a la Catalunya Nord,

per prendre part dels actes de Festa Major d’aquesta població propera a Perpinyà. La Colla Jove de Castellers de Sitges havia estat convidada pels Castellers del Riberal amb qui va actuar conjuntament amb els Tirallongues de Manresa.

Després d’una diada amb diversos debuts a moltes posicions, i on vam poder oferir un 4de7 als nostres amfitrions, vam gaudir d’un cap de setmana de germanor, amb àpats, concerts i altres propostes que hi havia al poble amb motiu de la seva festa gran.

Diumenge al matí, i un cop recollida la zona d’acampada, on vam passar la nit, va tenir lloc una mostra de tradicions catalanes molt concorreguda, amb una cercavila pel poble, on entre gegants, trabucaires, diables, bandes de música i cavalls, també es va poder veure a la Colla Vella de Bastoners de Sitges acompanyats dels Grallers de la Sitja que van fer les delícies dels congregats als carrers de la vila.

La Jove, un referent cultural i social Són molts els actes socioculturals en els quals la Jove col·labora durant l’any per completar l’activitat castellera

12

que ens és pròpia. És per aquest motiu que la nostra presència és constant a la gran majoria d’esdeveniments que s’organitzen a Sitges: Paradeta de llibres i roses per Sant Jordi, confecció de la catifa de Corpus, presentació de la Pubilla de la Colla, per a la Festa de la Verema, així com actes solidaris com Posa’t la gorra o el Quinto solidari celebrat per Nadal. Aquests són alguns exemples de la vitalitat i compromís de la nostra agrupació envers la vila.

A més, tot i la voluntat de l’entitat per demostrar sempre la seva neutralitat política, hem demostrat un cop més la nostra catalanitat i voluntat democràtica participant en l’acte promogut per Òmnium Cultural i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya pel Dret a decidir amb el lema Catalans want to vote, i on de manera simultània, més de 70 colles castelleres van aixecar construccions a diverses ciutats europees com

13

A dalt, la nova pàgina web que la Jove de Sitges ha estrenat enguany, A sota, sortida de vela amb la canalla de la colla gràcies a la col·laboració del Club Nàutic de Sitges.

de Sitges, que permeten als castellers més menuts iniciar-se en la pràctica dels esports nàutics.

Brussel·les, París, Londres o Berlín. Com no podia ser d’una altra manera, un any més hem realitzat l’ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Parc de Nadal, tallers a les escoles i activitats per la nostra canalla Un dels nostres principals objectius és divulgar el fet casteller. Per aquesta raó, la colla durant l’any organitza diversos tallers de castells a diversos esplais, escoles o al Parc de Nadal, per tal de donar a conèixer la nostra activitat. La Colla Jove de Castellers de Sitges ha visitat aquesta temporada totes les escoles sitgetanes i també algunes escoles de Ribes que tradicionalment acullen, de fa anys, els nostres tallers.

Per tal d’agrair la implicació i compromís de la nostra canalla amb la tradició castellera, la colla ofereix als nostres petits un ampli conjunt d’activitats i berenars, destacant les festes al Palau i a la platja, o les sortides a navegar convidats pel Nàutic

Calçotades, esmorzars, sopars i picapiques Esmorzars de “veterans” a Cal Noi. Sopars de dones al Palau. Calçots, botifarres, costelles, torrades amb un bon allioli; o bé pizzes o síndria després dels assajos, sempre acompanyat de bon vi i cava, o unes cervecetes ben fresques. Aquestes han estat algunes de les excuses que els castellers de la Jove han trobat per comentar l’actualitat de la colla i del món casteller en general.

I és que la temporada castellera està farcida d’ocasions on poder gaudir d’un bon àpat, festes temàtiques o gimcanes pels joves, activitats que serveixen per dinamitzar l’atapeïda activitat castellera i social de l’entitat.

A més, la Jove, per segon any consecutiu, ha estat entitat co-organitzadora de les Barraques de Festa Major, on s’han ofert, a part de diversos concerts, activitats culturals i per a la canalla.

Premis “Pinyeros” “Bona pinya, bons castells”, aquesta és una realitat que acompanya a tota colla castellera. Per aquest motiu, des de la comissió d’activitats, aquesta temporada s’ha promogut el reconeixement a diversos integrants de la colla que acostumen a ocupar diferents posicions al peu de les nostres cons-

truccions.

D’aquesta forma, en finalitzar l’assaig alguns destacats membres de la colla, han rebut un premi en forma de pinya per la seva experiència i saber fer com a laterals, crosses, vents, primeres mans, agulles o cordons Nova web, xarxes socials i els mitjans Jovedesitges.cat, aquest és el domini que ha estrenat aquesta temporada la colla per estar present al món digital. La nova pàgina web, estrenada al mes de febrer, dissenyada i constantment actualitzada per Cèsar Villellas, va ser presentada oficialment al poble a la seu de l’Ateneu Popular de Sitges enmig d’una gran expectació.

La web, creada amb l’objectiu d’apropar l’entitat a tothom, i que pot ser consultada des de mòbil o tableta, consta de diversos apartats com: notícies, agenda, galeria d’imatges i vídeos, estadístiques, espai de la canalla i enllaços, entre altres opcions.

Aquesta bona eina de difusió per la Jove, ha permès que mensualment de l’ordre de 500 persones accedeixin a la pàgina, realitzant unes 9.000 visites als diversos apartats que s’hi poden trobar.

A més, la colla és present a les xarxes socials, anunciant les convocatòries i resultats de les actuacions, o bé dels actes que s’organitzen. Algunes de les xifres que demostren la vitalitat de la Jove al món digital són: - A Twitter, la colla disposa de més

14

de 2.000 seguidors; s’han realitzat uns 3500 tweets al llarg de la temporada, i alguns dels hashtags més utilitzats han estat: #SempreJove, #FentPinyaFasPoble, #SitgesViuElConcurs i evidentment #Sitges, per tal d’estar ben presents de cara al poble.

- A Facebook, la colla disposa de dues pàgines, l’oficial de la colla amb més de 1.600 adherits, on s’informa dels resultats de les actuacions, la convocatòria als assajos o bé les activitats obertes a tothom, i una pàgina Activitats Jove de Sitges, on s’anuncia l’ampli ventall d’activitats internes que es realitzen. No dubtis en fer-te amic d’ambdues opcions.

- A Instagram, comptem amb 428 seguidors, que poden gaudir de l’ampli recull fotogràfic i artístic que durant l’any es va creant amb les nostres construccions.

Finalment, cal destacar la capacitat mediàtica que té l’entitat, ja que enguany hem tingut presència als principals mitjans de comunicació del país, tant de forma escrita com audiovisual, i on destaquen La Vanguardia, la Xarxa de Televisions locals, amb el seu

«La Colla Jove de Castellers de Sitges va participar, per cinquena vegada a les seva història, en el Concurs de Tarragona, mobilitzant prop de 200 castellers i aficionats» programa Dosos Amunt, TV3, i en un àmbit més local, el reportatge sobre els nostres 21 anys d’història emès per Penedès TV, o bé les cròniques a l’Eco de Sitges, el Diari de Vilanova o Eix Diari, entre altres mitjans de comunicació.

La Jove de Sitges ha participat en la 25a edició del Concurs de Castells de Tarragona.

El Concurs de Castells de Tarragona Per segona vegada consecutiva, la Colla Jove dels Castellers de Sitges ha aconseguit classificar-se per participar en la sèrie B del Concurs de Castells de Tarragona, i en la qual participen les colles de la categoria de 8 pisos.

Després d’una intensa campanya informant els pobles de Sitges i Ribes de la possibilitat de viure el concurs amb la Jove, i sota el lema Sitges viu el Concurs, més de 200 castellers ens vam desplaçar fins a la Tarraco Arena Plaça, on vam realitzar una meritòria actuació, classificant-nos en la 29a posició d’un total d’unes 80 colles que conformen el panorama casteller actual.

15

DIVULGACIÓ...

TERMINOLOGIA CASTELLERA: RAONS I LÒGICA Santi Terraza

Per què, a Sitges (i a Ribes) al castell de 7 més difícil li diem torre de 7 i no pas 2de7? Per què els castellers que estrenyen de pit darrere els baixos els diem cordons i no pas contraforts? Per què a la rengla del 3 per on puja el dos obert i l’enxaneta li diem la dreta i no pas la forta o la plena? La terminologia castellera és plural i variada i té, segons les zones, diferents denominacions… malgrat que la funció sempre és la mateixa.

Fins fa una vintena d’anys mai ningú a Sitges, Vilafranca o l’Arboç (és a dir a les comarques del Penedès) hauria dit acotxador per referir-se al nen o nena que ocupa el penúltim pis d’un castell. De tota la vida, a Vilafranca se li ha dit aixecador. Igual que a Valls i, a partir dels anys vuitanta, també a Terrassa, quan hi van arrelar els castells. Al Vendrell, en canvi, se li deia cassoleta o cassola (terme que Vilafranca va importar deliberadament fa uns anys) i només a Tarragona se l’anomenava acotxador. Històricament, a Tarragona sempre ha estat així, però enlloc més.

Però a partir dels anys noranta, el terme acotxador va arrelar en altres parts del país, especialment entre algunes colles noves sorgides en places sense tradició castellera. Fins i tot –i gairebé renunciant a la tradició històrica de Sitges– el terme va aconseguir implantar-se parcialment a la nostra colla. El motiu? Els mitjans de comunicació. Fa vint anys, TV3 va començar a realitzar les retransmissions d’algunes de les diades castelleres més rellevants. El narrador era l’Agustí Forné, de Tarragona, i anomenava l’aixecador com sempre havia sentit a dir-ho a la seva ciutat. Aquell fet va resultar decisiu perquè moltes colles que sorgien aleshores adoptessin aquella terminologia tot i no tenir cap relació històrica amb Tarragona.

A Sitges, els castells sempre els hem anomenat –i fet– com ho fan Vilafranca. La proximitat del nostre poble amb la capital del Penedès n’és la principal causa. També passa a Vilanova, a la Bisbal o al Vendrell: en totes aquestes poblacions no existeix el 2de7, sinó la torre de 7. Però, a més, en el nostre cas cal afegir-hi un altre

A dalt, 7de7 a l’actuació de Festa Major. A sota, detall de la pinya.

16

Imatge del nucli de la pinya del 5de7 de la Jove de Sitges. Actuació de Festa Major a la plaça de l’Ajuntament.

factor. En Ricard Baqués, fundador dels Castellers de Sitges l’any 1971, havia après a fer castells a Vilafranca, on anava a passar l’estiu de petit.

El 1969 es va integrar als verds i allò va resultar decisiu per a decidir-se a fundar la primera colla sitgetana dos anys després. En Ricard hi va implantar la fórmula castellera que havia après a Vilafranca. I Sitges va ser dels pocs llocs on els cordons els anomenem d’aquesta manera, com fan a Vilafranca. A Vilanova, els hi diuen contraforts, que és la terminologia més estesa arreu, mentre que a Valls es coneixen com els homes del darrere. Ras i curt.

El mateix es pot dir de les rengles del 3 o del 5: la rengla, la dreta i l’esquerra.

En altres poblacions, a la dreta se li diu plena o forta; i a l’esquerra, buida o fluixa. Utilitzar aquests termes a Sitges (o a Vilafranca) seria no únicament un error històric, sinó també un contrasentit tècnic. Quan en Baqués va fundar els Castellers de Sitges i va començar a idear el 3de6 i poc després el 3de7, va decidir que el dos obert, que puja per la dreta, baixaria per la rengla esquerra, mentre que l’aixecador –que puja per l’esquerra– ho faria per la dreta. De fet, en Ricard no s’ho va inventar, sinó que va adoptar la fórmula vilafranquina. I avui en dia, amb més de 80 colles al país, només n’hi ha tres que utilitzin aquesta manera de descarregar el 3: els Castellers de Vilafranca, els Xicots de Vilafranca i la Jove de Sitges. A tota la resta de colles, el dos obert baixa per la mateixa rengla dreta per la qual ha pujat, mentre que l’aixecador ho fa per l’esquerra. Això implica que en les

altres poblacions, la dreta treballi més (en tant que porta la pujada i baixada del dos i la pujada de l’enxaneta), que no pas l’esquerra (que només porta la pujada i baixada del casteller més petit). D’aquí, que s’hagués implantat anys enrere la terminologia plena i forta. A Sitges i a Vilafranca, en canvi, la feina de la dreta i de l’esquerra queden més repartides i equilibrades i, per tant, no tindria sentit designar-les com forta o fluixa.

El mateix passa amb el 4 (i el 4 amb l’agulla). Arreu, els dosos baixen per les mateixes rengles per les quals han pujat, a diferència de com ho fem nosaltres i a Vilafranca, on baixen per les rengles de les dretes respectives per les quals han ascendit, repartint entre tot el castell el pes de la construcció.

Quan sovint un jove casteller de Sitges va a un assaig a Valls sent paraules que no li resulten fàcils d’ubicar: a més de l’home del darrere (cordons), els girats (laterals), els daus (vents, que en altres llocs es coneixen com mà i mà), el pilar del mig (la rengla) o el castell per baix (per sota). Són designacions diferents (en la major part de casos, originàries, en tant que els vallencs són els inventors dels castells) per a posicions o construccions iguals.

En castells, pocs quilòmetres de distància poden resultar un oceà terminològic.

I el mateix succeeix si anem cap al nord. A Terrassa, als peus (les pinyes) els diuen soques. I a les falques o tapaforats, es van inventar denominarlos quesitos. A la zona no tradicional (és a dir, més amunt del massís el Garraf i el d’Ordal), la terminologia castellera ha estat importada en funció

de moltes variables, que a vegades han estat condicionades per la relació que cada nova colla tenia amb colles de la zona tradicional, de les quals rebien més influència.

De fet, la invenció no és pròpia únicament de la zona no tradicional. A Sitges, sense anar més lluny, vam començar a denominar al 3de7 per sota com l’aixecat. Aquesta denominació va arrelar a la colla el 1994, quan es van realitzar els primers assajos de 3de7 per sota (i els dos primers intents, a la Diada de Colles del Penedès, celebrada el 13 de novembre d’aquell any a Sitges, precisament). Per una simple qüestió d’economia verbal, els compassos de l’assaig en què es treballava el 3de7 per sota s’anunciaven com els del (castell) aixecat. I d’aquí que acabés imposant-se aquesta denominació, vint anys després, continua plenament arrelada al pati del Palau.

De la mateixa manera que podria resultar ridícul que ara adoptéssim terminologia vallenca per respecte o homenatge als precursors dels castells, també seria un atemptat contra la nostra tradició que renunciéssim a la terminologia que ens és pròpia per herència i territori. És a dir, que si la torre de 7 té aquesta denominació, és per una raó història i de pertinença a unes comarques definides, que comparteixen un mateix model festiu i de cultura popular. Igual que tenim cordons i vents, l’enxaneta del 5de7 puja per la dreta. I, en tant que són castells, res és fruit de la casualitat, la improvisació o la frivolitat, si no que responen a lògiques històriques determinades. I que durin.

17

VA DE CONTE...

4de8 bestial Text: Cèsar Villellas. Il·lustració: Marina Carmona

Els quatre goril·les van pujar a sobre de la pinya i es van agafar.

—Els peus més al coll!—li deia un rinoceront al seu segon.

—A veure, el meu baix que faci una passa cap a la dreta—cridava Floquet de Neu, com es coneixia a un dels goril·les pel seu cap blanc.

—No. Cap a l’altra dreta!—repetia Floquet, amb un somriure als llavis.—I entra una mica!

—Així. Així està bé!

—No està massa obert?—preguntava un altre dels goril·les als seus companys de pis.

—Potser una mica. Però treballem-ho així. Ara es tancarà amb el pes—opinava un altre.

—Traieu cul, que si no us en passareu—cridava aquest últim a les zebres que feien d’agulla.

Mentretant, les girafes que amb el cap feien de primeres mans dels baixos, ja no estaven alineades amb la rengla i començaven a remugar fluixet amb els óssos que feien de laterals.

—Silenci a la pinya!—ordenava el camell, des de la posició de vent del davant.

—Terços sobre la pinya!— cridava la cabra que no deixava de donar voltes al voltant de la pinya.

—Quarts, quints i dosos, sobre la pinya!—anava ordenant la cabra.

—Terços, amunt!

Els tres tigres i la gasela van agafar impuls sobre el cap de la girafa respectiva i van pujar sobre els goril·les.

—Més finets, terços!. Que no som persones els que estem aquí a baix!—es queixava una de les girafes.

—Quarts, amunt!—cridava la cabra.

Dos pumes i dues panteres anaven remuntant a poc a poc els pisos fins a col·locar-se.

Els elefants aixecaven la trompa i començava a sonar el toc de castells.

—Bé, bé!—cridava la cabra, animant els castellers—Està molt bé!

—Quints, amunt!

Les quatre guineus pujaven suaument els segons, els terços i el pis de quarts per aixecar-se al mateix temps.

—Dosos, amunt!—va ordenar la cabra.

Tot i la delicadesa amb què pujaven els dos pingüins, el castell començava a remenar. A la plaça només se sentia el so dels elefants. Tothom tenia l’ai al cor.

—Pit!—demanava una girafa a l’hipopòtam que tenia darrere.

—La meva esquerra!—cridava un goril·la—Estrenyeu!

El camell i l’ós d’aquella esquerra empenyien tot el que podien.

—Pit! Més pit!—demanaven.

Les lleones, que feien de crosses, suaven a dojo a sota els rinoceronts.

—Puja una mica—els demanava algun d’ells.

L’esquirol ja estava col·locat sobre dels dosos i el coala, que havia anat pujant a poc a poc, començava a fer les tres passes finals.

La música dels elefants anunciava que el coala estava a punt de fer l’aleta. Els castellers de la pinya —que mai veuen els seus castells— estrenyien les dents. La pinya era un Arc de Sant Martí amb els colors dels diferents zoos que s’havien afegit per ajudar.

Finalment, el coala va fer l’aleta i la plaça va esclatar d’alegria. Mentre, girafes, óssos i camells intentaven parar els goril·les que es bellugaven constantment. Un tigre estava entrat de pit. A quarts, els pumes i les panteres mantenien les mides com podien mentre que a quints les guineus s’havien obert massa.

—Bé, bé!—Se sentia cridar a la cabra—Està molt bé!

—Aguanteu, aguanteu!—cridava un cavall que feia d’aranya voltant la pinya.

El coala i l’esquirol ja havien sortit i els pingüins començaven a baixar. Dels nervis, a un li va relliscar la pota, però la guineu que tenia a sota ho va parar molt bé. El castell va tenir una rebrincada, però va aguantar.

Els pingüins també eren fora ja i les guineus havien iniciat el descens. Alguns a la plaça ja començaven a creure en el miracle.

—Així, així! Forts! Terços, aguanteu la mida!—anava dient la cabra sense parar de trotar al voltant del castell.

Les guineus estaven fora i pumes i panteres lliscaven ja la pota per l’esquena dels terços per arribar ràpidament a la pinya.

Només quedaven els tres tigres amb la gasela i els quatre goril·les. Els quatre primers es van llençar a la pinya més que baixar. Un dels tigres, dret a sobre de la pinya, aixecava la pota en senyal de victòria i ho acompanyava d’un potent rugit.

La plaça era un clam.

Tothom cridava i plorava d’alegria. Els goril·les es deixaven anar d’esquena sobre la pinya que els abraçava i recollia en un mar de llàgrimes i crits. Una histèria col·lectiva havia esclatat. Abraçades, petons, crits d’alegria. El coala i l’esquirol trotaven a llom d’un cavall. La cabra reia a coll d’un ós.

Finalment, tots els castellers es van agafar per les espatlles i van començar a saltar i cridar: I JOVE! I JOVE! I JOVE, JOVE, JOVE! ... I JOVE! I JOVE! I JOVE, JOVE, JOVE!

18

ELS PATROCINADORS...

CAPRABO-OASIS col·labora amb la Jove

“Ens ha sorprès la intensi“La nostra empresa és com tat amb la qual es viuen aquí les festes populars” una colla castellera: tothom és necessari” IMA col·labora amb la Jove

Ricardo Altimira és gerent de l’empresa IMA dedicada a la fabricació d’imants i peces magnètiques, amb seu a Mollet del Vallès, que actualment compta amb més d’un centenar de treballadors i exporta els seus productes arreu del món. Des de fa cinc anys, IMA col·labora amb la Jove de Sitges per la vinculació familiar de Ricardo amb alguns dels nostres castellers i castelleres.

—No has pujat mai a un castell?

—No! Ni de lluny! El meu contacte amb el món casteller és una mica de rebot: tinc nebodes i germà castellers i també d’altres familiars. Quan vaig conèixer la Jove de Sitges i em van demanar patrocini no m’ho vaig pensar gaire: tots els grups de cultura popular necessiten suport.

Fer castells també té unes despeses que s’han d’afrontar (assegurances, viatges, material...) i si amb el nostre suport els poden fer la vida més fàcil, doncs estem encantats.

—Hi ha connexions entre el món de l’empresa i el món casteller?

—Mira: la nostra empresa, en el fons, és com una colla castellera. D’una banda, cadascú hi té un paper, de l’altra, tothom és necessari i, en tercer lloc, la feina d’uns no s’entén sense la dels altres. L’empresa és com un engranatge on tot va lligat, com una pinya. A vegades també tenim enxanetes (gent que és més visible i que s’enduu els aplaudiments) però la nostra és, com la vostra, una feina totalment d’equip.

—Creus que som coneguts fora de les nostres fronteres?

—La nostra empresa té contactes arreu del món i a mi, precisament, em toca viatjar bastant. No hi ha dubte que els castells és una activitat coneguda a tot arreu, i els que no la coneixen, quan els ensenyes fotos o els l’expliques, queden fascinats.

Nosaltres fabriquem imants, però està clar que vosaltres no us quedeu enrere: els castells també enganxen!

Entrevistes de David Puertas

Els vianants passejaven o anaven a comprar, i en arribar a la placeta interior de l’Oasis miraven enlaire i es preguntaven: “Què hi fa una colla castellera aixecant un pilar aquí, al davant del supermercat CapraboCentre Comercial Oasis?”. Era la Jove de Sitges que agraïa als responsables d’aquest supermercat la seva col·laboració amb la Colla. En Carles i en Miki fa un any i mig que van agafar el timó de l’empresa i des del primer dia han volgut estar molt a prop de la gent.

—No us fan por els grans supermercats de la rodalia?

—La nostra idea és que si nosaltres anem a comprar a la botiga del costat, ells també vindran a la nostra, i al forn, i al fuster, i a la llibreria... Entre tots fem aquest teixit comercial i de serveis que no cal anar a buscar gaire lluny.

Ens ajudem els uns als altres.

—Com és que vau decidir col·laborar amb la Jove de Sitges?

—Nosaltres vam néixer lluny de Sitges, però sempre hem estat vinculats a associacions de cultura popular (un dels entrevistats va ser membre d’una colla sardanista de concurs!) i en arribar aquí vam contactar de seguida amb algunes entitats i associacions. El que ens ha sorprès de debò és la intensitat amb la que es viuen aquí les festes populars, la implicació que hi ha per part de tothom i la gran diversitat de col·lectius que treballen per la nostra cultura. Per començar a conèixer aquest teixit associatiu i cultural vam voler començar amb una de les entitats més visibles i per això ens vam decidir per la Jove de Sitges, una colla que no solament mou molta gent sinó que porta el nom de Sitges arreu de Catalunya.

—En què es basa la col· laboració?

—A inici de temporada vam pactar que donaríem una quantitat en efectiu i una altra “en espècies” i aquesta és la que més ens agraeix la colla. A hores d’ara no puc ni dir-te la quantitat de litres d’aigua que els hem servit: centenars! Suposem que quan surts d’una pinya t’has d’hidratar i no hi ha res millor que tenir l’abastiment d’aigua ben resolt. També els hem servit tot aquell gènere que han necessitat pels berenars de la canalla i d’altres actes.

19

LA CONTRA...

Blai Fontanals Coll: «La gralla i els castells han crescut, han caigut i han renascut alhora» David Puertas

Fins a la revifada dels anys 90, els castells van viure durant dècades una llarga època d’estancament. I a la gralla li va passar el mateix. Malgrat que la gralla sempre ha estat un instrument lligat a manifestacions populars ben diverses (balls tradicionals, gegants i bestiari, balls d’envelat...) no hi ha dubte que la renaixença del fet casteller va impulsar la revifalla de la gralla.

L’any 1971 es va crear a Sitges l’Escola de Grallers, una de les institucions punteres del país en l’ensenyament de la gralla que ha contribuït amb força a la revalorització de l’instrument i a la seva dignificació. Conversem amb Blai Fontanals, actual director de l’Escola de Grallers de Sitges, tot recordant aquest paper capdavanter dels grallers sitgetans i les peculiaritats que té per a un graller actuar en una diada castellera.

—L’any 1971 engega l’Escola de Grallers de Sitges i també la primera colla castellera de la vila. Una casualitat?

—Les casualitats acostumen a tenir una explicació. És cert que, inicialment, una cosa no va lligada amb l’altra, però és innegable el fet que el renaixement del fet casteller ha anat molt lligat al renaixement de la gralla. Són dos elements festius i populars que han crescut, han caigut quasi en l’oblit, han patit i han renascut agafats de la mà. En aquells anys, i fins a l’explosió definitiva dels castells als anys 90, hi havia poques colles castelleres —les clàssiques—, i nosaltres, els grallers de Sitges, vam tocar amb moltes d’elles perquè no tenien grallers.

Ara sembla una cosa ben estranya, però els sitgetans hem acompanyat els Castellers de Vilafranca, les colles de Valls, els Minyons...

—Ara totes les colles tenen els seus propis grallers: també heu tingut alguna cosa a veure?

—Ara ja fa anys que les colles tenen els seus propis grallers i hi ha escoles de gralla a tot arreu, però sí que és cert que nosaltres portem 40 anys fent aquesta feina i hem nodrit de grallers molts pobles i moltes colles. Pensa que la nostra escola no ha ensenyat només a gent de Sitges: hem tingut molts alumnes de fora i nosaltres mateixos ens hem desplaçat tot sovint a altres poblacions a impartir cursos, a ensenyar, a fer seminaris... Per exemple, malgrat la tradició castellera que tenen a Valls, allà no hi havia escola de grallers i nosaltres els vam donar un cop e mà per fundar l’Escola de la Colla Joves. Sí, realment estem satisfets d’haver pogut aportar el nostre granet de sorra a l’impuls de la gralla a finals del segle XX. —No és gens estrany que, en acabar una actuació, membres d’altres colles s’apropin als membres de la Jove de Sitges i ens felicitin pels nostres grallers. Què us sembla?

—Doncs estem molt agraïts per aquests elogis, però sabem que estem fent les coses ben fetes. Val a dir que no tothom es pren la pràctica de la gralla amb aquesta seriositat. Hi ha gent que, només que sàpiga tocar quatre notes, ja s’atreveix a sortir a plaça a acompanyar els castells o a fer cercaviles i això no està bé. Ningú s’atreveix a fer el mateix amb un saxo o amb un violí: perquè s’hi atreveixen amb la gralla? Hi ha colles castelleres que et fan patir més pel so de les gralles que per la descarregada d’un castell. Per sort, en general la gent es pren la gralla seriosament, però encara hi ha massa gent que no la tracta dignament.

—La Jove de Sitges va acompanyada en les seves actuacions —fins i tot a l’estranger— pels grallers de la vostra escola, però no són sempre els mateixos.

—No, és clar: d’una banda, és molt difícil atendre tots els compromisos que tenim a l’escola (festes majors, cercaviles, concerts, castells) i la disponibilitat de la gent no és absoluta (tenim molts estudiants, gent que té altres compromisos, etcètera); i de l’altra banda, és bo que vagin passant tots els grallers per les diferents activitats —balls de bastons, gegants, gitanes, castells...— i així van adquirint experiència en tots aquests registres. Ara mateix disposem d’uns 40 membres a l’escola, i això ens permet fer rotacions i atendre amb qualitat tots els compromisos.

—Què ha de saber un graller per actuar en una diada castellera?

—Doncs en primer lloc ha de saber tocar bé, però també és molt important que conegui el fet casteller, com són els castells, els diferents moments d’una diada, si hi haurà una aleta o dues (ara també hi ha castells amb tres aletes!), en quin moment ha de començar a tocar el trinat de l’aleta (a vegades no és mala idea començar una mica abans d’hora i així animes i empenys la colla a fer aquell punt d’esforç de més que cal per carregar un castell). És una feina en la qual s’ha d’estar molt atent a tot el que passa. La veritat és que se n’aprèn tocant, vas sumant experiència i així vas fent-ho cada cop millor.

Per això també intentem que els joves comencin a tocar en diades castelleres perquè és una feina que no s’aprèn en quatre dies.

—Algun consell per acabar?

—Doncs animar tothom a apropar-se als castells, sigui des de la Colla Jove o sigui des de la música. A l’Escola de Grallers de Sitges tenim alumnes a partir de 12 anys, però també en tenim molts que han començat ja en edat adulta.