Page 1

La REVISTA NÚm.8

DE

LA

orre

COLLA

JOVE

DE

CASTELLERS

DE

SITGES Tardar 96


2· La Torre CARTA DEL CAP DE L'EaUIP DE CANALLA

EDITORIAL

Castelis

i solidaritat Una colla castellera és un espai de convivencia de centenars de persones de pensaments diferents que, per damunt de tot, comparteixen la il.lusió i l' estima per aquest art popular que denominem cas­ tells. Són moltes hores les que passem plegats al llarg de la temporada (una se ix antena d'assajos, una trentena d'actuacions, a més de di verses activi­ tats complementaries). De fet, sovint diem que la Colla és la nostra segona fa­ mília. Aquest treball colze a colze, ma ama, pit a pit és el que ens ajuda a progressar amb l'esperit d'autosuperar-nos a nosal­ tres mateixos, tot gaudint de I'art de fer castells. Ningú és imprescindible, pero tothom és necessario Compartim reptes, il.lusions i ale­ gries. 1, en ocasions, també problemes. l quan aixo succeeix, quan es presenta un problema, la millor manera per solucio­ nar-lo i superar-lo és, més que mai, amb el treball col.lectiu. Amb la solidaritat, com a signe inequívoc d'amistat. Perque aquest espai de convivencia demostra la seva solides a quan s'ha d'abocar per superar un problema. Per lluitar contra el problema. Des d'una po­ sició de col.laboració entre tota la Colla -cadascú posant-hi el seu gra de sorra­ hi ha més possibilitats per delTotar les tempestes. 1, al mateix temps, per gua­ nyar fe. Fem castells perque ens agrada, per­ que ens ho passem molt bé, perque ens sentim a gust. A través deIs castells sen­ tim emocions de difícil descripció. l en una família es comparteixen aquests moments. Tots els moments. Som-hi.

Pedagogia

d'un projecte

JOAQUIM MONASTERIO

va arribada de nanas nous, crec que la cosa Fa un temps, ens vam reunir una gent que volíem tirar endavant la canalla de la Colla. ha anat prou bé. Ens vam marcar unes fites, algunes d' elles Per altra banda, hem d'agrair la immediates i altres a mig i a llarg termini. col.laboració desinteressada d' alguns pares i Entre aquests objectius hi havia, per damunt membres de la Colla (tot i que encara som insuficients) que treballem per l' equip de ca­ de tot, posar en marxa un equip que nalla. En aquest punt, cal remarcar que to­ s' encarregués de portar una de les parts més thom que estigui interessat a col.laborar (que complexes de la Colla, a través d'un treball seriós i decidit: la canalla, tant des del punt és important per als exits de la Colla) hauria de vista tecnic com administratiu i de rela­ de dirigir-se a nosaltres per tal de canalitzar cions. La feina era diversa: buscar nous na­ les feines, ja que sés des del mateix equip de nas a les escoles i centres d' esplai, tenir una canalla on millor coneixem els nens i les ne­ nes, així com els seus pares. Amb aquest con­ relació directa amb els pares i mantenir un dialeg amb ells i els seus fills. tacte permanent també estem en condicions Pero, sobretot, el que vam tenir molt clar de saber i poder detallar els caracters deIs ma­ és que perque aixo funcionés havíem de crear teixos nanas, la seva integració a la Colla, un estil de fer les coses, d'ensenyar els na­ els seus gustos o els seus problemes. El fet nas a pujar als castells, pero també a anar a d' actuar des d'una posició individualitzada a dormir a la muntanya, a comportar-se en un l' hora de tractar amb la canalla, l' únic que restaurant, a anar pel carrer, afer companys pot generar són confusions i malentesos dins dins la Colla, a assumir responsabilitats o, la Colla. simplement, a passar un dia a Port Aventura. Bé, doncs, crec que és el moment en que Tot comporta que el nano, a part de fer cas­ tots hem de donar el maxim de les nostres tells, assoleixi un projecte educatiu bastant possibilitats per assolir els compromisos ampli i emmarcat dins la realitat associativa marcats per la Colla en aquest final de tem­ que suposa una colla castellera, on es con­ porada i de cara a l' any vinent, en que hau­ viu, es fa una activitat cultural (o esportiva?) rem de treballar de valent. En aquest sentit, i es comparteixen il.lusions col.lectives. no podem oblidar aquella coneguda i topica Encara que aquests últims mesos hem tin­ frase del món casteller que diu que, verita­ gut algun problema, provocat per una massi­ blement, qui fa els castells és la canalla.

La Torre revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

DILLUNS FESTA SETMANAL Edita: Colla Jave de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Anton Ferret, L!uís M. Soto i Santi Terraza. Col'laboren en aquest número: Íñigo Cilleruelo, Jordi Dolera, Pere Ferrando, Gassó, Joaquim Monasterio, Núria Sarria, Juli Selma, Esther Trincado i Joan Valera. Publicitat: Joan Sabaté Impressió: Trito d'art. Sitges Adrec;;a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch, 14 08870 Sitges Foto Portada: Pilar baixat per les Escales de la Punta (Santa Tecla 96). Foto: Esther Trincado

G/. Sant Pau, 35

Tel. 8110419

08870 SIT6ES

Distribució gratu'ita (500 exemplars)


La Torre· 3

COLLA ENDINS

Fem el quatre de vuit!

8.T La love vol fer-se amb el quatre de vuit. La cita de la próxima Diada de la Colla, diumenge 10 de novembre, es perfila com la jornada en que aquesta mítica construcció es pot pintar de co­ lor vi. La love ha fet darre.rament dos intents decidits j més que ferms per as­ solir el quatre de vuit. A la tercera, com diu el refrany castella, arribara la defi­ nitiva. Prou mala SOft. Diumenge 25 d'agost en acabat de l'exitosa actuació de Festa Major, el cap de colla, va anunciar la decisió de la tecnica per atacar el quatre de vuit. Feia setmanes que es realitzaven algu­ nes proves i els resultats eren positius. Al darrer assaig ja s'havia coUocat l' aixecador al' estructura del quatre de set net. Passada la Festa Major el treball a l' assaig es va enfortir i la setmana abans de Santa Tecla més de 120 cas­ tellers s'havien concentrat al Palau del Rei Moro per preparar amb solidesa el quatre de vuit. Moltes proves de tTonc i bona preparació del peu certificaven que el castell era al nostre abast. El 22 de setembre, en el marc de l' actuació de Santa Tecla. va arribar

I'hora de posar en practica la lli9ó apre­

sa. Hi va faltar un pel; de fet, dos se­

gons, ja que el castell, com es pot veure a la fotografia de l'esquerra va caure quan l' enxaneta ja tenia els dos peus coUocats sobre la faixa del dos. La Colla no es va rebregar i els as­ sajos van continuar amb for9a. Setma­ nes després, el cap de colla va anun­ ciar que el castell tornava a ser al nostre abast. L'actuació de Tots Sants a Vila­ franca havia de ser el marc per plantar el carro grús. La feina feta al Palau tor­ nava a demostrar les enormes possibi­ litats d'exit: moltíssimes proves de quints i po m, dur treball de pinya i peu fins a quints i diverses estructures amb segons aterra i fins a aixecador. A la f'/a(:a més castellera la sort se'ns va tornar a girar d'esquena. El casteli va pujar bé, pero una sotregada forta es va endur un pis per davant, quan l' aixecadora ja estava col. locada. Hi van tornar a faltar pocs segons. L'hora de la veritat arriba diumenge dia 10. És el millor 1I0c (el Cap de la Vila) i el millar moment (la nostra Dia­ da) per fer un castell que desitgem. No es pot tornar a fallar. A pla9a, cal tor­ nar a donar-ha tot i el castell s'ha de descarregar. Intent de quatre de vuit (229-96) poc abans de fer lIenya

FOTO: ESTHER TRINCADO

A un pas peZ carro gros L 'endema de /'aclUació de Sama redu, en que La Jove es va quedar u un pas del 'Iualre de vuil, la Junla Directiva de La CaLLu Jove de CasleLLers de Silges va eme­ Ire aquesl comunicO!, que reproduim 101 seguÍI.

El passat 22 de setembre. al Cap de la Vila. en.el mare de les fes tes de Santa Te­ cla. la Cuila love de Castellers de Sitges vam intentar. per primer cop en la nostra curta pero intensa historia. bastIr el Ljuatre de vuit. Ens vam quedar a dos segons de coronar-lo. El castell va caure quan l' enxaneta ja tenia els dos peus sobre la faixa del dos i es disposava a earregar la construcció. Els nervis, sens dubre. en, van jugar una mala passada. La .Iove de Sirges vul fer pública la seva convicció que el castell és al nostre abasto per diverses raons. En primer Iloc. perque l' intent que es va veure al Cap de la Vila va ser molt seriós. ferm i eUI1\";n­ eent. Només dos segons ens van separar de carregar-Io. En segon Iloc. perque hem de­ mostrat amb solvencia la fema t'era ~"ls as-

sajos. Durant les últimes setmanes,l'assaig de la lave ha vis\ com es trebal1ava deci­ didament el quatre de vuit. amb constants proves (quarre de set net fins a aixecador en tres ocasions, peu del quatre fins a quints en mitja dotzena de vegades, etc.) que han palesat que el quatre de vuit es pot descar­ regar a pla\a. Volem anunciar que continuarem treballant amb la mateixa -o, si cal, més­ il.lusió, e,for\ i decisió que ens ha portat fins on som ara. Estem conven\uts que el quatre de vuit pot ser sitgeta enguany. És per aquest motiu que fem una crida al poble de Sitges perque ens conti­ nu'i donant el supon que necessitem, a la pla\a i als assajos (dilluns i divendres, a les 21.30 h. al Palau del Rei Moro). Volem ressaltar també la nostra enorme satisfacció per les mostres de su­ port i encoratjament que hem rebut en els darrers dies (els previs i els posteriors a I'actuació). Mai com diumenge passat el Cap de la Vila havia estar tan pie i amb tanta expectació. Gracies, de debo.

Sempre lave!

Assaig de peu fins a quints

FOTO: ESTHER TRINCADO


COLLA ENDINS

4· La Torre

Fera foguera en versió jove

Peregrinació a la Trinitat

REDACCIÓ

Els actes mfantils de Santa Te­ cla també van tenir una activa presencia de la love. Dues feres de producció propia van sortir a la Matinal infant¡] junt amb els atres balls popular, que protago­ nitzen la quitxalla de la vila. Durant més de dos mesos, di­ versos nens de la colla junt amb el seu cap tecnic, el Dani VilIa­ nueva, van preparar una terrorífi­ ca bestia de foc amb dos caps, que va destacar en la Matinal infantil, no únicament peí seu fantastic as­ pecte sinó també per la colla de monstres que la portaven. Aques­ ta bestia eSlava acompanyada per una altra de més petita molt sem­ blant al Drac de Vilafranca que va dedir un casteller de la love als més petits.

Equip de futbol La love de Sitges torna a ser pre­ sent en la Lliga de futbol-sala Vila de Sitges. La Co1Ja ha muntat, per segon any consecutiu, un equip disposat a jugar, passar-s'ho bé i, sí és possible, guanyar. De mo­ mento I'inici no ha estat gaire po­ sitiu, ja que en les dues primeres jornades, la lave de Sitges s'ha endut due< derrotes. Aixo sí, del que pode m estar conventyuts és que tenim la mi1Jor afició de Sit­ ges: fins a trenta components de la Colla es concentren a les gra­ des per animar el nostre equipo

32.148 Aquest é~ el número de l;.¡ Loteria de Nadal que ven la love. Segons una consulta feta a la Mariló Ca­ sals, bmixa del programa del Bue­ nafuente, aquest número té moltí­ simes possibiJitats de sortir,ja que, segons argumenta. les dues darre-

-Cn

NURIA SARR!A

FOTO:GASSÓ

Drae i monstres, a la Ribera

res x ifres, són molt apropiades per a la lave de Sitges.

Vilafranca, de nou La Diada de la Co1Ja la celebra­ rem enguany amb dues calles del Penedes amigues: els Castellers de Vilafranca i els Nens del Vendre­ 11. Els primers, que venen per ter­ cer any consecutiu a Sitges, ens han dit que probablement intenta­ ran algun castell de nou, mentre que amb els segons sera enguany la setena vegada que coincidim a platya (Calafell, Sant Jau me deis Domenys, ünze de Setembre, Santa Tecla, Concurs, Sant Zaca­ ries i Diada de la Colla).

Diada del Penedes La Diada de Colles del Penedes, que la Jove de Sitges va organit­ zar per primer cop fa dos anys no ha tingut contimútat enguany. La temporada passada es va fer a

Gelida i aquesta, segons conver­ ses informals, s'havia de fer al Vendrell, mentre que l'any que ve s'havia de traslladar a Vilanova. La Colla confia que en la tempo­ rada 1997 es recuperi aquesta in­ teressant trobada.

Sueters color vi La botiga Franc ven els sueters co­ lor vi de la Colla, que, enguany duen al' esquena el lema de la tem­ porada: Sempre lave. El preu per a castellers és de 2.400 ptes. (500 ptes. més per als no castellers).

Guardons 96 El sopar de fi de temporada, diu­ menge dia 10, sera el marc en que es Iliuraran els Guardons 96, que la Colla concedeix a persones i entitats que donen suport a la Jove i al món casteller. El restau­ rant La Salseta i la famíJia Camps són els gurdonats.

Els passat, 12 i 13 d'octubre várem anar amb la canalla a la Tri­ nitat, tal comJa vam fer l'any pas­ sal. Vam acampar al vollant de l'ermita i vam jugar a diversos jocs que havíem preparat, pero com sempre passa, la pijota triomfa i es va acabar Jugant al, jocs de sempre (no menys diver· tits). A mitja tarda. vam rebre les vi­ sites de diferents membres de la Colla. Nens i grans ens vam em­ patxonar amb el sopar i sense es­ perar més, donarem pas al que tots esperavem: el Joc de it. Aque~t va comentyar tranquil, pero quan li va tocar el torn a les terrorifi­ ques Ilegendes deIs esperits de I'ermita, el Carlos ens va fer sa­ ber que ell no venia a buscar els esperits del bosc, ni que fossin bons. La Júlia va afirmar "jo ja he sentit i vist mol tes histories i sé que ho fan alguns grans de la Co­ Ila, pero no ha supero". Finalment, tat va acabar molt bé. El protagonista enguany, de nou, va ser I,Eric, quan un gmp d' abelles el van picar per tat el coso Al Putya li van prendre la pilota, pero per sort, tot i que després del disgust, la vam trobar uns dies més tard de tornada a la vi la. Pero I'enuig... La Fanny va tenir un nou amiguito i el José Enrique, a part de no parar en tot el dia. cridava la Rociiiio (és possiblemente la persona més '1no­ menada de la Colla). Vam fer una brigada de neteja amb escombres improvisade, i des­ prés de dinar, els nens no volien ju­ gar a res més que no fos el Joc de Nit. Poc després d'acabar, vam im­ ciar el descenso rumb al Palau. EIs nens no ho sé, pero, els gransus puc assegurar que a casa, un cop passat el cap de setmana, vam donnir tota la nit.

~fbern

Tapes i Plats del dia CERVECERIA SCHNAPPS-SERIA

CENTRO COMERCIAL OASIS, local 1 . 'U' 894.76.06 • 08870 SITGES


La Torre· 5

COLLA ENDINS

Estudis medics clouen les xerrades d'estiu REDACCIÓ

La darrera intervenció del ci­ cle de Xerrades castellers d'estiu, organitzades per la love els mesos de juliol i agost, va anar a carrec del metge i caste­ lIer de la lave de Tarragona lor­ di Sentís i el secretari d'aquesta mateixa colla, loan Ramon Oca­ ña. En el moment de tancar el darrer número de La Torre (apa­ regut per Festa Major) encara no s' havia celebrat aquesta xerrada, que, per al tres motius, la mante­ nim en el record. Els companys de la lave de Tarragona van exposar el colla­ ret de protecció de lesions que han ideat membres d'aquesta colla junt amb un professionals de l'hospital de Santa Tecla de Tarragona. Es tracta, segons ens van explicar, d'un dispositiu de caracter preventi u que encara es troba en fase d'estudi i aplicació experimental a dlrrec de compo­ nents de la colla.

L'assemblea, el 16 de desembre REDACCIÓ

Dilluns 16 de desembre se ce­ lebrara l' assemblea general or­ dinaria de la Colla, en la qual es renovaran les juntes directives i tecnica. En aquest mateix acte, es presentaran els balan¡;:os de l' any. En els proxims dies, tots els membres de la Colla rebran una carta anunciant la presentació de candidatures i fixant la data, hora i 1I0c de la reunió.

Les crosses de la Jove:

qualitat i organització

MA La major part de comentaris­ tes castellers (ni els més moder­ ns se n' escapen) quan parlen de les crosses diuen que fan una feina meritoria i soferta, pero en comptades ocasions aprofun­ deixen més en el tractament d' aquesta tasca. Qualsevol per­ sona que és a la pinya sap que, a més de meritoria i soferta, la feina que fan pot ser bona o do­ lenta. Com la d'un segon, un ter¡;: o la d'un enxaneta. Si la crossa no es posa bé, el baix no es posa bé. Si el baix no es posa bé, el segon tampoco 1 a patir. i for¡;:a. 1 a risc que el castell peti perque falla de sota. Tradicionalment s'utilitza l' exemple de les crosses per de­ mostrar que persones de totes les mides poden fer castells i que cadascú pot trobar el seu lloc a la pinya. Es fonamenten en la idea, for¡;:a universal, que les crosses són curtes de talla. Qualsevol baix sap que n'hi ha de totes mides i que la gracia és trobar-ne una que faci la mida justa per encaixar. Pero no n'hi ha prou amb aixo. Una crossa ha de treballar bé. 1 a Sitges les crosses treballen bé. Molt bé. Qualsevol part d'un castell pot estar més f1uixa o més forta, pot tenir moments més bons i moments més do­ lents. És habituyal sentir coses com ara "aquest any estem bé de segons" i qui diu segons diu agulles, diu cordons, diu ter¡;:os ... A Sitges, enguany, és innegable que de crosses estem

El cap de pinyes, envoltat de components delpeu

ben servits. 1 si estem ben servit de cros­ ses, no és gracies al' atzar. Hi ha hagut un treball intel.ligent i constant, per part d' algunes per­ sones que formen part d'aquest col.lectiu i que han descobert la importancia de la posició que ocupen. han escoltat baixos i agulles. Han parlat amb la gent amb més coneixements tecnics de la Colla. S'han fixat en deta­ lis: la manera d'entrar, la mane­ ra de posar-se, la manera de su­ portar la pressió. Han rumiat, han fet proves. El resultat ha estat que les crosses ja no són, com passava abans, perseones pescades a I'atzar que es posaven a fer-qui­ sap-que i sortien qui-sap-com.

FOTO: ANGEL VILLENA

Les crosses que tenim avui dia fan la feina a consciencia. Saben que fan. 1 aixo es nota. Les crosses de la love poden estar ben orgulloses. 1 els altres, sobretot els baixos, com a mí­ nim, han d'estar agra'its. Tan agra"its com quan demanen que una crossa baixi una mica i no­ ten, amb gran consol, com s' ani vella tot el rengle i comen­ cen a respirar. 1 el que ha passat amb les cros­ ses es comen¡;:a a generalitzar a tot el peu de la love. Les agulles també experimenten tecniques; els cordons comenten la jugada... Es tracta de fer servir el cap, molt més important a I'hora de fer castells que els bra¡;:os o les espatlles.

Antiga Cansaladeria

TORRE DE LES

HORES FUNDADA 1858

TEL. 894 10 91

PLA(::A CAP DE LA VILA, 5

08870 SITGES

cAnton! epartella Mejor, 3

Tel. 8940270

08870 S I T G E S


6· LA TORRE

COLLA ENDINS

La canalla a sobre deIs castells de vuit

íÑIGO CILLERUELO

Durant la pri mera Epoca d' Or del món casteller, al voltant del segle passat, les construccions s'aixeca­ ven fins a tres vegades en una ma­ teixa actuació, com va passar per la diada de Santa Úrsula del 1883, quan el28 d'octubre la Colla Vella deIs Xiquets de Valls va aconseguir carregar i descarregar el colossal cinc de nou amb folre. Tot i que en un primer intent el van carregar, fent lIenya quan l' enxaneta baixa­ va. EN no ser considerat com a cas­ tell fet fins que no es descarregava, la Vella de Valls va tornar a inten­ tar-ho una segona vegada sense te­ ni r son, per acabar de descarregar­ lo al tercer intent, on l' enxaneta va coronar el tres va baixar fins al pis de quints, va pujar per la torre fins a J' acotxador, fent tot seguit l' aleta i llavors va baixar, per acabar de descarregar el castell. S'ha de pensar Ilavors, que I'equip de dosos, enxanetes i aco­ txadors/es, deurien tenir quelcom de particular, si bé diferent al d' ara. Possiblement, el fet que fossin nens acostumats a enfilar-se als arbres des de ben petits, a més de tenir una complexió física enfortida pels lre­ balls al camp i possiblement, ser els fills d'uns pares una mica més ca­ parruts que els d' ara, si em perme­ teu I'especulació; pot donar a en­ tendre a grans mides el per que es descarregaven aquelles súper es­ tructures, moltes d' elles encara no assolides aquest segle. Pero, avui en dia, els nens més assenyats, com a molt han jugat a futbo] i la majoria no han pujant mai a un arbre o, ho han fet escasses ve­ gades. EIs nens prefereixen quedar­ se a casa ajugar a la Game-boy, da­ vant la tele. 1aixo recau directament en I'ensenyament que han de tenir a J'hora d'afegir-se a una colla cas-

La canalla i el president, recollint ewl trofeu del concurs de Tarragona

tellera. La fon;:a de que no gau­ deixen s'ha de pal.liar amb tecni­ ca, i la confianya deis pares amb conviccions per pan de I'equip de canalla, sortida rere sortida i assaig rere assaig. Els nens s'han d'entrenar, com en qualsevol altra activitat esporti­ va, amb la diferencia que aquesta esmentada activitat no es fa aterra sinó a unes alyades considerables, a Olés de tenir en compte que per entrenar en un equip de futbol no­ Olés cal un entrenador a peu de pis­ ta, mentre que per fer castells es ne­ cessiten bastants més persones. Així dones, aquest entrenament s'ha de caracteritzar per fer-se se­ guint el principi basic del fet caste­ lIer, que no és cap altre que el de fer torres humanes entre un grup de gent considerable, tot realitzant un esfor9 en conjunt per tal d'aITibar a unes fites compartides. Per aixo

no e pot deixar de banda I'assaig de la canalla i saber, en aquest sen­ tit, si aquest nen no puja finet o si aquella nena no sap fer els passos. ElIs són part de I'equip, són tan cas­ tellers com els de baix i, de fet, sen­ se ells mai podríem coronar els cas­ teJls assajats tan durament. Els castells de vuit es fan a me­ sura que una colla domina els troncs i les pinyes de les di verses estruc­ tures; pero la canalla sempre és jove i, per tant, amb menys experiencia que la resta de components de la CoJla. Es ]'únic Iloc de la vida on, a mida que pugen en edat baixen d'aI9ada. Per aixo cal ensenyar-Ios com cal, donant-Ios confian9a quan són dalt, bé sigui amb moltes mans a la vora o amb el silenci a la soca, que és la millor manera de dir als nens que pugin, que nosaltres aguantem. Igualment, els pares ens han d' observar dins un ambient dis­

FOTO: COQUE

tés i a la vegada concentrat, on els seus fills -la nostre canalla- s'enfili amb seguretat i confianya en nosal­ tres i en ells mateixos. No falleu ara: de res serveix te­ nir el tronc fins a quints coLlocats perfectament, quan el que l'han de coronar no han pogut fer totes les proves necessaries perque no han disposat de gent que els vigilés. Igualment, tampoc no ens serveix de res fer campanyes escolars de promoció deis castells si després arriben nens a la Colla que no po­ dem atendre perque hem de ser amb els que tenen més possibilitats, mentre els nous, potser més agils que els veterans, no poden ser pro­ vats per falta de gent que els expli­ qui i els ensenyi els passos a fer en el moment que han de pujar damunt el castell. Els assajos de la canalla comen­ cen a les vuit; veniu.

Autocars

mOnnlC

SEMPRE AMB LES COLLES CASTELLERES

Oficines i adrninistració: Carretera C-246, a 250 rnts del P.K. 41,26 Te!. 893 75 11

088] O Sant Pere de Ribes


La Torre· 7

MÓN CA5TELLER

1884: el primer contracte conegut d'una actuació castellera De retruc, apareixen noves dades de precedents castellers a Sitges PERE FERRANDO ROMEU

Arran de l'estudi del període conegut com a renaixen¡;;a castelle­ ra (del 1926 al 1936) vam poder constatar que entre les diferents novetats que al món casteller es van produir i que són ben presents ac­ tualment hi havia l'aparició deIs primers documents que regulen les actuacions -els contractes- ja que, donavem per fet que, amb anterio­ ritat, els compromisos que deurien adquirir les colles i els representants deis diferents pobles es deurien fer de paraula. No haviem trobat mai cap contracte anterior a la re­ naixen¡;;a. Ara, pero, estem en disposició de donar a coneixer una troballa del tot inedita en aquest sentit; una aportació que hem d'agrair al vila­ franquí Jaume Trius PinzeUets, el qual, amb la seva estima per tot allo que fa referencia a la capital de l' Alt Penedes, ha fet possible l' aparició, d'entre el seu important arxiu, d'aquest i d'altres documents. Les notícies giren a l'entom de l'actuació deis Xiquets de Valls a la Festa Major de Vilafranca del Penedes del 1884. Anem, primer de tot, a observar el detall trobat en un rebut del 25 d'agost: "viaje con Pujols de Sitges a VaUs y cena 10,50 ptas." i del dia 26: "abona­ do a uno de los Xiquets de Valls por su viaje á esta para el ajuste" JO ptas.". Fixem-nos, també, en una altra anotació semblant: "Agosto 25. La tartana para ir con una Co­ misión á Sitges 22,50 ptas." Que hi te a veure Sitges en tot aixo? Escorcollant l' Arxiu His­ toric d' aquesta població varem tro­ bar com els Xiquets de Valls foren presents a la Festa Major que ho-

Imatgt; del contracte

nora Sant Bartomeu, el 24 d'agost d'aquell1884 amb la car-responent despesa anotada als II ibres de comptes. Queda prou ciar, doncs, que els administradors de la Festa Major de Vi lafranca aprofitaren l'estada a Sit­ ges dels Xiquets per lligar la seva presencia a les festes locals. Per si pot quedar algun dubte, encara hem trobat una altra anotació a l'estat de comptes final de la festa vilafran­ quina on s'expressa la despesa: "A Don Juan Ribera por viajes con D. Luis Pujols a Valls y Sitges para contratar los Xiquets". Els Xiquets de Valls, doncs, ja eren Ilogats, pero la part més curio­ sa del fet és que d'aquesta actuació es va redactar un contracte amb tots els ets i uts, un fet del tot inusual aquells anys. L'extensió no és im­ portant, pero els detall s son tan cu­ riosos com imprescindibles per coneixer un xic més el taranna d' aquells castellers decimononics.

Anem a llegir-Io. L'encap¡;;alament diu: "D. Her­ menegilda C/ascar, Alcalde Cons­ ti- tucional de esta villa de una par­ te y de otra D. José Aubareda vecino de VaUs han contratado lo siguiente". En el primer apartat hi consta: "El Sr. Aubareda se obliga a llevar á esta para la fiesta mayor la colla deis Xiquets de Valls trabajando la misma conforme á iguales fiestas de años anteriores mediante á que se le entregue así que haya termi­ nado la fiesta, la cantidad de mil cincuenta pe- setas si hacen la to­ rre ó castillo de nueve, rebajando de dicha suma cien pesetas si solo hiciesen el de ocho." El condicio­ nament deis castelJs realitzats amb els diners a cobrar ens pot fer re­ flexionar; hi podríem trobar, fins i tot, una similitut amb la filosofia del Concurs de Castells tarragoní... El segon apartat diu: "Se decla­ ra que la manutención del perso­ nal y caballerias )' toda clase de gastos correran á cargo del Sr. Aubareda, así como los de viaje y que quedarán á beneficio del ex­ presado Señor los donativos de toda especie que recaude." Serien, aquests ingressos addicionals, els Ilevats de taula i potser, fins i tot, l'enlairament d' algun castell a casa d'algun prohom de la vila. Al tercer i darrer punt s'indica: "Será asimismo obligación del Sr. Aubareda costear el precio de dos grallas y dos redobles para que acom- parían en sus ejercicios á la colla deis Xiquets." La colla de gra­ lJers, a carrec deis Xiquets, era for­ mada, doncs, per dues gral les idos timbals. El contracte és signat el 26 d'agost per l'alcalde de Vilafranca

i "a ruego de Jase Aubareda que no sabe escribir" pel ja esmentat Luis Pujols. Un cop revistat el contingut d'aquest contracte ens quedaria per aclarir si, aquella Festa Majar del 1884, es van fer castells de nou. Novament ens remetem a l' estat de comptes final i en ell llegim una despesa "A José Aubareda, repre­ sentante deis Xiquets nous de Va­ lls, segun contrata 1050 ptas." És a dir, que d'acord amb el primer punt, sí es va assolir algun castell de nou. Hem volgut buscar la con­ firmació d' aquesta fita i l' hem tro­ bada a la publicació vilafranquina El Labriego del 14 de setembre, on informa que "No faltaron tampoco á dar brillo y animación por las calles las acostumbradas compar­ sas, descollando entre todas los re­ nombrados Xiquets de Valls, que ejecutaron la dificil torre de nueve pisos." Dos detaJls, finalment, a aquests contracte: el primer seria I'elevat cost que suposaven els castells: fou, aquell 1884, la segona major parti­ da de tota la Festa Major, tan sois superada per l' Orquestra. 1 la se­ gona seria el fet que, de retmc, hem pogut concretat que la colla present a Vilafranca i a Sitges fou la Nova dels Xiquets de Valls -els nous, com hem vist foren anomenats­ amb un membre deIs Querido -en losep Aubareda- com a represen­ tant de l'agrupació, possiblement un germa del reconegut cap de co­ lla loan Aubareda loan del Queri­ do. La Colla Nova era coneguda, aquell temps, com la colla deis Querido. Poc a poc anem Iligant caps j es­ brinem més coses dels nostres en­ tranyables avantpassats castellers...

LA BICICLETA CENTRO COMERCIAL OASIS. LOCAL 34

Tf. 8948758

Las mejores marcas a los mejores precios

Parellades, 84 Espanya, 26

Te!. 894 94 56 SITGES


8· La Torre

ACTUACIONS

17 d' agosto Tarragona

15 d' agosto Martorell

Una actuació ferma

El quatre amb l'agulla, descarregat REDACCIÓ

La primera actuació de la lave a Martorell va ser positiva, ja que va permetre descanegar, per primera vegada l'any 1996, el quatre de set amb l'agulla. Des del maig, aquesta construcció s' havia pravat tres vega­ des (intent desmuntat, intent i castell carregat). La love, que compartia pla¡;a amb els Xicots de Vilafranca, va obrir amb un tres de set descarregat sense cap problema. El quatre amb l'agulla es va tirar a la segona randa; va ser una construcció de bona factura i es va descanegar sense grans patiments. Finalment, a la tercera ronda, es va descanegar el quatre de set, que ja era un clara prova de cara aJ futur qua­ tre de vuit de color vi i que ja es co­ men¡;ava a perfilar. Un pilar de cinc, que va estrenar un ter¡; nou, va clou­ re l' actuació sitgetana. Per la seva banda, els Xicots van oferir als martorellencs una tone de sis, un tres de set i un quatre de set, tots descarregats i caracteritzats per l'escassedat d'integrants de la seva pinya, que es va refor¡;ar ampliament per camises de color vi.

A. F.

FOTO: JORDI OOLERA

6 d' octubre. Tarragona (Concurs de Castells)

La Jove no remata la 'faena' JULI SELMA

La segona participació de la love al concurs de castells cele­ brat a la pla¡;a de braus de Tarra­ gana va mobilitzar 150 castellers i es va saldar amb un quinze lloc j amb una actuació en que no­ Olés va fallar l' estocada, en no poder descanegar el quatre de set amb l' agulla. El programa que la lave va presentar al Concurs venia con­

dicionat pel que fa a la canalla per la caiguda del quatre de vuit de Santa Tecla, i, per tant, es va deci­ dir portar a Tarragona construccio­ ns amb garanties de ser descarre­ gades. Un cinc de set un xic bellugadís obria l' actuació, per continuar amb un quatre de set amb l' agulla excessivament obert en I'estructura del quatre, que es va haver de defensar prou, fins que a la sortida de dosos es va ensorrar. Tot seguit, es va plantar un tres

..

PASTISSERIA BOMBONERIA ~

de set per asserenar els anims i, de nou, un altre cap el quatre de set amb I'agulla per completar la fei­ na. Aquest cap, I'estructura del quatre, tot i tomar a estar oberta, es va completar, deixant veure un pilar, que, sorprenentment, va cau­ re quan I'enxaneta ja havia fet la motxilla. En resum, el Concurs va desta­ car per tres factors: • La durada. Al Concurs li so­ bren una o dues rondes i les calles invitades (encara que aixó ens pot perjudicar en el futur si hi volem tomar). • Canalla tirant enrere. Els Olés petits de la Colla van aprendre tota

El Cós del Bou va ser te~timo­ ni d'una bona actuació de la lave de Sitges en companyia, aques­ ta vegada, de la lave de Xiquets de Tarragona i deIs Xiquets de la Vila d' AJcover. La lave va obrir pla¡;a amb un impecable tres de set descarre­ gal. No obstant aixo, el cinc de set descarregat a la segona ron­ da va ser el castell Olés remarca­ ble, tant per la dificultat objecti­ va que té aquesta estructura com per I'eficacia amb que va ser re­ salta pels sitgetans. A la tercera ronda es va descarregar un qua­ tre de set amb algunes novetats que van donar prou bon resultal. La nota negativa de la jorna­ da va ser la caiguda del pilar de cinc de comiat en que un deis castellers de la lave de Sitges va patir una lesió importanl. La lave de Xiquets de Tana­ gana va canegar el tres de vuit i va descanegar la torre i el cinc de sel.

una lli¡;ó de com tirar enrere en castells que no es mouen: laves de Valls i lave de Tan'agona van les Olés afectades per aquest virus. • Calles per sota de les seves possibilitats. Contrariament al que s' ha escrit en algun mitja, la pres­ sió de la pla¡;a va fer rendir per sota del seu nivell colles com Terrassa, Barcelona, Granollers, AJcover i la nostra. Per acabar, els destacats: els Xi­ quets de Reus i el seu tres de nou de postal; la recuperació deis ens del Vendrell amb una actuació de bandera; i, finalment, tot i que la Vella sempre sera la Vella, el cel és de color verd ...

~j\SSlIIA *IJJ'C'r~

,,~

''4

~~~~,

SABATE F1U1dada l'any 1895 de l'.t\funtament, 10

~

Te!. 894 02 13 SITGES

M~rcat

Municipal - Parada. 44-45

Telt.8941395

<:::ITC,C<:::


IMATGES

Quatre de set amb I'agulla (Sitges, 24 d'agost de 1996)

La Torre路 9

FOTO: JOAN VALERA


10· La Torre

IMATGES

Quatre de set amb I'agulla (Sitges, 25-8-96)

Tres de set (Sitges, 24-8-96) FOTO: ÁNGEL V/LLENA

Tres de set (Sitges, 22-9-96)

FOTO: ÁNGEL VILLENA

Cinc de set (Sitges, 22-9-96) FOTO: ESTHER TRINCADO

FOTO: ÁNGEL VILLENA


La Torre· 11

IMATGES

Quatre de set amb I'agulla (Martorell, 15-8-96) FOTO: ESTHER TRINCADO

Cinc de set (Tarragona, 6-10-96) FOTO: DIARI DE TARRAGONA

Cinc de set (El Vendrell, 11-9-96) FOTO: ÁNGEL VILLENA

Quatre de set amb I'agulla (6-10-96) FOTO: DIARI DE TERRAGONA


12路 La Torre

IMATGES

S-TE JOV ~~

Cinc de set (Sitges, 25-8-96)

fOTO: J.M.T.


La Torre ·13

ACTUACIONS

25 d' agosto Actuació de Festa Major

Diada. El Vendrell

Una excel.lent actuació

Cinc, quatre, tres...

REDACCIÓ

La tarda de l'endema de Festa Ma­ Jor va ser propícia per a la lave. Es van descarregar sense problemes tots els castells intentats: quatre de set amb l' agulla, cinc de set i quatre de set. arnés la voluntat de treballar, a fans, el quatre de setamb I'objectiu de pre­ parar el quatre de vuit va fer que no s'igualés I'actuació que va cloure la temporada anterior (quatre amb I'agulla, cinc i tres). La lave va engegar amb un esplen­ did cinc de set, el més solid i rapid deIs deu que la colla havia completat aleshores. En el moment de descar­ regar-lo ja es presagiava que la diada podia ser l11Storica. Aquests presagis es van confi rmar a la segona ronda, en que es va descarregar amb molt pocs problemes el quatre amb l'agulla, segurament un deis castells més bre­ gats de la temporada. A la tercera ron­ da, i amb una voluntat clara de treball tecnic de futur, es va tirar el nove qua­ tre de set de la temporada, descarre­ gat com tots els altres. Finalment, e va tancar I'actuació amb un pIlar de cinc descarregat i les FOTO: ÁNGEL VILLENA paraules del cap de .;olla, que va ofi­ cialitzar la voluntat decidida d'anar pel quatre de vuit i va dedicar tots els castells deIs die de Festa Majar al Pepe Rodríguez. Festa Major (23 i 24 d/agost) L' actuació de Festa Majar també va ser profitosa per a les dues calles que van acompanyar la lave, ja que van descarregar tots els castells intentats. siso A continuació, i ja en el marc de Els borinots (Sants) van tirar tres cas­ REDACCIÓ la Processó Cívica, es van tirar di­ te lls molt bellugadissos i treballats: el La vigília i el dia de Sant Bar­ versos pilars. tres i el quatre de set i el quatre amb El dia de Sant Bartomeu, la lave l' agulla. Els Xiquets de Reus, tlamant tomeu van ser una esplendida pre­ colla de nou, van completar el cinc de paració per al' actuació del dia 25 va fer dos pilars simultanis durant set i el quatre de set amb l'agulla. A i, alhora, una mostra tangible del la Sortida d'Ofici. En acabat, hi va haver I'exhibició, en la qualla lave més, a la tercera ronda, van descarre­ potencial de la Colla. La primera sortida de Festa va abrir pla,<a descanegant un tres gar el tres de set amb l' agulla al mig, castell singular inventat pels Caste­ Majar va ser just abans de la pro­ de set. A continuació, es va tirar el llers de Vilafranca quinze dies abans. cessó cívica del dia 23. A les set quatre amb J'agulla que només es De fet, el que els avellaners van ofe­ de la tarda la Colla es va concen­ va poder carregar ja que, a part de rir a Sitges va ser el segon de la his­ trar al Cap de la Vila on es van problemes en una de les rengles que descarregar el tres i el quatre de s'havia despla,<at, el pilar del mig tbria i el primer en terres catalanes.

Castells i resta

~.#

•.

.~

.....

J'ItI". • J'ItI". SAN FRANCISCO SITGES el. San Francisco, 36

A. F.

L.l sortida de l'Onze de Setem­ bre al Vendrell va ser una ocasió més en que els sitgetans no van an'iscar i van intentar demostrar el dommi que tenen sobre algunes construccions de set. S'hi van des­ CatTegar el tres de set, el cinc de set i el quatre de set. De les tres construccions ofertes al públic vendrellenc, la primera, el tres de set, va ser de factura impe­ cable. El cinc, en can vi, va presen­ tar alguns problemes que anenca­ ven de la pinya a causa de les poques mans altes que van poder assistir a la sortida, Finalrrient, el quatre, en que s'havia d' assajar el peu per a un fu­ tur castell de vuit, va grinyolar fon;;a a gairebé tots els pisos. No obstant aixo, la veterania deIs castellers va fer que es pogués descanegar. De fet, a primers de setembre, la lave era, de tates, la colla que havia des­ carregat més quatres de set en la temporada de 1996.

va ser mestable des del primer mo­ menl i els pilaners no van poder pa­ rm'la segona sotragada que va baixar de dalt. A la tercera ronda, el cap de colla va optar per un quau'e de set descarregat sense problemes. L'actuació es va tancar amb un pi­ lar de cinc descarregat. A la tarda, a la processó de Sant Bartomeu, es van tirar 17 pilars de quarre, dos deIs guab van ser simul­ tanís en el moment d'entrar el Sant. En aquesta nomina de pilars de gua­ tre, s'hi inclouen, també, un que va donar la volta seneera idos d' aixecats per sota. La Colla va ser molt aplaudida durant la processó.

ELECTROOOMESTICS - T.V.

FERRETERIA

SALES

~

c. L'Hort Gran, 12 (Tf. 894 67 03) c. Major, 17 (Tf. 894 05 78) SITGES


ACTUACIONS

14· La Torre 22 de setembre. Santa Tecla

El quatre de vuit es queda a dos segons

REDACCIÓ

L'actuació de Santa Tecla, el dia 22 de setembre -és a dir, la vigília de la festa de la nostra patrona-, va ser el marc en que la love va fer el seu primer intent d'un cas­ tell de vuit. Tres anys després de la nostra estrena a playa, I'equip tecnic va considerar que hi havia prou motius per plantar el quatre de vuit. 1, de fet, no anava gens errat. EIs assajos que s'havien fet les setmanes abans al Palau del Rei Moro confírmaven que el carro gros es podia emmarcar a la col.lecció de fotografíes de la love que hi ha a les parets del nostre local. La love, integrada per més de 150 castellers, va saber ser a I'alyada de les circumstancies.

Molta concentració i ganes de fer

castells. D' entrada, es va descarre­ gar un cinc de set de postal, que va obrir les portes a executar'les pre­ visions programades. A la segona ronda, va arribar I'hora de posaren solfa la feina feta als assajos. Amb els teryos col.locats, la playa va emmudir. La concentració i la feina de la pinya

El cinc de set, jo descorregot

va ser extraordinaria. El castell va pujar bé, pero amb massa nervis, que acabarien essent un arma tra·idora. El carro gros va caure amb l' aixecador col.locat i l' enxaneta sobre el dos. És a dir, dos segons abans de coronar-se. Una llastima, tot i que la Colla va valorar molt positivament dos fets: en primer

Foro: ÁNGEL VILLENA

Les colles que ens acompanya­

Iloc, la concentració i el treball ferm; en segon, I'ampli suport re­ ven eren els Nens del Vendrell (tor­

but des de molts sectors del poble. re de set, tres de set per sota i qua­

Com es va poder veure al Cap de tre de set), Castellers de Comella

la Vila, Sitges, i no només la love, (cinc de set, tres de set, quatre de set i intent de tres de set per sota) i vol el quatre de vuit. La love va fer, després de els Xiquets de la Vila d' Alcover I'intent, un tres de set, un quatre (quatre de set amb l'agulla, quatre de set i torre de sis). de set i el pilar de cinc.

Santa Tecla

20 d' octubre. Manresa

EIs castells també són competitius REDACCIÓ

L' actuació de Manresa no pas­ sara a la historia de la Colla en­ tre les de millor record. Al con­ trari. I aixo que es va descarregar tot el que es va intentar. El que passa és que els components de la love van escopir I'expressió més competitiva deis castells i van renegar perque alyavem un cinc de si s, mentre que dues co­

lles que actuaven amb nosaltres i d'un nivell inferior van fer davant nostre els seus primers cinc de set. El cap de colla va considerar que no hi havia prou gent per fer el cinc de set i que, per tant, no hi havia cap necessitat d'arriscar en una exhibició en la que ens jugavem ben poco Aprofitem, doncs, per to­ car la cresta als qui no venen a les darreres actuacions de la tempora­ da.

La love va obrir la se va actua­ ció amb el tres de set, per conti­ nuar amb un quatre de set en que es van fer diverses proves de qua­ tre de vuit. El qüestionat cinc de sis va ser el tercer castell, que va precedir a una altra construcció també prou qüestionada, el pi lar de quatre, que, en tot cas, es va salvar perque era el primer espedat de dones que fa la Colla en la seva tra­ jectoria.

Ambelcap benamunt REDACCIÓ

L'endema de I'actuació de Santa Tecla, la Colla va saber deixar el sentiment de rabia i frustració a casa i va sortir a la playa del' Ajuntament disposada a fer un bon paper en I'exhibició de la Sortida d'Ofici. I així va ser. Quatre de set, tres de set, torre de sis idos pilars de quatre (un de salutació i un de comiat) va ser un bon resultat.

BOCAPA


La Torre ·15

PONENCIA CASTELLERA

El passat 26 d'octubre es va cele­ brar a Vilanova la primera jor­ nada castellera del Garraf, Alt Penedes i Baix Penedes, que va tractar diversos aspectes relacio­ nats amb el món casteller al Pe­ nedes. Entre les diferents comu­

nicacions que es van presentar en aquest forum, hi va haver una re­ ferida a la Colla Jove de Caste­ lIers de Sitges: "Castells i dina­ mització sociocultural. El cas de la Jove de Sitges", que va desper­ tar forc;a atenció entre els assis­

tents i que us presentem tot se· guit en aquestes pagines de La To­ rre. La ponencia la van elaborar i lIegir L\uís Miquel Soto, coor­ dinador de la Comissió d' Activitats de la Colla, i Santi Terraza, president. Com podeu

comprovar, es tracta d'una co­ municació que relata I'experien­ cia de la Jove de Sitges en la re­ cerca de nous castellers i en les seves aspiracions de ser un punt de referencia c1au en el panora­ ma associatiu a Sitges.

Castells i dinamització sociocultural.

El cas de la Jove de Sitges

Introducció/Justificació Sitges és una localitat que basa la seva economia en el turisme, especialment la re"tauració i I'hostaleria. Aixo im­ pli~a una forta dependencia laboral cap a aquests dos sectors, d'una ma­ nera molt intensa duran! els mesas d'estiu. Treballar en un hotel o un res­ taurant implica fer horaris nocturns (per tant, impo,sibililat d'assistir a as"ajos) i Je cap de setmana (per tant. impossibilitat d' assistir a actuacions). Des d'una óptica laboral, cal tenir pre­ sent, a més, que els habitants de Sit­ ges que depenen de la restauració i I'hostaleria nu s6n únicament els qui s'hi dediquen professionalmenl, sinó també els joves estudiants que ha fan durant els meso; J'estiu amb la inten­ ció Je rebre uns ingre>sos de tempo­ raJa.

Damm Coca-Cola Schweppes Kas Grup Vichy Aigua de Ri La Ca era Trinara 'u KasFruit

Paral.lelament, en aquesta observació sobre la realitat social de Sitges hem de tenir en compte un altre punt. Sit­ ges él. una localitat amb una oferta participativa i cultural molt amplia i rica. Une, 400 persones participen ac­ tivament en la Festa Majar. Més de 2.000 ha fan en el Carnaval. El nom­ bre d'entitats i associacions per habi­ tant és deIs més elevats de Catalunya. A priori, doncs, no hi ha una manca d'oferta participativa ni lúdica. Tot aixo, ens condueix a una situació no excessivament comoda per a l'exit d' una colla castellera, que necessita de la partlcipació de centenars de ¡Jerso­ nes en un poble, que. a més deis fac­ turs a;senyalats fa uns instan!s. cal recordar que només té 17.000 habi­ tants. una xifra que, diguem-ne, no és, de cap de les maneres, exce,si va per

Granini Letona-Cacaolat Astur' na Vins aventas Soler Vins Pedro Rovira Caves artí Serda Cinzano C 1 Soley Ace' unas Redondo

Con erves i sucs Tres Soles

e

on res 5-7

Tel.+Fax (93) 894 23 40

08870 5itges (Barcelona)

poder disposar d' una variada bossa on

bies.

triar gent.

És a dir. que a I'hora de plantejar-se la viabilitat de tenir una colla caste­ llera en un poble com Sitges apareixen una serie de factors negatius que no faciliten la consecució d'aquestes in­ tencions. És per aixo que els responsables que la Colla Jove de Castellers de Sitges ha tingut des de la seva fundació, l' any 1993, han assimilat des d'un bon co­ mene¡:ament que en l' estrategia dissen­ yada per a assolir I'objectiu que Sit­ ges tingués una colla capacitada per arribar a integrar-se en el grup que qualificaríem de "calles mitjanes" hi figuren una serie de plantejaments que han estat basats en la creació d'uns condicionants socioculturals favora­

Estrategia Ens expliquem. Tenim molt ciar que la gent que ve a la colla ho ha de fer perqué Ji agrada fer castells i, per tant, vol fer castells. D'entrada, pero, vam arribar a la conclusió que amb el re­ clam estriciament casteller, sense més. no hi havia prou per assolir els objec­ tius desitjats. (De fet, cal tenir present un altre ele­ ment que abans no hem esmentat: Sit­ ges ja va tenir colla castellera propia entre 1971 i el 1986, els Castellers de Sitges. Contrariament al que ens pensavem quan va neixer la Jove de Sitges, els antics components deIs Castellers de Silges que han optat per


16· La Torre

PONENCIA CASTELLERA

tornar afer castells amb la nova colla local han estat pocs. De fet, els podríem xifraren poc més d'una quinzena. I tam­ bé d'entrada ens vam adonar que con­ vencer antics castellers perque vingues­ sin a la Colla era, en la major part de casos, una empresa sense exit, per diver­ ses raons que no són el motiu d'aquesta exposició). Per tant, apareix aquí un altre factor que s'afegeix a la llista d'elements perjudi­ cials per aconseguir un panorama el més favorable i positiu per a I'hit d'una co­ lla castellera. Un cop analitzada la situació, i conscients que caIia generar reclams paral.lels, la Colla va organitzar el seu aparell admi­ nistratiu per tal de facilitar la convoca­ toria d' activitats i la recerca de castellers atrets per l' ambient que es respira a la Colla. Una colla castellera és, per les seves dimensions sociologiques, partici­ patives i d'identifícació local, un espai susceptible de proclamar simpaties i ad­ hesions. La sega na epoca d'or i el "boom" mediatiac del fet casteller avui en dia ajuden, sens dubte, en aquesta pro­ jecció. L' objectiu no era fer un esplai. perque a Sitges, ja n'hi ha d' esplais; tampoc era fer una discoteca, perque és obvi que al poble aquesta oferta esta més que cober­ ta; no es tractava tampoc de muntar ex­ cursions, perque per fer aquesta feina ja hi ha el Centre Excursionista de Sitges. És a dir, que l'objectiu no era o és altre que el de convertir la Colla en un punt

de referencia clau del panorama associa­ tiu i sociocultural del poble, tot i els obs­ tacles que s'han de salvar per les diver­ ses raons abans exposades. La crida caIia fer-Ia a partir de la propia atracció que té una colla castellera com a espai que aple­ ga gent de di verses edats, condicions i sexes amb l'objectiu de fer castells i I'entorn de convivencia que es genera al seu vol tan!. En aquesta línia, la love de Sitges va observar amb detall els models que al­ tres colles havien utilitzat en la seva es­ trategia, especiaIment, dos casos: la lave de Tarragona i els Xiquets de Reus. Els primers, pels resultats altarnent positius que han tingut en les seves aspiracions a ser un element de referencia social clau en la seva ciuta!. EIs segons, pels molts paraLlelismes que podria tenir amb Sit­ ges (massificació participativa a la ciu­ tat, presencia castellera arrelada pero no popular), a més deis bons resultats que també e n'han deriva!. En la política dissenyada per la Colla i en base a les aspiracions a esdevenir un element de referencia clau en la vida so­ ciocultural local, ha prioritzat el fet que la love de Sitges sigui un espai d'atracció, especialment entre els joves de la vila. En aquesta línia, cal emmar­ car les dues campanyes que s'han posat en marxa en les dues darreres tempora­ des i que han donat un resultat positiu: "Fes-te love" i "Sempre love". • Fes·te Jove. Es va activar durant la temporada 1995. Com el seu nom indi­

ca pretenia cridar gent perque entrés a la colla. En aquells moments, la love tot just acabava de descarregar els seus pri­ mers castells de set -en la segona part de la temporada del 94- i encara no s'havia consolidat com a colla de se!. Per tant, es necessitava una injecció de gent (el nombre de castellers apuntats era de poc més d'un centenar) que ens assegu­ rés una presencia necessaria per ser co­ lla de seto Es van editar cartells que es van repartir per molts comer90s del po­ ble, les escoles i l' institu!. ParaI.lelarnent, es va reaJitzar una macropancarta de set­ ze metres quadrats amb el lema "Fes-te love. Vine a la pinya de la Colla love de Castellers de Sitges", que encara aprofi­ tem i coJ.loquem al Cap de la Vila els dies previs a les actllacions que fem a Silges. El lema "Fes-te love" preteniajugar amb el doble sentit de les paraules i, tot i te­ nir unes connotacions especialment ju­ venils, anava adre9at a un püblic més ampli. De fet, aquest eslogan es va apro­ fitar també amb un doble reclam festiu: "Fes-te love / Festa love, amb el qual es convoquen les festes organitzades per la Colla. El resultat del "Fes-te love" va ser el d'una trentena de persones que, de for­ ma més o menys directa, van entrar a la Colla. La love va rebre durant la tempo­ rada passada altres nous components, pero que se'n van fer membres per al­ tres motius. • Sempre Jove. Aquesta campanya s'ha

posat en marxa enguany. De fet, té una continui"tat amb la de l' any passat, pero a diferencia d'aquella no és un reclam per entrar a la colla, sinó que constitueix una afírmació propia de la colla com a reali­ tat social consolidada. El "Sempre love" té unes connOlacions d'influencia gaire­ bé "supporter" i prelén ressaItar la perti­ nen9a a un col.lectiu amb el qual es man­ tenen uns vincles d'identificació molt accentuats. L'eslogan s'ha materiaIitzatde forma molt destacada en samarretes i sueters tipus "sudaderes", arnés d'uns díptics que anunciaven les xerrades castelleres d'estiu. De fe!. ha calat amb for9a a Sit­ ges, ja que s'han venut 250 samarretes amb aquest eslogan en lIetres grans a l'esquena, que s'han vist sovint pel poble durant aquest estiu.

Accions Paral.lelament a aquesta Iínia d' acció, la lave pretén engrescar diversos sectors locals a través de la convocatoria d'activitats, la major part de les quals te­ nen com a objectiu la recerca de nous cas­ tellers. En aquest sentit, l' organigrama administratiu de la colla esta estructurat per tal de fer funcionar aquesta dinami­ ca: hi ha una Comissió d' Activitats, for­ mada per quatre persones, que s' encarreguen de posar en marxa actes i iniciatives extra-colla; és a dir, adre9ades al conjunt de la població o, segons el cas, a un sector de la població específíc que no forma part de la Colla.

GABAL CAKNICAS S.A. CARNS GALLEGUES CARNS SELECTES (ESPECIALlTAT EN BOU)

Arturo Carbonell s/n Tel. 894-22-88 Paradas nº 34-35-75-76 i 46 (menuts) SITGES

TL 907 4244 14

Carrer de Sant Pau, 23 SITGES TL 8949681


La Torre· 17

PONENCIA CA5TELLERA

Aquesta comissi6 s'encarrega de parir els projectes: tenir idees, plantejar-Ies, debatre-Ies, estudiar el cost economic i posar-les en marxa. A I'hora d'activar­ les es fa a través d'un grup de gent propi que no és únicament la propia Comis­ si6, sin6 que varia en funci6 de I'acte que es proposa. Per citar alguns exemples i els resul­ tats que s'han donat amb aquest tipus d'accions podem es mentar les se­ giients: • Xocolatades i festes infantils. Orien­ tades principalment a la canalla de la Colla, pero obertes a al tres nens i ne­ nes. S'acostuma a fer un acte com aquest després d'anar a les escoles a buscar canalla com a element que els hi suposi un primer contacte amb la co­ Ila molt integrador i comode. Després de la festa, als crios que serveixen se'ls deixa una faixa perque comencin a pu­ jar. Cal dir també, que aquest tipus d' actes, per les experiencies que hem tingul. cal fer-Ios amb mesura, sobre­ IOt en relaci6 a la canalla que ve, ja que pot passar -com ens ha succe'it a no­ sal tres- que a la festa vingui una mu­ ni6 de "crios" la major part deis quals no serveixen. El perill pot ser que des­ prés sigui mol! difícil que entenguin que si no saben o no poden pujar no cal que tornin. Nosaltres ens hem trobat enguany amb aquest problema. Hem arribat a tenir gairebé una trentena de nens deIs quals només en pujaven a castells de set una desena. • Concel'ts i balls de gralles. Es tracta d'una act;vitat que sempre porta gent jove. A Sitges, d'una manera especial, gracies a I'arrelament de les gralles. N'acostumem a organitzar tres o qua, tre al Ilarg de I'any. majoritariament adre9ats a la gent de la colla, pero al­ gun d'ells oberts al conjunt del poble per tal de facilitar I'entrada de nous cas­ tellers.

el programa de la festa, com és el cas de la baixada del pilar caminat per les Escales de la Punta, un acte que. de fet, ja té precedents castellers, ja que els Castellers de Sitges I'havien realitzat anteriormenl. A més, dins els actes in­ fantils de Santa Tecla -que protagonit­ zen aquesta festa- la colla també s'ha fet un 1I0c i també treu al carrer les se­ ves besties de foc infantils fabricades per la propia canalla de la colla.

Un capítol a pan mereixen les Xerra­ des castelleres d'estiu, que enguan) han vist la segona convocatoria, que permeten debatre di \'ersos a,pectes d'interes del m6n casteller, sigui amb taules rodones que conviden al contrast de parers o amb exposicions

L'altra festa sitgetana que convida a la participaci6 i que la colla també té una presencia activa és el Carnaval, on la Jove surt amb una carrossa propia com una colla més de les que integren les dues rues carnavalesques. El Carnaval, per exemple, va permetre que la colla rebés l' any passat directament una dotzena de membres nous, que després de disfres­ sar-se amb la Jove es van fer castellers. També dins el Corpus i els catifes de f10rs que ompln els CaITerS de Sitges, els cas­ tellers de la Jove tenen una paI'licipaci6, tot i que en aquest cas inferior. En la da­ rrera edici6 de Corpus, un carrer de Sit­ ges, el carrer de Barcelona, va estar co­ bert per una califa de f10rs en la qual apareixia un castell de la Colla. A la lIiga local de futbol-sala, la colla també esta representada amb un equip propi, que va debutar I'any passat i que enguany torna a participar-hi. I com aquests, en podríem citar altres casos (I'Agrupament Escolta, l'esplai la Moixiganga, el Consell Local de Joven­ tut, etc.), on es fan actes de projecci6 lo­ cal que porten el segell de la Colla.

Reflexió, debat i promoció del fet casteller

Aquesta linia d'accions cal situar-la junt amb una politica de presencia so­ cial en les activitats i festes típiques de Sitges que admeten participaci6 popu­ lar. En primer lloc, i per damunt de IOt, la Festa Major, amb la participaci6 als actes folklorics, I'exhibició de la Sor­ ti da d'Ofici i l'actuació castellera del cap de setmana amb dues colles més.

Pero els principals esfor90S de dinamit­ zació socio-cultural de la Jove de Sitges, cal situar-los en les activitats castelleres paI·al.leles; és a dir, xerrades, exposicio­ ns, debats, publicacions, programes de radio o propiament actuacions. En aquest cas, a diferencia de la relació d'activitars anteriors que tenen com a objectiu la re­ cerca de nous castellers mitjan9ant l' oferta lúdica complementaria, es tracta d'accions destinades a generar un am­ bient propiament casteller. S6n actes que principalment estan orientats als caste­ llers de la colla, pero que també reben la visita o l'atenci6 de persones alienes a la Jove.

Hi ha l' altra festa popular, Santa Te­ cla, on la Jove també hi participa en els actes folklorics i que, a més, ha aconseguit crear-ne un altre d'estrictament casteller emmarcat dins

Com a exemple, podríem citar les tres exposicions de fotografíes muntades enguany ("Imatges castelleres", del Museu de Yalls i la Fundació Caixa Penedes; "El fet casteller", del Servei

Presencia social

Territorial de Jo\entut dc la Generali­ tat a Tarragona, i "Castells 95, una vi­ si6 vilafranquina". de Miquel Arroyo).

d'experiencies de funcionament d'altres colles. En aquest cas, cal tor­ nar a esmentar la Jove de Tarragona i els Xiquets de Reus, que han vingu! al Palau del Rei Moro a mostrar eis seu s models de funcionamenl. Entre les publicacions, cal assenyalar l' interes -i, en conseqüencia, l' esfor~­ que fa la colla per tenir una publicaci6 periodica propia, La Torre, que apareix tres cops I'any (per Sant Jordi, per Festa Major i per la Diada). Es tracta d'un vehicle de difusi6 de la colla que tam­ bé arriba a molts sectors de Sitges no estrictament castellers. Per tant acon­ segueix fer una funci6 social i de pro­ moci6 destacada. En una linia similar, s'ha de situar el programa radiofonic Posa'( lafuixu, a Radio Maricel, realitzat per gen! de la colla i que parla de castells en gene­ ral, amb una logica i especial atencio per a la Jove de Sitges, Posa '( Jaixa s'emet setmanalment, cada divendres al vespre.

'a

En un ambit propL cal assenyalar el calendari casteller que la Jove de Sit­ ges ja va aconseguir implantar de for­ ma fixa des de la seva aparicio fa tres anys.De feL aquest calendari s'ha aca­ bat d'implantar aquest any i el que ha permés és normalitzar els castdls com a una activitat popular local que s'esdevé en dates concretes: per Sant Jordi, per Sant Joan al barri del Poble Sec, per Festa Major (amb l'exhibici6 tradicional de la Sortida d'Ofici i I'actuació amb colles convidade,), per Santa Tecla (amb els mateixos paI'ame­

tres 4ue per Festa Major) i per la Diada (el segon cap de setmana de novembre). Precisamenl. la segona Diada de la colla, convocada I'any CJ4, va consistir cn l'organitzaci6 de la Primera Trabada de Colles Castellers del Penedes, que es va saldar amb un balan9 molt positiu (tant pel que fa a organitzaci6 com a interes casteller de les colles. Cal recordar que algunes colles van aconseguir fer en aquella Diada la millor acruaci6 de la seva historia). Una Trobada, que malaurada­ ment enguany no ha tingut continunat. pero que confiem que la temporada vi­ nent es lorni a recuperar. Respecte al ca­ lendari casteller, i tal com ha succe'il en alu'es localitats castelleres. el signe de normalitat ha arribat enguany gracies a que les actuacions que no s6n propies de la colla (és a dir, totes a excepci6 de la Diada de la Colla) estan organitzades, des d'nn punt de vista economic -i com a sig­ ne de norrnalitat- per les institucions con­ vocants corresponents (Ajuntament. Co­ missi6 de Festa Major. Comissió de Festes del Poble Sec, etc.), mentre que a nivell de recursos humans i contacte amb les colles va a canee de la mateixa Jove.

La Jove a Ribes Per últim, només ens falta fer referencia a I'atenció especial que la Jove de Sitges té re,pecte als actes i a les festes propies de Ribes. un aspecte molt imp0I1ant per a la Colla si tenim en comte que més d'una cinquena pan deIs nostres mem­ bres són d'aquesta localitat. ja sigui per sitgetans que hi haIl marxat a viure o bé per la presencia mateixa de gent de Ri­ bes. En aquests moments, hi ha uns 35 castellers de la Jove que viuen a Ribes. Per 'ant, també calia activar una política de dinamitzaci6 sociocultural orientada cap a aquesta locali~al. De fet, les ac­ cions realitzades han estat més limitades, tol i que de cara a la temporada vinent se n'han previst ja diverses. Dins ['organigrama administratiu de la junta hi ha una anomenada Delegació ribeta­ na, que té com a missi6 organitzar actes i coordinar la presencia i parlicipació de la gen! de Ribes a la Colla,

Conclusions El model exposat no constitueix cap aportació eXlraordinaria. segons el nos­ tre pum de vista; sin6 4ue es tracta d'una estructura modesta per a una Colla modesta. El que caltenir present, pero, és que es tracta d'un sistema de funcionament plantejat d'acord amb la realitatlocal i I'entorn social de la Co­ lla. Per tant, només valid per a casos com el de la Jove de Sitges.

'.IIIGAN DaVNT.! ,.. .UITAIIANT. ~

~"

PASSEIG DE VILANOVA, 53

Tel. 894 36 46

SITGES

/L,.­

~

C / ILLA DE c..:::U13A, SIT<:?-ES

7


18· La Torre

Actuació. Lloc i dia.

ESTADíSTICA

p.4

4/6

3/6

1995 (Total)

19d

4d

4d

Pla<;:a d' Espanya (30 de mar<;:)

2e1

leI

leI

3/6s

4/6a

5/6

lOd le

lOeI

5d

T/6

13e1 lid lld le 2i

4/7

317

417a

8e1

l3d Ji li

3e1li lid

Id

leI

Id

Id

liel

li

leI

Yilanoveta. Congrés (26 d'abril)

JeI

Reus (19 ele maig)

2d

Raeó de la Calma. Congrés (29 de maig)

2d

Hotel Gran Sitges. Congrés (9 ele juny)

2d

Id

Id

Id

Marsella (15 de juny)

4e1

2e1

Id

leI

Marsella (16 de juny)

2e1

Id

leI

Bedoin (16 ele juny)

2d

Id

IeI

leI

Id

lel

Jd Id

Ribes (30 ele juny)

leI

IeI

Id

Id

Id

Id

Calafell (J 4 ele juliol)

Id 2e1

le

le

Id Id

Id

Id

Jd

Martorell (15 eI'agost)

Id

Id

Jd

Tarragona (17 d'agost)

le

Id

Jd

Id

Jd

Id

Festa Major (25 d'agosl)

Id

Jd

El Yendrell (JI de setembre)

Id

Id

Id

Id

Santa Tecla (22 de setembre)

Id

Id

Id

Id

Id

Id

Festa Major (23 d'agost)

Id

Festa Major (24 d'agosl)

2d

Sanla Tecla (23 de setembre)

Id

Id

Tanagona-Coneurs (6d'oetubre)

lid Id

TOTAL (1996)

23d

Id 4d

Id Id

Id

2d

Manresa (20 d'oetubre)

le

2d

Id

Id

7e1

lid

Id

Id

Sitges (El Yinyet)

li

Id

Sitges (Sant loan)

Sant laume deis Domenys (28 de julio!)

317s 517 TI7 4/8

Id

Sant loreli, Sitges

lel

p.5

4d

6d

4d

e- Carregat. d- Desearregat. id- Inlent desmuntal. i- Intent. s- aixeeal per sota

TRITD

O 'ART

GESTIÓ CULTURAL SONORITZACIÓ AUDIOVISUALS GRA.FISlVI.E

6d

8d lid

10dlcli

le Id

Id Id

Id

14d

12d

li le

2d 3c 2i lic

Id

Id

6d le

li


NOTICIARI CASTELLER

AGENDA CA 5 TEL L ERA • 9 de novembre. Barcelona (Barri del Clot). Xiquets de Tarragona i CasteIlers de Barcelona. • 10 de novembre. Sitges. CasteIlers de Vilafranca, Nens del VendreIl i Jove de Sitges. • 10 de novembre. Grano­ llers. Minyons de Terrassa, Xics de GranoIlers ¡una altra colla. • 10 de novembre. Camella. Castellers de Terrassa, CasteIlers de Barcelona Castellers de CorneIla. • 17 de novembre. Terrassa. Minyons de Terrassa, Cas­ tellers de Barcelona i una altra colla. ·24 de novembre. Vilanova. CasteIlers de Vilafranca, CasteIlers de Terrassa i Bordegassos de Vilanova. • 15 de desembre. L'Arbor;. CasteIlers de Vilafranca i dues colles més.

El cinc de nou amb folre JOAN RAMON OCAÑA

Un altre mite ha caigut. EIs cas­ tellers i afeccionats hem d'estar con­ tents perque s'ha assolit plenament un altre castell que semblava impos­ sible. Escric aquestes reflexions I'endema del 27 d'octubre de 1996, una altra data que passara amb lle­ tres d' 01' a la historia deis castells, el dia que la Colla Vella deis Xi­ quets de Valls va descarregar el pri­ mer cinc de nou amb folre d'aquest segle. Un cop recuperat de I'impacte que em va produir la presencia d' aquesta fita, em poso davant 1'ordinador i comen¡;;o a re­ flectir sobre el papel' els meus pen­ saments i sentiments en veu alta sobre la significació que represen­ ta per a un casteller de la love de Tarragona l'assoliment pel món casteller d'aquest magne castel!. Des d'aquí la meya felicitació a la Colla Vella. La veritat és que el sentiment comú entre la majoria de castellers de la lave de Tarragona que érem a la pla¡;;a del Blat era una barreja d'admiració i enveja sana, admira­ ció perque van aconseguir un ob­ jectiu que nosaltres havíem perse­ guit amb amb totes les nostres forces, i enveja sana, simplement, perque ens imaginavem, amb certa malenconia, que I'alegria i la festa deis components de la colla degana del món csteller podria haver estat nostra. Pel qui sigui un afeccionat al futbol, es podria establir un cert paral.lelisme, salvant les distancies, amb la rabia continguda i la tristesa que devien experimentar els juga­ dors i seguidors del Deportivo de la Corunya en aquella Iliga que el Bar¡;;a va guanyar amb l'ajut del penal fallat en el darrer minut per Djukic; van tenir I'oportunitat de guanyar una Iliga i no la van apro­

íII'

Intim.

Roba Interior. Llenceria dona Carrer Parellades, 39 Botiga 7

Galeries Les Voltes

Sitges

La Torre -19

fitar. No em posaré a analitzar ara els motius pels quals els nostres intents de cinc de nou amb folre no van reeixir. Hi va haver di verses cau­ ses, tecniques i no tecniques, i tots els intents van ser diferents, pero si hi va haver, continuant amb el paral.lelisme futbolístic anterior, un detall que potser ens va mancar: l' instint assassí, evidentment en el bon sentit de la paraula, aquest ins­ tint que sovint s'utilitza de manera tan topica en el món deis esports, que diuen que han de tenir tots els campions. Doncs bé, ha quedat cIar que la Colla Vella de Valls, i potser algu­ na altra colla més, posseeix aquest instint. Si es troben davant una oportunitat historica com aquesta no la desaprofiten. Com Ronaldo, no fallen els gols. Anant cap a la pla¡;;a del Blat al matí, anava repas­ sant, un per un, tots els condicio­ nants favorables que tenien per aconseguir bastir la súpercatedral; és a dir, el fet d'haver descarregat amb relativa facilitat un bon nom­ bre de cincs de vuit durant la tem­ porada, el boníssim intent del Con­ curs -on amb poc assaig, en una hora intempestiva i després de tres castells descarregats, un carregat i un intent, es quedaren a un pas d'aigualir la festa a tot Vilafranca, malgrat la impecable actuació que van aconseguir els verds- i el de­ tall més important: la motivació, saber que es trobaven davant una oportunitat única per ser els primers a desmitificar aquesta superba construcció i en el convenciment que tenien tots els seus castellers de que allo era possible i ho tenien el seu abast. No estic descobrintAmerica amb aquesta afirmació. Per aconseguir un objectiu, primer has de creure que és possible. Aixo molta gent ho sap, pero el que no és gens facil és portar-ho a la practica, i menys en un grup huma de més de 500 per­ sones on, normalment hi hauna pro­ porció de tota classe de personali­ tats, optimistes i pessmistes, posse'idores de la veritat absoluta, aspirants a cap de colla, etc. En re­ sum, si es pot treure alguna conclu­ sió per a totes les colles, i a vosal­ tres, amics de Sitges, us anira molt bé per tal d'afrontar el carro gros, encara que estic conven¡;;ut que aixo ho teniu molt clar, és el fet que des de I'enxaneta fins als castellers del darrer cordó de la pi nya han de creure cegament que el castell amb el qual ens barallem esta descarre­ gat, i els responsables de la Colla

han de saber transemetre aquesta idea. Tampoc es tracta d'enga­ nyar els castellers, se' Is ha de convencer amb els assajos, que és realment on es veuen les pos­ sibilitats a un castell concre!. El problema es pot presentar quan els assajos van bé, pero els castellers no s' ho creuen, potser perque no estan acostumats a en­ frontar-se a grans reptes caste­ lIers. És potser el que ens va pas­ sal' a nosaltres amb el cinc de nou amb folre. Quan vam fer els pri­ mers castells de nou pisos, la mo­ ti vació de tots els castellers era molt gran, i ens enfrontavem a reptes importants ja assolil> per altres colles. Llavors, el raona­ ment que fa qualsevol casteller és que si els aJtres ho. han aconse­ guit nosaltres també podem. No hi ha dubtes, ni més nervis que els normals que pot tenir qualse­ vol casteller de qualsevol (;olla. Ara bé, la cosa canvia quan ets davant de quelcom descont'gut. com era per a nosaltres aquest castel!. Tot i tenir un cinc de vuit perfecte, de tenir cura gairebé minuciosa del folre i de treballar moltíssim al' assaig totes les parts d'aquesta constmcció -i amb hit i bons resultats- quan va arribar I'hora de la veritat alguns caste­ llers nostres, potser no es van aca­ bar de creure el fet que una colla com la love de Tarragona, que s'acabava d'incorporar al grup cadvanter de colles de nou, fos capa¡;; de plantar cara als grans monstres deis castells, vallencs, viJafranquins i terrassencs, i tir.· gués la gosadia d'atrevir-se amb un castell g airebé impossible com el cinc de nou amb folre. Molt segurament, aixo mateix ens va passar al Concurs de J994. on vam tenir la possibilitat de guanyar-Io, i simplement la sola idea de pensar-ho ens va fer por És la famosa pressió. Bé, jo tamo bé suposo que la mentalitat guan­ yadora no s'aprén en un dia. Per tant, totes aquestes experiencies les haurem d'anar emmagatze­ mant en la memoria per treure totes les conclusions positives possibles per al futuro Per sort () per desgracia, la gloria castel lera é efímera. L'endema d'haver aconseguit qualsevol hit s'ha de tornar a I'assaig a seguir treba­ lIan!. Tsempre hi haura noves fi­ tes, nous objectius, nous reptes a aconseguir.

Joan Ramon Ocaña Mateu és secretari de la Colla Jove deIs Xiquets de Tarragona


Taberna Vasca

)(1)( I

e/. Mayor, 22

Tel. 894 73 70

08870 SITGES (Barcelona)

Pioneros en tapas y txikiteo Taberna Vasca

e/. San Pablo, 3

Tel. 811 03 20

08870 SITGES (Barcelona)

La Torre 08, tardor 1996  

Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you