Page 1

NÚMERO 1 MARÇ 2017

“Ens cal una normativa unitària de futur”

Totes les activitats d’Enllaçats per la Llengua

Unitat i moviments secessionistes del català

Entrevista a Francesc Viadel, expert en blaverisme


Equip d’ACCIONA’T Redacció: Òscar Adamuz, Toni Barceló, Joan Morro. Disseny: José Ramón Noguero, Marcel Pena.

Editorial: Llengua: unitat o barbàrie!

Activitats d’Enllaçats per la Llengua

Entrevista a Francesc Viadel: “Les tesis de Fuster són tan vigents que fan por”

Article sobre la nova normativa lingüística: Ens cal una normativa unitària de futur

Recomanació Cultural: Pau Vallvé

Set de Set: Nosaltres, Naltres, Noltros, Moatros.


Llengua: unitat o barbàrie! Òscar Adamuz Arreu dels Països Catalans pocs temes són tan recurrents

modalitats locals a les Illes Balears de l’era Bauzá fins a les

com el de la unitat de la llengua. El fet lingüístic és la base

constants mocions del PP de la Comunitat Valenciana ne-

de qualsevol projecte que defensi tant la unitat cultural

gant la filiació lingüística catalana del valencià, tot passant

com política d’uns territoris molt diversos. Sense la llen-

per l’aberració de denominar el català parlat a la Franja de

gua comuna no parlaríem de Països Catalans i, per tant, la

Ponent com a LAPAO.

seva defensa esdevé el quid de la qüestió.

En aquest número de la revista podem trobar una entre-

Per aquest motiu, per ser la gènesi de tot plegat, des d’Acció

vista al sociòleg i periodista Francesc Viadel, un espe-

Cultural dels Països Catalans hem considerat que calia es-

cialista del moviment que defensa la secessió lingüística

trenar el primer número del digital Acciona’t! amb aquest

del valencià de la resta de la llengua catalana, anomenat

tema com a monogràfic. Perquè entendre una mica més

blaverisme.

dels nostres orígens ha de permetre’ns projectar el futur,

Aquests moviments secessionistes hi són presents també a

un futur que, dit sigui de pas, serà compartit o no sempre

la resta de Paisos Catalans, amb més o menys força, sem-

segons la voluntat de la majoria de la societat, atorgant el

pre pendents de qualsevol canvi normatiu sobre la llengua

dret a decidir als diferents subjectes polítics de la nació

de l’Institut d’Estudis Catalans per seguir la seva croada

catalana. Fugim doncs, del determinisme.

particular(ista) contra el que ells anomenen “pancata-

Que en ple segle XXI encara estem a voltes amb la unitat

lanisme”.

lingüística és un símptoma que alguna cosa no gira rodona

Podríem concloure que amb el temps aquests movi-

en el si de l’estat espanyol, principalment. I ho és perquè,

ments anticatalanistes van canviant de tàctica i el que

tot i que no hi ha cap institució acadèmica a nivell mun-

ahir era negació de la unitat de la llengua avui és practicar

dial que discuteixi que la llengua que es parla a Maó, Tar-

l’isolament de la varietat lingüística local sense negar ofi-

ragona, Algemesí o Ceret és la mateixa, a Espanya trobem

cialment el tronc comú de la llengua catalana.

per exemple com institucions oficials de l’estat separen

En definitiva, més del mateix; l’objectiu d’aquest moviment

les versions de valencià i de català en les seves pàgines

és fragmentar la unitat cultural d’uns territoris amb molt

web, com si de dues llengües diferents es tractés. L’excusa

nexes en comú. És per això que aquest digital també neix

(també oficial) és que hi són traduïdes a les llengües coofi-

amb la voluntat de difondre la tasca de la xarxa d’entitats

cials presents als respectius estatuts d’autonomia. Com a

d’Enllaçats per la Llengua, que fa accions coordinades per

l’estatut del País Valencià s’anomena la llengua pròpia com

la defensa del català arreu del domini lingüístic.

a valencià, l’argumentari jurídic queda muntat per “im-

Aquesta tasca avui és més necessària que mai, perquè,

peratiu autonòmic”. D’exemples com aquest, a cabassos:

com deia Joan Fuster: ”O ens recobrem en la nostra unitat

Des de l’intent d’impulsar llibres de text escolars escrits en

o serem destruïts com a poble.”


Activitats d’Enllaçats per la Llengua Enllaçats celebra la Declaració de Palma impulsada pels governs català, balear i valencià

La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua (ExLL) considera l’entesa en matèria cultural i lingüística de les institucions com un pas endavant

Enllaçats per la Llengua valora molt positivament la reunió celebrada a Palma aquest 20 de febrer entre les Conselleries de Cultura dels governs de la Generalitat catalana, el govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana, on han tractat de la necessitat d’impulsar polítiques coordinades en benefici de la llengua i cultura comuna. En la reunió s’ha anunciat una sèries de mesures concretes de col•laboració en àmbits com el reforçament d’un mercat interior cultural, la promoció conjunta de la literatura,, l’homologació de les acreditacions oficials en matèria de llengua, la defensa del català envers polítiques lesives estatals i la consolidació de l’Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior de la llengua i cultura compartida. Enllaçats per la Llengua vol remarcar que aquestes iniciatives van en la línia que sempre ha defensat i que es tornaren a palesar el passat mes de desembre durant la reunió plenària celebrada a Castelló de la Plana, així com espera que aquests projectes es desenvolupin en forma de mesures concretes i una col•laboració fluida. Finalment, des d’ExLL s’insta a aprofundir i ampliar aquesta mena d’acords entre la resta d’institucions del domini lingüístic en matèria de llengua, educació i cultura, tant com en la consolidació d’un espai de comunicació en català que contempli la implementació d’un Consell Audiovisual amb presència de totes les administracions.

ACTIVITATS d’ExLL:

Stei-intersindical Illes Balears: L’STEI reclama al govern balear passes endavant per a la normalització del català. Òmnium Cultural de l’Alguer: Nova seu d’Òmnium Cultural de l’Alguer. Obra cultural de l’Alguer: Debat sobre el dret a l’autodeterminació dels pòpuls. Plataforma per la Llengua l’Alguer: Les estrenes. Festa dels Tres Reis. Plataforma pel Dret de Decidir (PDD): Catalan News Monitor. El digital que explica en anglès el procés català. Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC): L’exposició de la FOLC segueix rodant! Intersindical-CSC: La Intersindical-CSC combatrà les amenaces de l’Estat contra els treballadors públics que vulguin col•laborar amb el procés. USTEC-STEs-IAC: Llengües assetjades. Jornades sobre trilingüisme. Enllaçats No Acatem (ENA): Pacte històric entre el País Valencià, Illes Balears i Catalunya per la cultura i la llengua. Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans: NO A LA LOMCE, construim el nostre propi sistema educatiu! Coordinadora Obrera Sindical (COS): Cap presó silenciarà les nostres cançons! [Comunicat de suport al músic mallorquí Valtònyc]. Associació Amics de la Bressola: La Bressola, candidata a guanyar el Premi Martí Gasull. Moviment Franjolí per la Llengua: A la Franja, en català! [Dia de la llengua materna].

STEPV-Intersindical Valenciana: El Consell accepta incloure la competència lingüística per l’accés a la funció pública. Acció Cultural del País Valencià (ACPV): Acció Cultural dóna l’enhorabona a Empar Marco, nova directora de la futura radiotelevisió valenciana. Federació d’Escola Valenciana (FEV): Escola Valenciana opina que el requisit lingüístic hauria d’estar en la nova llei de la funció pública i no en un reglament. Plataforma PROU: Què és PROU? Associació Cívica per la Llengua el Tempir: Documentari: “Ser a la frontera sud”, un mosaic d’entrevistes a persones de diversos pobles del migjorn valencià. Castelló x la Llengua (CxLL): Castelló batega en valencià! 5 anys d’estima, passió i moviment. Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA): Jornada: “Dones i treball: S’avança cap a la igualtat al món laboral?” Confederació d’AMPA’s Gonzalo Anaya: Jornada formativa sobre el nou Decret de plurilingüisme. Agrupació Borrianenca de Cultura: Web de l’associació. ICEC_International Commission of European Citizens: Article sobre el suport del Parlament del Vèneto al dret d’autodeterminació de Catalunya. Llibreria Serret de Vall-de-roures: Trobada dels alumnes de català de l’IES Matarranya amb l’escriptora Coia Valls. Centre de Cultura Catalana d’Andorra: S’inicia el cicle de presentacions literàries al març.


Francesc Viadel: “Les tesis de Fuster són tan vigents que fan por” Francesc Viadel és un sociòleg, escriptor i periodista valencià. Viadel és reconegut pels seus estudis sobre l’anticatalanisme, especialment en la seva vessant valenciana: el blaverisme. Alguns dels seus llibres, com No mos fareu catalans (La esfera de los libros, 2006), Història inacabada del blaverisme (PUV, 2009) i La gran depuració (PUV, 2015), són obres de referència al respecte. Ha estat guardonat, entre altres premis, amb el Joan Coromines d’Investigació Històrica i Filològica. Actualment, col•labora amb diversos mitjans en llengua catalana i és professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.


Entrevista per Joan Morro –Quins són els trets principals de l’anticatalanisme? pel PP, crec que està més penetrat en la societat va–Des del País Valencià, però també des de les Illes lenciana que representat políticament. La batalla que Balears i Catalunya, es caracteritza per un pensament

ha guanyat el blaverisme ha sigut posar un imaginari

reaccionari que reivindica un tradicionalisme con- simbòlic. No és el mateix el blaverisme d’ara que el dels servador. És la interiorització indígena de la pròpia anys 70. En què el reconeixem, avui, a nivell social? En cultura envers Madrid.

l’hostilitat oberta davant el moviment per recuperar

–En els teus llibres comentes que el País Valencià ha

l’ús públic de la llengua del país, cap a Catalunya...

sigut l’avantguarda de l’anticatalanisme. Per què?

Algun sociòleg diu que el blaverisme ha desaparegut,

–Per una sèrie de circumstàncies històriques. Des dels

però l’actual govern valencià actua com si no hagués

anys 60 i 70 del segle passat, hi hagut una base soci- desaparegut. L’herència i les influències del blaverisme ològica emetent aquest discurs. És el que Toni Mollà encara són fortes. ha anomenat una revolució tranquil•la. Es tracta d’un moment en què l’Estat es troba en crisi per la situació del franquisme. Al País Valencià es tradueix en crisis identitàries i d’estructura social. El seu pes demogràfic i el possible reviscolament catalanista fan que l’Estat

“El gonellisme és una còpia fil per randa del blaverisme”

es preocupi perquè el País Valencià es nacionalitzi en –Creus que el gonellisme, a Mallorca, pot arribar a un marc que no sigui l’espanyol.

tenir aquesta influència?

–Precisament per això que dius, l’anticatalanisme al

No ho conec en profunditat. El que és evident és que

País Valencià tindrà un nom concret...

el gonellisme és una còpia fil per randa del blaverisme.

–Sí, el blaverisme...

Creen les mateixes confusions: l’origen de la llengua,

“La batalla que ha guanyat el blaverisme ha sigut posar un imaginari simbòlic” –Què se n’ha fet avui, del blaverisme?

crear un greuge comparatiu, assenyalar una determinada classe intel•lectual mallorquina com a enemiga i traïdora, tornar a un ús de la llengua arcaïtzant, que en definitiva no serveix per a l’escola ni per a la vida pública... És una imitació absoluta. El moviment anticatalanista mallorquí s’ha emmirallat permanentment

–El blaverisme ha anat evolucionant. Les formes polí- en el moviment blaver. Es pot dir el mateix del movitiques netament blaveres, com Unió Valenciana, han

ment anticatalanista a la Franja d’Aragó. Així mateix, és

desaparegut. Ens trobem en un escenari polític molt possible que s’intenti crear un cordó sanitari tant al País diferent. Si bé el blaverisme està assumit pràcticament Valencià com a les Illes Balears davant el Procés català.


–Per què algunes esquerres espanyoles i europees

tenim una llengua que la mateixa constitució

han tingut tradicionalment més simpaties cap a la

espanyola relega a un dret. Pel que fa a qüestions de

qüestió basca que cap a la qüestió catalana?

fiscalitat i recursos, ja s’ha vist, no hi ha cap voluntat

–Jo no crec que hagin tingut massa simpatia pels de parlar de res. Nosaltres no tenim cabuda. Ens bascos... L’esquerra espanyola té un problema, que és haurem d’afirmar permanentment perquè ens haurem el seu model nacional, que és hereu del franquisme. d’afirmar en el món cultural i en el polític. Com deia L’esquerra espanyola hagués pogut mantenir un model

Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta

distint, que el tenien des de temps de la república, com

contra nosaltres.

les fórmules federalistes genuïnes, de l’Espanya dels pobles... Això s’acaba amb la victòria del franquisme. El franquisme fixa una idea de la nació espanyola, que venia del segle XIX, que és la que triomfa i que l’esquerra espanyola fa seva. L’Espanya que té en el cap Rodríguez Ibarra no difereix de la que té Rajoy. L’Espanya que té en el cap Susana Díaz no difereix de la que tenia Fraga. Això no només afecta al PSOE. El PCE s’acabà escindint per relacions com les que tenia –Ja que treus a Fuster, per acabar, quina vigència amb el Partit Comunista del País Valencià (PCPV), tenen les seves idees? que sí que entenia el dret d’autodeterminació o el

Hi ha dues coses quan parlem de Fuster. Primer, el

reconeixement del Països Catalans, per exemple.

plantejament que fa del País Valencià és totalment

Si te fixes, el respecte cap als pobles de l’Estat ve de vàlid ara com al 1962. Un país amenaçat culturalment la perifèria. Vénen del PSPV, del PSIB, del PSC, del

i políticament i subjugat al sucursalisme. La crítica

PSE, del PSG. El discurs d’Espanya del franquisme és

continua sent la mateixa. Som un país desarticulat,

el que té assumit el conjunt de l’esquerra espanyola,

amb un finançament desastrós, un territori depredat,

tot i algunes excepcions. Per exemple, tot el món del

una història compartida amb la resta de terres de

podemisme mira de desempallegar-se d’aquesta idea.

parla catalana. Fuster reivindica els valencians com

Fan gestos, com estar a favor del referèndum.

a subjecte polític. Sobre la vigència de Fuster? Ara

–Tornem als Països Catalans. Hi ha cap alternativa

més que mai. Segon, pel que fa als Països Catalans,

a la dicotomia entre catalanisme i espanyolisme?

cal posar-ho en el seu context. Però una cosa és clara:

–El projecte d’Espanya passa per l’absorció absoluta

separats, no farem mai res. Per la llengua, per les

de qualsevol distinció perifèrica. Nosaltres no tenim

infraestructures... Les tesis de Fuster, ara que faran 25

res a fer allà. Per exemple, a nivell lingüístic, nosaltres

anys de la seva mort, són tan vigents que fan por.


Ens cal una normativa unitària de futur

Toni Barceló La situació actual de la comunitat catalanoparlant no

Valencià hi ha un incidència estable de moviments

és la mateixa que a principi del segle passat. Llavors no

secessionistes que s'organitzen des de la societat civil,

teníem ni una varietat normativa ni una d'estàndard,

però també al voltant dels partits polítics i en els àm-

eines indispensables perquè una llengua pugui sobre- bits governamentals municipals, autonòmics i central. viure en el context de les societats industrialitzades. Gràcies a Pompeu Fabra, la nostra llengua, el català, es va adaptar a les necessitats i a les exigències de la societat de masses, malgrat el tràngol de la dictadura franquista. Això no obstant, també hi ha una altra

“Els secessionismes neguen la unitat de la llengua catalana amb teories acientífiques” Tot i que en cada territori aquests grups tenen unes

cosa que és clara: el fet que avui el catalanoparlant característiques pròpies, la tesi comuna que comparhagi d'estar contínuament justificant la pròpia opció

teixen és l'anticatalanisme. En termes de lingüística

lingüística és símptoma inequívoc d'anormalitat.

històrica, els secessionismes neguen la unitat de la

Quan una comunitat lingüística ha perdut la con- llengua catalana mitjançant teories acientífiques sobre sciència de ser-ho, aleshores el terreny queda ado- l'evolució de l'idioma que alhora se sustenten en interbat perquè hi arrelin amb força els secessionismes. pretacions sui generis dels fets històrics. Els catalanoparlants de l'Estat espanyol en tenim uns

L'àrea d'influència dels particularismes arriba també

quants exemples, d'això. Especialment d'ençà la Tran- fins a la planificació del corpus lingüístic. Segons els sició, a la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País seus estatuts, «L'àmbit d'actuació de l'Institut d'Estudis


Catalans (IEC) s'estén a les terres de llengua i cultu- en un context d'anormalitat com el que vivim als ra catalanes»; per tant, si en un territori la ideologia

Països Catalans. Però, d'altra banda, crec que hem

dominant nega la catalanitat de les varietats pròpies

d'evitar que la comunitat catalanoparlant global,

que s'hi parlen, aleshores és d'esperar que s'hi vulgui

que és un fet, quedi fragmentada acadèmicament

instituir un model normatiu alternatiu al de la Secció entre les terres de l'IEC, l'AVL i d'altres: ens cal una Filològica. Qualcunes propostes no s'han implementat, com són els casos de les iniciatives de la Fundació Jaume III i de l'Acadèmi de Sa Llengo Baléà [sic] a les Illes Balears. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en canvi, reconeix que l'Acadèmia

“L'AVL és l'única autoritat competent en qüestions de normativització al País Valencià” normativa unitària de futur. Des del meu punt de

Valenciana de la Llengua (AVL), entitat creada per la vista, la Gramàtica de l'Institut d'Estudis CataGeneralitat Valenciana el 1998 i constituïda el 2001, és

lans (GIEC) ha estat dissenyada precisament amb

l'única autoritat competent en qüestions de normativ- l'esperit de cohesionar la catalanofonia. Per a tal ització al territori del País Valencià.

propòsit, els acadèmics han elaborat un text flexible

En gran mesura, una proposta normativa serà ac- quant a la validesa normativa de molts de trets carceptada pels usuaris si s'hi senten representats. La acterístics de les varietats geogràfiques i funcionals varietat normativa d'una llengua té, per tant, una

de la llengua que dóna el protagonisme a la intuïció

funció identitària que no tan sols no es pot obvi- i a la sensibilitat lingüístiques dels usuaris, cosa que ar, sinó que ha de formar part de la planificació pot contribuir a potenciar-ne el valor referencial. lingüística de manera conscient si l'objectiu és que Ben aviat sabrem si el nou text aconsegueix copels receptors l'assumeixin. Desgraciadament, fra- sar un espai simbòlic d'abast general i té la vocació cassar en aquest sentit pot estimular i fins justificar d'esdevenir la gramàtica normativa de la comunitat parcialment els moviments secessionistes, sobretot catalanoparlant del segle XXI.


Pau Vallvé o el moviment circular Avançar circularment, en què marxar i tornar són el mateix punt. Després de brindar Pels dies bons (2014), Pau Vallvé publica Abisme cavall hivern primavera i tornar (20 de gener del 2017), un disc doble de vint-i-dues cançons amb què el músic, compositor i productor barceloní enumera les passes que ha anat fent durant el seu viatge circular. Pau explica que en els darrers anys la seva vida ha estat envoltada de canvis en molts de sentits i que aquesta circumstància ha tengut una influència decisiva en les cançons del seu darrer treball. El disc ja és a la venda a través del seu web (www.pauvallve.com) i a les botigues Surco, BCore, Disco100 i Ultra-Local Records de Barcelona. «Això és un incendi El millor de marxar és tornar» Pau Vallvé


Set de Set: Nosaltres, naltres, noltros, moatros, nantris... Marcel A. Farinelli (L’Alguer):

Al País Valencià aquest fenònmen varia molt

“Són variants d’una mateixa paraula, signes que

geogràficament i sobretot generacionalment.

pertanyen a una llengua que, per la història política del

Geogràficament

conjunts de pobles que la parlen, no ha pogut arribar

conseqüències del moviment blaver-feixista que va

perquè

encara

resten

certes

al nivell de normalització al qual han arribat altres protagonitzar la “Batalla de València” amb el vist-illengües europees, com el francès, l’italià o l’espanyol. A plau de tots els poders de l’estat espanyol, contra el causa d’aquesta imperfecta i parcial normalització, però, conjunt del poble valencià. Aquest moviment va tindre en un territori tan particular com l’Alguer, on es troben

el seu epicentre a València i a la comarca de l’Horta,

presents contemporàniament tres diferents tradicions

i és en aquest territori on més ha transcendit la seua

lingüístiques (sarda, catalana i italiana), aquesta unitat influència i on podem trobar encara moltes persones lingüística pot no ser tan evident. Llavors, al costat de que defensen que les diverses variants són paraules de qui, no obstant les diferències, reconeix que es tracta llengües diferents. de la mateixa llengua, hi han uns que defensen la teoria Generacionalment, perquè difícilment les noves que l’alguerès no és català, sinó un derivat del sard. generacions escolaritzades ja en valencià –una part– Aquesta dificultat algueresa en veure la continuïtat poden posar en qüestió un fet que es dóna en la pràctica lingüística deriva, en part, de les poques ocasions de totalitat de les llengües. Açò té transcendència a sentir les altres variants del català que en el passat han diversos nivells tal i com s’ha demostrat els darrers dies tingut els algueresos, així i com dels escassos mitjans

a les Corts Valencianes en rebutjar majoritàriament un

que aquests han tingut, i en part encara tenen, per fer

nou intent del PP d’establir políticament una separació

sentir als altres catalanoparlants la seva parlada”.

lingüística que no existeix.

Antoni Infante (País Valencià): “Com a usuari de la llengua catalana assumida com a pròpia però que no és la meua materna– i de la meua formació autodidacta, crec que nosaltres, nantris, matros, noatros, noltros, mosatros, etc. són variants dialectals que en cap cas ens remeten a idiomes diferents. De fet crec que la meua llengua materna, el castellà, i altres llengües del nostre entorn com l’italià estan molt més dialectalitzades que la nostra.

Per tant, i com a conclusió, diria que tot i que encara trobem i trobarem divisió d’opinions, anem avançant lentament en el camí de la normalitat davant de qüestions com aquesta.


Natxo Sorolla (Franja de Ponent):

Joan-Pere Le Bihan (Catalunya del Nord):

“Evidentment, són variants de la mateixa llengua, i “Quan me vaig instal·lar a Terrats (Rosselló) l’any 1978, aquesta varietat és la que fa la riquesa. La percepció els pagesos de la comarca sovint feien el comentari implícita al Matarranya és que són variants de la mateixa següent: «Els espanyols del nord parlen gairebé com paraula, i en la quotidianeïtat és quan s’observa que un

nosaltros.» De fet però la consciència lingüística va

parlant del Matarranya manté la llengua amb algú que

anar evolucionant al llarg dels anys. La visita els anys

usa altres varietats de la llengua. On apareix el conflicte 80 a Perpinyà de Jordi Pujol, president de Catalunya, va normalment és en les denominacions. Amb tot, en els

fer entendre a molta gent que els catalans no eren pas

últims anys s’observa un increment de l’ús espontani

«fora els del Rosselló». Qualcuns deien que a Barcelona

de la denominació català, i una reducció del conflicte parlaven «català espanyol», d’altres deien «el veritable per part dels grups implícitament secessionistes. Es català.» dóna per entès que és la denominació científica. Amb A mesura que les institucions democràtiques (sud) tot, continua sent comú l’ús de denominacions locals

catalanes agafaven protagonisme la consciència anava

(com fragatí) o altres que inicialment són pejoratives creixent: de fet, es parlava la mateixa llengua amb certes (xapurriau). L’ús d’aquestes denominacions no és formes diverses. Cal lamentar però que l’ensenyament (sempre) incompatible amb la consideració implícita, i del català i en català (fins i tot a la Bressola) ha acabat explícita, de la unitat de la llengua. Hi ha gent que pot

privilegiant el català de la Catalunya autonòmica en

denominar xapurriau la seua llengua, i considerar que

detriment de les formes rossellonesos alguna vegada més

és «lo mateix» que el que es parla a Tortosa”.

genuïnes que les del sud: algo (i el seu substitut alguna cosa) enlloc de quelcom, el seu usat en substitució de llur, les formes verbals i pronominals, etc. Darrerament hem pogut comprovar que el sentiment d’unitat lingüística, i fins i tot nacional, ha augmentat. Lamentem

però

que

aquesta

progressió

vagi

acompanyada d’un empobriment dialectal de la llengua que afecta el conjunt i acaba afavorint allò que s’anomena el catanyol. Retrobar i reconèixer la riquesa lingüística de cadascun dels Països Catalans no crearà consciències diferents, afavorirà l’interès per una llengua expressiva i fins i tot saborosa...”


Pere Mayans (Principat de Catalunya):

Maria Antònia Font (Illes Balears):

“El Diccionari Alcover-Moll recull unes 35 maneres “Són paraules variants d'una mateixa llengua. Quan diferents de dir, en registres informals, la paraula no- de la llengua parlada hem de passar a escriure-la, els saltres. La variació és tan gran que, a voltes, conviuen experts acorden de quina manera s'escriurà la paraula en una població diverses formes segons els individus.

que defineix un mateix concepte en funció de l'extensió

La percepció del parlant “normal” és que hi ha unes del seu ús i de la seva etimologia, entre d'altres criteris. variants formals –les de l’escola, els mitjans de comu- Poden ser la mateixa paraula, com és el cas de nosaltres nicació– i unes altres que són les variants que fa servir

o també la paraula aigua, que es diu de moltes maneres

la gent (especialment la d’una certa edat) en situacions

diferents però sempre s'endevina la mateixa arrel: aiga,

més informals.

aigo, aigua, etc.

En el cas del Principat de Catalunya, a més, hi ha les

A Mallorca, el parlar del Principat o del País valencià,

diverses percepcions de la llengua segons la variant –o com el d'Eivissa, Formentera o Menorca, Andorra, la subvariant– dialectal pròpia. Molts parlants creuen, Franja o l'Alguer, l'identificam com la mateixa llengua. equivocadament, que l’«autèntic» català, el «cor- Segurament ho feim pel conjunt de la frase o del text, recte» és el de les comarques gironines (per cert, diuen

tant oral com escrit, per la construcció, el lèxic i la fo-

[nu’zatrus]), i que les altres variants han patit proces- nètica. Ja sabem allò que deia en Josep Pla: «El meu País sos més accentuats de castellanització (especialment els

és el lloc on quan dic “Bon dia” em contesten “Bon dia!”

dialectes occidentals). La percepció sobre la unitat o no A més hem de tenir en compte que per a la comprensió de la llengua no és producte de paraules concretes sinó

d'un text, d'un missatge o d'una conversa, no cal que

més aviat de com s’entén la realitat sociopolítica de cada coneguem el significat de totes les paraules. territori, començant pel propi”.

Perquè el català es pugui conservar, necessitam que tengui una norma comuna, com tenen totes les llengües

Maria Cucurull (Principat d'Andorra):

normalitzades i amb esperances de sobreviure dins

El Principat d’Andorra és un indret ben singular, atès que és

aquest món globalitzat. Nosaltres, nantris, matros,

un dels estats més petits del món. A més, té la peculiaritat

noatros, noltros, mosatros i tantes altres formes per dir

de ser un dels pocs països on el nombre d’immigrants su- i escriure nosaltres, representen que la nostra llengua pera el de nacionals. Andorra acull persones de procedèn- és ben viva, estimada en totes les seves variants i una cia ben diversa, però sobretot hi trobem catalans, espan- mostra de la seva diversitat i riquesa dialectal. Ara el yols, portuguesos i francesos. Per tant, el multilingüisme es més important és que la parlem, que la usem i que la fa ben palès al dia a dia, tot i que l’única llengua oficial sigui transmetem als nostres fills i néts, i que els qui tenen el català. Tot i no ser la llengua més paralada, ara per ara,

responsabilitats polítiques i ostenten la nostra represen-

no existeix el debat de l’unitat lingüística del català.

tació, la normalitzin en tots els àmbits.”


Acciona't - 1r Numero  

Publicació d'Acció Cultural dels Països Catalans

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you