Deus pensar que ab eixa vida tot per ella és un plaer... puix ací quasi es suïcida per que ya no sap que fer. El problema és natural puix és sols costum social. Quan estires tant la corda no aplegues fins l'infinit i esta es llança per la borda o abans pega un l'esclafit. Està molt solicitada i dels nervis atacada. Que l'apreten cosa mala siga el pobre o el govern i a ficar-li ous s'embala ab el seu instint matern. El fillets l'ixen daurats i estan tots adjudicats. L'ogre agarra i be l'apreta perque aspira a eixa lluentor i al pobre animal constreta puix li vol traure el seu or. Això també està en l'agenda de Montoro, el de Facenda. Tallem junts la fesolera si volem per hui evitar que ab la febra tesorera els ous vagen a esgotar. No tenim ous a poalades, són només faves contades. I aixina veus com el conte contat és de eixa “llenya” que mos han furtat.
36
VIII. Conte contat i llibret acabat ¿SÓN REALS O IMAGINARIS? DEMÀ MIRA EN ELS DIARIS El recull d'estes contalles pense que és ilusionant, puix si vols plantar les Falles has de fer-lo imaginant. Estos contes es transformen i els tenim tots del revés ab la sàtira ací informen i la critica han encés. Es reflexa nostra vida dins del conte que hem contat i de forma divertida puix el conte l'hem canviat. Com el conte està acabant el llibret yo vaig tancant.