El nostre viatge a Ítaca de cada dia

Destruir per construir, mudar..

maria ripoll

Aquelles sandàlies que et feien mal són les que trob cada dia en aquell racó d’armari que creies perdut

En aquest moment de paraules enreixades, de llibertat fictícia i crua, de por... canvies, sense tu saber-ho i les branques d’aquell arbre que creies arrelat al ventre al coixí a la sola de les sabates, s’estellen en bocins petits, quasi invisibles a la vista.

Els canvis...mudar..anar-se’n... mudaven les mans de jove i creixien taques al cos on abans hi havia laberints.

Ara tot és conegut, i només deman que l’èxit o el fracàs depengui només de nosaltres.

El nostre viatge a Ítaca de cada dia

Josep masdevall

El camino subía y bajaba: “sube o baja según se va o se viene. Para el que va, sube; para el que viene, baja”.

JUAN RULFO, Pedro Páramo (de la primera pàgina)

Quan anem, venim. Quan fem, desfem; amb la mateixa meticulositat o el mateix esvalotament. És el nostre estat d’ànim allò que determina si fem o desfem, si anem o tornem, si construïm o destruïm. I tot apunta que hem de tirar endavant. I si desfem que sigui per tornar a fer o per entendre-ho com una altra manera de fer. Hem d’anar aprenent, sempre anar aprenent endavant com en un començament que no s’acaba mai cap a la nostre Ítaca particular, oblidant que el viatge a Ítaca no és l’anada, sinó una eterna tornada.

Qué triste es el romero que no florece. Qué triste es el camino cuando se vuelve.

BLAI BONET, I love you núm.2 (començament)