Page 1


scp - some coded promise ///

Some Coded Promise pretén investigar la percepció i els codis hermenèutics que l’espectador occidental empra en la seva relació amb la imatgeria, els missatges i els cànons propis de la societat de consum, generalment abocats pels mass-media amb finalitats publicitàries, propagandístiques, comercials o merament lúdiques. La investigació incideix sobre algunes de les facetes i/o estratègies que adopta la imatge en el nostre entorn quotidià (la superabundància, la repetició, la fragmentació, l’ocultació, la banalització, la velocitat, la parcialitat, la correcció ètica i política, etc.), amb l’objectiu de presentar-les “críticament” emulant –quan no utilitzant– alguns dels seus suports estàtics més habituals. Es tracta, en definitiva, de proposar un seguit d’imatges fotogràfiques que, després de ser manipulades per mitjans informàtics, bé enganyin l’ull o bé vegin el seu significat “natural”, directe, iconològic, netament alterat. La fotografia, en obstinada complicitat amb el text (és a dir, amb les paraules que figuren en la imatge o els títols de les peces), trastoca la realitat amb la finalitat d’anar un pas més enllà i obrir tot un espectre de significats nous, en ocasions molt allunyats de la literalitat de la imatge. Amb aquest recurs, l’artista reflexiona sobre la manipulació interessada de la imatge i la impostura visual en la societat contemporània.

<

Deixalla còsmica_Cosmic Debris, 2008 Composició fotogràfica 60 x 40 cm (detall)

Private Life For Sale, 2009 Lambda Print sobre alumini dibond 38 x 100 cm


repercussió emocional durant l’observació de les fotografies de jorge conde ///

(L’experiència estètica desitjable s’ha de generar com a conseqüència d’una observació personal desproveïda de condicionaments socials, culturals o, fins i tot, culturals.)

Durant la realització de les fotografies, Jorge Conde ha mantingut una llibertat mental i emocional sense interferències de factors condicionants que li ha permès considerar innecessàries les dimensions de tipus descriptiu o il·lustratiu, com perspectiva, simetria, llums o ombres, indispensables en les fotografies “figuratives”. Alliberat de les rigideses habituals de la fotografia clàssica, ha assolit ignorar les normes geomètriques i arribar a una síntesi entre l’espai estètic i el temps transcorregut durant la creació fotogràfica. Empra una intel·ligència artística dinàmica i la seva original sensibilitat estètica amb l’objectiu d’integrar el temps en l’espai, i utilitza el concepte espai-temps com una estructura fotogràfica, fet que genera la idea de “simultaneïtat” creativa en les imatges. En totes les seves fotografies, per tal que es percebin les dimensions habituals (amplada, alçada i profunditat), Jorge Conde hi afegeix una quarta dimensió, és a dir, el “temps” necessari per crear les fotografies i el que podrà transcórrer durant les múltiples observacions a què se sotmetran.

David & Goliat, 2009 Lambda Print sobre alumini dibond 12 peces (30 x 40 cm) / u

Amb tots els elements que inclou en les seves obres aconsegueix exposar una “imatge total” i un important dinamisme creatiu que recorda les evolucions mentals que l’artista va dur a terme durant la composició de cadascuna de les fotografies, en les quals, freqüentment, superposa una varietat de plans que no són percebuts fàcilment durant la simple observació visual.


Les fotografies d’aquesta exposició són conseqüència del viatge mental i artístic de Jorge Conde cap als seus passats i futurs creatius que, amb freqüència, s’integren per formar un present creixent en què sorgeix la síntesi de la creació estètica. Finalment, l’immens present contindrà tot el passat i tot el futur de la seva creació fotogràfica, tots els canvis que puguin emanar dels temps acumulats en l’ampliat i constant “ara” estètic. Com en la física relativista, les fotografies de Jorge Conde contenen una energia estètica acumulada en la matèria fotogràfica, fet que permet que aquestes dues dimensions, energia i matèria, actuïn coordinadament i que en aquestes fotografies s’expressin com a sistemes “dissipatius”. L’energia equival a l’emissió del seu contingut estètic i la “massa” representa el tamany artístic de les fotografies que van sent admirades per observadors successius. Aquesta equivalència entre massa i energia sempre serà observada des de punts de vista diferents. La suma d’ambdues construeix el protagonisme fotogràfic que es genera amb total llibertat creativa en el profund ambient mental de la creació artística de Jorge Conde. Alberto Portera Catedràtic emèrit de Neurologia. Universitat Complutense, Madrid. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i de la Reial Acadèmia de Doctors, i corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Fire Exit, 2008 Composició fotogràfica en caixa de llum 80 x 80 x 12 cm


de la impostura visual ///

Si ens fiem de la definició que figura als diccionaris, la impostura és el fingiment o l’engany amb aparença de veritat, la imputació falsa i maliciosa. L’impostor atribueix falsament a algú alguna cosa, i allò impostat no és més que una falsedat insincera, seductora i cosmètica. Exercir la impostura suposa l’anàlisi prèvia de la realitat i de les seves estructures constituents, així com l’aprenentatge dels mecanismes que serveixen per a emular-la i finalment suplantar-ne l’existència. A Some Coded Promise, Jorge Conde aborda aquesta qüestió des d’una òptica crítica i cosmopolita, amb l’objectiu de “denunciar” la falsedat dels missatges que rebem massivament i quotidianament per part dels mitjans de comunicació en forma de publicitat o propaganda, i no sempre amb intencions lloables. Per fer-ho, ens presenta imatges impostades amb aparença de realitat, procurant interferir en la interpretació que l’observador donaria per vàlida després d’una primera visió de les seves composicions fotogràfiques, per a subvertir-la i obrir un ampli univers de significats possibles. En certa manera, el seu és un exercici de generositat interessada.

Tot això, que en si mateix suposa una entremaliadura artificiosa, no és gaire diferent del joc en què tots entrem cada vegada que fem ús dels innombrables dispositius tecnològics que tenim actualment –sense els quals no sabem viure; l’artista tampoc–, quan passegem pels carrers de les nostres ciutats, quan apliquem un estereotip o pronunciem una frase feta, o simplement quan decidim viure en societat. El bombardeig d’estímuls a què estem sotmesos, més o menys voluntàriament, més o menys conscientment, és aclaparant, i les nostres capacitats d’atenció i retentiva limitades. Potser això sigui per a bé, un mecanisme natural de defensa. Així, el món ens oferix la seva veritat impostada amb una insistència sospitosa, forçant la seva entrada en l’esfera íntima de la nostra persona. A nosaltres ens correspon filtrar-la per construir, sota la fèrula del nostre criteri, una biografia informada, carregada de lucidesa i d’humana dignitat. Alberto Vadas Kuhn Director del Museu David Alfaro Siqueiros, Cuernavaca, Mèxic.

Saint-Paul-de-Vence, 2009 Lambda Print sobre alumini dibond 75 x 80 cm


Partners & Lovers, 2008 Lambda Print sobre alumini dibond 33 x 100 cm


la càmera atomitza, controla i enfosqueix la realitat ///

Al voltant de la imatge fotogràfica s’ha elaborat un nou sentit del concepte d’informació. La fotografia no és només una fracció de temps, sinó d’espai. En un món governat per imatges fotogràfiques, totes les fronteres (“enquadrament”) semblen arbitràries. Qualsevol cosa pot tornar-se discontínua, qualsevol cosa pot separar-se de qualsevol altra: n’hi ha prou amb enquadrar el tema d’una manera diferent. (Inversament, qualsevol cosa pot tornar-se adjacent de qualsevol altra.) La fotografia reforça una visió nominalista de la realitat social com a consistent en unitats petites de nombre aparentment infinit, ja que el nombre de fotografies que podria fer-se de qualsevol cosa és il·limitat. Mitjançant les fotografies, el món es transforma en un seguit de partícules inconnexes i independents; i la història, passada i present, en un conjunt d’anècdotes i faits divers. La càmera atomitza, controla i enfosqueix la realitat. És una visió del món que nega la interrelació, la continuïtat, i en canvi confereix a cada moment el caràcter d’un misteri. Tota fotografia té múltiples significats; realment, veure quelcom en forma de fotografia és enfrontar un objecte de fascinació potencial. La saviesa última de la imatge fotogràfica és dir-nos: “Aquesta és la superfície. Ara pensin –o millor sentin, intueixinquè hi ha més enllà, com ha de ser la realitat si aquesta és la seva aparença”. Les fotografies, que per si soles són incapaces d’explicar res, són inesgotables invitacions a la deducció, l’especulació i la fantasia. Susan Sontag (On photography, 1977)

Venus needs a plastic surgery, 2008 Lambda Print sobre alumini dibond 45 x 100 cm


Light Squeezer_L’espremedor de llum, 2009 Lambda Print sobre alumini dibond 4 peces (22,5 x 30 cm) / u

<

Otro mundo es (im)posible…, 2009 Lambda Print sobre alumini dibond 50 x 100 cm

Els codis són una xifra per formular i comprendre missatges secrets. Són un sistema de transmutació de la seva forma i una promesa de concreció futura. Succeeix, però, que l’autor de la xifra no sempre compleix allò que visualment i verbalment promet.


Mastermind I, 2008 Lambda Print sobre alumini dibond 75 x 100 cm


Agraïments: Ramon Sicart Alberto Portera Blai Mesa Lucía Conde María Sarjanovich Alberto Vadas Khun

© d’aquesta edició: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació © de les imatges: Jorge Conde © dels textos: Jorge Conde, Susan Sontag, Alberto Portera, Alberto Vadas Kuhn

Sala d’exposicions dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona

Mastermind II, 2008 Lambda Print sobre alumini dibond 75 x 100 cm

Aquesta publicació s’emmarca dins de les accions del cicle Art Emergent, organitzat pels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona. El projecte de Jorge Conde va ser seleccionat a través de convocatòria pública per un jurat format per Rosa Pera, Joan Rom i Marc Ferran. Coordinació artística del cicle: Blai Mesa Coordinació tècnica del cicle: Sílvia Iturria Curador: Ramon Sicart Fotografies: Jorge Conde Disseny: L’Antàrtida Impressió: Indústries Gràfiques Gabriel Gibert Dipòsit legal:


Profile for Jorge Conde

Jorge Conde_SCP project 2009  

Jorge Conde_SCP project 2009  

Advertisement