Page 1


ESPAI VOLART 2 FUNDACIÓ VILA CASAS

PRESIDENT

Antoni Vila Casas DIRECTOR GENERAL

Joan Torras Ragué GERENT

María José Alcoriza Vivas DIRECTORA D’ART

Glòria Bosch Mir

Sergi Barnils

EXPOSICIÓ

CATÀLEG

CURADORA

COORDINACIÓ

Glòria Bosch

Ramon Balasch Glòria Bosch Mir Isabel Gómez Rovira

DIRECTORA DELS ESPAIS VOLART

Isabel Gómez Rovira RESPONSABLE DE MUNTATGE

Daniel Cardona Rigau SERVEI EDUCATIU / CONSERVADORA

ADJUNTA A DIRECCIÓ D’ART / CAP DE PREMSA I COMUNICACIÓ

Alba García Ardiaca

Natàlia Chocarro Bosom

ASSEGURANCES

CAP D’EXPOSICIONS I PUBLICACIONS

Isabel Gómez Rovira

Sergi Barnils

M A RA N ATA

Hiscox TRANSPORTS

GSB | PRO

MARAN ATA

TEXT

Daniel Giralt-Miracle DOCUMENTACIÓ

Anna Llopis Mercis Rossetti FOTOGRAFIES

Ferran Giménez Isabel Vidal Pujol TRADUCCIONS

Català/castellà: Laia Farré Anglès: Tom Butcher

del 19 de gener al 26 de març de 2017

DISSENY I MAQUETACIÓ

Ferran Giménez IMPRESSIÓ

Arts Gràfiques Alpres, SL Dipòsit Legal: B 21906-2016 ISBN: 978-84-617-5139-6

© del text: l’autor © de les fotografies: els autors © d’aquesta edició: Fundació Vila Casas

Ausiàs Marc, 22 08010 Barcelona Tel. 93 481 79 85 volart@fundaciovilacasas.com www.fundaciovilacasas.com


Més enllà de la finestra

Per entendre l’obra recent de Sergi Barnils cal resseguir-ne l’evolució i transcórrer per les diferents etapes del seu desenvolupament, perquè cap d’elles no ha estat fruit d’improvisacions no raonades, sinó que responen a un pensar, a un viure i a un créixer estètic i intel·lectual. El punt de partida que ell explica i que ens sembla absolutament versemblant és el fet de mirar el paisatge (i el món en general) a través de la finestra de l’escola. I és que, amb el pas del temps, es va adonar que aquesta acció, aparentment ingènua, va ser la que li va despertar la vocació de pintor vinculat al paisatge, que practicaria en una primera etapa tenint com a referència els grans pintors paisatgistes de l’escola catalana. D’aquesta manera, les obres que va fer en els darrers anys 80 i els primers 90 del segle passat no deixen de ser unes visions expressionistes dels paisatges del Vallès que, això sí, a mesura que avançava la dècada dels 90 es desdibuixaven en les formes i s’intensificaven en la força de la taca de color i l’energia del gest.

I l’àngel cridava amb veu potent: –Venereu Déu i rendiu-li honors (Ap 14, 7) (fragment) 4

En les obres posteriors, Barnils va anar delimitant el paisatge i tancant-lo dins d’uns castells, d’unes torres, d’unes cel·les, dins d’allò que, segons la metàfora teresiana, en podríem dir un castell interior; com si se sentís constret per unes tanques, barreres o murs que li impedissin anar més enllà d’on aspirava, i ho deixava explícit en els títols que posava als quadres d’aquella època: Isolament darrere la partença (1992), Ascensió amb la llum del principi vital (1993) o Eiximent col·lectiu per damunt de les murades (1993). Aquestes, i les composicions subsegüents, són molt geometritzades. Gairebé les podríem qualificar de retícules en què l’artista inscrivia personatges i arquitectures essencialitzades que gradualment esdevindrien parts d’una cal·ligrafia que respira arrels mironianes, kandinskianes 5


o kleenianes que, quan es difuminen, recorden les escriptures de Mark Tobey1 i que, tot i així, és caracteritza per uns trets molt propis i una lluminositat mediterrània. La seva obra d’aquells anys posa de manifest la voluntat d’expressar el màxim emprant recursos mínims i simplificant tot el possible els elements argumentals. I de nou, els títols d’aquest cicle ens ajuden a endinsar-nos en els camins plàstics i espirituals que l’autor explorava i que són tan explícits com Cel·les de la llum de la Revelació (1994), Dotze estadis dels camins del sojorn lluminós (1994) o Primeres percepcions de la sublimitat de l’ordre còsmic (1995). La reducció formal i compositiva d’aquestes peces encara es fa més palesa en el treball que les va succeir, centrat en grafies i icones de menys intensitat cromàtica com veiem a les obres Dels signífers negres (1996), Dels signífers blancs (1997) o Del captiveri i els signífers (1999). Els diferents estudis i visions sobre la ciutat cèlica van aparèixer en la producció de Barnils a partir de 1999, com a conseqüència de la cerca personal d’una dimensió transcendent que el portaria a apropar-se a la Bíblia, que des d’aleshores es convertí en font d’inspiració i en el detonant d’una transmutació espiritual profunda i compromesa. L’obra d’aquest període es distingeix perquè la superfície de la tela està coberta d’unes articulacions geomètriques molt simples, que podríem descriure com a zoomorfes, astrals i arquitectòniques i que en ocasions ens recorden el llenguatge de Torres-García. En aquest estadi, Barnils alternava unes teles monocromes amb altres en què els tocs de color enardeixen els ritmes i les composicions per a finalment traspassar l’estructura ortogonal que les sustenta i descloure’s en l’espai respirant tota l’energia de l’expressionisme abstracte nord-americà. En elles, l’autor practicava un action-painting personal, una manera de fer que situem entre la desmaterialització física d’Arshile Gorky i el dripping de Jackson Pollock.

1

Així ho vaig apuntar en el text “El món de Sergi Barnils”, inclòs en el catàleg de l’exposició que l’artista va fer a Canals

Galeria d’Art de Sant Cugat del Vallès el març de 2015. 6

Aquesta etapa comportà una autèntica experimentació formal i tècnica que arriba fins ara. Formal perquè els elements que Barnils situava en el quadre començaven a mutar i ja no se subjectaven a referents identificables, sinó que eren formes en erupció. El quadre es transformava en un territori d’assaig il·limitat, resultat de l’àmbit anímic més profund, que es va veure beneficiat per una riquíssima experimentació tècnica, que l’artista podia fer perquè dominava el món dels procediments pictòrics. No obstant, i amb independència d’aquestes obres més contundents tècnicament, cal esmentar unes peces més austeres, més sòbries, més serenes, com ho són Vull observar els teus decrets (2006), Que un himne esclati dels meus llavis (2006-2007) o Els teus preceptes fan la meva delícia (2010), inequívocament derivades del camí d’ascesi iniciat per Barnils amb el nou segle. És inqüestionable, doncs, que l’artista santcugatenc no ha deixat mai de qüestionar-se el propi treball i en aquesta progressiva formulació de la seva pintura que ens porta a la darrera obra, la que ara presenta en aquesta exposició, hi ha dos fets determinants. Un és l’aprofundit treball que va fer per a il·lustrar el 2013 el llibre Ocnos i el parat esglai de Salvador Espriu, per encàrrec de l’editor Ramon Balasch, perquè el diàleg que va establir amb el món hermètic d’Espriu li va proporcionar una llibertat no condicionada pels seus assoliments o per allò que agradava als seus seguidors. L’altre és la lectura dels textos bíblics que tenen a veure amb el principi i la fi dels temps, alguns extrets del Gènesi i molts altres inspirats en la simbologia més impactant de la literatura apocalíptica, tota ella farcida d’imatges potents i carregades de simbologia, perquè precisament l’Apocalipsi és un llibre de revelacions. De fet, la mateixa paraula apocalipsi significa desvelar, treure el vel, revelar el que estava ocult. Són unes peces de gran format (oscil·len entre l’1,5 m i els 3 m i, en alguns casos, unes s’acoblen amb les altres per a constituir autèntics retaules), en les quals Barnils ha emprat tots els recursos que li permeten implementar la dicció. De manera que sobre una base tèxtil estampada trobem 7


aplicades diferents capes que donen densitat i profunditat a la superfície d’unes obres que poden ser d’oli i acrílic, però també de gessos, encàustiques, ceres d’oli, carbonets, grafits, pigments a la cola, guaixos, pastels a la cera o llapis de colors, i en les quals també abunden els relleus, els grattages o els collages. Una amalgama de materials i tècniques que fa que aquestes composicions siguin tan inquietants com les paraules i les imatges d’aquest misteriós llibre que anuncia la fi del món i “un cel nou i una terra nova”. Sembla com si els grans estrèpits, els retrunys de trons, els terratrèmols, les pedregades, els llampecs, la llum i les tenebres, les flamarades, la música de trompetes..., hagin estat l’esperó que l’ha portat a dotar el seu treball actual de més intensitat, més força i més contingut que la seva producció anterior. Actualment Barnils ja fa tres dècades que es dedica a l’art i ha bastit una carrera basada en un profund coneixement de l’art, del qual deixa constància la seva nodrida biblioteca on, entre d’altres, trobem tractats i monografies sobre la pintura rupestre, l’art oriental i mesoamericà, el Renaixement o les tendències avantguardistes i postavantguardistes. Però al marge d’aquest coneixement és evident que Sergi Barnils ha anat concatenant etapes biogràfiques, estètiques, intel·lectuals i espirituals que són les que l’han ajudat a configurar una trajectòria de recerca de l’absolut honesta, que ha guanyat en intensitat i llibertat en aquest moment de maduresa.

Daniel Giralt-Miracle

8

9


La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superficie de l’abisme (Gn 1, 2) (fragment) 10

11


Hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel (Gn 1, 20) Mixta/tela | 290 x 290 cm | 2016 12

13


I el santuari de Déu que hi ha al cel es va obrir i es va veure l’arca de l’aliança (Ap 11, 19) Mixta/tela | 200 x 200 cm | 2015 14

15


Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra (Gn 1, 17) Mixta/tela | 160 x 160 cm | 2016 16

17


I l’àngel cridava amb veu potent: –Venereu Déu i rendiu-li honors (Ap 14, 7) Mixta/sac encolat damunt tauler | 150 x 150 cm | 2015-2016 18

19


Miquees 6, 8 Mixta/tela | 250 x 250 cm | 2016 20

21


Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia
(Gn 1, 19) Mixta/tela encolada damunt tauler | 170 x 170 cm | 2016 22

23


DĂŠu veiĂŠ que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres (2) (Gn 1, 4) Mixta/tela encolada damunt tauler | 150 x 150 cm | 2015 24

25


El qui vulgui, que prengui de franc l’aigua de vida (Ap 22, 17) Mixta/tela | 200 x 200 cm | 2016 26

27


A banda i banda del riu, creix l’arbre de la vida, que dóna fruit cada mes (2) (Ap 22, 2) Mixta/tela | 250 x 250 cm | 2016 28

29


Déu digué: –Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit (Gn 1, 14) Mixta/tela | 200 x 175 cm | 2015 30

31


Esperem un cel nou i una terra nova,on habiti la justĂ­cia (2Pe 3, 13) Mixta/tela | 250 x 200 cm | 2016 32

33


...Herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie (Gn 1, 11) Mixta/tela | 162 x 130 cm | 2015 34

35


El DÊu Etern va fer que de la terra naixessin tota mena d’arbres... (Gn 2, 9) Mixta/tela | 100 x 81 cm | 2016 36

37


... i qui el podrĂ resistir? (Ap 6, 17) Mixta/tela encolada damunt tauler | 70 x 70 cm | 2016 38

39


El qui era, El qui és i El qui ve (1) (Ap 4, 8) Mixta/tela encolada damunt tauler | 120 x 120 cm | 2015 40

41


La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’abisme (Gn 1, 2) Mixta/tauler | 100 x 100 cm | 2016 42

43


Maran ata (1Co 16, 22) Mixta/tela | 200 x 300 cm | 2016 44

45


Les nacions caminaran a la seva llum (2) (Ap 21, 24) Mixta/tela | 100 x 81 cm, cadascuna | 2016 46

47


48

49


50

51


52

53


...perquè el primer cel i la primera terra havien desaparegut (2) (Ap 21, 1) (fragment) 54


... perquè el primer cel i la primera terra havien desaparegut (2) (Ap 21, 1) Mixta/sac encolat damunt tauler | 130 x 97 cm | 2016 56

57


DesprĂŠs vaig veure un cel nou i una terra nova (7) (Ap 21, 1) Mixta/sac encolat damunt tauler | 130 x 97 cm | 2016 58

59


...i llavors el cel desapareixerà amb gran estrèpit, els elements, amb una flamarada, es desintegraran (2P 3, 10) (fragment) 60

61


Les nacions estaven furioses (Ap 11, 18) Mixta/tauler | 150 x 150 cm | 2015 62

63


...mentre esclataven llampecs i retrunys de trons, un fort terratrèmol i una gran pedregada (1) (Ap 11, 19) Mixta/tauler | 170 x 170 cm | 2016 64

65


...i llavors el cel desapareixerà amb gran estrèpit, els elements, amb una flamarada, es desintegraran (2Pe 3, 10) Mixta/tela. 250 x 250 cm | 2016 66

67


Vinc de seguida (Ap 22, 7) Mixta/tela encolada damunt tauler | 116 x 89 cm | 2015 68

69


El qui era, El qui és i El qui ve (2) (Ap 4, 8) Mixta/tela | 92 x 73 cm | 2016 70

El qui era, El qui és i El qui ve (3) (Ap 4, 8) Mixta/tela | 92 x 73 cm | 2016 71


...serem enduts juntament amb ells en els núvols, a l’encontre del Senyor (1Te 4, 17) Mixta/tela | 200 x 300 cm | 2016 72

73


Mireu, tot ho faig nou (2) (Ap 21, 5) Mixta/tela | 94 x 64 cm | 2016 74

Mireu, tot ho faig nou (3) (Ap 21, 5) Mixta/tela | 100 x 81 cm | 2016 75


...mentre esclataven llampecs i retrunys de trons, un fort terratrèmol i una gran pedregada (2) (Ap 11, 19) Mixta/tela encolada damunt tauler | 116 x 89 cm | 2016 76

77


78

79


SERGI BARNILS SELECCIÓ D’EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2017 “Maran ata”, Espai Volart, Fundació Vila Casas, Barcelona. Comissaris: Daniel Giralt-Miracle i Glòria Bosch. 2016 “Blanquina”, Marcorossi artecontemporanea, Milà; galeria Eventinove, Torí. 2015 “Mural Malaquies, 4”, Església Evangèlica Baptista de Gràcia, Barcelona. Pintura mural d’acrílic, pastel i oli sobre tela. 6,20 x 2,45 m. “Mappamondo scultura di Sergi Barnils”, Collezione Telethon 2015. Antonio d’Amico i Francesca Pasinelli, Telethon (ceo). Palau Bovara, Milà. Galleria Nino Sindoni, Asiago. “Collezione Telethon-Mappamondo”, Marcorossi artecontemporanea, Milà. “Verger Acolorit”, Franca Pezzoli Arte Contemporanea, Clusone. “Verger Celeste”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Comissari: Daniel Giralt-Miracle. 2014 “Beceroles d’una terra nova”, Marcorossi artecontemporanea, Verona; galeria Eventinove, Borgomanero. “Ciutat abillada”, La Puntual Espai d’Art, Sant Cugat del Vallès, Barcelona. “Cel Nou”, Marcorossi artecontemporanea, Pietrasanta 80

Lucca. Pintures i tapissos. “Des racines et des ailes”, 20 anys de la Galerie Saint Jacques, Brussel·les, Bèlgica. “Ciutat Reial”, Galleria Doris Ghetta, Ortisei. Text de Martina Corgnati, Vladek Cwalinski i Luca Beatrice. 2013 “Safir”, Eventinove Artecontemporanea, Borgomanero. “Salvador Espriu, Ocnos i el parat esglai”, Museu de Sant Cugat del Vallès. 2012 “Envers la ciutat esplendent”, Eventinove Artecontemporanea, Torí; Marcorossi artecontemporanea, Verona. 2011 “Insieme per l’Arte Maragda”, kpmg i Marcorossi artecontemporanea, Milà. Comissaris: Luca Beatrice i Vladek Cwalisnki. “Envers la ciutat esplendent”, Centre Cultural Unnim, Terrassa. Comissari: Luca Beatrice. “Pintures i ceràmiques”, Marcorossi artecontemporanea, Pietrasanta. 2010 “De les dotze portalades”, Galleria Doris Guetta, Ortisei. Text de Danila Serafini. “Visions de la núvia engalanada”, Franca Pezzoli Arte Contemporanea, Clusone. Text de Sandra Nava. 2009 “La ciutat ideal”, Rosso 20sette, Roma; Marcorossi Spirale Arte, Monza. “Pedra de jacint”, Eventinove Artecontemporanea, Borgomanero. “La ciutat ideal”, Museu de Correggio-Palau dels

Prínceps, Corregio. Comissaris: Sandro Parmiggiani i Vladek Cwalinski. 2008 “A través del camí que mena cap a la llum”, Franca Pezzoli Arte Contemporanea i Museu Basílica, Clusone. Text de Sandra Nava. “Els colors de la vida”, Galleria Nuovo Spazio, Placència. “L’empiri perdut. Obres 1990-1999”, Marcorossi Spirale Arte, Verona. “Pedra d’àgata”, Eventinove Artecontemporanea, Torí. 2007 “Càntic nou”, Galleria Spirale Arte, Milà. “Aigua de vida”, Palau del Podestà, Castell’Arquato. Comissaris: Vladek Cwalinski i Stefano Fugazza. “Núvia abillada”, Immaginaria Arti Visive Gallery, Florència. 2006 “Núvia abillada”, Direcció General d’Ina Assitalia i Grafique Art Gallery, Bolonya. Text de Beatrice Buscaroli. “De la nova Jerusalem”, Rosso 20sette, Roma. Comissària: Manuela Brevi. 2005 “Pedra de jaspi”, Galleria Spirale Arte, Pietrasanta; Mari Artecontemporanea, Imbersago. “La glòria de Déu il·lumina la ciutat”, Franca Pezzoli Arte Contemporanea, Clusone. Text de Sandra Nava. 2004 “Una pàtria resplendent”, Galleria Spirale Arte, Verona. “Doxologies”, Galeria Maragall, Barcelona; Galleria Carlo Livi, Prato. Text d’Arnau Puig. 2003 “L’etern invisible”, Spirale Arte, Milà; Franca Pezzoli Arte

Contemporanea, Clusone. Comissari: Paolo Manazza. 2002 Galerie am Opernring, Viena, Àustria. “El sojorn immutable”, Palau Raccani Arroni, Spoleto; Galleria Mari, Imbersago; Galleria Sansoni, Pavia. “Europa”, Galleria Civica ex Magazzini del Sale, Cervia; Galleria Il Sole, Roma. 2001 “La ciutat cèlica”, Galleria Spirale Arte, Verona; Galleria Arte & Altro, Gattinara; Galleria d’Arte Franca Pezzoli, Clusone; Galleria Spirale Arte, Pietrasanta. 2000 “Jardins oblidats”, Galleria Spirale Arte, Milà. “L’Alphabet de ma vie”, Galerie Saint Jacques, Brussel·les, Bèlgica. Galleria San Gregorio, Venècia. 1999 Galerie am Opernring, Viena, Àustria. Galleria Excalibur, Stresa. Centre d’Art s’Estació, Sineu, Mallorca. 1998 Galleria Chiggini, Varese. Galleria Proposte d’Arte, Legnano. Galleria Sindoni, Asiago. Galleria Spirale Arte, Monza. Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Galleria Ghiggini, Varese. 1997 Museo de la Rioja, Logronyo. Galleria Spirale Arte, Pietrasanta. Galerie am Opernring, Viena, Àustria. 81


1996 Galeria Tuset, Barcelona. Cicle dels Jardins Oblidats, Monestir de Sant Cugat del Vallès. Galleria Spirale Arte, Milà. Galerie E96, Hamburg, Alemanya. 1995 Espai Dadà, Granollers. Pula Golf, Son Servera, Mallorca. 1994 Galeria Dubé, Barcelona. 1993 Sala Negre, Sabadell. Lemia Art, Sitges. Galleria Brauer, Berlín, Alemanya. 1991 Centre d’Art s’Estació, Sineu, Mallorca. 1989 Galeria Golf, Sant Cugat del Vallès. 1987 Hotel Cristina, Barcelona. 1985 Galeria Xarxa d’Art, Tossa. 1982 Sala Arrels, Caldes d’Estrac. SELECCIÓ D’EXPOSICIONS COL·LECTIVES I D’ALTRES COL·LABORACIONS

2016 “Mostra 20. Sergi Barnils” (Akronos, Resmi Al Kafaij, Bernard Aubertin, Sergi Barnils, Luca Brandi, Paolo 82

Caponi, Pietro Cascella, Lluís Cera, Fernando Cucci, Gianni Dorigo, Giosetta Fioroni, Laura Fo, Mario Francesconi, Brad Howe, Fiorenze Mariotti, Luca Matti, O’Lara Nura, Achille Perilli, Franco Zabagli, Andrè Wranchen), Galleria Zeta Effe, Florència. Comissaris: Francesco Giannattasio i Sonia Zampini. Col·lectiva (Accardi, Asveri, Barnils, De Lucchi, Gatto, Hyde, Kargar, Meggiato, Minotto, Modica, Nesi, Rabarama, Reggio, Roncarà, Tironi), Galleria Simon Bart, Porto Cervo, Sardenya. 2016 Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Lluís M. Xirinacs, Amic i amat. Tres homes de Déu en diàleg, edició de Lluís Busquets i Grabulosa en col·laboració amb Helena Soler Puig, il·lustrat per Sergi Barnils, a cura de Ramon Balasch. Barcelona: Balasch Editor, 2016. Sergi Barnils amb Núria i Sergi Salvador, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Canals Galeria d’Art participarà en l’obertura oficial del 47è Congrés Acadèmia Internacional de Ceràmica (iac) que se celebrarà a Barcelona, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, macba. Col·lectiva, Galleria Nino Sindoni, Asiago. “Oncolliga. Mostra d’Art Solidari”, Casa de Cultura, Sant Cugat del Vallès. “Sergi Barnils and Bahar Artan Oskay”, James Holly Gallery, Gold Coast, Queensland, Austràlia, Fondazione Stelline, Milà. “Catalani” (Tàpies, Hernández Pijuan, Barnils) Fondazione Stelline, Milà. Comissari: Alberto Fiz. “Trajectòries” (Salvador Alibau, Daniel Argimon, Sergi Barnils, Casademont Le Vieux, Neus Colet, Lourdes

Fisa, Josep Grau-Garriga, Conxa Ibáñez, M. Assumpció Raventós, Amèlia Riera). Comissari: Josep M. Canals, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. “Art solidari”, Fundació Pallarols, Sala Rusiñol, Sant Cugat del Vallès. “Collettiva nostri artisti” (Arcangelo, Barnils, Berrutti, Esposito, Guerzoni, Marchelli, Serra, Shafik), Marcorossi artecontemporanea, Milà. 2015 “Sergi Barnils” (Valerio Berrutti, Luca Caccioni, Giovanni Frangi, Franco Guerzoni, Medhat Shafik i Paolo Ventura), Marcorossi artecontemporanea, Milà. xx Ventesimo Arte Contemporanea, Galleria ZettaEffe, Florència. 43a Edició d’Art Solidari, Obra Social Sant Joan de Déu i Fundació Gaspar de Portolà, Espai Campos Elíseos, Barcelona. “10 anys llegint a la fresca 2005-2014”, Casa de Cultura, Sant Cugat del Vallès. Continguts de Dolors Vilarasau i disseny d’Ignasi Bassó. “Com llegim” (Josep Casanova i Josep Casacuberta), La Memòria, Barcelona. “Mappamondo”, Marcorossi artecontemporanea, Pietrasanta; Verona. A cura de Luca Beatrice. “Aleph”, Galleria ZettaEffe, Florència. Festival Internacional de l’Esperança. “La història de Sergi Barnils”, Palau Sant Jordi de Barcelona. 2014 Centenari del Centre Català d’Asunción, el Paraguai (Antoni Tàpies, Marta Montcada, Joan Montcada, Sergi Barnils, Joan-Josep Tharrats, Josep Grau-Garriga, Eduard Arranz-Bravo, Miquel Plana, Manuel Molí).

“Tempus fugit”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. xxii Mostra d’Art Solidari contra la Sida, aec-gris, Centre Cultural Can Fabra, Barcelona. “Mappamondi” (The Bounty Killart, Chris Gilmour, Luigi Mainolfi, Mirco Marchelli, Arcangelo, Mirko Baricchi, Franco Guerzoni, Riccardo Gusmaroli, Davide Nido, Medhat Shafik, Sergi Barnils, Vanni Cuoghi, Emilio Isgró, Pino Pinelli). A cura de Luca Beatrice, Marcorossi artecontemporanea, Milà. Fira d’Art Contemporani de Padova, Galleria Nino Sindoni, Padova. “100 obres de 50 artistes”, Galeria Tuset, Barcelona. Galleria d’Arte Il Novecento, Poltu Quatu, Costa Smeralda. Col·lectiva (Asveri, Barnils, Busani, Fecola, Longaretti, Lodola, Lumina, Musante, Nespolo, Paschetta, Peruta, Rocchi, Rognoni, Zanella), Galleria Franca Pezzoli Arte Contemporanea, Clusone. Déu amb accent, Televisió de Catalunya. Estrena del documental. Direcció: Maria Dolors Genovés. 2013 Salvador Espriu, Ocnos i el parat esglai. Barcelona: Balasch Editor, 2013. Edició a cura de Ramon Balasch i Mireia Mur. xxi Mostra d’Art Solidari contra la Sida, aec-gris, Barcelona. Col·lectiva (Sergi Barnils, G. Grass, Ferdinand Pire i Shafik), Galerie Saint Jacques, Brussel·les, Bèlgica. Fira d’Art, Galleria Nino Sindoni, Padova. “Almost All” (Roma Barnils, Bramante, Cazzato, Diamond, Mattotti, Silverini, Spider i Toccafondo), 83


Galleria Rosso 20sette Artecontemporanea; Galleria d’Arte Il Novecento, Poltu Quatu, Costa Smeralda. Simon Bart Gallery, Porto Cervo, Costa Smeralda. “Summer Show” (Asveri, Barnils, Benedini, Bottoni, De Braud, Frangi, Greco, Martinelli, Scalco i Shafik), Galleria Nino Sindoni, Asiago. “Espriu i els artistes” (Dalí, Picasso, Riera, Subirachs, Viladecans, Barnils), Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Fira d’Art (Arcangelo, Barnils, Berruti, Caccioni, D’Amaro, Gilmour, Guerzoni, Maggis, Pan), Marcorossi artecontemporanea, Bolonya. “Sant Cugat i els seus artistes”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. 2012 “Collettiva” (Barnils, Berruti, Despotovic, Guerzoni, Maggis), Marcorossi artecontemporanea, Monza. Il Novecento, Arzachena. “Arte Padova”, Galleria Nino Sindoni, Asiago. Col·lectiva (Amat, Barnils, Guinovart, Ràfols Casamada), Galerie Saint Jacques, Brussel·les, Bèlgica. “Crisi” (Miró, Tàpies, Cuixart, Grau Garriga, Muixart, Perejaume, Ràfols-Casamada, Clavé, Codó, Barnils, entre d’altres), Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. “25 anni” (Warhol, Lodola, Massagrande, Nespolo, Barnils), Galleria Il Novecento, Salern. 2011 xx Mostra d’Art Solidari contra la Sida, aec-gris, Sala d’Art Harmonia, l’Hospitalet de Llobregat. “Nocturnes du Salon” (Barnils, De Angelis, Franke, Graas, Pire, Rottier, Shaar), Galerie Saint Jacques, 84

Brussel·les, Bèlgica. “Horizons Mystérieux” (Bogart, Barnils, Cawian, De Angelis, Rottier, Pesce, Tuzolana, Waterschoot), Galerie Saint Jacques, Brussel·les, Bèlgica. “Sei artisti da collezione”, Grafica Manzoni, Torí. Comissari: Edmondo Bertaina. “Opera su carta”, Eventinove Artecontemporanea, Borgomanero. “Trace di rosso”, Galleria Doris Guetta, Ortisei. i Biennal de Brescia, Galleria Franca Pezzoli. xix Mostra d’Art Solidari contra la Sida, Can Fabra, Barcelona. “Homenatge a Domènec Fita”, Museu Melcior Colet, Barcelona. aam - Arte Accessibile, Milà. “Barnils-Colet, dos artistes de Sant Cugat”, Espai Cavallers, Lleida. “Barnils-Colet, dos artistes de Sant Cugat”, Galeria d’Art Joan Planelles, Tossa. 2010 “Mythes, paysages, visages d’Occident et d’Orient” (Barnils, Cobbaert, Crozier, Kass, Naessens, Nocera, Pire, Shaar, Shafik, Tobiasse), Galerie Saint Jacques, Brussel·les, Bèlgica. Miart, Milà. “Barnils-Colet, dos artistes de Sant Cugat”, Galeria Marges-U, Cadaqués. “Barnils-Colet, dos artistes de Sant Cugat”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès i Maragall Galeria d’Art, Barcelona. “Barnils-Colet, dos artistes de Sant Cugat”, Maragall Galeria d’Art, Barcelona.

“Del blanc al negre” (Barnils, Delclaux, Muxart, Raventós, Tàpies), Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. “Homenatge a Subirachs”, Museu Melcior Colet, Barcelona. “5 artisti x 5 anni” (Barnils, Cascella, Esposito, Pan, Shafik), Rosso 20sette Artecontemporanea, Roma; Galleria Il Sole, Roma. xviii Mostra d’Art Solidari contra la Sida, l’Espai ugt, Barcelona. 2009 “Collective Winter Exhibition” (Barnils, De Angelis, Franke, Pire, Pesce), Galerie Saint Jacques, Brussel·les, Bèlgica. Una mano per Ail, Milà. Miart, Milà. xvii Mostra d’Art Solidari contra la Sida, Fundació Comaposada, Barcelona. 2008 Saló d’Hivern (Alechinsky, Barnils, Franke, De Angelis, Kass, Pire, Rottier, Shaar, Tobiasse, Yongle), Galerie Saint Jacques, Brussel·les, Bèlgica. “Peces de Col·lecció”, Centre d’Art Torre Muntadas, el Prat de Llobregat. Miart, Milà. “35 anys creant a Sant Cugat (1973-2008)”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. “Blu”, Marcorossi Spirale Arte, Milà. “Colores y formas”, Museo de la Rioja, Logronyo. Art Solidari, Can Fabra, Barcelona. “Artistes de Sant Cugat”, Odó-Art, Sant Cugat del Vallès. 2007 “Revelació” (J. M. Gifreu, L. R. Sants, F. Jaumà, A.

Barnils), Triptych Group. “Ars Rubra”, Spirale Arte, Monza. Miart, Milà. “Peces de col·lecció”, Gremi de Galeristes d’Art de Catalunya i Generalitat de Catalunya. Mostra itinerant. “Tryptique”, Angers, França. Puro Arte, Fira d’Art Contemporani, Galleria Nino Sindoni, Vigo. Art Solidari, església de Sant Pau del Camp, Barcelona. “75 anys de l’Escola Joan Maragall”, Sant Cugat del Vallès. 2006 “Pintures per a un concert. Homenatge a Roland Kirk”, Galeria Maragall, Barcelona. “Sentiment en trànsit. Homenatge a Modest Cuixart”, Fundació Cuixart, Barcelona. Miart, Milà. Art Solidari, Centre Professional, Barcelona. 2005 Fira d’Art, Bolonya. Miart, Milà. “De Miró a Clavé. Paraula i forma en l’Art Contemporani”, Museu de Sant Cugat del Vallès. Universitat Internacional de la Pau, Casa de Cultura, Sant Cugat del Vallès. Saló d’Estiu, Tossa. “Reflexions”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Art Solidari, Casa Elizalde, Barcelona. Nadal 2005, Galeria Maragall, Barcelona. 2004 “Reflexos del mar”, Associació Cultural Spiazzi, Venècia. Mosaic d’Elisa Simoni. 85


“Homenatge a Pere Villalba”, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Barcelona. Galeria Joan Planelles, Tossa. Miart, Milà. Fira d’Art, Bolonya. “Homenatge a Grau Garriga”, Museu de Sant Cugat del Vallès. Saló d’Estiu, Tossa. “Segno Solare”, Mari Artecontemporanea, Imbersago. “Segni Mediterranei”, Galleria Ghiggini, Varese. xii Mostra d’Art Solidari contra la Sida, Can Fabra, Barcelona. Galeria Pou d’Art, Sant Cugat del Vallès. 2003 Mostra d’Art Solidari, Can Fabra, Barcelona. Fira d’Art Contemporani, Bolonya. Saló d’Estiu, Tossa. “Profili del Mediterraneo”, Spirale Arte, Verona. Comissari: Mario Bertoni. Miart, Milà. “L’art del segle xx a Sant Cugat”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. 2002 Fira d’Art, Galleria Spirale Arte, Bolonya. “L’art en l’any del mil·lenari”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Miart, Galleria Spirale Arte, Milà. “16 anys, 16 artistes de Sant Cugat”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. “Europa” (Ugo Nespolo i Sergi Barnils), Ex Magazzini del Sale, Cervia. 86

2001 Arbor Scientiae, de Ramon Llull, Bruges: Brepols, 2001. Fira d’Art, Galleria Spirale Arte, Bolonya. Artexpo, Fira d’Art Contemporani, Barcelona. Art Solidari, Casa Elizalde, Barcelona. “De Arte”, Palacio de Cristal del Retiro, Madrid. 2000 “Carte magnetiche”, Galleria Spirale Arte, Milà. xii Biennal d’Art Contemporani Català, Barcelona. Miart, Galleria Spirale Arte, Milà. Art Solidari, Casa Elizalde, Barcelona. Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. i Saló de Tardor, Tossa. Art Padova, Pàdua. Fira d’Art, Bolonya. 1999 Fira d’Art, Galleria Spirale Arte, Bolonya. Giorni d’Arte, Galleria Spirale Arte, Carrara. Galerie am Opernring, Viena, Àustria. Artexpo, Fira d’Art Contemporani, Barcelona. “Dotze més un, artistes de Sant Cugat”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Saló d’Estiu, Tossa. Art Solidari, Cercle Artístic, Barcelona. 1998 Fira d’Art, Galleria Spirale Arte, Bolonya. Europart, Ginebra, Suïssa. Miart, Milà. Saló d’Estiu, Tossa. Art Solidari, Maremàgnum, Barcelona. “Arte en positivo”, Mollet del Vallès. “Magnetisimi” (Asveri, Barnils, Cascella, Esposito,

Shafik), Galleria Spirale Arte, Milà. Fira d’Art Contemporani de la Toscana, Carrara. 1997 Miart, Milà. Artexpo, Fira d’Art Contemporani, Barcelona. Versili-Arte, Villa la Versiliana, Pietrasanta. “El Humano y el Mito”, Manifiesto Barcelona Galeria, Barcelona. Fira d’Art Contemporani, Florència. Fira d’Art Contemporani, Pàdua. Galleria Nino Sindoni, Asiago. 1996 Documental per a la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Director: Carles Figuerola. Cicle dels Jardins Oblidats, tv Sant Cugat del VallèsUniversitat Pompeu Fabra. Kunst RAI. Fira d’Art Contemporani, Amsterdam, Països Baixos. i Biennal Internacional d’Art, Terra d’Acqua. Galeria Tuset, Barcelona. Rendez-vous d’Art, Centre d’Art s’Estació Sineu, Mallorca. Saló d’Estiu, Tossa. Kunst 96 Zürich, Zuric, Suïssa. 1995 “Cent exposicions”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Kunst RAI. Fira d’Art Contemporani, Amsterdam, Països Baixos. Saló d’Estiu, Tossa. Fira d’Art Modern i Contemporani Artissima, Torí. Galeria Lourdes Jáuregui, Saragossa.

Galeria Arx, Torí. “9 Catalans artistes avantguardistes”, Centre d’Art s’Estació Sineu, Mallorca. Galeria Singulart, Barcelona. Art Solidari, Convent dels Àngels, Barcelona. 1994 Galeria Tuset, Barcelona. ix Mostra d’Art Contemporani Català, Barcelona. Saló d’Estiu, Tossa. Galeria Jordi Camps, Girona. Fira d’Art Modern i Contemporani Artissima, Torí. Lineart, Ghent, Bèlgica. Art Solidari, Casa de la Caritat, Barcelona. Rendez-vous d’Art, Centre d’Art s’Estació Sineu, Mallorca. 1993 Convent de Sant Felip Neri, Palma de Mallorca. “x de x a Joan Miró”, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Rendez-vous d’Art, Centre d’Art s’Estació Sineu, Mallorca. “Primera Mostra Asteroide - La Nebulosa de Cranc”, Sant Cugat del Vallès. 1992 Galeria Marco Polo, Tossa. Barnils Sala d’Art, Sant Cugat del Vallès. Olimpíada d’Art 92, Sant Cugat del Vallès. xv de xx, Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès. Art Dama, Calafell. Enric Cassany Sala d’Art, Andorra. Fons d’Art, Olot. Galeria Francesc Machado, Girona. 87


Galeria Dubé, Barcelona. Glòria de Prada, Barcelona. map, Barcelona. Galeria Nova 3, Sabadell. Gastó Sala d’Art, Terrassa. Lemia Art, Sitges. Galeria Minerva, Mataró. Galeria Palma Dotze, Vilafranca del Penedès. Galeria Prisma, Vilanova i la Geltrú. Sala Rebull, Reus. Sala Vinçon, Barcelona. Centre d’Art s’Estació Sineu, Mallorca. 1991 Sala Vinçon, Barcelona. Galeria Marco Polo, Tossa. 1990 Galeria Negre, Sabadell. Saló d’Estiu, Tossa. Magatzem d’Art, Sant Cugat del Vallès. 1985 Galeria d’Art del Vallès, Sant Cugat del Vallès. 1983 Galeria Quorum, Sant Cugat del Vallès. Centre Cultural Caixa de Terrassa, Terrassa. 1981 Galeria Sant Antoni, Fundació La Caixa, Barcelona. 1980 Casal de Cultura, Tordera.

88

SELECCIÓ DE COL·LECCIONS PRIVADES

Ignacio Arroyo, Barcelona Ramon Balasch, Sant Cugat del Vallès Banc de Sabadell, Barcelona J. M. Cabrerizo, Sant Cugat del Vallès Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès Collezione Spinacci Golinelli, Milà Klaus Drobig, Mallorca Ebenezer, església bíblica, Barcelona Lothar Ekkerhart, Berlín, Alemanya Basili Enrich, Menorca Galerie am Opernring, Viena, Àustria Galerie Brauer, Berlín, Alemanya Galerie E96, Hamburg, Alemanya Galleria Doris Ghetta, Ortisei Galleria Franca Pezzoli, Clusone Galleria Marcorossi artecontemporanea, Milà Galleria Nino Sindoni, Asiago Galleria Zeta Effe, Florència Ramon Grau, Sant Cugat del Vallès Anne-Sabine Hamacher, Hamburg, Alemanya Dr. Klaus Hass, Munic, Alemanya T. Hoyton, Ginebra, Suïssa kpmg Collection, Milà H. van Lee, Geffen, Països Baixos J. M. Llauradó, Sant Cugat del Vallès Edoardo Marcenaro, Roma Marquard, Hamburg, Alemanya Klaus Reese, Berlín, Alemanya Alwin Röhner, Lauterach-Bregenz, Àustria Carles Taché, Barcelona

Tilsner, Potsdam, Alemanya Maurizio Vecchi, Milà Ernesto Ventós Omedes, Barcelona Bernardo Vidal i Pilar Porta, Barcelona Thorsten Wulf, Berlín, Alemanya Astrid Yntema, Malden, Països Baixos MUSEUS

Centre Cultural Unnim, Terrassa Kunst im Rohnerhaus, Lauterach-Gemeinde Wolfurt, Àustria Kunstmuseum Bonn, Museu d’Art Contemporani,

Alemanya Llegat Francesc Galí, Palamós Museo de la Rioja, Logronyo Museu Basílica, Oratorio dei disciplini, Clusone Museu d’Art Contemporani de Spoleto Museu de Belles Arts i Escultura d’Istanbul, Turquia Museu de la Costa Brava Can Marc, Begur Museu de Sant Cugat del Vallès Museu de Tossa Museu Tharrats, Pineda de Mar Galeria Nacional de Praga, República Txeca Palau dels Prínceps, Correggio Palau del Podestà, Castell’Arquato

89


CASTELLANO

Más allá de la ventana Para entender la obra reciente de Sergi Barnils es necesario reseguir su evolución y recorrer las diferentes etapas de su desarrollo, porque ninguna de ellas ha sido fruto de improvisaciones no razonadas, sino que responden a un pensar, un vivir y un crecer estético e intelectual. El punto de partida que él explica y que nos parece absolutamente verosímil es el hecho de mirar el paisaje (y el mundo en general) a través de la ventana de la escuela. Y es que, con el paso del tiempo, se dio cuenta de que esta acción, aparentemente ingenua, fue la que le despertó la vocación de pintor vinculado al paisaje, que practicaría en una primera etapa teniendo como referencia a los grandes pintores paisajistas de la escuela catalana. De esta manera, las obras que hizo en los últimos años 80 y los primeros 90 del pasado siglo no dejan de ser unas visiones expresionistas de los paisajes del Vallès que, eso sí, a medida que avanzaba la década de los 90 se desdibujaban en las formas y se intensificaban en la fuerza del color y la energía del gesto. En las obras posteriores, Barnils fue acotando el paisaje y cerrándolo dentro de unos castillos, de unas torres, de unas celdas, dentro de lo que, según la metáfora tere-

siana, podríamos llamar un castillo interior; como si se sintiera apremiado por unas vallas, barreras o muros que le impidieran ir más allá de donde aspiraba, y lo dejaba explícito en los títulos que ponía a los cuadros de esa época: Isolament darrere la partença (1992), Ascensió amb la llum del principi vital (1993) o Eiximent col·lectiu per damunt de les murades (1993). Estas, y las composiciones subsiguientes, son muy geometrizadas. Casi podríamos calificarlas de retículas en las que el artista inscribía personajes y arquitecturas esencializadas que gradualmente se convertirían en partes de una caligrafía que respira raíces mironianas, kandinskianas, kleenianas que, cuando se difuminan, recuerdan las escrituras de Mark Tobey1 y que, aun así, se caracteriza por unos rasgos muy propios y una luminosidad mediterránea. Su obra de aquellos años pone de manifiesto la voluntad de expresar el máximo utilizando los mínimos recursos y simplificando todo lo posible los elementos argumentales. Y de nuevo, los títulos de este ciclo nos ayudan a penetrar en los caminos plásticos y espirituales que el autor exploraba y que son tan explícitos como Cel·les de la llum de la Revelació (1994), Dotze estadis dels camins del sojorn lluminós (1994) o Primeres percepcions de la sublimitat de l’ordre

Así lo anoté en el texto “El món de Sergi Barnils”, incluido en el catálogo de la exposición que el artista hizo en Canals Galeria d’Art de Sant Cugat del Vallès en marzo de 2015.

1

90

còsmic (1995). La reducción formal y compositiva de estas piezas aún se hace más evidente en el trabajo que las sucedió, centrado en grafías e iconos de menor intensidad cromática como vemos en las obras Dels signífers negres (1996), Dels signífers blancs (1997) o Del captiveri i els signífers (1999).

sino que eran formas en erupción. El cuadro se transformaba en un territorio de ensayo ilimitado, resultado del ámbito anímico más profundo, que se vio beneficiado por una riquísima experimentación técnica, que el artista podía hacer porque dominaba el mundo de los procedimientos pictóricos.

Los diferentes estudios y visiones sobre la ciudad célica aparecieron en la producción de Barnils a partir de 1999, como consecuencia de la búsqueda personal de una dimensión transcendente que le llevaría a acercarse a la Biblia, que desde entonces se convirtió en fuente de inspiración y en el detonante de una transmutación espiritual profunda y comprometida. La obra de este período se distingue porque la superficie de la tela está cubierta de unas articulaciones geométricas muy simples, que podríamos describir como zoomorfas, astrales y arquitectónicas y que en ocasiones nos recuerdan el lenguaje de Torres-García. En este estadio, Barnils alternaba unas telas monocromas con otras en las que los toques de color exaltan los ritmos y las composiciones para finalmente traspasar la estructura ortogonal que las sustenta y abrirse en el espacio respirando toda la energía del expresionismo abstracto norteamericano. En ellas, el autor practicaba un action painting personal, un modo de hacer que situamos entre la desmaterialización física de Arshile Gorky y el dripping de Jackson Pollock.

No obstante, y con independencia de estas obras más contundentes técnicamente, hay que mencionar unas piezas más austeras, más sobrias, más serenas, como son Vull observar els teus decrets (2006), Que un himne esclati dels meus llavis (2006-2007) o Els teus preceptes fan la meva delícia (2010), inequívocamente derivadas del camino de ascesis iniciado por Barnils con el nuevo siglo.

Esta etapa comportó una auténtica experimentación formal y técnica que llega hasta ahora. Formal porque los elementos que Barnils situaba en el cuadro empezaban a mutar y ya no se sujetaban a referentes identificables,

Es incuestionable, pues, que el artista santcugatense nunca ha dejado de cuestionarse el propio trabajo y en esta progresiva formulación de su pintura que nos lleva a la última obra, la que ahora presenta en esta exposición, hay dos hechos determinantes. Uno es el profundizado trabajo que hizo para ilustrar en 2013 el libro Ocnos i el parat esglai de Salvador Espriu, por encargo del editor Ramon Balasch, porque el diálogo que estableció con el mundo hermético de Espriu le proporcionó una libertad no condicionada por sus logros o por aquello que gustaba a sus seguidores. El otro es la lectura de los textos bíblicos que tienen que ver con el principio y el fin de los tiempos, algunos extraídos del Génesis y muchos otros inspirados en la simbología más impactante de la literatura apocalíptica, toda ella repleta de imágenes potentes y cargadas de simbología, porque precisamente el Apocalipsis es un libro de revelaciones. De hecho, la misma 91


palabra apocalipsis significa desvelar, sacar el velo, revelar lo que estaba oculto. Son unas piezas de gran formato (oscilan entre 1,5 m y los 3 m y, en algunos casos, unas se acoplan con las otras para constituir auténticos retablos), en los que Barnils ha utilizado todos los recursos que le permiten implementar la dicción. De modo que sobre una base textil estampada encontramos aplicadas diferentes capas que dan densidad y profundidad a la superficie de unas obras que pueden ser de óleo y acrílico, pero también de gessos, encáusticas, ceras de óleo, carboncillos, grafitos, pigmentos a la cola, aguadas, pasteles a la cera o lápices de colores, y en las que también abundan los relieves, los grattages o los collages. Una amalgama de materiales y técnicas que hace que estas composiciones sean tan inquietantes como las palabras y las imágenes de este misterioso libro que anuncia el fin del mundo y “un cielo nuevo y una tierra nueva”. Parece como si los grandes estrépitos, los retumbos de truenos, los terremotos, las granizadas, los relámpagos, la luz y las tinieblas, las llamaradas, la música de trompetas…, hayan sido el espolón que le ha llevado a dotar su trabajo actual de más intensidad, más fuerza y más contenido que su producción anterior. Actualmente Barnils ya lleva tres décadas dedicándose al arte y ha construido una carrera basada en un profundo conocimiento del arte, del que deja constancia su nutrida biblioteca, donde entre otros encontramos tratados y monografías sobre la pintura rupestre, el arte oriental y mesoamericano, el Renacimiento o las tendencias vanguardistas y postvanguardistas. Pero al margen de 92

este conocimiento es evidente que Sergi Barnils ha ido concatenando etapas biográficas, estéticas, intelectuales y espirituales que son las que le han ayudado a configurar una trayectoria honesta de búsqueda de lo absoluto, que ha ganado en intensidad y libertad en este momento de madurez. Daniel Giralt-Miracle

ENGLISH

Beyond the Window To understand Sergi Barnils’s recent work, one must look back at his career and track the various stages of his development, since these have not been the result of random improvisation but rather the response to thought, experience or aesthetic or intellectual advances. He says his starting point, and it makes perfect sense, is when he used to observe the landscape (and the world in general) out of a window at school. And over time he came to realise that it was this seemingly child-like action which awoke in him a vocation for landscape painting, which he went on to practice in a first period heavily influenced by the great landscape painters of the Catalan school. Thus the works he produced in the late 1980’s and early 1990’s were all expressionistic views of the countryside in the county of Vallès, which, as the 1990’s advanced, showed a tendency for less defined forms and more vibrant colours and energetic strokes. In subsequent works Barnils began to fence in landscape and shut it away inside castles, towers, cells; anything which, to borrow St Teresa of Ávila’s metaphor, we may call an “Interior Castle”. It was as though he felt constrained by barriers, fences and walls that prevented

him from going as far as he wanted, and he made this feeling evident in the titles he gave to the paintings of the period: Isolament darrere la partença (Loneliness after Departure) (1992), Ascensió amb la llum del principi vital (Ascension with the Light of the Life Principle) (1993) or Eiximent col·lectiu per damunt de les murades (Collective Exit over the Walls) (1993). These and subsequent compositions are all highly geometrized. We could almost define them as sets of grids within which the artist has scratched stripped-down figures and buildings which gradually become elements of a writing system rooted in the works of Kandinsky or Klee that, when blurred, suggest the calligraphy of Mark Tobey,1 despite being characterised by very personal features and a very Mediterranean luminosity. His output from this period demonstrates a desire to express the maximum using minimal resources and simplifying as far as possible the narrative elements. And once again the titles from this cycle explicitly point us to the artistic and spiritual paths the painter was exploring: Cel·les de la llum de la Revelació (Cells of the Light of Revelation) (1994), Dotze estadis dels camins del sojorn lluminós (Twelve Stations on the Paths to the Shining Abode) (1994) and

As I pointed out in a text entitled El món de Sergi Barnils, included in the catalogue for an exhibition of the artist’s work held at Canals Galeria in de Sant Cugat del Vallès in March 2015.

1

93


Primeres percepcions de la sublimitat de l’ordre còsmic (First Perceptions of the Sublimity of the Cosmic Order) (1995). The formal and compositional simplification in these pieces can be observed still more clearly in the work following them, centred on chromatically less intense graphemes and icons, as in Dels signífers negres (Of the Black Signifiers) (1996), Dels signífers blancs (Of the White Signifiers) (1997) and Del captiveri i els signífers (Of Captivity and the Signifiers) (1999). Various studies and views of the Celestial City began to appear in Barnils’s oeuvre in 1999. This was a result of his personal search for a transcendental dimension that brought him closer to the Bible, which in the new century became a source of inspiration for him and a catalyst for a profound and committed spiritual transformation. Work from this period is distinguished by the surface of the canvas being covered in simple geometric articulations which could be described as zoomorphic, astral or architectural, and which are occasionally reminiscent of the language of Torres-García. In this period Barnils alternated monochrome canvases with others where touches of colour push the rhythms and compositions so that they finally go beyond the orthogonal structure on which they are based and open up in the space, drawing from the energy of North-American abstraction. In them the artist performs a personal kind of action painting, somewhere between the physical dematerialisation of Arshile Gorky and Jackson Pollock’s drip painting. This period saw an increase in formal and technical experimentation which still continues today. Formal, 94

because the elements Barnils placed in the picture began to mutate and were no longer linked to identifiable referents but were naturally occurring forms. The picture became a site for unlimited testing, the result of a deeper spiritual state, which benefited from the wealth of technical experimentation the artist was able to deploy thanks to his mastery of painting technique. However, and independently of these more technically robust works, there are some noticeably more austere, sober and serene works that should be mentioned, such as Vull observar els teus decrets (I Want to See Your Laws) (2006), Que un himne esclati dels meus llavis (May My Lips Overflow with Praise) (2006-2007) and Els teus preceptes fan la meva delícia (Your Statutes Are My Delight) (2010), obviously stemming from the path of ascesis on which Barnils had set out in the new century. So it can be seen that the artist has never left off asking questions of his work, and that in this ongoing formulation of his painting, bringing us up to his latest work which is on show in this exhibition, there are two significant aspects. The first is the intense work done to illustrate his 2013 edition of the book Ocnos i el parat esglai by Salvador Espriu, commissioned by the editor Ramon Balasch. It is significant because the dialogue he entered into with the hermetic world of Espriu provided him with a freedom unfettered by his past achievements or the preferences of his followers. The second is his reading of biblical texts referring to the beginning and end of times, all containing powerful imagery freighted with symbolism. Some of these are to be found in Genesis and

others in the Book of Revelation, full the most stunning symbology when describing the Apocalypse. In fact the word “apocalypse” means the “unveiling” or “revelation” of what is hidden.

and spiritual periods, configuring a path of truly authentic research which has seen an increase in intensity and freedom as his work has progressed to its latest point of maturity.

They are large-scale pieces (ranging between 1.5 m and 3 m, with some combining with others to form complete retables) on which Barnils uses all the resources allowed by the style. In them we find various layers applied to a printed textile base, providing density and depth to the surface of works. These layers may be in oils or acrylics, although gesso, encaustic painting, oil pastels, charcoal, graphite, glue paint, gouache, wax crayon and coloured pencils, are also used together with a fair amount of relief, grattage and collage. An amalgam of materials and techniques that makes these pictures as disquieting as the words and imagery in the Book of Revelation announcing the end of the world and a “New Heaven and Earth”. It is almost as if the rumblings, flashes of lightning, earthquakes, hailstorms, fire and darkness, and the sounding of trumpets spurred him to bestow on his latest work more force, intensity and content than seen in his previous output.

Daniel Giralt-Miracle

Barnils has dedicated three decades of his life to his art and has built up a career based on a profound knowledge of art, witnessed by his extensive library which includes tracts and monographs on prehistoric painting, Oriental and Mesoamerican art, the Renaissance, as well as avantgarde and post avant-garde movements. As well as this knowledge, it is evident that Sergi Barnils has been able to weave together biographical, aesthetic, intellectual 95


96

Maran Ata - Solo Exhibit by Sergi Barnils - 2017  

Fundació Vila Casas Espai Volart 2 19 Jan - 26 Mar 2017

Maran Ata - Solo Exhibit by Sergi Barnils - 2017  

Fundació Vila Casas Espai Volart 2 19 Jan - 26 Mar 2017

Advertisement