Page 1


ExcursióI — A Sant Miquel

Alçadasobre'1nivelldelmar, 821'36 mets. Distancia dès del Monastir, 1,090 mets.

ozwil la porta princi(fippal del clos del SSantuari a ( ur pura1, n. 13), nos trobám en ^rpLv ADO los jardinets que ocupan la plasseta de laFont del Portal(fig.1, n.° 12).Aquíse 'ns presentan quatre camins;dos á mádretaydos á máesquerra.Seprená máesquerra(fig. 1, n.° 1)yals242metrespróximament, topém ab :^

`

^

,^^

..

ORTINTper


1

7

una rexa de ferro que tanca'1camí durant la nit,traspassadalaqual setrobaála dreta'1 camídelacova deJoanGarí,indicatper una fita.

Figura 1.° ENTRADA AL SANTUARI

1. A Sant Miquel. -2.Carretera deMonistrol.-3.Camí delViaCrucis.-4.A Santa Agna y dressera de Sant Geroni.-5. A la covade Garf.-6. Ultima estaciódelVia-Crucis.--7.A Sant MiquelyCollbató. -8. Dressera á Sant Joan (camf dels avellaners).—g. Cap al cementiri. —io. Cap á la SantaCova—i i.EntradaalSantuari.—i2,Font del Portal ó del Miracle.-13.Portal —14.Estaciódeltren.-15.Covade Garf.-16.Cementiri.

El deSant Miquelcontinúa ab pujada suáu. Un xichmésenllá de mitj camí, als pochspassos d'haver trobatá máesquerra una de lespoques alsinessecularsque 's conservan en la Montanya, 2


1

8

s' hi veu á má esquerra mateix un viarany que ab prou feynes ne té '1 nom, el qual, baxant suaument fins al torrent inmediat, lo traspassa y segueixper l' altre cantó planejant, dona la volta al serrat de Sant Miquel per sota la miranda del mateix nom y arriba á una cova bastant gran, que alguns diuhen (creyém que sense fonament), que es lo lloch ahont fou trobada laMoreneta. Lo camí es péssim, no 's pot fer sens guía, y al donar la volta al serrat hi ha un pas molt dolent. Seguint lo camí de Sant Miquel se troba tot seguit á má esquerra una gran roca que 's coneix que ab el temps se desprengué dels turons de sobre; aquesta roca es una (1) de les dos célebresroques dels ángels(1' altra 's troba á la carretera de Santa Cecilia), perque, com diuhen els escolanets, allí dintre hi canten los ángeis. A pochs passos d' aquesta roca 's troba '1 torrent, y per ell á má dreta hi puja un caminet que porta enfront mateix de la capella de Sant Miquel: es una dressera no gayre trepitjada. Seguint, donchs, lo bon camí, al arribar al primer revolt que 's troba passat lo torrent, se parteix en tres: el de l' esquerra (fig. 2, n.° 2), seguint la carena en direcció de sol-ixent, y baxant suaument porta á la miranda de Sant Miquel, d' ahont se dis(i) Los del paísnediuhen roca de lallicencia,no séab quinfonament; y contan que caygué cap enilá '1 1802,precisament quan acabava depassarun ballet de Collbatóque feya l'oficide correuher delSantuari.


19 fruta d' un bonich panorama (fig. 2, n.° 3). Los dosaltres camins portan á la capella de SantMiquel;el del mitj, que es més nou,passa per derrera la capella, es més curty demésbon pujar que '1 de ladreta,elqual després de fer un parelld' essessurtalenfrontde lasusditacapella.

Figura

?. a

VOLTANS DE SANT MIQUEL

i.SantMiquel. --2. Cap á la miranda.-3. Mirandes de Sant Mi Miquel. -5. Primercamíde la Santa-quel.4BasdSnt Covay,álescoves de Collbató.-6. A les ermites (camíá caball).-7.ACollbató. -8. Al Monastir de Montserrat.

La capella deSant Miquelfou la primera que s' axecá en la Montanya. Segonslatradició, ja enlo segleIII tenía '1gloriósArcángel culte públich en Montserrat ab el títoldePatróde la Montanya; l'any1042,segonsdocuments conservatsen el Monastir, fou reedificadala capella yconsagrada pel Bisbe deBarcelona,yen 1090 fouvenudaal Monastir de Montserrat per vuit


20

unses d' orpelvescompteGelabertysamuller Ermisenda; en 13 de Maigde 181.1 fou destruhida per ordre del coronel Rey baix elpretextde que'Is francesosno s' hi fortifiquessen. L' està' tua delSantfoumutilada, qualtronch se trobá casualment alapagar lo foch que s'havia calat l'any1861pelsvoltants deloque 'n fou capella, guardantsedesprésen elMuseudel Monastir. En 1870 s' axecá l'actualcapella, que fou benehida '1 día deSant Miquel delmateix anyperI' abat D.MiquelMuntadas.


lI — A lacovade Gari

Alçadasobre '1nivelldelmar,8o t mets. Distancia dès del Monastir, 795 mets.

INS arribar á la fita que indi. ca '1 camí de Cova de Garí (fig: 1, n.° 5), se segueix lo mateix camí de Sant Miquel (Exc. I), ytot seguit se puja cap á la dreta, y als 200 passos torna á partirse '1 camí: el de la dreta(fig.1, n.° 6) es lo camí nou delViaCrucis;el de l' esquerra va pujant fen esses fins arribar á son últim terç que, de sobte, pren la direcció N. O., ysegueix planejant fins á trobar .


22

lacovadelpenitentermitá. Es lamillorvista panorámica del Monastiryaposentos. També'spotarribar á dita cova seguint el camídelVia -Crucis,delqual neparlarém en l'excursiósegüent. L' estatua de taríyla rexa que tancalacova, semblaque son de la segonameytat delsegle passat;mes l' estatua de la MaredeDeuquehi hadinsde lacova,latradicióla fa datar, no sé ab quinfonament, delsegleVI.


^`3^ 째"

MONTSERRAT:VISTA GENERALDELSAPOSENTOS.

o

.,,y

y .

.

. .


III —Camídel Via-Crucis

Epoch

ha sigut fet, en 1904: comença en la matexa font del Portal (fig. 1, n.° 3),y té una llargaria d' aprop 700 metres. ^^^• S' obrí aqueix camí ab lo fi de que 'Is romeus tinguessen un lloch apropiat hont poguer practicar tant sant exercici y á iniciativa de l' Associació delVia Crucisperpetuo de la pa.rroquia de la Concepció, de Barcelona, siguent cada,una de les estacions verdaders monuments de pietatyart cristians, á semblança dels misteris del Santíssim Rosari axecats en lo camí de la Santa Cova. Aquest camí fa una petita volta en direcció á Orient,ytermina en lo camí de la cova ,deGarí. Al arribar á la VI Estació s' hi veu á má dreta un caminet que puja pel torrent ciels avellaners; es la dressera de Sant Joan. (Exc. XVI, B.). ^`^

`^


1V — AlaSanta Cova dela Marede Deu

Alçadasobre '1nivelldelmar, 6o5'71 mets. Distancia dès del Monastir, i ,600 mets.

OLOCATSen

los jardinets de la font del Portal y de caraá la matexa font, seprená má esquerra lacarreteradeMonistrol(figura 1, n.° 2), que passa peldevant de l'estació delcremallera, yals150passossetrobaá má dreta una fita qu'indica'1camíde la SantaCova (fig. 1, n.° 10). Se prenditcamí,atravessa '1 cre-


ci)

z o

LA SANT A COYA.


27 mallera y baxa per esgrahons ben arreglats fins al primermonument delSant Rosari,ahont se parteix,trobantse aquíaltra fitaab la matexa inscripció que l' anterior,indicantser locamíde la dreta'1 que guía á la Santa Cova.Lo de l'esquerra, quecomença pla y endirecció oposadaal de la dreta,es la dressera de Monistrol . (Exc. VII, C.) . Seguint, donchs, lo de la SantaCova,quepassa per devantdels quinze Misteris delSantRo sari (1), al arribar al tercer Misteride dolor, s'hi veuá máesquerra dessota de laparetun caminet que puja del fonsdeltorrentde Santa María y ve del altrecantó; es l' antiquíssim y primit'íu camíde la SantaCova finselsegleXVII en que s'obríl' actual. Al arribar alquart Misteride gloria y en la niatexa plasseta que fa devant d' ell,comensa cap á 1'esquerraun caminet que porta á les covesdel Mánsuéto, á Collbató, etz., del quin ne parlarém en l' ExcursióV, A. Locamíde la Santa Cava continúa sens interrupció finsal lloch ditxós ahont permanesqué amagada nostrahermosa Morenetamésd' unsegley mitj (717 á 880) . Pochavans d' arribar á la capella'strobauna rexa quedurantl'hivern. tanca'1pas,y aprop d' ella unpoud' ayguamoltfresca pera l'usdel públich. (r) Entre 'lsMisteris segon ytercerdegoiges la meytat de la Montanya, contant dès del nivelldelmar (618 mets.).


28

Lo camíque acabém dedescriuredata del any1631,y'I feuobrirá son compte la Marquesade Tamarit,D. a Gertrudis de Camporrells. Fouanomenat camídeplata,per lamolta que 'n vacostar(60,000 ducats, ó sía 37,500 du-

c

A !'

j

•,W^^^''

^ N.

,^..

d

,

. .•

4

INTERIOR DE LASANTA COVA.

ros)(1). Ultimament, desde 1'any1896, s' ha enriquityhermosejat ab los quinzeMisterisdel Rosari,monumentsperennesde la féysentiment artístich delpoblecatalã. La primera capella que s' edificá enaquest lloch ho fou per les monjes, primeres guardianes de la Santa Imatje; fou méstart(quanse feulo nou camí qu' hem dit) reedificadayaxamplada •

(1) «Que '1 fan deplata?» 'sco ata que va exclamar la Marquesa, al veurequecostava tant.


29 per lasusditaMarquesa de Tamarit; y destruhida l'any1811pels francesos, acabantla d' enrunarun foch que s' hicalá l'any següent. Lacapellayedifici adjunt actuals datan delany 1864, en que foren reedificatsab les matexes dimensions yestilque Is anteriors. La SantaCovaestáobertaal públich cada día desde trenca d' aubafinsá posta de sol, durant la temporada de SetmanaSanta áTots Sants,poguenthi celebrar los sacerdots qu'ho desitjen,obtenintavans lopermísdel Pare Sagristá del Monastir.Durantl'hivernno s' obra sinorares vegadesyavisant oportunament al Pare Aposentador. També'spot anará la SantaCova pujantcap áSant .Miquelyagafantlocamíde lescovesdel Mansueto,comse dirá en l' ExcursióV. El trajecteperaquest camíes de 4,663 m. Lo PapaPiusIX, en 31 de Marsde 1864, concedí indulgencia plenaria una vegadal'any,en qualsevol día, átotslosfidelsque,confessatsy combregats, visiten la SantaCova pregantá les intencions delSantPare. A fi, donchs, d'ajudaralfidelexcursionista á aprofitarse d'aquestagracia, posarém al final d'aquest llibret una curta visita á la Marede Deu,que 's podráferen l' iglesia del Monastir ó en lacapellade la Santa Cova;y si 's fa en les duques, podrá guanyarse una indulgencia plenaria en cada una.


V —A Collbató

Alçadasobre '1nivelldelmar,366 mets.

ERAanaráCollbatódès del

Monastir hi ha quatre camins principals: per la SantaCova de la Mare deDeu,perSantMi quel, perMonistroly perca'n Massana.Pelprimer s' hi ha d'anará peu,pelsegón pot anarshi ab caballería ypelsdosúltimsab carruatje. A)Per la Santa Cova.Distancia dès del Monastir: 7,127 mets.


31 Seguint lo camí qu' hem fet en l' Excursió III, al arribar al quart Misteri de gloria, 'ns trobém á má esquerra ab un camí que passa per sota l' edifici de la Santa Cova, y ara planejant, ara pujant una miqueta, al cap d' un quart, poch més ó menys, arriba aprop de les roques anomenadesOrella de llebraal coll de la Serra llarga, ahont s' empelta ab lo camí que baxa de Sant Miquel, novament arreglat pera '1 pas de les ca. balleríes, del qual aviat ne parlarém. Se segueix la continuació d' aquest camí que, fent esses, va baxant pel torrent . de la Bellasonafins arribar alclot de Casanellas, aprop de lafont de les guineus;atravessa '1 susdit clot, y dexant á má dreta el camí de les coves del Mansueto (Exc. VI), emprén la baxada d' una llarga escala de 98esgrahons, qu' es lo pas anomenat lo filrat, y baxant per entre les oliveres arriba al km. 5de la carretera nova de Collbató á Monistrol; seguint aquesta carretera cap á ponent, aviat (dos kms). s' esá Collbató. El camí que en aquesta carretera hem dexat, l' atravessa y baxa fins al pont de ca 'n Estruch, sobre '1 torrent de la Salut,ahont troba la carretera de Monistrol á Esparraguera. B)Per Sant Miquel. Distancia dès del Monastir: 7,977 mets. Fins á la capella de Sant Miquel es lo mateix de l' Excursió I. D' aquí continúa enidirecció S. E. passant per devant d' una gran bassa, coneguda ab lo nom deBasses de Sant Miquel (fig. 2, nú-


32

mero4),del costat de la qual surt un camí antich que puja fins á trobar l' actual de ferradura; als 400 passos, contats dès de Sant Miquel (287mts.) se troba á má esquerra un altre camí, arreglat de nou(fig. 2,n.° 5), que es, segons tradició, lo que feu lo bisbe Gothmar al haver trobat la Santa Imatje,yal present trenca un quart avans d' arribarhi, com hem dit no fa gayre, pera conduhir á les coves del Mansueto. Uns 70 passos més endevant se troba á má dreta una fita indicadora del camí de ferradura pera pujar á les ermites. Desd' aquí el camí de Collbató (fig. 2, n.° 7) comença á baxar seguint les ondulacions molt marcades dels torrents d' aquesta vessant Sur de la Montanya, fins arribar al torrent fondo, ahont emprén la pujada fins á les Bateries;dès d' ací comença á veure 's lo poble de Collbató, tornant tot seguit á baxar. Al arribar al torrent de Santa Catarina, pochs passos avans de laFont seca,se topa á la dreta ab lo camí que baxa de Sant Joan: segueix lo de Collbató planejant un troç, fins á lesvoltes,avans de comensar les quals, á má dreta, hi ha un viarany que porta casi de pla al peu del célebre poude laCosta dreta.Al comensar les voltes torna á baxar rápidamentysens interrupció fins al peu de la Montanya, ahont s' empelta ab lo que ve de la Vinya nova, continuant cap á l' esquerra ytot planejant fins á Collbató. C)Per Monistrol. Distancia dès del Monastir: 17,520 mets.


33

Tantperaquestavíacomper lasegüent, el trajecte.'s fatotper bona carretera, si be per Monistrollodesnivellesmés sobtat.S' arriba finsáMonistrol(Exc. VII), ysenstocar alpont s'agafa seguidamentla carretera que va á Esparraguera,vorejant sempre '1Llobregat,sepassa la colonia fabril de ca'n Gomis,yalspochs minuts ja 'strobala carretera nova deCollbató, senyaladaen son comensament per unpalab la corresponent inscripció; esmoltplana, y ab poch mésde 5 kms. porta áCollbató,y ab unaltre mésalcamí ralde Barcelona. D) Per ca'n Massana. Distancia dès del Monastir: 20,654 mets. Finsá ca'nMassana '1camíes lomateixde l'ExcursióXIV; aquí s'agafala carretera que ve deManresa finsáfondre's ab la carretera real de Madrit quepassa pelBruch ymés avall per aprop deCollbató,ahont se trobaunapetita brancaque porta al susdit poble, áquasi bé un kilónletre de distancia. E) ACollbató també s'hi pot anar baxant per lescovesdel Mansueto (distancia 7,378 metres);vejes 1'excursió següent. ACollbató hiha unaantigafonda, ahont el Sr. Bacarisas serveixabgusty economía alsexcursionistes. Lo mateix senyor es l'encarregat de lescovesdel Mansueto y del restaurant de SantGeroni. 3


VI — Alescoves del Mansueto

Alçadasobre '1 nivelldelmar,504 mets.

u IvulgaanaráaquestesCoves (conegudes també pel nom deCovesdel salitre, perhaverse extretd' elles en altretempsaquesta:salpotásica) si hi va á peu, té doscamins: l' un passa per SantMiquely1'altre]per Ela SantaCova;peró si va á caball, sols pot anar pelprimer, á noserque s' estimemésfer la volta per Collbató. •


35

A) PerSant Miguel. Distancia dès del Monatir: 6,475metres. Seguint lo camídeCollbató(Exc. V, B.) hem dit queals400passosdexatSant Miquelse trobaá máesquerra'1camí primitiude la Santa Cova(fig. 2, n.° 5), avuy ben arreglat pera caballeríes. S' agafa aquest camí y 's va baxant fins átrobarelcamíquevede la Santa Cova(Exc. V, A.) enlo collde laserrallarga;baxapeltorrent de laBellasona fins aiclotdeCasanellas,passat lo qual sedivideix;el de la esquerraes el delfurat(Exc. V, A.) y emprenentles cap á ladreta,mitjplanejants'arribaabcosa de mitjhoraá labocade lescovesdel Mansueto.. B) Per la SantaCova.Distancia dès del Monastir: 5,250 metres. Lo camífins alcollde laserrallargaes lo mateixque hemfeten l'ExcursióV, A.; y d'aquífins á les Coveses el que acabém de dir enaquestamatexaExcursió,A. De lesCovesnesurtuncamíque va áCollbatóab un kilómetre escás, voltant peldevant de la capella ypuigde la Salut. Pera visitarlesCoveshi ha tarifa especial.


VII — AMonistrol

Alçadasobre '1nivelldelmar,140 mets. (Alnivelldelriu, 128 mets.).

loscamins pera baxar alpobledeMonistrol: la carretera, la vía del cremalleray la dressera. fA)Per lacarretera.Distancia dès dei Monastir: 9,470metres. LacarreteradeMonistrolcomensa á má esquerra(Fig. 1, n.° 2) delsjardinets de la Font del Portal: dexa á mádreta'1camíde la Santa Cova(Exc. III),unamicamés avalllaCreuque senyala'I lloch ahont la Santa Imatje de la Moreneta 's feu immoblealser pujadade la_ Santa RESson


37

Covaymésenllá lacapella dels Apóstols (1), á laqual hiporta uncurt camíque 'strobaá má dreta.Devant de la matexacapellay á máesquerra's junta á la carretera de Monistrolunpetit ramal que baxa de lacapella dels Sants Iscle y Victoria. Continuantcarreteraavall,áuns500 metres passada lacapella delsApóstols, á má dreta, hiha un mal camí(peraveure'1 esprecís pujar sobre laparetde la carretera), que es l' escalaantigade les monjes,loqualbaxa pel torrentysurtaprop de la primeracasetade la vía del cremallera,com aviatveurém. Seguintla carretera, 600 metres més avall, se parteixaprop del llochconegut perSantfaume el blanch(2): per l'esquerra 's va á Santa Cecilia y á ca 'n Massana (Exc. XIV); per la dreta's continúa cap áMonistrol(3),passant peldevant de (I)Aquesta capella fou edificadaen el segleXVI; convertida l'any 1811enmagatzém de municions, fou reedificada l'any1858, y restauradafapoch afeginthi elsjardins quelavoltan. (2) Nohe pogut averiguarelper qué áaquestlloch se 1'anomenaSant Jaume '1 blanch; tal voltaen altre temps hihaviaalguna capelletadedicadaal Patród' Espanya. Fauns dosanysquearreglant la carretera de ca Massana se trobá en aquestlloch una estatua de Sant Jaumede pedrablanca,que 's conservaen loMuseu. (3) 400metres més avall, després de passadala font del gat,la carretera atravessaladressera de'n Janon 6 delesGuilleumes,laqualtambé'spot agafar poch desprésd' haverpassat(baxant)lokm. i I . (Exc. XXVIII).


38

la Masía de la Creu, darrera laqualá má esquerra'sveuuncamí,que puja per derrera dita Masíafinsátrobarla carretera de Santa Cecilia; es locamíantich de Canfranch,continuació ó primer troç de la dressera del Angel (Excursió XXXIX), que atravessant la carretera passaper devant del hotel Marcet y baxa carenaavallatravessant altra vegada la carretera nollunydel pas nivelldel cremallera. Mitjquart més avallde la Masía de la Creu, seguintla carretera deMonistrolsetrobala célebreFont dels Monjos ymés avall,en el primer ángul de la carretera que,'s troba,anomenatlaferradura, 'sveuuncamíde carros que 's divideix aviat; lo de ladretaporta á laCalsina y continúa finsáSantCristófol; es l' antiquíssimcamídeManresaáMontserrat; lo de l' esquerrapujapelboschanomenat de laCerdanya yper sobre laFont dels Monjos finsá la carretera de Santa Cécilia; un xich mésenllá se trobaá laesquerraunaltremalcamíde carros, quepassa pelbosch de la Calsina, y 's potpujar á lafontde lescoves,castellmarro,font delmoro yá Santa Cecilia(pel altre cantó). (Fig. 3 en lesExcursions XI ysegüents). Continúa la carretera, atravessa en son últim terçlaviadel cremallera, havent sigutpoch avans creuhada per segona vegadaper ladressera del Angel, com hem dit més amunt; als pochsminutsdepassadala vía del tren se topa á mádretaab lo caminet que baxa de la fontde


39

lesGuilleumes,comdirémtot seguit(B)yarriba la carretera á Monistrol empeltantse ab la que d'aquest poble va á Esparraguera ó á Collbató. B)Per la vía del cremallera. Distancia dès del Monastir: 4,511 metres. Encara qu' estáprohibitlopasper la vía, es noobstantavuy día '1més seguit pelsque baxan apeuáMonistrol.Per lodeméses inútil descríurela,solsindicarémels caminsque en son trajecte 's troban,algunsviables encara, altres abandonats completament,mes á fi de que no se 'nperdila memoria,elsnotarém aquí y 'Is ressenyarém mésendevant enexcursionsá part. Sortintdel Monastir, lo primercamíqu' atravessa'1 cremallera es lo de la Santa Cova(1) avans d' arribar al túnel (Exc. III). A la sortidadel mateixá mádreta'strobaun caminet que retrocedeix,dona lavoltaper sota '1 turó delsApóstols y's va á juntar ab lo de laMassanera y totseguitab lo de l'escala nova de les monjes, anant á desembocar al de 1adressera deMonistrol juntá larocadelscorps,enfrontde les.baranes.Aquestcaminet esnouyno témésque un pasuna mica difícil aiatravessar lotorrent dels apóstolsdel que l' aygua se 'n ha emportatla terra. (i) Peraquest indret, un xich més avalleslameytatde la Montanya, contant dès del riuLlobregat (566 mets. y 670 sobre '1 nivelldelmar).


40 Uns 60 passos avans de trobar la primeracasetadel cremallera á má dreta també 's troba un camí avuy casi esborrat, que va á la font de la Massanera, '1 que formava part de l' antiga escala de les monjes(Exc. XXVII), qual primer troç se veu á l' esquerra de la matexa vía uns 50 passos més avall; d' ell parlavam no fa gayre en aquesta matexa excursió (A). En lo torrent avans d' arribar á la segona casetade la vía (torrent del Caball Bernat), á l'esquerra se veu baxar un caminet, que es la dressera de la font de 'n fan on, del qual ne parlarém en l' Excursió XXVI II . Pochs passos després de la casetaá 1' esquerra hi ha un camí que pujant per aquelles vinyes abandonadesyoliverars va á trobar ladressera del Angel. Alguns passos més avall á la dreta comensa altre camí que retrocedint va á parar á lafont de les Guilleumes. Aquesta font, una de les millors de la Montanya, ha sigut arreglada de poch per la Companyia del cremallera, que aprofita les aygues pera 'ls tallers y estacions de Monistrol-vila y Monistrol-nort. D' aquesta font surt un camí que va á parar á la carretera de Monistrol á un kilómetre escás del poble. Junt á la terceracasetase creuhan la vía ab la carretera, ve després un petit túnel (la mineta) sota de la dressera del Angel,ymolt poch avans d' arrivar á Monistrol lo cremallera atravessa '1 camí, que sortint del poble per la capella de la Concepció, va al cementiri, fonts de 'n Baldiriyá Sant Cristófol.


41

C)Per la dressera. Distancia dés del Monastir: 3,300 metres. Desde la construcció del cremallera (1892) ha perdut molta importancia aquest camí, puig, com hem dit, la gran majoria prefereix passar per la vía, no obstant d' ésser més llarga y m és monótona. Aquest camí comensa en lo de la Santa Cova (Exc. III) á má esquerra, al costat del primer Misteri de goig: després d' uns 120 passos de camí pla seguint lesbaranes,al arribar á laroca dels corps,que dexa á la dreta, 's parteix en dos camins que tornen á juntarse poch més avall (pujant á l' esquerra 's veu '1 camí antich de la Massanera y'1 que va á la boca inferior del túnel). Continúa '1 camí baxant pel torrent, y als 900 passos próximament, ó sía, quan lo camí comensa á planejar, á la dreta 's troba una roca anomenada latrona(d' aprop un no se 'n pot fer cárrech; molt millor s' ovira de lluny), y aquí 's torna á dividir lo camí: lo de la dreta, que passa pel peu de la tronaes lo camí antich de la Santa Cova anomenat delmal grahó,del qual ne parlarém en l' ExcursióXXVI; lo de l' esquerra, que segueix en direcció contraria, continúa cap á Monistrol, y als 150 passos poch més ó menys se veu á la dreta un viarany que baxa rapidíssimament pel torrent y porta á la colonia Gomis á les vores del Llobregat (Exc. VIII). Segueix la dressera baxant prou suaument, y en mitj d' un petit bosquet, á unes setcentes

r


42

passes niés avalls'hi troba quasi béen lofons deltorrentde laMassanerasota d' una roca, á pochspassosdelcamí,cap á l'esquerra,l'antigafontdemitjcamí(1)(avuy seca) y un xich més avallla dressera de la Massanera(ExcursióXXVII). Se continúa '1 camíbaxant abmés ómenys comoditat fins que, cosa d' un quart curt més avalls' arriva al torrentdeles escales de lafontdelboix,hont los antichs grahons s' han japerdut,quedanthi un malpas,que faalguns anys fou salvat, fent voltar locamícap á la dreta.Enaquestapunta s'hi veuun caminet cap á ladretaque es lo dedaltde lescanalsódels pins(Exc. XXXIV). Arrivats á n' acílocamítorna áplanejaren mitj devinyesyoliveres, passa perdessobred' un_ a petitacarena, á la punta de la qual quans' es á la vista deMonistrols'hitrobanlesgirades, ahont locamíentra de pié en terresde conréu. Pochavans d' arrivar al antich castellótorre, sobre d' unespenyess'hitopan varios camins,lo delescanals(debaix)á ladreta(Exc. XXXIII), lo de laValentina y '1 de l'Arolaque van á la carreterapropdelriu, passant respectivament per exesfonts,y cap á l'esquerra'1camíque aném (i)Aquesta font, lomateixque la de la Massanera que está més amunt en lomateix torrent, fou trencada quanlaconstrucciódel ferrocarril de cremallera: la deu d' aygua, si bemolt espatllada, surt avuy un xich avans del Km. 8 de la vía en lo barranch que allí s'hi obrí.


411.4 ^

``\

\s

43

fent,que d' açí en avant es impossible de pérdrer,puiglaviladeMonistrolestá á lavista, arrivant per fi á la carretera de Montserrat á uns 500metresde distancia de la vila,un xich més amuntdel llochanomenatlaTrinitat,per la capella que hi hagué dedicadaáeixMisteri.

^


VIII — A laColoniaGomis

Alçadasobre '1nivelldelmar,109 mets. Distancia dès del Monastir, 2,400 mets.

s rapidíssima la baxada del Monastir ácan Gomis, puig abtresquarts d'horas'hi potanar,peró es uncamí molt re dolentymoltfácil de perdre 's per qui no hi halte baxat may: axis es que no l' aconsellém áningúque no porte guía. Seprenla dressera deMonistrolfins átrobar lo camí propi decan Gomis(Exc. VII, C.), que


45 al principi baxa pel torrent,yal trobar una petita esplanada travessa '1 camí de dalt de les canals, ytorna á baxar fins ahont s' hi veu un corpulent noguer en que 's fon ab lo camí de baix de lescanals(Exc. XXXIV); se segueix aquést uns cinch minuts, baxant per entre les oliveres fins acabarse la pendent; aquí 'Is camins se tornan á destriar; lo de la dreta es lo de les canals; lo de l' esquerra, que comença en direcció oposada, es lo de can Gomis, baxa alguns passos, se gira cap á la dreta, ytant aviat pla com baxant va fent vía fins á sortir enfront mateix de la colonia Gomis; peró avans d' arribarhi se troban multitut de caminets á dreta yá esquerra que portan á les diferentes pesses treballades yque fan un verdader embolich de tot aquest últim troç de camí.


/

` (^^••••••••, ^^(I•^^-• -

^ , , '

^©^ 0^^ . .-_^•.^/`` 4'4k4

IX — A la Font de la Noguera

Alçadasobre '1nivelldelmar,r o6` 5o mets. Distancia dés del Monastir,2,900mets.

QUESTA font se troba en la ca-

rretera de Monistrol á Esparraguera á má dreta, més enllá del empelt d' aquésta ab la nova de Collbató, á un quart d' hora passada la colonia Gomis. Ademés de poguershi baxar per Monistrol, seguint després la carretera citada més amunt, y també pel camí de can Gomis (Exc. VII), hi ha pera anar á aquesta font un camí propi que es el qu' aném á descriure.


47

,

S' agafa sota la paret del hort de la Santa Cova á má esquerra en lo camí qu' hem dit comensava en lo quart Misteri de gloria (Exc. IV, A.). Al començament es bastant accidentat, y baxa pel torrent de les áligues;se segueix després casi sempre planejant en direcció S. fins á trobar una gran roca cayguda sobre un' altra que dexa un gros trau per ahont passa '1 camí; un ó dos minuts passada la roca al mitj d' un bell bosch se troba ab lo camí de les canals de dalt; lo de la dreta, que segueix planejantydesseguida pujant, es lo de les canals:lo de l' esquerra, que volta tina mica cap al nort pera baxar tot seguit rapidíssimament, es lo de laNoguera.Al arribar á un bosch de pins borts trenca cap á la dreta un xich planejant, trobantse ab lo camí de baix de les canals, pera tornar á la baxada fins á la carretera nova de Collbató; se segueix aquésta alguns passos cap al S. fins á trobar á l' esquerra '1 caminet que, baxant per entre les oliveres, surt al costat mateix de la font de la No-

guera.


X — Als Degotalls

Alçadasobre '1nivell'delmar,695 mets. Distancia dès del Monastir,1,120mets.

o siguent los Degotallsgayre llunydel Monastir, y com lo camíes ample ytot pla,d'aquíque '1passeig alsDegotallssiga sens dupte '1méscómodo de laMontanya; per aquestarahó y perésser molt frescal eslo més concorregutmentres 1' istíu. Ordinariament s' emprénlo passeigper la porta que hi ha en los claustres á mádreta (sortint


49

de 1 iglesia); sesegueix lo corral() que hi 'ha entre aquésta ylaroca viva,continúa per darrera l'Escolanía y'spuja una petitarampa, al cap d'amuntde laqualá l'esquerra'stroba'1safret a- de les estatues; á pochspassosseveu'1 portal de Sant Iscle,ydevant la capelladelsdos sants germans martresIscleyVictoria. Elsafret% de les estatues data de les darreriesdelsegleXVII,yles estatues que '1 volten foren fetes pel célebre Fra Joseph deSantBenet, més conegut pel deFra Joseph de les Llanties,quemoríenolordesantedat lo18 de Novembre de 1723 en l' edifici dels aposentos que tenen lo seunom. LosSantsmartresIscley Victoria,germans cordobesos,tingueren aquí dedicada una capella desdemitjansdelsegleIV,segonslatradició. L'actualcapella fourestauradal'any1858y's diuabcert fonamentque '1retauledelaltarprocedeixde la primera iglesia de la Mare deDeu, destruhida l'any1755: fou restaurat per D. BenetCabanes,,y '1 quadro dels Sants es de D. Joseph Texidor. La plasseta d' enfrontyla capella fou convertidaen dipósit de provisions deguerrayboca l'any1811. Posats enfront de la capella se 'ns presentan tres camins:el de ladretaes unramalde carretera que hem dit (Exc. VI, A.) se juntava ála de Monistroldevant de la capella delsApóstols. El del mitj, que passa per una renglerade xi4


50

presos, porta al coneguty esplénditbalcó dels monjos;nom que conserva perqúe firis á primers del segle XIX era '1 punt de recreació dels monjos. Antigament aquí hi havia un hospital pels pelegrins,yen lo segle XV hi hagué '1 cementiri públich. El de l' esquerra es el dels Degotalls. Als 10 ó 15 minuts se troba á la dreta un caminet que passant per damunt de la roca tirana baxa á la carretera de Santa Cecilia (troç antich) enfront mateix de Sant faume '1 blanch. Uns 200 passos més endevant, seguint el camí delsDegotalls,á la dreta també, junt al pedrís dels bisbes (1) hi ha altre camí un xich més ample que '1 anterior, que 's junta igualment á la antiga carretera de Santa Cecilia en el torrent de la font del gat. Dexant aquest camíyfent vía pel delsDegotails, als 150 passos se troba una espayosa plassa, á l' esquerra de la qual s' hi veu una bauma dins la que hi ha un dipósit en forma de gran petxina ahont s' arreplegan les aygues que 's filtran de les roques superiors. Axó son losDegotalls. D' aquí '1 camí no passa,yes forsós entornarsen pel mateix que s' ha vingut.

-

(i)Loper quéaquesta petita pedra s'anomena axis, se trobará en 1' Historia de Montserrat.


XI —A Santa Cecilia

Alçadasobre '1nivelldelmar,679 mets.

ESd'alguns

.

anysençá,ningú que vinga á Montserrat dexa devisitarSanta Cecilia per 9, • lesf ons molt bonesque hi ha, y aquesta excursiópot empendre 's per doscamins:(5 per lacarreteradeMonistrol,ó pel camí dels «Degotalls.» A)Per lacarreteradeMonistrol.Distancia dès del Monastir: 4,320metres.(Hi ha servey decotxes).


52

La carretera se prená lafontdel Portal(ExcursióVII, A.) ótambé sortintper la porta de devant lacapella dels Sants Iscle yVictoria (Ex cursió X),yagafantelbrancalde ladretaque 'ns portará á la carretera deMonistroldevant de la capella dels Apóstols (Exc. X). La carretera 's segueix fins á labifurcació,que 'strobaaprop de SantJaume '1 blanch(Exc. VI, A.). Aquí 's prenla carretera de l'esquerra,arreglada de poch,yal arribar lapetita esplanada de Sant Jaume'l blanch, selijunta á má esquerra'1 caminet que baxa delcamí delsDegotalls(Exc. X). Sota la roca dels Angels, passateltorrentde lafontdelgat,seli junta l'altrecaminet que baxa del troç antich de la carretera de Santa Cecilia (Exc_ . XI, B.) yd' aprop losDegotalls. Sesegueixla carretera,ypassateltorrentde CaballBernat,en el vértex del primer ángul sortintde la carretera, sobre de l' antigaypesadabaxadadelsmataos,setrobauncamí á la dreta,queals100passosseparteixdenou;el de l'esquerra passaper lafont del pi (ara casi sempre sens'aygua) y torna á pujar á la carretera sota les roques del hospitalet(ExcursióXXIII); e1 de ladretabaxa rápidament pel Canfranchfinsátrobarla carretera de Monistrol, tocantá la Masía de la Creu(Exc. VII,A.). Aquest trosdecamíes el final de l' antiquíssima dressera del Angel, yenalguns indrets se conservan encara restos del antichempedrat. .


L.

53

Figura 3.a VOLTANTS DE SANTACECILIA.

1.Capellade Santa Cecilia.- 2.Fontde Santa Cecilia (restaurant). —3.Fontde la teula(sesaygues sonportadesalSantuari).4.Fontdel moro.-5.Fontde lescoves.-6. Castell marro.— 7. Font dels Monjos.-8.Fontdelllum. -9-9. Carretera de Santa Cecilia y ca 'n Massana.— r o. Raj olería.— i r. Carretera á la .Calsina y áSantCristófol (camíantich de Manresa).—I2. Carretera d'explotaciódel bosch.-13. Cap á Marganell. -14. A ca'n Martorell.-15, 16 y 17. Unió de diversos caminsab lo de laFontdel ram-co.-18-18. Carretera deMonistroláMontse Boschde laCerdanya: camins que dès de Santa-rat.19 Cecilia baxan á la fontdelMonjosyála rajoleria.— 20.Camíá lesfontsdel moro y de les coves,áMarganell,etz.-2 r-2 t. Canal deSantGeroni.-22. A la fontdel llum.-23.Retornde lafontdel moro cap á la carretera de ca 'n Massana.-24. Miranda de Santa Cecilia.-25. Camícap á laSantíssima Trinitat (Tebaida) y á Santa Agna.


54 Continuant la carretera, al arribar sota l' hospitalet,pocks passos més endevant se veu á l' esquerra '1 camí que baxa de l' ermita de la Santíssima Trinitat (Exc. XXIII), ypoch avans d' arribar en vistes de Santa Cecilia, á má dreta hi ha un caminet (avuy casi del tot perdut al principi á causa de la rectificació de la carretera), que passant per la Cerdanpa baxa pel bosch ahont se parteix; el de la dreta va á sortir á la carretera de Monistrol enfront de la Font dels Mon/os: el de l' esquerra va seguint pel bosch pera sortir també á la matexa carretera al costat de lateulería,que hi h a ahont se 'n diu laferradura. Continuant la carretera de Santa Cecilia, als cinch minuts se troba l' antich monastir dedicat á la Patrona dels músichs. Al N. E. del edifici s' hi veu un camí que porta á la miranda de Santa Cecilia, desd' ahont se divisa un extens y molt bonich panorama (662 mets.). B)Pel camí dels Degotalls.Distancia dès del Monastir: 3,264 metres. Aquest camí 's pren en la capella dels Sants Iscle y Victoria (Exc. X) á má esquerra, y 's continúa fins á trobar qualsevol dels dos qu' allí hem dit que portavan á la carretera (troç antich) de Santa Cecilia, la qual se segueix fins á trobar á má dreta vora la carretera la roca anomenada delsAngels;pel costat d' aquesta roca baxa un viarany fins á la carretera nova de Santa Cecilia. Aquest viarany es un troç del antich camí ó dressera de la font de 'n fanon,dit també de


55

lesGuilleumes,perquepassaper abdúesfonts (Exc. XXVIII). Segonslatradició,que nopotprobarse históricament,áúltimsdelsegleVIII, Carle-Magne edificá una capelladedicada á Santa Cecilia, en memoria de la batalla que guanyá alsmoros el 22 deNovembrede l'any797: l'any872 AinsulfusyDruda,sa muller,edificaren en aquestlloch unconventdeBenedictinsque no tardá gayre en ser destruhitpelsmoros; en 943 lo reedificá Cesari,ydosanys méstart s'hiinstaláaltracomunitatbenedictina: en 1023 fou incorporat á Ripoll,delqualse desmembrá l'any1410 per ButlladeBenetXIII; en 1539 s' uní al de Montserrat;en 1558 l'abatdeMontserratTocco lo reedificá dès de'Is fonaments,trayenthi lo quehi havíanposatd'estilgótich pera retornari lo que tenía avansy's conserva avuy de bisantí; en 1811els francesos locremaren,acabantlo de destruir en 1812; en 1862 fourestaurada l' iglesiaseguintleslíniesde lo destruit, y l'any1900 unapartdel antich Monastir adjunt.


00O,00OQO

^II ►^

O

CC

OQOO^O

w ^^c g i al Iw^

{1 i j ^^ ^

°

/

I

4464.2o

inunnill

P

: ^

O

, IG^ ^

0

00

0

ó lul 6^mn^ h^ ^Nm ^

O

o0

^

O 00

O 0

0

O O O

O O

0

0

° o

O

o

0

XII—A les fonts del Moro, de lesCoves, de laTeula,de Santa Cecilia y del Llum.

A)Font ciel Moro. Alçadasobre '1nivelldelmar,636 mets. Distancia dès del Monastir, 4,790 mets.(segons1' itinerariXI que 's seguexi).

Aun

cop arribats á Santa á Cecilia (Exc.XI) y seguint la carretera, als pochs passos á má dreta 's troba un caminet(Fig.3, n.° 20) que en 7 ó8minutsporta á la font del Moroó de l'eura (aygua detemperatura quasi constantylamillor

de la Montanya). Continuant el camí,alarribar


57 al cap de vall dels avellaners,á ladreta'sveu unacreude fusta(Fig.3, n.° 6) que marca el lloch ahont radicava antigament elCastell marro.Aquí '1camí's bifurca; el de l' esquerra, que á pochs passostorna á dividirse, porta l' una branca (dreta fig.3, n.° 16) áca 'n Martorell (1), masía á unquartdelCastell marro, ylaltre (esquerra fig.3, n.° 15y 23)torna á pujar á la carretera deca `n Massana.Elcamí de ladreta(Fig.3, n.° 17) que 's trobaen la bifurcaciódelCastell marro,portaalspoblets de SantCristófolyMarganell;peropel camís' atravessanmoltscaminetsyviaranys dels pajesosy llenyatairès;yuncamíboscá de carros; qualsevol d'ellsporta á la carretera de la Calsina(Figura 5, n.° 12), antiquíssima casa decampqu' está alpeude la Montanya á cosa de mitj' hora de Santa Cecilia. '

:

B)Font de les Coves. Alçadasobre '1nivelldelmar,595 mets. Distancia de 1' anterior,483 mets.

Posatsá la font del Moro,enfrontde la matexa á l'esquerrahi ha un viaranyque baxa per uns trescents passosperaquest camí, se pot ovirarlomagnífich panorama de la roca foradada (Exc. XIII), y encertsdías delany(cap á mitj Mars y de 21deSetembreá 5 d' Octubre),unpotser dels únichs espectaclesdel mon al véurer com losol passa ,per aqueix forat. (i)Baxant


58

entre 'Is avellanersutas 200passosy aquí 's divideix; el de l'esquerra(Fig. 3, n.° 17), que segueixen la matexa direcció, continúapel bosch de la Calsina,juntantse abelsque s' han descriten el paragraf anterior, y desemboca per fi á la carretera de Monistrol(Exc. VII, A.): el de ladretaporta en dosminutsá lafontde les Coves(Fig. 3, n.° 5), qu' está sotamateixde la fontdel Moro. C)Font de laTeula. Alçadasobre '1nivelldelmar,786 mets. Distancia dès de Santa Cecilia, 432 mets.

PassatSinta Cecilia, devant mateixdelcamí que hem dit (A)portavaá la font del Moro,á máesquerra se 'nveuunaltre(Fig. 3, n.° 21) que vapujantper entre la boscuria finsarribar á la font de laTeula,avuyconvertida en dipósit d' aygua que canalisada es portadaal Monastir de Montserrat. Continuant el camíprompte s' enliassa ab el de lacanal deSant Geroni (Exc. XVIII, A.). D)Font de Santa Cecilia. Alçadasobre '1nivelldelmar,696 mets. Distancia dès de Santa Cecilia, 256 mets.

Dès de Santa Cecilia, ab cosade cinchminuts s'arribaáaquestafont, ahont s' ha axecat un


59

petit restaurant. Durant l' istíu hi ha servey de cotxesdesde '1Santuaride Montserrat á la font de Santa Cecilia,

E)Font del Litrm. Alçadasobre '1nivelldelmar, 93o mets. Distancia dès de Santa Cecilia, 1,452 mets.

Uns 150 passos próximament passada la font de Santa Cecilia, seguint lotroç antich dela carretera, á l'esquerra'stroba uncaminet (Fig.3, n. 22) que pujaal principi suaument fins átrobar el torrent dela font del Liam, desd' ahontlapujada es rápida fins á uns 50 passos avans d' arribar á dita font, damunt del cingle,qu' está situada en un clot delarocadins una cova formada per un granbloch de pedra qu' impideix I' entrada á la llum del sol, perlo qual es precisala llumartificial; peraquestarahó se 'n diu la font del. Llum. Seguint el torrent que hem dexat poch avans, potarribarse endeuminuts, encara que ab molta pena,ysens camí ni carrera, finsal cap d'amunt del serrat, que dominatota lavertent contraria delaMontanya, yahontcomença'1 torrent delmitjdía,un dels més importants del Montserrat. Si 's baxés per aquest torrent, ab mitj' hora ó poch més, tirant cap á l'esquerra, s'hi troba uncaminet, avuy moltplé de brossám, quepujantfins ádaltdelacarena porta á


6o

la,Meta,puntd' unió ab el camíque del Bruch puja áSantGeroni,anomenat camí deis francesos,per haverhipujataquéstos,guiatsper un traydor en 1811, pera apoderarse de la MuntanyaybaxardesprésalSantuari(Exc. XXXI). LafontdelLlumno dista de Santa Cecilia mésqu' una mitj' hora un xichllarga, pujant, emperó esprecísser unbonturista pera arrivarhi, y's_necessita endemésd' unvalentguía pera recórrerlapartdedaltqu' acaba de descriures. ,


XIII — A la Roca ¡foradada,%Sant Pauvelly Font de Coll de porch.

A) A la Roca foradada. Alçadasobre '1nivelldelmar,93o mets. Distancia de Santa Cecilia, 3,36o mets.

Acarretera

qué dès del Monastir deMontserratnos ha portatal de Santa Cecilia continúa finsáca 'n Massana, ahontenllaçaab la deManresa. Donchsbé, seguint aquéllacom quiva áca'n Massana(Exc. XIV), á cosa de mitj' hora passada


62

la font de Santa Cecilia, avans de trobar lo Km. 4, á l' esquerra 's veu abandonat un troç de la carretera antiga; s' hi puja, y als pochs passos se troba á má esquerra la segona pedra del Miracle(la primera `s troba á un quart y mitj de Santa Cecilia en la matexa carretera; abdúes son anomenades axis, perque son testimoni d' altres tants miracles obrats per la Moreneta en aquexos llochs) (Exc. XIV), y desseguida 'ns topém ab un camí mitj carreter que puja fins á una plasseta; d' aquí '1 camí s' agafa á l' esquerra pujant uns 100 passos pera tórcer de cop cap á la dreta. Sota aquest camí s' hi veu com un esquitx de teulada sota la qual hi ha la font de Sant Joseph.El camí va pujant per entre '1 brancatje y fent esses, passant pel mitj d' antigues carboneres, y al arribar á una carbonera, dès d` ahont el camí va ja de pla cap á laroca foradada,uns cent quaranta metres ans d' arribarhi, á l' esquerra y en direcció oposada comensa '1 camí de la font deColl de porch. El de laroca foradadava fent vía en direcció N.O. , passa per sota la matexaroca foradada,dona la volta á la cadireta ó roca del centelld, yal ser al altra part se dexa '1 camí pia y més trepinat, pera agafar un viarany que casi s' ha de pujar á quatre grapes y 'ns porta á l' entrada de la roca foradada.Aquest forat té la figura d' un triángul isósceles, qual base es de 6 metres y 14'5 d' alçada. .


B)24SantPauvell. Alçadasobre '1nivelldelmar,865 mets. Distancia delanterior,1,422 mets.

Continuant '1 camí pla qu' acabém de dexar, prompte va pujant molt suaument fins arribar ab cosa d' un quart al cim de la serra en el collet de guirló,dès d' ahont se divisa la vessant contraria de la Montanya. Aquí `1 camí 's parteix en tres; el de l' esquerra ymés bo porta fins al Bruch per la portella,lesbohigues(1), era delspallers, y'lspallers ;lo del mitj (pochs passos més avall) baxa pel torrent y font delclot(2)del home mort yporta al Bruch de Dalt ab uns tres quarts: el de la dreta, que segueixmés ó menys planejant per la carena, ab mitj quart fa cap á Sant Pau vell, antich castell é iglesia de la Guardia, ycontinúa després fins áca 'n Massana. (i) Al sortir de laportellayentraren lesbohigues, s' hitrobaá laesquerraun caminet prou bó que va á lacovade lapartió,y enfilantsedesprésper lesAgulles,arriva fins alspohetons; ans d' arrivaralspohefons lo viarany vaseguintá lavistafins al pas delprimpcep, hont setrobaabloquepeltorrent dellloropujadel Bruch á la font deCollde porch. (Vejas l'itinerari següentC.). (2) Ans s'anomenavasolsament font y torrent del clot.


64

C) A la font de Coll de porch. Alçadasobre '1nivelldelmar, 998 mets. Distancia de laRoca foradada, 1 ,21o mets.

Jahemsenyalat(Exc. present, A.) ahont comensavaaquest camí. Puja quasisempreyen la matexadireccióperentreramatje, peró sense porde perdres, sino es qu'ara de pochhancaygut dedalt algunes roques qu'han fet malbé un bontrosd'alzinar; passa pel peu delsfraresencantatsal bell mitj del cingle,ypoch avans d'arribaralcimde laserrasetrobala font de Coll de porcharrambada áles roques. Es el segonmanantialmés elevatde la Montanya y encara queno molt abundant, may ha dexat de donaraygua,nienlostemps demés sequedat. Continuant el camís'arribatotseguitalcim del collet anomenat pas deColl de porchque dona'1nom á la font; uncopdalt,elcamí's bifurca:el de l'esquerra,qu' es molt perdedor, portaá lacovadepruneres (1,000 mets. d' alçada);el de ladretacomensa en lo cap de daltdel torrent del Castell,passaper lacovay font de l'esllavissada,atravessa '1pas del primpcep,baxapeltorrent dellloro,alfidelqual s' entorna al torrent del Castell,passaper devant de lacovade l'arcada,preciósarch toral de moltbon gust yuns vint metresde llum,yentraenlosconréus del Bruch de la Parroquia per labandadel N.


65

Passat lopas del prímpcep á má dreta se veu un petit curriol, qu' atravessant la próxima carena y la canalamplava á parar prop de la cova dela partió,hont se troba ab lo camí dels pohetons ydeles bohigues.(Vejas la B. d' aquesta matexa excursió).


XIV —A ca 'nMassana

Alçadasobre '1nivelldelmar,72o mets. Distancia dès del Monastir,1 0,200mets.

o calrepetir loque s' ha dit en les Excursions XI y XII perapoguer2 arrivar fins á la font de Santa Cecilia. Després d' !haverdescansat un bon xichyhaver.begut:unglopd' aygua, qu' es deliciosa, se; pot empéndrer lo camí, trobant á uns cent metres-á l'esquerra lo camíde la fontdel llum(Exc. XII, E.), ydesprésá uns 650 metresenlotorrent de la font delllumla font de


67 les albes, yuns 400 metres més enllá, poch després d' haver passat lo kilómetre 5, la fontdel bull,arrán mateix de la carretera. Poch avans d' arrivar á la font deles albes, á má dreta s' hi veu lo camí que puja de la font del moro y castell marro(Exc. XII, A.; fig. 3, n.° 23) y prop del kilómetre 5, á má dreta, lo camí de la carena decreu de ferro que puja de ca 'n Martorell. Passada la fontdel bull á l' esquerra s' hi veu al peu de la cinglera la gran cova anomenada dels lladres, ypochs passos més enllá un petit monument de pedra que recorda un favor especial de la Mare de Deu de Montserrat l' any 1862. Poch avans d' arrivar al kilómetre 4 se dexa á má esquerra l' antiga carretera, que 's deu seguir si 's vol anar á la roca foradada, font de coll de porch,etc. (Exc. XIII),y600 metres més endevant al descobrir l' hermosa vista de la rocaforadadase dexa á má dreta la carretera de propietat particular que després de tres y quatre kilómetres respectivament porta á les masies de Pujalsfont y '1 Casot que 's veuhen al fondo de la vall. En mitj dels revolts d' aquesta carretera delCasots' hi troban dugues fresques deus; la de 'nVila yla delCabait.r. Se segueix la carretera de ca `n Massana que aquí fa un gran giravolt, ypassat lo kilómetre 3, se troban molt aprop una de l' altra, primer la font de lesbassetes ydesprés (sota mateix de la nova carretera) la delfurató delOliver, nom d' una masía que 's veu un xich més enllá al cim .


68

de la carena que 's dexa á la dreta yque s' anomena depujades.Lo paissatje muda del tot, s' entra sobre de la gran fondalada anomenada demalniu y Gratallops, y enllá d' enllá, á la dreta s' hi ovira '1 petit serratybarri decametes y Vilaniu. Un xich avans d' arrivar ai kilómetre 2 se dexa l' antiga carretera,ypoch més enllá á l' esquerra la font delfeix(que també n' hem sentit á dir delteix),al peu de 1' esgarrifosa barada dels espantats,de la que avuy, gracies á Deu, ja no `ns en havém de servir. Se troba despréslo torrent de la fontpoma(aquesta font s' ha quedat á dalt tota soleta, al peu de la carretera vella, lo mateix que la font del alba,després de passat lo kilómetre 1),ydesprés de quatre cents metres se passa per sobre de la carena dePuigllubí pera entrar en lo torrent del film, yja som á ca 'n Massana, que 'ns surt á l' esquerra, ahont hi ha la carretera que del Bruch per Manresa va á Castellnou de Basella. A devant tenim lo castell Ferrón, yen lo fondo demalniuhi havém dexat algunes fonts, totes poch abundoses, com la del Llor,la de ladonzellayla de lavallal comensament de la riera de MaráyMarganell. D' ací al Bruch de Dalt per la carretera hi ha poch més de tres kilómetres, peró hi ha algunes dresseres, com la célebre de Manresa (per haver comensat ací '1 foch contra 'ls francesos l' any 1803), la del torrent delVila, yla de la Diablera,qu' escursan un xich més lo camí.


XV -- A Santa Agna

Alçadasobre '1nivelldelmar,832'53 mets. Distancia dès del Monastir (pel dret), z ,zoo mets.;pel camídeferradura,2,900mets.

ocamí més curt pera pujar á l' ermita de Santa Agna es e1conegutper ladressera de SantGeroni,que en pochmés de mitj' hora porta á aquella ermita. Aquest camícomensa á la dretade lafontdel Portal (Fig.1, n.° 4), puja tot seguit passant peldevant de la casa delspobres ÿ de la porta


70 delcementiri; als pochsminuts trobaunpetit dipósitcavatá la roca vivaanomenat la font dels coloms; d' aquísegueixelcamí pel costat dretdeltorrentde Santa María, átrossosplá, empró ab mésfreqüenciapujantper esgrahons tallatsen la matexa roca, trobantse algunspassosun xichperillosos, especialmental bàxar pera les persones que patexen rodamentsde cap, finsarribar á unestret format per duques inmensesroques,conegut ab lonomdePas delsfrancesos óEstretde Gibraltar (Fig. 4, n.° 12). Uns100passosavans d' arribarhi 's bifurca '1 camí;s' ha de seguir el de l' esquerra, puig el de ladreta aviatquedatrencat, portantá undels antichs pohetonsqu' ara estácegat. Passat l'Estret de Gibraltarelcamícontinúa accidentat,perósens perills, finsarribar en pochs minutsá una plasseta, á ladretade laqual hiha una bauma que convida á descansar, guardant del calor del solydels ventsfrescos, tan perjudicials alsqu' arribansuatsper lafadigade la pujada. A má esquerra ysotaaquestaplasseta s'hiveuhen les runesde l' ermita de Santa Agna(Fig.4, n.° 14). Aquí 's reunexen quatre camins:el qu' acabém de pujar, el que continúa cap áSantGeroni (Fig. 4, n.° 23), el que, passantper entre les runesde Santa Agna, porta á les ermitesde la part esquerrade la Montanya (considerantla divididapel torrentde Santa María) ó sía á les ermitesdeTebas(Fig.4, n.°24), yperúltim,el ,


7I

25

Figura 4.a TEBAIDA

I. Sant Dimas(capella). -2. SantaCreu.-3.Escala dreta. -4. A Santa Agna(perillós). -- 5. De Santa Agna á Santa Cecilia.6.Santíssima Trinitat. -7. Plana la vella. -8. De SantBenetá laTrinitat.—g. A Sant Benet. —io. Lloch hont los ermitans cantavan la Salve.— t 1. Dressera de Montserrat á Sant Geroni. —I 2.Estretde Gibraltar.-13. Sant Benet.-14. Santa Agna.i5. Sant Salvador.-16. Los flautats.-17. Cabal! Bernaty á Sant Antoni.-18. Pla delsescursons.— 19. Alsflautats.-2o. Pla delsaucells.-21. A lesartigues.-22 De Sant Benetalpla déls aucells.-23. De Santa Agna al pia delsaucells.-24. De Santa Agna á Tebas.-25. A Sant Geroni(ferradura).-26. Trencabarrals.-27. Escalay font de Jacob.-28. Sant Jaume. —29. A Sant Joan.-3o. Dressera de Sant Jaume.-31. Camíde SantJaume. -32.Pladelesbruxes 6 tarántules.-33. Torrent ycamí dels avellaners (cap al Monastir).


7?

que guía á lesermitesde lapart dretaó sia á la Tebaida(Fig. 4, n.° 4). L'ermitade Santa Agna foureedificada (1) l' any 1498 per pi a Joanad'Aragó, filladel Rey católich ymullerde D. Bernardí de Velasco, condestable deCastella;era la residencia del Pare querepresentavaalAbatdeMontserrat y'1 lloch ahont se reunían tots els ermitanspera 'ls exercicisespirituals, Missa, confesions, etz. L'any 1811fouabandonadayenpartdestruhida, peyó uncop fora'lsfrancesoss' habitó de nou fins l'any1822 en que fouabandonadadefinitivament. (i) Finsllavorsl' ermita estavaunxichmésençó, peró esimpossible per ara fixar l' any.


XVI —Ales ermitesde Sant Joan, Sant Onofre y Santa Catarina.

Alçada sobre '1nivelldel mar de Sant Joan y Sant Onofre, 1,025 mets.

RESsonels

caminsquepoden seguirseprincipalment: el deferradura,la dressera propia deSant Joan yla dressera deSantGeroni. A)Pel camídeferradura. (Fig. 4, n.°25). Distancia dès del Monastir: 3,312 mets. Seliliadonat aquest nom per serel queseguexen les caballeríes. Aquest camí comensa á la font del Portal, passa per Sant Miquel(Exc.I) y continúa cap á Collbató fins átrobarlafitaque


74

indica '1 camí A les ermites(Exc.III,fig. 2,número 6): se pren aqueix camí que puja fins á traspassar laserra llarga ybaxa un xich per la vessant contraria; al comensar el pla de les bruzes óde les tardntules (Fig.4, n.° 32) troba á má esquerra un caminet (Fig. 4, n.°26) que porta sens interrupció á l' ermita de Sant Joan; enfront mateix d' aquest caminet á la dreta se 'n veu pujar un altre(Fig.4, n.° 33) qu' es la dressera propia de Sant Joan ó dels avellaners,de la que 'n parlarém aviat. Agafant, donchs, el del' esquerra, ab poch més d' un quart s' arriba á la capella de Sant Joan, edificada l' any 1899, trobant avans á la dreta '1 camí que baia de Sant Jaume. Devant mateix de la capella de Sant Joan á l',esquerra hi ha un caminet(Fig.5, n.° 15) que ab rápida pendent va á enllaçar ab el camí de Collbató, aprop de lafont seca,com s' ha dit en l' Excursió IV. A má dreta de la capella 's troba '1 camí que puja á lo que avans eran ermites de Sant Joan y SantOnofre yavuy unides s' han convertit en restaurant. Al comensar l' última pendent avans d' arribar al susdit restaurant, á 1' esquerra yen direcció oposada á nostre camí, en naix un altre qu' als pochs passos se bifurca; el de l' esquerra porta á l' ermita de Santa Catarina que `s veu dessota, peró es difícil arrivarhi per la molta brossa(Fig.5, n.°5), y'1 de la dreta á les mirandes de Sant Joan (Fig. 5,n.°2),d' ahont s' admira un magnífich panorama, especialment vers


75 al N-O. hont s' hi veuhen los capritxosospichs delesagulles. Pochavans d' arrivar á la capella de Sant Joan,al peu de l' ermitadeSant Onofre hi ha un camí,en sa major partfetd' esgrahons en la roca,qu' es l' antichpera pujaráaquesta ermita y avuy s' empeltaab el que d' ella surt pera pujará Santa Madalena.

B) Per la dressera propia deSant Joan. Distancia dès del Monastir, 1,410 mets. Aquestadressera pujaabmoltapendent, no obstantno es incómoda, es el camí més curty molt pintoresch.. Comensa á mádretade la font del Portal (Fig. 1, n.° 5),segueixun troç el camídelVia Crucisfins átrobarunedificiderruit (aprop de la VI estaciódelVia Crucis), é immediatament, després de la VII, sedivideix;el de l'esquerracontinúa planejant fins á juntarse ab el deJoanGari (Exc. II), y es elnovament obert peracolocarhi'Is misterisde la vía dolorosa. Pera pujaráSant Joanseprenel de la dreta,quetot fentesses vaseguintelcanaldels avellaners (Fig. IV, n.° 33) fins á creuarel camídeferradura quevedeSant Miquel, al comensar el plade les tarántules,comhem dit més amunt(A.). D'aquí'sprenelcamíqu'allí mateixhemdescrit. C) Per la dressera de Sant,Geroni. Distancia dès del Monastir: 1,135 metres. Jahem dit (Exc. XV) qu' aquestadressera comença á la dretade la font del Portal (Fig. 1, -

-

.


76 •

n.° 4),laqual sesegueixfins á Santa Agna. Colocatsen laplasseta de que allíhemparlat,se pren el camí de 1'esquerra (Fig.4, n.° 24), que passa per entreles runesde 1' ermita de Santa Agna, atravessa '1 torrentde Santa María yva áenllaçarabel camíde ferradura.Quasidevant mateix, retrocedint4 ó 5 passos, seveu unviarany(Fig.4, n.° 30) que puja, passapel peude l' ermita deSant Jaume, ycontinúa fins á trobar el camídeSant Joan,de que parlavam en laprimera partd'aquesta Excursió. L' ermita deSant Joan data d'últims del segleXVI, yladeSantOnofre es un segle mês vella;abdúesforen abandonades ála vinguda dels francesos1'any1811. L'ermita de Santa Catarina, que dista de Sant Joan220metres,está á 985metressobre '1 nivell delmar, era de les mês antigues,yfouabandonadaen lamatexa época queles anteriors.


XVII — A 1' ermita de Sant Jaume

Alçadasobre '1nivelldelmar,1,032 mets. Distancia dès del Monastirpel camí més curt(dressera deSantGeroni), 1,760 mets.; pel camí mésllarch (camídeferraduraySant Joan),3,117 mets.

ACILMENT potarribarse al peu d'aquestaermita: a)pelcamíqu' acabém de .descríurer (Exc. XVI, C.); b) per la dressera propia deSant Joan(Ib., B.) ó'1 deferradura, yal arribar alplade les tarántulesseguircom quivolanaráSant Joan, retro-


78 cedintcap áSant Jaume altrobarelcamíque ve d'aquestaermita,coms' haditallímateix;c) finalment, al arribar al plade les tarántules, continuar elcamídeferradura fins átrobará l'esquerra uns camins(Fig. 4, núms. 30 ó 31) que van ásortiralpeude l' ermita de SantJaume.(Fig. 5, núms. 18 ó 19). Colocats aquí 's puja á l' ermita per un viarany que s' emparra per la roca pelada y es moltperillós,per haberse fet malbé. Aquesta ermita es antiquíssima: se conservan memories d' ella avans de la reforma de Montserraten losegleXV, yfouabandonada en 1811.


i

XVIII — A l' ermita de Santa Madalena

Alçadasobre '1nivelldelmar, ,o76 mets.

ERarribar

á aquestaermita hiha trescamins:perSant Joan,per la dressera de SantGeroniypel camíde ferradura. A) PèrSant Joan.Distancia de San Joan: 540metres. Dès d'aquestaermita, ó si 's volsens'arribahi, se puja ásavehina de SantOnofrepelcamíqu'hem diten 1'ExcursióXV, A. D' aquí


8o

surt un camí d' esgrahons, qu' als pochs minuts troba á má dreta al que ve de l'escala de Jacob; continúa pujant nostre camí,y tot seguit f4

12

Figura5.a TEBAS

Agna.2.SantJaume.-3. Sant Onofre.-4. Sant Joan (restaurant).-5. Santa Catarina.-6. Capella de Sant Joan.-7. Santa Madalena.-8. Miradorde Santa Madalena (ermitaantigua).—g.Mirador de Sant Joan.—Io. Pas de trencabarrals. I I-12. A Sant Geroni (ferradura). -1 3.Camfdels avellaners. 14.Camí noude Sant Joan,— 15. De Sant Joan á la fontsecay Collbató.—i6.Escalay font de Jacob.—i7. A Santa Agna y al Monastir.—i8. Dressera de Sant Jaume.—ig. Camíde Sant Jaume (ferradura). - 2o.Camí perdut.

1.Santa


81

arribaálesrunesde1'ermita de Santa Madalena (Fig. 5, n.° 7); el camícontinúapujantcap á l'esquerra fins alcimdelserrat,d' ahont se domina per lapartdeponenty mitjorn un extensíssim panorama: somá lamirandade Santa Madalena (Fig. 5, n.° 8), qu' está á 1,132 metressobre '1 mar. B) Per la dressera de SantGeroni.Distancia dès de Santa Agna: 1,372 mets. Seprenelcamíqu'hem recorreguten l' ExcursióXVI, C.,finsátrobarelcamídeferra duraalguns passos endevant, á má esquerra,'s veuuncamí(Fig. 4, n.° 27) qu' en pochs minutsy per mitj d' una boscuria encisadoraporta alpeud' una escala de 91 grahons obertsentre duques roques, anomenadal'escala deJacob. Bontroç avans d' arrivarhi 's bifurca'l camí; el de ladretatorna alcamídeferradura; aquest camí es el quesolenseguirelsque deretorndeSant Geronivolenvisitar l' ermita de Sant Joan.El de l'esquerra es el que porta á l'escala deJacob, trobantse pochs passosavans d' arrivarhi en un delsrecons delcamíunafont cristallina ymolt fresca, qu' es lamésalta de la Montanya, 1,010 metres. Pujada l'escala deJacob,elcamí segueix casipla pelmitj d' unapetitay hermosa fondalada,finsá empeltarse ab el que puja de Sant OnofreySant Joan. C) Pel camídeferradura.Distancia del Monastir: 4,000 mets. .

-

6


82

Sesegueix dit camí, del que hemparlat tantes vegadesfins á toparalque, com acabém de dir més amunt,porta á l'escala de Jacob, ó'spot passar perSant Jaume ó perSant Joan. L' ermita de Santa Madalena, que primitivamentestava edificada en lo punt en que avuy se troba'1mirador,ó sota d'ell, fouedificada en eixlloch l'any1498pelV. P. Cisneros, per ésser mês saludableque l' anterior, yfouabandonada comquasi totes les demésl'any1811.


XIX — A I' ermita de Sant Geroni.

Alçada sobre '1nivell delmar, 1,235`73 mete.

os sonels camins principals que dès del Monastir portan áSantGeroni; el deferraduray la dressera. A)Pel camídeferradura.Distancia dès del Monastir: 5,144 mets. Haventseguit aquest camí fins átrobarel de l'escalade Jacob(Exc. XVIII, B.), se continúa arrivant ben prompte á un estret obertentre du-


84

gues roquesconegutab elnomdeTrencabarrals (1) (Fig.4, n.° 26); poch avans d' aquest estret, á máesquerra,'stroba un viaranyque ve de l'escala deJacob.Continuantelcamídeferradura, en pocaestona s' arriva á una plasseta anomenadaPla delsaucells(Fig.4, n.° 20). La sombra dels arbresy 'Is banchs rústechs qu' aquí s'hi hanfetconvidan á reposar,ydurantl' istíu acostuma á trobarshi algúquedespatxa senzills refrescos,aprofitantl' aygua d' una petitacisterna que 's trobaen el mitj del torrentde Santa María, á pochs passos més avallde lasusdita plasseta. Alpla delsaucellshifan cap cinch camins: el deferraduraqu' acabém de seguir; la continuaciódelmateixque va cap áSantGeroni (Figura 4, n.° 25); la dressera de SantGeroni (Fig.4, n.° 23), que puja de SantaAgna y , desemboca alpla delsaucells,alcostat dretdel deferradura,que 'ns haportataquí;unviarany (Fig. 4, n.° 19) que 's veuá ladretadeltorrent que fa capalsFlautats,empeltantse ab el que veurém que va de SantSalvador áSant Antoni (Exc. XXy XXII), yper fi unaltrecaminet (Figura 4 ,n.° 21) que,sortintdelpla delsau(i) Segons un manuscrit del P. Joana d' últims del segle XVIII ó primers del XIX, sembla que avans de la vinguda dels francesos se donaba '1 nom de Trencabarralsal estret que avuy s' anomena Estret de GibraltaróPas dels francesos.


85

cells,á l' esquerra, puja fins al cap de munt de la serra, que fins açí té '1 nom de les paparres, ytot seguit baia per la vertent occidental de la Montanya, passant per 1-' antiga alta;y arriva á laVinya nova, si s' agafa l' empelt .qu' en els pollegonsse junta ab el camí del pont; ó á la rabassa d' en Bertrán,molt aprop de Collbató, si se segueix per 1'antiga baia. Descansats ja, s' emprén de nou el camí, continuant el de ferradura(Fig.4, n.° 25), y després de passar de llarch á llarch el pla dels escursons(Fig.4, n.°18);á la mitj' hora escassa 's troba altra plasseta que 'n diuhen les basses de Sant Antoni, á má dreta de la qual hi ha un caminet que porta á l' ermita de. Sant Antoni, quals runes se veuhen al devant al cim d' unes roques. Pochs minuts més amunt, á l' esquerra, surt l' antich camí que ve de Collbató, anomenat camí delPontó també deles paparres,per atravessar la serra coneguda ab aquest nom y una mica més endevant, á l' esquerra s' hi junta el camí que ve de Sant Salvador, qu' en aquest indret ab prou feynes se coneix, yes difícil de seguir. El camí de Sant Geroni 's bifurca al arribar á la vista de la capella del Sant; el de l' esquerra puja al restaurant y'1 de la dreta continúa fins á 1a capella (1,159 mets.). Enfront mateix d' aquésta naxen dos camins diametralment oposats; el de la dreta va cap al tossal d' aquell costat, se pot arrivar al cim d' una

.

,


86

d'aquellesroques,anomenada mirador del moro(1,164metres),alcostatdelMontcau o roca del moro; ysi avans d' arrivarhi 'sprenun corriol que baxapelfondo deltorrentun xich á l'esquerra,passarémpelcanal deSantGeroni (Fig. 3, n.° 21)finsá Santa Cecilia (Exc. XII, C.); el de l'esquerraguía al restaurant (ermita antiga), passa per entre 'ls edificisy con tinúa finsá lamirandadeSant Geroni,punt més alt de la Montanya (1,235'73 metressobre'1mar), ahont fa dosanyss'hiha construhit unpetit edificimirador, disfrutantse dès d' aquí un extensíssim panorama per tots quatre costats. Devant d'aquestmirador, en direccióN. O. se poden sentirelscélebresecosdeSantGeroni,formats principalment pelMontgrós, Roca plana dels llamps,yaltresvehines. B)Per la dressera.Distancia del Monastir: 3,588metres. Arribatsá Santa Agna (Exc. XV), seprenel camí(Fig. 4, n.° 23) d'enfrontal que 'ns ha portataquí, elqualse continúasens interrupció finsalpla delsaucells.Dès d' aquí á SantGeroni sesegueixel qu'hem descriten la primera partd'aquesta excursió. L' ermita deSantGeroni era molt antiga, mes permolts anysqueda arrunada finsal 1590 en quehi fou restablertala vida eremítica. Fou destruhidacomlesdemésl'any1811. La capellaque s' haedificatun xichmés avallal començamentdeltorrentde Santa María fouconstru-


87 hida l'any1891.Antigament,alcimdeltotde la Montanyahi haviaunaltra capelletadedicada ĂĄ laMaredeDeu,ys'anomenavaSanta MarĂ­a lamĂŠsalta: d' ella no 'n queda rastre, puigalgunasenyalqu' encara s'hiveya haquedatesborradaalferles obres delnoumirador.

41;


XX

A l'ermitade SantAntoni

y al Caball-Bernat

Alçadasobre '1nivelldelmar, 1,084 mets, Distancia dès del Monastir, 1,256 mets.

vi vulga arribar áaquesta ermita, seguirá 'Is matexos caminsde l'excursió anterior finsátrobarlesBassesde SanttAntoni,ahont veurá á ma dreta un caminet que puja cap á 1' ermita del.Sant anacoreta. A mitjapujada 'screuaab el


89

que ve de Sant Salvádor (Exc. XXII, fig. 4, n.° 16), y poch avans d' arribar á l' ermita, qual pujada es un xich difícil, se troba á l' esquerra un viarány, que donant la volta á una d' aquelles roques, condueix als ecos de Sant Antoni. Es bon xich perillós. L' ermita de Sant Antoni, qu' era també de les més antigues de Montserrat, fou arreglada de nou l' any 1498; en 1811 fou convertida en dipósit militar, lo qual fou motiu de que'ls francesos la destruhissen quasi be del tot. Si desde Sant Antoni algú vol anar á fer una visita alCaball Bernat, es fácil; n' hi ha prou en agafar lo camí que 's troba á mitja pujada cap á Sant Salvador,yá uns vuytanta passos s' hi veu un petit caminet á l' esquerra (Fig.4, n.° 17) que porta al peu mateix de la roca, si be no convé acostarshi, perque á dreta yesquerra hi ha dos grossos abims que esferehexen. Dès d' aç fins á la punta '1 Caball Bernatté 66'12 metres d' alçaria; total de metres, 1,098 sobre '1 nivell del mar.


XXI— A l' ermita de Sant Benet

Alçadasobre '1nivelldelmar,958 mets. Distancia dès de Santa Agna, 252 mets.

AQUESTAermitayá

lesdemés de laTebaida,elcamí més dretpera pujarhi es 1'escaladreta(Fig.4, n.° 5); empró es moltfatigos, yprivatal públich,puigcomensant en els horts interiorsdelConvent puja peruns900 esgrahons,obertslamajor part á la roca viva; en sameytat estancatper una rexa de ferro qu' impideix elpas:va ásortirl'escaladretaalcamí quedeSantaCreuguía áSantDimas.Fouober-


91 ta aquesta escala en 1499, costant 200 ducats (125 duros) yla manutenció dels trevalladors. Pera pujar, donchs, á aquestes ermites, el camí més á propósityfins cómodo es la dressera de Sant Geroni (Exc. XIV), la qual se segueix fins arrivar á la plasseta de Santa Agna (Figura 4, n.° 14). Al ser aquí, si 's vol anar á Sant Benet, s' agafa '1 camí de la dreta (Fig. 4,n.° 9), qu' es borrat en un principi perque puja per la roca pelada; á uns 180 passos se troba á la dreta del camí una petita plassa de forma mitj rodona(Fig.4, n.° 10), qu' es el lloch ahont els ermitans venían en professó yresant les lletanies els dies que 's reunían á Santa Agna: aquí cantavan laSalve, ys' entornavan després en pro fessó cap á Santa Agna, continuant lo reso de les lletanies. Dés d' aquesta especie de balcó 's veu perfectament el Monastiryse sent molt be, especialment en les hores quietes de la nit, als que conversan en les piasses del Santuari. Quatre ó cinch passos més enllá 's bifurca '1 camí; el de la dreta porta sens interrupció á l' ermita de Santa Creu, empró, malgrat d' ésser el més curt, no l' aconsellém á ningú, per tenir dos ó tres passos moltíssim perillosos, máxime podentse seguir altres dos camins més bons, dels que parlarém en son lloch; el de l' esquerra (Figura 4, n.° 9), puja fins á trobar altra bifurcació; en aquésta el camí de la dreta condueix al pla de la Trinitat óplana la vella, y 1 de l' esquerra es el que puja fins á Sant Benet, no sens


92 dividirse denou alseral platerré de l' ermita: si seguissemcapála dreta,arribariam á l' ermita delaSantíssimaTrinitat,ytrovariamlo ca'mg deladeSantSalvador. L'ermita deSant Benet erala mésmoderna; fouedificada l'any1536pelPareAbatD.Pere de Burgos,lo primerd'aqueix nom,perque haventhimoltesindulgenciesconcedides als qui visitessin cinchermitesdeMontserrat,procurá que n'hi haguessincinch demolt properesyen lloch cómodoperafacilitarho á tothom.Aquestescinchermites,eran: Santa Creu, SantDimas, laSantíssimaTrinitat, Sant BenetySantaAgna.En sa capella hi haviaunaltardedicatá Santa Escolástica, germanadelPareSant Benet; y en aquestdía veníanlos ermitansá celebrarhi la festa, no poguentho fer en lodía deSant Benet, perque per ser festa tantprincipal baxavantots alMonastir.Fouderruhida l'any1811; reedificadaméstartjuntabquatre més: Sant Dimas, laSantíssimaTrinitat, SantSalvadorySanta Agna,fouabandonadadefinitivament en1822, perloque 's dirá en laSantíssimaTrinitat(ExcursióXXIII).Avans d' arrivar á l' ermita s' hi troban encara alguns troços decamí molt ben empedrat.


ay, -----

4

XXII = A l' ermita de Sant Salvador

Alçadasobre '1nivelldelmar,r ,o83 mets. Distancia dès de Sant Benet, 693 mets.

ACABAde

dir al final de l' excursió anterior, que seguint LiApo el 'camí de la dreta (Fig.4, n.° 8), al ser al pla terré de l' ermita de Sant Benet, fariam cap á l' ermita de la Santíssima Trinitat. Agafém, donchs, aquest camí, y en el seu primer ters trobarém á l' esquerra un camí molt dret, y en alguns puestos molt ben empedrat (Fig. 4, n.° 7), que va pujant fent


S4

esses fins á 1 . ermita de Sant Salvador. D' aquesta ermita surt un camí (Fig.4, n.° 16) bastant ,pla, qu' atravessant lo coll delsflautats,passa per sobre lacanal plana, pel peu de la rocadels falcons,yarriva fins casi al peu del Caball Bernat, y's troba ab lo camí de Sant Antoni (Exc. XX); se pot seguir endevant fins al camí de ferradura (Exc. XIX, A.), ahont termenava, mes avuy aquest últim troç es molt perdedor. En aqúesta ermita,ydins d' una cova oberta á la roca viva s' hi veu una escletxa de dalt baix que parteix pel mitj els codols del pinyolench, fenómen que 'ls geólechs no saben pas prou com explicar. Dins d' aquesta bauma hi havia un' altra capella dedicada al Sant Naxement, y per la típica figura de l' imatje, de Sant Joseph que vestit de pelegríyab lo barret á la má sem-, blava que demanés caritat, fou causa de que en algún manuscrit dels segles XVII y XVIII, yfins en altres documents hajám vist aquexa ermita ab lo nom de Sant Joseph en compte del seu propi de Sant Salvador. • L' ermita de Sant Salvador es de les més antigues y data d' avans del segle XIII, si be que tal vegada no estava edificada en aqueix mateix lloch: abandonada com les demés en 1811, fou habitada de nou fins al 1822.


^_

• 111r

.r ti

^

^r..w.•.,^ ^ `

^^,r^_ i /^'/^ i^^'^-= n

^

r

^

(1

^^••w^^, .

.

42#004?-1 ^ ^^^"^, .

^1 ^ .,.,3 ^^j

^<11 ¡¡`^=-l' ^If^,•^^(1 0 ,'^ f^`^%^'II ^ ^ ^. :/ s l

• '^w^w

MW

^ . ;

^ ^^t=^ ►^ ^' 1!^ ^^ .

^

• ^^ - -1

-^ .

XXIII — A l' ermita de laSantíssimaTrinitat

Alçadasobre '1nivelldelmar,958mets. Distancia dès deSant Benet,522 mets.; de Santa Creu,33o mets.

camí(Fig. 4, número 8) que, segons deyam en las dugues excursions passades, condueix á l' ermita de la Santíssima Trinitat, podém seguir també '1 de má dreta (Fig. 4,n.°5) de la segona bifurcació, qu' hem trobat en l' Excursió XXI, que 'ns portará al pla de la TriniNDEMÉSdel

í


96

tatóplana lavella.Al arribar sota l' ermita de laTrinitatelcamí'sparteix; tirantcap á la dretabaxaríam á les ermitesde SantaCreuySant Dimas;pujantcap á l'esquerraarribarém á l' ermita de la Santíssima Trinitat(Fig. 4, n.° 6); mes avans d' arribarhi encara 's torna á dividir el camí,proporcionantnos ladivisióde ladretaun camí(Fig. 4, n.° 5) que es casisempre playundels mellors ymésatractívols de la Montanya, y que recorreguent la major partde lavessantN-E. de la matexa,condueixá la carretera de Santa Cecilia (Exc. XI, A.) á uns400 mts. avans d' arrivar áaquestantich monastir. Aquest camíesmolt deliciósal istíuyfácil de seguir,malgratdetro barseduranteltrajecte varis caminets delsllenyatayres que no portan en lloch, puigelverda dersobresurt sempre dels altres: passa per sota '1 CahallBernat,pelpasde l'arrel,yen soisúltimtroçpelllochanomenatBateriaalta del Hospitalet,ahont se descubrexen encare. restos d' unedifici enrunat. L' ermita de laSantíssima Trinitat data del any1625,feta pel abatP. BedaPI, trasladantla uns cent passos mésençá del lloch hont era avans; lacapella fou feta cap alany1646. Entre 'iscélebresermitans bo es recordar áFra BernatBoyl, que foulo primer que evangelisá l'América. Abandonada en 1811,fouuna de les en que s'hi restablíla vida eremítica, finsque '1 24 d' Abril de 1822 lo P. ermitá Gaspar Soler (P. Jordi),fouassessinatyllançatá la cisterna


97

hont fou trobat tres días després. Aqueix crim mogué als Superiors á no perniétrer que 'Is altres quatre ermitans continuessen tots sols eñ la Montanya, y axís termená aquexa mena de vida, que tanta gloria doná á Montserrat en la terra y tants Sants al cel.


XXIV — A l' ermita de Santa Creu

Alçada sobrenivelldelmar,895 mets. Distancia dès del Monastir per Santa Agna, 780 mets.

Ahemdit(Exc.

XXI) que no aconsellavam á ningú'1 camf allí mencionat,que porta directament: áaquestaermita: perlos:tant rel millor camí] es;elque allí mateix;hemditque guiava :alpladela Triaitat,que 's bifurcaalarribaraquí; el dela dretaque baxa,condueixá l' ermita de Santa Creu, empró avans d' arribarhi 's parteix


99

denou;el de ladretabaxadirectament á la dita ermita, y '1 de l' esquerraenliassamés avallab el camíque de SantaCreuva áSantDimas,llevant mateixdel que puja de I' escaladreta. Aquestaermita, ditatambéde Santa Elena, era lamés propera al Monastir (pujanthi per l'escaladreta)yde lesmés ben situades;per axó ordinariament posavan en ella 'lsermitans demés edat: fou destruhida l' any1811,yno tornó áésserreedificada.

o


XXV — A l' ermitade Sant Dimas (lo bonlladre)

Alçadasobre '1nivelldelmar,920mets. Distancia dès de Santa Creu, i6o mets.

OSATSen

l' ermita de Santa Creu (Exc. XXII), el camí surt d° aquí en direcció N-E., trobantse als pochs passos á la dreta ab el que puja de l'escala dreta yá l' esquerra ab el que baxa de plana la vella,dels quals n' hem fet menció al final de l'excursió anterior. Avans d' arribar á Sant Dimas, en l' últim ángul sortint del camí, á la dreta hi ha un viarany que ab prou feynes se distingeix, que guía á la nomenada ermita, castellócova del diable


I 0

(813 mets. sobre '1 mar). Es un camí molt dolent, difícil yperillós. Pochavans d' arribar á l' ermita deSantDimas, á ladretay al costatd' una gran roca y sobre del hortet se veuhen encare rebrolls de l'alsina en la que dos desventurats francesos intentaren penjará l' Imatje de la Moreneta l'any1811, quedant un d' ells mort alacte,y alcansantalaltrela misericordia de María temps pera arrepentirsecom ho feu confessant sonpecat; com si Maríavolguésrecordar ab aqueix prodigi,cabalment en l' ermita dedicada al benaventurat lladreque sapigué serhofinspera robarlocel,el que 'sfeuen elCalvariabels doslladresqueforen crucificats abnostreRedemptordiví. Lo lloch d' exa ermita fou antigament lo castellMontsiat, méstartamagatalldelladres,per lo que al convertirlo ab ermita se 'I dedica a SantDimas, lobon lladre. En 1811, 1' inglés Creen lo convertí en fortí, perófou vençut: hi fou després restablerta la vida eremíticafins l'any1822. Aquífeu sa confessiógeneralSant Ignaside Loyola. Es l' ermitaquals runessonmés ben conservades, y en 1893 unasenyorafrancesa cuydá de ferhi denoulacapellaque avuy resta obertaalculte. L' ermita,covaócastelldelDiable, coneguda axis pelvulgo que diuque '1dimoni estavaaquí fent veureque era ermita quantenta á Garí, data delsegleXIII, ysemblaera l' atalaya baxa del CastellMontsiat.


XXVI— Cain antich delaSanta Cova (Escalanova de lesmonjes) (i)

AQUESTcamíse

'n deya

tambéEscala nova de les monjes,peradistingiriade l'antiga,que veurém en l' excursió següent,yfinsl'any1631 era '1 que havían de seguir elsque delSantuarivolían baxar á visitar la SantaCova. (I) Encara que'is caminsqu' aném á ressenyar en aquestes últimes excursionshanperdut saimportancia per haverse 'n obertdemésviables, no 'Is volém dexar de mencionar, pera que no se 'nperdila memoria, ja qu' están plensdetantsrecorts histórichs yhanvist passarperellsánostresavis.


• 103

L'escalanova de les monjess'agafavafins ara fá pochsanysdevant de la capella dels Sants Apóstols al N. ;aquestcomensament del camífou tapatper les runesyterra,yavuy comensa al cap d'avall delsjardinets que rodejantla capella al S.,dona mitja volta cap al N-E. yenliassa ab l' antich en les propies escalesde les monjes,després segueix planejant endireccióde mitjorn fins á trobarla dressera de Monistrol, devant laroca delscorps,baxa per la dressera (Exc. VI, C.),yalarribará laTronaseprenel camícap á ladreta, donala voltapelpeu d'aquesta roca, traspassa '1soleydelspins, que comensa peraquí(avuycasino n' hi cap de pi entotelsoley),y'sdirigeixátrobarel torrent de Santa Maria, passant per aprop de les covesronyoses;atravessa'1torrent en mitj de moreres,y pujaá enllassar ab elcamí actual de la Santa Cova,devant del tercer Misteridedolor, pas que antigament havia sigut molt difícil y per açó 'n deyancamídelmal grabó,empró avuyjaquasi es impossible á causa de la paretque s' ha fetá lollarch delcamíde la SantaCova. '


XXVII —Dressera de la font de la Massanera

(Escalaantigade les monjes y antiquíssim camíde la Santa Cova)

o sabém ahóntaquest camí comensava avans d'obrir se la carretera de Santa Cecilia (1697) y deMonistrol (1860), empró creyém que comensaría devant de la capella _dels Sants Apóstols, seguiría un troç lo qu' ara es carretera y baxaría átrobarel . 11och ahont avuy comensa, qu' es en laCostadels espantats y barranch dels


t(/5

ases,en la carretera de Monistrol, áuns500 metres passada lacapella dels Sants Apóstols (Exc. VII, A.). Baxa pel torrent fins ácreuar la vía,juntá la primera caseta del cremallera. Aquesttroç, que no fá molts anysse conservaba enbon estat,avuy estádestrossatde tal manera, qu' esmoltdifícil yperillósel baxarhi. Es l'escalaantigade les monjes. Al arribar al cremallera 's tira un xich amunt per la matexa vía,yá l'esquerra_ (pujant) seveu un caminet (Exc. VII, B.) que va á la fontde la Massanera,actualment sempre seca, per la matexa rahó que lafontdemitjcamí(Exc. VII, C.). D' aquí,tirantcap á mitjorn, surtun camiñet que va á juntarse ab el de l' escala nova de les monjes, avans d' arribar á la dressera de Monistrol,continuant dès d' aÇí á la SantaCova (Exc: anterior). Mes á máesquerra de lafont ne surtunaltreque baxa pel torrent de laMassanera yacaba á la dressera de Monistrol, molt aprop de 1a fontdemitjcamí(Exc. VII, C.). Aquest foulomés primitíucamíperaanará la SantaCova,dexant decomptarlo quepassa per derrera deSant Miquel(Exc. IVyV, B.), que es lo que feuloBisbe Gothmar alhaver trobat tant bell tresor. .


XXVIII — Dressera de'n Janon ó de les Guilleumes

Adressera

de 'n Janon, avans de laconstruccióde lacarreteradeMonistrol(1860) comensava en la de Santa Cecilia, alcostatde laroca dels Angels(Exc. XI, B.) y baxava per la carena,en mitj d' exuberantvegetació, qual troç avuy se conserva.Ara atravessa la carretera'de Monistrol unxichmés avail de la font del gat,en el ángul, avans d'arribaral torrent deCabal! Ber-


107 nat,tira cap á l' esquerra, yquan es al mitj de dit torrent, al trobar una fita de demarcació dels límits dels municipis de Monistrol yMarganell, se junta ab un altre camí que ve de la part oposadaycomensa en la carretera de Monistrol, uns 200 passos avans de la Masía de la Creu, (aquést es menys perdedor). D' aquí baxa sempre per l' esquerra del torrent fins á trobar á má dreta lafont de `n fanon, segueix baxant fins á 1a vía ycontinuava avans de dret pel mateix torrent cap á la font de les Guilleumes.Avuy, per anar á aquesta font es precís continuar per la vía, yal passar la-segona caseta de la vía ja 's veu á la dreta lo camí que porta á la font de les Guilleumes, com hem dit en l' Excursió VII, B. D' aquesta font el camí segueix pel mateix torrent de Caball Bernat fins a enllassar ab la carretera de Monistrol, á cosa d' un kilómetre de la vila.


Ï

:

XXIX— Dress_era del Angel

ou'1camídeferradura més a.viable pera pujar de MonistroláMontserratmentres no hi haguéla actual carretera de Monistrol(1860),yfinsel 1697, en que 's feu la carretera de ca 'n Massana,la dressera del Angely'1camídeCollbatóeranelsúnichs caminsde ferradura _que pujavan alSantuari. Avans del 1697 no sabém per ahónt passava lo camíqueanavaá Santa Cecilia; mes estúdiant la topografía de la Montanya, semblaqueseguiria- locamíactualdelsDegotalls,yal arribar al pedrís dels bisbesbaxaría á lo que després fou


109

carreterade Santa Cecilia,seguintpochmés menys els matexos indrets, juntantse á laroca delsAngelsabladressera de `n fanon, y un kilómetre mésenllá,alarribaralángulsortint després del torrent deCaballBernat,á mádreta trobava el camípropiament dit ladresseradel Angel(Exc. XI, A.). Aqui s'agafaavuy y baxa llavorsperlacarena delaserra deCanfranch, atravessa IacarreteradeMonistrolentrelaMasía delaCreu y 1' Hotel Ælarcet (Exc. VI, A.), passat elqual torna á baxar perlacarena, y altre vegadaatravessalamatexacarreterapoch avansdelpas nivell,baxa per 1a carenadel Angel, atravessa el cremalleraper sobreunpetit túnel(lainineta), passatocantálac_apella delAngel, d' ahont li ve'1nom,y entra álavila pel carrer del Angel. Aquest camí en samajorpartestá encara molt ben conservat, y finsempedrat enalgunsindrets, y esmolt seguit dels vianants. Esquasi segur que perellbaxáSant Ignasi al dirigirse álaciutat deManresa. ^


XXX —Camídel Pont

QUESTcamíestá

encare en molt bon estat, puig els encarregats del restaurant de Sant Geroni '1 van arreglant, jaqu' es el qu' ells aprofitanpera pujaráaquesta ermita desdeCollbató. Emprenentlo per la baxada, comensa en el cami de Sant Geroni (Exc. XIX, A.), poch més amuntdelesbasses de SantAntoni;ytraspassadalaserradeles paparres, als180 metres comensa á baxar rápidament, passaper devant


III

:

delclot de la sajulida, que '1 dexa á la dreta, yaquí se li junta el camí de 1a sajulida,que ve del camí dels francesos. En aquests indrets, á pochs passos fora del camí y á má dreta, hi ha un dels més famosos pohetonsde la Montanya. Seguint camí avall se passa per la font de lamurdela(es una petita bassa d' aygua dins de la roca), perroca mala ypelspullegons, ahont se junta ab el camí que baxa per l' antiga alta, qu' hem dit (Exc. XIX, A.) comensava en el pla dels aucells. D' aquí'I nostre camí entra en el torrent del Pont, y poch avans d' arribar á baix al pla 's troba una gran roca que, estrebant sobre'Is dos costats del torrent, forma un magnífich pont, qu' es lo qu' ha donat nom al torrent yal camí. Pochs minuts més avall se veu á má dreta l' antiga casa coneguda per la Vinya nova. Per arribar á Collbató no es necessari baxar fins aquesta casa, sino qu' al arribar casi al pla, segueix cap á l' esquerra un camí que arrán de de la Montanya porta fins á Collbató. També desde laVinya nova hi ha altre camí carreter en la matexa direcció qu' entra al susdit poble.


i

XXXI — Camí dels francesos

s uñcamí no gens dolent, pe-

ra pujar del Bruch á Sant Geroni, empró s' ha d' ésser un bon práctich del terreno pera no perdies. El nom 1' ha pres d' haver pujat per ell, el 25 de Juliol de 1811, guiades per un traydor, les tropes napoleóniques, ab lo qual els hi fou fácil apoderarse dels ilochs fortificats pels espanyols en diferents indrets de la Montanya. De baxada desde Sant Geroni comensa uns 100 metres més avall del restaurant, tocant á una roca que marca els limits antichs dels munici-


I13 pis de Monistrol, Bruch yCollbató, molt aprop de l'aubarda castellana;baxa per lapleta,seguint la vessant esquerra del torrent del mitjdía; yal arribar á unes roques anomenades cova de la palla(1), se troba á má esquerra un viarany que, passant pelclot de la sajulida, enliassa ab el camí delPont(Exc. XXX). El camí segueix baxant pel costat esquerra del torrent demitjdía,el cual dexa mitj kilómetre més avall pera torsar més cap á l' esquerra, travessa elserrat dels tudonsypassa per aprop delbassal dels gats, sota lasocarrada, terminant no ,lluny de ca 'n Jorba,masía antiga ymolt célebre per haverhi estat amagada la Moreneta per espay de nou anys, desde 1835 á 1844. (i)Desprésdepassada lacovade la pallas'hi veu ámádretaun caminet que porta dretament altorrent de mitjdía, y dès d'acíunbonpráctich del terreno podríaanaralMontgrós, fontsde lacadiretay la cajoleta, áles comesdels napsdedalty debaix,etz. Peraanará totsexospuntsseríaméscómodo y segur ferne una excursióespecial,sortint acompanyatdebonsguíes de ca 'nJorba,y pujarpel torrent de mitjdía; pera tot axó 'snecessitaunbonguía,coms' haditen la ExcursióXII, E.


XXXII — Dressera de Gari

OCANTalpujol,vora

del poble de Collbató, comensa l' antiquíssim camí conegut per ladressera de tarí. Es de molt mal fer, y sense unpráctich no sols no l' aconsellém á ningú, sino que resulta impossible passarhi sens perill de trencarshi el coll. Feta aquesta observació, aném á descriure 'l. Sortint, donchs, de Collbató pel pujols' enfila de dret per entre les roques per uns esgrahons, avuy casi desfets, oberts á la roca viva, fins arribar al camí de ferradura de Collbató á


115

Montserrat (Exc. V, 13.), sota del lloch anomenatlesvoltes. En tres óquatre punts delcamí's trobanclots en la roca,com petjadeshumanes, que l' imaginaciópopular les hihadonatelnomdepetjades de Garí, yenaltre punthavistelpoblelacadira óllitde Garíen un seti natural que fa la roca, y que convidamoltbe á descansar.


XXXIII — Antich camídela Vinyanova

OLTPoch

se conserva d' eix camí, si no es lo primer troç, ó sia, locanal dels avellaners,que arriba fins alplade les tarántules,en el camí de ferradura que va á Sant Geroni (Exc. XVII, B.) y serveix de dressera cap á Sant Joan. Com avans no estava obert el camí que desde lopla de les tarántulesva directament á Sant Joan, s' havia de donar la volta cap á Sant Jaume (Exc. XVIII) pel camí de ferradura y seguir després cap á Sant Joan (Fig. 4, n.° 31).


117 Se continuava '1camícomqui vaá Santa Catarina, y poch avans d' arribarhi, enmitj de florestaexuberant, s'obria lo camíde que parlém, dabalavoltaal cingledelamiranda deSant Joan,per entre duques roques ahont encara s' hi veuhenvestigis delsesgrahonstallatsálaroca viva;pren la direcciódeponent,passa per aprop delbassal dels corps, ybaxant per una d' aque11escanalsse junta á l' antiga baiaen loserrat d' en Muntanerabel camíque baxa de l' artiga altay arriba fins á larabassa cl'enBerIrcín(Exc. XVIII, A.) propdeCollbató.


XXXIV— Caminsde lescanals

diuhen lescanals(vejes lo mapa) lesúltimes vessants de la Serra llarga,derrera de la SantaCova,quevistadellunysembla ésser lo timó quedirigeix totalanaude la Montanya de Montserrat envers loN.-O. Per anarhi desdeMonistrol(1) hi ha dos caE'n

( La Montanya de Montserrat en la part del Monastir estádivididaen forma de grahons, d' una alçada próxima de cent metres cadahú: lo pie dalt-de tot es planalavella (ermitesde laSantíssima Trinitat, Sant Benet,SantaCreuy Sant Dimas); lo segón es lo Monas-


. 1$9 mins: lo -propi de les canalses lo de baix, y prou bo; aquést passa per sota les matexes canals, dona la volta y va á sortir en lo clot de la Bellaso-. na, en lofitxat(Exc. V, A.,yExc. VI, A.). L' altre, que també es un xich bo, passa pel esgrahó més amunt y va á sortir al mitj mateix de les canals, ahont se troba ab lo camí de la' font de la Noguera (Exc. IX) yno passa més enllá, de manera que un, ó ha de pujar cap amunt (Santa Cova), ó cap avall, hont trobará lo camí de baix de les canals. Lo camí de dalt deles canals(que nosaltres també 'n dihém ab més propietat lo camídels pins, perque passa pel mitj d' una pineda), se agafa bon tros més amunt de les girades en la dressera de Monistrol (Exc. VII), segueix sempre planejant y donant voltes seguint les torrenteres de la Montanya, al cap d' un quart ó poch més travessa '1 camí de ca 'n Gomis (Excursió

tir, capelles de Sant Iscle, Sants Apóstols, y fins á Sant Miquel; lo tercer es la roca dels corps,part superior del camí de la Santa Cova; lo quart es lo camí antich de la Santa Cova, part inferior del actual y capella de la Santa Cova; lo quint es lo camí de dalt de les canals (o camí dels pins); lo sisé es lo camí propi deles canals (camí de baix); y '1 seté son les fexades d' oliveres, hont s' hi troban recorts del camí antich de Collbató á Monistrol, y avuy hi ha la carretera de Collbató y la d' Esparraguera.


120

VIII). Ve després lopas del llop, se troban algunes de les coves ronyoses que servexen pera descans dels remats ytravessa '1 torrent de Santa María, uns cent quaranta metres més avall del camí de la Santa Cova, entra després en la pineda (1) de que havém parlat més amunt, que tra'vessa de llarch á llarch, yen mitj de boschy mata, sota mateix de la Santa Cova 's troba ab lo camí de la Noguera. Lo camí de baix de les canals, que es lo propiymolt més bo, s' agafa en la dressera de Monistrol al comens deles girades(2), passa per sota la font groga, yseguint endevant en lo torrent vinent ó torrent de muyapanss' ha de saltar cap avall, hont passa per dessota la font de muyapans yun xich més enllá, pujant d' un modo molt planer 'per dessobre la colonia Gomis; aquí el camí ja no es gens perdedor, puja sempre, peró molt suaument, pel mitj d' oliveres ytravessa el torrent de Santa María, passa per dessota la font de lacova y'I campdels maduxers, yenAvuy s' ha fet prou comú de dirne d' aquí '1 soley dels pins,puig en lo lloch fins ara conegut per aquest nom (Exc. XXVI), ja no s' hi troba aplicació. (2) Pels voltants de Monistrol hi ha tan gran nombre de camins y caminets, que un s' hi pert fácilment si no n' es molt práctich; per axó si algú vol fer eix camí, li recomaném que '1 fassa al revés, sortint de la font de les guineus ytot planejant y descansat anirá á sortir prop de la font del Arola, mitj kilómetre ans d' arrivar Monistrol per la carretera de Collbató y Esparraguera. (1)


I2I

tra en un magnífich bosquet, dès d' ahont se mira perfectament lo Monastir.Pochavans d' arrivar a. la font delBarraquer(fontmolt antiga feta ab tres llosesen forma de barraqueta) se trobaab locamíquepelmitj del bosch baxa de la Santa Covaa la font de laNoguera(Exc. IX), vanplegatsun troçmoltpetit,ydesseguida 's partexen:lode laesquerrabaxa cap á la carretera nova deCollbatóyalriu(font de laNoguera),y el de ladreta, sempre planejant,va ádonarla volta persotalescanals,tinguentsempreásos peuslacarreteradeCollbató,yalgirarcap á mitjdía entra enlo clotde la Bellasona, travessat lo qualsetroba:á máesquerra'1furat,al devantlo camíde lescoves,yá mádreta lo camí que baxa deSant Miquel;enlo fondodel torrent agafadaá la Montanya, hi ha la font de les gaineus(Exc. Vy VI).


XXXV — Excursió átotesles ermites

cm sonmoltesles persones que ab lo menor temps possible desitjan visitar lapartalta de la Montanya, aném á férioshi un itinerariab que pugan cumplirllur desitj, avisantlos tantsolsament que pera ferho senecessitaun día beircomplert. Sortintdel Monastir (Fig.1),segons llurs forces,poden pujarpel torrent delsavellaners (n.°8)ó perSant Miquel(n.° 7)finsarrivar al cap -dedalthont s'hi trobaen lo plá deles tardntuleslocamíque va cap áSant Joan (Fig. 3, 1 41i 44141


123 n.° 14).Una estonaans d' arrivarhi, altocar lo peu de les roques (Fig. 5, n.° 2) á má dreta's veuun boncamíque porta cap á Sant Jaume; se 'n tornanpel mateix camí, yarrivan fins á la capella deSant Joan,pujandesprésfins á la miranda (n.° 9), oviran les runes de Santa Catarina (n.° 5), y pujan á les antigues ermites deSant JoanySantOnofre (avuyunidesyconvertides en restaurant) hont se pot esmorzar. Sortintper la part deSantOnofre (n.° 3) se pujacap á Santa Madalenayson mirador (números 7y8)y's baxadespréscap á l'esquerra á agafarl'escalayfont de Jacob (n.° 16),ytrencant per un petit caminet que al cap de cinch minuts s' hiveuá l'esquerra(Fig.4, n.° 27) s' arriva desseguida al camídeferraduradeSantGeroni (Fig. 4), y's passa per trencabarrals (n.° 26),y un quart méstart s' arriva al pla delsaucells, ahont se potdescansarybéurer (n.° 20). Aquí espren lo camí que tira capamunt,setravessa elpladelsescursons(n.° 18),les bassesde Sant Antoni(n.° 25),yab una'hora 's pot arri var benbéáSant Geroniyson mirador. Després de dinar, baxant de SantGeroni s' agafaáles bassesdeSant Antoniun petit corriol á l'esquerraquepujant semprecap al N. arriva áSant Antoni, quals runes se veuhen al cim d'una roca. Baxant deSant Antoni,s'agafaun petitcamíá F esquerra que 'strobaun bon troç avallde l'ermita,se faunavisita alCaball Bernat (n.° 17), yseguint lo camíde lacarena(na-

d


124 mero16)s' arriva abmitjahora áSantSalvador (n.° 15), aquí 's baxa (n.° 7) cap á Sant Benet (n.° 13) ytornant planejant pel mateix camí (número 8), cap á la Santíssima Trinitat (n.°6), y d' açí cap á lesermitesdeSantDimasySanta Creu(núms. 1 y 2)peraanar pel camí n.° 4,ó millor pelsnúms. 7, 3, 9y 10(lloch hont los ermitanscantavan laSalve),cap á Santa Agna (número14), yd' açí cap al Monastir (n.° 11), passant pelEstretde Gibraltar (n.° 12),terme nantse l'excursiódevant déla casa delspobres (Fig. 1,n.° 4). Sialgúalésserá laSantíssima Trinitat vol allargarl'excursió, pot agafar allí '1camí(Fig.4, n.° 5) que porta á Santa Cecilia (Exc. XXIII).


CORONIETA Á LA

MARE DE DEU D6MONTSERRAT MareySenyoramía, Reyna deMontserrat, ávostres peus sacratíssims gosopresentarme pera oferirvos les míes pobres alabanses. Accepteules, Mare mía, ámajorgloria de vostre Fill Jesús, honra vostrayprofitde lamevaanima. Amén.—Pare nostre. Vos alabo, benehesch yglorifico,sobirana Reyna deMontserrat,ab uniódels primers fidels que veneraren á Barcelonavostrasagrada Imatje,yvosdemanopera la mía anima la sevafidelitatyconstancia en lo divíamor. Amén.Ave

María. Vos alabo, benehesch yglorifico,sobirana Reyna deMontserrat,ab uniód' aquellschors


126

angelicals que vos cantavan envostrasolitaria Covaen la tarde fells de vostra invencióen la santa Montanya. Feuque siencomlesseves agradables á Vos y ávostre Fillles meues senzillesalabanses. Amén. —Ave María. Vos alabo, benehesch y glorifico,sobirana Reyna deMontserrat,abaquellsditxosos pastorsybon Bisbeque per primeravegadavejeren enMontserrat vostra hermosa cara. Concediume la ditxa de que ab ellspupagosardevostra vista, no ja en Imatje, sino realmenten locel pertota1 `eternitat. Amén. —Ave María. Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana Reyna deMontserrat, ab losprimers anacoretes que vos tributaren carinyós culteenaquesta santa Montanya y Santuari.Alcanseume quecom ellsvos servesca ab obres de verdadera virtut, lesúniquesque vos .complauhen. Amén. —Ave María, Gloria Patri. Vos alabo, benehesch y glorifico,sobirana Reyna deMontserrat,ab los piadososmonjos que fatants segleshabitanvostre excels palau y formanvostra Cortprivilegiada. Concediume que ab los matexos sentimentsde viva compunció y afecte vos acompanye jo enesperit tots los días de mavida. Amén. —Ave María. Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana Reyna de Montserrat, ab los ignocentsescolans


127 que,comniuhetd' aucells al peudevostrealtar, vos cantan cada día armonioses alabanses.Concediume, ohMare,quecomloseusíapurlomeu corysenstaca`Is meusllabis, pera que dignamentpugan emplearse en vostresllahors. Amén.

-

Ave María. Vos alabo, benehesch yglorifico,sobirana Reyna de Montserrat,ab lospenitents ermitans que pertants seglespoblarenaquesta vostrahermosíssima soledat. Feu quecom ellspractique -jo lavirtutdel reculliment interioryelevada oració.Amén.-Ave María. Vos alabo, benehesch yglorifico,sobirana Reyna deMontserrat, ab losSantsinnombrables,Nolasco,Ignasi,Calasansyaltres,que tantes vegadesse postraren devant vostrealtar, yvós demanarenaquí labenediccióperases cristianesempreses.Concediume que`Isimite ab fruyts de verdadera santedat, yquecom ells tinga solsament per fi de mos treballsla gloria deDeuyvostra.Amén. Ave María, Gloria —

Patri. Vos alabo, benehesch yglorifico,'sobirana Reyna deMontserrat, ab losinnombrables Bisbes, Reysypoblesque hanpujatla costa de vostraMontanyayvos hanofertab especialdevoció preciosos regalos. Com ellsvos presento,Mare mía, lahumil ofrenademonpobrecor.Amén. —

Ave María.


128

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana Reyna de Montserrat, ab lescentycent devotes professons y romeries que vos han visitaty vos veneran encara ab resos,cántichs y penosesmortificacions. Com ellesfeuque desprecie, oh Mare, els vans respectes delmony professe ab santa llibertat vostra fesensmay desmayar. Amén.—

Ave María. Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana Reyna de Montserrat,ab los mil aucells que vos fan música día ynitenaquestasingularMon tanya, y ab les variades flors yginestesque l' adornan y embalsaman. Com aquéstes floresca sempre mavida en obres depietatperfecta, y comaquélls vos canten continuament mosllabis ymon cor. Amén.--Ave María. Vos alabo, benehesch y glorifico,sobirana Reyna deMontserrat,abtoteslesveus d' ángelsyhomes,abtotslos batimentsd' amor de totsloscors,abtotesles armoníes delcely de laterra.Concediume, oh Marepiadosissima, que abtots ellsvos benehesca y glorifiqueaquest vostre fillen vida, enmortypertotala eternitat. Amén. . AveMaría, Gloria Patri. —

Salve Regina... I.O Cì D .

.

.


TAULAALFABÉTICA DELSNOMS DE LA MONTANYA DEMONTSERRAT CITATS EN EIX ITINERARI

A. Agulles(Les); 63, 75. Angels; v. Roca del Angels. Artigaalta; 71, 85, III , 117. » baxa; 71, 85, 117, Aubardacastellana; I 1 3.

B. Balcó dels monjos; 5o. Baranes (Les); 39, 4 1 • Barranch dels ases; 1 04. Bassal dels corps; 11 7. dels gats; 113. » Basses de SantAntoni; 85, 88, 123. »de Sant Miquel; 19, 31. Batería alta del Hospitalet; g6. Bateries (Les); 32. 9


13o Baxadadels espantats;68. delsmatzos; 52. » Bellasona; v. Torrent de la Bellasona. Bohigues (Les); 63, 65. Bruch (de dalt;del mitj; debaix;de la parroquia); 33, 68,112'.

C. CaballBernat;71 88 yseg., 94, 96, 123. Cadirade Gari; I 1 5. » la Reyna; v. Escala dreta. » Cadireta (Roca de la); 62. Cametes (Serrat y poble de); 68. Camí antich de Collbató á Monistrol; 119. » » » la Santa Cova; 27, 119; v. Escala nova; v. Escala vella; v. Camí del mal grahó. Camí antich de la Vinya nova; 116 y seg.; v. Torrent dels avellaners; v. Dressera de Sant Joan. Camí de ca 'n Gomis; 44 y seg., 119. » » ferradura (Collbató); 17, 19, 31 y seg., 115; v. Sant Miquel. Camí de ferradura (ermites y Sant Geroni); 19, 32, 71, 73 y Seg. , 77, 79, 8o, 81, 8 9, 94, 1 10, 123. Camí de ferradura (Monistrol); v. Dressera del Angel.. (Sant Jaume); 71, 80. » » » » (Sant Joan); v. Camí de Sant Joan. » » » del bisbe Gothmar; 1 g, 31, 34, 35; v. Camí de les coves. Camí de la font de la Noguera; 119, i20, 1 21. » » »sajulida; v. Clot de la sajulida. » » » Santa Cova; 17, 25 y seg., 119, 120. » (de baix) de les canals; 42, 45, 47, 118 y seg. » (de dalt) de les canals, ó camí dels pins; 42, 45, 47, 118 y seg.; v. Camí dels pins. ,


13L

Camí de les Coves de Collbató 6 del salitre; 19, 34 y seg., 121. Camí de les ermites; v. Camí de ferradura. » del mal grahó; 41; v. Camí antich de la Santa Cova. » » pont; 85, 11 o y seg., 1 13. » túnel;39, 41. » » » Vía-Crucis; 17, 21, 22, 24 y seg., 75. » de Montserrat á Manresa; 38, 53; v. Ca'n Calsina; v. Sant Cristófol. Camí dels pins; v. Cami de les canals (de dalt). » » francesos; 6o, zI2y seg. » de plata; 28; v. Camí de la Santa Cova. » St. Jaume; 71 9 8o, 123. » » » St. Géroni; v. Camí de ferradura; v. Dressera de St. Geroni. Camí de St. Joan; 71, 8o,122. » » » » ála Font seca y Collbató; 32, 80. Camp dels maduxers;120. Canal; v. Torrent. » ampla; 65. » dels avellaners; 75; v. Torrent dels avellaners; v. Dressera de St. Joan; v. Camí antich de la Vinya nova. Canal de St. Geroni; 53, 58, 86. » plana; 94. Canals (Les); 1 t 8 y seg.; v. Camí de les canals. Canfranch; v. Serra y camí de Canfranch .. Ca 'n Calsina; 38, 53, 57, 58. » Estruch; 31. » Gomis (Colonia fabril); 33, 4 1 , 44.yseg.,46,120 . . »Jorba; 113. » Marcet; 38. » Martorell; 53, 57. »Massana; 61, 66 y seg.; v. Carretera de Montserrat á Sta. Cecilia y ca 'n Massana.


132 Ca 'n Oliver; 67. » Pujalsfont; 67. Capella, v. Sant... Carenade lacreudeferro;67. del Angel; I og. » Carreteradel Bruch á Manresa, 33, 61, 68. de Madrit; 33. » » »MonistroláCollbató; 31, 46, 47, 119, I20, I21.

CarreteradeMonistrolá Esparraguera; 33, 46, 119,120. » »Montserrat á Monistrol; i 7, 25, 3 0 , 33 , 3 6 yseg.,51380467,9. Carreterade Montserrat á Sta. Cecilia y ca 'n Massana; 33, 51 yseg.,53, 56, 57, log. Casanellas; v. Clot de Casanellas; v. Bellasona. Caseta1.a ; 37, 39• » 2.a; 40. » 3•a. 40. Casot (El); 67. CastelldeMonistrol; 42. » Ferrán; 68. » marro;38, 53, 57, 67. » 6covadeldiable;1 oo, 101. CementirideMonistrol; 40. » » Montserrat; 17, 70. Cerdanya(La); 38, 53, 54. Clot de Casanellas; v. Bellasona; 31, 35. » » la sajulida; ii, 113. » del home mort;v. Font del clot. Colonia Gomis;v. Ca 'nGomis. Collbató;17, 19,2 7 , 73,74, 85, 110, III, 113, 114, 117;v.Carretera; v.Camídeferradura; v. Coves. Collet de Guirló; 63. Comadelsnaps dedalt; x13.


1

33

Coma dels naps de baix; 1 13. Costa dels espantats; 104. » dreta; 32; v. Pou de la costa dreta. Cova de Fra Garí; 17, 21y seg. » » la Mare de Deu; v. Santa Cova. » » » palla; 1 13. » » »partió;63,65. » » » arcada; 64. » » » esllavissada; v. Font de l' esllavissada. » » pruneres; 64. » dels lladres; 67. • vella 6 gran; 18. Coves del Mansueto, del Salitre 6 de Collbató; 27, 3 2 , 33, 34 y seg. Coves ronyoses; 103, 12o. Cremallera; v. Ferrocarril de cremallera. Creu del miracle; 36, 37. » de ferro; v. Carena de la creu de ferro.

D. Degotalls (Els); 48 y seg., 52, 54, i o8. Dressera del Angel; 38, 40, 52, 108 y seg. » deGad;114 y seg. de les Guilleumes 6 de 'n Janon; v. Font de 'n » Janon y Font de les Guilleumes; 106 y seg., log. Manresa;68. Dresad » de la Massanera; v.Escala vella de les monjes, yfont de la Massanera; 41. Dressera de Monistrol;27, 39,40 y seg., 44, 105, 119. » »SantGeroni;17, 69, 71, 73, 75, 81, 83, 84, 86, 91. Dressera deSant Jaume; 71, 80. deSant Joan;1 7, 73, 75, 77, 116; v. Torrent » dels avellaners.


1

34

E. Ecos deSant Antoni; 89. » » » Geroni; 86. Eradels pallers; 63. Escala deJacob;70, 8o, 8 i ,83 , 123. » dreta;71, 9o, 99, 1 oo. » nova de les monjes; 39, 41, 102 y seg., io5. » vellade les monjes; 37, 39, 41, IO2,104 y seg. Escales de lafontdelboix;42; v.Torrent de les escales de lafontdelboix. Estretde Gibraltar; 7o, 71, 1 24.

F. Ferradura; v. Camí de ferradura. Ferradura (La); 54. Ferrocarril de cremallera; 17, 25, 27, 38, 39 y seg. Flautats (Los); 71,84, 94. Font de coll de porch; 64.y seg. » » Jacob; 71, 8o, 123. » » la cadireta; 1 1 3. » » » ca j oleta; I 1 3 . » » » cova;120. » » »donzella; 68. » » l' alba; (8. » » la massanera (seca); 39, 41, io5 y seg. » » » murdela; III. » » » noguera; 46 y seg., I2I. » l Arola; 42,120. » » »la teula (canalisada); 53, 58. » » » Valentina; 42. '


135 .Font de lavall;68. » del barraquer, 121. » »bull; 67. » » clot (del home mort);63. »deles albes;67. » » »bassetes; 67. » » coves; 38, 53, 57 y seg. » » guilleumes; 38, 40, 55, 107. » » 4 » »guineus;3 1 ,120 9 121. » » l 'esllavisáda; 64. » delfeix6 delteia;68. » »furat 6 de V Oliver; 67. » »gabaitx, 67. » » gat; 37, 5o, 52, io6. » »flor;68. • »llum; 53, 5g y seg. 66. • »moro6 de 1' eura; 38, 53, 56 y seg., 58, 67. » de muyapans; Ito. » del Miracle; v. Font del portal. » » pi, 6delsescoláns (quasisempre seca); 52. » » portal ó del Miracle; 16, 17, 24, 25, 36, 52, 69, 73. Fontdels coloms (basses); 6g. • »monjos;38, 53, 54. » del Vila; 67. » de mitjcamí (seca); 41,io5 » » 'n Baldiri;. 4o. » » » Janon; .3 7, 40, 54, 107. » » Santa Cecilia; 53, 58. y seg.,66; v. Santa Cecilia. » groga;120. nova delmoro;v.Portella(La). » poma;68. » seca(runes); 32, 74, 80. Frares encantats (Roques-Els);64. Furat (Lo); 31, 35, 119 121. »

.

.

'

`

.

.


1

36

G. Gari; v. Cova de FraGarí. Girades (Les); 119,120. Gomis; v. Ca 'n Gomis. Grahó; v.Camídei mal grahó. Gratallops;68.

I^. Hospitalet (Roques y batería del); 5 2. Hotel Marcet; 109.

J. Jardí delsApóstols; v.SantsApóstols. » del Portal; v. Font del Portal.

Ll. Llitde Gari; v.Cadirade Gari. Lloch de la Salve; v. Miranda de la Salve. Lloro (Roca del); v.Torrentdel lloro.

Malníu (Fondo de); 68. Mansueto (Covesdel); v.Coves. Marganell;53, 57, 107. Masía de la Creu;37, 52, 107, 109. Mina; v. Túnelgran. Mineta; i og; v. Túnel petit.


1

37

Miranda de la Salve; 71, 9 1 , 124. » delmoro;86. . » de Santa Cecilia; 53, 54. » Madalena; 8o, 81. » » » SantAntoni; v.Ecosde SantAntoni. » » »» Geroni; 86. » » [ » Joan; 74, 8o; v. Sant Joan. » » »Miquel;18, 19. Monistrol; 17, 25, 2 7, 31, 33, 36 y seg., 43, 46 ,49, 51, 52,53, 54,58, 108, 118,120. Montcau(Roca del) 6 delmoro;86. Montgrós (Roca del); 86, 113. Montsiat (Castel! del); 1OI. J

Orella de llebra; 3

o. 1.

P. Pallers (Els); 63. Pas de 1' arrel; 96. » del llop;120. » del . prímcep: 63, 64, 65. » dels francesos; v. Estret de Gibraltar. » nivell; 109. Parch; v. Jardí. Passeig dels Degotalls; v. Degotalls. Pedra 1.a del Miracle; 62. 2.a del Miracle; 62. » Pedrís dels bisbes; 5o, I o8. Petjades de Garí; 115; v. Dressera de Garí. Pla de les bruxes 6 de les tarántules; 71, 74, 75, 77, 116,I22.


138 Pla dels aucells; 71, 84, 86, t t 1, 123. » » escursóns; 71, 85, 123. Plana la vella 6 Pla de la Trinitat; 71, g1, 95, 98, t oo, 118. Plasseta de Santa Agns ; 91. Pleta (La); 6o, t t 3. Pollagons (Els); 85, 1 i 1. Portal; v. Font del Portal. Portella (La); 63. Pou de la costa dreta; 32. » »les paparres; 111. »dels francesos; 70. Pouhetóns de les agulles; 63, 65. Puig de la Salut; 35. Puigllubí (Carena de); 68. Pujades (Carena de); 68. Pujol (El); 114.

R. Rabassade 'n Bertrán; 85, 117. Restaurant; v. Santa Cecilia,SantGeroni,Sant Joan. Riera de Mari ó deMarganell; 68. Roca de la llicencia(ángels?); 18. » del centelló; 62. » delsángels; 52, 54, 1°6, 109. » » corps; 39, 4 1 , 103, 119. » foradada;57, 61 y seg., 67. » mala; I t i . » planadels llamps;86. » tirana; 5o.


1

39

Safreig de les estatues; 49. Salut (La);v. (Santa Maria). Serraycamíde Canfranch; 38, 52, 109. »lespaparres;85, I I o. » » » ».llarga3 1 , 359 74, 118. Serrat dels tudons; 113. » de 'nMuntaner; 117. Socarrada (La); 113. Soleydels pins;103, 12o. Santíssima Trinitat (ermitaenrunada); 53, 54, 71, 92, 93, 9 5 y_ seg., 118, 124. Santa Agna (ermita enrunada);17, 69 y seg., 75, 76, 8o, 84,91,92, 124. Santa Catarina (ermita enrunada); 73 y seg. 8o, 117, 123. Santa Cecilia(capella, antich monastir, miranda,restaurant); 37, 38, 5o, 51 y seg.,57, 61, 66, 71, 86, 96, Io8, 124. SantaCova (capella);17,, 19, 25 y seg., 3 0 , 3 1 ; 34, 3 5 , 36 , 39, 4t, 46,;02 2 y seg ,118 2 120. SantaCreuy Santa Elena (ermita enrunada); 71 y seg., 9o, 92, 96, 98, i oo, 118, 124. Santa Madalena (ermitaenrunada y miranda); 75, 79 y seg., 123. Santa María la mésalta (res); 86. (SantaMaria)InmaculadaConcepció (Capella de la); 4o. » ) LaSalut (Capella de); 35. » SantAngel(capella);i og. Sant Antoni (ermitaenrunada, ecos, miranda); 71 84, 85, 88 y seg., 94, 123. Sant Benet(ermita enrunada); 71, 90 yseg.,93, 118, 124. •

.

,

.


140 Sant Cristófol(Veinat de); 38, 40, 53, 57. » Dimas(ermita enrunada ycapella);71, 90,92,96 . , 99,10oy seg., 118, I 24. SanJaume (ermita enrunada); 71, 74, 77 y seg., 82, 116, 123. SantJaume`1 blanch (res);37, 50, 52. » Geroni(ermita enrunada, capella, miranda,ecosy restaurant); 33,60, 83 y seg., 110,112, 116, 123. Sant Joan(ermita enrunada, capella, miranda y restaurant); 71, 73 yseg., 77, 79, 8o, 116, 123. Sant Joseph; v. Sant Salvador. » Miquel (capellay miranda); 16 yseg., 19,21, 29, 3 0 , 3 1, 3 2, 34, 35, 105, 119, 1 2 1 , 1 2 3.

Sant Onofre(ermita enrunada); 73 y seg., 79, 8o, 123; v. Sant Joan. Sant Pau vell(iglesiaenrunada); 63 y seg. » Salvador(ermita enrunada);71, 84, 85, 89,92, 93 y seg.,124. Sants Iscle y Victoria(capellaymiranda); 37, 49, 52, 54,119; v.Balcó dels monjos. SantsApóstols(capellayjardins);37, 49, 52, 103, 104, 119.

T. Tabor; v. Sant Geroni. Tebaida; 53, 71, 72, 90. Tebas; 70, 71,80. Torrent de la bellasona; 31, 35, 119, 1 2 1 . »»diablera; 68. » » » » font del gat; v. Font del gat. » »»Illa;68. » » »Massanera; v. Font de la Massanera. » » »Salut;3i, 35.


141

Torrent de la Valentina;v. Font de la Valentina. del Arola; v. Font del Arola. » » » CaballBernat;52, 106, 107, 109. » »Castell;64. »fum;68. » »lloro;63, 64. » » pont; » de les Al igues; 47. » » »les escales de la font del boix; v. Escales de la font del boix. TorrentdelsApóstols; 39. »avellaners; 17, 24, 71, 8o, 116, 122. » de mitjdia; 5g, 113. » »muyapans; 120. » » »Santa Catarina (Sant Joan); 32. » » »Maria; 76, 84, 86, 103,120. » fondo;32. Trencabarrals; 71 7 8o, 84, 123. Trinitat; 43 (v.Santíssima Trinitat). Trona (Rocade la); 41, 103. Túnel gran(mina);2 7, 39. petit (mineta); 40, 109. » Turó delsApóstols; 39.

V. Voltes (Les); 32, 115. Vilaniu; 68. Vinyanova; 32, 85,III.


TAULAGENERAL

..

PÁGS.

Servey deGuiesy caballerfes perlesexcursións.. 5 • , P rólech.. . . • • • • . • • • . . 9 Preámbol histórich. . .. Excursió I.—A Sant Miquel. . . • 6 II.—A lacovade Gari'. 2i » III. —Camídel Via-Crucis. » 24 IV: —A la Santa Covade la Mare de Deu.25 ., » » V. —ACollbató. . .. . • , ï 3o » VI.—Alescoves del Mansueto. . . 34 36 VII.—AMonistrol.. . » • • . » VIII.—A la ColoniaGomis.. • 44 46 IX.-A la font de la Noguera.. • » X. —Als Degotalls.. • . .•. • .48 XI.— A Santa Cecilia.. .• • . 51 » XII.—Alesfonts del Moro, -delesCoves de laTeula,de Santa Cecilia y del Llum.. . . . . . . . . . 56 » XIII.—A la Roca foradada, Sant Pauvell yfont de Coll de porch. .

.

.

-


1 43 -

PAcs.

ExcursióXIV.—A ca 'n Massana.. • • • . 66 » XV.—A. Santa.Agna.. . • • . . 6g » XVI.—Ales ermitesdeSant Joan, Sant Onofre y Santa Catarina. . . . 73 » XVII.--A 1' ermita deSant Jaume. . . 77 » XVI1I.-A l' ermita de Santa Madalena. . 79 XIX.--A 1' ermita de SantGeroni. . . 83 XX.—A l' ermita de Sant Antoniyal Caball-Bernat. • . • • . . 88 XXI.—A l' ermita deSant Benet... . go » XXII.-A l'. ermita de SantSalvador. . 93 XXIII.-- A 1' ermita de laSantíssima Trinitat. • . . . . . . . . g5 » XXIV.—A l' ermita de Santa Creu. • 98 » XXV.—A l' ermita deSantDimas. . . ioo » XXVI. —Camíantich delaSanta Cova. . 102 » XXVII.—Dressera de la fontdelaMassanera.. . . 104 • • • • »XXVIII.—Dressera de 'n Janon 6 deles Guilleumes. . . . 1•6 • • » XXIX.—DresseradelAngel.. . . i o8 » XXX.—Camí del Pont.. . 110 » XXXI. —Camí dels francesos. • • . . 112 » XXXII .—Dressera ,de Garí.. . . • • • 114 » XXXIII.—Antichcamídela Vinyanova. . 116 » XXXIV.-Caminsde léscanals.. . . . 118 » XXXV.—Excursióátotes les ermites...122 Coronetã ála Marede Deu de Montserrat.. . . 125 Taulaalfabética deis nomsdelaMontanya de Montserrat, citats en eix Itinerari. . . . . .129 Taulageneral.. . . . . . . . . . 142 »

»

.

.

.

.


1

44

LAMINES PÁGS.

Vista general delaMontanya dès de l' estacióde . . . 6 Monistrol.. . . • • • • . . • 10 Vista general del Santuari. • • 14 • • Interior delaBasílica.. . • • . . . 23 Vista generaldelsAposentos. • • . 26 . LaSanta Cova. . . • • • • • • 28 Interior de laSanta Cova.. . • • • • • Planolsparcialsde la Montanya. Primer. Entrada • • • • • 17 alSantuari. . . 19 Segon. Voltants deSant Miquel... • • Tercer.Voltantsde Santa Cecilia. • • • 53 Quart.Tebaida. .. • • • • • • 71 . 8o • • • • • Quint.Tebas. . . . .

;

E

-


Profile for Jordi Lopez Camps

Montserrat itineraris - Revista montserratina 1909  

Presentació dels indrets més emblemàtics del monestir i santuari de Santa Maria de Montserrat. Descripció de 35 itineraris per tota la munta...

Montserrat itineraris - Revista montserratina 1909  

Presentació dels indrets més emblemàtics del monestir i santuari de Santa Maria de Montserrat. Descripció de 35 itineraris per tota la munta...

Advertisement