Monogràfic
4. Un nou model de generació de valor en el sector públic La generació de valor, bàsicament, per a la ciutadania és el model de les organitzacions públiques. I, en aquest model, la tecnologia pot aportar valor en les tres propostes que defineixen el pla d’acció per al trànsit cap a l’Administració col·laborativa. 4.1 Implicació ciutadana en els afers públics
La gent ens podem organitzar usant eines com Facebook, Twitter i Youtube per impactar en els processos polítics i demanar que els governs siguin sensibles a les nostres necessitats. La ciutadania s’ha de sentir part del Govern i de l’Administració. La missió dels governs i administracions actuals ha de ser implicar la ciutadania en la definició i el desplegament de les seves actuacions. La tecnologia ens pot ajudar a mobilitzar la ciutadania i altres agents perquè s’acabin sentint part de la gestió pública i participin del procés de decidir el que s’ha de fer prioritàriament amb el pressupost de què es disposa. D’aquesta manera, aconseguirem que: - L’Administració guanyi eficiència. - La ciutadania assumeixi que les administracions no tenen la solució a tots els problemes de la societat. - La gent millori la percepció del sector públic i del govern perquè es venç l’argument fàcil de considerar l’Administració i els gestors públics com els eterns responsables ineficaços per solucionar els problemes de tothom. 4.2 Transparència La tecnologia ens pot facilitar l’obertura de les dades públiques (open data) i promoure com mai no s’ha fet abans la transparència en la gestió de les administracions. Pel concepte open data es tracta de proporcionar –a la ciutadania (individus, empreses, associacions...) i en un format adequat– tota la informació pública que es pugui manipular i usar en serveis i productes públics i privats que generin valor. L’exemple paradigmàtic és Data.gov de l’Administració nord-americana, amb infinitat de dades que augmenten constantment. També s’ha estès a Austràlia, i a Europa en són pioners Gran Bretanya i Espanya, a través de les comunitats d’Astúries, País Basc i Catalunya. 4.3 Nou coneixement aportat pels intangibles En el nostre àmbit més immediat, el fenomen de l’open data es vehicula per la Llei 37/2007, de reutilització de la informació del sector públic (RISP), que transposa la Directiva europea 2003/98/CE. La Llei mateixa n’exposa l’objectiu: «La informació generada des de les instàncies públiques, amb la potencialitat que li atorga el desenvolupament de la societat de la informació, posseeix un gran interès per a les empreses a l’hora d’operar en els seus àmbits d’actuació, contribuir al coneixement econòmic i la creació d’ocupació, i per als ciutadans com a element de transparència i guia per a la participació democràtica». Hi ha molts continguts en l’Administració que són susceptibles de ser RISP, com ara els que publiquen els webs i els diaris oficials. El problema, però, és que el format no és idoni per a la seva reutilització i tractament automatitzat. Concretament, podem reutilitzar dades d’ocupació, geogràfiques, meteorològiques, estadístiques, equipaments, recursos turístics, de procediments administratius de tràmits (ajuts i subvencions, autoritzacions, registres...) o d’altres (contractacions administratives, arbitratges...), entre les més rellevants. En qualsevol cas, cal distingir la reutilització de la
52 À m b i t s I Estiu 2010