830900 _ 0012-0069.qxd
17/1/08
16:59
Página 34
5. Els clergues L’Església catòlica era una institució que estava present a tota l’Europa occidental. El papa de Roma era el cap de l’Església i també governava un estat propi, els Estats Pontificis, situats al centre de la península Itàlica. El papa tenia els seus propis exèrcits, però no disposava de gaire poder militar. Ara bé, tenia molta influència: si considerava que un rei no es comportava adequadament, l’excomunicava, és a dir, l’expulsava de l’Església. L’excomunicació era un càstig molt greu, perquè si un rei era excomunicat els súbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat.
Papa CLERGAT SECULAR
CLERGAT REGULAR
Bisbes i arquebisbes
Abats principals
Per sota del papa l’Església estava dividida en dues branques: el clergat secular i el clergat regular (doc. 9). • Els caps del clergat secular eren els bisbes, que controlaven un territori molt extens anomenat diòcesi. Cada diòcesi comprenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses. • El clergat regular estava format pels ordes religiosos. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (en els monestirs femenins). Les parròquies i els monestirs eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.
Sacerdots Superiors dels convents i monestirs
Frares, monjos i monges
Doc. 9 Estructura de l’Església catòlica.
Els ordes religiosos L’orde religiós més important durant els primers segles de l’edat mitjana va ser el dels benedictins, fundat per Benet de Núrsia a Itàlia en el segle VI, i que es va estendre per tot Europa. Cada orde tenia una regla que detallava com s’havia d’estructurar i organitzar, quines eren les obligacions de tots els membres que en formaven part i l’horari en què s’havien de celebrar totes les activitats. Per ingressar en un orde religiós calia jurar obediència a aquesta regla. La regla dirigia tots els aspectes de la vida quotidiana dels monjos i les monges. Les regles d’alguns ordes decretaven la clausura, i per això els membres que en formaven part vivien sempre en la comunitat religiosa i no podien sortir a l’exterior ni ser vistos per ningú. D’altres establien l’obligació de mendicar, i per això els seus membres havien de passar la major part del temps recorrent els camins demanant almoines per als pobres. La regla també podia imposar la pobresa absoluta, i en aquest cas els membres de l’orde no podien tenir béns materials. Cada orde vestia un hàbit que l’identificava.
34
Monjo en el seu escriptori Cada monjo copiava molt pocs llibres, perquè la feina era molt lenta.
Doc. 10 Monjo amanuense, és a dir, que copiava manuscrits.