Issuu on Google+

830900 _ 0001-0007.qxd

2/1/08

13:58

Página 1

Geografia i Història 2 ESO El llibre Geografia i Història per a 2n d’ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela.

En la realització han intervingut: J. M. Caballero Martínez A. I. Calvo Villalba J. Casassas Ymbert O. Costa Ruibal O. Espino de Torres-Peralta A. Ghanime Rodríguez T. Grence Ruiz A. Perales Álvarez G. Prieto Renieblas EDICIÓ

Marta Ballester Gassó Teresa Grence Ruiz Antonia Perales Álvarez DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Teresa Grence Ruiz

Grup Promotor Santillana


Índex d’Història

830900 _ 0001-0007.qxd

28/1/08

11:14

Página 2

UNITATS

Introducció: la història, l’estudi del passat

INFORMACIÓ 1. La feina de l’historiador 2. Les fonts 3. Important! No perdre’s en el temps

4. Les edats de la història 5. També és fonamental orientar-se en l’espai

1. El final de l’Imperi romà 2. Els regnes germànics 3. L’Imperi bizantí

4. L’islam en l’edat mitjana 5. L’Imperi carolingi

1. Les segones invasions 2. Uns reis dèbils 3. Una societat estamental

4. La noblesa 5. Els clergues 6. Els camperols

1. La cristiandat 2. Un art religiós 3. L’arquitectura romànica

4. L’escultura romànica 5. La pintura romànica

1. La prosperitat econòmica del segle XIII 2. El renaixement de les ciutats 3. L’auge de l’artesania

4. El reforçament de les monarquies

4. L’escultura gòtica 5. La pintura gòtica

Pàg. 58

1. Una cultura urbana 2. El naixement de les universitats 3. L’arquitectura gòtica

Pàg. 66

Activitats de repàs de les unitats 1, 2, 3, 4 i 5

Pàg. 8

L’edat mitjana UNITAT 1

L’inici de l’edat mitjana Pàg. 14 UNITAT 2

La societat feudal Pàg. 28 UNITAT 3

L’època del romànic Pàg. 40 UNITAT 4

El ressorgiment de les ciutats Pàg. 48 UNITAT 5

L’època del gòtic

Els territoris hispànics en l’edat mitjana 1. La història d’al-Àndalus 2. Una economia pròspera 3. Una societat desigual 4. Un món urbà

5. El llegat cultural 6. L’arquitectura 7. L’islam a Catalunya

1. Els nuclis de resistència cristiana 2. La formació del regne asturià i lleonès 3. El naixement de Castella 4. De la Marca Hispànica als regnes i comtats pirinencs

5. L’organització dels territoris cristians 6. L’avenç dels regnes cristians 7. Les tres cultures 8. La corona de Castella

Pàg. 92

1. La Marca Hispànica 2. La consolidació del Casal de Barcelona 3. La unió amb Aragó i la intensificació de l’expansió cap a la Catalunya Nova

4. La formació de la societat feudal (segles XI-XII) 5. L’expansió de la corona d’Aragó 6. Les institucions de govern de la Catalunya medieval 7. Catalunya durant els segles XIV i XV

Pàg. 106

Activitats de repàs de les unitats 6, 7 i 8

UNITAT 6

Al-Àndalus Pàg. 72 UNITAT 7

Els regnes cristians hispànics Pàg. 84 UNITAT 8

L’edat mitjana a Catalunya

El començament de l’edat moderna UNITAT 9

L’època dels descobriments

1. El món que coneixien els europeus en el segle XV 2. Causes dels descobriments 3. Les exploracions portugueses

4. Les exploracions castellanes 5. Les conseqüències dels descobriments

1. La recuperació de la població 2. El creixement econòmic 3. La transformació social

4. El naixement de l’estat modern 5. Els Reis Catòlics, exemple de monarquia autoritària

1. El Renaixement: l’època de l’humanisme

6. L’escultura 7. L’expansió del Renaixement 8. El canvi religiós 9. La Contrareforma 10. Les conseqüències de la Reforma

Pàg. 112 UNITAT 10

Els canvis polítics, econòmics i socials Pàg. 120 UNITAT 11

2. El desenvolupament científic El canvi cultural: Renaixement i Reforma 3. Un nou estil artístic: el renaixentista Pàg. 128

4. L’arquitectura 5. La pintura

Pàg. 144

Activitats de repàs de les unitats 9, 10 i 11


830900 _ 0001-0007.qxd

25/1/08

13:28

Página 3

ACTIVITATS Procediments

Tècniques d’estudi

EDUCACIÓ EN VALORS

LECTURA

• Analitzar un objecte i classificar-lo • Recordar les nocions temporals • Interpretar línies del temps i elaborar-ne • Interpretar mapes històrics estàtics i dinàmics

• Novel·la històrica: La llegenda del rei Artús (pàg. 13)

• Comparar mapes: l’islam medieval i l’islam actual • Estudiar una tècnica: l’elaboració de mosaics

• Completar un quadre comparant civilitzacions

• Patrimoni: Constantinoble • Patrimoni: Santa Sofia de Constantinoble • Patrimoni: L’Alcorà. La Meca • Patrimoni: Aquisgrà

• Elaborar una piràmide feudal • Analitzar un tapís: el tapís de Bayeux

• Elaborar definicions

• Drets humans: El codi de cavalleria • Drets humans: Esclaus i serfs

• Analitzar una pintura • Identificar escenes de l’art cristià

• Fer un resum

• Drets humans: Les heretgies: els càtars • Patrimoni: Santa Maria de Taüll i Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó

• Analitzar una fotografia aèria d’una ciutat • Analitzar mitjans de transport antics • Analitzar el significat i el valor d'un objecte: el vestit

• Fer un esquema

• Comparar escultures: un Crist romànic i un de gòtic • Analitzar un edifici

• El mapa conceptual

• Patrimoni: La catedral de Chartres • Patrimoni: Els frescos de la basílica de Sant Francesc, a Assís

• Analitzar un cas: l’habitatge andalús • Analitzar la pervivència de la ciutat andalusina a la Còrdova actual • Investigar topònims i paraules d’origen àrab

• Elaborar un quadre cronològic d’al-Àndalus

• Patrimoni: Còrdova • Patrimoni: L’Alhambra i el Generalife • Drets humans: Les dones

• Novel·la històrica: Lleó l’Africà (pàg. 71)

• Analitzar una carta de poblament

• Resumir en cronologies

• Patrimoni: L’art asturià. L’art mossàrab • Patrimoni: L’art mudèjar • Patrimoni: El camí de Sant Jaume

• Textos històrics: El camí de Sant Jaume segons el Còdex Calixtí (pàg. 109)

• Estudiar els fets històrics per mitjà de fonts escrites • Estudiar les diferents institucions medievals • Analitzar les característiques d’un grup social per mitjà d’un quadre durant l’edat mitjana a Catalunya en funció comparatiu de la representació iconogràfica

• Distingir causes i efectes • Analitzar un descobriment arqueològic

• Elaborar fitxes

• Compara ritmes de canvi • Analitzar l’evolució social • Interpretar l’organigrama d’una monarquia moderna • Establir una cadena causal

• Fer un esquema: la monarquia dels Reis Catòlics

• Analitzar l’evolució de la pintura • Analitzar l’evolució d’un artista • Interpretar la mentalitat religiosa

• Sintetitzar la unitat en quadres de doble entrada

• Textos històrics: Les croades (pàg. 69)

• Patrimoni: Els castells medievals a Catalunya • Patrimoni: El Llibre del Consolat de Mar

• Drets humans: La persecució de les idees científiques

• Memòries històriques: Hernán Cortés arriba a Tenochtitlán dins Historia verdadera de la conquista de la Nueva Espanya (pàg. 111) • Textos històrics: La Inquisició (pàg. 147)


830900 _ 0001-0007.qxd

28/1/08

11:14

Página 4

UNITATS

INFORMACIÓ

Els segles XVI, XVII i XVIII UNITAT 12

El segle XVI: l’apogeu de l’Imperi hispànic Pàg. 150 UNITAT 13

Els segles XVII i XVIII Pàg. 160

UNITAT 14

Els segles XVI, XVII i XVIII a Catalunya Pàg. 174 UNITAT 15

L’Europa del barroc

Índex Geografia

Pàg. 188

1.Carles V: l’inici del regnat 2. El govern d’un imperi molt extens 3. Els problemes del regnat 4. La monarquia hispànica de Felip II 5. Els objectius de Felip II 1. El final de l’hegemonia hispànica 2. La crisi econòmica i social 3. L’hegemonia francesa 4. L’equilibri continental

5. La guerra de Successió 6. El reformisme i les transformacions del segle XVIII

1. El segle XVI a Catalunya 2. La crisi política del segle XVII 3. Economia, demografia i societat al segle XVII 4. Catalunya dins l’Espanya borbònica

5. Demografia, economia i societat a la Catalunya del segle XVIII

1. La mentalitat barroca 2. Trets de la cultura barroca 3. La revolució científica 4. L’arquitectura barroca

5. La pintura barroca 6. El Segle d’Or de la pintura espanyola 7. L’escultura barroca 8. La cultura del segle XVIII

Pàg. 198

Activitats de repàs de les unitats 12, 13, 14 i 15

Introducció. Què és la geografia i com s’estudia

1. Què estudia la geografia? 2. Geografia física i geografia humana 3. Fotos, mapes i gràfics, tres eines importants per al geògraf

Pàg. 202

6. Els problemes del regnat 7. La conquesta d’Amèrica 8. L’organització de l’Amèrica conquerida 9. L’explotació de les colònies 10. La societat americana

La població i la vida en societat 1. Som més de 6.000 milions de persones 2. On vivim? 3. Com s’estudia la població? 4. Dues situacions oposades: els països rics i els països pobres

5. Les polítiques de població 6. La població espanyola 7. La població catalana

1. Les societats segons l’estructura econòmica i social 2. La diversitat cultural de les persones 3. Els grans reptes culturals d’avui

4. Les llengües del món 5. Les religions del món

Pàg. 234

1. Les persones s’agrupen en societats 2. La diversitat de grups socials 3. Les societats tenen una estructura 4. Les societats canvien

5. La societat occidental actual 6. Els problemes socials 7. El conflicte social 8. Els reptes de la societat catalana

Pàg. 244

Activitats de repàs de les unitats 16,17 i 18

UNITAT 16

La població del món Pàg. 208

UNITAT 17

Una població diversa Pàg. 224 UNITAT 18

La diversitat dins de cada societat

Cap a un món de ciutats UNITAT 19

Els ritmes d’urbanització al llarg de la història

1. L’hàbitat rural 2. L’hàbitat urbà 3. El paisatge urbà 4. L’estructura de les ciutats

5. Els grans canvis en el desenvolupament urbà 6. La ciutat preindustrial 7. Els ritmes de la gran transformació urbana 8. L’urbanisme: l’organització de l’espai urbà

1. La llarga història de les ciutats europees 2. Les ciutats de la Unió Europea 3. La població rural a Espanya 4. La població urbana a Espanya 5. La gestió de les ciutats espanyoles

6. Els problemes urbans 7. La distribució de la població a Catalunya 8. Les característiques de la xarxa urbana catalana 9. Els nous processos de transformació i el nou model urbà català

Pàg. 250 UNITAT 20

Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya Pàg. 260

Activitats de repàs de les unitats 19 i 20

Pàg. 274

Annex

Pàg. 278

Mapamundi, mapes polítics per continents i dades estadístiques de població per estats


830900 _ 0001-0007.qxd

25/1/08

13:28

Página 5

ACTIVITATS Procediments

• Analitzar l’impacte econòmic del descobriment d’Amèrica • Analitzar els tipus d’efectes de la conquesta d’Amèrica

Tècniques d’estudi

• Sintetitzar la unitat en línies del temps

EDUCACIÓ EN VALORS

• Drets humans: El treball dels indis

• Novel·la històrica: Las aventuras del capitán Alatriste (pàg. 149) • Textos històrics: La guerra de Successió (pàg. 201)

• Drets humans: Malalties de la nostra època

• Notícies de premsa: L’ONU assumeix l’Aliança de Civilitzacions (pàg. 207) • Afers d’actualitat: La situació de les dones en l’actualitat (pàg. 247)

• Comparar casos: França i Anglaterra • Analitzar les causes immediates i llunyanes de la crisi de la monarquia hispànica • Extreure informació d’una pintura sobre la vida quotidiana • Analitzar la lletra d’una cançó • Obtenir informació d’una font iconogràfica

LECTURA

• Elaborar un esquema

• Analitzar un conjunt arquitectònic: Versalles • Analitzar un quadre barroc: Las Meninas

• Descriure la fotografia d’un lloc. • Utilitzar l’atles • Interpretar un mapa • Relacionar mapes

• Interpretar un mapa de coropletes • Interpretar un mapa d’isodenses d’Espanya • Usar estadístiques per calcular dades i fer gràfics • Investigar la història demogràfica de la teva família • Analitzar una fotografia de satèl·lit: el món de nit • Analitzar règims demogràfics • Analitzar un cas: els indígenes de Guatemala • Analitzar un cas: els fonamentalismes

• Resumir la unitat en quadres i esquemes

• Drets humans: Cultures indígenes amenaçades

• Drets humans: Les castes • Drets humans: La gent gran

• Analitzar un cas: els gitanos a Espanya • Enregistrar notícies de la televisió sobre les migracions i analitzar-les

• Conèixer les capitals del món

• Analitzar un pla urbà

• Fer un quadre sinòptic • Fer un mapa conceptual

• Patrimoni: Les cases rurals • Patrimoni: Ciutats Patrimoni de la Humanitat

• Notícies de premsa: Els Jocs Olímpics de 2012 (pàg. 249) • Afers d’actualitat: El preu de l’habitatge a l’Estat espanyol (pàg. 277)


830900 _ 0001-0007.qxd

25/1/08

13:28

Página 6

ÉS IMPORTANT QUE CONEGUIS LES DIFERENTS PARTS QUE TÉ EL LLIBRE, PERQUÈ HI PUGUIS ESTUDIAR MILLOR.

Coneix el llibre, per estudiar de manera eficaç El llibre es divideix en dues seccions, l’una dedicada a la història medieval i moderna, i l’altra dedicada a la geografia humana. Cada secció comença amb unes pàgines d’Introducció, on es presenten algunes nocions i procediments bàsics. Les unitats s’agrupen en sis blocs: quatre blocs d’història i dos blocs de geografia. Per exemple, el bloc dedicat a l’edat mitjana té cinc unitats.

Al llarg del llibre, aquest personatge et donarà alguns consells perquè milloris la manera d’estudiar.

Una doble pàgina obre cada bloc d’unitats. La introducció situa l’assumpte de què tracta el bloc i en proporciona les idees clau.

La lectura i la imatge presenten novel·les i altres textos històrics i notícies d’actualitat perquè la unitat comenci d’una manera motivadora.

BLOC

El començament de l’edat moderna Els historiadors situen l’acabament de l’edat mitjana a finals del segle XV. La conquesta de Constantinoble pels turcs l’any 1453 i el descobriment d’Amèrica el 1492 es consideren els dos grans esdeveniments que marquen l’inici de l’edat moderna. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per l’expansió dels europeus per la resta de continents a la recerca de riquesa o de terres on establir-se. Europa va deixar de ser un continent aïllat, amb pocs contactes exteriors, i va establir rutes comercials i colònies a gairebé tot el món. Al continent europeu es van produir transformacions molt importants. Van canviar-hi els sistemes polítics, les condicions de l’economia i el panorama cultural. Fins i tot hi va tenir lloc una ruptura religiosa que va comportar la divisió del continent en dos bàndols enfrontats. Tot aquest conjunt de canvis van posar fi al món medieval.

Hernán Cortés arriba a Tenochtitlán

PLA DE TREBALL

El pla de treball t’indica els objectius que has de complir. Això t’ajudarà a seleccionar els continguts en què t’has de fixar més.

Què aprendràs

10. Comparar ritmes de canvi.

1. Quins països i quines persones van protagonitzar els viatges d’exploració i quins van ser els efectes d’aquests viatges.

11. Comparar diferents visions sobre un mateix fet.

2. Quins pobles vivien a Amèrica quan hi van arribar els espanyols i com vivien.

13. Analitzar l’evolució de la pintura.

3. Com era la societat europea durant l’edat moderna. 4. Què va significar la formació de monarquies autoritàries i què diferenciava aquests sistemes polítics de les monarquies medievals.

15. Conèixer i establir les causes que van provocar un esdeveniment històric i les conseqüències que se’n deriven.

5. Quins canvis es van produir en la població i en l’economia.

16. Interpretar restes arqueològiques.

6. En què van consistir l’humanisme i el Renaixement.

17. Analitzar l’evolució d’un artista.

7. Per què va tenir lloc la Reforma protestant i quines conseqüències va tenir.

12. Elaborar un organigrama. 14. Establir una cadena causal. UTILITZA AQUEST TRUC EN AQUEST BLOC HI TÉ MOLTA IMPORTÀNCIA L’ESPAI GEOGRÀFIC. CONSULTA ELS MAPES SEMPRE QUE ES PARLI D’UN TERRITORI NOU.

18. Analitzar la pervivència de trets del passat.

Què faràs 8. Analitzar l’evolució d’objectes, grups socials, etc.

Després, un altre dia al matí vam marxar d’Estapalapa, acompanyats d’aquells grans cacics dels quals he parlat abans; avançàvem per la nostra calçada, una via de vuit passos d’amplada en la qual, malgrat que era prou gran, no s’hi cabia a causa de la gentada que hi havia; alguns entraven a Mèxic, d’altres en sortien i també s’hi sumaven els que ens venien a veure, perquè mai no havien vist cavalls ni homes com nosaltres. I no ens en sabíem avenir, de les coses admirables que vam veure, o de si era veritat tot el que apareixia davant nostre, perquè d’una banda a terra ferma hi havia grans ciutats, i a la llacuna, moltes altres; arreu hi vèiem canoes i a la calçada, de tant en tant, molts ponts. Enfront de tot, s’alçava la gran ciutat de Mèxic. [...] I tornem a la nostra entrada a Mèxic, on tots plegats vam ser instal·lats a les estances d’unes cases molt grans que havien pertangut al pare del gran Moctezuma, anomenat Axaiacatl. En aquells moments, Moctezuma hi tenia els seus grans adoratoris d’ídols i una recambra molt secreta de peces i joies d’or, que devia ser el tresor que havia heretat del seu pare Axaiacatl [...] i tots aquells palaus eren esplendorosos, emblanquinats, nets i enramats [...] Vam entrar en un pati molt gran, i aleshores el gran Moctezuma va agafar la mà del nostre capità, Hernán Cortés, que l’havia estat esperant allà, i el va fer entrar a l’estança on havia de descansar.

9. Aprendre tècniques d’estudi i com elaborar quadres comparatius i cronologies.

BERNAL DÍAZ DEL CASTILLO, Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. 1519. Adaptat.

PUNT DE PARTIDA • Qui era Bernal Díaz del Castillo? En quina època i on va viure? • Quins esdeveniments narra en aquest fragment de la seva crònica? Saps qui eren els asteques? Quina relació tenen amb aquest text?

Les activitats avaluen com has comprès la lectura i els coneixements previs que tens.

• Qui era el capità de l’expedició espanyola? Què en saps? • Com era la ciutat de Tenochtitlán? On estava situada? • Creus que els espanyols es van quedar sorpresos en veure la gran ciutat asteca? Justifica la resposta. • Com creus que era una ciutat espanyola d’aquella època? • Saps alguna cosa de la conquesta d’Amèrica? • Per què creus que els espanyols es van llançar a aquella aventura?

110

111

Cada unitat està formada per diverses pàgines d’informació. El text informatiu està acompanyat de diferents elements. Els documents (fotografies, mapes, gràfics, esquemes dibuixos...) exemplifiquen o amplien el contingut del text.

Els glossaris t’expliquen els conceptes més complicats.

6.

El reformisme i les transformacions del segle XVIII El despotisme il·lustrat

2. Una economia pròspera

3. Una societat desigual

La major part de la població d’al-Àndalus es dedicava a l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera van continuar sent els conreus més importants, però els musulmans van introduir innovacions que han perdurat fins als nostres dies.

Després de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb els cristians i els jueus, de manera que aquests es van quedar a al-Àndalus. Al principi, només alguns grups de cristians van emigrar a les terres del nord. Per això, la societat andalusina estava formada per gent de diferents costums i religions.

• Van desenvolupar les tècniques de regadiu. Una xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg de camps que abans eren erms, de manera que va augmentar la producció. • Van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil (una herba tintòria), que s’usaven en la indústria tèxtil, i l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació. En les ciutats es va desenvolupar una producció artesana de gran qualitat. La ceràmica, el cuir repujat, l’orfebreria, la fabricació d’armes, la producció de colorants i el treball de la seda eren les manufactures més destacades (docs. 14-17). Al-Àndalus també va ser el centre d’un comerç molt actiu. Els productes artesans andalusins es venien en altres regions del món. A canvi, els comerciants portaven esclaus i or. Per fer els intercanvis comercials s’usaven principalment dues monedes: el dinar d’or i el dirhem de plata (docs. 12 i 13).

El grup més poderós estava format pels conqueridors i els seus descendents, àrabs i berbers. Però dins d’aquest grup hi havia grans diferències.

Doc. 11. La caravana, miniatura musulmana del segle XIII.

Doc. 12. Dinar d’or de l’etapa del califat.

Doc. 13. Dirhem de plata encunyat a Còrdova.

DRETS HUMANS

Les dones

• Els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs de govern. • Els berbers eren més nombrosos, però van obtenir menys beneficis, i per això es van revoltar algunes vegades. La resta de la població s’organitzava per criteris religiosos.

A FONS

Els artesans musulmans van assolir un bon mestratge en l’elaboració d’alguns productes que en molts casos van donar origen a veritables peces d’art.

• Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió, la llengua i els costums de l’islam. Alguns ho van fer perquè d’aquesta manera no havien de pagar impostos. • Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religió. Com que no eren musulmans, pagaven impostos. A partir del segle IX, molts van emigrar als regnes del nord, fugint de les persecucions. • Els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econòmic. Van establir comunitats importants a Toledo, Granada, Còrdova, Sevilla i Saragossa. Normalment, residien en barris separats de la resta de la població.

ACTIVITATS 7. GG Interpreta el text. • Per què diem que al-Àndalus tenia una economia pròspera i avançada? • Per què la societat andalusina era diversa? 8. GGG Organitza la informació. • Dibuixa una piràmide social andalusina i situa-hi de manera ordenada cada grup social. a) Jueus. d) Berbers. b) Àrabs. e) Mossàrabs. c) Muladins. • Justifica l’ordre en què has situat cada grup.

Doc. 14. Càntir de metall.

Doc. 15. Enquadernació d’un llibre.

Doc. 16. Plat de ceràmica.

Doc. 17. Bagul de fusta.

També s’elaboraven magnífics mobles i paravents amb fusta, i es feien unes enquadernacions excel·lents en cuir.

• Escriu una petita explicació sobre les característiques de cadascun dels grups socials d’al-Àndalus. • Com creus que era la manera de viure de cadascun d’aquests grups?

76

La forma de govern més general a l’Europa del segle XVIII va ser la monarquia absoluta, que es va caracteritzar per la concentració de poders, el centralisme i la tendència a la uniformització política del estats. Alguns monarques absoluts, com ara Caterina II de Rússia i Frederic II de Prússia es van mostrar preocupats pel desenvolupament del seus països i van impulsar reformes. Aquesta voluntat reformista va rebre el nom de despotisme il·lustrat. A l’Espanya del segle XVIII, Ferran VI i Carles III van continuar la política de centralització i uniformització de Felip V (doc. 20), però cal destacar l’esperit reformista del regnat de Carles III (1759-1788), inspirat en les idees de la Il·lustració. Carles III, que es va envoltar de ministres il·lustrats, com Floridablanca o Campomanes, va intentar una reforma de l’ensenyament, va voler sotmetre l’Església al control de l’estat, va fomentar la investigació científica a través de les Societats Econòmiques d’Amics del País i va intentar modernitzar l’agricultura. A més, va liberalitzar el comerç amb Amèrica. La seva política, però, no va donar els resultats desitjats, sobretot per l’oposició de la noblesa i de l’Església a qualsevol mesura que perjudiqués els seus privilegis.

Espanya, sotmesa a la política exterior 1796 de França 1795 Guerra entre Espanya 1793 i la França revolucionària

1788

En la cultura islàmica, les dones eren considerades una de les propietats més valuoses d’un home. Per això havien de ser vigilades i amagades.

El cicle demogràfic antic, imperant fins al segle XVIII, es caracteritzava per una natalitat i una mortalitat elevades, amb una forta incidència de la mortalitat catastròfica, però al llarg del segle XVIII la població europea, inclosa l’espanyola, va augmentar ràpidament (doc. 21). La raó fonamental del creixement demogràfic va ser el descens de la mortalitat, sobretot de la mortalitat catastròfica. Aquest fet s’explica per la disminuEvolució de la població ció de l’impacte de les en els segles XVII i XVIII grans epidèmies de pesta (en milions d’habitants) 40 i a una millor alimentaFrança Itàlia Rússia Espanya 35 ció de la població. La poAlemanya Anglaterra blació europea va passar 30 aproximadament de 115 25 a 190 milions d’habitants. 20 15 10 5 0 1700

1750

1800

Doc. 21 Evolució de la població a diferents estats europeus durant el segle XVIII.

La secció A fons recull els continguts més difícils i descriu exemples i casos concrets.

Carles IV

1783 Guerra de la Independència dels Estats Units. Espanya recupera Florida i Menorca 1775

Carles III 1759

1746

1763 Guerra dels Set Anys. Espanya perd Florida a canvi de part de la Louisiana 1756

1748 Guerra de Successió austríaca. Parma i Piacenza cedides a l’infant Felip

Ferran VI

1740 1735 Guerra de Successió 1733 polonesa. Se cedeix el regne de Nàpols al príncep castellà Carles

1724 Espanya fracassa 1720 en intentar recuperar 1717 les possessions italianes 1714

Demografia

Doc. 18. Dones musulmanes.

Artesania o art?

1808

Guerra de Successió espanyola

Felip V

1700

1701

Lluís I (només va regnar un any i Felip V va tornar a assumir el tron)

Doc. 20 Línia del temps dels regnats espanyols del segle XVIII.

Doc. 3 La rendició de Breda, obra de Velázquez. Aquest quadre, anomenat també Les llances, reflecteix el final de l’assetjament de la ciutat flamenca de Breda, que es va rendir davant les tropes hispàniques el 1625.

La crisi del regnat de Felip IV

En el centre de la imatge el governador de la ciutat, Justí de Nassau, lliura les claus al general de les tropes hispàniques, Ambrogio Spinola. Velázquez va voler plasmar la generositat i cavallerositat de Spinola, que impedeix amablement que el vençut s’humiliï agenollant-se.

GLOSSARI Guaret. Període, generalment d’un any, en què es deixa descansar un terreny de conreu perquè es regeneri. La Il·lustració. Moviment intel·lectual europeu, originat a la Gran Bretanya a final del segle XVII, que s’estengué a França i després a tot Europa al llarg del segle XVIII. Es proposava d’il·luminar la humanitat amb les llums de la raó, tot combatent la ignorància i la superstició.

L’Alcorà permetia a cada home tenir fins a un màxim de quatre esposes, a les quals havia de protegir i tractar 170 de la mateixa manera. Abans de casar-se, les dones estaven supeditades a l’autoritat dels seus pares, i un cop casades, a la dels seus marits. Havien d’obeir l’espòs i tenir cura dels fills i de la casa, de la qual no podien sortir soles sense permís.

La primera part del regnat de Felip IV Felip IV va arribar al poder l’any 1621. Tal com havia fet el seu pare, va cedir el govern efectiu a un favorit, el comte duc d’Olivares (doc. 5). La política exterior del nou govern va ser radicalment contrària a la del govern anterior. El 1621, quan va finalitzar la treva amb les Províncies Unides, va recomençar la guerra contra els rebels flamencs (doc. 3). També es va implicar en la guerra dels Trenta Anys, que va esclatar al Sacre Imperi el 1618, i va capitanejar el bàndol catòlic (doc. 4). En un primer moment, les tropes hispàniques van tenir força èxit. Les seves victòries van culminar el 1635 a la batalla de Nördlingen, en què els protestants alemanys i suecs van caure derrotats. Olivares també va intentar reformar la política interior amb dos objectius:

L’educació estava reservada als nois, que llegien l’Alcorà i aprenien a escriure i a calcular a les mesquites.

77

• Repartir les despeses militars entre tots els territoris de la monarquia hispànica, perquè fins aleshores només Castella pagava les guerres. • Reforçar el poder del rei, retallant l’autogovern dels diferents territoris. Aquestes reformes van despertar grans oposicions.

A FONS

La guerra dels Trenta Anys La guerra dels Trenta Anys va ser un conflicte que es va estendre del 1618 al 1648, i hi van participar la majoria de països europeus. La guerra va començar quan els protestants bohemis es van rebel·lar el 1618 contra el seu rei, el catòlic Ferran II, l’emperador del Sacre Imperi. Ferran va demanar ajuda al monarca hispànic i al duc de Baviera. La rebel·lió va ser sufocada. No obstant això, la resta de regions protestants del Sacre Imperi van donar suport als rebels bohemis i la guerra va continuar. Les Províncies Unides i Anglaterra també van decidir ajudar-los, així com Dinamarca i Suècia. El 1635, França, país catòlic, es va aliar amb els protestants, perquè d’aquesta manera perjudicava la monarquia hispànica, que era el seu enemic principal. La guerra dels Trenta Anys va assolar el centre del continent i va suposar el final de l’hegemonia hispànica a Europa.

El regnat de Carles II

Doc. 4 Piquer dels terços hispànics.

161

Les activitats et serviran de guia per interpretar el text informatiu i els documents.

6

Les fitxes Medi ambient, Patrimoni i Drets humans aprofundeixen en aspectes relacionats amb les actituds i els valors.

La dècada de 1640 va ser desastrosa per a la monarquia hispànica. • La política centralista del comte duc d’Olivares va provocar diversos aixecaments en els territoris de la monarquia hispànica. Els més importants van ser els de Catalunya i Portugal, on van esclatar guerres molt llargues. La rebel·lió de Catalunya va ser sufocada el 1652, però en canvi els portuguesos van poder expulsar els representants de Felip IV i es van declarar independents. • Les guerres exteriors també es van complicar. El cardenal Richelieu, favorit del rei de França Lluís XIII, va considerar que calia impedir que la monarquia hispànica guanyés la guerra dels Trenta Anys i acaparés encara més poder. Per això França va declarar la guerra a la monarquia hispànica el 1635. Les tropes hispàniques, incapaces d’enfrontar-se amb tants enemics, van començar a patir derrotes successives. La guerra dels Trenta Anys es va acabar el 1648 amb la firma del tractat de Westfàlia. Aquest tractat reconeixia la independència de les Províncies Unides i va significar la pèrdua definitiva de l’hegemonia hispànica a Europa (doc. 7).

Carles II va pujar al tron als quatre anys, el 1665. La seva mare, Marianna d’Àustria, va governar com a regent fins al 1675, any en què es va concedir al rei la majoria d’edat. Amb tot, Carles II era una persona malalta tant des del punt de vista mental com físic, incapaç d’exercir el seu càrrec, i per això la seva mare i diferents favorits van dirigir el govern (docs. 6 i 8). Durant la primera etapa del regnat de Carles II, la monarquia va estar immersa en una crisi molt profunda. No obstant això, a partir de la dècada de 1680 la situació va millorar lentament. Els últims anys del regnat van estar marcats pel problema de la successió. El rei era estèril i les principals dinasties europees intrigaven per aconseguir l’herència de l’Imperi hispànic, el més extens de l’època. El 1700 Carles II va morir. Això suposava l’extinció de la branca hispànica de la Casa dels Àustria, que hi havia regnat des de Carles I, durant gairebé doscents anys. La nova dinastia que va assumir el tron va ser la dels Borbó, d’origen francès.

Doc. 5 El comte duc d’Olivares, obra de Velázquez. Aquest quadre va ser pintat el 1634, en el moment en què l’ofensiva hispànica a Europa estava assolint la màxima intensitat. Olivares hi apareix com el triomfador de la guerra.

SABIES QUE… El comte duc d’Olivares patia atacs periòdics de profunda depressió mental. Segons l’historiador britànic J. H. Elliott, el comte duc tenia una personalitat ciclotímica que oscil·lava entre l’eufòria i la melangia. A partir del 1626, la depressió s’agreujà, però el comte duc va poder superar-la amb un gran esforç personal. Els dos últims anys de la seva vida, però, la seva situació mental empitjorà. Segons J. H. Elliott, entre el 1643 i el 1645, el comportament d’Olivares es movia entre la anormalitat i la bogeria.

Doc. 6 Carles II, el Hechizado Durant els seus trenta-cinc anys de vida, Carles II va patir greus problemes de salut: trastorns psicològics constants, atacs epilèptics i depressions freqüents. El rei creia que havia estat embruixat i va recórrer als serveis d’exorcistes i confessors per aconseguir alliberar-se dels esperits malignes, que suposava que s’havien apoderat del seu cos i del seu esperit. D’aquí el malnom d’el Hechizado. Carles II no va ser capaç d’exercir el poder; només era un símbol, una ombra de rei, manipulat pels uns i pels altres. El seu deteriorament físic va encarnar la decadència i la pèrdua de poder internacional dels Àustria hispànics.

162

L’apartat Sabies que... transmet anècdotes i curiositats.


830900 _ 0001-0007.qxd

2/1/08

13:58

Página 7

Cada unitat té unes pàgines d’activitats. Alhora que repasses la unitat, aprendràs a utilitzar diferents tècniques d’estudi i els procediments més importants de la geografia i la història.

Activitats

Aquest símbol indica activitats de tècniques d’estudi. Si fas totes les activitats, aniràs elaborant esquemes, resums, taules, fitxes... que t’ajudaran a estudiar i a repassar.

Sintetitzar la unitat en línies del temps

1500

1510

1520

1530

1540

Cada activitat porta un títol que indica el que faràs.

Analitzar els tipus d’efectes de la conquesta d’Amèrica

13. G Completa la cronologia sobre el segle XVI. Repassa la unitat, selecciona els esdeveniments principals que van tenir lloc a Espanya, Europa i Amèrica i anota cadascun d’aquests fets al lloc i data que els correspongui. 1550

1560

1570

1580

1590

ESPANYA

1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

• Abans de la conquesta tota la població americana tenia la mateixa situació o hi havia uns grups més poderosos i uns grups dominats?

Ja hem vist que els esdeveniments històrics tenen més d’una conseqüència. Aquests efectes, a més, poden ser de diferents tipus: polítics, econòmics, socials i culturals.

1600

• Qui va dominar la societat americana després de la conquesta? Amb quins criteris es va organitzar aquesta societat?

16. GG Analitza els efectes que va tenir el descobriment per a l’Amèrica conquerida. Per fer correctament les activitats caldria que repassessis els continguts sobre l’Amèrica precolombina, a les pàgines 116 i 117.

EUROPA

AMÈRICA

• Situa cada personatge en el lloc que ocupava en la societat colonial.

A) Els efectes polítics. • Quins imperis hi havia a Amèrica abans que hi arribessin els conqueridors?

14. GG Explica la importància dels esdeveniments que has seleccionat. Escriu un paràgraf sobre cadascun i justifica per què són tan importants.

• A quins imperis es van integrar els territoris americans després de la conquesta?

Analitzar l’impacte econòmic del descobriment d’Amèrica Índex de preus (100 = mitjana entre 1570-1580)

• Quines institucions governaven a Amèrica?

36

El descobriment i la conquesta d’Amèrica van produir grans canvis econòmics. • Les rutes comercials del Mediterrani van perdre importància davant de les rutes atlàntiques. Ports com ara Sevilla, Lisboa i Cadis van créixer gràcies al comerç americà. • Es van portar a Europa productes nous. • L ’arribada massiva de metalls preciosos des de les colònies va originar una pujada forta i continuada dels preus als territoris hispànics. Aquesta pujada dels preus va encarir molt tots els productes i va provocar l’empobriment d’un gran percentatge de població. La majoria dels metalls americans no va servir per crear riquesa als territoris peninsulars, sinó que es va gastar per finançar les guerres i per comprar productes de luxe a l’exterior, que només consumien els més rics.

• Quina activitat econòmica es va convertir en la fonamental després de la conquesta? Per què?

24

100

20

80

16

60

12

40

• Quins nous conreus es van implantar a Amèrica?

4

0 1520

1540

1560

1580

1600

• Analitza com va evolucionar la població.

Porten una quantitat sorprenent de faldilles. La faldilla de sobre sempre és de tafetà negre ben gruixut, o de pèl de cabra gris llis; aquestes faldilles són tan llargues per davant i pels costats que les arrosseguen molt. A sota en porten una dotzena, totes esplèndides, de teles molt riques i adornades amb galons i puntes d’or i plata fins a la cintura. A casa porten tapins, que són una mena de sandàlies de brocat o vellut guarnit amb plaques d’or que les aixequen mig pam de terra.

• Com va evolucionar l’arribada de metalls preciosos? • Els preus es van apujar durant tot el període? Quan es van apujar més? Per què? • Com creus que va afectar la pujada de preus a la majoria de la població? • Com va afectar l’arribada de metalls a l’alta noblesa castellana? • I a la política dels reis?

20.000.000 d’indis

1532

16.800.000 indis

1568

2.600.000 indis

1608

1.069.295 indis

• Com eren les religions que hi havia a Amèrica abans de l’arribada dels conqueridors? Després de la conquesta aquestes religions van continuar existint? 17. GGG Reflexiona i respon les preguntes. • Es pot dir que la conquesta hispànica va tenir efectes profunds a Amèrica?

Font: Historia de España. América Hispana. Vol. V. Ed. Labor.

MARIE CATHERINE D’ALNOY, 1691

Països de majoria catòlica

• Quines llengües es parlaven a Amèrica abans de l’arribada dels conqueridors? Què va passar després?

L’exemple de Mèxic central 1519

OCEÀ PACÍFIC

Països que parlen castellà Països que parlen portuguès

C) Els efectes socials.

Els vestits de les nobles hispàniques

15. GGG Analitza els documents.

ATLÀNTIC

OCEÀ PACÍFIC

• Els beneficis de les activitats econòmiques es quedaven a Amèrica?

0

1500

OCEÀ

OCEÀ ATLÀNTIC

• Qui es va quedar amb la propietat de les terres?

8

20

El text sobre fons morat et dóna les pautes que has de seguir o els elements que cal tenir en compte.

B) Els efectes econòmics.

28

Arribada de metalls preciosos en milions de pesos

120

D) Els efectes culturals.

32

Índex de preus a Espanya

140

• Hi havia esclaus en les societats americanes prehispàniques? I després de la conquesta? Qui eren?

• Quina institució es va encarregar del govern de les terres conquerides? On tenia la seu?

Milions de pesos

• Creus que van ser positius o negatius? Per a qui?

a) A quin territori es refereix la taula?

• Quins efectes encara perviuen avui dia?

b) Què va passar després de la conquesta? Per quines causes?

• Com canvia la vida de les persones que són conquerides?

159

158

Cada bloc es clou amb unes activitats de repàs de les unitats que formen el bloc. El resum t’ajudarà a repassar les idees principals de les unitats del bloc.

El racó de la lectura tanca el bloc. S’hi presenten nous continguts, però també aprendràs a buscar més informació en altres llibres o a Internet.

Unitats 12, 13, 14 i 15

Activitats de repàs G

Repassa

• Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi va ser el monarca més poderós del seu temps. Gran part d’Europa estava sota el seu domini, malgrat que va haver d’afrontar tres grans problemes: la rivalitat de França, la Reforma protestant i l’amenaça dels turcs. • Felip II va heretar del seu pare un imperi immens, la monarquia hispànica, i ell el va ampliar amb la incorporació de Portugal i les seves colònies. Al final del seu regnat els problemes es van acumular. • Durant el segle XVI, la monarquia hispànica va bastir i organitzar un immens imperi colonial a Amèrica.

• Quin era l’objectiu de la política de Carles V? El va assolir? Justifica la resposta.

• A la segona meitat del segle XVII a França es va imposar el sistema polític absolutista. A Anglaterra i a les Províncies Unides, però, es van aplicar sistemes parlamentaris.

GG

• Després de la guerra de Successió, Felip V va aplicar una política centralista i uniformista.

• El segle XVII va ser un període de crisi econòmica i social per a Espanya.

• Al segle XVIII es van desenvolupar dos estils molt diferents: el rococó i el neoclàssic.

1. Recorda.

Toledo

Madrid

3. Anglaterra.

2. França.

4. Sacre Imperi. Valladolid

Guadalajara

Granada

b) Guerra dels Trenta Anys.

Granada

OCEÀ

d) Regnat de Lluís XIV de França. 1650

1700

1750

PACÍFIC

1800

Zamora Barcelona

INTERCAN V I AGRÍCOLA-RAMADER ENTRE EL VELL I EL NOU MÓN

2. Llocs.

VELL MÓN

• Anota cada nombre al lloc corresponent. • Explica qui van ser aquests personatges. 1. Virregnat de Nova Espanya. 2. Virregnat del Perú. OCEÀ PACÍFIC

NOU MÓN

Blat, vinya, olivera, canya de sucre, cafè, arròs, llegum, fruiters, all, ceba, flors.

3. Personatges. OCEÀ ATLÀNTIC

• Compara el govern de l’imperi hispànic amb la França de Lluís XIV. Monarquia hispànica

França

La guerra de Successió

Poder dels parlaments

La Guerra de Successió va tenir un vessant internacional, en l’enfrontament entre potències europees, i un vessant intern, en l’enfrontament entre Felip V i els regnes que formaven part de la monarquia hispànica. La defensa de les constitucions catalanes va ser un dels factors clau en l’aposta dels catalans per l’arxiduc Carles d’Àustria.

Mateixes lleis per a tot el territori 12. Explica la relació entre la conquesta castellana i aquests trets actuals de les societats Unitat religiosa llatinoamericanes.

Patata, blat de moro, cacau, pebrot, tomàquet, mandioca, tabac, fruites tropicals, coca, vainilla, mongeta, carabassa.

Cavall, gos, porc, vaca, ovella, cabra, aus de corral, cuc de seda.

a) Felip II.

c) Bernini.

b) Rafael Casanova.

d) Diego Velázquez.

• El predomini del castellà i de la religió catòlica. Poder de la noblesa • La composició racial i la millor posició social de les persones de raça blanca en alguns països. • Podem dir que la monarquia hispànica era • La dieta. Barcelona una monarquia absoluta? Per què? 13. Observa el mapa. 7. Compara aquest mapa amb el de la pàgina 153. • Els topònims estan relacionats amb Espanya? • Explica’n el perquè. GGG Opina 14. Busca a Internet fotografies de la catedral de Mèxic i de la catedral de Lima. Castellón 10. Imagina que ets un inversor molt ric del segle XVII • De quin estil artístic són? que vol muntar un negoci en algun lloc d’Europa. CEÀ • Com creus que Oaquest estil va Escull arribarelfins aquells país en què l’instal·laries i l’activitat OCEÀ PACÍFIC OCEÀ països? a què et dedicaries si tinguessis com a objectiu Córdoba OCEÀ PACÍFIC ATLÀNTIC aconseguir els màxims beneficis. Explica Cuenca 15. Analitza la influència de la conquesta castellana ÍNDIC les raons que justifiquen l’elecció. d’Amèrica a Espanya.

GG

Analitza

Valencia

Toledo Sevilla

c) Tractat de Westfàlia. 1600

9. Analitza si la monarquia hispànica en època dels Àustria era una monarquia absoluta.

L’arxiduc Carles d’Àustria.

ATLÀNTIC

Sevilla

a) Regnats hipànics dels segles XVI, XVII i XVIII.

1550

Crisi internacional: .................................................. Crisi de la política interior: ...................................... Crisi econòmica: ...................................................... Crisi demogràfica: ................................................... Crisi social: ...............................................................

OCEÀ

• Situa en la línia del temps aquests fets.

1500

Aplica

6. Analitza aquestes escultures i digues quina GGG EN L’ACTUALITAT és renaixentista i quina barroca. Justifica L’herència de la conquesta d’Amèrica l’opinió.

• Situa al mapa. 1. Països Baixos.

• • • • •

• Què caracteritzava el despotisme il·lustrat?

• En el segle XVII es va imposar un nou estil artístic, el barroc. El barroc va suposar un canvi en la mentalitat que va afectar tots els aspectes de la cultura europea.

Recorda

La crisi de l’Imperi hispànic

• Com es van explotar les colònies americanes? • Quins objectius perseguien les reformes del comte duc d’Olivares? Els va assolir? Per què?

• Durant el segle XVIII va predominar l’absolutisme com a forma de govern, però alguns monarques absoluts van regnar seguint els principis del despotisme il·lustrat.

• A mitjan segle XVII, va perdre l’hegemonia a Europa en favor de França, que es va convertir en el país més poderós del continent.

G

8. Analitza la crisi de l’Imperi hispànic en el segle XVII. Anota’n les manifestacions principals en els diferents plans.

Explica

DOCUMENT A

DOCUMENT B

Al principi, els catalans no es van manifestar en contra del nou rei Felip V, a qui van rebre amb actitud expectant. Si fem cas del cavaller Francesc Castellví, tot just coneguda la notícia del testament de Carles II, els grups dirigents catalans van prendre actituds diferenciades: d’una banda, els diputats i nou jutges de la reial Audiència eren partidaris d’acceptar-lo; de l’altra, el que anomena «partido celante» –constituït per «celosos defensores de la observancia de las leyes patrias»–, que defensava que la successió s’havia d’aprovar en Corts.»

El constitucionalisme català no va arrossegar incialment tota la societat catalana. Va ser la noblesa el sector que va aixecar primer aquesta bandera contra Felip V. El braç militar, presidit per Pere Torrelles, va promoure un dissentiment a les conclusions d’aquestes Corts. La vella relació hostil entre castellans i catalans hi devia comptar molt. Ja ho deia el comte de Marcin, embaixador francès: «els castellans tenen una aversió insuportable als catalans. Creuen ser els súbdits bons del rei d’Espanya i quan s’imaginen que S.M. està content d’altres, s’hi posen en contra, perquè volen ser els únics posseïdors de tots els càrrecs i dignitats dels països depenents de la monarquia espanyola».

JOAQUIM ALBAREDA, La Guerra de Successió i l’Onze de setembre, 2000. Adaptació

• Com va canviar la dieta de la població peninsular, amb el temps, arran de la conquesta d’Amèrica? Imperi de Carles II • Quins altres productes van venir GGGd’Amèrica? Investiga

Gall dindi.

EL RACÓ DE LA LECTURA

Les activitats treballen diferents capacitats: recorda, explica, aplica, analitza, opina i crea.

G

5. Respon les preguntes.

RICARDO GARCÍA CÁRCEL, Felipe V y los españoles, 2002. Adaptació.

DOCUMENT C

4. Conceptes. • En quins dels dos regnats l’Imperi hispànic era més extens?

• Explica el significat dels termes següents. a) Favorit.

11. Dividiu la classe en dos grups. Cada grup buscarà informació sobre les conseqüències polítiques i culturals de la derrota del 1714 per a la ciutat de Barcelona. Podeu centrar la recerca en el trasllat de la Universitat a Cervera i la construcció de la Ciutadella.

e) Virrei.

• Quins territoris havia perdut la monarquia hispànica Les empremtes del segle XVIII a final del segle XVII a Europa? I al món? g) Consell d’Índies. 16. Busca informació en una enciclopèdia. • Quins altres imperis es van formar durant el segle • Enumera i comenta les característiques més XVII? Per on s’estenien? h) Segle d’Or. importants de l’arquitectura neoclàssica.

b) Junta de comerç.

f) Empirisme.

c) Racionalisme. d) Casa de Contratación.

• Quins són els models estètics i culturals del neoclassicisme?

198

Va arribar el rei [l’arxiduc Carles d’Àustria] a la plaça del convent de Sant Francesc, i va pujar al tron que a aquesta finalitat havien dispost (...), i va jurar d’observar els privilegis a Mallorca, Menorca, Illes Balears, i a la ciutat de Barcelona els privilegis i costums que la ciutat havia gaudit fins a la mort del difunt Carles II.

El Pacte de Gènova, signat el 20 de juny de 1705, preveia el compromís de Catalunya amb les potències de la Gran Aliança de la Haia, amb l’objectiu de proclamar rei d’Espanya l’arxiduc Carles d’Àustria, en substitució de Felip V.

FRANCISCO DE CASTELLVÍ, Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1726 (Obra manuscrita). Adaptació

JOSEP M. TORRE I RIBÉ, La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). 2001

199

DOCUMENT D

17. Observa la fotografia. • Descriu la façana de l’edifici.

GGG LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS

• Quins elements hi destaquen?

20. Situa els textos. • Algun dels textos va ser escrit al segle XVIII? Quin? Raona la resposta. • Són fonts d’informació primàries o secundàries? • Busca informació en una enciclopèdia sobre l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip V.

• Està molt decorada? • Quin tipus de material van fer servir per a la construcció? 18. Compara.

L’apartat En l’actualitat té com a finalitat que apliquis el que has estudiat a un problema real del present.

21. Comprèn el que llegeixes. • Document A. Tots els catalans van acceptar el testament de Carles II? Argumenta la resposta. • Document B. Quin va ser el sector de la societat catalana que primer s’oposà a Felip V? • Document C. Què entens per privilegis? • Document D. A quin monarca van recolzar la majoria de catalans a partir de 1705?

• Quins elements corresponen a l’estil neoclàssic? 19. Opina. • És d’estil neoclàssic? Raona la resposta.

200

201

Mapamundi polític

35˚

is riu Eufr ates

A

40˚

I S

A

À

I

35˚

U Q

Nicòsia

R

Ankara

U

I

XIPRE

30˚

T

N

Rodes

Istanbul

A Càndia

25˚

R

• Una taula amb dades estadístiques de geografia humana (població) de molts estats del món.

I

N

Jakarta

570

or

mar

de

Tim

280

Càncer tròpic de

110°

OCE

* Mapa físic de l’âsia (pàg 71)

Blanc

Nil

I A

M

À

L

riu

O

S

SE YC IL HEL LE S LE S

MA LA

WI

920

20°

120°

50˚

20˚

10˚

* Mapa físic del’Àfrica (pàg 68)

284

S

C

A

R

I C

A

G

Mo ça mb ic

DA

Ç

460 quilòmetres

100°

ng o

M O

ESCALA 1:46.000.000 (1 cm equival a 460 km)

0

90°

BENÍN

GHANA

40˚

IA AN 80°

Pè rsic

Benín 110.619RWANDA 6.918 42 14 C Bujumbura Mombasa9 Brazzaville Bielorússia 207.600 BURUNDI 9.851 13 DEL CONGO llac Tanganyika Kinshasa Bolívia Cabinda 1.084.389 8.973 8Victòria Zanzíbar30 Dodoma MbujiBòsnia i Hercegovina 51.129 4.186 10 8 (Ang.) Dar es Salaam Mayi TANZÀNIA BotswanaLuanda 585.371 1.795 31 20 Kolwezi Brasil 8.456.511 180.655 20 7 Lubumbashi COMORES Bulgària 110.549 7.829 8 15 ANGOLA Moroni cap d’Ambre Mpica Burkina Faso 273,799 13.393 48 18 llac Malawi Kitwe Benguela Huambo Burundi 25.649 3.819 44 21 Lilongwe ZÀMBIA Mahajanga Burundi 25.649 3.819 44 21 Lusaka B Nampula es Camerun 469.440 16.296 36 17 Harare M i va A ngo cap da Marca Oshakati Canadà 9.220.970 31.743 10 Antananarivo 8 ZIMBABWE Beira Centreafricana, República 622.980 3.912 38 22 MAURICI llac NAMÍBIA Colòmbia 1.038.699 iu Li 44.914 22 Makarikari Reunió 6 mp (Fra.) 16 Port Louis o Windhoek Congo 341.499 3.818 44 BOTSWANA tròpic de Gaborone Congo, Rep. Dem. del 2.267.599 54.417 51 22Capricorn Pretòria Maputo Corea del Nord 120.409 22.776 17 11 Johannesburg Mbabane Keetmanshoop cap Corea del Sud 98.189 47.950 12de Santa Maria 6 SWAZILÀNDIA riu Orange 318.000 Costa d’Ivori 16.897 36 20 LESOTHO O11C E À Bloemfontein Croàcia 56.538Maseru 4.416 12 30˚ Cuba 110.860 11.328 12 7 REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA Dinamarca 42.370 5.375 12 11 Ciutat del Cap Dominicana, República 8.716 48.380 24 6 cap de Egipte 995.451 73.389 27 6 Bona Esperança El Salvador 20,720 6.614 25 6 Equador 276.840 13.193 6 Í N23D I C Eritrea 121.320 4.296 40 12 Eslovàquia 49.010 5.407 10 10 40˚ Eslovènia 20.251 1.982 8 10 Espanya 505.988 43.197 9 9 Estats Units 9.166.601 297.043 15 8 Estònia 45.100 1.308 9 14 Etiòpia 1.119.683 72.420 43 18 Filipines 298.171 81.408 26 5 Finlàndia 305.470 5.216 11 10 50˚ França 0˚ 545.63030˚ 13 60˚ 970˚ 10˚ 20˚ 40˚ 60.434 50˚ Ghana 230.020 21.377 32 10 Grècia 130.800 10.977 9 10 Guatemala 108.430 12.661 35 7 281 Guinea 245.861 8.620 43 16 Hondures 111.891 7.100 30 6 Hongria 92.341 9.831 9 14 Iemen 527.969 20.732 45 9 Índia 2.973.190 1.081.229 24 9 Indonèsia 1.826.440 222.611 21 7 Iran 1.635.999 69.789 20 5 Iraq 433.970 25.856 35 9 Irlanda 68.889 3.999 14 8 Islàndia 100.251 291 14 7 Israel 20.329 6.560 20 6 Itàlia 294.019 57.346 9 11 Japó 394.744 127.799 9 8 r

C

Dili 10°

ng baja Sura

Java

1.140

70°

lf

O

ATLÀNTI 30˚

R TIMO L NTA ORIE

È

N

D Bandu

C

20˚

tròpic de Capricorn

quilòmetres

60°

Ni l EGIPTE Assuan

A

MA

À

MALDIVES

0

I

el Jof

G

OCEÀ

ESCALA 1:57.000.000 (1 cm equival a 570 km)

50°

B

po

D

Í

ka riu O

S

N

L

Ghałt

ca na l de

H

é

10˚

T

Í

go

llac Nasser Taoudenni cap Blanc 20˚ 20˚ Madama MAURITÀNIA Població Bardaï Superfície Port Sudan Nouakchott CAP M A L I Taxa bruta Taxa Mortalitat VERD En milers N Í G Estat E R r i u S en riu Níg de mortalitat infantil Praia En km2Omdurmand’habitantsAsmarade natalitat Dakar ER cap Verd T X A D en IT Mopti Khartum N2004 En ‰ En ‰ SENEGAL il RE d’Ad En ‰ Zinder Niamey Bl Banjul GÀMBIA A llac Txad golf Bamako BURKINA au Afganistan 647.500 24.926 48 22 – GUINEA-BISSAU DJIBOUTI cap Ouagadougou N’Djamena llac Albània Kano 27.400 3.193 18 5 10˚ 18 Bissau Djibouti S U D A N Guardafui 10˚ Tana GUINEA FASO NIGÈRIA Conakry Alemanya 350.261 82.526 9 Burco 11 4 Addis Abeba Sahr Abuja SIERRA COSTA Algèria 2.381.741 32.339 23 6 35 Freetown D’IVORI ETIÒPIA REPÚBLICA LEONE Porto-Novo Angola 1.246.699 14.078 53 24 154 Yamoussoukro CENTREAFRICANA Lagos Monròvia 2.149.590 24.919Negele 32 4 22 Lomé Aràbia Saudita CAMERUN riu Ubangui Juba LIBÈRIA ArgentinaDouala Bangui 2.736.690 38.871 19 8 17 Abidjan Accra cap Malabo llac Austràlia 7.617.913 19.913 12 7 6 Yaoundé UGANDA Palmes Turkana GUINEA golf de Guinea EQUATORIAL Àustria 82.730 Kampala 8.120 9 Mogadiscio 10 4 KENYA São Tomé REPÚBLICA Libreville equador Bangla Desh 133.911 149.665 29 8 0˚ 46 0˚ equador SÃO TOMÉ llac Kigali Nairobi Bèlgica 30.230 10.339 11 10 4 GABON I PRÍNCIPE Victòria Co DEMOCRÀTICA O

riu

I

À

30˚

S el Caire

riu Zamb

OCE

D

ig mar Ro

lf go

U

E

I

Alexandria

Bengasi

N

e

A

ng

Palemba

O

C

E D I T E R R A N I

A

ri u

°

40

PACÍFIC

C A N Fuertev ¸ R I entura

Gran Can ria

15˚

Tenerif

I L L E Palma S

S

S Sumatra

I

O

M

Trípoli

Estadística d’alguns països del món I

À

50°

a cap Lop atk

d’O ma kh r ot sk illa Sa de kh ali n

illes Kurils

A 5˚

35˚

30˚

E S Lanzar ote

10˚

45˚

Casp

ma r

279

10°

TUNíSIA

cercle p r àrtic ola

BULGÀRIA

Atenes

R

Sofia

Creta

E

Tessalònica

G R È C I A

20˚

T

Tirana

MAR

JÒNIC

MONTENEGRO

I

T Podgorica Skopje IC ALBÀNIA MACEDÒNIA À

120 ° Bari

R 100° I

15˚

A

SICÍLIA

E

Nàpols

TIRRÈ

Palerm

MALTA D La Valletta

M

Roma

CIUTAT DEL VATICÀ

rak ger Ska

MAR

10˚

SARDENYA

R

A

80°

na

No ille va s

A

R

Barcelo

M

C

ALEARS ES B ILL Palma de Mallorc a

I

Valènc ia

de Gata

F 0˚

À

cap

A

ES

PA

Liver

lín

IRL

N riu Guad iana Y riu Guadalqu ivir Sevil la

30˚

D À

DA

AN

40˚

40˚

50˚

La

Hierro

40˚

estret de G ibra ltar

rg

l D E L DINAMAR Mosco ara UN Oland Ura CA v in Sam IT a aO riu Riazan cc . Copenhaguen Penz NOR L I T UÀN IA pool Leeds D Smolensk ovo 50˚ Tula M ov Birm Nottin Balak PAÏSOS RÚSSIA tov Hamburg Tamb mar gham Cardi ingha BAIXOS Vílnius Sarà m ff Gdansk Cèltic Minsk Amsterd Bremen Londre Lipeck Briansk riu Tà am j s de P O L Ò N I A Berlín70° mesi Plymo Voròne emb.grad Rotterdam Hannover riu Vístula BIELORRÚSIA cap uth riu de À S I A Brussel· Volgo O St. canal de la Mànega les ALEMAN Math Varsòvia rad Lilla BÈLGIC Bonn Txernòbil YA ieu Volgog A Wroclaw Brest Caen r Kíev v riu Donets LuxembuFrankfurt Praga i París LUXEMBURG Khàrko Cracòvia an rg emb. de akh REP. TXECA na Do n Krementxuk Lviv 45˚ ke Astr Nante u ma A Dnipropetrovske Estrasbu Donets Stuttgart r C A Ï N s rg MAR del Don riu Loira U C R riu an ESLOVÀQUIA Rostov tàb La Dijon cap ric Munic l Coru SUÏSSA F R Viena Bratislava CASPI Finis Melitopi A N Vaduz D MOLDÀVIA terre nya Ç A Berna r iu Borde Llemo ÀUSTRIA mar Budapest Cluj LIECHTENST us tges EIN golf Chisinau d’Azov HONGRIA Lió ni ESLOVÈNIA 40 Biscade Milà Odessa Groz ° Bilbao ROMANIA r Ljubljana Venècia ia Torí ol Port riu Po Tolosa Zagreb CROÀCIA Sebastòp o Gènova r 60° riu Duero iu ANDO Marsella Bucarest BÒSNIA I RRA Bolonya ,a E HERCEGOVINA Belgrad Andor MÒNACO golf Constant G R 40˚ Lisb Sarago Madr SAN MARINO riu Danubi N E ra del Lleó SÈRBIA oa ssa la Vella R riu Tajo id Sarajevo CÒRSEGA M A Varna

u

Riga riu L E T ÒNIA

60˚

nbu

A

Ufa

teri Eka sk

Ú

. Kúib

Ijev

R

emb

an Kaz

Simb

orod Nóvg vl

a

Nizni

Vòlogd I Ó A C E R

Jarosla

Tver ESTÒNIA Novgorod

F E

Hèlsinki dia inlàn Sant Petersburg eF lf d go D Tallinn llac Peipus

illes Åland

Gotland

Estocolm

60°

Vätern

Vänern

Göteborg

Oslo

Bergen

s

MAR

Òrcade

E

illes

GN

RE

Glasg ow

s

E

U

e id br

st

Q

N

I

Belfa

5˚ 15˚

T

I

badi Galw ay a Galw de ay Dub

60˚

E

r ivka Sikt t.

sk

50˚ 70˚ 55˚

aS ep

nguel

v in

Arkhà

45˚

On riu

A BL

40˚

odsk Petrozav llac Onega llac Làdoga

M AR

ARENTSZ DE B MAR

35˚ 30˚

k Murmans llac Inari

cap Nord

Oulu

25˚

Vaasa

20˚

Luleå

Kiruna

15˚ 10˚

Umeå

Tromsø illes Vesterålen

illes Lofoten

Trondheim

DE

A UEG

MAR

nd

NOR

Shetla

10˚

70˚

illes

S

Fèroe les

àrti c

ar

20˚

rc le

pol

N D vík I A

ce

IS Rey L À kja

25˚ 30˚

Fax Rey afló i kja nes 440

cap

35˚

quilòmetres

220 0

ESCALA 1:22.000.000 (1 cm equival a 220 km)

65˚

60˚

irsk

S 65˚

ixev

Perm

I

65˚

riu Obi

S

70˚

55˚

40°

NOVA ZELANDA

60°

Tasmània

cercle pola r antàrtic

80°

180° 140° 120° 100° 80° 60°

illes Crozet (Fra.)

160°

1 Albània 10 Letònia 2 Àustria 11 Lituània 3 Bèlgica 12 Luxemburg 4 Bòsnia i Hercegovina m a 13r Macedònia de Davis 5 Croàcia 14 Moldàvia 6 Eslovàquia 15 Montenegro 7 Eslovènia 16 Països Baixos 8 Estònia 17 República Txeca 9 Hongria 18 Sèrbia A D

40°

I 20°

T R

À T

20˚

N 40˚

A

60˚

Geòrgia del Sud (RU)

80˚

illes Sandwich del Sud (RU) illes Òrcades Australs (Arg.) mar de Weddell

100˚

illes Malvines (RU)

cap d’Hornos

120˚ 140˚ 160˚

ll Maga estret de

s ane

mar de Bellingshausen

8

antàrtic cercle polar

20°

tròpic de Capri corn

mar de Tasmània

A U S T R À L I A

MALÀISIA

Gran Badia Australiana Amsterdam

Í N D I C SWAZILÀNDIA

BOTSWANA

LESOTHO REP. DE SUD-ÀFRICA

NAMÍBIA

cap de Bona Esperança illes Trisão da Cunha

URUGUAI Riu d e la Plata

PARAGUAI

golf d’Arica

arx. Juan Fernández (Xile)

illa S. Félix (Xile)

illa Sala y Gómez (Xile)

20°

NAURU

SALOMÓ

equador

mar del Corall VANUATU

PAPUA NOVA GUINEA

DE MICRONÈSIA PALAU

TIMOR ORIENTAL

I N D O N È S I A

SINGAPUR

Chagos

O C E À MADAGASCAR MAURICI

COMORES MALAWI

ZÀMBIA

ZIMBABWE

ANGOLA

Santa Helena (RU)

(RU)

BOLÍVIA

B R A S I L

COLÒMBIA

arx. de Colón (illes Galápagos)

EQUADOR

PERÚ

40°

ILLES MARSHALL

ESTATS

CAP VERD

TRINITAT I TOBAGO

GUYANA SURINAM

VENEÇUELA

COSTA RICA PANAMÀ

de

60

Bering illes s Aleutiane

FEDERATS BRUNEI

mar de la Xina Meridional CAMBODJA

TAILÀNDIA

SRI LANKA

ER NÍGER TXAD MALI IT RE IEMEN SUDAN A GÀMBIA BURKINA FASO DJBOUTI GUINEA- GUINEA NIGÈRIA BISSAU ETIÒPIA SIERRA LEONE REPÚBLICA CENTREAFRICANA LIBÈRIA COSTA MALDIVES UGANDA D’IVORI GUINEA EQUAT.GABON KENYA SÃO TOMÉ RWANDA GO REP. DEM. ILLES I PRÍNCIPE N BURUNDI SEYCHELLES DEL CONGO arx. Ascensió TANZÀNIA

O

mar

JAPÓ

mar de la Xina Oriental

TAIWAN

MYANMAR

BANGLA DESH

NEPA L BHUTAN

ÍNDIA

I

K BAHRAIN

ARÀBIA QATAR UEA SAUDITA EGIPTE LÍBIA

MAURITÀNIA

MARROC ALGÈRIA BAHAMES

REP. PUERTO RICO HAITÍDOM.(EUA)ANTIGUA I BARBUDA JAMAICA GUATEMALA HONDURES DOMINICA SAINT LUCIA EL SALVADOR NICARAGUA GRENADA BARBADOS

CUBA

golf de Mèxic

MÈXIC

BELIZE

àrtic

COREA DEL SUD

mar del Japó

mar sk d'Okhot illa Sakhalin

polar

COREA DEL NORD

cercle

A N I X

A ST

N

AFGANISTAN

TURKMENISTAN TADJIKISTAN TURQUIA

XIPRE SÍRIA IRAN LÍBAN IRAQ ISRAEL JORDÀNIA KUWAIT

GRÈCIA

MALTA

TUNÍSIA

ESPANYA

ANDORRA PORTUGAL

Madeira (Port.) illes Canàries (Esp.)

illes Açores (Port.)

illes Bermudes (RU)

80°

illes de la Nova Sibèria

180°

A R Ú S S I

160° 140° 120°

D E

Terra del Nord

100° 80°

KAZAKHSTAN MONGÒLIA UZ BE KI ST KIRGUIZISTAN AN

F E D E R A C I Ó

rra Te mar de Kara

a 60° 40°

FINLÀNDIA

G A

8

3 12

20°

E

U

17 6 UCRAÏNA 14 75 9 ROMANIA 4 18 IA 15 13BULGÀRIA GEÒRGIA 1 ARMÈNIA

ÀRTIC

SUÏSSA 2

0˚ 20˚

FRANÇA

GLACIAL

illes Fèroe (Din.)

40˚

DINAMARCA 10 REGNE 11 IRLANDA UNIT 16 POLÒNIA BIELORÚSSIA ALEMANYA

ISLÀNDIA

OCEÀ

60˚

cap Farvel

100˚ 80˚

badia de Baffin

Terranova

120˚ 140˚

Terra de Baffin

À

Re ina Elisabe t re me de la es Ell i ll a

160˚

D

mar d’Aràbia

equador

35˚

Line Islands (Espòrades Equatorials) illes T uam otu (F ra. Tahití ) 20˚ (Fra.) corn illa Pitcairn tròpic de Capri (RU)

30˚

25˚

tròpic de Càncer

O

20˚

GREMAR NL DE ÀN DIA

badia de Hudson

C I

20˚

À

E

C

R

O N

il les

il

T

N

U N I T S

À

No v IA

ÈC SU

illa Victòria

L

T

CAM

CO

A

ille s

R

B

S

N

ERU

N

E

PA

N A M

IA

80˚

L

A

ÀL

M

O

S

A

O

N

BIC ÇAM MO

mar de Beaufort

E U

R

àrtic

L

A G

C

È U

C

I

a

A

polar

L

ni

òt

I

E S T A T S

e

A

U

T

B

de

lf

cercle

Roin

G

R

S

NC

F I riu Kem N L À N D I Ai go

illes Kurils

golf d'Alaska

Rin

S

r f Pè gol

* Mapa físic d’Europa (pàg 83)

40˚

Tunis

Gizeh

R

riu

IS

Constantina

G

60˚

Ú

R E

D

TOGO

2.500

I

S

S

Ó

rinbu Sama o Ufa rg ra or Txelià llac l binsk pp Baika Omsk ok Sa ing ost Novosibirsk Ros PÓ erb div Irkutsk an del tov Ha Vla bu Don JA An l ka io hun K A GE ra Astana qu hama 55˚ T ngc ÒR Z A Tò ko A i U Bator Cha GI A R RE RDg ng K H Ulan Yo A Tbi I AR Q S T A XI CO L NOan nya ya U L lisi MÈ N PR mar IA DE gy She Ò Ere NI oto Nago on d’Ar E van A AZE Ky a N G Py al ül M O ak ru Be LÍ RBA Se ren UZB be Os sa iru BA SÍR IDJ Bak uín Dai Ko lemt IA N AN ú A Peq Alma Ata 30° Urumchi RA RE D TURK Taixke Da jin CO SU a MEN T 30°EL nt ma IRA L Bixkek ISTA A uan Tian uok sc KIRGU DE Q Taiy N N JO Am Fuk IZISTA Aixk an RD ma haba N Tsin TADJI ÀN n Bag Teh d ou dad KISTA era IA Duixa hou gai ngzh N n nbe Lanc Zhe Xan KUW Xian er ou quín nc AIT Kabul gzh Nanan Cà Islamabad Kuw IR Han AFGA tròp Aang de Wuh AN NISTA ait u H ic pic N de BAH trò N al Man RAI Lahore ei Cà I X du N Taip Jidd ncer ama N sic Cheng A 20° gqing T ah al N Chon 20° Rya QATDoha I S dus WA d AR Abu ng K NE TAI Delhi In A Kueiya ton P Thimbu Nova PAL Can UEA Dhabi riu Jaipur BHUTAN Delhi d’O Katmandu Kanpur Hong g Masq man Karatxi A Kunmin riu anges at Kong San G Dacca i de N Í N D I A aa n Hano A Ahmadab zonmar ines Luzo n M BANGLA ad Que O Haina L Calcuta DESH MYANMAR Nagpur Ade I E M E N City Filip A n ila 10° ne Bombai Man O MAR NES Vientia go lf d’Aden IPI NAM golf Haiderabad VIET FIL Yangon DIA Pune D’ARÀ 10° Socotr de TAILÀN BIA cap (Ieme a Bengala n) ICA Guar Bangkok ao ao DJA ÀFR dafu dan Dav CAMBO i Minh Bangalore Min Ho Chi Andaman n Madràs Phnom awa (Índia) Penh Beg A Seri I dar S Ban SRI LANKA I r 0° ado L À cap NEI equ M A Comorin 0° BRU r equa Lumpu Colombo dor Kuala Male bes Cèle A Medan o PUR I Borne SINGA

Je

I A À B A R

• Els mapes polítics del món i de cada continent.

Fes Orà Casablanca C Rabat O Marràqueix R illes Canàries Bèchar R (Esp.) A M A L G È Tindouf Sàhara tròpic de Càncer Occidental El-Aaiún

l ega

1.250

arx. Madeira (Port.)

30˚

A

er

quilòmetres

I

50˚

mar d'Aral

C

I

C O

A

KI

0

riu

R

70˚

60˚

R

Població urbana

O

E

50˚

M A R Alger Annaba

estr. de Gibraltar

R

D

Ekate

E

ESCALA 1:125.000.000 (1 cm equival a 1.250 km)

riu

E

Kaza n

la de ibèria S

A

mar Negre

R

F

Perm

d

40˚

30˚

P O

R

A

te rs bu rg

Nizh Nov ni goro

ou

20˚

10˚

U

M

Pe

sc

P

À L T I C

B

R

A

Sa nt

Mo

re eg

40˚

riu Vol ga

ri

r

A

e

E

TIC

PI

r Eb

°

rd No

10˚

20˚

OCEÀ ATLÀN

40˚

AS

sep

ZemNova ona Bama bla u Ga re r d ri nt e sz

el ad

de Bering

MA

A

A

60˚

* Mapamundi físic (pàgs. 26 i 27)

A

IA ND LÀ FIN

Terr

mar

riu

P

ÏN

G

I A È C

Mapa polític de l’Àfrica 30˚

50˚

AMÈRICA e ret d Bering est

Wrangel

180°

160°

)

UC RA

NI

E

U

R

U

BI EL OR ÚS SI A

O

V.

FraTe ncrra es de c Jo

Se

160°

140

n e s (E U A

LO

MO

Ch LD ÀV RO isin IA MA au NI A BU LG m a ÀR 40° Ist IA r N

OCEÀ

U

E

G

utia

S

u

E

le sA

O

I L À

IT

80°

ille

N

tic m a r B à lES TÒ

R

°

70°

rd

A

R

A

M

140

GLACIAL ÀRTIC

100°

ES

M

D

° 120

r

40°

A

bard va l 20° sS ille

rd

a

°

20°

enlàndia mar de Gr

No

d

No el

R

C

I F Í C A

P

m

ÀNDIA

60

Kattegat ISLÀNDIA

OCEÀ ATLÀNTIC

p

L E X I

r

80°

ca

A

te ès ni

r

GRENL

A NI IA

C

IN

de

TÒ LE ÀN TU LI

À

ARG

T EN

D

D

Mapa polític de l’Âsia

CA U A AR E NI AM YA LÒ DIN AN PO EM 50° AL

À

e ga

gr Ti

riu

60°

À

A

E

O

278

L

D riu

E REGN UNIT

T

C

I

T

N

a xor Pet riu

50˚

55˚

polar àrtic

E

C

O

N BENÍG O TO GHANA

60˚

80°

ÀL IT

65˚

cercle

El llibre es tanca amb un annex que inclou:

S INE LIP FI

AM TN VIE S O A L

70˚

ni èpe

Càncer tròpic de

Mapa polític d’Europa

C

I

F

Í

C

A

P À

E C O

91 13 53 14 82 33 14 107 114 114 95 5 115 18 81 129 – 5 117 6 6 3 34 33 32 24 45 7 4 4 7 8 112 27 4 4 59 4 35 104 32 7 82 63 31 33 – 6 3 5 4 3

Esperança de vida

Creixement vegetatiu

IDH 2005

En anys – 73,8 78,7 71,1 40,8 71,8 74,5 80,3 79,0 62,8 78,9 54,0 68,1 64,1 74,2 36,3 70,5 72,2 47,5 43,6 43,6 45,8 80,0 39,3 72,4 52,0 43,1 – 77,0 45,9 75,0 77,3 77,2 67,9 69,8 70,9 74,3 53,8 74,4 76,4 79,5 77,4 71,3 47,6 70,4 78,5 79,5 56,8 78,3 67,3 53,7 67,8 72,7 60,6 63,3 66,8 70,4 – 77,7 80,7 79,7 80,1 82,0

En % 3,9 0,7 0,1 1,7 3,2 2,9 1,2 1,0 0,1 2,0 0,2 2,7 –0,5 1,9 1,1 0,9 1,2 –0,9 3,0 3,1 3,1 1,8 0,8 1,3 1,6 2,6 2,9 0,5 0,6 1,6 –0,2 0,3 0,2 1,3 2,0 1,6 1,5 3,7 0,1 –0,1 0,2 1,0 –1,1 2,5 1,8 0,2 0,5 2,2 0,1 2,6 1,6 2,3 –0,5 3,5 1,5 1,3 1,2 2,7 1,1 0,8 2,0 –0,1 0,1

Lloc – 68 22 104 162 61 38 3 15 140 17 163 64 117 66 124 70 53 176 167 131 144 4 171 75 139 168 – 26 166 47 51 14 79 112 103 89 157 42 27 13 12 44 169 90 11 10 135 24 118 160 115 36 153 128 107 94 – 5 1 23 20 8

Ciutats més poblades Kabul (700.000) Tirana (280.000) Berlín (3.400.000), Alger (1.600.000), Luanda (2.600.000) al Ryad (4.300.000), Buenos Aires (3.100.000), Sydney (4.000.000), Viena (1.600.000) Dacca (3.700.000), Brussel·les (1.006.000), Port-Novo (240.000), Minsk (1.950.000) La Paz (1.880.000), Sarajevo (300.000) Gaborone (210.000) São Paulo (11.000.000), Sofia (1.210.000) Ougadougou (1.200.000) Bujumbura (400.000) Phom Penh (1.407.000) Yaoundé (1.430.000) Toronto (2.500.000), Bangui (690.000) Bogotà (6.840.000), Brazzaville (1.260.000) Kinshasa (7.500.000) Pyongyang (2.750.000) Seül (10.000.000), Yamoussoukro (200.000) Zagreb (980.000) l’Havana (2.200.000) Copenhaguen (504.000) Santo Domingo (3.050.000) el Caire (7.500.000), San Salvador (2.260.000) Guayaquil (2.230.000), Asmara (580.000) Bratislava (450.000) Ljubljana (265.000) Madrid (3.130.000), Nova York (8.220.000), Tallinn (405.000) Addis Abeba (3.630.000) Manila (1.600.000), Hèlsinki (565.000) París (2.200.000), Accra (2.000.000) Atenes (3.000.000) Guatemala (3.950.000) Conakry (2.000.000) Tegucigalpa (1.250.000) Budapest (1.600.000) Sanaa (1.900.000 Bombai (12.000.000), Jakarta (11.500.000), Teheran (7.800.000), Bagdad (5.600.000), Dublín (505.000) Reykjavík (113.00) Jerusalem (705.0000), Roma (2.850.000), Tòquio (12.500.000),

Hamburg (1.710.000), Orà (650.000)

Munic (1.200.000)

Jiddah (3.400.000) Córdoba (1.300.000) Melbourne (3.400.000) Chittagong (1.400.000) Anvers (470.000) Cotonou (762.000) Sucre (250.000)

Rio de Janeiro (5.900.000),

Belo Horizonte (2.350.000)

Mont-real (1.600.000),

Ottawa (860.000)

Pusan (3.700.000)

Alexandria (4.000.000) Quito (1.880.000)

Barcelona (1.650.000) Los Angeles (3.900.000),

Chicago (2.850.000)

Quezon City (2.180.000) Marsella (820.000),

Lió (455.000)

Delhi (10.000.000), Surabaja (2.700.000), Mashhad (2.400.000) Mosul (670.000)

Bangalore (4.500.000) Bandung (2.500.000)

Tel Aviv (430.000) Milà (1.350.000), Yokohama (3.600.000),

Nàpols (990.000) Osaka (2.700.000)

Percentatge població urbana sobre el total – 72 20 103 60 77 34 3 17 139 9 162 67 113 68 131 63 55 175 169 130 148 5 171 69 142 167 – 28 163 45 52 14 95 119 104 82 161 42 26 21 10 38 170 84 13 16 148 24 117 156 16 35 151 127 110 99 – 8 2 23 18 11

Estat

Afganistan Albània Alemanya Algèria Angola Aràbia Saudita Argentina Austràlia Àustria Bangla Desh Bèlgica Benín Bielorússia Bolívia Bòsnia i Hercegovina Botswana Brasil Bulgària Burkina Faso Burundi Cambodja Camerun Canadà Centreafricana, República Colòmbia Congo Congo, Rep. Dem. del Corea del Nord Corea del Sud Costa d’Ivori Croàcia Cuba Dinamarca Dominicana, República Egipte El Salvador Equador Eritrea Eslovàquia Eslovènia Espanya Estats Units Estònia Etiòpia Filipines Finlàndia França Ghana Grècia Guatemala Guinea Hondures Hongria Iemen Índia Indonèsia Iran Iraq Irlanda Islàndia Israel Itàlia Japó

285

7


830900 _ 0008-0011.qxd

2/1/08

14:01

Página 8

Introducció: la història, l’estudi del passat 1. La feina de l’historiador

1. Situar el que s’estudia

La història és la ciència que investiga com vivien les persones d’altres èpoques i quins són els fets més destacats del passat. No només els països, les societats i els grans personatges formen part de la història. Tots vivim en una època i formem part de la història.

2. Els fets

3. La forma de vida

2. Les fonts

4. Mentalitats i art

Per estudiar el passat, cal llegir i interpretar les restes que han deixat els nostres avantpassats. Aquestes restes són les fonts que estudien els historiadors per reconstruir la història. Els historiadors i historiadores fan servir diferents tipus de fonts per investigar el passat i per provar les afirmacions que fan en els seus escrits.

• • • • • • • •

Quan va passar? On va passar? Què va passar? Per què va passar? Quines conseqüències va tenir? Com es governaven les societats? Quins grups formaven la població? Amb quines activitats econòmiques es guanyaven la vida? • Quins objectes feien servir? • Com es divertien? • Tenien creences religioses o d’una altra mena? • Quines manifestacions artístiques feien?

Fonts primàries

Fonts orals Fonts escrites

Fonts secundàries

Contemporànies Posteriors als fets als fets dels quals dels quals s’informa s’informa Entrevistes als testimonis del passat. Documents escrits (llibres, tractats, discursos, diaris, inscripcions...).

Fonts iconogràfiques

Imatges (fotografies, pintures, escultures...).

Fonts materials

Objectes (roba, eines, armes, edificis...).

Analitzar un objecte i classificar-lo Analitzar un objecte del passat implicar investigar aspectes com ara aquests: 1. Què és? Què t’ho fa pensar? 2. Quin poble del passat el va elaborar? Què t’ho fa pensar? 3. Per tant, de quina època deu ser aproximadament? 4. Com és (forma, material de què està fet, decoració...)? 5. Com es va elaborar? 6. Sobre quins aspectes del passat ens informa (fets, govern, població, economia, oci, eines, mentalitats o art)? 7. Per a què creus que servia? 8. Per a què serveix ara?

8

1. ●●● Observa la fotografia i analitza aquest objecte seguint les pautes que t’hem donat a la fitxa. 2. ●●● Classifica aquest objecte. • És una font primària o secundària? Justifica l’opinió. • És una font oral, escrita, iconogràfica o material? Per què?


830900 _ 0008-0011.qxd

18/1/08

10:07

Página 9

3. Important! No perdre’s en el temps

Recordar les nocions temporals

Els historiadors han de datar tan exactament com poden els aspectes que estudien. Si és possible, n’esbrinen l’any exacte: per exemple, sabem que l’últim emperador romà va ser derrocat l’any 476. Però molt sovint no tenim prou dades per establir una data exacta i per això es fan servir períodes més amplis: la dècada, el segle o el mil·lenni en què va passar un fet concret. Si no en sabéssim la data, no seríem capaços d’establir l’ordre en què es van succeir els esdeveniments, ni diferenciar-ne les causes (que passen abans) de les conseqüències (que passen després). A més, seria impossible elaborar un relat ordenat del passat, per la qual cosa no tindria sentit. El sistema vigent avui dia a gairebé tot el món per mesurar el temps és l’anomenada era cristiana. Segons aquest sistema, l’any 1 coincideix amb el naixement de Jesucrist. Tot el que va passar abans d’aquesta data diem que va passar abans de Crist (aC) i el que va succeir després diem que va passar després de Crist (dC). Si una data no va seguida de cap d’aquestes dues expressions, vol dir que va passar després de Crist. Cada civilització estableix la seva manera de mesurar el temps. Per exemple, els romans comptaven el temps a partir de la fundació de Roma: per a ells, aquella data era l’any 1, que es correspon amb el 753 aC del nostre calendari.

3. ● Quins anys pertanyen a cada segle? Completa el quadre. Segles

Anys De l’any 1 a l’any 100.

I II

4. ●● Indica el segle al qual pertanyen els anys 1235, 345, 1945, 43, 112, 827, 1200 i 2005. 5. ●● Posa exemples d’anys que corresponguin als segles següents: I, VII, X, XIII, XX. 6. ●●● Ordena de la més antiga a la més moderna les dates següents: • 1000 aC • 1000 dC

• 1 dC • 525 aC

• 700 aC

• 1025 dC

• 500 aC

• 600 aC

4. Les edats de la història

L’ANY PASSAT VAS ESTUDIAR LA PREHISTÒRIA I L’EDAT ANTIGA. AQUEST ANY ESTUDIARÀS L’EDAT MITJANA I LA MODERNA.

Els historiadors han dividit la història en períodes: la prehistòria, l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània. L’inici de cada període el marca un esdeveniment important que va significar un canvi en la manera de viure. No obstant això, cal tenir en compte que aquesta classificació va ser establerta per historiadors europeus. Per això és una periodització que s’ajusta bé a la història europea, però no a la història de la resta del món.

5 000 000 aC

3000 aC

1 dC Caiguda de l’Imperi romà

E d a t

Ed at mitjana

a n t i g a

Invenció de l’escriptura 4 000 000 aC

3 000 000 aC

2 000 000 aC

1 000 000 aC

2000 aC

Revolució Francesa

Descobriment d’Amèrica 1000 aC

1

1000

Edat moderna

P r e h i s t ò r i a

1492 1789 Actualitat

Edat contemporània

Aparició de l’ésser humà

476 dC

2000

9


830900 _ 0008-0011.qxd

2/1/08

14:01

Página 10

Interpretar línies del temps La línia del temps o eix cronològic és una imatge que representa el temps. Les línies del temps ens permeten observar ràpidament la durada de les

diverses etapes del passat, l’ordre en què es van succeir els fets i les etapes a què pertanyen.

7. ●● Observa la línia del temps corresponent a les edats de la història de la pàgina anterior i completa la taula. Fet que en va marcar l’inici

Data d’inici

Data que en va marcar el final

Durada

Prehistòria

8. ● Observa aquesta línia del temps i explica quins pobles van viure en l’edat antiga. Esmenta’ls del més antic al més modern. 3000 aC

600 aC

CIVILITZACIÓ MESOPOTÀMICA

3100 aC

31 aC

CIVILITZACIÓ EGÍPCIA 800 aC 753 aC 3000 aC

2500 aC

2000 aC

1500 aC

1000 aC

30 aC

GRÈCIA

476 dC

ROMA 500 aC

1 dC

500

Elaborar línies del temps de diversos aspectes Recorda com has de fer una línia del temps. 1. Agafa un full quadriculat o mil·limetrat. 2. Traça-hi un rectangle. Escriu a l’extrem esquerre del rectangle la data més antiga i a l’extrem dret la data més moderna. 3. Divideix el rectangle proporcionalment. Tria intervals diferents segons el període que hi vols representar. Si és un període llarg, has de dividir la línia en mil·lennis o en segles. Si és un període més curt, divideix-la en dècades o en anys. 4. Anota els fets, dades, etc., en el lloc que els correspon d’acord amb la data en què van passar. 5. Si l’època que has representat es divideix en diverses etapes, pots pintar cada etapa d’un color diferent.

10

9. ●●● Elabora una línia del temps sobre monuments de la prehistòria i l’edat antiga. • Quina és la data d’inici de la línia del temps? I la data que en marca el final? • Quines etapes hi distingiràs? Quines dates corresponen a cadascuna? • Situa aquests moments on correspongui.

10. ●●● Què recordes del curs passat? Fes una línia del temps amb els principals esdeveniments i personatges que vas estudiar a 1r d’ESO.


830900 _ 0008-0011.qxd

2/1/08

14:01

Página 11

5. També és fonamental orientar-se en l’espai La història no només s’esdevé en el temps, sinó també en un lloc concret, més o menys ampli. Per això, quan estudiem un fet, una civilització..., també hem de situar-lo en l’espai. Per facilitar aquesta feina es fan els mapes històrics.

El mapes històrics poden reflectir diferents aspectes d’una civilització o època: l’extensió i límits d’un estat del passat; l’evolució que ha experimentat al llarg del temps, i aspectes relacionats amb l’economia, la religió o l’art, per exemple.

Interpretar mapes històrics estàtics i dinàmics A

L’Imperi romà en el segle II BRITÀNIA

ri

GERMÀNIA

u

Els mapes estàtics reflecteixen un moment concret del passat. Els mapes dinàmics reflecteixen l’evolució d’un fenomen.

Rin

nu

bi

riu Da

m

GÀL·LIA e Tíb riu

OCEÀ ATLÀNTIC VIENNENSIS

TRÀCIA ITÀLIA

ÀSIA MÈSIA

Roma

DESERT

mar Tirrè

HISPÀNIA

• Quin territori representa?

g r e N e

PANNÒNIA

r

11. ● Analitza el mapa A.

a

r

D’ARÀBIA

riu

mar Mediterrani

• En quina època? Com ho saps?

ORIENT

Ni

ÀFRICA

• Quin és el tema del mapa?

l

m

ar Ro

ig

12. ● Analitza el mapa B. Respon les mateixes preguntes. DESERT DEL SÀHARA

13. ●● Compara els dos mapes. Dominis de l’Imperi romà

• Per què creus que en el mapa A s’ha fet servir només un color i en el mapa B s’han utilitzat tres colors diferents per representar la informació?

ri

GERMÀNIA

Rin

riu Da

nu

bi

• On se situa l’origen de l’Imperi romà?

Evolució de l’Imperi romà BRITÀNIA

m

GÀL·LIA

OCEÀ ATLÀNTIC

e Tíb riu

14. ●●● Descriu el mapa B.

B u

• Quin mapa et proporciona més informació? Quin és més complicat de llegir?

VIENNENSIS

TRÀCIA ITÀLIA

Roma

ÀSIA MÈSIA DESERT

mar Tirrè

HISPÀNIA

D’ARÀBIA

ORIENT

Ni

ÀFRICA

riu

mar Mediterrani

• Per on es va estendre l’Imperi romà durant l’època de la República? I durant l’Imperi?

l

m

ar Ro

• En quin continent podríem trobar empremtes romanes? Per què? • Quins accidents geogràfics s’han representat en el mapa? Per què creus que s’ha fet així?

g r e N e

PANNÒNIA

r

• Quines tres etapes es diferencien en la història de la Roma antiga? Sabries dir-ne alguna cosa de cadascuna?

a

r

DESERT DEL SÀHARA

Monarquia

República

Imperi

Limes (frontera)

11

ig


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 12

BLOC

L’edat mitjana L’any 476 va desaparèixer l’Imperi romà, que havia durat més de mil anys. Va ser un esdeveniment tan important que els historiadors el prenen com a punt de referència per marcar l’inici d’una nova etapa històrica: l’edat mitjana. Des del principi del segle VII l’espai que havia ocupat l’Imperi romà es va dividir en tres civilitzacions: l’Imperi bizantí, l’islam i els regnes germànics. Cadascuna d’aquestes civilitzacions es caracteritzava per tenir una religió i una manera de viure pròpies. A Europa, durant l’edat mitjana es va imposar una civilització peculiar basada en un món rural en què la majoria de la població estava sotmesa al poder de la noblesa i l’Església; aquesta civilització estava caracteritzada per la gran influència que la religió catòlica tenia sobre tots els aspectes de la vida i pel desenvolupament d’un art particular que va tenir com a màxims exponents els estils romànic i gòtic. Constantinoble.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 01. Per què es va desintegrar l’Imperi romà. 02. Com era la vida en els regnes germànics i en l’Imperi bizantí. 03. Què és l’islam i a quina civilització va donar lloc. 04. Què van ser les segones invasions. 05. Com es governava un regne medieval europeu.

14. Extraure informació històrica de fonts iconogràfiques: un tapís, una miniatura. 15. Comparar mapes històrics. 16. Reconstruir tècniques: l’elaboració d’un mosaic.

06. Què era un senyor i un serf i a què ens referim quan diem que una societat era feudal.

17. Buscar empremtes del passat en una fotografia aèria.

07. Com eren les ciutats en l’edat mitjana.

18. Analitzar objectes.

08. Com eren les activitats econòmiques en l’edat mitjana: agricultura, artesania i comerç. 09. Quin paper tenia l’Església en el món medieval.

19. Analitzar un edifici, una pintura i una escultura.

10. Les principals característiques i obres de l’art germànic, bizantí, islàmic, romànic i gòtic.

20. Comparar obres d’art.

Què faràs 11. Aprendre tècniques d’estudi i com elaborar quadres comparatius, definicions i esquemes. 12. Elaborar piràmides socials.

12

13. Llegir textos amb visions enfrontades sobre un mateix fet històric.

21. Conèixer el significat d’alguns símbols cristians.

UTILITZA AQUEST TRUC AQUEST BLOC ABRAÇA UNS MIL ANYS D’HISTÒRIA. COM QUE ÉS MOLT LLARG, I PERQUÈ NO ET PERDIS, VÉS COMPLETANT UNA LÍNIA DEL TEMPS AMB ELS FETS MÉS RELLEVANTS DE CADA UNITAT QUE ESTUDIÏS.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 13

La llegenda del rei Artús Després de la mort del rei Uther, el regne es va quedar sense successor i va entrar en una etapa d’anarquia. Un bon dia, el mag Merlí va explicar als nobles de la Cort que Déu, mitjançant un miracle, triaria un successor. Al cap d’uns quants dies, al pati de l’església va aparèixer un gran bloc de marbre amb una enclusa d’acer travessada per un espasa i una inscripció que deia: «La persona que arrenqui l’espasa de la pedra i l’enclusa és el rei d’Anglaterra per dret de naixement.» Tots els cavallers van anar a veure l’espasa. Quan van llegir la inscripció, alguns van provar de fer el que proposava, però cap va ser capaç de moure-la o arrencar-la. Aleshores Artús va aferrar amb força l’espasa per l’empunyadura i la va extreure fàcilment d’aquella pedra, per la qual cosa va ser coronat rei. En el llarg i anàrquic període posterior a la mort d’Uther, molts senyors detenien l’autoritat a Anglaterra, Gal·les, Cornualles i Escòcia i, com que alguns es van negar a renunciar-hi, Artús va dedicar els primers anys del regnat a restaurar el regne mitjançant la força de les armes. Artús es va envoltar dels senyors més valents i plegats van crear l’orde dels cavallers de la Taula Rodona. D’entre tots, sir Lancelot era considerat, sens dubte, el més digne. Un dia els cavallers van decidir partir a la recerca del Sant Greal i la Taula Rodona es va quedar buida. El rei Artús va pensar que els seus cavallers es dispersarien pel món i que molt pocs retornarien.

PUNT DE PARTIDA • Saps com acaba aquesta història? En cas afirmatiu, explica-ho als companys. • Quan i on la situaries? • En el text es diu que la història és una llegenda. Per tant, va passar realment? • Què és un cavaller? Imagina com devien anar vestits, a què es dedicaven, on vivien... • Com creus que devia ser la resta de la població d’aquella època? • Qui són els protagonistes de la llegenda? Quin és el paper de cadascun? • Quin paper té la religió en aquesta història? • Investiga històries relacionades amb la llegenda del rei Artús: la de Tristany i Isolda; la d’Amadís; la de Lancelot i Ginebra; els enfrontaments amb Mordret, o la mort d’Artús.

JOHN STEINBECK, Els fets del rei Artús i els seus nobles cavallers. Adaptat

13


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:02

Página 14

U N I TAT

1

L’inici de l’edat mitjana

1. El final de l’Imperi romà Els pobles germànics vivien al nord de l’Imperi romà, més enllà dels rius Rin i Danubi. Eren pobles seminòmades: una part de les tribus vivia en petits pobles, mentre que la resta es dedicava a pasturar el bestiar. Els romans els anomenaven bàrbars (que significa ‘estranger’) i pensaven que tenien costums poc civilitzats. A partir del segle III, alguns grups de germànics van creuar repetidament les fronteres romanes atrets per les riqueses de Roma. Eren grups molt nombrosos, formats per tota mena de gent: dones, nens, guerrers... A vegades, van entrar a l’Imperi pacíficament. Però altres cops es van produir enfrontaments militars molt violents. L’any 395 l’emperador Teodosi va decidir dividir l’Imperi entre els seus dos fills perquè fos més fàcil de defensar: Honori va rebre la zona oest del territori, l’Imperi d’Occident, i Arcadi, la zona est, l’Imperi d’Orient. L’arribada dels germànics es va produir en una època en què l’Imperi d’Occident patia una gran crisi, de manera que els emperadors tenien cada vegada més dificultats per defensar-se d’aquestes invasions. L’any 476, el capitost germànic Odoacre va vèncer Ròmul Augústul, l’últim emperador romà d’Occident. Aquest esdeveniment és tan important que, per als historiadors, constitueix l’origen d’una nova etapa de la història: l’edat mitjana.

La successió de guerres, primer entre romans i germànics, i després entre els germànics mateixos, va provocar que la inseguretat s’estengués arreu. Les ciutats van ser saquejades i la població se’n va anar a viure al camp, on va buscar la protecció dels propietaris rics. Des d’aleshores l’economia es va basar pràcticament del tot en l’agricultura i la ramaderia, els productes de les quals es destinaven al consum de la família camperola, això va originar la desaparició gairebé total del comerç. Com que la societat es va empobrir, la cultura també va experimentar un gran retrocés. Ens queden restes molt escasses d’art germànic, entre les quals destaquen les petites esglésies visigodes (doc. 2) i algunes peces d’orfebreria* (doc. 1). Els germànics eren una minoria de la població. Al principi, els romans i els germànics tenien lleis, costums i religions diferents, però lentament els dos grups es van anar barrejant. Als llocs més romanitzats, els germànics van adoptar el llatí com a llengua i el cristianisme com a religió. GLOSSARI Orfebreria. Art de fabricar objectes amb pedres, metalls preciosos i altres materials nobles, com ara el marfil o l’esmalt.

Corona del rei Recesvint

Creu

2. Els regnes germànics L ’antic territori de l’Imperi romà d’Occident es va fragmentar en diversos regnes, en cadascun dels quals s’havia instal·lat una tribu germànica. A les terres de la França actual s’hi van establir els francs; a Hispània, els visigots; a Itàlia, els ostrogots i més tard els llombards, i a Britània, els angles i els saxons... Cada regne estava governat per un rei, assessorat per un consell de nobles i guerrers (doc. 3).

14

Doc. 1 Joies del tresor visigot de Guarrazar.


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:02

Página 15

Els visigots

A FONS

Els visigots van entrar a l’Imperi romà al final del segle IV pressionats pels huns. L’any 410 van conquerir Roma i la van saquejar. L’emperador d’Occident va preferir pactar-hi l’any 416: els visigots havien d’expulsar els sueus, els vàndals i els alans, que s’havien instal·lat a Hispània, a canvi de terres al sud-est de la Gàl·lia (la França actual). Al començament del segle VI, els francs van expulsar els visigots de la Gàl·lia i aquests es van instal·lar a la península Ibèrica, on van fundar un regne que va tenir com a capital la ciutat de Toledo. El regne visigot va assolir la plenitud en la segona meitat del segle VI i la primera meitat del VII. El rei Leovigild va consolidar l’autoritat reial, va engrandir el regne i va dictar noves lleis. El seu fill Recared es va convertir al catolicisme i d’aquesta manera es va aconseguir la unificació religiosa del regne. Durant la segona meitat del segle VII, les lluites entre els reis i els nobles van ser constants. Aquesta situació va afavorir la invasió musulmana l’any 711, fet que va provocar el final del regne visigot.

Arc interior Teulada

Doc. 2 Església de San Juan de Baños (Palència). Les esglésies visigodes són unes de les principals restes d’arquitectura germànica que tenim a Europa. Es construïen amb blocs de pedra, eren petites, de poca alçada i no tenien finestres. Els capitells de les columnes estaven decorats amb escenes esculpides a la pedra.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què significava bàrbar? Què significa ara? Quin creus que pot ser l’origen del significat actual?

JUTS ANGLOSAXONS

BRITANS

FRISON S

SAXONS ESLAUS

OCEÀ

Cambrai

ATLÀNTIC

REGNE DELS FRANCS Burdigala

R EG NE

TURINGIS REGNE DELS ÀVARS REGNE DELS Ravenna LLOMBARDS

DELS Toledo

VISIG O TS

Roma

m a r

M e d

Imperi bizantí

i t

e

r

r

a

Trípoli

n

i

2. ●● Interpreta el text. • Per què van entrar els germànics a l’Imperi romà? • Per què va decaure l’economia en els segles V i VI? 3. ●● Interpreta els documents. • Document 3. D’on procedien els germànics? En quins regnes es va fragmentar l’Imperi romà d’Occident? Per on s’estenia cada regne? Compara-ho amb un mapa actual d’Europa. 4. ●●● Reflexiona. • Per què els germànics van acabar adoptant el llatí com a llengua i el cristianisme com a religió?

Doc. 3 Els regnes germànics en el segle VI.

15


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:02

Página 16

3. L’Imperi bizantí

Al·legoria que simbolitza la victòria del cristianisme a la Terra.

L’Imperi d’Orient, més ric que el d’Occident, va ser capaç de resistir les invasions germàniques. Aquest imperi es va mantenir deu segles amb el nom d’Imperi bizantí. Va tenir com a capital la ciutat de Constantinoble, que abans s’anomenava Bizanci (doc. 7). L’esplendor de Justinià L’emperador bizantí més important va ser Justinià (doc. 4), que va governar juntament amb la seva dona Teodora entre els anys 527 i 565. Durant el seu regnat, Bizanci va viure l’època més gloriosa (doc. 5).

L’emperador Justinià amb un globus cruciger, que simbolitza la cristiandat.

Doc. 4 Moneda bizantina amb la imatge de Justinià.

Justinià va intentar reconstruir l’Imperi romà. Els seus exèrcits, comandats per Belisari i Narsès, van conquerir moltes terres que havien format part de l’Imperi d’Occident: el nord de l’Àfrica, part de la península Ibèrica i d’Itàlia... (doc. 6). Per governar un imperi tan extens calia una bona organització:

395 Divisió de Teodosi

476 Fi de l’Imperi romà d’Occident 527 Regnat de Justinià 565

E S P L E N D O R

600

700

• Disposava del suport d’una àmplia xarxa de funcionaris especialitzats que executaven les seves ordres per tot l’Imperi i d’un exèrcit molt poderós que en defensava les fronteres. Hi havia un cos de diplomàtics que mantenia les relacions amb altres pobles i afavoria el comerç.

800

Evangelització dels eslaus

D E

900

C

Es van actualitzar les lleis romanes, el famós Codi de Justinià, que més tard va tenir molta influència.

1000

L 1054 Cisma d’Orient, l’Església bizantina se separa de la de Roma

Una lenta decadència Després de la mort de Justinià, l’Imperi bizantí va començar un procés molt llarg de pèrdues territorials. Primer els llombards van conquerir tot el centre i nord de la península Itàlica. Després, els visigots van expulsar els bizantins de la península Ibèrica. Durant els segles VII i VIII, els musulmans van conquerir tota la costa mediterrània de l’Àfrica, i també Síria i Palestina (docs. 5 i 6).

16

500

Justinià I.

• L’emperador o basileu concentrava tots els poders: dirigia l’exèrcit i l’administració i era el cap religiós.

Des d’aleshores, l’Imperi bizantí va quedar reduït a la península d’Anatòlia, els Balcans i el sud de la península Itàlica. A principi del segle XV, només quedava Constantinoble en mans bizantines. El 1453, després d’un setge molt llarg, la ciutat va caure en poder dels turcs i l’Imperi bizantí va desaparèixer.

400

Constantí IX

I 1100

V I

1200

1300

Els turcs prenen Constantinoble, desapareix l’Imperi bizantí 1453

Setge de Constantinoble per part dels turcs.

Doc. 5 Línia del temps de l’Imperi bizantí.

1400


2/1/08

14:02

Página 17

C

830900 _ 0012-0069.qxd

O A T C EÀ L À N T I

riu Danu

mar Caspi

bi

Gènova Ravenna

mar Narona

Roma

m

Màlaga Ceuta

Constantinoble Tessalònica

Nàpols

Còrdova Cartagena

Negre

a r

1453 Nicea Iconi

Atenes

Messina

Cesarea Cartago

Efes

Tars Antioquia

Esparta

Siracusa

Càndia

IMPERI BIZANTÍ Territori perdut per l’Imperi bizantí entre el 565 i el 1025

M Trípoli

e

d

i

t

e Cirene

r

r

a

n

i

Cesarea

Alexandria

r iu N i l

Territori perdut entre el 1025 i el 1100 Territori perdut entre el 1100 i el 1300 Territori perdut entre el 1300 i el 1453 Expedicions dels generals de Justinià Avenç turc

Doc. 6 Evolució de l’Imperi bizantí.

PATRIMONI

Constantinoble Constantinoble va ser construïda per l’emperador Constantí l’any 330 a imatge de Roma.

Línies de muralla

Situada en un lloc estratègic a l’estret del Bòsfor, va controlar les rutes comercials entre Europa i l’Àsia. Amb més de mig milió d’habitants en l’època de Justinià i més d’un milió en el segle IX, va ser una de les ciutats més riques i populoses del món durant l’edat mitjana. Estava protegida per un doble cinturó de muralles i el centre se situava al Corn d’Or, un port natural al voltant del qual es van edificar grans palaus, l’hipòdrom, el Senat, diversos fòrums i esglésies, i el barri de Pera, on vivien els mercaders. L’esplendor màxima de l’art bizantí va tenir lloc a Constantinoble. 5. ●●● Reflexiona. • Per què el 1985 la UNESCO va declarar el centre de Constantinoble (l’Istanbul actual) Patrimoni de la Humanitat?

Fòrum

Doc. 7 Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble (l’Istanbul actual) en època bizantina.

17


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 18

Un imperi urbà i comercial A l’Imperi bizantí les ciutats van continuar tenint molta importància. Constantinoble, Efes i Tessalònica es consideraven de les més importants de l’època. Les ciutats van conservar les funcions que havien exercit durant l’etapa de l’Imperi romà: eren la seu dels bisbats i de les institucions de govern i de l’exèrcit. Igualment, s’hi va desenvolupar una artesania de gran qualitat (seda, esmalts, tapissos...) i eren el centre dels intercanvis comercials.

GLOSSARI Cúpula. Cobertura semiesfèrica d’un edifici. Les grans cúpules bizantines solien recolzar-se sobre altres cúpules més petites per suportar-ne el pes, molt elevat.

L’Imperi bizantí va gaudir d’una prosperitat econòmica molt gran. Els bizantins van dominar el comerç mediterrani i les grans rutes que unien Europa amb l’Àsia i l’Àfrica. Per això, les monedes bizantines van ser el principal mitjà de pagament al Mediterrani durant molt temps (doc. 4). Els bizantins venien els seus productes agrícoles i artesans i compraven espècies, blat, pells... Icona. Imatge religiosa.

Un imperi grec i ortodox Al principi, l’Imperi bizantí va mantenir les formes de vida de l’Imperi romà. No obstant això, després del regnat de Justinià cada cop va anar adoptant més elements grecs. El grec va substituir el llatí com a llengua oficial i l’Església bizantina es va anar allunyant de l’Església de Roma. Les diferències cada vegada més grans que enfrontaven les dues institucions van conduir a la separació definitiva el 1054 entre l’Església catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa, i l’Església bizantina o ortodoxa, que reconeixia la del patriarca de Constantinoble. Aquesta separació ha rebut el nom de Cisma d’Orient.

Mosaic. Tècnica artística que consisteix a recobrir una superfície amb petites peces de pedra, vidre o ceràmica per crear un dibuix.

A l’Imperi bizantí, la religió amarava la vida i la cultura i era un motiu fonamental de disputes. Per exemple, en el segle VIII, els emperadors van prohibir el culte a les imatges santes (icones*); aquesta prohibició va provocar molts avalots i finalment es va haver de derogar. Els monjos ortodoxos van evangelitzar els pobles de l’est d’Europa. Per això, l’Església ortodoxa és la majoritària a Rússia, Lituània, Bielorrúsia, Bulgària i Romania, a més de ser-ho també a Grècia i Macedònia. Un art sumptuós L’Imperi bizantí va desenvolupar un art molt ric. Com que a Bizanci la religió era tan important, la major part de les obres d’art que en conservem són religioses. En arquitectura, destaquen les nombroses esglésies, que tenien planta de creu grega* i estaven cobertes per grans cúpules*. La basílica de Santa Sofia n’és el millor exemple (docs. 8 i 9). Un altre element típic de l’art bizantí van ser els mosaics*, que cobrien les parets i els sostres de les esglésies i palaus.

18

Planta de creu grega. Planta en què els braços de la creu són de la mateixa mida.


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:02

Página 19

PATRIMONI

Santa Sofia de Constantinoble Santa Sofia era l’església més important de tot l’Imperi bizantí. L’emperador Justinià la va fer construir entre els anys 531 i 537. En la construcció hi van treballar uns 10.000 obrers, que van utilitzar materials portats de totes les regions del Mediterrani, sovint procedents de temples pagans desmantellats. Era una església de planta de creu grega coronada per una cúpula enorme de 65 m d’altura i 31 m de diàmetre. La cúpula de la basílica era tan gran i alta, que es deia que no estava assentada a terra, sinó penjada del cel per cadenes d’or. La cúpula se sostenia en altres cúpules més petites.

Docs. 8 i 9 Exterior i interior de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble.

Les parets estaven recobertes de marbre i mosaics molt bonics que enlluernaven els visitants per la bellesa i esplendor que desprenien. A la cúpula se situava el pantocràtor, una immensa figura de Crist beneint. Símbol de la cristiandat ortodoxa, va ser convertida en mesquita després que l’any 1453 els turcs conquerissin Constantinoble. Els quatre minarets islàmics que envolten l’església són d’aquella època.

ACTIVITATS 6. ● Comprèn els conceptes. • Explica les diferències entre; a) l’Església ortodoxa i la catòlica; b) una pintura i un mosaic. • Què és una icona? I una planta de creu grega? 7. ● Busca les idees principals. • Explica què és el Cisma d’Orient, quan es va produir i per què va tenir lloc. 8. ●● Interpreta el text. • Per què es diu que l’Imperi bizantí estava molt influït per la religió? 9. ●● Interpreta els documents. • Document 6. Per on s’estenia l’Imperi bizantí quan va arribar a la màxima extensió? Quins d’aquests territoris van ser conquerits

per Justinià? Com va evolucionar el territori després de la seva mort? • Documents 8 i 9. Descriu com era Santa Sofia de Constantinoble. 10. ●●● Organitza la informació. • Resumeix en una taula les característiques principals de l’Imperi bizantí en l’època de Justinià. Govern Economia Cultura 11. ●●● Busca informació en una enciclopèdia o a Internet sobre l’alfabet ciríl·lic: quin origen té, com és i en quins països s’utilitza actualment.

19


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 20

4. L’islam en l’edat mitjana Mahoma, el fundador de l’islam Aràbia és una extensa península de l’Àsia situada entre el mar Roig i el golf Pèrsic. Té un clima desèrtic que només permet l’agricultura en algunes zones de la costa i als oasis de l’interior. Els àrabs* estaven organitzats en tribus enfrontades entre si, sense cap poder polític que les unís. Cada tribu tenia les seves pròpies creences, malgrat que totes eren politeistes i consideraven la Meca la seva ciutat sagrada. La majoria de la població estava formada per nòmades que es dedicaven al pasturatge. Només hi havia dues ciutats importants, la Meca i Medina, on es concentrava un comerç molt pròsper.

Els rics comerciants de la Meca van reaccionar contra Mahoma perquè van creure que les seves predicacions eren una amenaça per a l’ordre social. Per això, Mahoma va haver de traslladar-se a la ciutat de Medina l’any 622. Aquesta data rep el nom d’hègira i marca el principi del calendari musulmà. A Medina, Mahoma va reclutar un exèrcit molt poderós i, vuit anys més tard, va aconseguir conquerir la Meca. Des d’aquesta ciutat va dirigir l’expansió de l’islam per tot Aràbia. Quan Mahoma va morir, gairebé tots els àrabs practicaven l’islam.

Mahoma era un dels comerciants de la ciutat de la Meca. En els seus viatges comercials havia conegut dues religions monoteistes, el judaisme i el cristianisme. Un bon dia, Mahoma va sentir que Déu el cridava, va decidir abandonar la seva feina i es va dedicar a predicar una nova religió, l’islam. L’islam defensava que les persones s’havien de sotmetre a Al·là, que és tal com els musulmans* anomenen l’únic Déu.

GLOSSARI Amb freqüència es confonen dos termes que no tenen el mateix significat: • Àrab. Terme que es refereix als habitants d’Aràbia i als seus descendents. • Musulmà. Persona que professa la religió islàmica. Podem dir, per tant, que molts àrabs són musulmans i que molts musulmans són àrabs, però en cap cas podem dir que els musulmans són àrabs o que els àrabs són musulmans globalment, perquè hi ha musulmans a molts altres llocs que a Aràbia i perquè hi ha àrabs que professen altres religions o cap.

PATRIMONI

L’Alcorà

La Meca

Aquest llibre conté les predicacions de Mahoma, i d’aquí en ve el nom, que significa ‘recitació’. Mentre Mahoma estava viu, va recitar les seves ensenyances de manera oral i els fidels les memoritzaven o les escrivien en fulles de palma o en pell de camell. Quan Mahoma va morir, es va decidir recopilar totes les seves ensenyances en un sol llibre, l’Alcorà.

La Meca era un dels principals oasis d’Aràbia i un dels punts més importants de les rutes de caravanes procedents d’Orient.

En aquest llibre, a més dels preceptes de la fe islàmica, hi ha ensenyances morals i qüestions d’índole social i de justícia; per això l’Alcorà va ser durant molt temps la font del dret als països musulmans i encara ho és en alguns.

20

En aquesta ciutat hi havia la Kaaba, un santuari que, segons la llegenda, va ser construït pels profetes Abraham i Ismael. En un cantó de la Kaaba hi ha incrustada la Pedra Negra, possiblement un meteorit, que els àrabs adoren des de temps immemorial. Actualment, l’edifici de la Kaaba es conserva igual que fa segles, cobert amb una tela de seda negra que es renova cada any.

Doc. 10 Pelegrins al voltant de la Kaaba celebrant el Hadj o pelegrinatge.


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 21

La religió islàmica Les predicacions de Mahoma es van recollir en l’Alcorà, que és el llibre sagrat dels musulmans. Segons la doctrina islàmica, tot musulmà ha de complir cinc obligacions fonamentals: • La professió de fe, per la qual tot musulmà testifica que «Al·là és l’únic Déu i Mahoma, el seu profeta». • La pregària cinc cops al dia: a punta de dia, al migdia, a la tarda, quan el sol es pon i al vespre. • El pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada a la vida (doc. 10).

• Fer dejuni durant el mes del Ramadà, tots els dies des que el sol surt fins que es pon. • L’almoina, per ajudar els pobres. Al principi, els musulmans també tenien l’obligació de defensar la seva religió i estendre-la per mitjà de la jihad o guerra santa, però avui dia aquesta obligació només és secundada pels més extremistes. L’Alcorà també recull certes obligacions per a la vida quotidiana: es permet la poligàmia i es prohibeix menjar carn de porc, beure vi i participar en jocs d’atzar.

La mesquita

A FONS

La mesquita és sobretot el lloc on es reuneixen els musulmans per pregar. Totes les mesquites tenen la mateixa estructura, que està inspirada en la casa de Mahoma a Medina (doc. 11). • Un gran pati on hi ha la font en què els creients purifiquen el cos abans de resar. Són les ablucions (purificacions). • Un minaret, una torre des de la qual el muetzí crida a l’oració cinc cops al dia. • Una sala de columnes on els fidels preguen. • Un mur anomenat alquible, on hi ha el mihrab, un nínxol buit situat en direcció a la Meca.

Mihrab

Mur de l’alquible

Els creients resen agenollats davant l’alquible, ordenats en files paral·leles. • El minbar, el púlpit des d’on l’imam dirigeix l’oració. Les parets interiors de la mesquita es poden decorar amb motius vegetals, geomètrics o amb la bella cal·ligrafia àrab, però no s’hi representen mai figures humanes, perquè la religió musulmana ho prohibeix. La mesquita també es feia servir com a escola, i s’hi proclamaven els nomenaments polítics.

Sala d’oració

Pati i font d’ablucions

Mimbar

Interior de la sala d’oració. Doc. 11 Estructura d’una mesquita.

Minaret

12. ●● Observa els dibuixos i descriu com és una mesquita.

21


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 22

Samarcanda

ESLAUS

Bukhara

FRANCS Saragossa

mar

Narbona

mar

ARMÈNIA

IMPERI

AL-ANDALUS

BIZANTÍ MAR

Orà

Kabul

Caspi

Nishapur Sharastan

Còrdova

Fes

Negre

Palerm

Alger

Marràqueix

PÈRSIA

Teheran

SÍRIA Kairouan

ME Trípoli

DITE

Bagdad

Damasc

RRANI Alexandria

al-Mansura Shiraz

Bàssora

Jerusalem

d e s e r t el Caire

d e l

S à h a r a

Medina

m

d e s e r t

OMAN

d ’A r à b i a

a r

ARABIA o

Expansió dels califes ortodoxos

Conquestes sota el califat ortodox

Expansió dels omeies

Conquestes sota la dinastia omeia

Expansió dels abbàssides

Conquestes sota la dinastia abbàssida

Principals ciutats i seus de califats

ig

Conquestes a la mort de Mahoma

OCEÀ

la Meca

R

L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

ÍNDIC ESCALA

Aden

0

450

quilòmetres

Doc. 12 Mapa de l’expansió de l’islam durant l’edat mitjana.

L’expansió de l’islam i el govern del territori Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans es van llançar a expandir la nova religió mitjançant la jihad o guerra santa. D’aquesta manera es va crear un gran imperi. La màxima autoritat de l’imperi era el califa, que disposava del poder polític i religiós. El califa era assistit pels seus consellers, els visirs, i per molts funcionaris: els valís governaven les províncies, els ulemes interpretaven la llei alcorànica i els cadis eren els jutges. Els primers quatre califes van ser parents directes de Mahoma. Durant aquella època, els exèrcits musulmans van controlar tota la península Aràbiga. L’any 661 el califa Alí va ser assassinat i va arribar al poder la família dels omeies (docs. 12 i 13). Durant l’etapa omeia, el títol de califa es va fer hereditari entre els membres d’aquesta família. Els omeies van traslladar la capital a Damasc (a la Síria actual) i van conquerir molts territoris, des de Pèrsia fins a la península Ibèrica (docs. 12 i 13). L’any 750 una rebel·lió dirigida per Abul Abbas va eliminar la família omeia. A partir d’aleshores el poder de l’imperi musulmà va recaure en la família dels abbàssides. Harun al-Rashid, que va regnar en la segona meitat del segle VIII, va ser el califa més important d’aquesta dinastia. La nova capital de l’imperi va ser la ciutat de Bagdad (docs. 12 i 13). Però les lluites internes van desintegrar l’imperi. A partir del segle XIII, els turcs, un poble islamitzat procedent de l’Àsia, es va convertir en el poble més poderós del món islàmic.

22

A RÀ B I A A B A N S DE M A HO M A

500

570

MAHOMA

600

632 661

CALIFAT ORTODOX OMEIES

750

700

800

900

ABBÀSSIDES 1000

1100

1200

1258

1300

DES I N T E G R A CI Ó

1400

1500

Doc. 13 Les etapes de la història de l’islam durant l’edat mitjana.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 23

Una civilització brillant La civilització islàmica era una de les més desenvolupades de la seva època. L’economia se sustentava en tres activitats: • L’agricultura era molt productiva. Els musulmans van estendre les tècniques de regadiu, mitjançant sínies i molins, i van difondre cultius com ara l’arròs, la taronja, el safrà i la canya de sucre. • L’artesania era de gran qualitat (ceràmiques, armes, teixits...). • El comerç es va desenvolupar molt. Els comerciants viatjaven per terra i per mar venent els productes agrícoles i artesans i comprant seda, cotó i espècies a l’Àsia; or, marfil i esclaus a l’Àfrica, i metalls a Europa.

Doc. 14 Miniatura musulmana que representa uns astrònoms en un observatori.

L’esplendor econòmica va provocar el creixement de les ciutats, on es concentrava l’artesania i el comerç. Per això, el soc o mercat era el lloc més actiu. Damasc, Bagdad, Còrdova i el Caire van ser les ciutats més importants. Els musulmans han tingut un paper molt important en el desenvolupament de la humanitat. Van adoptar les innovacions d’altres pobles i van portar de l’Àsia noves tècniques (la fabricació del paper, per exemple) i nous objectes (la pólvora, la brúixola...), que d’aquesta manera van arribar a Europa. Però també van fer innovacions pròpies, sobretot en camps com ara l’astronomia, les matemàtiques (ús del zero, nombres aràbics, invent de l’àlgebra...) i la medicina, amb l’aportació de metges com Avicenna i Averrois (docs. 14 i 15). També van crear grans biblioteques on van recollir obres seves i dels autors clàssics grecs i llatins, que d’aquesta manera es van poder conservar durant segles. I els seus literats van crear obres molt boniques, com per exemple Les mil i una nits.

Doc. 15 Un metge examina un pacient. Els musulmans van usar el guix per tractar les fractures d’os i sabien fer amputacions de membres i lligades d’artèries. També van dominar l’anestèsia. Van crear hospitals molt ben dotats i es van preocupar per la prevenció de les malalties.

ACTIVITATS 13. ● Comprèn els conceptes. • Explica les diferències entre; a) monoteisme i politeisme; b) musulmà i àrab; c) califa i ulema. • Quina paraula utilitzen els musulmans per anomenar Déu? • Què és l’hègira? I la jihad? 14. ● Busca les idees principals. • Fes una llista amb els cinc preceptes bàsics de l’islam. • Afegeix-hi altres aspectes de la religió musulmana. 15. ●● Interpreta el text. • La paraula islam designa una religió o un territori?

• L’islam era una civilització rica? Justifica la resposta. 16. ●● Interpreta els documents. • Document 12. On es va originar la civilització islàmica? Per on es va estendre? Què va passar a la península Ibèrica? • Document 13. Anota les dates de cadascuna de les etapes de la història de l’islam medieval. 17. ●●● Reflexiona. • Quins aspectes continuen vigents de l’islam medieval?

23


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 24

5. L’Imperi carolingi

minava tot l’imperi. Per governar-lo millor, el va dividir en províncies, anomenades comtats, perquè estaven governades per un comte. A les zones de frontera va crear les anomenades marques, territoris amb un exèrcit comandat per un marquès.

Després de la desintegració de l’Imperi romà en el segle V, als territoris de la França actual s’hi va establir el regne franc. En aquest regne els reis eren dèbils i van deixar el govern en mans dels alts funcionaris, els majordoms de palau. El majordom més important va ser Carles Martell, que l’any 732 va derrotar els musulmans en la batalla de Poitiers i va impedir que el regne franc caigués sota domini musulmà.

Carlemany nomenava els comtes i els marquesos, que li havien de jurar fidelitat. Malgrat tot, a vegades enviava funcionaris per inspeccionar com actuaven i per controlar-los. A l’imperi, hi predominava un tipus de vida de caràcter rural. La majoria de la població vivia de l’agricultura i residia al camp. Les ciutats eren petites, i l’artesania i el comerç, escassos.

Pipí el Breu, fill de Carles Martell, va derrocar l’últim monarca franc l’any 751 i es va fer coronar rei. El successor de Pipí va ser el seu fill Carlemany, que va intentar tornar a fundar l’Imperi romà d’Occident: va conquerir el regne llombard d’Itàlia, va sotmetre els saxons i altres pobles de Germània, i es va apoderar d’alguns territoris de la península Ibèrica (doc. 16).

La dissolució de l’Imperi carolingi Quan un rei franc moria, el regne es dividia entre els seus fills. Els carolingis van seguir aquest costum. A Carlemany només el va sobreviure un fill, Lluís el Piadós, però quan aquest es va morir l’imperi es va repartir entre els seus descendents: Carles, Lluís i Lotari.

Carlemany tenir tant poder, que el dia de Nadal de l’any 800 el papa el va coronar a Roma nou emperador d’Occident.

Al principi, els germans es van enfrontar entre si, però finalment van firmar el tractat de Verdun (843), pel qual reconeixien el repartiment de l’imperi (doc. 17). Després de la mort de Lotari, el seu regne es va repartir entre els seus dos germans.

El govern de l’Imperi carolingi Carlemany va establir la seva residència a Aquisgrà, on va construir el seu palau (doc. 18). Des d’allà do-

Regne dels francs Conquestes de Carlemany IC

DEL

NORD Marca Danesa

REGNES BRITÀNICS ÍS

BRETANYA

IM

PE

RI

R CA

Bordeus REGNES CRISTIANS

Lió

OL

ING

I

Bordeus AQUITÀNIA

Ratisbona Milà ESLAUS DEL SUD

REGNES

TRACTAT DE VERDUN (843) Regnat de Carles el Calb Regnat de Lotari

BIZANTÍ

ISLÀMICS

M

E

D

I T E R R A N I

Regnat de Lluís el Germànic

Doc. 17 El tractat de Verdun.

Doc. 16 L’Imperi de Carlemany.

24

Ratisbona

CARÍNTIA

LLOMBARDIA ÇA EN OV R P ESTATS DE L’ESGLÉSIA

IMPERI

M A R

ubi

Estrasburg

DEL NORD

ESTATS DE L’ESGLÉSIA DUCAT DE Roma SPOLETO

AL-ANDALUS

Verdun an AUSTRÀSIA D

ESLAUS

París

Marca Bretona

NÈUSTRIA

Marca Soraba

SAXÒNIA

París

SAXÒNIA

Magúncia

Aquisgrà

OCEÀ

IA

M

PRINCIPAT DE KÍEV

AR

R o in e

FR

Aquisgrà

Rin

MAR

Residència de Carlemany

ATLÀNTIC

FRÍSIA

LT

Marques frontereres

Roma


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 25

PATRIMONI

Aquisgrà

Tron

Carlemany va instaurar en aquesta ciutat alemanya la capital del seu imperi i hi va construir el seu palau. Era un lloc ben comunicat, perquè estava a la riba del Rin i tenia una calçada romana. El palau constava de molts edificis: un era la residència de l’emperador i de la seva família, un altre allotjava la sala d’audiències i la sala on es guardava el tresor, i també es van aprofitar unes antigues termes romanes. De tot l’edifici només es conserva la Capella Palatina, l’església del palau, on es va situar el tron de l’emperador i posteriorment també la seva tomba; en aquesta capella es van coronar els emperadors alemanys fins al segle XVI. Per construir-la es van fer servir materials d’antics monuments romans, molts originaris d’Itàlia, inclosos mosaics i altres elements de decoració. Capella

18. ●●● Observa i reflexiona. • L’estil de la Capella Palatina et recorda més l’estil de les esglésies germàniques o el de les bizantines? Justifica l’opinió.

Deambulatori

Doc. 18 Capella Palatina d’Aquisgrà.

Planta octogonal

ACTIVITATS 19. ● Comprèn els conceptes. • Carolus vol dir ‘Carles’ en llatí. Què creus que significa la paraula carolingi? • Què significa l’expressió «jurar fidelitat»? • En què s’assemblen un comte i un marquès? En què es diferencien? 20. ● Busca les idees principals. • Com es governava l’Imperi carolingi? Què va fer Carlemany per assegurar-se que se’l servia amb fidelitat? • Quina era la forma de vida predominant a l’Imperi carolingi?

21. ●● Interpreta els documents. • Documents 16 i 17. a) Quins territoris abraçava el regne franc? b) Quins va conquerir Carlemany? c) Què eren les marques? Quina marca hi havia a la península Ibèrica? d) En quins territoris es va dividir l’Imperi carolingi l’any 843? Per què? Què va passar després amb la Lotaríngia? 22. ●●● Reflexiona. • Per què creus que Carlemany volia ser nomenat emperador?

25


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 26

Activitats Comparar mapes: l’islam medieval i l’islam actual

ALGÈRIA

LÍBIA

SÀHARA OCCIDENTAL

EGIPTE

IRAN

KUWAIT

MAURITÀNIA

MALI

BAHREIN

QATAR

ARÀBIA SAUDITA

SENEGAL GÀMBIA

GU IN

IRAQ

JORDÀNIA

E

OCEÀ

SUDAN

20°

PACÍFIC

OMAN

TXAD NIGÈRIA

tròpic de Càncer

BANGLA DESH

UEA

NÍGER

BURKINA FASO

TA N

MARROC

SÍRIA LÍBAN

ST KM AN EN IST TADJIKISTAN AN N TA

AF GA

TUNÍSIA

KIRGUIZISTAN

KI

NI S

AN

TURQUIA

BE

IS

IDJ

TUR

PA K

RBA

ALBÀNIA

40°

UZ

AZE

IEMEN DJIBOUTI

A

SOMÀLIA

MALÀISIA

MALDIVES

BRUNEI equador

I N D O N È S I A

OCEÀ COMORES

ÍNDIC ESCALA

Països actuals amb un 50% o més de població islàmica 0°

La comparació de mapes és una tècnica molt útil, perquè ens permet analitzar l’evolució al llarg del temps d’un territori, una civilització, una religió... Primer analitza cadascun dels mapes. Només quan hagis comprès bé cada mapa podràs comparar-los correctament. En la comparació has de prestar atenció tant als canvis que hi observes com als elements que continuen en el temps. Si és possible, aventura raons que expliquin els canvis i les continuïtats.

Ara compararem el mapa de l’islam medieval de la pàgina 22 amb el mapa de l’islam actual que tens en aquesta pàgina. 23. ●●● Descriu la informació dels mapes. • El mapa de l’edat mitjana. a) Representa una data concreta o una data àmplia? A quins segles correspon? b) En quines zones estava establert l’islam durant l’edat mitjana? c) En la taca de color que representa l’islam s’hi distingeixen diversos estats?

26

0 60°

90°

120°

850

quilòmetres

d) Usa l’escala. Calcula l’extensió en línia recta entre el punt situat més a l’est i el situat més a l’oest de l’islam. • Observa el mapa actual i respon les mateixes preguntes i activitats. 24. ●●● Compara els mapes. • Analitza’n els canvis. a) Quan va arribar a l’extensió màxima la religió islàmica, en l’edat mitjana o ara? b) En l’edat mitjana hi havia un únic estat o hi havia diversos estats islàmics? c) I avui dia? Esmenta el nom dels estats actuals en què la majoria de la població professa l’islamisme. • Analitza els elements que hi perviuen. a) Quines zones eren islàmiques en l’edat mitjana i ho continuen sent avui dia? b) Quines no eren islàmiques en l’edat mitjana i ara sí que ho són? • Com podries explicar l’avenç de l’islam després de l’edat mitjana? 25. ●●● Presenta per escrit els resultats de l’anàlisi. Elabora un text d’una pàgina com a màxim titulat «Comparació entre l’islam en l’edat mitjana i l’islam actual».


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 27

Estudiar una tècnica: l’elaboració de mosaics Els bizantins van heretar de l’Imperi romà la tècnica del mosaic. Els romans acostumaven a adornar el terra de les vil·les amb mosaics d’escenes quotidianes i mitològiques. Però els mosaics bizantins representaven l’emperador o escenes religioses. Per això es va considerar que no podien posar-se a terra, perquè no era decorós trepitjar-los, i es van utilitzar per recobrir les parets i els sostres de les esglésies i palaus.

26. ●● Imagina com s’elaborava un mosaic. Escriu aquests passos ordenadament a la llibreta. Es cobreixen les parets amb tres capes de guix, calç, sorra i palla perquè puguin aguantar les tessel·les. Les tessel·les es col·loquen una per una sobre el dibuix fent coincidir els colors. Es pinta la paret, ja preparada amb les capes de diferents materials, amb el dibuix que es vulgui representar. 27. ●●● Descriu què representa aquest mosaic i com vesteixen els personatges que hi apareixen; igualment, digues quins altres objectes et criden l’atenció.

Les irregularitats dels mosaics atrapaven la llum, de manera que brillaven intensament i donaven molta lluminositat a les parets.

Mosaic bizantí de l’església de San Vitale de Ravenna. Hi apareix retratat l’emperador Justinià i la seva cort.

Completar un quadre comparant civilitzacions 28. ●● Completa el quadre.

Regnes germànics

Imperi bizantí

Islam

Qui controlava el govern? Era una civilització rural o urbana? Quina activitat o activitats econòmiques hi destacaven? Quina religió professaven? Hi havia un gran desenvolupament cultural? 29. ●●● Analitza els resultats i respon les preguntes. • Quines dues civilitzacions s’assemblaven més? Justifica l’opinió. • Quina civilització estava menys avançada? Què t’ho fa pensar?

27


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 28

U N I TAT

2

La societat feudal

1. Les segones invasions A Europa, la segona meitat del segle IX i el segle X es van caracteritzar per la divisió i la inseguretat. La desaparició de l’Imperi carolingi va debilitar el poder polític i la capacitat defensiva del territori, fet que va facilitar una segona onada d’invasions. Tres nous pobles invasors van assolar Europa: els víkings, els magiars i els sarraïns. • Els víkings procedien d’Escandinàvia. Van conquerir les Illes Britàniques, el nord de França i el sud d’Itàlia, on van fundar regnes. Els víkings eren guerrers ferotges i cruels i les seves incursions van provocar el pànic entre els habitants de tot el continent (doc. 1). • Els magiars o hongaresos provenien de les estepes asiàtiques. Es van establir a l’est d’Europa, on van formar el regne d’Hongria. • Els sarraïns eren pirates musulmans que van protagonitzar molts saquejos i pillatges al llarg de les costes mediterrànies europees.

Els víkings Els víkings habitaven Escandinàvia des de diversos mil·lennis abans de Crist. Vivien en petits pobles autosuficients. A final del segle VIII, els víkings van començar a fer incursions de saqueig i colonització a Europa. Es creu que aquestes incursions es van deure a un augment de la població a les seves zones d’origen, fet que els va impulsar a buscar noves maneres de viure i nous llocs on establir-se. Els víkings van aprofitar molt bé la superioritat tàctica que els proporcionaven les seves armes i la tècnica de combat. Gràcies a la qualitat i abundància del ferro escandinau, tenien armes més bones. A més, els seus vaixells, ràpids i petits, els permetien desembarcar amb rapidesa a la costa, i fins i tot remuntar rius, sense donar temps als territoris atacats d’organitzar la defensa.

28

L’extrema crueltat dels invasors va sumir Europa en un clima de violència i inseguretat. Molta gent va interpretar aquelles calamitats com un càstig de Déu i l’anunci de la fi del del món, que hauria d’arribar l’any 1000.

2. Uns reis dèbils Després de la fragmentació de l’Imperi carolingi tot Europa es va dividir en nombrosos regnes. Els reis eren molt dèbils i no tenien exèrcits ni mitjans per protegir els seus regnes. Com que no disposaven de la protecció del rei, els camperols van buscar la dels nobles (comtes, ducs, marquesos...) que tinguessin un exèrcit propi i un castell on la població de la zona es pogués protegir en cas que fos atacada. A canvi de protegir-los, el noble exigia als camperols que treballessin per a ell i que se sotmetessin completament a la seva autoritat. D’aquesta manera, els camperols es van convertir en serfs dels nobles.

A FONS

Doc. 1 Drakkar víking.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 29

El feudalisme Aquesta situació va donar lloc a l’aparició del feudalisme, un nou sistema social que tenia les característiques següents: • Cada gran noble va assolir el domini total de les seves terres. El poder del rei va quedar limitat als territoris que controlava directament, com si fos un noble més. • Els nobles acceptaven la primacia del rei mitjançant un pacte anomenat vassallatge. Els nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimònia que rep el nom d’homenatge, en què, agenollats i besant la mà del monarca, li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern. Per la seva banda, el rei feia la investidura, per la qual cedia una porció de terra, el feu, al seu vassall (doc. 2). • Al seu torn, els nobles podien tenir vassalls propis, que solien ser nobles menys importants. A canvi de jurar fidelitat al seu senyor, aquest els atorgava un feu més petit. Així es va formar una cadena de vincles personals que lligava el rei amb els nobles del regne (doc. 5).

Doc. 2 Cerimònia d’homenatge.

DRETS HUMANS

El codi de cavalleria Per evitar el salvatgisme i la crueltat entre els cavallers, partir del segle XI es va instituir un codi d’honor que havien de respectar. Els cavallers havien de mantenir un seguit de valors: valentia, lleialtat envers el seu senyor, fidelitat a la paraula donada i defensa dels desemparats (orfes, viudes i pobres).

Aquest sistema va provocar guerres freqüents. Algunes vegades, un o diversos nobles deixaven de reconèixer l’autoritat del rei i lluitaven contra ell. D’altres, era el rei qui intentava apropiar-se per la força de les terres d’algun noble. I també eren molt freqüents les lluites entre nobles (doc. 3). Els poders del rei i la seva cort Durant el feudalisme, el poder dels reis era molt dèbil. La cort estava formada per un grup de juristes, eclesiàstics i guerrers que ajudaven el rei a governar. En gran part, les seves decisions només afectaven els territoris sota domini directe del rei. L’exèrcit reial era reduït i el monarca per defensar el regne depenia dels exèrcits dels seus vassalls. Quan hi havia una amenaça exterior, el monarca cridava els nobles, que unien els seus exèrcits als del rei i s’enfrontaven amb els enemics. La principal font d’ingressos dels reis procedia dels seus propis feus i d’algunes ciutats, perquè no tenia poder suficient per cobrar impostos a les terres dels seus vassalls. En ocasions especials, com ara guerres o pactes matrimonials, rebia ajudes de l’Església i dels grans nobles.

Doc. 3 Cavallers lluitant en un torneig.

29


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 30

El feu Com hem vist, els nobles rebien unes terres a canvi de jurar fidelitat al rei. Aquestes terres rebien el nom de feu o senyoria (doc. 4). A cada feu hi havia un castell, que era la residència del senyor, diversos poblets on vivien els camperols que depenien del senyor, i terres de conreu, pastures i boscos. Les terres es dividien en la reserva i els masos.

Poblet

• La reserva era la part de la terra explotada pel senyor mateix. Tots els cultius que se n’obtenien pertanyien al senyor. • Els masos eren porcions de terra que el senyor concedia als camperols perquè les cultivessin en benefici propi. A canvi d’aquestes terres, els camperols havien de pagar al senyor unes rendes. Aquestes rendes podien ser diners, productes (una part de la collita, teixits, animals...) i, sobretot, serveis personals, com ara treballar un temps determinat les terres del senyor gratuïtament. Al feu hi havia grans extensions de boscos. Aquests boscos eren propietat exclusiva del senyor, que decidia en quin moment els camperols podien caçar-hi o buscar-hi llenya.

Bosc

Als seus feus els senyors impartien justícia i cobraven impostos. Els camperols havien de pagar impostos quan feien servir el molí, el forn i la premsa, que eren propietat del senyor. A més, els senyors cobraven impostos als comerciants que travessaven els seus dominis (peatge) i quan creuaven els ponts (pontatge).

3. Una societat estamental

Doc. 4 Un feu.

La societat medieval es va dividir en tres grups anomenats estaments: els nobles, els clergues i els treballadors. • Els nobles eren els cavallers i les seves famílies. Tenien com a missió defensar la resta de la població. • Els clergues eren els monjos i els sacerdots. Havien de resar per salvar espiritualment les persones. • Els treballadors eren majoritàriament camperols, malgrat que també hi havia artesans i comerciants. S’ocupaven de produir i vendre aliments i els productes que necessitava la societat. Es pertanyia a cada estament per naixement, exceptuant el cas dels clergues. Els nobles i els clergues eren estaments privilegiats. Això significa que els membres que en formaven part tenien un seguit d’avantatges: per exemple, no pagaven impostos i no feien treballs manuals. A més, controlaven els càrrecs més importants de l’administració.

30

Protecció militar

SENYOR

Ajuda econòmica

Defensa judicial

Consell

Terres cultivables

Ajuda militar VASSALL

Doc. 5 Esquema de les relacions feudals.


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 31

Molí

Conreus

Peatge Poblet

Castell del senyor

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què és el feudalisme? • Quines parts es distingeixen en un feu? • Què és un estament? • Què volem dir quan diem que un home de l’edat mitjana podia ser un privilegiat? I un no privilegiat? 2. ● Busca les idees principals. • Explica breument en què van consistir les segones invasions. • Enumera els estaments que es distingien en la societat medieval i descriu la situació de cadascun.

• Quins altres factors van intervenir en l’aparició del feudalisme? • Explica com un rei medieval es feia obeir. Ho aconseguia sempre? 4. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Identifica l’escena i descriu-la. • Document 4. Explica què era un feu i com era. 5. ●●● Organitza la informació. • Copia l’esquema a la llibreta i completa’l.

Rei

Nobles 6

3. ●● Interpreta el text. • Explica com van influir les segones invasions en la formació de la societat feudal.

5

5

Camperols 6

a) Concedeixen protecció. b) Concedeix un feu. c) Els paguen rendes. d) Juren fidelitat.

31


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 32

4. La noblesa Els nobles o cavallers No tots els nobles eren iguals de poderosos. Alguns eren amos de grans feus i d’immenses riqueses, mentre que d’altres només tenien les armes i un cavall. La guerra era la seva activitat principal. Lluitaven a cavall, i com a armes portaven una llança, l’escut, l’espasa i la maça. Els fills dels nobles començaven l’educació militar des que eren nens. De petits, servien de patges i escuders d’un noble important, amb el qual aprenien les diferents tècniques de combat. Quan arribaven a la majoria d’edat, es convertien en cavallers després d’una cerimònia específica. En cas de guerra, el rei convocava els cavallers i els demanava ajuda militar. Els cavallers i els seus vassalls hi acudien amb les tropes i formaven una mainada (doc. 6). Quan la gerra s’acabava, nobles i guerrers tornaven als feus. Els nobles havien d’estar sempre preparats per anar a la guerra; per això entrenaven contínuament. Una de les formes més comunes d’entrenament eren els tornejos, combats que, malgrat que no eren a vida o mort, resultaven molt importants per guanyar prestigi i respecte (doc. 3). Les dames La funció fonamental de les dones nobles era casar-se i tenir fills que asseguressin la pervivència del llinatge. Els matrimonis els concertaven els pares, a vegades quan els fills i sobretot les filles encara eren molt joves. Les dones que es quedaven solteres ingressaven als monestirs.

Doc. 6 Un cavaller i la seva mainada.

SABIES QUE... Els joves nobles havien de ser armats cavallers. Era una cerimònia senzilla. Després d’una nit de vigília i reflexió, els joves juraven acatar les normes de la cavalleria i eren ordenats per un altre cavaller de més antiguitat i prestigi. El cavaller donava a l’aspirant un o diversos copets amb l’espasa o amb la mà (bescollada) mentre el declarava apte per a la cavalleria.

Les dones dirigien la feina dels servents, educaven els nens més petits i brodaven i teixien (doc. 7). Rarament sortien del castell. Les dones nobles estaven sotmeses completament al marit, al qual no podien desobeir.

ACTIVITATS 6. ● Comprèn els conceptes. • Què és un llinatge? • Quina diferència hi ha entre una guerra i un torneig? • Què és una mainada? • D’on creus que prové el terme cavaller? 7. ● Busca les idees principals. • Tots els cavallers eren igual de poderosos? • Quina era la situació de les dones nobles?

32

Doc. 7 Tapís molt ric brodat amb l’escena de la dama i l’unicorn.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 33

Torre de l’homenatge

Muralla

Pati

Torrassa

Ferreria

Fossat

Pou

Merlets

Pont llevadís

Barbacana

Andador

Doc. 8 Reconstrucció d’un castell medieval.

El castell

A FONS

Com eren? Qui hi vivia?

Com era la vida al castell?

Els castells eren la residència dels nobles. Hi vivien amb les seves famílies, servents i soldats (doc. 8). Per protegir-se, els castells estaven envoltats de fossats i tenien una o diverses files de muralles amb torres. L’interior presentava una estructura complexa: hi havia estables per guardar els cavalls i el bestiar, grans patis en què entrenaven els militars, una ferreria, pous i graners i una capella pròpia. A la torre de l’homenatge hi vivia el senyor i la seva família. Per això era la construcció més alta i protegida. Dins la torre, el gran saló era el centre vital: el senyor hi rebia els cavallers i hi celebrava festes i banquets.

Encara que els castells eren grans i molt cars, no s’hi podia dur una vida gaire còmoda. El fred constituïa el problema principal d’aquests edificis. Per combatre’l, es construïen xemeneies enormes en totes les habitacions i es penjaven tapissos que evitaven els corrents i mitigaven la fredor de les parets i el terra. Sovint els senyors celebraven festes al gran saló amb banquets, balls i representacions, per a les quals es feien venir joglars, trobadors i artistes ambulants que cantaven i recitaven poemes. 8. ● Entra en www.castellscatalunya.com . • Busca-hi algun castell proper del lloc on vius i explica’n breument la història.

33


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 34

5. Els clergues L’Església catòlica era una institució que estava present a tota l’Europa occidental. El papa de Roma era el cap de l’Església i també governava un estat propi, els Estats Pontificis, situats al centre de la península Itàlica. El papa tenia els seus propis exèrcits, però no disposava de gaire poder militar. Ara bé, tenia molta influència: si considerava que un rei no es comportava adequadament, l’excomunicava, és a dir, l’expulsava de l’Església. L’excomunicació era un càstig molt greu, perquè si un rei era excomunicat els súbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat.

Papa CLERGAT SECULAR

CLERGAT REGULAR

Bisbes i arquebisbes

Abats principals

Per sota del papa l’Església estava dividida en dues branques: el clergat secular i el clergat regular (doc. 9). • Els caps del clergat secular eren els bisbes, que controlaven un territori molt extens anomenat diòcesi. Cada diòcesi comprenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses. • El clergat regular estava format pels ordes religiosos. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (en els monestirs femenins). Les parròquies i els monestirs eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.

Sacerdots Superiors dels convents i monestirs

Frares, monjos i monges

Doc. 9 Estructura de l’Església catòlica.

Els ordes religiosos L’orde religiós més important durant els primers segles de l’edat mitjana va ser el dels benedictins, fundat per Benet de Núrsia a Itàlia en el segle VI, i que es va estendre per tot Europa. Cada orde tenia una regla que detallava com s’havia d’estructurar i organitzar, quines eren les obligacions de tots els membres que en formaven part i l’horari en què s’havien de celebrar totes les activitats. Per ingressar en un orde religiós calia jurar obediència a aquesta regla. La regla dirigia tots els aspectes de la vida quotidiana dels monjos i les monges. Les regles d’alguns ordes decretaven la clausura, i per això els membres que en formaven part vivien sempre en la comunitat religiosa i no podien sortir a l’exterior ni ser vistos per ningú. D’altres establien l’obligació de mendicar, i per això els seus membres havien de passar la major part del temps recorrent els camins demanant almoines per als pobres. La regla també podia imposar la pobresa absoluta, i en aquest cas els membres de l’orde no podien tenir béns materials. Cada orde vestia un hàbit que l’identificava.

34

Monjo en el seu escriptori Cada monjo copiava molt pocs llibres, perquè la feina era molt lenta.

Doc. 10 Monjo amanuense, és a dir, que copiava manuscrits.


830900 _ 0012-0069.qxd

25/1/08

13:41

Página 35

Església Hi resaven diversos cops al dia.

Refectori Era el menjador.

Claustre Pati amb un jardí central i cobert pels costats en què els monjos passejaven hi meditaven.

Sala capitular S’hi reunien els monjos.

Biblioteca

Infermeria

Colomar Horts

Hostatgeria Hi dormien els pelegrins.

Bodega Cuina

Dormitoris En alguns monestirs, tots els monjos dormien junts en una gran habitació, mentre que en d’altres cada monjo tenia la seva pròpia habitació o cel·la.

Doc. 11 Estructura d’un monestir.

La vida als monestirs Els monjos i les monges vivien als convents i monestirs (doc. 11). En aquests edificis els monjos es dedicaven sobretot a pregar i meditar. Els monestirs solien situar-se en indrets aïllats, perquè pensaven que així era més fàcil concentrar-se i entrar en contacte amb Déu. Però els monjos i les monges també feien feines diverses, com ara cultivar l’hort del monestir i atendre els pobres i els malalts. Alguns copiaven a mà manuscrits a la biblioteca del monestir i els decoraven amb petites il·lustracions anomenades miniatures. Sense la feina d’aquests monjos, gran part dels escrits dels antics grecs i romans i dels intel·lectuals de l’edat mitjana s’haurien perdut per sempre (doc. 10).

ACTIVITATS 9. ●● Interpreta el text. • Fes una narració d’unes quinze línies sobre la vida d’un monjo o una monja. • El papa tenia poder polític durant l’edat mitjana? Per què? 10. ●● Interpreta els documents. • Document 9. Explica com és l’estructura de l’Església catòlica. • Documents 10 i 11. En quin lloc del monestir situaries aquest monjo? Per què? 11. ●●● Reflexiona. • Creus que avui dia l’excomunió tindria conseqüències polítiques per als governants?

35


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 36

6. Els camperols

La vida de la família camperola

Serfs i lliures En l’edat mitjana, el 90 % de la població estava formada per camperols. Molt pocs camperols eren propietaris de terres. La majoria vivia en un feu i treballaven les d’un senyor. No obstant això, no tenien sempre la mateixa situació. • Alguns camperols eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l’autoritat del senyor. Per exemple, no podien abandonar el feu ni casar-se sense el seu permís. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament. La condició de serfs passava de pares a fills. • Altres camperols eren lliures, fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal. Treballaven els masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta de la collita. També pagaven el delme a l’Església, un percentatge de la collita. A vegades, els camperols es rebel·laven contra els seus senyors per tal de millorar la situació en què es trobaven.

En general, els camperols vivien en petits pobles, en cases molt pobres fetes de tova, fusta i canyes; aquests habitatges constaven d’una sola habitació en què tota la família menjava i dormia. Els mobles eren molt escassos: algun bagul, una taula i el matalàs on dormien. Era molt habitual que compartissin aquesta mateixa habitació amb els animals domèstics (doc. 12). Les famílies estaven compostes pel pare i la mare, els fills i, molt sovint, també per altres familiars. El pare era el cap de família i la resta de membres l’havien d’obeir. Els camperols eren autosuficients, és a dir, produïen tot el que necessitaven. S’alimentaven del que cultivaven i es vestien amb les robes que teixien les dones. I ells mateixos es construïen les cases i es feien els mobles. Tenien un nivell de vida molt baix. Menjaven malament, i la carn i el peix eren luxes que només es podien permetre en dies especials. Tampoc no tenien medecines. Per tot això, sovint les malalties eren mortíferes i la vida, molt curta: els que superaven els 40 anys es consideraven vells. Qualsevol calamitat (una sequera, una inundació, una epidèmia, una plaga) comportava moltes morts.

Paller Hort

Podien completar la dieta amb peix.

Doc. 12 Casa camperola.

36

Persones i animals compartien l’espai de la casa.


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 37

La feina al camp La feina de camperol era molt dura. Tota la família, fins i tot els nens i els vells, treballaven de sol a sol amb eines molt rudimentàries: falçs, dalles, aixades i arades romanes (doc. 14). Com que no tenien adobs, cada any cultivaven només la meitat de la parcel·la. L’altra meitat es deixava en guaret, és a dir, sense cultivar, perquè la terra recuperés la fertilitat (doc. 13). Això provocava que la producció agrícola fos molt baixa. Principalment cultivaven cereals: amb el blat i el sègol elaboraven el pa, que era l’aliment principal, i amb l’ordi feien cervesa. També plantaven llegums: mongetes, llenties, cigrons... I als horts hi tenien hortalisses, vinya (amb què elaboraven vi) i fruites.

Dalla

Falç

Doc. 14 Camperols segant les seves collites.

Els qui estaven més ben situats tenien algun animal: gallines, xais, porcs, vedelles... ACTIVITATS 12. ● Comprèn els conceptes. Guaret

Conreu

Primer any Guaret

• Explica com era la vida d’un camperol serf i la d’un camperol lliure. • Per què diem que els camperols medievals eren autosuficients? Segon any Conreu

Doc. 13 Rotació biennal. Cada any descansava la meitat de la terra de cultiu.

DRETS HUMANS

Esclaus i serfs Durant els primers segles de l’edat mitjana va continuar havent-hi esclaus, tal com havia passat durant l’Imperi romà. Però el fenomen de l’esclavitud va anar desapareixent progressivament. La majoria dels camperols es van convertir en serfs de la gleva, la qual cosa significava que ells i els seus fills estaven lligats per a tota la vida a la terra que treballaven. La condició dels serfs era una mica millor que la dels esclaus. La vida dels esclaus depenia completament de la voluntat del senyor, que podia fins i tot matar-los si ho volia. En canvi, els serfs, sempre que no cometessin cap delicte, almenys tenien dret a viure.

13. ●● Interpreta el text. • Què significa la frase «la condició de serfs passava de pares a fills»? • Recordes quina mena de rendes pagava un camperol medieval al seu senyor? • Per què diem que els camperols medievals tenien un nivell de vida baix? 14. ●● Interpreta els documents. • Document 12. Explica quines funcions tenia la llar. • Document 13. Descriu en què consistia la tècnica del guaret. • Document 14. Descriu com feien aquests camperols la sega. 15. ●●● Organitza la informació. • Completa el quadre. La vida d’un camperol medieval Alimentació Habitatge Vestit Salut

37


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

16:59

Página 38

Activitats Elaborar definicions 16. ● Posa un exemple de cada concepte.

Una definició és l’explicació del significat d’una paraula, un concepte o una idea. Una definició ha de complir certs requisits per ser adequada.

a) Privilegiat.

b) No privilegiat.

17. ● Uneix amb una fletxa els conceptes que tenen relació entre si.

1. Ser breu i clara. 2. Incloure els trets més importants que defineixen la idea que es vol explicar. No cal incloure-hi les característiques que són comunes a altres conceptes, sinó tan sols les que són exclusives del que volem definir. 3. No s’han d’explicar els significats d’altres conceptes inclosos en la definició. Per exemple, llegeix aquesta definició: Feu: terres que un senyor concedia a un vassall a canvi de consell i ajuda en la guerra.

Bisbe

Monestir

Abat

Masos

Camperol serf

Parròquia

Camperol lliure

Reserva

Sacerdot

Diòcesi

18. ●● Quina diferència hi ha entre...

Per definir què és un feu no cal precisar quin tipus de terres eren ni a què es dedicaven. Tampoc no s’han explicat altres conceptes inclosos en la definició, com ara senyor o vassall, que, si es desconeixen, s’han de buscar al diccionari.

a) b) c) d)

La investidura i l’homenatge? El claustre i la sala capitular? El delme i el guaret? Senyor i vassall?

19. ●● Elabora definicions dels termes recollits a les activitats 16 i 17.

Elaborar una piràmide de la societat feudal La piràmide social és un gràfic en què es representa l’estructura d’una societat. 1. Al capdamunt de la piràmide hi ha el personatge o grup més poderós. El fet de representar-lo dalt de tot de la piràmide transmet aquesta idea de poder. No ocupa gaire espai, perquè els grups poderosos solen ser poc nombrosos. 2. Als estrats següents s’hi situen la resta de grups, ordenats un sota l’altre segons el grau de poder de cadascun. L’alçada de la franja que ocupen variarà segons el nombre de persones que conformen el grup. 3. A la base de la piràmide s’hi situa el grup que té una situació pitjor.

38

20. ●● Ordena correctament els grups que conformaven Rei Camperol ric Artesà la societat feudal. Gran noble

Cavaller

Camperol pobre

21. ●● Pinta de vermell els estrats privilegiats i de verd els no privilegiats. 22. ●● Respon les preguntes. • De quin color has representat els artesans? Per què ho has fet d’aquesta manera? • Quin grup ocupa l’últim lloc? Per què?


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 39

Analitzar un tapís: el tapís de Bayeux En el segle XI, el bisbe de Bayeux (França) va encarregar l’elaboració d’un tapís per decorar la catedral. Es tracta d’una tela de 70 m de llarg per mig metre d’ample brodada amb escenes històriques

que narren la conquesta d’Anglaterra per part dels normands l’any 1066. Els normands eren un poble originàriament víking que havia conquerit Normandia, al nord-oest de França.

23. ●● Per poder analitzar bé el tapís hem d’analitzar el context històric en què va ser fet. • Digues quan van passar els fets que es relaten al tapís i si coincideixen amb l’època en què va ser confeccionat. • El tapís és una font primària o secundària? • És una font literària, material, iconogràfica o oral? 24. ●● Descriu com és el tapís. • Què hi veus a les franges superior i inferior? • Què hi veus a la franja central? • En quin idioma creus que està escrita la inscripció? Quina funció creus que tenia? • Quins colors s’han utilitzat? • L’estil és molt detallista? 25. ●● Les escenes del tapís, com altres obres d’art, també ens serveixen per conèixer aspectes de les societats que estudiem. • Explica com van vestits els personatges que apareixen en les diferents escenes. • Digues com són els vaixells i si coincideixen amb allò que has estudiat en la unitat sobre les embarcacions víkings. • Indica quins tipus de personatges pots identificar en aquestes escenes del tapís (cavallers, soldats d’infanteria, cortesans, reis, dames monjos, etc.) i explica quins trets els identifiquen. • S’ha representat algun element fantàstic al tapís? Quin?

39


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 40

U N I TAT

3

L’època del romànic

1. La cristiandat Durant l’edat mitjana, el cristianisme, que era la religió majoritària dels europeus, va ser un dels elements que va contribuir amb més força a formar una civilització comuna. L’Església estava present en tots els països i regions d’Europa, i per això aquest conjunt de territoris es coneixia amb el nom de cristiandat. Entre els segles XI i XII, l’Europa cristiana va anar ampliant les fronteres. Pel nord i per l’est, els catòlics alemanys van cristianitzar pobles pagans germànics i eslaus, i el mateix van fer els ortodoxos bizantins amb els eslaus dels Balcans i Rússia. Pel sud, els regnes cristians de la península Ibèrica van anar conquerint territori musulmà. L’Església regulava la vida privada L’Església intervenia en gairebé tots els aspectes de la vida. Els principals ritus, des del bateig i el matrimoni fins a l’enterrament, eren considerats esdeveniments molt importants en la vida de les persones i els celebrava tota la comunitat sota la direcció dels clergues. Els cristians havien d’anar a missa els diumenges, pregar diàriament, dejunar durant la quaresma, confessar-se almenys un cop l’any, combregar com a mínim també un cop l’any, durant la Pasqua, i, si era possible, pelegrinar als llocs sants. D’aquesta manera podien aconseguir la vida eterna.

ELS DRETS HUMANS

Les heretgies: els càtars En l’edat mitjana, l’Església i les autoritats vigilaven que ningú no propagués creences contràries a les oficials. Qualsevol desviació de la doctrina catòlica romana era considerada una heretgia. Una de les heretgies més importants va ser la dels càtars occitans o albigesos, que defensaven l’existència de dos déus, un del bé i un altre del mal. Al principi, l’Església va intentar convèncer els càtars de manera pacífica perquè tornessin a l’ortodòxia catòlica, però no ho va aconseguir. El 1209, el papa Innocenci III va declarar una croada contra els càtars. El rei de França, Felip II, va aprofitar aquesta circumstància per afavorir la conquesta de bona part d’Occitània i incorporar-la a la seva obediència. Llavors, es va desfermar una repressió terrible. El 1230 els albigesos havien estat pràcticament exterminats.

Les campanes de les esglésies regulaven les tasques quotidianes i les hores de feina dels camperols. Fins i tot el calendari seguia les festes religioses i els anys, tal com encara fem ara, es comptaven a partir del naixement de Crist. L’Església intervenia en la política i la societat L’ Església tenia molt poder social i econòmic, perquè gran part de les terres eren propietat dels monestirs i els bisbats. L’Església cobrava rendes als seus serfs com qualsevol altre senyor, però, a més, tots els camperols li havien de pagar el delme, que era la dècima part de la collita. També tenia molta influència política, perquè els papes intervenien en els assumptes dels estats cristians. L’Església fins i tot intervenia en les guerres. Establia certs períodes, anomenats Treva de Déu, en què estava prohibit lluitar, i també podia organitzar grans exèrcits disposats a combatre per motius religiosos, tal com va passar a les croades.

40

Doc. 1 La ciutat de Carcassona (França) va ser un dels principals nuclis de resistència càtara.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 41

Les croades

A FONS

Les croades, unes intervencions militars organitzades pel papa i els reis europeus per conquerir Terra Santa als musulmans, van tenir lloc entre els segles XI i XIII. La primera croada es va desenvolupar entre el 1096 i el 1099. Després de l’ocupació de Jerusalem per part dels turcs, el papa Urbà II va fer una crida als cristians d’Occident per alliberar Terra Santa. Molts cavallers, impulsats per la fe o l’esperit aventurer, Londres París

OCEÀ ATLÀNTIC

Orleans

van marxar cap a Jerusalem i van conquerir la ciutat. Després d’aquesta croada encara n‘hi va haver set més, malgrat que no van aconseguir l’objectiu de recuperar de manera permanent Terra Santa. Les croades van afavorir el contacte i el desenvolupament del comerç entre les dues ribes del Mediterrani. Però també van tenir un costat negatiu, perquè els enfrontaments van provocar matances de població, saquejos i destrucció.

Colònia Ratisbona Metz

SABIES QUE... egre mar N

Tolosa Durazzo

Constantinoble

mar

Expedicions primera croada

Musulmans

M e d ite r ra n i

Jerusalem

Expedicions segona croada PRIMERA CRUZADA Cristians Territori conquistat Expedicions tercera croada temporalment

Una prova del fervor religiós que van despertar a Europa les croades va ser l’anomenada Croada dels nens, malgrat que no va ser en realitat una croada perquè no va disposar de l’aprovació papal. El 1212, milers d’europeus d’origen humil van formar un exèrcit que pretenia ajudar els croats a conquerir Terra Santa. Entre els voluntaris hi havia més de 7.000 nens.

Doc. 2 Mapa de les principals croades.

Doc. 3 Miniatura d’un cavaller templer. L’orde del Temple es va crear durant les croades amb l’objectiu de defensar els pelegrins que visitaven Terra Santa.

Fent un gran esforç perquè no tenien mitjans, van arribar als ports italians amb l’objectiu d’embarcar-se cap a Terra Santa, però no disposaven de vaixells. El moviment va acabar tràgicament, perquè els mercaders genovesos van vendre molts d’aquells voluntaris als traficants d’esclaus.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què signifiquen les expressions següents: cristiandat, delme i Treva de Déu. 2. ● Busca les idees principals. • En què es basava el poder econòmic de l’Església?

• Quina influència tenia l’Església en la societat medieval? 3. ●●● Reflexiona. • Creus que l’Església catòlica continua tenint influència en la societat actual? Justifica la resposta.

41


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 42

2. Un art religiós A partir del segle XI es va estendre per tot Europa occidental un nou estil artístic que anomenem romànic perquè ens recorda l’art romà. Per primera vegada des de la caiguda de l’Imperi romà, el territori europeu va quedar unificat per un mateix estil, encara que amb variants regionals. La religiositat és la característica més important de l’art romànic. L’objectiu principal de les obres d’art era provocar un apropament dels fidels a Déu. • En arquitectura la influència de la religió es va notar en els tipus d’edificis, perquè els més representatius van ser les esglésies, les catedrals* i els monestirs.

Una altra característica de l’art romànic és l’ús de símbols. Tot transmetia un missatge, des de les formes dels edificis, fins als materials utilitzats o els motius de decoració. Quant als artistes, eren considerats uns simples artesans. En la majoria dels casos ni tan sols se sap el nom dels que feien les obres. Acostumaven a fer una vida itinerant, és a dir, quan acabaven la feina en un lloc se n’anaven a un altre per poder sobreviure.

3. L’arquitectura romànica Els principals edificis romànics es construïen en pedra. Al principi es cobrien amb sostres de fusta, però com que els incendis eren freqüents, es va optar per usar la pedra. Per poder cobrir amb pedra els edificis grans, els arquitectes van tornar a utilitzar elements romans, com ara les voltes de canó i les cúpules (doc. 4). Les cobertes descansaven en arcs de mig punt i columnes i pilars* molt gruixuts. Però com que les cobertes pesaven molt, va caldre reforçar l’edifici per evitar que caigués. Per això, els arquitectes romànics utilitzaven murs molt gruixuts, reforçaven l’edifici amb contraforts a l’exterior i reduïen tant el nombre com la mida de les finestres. Aquests trets feien que els edificis mostressin un aspecte molt sòlid i compacte i tinguessin poca llum a l’interior (doc. 5). Els temples solien tenir planta de creu llatina*, per recordar la creu en què va morir Jesús. El braç llarg de la creu podia estar compost d’una o diverses naus que acabaven en un absis. El braç més curt rep el nom de creuer o transsepte.

42

Doc. 4 Interior de la basílica de Sainte Madelaine a Vézelay (França). Les voltes de canó tenien, a més d’una utilitat arquitectònica, un sentit simbòlic perquè representaven la volta celeste, és a dir, el cel.

GLOSSARI Catedral. Església on té la seu un bisbe. Pilar. Element arquitectònic de planta quadrada o poligonal que fa la mateixa funció que una columna. Planta de creu llatina. Tipus de planta composta per dos braços, un més llarg que l’altre, que s’entrecreuen.

Creuer

• En escultura i pintura la religiositat va estar present en la recerca del sentit espiritual de les coses. El que interessava de debò a l’artista romànic era representar l’essència interior, no la bellesa.

Nau principal Deambulatori

Planta d’una església romànica de pelegrinació.

Absis


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 43

Una església romànica

A FONS

El lloc on s’entrecreuen els braços s’anomena creuer. Sobre el creuer hi havia una cúpula anomenada cimbori.

Volta de canó

A la façana principal s’alçaven una o dues torres que servien de campanar.

El braç llarg de la creu estava format per una o diverses naus que acabaven cadascuna en un absis.

Contrafort

En alguns casos tenien més d’un pis.

Doc. 5 Alçat d’una església romànica.

Acostumaven a tenir de 3 a 5 naus. La central era més alta que les laterals.

A vegades, les naus laterals s’allargaven i formaven un deambulatori. Això permetia passar per darrere de l’altar major i observar les relíquies que s’hi conservaven.

ACTIVITATS 4. ● Comprèn els conceptes. • Quines són les característiques més importants de l’art romànic? 5. ●● Interpreta el text. • Quan parlem de la recerca del sentit espiritual, a què ens referim? A l’interès per la forma física i la bellesa. Al culte als esperits dels morts. A l’essència de les coses més enllà de la forma física que presentin.

6. ●● Interpreta els documents. • Document 5. a) Explica aquests termes amb paraules teves: arc de mig punt, contrafort, volta de canó, nau, absis, creuer, cimbori, deambulatori, torre campanar. b) Com són les finestres de l’edifici? Creus que hi devia entrar molta llum? c) Per a què penses que devien servir les torres campanar de la façana?

43


830900 _ 0012-0069.qxd

25/1/08

13:41

Página 44

4. L’escultura romànica

Les figures es representen rígides i inexpressives.

L’exterior i l’interior dels edificis romànics es decoraven amb escultures. A més de decorar, aquestes escultures tenien una funció educativa i religiosa. Com que la majoria de persones no sabien llegir ni escriure, les imatges els ensenyaven els personatges i temes de la religió cristiana. Per això es diu que les esglésies romàniques eren «bíblies en imatges».

No hi ha comunicació entre el Nen i la Mare de Déu.

Doc. 6 Mare de Déu amb el Nen.

Les escultures romàniques s’adaptaven a l’arquitectura. Els artistes allargaven, retorçaven o estiraven les figures per adaptar-les a l’espai que disposaven. Les figures humanes no eren naturalistes i es representaven de manera esquemàtica. A més, els personatges apareixien vestits amb robes rígides que tapaven la major part del cos. Les escultures estaven pintades amb colors vius. Avui dia, la majoria de les escultures romàniques que podem observar han perdut els colors a causa del pas del temps. Decoraven especialment els capitells i les portalades d’esglésies i claustres, destacant la representació de Crist en majestat (pantocràtor) i les representacions del judici final. També es feien talles de fusta que representaven la Mare de Déu amb el Nen (doc. 6) i el Crist Crucificat (doc. 7).

5. La pintura romànica La majoria dels edificis romànics estaven pintats tant a l’exterior com a l’interior. Però les pintures més importants es reservaven per a l’interior dels temples. La pintura romànica no era naturalista. Les figures es representaven de manera esquemàtica i en postures rígides. Els colors eren intensos i el contorn de les figures es perfilava amb una línia negra força gruixuda. A més, alguns personatges es dibuixaven molt més grans que la resta, per destacar-ne la importància. Es pintaven sobretot temes religiosos i no hi apareixien paisatges de fons, es buscava sobretot destacar el missatge que comunicaven els personatges. Els principals tipus de pintura romànica eren: • La pintura mural és la que se situa a les parets, utilitzant la tècnica del fresc. Els temes preferits eren el pantocràtor i la Verge amb el Nen (doc. 8). • La pintura sobre taula utilitzava la tècnica del tremp, barrejant pigments i rovell d’ou, per decorar la part frontal i els retaules de fusta que decoraven els altars. • Les miniatures eren petites pintures amb què s’il·lustraven llibres, com ara bíblies, còdexs i santorals.

44

Els gestos i les proporcions no són realistes.

Les cames rectes són característiques dels Crists romànics.

Doc. 7 Crist crucificat.

ACTIVITATS 7. ● Comprèn els conceptes. • Diem que una escultura té una funció únicament decorativa quan: Serveix per adornar i transmetre algun missatge. Només serveix per embellir un edifici. 8. ●● Interpreta el text. • Per a qui creus que es feien els manuscrits amb miniatures? • Per què les pintures més importants es col·locaven a l’absis principal? 9. ●● Interpreta els documents. • Documents 6 i 7. Quines característiques de l’escultura romànica hi pots observar? 10. ●● Reflexiona. • Per què es decoraven de manera especial les portades dels temples? • Per què les pintures eren esquemàtiques i només representaven els trets principals de les figures?


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 45

PATRIMONI

Santa Maria de Taüll

Mare de Déu com a tron del Nen.

L’església de Santa Maria de Taüll es va construir en el segle XII. Està formada per tres naus que acaben en un absis cadascuna. En els absis i en diverses parets d’aquesta església s’hi van trobar pintures cobertes per una capa de calç. De tot el conjunt, les pintures més importants es troben a l’absis principal, on es representa el tema de l’Adoració dels Reis.

Adoració dels Reis. Melcior apareix com un ancià, Baltasar, com un home madur, i Gaspar, com un jove.

Màndorla Apòstols i sants.

11. ●● El mateix taller que va pintar l’absis de l’església de Santa Maria de Taüll va fer altres pintures molt famoses a la mateixa zona. • Busca’n informació, digues de quines pintures es tracta i quin tema representen. Àngel que anuncia el naixement de Crist.

Doc. 8 Absis de l’església romànica de Santa Maria de Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

Vegetació Bestiar

Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó Al Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó, fundat en el segle XI, hi ha enterrats 23 reis.

Pastors

Muntanyes

Doc. 9 Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó. En aquesta escena es representa el moment en què un àngel anuncia als pastors que ha nascut Jesucrist.

A les voltes del panteó hi ha un conjunt de pintures que es consideren una de les obres més importants del romànic europeu. Les pintures versen sobre la vida de Crist: infància, mort i resurrecció. Una de les escenes més destacades és la que representa l’Anunciació als pastors.

45


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 46

Activitats Fer un resum Fer un resum consisteix a expressar, normalment per escrit, les idees principals d’un text amb les nostres pròpies paraules. Per això en els resums no s’han de copiar paràgrafs sencers del text original. Per fer un bon resum has de seguir aquests passos: 1. Llegeix atentament el text i subratlla’n amb llapis la informació més rellevant. Assegura’t que has comprès tot el text. 2. Escriu el resum basant-te en les idees que has subratllat. Recorda que has d’unir les frases de manera que tinguin sentit. 3. Compara el resum amb el text original. Has de ser molt més breu i precís.

12. ● Expressa en una sola frase la idea principal continguda en aquest paràgraf. Com que la majoria de persones no sabien llegir ni escriure, les imatges els ensenyaven els personatges i temes de la religió cristiana. Per això es diu que les esglésies romàniques eren «bíblies en imatges». 13. ●● Llegeix l’epígraf 2 i fes-ne un resum. • El resum ha d’estar format de tres frases amb aquesta estructura: 1. Situació artística d’Europa en el segle XI. 2. Característiques de l’estil artístic. 3. Situació dels artistes. 14. ●●● Fes un resum amb les característiques de l’arquitectura, la pintura i l’escultura romàniques.

Analitzar una pintura 15. ●●● Primer, descriu la pintura i explica’n la composició. • Quins personatges hi apareixen? Quina posició hi ocupa cadascun? • Són tots igual de grans? Per què? • Quin és el centre de l’escena? 16. ●● A continuació, explica la tècnica que s’hi ha utilitzat. • Quin tipus de colors s’hi han fet servir? • Fa sensació de volum? • Les figures s’hi representen de manera realista? 17. ●●● Finalment, interpreta la pintura. • Què s’hi representa? • On creus que està situada? • En quina època es va fer? Crist de l’església romànica de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

46


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 47

Identificar escenes de l’art cristià L’art medieval va tenir una funció religiosa. Entre les escenes religioses que es representaven més sovint hi ha les dedicades a narrar la vida de Crist. Els fets que va viure Jesús durant la seva vida serveixen com a base per a la doctrina cristiana. Per això era important que tots els cristians els 18. ●● Revisa les fotografies de la unitat. • Hi apareixen algunes de les escenes que s’esmenten en el text? Quines? • Descriu cada escena. A

coneguessin. Els que no podien llegir-los a la Bíblia podien aprendre’ls mirant els relleus i les pintures de les esglésies, com si fossin un còmic. Algunes de les escenes més representades eren l’Anunciació, la Nativitat, l’Adoració dels Reis, el Baptisme, l’Últim Sopar i la Crucifixió.

19. ●● Observa aquestes escenes de la vida de Crist i relaciona-les correctament amb la descripció corresponent.

B

C

Resurrecció de Llàtzer

El sepulcre buit

Visita d’uns savis

Havent dit això, cridà amb tota la força: – Llàtzer, surt a fora! I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: – Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. Joan, 11. 43-44

El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor.

L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es postraren a terra i els van adorar. Després, van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

Lluc, 24. 1-5

Mateu, 2. 10-11

20. ●●● Busca informació sobre la vida de Jesús en una enciclopèdia o a Internet. • Ordena les tres escenes de la vida de Jesús segons l’ordre en què van passar. • Anota altres esdeveniments importants de la vida de Jesús i busca a Internet fotografies de pintures i escultures que els representin.

47


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 48

U N I TAT

4

El ressorgiment de les ciutats

1. La prosperitat econòmica del segle XIII

1. Conreu 1 2. Conreu 2

En el segle XIII Europa va experimentar una gran prosperitat econòmica que va millorar les condicions de vida de la població. La millora de l’agricultura i el creixement de la població

Primer any

3. Guaret

1 2

2

3

3

3 1

A partir del segle XII, la producció agrícola va augmentar en gairebé tot el continent. D’una banda, va augmentar la superfície cultivada. Es van talar boscos, es van dessecar pantans i es van conrear les noves terres. A més, en algunes zones es va implantar la rotació triennal de cultius (doc. 2), gràcies a la qual només es deixava en guaret la tercera part de les parcel·les.

Segon any

1 2 Tercer any

Doc. 2 Rotació triennal.

També es van introduir noves tècniques que van facilitar la feina agrícola. Es va començar a utilitzar l’arada de pala (doc. 3) que solcava la terra més profundament. I a la zona mediterrània es va estendre el regadiu i s’hi van introduir nous cultius, en els dos casos a causa de la influència islàmica. En tercer lloc, es van difondre els molins (moguts pel vent o per l’aigua), que feien la feina de 40 persones. Com a conseqüència de tots aquests canvis, la producció d’aliments va augmentar, fet que va permetre allunyar el fantasma de la gana. Per això, la població va créixer molt: va passar de 42 milions l’any 1000 a 73 milions el 1300 (doc. 1). Evolució de la població europea en l’edat mitjana (en milions d’habitants) 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1000

1050

1100

1150

1200

Doc. 1 Evolució de la població europea.

48

1250

1300

Doc. 3 Miniatura que representa un camperol llaurant amb una arada de pala.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 49

Fusta Blat

Bergen

ÀREA COMERCIAL

Revel

Hanseàtica Genovesa

mar

Veneciana Catalana

Llana

De la Xampanya

Bàltic

Rutes catalanes Rutes terrestres Bordeus Santander Bilbao Medina del Campo

Moscou Polotsk

Ambre Pells Cera

Smolensk

Danzig

Leipzig

Kíev Cracòvia

Tana Pells Mel

Viena Ferro Venècia

Caffa

mar

Gènova

Montpeller

Teixits

Augsburg

Lió

Sal

Negre

Ferro Marsella Barcelona

Toledo Armes Lisboa València Sevilla Cadis

Stralsund

Frankfurt

Vi

Fira

Riga

Lübeck Hamburg Anvers Dortmund

Bruges Colonia Lagny París Provins Troyes

Rutes italianes

ATLÀNTIC

Nord

Londres

Rutes de la Hansa

OCEÀ

mar

Estany

RUTA COMERCIAL

Visby

del

Novgorod

Trebisonda

Ragusa

Blat

Constantinoble

Durazzo

Espècies

Nàpols Palma

Cuir

Alguer

Antioquia

Càller

Espècies Seda

m a r Palerm Orà

Alger

Alcoll Tunis

Blat

Tir

Mediterrani

Càndia

Doc. 4 Principals rutes del comerç medieval.

El desenvolupament del comerç i la banca

ACTIVITATS

El comerç també va experimentar un gran desenvolupament a partir del segle XII, perquè el creixement de la població va augmentar les necessitats de productes (doc. 4).

1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què és una fira. • Encara se’n celebren avui dia?

Els productes es transportaven per terra (amb carro) i, sobretot, amb vaixell, pels rius i mars principals. Hi havia dues grans rutes marítimes.

2. ●● Interpreta el text. • Per què va augmentar la producció agrícola a partir del segle XII? • Per què va incrementar el comerç?

• La ruta del Mediterrani relacionava les ciutats de la costa de les penínsules Ibèrica i Itàlica amb els ports musulmans i de l’Imperi bizantí. Els europeus importaven productes de luxe (perfums, sedes, porcellana, espècies) i exportaven teixits i armes. • La ruta de l’Atlàntic i del Bàltic estava dominada per una associació de comerciants, la Hansa. Comunicava els ports portuguesos (Lisboa) i del Cantàbric (Bilbao, Santander) amb les ciutats flamenques (Bruges, Anvers), alemanyes (Hamburg, Lübeck) i fins i tot russes. S’intercanviaven les llanes castellanes i angleses; els vins francesos; l’estany anglès, i l’ambre, les pells, la fusta i el blat del Bàltic. Els mercaders es reunien periòdicament en fires comercials en què arribaven productes de tot arreu. Les fires més importants van ser les de la regió francesa de la Xampanya. L’augment del comerç va comportar l’aparició de noves tècniques bancàries i financeres a Europa. Els viatges comercials sovint eren molt cars i van començar a finançar-se a crèdit. I per evitar els robatoris es van establir les lletres de canvi, que permetien viatjar sense portar diners en metàl·lic.

3. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Què és la rotació triennal? Per què va afavorir l’augment de la producció? • Document 4. On se celebraven les fires principals? Amb quins productes es comerciava a Europa? 4. ●●● Organitza la informació. • Completa l’esquema amb aquestes frases. a) Va incrementar el comerç. b) Va créixer la producció agrícola. c) Va augmentar la població. 5

5

49


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 50

2. El renaixement de les ciutats A Europa les ciutats havien entrat en una fase de decadència després de la crisi de l’Imperi romà. A partir del segle XII, les ciutats van tornar a créixer. En uns casos, eren ciutats antigues que tornaven a cobrar força. En d’altres, eren ciutats de nova creació, sorgides al costat d’un castell o un monestir, en una cruïlla de camins o en rutes comercials. Les ciutats medievals eren petites i les més grans tenien uns 50.000 habitants. Les més poblades eren París, les ciutats dels Països Baixos (Bruges, Gant...) i les del nord d’Itàlia (Gènova, Florència, Venècia...). Les causes del creixement de les ciutats El creixement de les ciutats va respondre a diversos motius. D’una banda, amb les noves tècniques agrícoles es necessitaven menys camperols i molts van haver d’emigrar a les ciutats per buscar-hi feina. A més, el comerç es va reactivar i molts mercaders es van instal·lar a les ciutats, on tenien lloc els mercats. Els camperols dels voltants anaven un cop per setmana a la ciutat a vendre els seus productes i, alhora, hi compraven els que necessitaven (doc. 5). Algunes ciutats van arribar a ser centres de comerç regional i fins tot internacional molt importants. Les ciutats oferien condicions de vida millors, perquè no estaven sota el control dels senyors feudals i tots els seus habitants eren lliures. Cada ciutat tenia el seu propi govern, l’ajuntament, que dirigia un alcalde. Molts camperols també van emigrar a les ciutats per fugir de la servitud i ser més lliures.

Doc. 5 Mercat d’una ciutat medieval francesa.

GLOSSARI Burgès. Originàriament, aquest terme designava l’habitant del burg o barri comercial i artesanal; més tard es va utilitzar per designar qualsevol habitant de la ciutat.

Els habitants de les ciutats L’ habitant de les ciutats s’anomenava burgès*. Però entre els habitants de les ciutats hi havia grans diferències. • Alguns eren molt rics, per exemple els propietaris dels tallers artesans més grans i els mercaders principals. Aquests grups controlaven el govern de la ciutat. • La majoria de la població estava formada per artesans i botiguers modestos, i per persones dedicades al servei domèstic en les cases dels més rics. • Per sota d’ells hi havia els pobres i els marginats, que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure. A les ciutats de l’Europa medieval la major part de la població era cristiana. Però també hi havia grups de jueus que vivien en barris separats, les jueries o calls. Als regnes cristians de la península Ibèrica també hi havia població islàmica, que vivia en uns barris anomenats moreries.

50

ACTIVITATS 5. ●● Interpreta el text. • Enumera les causes que van provocar que les ciutats creixessin a partir del segle XII. 6. ●● Interpreta els documents. • Document 6. Llegeix el text que hi ha sota del document i localitza cada part de la ciutat al dibuix. 7. ●●● Organitza la informació. • Elabora una piràmide social sobre la societat de les ciutats medievals.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 51

Portal

Doc. 6 Reconstrucció d’una ciutat medieval.

Com era una ciutat medieval Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles força altes que les protegien. A les portes es cobraven els impostos sobre les mercaderies que entraven a la ciutat. Les portes es tancaven durant la nit. L’edifici més alt i destacat de la ciutat solia ser la catedral, que era la seu del bisbat. També hi ressaltaven l’ajuntament i els palaus d’alguns nobles i burgesos. Les ciutats es dividien en barris, cadascun amb la seva pròpia parròquia. A les poques places de què disposaven s’hi celebraven els mercats, les representacions dels artistes i els ajusticiaments.

A FONS L’ambient era molt insà. Pocs carrers estaven empedrats, per la qual cosa es caminava sobre el fang. No hi havia ni clavegueres ni un servei regular de recollida d’escombraries, i les deixalles de les cases, que es llançaven directament al carrer des de les finestres, es barrejaven amb el fang. Els animals domèstics (gallines, porcs, gossos...) també corrien lliurament. A més, en moltes ciutats la majoria de les cases eren de fusta i s’apinyaven formant carrerons molt estrets. Per això quan hi havia un incendi, s’expandia ràpidament de casa en casa i sovint arrasava barris sencers.

51


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 52

3. L’auge de l’artesania

A FONS

Els artesans

La fabricació de teixit de llana

L’augment general de la població i el creixement de les ciutats van comportar una demanda més elevada de productes artesanals, com ara vestits o objectes de metall i fusta. Per això es va produir un gran desenvolupament de l’artesania i va augmentar el nombre d’artesans.

La majoria dels artesans i artesanes es dedicaven a la fabricació de tèxtils. L’elaboració dels productes tèxtils era molt complexa i requeria la col·laboració de molts gremis diferents. Per exemple, per fabricar un teixit de llana se seguien set passos en què intervenien diferents gremis.

Els oficis artesanals eren molt diversos: teixidors, boters, bataners, forners, fusters, tintorers, sabaters, cistallers, terrissaires, etc. Els artesans elaboraven els seus productes a mà, amb poques eines i amb materials naturals. Treballaven en petits tallers situats a la casa dels propietaris, que tenien pocs treballadors. Al taller es feia tot el procés de producció i també s’hi venien els productes al públic. Era habitual que els artesans que es dedicaven a una mateixa professió visquessin al mateix carrer, que acabava prenent el nom de l’ofici: carrer dels tintorers, ribera dels adobers, carreró dels llauners, passatge dels estibadors, etc. Molts d’aquests noms encara perduren.

1. La llana es rentava i es cardava. El cardatge permetia treure el pèl de la llana.

2. S’elaborava el fil amb la llana (filada).

3. Es fabricava el teixit amb el fil (teixidura).

4. El drap es tenyia (tintatge).

Els gremis A partir del segle XII, tots els artesans d’un mateix ofici es van associar formant gremis. Cada gremi elaborava un estatut que havien de jurar tots els membres en què s’especificaven tant les normes de l’ofici com els drets i les obligacions dels associats. Els gremis controlaven la producció. El gremi distribuïa entre els seus membres les primeres matèries necessàries per fabricar la mercaderia, controlava severament el nombre de treballadors i la qualitat dels productes i n’establia el preu. Els gremis també s’ocupaven de l’assistència als membres de l’ofici i les seves famílies. Els associats pagaven unes quotes i amb aquests ingressos s’atenia els malalts, les viudes i els orfes. A vegades, els gremis creaven hospitals i hospicis per als seus membres i familiars. Els gremis van aconseguir dominar tota la producció artesana que es feia a les ciutats i ningú no es podia dedicar a un ofici si no s’associava al gremi corresponent.

52

5. El drap es batanava i es tesava, és a dir, es compactava i s’estirava.

6. El teixit es cardava.

7. Es procedia a l’abaixament (tallar i igualar el pèl).

8. ●●● Reflexiona. • A què es dedicaven aquests oficis: cardadors, bataners, abaixadors, filadores, teixidors i tintorers? • Als tallers hi treballaven només homes?


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 53

Dormitoris

La composició dels oficis

Habitació del mestre i la seva dona

Cada ofici estava dividit en tres categories d’artesans: mestres, oficials i aprenents. • El mestre era el propietari del taller, de les eines i les primeres matèries. Era la persona que obtenia els beneficis i pèrdues del negoci. Normalment, la propietat d’un taller s’heretava de pares a fills. Els mestres eren els que dirigien i controlaven el gremi. • L’oficial era el treballador expert del taller, que rebia un salari per la feina que feia. • L’ aprenent era un jove que volia aprendre l’ofici i que treballava durant uns quants anys al taller sense cobrar un salari. En general, cada taller tenia només un aprenent, que vivia a casa del mestre, que també el mantenia. En teoria els oficials podien convertir-se en mestres i parar taller propi. Per fer-ho havien de fer una obra mestra, que havia de passar un examen molt sever dels mestres. Però els mestres no solien aprovar-les per evitar que la competència augmentés. ACTIVITATS 09. ● Comprèn els conceptes. • Què era un gremi? Quines funcions exercia? • On es feia la producció artesana? • Explica què tenen en comú i què de diferent un mestre, un oficial i un aprenent.

Cuina, menjador i sala

Taller i botiga

Doc. 7 Casa taller d’un sastre important.

10. ●● Interpreta els documents. • Document 7. Què representa? A qui creus que pertanyia? Per què? En quantes plantes es divideix? Quina planta es destinava a l’habitatge? I al taller? On es venien els productes? • Document 8. a) Què representa? Què fan els personatges que van davant? I la resta? b) Descriu com es vestien. c) Compara-ho amb les processons actuals.

Doc. 8 Processó del gremi dels advocats de la ciutat de Perusa (Itàlia).

53


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 54

4. El reforçament de les monarquies

A partir del segle XII, els reis, a poc a poc, van enfortir el seu poder i van engrandir els seus regnes. Com que l’economia va millorar, els reis van recaptar més impostos. Amb els ingressos, els monarques van crear exèrcits propis i van imposar l’obediència a molts senyors feudals mitjançant la força o pactes pacífics. També van enfortir l’administració del seu regne i van contractar juristes i experts formats a les universitats de les ciutats més importants. Aquests juristes van fomentar la restauració del dret romà, que atorgava molt més poder al rei que el dret tradicional, el qual combinava el costum amb alguns elements romans i germànics. Els reis van utilitzar les ciutats, cada vegada més poderoses, per arrabassar part del poder a la noblesa. Així, van concedir cartes de llibertats i privilegis a les ciutats, segons les quals quedaven lliures de qualsevol dependència feudal. A canvi, els habitants de les ciutats van donar suport al rei en contra dels senyors feudals. La creació dels parlaments Al final del segle XII i durant el segle XIII, els reis europeus van començar a convocar corts o parlaments, molt diferents dels parlaments actuals.

Doc. 9 El rei Jaume I presidint les Corts catalanes.

SABIES QUE... El 1188 el rei Alfons IX va convocar a Lleó la seva cúria règia incorporant-hi representants de les ciutats amb l’objectiu de guanyar suport popular i afermar-se en el tron. L’assemblea estava formada per tres estaments (la noblesa, el clergat i les ciutats) i aviat es va convertir en habitual. Aquesta va ser la primera vegada que es van reunir corts a Europa i la iniciativa es va repetir aviat en altres països del continent.

Als parlaments medievals només hi estaven representats el rei, els nobles, els clergues i els governants de les ciutats. Amb la convocatòria d’aquestes assemblees els reis pretenien rebaixar el poder de la noblesa gràcies al suport de les ciutats. Es reunien únicament quan el rei ho considerava oportú, i tenien com a funcions principals establir nous impostos i aprovar despeses extraordinàries per sufragar les guerres. Així, doncs, la convocatòria de les assemblees depenia generalment de noves necessitats econòmiques dels reis. Els parlaments van assolir diferents graus de poder segons els regnes. En alguns, com ara Castella, el Parlament es limitava a aprovar o negar el que demanava el monarca. Però en d’altres, com el de Catalunya, el Parlament tenia molt poder i el rei necessitava el seu vistiplau a l’hora de dur a terme moltes de les accions de govern que emprenia.

54

Doc. 10 Un rei medieval amb els símbols del seu poder (corona, tron i ceptre) i envoltat de la seva cort.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 55

REGNE

R E G N E

DE

D E

S U È C I A

NORUEGA

ESTATS RUSSOS

T EUT

ESCÒCIA

IRLANDA

Ò

N

IC

PRINCIPAT DE MOSCOU

E

DINAMARCA

O C E À

OR

D

GRAN DUCAT

ANGLATERRA REGNE DE POLÒNIA

DE HORDA D’ O R

LITUÀNIA

A T L À N T I C SACRE REGNE DE FRANÇA

IMPERI REGNE D’HONGRIA

DUCAT D’AQUITÀNIA

VE

CI

PRINCIPAT DE VALÀQUIA

Negre

mar

AL UG RT PO

PRÍNCEPS SERBIS

Còrsega

D’ARAGÓ

Sardenya (Aragó)

GRANADA

BULGÀRIA

ESTATS DE L’EGLÉSIA

CORONA

mar

A

PROVENÇA GÈNOVA NAVARRA

REGNE DE CASTELLA

PRINCIPAT DE MOLDÀVIA

REGNE DE NÀPOLS

Mediterrani Sicília (Aragó)

IMPERI BIZANTÍ

ALBÀNIA

S RC S TU MAN O EMIRATS DELS TURCS SELJÚCIDES

OT

NEGREPONT DUCAT (Venècia) D’ATENES PRINCIPAT D’ACAIA DUCAT MISTRÀS DE (Imperi NAXOS bizantí)

RODES (Cavallers de Sant Joan)

Creta (Venècia)

Doc. 11 Regnes europeus en el segle XIV.

Els enfrontaments entre els regnes europeus A més d’imposar la seva autoritat dins els regnes, els reis medievals van intentar estendre els seus dominis. A vegades lluitaven contra nobles que tenien grans territoris i que no reconeixien l’autoritat de cap monarca. Però altres vegades els reis lluitaven entre ells mateixos. Molts dels conflictes s’originaven en disputes successòries, que es produïen quan dos o més reis s’enfrontaven per obtenir el tron d’un rei que havia mort sense nomenar un successor. Per exemple, la pretensió del rei anglès d’heretar el tron francès va originar la guerra dels Cent Anys (1337-1453), que va enfrontar durant més d’un segle Anglaterra i França i que va acabar amb la victòria del rei francès Carles VII. En aquesta guerra va destacar la lluita de la camperola francesa Joana d’Arc. Altres lluites estaven provocades pel desig d’imposar fronteres clares. Durant l’edat mitjana hi havia molts territoris que no eren de ningú, i les fronteres entre els diferents regnes estaven molt poc definides. Els reis lluitaven per intentar sotmetre sota el seu domini aquestes terres de ningú.

ACTIVITATS 11. ● Comprèn els conceptes. • Explica què significa l’expressió «terra de ningú». • Explica què és una carta de llibertats i privilegis. • Descriu qui es reunia en un parlament medieval i què s’hi discutia. 12. ●● Interpreta el text. • Com va influir la millora econòmica en l’augment de poder dels reis? • Per què els reis i les ciutats es van convertir en aliats? • Per què els reis van crear parlaments? 13. ●● Interpreta els documents. • Document 10. Enumera els símbols de la reialesa. • Document 11. a) Quins estats actuals ja existien en el segle XIV? b) Compara’ls amb un mapa d’Europa actual. Són iguals?

55


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 56

Activitats Fer un esquema 14. ●● Copia l’esquema i completa’l col·locant cada frase al lloc corresponent. • • • • • • •

Auge del comerç Desenvolupament de la burgesia Millora de la producció agrícola Afermament del poder del rei Creixement de les ciutats Aparició dels parlaments Creació de les tècniques bancàries • Augment de la població • Pèrdua del poder de la noblesa • Auge de l’artesania

Canvis polítics

Els canvis en els segles XII i XIII

Canvis econòmics

Canvis socials

Analitzar una fotografia aèria d’una ciutat La fotografia aèria és una font molt important per estudiar com era el traçat d’una ciutat en el passat, quines transformacions ha experimentat i quines restes d’altres èpoques hi perduren. 15. ●● Observa la fotografia d’Àvila. • Identifica-hi els llocs següents i explica quines activitats s’hi feien. a) Catedral b) Muralles c) Plaça Major • Analitza com era la ciutat. a) Com són els carrers de la zona antiga? b) Quins edificis antics hi destacaries? • Analitza’n els canvis. a) En quines zones s’han erigit els edificis moderns, dins o fora muralles? b) Hi ha alguna intervenció que hagi modificat el casc antic?

56


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 57

Analitzar mitjans de transport antics 16. ●● Observa les imatges i respon les preguntes. • Com es feia el transport per terra? I per mar? • Observa el carro. a) Quins animals tiraven el carro? b) Creus que era un transport còmode? I ràpid? Justifica les respostes. • Observa el vaixell. a) Com es movia, amb remers o per la força del vent? Què t’ho fa pensar? b) Quina forma tenia la vela? c) De quins materials estava fet el vaixell? d) Creus que era tan gran com els vaixells de càrrega actual?

Miniatures de les Cantigas de Santa María, obra encarregada pel rei castellà Alfons X el Savi.

Analitzar el significat i el valor d’un objecte: el vestit A

B

17. ●● Identifica el grup social al qual pertanyia cada dona. Justifica l’elecció. 18. ●● Analitza les funcions d’un objecte. • Quina era la funció pràctica dels vestits que portaven aquestes dones? • No obstant això, eren molt diferents. a) Podries saber si la persona que porta cada vestit és pobra o rica? Per què? b) Podria informar-te el vestit de la feina que fa una persona? Posa’n un exemple. • Per tant, un vestit només té una funció pràctica? Quines altres funcions fa?

C

19. ●● Els objectes també ens informen de la moda. • Observa com era la moda medieval analitzant el vestit de la dona noble. Descriu el que hi veus. • Imagina de quins materials podria estar fet. 20. ●● El valor dels objectes canvia amb el temps i d’unes persones a les altres. • Quin valor va tenir el vestit de la dona noble per a la persona que el va fabricar? • I per a la que el va usar? • I per a un historiador que el trobés? • I per a un comerciant d’antiguitats? • Quin valor té per a tu?

57


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 58

U N I TAT

5

L’època del gòtic

1. Una cultura urbana

2. El naixement de les universitats

Entre els segles XI i XIII, Europa va viure un renaixement de les ciutats i de la vida urbana. Aquest fet va provocar canvis, que hem vist a la unitat anterior. Aquests canvis van influir en l’art i en la cultura.

Entre els segles XI i XII van sorgir a les ciutats les primeres escoles urbanes i, més tard, les universitats (doc. 3). Els reis necessitaven empleats formats per governar els seus regnes, i els burgesos i els nobles volien que els seus fills adquirissin sabers útils per a l’administració dels negocis.

En primer lloc, el creixement de les ciutats va provocar un veritable furor arquitectònic. Es necessitaven edificis que cobrissin diferents necessitats: esglésies, catedrals, llotges, on els mercaders feien els seus intercanvis comercials, i ajuntaments, des dels quals es dirigia la vida de les ciutats (docs. 1 i 2). En segon lloc, l’església va deixar de ser l’única institució que encarregava obres d’art. Molts nobles i alguns burgesos enriquits amb el comerç van destinar diners a construir palaus per viure-hi i també van encarregar pintures i escultures per decorar les seves cases. La vida urbana també va provocar canvis religiosos. Els monestirs aïllats al camp, propis dels segles anteriors, no eren adequats per a la nova realitat. Per això es van crear nous ordes religiosos, formats per frares que vivien en convents dins les ciutats. Els dos ordes religiosos més importants en aquell moment van ser el dels franciscans i el dels dominics.

Doc. 1 Ajuntament de Siena (Itàlia), construït en el segle XIV.

58

Les escoles urbanes podien dependre dels bisbes o dels ajuntaments. Les que depenien del bisbe rebien el nom d’escoles catedralícies o capitulars. Les escoles creades pels ajuntaments eren escoles municipals i estaven dirigides especialment als membres de la burgesia urbana. Les universitats van sorgir de les escoles catedralícies. Els mestres i els estudiants volien escapar del control de l’Església i van decidir organitzar-se com a corporació o universitat, igual que els altres oficis. Cada universitat fixava el seu calendari de classes i les ensenyances que s’hi impartien (docs. 3-5). La llarga durada dels estudis va fer que només una minoria de la societat pogués accedir-hi, els nobles i els burgesos rics. Entre les universitats medievals més prestigioses destaquen les de París, Oxford, Cambridge i Bolonya.

Doc. 2 Llotja de València, construïda en el segle XV.


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 59

Doc. 3 Universitat de Cambridge. Va ser fundada en el segle XIII i és una de les més antigues del món.

Doc. 4 Miniatura que representa un curs a la universitat de Bolonya (Itàlia).

Set arts liberals Quadrivi

Trivi

• Gramàtica

• Aritmètica • Geometria

• Retòrica • Astronomia • Dialèctica

• Música

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Defineix amb les teves pròpies paraules aquests conceptes: llotja, ajuntament, burgès i convent.

Doc. 5 Estudis universitaris medievals.

2. ● Busca les idees principals.

A FONS

La llengua i la literatura A partir del segle VI, el llatí va deixar de parlar-se, però les obres literàries, filosòfiques i científiques es continuaven escrivint en aquesta llengua. En el segle XIII, les llengües vulgars (castellà, català, anglès, francès...) van substituir el llatí en les obres literàries. Així, per exemple, la Chanson de Roland es va escriure en francès, i la Divina Commedia, en italià. Van tenir molt èxit les novel·les de cavalleria, que narraven les aventures d’un cavaller a la recerca de la fama per amor envers una dama. En el segle XV, es van publicar dues de les principals obres d’aquest gènere: Tirant lo Blanc, escrita en català i Amadís de Gaula, escrita en castellà. La major part de la població no sabia llegir; per això gran part de la literatura es transmetia de manera oral. Els joglars recorrien els pobles i les ciutats recitant poemes, tocant instruments musicals i fent jocs i acrobàcies amb l’objectiu d’entretenir el públic.

• Com van influir els burgesos rics en el desenvolupament de l’art? • Per què van sorgir les universitats? 3. ●● Interpreta el text. • Quines diferències hi havia entre les escoles catedralícies i les municipals? • Qui anava sobretot a les escoles municipals? • Quins grups de la societat creus que devien formar part de la minoria que podia anar a la universitat? 4. ●● Interpreta els documents. • Document 4. a) Com eren les classes a les universitats medievals? b) En què s’assemblen i en què es diferencien de les classes actuals? 5. ●●● Reflexiona. • Per què el creixement de les ciutats va produir un desenvolupament de l’artesania i de l’art?

59


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 60

3. L’arquitectura gòtica A final del segle XIII, l’estil gòtic va succeir el romànic. Va néixer a França i des d’aquest país es va estendre ràpidament per tot Europa. El gòtic, igual que el romànic, va ser un art religiós, però també el símbol del poder i la riquesa de les ciutats. La catedral n’era l’edifici més representatiu, però també es van construir altres edificis no religiosos, com ara castells, palaus, ajuntaments, universitats, etc.

Volta de creueria

La catedral es va convertir en el centre de la ciutat. No només s’hi feien els ritus religiosos, sinó que també s’hi reunien els gremis i els governs municipals abans que es construïssin els ajuntaments. Fins i tot van sorgir rivalitats entre les ciutats per construir la catedral més gran i alta. Característiques principals En els edificis gòtics es van utilitzar tècniques arquitectòniques noves que van permetre construir esglésies i edificis d’aspecte totalment diferent dels romànics (doc. 6).

Arcbotant

Arc ogival

Pilar

Contrafort

Doc. 6 El pes de la volta es desplaçava a través de l’arcbotant fins al contrafort situat a l’exterior de l’edifici.

• S’usava l’arc ogival o apuntat. Es tracta d’un arc amb forma de punta de fletxa que, a causa de l’estructura vertical que presenta, permet elevar l’altura de l’edifici. • S’usava la volta de creueria, el pes de la qual no descansava sobre el mur, sinó sobre els pilars a l’interior de l’edifici i els arcbotants i contraforts a l’exterior. Els arcbotants rebien el pes de la volta i, com si fossin una mena de pont, el transmetien als contraforts. Gràcies a aquestes tècniques, ja no calien murs gruixuts i es van obrir finestres enormes. D’aquesta manera la llum va penetrar a l’interior dels edificis. Els finestrals es tancaven amb vitralls* molt vistosos i rosasses* amb colors intensos (doc. 7). Com a resultat, mentre que a l’art romànic dominava la foscor i el recolliment, l’art gòtic va edificar construccions cada vegada més altes i lluminoses. Les plantes dels edificis també van ser diferents de les romàniques. Malgrat que es va conservar la forma de creu llatina, les capçaleres, en lloc de ser semicirculars, es van fer poligonals i la nau central es construïa molt més alta i ampla que les laterals.

60

Doc. 7 Vitrall de la catedral de Tours (França) amb escenes de la vida de sant Martí.

GLOSSARI Rosassa. Finestra de forma circular decorada amb vitralls que se situava a les portalades de les catedrals gòtiques. Vitrall. Composició feta amb vidres de colors amb què s’adornaven els finestrals de les esglésies gòtiques.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 61

PATRIMONI Agulla

La catedral de Chartres Es va començar a construir el 1194, just després d’un incendi que va destruir l’anterior catedral del segle XI.

Pinacles

La rosassa i els vitralls donen llum a l’interior.

Les voltes són de creueria i totes les càrregues descansen sobre arcbotants. Portalada lateral

El timpà central de la façana principal és un dels elements més decorats de l’edifici.

Façana principal

Té tres naus.

Doc. 8 Alçat de la catedral de Chartres (França).

ACTIVITATS 6. ● Comprèn els conceptes. • Què anomenem gòtic? 7. ● Busca les idees principals. • Quines van ser les principals innovacions tècniques de l’art gòtic? • Quines conseqüències van tenir aquestes innovacions? 8. ●● Interpreta el text. • Quines diferències hi havia entre les voltes de l’arquitectura romànica i les de la gòtica?

9. ●● Interpreta els documents. • Documents 1, 2 i 3. Quines característiques de l’arquitectura gòtica hi observes? • Document 8. a) Què creus que predomina en la catedral de Chartres, les obertures o els murs massissos? b) Com s’ha decorat la façana principal de la catedral? c) Quins elements fan que la catedral tingui un aspecte esvelt?

61


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 62

4. L’escultura gòtica

5. La pintura gòtica

Els escultors gòtics, igual que els romànics, representaven sobretot temes religiosos, especialment els temes de Crist crucificat i la Mare de Déu amb el Nen. Igualment, les escultures van continuar tenint una funció educativa. No obstant això, l’escultura gòtica va experimentar canvis importants:

La pintura mural va perdre la importància que havia tingut durant el romànic a gairebé tot Europa, excepte a Itàlia. Els murs van ser substituïts per finestrals molt amplis i no va quedar lloc per fer-hi les pintures.

• Les obres es van anar alliberant de l’adaptació a l’arquitectura i, d’aquesta manera, les escultures exemptes, les que poden ser vistes per tot el seu contorn, van anar adquirint més importància. • Les figures es representen de manera més realista i natural; els vestits, les actituds i els gestos dels personatges eren cada cop més detallats. Aquest realisme va originar l’aparició dels primers retrats de nobles i burgesos. • Va triomfar la línia corba i les figures van anar adquirint moviment.

Al principi del gòtic, els exemples més importants de pintura van ser les miniatures que decoraven els llibres i els vitralls de les catedrals, que estaven fets per pintors. Més tard, va adquirir importància la pintura sobre fusta, fet que va originar l’aparició dels retaules pictòrics. Aquests retaules van evolucionar des dels que estaven formats per una sola taula fins als que es componien de diverses peces (doc. 11).

• Hi va haver interès per expressar sentiments d’alegria, tristesa, dolor, etc. El Crist crucificat pateix, i la Mare de Déu, contenta, juga amb el seu fill (doc. 10).

Els temes més representats van continuar sent els religiosos (en retaules dedicats a la vida de Jesucrist, la Mare de Deú i els sants), malgrat que també cal destacar l’aparició dels retrats. Molts nobles i burgesos, quan encarregaven un retrat, volien mostrar el poder que tenien i passar a la posteritat.

Van destacar les portalades de les esglésies i catedrals i els ornaments com ara les gàrgoles, els cadirats de cor, sobre fusta i també l’escultura funerària (doc. 9).

Les característiques més importants de la pintura gòtica van ser la riquesa de colors, l’ús del daurat, la introducció de paisatges de fons, la recerca de realisme i el moviment de les figures.

Als peus hi ha un lleó ajagut.

Àngels

Difunt en actitud d’orar.

Doc. 10 La Mare de Déu de Sanaüja.

Doc. 9 Sepulcre de Felip l’Ardit. Al pedestal hi apareixen personatges afligits que acompanyen el difunt i que reben el nom de ploraners.

62

Doc. 11 Fragment del retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell. El retaule es componia de diverses taules com aquesta.


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 63

PATRIMONI

Els frescos de la basílica de Sant Francesc, a Assís.

2 2

3 3

La basílica es va construir en el segle XIII com a tribut a Sant Francesc d’Assís.

2

En la decoració dels murs interiors van intervenir-hi diversos artistes de l’escola gòtica italiana: Cimabue, Simone Martini i Giotto.

1 1

1

L’any 1997 un terratrèmol va produir danys molt importants a la basílica, sobretot a la part de la volta, que es va ensorrar. Avui en dia els frescos estan restaurats i es poden tornar a visitar. Doc. 13 Interior de la basílica de Sant Francesc d’Assís. Doc. 12 Homenatge a un home senzill. Escena de la vida de Sant Francesc.

1

Escenes de la vida de Sant Francesc. Frescos de la part baixa de la nau.

2

Escenes de l’Antic i del Nou Testament. Frescos de la part alta de la nau.

3

Verge, Jesús i sants. Frescs de les voltes.

Doc. 14 Jesús és empresonat. Escena del Nou Testament.

ACTIVITATS 10. ● Comprèn els conceptes. • Què vol dir que les obres gòtiques van mantenir una funció educativa? Que es van continuar usant com a mètode per ensenyar les persones. Que les obres es van fer només per a les universitats. • Què és una escultura funerària? I un retaule? 11. ● Busca les idees principals. • Explica les característiques principals de la pintura gòtica.

12. ●● Interpreta el text. • Per què podem dir que l’art gòtic és més realista i naturalista que el romànic? 13. ●● Interpreta els documents. • Document 9. Quins elements de l’arquitectura gòtica pots veure al sepulcre? • Document 12. Quin tipus de paisatge s’ha utilitzat per crear profunditat? 14. ●●● Investiga. • Busca a Internet informació i obres de tres pintors gòtics: un d’italià, un de flamenc i un de català i redacta’n un informe.

63


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 64

Activitats El mapa conceptual El mapa conceptual és el resum d’un text, fet en forma d’esquema, en què es recullen els conceptes principals i les relacions que hi ha entre ells. El mapa conceptual és molt útil a l’hora d’estudiar, perquè et permet comprendre les idees i recordar-les millor. Per poder-lo fer cal tenir en compte els elements següents: 1. Els conceptes. Són les paraules clau per recordar un text. Es destaquen en un requadre i s’ordenen així: els conceptes principals es col·loquen a la part superior i els conceptes que en depenen es col·loquen a sota.

15. ●● Completa un mapa conceptual sobre l’art gòtic. • Conceptes: Art gòtic; art urbà; arquitectura; religiositat; escultura; arcs ogivals; pintura; voltes de creueria; portalades; murs amb finestrals amplis; retaules; sepulcres; taula.

….

2. Les línies d’enllaç. Serveixen per unir els conceptes entre si. 3. Les paraules i frases d’enllaç. A més d’unir els conceptes, ens expliquen el tipus de relació que hi ha entre ells. Quan elaboris un mapa conceptual has de recordar: • És important fer una bona selecció dels conceptes clau. • Cal ordenar jeràrquicament els conceptes. • Les paraules d’enllaç i els conceptes han de formar oracions amb sentit lògic, fàcils de comprendre.

• Enllaços: com a característiques importants destaquen; es manifesta en; la trobem a; es van introduir novetats com; es va fer sobretot en 16. ●●● Fes un mapa conceptual similar sobre les universitats medievals.

es manifesta en

Pintura

64


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 65

Comparar escultures: un Crist romànic i un de gòtic 17. ●●● Ara compararem aquesta escultura amb el document 7 de la unitat 3 (pàg. 44). • Primer, descriu i classifica les escultures. a) Són relleus o escultures exemptes? b) Quin tema representen? c) De quin material estan fetes? d) Estan policromades? Com són els colors?

Crist del segle XIV al monestir de La Rábida (Huelva).

• A continuació, diferencia els trets principals de cadascuna. a) Quin dels dos crucifixos fa més sensació de moviment? Com ho aconsegueix? b) Com són les expressions dels rostres? Quin dels dos expressa més patiment? c) Quin dels dos crucifixos creus que representa millor un cos penjat d’una creu? d) Quin tipus de corona porta cadascun? e) Quants claus té el Crist romànic? I el gòtic? Quina posició tenen els peus?

Analitzar un edifici Exterior i interior de la catedral de Reims (França).

A l’hora d’analitzar un edifici hem de fixar-nos en diversos aspectes: 1. Diferenciació. Cal especificar si es tracta de l’exterior o de l’interior de l’edifici. 2. Descripció. Hem d’indicar-hi: a) Els materials utilitzats en la construcció. b) La funció per a la qual va ser construït. c) Com són els elements que sostenen (murs, pilars i columnes). d) Com són els elements sostinguts (sostres plans, voltes, cúpules i arcs). e) La il·luminació. 3. Context. Es tracta de relacionar l’edifici amb l’època en què es va construir per determinar l’estil artístic al qual pertany. També podem aportar altres dades que coneguem amb certesa, com per exemple el nom de l’autor de l’obra o la data de construcció.

18. ●●● Comenta aquest edifici seguint l’esquema proposat.

65


830900 _ 0012-0069.qxd

17/1/08

17:00

Página 66

Activitats de repàs • Repassa • L’any 476 va finalitzar l’Imperi romà. El territori occidental es va fragmentar en diferents regnes germànics, mentre que a la zona oriental es va formar l’Imperi bizantí. • Posteriorment, es van produir dos canvis importants. A principi del segle VII, a la península Aràbiga, Mahoma va predicar una nova religió, l’islam, que va originar un gran imperi. Un segle després, a Europa, Carlemany va crear l’Imperi carolingi. • Les civilitzacions bizantina i islàmica van ser urbanes, riques i pròsperes. A l’Europa occidental, la població vivia al camp i la societat estava menys desenvolupada. • Des del segle IX, Europa va ser assolada per les invasions dels víkings, magiars i sarraïns.

Els reis eren incapaços de protegir la població. Els camperols van buscar la protecció dels nobles, a canvi de ser els seus serfs. • D’aquesta manera es va implantar el feudalisme. La societat es va dividir en tres estaments (nobles, clergues i treballadors), amb diferents drets i obligacions. La societat va començar a canviar en el segle XIII, quan les ciutats van créixer i van aparèixer nous grups socials (artesans, comerciants) que s’escapaven del control dels senyors feudals. • Durant l’edat mitjana la religió va un element molt important. Per això gairebé totes les mostres d’art que tenim d’aquella època tenen un caràcter religiós. A Europa es van succeir dos estils artístics, el romànic i el gòtic.

● Recorda 1. Dates. • Recordes les dates d’aquests esdeveniments? a) El final de l’Imperi romà. b) El final de l’Imperi bizantí. c) L’hègira. d) La coronació de Carlemany. e) El Cisma d’Orient. • Descriu en què consisteix cadascun.

• Quin era el títol de l’emperador bizantí? I de la màxima autoritat de l’islam? 4. Llocs. • De quins imperis van ser capitals les ciutats de Constantinoble, Bagdad, Aquisgrà i Damasc? • Pinta el mapa segons la llegenda.

2. Personatges. • Escriu el segle en què va viure cada personatge. a) Justinià. b) Mahoma. c) Harun al-Rashid. d) Carlemany. • Explica qui va ser cadascun.

Sacre Imperi Regne de França Regne de Castella Corona d’Aragó

3. Conceptes. • Explica les diferències entre: a) Un comte i un marquès. b) Un ulema i un cadi. c) Un camperol lliure i un serf. d) Un mestre, un oficial i un aprenent.

66

● Explica 5. Explica per què: • Va aparèixer el feudalisme. • Van créixer les ciutats en el segle XIII.


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 67

Unitats 1, 2, 3, 4 i 5 6. Observa el mapa i explica si representa Europa en el segle VI o en el segle XIII. Justifica la resposta.

●● Analitza 10. Explica la rellevància que va tenir el tractat de Verdun per a la història europea. 11. Analitza el poder de l’Església durant l’edat mitjana. • Estudia les diferents facetes del poder de l’Església medieval: a) poder polític; b) poder econòmic; c) poder social; d) poder cultural. • Per tant, durant l’edat mitjana l’Església era poderosa? 12. Com eren les relacions entre un senyor i els camperols que treballaven per a ell?

7. Descriu els mecanismes que van fer servir els reis europeus per augmentar el seu poder a partir del segle XIII.

●●

Aplica

8. Observa l’edifici. Identifica què és i indica’n les parts principals.

• Què donava el senyor als camperols? • Què havien de fer els camperols a canvi? • Què passava amb el molí, la premsa, el forn i el bosc? 13. Compara la societat europea en el segle X i en el segle XIII. Segle X Segle XIII La societat era estamental? On vivia la major part de la població? Les ciutats eren importants? Activitats econòmiques Població: estancada o en creixement Poder del rei Estil artístic predominant

●●● Opina 14. Imagina que som en el segle XII i que ha esclatat una revolta camperola al poble veí. Expressa què pensarien sobre aquesta rebel·lió: 9. Analitza aquests edificis. Digues si són romànics o gòtics i justifica l’elecció.

• • • •

El senyor feudal de les terres on vius. L’abat del monestir. Els camperols que s’han rebel·lat. Els camperols del teu poble.

15. Opina sobre la societat feudal. • Recorda en quins estaments es dividia i quins eren els drets i les obligacions de cadascú. • Recorda què era la servitud. • T’agradaria que la nostra societat s’organitzés d’aquesta manera? Per què?

67


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 68

16. Llegeix el text i respon les preguntes. El totxo amenaça la capital visigoda En aquestes terres, a l’indret conegut amb el nom de Vega Baja, a la riba del Tajo, van començar a aparèixer les primeres restes de la que va ser la capital del regne visigot: murs de cases i de muralles, de basíliques, de palaus, de carrers... El valor de les pedres visigodes dels segles VI i VII s’enfronta ara amb el dels totxos del segle XXI, llestos per construir els 1.300 habitatges públics projectats a la zona. I la troballa ha generat un profunda divisió entre arqueòlegs i defensors del patrimoni històric, d’una banda, i constructors, promotors i administracions públiques, de l’altra. Els historiadors i arqueòlegs coincideixen a fer notar que és el primer cop que apareix una ciutat que mostra la forma de vida urbana dels visigots. «Les troballes poden tenir un valor documental i d’investigació, però no valor monumental», diu Mari Paz González, regidora d’urbanisme. «Cal entendre que la història no es troba només en els monuments, sinó també en els entramats de les edificacions, els carrers, les cases, les habitacions que contenen, les cuines... Importa el conjunt», comenta un arqueòleg.

• A quin descobriment arqueològic fa referència el text? Què s’ha trobat? • De quina època són les restes? • Per què els arqueòlegs, d’una banda, i els constructors i regidors, de l’altra, tenen opinions contraposades? • Cal conservar només les restes que tinguin un valor artístic? Què n’opina la regidora? I l’arqueòleg? • Què n’opines tu? • Què proposaries per solucionar el dilema?

El País, 9 de juliol del 2006. Adaptat

●●● Crea 17. Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup investigarà un d’aquests temes i l’exposarà a classe. La ruta de la seda • Què era. • Recorregut. • Productes. • Mitjans de transport.

●●●

Genguis Khan • Qui era. • Quan va viure. • Què va fer. • Mapa dels seus dominis.

Marco Polo • Qui era. • Quan va viure. • Per què és famós. • Obres.

L’alfabet ciríl·lic • Què era. • Per què va sorgir. • Per on es va estendre. • Pervivència.

Tradicions medievals • Carnaval. • El pessebre. • Els Reis d’Orient. • Sant Nicolau.

EN L’ACTUALITAT

Les ciutats europees CIUTATS DEL SEGLE XIV Amb més de 100.000 habitants Entre 40.000 i 100.000 habitants Londres París

Bruges Colònia Gant Praga Brescia Verona Venècia Bolonya Florència Roma Nàpols

Milà Gènova Barcelona Lisboa

Palerm

68

Constantinoble

18. Observa el mapa de les principals ciutats medievals i compara’l amb un mapa de les principals ciutats d’Europa en l’actualitat. Consulta un atles. • Quines eren les principals ciutats europees a final de l’edat mitjana? • Encara ho són avui dia? Analitza quines continuen tenint influència i quines no. • Estudia el cas de l’Estat espanyol. Quina era la ciutat més gran del territori fa 700 anys? Hi ha grans canvis respecte a l’actualitat?


830900 _ 0012-0069.qxd

2/1/08

14:03

Página 69

EL RACÓ DE LA LECTURA

Les croades DOCUMENT A Els vostres germans que viuen a l’Orient necessiten la vostra ajuda urgentment [...]. Perquè, com deveu haver sentit, els turcs i els àrabs els han atacat i han conquerit vasts territoris de la terra de Romania [l’Imperi bizantí] [...]. Han matat i capturat molta gent, han destruït les esglésies i han assolat l’Imperi. [...] el Senyor us designa com a heralds de Crist [...] per assistir tan aviat com sigui possible aquells cristians. [...] Tots els que morin pel camí, sigui per mar o per terra, o lluitant contra els pagans, seran absolts de tots els seus pecats. Urbà II en el concili de Clermont (1095)

DOCUMENT B La predicació d’aquests homes per alliberar Jerusalem era tan influent que els habitants de cada regió [...] es van oferir lliurament per a la destrucció. No només la gent ordinària; també reis, ducs, marquesos i altres homes poderosos d’aquest món. Tots van creure que així mostraven la seva lleialtat envers Déu. [...] Les intencions dels homes eren diverses. Alguns cobdiciosos, després d’assabentar-se de les novetats d’Orient, hi van anar per conèixer-les. La resta hi va anar per la pobresa [...]. N’hi va haver alguns que, aclaparats per les deutes, van intentar escapar del servei que havien de prestar als seus senyors; també n’hi va haver d’altres que, esperant el càstig merescut pels seus fets vergonyosos, van buscar una sortida. Anònim, segle XII. Adaptat

DOCUMENT C Els francs van marxar sobre Jerusalem i la van assetjar durant més de quaranta dies. [...] La ciutat va caure el matí del 5 de juliol del 1099. La població va ser passada per l’espasa i els francs van massacrar els musulmans de la ciutat durant una setmana. A la mesquita d’al-Aqsa els francs van exterminar més de setanta mil persones, de devots i ascetes [...]. Allà mateix van robar quaranta canelobres de plata [...] i també un botí enorme. Ibn AL-ATHIR (1160-1233), Història perfecta

●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS 19. Analitza el context. • En quina data es va escriure cada document? Són fonts primàries o secundàries? • Qui escriu cada document? 20. Relaciona les fonts i estableix els fets. • Elabora un informe sobre les croades. Els fets

Document que aporta la informació

Per què el papa va organitzar la croada Com es premiava els que hi anessin Com es va difondre la croada Quins grups socials hi van anar Quan va durar el setge de Jerusalem Quan va caure Jerusalem 21. Analitza aspectes subjectius. • Document A. Què opina Urbà II dels turcs i els àrabs? Què en destaca? Qui diu que ordena la croada? Creus que és cert? Quina intenció tenia el papa? • Document B. L’autor donava suport a la croada? Pensa que les croades estaven mogudes només per motius espirituals? • Document C. Com anomena els croats? Ens transmet una visió positiva o negativa dels croats? Per què?

69


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 70

BLOC

Els territoris hispànics en l’edat mitjana Després de la caiguda de l’Imperi romà, a la península Ibèrica es va establir el regne visigot. L’any 711 els exèrcits musulmans van derrotar els visigots i, en poc temps, van conquerir la Península i les illes Balears. Aquest esdeveniment va obrir un nou període històric que va tenir dues grans característiques. En primer lloc, tres cultures van compartir el territori hispànic: la cristiana, la islàmica i la jueva. En segon lloc, entre el 711 i el 1492 van coexistir dos grans espais: el domini islàmic al sud i els regnes cristians al nord. L’extensió de tots dos espais va anar variant al llarg del temps. En aquest context es va produir el naixement dels comtats catalans, a partir dels quals es va formar Catalunya.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 01. Què anomenem al-Àndalus. 02. Les principals fases de la història d’al-Àndalus. 03. Com era Còrdova, la capital d’al-Àndalus. 04. L’economia, la societat i la manera de viure andalusines. 05. Les principals característiques i obres d’art andalusines. 06. La formació dels regnes cristians. 07. L’avenç dels regnes cristians. 08. El regne de Castella: història i manera de viure. 09. Els comtats catalans i la corona d’Aragó: història i manera de viure. 10. L’art medieval hispànic: preromànic, romànic i gòtic.

Què faràs 11. Aprendre tècniques d’estudi, com l’elaboració de quadres cronològics i la comparació mitjançant quadres de doble entrada. 12. Analitzar la pervivència del llegat musulmà als nostres habitatges, ciutats i paraules.

70

13. Analitzar un procés complex: la formació dels regnes medievals. 14. Detectar similituds i diferències entre els diferents regnes medievals hispànics. 15. Relacionar objectes amb l’època i la civilització corresponents. 16. Estudiar textos d’època. 17. Analitzar les diferències entre una llegenda i la realitat històrica. 18. Aprofundir en el coneixement de la cultura pròpia estudiant-ne els orígens en l’edat mitjana.

UTILITZA AQUEST TRUC ESTUDIARÀS DIFERENTS REGNES QUE VAN ANAR CANVIANT DE NOM, EN NOMBRE I EN EXTENSIÓ. PER AIXÒ ÉS IMPORTANT QUE CONSULTIS ELS MAPES DEL LLIBRE MENTRE ESTUDIES.


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 71

PUNT DE PARTIDA

895 de l’hègira (1489-1490) El primer dia d’aquell any, havia pujat de bona hora a l’Alhambra, no pas per anar, com de costum, al petit despatx del divan on redactava les cartes del príncep, sinó per fer, amb alguns notables de la meva família, els compliments de Ras-es-Sana. El majlis, la cort del soldà, que es feia aquell dia a la sala dels ambaixadors, formiguejava de cadis enturbantats, de dignataris amb altes gorres de feltre, verdes o vermelles, de rics negociants amb els cabells tenyits de henna i separats, com els meus, per una clenxa ben traçada. [...] La ciutat estava dividida, igual com ho estava des de feia anys, entre el partit de la pau i el partit de la guerra, i cap dels dos no volia ser del soldà.

• Què és l’Alhambra? • On està situada? • Per tant, en quina ciutat es desenvolupa la història? • Quan tenen lloc els fets? Per què es donen dues dates diferents? • Què signifiquen aquestes paraules: hègira, soldà, cadi, divan, majlis? A quina civilització pertanyien, per tant, les terres on té lloc la novel·la?

Els que volien la pau amb Castella deien: nosaltres som els febles i els Rum [cristians] són poderosos; els nostres germans d’Egipte i del Magrib ens han abandonat [...]; les hortes han estat devastades pels exèrcits i els pagesos es queixen; els camins no són segurs, els negociants no es poden aprovisionar [...]; Boabdil hauria de fer tots els possibles per fer callar els bel·licistes i aconseguir una treva duradora amb els castellans, abans que no arribin a conquistar fins i tot Granada.

• Qui és Boabdil?

Els que volien la guerra deien: l’enemic ha decidit aniquilar-nos d’una vegada per sempre, i no és pas sotmetent-nos que el farem recular. Mireu com han fet esclaus els habitants de Màlaga, després de la seva rendició! [...] Com ho podem evitar, si no és amb la resistència, amb la mobilització, amb la Jihad?

• Quines altres coses coneixes que tinguessin lloc durant l’edat mitjana?

• Què temien els habitants del seu regne? Quines dues posicions s’enfrontaven? • Saps si, finalment, Castella va acabar conquerint el regne de Granada?

• Saps què va passar a Catalunya durant l’edat mitjana?

Amin MAALOUF, Lleó l’Africà

71


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 72

U N I TAT

6

Al-Àndalus

1. La història d’al-Àndalus L’any 711, el regne visigòtic va viure una guerra civil entre Roderic i els familiars del rei anterior. Aquests últims van demanar ajuda als musulmans, que ja dominaven el nord de l’Àfrica. El governador d’aquesta zona, Musà ibn Nusayr, i el seu general Tariq ibn Ziyad van travessar l’estret de Gibraltar amb les seves tropes i van derrotar l’exèrcit de Roderic a la batalla de Guadalete (711). Però Musà i Tariq no van tornar el poder als visigots. En només quatre anys, els seus exèrcits van ocupar la major part de la Península. Els exèrcits musulmans van trobar poca oposició: la noblesa visigòtica estava desunida i la població es va mostrar indiferent a la invasió (doc. 2). Els musulmans van conquerir gairebé tota la Península, però aviat van abandonar els territoris situats al nord del Sistema Central, a causa del clima fred, i van anomenar al-Àndalus les terres que tenien sota el seu poder (docs. 1 i 2). Al-Àndalus va passar a estar governada per un emir o governador, dependent del califat de Damasc, i Còrdova va esdevenir la capital del territori. L’emirat independent Com hem vist en la unitat 1, l’any 750 els abbàssides van aconseguir el poder de l’islam i la família Omeia va ser assassinada. Només un dels seus membres, el jove Abderraman, va aconseguir escapar i arribar a la península Ibèrica, on va aconseguir el poder. Abderraman I es proclama Batalla de Guadalete emir de Còrdova

Últim califa de Còrdova

EMIRAT I CALIFAT DE CÒRDOVA 711

756

L’any 756 es va proclamar emir de Còrdova amb el nom d’Abderraman I. El títol d’emir independent significava que els governadors d’al-Àndalus deixaven d’obeir el califa, tot i que van continuar reconeixent-ne l’autoritat religiosa. Els primers temps de la història d’al-Àndalus van ser turbulents. Els emirs es van enfrontar a les incursions militars dels francs i dels cristians que s’havien refugiat al nord, i també es van produir un gran nombre de revoltes internes. El califat de Còrdova Abderraman III va heretar el tron l’any 912. Els primers anys del seu regnat va aconseguir sufocar les insurreccions internes i les incursions cristianes. Les victòries li van donar una gran autoritat i Abderraman III es va intitular califa l’any 929, Aquest títol significava que Abderraman III, a més de dirigir el govern, també era la màxima autoritat religiosa del seu regne. El califat de Còrdova va ser el període més brillant de la història d’al-Àndalus (doc. 3). El califa era auxiliat en el govern per l’hagib, el primer ministre, i pels visirs, una mena de ministres. Els valís dirigien les províncies i les marques frontereres de Saragossa, Toledo i Mèrida. L’any 976 va arribar al califat Hixam II, que només tenia onze anys. El govern va quedar en mans d’un general brillant, Almansor, que va fer més de cinquanta ràtzies contra els regnes del nord. Les ràtzies eren campanyes de saqueig, per recollir botins i fer presoners. Batalla de Las Navas de Tolosa

REGNES DE TAIFES I IMPERIS NORD-AFRICANS 1031

Fi d’al-Àndalus. Els cristians conquereixen Granada

REGNE NASSARITA DE GRANADA 1212

1492

Inscripció nassarita Almansor

Doc. 1. Les etapes d’al-Àndalus.

72

La Giralda de Sevilla era l’antic minaret de la gran mesquita de la ciutat.


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 73

Batalla de Covadonga

ma r C a n t à b ric

Narbona

Oviedo Amaya Astorga

Batalla de Roncesvalls

Palència

Saragossa

Osca Saragossa Calataiud Tortosa Albarrassí

Guadalajara Talavera

Toledo

Conca

Mèrida

Toledo Lisboa Badajoz Còrdova Còrdova

Batalla de Guadalete Cadis Medina Sidonia

Ceuta

Tariq Ibn Ziyad 711-714 Musà Ibn Nusayr 712-714 Expedicions ultrapirinenques

Úbeda Múrcia

Palma

Dénia Alacant

Baeza Vera ra Sevilla Cartagena e r t i Màlaga Granada Almeria ed

ni

M

Algesires

Territoris cristians independents

r ma Territori cristià

Línia principal de la resistència cristiana

Doc. 2. La conquesta musulmana de la península Ibèrica.

València Alzira Xàtiva

Mèrida

Territori musulmà

Doc. 3. El califat de Còrdova.

PATRIMONI

Còrdova Amb més de 100.000 habitants en el segle X, Còrdova va ser la ciutat europea més gran durant l’edat mitjana.

Doc. 4. Traçat original de la mesquita, anterior a les ampliacions successives.

La mesquita de Còrdova és un dels edificis més bells i valorats del món musulmà. Va ser construïda per Abderraman I vers l’any 784 sobre l’antiga església cristiana de San Vicente i ampliada posteriorment. La sala de les pregàries està formada per dinou naus que ocupen un gran rectangle de 180 per 130 metres. Les naus estan separades per 850 columnes de granit, jaspi o marbre, que sostenen dos pisos d’arcs de ferradura i li confereixen un majestuós aspecte que recorda, d’alguna manera, els boscos de palmeres del desert. Quan els cristians van conquerir Còrdova, la van convertir en catedral, i s’hi van anar fent diverses reformes. En el segle XVI es va destruir una part de l’interior per bastir-hi una catedral i, posteriorment, el minaret va quedar tancat en un campanar cristià. 1. ● Observa. • Distingeix en la mesquita de Còrdova les parts principals de qualsevol mesquita. Doc. 5. Interior de la mesquita.

73


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 74

Els regnes de taifes mar Cantàbric

Després de la mort d’Almansor, les lluites van arrasar al-Àndalus. Com a resultat, l’any 1031 el califat es va dividir en un gran nombre de regnes o taifes. Destacaven els regnes de Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa. La desunió va afeblir al-Àndalus i les taifes van ser fustigades constantment pels regnes cristians del nord. Per evitar els atacs, les taifes pagaven paries (tributs) als reis cristians.

Saragossa

Alacant Còrdova Sevilla

Però l’empenta militar dels regnes cristians era cada vegada més gran. El 1085, Toledo va passar a mans cristianes. Atemorits, els musulmans van demanar ajuda als almoràvits, uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord de l’Àfrica, amb capital a Marràqueix.

Jaén

Múrcia

Granada Almeria

ma

M

ed

it

r er

an

i

r Territori cristià Territori musulmà Cap a l’any 1100 Cap a l’any 1200 Cap a l’any 1300

Almoràvits i almohades Els almoràvits van passar a la península Ibèrica per frenar l’avenç cristià, van posar fi als regnes de taifes i van tornar a unificar al-Àndalus.

Palma

València

Doc. 6. El retrocés d’al-Àndalus.

ACTIVITATS

El 1147 els almoràvits van ser substituïts en el poder per un altre poble berber, els almohades. Els almohades van llançar una ofensiva general contra els regnes cristians. Només la unió dels exèrcits cristians va permetre frenar els almohades en la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. Després d’aquesta derrota, l’Imperi almohade es va desintegrar i els cristians van conquerir gairebé tot al-Àndalus (doc. 6).

2. ● Comprèn els conceptes. • Què signifiquen aquestes paraules àrabs: al-Àndalus i hagib? • Quina diferència hi ha entre un emir i un califa? • Què signifiquen aquests adjectius: andalusí, nassarita? • Què vol dir que el regne nassarita era vassall de Castella?

El regne nassarita de Granada

3. ●● Interpreta els documents. • Document 2. On van desembarcar els exèrcits musulmans que van conquerir la Península? En quina direcció van avançar? Per quines ciutats van passar? Quant temps van tardar a completar l’avenç? Per què van tardar tan poc? • Document 3. Quines terres ocupava al-Àndalus durant el califat? Com es governaven aquestes terres? Qui vivia al nord de la Península? • Document 6. Com va evolucionar al-Àndalus des del segle XII?

El regne de Granada es va convertir en l’últim territori musulmà a la Península, S’estenia per les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i la part oriental de Cadis. Estava governat per la família dels Nasr, d’on ve el terme nassarita. El regne nassarita era molt feble. Durant gairebé dos segles i mig, va ser vassall de Castella. Els governants granadins havien de pagar un tribut als reis castellans i ajudar-los en cas de guerra. La història de Granada va estar marcada per les lluites internes entre la dinastia nassarita i altres famílies nobles, com la dels Abenserraigs. Els enfrontaments interns van afeblir el regne i van acabar facilitant la conquesta cristiana, duta a terme pels Reis Catòlics el 1492.

74

4. ●●● Organitza la informació. • Elabora una línia del temps amb les diferents etapes de la història d’al-Àndalus i els esdeveniments principals.


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 75

PATRIMONI

L’Alhambra i el Generalife L’Alhambra era el palau dels reis nassarites. Va ser construït al llarg dels segles XIV i XV sobre el turó de Sabika. S’hi distingeixen dos espais: • L’espai públic era la part del palau en què el rei exercia les funcions de govern. S’ordena al voltant de tres patis paral·lels: el de Machuca, el del Cuarto Dorado i el de Comares o dels Arrayanes. • Les dependències privades formaven part de la zona del palau on vivien el rei, la seva família i els servents. Es disposaven al voltant del pati dels Lleons, que rep aquest nom per la famosa font que hi destaca. A l’est, a la volta de la sala dels Reis, hi ha pintures dels monarques nassarites.

Doc. 7. El pati dels Lleons.

El palau del Generalife va ser construït per Muhammad VII. Era una finca d’esbarjo ubicada en una de les faldes del proper Cerro del Sol. Les dependències del Generalife s’estableixen al voltant del pati jardí de la Sèquia.

Doc. 9. Esquema de l’Alhambra.

Doc. 8. El pati de la Sèquia, al Generalife.

5. ● Observa la fotografia de la pàgina 71. • Descriu l’aspecte exterior de l’Alhambra. Amb quin material es va construir? Quin aspecte té, molt decorat o molt auster? • Què sembla, un palau o una fortalesa? Per què? • Observa les fotografies de l’interior que tens en aquesta pàgina. Com està decorat?

Doc. 10. Mirador de Lindaraja.

6. ●●● Busca informació a Internet. • Busca fotografies d’altres parts de l’Alhambra. • Una d’aquestes sales s’anomena dels Abenserraigs. Per què rep aquest nom?

75


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 76

2. Una economia pròspera La major part de la població d’al-Àndalus es dedicava a l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera van continuar sent els conreus més importants, però els musulmans van introduir innovacions que han perdurat fins als nostres dies. • Van desenvolupar les tècniques de regadiu. Una xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg de camps que abans eren erms, de manera que va augmentar la producció. • Van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil (una herba tintòria), que s’usaven en la indústria tèxtil, i l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació. En les ciutats es va desenvolupar una producció artesana de gran qualitat. La ceràmica, el cuir repujat, l’orfebreria, la fabricació d’armes, la producció de colorants i el treball de la seda eren les manufactures més destacades (docs. 14-17). Al-Àndalus també va ser el centre d’un comerç molt actiu. Els productes artesans andalusins es venien en altres regions del món. A canvi, els comerciants portaven esclaus i or. Per fer els intercanvis comercials s’usaven principalment dues monedes: el dinar d’or i el dirhem de plata (docs. 12 i 13).

Doc. 11. La caravana, miniatura musulmana del segle XIII.

Doc. 12. Dinar d’or de l’etapa del califat.

Doc. 13. Dirhem de plata encunyat a Còrdova.

Artesania o art?

A FONS

Els artesans musulmans van assolir un bon mestratge en l’elaboració d’alguns productes que en molts casos van donar origen a veritables peces d’art.

Doc. 14. Càntir de metall.

Doc. 15. Enquadernació d’un llibre.

Doc. 16. Plat de ceràmica.

Doc. 17. Bagul de fusta.

També s’elaboraven magnífics mobles i paravents amb fusta, i es feien unes enquadernacions excel·lents en cuir.

76


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:06

Página 77

3. Una societat desigual Després de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb els cristians i els jueus, de manera que aquests es van quedar a al-Àndalus. Al principi, només alguns grups de cristians van emigrar a les terres del nord. Per això, la societat andalusina estava formada per gent de diferents costums i religions.

DRETS HUMANS

Les dones

El grup més poderós estava format pels conqueridors i els seus descendents, àrabs i berbers. Però dins d’aquest grup hi havia grans diferències. • Els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs de govern. • Els berbers eren més nombrosos, però van obtenir menys beneficis, i per això es van revoltar algunes vegades. La resta de la població s’organitzava per criteris religiosos. • Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió, la llengua i els costums de l’islam. Alguns ho van fer perquè d’aquesta manera no havien de pagar impostos. • Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religió. Com que no eren musulmans, pagaven impostos. A partir del segle IX, molts van emigrar als regnes del nord, fugint de les persecucions. • Els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econòmic. Van establir comunitats importants a Toledo, Granada, Còrdova, Sevilla i Saragossa. Normalment, residien en barris separats de la resta de la població. Doc. 18. Dones musulmanes.

ACTIVITATS 7. ●● Interpreta el text. • Per què diem que al-Àndalus tenia una economia pròspera i avançada? • Per què la societat andalusina era diversa? 8. ●●● Organitza la informació. • Dibuixa una piràmide social andalusina i situa-hi de manera ordenada cada grup social. a) Jueus. d) Berbers. b) Àrabs. e) Mossàrabs. c) Muladins. • Justifica l’ordre en què has situat cada grup. • Escriu una petita explicació sobre les característiques de cadascun dels grups socials d’al-Àndalus. • Com creus que era la manera de viure de cadascun d’aquests grups?

En la cultura islàmica, les dones eren considerades una de les propietats més valuoses d’un home. Per això havien de ser vigilades i amagades. L’Alcorà permetia a cada home tenir fins a un màxim de quatre esposes, a les quals havia de protegir i tractar de la mateixa manera. Abans de casar-se, les dones estaven supeditades a l’autoritat dels seus pares, i un cop casades, a la dels seus marits. Havien d’obeir l’espòs i tenir cura dels fills i de la casa, de la qual no podien sortir soles sense permís. L’educació estava reservada als nois, que llegien l’Alcorà i aprenien a escriure i a calcular a les mesquites.

77


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 78

4. Un món urbà Tot i que la majoria de la població vivia al camp, a al-Àndalus les ciutats tenien una gran importància, ja que eren el centre de la vida econòmica, religiosa i cultural. Cordova, per exemple, tenia uns 100.000 habitants. Era una ciutat molt gran en comparació amb les que hi havia a la resta de l’Europa occidental. Les ciutats islàmiques estaven emmurallades i tenien diverses portes que es tancaven a la nit. La part principal de la ciutat era la medina o ciutat vella, en la qual hi havia els edificis més destacats. El més important era l’aljama o mesquita principal, al voltant de la qual girava la vida religiosa de la ciutat. També hi havia altres mesquites més petites distribuïdes per altres zones de la ciutat (doc. 19).

Els carrers eren estrets i irregulars, i formaven autèntics laberints. Al voltant de la medina es disposaven els ravals, els barris més populars, on s’instal·laven els tallers dels artesans. El centre de la vida política era l’alcàsser, un recinte fortificat situat a la part alta de la ciutat, on vivien les autoritats i els funcionaris. La vida social i econòmica es desenvolupava al voltant del soc o mercat. Els comerciants guardaven les mercaderies en grans magatzems, coneguts com alfòndecs, des d’on es distribuïen als comerços locals. En moltes ciutats espanyoles es conserven restes de la ciutat musulmana.

Alcàsser AlquerIa

Aljama

Soc

Banys Alfòndec

Muralla

Doc. 19. Reconstrucció d’una ciutat islàmica medieval.

78


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 79

5. El llegat cultural

GLOSSARI Arcs.

A al-Àndalus va florir una cultura esplèndida. L’apogeu va començar a partir del segle X, gràcies a l’obra del califa Hakam II, que va reunir una biblioteca que va arribar a tenir 400.000 volums. Entre els intel·lectuals van destacar el musulmà Averrois i el jueu Maimònides. El llegat andalusí és profund en la nostra vida quotidiana. Per exemple, els habitatges i la gastronomia del sud i l’est de l’Estat espanyol no s’expliquen sense aquest influx andalusí. I l’empremta també és important les llengües peninsulars: per exemple, s’estima que unes 10.000 paraules catalanes tenen un origen àrab.

Ferradura.

Polilobulat.

Cúpula.

6. L’arquitectura L’ art també va florir de manera excepcional, especialment l’arquitectura. La pintura i l’escultura es van usar essencialment per decorar els fabulosos edificis que construïen, ja que els permetia recobrir les parets, els sostres i les columnes, o compondre fonts i altres elements per decorar els jardins i els patis.

Motius decoratius.

L’ arquitectura islàmica té unes característiques particulars: • Es construïa amb materials pobres i poc duradors, com ara maons i guix. • Aquests materials, però, es recobrien amb una decoració abundant i molt bella, que els donava una aparença de gran riquesa. L’islam prohibeix representar animals i persones. Per això, per decorar usaven motius geomètrics* i vegetals*. Un altre tipus de decoració era la cal·ligrafia*, que és molt bonica i artística. Cobrien els murs amb textos de l’Alcorà, poemes i lloances. • La preocupació per crear ambients agradables i frescos va donar lloc a espais en els quals abundaven jocs de llum i ombra que s’aconseguien per mitjà de l’ús de vidrieres, gelosies i reflexos a les rajoles. A més, el gust per l’aigua es materialitzava en fonts, piscines, cascades, etc. • Els edificis musulmans se sostenien sobre columnes, pilars i diferents tipus d’arcs, com ara els arcs de ferradura* i els polilobulats*. A vegades aquests elements eren tan nombrosos que formaven autèntics boscos. • Generalment, els edificis es cobrien amb sostres plans i de fusta, tot i que també usaven cúpules*, que van arribar a ser decorades amb gran riquesa. Els edificis públics més abundants van ser les mesquites, però també es van construir palaus, castells i banys.

Geomètric.

Vegetal.

Cal·ligràfic.

ACTIVITATS 9. ●● Interpreta el text. • Per què diem que al-Àndalus era un món urbà si la majoria de la població vivia al camp? 10. ●● Interpreta els documents. • Documents 7-17. Observa les fotografies i enumera les característiques típiques de l’art musulmà que hi vegis.

79


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 80

7. L’islam a Catalunya L’arribada de l’islam a Catalunya es produeix en el mateix context de crisi de la monarquia visigòtica que va permetre la ràpida penetració en el conjunt de la península, a partir de l’any 711. En canvi, des d’un primer moment, la presència musulmana als territoris que actualment formen Catalunya va ser més inestable que a d’altres indrets a causa al caràcter fronterer de la zona. Les ciutats van tenir actituds diverses davant l’avenç dels exèrcits musulmans: mentre Lleida arribava a un acord amb els invasors, Tarragona va oferir una tenaç resistència i va ser durament castigada pels assaltants, fet que els va facilitar la negociació en altres llocs. Barcelona va ser conquerida el 716 i, una mica més tard, es va completar la presa de tot el regne visigòtic amb la conquesta de Narbona al nord dels Pirineus. Les avantguardes musulmanes van fer diverses incursions dins els territoris francs, fins que Carles Martell els va deturar a la batalla de Poitiers (l’any 732).

En el moment de la conquesta la major part de la població hispanovisigòtica va romandre i es va adaptar als nouvinguts, la major part dels quals eren pobladors berebers, procedents del nord d’Àfrica i constituïen nuclis poc nombrosos. Una part de la població autòctona es va convertir a l’islam per gaudir dels avantatges fiscals que el fet comportava. Els cristians (mossàrabs) i els jueus van conservar els seus drets culturals i religiosos, a canvi del pagament de tributs. Una altra part, la menys nombrosa, va buscar refugi a les valls dels Pirineus o més al nord, a la Septimània conquerida pels francs. En aquestes zones les relacions eren fluïdes, alternant-se llargs períodes de pau, on destacaven els intercanvis econòmics i culturals, amb les ràtzies, o incursions militars de saqueig.

A partir d’aquest moment, la frontera d’al-Àndalus va retrocedir constantment, i es va fixar, durant la segona meitat del segle VIII, al voltant dels Pirineus. A l’inici del segle IX, després que els francs conquerissin Girona i Barcelona, la frontera es va estabilitzar seguint el curs del riu Llobregat. Aquesta línia es va mantenir fins a la conquesta cristiana de totes les terres ocupades pels musulmans als territoris de l’actual Catalunya, durant el segle XII. L’organització del territori i la societat Tot i tractar-se de terres allunyades dels centres més importants del poder polític andalusí, com ara Còrdova, l’organització del territori es va efectuar d’acord amb criteris polítics i administratius semblants a d’altres territoris d’al-Àndalus. Durant els períodes de l’Emirat i el Califat, la població es va agrupar al voltant de ciutats fortificades, que devien garantir la defensa de l’extensa frontera i que formaven part d’una àmplia zona governada des de Saraqusta (Saragossa). Més tard, durant els regnes de taifes, algunes de les ciutats més importants, com ara Turtuixa (Tortosa), Làrida (Lleida) i Madinat Balají (Balaguer), van assolir un poder polític propi i van controlar la població d’àmplies zones sota el seu domini.

80

Doc. 20. El Castell de Miravet, formava part del conjunt d’importants defenses musulmanes construïdes al llarg de la línia de les terres de l’Ebre, formada per ribbats, ràpites (recintes fortificats). El seu nom prové de muràbit, monjo guerrer.


830900 _ 0070-0109.qxd

25/1/08

15:46

Página 81

El llegat cultural islàmic a Catalunya La zona nord dels territoris de l’actual Catalunya (la Catalunya Vella) va estar relativament poc temps sota domini musulmà abans de l’arribada dels francs, mentre que la zona al sud del riu Llobregat, i sobretot les terres de l’Ebre, van tenir una presència musulmana més estable. Aquest fet es nota, per exemple, en els nombrosos topònims d’origen àrab que es mantenen en aquesta zona. Alguns autors afirmen que el mateix terme Catalunya prové dels mots àrabs Qa (castell) Talunya, una fortificació propera a Lleida, que per extensió donava el nom al conjunt de les terres que s’estenien més enllà. Els musulmans van adaptar les ciutats d’acord amb el model islàmic i va difondre una arquitectura complexa. Van introduir tècniques agrícoles pròpies: el regadiu amb una tecnologia hidràulica innovadora com la sínia i conreus com l’arròs, el safrà i els dàtils. Van difondre les seves tècniques comercials i van estendre l’ús de la seva moneda. A més, el caràcter fronterer dels territoris que hi ha entre l’Ebre i el Pirineu va afavorir els intercanvis culturals. De fet, una bona part dels coneixements de la civilització islàmica van passar al món cristià a través del que avui és Catalunya.

A FONS

Doc. 21 Castell de la Suda, antiga fortificació islàmica a la ciutat de Tortosa.

ACTIVITATS 11. ● Comprèn els conceptes. • Què significa ràtzia? Quina diferència hi ha amb conquesta? A quina zona dels territoris de l’actual Catalunya hi va haver ràtzies?

Narbona

la Seu d’Urgell

Girona

Balaguer

Lleida Barcelona

Màxima extensió musulmana entre els anys 759 i 768

mar Tortosa

Mediterrani

Màxima extensió musulmana entre els anys 768 i 785 Màxima extensió musulmana entre els anys 785 i 801 Màxima extensió musulmana des del 801 fins al s. XII

12. ● Interpreta el text. • Quina zona dels territoris de Catalunya va tenir una implantació musulmana més estable? • Quines ciutats van destacar en aquesta època, per les fortificacions i el poder polític, als territoris propers a l’Ebre? 13. ●● Interpreta els documents. • Document 22. En quins períodes es pot dividir la presència islàmica a Catalunya? 14. ●●● Reflexiona. • Quines van ser, segons la teva opinió, les aportacions islàmiques més importants a la cultura catalana medieval?

Doc. 22 Diverses fases de la presència musulmana.

81


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 82

Activitats Elaborar un quadre cronològic d’al-Àndalus El quadre cronològic permet sintetitzar els aspectes més importants d’una època de la història i ordenar-los en els períodes principals. Per això, és una eina molt útil per estudiar i repassar.

Perquè aquests quadres siguin profitosos només hi has de recollir les dades més importants i escriure-les de manera esquemàtica.

15. ●● Copia aquest quadre cronològic sobre al-Àndalus i completa’l. Data Conquesta i emirat

Fets

Art

Economia

• 711: invasió •

Societat • Àrabs i berbers són els grups dominants.

Califat

• La resta s’organitza per criteris religiosos: muladins, mossàrabs i jueus.

Regnes de taifes Almoràvits i almohades Regne nassarita

16. ●●● Observa el quadre i respon la pregunta. • Per què els apartats d’economia i societat no s’han subdividit per etapes?

Estudiar un cas: l’habitatge andalús 17. ●● Observa les fotografies i descriu els elements següents. • L’aspecte dels murs. • El nombre de finestres i balcons. • L’organització interior de l’habitatge. 18. ●● Explica per quines raons creus que les cases tradicionals andaluses s’assemblen a les cases islàmiques. Habitatges tradicionals de Las Alpujarras, a Granada.

82

Casa tradicional andalusa a Còrdova.


830900 _ 0070-0109.qxd

25/1/08

15:46

Página 83

Analitzar la pervivència de la ciutat andalusina a la Còrdova actual c.

ña ue n Sa te c. llan Bri el

av Las Ermitas

.d

Me jo r

s

Pedroches Campiñuela Baja

an a

polígon industrial Chinales polígon industrial Levante

parc de Figuerola

d dri Ma de

Andalusi de a a. cr

polígon El Santuario

del Río

ia to v

au

v.

de

Centre històric

d’A nd alu sia

indústria metal·lúrgica escola universitària d’infermeria

Cá d iz

Palma cra. a

. cra

a

19. ●● Observa els plànols. • A quin lloc de la ciutat hi ha la zona andalusina? • Els carrers d’aquesta zona es corresponen amb les característiques de la ciutat musulmana? • Quins monuments i llocs cordovesos creus que procedeixen del període musulmà? • Analitza els noms. Hi ha algun barri que pervisqui des de llavors? • Saps qui vivia en aquests barris? Creus que encara hi deuen viure? 20. ●● Observa la fotografia. • Com són les cases del centre, altes o baixes? • Quin edifici destaca?

Investigar topònims i paraules d’origen àrab 21. ●●● Llegeix la taula i fes les activitats. • Busca paraules que comencin per al- en tota la unitat i investiga si són d’origen àrab.

Arrel àrab Significat Alqalat Castell

• Agafa un mapa de carreteres. Cerca a l’índex de topònims llocs l’origen dels quals pugui ser d’arrel àrab.

Allaqqat Assaqya Beni

Tenalla Irrigadora Fill de

• Investiga en un diccionari, en la lletra a, altres paraules que creguis que són d’origen àrab.

Gabal

Muntanya

Aljúbbah Madinat

Aljub Ciutat

Wad

Riu

• Explica quin és el terme àrab original del qual procedeixen i indica’n el significat. • Entra a Internet, en un cercador, i escriu «paraules d’origen àrab». Anota els resultats de la cerca.

Exemples Alcalá de Henares Alcoletge Alicates Sèquia Benicàssim Benifallet Gibalcolla Gibraltar Aljub Medinyà Medina del Campo Guadalquivir, gual

83


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 84

U N I TAT

7

Els regnes cristians hispànics

1. Els nuclis de resistència cristiana 2. La formació del regne asturià i lleonès

Després de la conquesta musulmana, les úniques zones que no van quedar sota el domini musulmà van ser les àrees cantàbriques i pirinenques, al nord de la Península. Molts visigots que fugien dels musulmans es van refugiar en aquestes zones. Aquest va ser l’origen dels nous regnes cristians que es van formar al nord de la Península entre els segles VIII i IX: • A la serralada Cantàbrica va sorgir el regne asturià i lleonès (doc. 1). • Als Pirineus es van organitzar el regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans (doc. 8). Els regnes cristians van coexistir durant vuit segles amb al-Àndalus. Tots dos espais van comerciar i van intercanviar coneixements, però també es van disputar pel territori peninsular.

El regne d’Astúries va sorgir en la primera meitat del segle VIII (doc. 2). L’any 718 els visigots refugiats a la serralada Cantàbrica van triar com a rei Pelagi. Aquest rei es va enfrontar als musulmans en la batalla de Covadonga (722), una escaramussa de resultat incert, però que li va permetre consolidar el poder de què disposava. La cort es va establir a Oviedo. Els reis asturians van anar ampliant les terres. Vers l’any 800 el regne d’Astúries comprenia des de Galícia, a l’oest, fins a Àlaba, a l’est. En el segle IX, moltes ciutats, com Burgos, Zamora o Coïmbra, es van incorporar al regne. La màxima expansió va coincidir amb el regnat d’Alfons III (866-910). En el segle X la capital del regne es va traslladar a Lleó i el regne va passar a anomenar-se regne de Lleó. m a r

A S T Ú R I E S

Covadonga

M iñ

L

I

R E G N E

Í

C

riu

A

Lleó

D E

Ebr

N A V A R R A

e

S

G A

A

Lugo

C

A T L À N T I C

Cangas de Onís

Oviedo

Santiago de Compostel·la

o

O C E À

C a n t à b r i c

T

Astorga

Sahagún

E

ri u

L

Tuy

A

Burgos

L

L L E Ó

ri

Límits del comtat de Castella

Zamora

Batalla ri u

Porto

Frontera amb l’islam

D

ue

Toro

riu

Simancas

Due

ro

C A L I F A T

D E

ro

Osma

C Ò R D O V A

Doc. 1. El regne asturià i lleonès. Presa de Lleó Batalla de Covadonga

Inici de les campanyes d’Alfons I

Trasllat de la capital del regne a Oviedo

Regnat d’Alfons III

Revolta de Ferran González

R E G N E R E G N E

D E

L L E Ó

D ’ A S T Ú R I E S COMTAT AUTÒNOM DE CASTELLA

700

722

739

800 808

856 866

Doc. 2. L’evolució del regne asturià i lleonès (segles VIII-XI).

84

900

910

943 951

1000

u

Eb

re


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 85

3. El naixement de Castella En l’època del califat de Còrdova, Lleó va patir les incursions musulmanes i va aturar l’expansió. Al mateix temps, Castella, la regió oriental del regne, es va independitzar (doc. 2). Castella era la zona de defensa enfront de les incursions musulmanes procedents de la vall de l’Ebre. Estava dividida en comtats, que es van mantenir sota l’autoritat del comte Ferran González (930970). Ferran González va governar de manera independent des de l’any 951, tot i que continuava sent vassall dels reis de Lleó. Però la progressiva decadència lleonesa des de finals del segle X va fer augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i dels reis de Navarra. Al final, el 1035 Castella es va convertir en un regne propi.

ACTIVITATS 1. ●● Interpreta els documents. • Document 1. En quines regions es dividia el regne asturià i lleonès? Quines eren les ciutats principals? • Document 2. Quines etapes es distingeixen en la història del regne asturià i lleonès fins al segle XI? Quins monarques van destacar? Per què? Quan va tenir lloc la independència de Castella? • Document 4. Què eren els beats? Qui els feia? 2. ●●● Reflexiona. • Per què els cristians es van instal·lar en zones muntanyoses?

PATRIMONI

L’art asturià Entre els segles VIII i X, a Astúries es va desenvolupar un art original, l’anomenat art asturià. Les restes més interessants es troben a Oviedo i als seus voltants. Es tracta de petites esglésies de pedra, com San Miguel de Lillo o San Julián de los Prados. Però sens dubte, l’edifici més conegut és Santa María del Naranco, que va ser construïda com a palau, tot i que posteriorment es va utilitzar d’església. L’art asturià va destacar també per l’orfebreria. En són exemples importants la creu de la Victòria, la creu dels Àngels i l’arqueta de les Àgates.

Doc. 3. Exterior de Santa María del Naranco (prop d’Oviedo, Astúries).

L’art mossàrab A l’interior dels regnes cristians va sorgir en el segle X un estil artístic anomenat mossàrab, perquè el van desenvolupar els mossàrabs fugits d’al-Àndalus.

Doc. 4. Pàgina del Beat de Liébana. Els beats eren uns manuscrits religiosos, fets per monjos, amb il·lustracions de gran bellesa, com els Comentaris a l’Apocalipsi del beat de Liébana, de qui prenen nom aquestes obres.

L’interior de les esglésies té un aspecte oriental, ja que s’utilitzen arcs de ferradura i capitells que recorden l’art musulmà. L’església de San Miguel de Escalada (Lleó) n’és el millor exemple. També són característics de l’art mossàrab els beats, uns manuscrits religiosos amb il·lustracions molt belles, com la famosa obra del beat de Liébana.

85


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 86

4. De la Marca Hispànica

als regnes i comtats pirinencs La regió pirinenca va formar part de l’imperi carolingi. Allà, Carlemany va fundar la Marca Hispànica, un territori dividit en comtats, la missió dels quals era protegir l’imperi de l’avenç musulmà. En el segle IX l’Imperi carolingi es va dissoldre i aquestes regions es van independitzar. Es van formar tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans (docs. 8 i 9). La creació del regne de Navarra Al principi del segle IX, el comte Ènnec de Pamplona, dit Aritza, va expulsar les tropes franques de Pamplona. Va ser l’origen del regne de Pamplona, que més endavant es va anomenar regne de Navarra (doc. 5). A partir del segle X, la dinastia Ximena va governar a Navarra i va aconseguir estendre la seva influència per la Rioja i Àlaba. El moment de més esplendor va ser el regnat de Sanç III el Gran (1000-1035), que va arribar a ser el rei cristià més poderós de la Península. Va incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella i part de Lleó. Però el regne es va fragmentar quan ell va morir (doc. 6). Els comtats d’Aragó Més tard que a Navarra, la família del comte Asnar va aconseguir la independència per al comtat d’Aragó.

Doc. 5. El castell d’Olite (Navarra). Va ser la residència dels reis navarresos. L’edifici que es veu actualment es va construir en el segle XIV.

Sanç III el Gran (1000-1035) • • • •

Rei de Pamplona Comte d’Aragó (Sanç II) Comte de Ribagorça i Sobrarb (Sanç I) (1018-1035) Comte de Castella (Sanç II) (1029-1035)

CASTELLA I LLEÓ

PAMPLONA

ARAGÓ

SOBRARB RIBAGORÇA

Ferran I (1035-1065)

Garcia IV, dit el de Nájera (1035-1054)

Ramir I (1035-1063)

Gonçal (1035-1044)

Sanç II (1065-1072)

Sanç IV, dit el de Peñalén (1054-1076)

Alfons VI (1072-1109)

Sanç Ramires (1076-1094)

Ramir I d’Aragó (1044-1063)

Sanç Ramires (Sanç III d’Aragó) (1063-1094)

Doc. 6. L’herència de Sanç III el Gran.

L’any 922 Aragó va quedar sota el domini dels monarques navarresos, dels quals es va independitzar quan va morir Sanç III, el 1035. Els comtats catalans Els reis francs també van organitzar en comtats un territori a les dues vessants dels Pirineus oriental, que en conjunt seria conegut més tard, amb el nom de Catalunya Vella. Al començament, els comtes eren d’origen franc i tenien uns poders administratius amplis, s’ocupaven de la justícia i d’organitzar la defensa del territori. En època de Guifré el Pilós, l’iniciador del Casal de Barcelona, van ser substituïts per membres de la noblesa local que, cap el segle X, es van consolidar com un poder independent dels reis carolingis.

86

Doc. 7. El monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). Va ser fundat per Guifré el Pelós.


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 87

Regne de Navarra i comtats aragonesos

P

Comtats catalans

I

u

Eb

DAN

BESALÚ

CER

LL GE UR

Frontera amb l’islam

S

YA

RS

RÇA

LLA

AGO RIB

B RAR SOB

ri

U

IES

Calahorra

E

ROSSELLÓ

PÚR

ARAGÓ

N

EM

Jaca

Territoris musulmans

Perpinyà

I

Pamplona

PA

R

N A V A R R A

Girona

BARCELONA

re

Barcelona

C A L I F A T D E

mar

C Ò R D O V A

Mediterrani

M A R C A

H I S P À N I C A

803 Ènnec Aritza aconsegueix la independència de Navarra

800

820 Asnar Galindo aconsegueix la independència d’Aragó

Regnat de Sanç III el Gran Unió de Navarra 970 i Aragó 1035 1000

NAVAR RA

AR A G Ó

1035

1076 Aragó s’independitza de Navarra

988 Els comtats catalans s’independitzen del rei franc 850

900

950

1000

Doc. 8. Els territoris cristians als Pirineus, al final del segle X.

1050

Unió de Navarra Separació 1134 d’Aragó i Navarra i Aragó 1118 Conquesta de Saragossa Unió d’Aragó i els 1137 comtats catalans

C OM T A T S C A T AL AN S 1100

1150

Doc. 9. L’evolució dels territoris cristians als Pirineus (segles VIII-XII).

5. L’organització dels territoris cristians

El rei tenia la màxima autoritat. Prenia les decisions polítiques i dirigia l’exèrcit. La cort era ambulant, és a dir, els consellers del rei es traslladaven allà on s’establia el monarca. La guerra era una pràctica habitual. Al regne asturià i lleonès es va construir una xarxa de fortaleses per defensar el territori. A la zona pirinenca, la situació de guerra contínua va mantenir el prestigi dels nobles i els caps militars, als quals s’encarregava el control de les terres repoblades per ser defensades. No hi havia un exèrcit permanent, sinó que els guerrers es vinculaven al rei per mitjà del vassallatge. Els territoris conquerits van ser poblats amb pagesos lliures als quals els reis reconeixien la propietat de les terres on s’instal·laven. Aquests pagesos practicaven una agricultura que només era capaç de produir el que les famílies necessitaven per mantenirse. Per això el comerç gairebé va desaparèixer.

ACTIVITATS 3. ● Comprèn els conceptes. • Què era la Marca Hispànica? 4. ● Busca les idees principals. • Quins territoris es van formar a partir de la Marca Hispànica? 5. ●● Interpreta els documents. • Document 6. a) Qui va ser Sanç III el Gran? b) Què va passar amb els seus territoris quan va morir? • Document 8. a) Quins territoris cristians es van diferenciar als Pirineus? b) Quins eren regnes? Quins eren comtats? c) Quins eren els comtats catalans? Qui els governava inicialment? d) Quan van començar a ser governats per membres de la noblesa local? • Document 9. Descriu breument l’evolució dels regnes de Navarra i Aragó i dels comtats catalans.

87


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 88

6. L’avenç dels regnes cristians

7. Les tres cultures

L’avenç fins al Duero

Com a resultat de la conquesta, els regnes cristians no tenien una població homogènia. Hi coexistien tres grups: els musulmans, els cristians i els jueus. El més habitual era que aquests grups no s’integressin: vivien en barris separats, no es casaven entre ells i mantenien els costums propis.

Durant els segles IX i X els regnes cristians van avançar cap al sud fins a la vall del riu Duero. Aquesta zona no interessava als musulmans i havia quedat gairebé deserta. L’avenç cristià no va ser militar; es va basar en la colonització de la terra per grups de pagesos que van formar petits llogarets. La conquesta de les valls del Tajo i de l’Ebre L’any 1031 el califat de Còrdova es va dissoldre i al-Àndalus es va dividir en regnes de taifes. Els regnes cristians van aprofitar la feblesa de les taifes per expandir-se cap al sud (doc. 11).

Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars (doc. 12) eren musulmans que romanien en territori cristià. Els reis cristians es comprometien a respectar-ne els costums. Però la situació va empitjorar a partir del segle XIII i molts van emigrar a Granada. L’ altre grup era el dels jueus. Les relacions amb la resta de la població van ser tenses, sobretot des del segle XIV, i sovint van ser perseguits.

Per evitar atacs, els regnes musulmans pagaven paries (tributs). Durant els segles XI i XII, Portugal i Castella van arribar més enllà del riu Tajo. A l’est, Aragó va aconseguir conquerir Saragossa i Terol, mentre que els comtats catalans es van expandir cap al sud, i van ocupar els territoris entre el Llobregat i l’Ebre i les zones interiors de Lleida, que es van repoblar i van començar a ser conegudes com a Catalunya Nova.

951 Independència del comtat de Castella

Ferran González.

C 1000

A 1038 Ferran I, comte de Castella, annexa Lleó als seus territoris

Després de conquerir un territori, aquest es dividia en circumscripcions, dominades per una ciutat o vila, que feia de capital, i nombrosos llogarets que en depenien. Per afavorir l’emigració, els reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de poblament a aquestes viles.

1143 Independència de Portugal

88

T

L

E

E

L

Ó

1050

1100

1135 Alfons VII es corona emperador

L A

1230 Unió definitiva de Castella i Lleó

1273 Creació de l’Honrado Concejo de la Mesta

La conquesta de la vall del Guadalquivir, la costa mediterrània i les Balears

L’ escassetat de pobladors va convertir en grans senyories bona part de tot aquest territori. Aquestes terres eren treballades majoritàriament per serfs.

L

1200

Tanmateix, hi va haver territoris en què la repoblació va ser lenta, com la Manxa i les muntanyes de Terol. Els reis van lliurar aquestes terres a ordes militars, que hi van formar grans senyories.

El 1212 la derrota musulmana a la batalla de Las Navas de Tolosa va obrir el territori d’al-Àndalus als exèrcits cristians. Portugal va conquerir l’Algarve, Castella es va apoderar d’Andalusia i Múrcia, mentre que la corona d’Aragó es va expandir per València i les Balears.

S

Alfons X.

1477 Comença la conquesta de Canàries

C 1300

C

A

O

S

R

D

T

O

E

E

N

L

A

L A

1348 Pesta a Castella

1400

1450

1492 Conquesta de Granada

Doc. 10. Cronologia de la corona de Castella.


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 89

Campanyes almoràvits

mar

Campanyes almohades

Cantàbric

Principi del segle XI Oviedo

Principi del segle XII

Santiago

Mitjan segle XII

NAVARRA Lleó

Final del segle XV

Palència

Barcelona

CORONA Salamanca

UG

Victòria cristiana

Saragossa

Porto

P

CATALUNYA

ARAGÓ

Zamora

T OR

Entre el 1150 i el 1270

Pamplona

Burgos

Tarragona

D’ARAGÓ

CORONA

Victòria musulmana

AL

Toledo

Sagrajas (Zalaca) 1086

Santarém

BALEARS

Conca

DE Uclés 1108

VALÈNCIA

Palma

València

CASTELLA

Lisboa Badajoz Évora Còrdova

Alarcos 1195 Las Navas de Tolosa 1212 Múrcia Aledo 1088

Sevilla Granada

GRANADA Màlaga

O CEÀ A TL ÀNT I C

Algesires

Almeria

r m a

M

e

d

e i t

r

r

a

n

i

Doc. 11. Avenç dels regnes cristians.

PATRIMONI

ACTIVITATS

L’art mudèjar

6. ●● Interpreta els documents. • Document 11. a) Quines fases es distingeixen en l’avenç dels regnes cristians? b) Quins territoris es van conquerir fins al segle X? c) I en els segles XI i XII? d) Per què el segle XIII va ser tan decisiu en la Reconquesta?

En el segle XII va sorgir a la poderosa ciutat de Sahagún, a Lleó, un nou estil artístic que es va anomenar mudèjar. El nom prové de les colles de manobres musulmans que es van contractar per construir diverses esglésies cristianes. El nou estil es va caracteritzar per utilitzar el fang cuit com a material de construcció. Els edificis segueixen els estils de les diferents èpoques; per això parlem de romànic mudèjar i de gòtic mudèjar. Les mostres principals d’aquest estil es troben a Lleó, Toledo i Terol.

Doc. 12. Torre de San Martín (Terol).

7. ●●● Reflexiona. • Per què creus que no es trobaven voluntaris per repoblar moltes zones? • Creus que el terme Reconquesta és adequat? Per què? • I anomenar croada aquest procés?

89


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 90

8. La corona de Castella Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades. El 1230 va tenir lloc la unió definitiva, quan Ferran III va reunir tots dos regnes i va fundar la corona de Castella (doc. 10). Aquest regne es va anar imposant com el més poderós. El 1085 Alfons VI va prendre Toledo; la vall del Tajo va caure en poder castellà. I després de la derrota musulmana a Las Navas de Tolosa (1212), els reis Ferran III i Alfons X van conquerir gairebé tot Andalusia. Tanmateix, en el segle XIII Castella va minvar de territori quan Portugal es va independitzar.

PATRIMONI

El camí de Sant Jaume

Govern La corona de Castella estava constituïda per un únic estat, amb unes institucions úniques i una mateixa llei. El rei castellà concentrava més poders en la seva persona que no pas ho feien la resta de reis peninsulars. Tenia potestat per elaborar les lleis, declarar la guerra i jutjar. Les Corts castellanes no podien legislar. La facultat més important d’aquesta institució era la capacitat d’aprovar o negar els nous impostos sol·licitats pel monarca. Economia i societat L’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia. La ramaderia depenia essencialment de la cria de l’ovella merina, que donava una llana d’alta qualitat que s’exportava a altres països o es destinava a la indústria tèxtil. Els ramats eren transhumants i circulaven per una xarxa de camins, les carrerades, que recorrien la Península de nord a sud. Els ramaders es reunien en assemblees, anomenades mestas, per resoldre les qüestions del seu ofici. El 1273, el rei Alfons X va reconèixer l’Honrado Concejo de la Mesta i li va atorgar privilegis, com ara la llibertat perquè el bestiar pasturés en les terres dels pagesos. La venda de la llana i dels draps que se n’elaboraven, va fer que l’artesania i el comerç es desenvolupessin molt. L’auge econòmic va provocar el desenvolupament de fires, entre les quals va destacar la de Medina del Campo. L’esplendor cultural A Castella hi ha mostres molt interessants d’estil romànic. Per exemple, les esglésies de San Martín de Frómista (Palència) i San Isidoro de León, i part de la catedral de Santiago de Compostel·la, on destaca el pòrtic de la Glòria, obra del mestre Mateo (doc. 13). També es van construir importants edificis gòtics, com les catedrals de Lleó, Burgos i Toledo, del segle XIII.

90

Doc. 13. Pòrtic de la Glòria (Catedral de Santiago de Compostel·la).

En el segle XI, Santiago de Compostel·la es va convertir en un dels principals destins dels pelegrins cristians. Segons la llegenda, les restes de l’apòstol Jaume hi estaven enterrades, i sobre aquest lloc es va edificar una església. Pelegrins de tot Europa arribaven a Compostel·la cada any per visitar el sepulcre de l’apòstol. La ruta que recorrien els pelegrins es coneix com el camí de Sant Jaume. Els pelegrins portaven modes, estils i maneres de pensar d’altres països, de manera que la Península es va anar integrant en la cultura occidental. Al llarg del camí de Sant Jaume hi ha algunes de les millors mostres d’edificis d’estil romànic de tot l’Estat.

ACTIVITATS 8. ●● Interpreta el text. • Durant quin regnat es va fundar la corona de Castella? • Què eren les mestas? Quan va ser reconegut el Honrado Consejo de la Mesta? 9. ●● Interpreta els documents. • Document 13. a) Què és el pòrtic de la Glòria? b) Quines escenes s’hi representen?


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 91

Activitats Analitzar una carta de poblament

Resumir en cronologies 10. ● Escriu a la línia del temps l’aparició i la durada de cada territori al lloc corresponent. • Astúries. • Corona de Castella. • Navarra. • Lleó. • Aragó. • Marca Hispànica. • Comtat de Castella. • Comtats catalans. 800

900

1000

1100

1200

1300

1400

1500

11. ●● Completa aquests quadres cronològics amb els esdeveniments més importants de cada segle i cada territori. La formació dels regnes cristians Segle VIII

Segle IX

Segle X

Astúries-Lleó Navarra Aragó Comtats catalans L’expansió dels regnes cristians (segles XI-XIII) Quin regne En quin el va segle conquerir

Com es va fer la repoblació

Duero Tajo Guadalquivir Ebre València Balears 12. ●● Completa la taula sobre la corona de Castella en els segles XII i XIII. Govern Corona de Castella

Economia

Cultura

Cal que tots els homes sàpiguen que jo, Ramon, comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marquès de Lleida i Tortosa, i jo, Ermengol, comte d’Urgell, us donem a tots els pobladors de Lleida les cases, patis, horts, finques i tota la ciutat de Lleida. També us donem tot el territori en propi i franc alou, perquè en féssiu allò que volguéssiu com a hisendes vostres i donar-les, vendre-les o hipotecar-les a qui vosaltres volguéssiu, llevat de cavallers i eclesiàstics. També us donem els prats i pasturatges, fonts i aigües, boscos, llenyes i caça, el pla i la muntanya per a tots els vostres usos. També us concedim a tots vosaltres que d’ara en endavant no pagueu cap mena de lleuda ni cap usatge. I que, en endavant, sigueu francs, lliures i segurs amb totes les vostres possessions i hisendes. Feta aquesta carta en el mes de gener, any d’Encarnació del Senyor de 1149. Carta de poblament. Text adaptat

13. ● Situa el text. • Qui és l’autor del text? Quines persones hi surten i a qui s’adreça? • Quin any es va escriure? Què significa l’expressió «any de l’Encarnació del Senyor»? • A quin lloc es refereix el text? A quin territori de la Península pertanyia? 14. ●● Respon les preguntes. • Què concedeixen els comtes? • A qui els concedeixen? • Què incloïa el territori d’una ciutat? • Què vol dir franc alou? • Els lleidatans eren lliures o serfs? Escriu les frases que justifiquen la teva opinió. • Quines diferències hi havia amb els habitants d’un feu? 15. ●●● Explica per què: • Els sobirans concedien cartes de poblament. • Els comtes no permetien que els lleidatans venguessin propietats als cavallers i a l’Església.

91


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 92

U N I TAT

8

L’edat mitjana a Catalunya

1. La Marca Hispànica A la segona meitat del segle VIII, els francs, que havien aturat l’avenç musulmà a Poitiers (732), van mantenir una pressió constant sobre la frontera nord d’al-Àndalus. Durant el regnat de Pipí el Breu, van ocupar Tolosa i poc temps més tard els territoris de les ciutats de Nimes, Besiers i Narbona, que formaven la Septimània. Des d’aquesta posició van oferir avantatges als pobladors que volguessin establirse en les terres conquerides. Aquesta política va donar prestigi al regne franc entre la població hispanovisigoda que habitava els territoris al sud dels Pirineus i això en va facilitar, més tard, la seva instal·lació. Durant el regnat de l’emperador Carlemany (768814), es van dur a terme diverses incursions al sud dels Pirineus. L’ any 785 la presència d’un exèrcit franc, va facilitar que els habitants de Girona els lliuressin la ciutat. Poc temps més tard, eren ocupats els territoris de l’Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Ribagorça. L’any 801, després d’un llarg setge, Barcelona va ser presa per un exèrcit conduït per Lluís el Piadós, fill de Carlemany. Poc després, la conquesta es va estabilitzar en una línia fronterera que anava des de les Corberes, l’eix Llobregat-Cardener, el Segre mitjà i Tremp. El territori comprès entre el nord d’aquesta demarcació i el Rosselló va ser anomenat Marca Hispànica. Aquest es pot considerar el nucli més antic de Catalunya i per això es coneix amb el nom de Catalunya Vella.

L’any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré el Pelós, va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte d’Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona. Quan va morir Guifré els seus fills van heretar els comtats. A partir d’aquell moment la transmissió va ser hereditària i va quedar en mans de les famílies comtals. Les relacions de vassallatge amb els francs es van anar afeblint, alhora que la política de les diverses famílies es feia més independent. L’any 985, davant una important incursió sarraïna, el comte Borrell II no va rebre l’ajut militar dels francs que havia sol·licitat i, en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s’havia trencat. A partir d’aquell moment, els comtes del Casal de Barcelona* van actuar, a la pràctica, amb plena sobirania. La independència formal no es va produir fins el 1258, amb el tractat de Corbeil. GLOSSARI Casal de Barcelona. Família comtal que es va iniciar amb Guifré el Pelós i que va constituir el nucli més important de l’aristocràcia catalana que es va independitzar dels francs.

Guifré I († 897) (comte de Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona)

Sunyer I († 950/954) (comte de Barcelona, Girona i Osona)

Guinedilda

1. Aimilda 2. Riquilda

La formació dels comtats Els francs van dividir el territori en jurisdiccions administratives sense vincles entre elles, al capdavant de les quals hi havia un comte nomenat directament pel rei, i del qual eren vassalls. A l’inici del segle IX hi havia sis comtats: Pallars, Ribagorça, Urgell i Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. Al començament, els comtes eren nomenats d’entre els membres de l’aristocràcia franca però amb el temps, el desinterès i les lluites internes d’aquell regne van motivar que fossin nomenats comtes membres del grup local privilegiat.

92

Borrell II († 992) (comte de Barcelona)

1. Letgarda de Roergue 2. Eimeruda d’Alvèrnia

Ramon Borrell I († 1017) (comte de Barcelona)

Ermessenda de Carcassona († 1058) (comtessa de Barcelona)

Doc. 1 Arbre genealògic del Casal de Barcelona, de Guifré el Pelós a Ramon Borrell I.


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 93

La població i la societat prefeudal (segles IX-X) Els reis francs van afavorir la repoblació de la Catalunya Vella. Els pobladors procedien en bona part de les superpoblades valls dels Pirineus, també d’Occitània, de Septimània, d’Aragó i d’altres zones properes. El poblament de les zones conquerides es feia sota la direcció i la protecció de l’aristocràcia comtal i dels monestirs. Girona va ser repoblada al començament del segle IX. A la segona meitat d’aquell segle, el comte Guifré el Pelós va repoblar l’Alt Urgell, el Ripollès i la Cerdanya, i va ocupar les terres de la Catalunya central. Per organitzar la repoblació, va fundar els monestirs de Sant Joan de les Abadesses (887) i de Ripoll (888). Les ciutats més importants com Barcelona, Perpinyà o Girona no sobrepassaven els dos mil habitants. La major part de la població vivia al camp atreta per les condicions especials i les facilitats fiscals que oferia la monarquia als nous pobladors. Els pagesos vivien en masos cedits pel rei i podien arribar a ser-ne els propietaris al cap de trenta anys de treball (aprisió). L’aristocràcia i la jerarquia eclesiàstica disposaven de les terres no cedides als pagesos, que eren treballades per serfs o per pagesos lliures en règim de tinença, un sistema de treball en què el propietari es quedava una part de la collita i el pagès, una altra.

A FONS

Doc. 2 Una llegenda molt estesa afirma que el rei Carles el Calb va atorgar l’emblema de les quatre barres al comte Guifré el Pelós, ferit de mort, després d’una batalla contra els sarraïns.

ACTIVITATS REGNE DE FRANÇA Perpinyà ROSSELLÓ

Prada

SOBR

ARB

PALLARS Sort

RIBAGORÇA

CONFLENT

la Seu d’Urgell

Puigcerdà

BESALÚ

URGELL Tremp

R

ESPI

VALL

CERDANYA

VALL DE LORD Berga BERGA Vic OSONA

Besalú

Castelló d’Empúries

EMPÚRIES

Girona

GIRONA

Manresa Lleida

BARCELONA

m a r

AL-ANDALUS Barcelona

M e d i t e r r a n i

Límit del bisbat d’Urgell (839) Tortosa

Expedició de Lluís el Piadós (801) Expedició procedent de la Marca de Tolosa Expedició fracassada contra Tortosa (808-809) Zona despoblada després de la revolta d’Aissó els anys 826-827 Zona repoblada entre els anys 870 i 879 Zona repoblada entre els anys 879 i 886

Doc. 3 Mapa dels comtats catalans en els segles IX-X, que inclou els territoris repoblats en època de Guifré el Pelós.

1. ● Comprèn els conceptes. • Què eren els comtats? Qui els governava? Quina relació tenien amb el rei dels francs? 2. ●● Interpreta el text. • Per què la política dels reis francs a Septimània va resultar atractiva per a la població hispanovisigoda? • Què va succeir a la mort de Guifré el Pelós? • Què era el Casal de Barcelona? 3. ●●● Interpreta els documents. • Document 3. Quins territoris es van repoblar a l’època de Guifré el Pelós? D’on provenien els pobladors? Per què emigraven? Quin paper van tenir els monestirs en el procés? Què eren l’aprisió i la tinença? 4. ●●● Reflexiona. • Quines conseqüències penses que va tenir la negativa del comte Borrell II a jurar fidelitat al rei dels francs?

93


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 94

2. La consolidació del Casal de Barcelona

Els continuadors de Guifré el Pelós van portar a terme una política d’aliances matrimonials i de pactes amb els altres comtats que van consolidar, a poc a poc, l’hegemonia del Casal del Barcelona sobre els altres comtats. A mesura que el poder polític es feia més fort, la paraula Catalònia va començar a utilitzar-se per designar el territori dels comtats on vivien els catalans. En aquesta tasca van destacar especialment tres comtes de Barcelona: Ramon I (1017-1035), Ramon Berenguer I (1035-1076) i Ramon Berenguer III (10971131). Aquest darrer va ampliar i consolidar, mitjançant una política hàbil, els dominis del Casal de Barcelona i el predomini sobre els altres comtats independents, subjectes a relacions de vassallatge. Durant el segle XI, els pactes que sotmetien a tribut (paries) al-Àndalus van alentir l’ocupació de nous territoris. Aquesta situació va canviar a inici del segle XII quan Ramon Berenguer III va ocupar Tarragona (1129). L’Església catalana va poder restablir la seu d’aquesta ciutat, que va esdevenir independent de l’arquebisbat de Narbona.

3. La unió amb Aragó

i la intensificació de l’expansió cap a la Catalunya Nova La mort sense descendència del rei d’Aragó Alfons I el Bataller (1135) va facilitar la unió dinàstica entre la seva neboda –i única hereva, filla de Ramir, germà del rei– Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (doc. 5). D’ençà de llavors, la corona d’Aragó va constituir una confederació, en la qual els monarques eren a la vegada reis d’Aragó i comtes de Barcelona. Cada territori conservava les institucions i les lleis pròpies i els trets característics de la cultura. La força de la nova entitat política va permetre reprendre la conquesta, que va incloure les ciutats de Tortosa i Lleida –preses al segle XII– i de la resta de territoris del sud que constituirien la Catalunya Nova (doc. 6). Per facilitar la repoblació es van utilitzar cartes de poblament i de franquesa, que atorgaven terres i facilitats fiscals als nous pobladors. En aquesta tasca van tenir un paper important els ordes religiosos, com ara el Cister, que van rebre dels monarques terres per instal·lar-s’hi. Els monestirs com ara el de Santa Creus i el de Poblet, van dirigir els nous pobladors i els van prestar assistència. GLOSSARI Unió dinàstica. Matrimoni de membres de dues cases reials, que no comporta la integració dels regnes respectius en els aspectes jurídic, econòmic o cultural.

La unió matrimonial d’Aragó i el comtat de Barcelona En nom de Déu, Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, et dono a tu Ramon, comte i marquès de Barcelona, la meva filla per muller, amb tot el regne d’Aragó. I t’encomano tots els homes del predit regne en homenatge i jurament, que et siguin fidels en allò que toca a la teva vida, al teu cos, sense frau ni engany. Si la meva filla morís prematurament, i tu encara visquessis, tinguis la donació de l’esmentat regne de manera lliure i immutable sense cap mena d’impediment després de la meva mort. Doc. 4 Monument a Ramon Berenguer III, el Gran, a Barcelona.

94

Doc. 5 Fragment del contracte matrimonial de Ramon Berenguer IV i Peronella, 1137. Adaptat.


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 95

Els catalans a Occitània

A FONS Els interessos catalans van topar amb l’oposició del rei de França. Aquest va aprofitar l’ocasió que li facilitava la croada predicada pel papa Innocenci III contra l’heretgia càtara, el 1209, per obtenir el control del comtat de Tolosa i de tots els territoris de la zona vinculats als catalans. La mort del rei Pere I el Catòlic a la Batalla de Muret (1213), a mans dels francesos dirigits per Simó de Montfort, va posar fi a la influència catalana en tota aquella àrea i va provocar la intensificació de l’expansió cap al sud i la Mediterrània.

Els monarques catalanoaragonesos van manifestar la voluntat d’expandir-se a totes dues vessants dels Pirineus. Cap al nord, mitjançant la seva presència a diversos comtats d’Occitània (doc. 7). Una política matrimonial hàbil i el recolzament de la força militar els va permetre participar activament en la política d’aquesta zona. La presència catalana a Occitània va ser iniciada en època de Ramon Berenguer I i es va consolidar amb el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112). Cal recordar que aleshores es va introduir dins l’àmbit cultural català el corrent trobadoresc.

Presa de Tortosa 1148 Presa de Lleida 1149 Fundació de Poblet Unió Dinàstica 1153 1137

Ramon Borrell I

1000

Ramon Berenguer I

Berenguer Ramon I

1016-17

1035

1050

Ramon Berenguer II

1076

1082

Ramon Berenguer III

1100

1131

1150

Jaume I el Conqueridor

Pere I el Catòlic

Alfons I el Cast

Ramon Berenguer IV

1162

1195-96 1200

1213

1276

1250

1300

Doc. 6 Conquesta i repoblació de la Catalunya Nova i la unió dinàstica amb Aragó.

ACTIVITATS 5. ● Comprèn els conceptes. • Quins territoris formaven la Catalunya Nova? • Quins comtes van tenir un paper destacat en la consolidació del Casal de Barcelona?

REGNE DE FRANÇA Carcí

8. ●●● Reflexiona. • Com va incidir la pèrdua de la influència catalana a Occitània en l’expansió posterior de la corona catalanoaragonesa?

Gavaldà

Agen

Usès

TOLOSA Fesenzac

Millau Albí Melguelh

Tolosa

Diès

Vivarès

Roergue

6. ●● Interpreta el text. • Com va esdevenir hegemònic el Casal de Barcelona? • Com es van organitzar les diferents realitats polítiques, jurídiques i culturals dins de la corona d’Aragó? • Com va ser la repoblació de la Catalunya Nova?

Besiers

Bearn

Forcalquier Marquesat de Provença

Nimes

Niça

COMTAT DE PROVENÇA Marsella

Montpeller

Muret Carcassona (1213) Bigorra Narbona Rasès Comenge Foix

NAVARRA

Vall d’Aran Pallars Sobirà

Rosselló

Pallars Jussà

Empúries

m a r

Urgell

A R A G Ó Saragossa

CATALUNYA

M e d i t e r r a n i

Barcelona CASTELLA

7. ●●● Interpreta els documents. • Document 4. Quina importància va tenir Ramon Berenguer III? Per què deu ser que se’l coneix com «el Gran»? • Document 5. a) Quin paper va tenir el comte de Barcelona després de la unió dinàstica amb Aragó? b) Qui li va donar Peronella en matrimoni?

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

Velai Carladès

Tortosa

Tarragona

Albarrasí Terol

IMPERI ALMOHADE

Dominis de la corona d’Aragó Vassalls del rei d’Aragó Dominis heretats per Alfons I el Cast el 1165 Dominis dels comtes de Tolosa Vassalls dels comtes de Tolosa

Doc. 7 La corona d’Aragó i Occitània al segle XII.

95


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 96

4. La formació de la societat feudal (segles XI-XII)

L’afebliment dels vincles que relacionaven els comtats catalans amb la monarquia carolíngia va facilitar que la noblesa s’apropiés gradualment de les terres i sotmetés una bona part de la pagesia lliure. La formació d’un nou estat feudal es va produir durant el govern de Ramon Berenguer I, basant-se en l’hegemonia del Casal de Barcelona, a partir de les relacions feudals establertes entre els antics comtats. El nou model social, basat en les relacions de vassallatge, situava el comte com a príncep al vèrtex de la piràmide social, fet que es fonamentava en la concessió de terres (feus) a canvi del jurament de fidelitat. Així, la guàrdia d’un castell (doc. 8) i la zona sota el seu domini, anomenada jurisdicció, era atorgada pel comte al cap d’un llinatge nobiliari: el castellà o baró que, al seu torn, delegava en un castlà el govern efectiu de les seves possessions. Les normes i les diferents fonts jurídiques en què es fonamentava el nou ordre feudal es van agrupar, a partir del segle XII, en una compilació de lleis anomenada Usatges de Barcelona, que recollia les normes del dret romà, del dret germànic i els costums feudals i substituïa l’antic codi dels visigots, el Liber iudiciorum. El nou ordre va influir en l’organització de l’Església, que es va a basar, a partir d’aquest moment, en els vincles personals propis de la societat feudal. Els bisbes i abats van rebre dominis a canvi del jurament de fidelitat al monarca i ells el van rebre dels seus vassalls a canvi de protecció. Els ordes militars hi van tenir un paper destacat, i alguns, com el del Temple, van veure incrementat el seu poder amb la conquesta de territoris als musulmans.

El creixement econòmic i demogràfic A partir del segle XI es va constatar un augment significatiu de la producció agrícola. L’activitat comercial es va intensificar. Arreu es van celebrar fires i mercats on s’intercanviaven principalment productes locals. Així mateix, el comerç de productes amb al-Àndalus es va incrementar, i a través de les rutes marítimes també van començar a arribar mercaderies d’altres indrets.

96

Va tenir lloc un augment important de la població que es va traduir en un increment demogràfic i de l’activitat de les antigues ciutats, com Barcelona, Perpinyà i Girona, i de les noves viles sorgides de la repoblació. La cultura i l’art durant els segles XI-XII La llengua escrita continuava sent el llatí, tot i que a partir del segle XII es van començar a escriure textos importants en català (doc. 10). A través d’Occitània, va arribar a Catalunya la poesia trobadoresca, en llengua provençal, que tenia un caràcter cortesà. La transmissió i la creació culturals estaven a les mans fonamentalment dels escriptoris i les biblioteques dels monestirs i de les catedrals. En l’arquitectura va destacar l’estil romànic, principalment en els edificis religiosos. PATRIMONI

Els castells medievals a Catalunya

Doc. 8. Castell de Mur, al Pallars Jussà.

El castell construït al voltant d’una torre fortificada i protegida per un perímetre emmurallat envoltat de fossats esdevé lloc de residència del senyor feudal i element característic de l’arquitectura militar dels segles X-XII. Ubicat en un lloc estratègic des d’on es podia controlar el territori, servia també de refugi als pagesos en cas de necessitat. Durant el segle XI les fortificacions eren molt simples, construïdes amb fusta i pedra. A partir del segle XII, es van afegir més elements defensius, les tècniques constructives es van fer més complexes i es va fer servir la pedra com a material de construcció principal.


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 97

A FONS

L’abat Oliba i les assembles de Pau i Treva Al segle XI, la difusió del nou ordre feudal, va comportar l’increment de la violència social. L’Església catalana va adoptar iniciatives per fer minvar els efectes de les activitats bèl·liques, va intentar aturar parcialment les contínues guerres feudals. En aquesta tasca va tenir un lloc destacat l’abat Oliba (971-1046), que va ser la figura més important de l’Església catalana cap a l’any 1000. De jove, Oliva renuncià a la seva condició de comte de Berga i de Ripoll i va entrar de monjo al monestir d’aquesta darrera ciutat. L’any 1008 va ser nomenat abat del monestir i també del de Cuixà. Va tenir un paper destacat com a impulsor de la reforma cluniacenca a Catalunya. El 1017 va ser nomenat bisbe de Vic. L’abat Oliba va contribuir de manera activa a la repoblació de diversos territoris de la Catalunya central. La seva iniciativa més transcendent va ser la difusió de les assemblees de Pau i Treva, que pretenien limitar la violència feudal. La Pau de Déu era la prohibició eclesiàstica de qualsevol acte hostil contra les persones de qualsevol condició o contra tot tipus de béns que romanguessin dins d’un espai delimitat pel perímetre traçat a trenta passos al voltant d’una església. La Treva de Déu consistia en la prohibició de lluitar determinats dies de la setmana, especialment el diumenge i també en algunes dates significatives del calendari litúrgic. L’èxit de la iniciativa va fer que aquestes institucions eclesiàstiques es difonguessin, des de Catalunya cap a la resta d’Europa.

ACTIVITATS 9. ● Comprèn els conceptes. • Quin text va recollir les normes del nou ordre feudal a Catalunya? • Quines funcions tenia el castellà o baró? 10. ●● Interpreta el text. • Com influeix l’afebliment dels vincles de vassallatge dels comtes catalans amb el rei de França en la formació de la societat feudal? • Quina relació hi va haver entre l’augment de l’activitat agrícola i l’augment del comerç? • Com s’efectuava la transmissió de la cultura? Quines institucions se n’encarregaven? 11. ●●● Interpreta els documents. • Document 8. Quina importància va tenir la construcció de recintes fortificats durant els segles X-XII? • Document 9. Descriu la relació que establien els nobles de la figura amb el comte. • Document 10. a) En quina llengua parlava la població catalana en els segles XI-XII? b) En quina llengua s’escrivien els documents? 12. ●●● Reflexiona. • Quina importància van tenir les assemblees de Pau i Treva? Penses que calia establir límits a les lluites feudals? Per què?

Doc. 9 Jurament de fidelitat d’un grup de nobles, del Liber Feudorum Maior.

Doc. 10 Fragment de les Homilies d’Organyà (s. XII), un dels primers textos escrits en català.

97


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 98

5. L’expansió de la corona d’Aragó

a l’oest. Els límits meridionals de l’expansió catalanoaragonesa van quedar fixats a la zona d’Alacant pel Tractat d’Almirra, signat amb els castellans el 1244. D’altra banda, l’any 1258, Jaume I va signar amb el rei de França, Lluís IX, el Tractat de Corbeil, en el qual el monarca catalanoaragonès renunciava als drets d’herència que tenia sobre Occitània, mentre que el rei francès renunciava als seus sobre Catalunya i en reconeixia formalment la independència iniciada, de fet, 273 anys abans. Amb els límits que fixaven aquests tractats les possibilitats d’expansió quedaven obertes només cap al Mediterrani.

A començament del segle XIII, la corona catalanoaragonesa va iniciar un nou període d’expansió cap al Mediterrani. La pèrdua de la influència a Occitània, després de la mort del rei Pere I a la batalla de Muret (1213) va coincidir amb un moment de creixement econòmic i de la població, que va afavorir les noves empreses d’expansió. La política d’expansió es va iniciar durant el regnat del rei Jaume I el Conqueridor (1213-1276). Després de pacificar els seus regnes sotmetent la noblesa, va emprendre una expedició de conquesta de Mallorca (1229), va controlar Menorca (1231) i va prendre Eivissa (1235). El 1232 va iniciar les tres llargues campanyes per la conquesta de la taifa de València, que es van allargar fins el 1245 (doc. 11).

La importància del comerç Un dels objectius més importants de l’expansió de la corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana va ser controlar i dominar el comerç a la Mediterrània occidental, on s’aconseguí tenir un paper destacat, ja que es va arribar a superar el domini genovès sobre el trànsit comercial de la zona. En canvi, la competència va ser més difícil a la Mediterrània oriental, que controlava Venècia. La necessitat de disposar d’escales segures al llarg de la ruta comercial que unia el Mediterrani occidental i el Mediterrani oriental va despertar l’interès dels catalans per les costes del nord de l’Àfrica i l’illa de Sicília. Aquestes places es van transformar en l’objectiu de l’expansió política i militar.

Les campanyes van comptar amb el suport dels sectors mercantils i van anar seguides de la repoblació dels territoris amb colons catalans, aragonesos i d’altres llocs diversos. Els nous territoris es van integrar a la corona d’Aragó com a regnes independents. Els límits de l’expansió La conquesta de les darreres places valencianes va enfrontar Jaume I amb els interessos de la corona de Castella, fet que va frenar l’expansió cap al sud i cap SACRE IMPERI Venècia ROMANOGERMÀNIC

FRANÇA

mar

R

ESTATS

Ó AG AR

CIA

E

VE

Roma

A

REGNE

Sàsser

REGNE

Messina

DE SICÍLIA

Tunis

Cízic

B I Z A N T Í Kybistra

Ania

TURCS

Principat Atenes de Morea Ducat n de ia Naxos

(1303)

Comtats incorporats al Casal de Barcelona

Territoris incorporats durant el regnat de Jaume II

Ducats d’Atenes i Neopàtria

Conquestes de Jaume I (entre 1229 i 1245)

Regne de Mallorca (reincorporat durant el regnat de Pere el Cerimoniós)

Expedicions catalanoaragoneses

Conquesta de Sicília de Pere el Gran (1282)

Regne de Nàpols (incorporat durant el regnat d’Alfons el Magnànim)

Expedicions dels almogàvers

Doc. 11 Mapa de l’expansió catalanoaragonesa pel Mediterrani.

Gal·lípoli

Alcoll

fa

Alger

r

Ce

(1282)

Constantinoble

Filadèlfia

pi

e td

Palerm

I

l’E

ca

Càller

R

Neopàtria

de

NÀPOLS

E

Tessalònica at

DE

Nàpols

Sardenya

m a r

98

CI

ot

LÈN

P

Du

València

)

D

M

sp

23

A

De

(13

IC

L’ESGLÉSIA

Còrsega

29)

VA

DE

URGELL EMPÚRIES YA UN TAL Barcelona CA

(12

C A S T E L L A

ROSSELLÓ

I

L

B

NAVARRA PALLARS

Negre

Ú

Montpeller

riu Dan ubi

EP

Gènova

Xipre Creta

M e d i t e r r a n i


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 99

A FONS

PATRIMONI

L’expansió mediterrània

El Llibre del Consolat de Mar

L’any 1282 els catalans van expulsar els francesos de Sicília i van ocupar l’illa, tot i que l’operació va comportar un conflicte amb França i amb el Papa, que va excomunicar el rei Pere II i va convocar una creuada contra els seus dominis. El seu fill, Jaume II d’Aragó, signà amb el Papa el Tractat d’Anagni, en un intent de posar fi al conflicte (1295) i va rebre el dret de conquesta sobre les illes de Còrsega i Sardenya. La pau definitiva amb França va arribar el 1302, amb la signatura de la Pau de Caltabellotta, que va permetre conservar el domini efectiu de Sicília.

La importància creixent del comerç mediterrani va afavorir la creació d’un tribunal que exercia la jurisdicció penal sobre les causes marítimes i mercantils. Les diverses normes jurídiques que regulaven el dret marítim català foren recollides al final del segle XIV en el Llibre del Consolat de Mar, codi que va assolir una gran difusió també en els tribunals d’altres països durant el segle XV.

Va ser aleshores que l’exèrcit mercenari que havia participat en la defensa de Sicília va marxar cap a Constantinoble, comandat per Roger de Flor, per lluitar al servei de l’emperador Andrònic II. Roger de Flor va ser assassinat traïdorament, i els almogàvers van enfrontar-se a l’Imperi bizantí i el van saquejar. L’any 1311 van conquerir el ducat d’Atenes al qual van unir el de Neopàtria el 1319. Aquests ducats van ser incorporats a la corona d’Aragó el 1380, però la inestable política mediterrània va fer que passessin a altres mans poc temps després. La conquesta de l’illa de Sardenya, iniciada el 1323, va representar la culminació de l’expansió de la corona d’Aragó. Al segle XV, però, durant el regnat del rei Alfons el Magnànim es va dur a terme la conquesta del regne de Nàpols (1436 –1442), última etapa de l’expansió catalanoaragonesa (docs. 11 i 12).

ACTIVITATS 13. ● Comprèn els conceptes. • Quins límits van establir a l’expansió catalanoaragonesa els tractats d’Almirra i de Corbeil? • Quin monarca va iniciar l’expansió catalanoragonesa pel Mediterrani? Quines van ser les seves campanyes principals? 14. ●● Interpreta el text. • Per què es va iniciar l’expansió de la corona catalanoaragonesa cap al Mediterrani? • Quina importància va tenir el comerç en l’expansió mediterrània d’aquesta corona? • Quina importància tenia per a l’expansió comercial el Llibre del Consolat de Mar? 15. ●● Interpreta els documents. • Documents 11 i 12. a) Quin conflicte va intentar resoldre el Tractat d’Anagni? I la Pau de Caltabellotta? b) Qui eren els almogàvers? c) Quina va ser la principal dificultat per a l’expansió catalana al Mediterrani oriental? 16. ●●● Reflexiona. • Per què la corona catalanoaragonesa va ser competidora a la Mediterrània de les ciutats del nord d’Itàlia, com ara Gènova i Venècia?

Doc. 12 Atles català de Cresques Abraham (1375).

99


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 100

6. Les institucions de govern de la Catalunya medieval

La monarquia, la noblesa i el pactisme A partir del segle XI, la noblesa feudal va tenir territoris importants, on exercia el poder jurisdiccional, a la vegada que disposava d’exèrcits. Els nobles es van revoltar moltes vegades contra el rei per aconseguir més privilegis dels que ja gaudien. El monarca era la màxima autoritat civil i militar de la Catalunya medieval, i basava el seu poder tant en l’exèrcit com en el suport que li donaven l’estament nobiliari i l’Església. Aquesta va imposar un fre a la violència feudal a través d’institucions com les assemblees de Pau i Treva. La noblesa va aprofitar els períodes de crisi o els problemes successoris de la monarquia per augmentar el seu poder. Jaume I el Conqueridor va haver de recuperar el poder perdut durant el període de la seva minoria d’edat buscant el suport de les ciutats i les viles reials. El seu fill Pere I el Gran va acabar d’imposar el poder reial a la noblesa, a la vegada que va regular el funcionament de les Corts, que es comprometia a respectar. La doctrina jurídica del pactisme, que caracteritzà la pràctica política a Catalunya, limità el poder reial i l’obligava a pactar les decisions amb els estaments, especialment amb la burgesia urbana.

GLOSSARI Consell Reial. Organisme consultiu del monarca als territoris de la corona d’Aragó, durant l’edat mitjana. Evolucionà a partir de la cúria reial però a partir del segle XIII va ser un organisme autònom. Amb Pere III el Cerimoniós es constituí en una institució permanent que actuava sota la presidència del canceller i estava integrada per oficials i funcionaris reials.

GOVERN DE CATALUNYA Monarquia Corts catalanes Convocades i presidides pel rei. Tres braços: – eclesiàstic: alt clergat – nobiliari – reial: ciutats (burgesia) Diputació del General Representació permanent de les Corts. – tres diputats (un per braç) – tres oïdors de comptes

– aprovació de subsidis (donatius al rei) – aprovació d’impostos – queixes i peticions al rei – aprovació de constitucions i lleis – execució de les decisions de les Corts – defensa de les constitucions i lleis – recaptació de subsidis i impostos – organització pròpia de l’administració

Les institucions de govern

Doc. 13 Les institucions catalanes en la baixa edat mitjana.

El govern del regne va ser exercit pel monarca, assistit per la cúria reial o cort, formada per nobles, eclesiàstics i membres de la família. El monarca tenia també l’ajud del procurador general, normalment vinculat a l’hereu de la corona, en el qual delegava algunes funcions governatives. A final del segle XIII, les funcions d’assessorament del rei van ser assumides pel Consell Reial*. A partir del regnat de Jaume I, es van integrar a la Cort (doc. 14) els representants de les ciutats i viles reials i la institució va evolucionar fins a assolir, a partir de 1283, caràcter legislatiu. Així, el rei es va comprometre a fer que totes les lleis o constitucions que s’aprovessin fossin consensuades i aprovades per les Corts, que havien de convocar-se en un període prefixat de temps. Les Corts designaven una comissió de representants dels estaments encarregada de fer complir els acords i recaptar els tributs acordats. A partir de 1359, aquesta comissió va ser una institució estable i es va anomenar Diputació del General i més tard, al segle XV, Generalitat (doc. 13). Des de 1422, aquesta institució era l’encarregada també de vetllar pel compliment de les lleis o constitucions de Catalunya.

Doc. 14 Jaume I el Conqueridor a les Corts.

100


830900 _ 0070-0109.qxd

2/1/08

14:07

Página 101

El govern municipal

A FONS

Fins al segle XIII, el govern municipal estava en mans del veguer o batlle local. Però després, per concessió reial, van sorgir els primers organismes autònoms de govern municipal a partir de les antigues assemblees veïnals. Aquestes van ser substituïdes per un consell restringit, format pels consellers o veïns més rellevants, que assessoraven els magistrats o paers, que detenien les funcions executives. La presidència del consell corresponia al batlle. El sistema de govern de la ciutat de Barcelona estava format per cinc consellers i un consell de cent prohoms jurats, anomenat Consell de Cent. El consell estava format per representants dels tres estaments de la ciutat: els ciutadans honrats, membres de la gran burgesia mercantil, la mà mitjana, els mercaders i artistes, i finalment els menestrals, artesans dels gremis de la ciutat. A causa del sistema d’elecció emprat, el càrrec de conseller, tot i que s’havia de renovar cada any, era ocupat sempre per un grup reduït de ciutadans honrats, membres del grup de famílies privilegiades que formaven el patriciat urbà. Durant el segle XIV el Consell de Cent estava format per 72 ciutadans honrats, 15 de la mà mitjana i 12 menestrals.

Doc. 15 El Saló del Cent a l’Ajuntament de Barcelona.

ACTIVITATS

Vall d’Aran Vilafranca de Conflent Pallars

Puigcerdà Camprodon

Urgellet

Ribagorça

Perpinyà Vescomtat de Rocabertí i comtat d’Empúries

Ripollès la Ral Besalú Berguedà Cardona Camarasa

Cervera amb els Prats

Osona

Girona

Manresa

Tàrrega Lleida

Barcelona i el Vallès

Montblanc Vilafranca

Tarragona Castellania d’Amposta

m a r

Tortosa

M e d i t e r r a n i

Doc. 16 Les vegueries medievals (s. XIV). Les vegueries eren les demarcacions en què es dividia la jurisdició o poder reial sobre el territori. Cada veguer representava el rei en la seva demarcació.

17. ● Comprèn els conceptes. • Qui era la màxima autoritat política i militar de la corona d’Aragó? • Quins eren els estaments representats a les Corts? 18. ●● Interpreta el text. • Quines funcions tenia el procurador reial? • Quines eren les funcions de la Generalitat medieval? • Quines atribucions tenien les Corts? 19. ●��� Interpreta els documents. • Documents 13 i 14. a) Quines funcions tenia el Consell Reial? b) Qui el presidia a partir del segle XIV? c) Durant el regnat de quin monarca es van començar a reunir les Corts? • Document 15. Qui formava el Consell del Cent? Quina funció tenia? • Document 16. Què eren les vegueries? Quantes n’hi havia en el segle XIV? 20. ●●● Reflexiona. • Per què el pactisme limitava l’autoritat dels monarques catalanoaragonesos?

101


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 102

7. Catalunya durant els segles

XIV i XV

La crisi demogràfica i l’impacte econòmic i social Durant el segle XIV la falta d’aliments causada per les collites insuficients i l’aparició de la Pesta Negra van provocar una gran mortaldat, principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres. La primera crisi de subsistència es va deixar sentir l’any 1333, i les cròniques de l’època el van anomenar «lo mal any primer». En aquest context de crisi agrícola i demogràfica va arribar a Catalunya, el 1348, l’epidèmia de Pesta Negra (doc. 17), que va causar estralls entre la població catalana principalment a les ciutats però també al camp. La crisi demogràfica va incidir sobre l’economia i va provocar que els segles XIV i XV en conjunt es caracteritzessin a Catalunya per la successió de crisis agrícoles i els conflictes socials. Molts pagesos pobres van haver d’emigrar a les ciutats a la recerca de millors condicions de vida. En canvi, els pagesos rics van millorar la seva situació apropiant-se dels masos abandonats (masos rònecs), al mateix temps que les rendes agràries dels senyors feudals van disminuir. Els nobles van reaccionar aplicant els mals usos* i van exigir el pagament dels censos. Aquest increment de la pressió feudal va provocar l’odi dels pagesos i va esdevenir una de les causes dels greus conflictes socials d’aquests segles.

GLOSSARI Mals usos. Conjunt de càrregues i obligacions feudals, en part recollides als Usatges de Barcelona, que havien estat rebutjades pels camperols i progressivament limitades pels reis en els segles XIV i XV, i que els nobles van continuar aplicant, fet que va provocar la reacció dels camperols remences. Remences. Pagesos adscrits a una propietat senyorial que no podien abandonar si no pagaven una redempció o remença, per la qual havien de posar-se d’acord amb el senyor.

La crisi succesòria, l’expansionisme dels Trastàmara i el conflicte social La mort del rei Martí I l’Humà sense una successió clara va obrir un període de tensions polítiques que va acabar-se amb un acord conegut com el compromís de Casp (1412). Les Corts dels tres regnes de la corona d’Aragó van escollir rei a Ferran I d’Antequera, del casal castellà dels Trastàmara, contra la voluntat d’alguns nobles, com ara el comte d’Urgell que van iniciar una revolta contra el nou monarca. Després de consolidar-se en el poder, el nou rei va iniciar una política d’expansió pel Mediterrani, que va continuar seu fill Alfons IV el Magnànim, amb la incorporació del regne de Nàpols a la corona d’Aragó (1442). Durant el segle XV, els senyors feudals van reaccionar a la disminució de les rendes augmentant la pressió fiscal, especialment sobre els pagesos de remença*, que es van revoltar contra els senyors en diverses ocasions al llarg del segle. En època del rei Joan II, el conflicte al camp va contribuir, juntament amb les tensions dinàstiques i els enfrontament urbans, a l’esclat de la guerra civil (1462-1472). La sentència arbitral de Guadalupe (1486), en època de Ferran II, va posar fi a aquest contenciós, que va abolir els mals usos i obrí la possibilitat de redempció dels pagesos.

102

Doc. 17 Escultura d’un seguici funerari on s’observa com el personatge intenta protegir-se de la pesta.


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 103

Els conflictes socials al segle XV

A FONS

A mitjan segle XV, les classes mitjanes de la Barcelona, organitzades en un grup anomenat la Busca, es van enfrontar amb el patriciat, format pels ciutadans honrats que s’aplegaven en la Biga. La Busca va tenir el suport dels sectors populars, mentre que la Biga va comptar amb el dels senyors feudals. El rei Joan II va afavorir la Busca per trobar aliats i enfortir l’autoritarisme reial contra els senyors feudals i els ciutadans honrats, com també havia fet el seu germà Alfons IV el Magnànim donant suport als pagesos de remença. El conflicte amb el seu fill, Carles de Viana, pel regne de Navarra va provocar l’esclat d’una llarga guerra civil (1462-1472), que va acabar amb la victòria de les forces partidàries del rei. El 1460 el rei havia fet empresonar el seu fill, Carles, però aleshores un exèrcit format per la Diputació del General del Principat obligà al rei a alliberar el príncep, que va entrar a Barcelona aclamat com a defensor de les constitucions catalanes. Poc després va morir de tuberculosi a la ciutat comtal, i va sorgir el mite que l’identifica com a defensor de les llibertats de Catalunya davant de l’autoritarisme reial de la dinastia dels Trastàmara.

Doc. 18 El príncep Carles de Viana entra a Barcelona, obra de Ramon Tusquets, 1885.

Martí I de Sicília, el Jove (mort el 1409)

C 1300

A

S

A

L

Pere III el Cerimoniós D

1327 1336

E

B

A

R

C

E

L

O

Martí I l’Humà N

A

1387 1395 1400 1410

1416

Ferran I d’Antequera

Joan I el Caçador

Alfons III el Benigne

1412

E L S

Alfons IV el Magnànim

Joan II

T R A S T À M A R A

1416

1458

A

Ferran II el Catòlic C A T A L U N Y A 1479

1500

1516

Doc. 19 Els monarques de la corona d’Aragó durant el segles XIV i XV.

ACTIVITATS 21.● Comprèn els conceptes. • Què eren els mals usos? I els masos rònecs? 22.●● Interpreta el text. • Quines van ser les causes de la crisi demogràfica i econòmica del segle XIV? • Quin va ser l’àmbit d’expansió principal de la corona catalanoaragonesa durant el segle XIV? 23.●● Interpreta els documents. • Document 17. Quins efectes va tenir la Pesta Negra en la societat catalana del segle XIV? • Document 18. a) En quin context es va produir l’enfrontament del príncep de Viana amb el seu pare? b) Quins grups socials representaven la Busca i la Biga? • Document 19. Per què hi va haver un canvi de llinatge reial al capdavant de la corona catalanoaragonesa a començament del segle XV? Quin va ser el nou llinatge reial que substituí el Casal de Barcelona? 24.●●● Reflexiona. • Quines van ser les conseqüències més importants dels conflictes socials durant el segle XV a Catalunya?

Doc. 20 Pere III el Cerimoniós (1336-1387).

103


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 104

Activitats Estudiar els fets històrics per mitjà de les fonts escrites Un acord per a la conquesta de Mallorca Mentrestant, escoltats els parlaments, digueren que els féssim una carta, segons la qual es faria el repartiment de les terres que nós guanyéssim amb ells, i dels béns mobles. I la forma de la carta fou aquesta. Que segons els cavallers, els homes armats, les naus, les galeres, els vaixells i l’armament que aniria amb ells, nós, quan nostre Senyor ens hagués concedida aquella victòria, els en donessin una part, tant per aquells que anirien amb nós, a peu i a cavall com pels guarniments que durien. I que d’aquesta part fos deduïda el guany que hom fes per qualsevol concepte en aquell viatge, fins que la host [la tropa] se n’hagués tornat, i els prometerem, en do Déu i en fe nostra, de complir-los això sense falliment, mentre ells ens servissin bé i lleialment i no hi posessin [a la carta] més homes dels que s’hi embarcarien. Jaume I, Llibre dels feits. Jaume I al setge de Mallorca.

Les quatre grans cròniques catalanes relaten cronològicament la història dels monarques i els esdeveniments a Catalunya durant l’edat mitjana. Són: el Llibre dels feits, de Jaume I (cobreix el període 1207-1274), el Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot (1137-1285), la Crònica de Ramon Muntaner (1208-1328) i la Crònica de Pere el Cerimoniós (1299-1387). Les cròniques són una de les fonts més importants del coneixement de la història medieval de Catalunya. El Llibre dels feits va ser dictat pel rei mateix i relata moltes de les seves empreses, com ara la conquesta de Mallorca el 1229. 25. ●●● Comprèn el text i analitza els continguts. • Llegeix el text: a) Subratlla les paraules que no entenguis. Consulta el diccionari i anota’n el significat a la llibreta. b) Fes una redacció breu en català actual exposant les idees principals del text. c) Assenyala de quina manera el rei Jaume I va acordar amb els parlaments repartir els possibles guanys de la conquesta de Mallorca.

104

d) Explica d’on penses que el rei i el seu exèrcit obtindrien les terres i els béns mobles a què fa referència el text. 26. ●●● Llegeix l’epígraf 5 de la unitat i respon les preguntes sobre l’expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa. a) Per què l’expansió de la corona catalanoaragonesa s’orientà cap al Mediterrani en època de Jaume I? b) Quins territoris van ocupar els catalans al Mediterrani? c) Què era el Llibre del Consolat de Mar? 27. ●●● Torna a llegir l’epígraf 6. a) Què eren els parlaments que s’esmenten al text del Llibre dels feits? b) Per què el rei havia d’arribar a un acord amb els parlaments? c) Quan van començar a reunir-se les Corts? d) Quines atribucions tenien? 28. ●●● Redacta un text breu en què expliquis les raons que, a parer teu, poden haver portat el rei Jaume I a dictar un llibre sobre el seu regnat i les seves conquestes.


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 105

Analitzar les característiques d’un grup social durant l’edat mitjana a Catalunya en funció de la representació iconogràfica Durant l’edat mitjana, la pertinença d’una persona a un grup social, a un estament o a un ofici, o l’exercici d’un càrrec públic, es manifestava, en primer lloc, per la manera de vestir. Així, els jueus, un grup religiós minoritari, van ser obligats a partir del segle XIII a vestir de manera diferent dels cristians i a dur un senyal extern enganxat als vestits, la rodella, per ser distingits ben clarament. Les altes dignitats que ocupaven càrrecs en el govern de la ciutat o en les institucions de govern portaven vestits adequats a la seva dignitat, que els diferenciaven de persones que no exercien una funció pública o eren d’altres estaments. Els artistes van reflectir aquesta realitat a les seves obres.

Els jueus estaven obligats a vestir amb una indumentària característica i portar enganxada la rodella per ser distingits.

29. ●● Observa les figures i respon les preguntes: • Què distingeix els jueus d’altres grups socials? • Per què havien de vestir de manera diferent? • Quins elements podrien ser característics de la seva indumentària? • Com es distingeixen els consellers en el quadre? • Com són els vestits? Quins colors hi predominen? • Quina actitud tenen? • Com van vestits els altres personatges? 30. ●●● Què significa que la societat medieval era estamental? Com es podia reflectir externament la pertinença a diferents estaments?

La Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau.

Estudiar les diferents institucions medievals per mitjà d’un quadre comparatiu 31. ●● Repassa la informació de les pàgines 100 i 101 i completa la taula següent. Monarca

Corts

Consell Reial

Era personal o col·lectiva Depenia d’una altra autoritat Tenia funcions consultives o executives

105


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 106

Activitats de repàs ● Repassa • Entre l’any 711 i el 716, els exèrcits musulmans van conquerir la major part de la península Ibèrica i les Balears. Les terres peninsulars dominades pels musulmans van rebre el nom d’al-Àndalus. • La història d’al-Àndalus va passar per diferents etapes: l’emirat dependent, l’emirat independent, el califat, els regnes de taifes, el domini de les dinasties nord-africanes (almoràvits i almohades) i el regne nassarita de Granada. El califat va ser el moment de més esplendor. • Al-Àndalus va destacar pel desenvolupament econòmic, basat en la puixança de l’agricultura, l’artesania i el comerç, la força de la vida urbana i la riquesa de la cultura i l’art, com mostren la mesquita de Còrdova i l’Alhambra. • Els musulmans es van instal·lar a tota la península Ibèrica, inclosa Catalunya. Al segle IX la pressió dels francs els va fer retrocedir a les terres al sud del Llobregat i al llarg de l’Ebre. La permanència en aquests territoris es va

perllongar fins al segle XII i va deixar l’empremta en nombrosos topònims, a l’arquitectura, a l’urbanisme i a les llengues. • La serralada Cantàbrica es va fundar el regne d’Astúries, després anomenat de Lleó, que es va expandir fins a ocupar les terres al nord del Duero. El comtat de Castella se’n va independitzar en el segle X. Castella i Lleó es van unificar en el segle XIII, amb el nom de corona de Castella. Aquesta corona va conquerir les valls del Tajo i del Guadalquivir i es va convertir en el regne peninsular més poderós. • Als Pirineus es van formar tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans. Els francs van organitzar el territori en comtats que, amb el temps, es van fer independents. Aragó i Catalunya es van unir en el segle XII i van formar la corona d’Aragó. Aquesta corona va conquerir les terres fins a Alacant i Múrcia i les illes Balears. Després es va expandir també pel Mediterrani.

3. Completa la línia del temps.

● Recorda

AL-ÀNDALUS

1. Elabora un mapa dels territoris hispànics en el segle XIII. Escriu els noms dels regnes. 711 750

mar Cantàbric

929

1031 1085 1147 1212

1492

ATLÀNTIC

• Escriu els noms de les etapes. • Escriu què va passar en les dates que les separen. • Anota altres esdeveniments que coneguis. 4. Completa l’esquema sobre els territoris que van sorgir de la Marca Hispànica. M A R C A H I S P À N I C A

OCEÀ

mar Mediterrani

2. Explica qui eren els personatges següents i indica’n algun fet significatiu. • • • •

106

Abderraman I. Alfons III. Abderraman III. Ferran González.

• • • •

Guifré el Pelós. Sanç III el Gran. Ferrran III. Jaume I.

COMTATS

REGNE DE

COMTATS

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _ _


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 107

Unitats 6, 7 i 8 05. Ordena de l’1 al 4 aquests esdeveniments. Fundació del regne de Lleó. Independència del comtat de Castella. Fundació del regne d’Astúries. Unió definitiva de Castella i Lleó en la corona de Castella.

●● Aplica 11. Observa la fotografia del Generalife. • A quin estil artístic pertany?

06. Explica el significat d’aquests conceptes. • • • • • • • •

• Quins elements propis d’aquest estil observes en la fotografia?

Consolat de mar. Ràtzia. Assembles de Pau i Treva. Paries. Almoràvit. Generalitat. Casal de Barcelona. Repoblació.

07. Anota en quin segle els reis cristians van conquerir cadascuna d’aquestes zones. • • • • • •

Vall del Duero: Vall de l’Ebre: Illes Balears: Vall del Tajo: Regne de Granada: Vall del Guadalquivir:

●● Analitza 12. Compara al-Àndalus i els regnes cristians. • Compara’ls en el segle X. Al-Àndalus Regnes cristians

● Explica 08. Explica per què: • Els musulmans van conquerir la Península amb facilitat. • Els musulmans no es van instal·lar al nord. • Els reis catalanoaragonesos van començar l’expansió per la Mediterrània. 09. Recorda les dates d’aquestes batalles i explica en què van consistir i quins en foren els resultats. • Muret. • Las Navas de Tolosa. • Guadalete. 10. Els reis musulmans pagaven paries a partir del segle XI. • Què eren les paries? • Per què les pagaven? • Van aconseguir el seu propòsit, els reis musulmans? Per què?

Territori que ocupaven Com es governaven Desenvolupament econòmic Desenvolupament cultural • Compara al-Àndalus, la corona de Castella i la corona d’Aragó en el segle XIII. AlCorona de Corona Àndalus Castella d���Aragó Territori que ocupava Com es governava Desenvolupament econòmic Desenvolupament cultural • Respon les preguntes: a) Com va evolucionar el territori d’al-Àndalus i el dels regnes cristians entre els segles X i XIII? b) Quines diferències econòmiques hi havia entre al-Àndalus i els regnes cristians en el segle X? I en el segle XIII? c) En quin d’aquests dos moments estava més desenvolupada la cultura d’al-Àndalus? I la dels regnes cristians?

107


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 108

●●● Opina 13. Actualment, al sud de l’Estat espanyol predominen les grans propietats agrícoles i al nord de Castella i als Pirineus les propietats petites. Com pot haver influït en això les maneres de repoblar de l’edat mitjana? 14. Moltes persones posen la península Ibèrica a l’època medieval com a exemple de territori on van conviure diferents cultures. • En quins regnes es dividien els territoris hispànics medievals? • Van conviure entre si de manera pacífica? • Dins de cada regne, vivien persones d’una sola cultura o de cultures diferents? • Totes les persones tenien els mateixos drets o hi havia un grup dominant en cada regne? Qui dominava a al-Àndalus? I als regnes cristians? • Aquests grups es relacionaven entre si? • Hi havia persecucions per motius religiosos?

●●●

●●● Crea 15. Dividiu la classe en grups. Cada grup ha de triar un d’aquests personatges, fer-ne una investigació i elaborar una presentació oral de deu minuts de durada amb els resultats obtinguts. • • • •

Ramon Berenguer III. Alfons X, el Sabi. Jaume I, el Conqueridor. Pere III, el Cerimoniós .

• • • •

Almansor. Ramon Llull Averrois. Anselm Turmeda.

A l’hora de fer l’exposició, us pot ajudar tenir anotades les dades principals en una fitxa com aquesta: • Data i lloc de naixement: • Data i lloc de mort: • Territori on va viure: • Ocupació: • Fets principals: • Per què ha passat a la història:

EN L’ACTUALITAT

Les empremtes de l’edat mitjana a Catalunya 16. Repassa les pàgines d’aquest bloc que contenen dades sobre la història de Catalunya en l’edat mitjana: les trobaràs en la unitat 7 i sobretot en la 8. Després fes les activitats següents: • Analitza el territori. a) El territori que ocupa avui Catalunya, va ser conquerit pels musulmans? b) A quina part del territori català la presència musulmana va ser més important? c) Es reflecteix en alguns topònims el passat islàmic dels territoris de Catalunya en l’edat mitjana? I en els territoris que la formen? • Quins van ser els esdeveniments principals de l’evolució històrica dels comtats catalans durant l’alta edat mitjana? a) Anota la data i explica per què és important cada fet. b) Alguns d’aquests fets dóna nom a algun carrer o barri de la teva població? I a alguna escola o institut?

108

c) Alguns d’aquests fets es commemoren en alguna de les festes i celebracions? d) L’escut o bandera de Catalunya reflecteix algun esdeveniment real o llegendari de l’edat mitjana? Busca a Internet si necessites més informació. • Analitza el llegat que han deixat l’islam i la cristiandat medieval a Catalunya. Analitza aspectes com els següents: a) Els noms dels pobles i les ciutats. b) El tipus de propietat agrícola: propietats grans o propietats petites. c) El tipus d’activitats econòmiques. d) La vida quotidiana: habitatge, aliments, costums. e) Ciutats i fortificacions relacionades amb la presència musulmana. f) Esglésies, edificis, ciutats, fortificacions, manifestacions artístiques cristianes de l’edat mitjana.


830900 _ 0070-0109.qxd

18/1/08

10:34

Página 109

El Còdex Calixtí va ser escrit en el segle XII. Es diu que el va escriure un monjo que va acompanyar el papa Calixte III en el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Però en realitat es tracta de diversos materials que es van redactar de manera independent. El llibre V del Còdex conté una mena de guia de viatge per als pelegrins que emprenien el camí de Sant Jaume.

DOCUMENT A Pel lloc anomenat Lorca, a la zona oriental, corre el riu anomenat Salado: vés amb compte de beure-hi, ni tu ni el teu cavall, perquè és un riu mortífer! Camí de Santiago, asseguts a la seva riba, vam trobar dos navarresos esmolant els ganivets amb què solien escorxar les cavalleries dels pelegrins que bevien aquella aigua i morien. Els vam preguntar i ens van respondre, mentint, que aquella aigua era potable, i per això vam donar de beure als nostres cavalls, i al moment en van morir dos, que els navarresos van escorxar allà mateix. Còdex Calixtí

DOCUMENT B Després ve la terra dels gallecs, passats els confins de Lleó i els ports dels monts Irago i Cebrero. És una terra frondosa, amb rius, prats, vergers extraordinaris, bones fruites i fonts claríssimes; però poques ciutats, viles i terres de llaurança. És escassa en pa, blat i vi, però abundant en pa de sègol i sidra, ben proveïda de ramats i cavalleries, de llet i mel, i de peixos de mar, grans i petits; rica en or, plata, teles, en pells salvatges i altres riqueses, i fins i tot molt abundant en valuoses mercaderies sarraïnesques. Còdex Calixtí

DOCUMENT C Tothom ha de rebre amb caritat i respecte els pelegrins, rics o pobres, que tornen o es dirigeixen al solar de Santiago, ja que tothom que els rebi i els allotgi amb cura, tindrà com a hoste, no només Jaume, sinó també el Senyor mateix. Còdex Calixtí

A París

A Vézelay

Poitiers

Llemotges Lo Puèi Bordeus Arle

mar Cantàbric SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Portomarín

Auch

Tolosa Auloron Roncesvalls Lleó Port de Somport Estella Sahagún Ponferrada Puente Jaca Astorga la Reina Burgos Oviedo

Frómista

Sto. Domingo de la Calzada

mar Mediterrani

Ruta del camí de Sant Jaume. Al llarg del camí de Sant Jaume es van construir un gran nombre d’edificis: esglésies per complir amb el culte diari, hospitals per atendre els pelegrins malalts i ponts per facilitar el pas dels rius.

●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS 17. Situa els textos. • En quin segle es va escriure el Còdex? • Penses que els pelegrins d’aquesta època emprendrien el camí portant aquesta guia de viatge? Justifica la resposta. 18. Comprèn el que llegeixes. • Explica el significat de mortífer i escorxar. • Què signifiquen les expressions «és una terra frondosa» i «mercaderies sarraïnesques». • Com es descriu Galícia? • Els pelegrins corrien algun perill? En quin dels documents se’ls fa una advertència de perill? • Com s’aconsella tractar els pelegrins? 19. Busca més informació. • Sobre la història del camí: www.caminodesantiago.org . • Sobre les diferents rutes: www.caminodesantiago.org . • Sobre la indumentària del pelegrí: www.turismo.navarra.es/esp/propuestas/ camino-santiago/desarrollo/curiosidades.htm . 20. Fes un informe escrit sobre el camí de Sant Jaume. Has d’incloure-hi les dades següents: • L’origen d’aquest pelegrinatge. • Per on discorria i si hi ha una ruta catalana del camí de Sant Jaume. • Com era la vida del pelegrí. • Quina importància va tenir per a l’economia i la cultura dels llocs per on passava.

109

EL RACÓ DE LA LECTURA

El camí de Sant Jaume, segons el Còdex Calixtí

Rutes històriques Localitats on comencen els pelegrinatges Altres localitats


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 110

BLOC

El començament de l’edat moderna Els historiadors situen l’acabament de l’edat mitjana a finals del segle XV. La conquesta de Constantinoble pels turcs l’any 1453 i el descobriment d’Amèrica el 1492 es consideren els dos grans esdeveniments que marquen l’inici de l’edat moderna. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per l’expansió dels europeus per la resta de continents a la recerca de riquesa o de terres on establir-se. Europa va deixar de ser un continent aïllat, amb pocs contactes exteriors, i va establir rutes comercials i colònies a gairebé tot el món. Al continent europeu es van produir transformacions molt importants. Van canviar-hi els sistemes polítics, les condicions de l’economia i el panorama cultural. Fins i tot hi va tenir lloc una ruptura religiosa que va comportar la divisió del continent en dos bàndols enfrontats. Tot aquest conjunt de canvis van posar fi al món medieval.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs

10. Comparar ritmes de canvi.

1. Quins països i quines persones van protagonitzar els viatges d’exploració i quins van ser els efectes d’aquests viatges.

11. Comparar diferents visions sobre un mateix fet.

2. Quins pobles vivien a Amèrica quan hi van arribar els conqueridors i com vivien.

13. Analitzar l’evolució de la pintura.

3. Com era la societat europea durant l’edat moderna. 4. Què va significar la formació de monarquies autoritàries i què diferenciava aquests sistemes polítics de les monarquies medievals.

15. Conèixer i establir les causes que van provocar un esdeveniment històric i les conseqüències que se’n deriven.

5. Quins canvis es van produir en la població i en l’economia.

16. Interpretar restes arqueològiques.

6. En què van consistir l’humanisme i el Renaixement.

17. Analitzar l’evolució d’un artista.

7. Per què va tenir lloc la Reforma protestant i quines conseqüències va tenir.

Què faràs 8. Analitzar l’evolució d’objectes, grups socials, etc. 9. Aprendre tècniques d’estudi i com elaborar quadres comparatius i cronologies.

110

12. Elaborar un organigrama. 14. Establir una cadena causal.

18. Analitzar la pervivència de trets del passat.

UTILITZA AQUEST TRUC EN AQUEST BLOC HI TÉ MOLTA IMPORTÀNCIA L’ESPAI GEOGRÀFIC. CONSULTA ELS MAPES SEMPRE QUE ES PARLI D’UN TERRITORI NOU.


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 111

Hernán Cortés arriba a Tenochtitlán Després, un altre dia al matí vam marxar d’Estapalapa, acompanyats d’aquells grans cacics dels quals he parlat abans; avançàvem per la nostra calçada, una via de vuit passos d’amplada en la qual, malgrat que era prou gran, no s’hi cabia a causa de la gentada que hi havia; alguns entraven a Mèxic, d’altres en sortien i també s’hi sumaven els que ens venien a veure, perquè mai no havien vist cavalls ni homes com nosaltres. I no ens en sabíem avenir, de les coses admirables que vam veure, o de si era veritat tot el que apareixia davant nostre, perquè d’una banda a terra ferma hi havia grans ciutats, i a la llacuna, moltes altres; arreu hi vèiem canoes i a la calçada, de tant en tant, molts ponts. Enfront de tot, s’alçava la gran ciutat de Mèxic. [...] I tornem a la nostra entrada a Mèxic, on tots plegats vam ser instal·lats a les estances d’unes cases molt grans que havien pertangut al pare del gran Moctezuma, anomenat Axaiacatl. En aquells moments, Moctezuma hi tenia els seus grans adoratoris d’ídols i una recambra molt secreta de peces i joies d’or, que devia ser el tresor que havia heretat del seu pare Axaiacatl [...] i tots aquells palaus eren esplendorosos, emblanquinats, nets i enramats [...] Vam entrar en un pati molt gran, i aleshores el gran Moctezuma va agafar la mà del nostre capità, Hernán Cortés, que l’havia estat esperant allà, i el va fer entrar a l’estança on havia de descansar. BERNAL DÍAZ DEL CASTILLO, Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. 1519. Adaptat.

PUNT DE PARTIDA • Qui era Bernal Díaz del Castillo? En quina època i on va viure? • Quins esdeveniments narra en aquest fragment de la seva crònica? Saps qui eren els asteques? Quina relació tenen amb aquest text? • Qui era el capità de l’expedició castellana? Què en saps? • Com era la ciutat de Tenochtitlán? On estava situada? • Creus que els expedicionaris es van quedar sorpresos en veure la gran ciutat asteca? Justifica la resposta. • Com creus que era una ciutat hispànica d’aquella època? • Saps alguna cosa de la conquesta d’Amèrica? • Per què creus que els conqueridors es van llançar a aquella aventura?

111


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 112

U N I TAT

9

L’època dels descobriments

1. El món que coneixien

els europeus en el segle XV

A principis del segle XV, el món que coneixien bé els europeus es limitava a Europa i els territoris que envoltaven el Mediterrani i el mar Negre. També sabien que existien l’Índia, la Xina i el Japó gràcies als viatges que havien fet alguns viatgers medievals, com ara Marco Polo, i perquè hi havia rutes comercials per les quals es traficava amb seda, espècies i altres productes. No obstant això, el coneixement d’aquestes terres era molt imprecís. Per als habitants d’Europa la resta del món continuava sent una incògnita. No coneixen pràcticament res de l’interior de l’Àfrica i l’Àsia, i ni tan sols sabien que Amèrica i Oceania existien (doc. 1).

• Van sorgir nous tipus de vaixells, com ara la caravel·la, que va ser la protagonista dels viatges d’exploració del segle XV. El nom d’aquest vaixell procedeix de la paraula àrab karabos, que significa ‘escarabat’, perquè la nau sembla un escarabat de panxa enlaire (doc. 2). La caravel·la era un vaixell que unia velocitat i capacitat de càrrega. Combinava veles quadrades, que li permetien agafar velocitat, i veles triangulars, amb les quals maniobrava. La tripulació d’una caravel·la solia estar formada per uns 30 mariners. Podia portar molta càrrega, perquè no duia remers que restessin espai a les bodegues; per això tenia molta autonomia i podia fer viatges molt llargs. A més, portava canons, que li servien per defensar-se dels atacs pirates i dels vaixells enemics.

2. Causes dels descobriments A partir del segle XV, els europeus van dur a terme un seguit d’expedicions marítimes que els van permetre ampliar el coneixement que tenien del món. Les causes d’aquestes exploracions van ser de diversos tipus. En primer lloc, els europeus necessitaven buscar noves rutes comercials amb l’Orient. El 1453 els turcs van conquerir Constantinoble i es van apoderar de l’Imperi bizantí. Aquest fet va interrompre les rutes comercials que unien Europa amb l’Extrem Orient. Per això els països de l’Europa occidental van intentar trobar noves rutes cap a l’Àsia vorejant l’Àfrica o endinsant-se en l’oceà Atlàntic. En segon lloc, es van produir un seguit d’avenços tècnics que van millorar la navegació. • Es van desenvolupar nous mapes, els portolans, pensats especialment per a la navegació. En aquests mapes només s’hi dibuixava la línia de la costa i els obstacles marítims. Igualment, indicaven la distància més curta entre els diferents ports per mitjà de línies rectes (doc. 3). • Es va generalitzar l’ús d’instruments de navegació que afavorien l’orientació, com per exemple la brúixola*, l’astrolabi* i el quadrant*.

112

OCEÀ OCEÀ

ATLÀNTIC

PACÍFIC

OCEÀ ÍNDIC

OCEÀ PACÍFIC

Mars coneguts pels europeus cap al 1300

Mars descoberts pels europeus entre el 1300 i el 1500

Mars desconeguts per als europeus

Doc. 1 Territoris que coneixien els europeus abans del 1500.

GLOSSARI Astrolabi. Instrument d’orientació basat en la posició de les estrelles. Brúixola. Instrument d’orientació que indica la situació del nord geogràfic. Quadrant. Instrument per mesurar angles i traslladar els mesuraments als mapes.


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 113

Podien tenir de dos a quatre arbres, malgrat que normalment en tenien tres.

Portaven banderoles i estendards de colors brillants. Vela llatina o triangular Arbre major

Arbre de trinquet

Arbre de mitjana

Vela quadrada

Cordes de cànem

Coronament de popa

Bauprès

Cabina del capità

Timó

Doc. 2 Esquema d’una caravel·la. El capità i els oficials dormien en cabines pròpies, però la resta de la tripulació havia de dormir en una habitació comuna, en hamaques penjades, o en lliteres.

Els bucs es pintaven de colors vius. La tripulació solia estar formada per uns 30 mariners. Àncora

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què és un portolà, una brúixola, un astrobabi i una caravel·la. 2. ● Busca les idees principals. • Quines zones del món coneixien els europeus a finals de l’edat mitjana? 3. ●● Interpreta el text. • Per què els europeus necessitaven una nova ruta per arribar l’Extrem Orient? • Per què la caravel·la va permetre allargar la durada dels viatges? Doc. 3 Mapa portolà de l’any 1500. Aquests mapes es van generalitzar en la navegació pel Mediterrani des del segle XIII. S’hi indicaven els ports principals i els esculls, i sobre el mar s’hi dibuixava una xarxa de línies que unien ports comunicats entre si.

4. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Indica els avantatges de les veles quadrades de les caravel·les.

113


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 114

3. Les exploracions portugueses Des del començament del segle XV, Portugal va buscar una nova ruta cap a l’Índia vorejant l’Àfrica (docs. 6). Els reis portuguesos i l’infant Enric el Navegant van organitzar diverses expedicions amb aquest objectiu. Els portuguesos van avançar a poc a poc. Primer van descobrir les illes Madeira (1418) i les Açores (1431) i les van incorporar al seu regne. Després es van dirigir cap al sud i van vorejar la costa africana. El 1431 van doblar el cap Bojador i el 1460 van arribar al golf de Guinea. El 1488 Bartolomeu Dias va aconseguir doblar el cap de Bona Esperança a l’extrem sud de l’Àfrica, fet que va obrir el pas cap a l’oceà Índic. El 1498 Vasco da Gama va arribar a l’Índia. D’aquesta manera es va crear una nova ruta entre Europa i l’Àsia que no havia de passar per territoris dominats pels turcs.

Doc. 4 12 d’octubre de 1492 L’Almirall va sortir a terra ferma en la barca armada i Martín Alonso Pinzón i Vicente Yañez, el seu germà, que era capità de la Niña [...] Un cop a terra van veure arbres molt verds, i molta aigua i fruites de diverses menes. L’Almirall va cridar la resta de capitans i als altres, que van saltar a terra, i els va dir que testimoniessin que ell prenia possessió d’aquella terra en nom del Rei i la Reina, els seus senyors. FRAY BARTOLOMÉ DE LAS CASAS, Resumen del diario de a bordo de Colón. Adaptat

Els portuguesos es van establir en diversos punts al llarg de tota aquella nova ruta per assegurar l’abastament de les naus i el control del comerç. Així van crear un gran imperi i Portugal es va convertir en una potència de primer ordre.

4. Les exploracions castellanes La corona de Castella va ser la gran competidora de Portugal pel que fa a la recerca d’un nou camí cap a l’Índia. Els castellans van decidir navegar cap a l’oest, creuant l’Atlàntic i circumval·lant la Terra. Era una empresa molt arriscada: pel que sabien, ningú s’havia endinsat a l’Atlàntic, un oceà que es considerava temible perquè per creuar-lo calia allunyar-se moltes milles de la costa i navegar per aigües desconegudes.

Cristòfor Colom porta la bandera reial.

Els germans Pinzón, capitans de les caravel·les, amb les banderes de l’expedició: una creu verda sobre fons blanc.

El descobriment d’Amèrica Cristòfor Colom era un navegant genovès que pretenia arribar a les costes orientals de l’Àsia travessant l’oceà Atlàntic. Colom partia de la idea que la Terra era rodona, malgrat que moltes persones d’aquell temps es pensaven que era plana. Va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, que van decidir finançar l’expedició. Colom va partir el 3 d’agost de 1492 des del port de Palos de la Frontera amb una tripulació de 90 mariners i tres naus: la Pinta, la Niña i la Santa María. No obstant això, els seus càlculs eren equivocats, perquè es pensava que la Terra era més petita del que en realitat és. Passaven les setmanes i no veien terra. La tripulació, descontenta, es va amotinar, però Colom va poder controlar la situació. Per fi, el 12 d’octubre de 1492 van veure costa. Colom es pensava que havia arribat a Cipangu (el Japó), però en realitat aquelles terres pertanyien a un continent que desconeixia: Amèrica (docs. 4-6).

114

Indígenes, segons Colom, «de color dels canaris, ni blancs ni negres».

Illa de Huanahaní, batejada com Sant Salvador.

Doc. 5 Primer desembarcament de Cristòfor Colom a Amèrica, obra de De la Puebla. En el segle XIX es van pintar molts quadres que representaven escenes històriques. Els autors acostumaven a mostrar una visió molt idealitzada i gloriosa dels esdeveniments.


830900 _ 0110-0147.qxd

cle

17:14

Página 115

pola

r àr ti

meridià de Greenwich

cer

17/1/08

c

inuits hurons

mohicans mongols illes Açores

Cipangu

illes Canàries

tròpic de Cànce r

Imperi asteca

civilització maia caribs

món

islàmic

Macau

cap Bojador

Calicut illes Cap Verd

pi

0° equador

gm

golf de Guinea

OCEÀ

OCEÀ PACÍFIC illes Filipines

Ceilan

s

bantus

OC E À

OCEÀ ÍNDIC

illes Moluques

oik ho

ATLÀNTIC

tròpic de Capricorn

eu

kh

Imperi incaic

imperi xinès

is

PACÍFIC

araucans

cap de Bona Esperança

RUTES PORTUGUESES Diogo Cão 1482 estret de Magallanes

Bartolomeu Dias 1487-88 Vasco da Gama 1497-99

RUTES CASTELLANES

ALTRES VIATGES Giovanni Caboto 1497 Giovanni Magalhães-Elcano 1519-22 da Verrazzano 1524 Colom 1492-93

Doc. 6 Principals exploracions portugueses i castellanes.

ACTIVITATS

Després d’aquest primer viatge, Colom en va fer tres més per explorar i assegurar el domini castellà d’aquells territoris. En el segon viatge es va establir la ruta més ràpida i segura per arribar a Amèrica. En els altres dos Colom va explorar part de la costa centreamericana i sud-americana. El 1504 Colom va retornar definitivament a Espanya, on va morir dos anys després. Va morir convençut d’haver arribat a l’Índia. Però el 1502 un navegant italià, Amerigo Vespucci, ja havia determinat que aquelles terres pertanyien a un nou continent, que va rebre el nom d’Amèrica en honor seu. La primera volta al món El 1519 va partir de Sevilla una expedició de cinc vaixells i 250 mariners capitanejats per Fernâo de Magalhâes i el seu contramestre Juan Sebastián Elcano. Tenien com a objectiu trobar el pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic i aconseguir donar la volta al món(doc. 6). El 1520 van trobar l’estret que unia els dos mars, que es va batejar amb el nom d’estret de Magallanes, i van arribar a les illes Filipines. Magallanes va morir a l’illa en un combat contra els nadius i Elcano va agafar el comandament de l’expedició. Es va dirigir a les illes Moluques i des d’allà va tornar cap a Espanya, on només va arribar una sola nau, la Victòria, i 18 homes. Havien aconseguit donar la primera volta al món i demostrar que la Terra era rodona.

5. ● Comprèn els conceptes. • Què significa l’expressió «obrir una nova ruta»? 6. ● Busca les idees principals. • Quina ruta cap a l’Extrem Orient van utilitzar els portuguesos? I els castellans? Qui va arribar primer a l’Índia? • On va arribar Cristòfor Colom? 7. ●● Interpreta el text. • Quins objectius tenien els viatges d’exploració? Qui ho va aconseguir? 8. ●● Interpreta els documents. • Document 5. És una font d’època? Creus que és una imatge realista? Com t’imagines aquell moment? • Document 6. Per quines terres van passar els diversos viatges? 9. ●●● Organitza la informació. • Elabora una línia del temps amb les dates dels descobriments portuguesos i castellans.

115


830900 _ 0110-0147.qxd

28/1/08

11:20

Página 116

Maies, inques i asteques L’Amèrica precolombina

60º

Abans de l’arribada de castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diversitat de cultures que reben el nom de precolombines, perquè eren allà abans del viatge de Cristòfor Colom. Les més destacades eren la dels maies, els inques i els asteques, que havien desenvolupat grans civilitzacions. (doc. 7). No obstant això, al continent americà hi vivien molts altres pobles. La majoria eren petites tribus amb formes de vida molt primitives.

40º ncer de Cà p t rò ic 20º

20º

Tenochtitlán

OCEÀ ATLÀNTIC 0º

equ

ado

r

Amazònia OCEÀ Cuzco

PACÍFIC

20º

20º t r ò p ic

ri c o rn de Cap

Imperi asteca 40º

Doc. 7 Localització geogràfica de les tres grans civilitzacions de l’Amèrica precolombina.

Imperi incaic Civilització maia

120º

40

º

100º

80º

60º

40º

Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència provocada per la successió de guerres civils.

Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra (doc. 8).

Els maies s’organitzaven en ciutats-estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán. La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.

Els maies dominaven les matemàtiques i l’astronomia i van tenir un calendari i un sistema d’escriptura propis. Van desenvolupar un art molt ric en què destacaven les enormes piràmides escalonades.

Enemics vençuts han estat torturats i esperen el moment en què seran sacrificats.

Grans guerrers presenten els presoners.

Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fesols, carbasses, tomàquets, espècies i altres productes. Tenien una artesania molt rica i venien els objectes que fabricaven als pobles veïns.

El cap Chan Muan sosté la seva llança.

Guerrers d’elit coberts amb lligadures i pells de jaguar.

Representants de la cort de Bonampak assisteixen al ritual de sacrifici.

El cos d’un presoner sacrificat.

116

Doc. 8 Mural de la sala 2 de Bonampak (Chiapas, Mèxic). Al jaciment de Bonampak es conserva una de les millors mostres de pintura mural maia. S’hi representen diversos rituals de l’època.


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 117

A FONS

Els inques De tots els imperis que hi havia a l’Amèrica precolombina, l’imperi inca era el més gran: comprenia part o la totalitat dels actuals Perú, Bolívia, l’Equador, Argentina i Xile. Quan els castellans hi van entrar en contacte, l’Imperi inca estava en ple apogeu. Els inques van construir una xarxa fantàstica de carreteres que recorria més de 40.000 km, i es comunicaven entre ells mitjançant un servei de correus molt eficient. La societat inca estava formada per diversos grups socials: el poble, els serfs i els esclaus. El cap suprem era l’inca, considerat fill del Sol. La majoria de la població era camperola i els conreus més importants eren el blat de moro i la patata. Per poder cultivar en zones muntanyoses creaven terrasses. Els animals domèstics més importants eren les llames i les alpaques, de les quals obtenien aliments i llana per elaborar teixits; igualment, les utilitzaven com a mitjà de transport. Sabien treballar el coure i l’or i van fabricar objectes molt bonics fets d’aquests metalls (doc. 9). També feien instruments de ceràmica decorats amb figures humanes, animals i vegetals. L’arquitectura inca era de proporcions molt grans (doc. 10). Doc. 9 Màscara inca d’or.

L’escena mostra Moctezuma fent presoner un enemic i simbolitza la incorporació d’un poble a l’Imperi asteca.

Doc. 10 Localitat inca de Machu-Picchu, situada als Andes peruans.

Els asteques Els asteques poblaven la vall de Mèxic des del segle XII. El seu imperi se sustentava en l’aliança de tres ciutats: Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopán. Quan els castellans hi van entrar en contacte no feia ni cent anys que s’havia format aquesta confederació, per la qual cosa l’imperi estava en la fase inicial. Els asteques eren un poble guerrer que s’organitzava en tribus, dividides en diversos grups socials: els sacerdots, els nobles, els homes lliures i els esclaus. L’economia es basava en el conreu de blat de moro i altres productes agrícoles, com ara la carbassa o el tomàquet. Cultivaven en illots de terra flotants, anomenats chinampas, sobre els llacs Texcoco i Xochimilco. Els asteques cobraven grans tributs als pobles vençuts i acostumaven a sacrificar molts dels enemics derrotats. Per això eren molt odiats pels pobles que sotmetien (doc. 11).

ACTIVITATS 10. ●●● Busca informació. • Fes un text semblant als d’aquesta doble pàgina sobre una altra civilització precolombina: olmeca, teotihuacana, mochica, etc. Doc. 11 Detall de la Pedra de Moctezuma.

117


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 118

5. Les conseqüències dels descobriments

El descobriment, conquesta i colonització d’Amèrica va posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual (doc. 14). La confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes i la mort de molts milers de persones. Com a conseqüència dels descobriments, Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins. Per evitar problemes entre ells, es va decidir repartir les àrees que podia explorar cadascun dels països; és el tractat de Tordesillas de 1494. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions (doc. 12). A Portugal li van correspondre les terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les terres d’Amèrica.

OCEÀ PACÍFIC

equador OCEÀ

OCEÀ

OCEÀ

PACÍFIC

ATLÀNTIC

ÍNDIC

Línia de demarcació del tractat de Tordesillas

Hemisferi per a Portugal

Hemisferi per a Castella

Doc. 12 Límits d’exploració i domini establerts pel tractat de Tordesillas. Es considera que el tractat va ser un triomf del rei portuguès Joan II, perquè segurament, gràcies a les dades geogràfiques que li havien aportat els seus navegants, tenia indicis que una part d’Amèrica (el Brasil) quedava dins de la seva demarcació, mentre que els Reis Catòlics ho ignoraven.

Els dos descobriments van comportar el començament de l’hegemonia europea sobre la resta del món. Els diferents països d’Europa van començar una lluita per ampliar al màxim els seus dominis i zones d’influència en altres continents, per beneficiar-se del comerç i de l’explotació de les seves riqueses. Aquesta rivalitat es va allargar durant cinc segles. Els descobriments també van significar un avenç molt notable de les ciències. Les exploracions van possibilitar un coneixement exacte de les terres i els oceans que formen el nostre planeta, i també la troballa de nombroses espècies vegetals i animals noves. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia (doc. 13).

Doc. 13 Primer mapa en què apareix Amèrica, elaborat per Juan de la Cosa el 1500.

ACTIVITATS 11. ● Comprèn els conceptes. • Què és un imperi ultramarí? Per què rep aquest nom? 12. ● Busca les idees principals. • Què va ser el tractat de Tordesillas? Què va establir? 13. ●●● Reflexiona. • Per què Portugal i Castella es van convertir en grans potències gràcies als descobriments?

118

Doc. 14 Detall del Codex Mendoza. Aquest llibre, encarregat pel virrei de Nova Espanya, va ser dibuixat per escrivents asteques i tenia com a objectiu analitzar els costums d’aquest poble.


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 119

Activitats Elaborar fitxes

Distingir causes i efectes

Les fitxes són un instrument especialment útil per guardar ordenadament informació sobre coses concretes: conceptes, objectes, personatges, esdeveniments o llocs.

Un dels principals objectius de la història és analitzar quines raons han provocat un esdeveniment i quines conseqüències se n’han derivat.

Perquè una fitxa sigui útil, s’hi han d’indicar només les dades més importants.

Per això és tan important conèixer la seqüència temporal dels successos. Per trobar les causes d’un esdeveniment, sempre has d’estudiar els fets que van tenir lloc abans que passés aquest esdeveniment. En canvi, els que es van produir després poden fer referència a les conseqüències.

14. ● Elabora fitxes sobre els personatges que apareixen en la unitat. Si cal, busca’n més dades. Nom: Data de naixement i mort: Esdeveniments en què va participar:

16. ���● Observa la línia del temps i respon. 1400

1500

1453 Els turcs conquereixen Constantinoble

Breu resum de la seva trajectòria:

15. ●●● Elabora fitxes sobre tres pobles que apareixen en la unitat: maies, inques i asteques. • Decideix els aspectes que has d’incloure a les fitxes. • Elabora les fitxes.

Grans avenços en navegació i cartografia

1492 Descobriment d’Amèrica

1516 Carles I hereta un gran imperi i Espanya és la primera potència europea 1494 Tractat de Tordesillas

• Indica les causes del descobriment d’Amèrica. • Explica quines conseqüències va tenir aquest esdeveniment.

Analitzar un descobriment arqueològic El 1987, en un petit poble del Perú anomenat Sipán va tenir lloc un dels descobriments arqueològics més espectaculars de la història, comparable a la troballa de la tomba de Tutankamon. Es va trobar la tomba d’un gran senyor del poble mochica, que va viure al Perú entre els anys 200 i 600 de la nostra era. Al costat s’hi van trobar deu tombes més de nobles, xamans i guerrers. Tots els morts estaven envoltats d’objectes d’or i ceràmica fabulosos. 17. ●●● Respon les preguntes. • Quins coneixements històrics poden obtenir els investigadors d’una troballa arqueològica com la de Sipán? a) Dels esquelets. b) De la tomba mateixa. c) Dels objectes. • Per què creus que és tan important conservar els objectes tal com es van trobar sense desordenar-los ni barrejar-los?

119


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 120

U N I TAT

10

Els canvis polítics, econòmics i socials

1. La recuperació de la població Durant el segle XIV, tot Europa va experimentar les conseqüències d’una crisi terrible provocada per les males collites, les guerres i les malalties. L’ agricultura no produïa prou per alimentar tota la població. Aquesta situació es devia al fet que molts sòls s’havien esgotat i que anys successius de grans pluges van provocar la pèrdua de les collites. Per això gran part de la població estava desnodrida i moltes persones van morir de fam. També va ser un període de contínues guerres i revoltes populars, que assolaven les ciutats i els camps i van provocar molts morts. Però l’esdeveniment més greu va ser la terrible epidèmia de pesta que es va desfermar a Europa el 1348. Aquesta epidèmia, coneguda amb el nom de pesta negra, va arrasar tot el continent i va aniquilar més d’una quarta part de la població (doc. 1). Durant el segle XV la situació va millorar i la població va començar a recuperar-se lentament. El 1500 la població europea gairebé va arribar al mateix nombre d’habitants que havia tingut abans de la pesta negra (doc. 4), i en el segle XVI va créixer molt.

MAR DEL NORD

OCEÀ ATLÀNTIC

MA

NEGRE

R

MAR

MEDITERRANI

AVENÇ DE LA PESTA 1347

Abans de juliol de 1349

Regions no afectades

Abans de juliol de 1348

Abans de desembre de 1349

Després de juliol de 1350

Abans de desembre de 1348

Abans de juliol de 1350

Doc. 1 Expansió de la pesta negra per Europa.

SABIES QUE... El nom de pesta prové del fet que el cos dels afectats desprenia mala olor i de la creença que la malaltia es produïa per la corrupció de l’aire. Per això es pensava que utilitzar herbes aromàtiques i perfums era eficaç per evitar-ne el contagi, i es va fer molt habitual cremar encens i altres espècies a l’interior de les cases.

2. El creixement econòmic Durant els segles XV i XVI, l’economia europea va experimentar una fase de prosperitat. D’una banda, la població creixia i necessitava més productes agrícoles i artesans. A més, els descobriments geogràfics van incrementar els intercanvis comercials amb les terres que s’acabaven de descobrir. Per facilitar les transaccions comercials es van perfeccionar els mètodes de pagament i de préstec, fet que es va traduir en una millora del sistema bancari. Les potències econòmiques més grans d’aquella època van ser ciutats on es concentrava la producció artesana i que disposaven de ports importants des dels quals comerciar: Venècia (doc. 2) i Florència a Itàlia, Anvers a Flandes, les ciutats de la Hansa, Lisboa, Sevilla i Londres.

120

Doc. 2 Processó a la plaça de Sant Marc, obra de Bellini. La República de Venècia va ser una de les grans potències comercials europees del segle XV, perquè monopolitzava gran part del comerç que es feia amb l’Orient i el mar Negre.


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 121

3. La transformació social

Evolució de la població europea en l’edat mitjana (en milions d’habitants)

La societat continuava dividida en tres estaments com en l’edat mitjana, malgrat que s’hi van produir canvis importants.

A

Els camperols continuaven tenint unes condicions de vida molt dures i majoritàriament eren molt pobres. Amb tot, a Europa occidental van millorar, perquè en la majoria dels països van deixar de ser serfs i es van convertir en persones lliures.

60

ST

Dins l’estament no privilegiat, la burgesia va assolir una gran preeminència. Formada per les famílies dels grans comerciants i banquers, que tenien enormes riqueses i poder, alguns dels seus membres es van enllaçar amb famílies nobles per buscar més reconeixement social. Entre aquestes famílies burgeses algunes van aconseguir un gran poder polític, com ara la família Médici. Altres famílies, com els Fugger o els Welser, es van relacionar directament amb els reis més poderosos del seu temps, als quals prestaven diners i dels quals rebien grans privilegis (doc. 3).

70 PE

La noblesa i el clergat van continuar sent els estaments privilegiats: no pagaven impostos directes, dominaven la societat i ocupaven els càrrecs principals. Eren grups minoritaris, tot i que el nombre de components que els formaven va créixer molt.

80

50 40 30 20 10 0 1000 1050 1100 1150 1200 1250 1300 1350 1400 1450 1500

Doc. 4 Evolució de la població europea.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què significava burgès en l’edat mitjana? Quin significat va adquirir en l’edat moderna? 2. ● Busca les idees principals. • En què va consistir la crisi de finals de l’edat mitjana? 3. ●● Interpreta el text. • Per què es considera que durant el segle XV es va produir una transformació de l’economia europea? • La societat també es va transformar?

Doc. 3 El matrimoni Arnolfini, obra de Jan van Eyck. Aquest retrat representa les esposalles d’un banquer italià establert a Flandes.

• Quina relació hi ha entre el creixement de l’economia i el de la població? 4. ●● Interpreta els documents. • Document 2. Per què a Venècia es van construir grans palaus entre els segles XIII i XVI? • Document 3. A quin grup social pertanyen aquests personatges? Quin tipus de vida feien? • Document 4. Descriu l’evolució de la població europea entre els segles XIV i XVI.

121


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 122

4. El naixement de l’estat modern Les monarquies autoritàries

Els grans regnes

En el segle XV, els reis europeus van continuar reforçant el seu poder. Per fer-ho, van haver de debilitar els poders de la noblesa, de l’Església, dels municipis i dels parlaments. Aquesta lluita va provocar grans enfrontaments, que a vegades van causar guerres civils.

Durant l’edat mitjana, Europa va estar dividida en multitud de petits estats. Però a partir dels segle XV molts d’aquests estats es van unir gràcies a les aliances matrimonials entre els seus sobirans o per mitjà de conquestes. D’aquesta manera, es van crear noves i grans potències, que en gran part són l’origen dels actuals països europeus (doc. 7). Malgrat que la formació de monarquies autoritàries va ser un procés comú a tot Europa, quatre grans corones van destacar sobre la resta: França, Anglaterra, Espanya i Rússia. • França. Després de la guerra dels Cent Anys, els reis francesos des de Carles VII fins a Francesc I van unificar el país i van afermar el seu poder. • Anglaterra. Durant bona part del segle XV el país va viure una guerra civil que va debilitar la noblesa i va fer possible que Enric VIII augmentés el poder reial. • Espanya. L’enllaç matrimonial d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va posar les bases de la unió dinàstica dels regnes de la península Ibèrica, llevat de Portugal. • Rússia. Ivan III el Gran va unificar el país, va incorporar nous territoris i es va designar a si mateix tsar (emperador) de Rússia.

Els reis van establir un seguit de mecanismes per fer efectives les decisions que prenien. • Van crear una burocràcia i una administració centralitzada i professional que depenia directament d’ells. • Van enfortir l’exèrcit. Les tropes estaven pagades pel monarca i obeïen les seves ordres. • Van augmentar els impostos per obtenir ingressos i finançar-se. No obstant això, l’aprovació de nous impostos va continuar estant sotmesa als parlaments. • Van crear una xarxa diplomàtica per mantenir relacions amb els països veïns (doc. 5). Així van sorgir les anomenades monarquies autoritàries. La cort, o casa del rei, va abandonar el típic caràcter itinerant que tenia en l’edat mitjana i es va instal·lar en una ciutat fixa des d’on es dirigia el govern.

Doc. 6 El fi justifica els mitjans

Doc. 5 Els ambaixadors, obra de Holbein. Les monarquies autoritàries van crear delegacions diplomàtiques a imitació de les que tenia el papat per millorar les relacions amb altres països.

122

[...] hi ha tanta diferència entre com es viu i com s’hauria de viure, que aquell que canvia el que es fa pel que s’hauria de fer es veu abocat a la ruïna, perquè un home que vulgui actuar arreu com una persona bona és inevitable que es perdi entre tantes que no ho són. Per això cal que tot príncep que es vulgui mantenir aprengui a no ser bo i a practicar-ho o no d’acord amb la necessitat. [...] no li ha de preocupar gaire incórrer en la infàmia dels vicis sense els quals difícilment podria salvar l’Estat, perquè si considerem això fredament veurem que, a vegades, el que sembla virtut és causa de ruïna, i el que sembla vici només acaba reportant benestar i seguretat. NICCOLÓ MAQUIAVELO, El príncep, 1513. Adaptat


14:07

Página 123

REG N E REG N E DE DE N ORUEG A S UÈC IA Estocolm

T

A T L À N

PA ÏS OS DE L ’ORDE T EUT ÒN IC

REIN O DE DIN A M ARC A

Edimburg Dublín

Moscou

Copenhaguen

REG N E D ’A N G L AT ERRA Hamburg

O C E À

Budapest

REG N E DE F RAN Ç A Milà NAVARRA

Marsella

DE REGN PO RT E UG A

L

Bilbao

V

REG N E D’H ON G RIA E

GÈNOVA

Toledo

DE CASTELLA

Barcelona C O R O N A D València ’

Sevilla M

A

R

N

È

PRIN C IPAT DE V A L ÀQUIA C

Nàpols

A M

R

A

OTOMÀ

REG N E DE N ÀPOL S

G Ó

E

D

Melilla

Istanbul IM PERI

Roma

MAR NEGRE

I

A ESTATS PONTIFICIS

Pamplona CORONA

Cracòvia

S A C RE IM PERI

París

Kíev

POL ÒN IA

KHA

Amsterdam

Londres

PRIN C IPA T DE L IT UÀN IA

Anvers

Lisboa

RÚSSIA

EA

I C

REG N E D’ES C ÒC IA

DE C RIM

2/1/08

NAT

830900 _ 0110-0147.qxd

Palerm

I

T

E

R

R

A

N

I

CRETA

Doc. 7 Europa el 1500.

5. Els Reis Catòlics, exemple de monarquia autoritària Castella i Aragó en el segle XV

La unió dinàstica

En la primera meitat del segle XV, el territori de la península Ibèrica estava dividit en cinc grans unitats polítiques: la corona de Castella, la corona d’Aragó, el regne de Navarra, el regne de Portugal i el regne islàmic de Granada.

El 1469 s’havien casat Ferran, fill del rei d’Aragó, i Isabel, germana del rei de Castella. El 1477 Isabel es va convertir en reina de Castella, i el 1479 Ferran va succeir el seu pare en el tron aragonès. Aleshores, es va produir la unió dinàstica de la corona de Castella i de la corona d’Aragó.

La història de la corona de Castella en el segle XV va estar marcada per les contínues revoltes dels nobles. Quan el rei Enric IV va morir el 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana (anomenada la Beltraneja) i els de la seva germana Isabel. Aquesta última va ser proclamada finalment reina de Castella, després d’una guerra civil que va durar cinc anys. A la corona d’Aragó, la mort sense descendència de Martí I el 1410 van deixar vacant el tron. El 1412 es van reunir a Casp nou compromissaris, tres per cada regne que formaven la Corona (Aragó, Catalunya i València) i van nomenar rei Ferran d’Antequera, de la dinastia Trastàmara, la mateixa que governava a Castella des del segle anterior.

Però aquesta unió tan sols era una unió personal. Isabel i Ferran, els anomenats Reis Catòlics, governaven conjuntament els seus territoris, però cada regne va mantenir les seves pròpies lleis i institucions. Per això, després de la mort d’Isabel (1502) la unió dinàstica va estar a punt de desfer-se. El tron castellà va passar a la seva filla Joana (anomenada la Boja), mentre que Ferran va continuar com a rei d’Aragó. La bogeria de la reina Joana la va incapacitar per al tron i va ser Ferran qui va acabar exercint la regència fins que Carles I, fill de Joana la Boja, va ocupar el tron de les dues corones el 1516. D’aquesta manera la unió dinàstica va quedar confirmada definitivament en les persones de Carles i els seus successors.

123


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 124

La política interior

A l’Àfrica van conquerir diverses places, com ara Melilla i Orà, a l’oceà Atlàntic van conquerir les illes CanàUn cop acabada la guerra de successió a Castella, Ferran i Isabel es van dedicar a pacificar els seus regnes. ries i van començar la conquesta d’Amèrica, territoPer fer-ho a Castella van crear la Santa Germandat, un ris que van ser incorporats a la corona de Castella. cos de policia que es dedicava a lluitar contra els banLa unitat religiosa dits que assolaven els camins i contra els excessos de la noblesa. També van reorganitzar la justícia i van reforçar Els Reis Catòlics van fer de la unificació religiosa dels la Chancillería, que era el màxim organisme judicial. seus regnes un dels seus objectius principals. Igualment, els Reis Catòlics van decidir augmentar el Amb permís del papa, el 1478 van fundar el Tribunal seu poder davant les ciutats. Per fer-ho van nomenar de la Inquisició per perseguir els heretges. El tribucorregidors, uns funcionaris encarregats d’imposar nal tenia jurisdicció sobre tots els territoris, tant a Casl’autoritat dels reis en tots els municipis de Castella. tella com a Aragó. Els condemnats a mort per aquest Mentre que en els seus dominis, el rei Ferran II va tribunal eren cremats a la foguera o executats amb el mantenir el sistema constitucional que limitava l’au- garrot. toritat de la monarquia. El pas següent en la unificació religiosa va ser l’exVan reforçar la Hisenda reial, per a la qual cosa van pulsió dels jueus el 1492. Per un edicte reial tots arrabassar privilegis i terres que els seus antecessors els jueus havien de convertir-se al cristianisme o abanhavien atorgat a la noblesa. I van crear un exèrcit pro- donar tots els dominis dels Reis Catòlics. Unes 80.000 fessional i permanent que es va convertir en un dels persones van veure’s forçades a marxar. Els que van més efectius d’Europa. adoptar el cristianisme, anomenats conversos o judeoconversos, van patir una persecució inquisitoL’expansió territorial rial molt dura, que va durar segles. Els Reis Catòlics van ampliar molt els seus territoris El 1502, després de la revolta de les Alpujarras, Isabel (doc. 9). la Catòlica publicava una ordenança que donava als muA la península Ibèrica van conquerir el 1492 l’últim ter- sulmans de Castella la possibilitat de triar entre la conritori en poder dels musulmans, el regne de Granada, versió o l’exili. La mesura es va aplicar posteriorment que van incorporar a la corona de Castella (doc. 8). El als regnes de València i d’Aragó. Poc a poc, els musul1512, un cop morta Isabel, també es va conquerir el mans que es van quedar als territoris de les dues coregne de Navarra. rones hispàniques després de 1492 (moriscs) van ser Fora de la Península es van expandir per diversos ter- obligats a convertir-se, encara que van continuar més o ritoris. El 1504 van incorporar el regne de Nàpols a menys d’amagat amb els seus costums i tradicions, fins que van ser expulsat definitivament l’any 1609. la corona d’Aragó. ACTIVITATS 5. ● Comprèn els conceptes. • Defineix els conceptes xarxa diplomàtica, dinastia i aliança matrimonial. • Explica la funció del Tribunal de la Inquisició. 6. ●● Interpreta el text. • Quins canvis polítics es van produir a Europa? • Per què es diu que als regnes peninsulars es va produir una unió dinàstica? • Com van reforçar els Reis Catòlics el seu poder davant els municipis i davant la noblesa? 7. ●● Interpreta els documents. • Document 6. Què aconsella Maquiavel als governants? Què n’opines?

124

• Documents 7 i 9. a) Indica quins eren els principals regnes europeus. b) Compara el mapa d’Europa del 1500 amb un d’actual. Digues quins països subsisteixen avui dia i quins han canviat. c) Explica quins territoris dominaven els Reis Catòlics. 8. ●●● Reflexiona. • Què opines de la política religiosa dels Reis Catòlics?


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

1. Boabdil, l’últim emir de Granada, lliura la clau de la ciutat als Reis Catòlics.

17:14

Página 125

3. Isabel i Ferran presideixen a cavall la comitiva cristiana.

2. Al fons, el paisatge de la ciutat de Granada.

4. Darrere els monarques hi ha els seus fills grans: Isabel i el príncep Joan.

5. Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, encarregat de les negociacions amb Boabdil.

5 2

4

1

3

6

6.Heralds i patges formen part de la comitiva reial.

Doc. 8 La rendició de Granada, obra de Francisco Pradilla, 1882.

OCEÀ REGNE D’ANGLATERRA

ATL

ÀN

TI

C

ATLÀNTIC

SARDENYA

15

SACRE IMPERI REGNE DE FRANÇA MILÀ

Navarra

CORONES DE CASTELLA I ARAGÓ

E

N

GÈNOVA ESTATS ITALIANS

È

C

I

ESTATS PONTIFICIS

Sardenya

SICÍLIA Alger Orà

V

SAVOIA

A

Regne de Nàpols

10

10

GRANADA 14 97 Melilla

15

15

ica èr 492 Am e 1 sd de

BALEARS

NÀPOLS

04

Nàpols

OCEÀ DE REGNE POR TUG AL

12 15

CORONA D’ARAGÓ

2

CORONA DE CASTELLA 149

PO

RTU

GA

L

NAVARRA

Bugia

Sicília

Tunis

-9 77 14

Doc. 9 Possessions dels Reis Catòlics.

10

CANÀRIES

15

6

Aliança matrimonial Trípoli

Incorporacions i conquestes

Doc. 10 Aliances matrimonials establertes pels Reis Catòlics. Isabel i Ferran van utilitzar els matrimonis dels seus fills per establir aliances amb Portugal, Anglaterra i el Sacre Imperi.

125


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 126

Activitats Fer un esquema: la monarquia dels Reis Catòlics 9. ●● Completa l’esquema sobre la monarquia dels Reis Catòlics. LA MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS

Monarques

Època

Territoris

Política interior

Política exterior

• Isabel de Castella •…

Comparar ritmes de canvi L’edat moderna és una etapa històrica diferent de l’edat mitjana. No obstant això, malgrat que alguns aspectes van experimentar una gran transformació, d’altres es van mantenir amb pocs canvis. Per fer una anàlisi històrica correcta és important comprendre que no tots els aspectes canvien al mateix ritme. 10. ●● Compara la situació a final de l’edat mitjana i a principi de l’edat moderna. Edat mitjana

Edat moderna

Com va evolucionar la població? La societat es dividia en estaments? Quins grups eren els més poderosos? Quina era la principal activitat econòmica? Les tècniques bancàries eren habituals? Quin poder tenia el rei?

Analitzar l’evolució social En l’edat moderna la societat s’organitzava en els mateixos estaments que durant l’edat mitjana, però dins de cada grup es van produir canvis importants. 12. ●● Digues quins canvis es van produir en cadascun dels tipus socials indicats. • Com van augmentar el seu poder els reis durant l’edat moderna? A quins grups socials van arrabassar el poder que van aconseguir?

• Per què es considera que els nobles de l’edat mitjana eren més poderosos que els de l’edat moderna?

• A quin estament pertanyia la burgesia? Qui en formava part? • Com va canviar la situació dels burgesos en l’edat moderna?

Amb quines institucions governava? 11. ●●● Quins trets de la societat, l’economia i la política de l’edat moderna eren els mateixos que en l’edat mitjana? Quins van canviar?

126

• La situació dels camperols va millorar o va empitjorar? En quins aspectes?


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 127

Interpretar l’organigrama d’una monarquia moderna C A S T E L D L E A

Normalment, el càrrec o institució de més pes es col·loca en un lloc destacat, generalment al centre, i se sol ressaltar.

R E I S

Els diferents organismes es diferencien en pisos segons la importància que tinguin. Els càrrecs o organismes que tenen la mateixa importància es col·loquen al mateix nivell.

C A T Ò L I C S

Els organismes que depenen d’altres organismes o que estan relacionats s’uneixen mitjançant fletxes.

13. ●●● Observa l’organigrama del govern dels Reis Catòlics. • Quins territoris es distingien en els seus reialmes?

Rei • Dirigeix el govern ajudat pels consells. • Dirigeix la política exterior. • Estableix les noves lleis. • Exerceix justícia per mitjà de la Cancelleria. • Mana sobre un exèrcit professional i permanent.

C O R O N A

L’organigrama és una manera de representar gràficament la divisió de funcions dins de qualsevol institució i les relacions que s’estableixen entre els diferents organismes que formen aquestes institucions.

Corts de Castella • Aproven els nous impostos sol·licitats pel rei. Rei • Dirigeix el govern. • Legisla juntament amb les Corts. Regne d’Aragó

Corts • Aproven impostos. • Supervisen el govern. • Legislen amb el rei. C O R O N A

D‘ A R A G Ó

Rei • Dirigeix el govern. • Legisla juntament amb les Corts. Principat de Catalunya

Generalitat • Salvaguarda el compliment dels furs. • Administra els impostos recaptats. Corts • Aproven impostos. • Supervisen el govern. • Legislen amb el rei. Rei • Dirigeix el govern. • Legisla juntament amb les Corts.

• Quin era el màxim poder en tots ells? Hi havia els mateixos poders a cada regne? • Enumera quines altres institucions hi havia i explica quines funcions feien dins de cadascun dels organismes que componien la monarquia.

Diputació i Justícia d’Aragó • Salvaguarden el compliment dels furs. • Administren els impostos recaptats.

Regne de València

Generalitat • Salvaguarda el compliment dels furs. • Administra els impostos recaptats. Corts • Aproven impostos. • Supervisen el govern. • Legislen amb el rei.

Establir una cadena causal Quan estudies història has de prestar una atenció especial a les causes i les conseqüències dels esdeveniments que estàs analitzant. En història uns fets es concatenen amb els altres. Cada esdeveniment té un seguit de causes i provoca unes conseqüències. Al seu torn, aquestes conseqüències poden ser causa de fets posteriors.

14. ●● Analitza la seqüència. • Quines van ser les causes de l’augment de població en el segle XV? • Quins efectes va provocar l’augment de població? Explica-ho. • Aquesta conseqüència va ser, al seu torn, causa d’algun altre fet? Per què va tenir aquestes conseqüències?

Finalitzen moltes guerres Remet la pesta

Augment de la població

Creix la producció artesana i el comerç

La burgesia es fa poderosa

Milloren les collites

127


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 128

U N I TAT

11

El canvi cultural: Renaixement i Reforma

1. El Renaixement: l’època de l’humanisme Les transformacions socials i culturals dels segles XV i XVI van ser tan profundes que aquesta etapa s’ha denominat amb un nom propi: el Renaixement. Un dels trets essencials del Renaixement va ser el desenvolupament de l’humanisme, un corrent cultural que es va desenvolupar plenament en el segle XV i a principi del XVI i que va tenir aquestes característiques bàsiques: • Enfront de la mentalitat medieval, en què tot girava entorn de Déu, els humanistes es preocupen per l’ésser humà. Els humanistes consideraven que l’ésser humà era el centre del món i van dedicar els seus escrits a estudiar-lo: el seu pensament, la seva història, la seva anatomia. • Els humanistes es van inspirar en la literatura, la filosofia i l’art de l’antiguitat. Van estudiar els textos originals, en llatí i en grec, sense traduccions ni interpretacions medievals. • L’ humanisme va defensar la recerca de la veritat a través de la raó i l’experiència. Els humanistes investigaven per si mateixos, discutien els resultats i defensaven el valor de la reflexió personal. • Els humanistes tenien una profunda curiositat. Aspiraven a saber-ho tot; no volien ser especialistes en una matèria, sinó savis. Els principals humanistes van ser Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vives (docs. 1 i 2). Els mitjans de difusió de l’humanisme

Data

Aportacions

Erasme de Rotterdam

1466-1536

Va defensar la necessitat d’augmentar la moralitat del clergat i va advocar per una religiositat íntima i personal. Va ser un gran promotor dels estudis filosòfics i històrics.

Thomas More

1478-1535

Va exposar la posibilitat d’una societat diferent basada en la tolerància religiosa i la propietat comuna de la terra.

Joan Lluís Vives

1492-1540

Va defensar la separació entre la lògica i la metafísica, i la necessitat de basar el coneixement humà en la raó i la natura.

Doc. 1 Principals humanistes.

Doc. 2

Però la pèrdua o el gran enfosquiment d’aquestes dues llengües augustes, la llatina i la grega, va originar forçosament que les arts i les disciplines que s’havien expressat en aquestes llengües se sumissin en les mateixes tenebres i enviliment i que les veus perdessin el seu sentit precís i s’introduïssin idiotismes desconeguts i lletjos. JOAN LLUÍS VIVES, De disciplinis, 1531

APARICIÓ DE LA IMPREMTA

Les obres dels humanistes es van difondre fonamentalment a través de la impremta i les acadèmies. La invenció de la impremta per part de Gutenberg el 1440 va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment, perquè ja no calia copiar a mà cada exemplar. Gràcies a això els llibres, tot i que continuaven sent molt cars, van ser més assequibles i se’n van vendre molts més (doc. 3). Les acadèmies van ser els llocs de trobada d’estudiosos on es van desenvolupar i difondre els estudis humanístics. S’hi reunien savis i erudits per intercanviar idees. Va destacar l’Acadèmia Platònica de Florència. Les universitats van mantenir els mètodes d’estudi medievals, però algunes, com ara les de Pàdua, Bolonya, Florència, Alcalá de Henares, Salamanca o Lovaina, van incorporar els principis de l’humanisme.

128

1456: Primer llibre imprès al món. Taller de Johan Gutenberg

Ciutats amb tallers d’impressió

Londres

Magúncia

OCEÀ

Lovaina Nuremberg

ATLÀNTIC

París Estrasburg

Augsburg

Venècia

Milà Burgos Valladolid Segòvia

Bolonya Pamplona

Florència

Saragossa Barcelona

Toledo Alcalá de Henares València Sevilla Granada

Roma

1472: Primer llibre imprès a Espanya

Doc. 3 Principals centres d’impressió a Europa.

mar Mediterrani


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 129

Leonardo da Vinci, prototipus d’humanista

A FONS

Leonardo da Vinci va néixer el 1452 al poble de Vinci, prop de Florència. Va ser educat en aquesta ciutat, que era el centre intel·lectual d’Itàlia i el bressol de l’humanisme. De jove, Leonardo va mostrar la seva gran intel·ligència i creativitat en les disciplines més variades. Leonardo és considerat un dels millors pintors de tots els temps. Però també va ser un gran científic. Va investigar l’anatomia humana. Va ser un expert en òptica i va analitzar l’ull humà detingudament. Va fer descobriments en geologia, meteorologia i hidràulica i va estudiar les marees i la Lluna. Va destacar com a enginyer. Va fer dissenys de tota mena de màquines, des de ginys militars fins a prototipus voladors. També va ser un músic notable, amb una gran capacitat d’improvisació. Doc. 5 Dibuix sobre la proporció del cos humà segons Vitruvi fet per Leonardo da Vinci. Els estudis d’anatomia de Leonardo reflecteixen un gran sentit de l’observació.

Doc. 4 Projecte de giny volador. Leonardo va analitzar el vol dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica que després va aplicar al disseny de màquines voladores.

Doc. 6 Catapulta. També va fer diversos projectes de màquines militars per a Ludovico Sforza, duc de Milà.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què és l’humanisme? D’on creus que procedeix la paraula? 2. ●● Interpreta els documents. • Document 1. Explica quins van ser els humanistes principals i què van aportar. • Document 2. Quines idees de l’humanisme reflecteix? • Document 3. On hi va haver centres d’impressió? Quina relació hi va haver entre la impremta i l’humanisme?

3. ●●● Organitza la informació. • Compara la cultura medieval i la cultura humanista. Medieval

Humanista

Centre de referència Paper de la investigació Mitjans de difusió 4. ●●● Reflexiona. • Quins trets de l’humanisme perduren en la nostra mentalitat?

129


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 130

2. El desenvolupament científic El desig d’investigar i de saber fomentat per l’humanisme va ser també un incentiu per al desenvolupament de les ciències. En el segle XVI, Nicolau Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l’univers, mentre que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant seu. L’Església va negar la teoria de Copèrnic per raons religioses. Per això el sistema de Ptolomeu (elaborat en el segle II dC), que defensava la posició central de la Terra, va continuar sent l’oficial durant molt temps. També es va avançar en el coneixement del cos humà, gràcies als estudis d’anatomia d’Andreas Vesal i de la circulació sanguínia de Miquel Servet. Els descobriments geogràfics van desenvolupar altres ciències i disciplines, com ara la geografia, la zoologia, la botànica i la cartografia.

3. Un nou estil artístic: el renaixentista El canvi de mentalitat també es va reflectir en l’art. Es va desenvolupar un nou corrent artístic, l’estil renaixentista, que buscava la inspiració en els models artístics de l’antiguitat. Els artistes del Renaixement van recuperar les formes simples i harmonioses de l’art grec i romà i van rebutjar la grandiositat i l’abundant decoració del gòtic. L’ ésser humà es va convertir en el centre de l’art i els artistes es van preocupar per plasmar un ideal de bellesa. L’ estil renaixentista va sorgir a Itàlia en el segle XIV i es va desenvolupar en dues etapes: • El Quattrocento va comprendre el segle XV. En aquesta etapa el gran centre cultural va ser la ciutat de Florència (doc. 7). • El Cinquecento va correspondre al segle XVI i el principal focus de difusió d’aquesta etapa va ser la ciutat de Roma. En aquest moment l’estil renaixentista es van estendre per tot Europa. Artistes i mecenes En l’edat mitjana, l’artista era un simple artesà que treballava al seu taller i no firmava les seves obres. En el Renaixement aquesta concepció va canviar. Els artistes renaixentistes firmaven les obres i buscaven la fama i el reconeixement. A més, eren molt cultes i eren capaços de desenvolupar diverses disciplines. És per això que molts artistes van ser escultors, pintors i arquitectes, i fins i tot n’hi va haver que van destacar com a inventors i científics. Els artistes disposaven del suport dels mecenes, que eren persones riques que finançaven les obres i en protegien els autors.

130

Doc. 7 Cúpula de la catedral de Florència, obra de Brunelleschi (1418-1464). Aquesta cúpula es considera la primera gran obra arquitectònica renaixentista i va destacar per les dimensions que tenia, molt superiors a les de les cúpules gòtiques. Es considera la tercera gran cúpula de la història de l’arquitectura, després de la del Panteó de Roma i la de l’església de Santa Sofia de Constantinoble (Istanbul).

DRETS HUMANS

La persecució de les idees científiques En l’edat moderna, qualsevol innovació que qüestionés els dogmes religiosos era declarada herètica i se’n prohibia la difusió. Molts científics van patir persecucions per aquest motiu.

ACTIVITATS 5. ● Comprèn els conceptes. • Per què els artistes del segle XV deien que en la seva època s’havia produït un renaixement? • Què signifiquen els termes Quattrocento i Cinquecento? 6. ● Busca les idees principals. • Enumera els principals avenços científics dels segles XV i XVI. 7. ●●● Reflexiona. • Els Mèdici van ser uns mecenes? Per què?


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 131

El palau d’uns mecenes: els Mèdici

A FONS

El palau Mèdici-Ricardi va ser encarregat a l’arquitecte Michelozzo per Cosimo el Vell, patriarca de la família Mèdici, una de les més poderoses de Florència. Es va construir entre 1444 i 1460. Aviat es va convertir en el model de palau del Renaixement i va ser imitat en nombroses construccions civils a Florència i en altres ciutats d’Itàlia i d’Europa. Els Mèdici van voler fer del seu palau un lloc de referència del nou art. Per això es va combinar el marc arquitectònic amb altres branques de l’art: el palau va ser decorat amb pintures i escultures molt boniques fetes pels principals mestres renaixentistes. A més, en el gran parc situat a la banda nord del palau, l’anomenat Orto di San Marco, s’hi van col·locar nombroses escultures clàssiques, comprades a Roma, i es va crear una gran escola sota la direcció de l’escultor Bertoldo que ha estat considerada la primera acadèmia de belles arts d’Europa.

Doc. 8 Esquema del palau.

Doc. 9 Façana principal. Michelozzo va diferenciar els tres pisos del palau. Al pis inferior, fet de carreus encoixinats d’aspecte rústec, hi sobresurten les grans pedres irregulars; el segon pis presenta carreus encoixinats de factura més fina i l’últim pis té la façana llisa. També hi destaca la gran cornisa superior.

Doc. 10 David, obra de Donatello. L’original d’aquesta estàtua estava al pati del palau; és una de les escultures més famoses del Quattrocento.

Doc. 11 Seguici dels Reis Mags, frescos que decoren la capella de palau. Aquests frescos van ser fets pel pintor Benozzo Gozzoli. Malgrat que representa una escena religiosa, la cavalcada dels Reis Mags, els personatges són els membres principals de la família Mèdici, com ara Cosimo el Vell o Lorenzo el Magnífic, acompanyats d’una gran cort de personatges polítics de la seva època.

131


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 132

4. L’arquitectura Els arquitectes del Renaixement recuperen els elements clàssics: arcs de mig punt, frontons, voltes de canó i columnes clàssiques (ordres dòric, jònic i corinti). Aquests elements van substituir completament les formes gòtiques (doc. 12). Els edificis eren més petits i més baixos que els gòtics, perquè es volien adaptar a les proporcions del cos humà. Es decoraven amb senzillesa i austeritat. Pretenien donar una sensació d’ordre i harmonia. El Quattrocento Entre els arquitectes del Quattrocento destaca Brunelleschi. Es considera el primer artista complet, perquè era arquitecte, pintor i escultor. Entre les seves obres sobresurten la cúpula de la catedral de Florència (doc. 7), la façana del Palau Pitti i esglésies com ara la de San Lorenzo o la del Santo Spirito (doc. 15), que es van convertir en models d’art renaixentista i van ser imitades en moltes altres construccions italianes i de la resta d’Europa. Un altre arquitecte destacat va ser Alberti, que va construir a Florència el palau Rucellai i a Màntua l’església de Sant Andreu (doc. 13).

GLOSSARI

Cornisa

Fris

Capitell

Frontó

Arc de mig punt

Fust

Balaustrada

Doc. 12 Disseny d’un detall de la façana del palau Bevilacqua (Verona).

Frontó triangular

El Cinquecento En el segle XVI el gran centre de l’arquitectura renaixentista va ser la ciutat de Roma, on es van construir edificis magnífics sota el mecenatge dels papes Alexandre VI, Juli II, Lleó X i Climent VII. D’entre els grans edificis que es van construir en aquesta etapa a Roma va destacar la basílica de Sant Pere, en què van participar tres dels millors arquitectes d’aquell temps: Bramante, que en va fer el primer projecte, Miquel Àngel, que en va modificar la cúpula, i Maderno, a qui devem la resta de l’edifici. Un altre focus d’aquest període va ser la ciutat de Venècia, on es van construir esglésies i palaus fantàstics. A Venècia es va generalitzar un nou tipus de construcció civil, la vil·la, que era una casa de camp de l’aristocràcia (doc. 14). Andrea Palladio va ser un dels arquitectes principals d’aquesta etapa, i va fer vil·les i esglésies molt importants a Venècia i pels voltants, com ara l’església del Redemptor.

132

Doc. 13 Església de Sant Andreu de Màntua, obra d’Alberti. Es considera una de les construccions més originals del Quattrocento. La façana recorda un arc de triomf romà i està rematada per un gran frontó triangular.


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 133

La cúpula cobreix la gran sala central rodona (rotonda), que dóna nom a la vil·la. La resta de l’edifici s’organitza al voltant d’aquesta sala.

La planta d’aquesta vil·la, la més famosa de Palladio, està composta per les formes geomètriques més senzilles: el quadrat, el cercle i el rectangle.

Les quatre façanes tenen un esquema idèntic, amb una escala que arriba al pòrtic, format per sis columnes i escultures sobre cadascun dels vèrtexs del gran frontó.

La vil·la s’eleva sobre un podi ben alt.

Doc. 14 Vil·la Rotonda (Vicenza), obra d’Andrea Palladio. Aquesta vil·la era el centre d’una gran explotació agrícola. Va ser molt imitada en altres països durant segles. Per exemple, moltes mansions de camp angleses i del sud-est dels Estats Units construïdes entre els segles XVII i XX van seguir aquest patró.

ACTIVITATS 8. ● Comprèn els conceptes. • Dibuixa esquemàticament la façana d’un edifici renaixentista que contingui aquests elements: cornisa, fris, capitell, frontó, balustrada, voluta i carreus encoixinats. • Explica què és un vil·la palladiana. 9. ●● Interpreta el text. • Explica com es plasmen aquestes dues idees en l’arquitectura renaixentista: a) Inspiració basada en l’antiguitat. b) Primacia de l’ésser humà. 10. ●● Interpreta els documents.

Doc. 15 Església del Santo Spirito (Florència), obra de Brunelleschi. Aquesta església va ser un dels millors exemples de l’arquitectura religiosa del Renaixement, perquè Brunelleschi va intentar assolir-hi la perfecció geomètrica.

• Documents 13 i 14. a) Explica de quins edificis es tracta, la data i lloc de construcció i qui en va ser l’autor. b) Indica quins elements clàssics distingeixes en aquestes façanes. • Document 15. És un edifici harmoniós? Com ho va aconseguir Brunelleschi? En què es diferencia d’un edifici gòtic?

133


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 134

5. La pintura La pintura del Renaixement es va caracteritzar per la conquesta de la perspectiva* i el domini de l’espai. El color, la composició i les escenes que servien de fons a les obres (generalment, edificis o paisatges) es van utilitzar per crear diferents plans i donar sensació de profunditat. Els pintors es van inspirar en l’antiguitat clàssica. Per això es prestava una atenció especial a les proporcions de les figures i es buscava la bellesa, idealitzant rostres, cossos i moviments. Els temes dels quadres es van ampliar. Malgrat que es van continuar fent moltes escenes religioses, també es representaven escenes mitològiques, nus i retrats.

GLOSSARI Perspectiva. Tècnica pictòrica utilitzada per representar el relleu dels objectes i la distància a què es troben respecte de l’espectador.

El Quattrocento El pintor florentí Masaccio és considerat el primer pintor plenament renaixentista, especialment pel tractament que va fer de la perspectiva (doc. 16). No obstant això, la figura més coneguda del Quattrocento italià va ser Botticelli, que va plasmar amb perfecció el dibuix i va saber transmetre amb mestria la sensació de moviment de les figures (doc. 18). Els quatre grans del Cinquecento La culminació de la pintura renaixentista va arribar durant el segle XVI. Van destacar-hi quatre artistes italians: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel Buonarroti, Rafael Sanzio i Ticià. • Leonardo (1452-1519) va ser un humanista que va treballar molts camps del coneixement. Com a pintor va fer poques obres, però totes genials. Leonardo va destacar en la representació de la natura i les proporcions. Va ser un mestre de l’sfumato, la tècnica pictòrica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensació de profunditat. Entre les seves obres destaquen La Gioconda (doc. 17) i la Santa Cena. • Miquel Àngel (1475-1564) va ser un extraordinari arquitecte, escultor i pintor. Entre les seves obres pictòriques destaquen principalment els frescos de la Capella Sixtina de Roma, amb escenes plenes de moviment i expressivitat (doc. 23). • Rafael (1483-1520) és considerat el màxim exponent de la pintura renaixentista a causa de la perfecció que va assolir en el color, el dibuix i la composició. Entre les seves obres destaquen els frescos pintats per a la Stanza della Signatura del Vaticà, com ara L’ Escola d’Atenes (doc. 19), i les seves madonne o verges. • Ticià (1490-1576) va ser el millor pintor venecià. Els pintors venecians es van caracteritzar pel colorisme i la riquesa de les seves representacions. Ticià és autor d’excel·lents retrats i quadres de temàtica religiosa i mitològica.

134

Doc. 16 Santíssima Trinitat, obra de Masaccio.

Doc. 17 La Gioconda, obra de Leonardo.


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 135

Ben abraçats, Zèfir, el déu del vent, i Aura, la deessa de la brisa, empenyen Venus cap a l’illa de Citera.

La deessa Venus sura en el mar sobre una petxina després de néixer.

La primavera espera la deessa per abrigar-la amb un mantell de flors.

Doc. 18 El naixement de Venus, obra de Botticelli. En aquesta pintura, Botticelli va utilitzar la línia fosca per delimitar el contorn de les figures; d’aquesta manera aconseguia que els personatges adquirissin un cert aspecte escultòric. D’altra banda, el gest i l’actitud púdica de Venus recorden les pintures grecoromanes dedicades a aquesta deessa.

1. L’escena està emmarcada en una gran estructura arquitectònica renaixentista, que és la que estableix la perspectiva i dóna profunditat al quadre.

4. Diògenes se’l veu ajagut a les escales.

1

2. El centre de la composició l’ocupen Plató i Aristòtil. El primer ha estat retratat amb els trets de Leonardo.

3. El personatge meditatiu assegut en primer pla possiblement és Miquel Àngel Buonarroti.

5. Aquest grup està format per diversos personatges contemporanis del pintor: l’arquitecte Bramante traça una figura sobre una taula amb un compàs; a sobre, amb els braços fent un gest d’admiració, hi ha Frederic II, el duc de Màntua, i Rafael mateix es va retratar a l’extrem dret de l’escena.

2

4 3 5

Doc. 19 L’Escola d’Atenes, obra de Rafael. En aquesta obra Rafael va voler reunir la saviesa dels clàssics amb la del seu propi temps. Per això hi va retratar grans pensadors de la Grècia clàssica amb les faccions de personatges contemporanis molt destacats.

135


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 136

6. L’escultura L’escultura també va seguir els models de l’antiguitat clàssica. Per això es va prestar molta importància a les proporcions i als estudis anatòmics dels personatges, fet que es va reflectir en la proliferació de nus.

Doc. 20 Detall del rostre de Gattamelata. El rostre de l’estàtua està individualitzat, encara que l’autor retrata el condottiero amb la noblesa d’un emperador.

Altres gèneres que van experimentar un gran desenvolupament van ser el retrat i l’escultura eqüestre. En els dos casos, les figures es representen idealitzades, amb cossos i trets plens de bellesa, malgrat que també s’intentava plasmar la personalitat del retratat (docs. 20 i 21). La majoria de les escultures, tal com passava en l’antiguitat, es feien de bronze o marbre. El primer escultor renaixentista va ser Ghiberti. Les seves portes del baptisteri de la catedral de Florència estaven decorades amb relleus de bronze en què l’artista va aplicar les lleis de la perspectiva per donar profunditat a les escenes. El gran escultor del Quattrocento va ser Donatello, que va plasmar a la perfecció l’ideal de l’escultura d’aquest període en obres com ara el David (doc. 10). L’ escultor més important del Cinquecento, considerat la culminació de l’escultura renaixentista, va ser Miquel Àngel Buonarroti. Entre les seves obres destaquen la Pietat, el David i el Moisès (docs. 34, 22 i 24).

Doc. 21 Estàtua del condottiero Gattamelata, obra de Donatello. Aquesta escultura va ser pensada com un monument tomba; per això la cambra funerària, molt bonica, és la part central del conjunt. Donatello va voler fer una escultura eqüestre a l’estil de les dels emperadors romans, com a homenatge al gran soldat de l’exèrcit venecià.

ACTIVITATS 11. ● Comprèn els conceptes. • Explica què signifiquen aquestes expressions: a) Idealitzar les figures. b) Escena mitològica. 12. ● Busca les idees principals. • Explica les característiques generals de la pintura renaixentista. • Indica quins pintors van ser els més importants del Quattrocento i del Cinquecento i descriu els trets essencials que els caracteritzen. • Quines són les característiques generals de l’escultura del Renaixement? • Quins són els gèneres que es van desenvolupar més? Eren els mateixos que en l’escultura medieval o hi havia diferències?

136

• Quins artistes van ser els representants principals de l’escultura renaixentista? • Quines van ser les escultures més rellevants de Miquel Àngel? 13. ●● Interpreta els documents. • Documents 16, 17, 18 i 19. a) Quins artistes van pintar aquests quadres? b) Quan ho van fer? c) Indica en cadascun alguna característica de la pintura renaixentista. • Documents 10 i 22. a) En què s’assemblen? b) En què es diferencien?


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 137

Miquel Àngel, un geni de l’art

A FONS

Miquel àngel és un dels artistes més grans i complets de la història. Va fer obres extraordinàries en totes les branques de l’art, i va ser un dels millors pintors, arquitectes i escultors del Renaixement. Miquel Àngel va dur a terme la seva obra fonamentalment en dues ciutats: Florència i Roma. Malgrat que va ser genial en totes les facetes de l’art, sempre es va considerar a si mateix un escultor. La seva obra va suposar la culminació de l’escultura renaixentista. Les escultures de Miquel Àngel mostraven un domini total de les proporcions humanes. Representaven personatges heroics, plens de força interior i bellesa. Entre les seves obres principals cal esmentar el David, l’Esclau moribund, el Moisès i les Pietats.

Doc. 23 La creació d’Adam, obra de Miquel Àngel. Aquesta escena pertany al conjunt de frescos que decoren el sostre de la Capella Sixtina al Vaticà, encarregats pel papa Juli II a Miquel Àngel el 1505. L’artista va fer nou escenes del Gènesi, que es consideren entre les millors obres pictòriques de tota la història de la humanitat. Més tard també va pintar el mural que hi ha darrere l’altar amb escenes del Judici Final.

Doc. 22 David, obra de Miquel Àngel. L’escultura era una representació de l’home ideal del Renaixement: bell, fort, serè i racional.

14. ●●● Busca a Internet altres obres escultòriques de Miquel Àngel, per exemple l’Esclau moribund o les tombes dels Mèdici i analitza-les.

Doc. 24 Moisès, obra de Miquel Àngel escultura que forma part de la tomba de Juli II. L’artista no va arribar a acabar el complex escultòric de la tomba de Juli II, però alguna de les seves figures es consideren entre les millors de la història, com per exemple la de Moisès, al qual Miquel Àngel representa com un heroi d’anatomia portentosa, amb una força sobrehumana i una mirada furiosa i profunda. Expliquen que quan Miquel Àngel va acabar l’estàtua la va veure tan perfecta que li va clavar un copet de martell i va dir: «Per què no em parles?».

137


830900 _ 0110-0147.qxd

25/1/08

13:50

Página 138

7. L’expansió del Renaixement L’ estil renaixentista es va estendre des d’Itàlia cap a altres zones d’Europa, sobretot en el segle XVI. No obstant això, no va tenir el mateix èxit ni en tots els llocs ni en les diferents branques de l’art. En molts països el gòtic va continuar dominant l’arquitectura fins al segle XVII, mentre que la pintura sí que va rebre influències del nou estil. La gran figura del Renaixement fora d’Itàlia va ser el pintor Albrecht Dürer, que va introduir aquest estil a Alemanya després dels viatges que va fer a Itàlia. Dürer va ser un excel·lent dibuixant, gravador i retratista. Entre les seves obres destaquen Adam i Eva i l’Adoració dels mags. El Renaixement hispànic L’art renaixentista no es va imposar plenament als territoris peninsulars fins al segle XVI. A partir d’aleshores, la influència del nou estil es va fer notar en totes les branques de l’art. En arquitectura, el gòtic va continuar sent l’estil predominant al llarg de tot el segle XV i principi del XVI. A Espanya hi ha molt poques mostres de l’estil renaixentista italià; només es va fer servir per a algunes construccions molt concretes, com ara el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada o la catedral d’aquesta mateixa ciutat. L’arquitectura renaixentista hispànica, no obstant això, va desenvolupar estils propis. • El més important va ser l’estil herrerià, caracteritzat per l’austeritat i una gran solemnitat. El millor exemple d’aquest estil és el monestir de San Lorenzo de l’Escorial, un dels monuments més importants d’aquell temps, ideat per Juan de Herrera. • Altres edificis van seguir l’estil plateresc, caracteritzat per una decoració molt abundant i delicada. La façana de la universitat de Salamanca n’és el millor exemple. L’escultura hispànica va rebre influències del Renaixement italià, però els escultors van intentar plasmar la intensitat dels sentiments religiosos més que no pas la bellesa ideal. La majoria de les obres van ser talles de fusta molt boniques pintades de colors ben vistosos. Entre els escultors va destacar Alonso de Berruguete, nascut a Palència. En pintura, El Greco va sobresortir per sobre de tots els altres pintors. Va fer pintures religioses i retrats amb un estil molt original, ple de dramatisme i moviment; principalment, destaca per l’ús del color i les figures allargades. De la seva obra, molt àmplia, destaquen l’Espoliació, l’Enterrament del senyor d’Orgaz i el retrat El cavaller de la mà al pit (doc. 25).

138

Doc. 25 El cavaller de la mà al pit, obra del pintor El Greco.

ACTIVITATS 15. ● Comprèn els conceptes. • A quins conceptes corresponen aquestes definicions? a) L’estil propi del Renaixement hispànic caracteritzat per l’austeritat i la solemnitat. b) L’estil propi del Renaixement hispànic caracteritzat per la decoració abundant. 16. ● Busca les idees principals. • Explica tot el que sàpigues de Dürer i El Greco. 17. ●● Interpreta el text. • Es va imposar l’estil renaixentista en l’arquitectura fora d’Itàlia? • En què es diferencien les escultures renaixentistes hispàniques de les italianes? 18. ●● Interpreta els documents. • Document 25. Descriu la figura representada i analitza els aspectes següents: a) Explica com són els colors. b) A quina classe social creus que pertany la figura retratada? c) Quin són els elements més importants del quadre?


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 139

8. El canvi religiós L’Església a principi de l’edat moderna A final de l’edat mitjana, hi havia en alguns sectors de la societat europea un profund malestar contra certes pràctiques de l’Església catòlica. Els crítics opinaven que les altes jerarquies vivien envoltades de luxes i riqueses, fet que atemptava contra els principis de la religió cristiana. A més, denunciaven que gran part del clergat tenia molt poca formació i no sabia o no volia exercir correctament les labors pastorals que tenien encomanades. S’unia a aquesta situació el fet que molts càrrecs eclesiàstics es compraven i els compradors a vegades no tenien una autèntica vocació religiosa, sinó que buscaven els beneficis associats al càrrec a què accedien. Un altre motiu d’escàndol eren les indulgències, un document que emetia el papa pel qual es comprava el perdó dels pecats. La Reforma luterana El 1515, el papa Lleó X va concedir indulgències a qui donés diners per pagar la construcció de la basílica de Sant Pere que s’estava edificant en aquell moment. El monjo alemany Martí Luter va respondre la publicació de les indulgències amb les seves 95 tesis (doc. 26), en què criticava el papa durament. Aquest li va ordenar que reconegués públicament que s’havia equivocat, però Luter no ho va fer i va ser excomunicat. Des d’aquell moment, Luter va començar a difondre les seves idees. Aquest va ser l’origen del luteranisme, els principis bàsics del qual són: • Les persones se salven per la seva fe, i no pas per les obres que facin. • Els creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d’intermediaris. • L’única font de veritat són els textos sagrats. Cada persona pot interpretar la Bíblia, sense que hagi d’acceptar la interpretació de l’Església. • Dels set sagraments, només dos són veritables: el baptisme i l’eucaristia. • El culte a la Verge i als sants s’ha de prohibir. • A més, Luter va negar l’autoritat del papa. Aquestes idees eren irreconciliables amb l’Església catòlica. Per això els luterans, els quals van començar a ser anomenats protestants*, s’en van excloure.

Doc. 26 Contra les indulgències Per què el papa, que té més riqueses que molts grans rics, no edifica almenys la basílica de Sant Pere amb els seus propis diners, en lloc de fer-ho amb els dels pobres fidels? Les indulgències, per les quals els predicadors prometen grans mèrits, en tenen només un, de mèrit: el de donar diners. Cal ensenyar als cristians que el que es dóna als pobres o es presta als necessitats és millor que guanyar indulgències. M. LUTER, 95 tesis

GLOSSARI Concili. Congrés de bisbes i altres representants de l’Església per tractar sobre matèria de dogma. Protestant. El terme protestant va sorgir en la Dieta d’Espira de 1529. La Dieta era la reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi amb l’emperador. En aquesta reunió, la majoria catòlica va decidir prohibir les doctrines de Martí Luter, per la qual cosa la minoria que hi donava suport es va enfrontar amb l’emperador Carles V. Des d’aleshores, els que s’oposaven al papat de Roma van ser coneguts com a protestants.

Els calvinistes no decoraven els seus temples amb obres d’art ni riqueses perquè consideraven que era una mostra d’ostentació contrària a l’esperit religiós.

Van retirar les imatges religioses perquè negaven el culte a les icones.

Molt sovint van utilitzar les antigues esglésies catòliques, però sense decoració ni imatges.

Doc. 27 Interior d’un temple calvinista, obra de Berckhayde.

139


830900 _ 0110-0147.qxd

25/1/08

13:50

Página 140

L’expansió de la Reforma

ACTIVITATS

El luteranisme es va estendre ràpidament per Alemanya. Els nobles alemanys van veure la possibilitat d’apropiar-se les terres de l’Església catòlica i d’oposar-se a l’emperador Carles V, que donava suport al papa.

19. ● Comprèn els conceptes. • Com es diuen les religions que van fundar Luter, Calví i Enric VIII? • És el mateix protestant i luterà? • Què és la Reforma? I la Contrareforma? • Què significa predestinació?

A més, per tot Europa van sorgir nous moviments de reforma religiosa. Un dels més influents va ser el calvinisme (doc. 27), predicat per Joan Calví. La seva doctrina es basava en la predestinació: les persones estaven condemnades o salvades en néixer, sense que les obres fossin importants. Un cas especial va ser el d’Anglaterra. El rei anglès Enric VIII volia divorciarse de la seva dona, Caterina d’Aragó, i casar-se amb Anna Bolena. Però el papa no li va concedir el divorci. El 1534, Enric VIII va crear la seva pròpia Església, l’Església anglicana, al capdavant de la qual s’hi situava el rei mateix.

9. La Contrareforma La Contrareforma va ser un moviment reformador en el si de la mateixa Església catòlica. Va sorgir amb l’objectiu de frenar la Reforma protestant i per millorar el funcionament de l’Església. El 1545 es va reunir el concili* de Trento, on es van prendre aquestes resolucions:

20. ● Busca les idees principals. • Per què va sorgir la Reforma? • Com va esclatar la Reforma luterana? • Quines idees defensava Luter? • Com va reaccionar l’Església davant la Reforma? Amb això es va aconseguir restaurar la unitat de l’Església Occidental? 21. ●● Interpreta els documents. • Document 27. En què es diferencia una església catòlica i una de protestant? • Document 28. Indica els noms dels països de majoria catòlica, els de majoria luterana, els de majoria calvinista i els de majoria anglicana 22. ●●● Reflexiona. • Què opines de la situació d’intolerància religiosa que es va establir a Europa?

• Confirmar la doctrina elaborada per l’Església al llarg dels segles. • Fundar seminaris per a la formació dels sacerdots. • Crear nous mitjans per estendre la doctrina catòlica entre la societat. Els principals van ser el catecisme i les noves escoles.

10. Les conseqüències

Edimburg

Riga

Armagh

Copenhaguen Königsberg

Dublín

Bremen

Oxford Londres

OCEÀ ATLÀNTIC

Nantes

de la Reforma

Amsterdam

Després de la Reforma, Europa es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els catòlics. I aviat la divisió religiosa va originar les guerres de religió. La intolerància es va generalitzar a tot Europa. En els països catòlics es va perseguir els protestants, i en els països protestants es perseguia els catòlics (doc. 28). Es van prohibir llibres i qualsevol activitat científica que contradigués el dogma religiós. Als territoris de la monarquia hispànica la intolerància religiosa es va disparar. La Inquisició va perseguir amb duresa qualsevol que s’apartés del dogma catòlic.

140

Bordeus

Valladolid

Praga Nuremberg

París Orleans Ginebra Lió

Wittenberg

Salzburg

Viena

Zuric Trento Torí Gènova

Narbona

Siena

Toledo

Roma Nàpols

Sevilla

MAR

MEDITERRANI

Zones de domini catòlic

Zones de domini anglicà

Zones de domini luterà

Concili de Trento

Zones de domini calvinista

Àrea de disturbis religiosos

Doc. 28 Divisió religiosa a Europa.

Àrea d’expansió


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 141

Activitats Sintetitzar la unitat en quadres de doble entrada 23. ●● Recorda que els quadres de doble entrada són molt útils per sintetitzar les idees principals d’un tema. Fes un quadre explicant com era la cultura a principis de l’edat moderna. Humanisme

Renaixement

Reforma

Què és? Època Característiques Protagonistes 24. ●● Els quadres també són molt útils per fer comparacions. • Compara l’art del Quattrocento amb el del Cinquecento. Quattrocento

Cinquecento

Característiques Arquitectura Autors i obres Característiques Pintura Autors i obres Característiques Escultura Autors i obres • Compara les diferents religions que hi havia a Europa a principi del segle XVI. Catolicisme

Luteranisme

Calvinisme

Anglicanisme

Posició del papa Valor de les obres Interpretació de l’Evangeli Paper dels sants i la Verge Sagraments

141


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 142

Activitats Analitzar l’evolució de la pintura Al llarg de la història de l’art es repeteixen un seguit de temes o motius. Però la forma com es representen varien molt segons l’època, perquè cadascuna té un estil artístic propi. En el cas de la pintura, les diferències se centren generalment en la manera de representar les figures, el domini de la perspectiva, l’ús del color, etc.

Fresc de Santa Maria de Taüll, segle XII.

Mare de Déu amb el Nen, obra de Barnaba da Mòdena, segle XIV.

Mare de Déu amb el Nen, obra de Filippo Lippi, segle XV.

La Sagrada Família de l’Anyell, obra de Rafael, segle XVI.

25. ●● Analitza els quadres. • Quina és la temàtica d’aquestes obres? • Identifica-hi els personatges. • A quina època pertany cadascun dels quadres? • Se sap l’autor de cadascuna de les obres? Per què en alguns casos el coneixem i en d’altres no? • Com es plasmen les figures humanes en cada pintura? Quines creus que donen més importància a la representació realista de les formes i les proporcions? • Quina actitud tenen la Mare de Déu i el Nen en cada cas?

142

• Com són els fons de cadascuna de les pintures? • Quines diferències hi observes pel que fa al tractament de la perspectiva? • Com són els colors de cada quadre? Quin té els colors més cridaners? Quin creus que té els colors més semblants a una escena real? 26. ●●● Identifica’n l’estil. • A quin estil creus que pertany cada obra? Justifica l’opinió. • Dues d’aquestes obres són renaixentistes. Quina és del Quattrocento? Quina és del Cinquecento? Quins trets de cada estil hi reconeixes?


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 143

Analitzar l’evolució d’un artista Pietat Rondanini (1555-1564), obra de Miquel Àngel.

Doc. 34 Pietat (1498-1500), obra de Miquel Àngel.

27. ●●● Observa aquestes dues imatges. • A quina època de l’obra de Miquel Àngel pertany cadascuna? • Quina de les dues creus que va deixar incompleta? • En quina de les dues obres creus que a Miquel Àngel li va importar més la bellesa física i en quina creus que es va preocupar més per mostrar sentiments? • Quina de les dues imatges et sembla més plenament renaixentista? Per què?

Interpretar la mentalitat religiosa Molt honorables senyors: m’han detingut pels càrrecs delictius que ha presentat Joan Calví, el qual m’acusa falsament d’haver dit això: 1. Que les ànimes són mortals. 2. Que Jesucrist únicament va adquirir de la Verge Maria una quarta part del seu cos. Es tracta de coses horribles. Entre totes les heretgies i delictes, no n’hi ha cap de tan gran com pretendre que l’ànima és mortal. Cartes de Miquel Servet des de la presó, Ginebra, 22 de setembre de 1553

La humanitat que tant estimen els que volen que els heretges siguin perdonats és més cruel, perquè per salvar els llops deixen els pobres xais desvalguts. Us suplico que em respongueu: és raonable que els heretges fereixin greument les ànimes, corrompent-les amb les seves falses doctrines, i que s’impedeixi a l’espasa ordenada per Déu tocar els seus cossos, de manera que tot el cos de Jesucrist es vegi esqueixat, perquè la pudor d’un membre podrit s’hi mantingui? Declaració de Joan Calví contra Miquel Servet, Ginebra, 1554

28. ●● Explica el cas. • Qui va ser Miquel Servet? • Per què se li va obrir un procés judicial? • Qui el va acusar? Què en saps, de Calví? • Servet considerava que les acusacions eren certes o falses? • Com justifica Calví la condemna? • Saps quina va ser la sentència del cas? Es va complir? 29. ●● Analitza la intolerància religiosa durant l’edat moderna. • Com es tractava la dissidència religiosa? • Tant els catòlics com els protestants van ser implacables amb tot el que consideraven heretgies. Què n’opines, d’aquesta manera d’actuar?

143


830900 _ 0110-0147.qxd

2/1/08

14:07

Página 144

Activitats de repàs ● Repassa • A final del segle XV, un seguit de canvis marquen el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. • El món que coneixien els europeus es va ampliar molt gràcies als nous descobriments geogràfics i a l’obertura de noves rutes de navegació. Portugal i Castella van protagonitzar els grans viatges d’exploració i com a conseqüència d’això van formar dos grans imperis. • Va ser una època de creixement de la població i de transformació econòmica. • La burgesia va acaparar més poder i molts camperols van deixar de ser serfs. • El poder dels reis i del govern central es va reforçar a costa dels poders locals i de la noblesa; com a conseqüència d’això van néixer

les monarquies autoritàries. Els estats dels Reis Catòlics van ser una de les principals potències europees i un exemple de monarquia autoritària. • El Renaixement també va comportar un canvi cultural molt important amb el desenvolupament d’un nou corrent de pensament, l’humanisme, i avenços científics molt notables. • També va néixer un nou estil artístic, el renaixentista, que va implicar un gran desenvolupament de totes les arts. • Un dels esdeveniments més transcendentals del començament de l’edat moderna va ser l’esclat de la Reforma protestant, que va suposar la ruptura de la unitat religiosa de l’Europa occidental.

3. Descobreix les paraules que s’amaguen darrere d’aquestes definicions.

● Recorda

• Nova forma de govern sorgida en l’edat moderna basada en un augment del poder del rei.

1. Elabora la llegenda d’aquest mapa sobre els descobriments geogràfics.

• Institució creada per lluitar contra les heretgies que es va introduir als territoris dels Reis Catòlics el 1487. • Acord segons el qual Portugal i Castella es van repartir les zones d’exploració i conquesta del món. OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ OCEÀ

OCEÀ ÍNDIC

ATLÀNTIC PACÍFIC

• Corrent de pensament que es va desenvolupar en els segles XV i XVI i que es va difondre gràcies a les acadèmies i la impremta. • Estil artístic nascut a Itàlia en el segle XIV que reivindicava una tornada als patrons de l’art de l’antiguitat grega i romana.

60°

• Indica quines expedicions van ser castellanes i quines van ser portugueses.

4. Escriu F quan la frase sigui falsa i C quan sigui certa. Corregeix les frases falses. Martí Luter va ser l’iniciador de la Contrareforma.

• Explica qui va protagonitzar cadascuna d’aquestes expedicions i la data en què es van dur a terme.

Els principals moviments de la Reforma van ser el luteranisme, el calvinisme i l’anglicanisme.

• Marca les àrees on estaven establertes les tres grans civilitzacions americanes prehispàniques.

La Contrareforma va ser un moviment de reforma en el si de l’església anglicana.

2. Situa en un mapa d’Europa les quatre grans monarquies autoritàries del moment i els països que van formar grans imperis marítims en aquesta etapa.

144

5. Fes una línia del temps amb els principals esdeveniments i personatges del principi de l’edat moderna i explica el més destacat de cadascun.


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 145

Unitats 9, 10 i 11 ● Explica 6. Indica les causes que van afavorir els descobriments geogràfics. 7. Explica les causes de la Reforma protestant. Para atenció als aspectes següents: • La situació de l’Església catòlica a final de l’edat mitjana. • La reacció de Luter davant de les indulgències papals. ●●

Aplica

8. Identifica les característiques d’aquestes obres. A

●● Analitza 9. Descriu les semblances i les diferències entre el final de l’edat mitjana i l’inici de l’edat moderna. a) Població i societat • Com va evolucionar la població? • Quins estaments hi havia? b) Economia • Quin era el sector econòmic principal? • En quina de les dues etapes creus que l’agricultura va millorar? • Què va passar amb l’artesania i el comerç? Quines raons expliquen aquests canvis? c) Política • Quins canvis van introduir els reis per reforçar el seu poder a partir del segle XV? ●●● Opina 10. Explica com creus que van veure la conquesta d’Amèrica cadascun d’aquests personatges i posa’t en el seu lloc a l’hora de valorar aquest procés històric: • Un conqueridor castellà. • Un indi americà. 11. Valora la situació religiosa d’Europa durant el segle XVI.

B

• Quina actitud mostraven els europeus davant les persones que tenien creences religioses diferents de les seves? • Què opines de la intolerància religiosa? ●●● Crea 12. Fes un informe sobre altres expedicions d’exploració del segle XVI (Alvarado, Almagro, Valdivia, Aguirre, Orellana, Cabeza de Vaca):

• Quina creus que era la funció d’aquests edificis? Quan creus que es van construir? • Quin dels dos és d’estil renaixentista? Per què? Quines característiques d’aquest estil estan presents en aquesta obra arquitectònica? • De quin estil creus que és l’altre edifici? Quines diferències hi ha entre l’un i l’altre?

• Explica qui hi va participar: el nombre de persones de cada expedició, qui les dirigia, d’on eren, etc. • Investiga les rutes que van seguir, des d’on i quan van sortir, les parades que van fer, els fets que van viure, etc. • Explica quan van tornar al seu país i les condicions en què ho van fer: quants van aconseguir tornar, com van fer-ho, com els van «premiar les gestes», etc.

145


830900 _ 0110-0147.qxd

●●●

17/1/08

17:14

Página 146

EN L’ACTUALITAT

Protestants i catòlics 13. Compara el mapa amb el de la divisió religiosa d’Europa de la pàgina 140.

OC EÀ

OCEÀ

ATLÀNTIC

P AC ÍF IC

• Actualment, en quines zones d’Europa la població es majoritàriament protestant? • Quines són catòliques?

OC EÀ P AC ÍF IC

• Aquestes dades coincideixen amb la divisió religiosa de l’Europa del segle XVI?

OCEÀ ÍN D IC

• En quines altres àrees del món s’ha estès el catolicisme i el protestantisme? Se t’acut alguna raó històrica que expliqui aquesta situació?

L AN T ÀR T I C OC E À G LA CIA

Cristiana catòlica Cristiana protestant

OCEÀ ATLÀNTIC

Zones de majoria catòlica

El cristianisme al món i a Europa.

Zones de majoria luterana i altres branques del protestantisme Zones de majoria anglicana

• Creus que la religió és una part important del patrimoni cultural? Justifica l’opinió. • Continuen havent-t’hi guerres religioses entre protestants i catòlics? Per què?

Les empremtes dels segles XV i XVI a Catalunya 14. Formeu cinc grups a classe i investigueu el llegat de l’inici de l’edat moderna a Catalunya. Consulteu les pàgines precedents, enciclopèdies i Internet. • Grup 1: Elaboreu una línia del temps de gran format amb els esdeveniments principals que van tenir lloc a Catalunya a final del segle XV i principi del XVI. A sota de cadascun cal que hi figuri una petita fitxa explicant què va passar. • Grup 2: Feu una llista amb personatges rellevants que van tenir relació amb Catalunya en aquella època i completeu una fitxa com aquesta per a cadascun.

146

Nom: .................. Data: .................. Obres: ................ ............................ ............................ ............................

• Grup 3: Investigueu quins monuments de Catalunya són d’època renaixentista. Situeu-los en un mapa i feu una fitxa de cada monument.

Nom: .................. Data: .................. Autor: ................. Utilitat: ............... ............................ ............................

• Grup 4: Feu un mural amb els artistes més importants de principi de l’edat moderna que van viure a Catalunya. Al costat, situeu-hi alguna de les seves obres: si era arquitecte o pintor, una fotografia d’algun dels seus edificis o quadres; si era escriptor, un fragment d’algun text seu, etc. • Grup 5: Busqueu en un plànol de Barcelona o d’una altra ciutat catalana referències als personatges, monuments i esdeveniments que han seleccionat la resta de grups.


830900 _ 0110-0147.qxd

17/1/08

17:14

Página 147

DELICTES

La Inquisició era una institució d’origen medieval que s’ocupava de la persecució del que aleshores es consideraven delictes religiosos, és a dir, qualsevol actitud religiosa que s’allunyés de la doctrina catòlica dictada pel papa o que la contravingués.

DOCUMENT A La tècnica de l’inquisidor Quan un heretge és presentat per primer cop amb l’objectiu de ser examinat assumeix un aire de superioritat, com per assegurar la seva innocència. Li pregunto per què l’han portat davant meu. Ell respon somrient i amb cortesia: «Senyor, m’agradaria que m’ho expliquéssiu vós mateix». Però un inquisidor vigorós no ha de permetre’s ser manipulat; ha de procedir fermament fins que aconsegueixi que aquesta gent confessi el seu error, de manera que si es descobreix que van jurar falsament, se’ls pot enviar a les autoritats perquè els castiguin. BERNARDO GUY, Tècnica d’inquisició, 1307. Adaptat

DOCUMENT B Si el pare diu alguna cosa pel seu fill, també és agafat i tancat a la presó com a afavoridor d’heretges. Tampoc ningú no pot visitar el presoner: i allà està sol, en aquell lloc, on pràcticament no pot veure res més que el terra on jau, i no pot llegir ni escriure; però aguanta en l’obscuritat palpable, entre horrors infinits, trist i ple de pors, lluitant contra els assalts de la mort. Afegeix a aquestes afliccions i horrors de la presó les ferides, amenaces, cops de fuet i flagel·lacions, ferros, tortures i turments que suporten. A vegades els treuen i els exposen en un lloc més important, per a la gent, com a espectacle, per a reprovació i infàmia. JOHN FOXE, El libro de los mártires, 1563. Adaptat

DOCUMENT C La Inquisició espanyola diferia de la Inquisició papal tant pel que fa als orígens com a l’organització. En l’Espanya medieval no hi va haver heretgies; la raó per crear la Inquisició va ser el temor envers els jueus conversos. Però, a més del religiós, la corona tenia altres motius. Les finances en aquell moment estaven en crisi; per tant, els que aconsellaven la confiscació dels béns dels conversos van ser convenientment escoltats. Quan van veure que tenien les mans lliures, els monarques van demanar al papa establir la Inquisició, però no la papal: volien un tribunal sota el seu control absolut. JOHN LYNCH, España bajo los Austrias, 1992. Adaptat

1636-1699

Bigàmia

103

66

Blasfèmies

126

12

Proposicions herètiques

165

7

Visionaris

12

6

Falses celebracions

15

13

Matrimonis de clergues

5

3

Altres delictes del clergat

55

17

Protestants

45

7

Superstició

63

41

Judaïtzants

84

94

Delictes diversos

117

31

TOTAL

790

297

Encausats i tipus de delictes religiosos jutjats pel tribunal de l’Audiència de Lima.

●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS 15. Situa els textos. • Quan es va escriure cada text? Quins són fonts primàries i quins són secundàries? 16. Comprèn el que llegeixes. • Document A. Qui el va escriure? Per què creus que es va publicar aquest llibre? • Document B. Com s’aconseguien les confessions dels presos? Creus que les confessions eren autèntiques? • Document C. Quines diferències hi havia entre la Inquisició medieval i l’espanyola? 17. Busca més informació • Entra a: www.pachami.com/ Inquisicion/Espa.htm. a) Vés a «Característiques especials de la Inquisició espanyola» i resumeix quins aspectes propis tenia aquesta institució. b) Llegeix l’apartat «Composició del Tribunal» i fes un esquema dels diferents membres que el formen. 18. Elabora un informe. • Amb tot el que has estudiat, redacta un informe sobre la Inquisició: què és, origen, composició, procediments, nombre d’encausats i delictes perseguits.

147

EL RACÓ DE LA LECTURA

La Inquisició

1570-1635


830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 148

BLOC

Els segles XVI, XVII i XVIII Durant el segle XVI, Espanya va ser la primera potència del món. La monarquia hispànica es va convertir en l’imperi més extens que hi havia hagut fins aleshores, amb possessions a Europa, Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia. El segle XVII va ser un període de crisi per a tot Europa, però sobretot per a la monarquia hispànica, ja que va perdre l’hegemonia continental i va patir una forta crisi peninsular quan va haver d’afrontar la sublevació de Portugal i de Catalunya. El segle XVIII va començar amb la guerra de Successió a la corona hispànica. Els regnes de la corona d’Aragó van fer costat a la candidatura de l’arxiduc d’Àustria. La victòria de Felip V representà l’aplicació d’un nou sistema d’organització política i administrativa als antics territoris de la corona d’Aragó.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs

Què faràs

1. Quins territoris va comprendre l’Imperi hispànic i com es governava.

13. Resumir la informació per mitjà de quadres cronològics.

2. Quins problemes interns i externs va haver d’afrontar la monarquia hispànica.

14. Saber identificar tipus de causes i conseqüències dels fets històrics.

3. Què va passar durant els regnats de Carles V i Felip II. 4. Com es va organitzar la conquesta i colonització dels territoris americans. 5. Com van ser les relacions institucionals entre Catalunya i els Àustria durant el segle XVI. 6. Per què l’Imperi hispànic va entrar en crisi. 7. Què va passar durant el segle XVII a Espanya. 8. Quina va ser la situació de Catalunya durant el segle XVII. 9. Quina era la situació d’altres potències europees, sobretot la França de Lluís XIV.

15. Analitzar quadres de tema històric. 16. Comparar la situació de diversos països en un mateix període de temps. 17. Comparar sistemes polítics. 18. Analitzar les causes de la decadència espanyola.

10. Què va ser l’absolutisme.

19. Elaborar esquemes.

11. Què va passar durant el segle XVIII a Espanya i a Catalunya.

20. Extraure informació sobre la vida quotidiana de quadres d’època.

12. Quines característiques van tenir la cultura i l’art dels segles XVII i XVIII.

148

UTILITZA AQUEST TRUC EN AQUEST BLOC HAS D’APRENDRE MOLTS FETS. ÉS RECOMANABLE QUE ELS VAGIS APUNTANT I SITUANT EN UNA LÍNIA DEL TEMPS.


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 149

PUNT DE PARTIDA

El capità Alatriste No era l’home més honest ni el més piadós, però era un home valent. Es deia Diego Alatriste y Tenorio, i havia lluitat com a soldat dels terços vells en la guerra de Flandes. Quan el vaig conèixer vivia a Madrid, llogant-se per quatre morabatins en feines de poca volada, sovint en qualitat d’espadatxí per compte d’altres que no tenien prou valor per resoldre les seves pròpies querelles. Ja sabeu: un marit cornut per aquí, un plet o una herència dubtosa per allà, deutes de joc pagats a mitges i alguns etcèteres més. Ara és fàcil criticar això; però en aquells temps la capital de les Espanyes era un lloc on calia buscar-se la vida de qualsevol manera, en una cantonada, entre l’esclat de dos acers. En tot això, Diego Alatriste hi tenia la mà trencada. Era molt hàbil amb l’espasa i manejava millor, dissimulant-ho amb l’esquerra, aquella daga estreta i llarga que alguns anomenaven biscaïna amb què els duelistes professionals s’ajudaven sovint; «una de freda i una altra de biscaïna», s’acostumava a dir. L’adversari estava ocupat amollant i parant estocades amb una esgrima ben fina i de sobte rebia per sota, als budells, una ganivetada curta com un llampec que no li deixava temps ni de demanar confessió.

• Qui és el protagonista d’aquest relat? En quina època i en quins llocs va viure?

Sí. Ja he dit a les vostres mercès que eren anys durs.

• Coneixes algun esdeveniment que Espanya protagonitzés durant els segles XVI i XVII?

ARTURO I CARLOTA PÉREZ-REVERTE, Las aventuras del capitán Alatriste, 1996

• Es tracta d’una font històrica o de ficció? Quin tipus de novel·la és? • En quines guerres havia participat el capità Alatriste? Què en saps, d’aquells conflictes? • A què es dedicava durant la seva estada a Madrid? Quin tipus de clients contractaven els seus serveis? • Per què creus que el narrador diu que «eren anys durs»? • Per què a principi del segle XVII la monarquia hispànica estava involucrada en tantes guerres? Per quines zones s’estenia l’Imperi hispànic?

149


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 150

U N I TAT

12

El segle XVI: l’apogeu de l’Imperi hispànic

1. CarlesV: l’inici del regnat

POSSESSIONS DE CARLES V

Alcalá

Càceres Úbeda Múrcia

M

ma

ed

it

er

n ra

r

Ciutats que van participar en la revolta de les Comunitats

Doc. 2 Comunitats de vila i terra.

150

PRÚSSIA (1525)

ANGLATERRA

PRINCIPAT DE LITUÀNIA

IC

FLANDES

NT

LÀ AT

FRANÇA

À OCE

POLÒNIA

DUCAT DE LUXEMBURG

O

R

Burgos Palència Sòria Valladolid Zamora Medina del Campo Toro Segòvia Salamanca Guadalajara Àvila Conca Madrid

OC EÀ ATLÀNTIC

DINAMARCA

Conquestes

O

Lleó

Jaén

Herència imperial

PORTUGAL

N

ES

DE

CAS

TEL

LA

SACRE IMPERI FRANC COMTAT MILANESAT VE NÈ CI A GÈNOVA ESTATS PONTIFICIS I A RA

m a r

Alger Melilla Orà

MAXIMILIÀ I D’HABSBURG

Bugia Tunis

MARIA I DE BORGONYA

• Estats de la casa d’Àustria

• Països Baixos • Luxemburg

• Dret d’optar al títol d’emperador del Sacre Imperi

M

Bona e d

• Franc Comtat • Artois • Charolais

HONGRIA PRINCIPAT DE VALÀQUIA

IMPERI OTOMÀ

REGNE DE NÀPOLS i t e r r a n i

CRETA

ISABEL I DE CASTELLA

FERRAN II D’ARAGÓ

• Corona de Castella i possessions fora de la Península (Canàries, territoris americans i africans)

• Corona d’Aragó i les seves possessions a Itàlia (Sardenya, Nàpols i Sicília)

FELIP I EL BELL

JOANA LA BOJA

CARLES V

Doc. 1 L’herència de Carles V.

El 1520, les principals ciutats castellanes es van rebel·lar contra Carles V perquè el rei havia repartit els càrrecs de govern entre estrangers i havia establert nous impostos que perjudicaven la burgesia urbana de Castella. Aquestes ciutats, anomenades comunitats de vila i terra, van començar l’anomenada guerra de les Comunitats (doc. 2).

Tordesillas

Sevilla

RÚSSIA PAÏSOS DE L’ORDE TEUTÒNIC

ESCÒCIA

A FONS

mar Cantàbric

Toledo

SUÈCIA

Herència borgonyona

C

Carles V va heretar un imperi immens i es va convertir en el rei més poderós del seu temps (doc. 1). • L’ any 1516 va heretar les possessions dels seus avis materns, els Reis Catòlics. Aquestes possessions incloïen les corones de Castella i Aragó i tots els territoris que tenien a Amèrica, Itàlia, el Mediterrani i l’Àfrica. Com a rei hispànic va rebre el nom de Carles I. • Dels seus avis paterns, Maria de Borgonya i Maximilià I, emperador del Sacre Imperi, va obtenir el títol d’emperador i les terres que la família tenia a Alemanya, els Països Baixos i França. Com a emperador va rebre el nom de Carles V. Carles V va néixer a Flandes. Quan va arribar al tron, el 1516, era un rei estranger que anava acompanyat de molts nobles flamencs als quals va donar els principals càrrecs de govern. A més, es va gastar molts diners castellans per aconseguir que el nomenessin emperador del Sacre Imperi. Aquests fets van provocar la rebel·lió de les Comunitats a Castella (doc. 2), que va fracassar però que va comportar un canvi en la manera de governar de Carles: a partir d’aleshores, els castellans van ocupar els càrrecs més importants del seu govern. La guerra de les Comunitats

NORUEGA

Herència espanyola

i

L’èxit va acompanyar els comuners durant els primers mesos de la rebel·lió, però el rei va pactar amb la noblesa castellana i, plegats, van plantar cara als revoltats. La batalla definitiva va tenir lloc a Villalar (Valladolid) el 1521 i va acabar amb la victòria reial. Els capitosts de la revolta (Juan Bravo, Juan de Padilla i Francisco Maldonado) van ser executats, però Carles V es va mostrar comprensiu amb les queixes dels castellans i des d’aleshores va canviar la seva manera de governar.


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 151

2. El govern d’un imperi molt extens L’ imperi de Carles V estava format per infinitat de territoris diferents, tots amb les seves pròpies lleis i institucions. El principal punt en comú que tenien aquells territoris era el fet de compartir un mateix rei, que exercia el govern, dirigia la política exterior i s’ocupava de l’administració, l’exèrcit i la recaptació d’impostos. Un conjunt de consells l’ajudaven en el govern (doc. 4). Però Carles V (doc. 3) no tenia un poder absolut. Algunes de les decisions que prenia, com ara l’establiment de nous impostos, havien de ser aprovades pels parlaments de cada regne. En l’època de Carles V no hi havia una ciutat que fos la capital de l’Imperi. La cort era itinerant, perquè el rei es desplaçava personalment als territoris on hi havia problemes. A cada territori hi havia un virrei o governador que governava en nom del rei quan aquest no hi era. També hi havia una audiència, encarregada d’administrar justícia. La majoria dels ingressos del rei provenien del cobrament d’impostos, especialment de Castella. Però els impostos no eren suficients per finançar la política i el rei va recórrer a demanar préstecs. Per això la monarquia es va anar endeutant progressivament.

3. Els problemes del regnat El principal objectiu de Carles V va ser unificar la cristiandat sota el seu comandament, però aquesta política va topar amb tres grans focus d’oposició. • França va ser la principal rival de l’emperador en la lluita per aconseguir l’hegemonia a Europa; les dues potències van estar en guerra durant tot el regnat. • L’ altre gran rival van ser els turcs otomans, que eren una amenaça constant al Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Imperi. • El problema més greu va ser la rebel·lia dels prínceps protestants alemanys. Carles va intentar frenar l’expansió del luteranisme al Sacre Imperi, però va fracassar. Carles V, decebut per aquest fracàs, va decidir cedir el poder i dividir els seus territoris. Va donar el Sacre Imperi al seu germà Ferran i la resta de possessions al seu fill Felip.

Doc. 3 Carles V a Mühlberg, obra de Ticià. Carles V va participar en moltes batalles; per això alguns historiadors l’han considerat l’últim monarca cavaller, a l’estil medieval.

CONSELLS TERRITORIALS

CONSELLS TEMÀTICS

Consell de Castella

Consell d’Estat Política exterior i relacions polítiques amb tots els territoris

Consell d’Aragó

Consell d’Hisenda Consell de Flandes

REI

Consell de la Inquisició

Consell d’Índies Consell de Portugal Consell d’Itàlia

Consell de Croada Gestionar les donacions del papat Consell d’Ordes Gestionar les ordes militars

Doc. 4 El sistema de consells de la monarquia hispànica.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Explica què signifiquen els termes virrei, governador i consell. 2. ●● Interpreta el text. • Per què es diu que Carles V era rei i emperador? A quins territoris afectava cadascun d’aquests títols? • Quin regne sufragava la major part de la política imperial de Carles V? Quins problemes va tenir en aquest territori? Com els va resoldre? • Quins eren els objectius de Carles V a Europa? Els va assolir? Per què? 3. ●● Interpreta els documents. • Document 1. Quins territoris d’Europa pertanyien a Carles V?

151


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 152

4. La monarquia hispànica de Felip II El 1556, Carles V va abdicar i va cedir els territoris hispànics, italians i flamencs al seu fill Felip II (doc. 5). L’ imperi de Felip II va ser el més poderós de la seva època: estava format pel regne de Castella, la corona d’Aragó, els Països Baixos, gran part d’Itàlia i altres territoris de l’Europa central; també comprenia l’imperi castellà a Amèrica i moltes possessions al nord de l’Àfrica i l’Extrem Orient. A més, Felip II era fill d’una infanta portuguesa. El 1580 el rei de Portugal va morir sense hereus i Felip II va reclamar els seus drets sobre la corona portuguesa, que va obtenir aquell mateix any. Les possessions de Portugal s’estenien per l’Àfrica, l’Àsia i el Brasil.

Doc. 5 Felip II, obra anònima.

El pont de Segòvia sobre el riu Manzanares es va construir durant el regnat de Felip II.

L’Alcàsser era la residència de la família reial.

L’imperi de Felip II era el més gran que fins aleshores havia conegut la humanitat (doc. 8). El rei governava totes les seves possessions des de Madrid (doc. 6), on va instal·lar la cort, perquè considerava que allà era el centre de la seva monarquia. Per això l’imperi de Felip II s’ha anomenat monarquia hispànica.

5. Els objectius de Felip II La política de Felip II va tenir dos objectius principals: conservar els seus territoris i defensar el catolicisme. • La conservació de l’herència patrimonial. Felip II considerava que tenia l’obligació de conservar tots els territoris que havia heretat i de transmetre’ls als seus successors. Si el seu poder perillava en algun territori, no dubtava a defensar-lo per les armes. • La defensa del catolicisme. Per a Felip II la monarquia hispànica era la gran defensora del catolicisme enfront de l’islam i l’expansió del protestantisme (doc. 7). El rei sempre es va negar rotundament a concedir la llibertat religiosa als seus súbdits i va ser implacable contra qualsevol brot de protestantisme als territoris on regnava. És per això que la Inquisició va actuar molt durament contra aquells qui anomenava heretges, és a dir, persones que professaven religions diferents de la catòlica, i així va créixer la intolerància. Aquestes línies van marcar tota la política exterior de Felip II i van ser l’origen de gran part de les guerres que va dur a terme contra els Països Baixos i altres potències europees.

152

Doc. 6 Escena de Madrid, obra de Félix Castello. Durant el regnat de Felip II la ciutat va passar de 13.000 a 100.000 habitants. Neptú vestit de turc simbolitza l’armada otomana.

La religió catòlica, nua i desemparada.

Espanya apareix representada per una matrona seguida de les seves tropes.

Doc. 7 La religió auxiliada per Espanya, obra de Ticià. Aquesta obra propagandística enalteix mitjançant símbols la labor d’Espanya com a defensora del catolicisme.


830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 153

FLANDES DUCAT DE LUXEMBURG

OCEÀ

FRANC COMTAT

ATLÀNTIC

MILANESAT CO

R

O

REGNE N E S DE DE PORTUGAL CA S

MAR

Ceuta

Orà

Melilla

REGNE LA I A DE RA G Ó NÀPOLS MEDIT ER RA NI

Açores

VIRREGNAT DE NOVA ESPANYA

Madeira

San Agustín

Guadalajara Veracruz

O CEÀ

Cuba Hispaniola Cartagena

Ceuta

Canàries Cap Verd

Orà

OCEÀ

VIRREGNAT

Bombai

Arguin

Elmina illa San Salvador São Tomé Zanzíbar Luanda

Bahia illa Santa Helena

DEL PERÚ

Lipatan

Goa Calicut Jafna Socotra Archin

ATLÀNTIC

Callao Lima

Ningpo

OC EÀ

Changchou Macau

P AC ÍFIC

Ormuz

Melilla

Mitombo

Guayaquil

PACÍFIC

TEL

Sofala

Moçambic Sena

Faifo

FILIPINES

Malacca Manado Singapur

OCEÀ

Macassa

ÍNDIC

Rio de Janeiro

Imperi de Felip II abans de la incorporació de Portugal Imperi portuguès incorporat el 1580 Principals establiments de la monarquia hispànica

Buenos Aires

Doc. 8 L’imperi de Felip II.

6. Els problemes del regnat Felip II va ser el rei més poderós del seu temps (doc. 8), però va haver d’afrontar molts problemes. • La guerra amb França. Felip II va derrotar els francesos a l’inici del regnat i els va obligar a firmar la pau de CateauCambresis de 1559. Al final del regnat el conflicte entre els dos països es va reactivar. • L’ enfrontament amb els turcs. L’imperi turc era una gran potència que amenaçava les possessions hispàniques al mar Mediterrani. Felip II, el papa, Pius V, i el govern de la república de Venècia van firmar una aliança i el 1571 van derrotar els turcs a la batalla de Lepant. • La revolta dels Països Baixos. El calvinisme es va estendre pels Països Baixos i la política religiosa de Felip II va provocar una gran oposició en aquell territori. El 1566 les províncies del nord es van rebel·lar contra Felip II i es van declarar independents amb el nom de Províncies Unides. El rei no ho va acceptar i així es va iniciar una guerra molt llarga i cara que va durar 80 anys. • L’enfrontament amb Anglaterra. Des que Isabel I va arribar al tron anglès les relacions amb Anglaterra van empitjorar. El suport anglès als rebels dels Països Baixos va fer que Felip II enviés contra Anglaterra l’Armada Invencible, una flota molt poderosa que va ser derrotada el 1588. Totes aquestes guerres van provocar unes despeses tan grans que l’economia es va col·lapsar i Felip II va haver de declarar diverses bancarrotes*.

GLOSSARI Bancarrota. Suspensió del pagament dels deutes per la impossibilitat de saldar-los.

ACTIVITATS 4. ● Comprèn els conceptes. • Explica què signifiquen els termes monarquia hispànica i gran potència. 5. ●● Interpreta el text. • Quins eren els dos grans objectius de Felip II? Quins problemes del seu regnat es relacionen amb el primer objectiu? I amb el segon? 6. ●● Interpreta els documents. • Document 7. Descriu-lo. • Document 8. Quins territoris va heretar Felip II? Quines noves terres va incorporar? 7. ●●● Reflexiona. • Per què es deia que en l’imperi de Felip II el Sol mai no es ponia?

153


Página 154

7. La conquesta d’Amèrica

O C EÀ 6

ATLÀNTIC 15

He

rn á

és n C or t

32 Tenochtitlan Alvarado 1524-25

1 5 19 -2 1 l’Havana

Santo Domingo M on te

jo

1527

San Salvador Panamà

ar

ro 15

31

Machu-Picchu

3

OCEÀ

-3

Cuzco

PACÍFIC

Roja

s 15 42

154

d e V a c a 15 2 8- 3

Piz

Les expedicions estaven dirigides i organitzades per particulars que rebien del rei una capitulació de conquesta, és a dir, una autorització per reclutar un exèrcit i conquerir un territori determinat. Les despeses de l’expedició corrien a càrrec del conqueridor. Un cop conquerit, el territori passava a mans del monarca. A canvi, el rei concedia al conqueridor el títol de governador o capità i una extensa part de les terres i del botí. El nombre de soldats era molt inferior al dels pobles conquerits, però els indígenes van ser sorpresos per la violència dels conqueridors i la superioritat de l’armament que duien, sobretot pels cavalls, uns animals que encara no coneixien, i les armes de foc. També va facilitar la conquesta el fet que circulessin antigues creences i tradicions que parlaven de l’arribada dels déus des de l’oceà. L’últim factor van ser les baralles i enemistats entre els pobles americans, que els conqueridors van aprofitar per establir aliances.

a

z

Els instruments de la conquesta

Me ndo

A començament del segle XVI, els conqueridors castellans només s’havien establert a les illes del Carib. Però la possessió d’aquestes illes no va satisfer les expectatives: la producció d’or era escassa, els colonitzadors no s’adaptaven bé al clima tropical i els conreus europeus no arrelaven a les noves terres. Davant d’aquests problemes van decidir explorar i colonitzar el continent. Es van interessar principalment per les zones més poblades i amb un clima i un paisatge més semblants als d’Europa. Per això van quedar sense explorar regions molt àmplies, especialment les grans selves de l’interior i les terres fredes del sud. Hi va haver moltes expedicions de conquesta a l’Amèrica Central i del Sud (docs. 9-12). Les més importants van ser les d’Hernán Cortés, que va conquerir l’imperi asteca, i les de Francisco Pizarro, que va conquerir l’imperi inca. També es van fer expedicions d’exploració. La més famosa va ser la de Francisco de Orellana, que va recórrer l’Amazones. A més a més, Amèrica va ser el punt de partida d’expedicions pel Pacífic, com ara la de Legazpi, que va sortir de Mèxic cap a l’oest i va conquerir les illes Filipines, a l’altra banda del Pacífic.

Cabeza

36

10:09

5-

18/1/08

53

830900 _ 0148-0201.qxd

Men

do

za

1

Buenos Aires

Imperi asteca Imperi maia Imperi incaic

Doc. 9 Principals expedicions de conquesta.

SABIES QUE... Des del 1519 els homes d’Hernán Cortés i els seus aliats tlaxcalteques dominaven Tenochtitlán, la capital asteca. El 1520 Cortés va marxar de la ciutat i va deixar-hi com a comandant el seu subordinat Alvarado, que va aprofitar una celebració per ordenar la matança de 600 nobles asteques. La resposta de la població de la ciutat va ser atacar els conqueridors. Quan Cortés va tornar, va trobar les seves tropes assetjades i famolenques. Els homes d’Hernán Cortés van intentar sortir furtivament de la ciutat la nit del 20 de juny del 1520, però els van descobrir i atacar. Durant tota la nit, castellans i tlaxcalteques van creuar els canals per defensar-se de l’atac. Quan van poder sortir, van ser perseguits fins a l’alba. Centenars d’homes de Cortés i milers de tlaxcalteques van morir ofegats, molts d’ells a causa del pes del botí espoliat que s’enduien. Aquell episodi es coneix com la Nit Trista.


830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 155

Principals expedicions de conquesta

A FONS

La conquesta de Mèxic Hernán Cortés, un hidalgo extremeny establert a Cuba, va salpar cap a Mèxic el 1519 amb uns 400 soldats. Va desembarcar a Veracruz i va aprofitar la confusió dels indígenes per la seva arribada per guanyar poder. A més a més, es va valdre del descontentament dels pobles sotmesos pels asteques per fer-los aliats seus. Alguns dels pobles aliats van sumar-se a la causa de Cortés atemorits per una matança que van cometre els nouvinguts, amb una clara intenció exemplar, a Cholula. Cortés va entrar a Tenochtitlán el 1519, però l’any següent en va ser expulsat en els fets de la Nit Trista. El 1521 va conquerir definitivament la capital asteca i va manar destruir-la. En els anys següents, va completar la conquesta del territori asteca. Des de l’altiplà mexicà, els conqueridors van arribar pel nord a la zona de Zacatecas, on van descobrir unes mines de plata riquíssimes que van assortir l’Imperi hispànic durant segles. Pel sud van arribar a Yucatán i Guatemala, on perduraven les restes de la cultura maia. 1513 Núñez de Balboa arriba al Pacífic 1503 Es funda la Casa de Contratación

1513 Ponce de León arriba a Florida

1500

1510

1516 Solís descobreix el Riu de la Plata 1516 Carles I, rei d’Espanya 1520

1524 Consell d’Índies

1534 Virregnat de Nova Espanya

1521 Cortés conquereix Mèxic

1541 Valdivia conquereix Xile

1533 1541 Pizarro conquereix Orellana explora el Perú l’Amazones

1530

1540

1550

Doc. 10 Hernán Cortés mana empresonar Moctezuma.

1556 Felip II rei de la monarquia hispànica 1560

1571 Legazpi conquereix les Filipines 1580 Incorporació de Portugal a la monarquia hispànica 1570

1580

Doc. 11 Principals esdeveniments de la conquesta d’Amèrica.

La conquesta del Perú i Xile Panamà

Francisco Pizarro, també extremeny, va organitzar la conquesta de l’Imperi inca, governat en aquell moment per Atahualpa. Igual que Cortés, es va aprofitar dels problemes interns i de l’enemistat dels pobles que havien sotmès els inques per guanyar aliats.

Puerto Deseado illa del Gallo

Quito

SETEMBRE 1527 Pizarro: «Por aquí se va a la fama» (al Perú).

Tumbes Piura Cajamarca Pachacamac Lima Cuzco llac Titicaca

DESEMBRE 1532 Pizarro captura i mana executar l’inca Atahualpa.

El 1532, Pizarro i els seus homes, que no passaven de 200, van arribar a Cajamarca, al cor de l’Imperi. Van empresonar Atahualpa, que va pagar un fabulós rescat en or pel seu alliberament, però malgrat això, Pizarro va optar per executar-lo.

NOVEMBRE 1533 Pizarro conquereix Cuzco, capital de l’Imperi incaic

VIATGES DE PIZARRO 1r viatge 2n viatge 3r viatge Imperi incaic

Doc. 12 Expedicions de Francisco Pizarro.

El 1533 els conqueridors van prendre Cuzco, la capital de l’Imperi inca. El domini complet del territori va ser més difícil d’assolir, perquè era molt gros i per la resistència dels inques de les muntanyes.

8. ●●● Busca informació a Internet. • Busca dades d’una altra expedició de conquesta de les que apareixen en la línia del temps, pren-ne notes i escriu-ne un text d’una pàgina.

Almagro, soci de Pizarro, va iniciar des del Perú la conquesta de l’actual Xile. Aquest territori va ser completament conquerit per Pedro de Valdivia, amb moltes dificultats, especialment a la part nord, constituïda per un desert molt extens.

9. ●●● Reflexiona. • Quin va ser l’impacte de la conquesta en la població indígena d’Amèrica? Va tenir aspectes positius?, per a qui? I negatius?, per a qui?

El 1545, els conqueridors van descobrir les mines de plata de Potosí, que es van convertir en el principal centre de subministrament de plata de tota l’Amèrica conquerida.

155


830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 156

OCEÀ ATLÀNTIC

8.L’organització de l’Amèrica conquerida Els reis van considerar Amèrica com una prolongació de les seves possessions peninsulars i van decidir que els territoris americans fossin governats per les mateixes lleis que Castella. Carles V va crear el Consell d’Índies, que era l’encarregat d’assessorar el monarca sobre el govern a Amèrica i de preparar les lleis relacionades amb aquests territoris. El territori conquerit es va dividir en dos virregnats: el Virregnat de Nova Espanya, al nord, i el Virregnat del Perú, al sud (doc. 13). Els virreis eren escollits pel rei entre l’aristocràcia castellana i tenien molts poders. A les principals ciutats americanes es van establir les audiències, que s’ocupaven d’aplicar les lleis i d’impartir justícia.

9. L’explotació de les colònies El descobriment a Amèrica de gran quantitat de metalls preciosos, especialment plata, va servir als reis per finançar la seva política imperial. Les mines més importants van ser les de Zacatecas, a Mèxic, i les de Potosí, a la Bolívia actual. L’explotació d’aquestes mines estava organitzada per l’estat, que es quedava un percentatge del metall que se n’extreia. També es van establir grans hisendes ramaderes i agrícoles. A les illes del Carib els treballadors eren esclaus negres portats de l’Àfrica, mentre que en el continent solien ser indis (doc. 14). Els conqueridors van introduir a Amèrica el blat, l’ordi, la vinya, l’olivera i la canya de sucre, i van portar a Europa molts productes americans, com ara el tomàquet, el blat de moro, el tabac, la patata i el cacau, que no van començar a consumir-se amb normalitat fins al cap de força temps. El comerç amb Amèrica era un monopoli* reial i es feia a través de la Casa de Contratación, que tenia la seu a Sevilla. Amèrica importava aliments europeus i mercaderies com ara roba, instruments de tota mena o productes de luxe; a canvi, exportava metalls preciosos i productes agraris. L’estat rebia un percentatge de totes les vendes. Les naus comercials es protegien amb vaixells militars durant el trajecte cap a la Península per evitar que els pirates i els corsaris robessin els metalls preciosos que transportaven.

156

D’Espanya

VIRREGNAT Veracruz Acapulco

l’Havana

DE

NOVA ESPANYA les Filipines

Cartagena de Indias Quito Manaus

VIRREGNAT

Bahia

OCEÀ

Lima Potosí

PACÍFIC

DEL

Minas Gerais

PERÚ

Santiago Buenos Aires

Imperi hispànic Imperi portuguès Ruta de les flotes Mines principals

Doc. 13 Organització de l’Imperi hispànic a Amèrica.

GLOSSARI Monopoli. Dret en exclusiva per a una empresa o institució sobre una activitat econòmica determinada.

DRETS HUMANS

El treball dels indis A les terres conquerides es va establir l’encomienda, que consistia a lliurar lots de terra, amb els habitants indis inclosos, als conqueridors que havien destacat en conquesta. A resultes d’aquest sistema, els indis es convertien en serfs dels encomenderos, que van cometre grans abusos. El sistema va provocar diverses protestes pels maltractaments que s’infligia a la població índia, i les Lleis Noves de 1542 van abolir les encomiendas, malgrat que algunes encara van durar diverses generacions. Aleshores, es va generalitzar el sistema de les reduccions, que consistia a concentrar els indis en pobles habitats únicament per ells; aquests pobles estaven sota l’autoritat de la corona, que era la responsable de garantir els drets dels seus habitants. Els indis eren considerats jurídicament persones lliures, però quedaven obligats a fer la mita, que implicava un treball forçós, durant una part de l’any a les mines o a les obres públiques. Les dures condicions d’aquest treball van comportar una mortalitat alta dels treballadors indígenes.


830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 157

Doc. 14 Recreació d’una colònia a Amèrica.

10. La societat americana Els conqueridors van organitzar a les Índies una societat basada en criteris racials. • En la societat colonial els conqueridors ocupaven el lloc més alt. Exercien els càrrecs de govern, posseïen les terres i controlaven el comerç. • Els mestissos eren fills d’un conqueridor i una índia i ocupaven un lloc intermedi entre la minoria blanca i la majoria índia. • Els indis feien els treballs manuals, principalment totes les feines del camp. Van patir molts abusos, malgrat que es van crear les Lleis d’Índies, que tenien el propòsit de protegirlos. Però aquestes lleis es van incomplir molt sovint. • Els negres patien la pitjor situació: eren esclaus sense drets i no hi havia cap llei que els protegís. Se’ls portava de l’Àfrica per fer les feines més dures i penoses, i eren considerats possessions de les persones que els havien comprat. No se sap exactament quanta població hi havia a Amèrica abans de la conquesta. El que sí que sabem és que l’impacte de l’arribada dels europeus va ser catastròfic, a causa de les guerres i, sobretot, de les malalties que van portar els conqueridors, contra les quals els indis no disposaven de defenses naturals.

ACTIVITATS 10. ● Comprèn els conceptes. • Defineix: capitulació, monopoli, virregnat, Consell d’Índies, Casa de Contratación. 11. ● Busca les idees principals. • Enumera les principals expedicions de conquesta. • Com es va organitzar la conquesta d’Amèrica? • Quines institucions es van crear a la Península per administrar les colònies? I a Amèrica? • Quins productes obtenia la monarquia hispànica d’Amèrica? 12. ●● Interpreta el text. • Com es dividia la societat a la monarquia hispànica, per estaments o races? • En què es diferenciava la societat americana de la hispànica?

157


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 158

Activitats Sintetitzar la unitat en línies del temps 13. ● Completa la cronologia sobre el segle XVI. Repassa la unitat, selecciona els esdeveniments principals que van tenir lloc a Espanya, Europa i Amèrica i anota cadascun d’aquests fets al lloc i data que els correspongui. 1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

1500

1510

1520

1530

1540

1550

1560

1570

1580

1590

1600

ESP ANYA

EU ROPA

A M ÈRIC A

14. ●● Explica la importància dels esdeveniments que has seleccionat. Escriu un paràgraf sobre cadascun i justifica per què són tan importants.

Analitzar l’impacte econòmic del descobriment d’Amèrica Índex de preus (100 = mitjana entre 1570-1580)

Milions de pesos 36

El descobriment i la conquesta d’Amèrica van produir grans canvis econòmics. • Les rutes comercials del Mediterrani van perdre importància davant de les rutes atlàntiques. Ports com ara Sevilla, Lisboa i Cadis van créixer gràcies al comerç americà. • Es van portar a Europa productes nous. • L’arribada massiva de metalls preciosos des de les colònies va originar una pujada forta i continuada dels preus als territoris hispànics. Aquesta pujada dels preus va encarir molt tots els productes i va provocar l’empobriment d’un gran percentatge de població. La majoria dels metalls americans no va servir per crear riquesa als territoris peninsulars, sinó que es va gastar per finançar les guerres i per comprar productes de luxe a l’exterior, que només consumien els més rics.

15. ●●● Analitza els documents. • Com va evolucionar l’arribada de metalls preciosos? • Els preus es van apujar durant tot el període? Quan es van apujar més? Per què? • Com creus que va afectar la pujada de preus a la majoria de la població? • Com va afectar l’arribada de metalls a l’alta noblesa castellana? • I a la política dels reis?

158

140 120

Índex de preus a Espanya

32

Arribada de metalls preciosos en milions de pesos

28 24

100

20

80

16

60

12

40

8

20

4

0

0

1500

1520

1540

1560

1580

Els vestits de les nobles hispàniques Porten una quantitat sorprenent de faldilles. La faldilla de sobre sempre és de tafetà negre ben gruixut, o de pèl de cabra gris llis; aquestes faldilles són tan llargues per davant i pels costats que les arrosseguen molt. A sota en porten una dotzena, totes esplèndides, de teles molt riques i adornades amb galons i puntes d’or i plata fins a la cintura. A casa porten tapins, que són una mena de sandàlies de brocat o vellut guarnit amb plaques d’or que les aixequen mig pam de terra. MARIE CATHERINE D’ALNOY, 1691

1600


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 159

Analitzar els tipus d’efectes de la conquesta d’Amèrica Ja hem vist que els esdeveniments històrics tenen més d’una conseqüència. Aquests efectes, a més, poden ser de diferents tipus: polítics, econòmics, socials i culturals. 16. ●● Analitza els efectes que va tenir el descobriment per a l’Amèrica conquerida. Per fer correctament les activitats caldria que repassessis els continguts sobre l’Amèrica precolombina, a les pàgines 116 i 117.

• Abans de la conquesta tota la població americana tenia la mateixa situació o hi havia uns grups més poderosos i uns grups dominats? • Qui va dominar la societat americana després de la conquesta? Amb quins criteris es va organitzar aquesta societat? • Situa cada personatge en el lloc que ocupava en la societat colonial.

A) Els efectes polítics. • Quins imperis hi havia a Amèrica abans que hi arribessin els conqueridors? • A quins imperis es van integrar els territoris americans després de la conquesta? • Quina institució es va encarregar del govern de les terres conquerides? On tenia la seu? • Quines institucions governaven a Amèrica?

• Hi havia esclaus en les societats americanes prehispàniques? I després de la conquesta? Qui eren? D) Els efectes culturals.

B) Els efectes econòmics. • Quina activitat econòmica es va convertir en la fonamental després de la conquesta? Per què?

OCEÀ ATLÀNTIC

OCEÀ ATLÀNTIC

• Qui es va quedar amb la propietat de les terres? • Quins nous conreus es van implantar a Amèrica? • Els beneficis de les activitats econòmiques es quedaven a Amèrica? C) Els efectes socials. • Analitza com va evolucionar la població. L’exemple de Mèxic central 1519

20.000.000 d’indis

1532

16.800.000 indis

1568

2.600.000 indis

1608

1.069.295 indis

Font: Historia de España. América Hispana. Vol. V. Ed. Labor.

OCEÀ PACÍFIC

Països parlen Països parlen

que castellà que portuguès

OCEÀ PACÍFIC

Països de majoria catòlica

• Quines llengües es parlaven a Amèrica abans de l’arribada dels conqueridors? Què va passar després? • Com eren les religions que hi havia a Amèrica abans de l’arribada dels conqueridors? Després de la conquesta aquestes religions van continuar existint? 17. ●●● Reflexiona i respon les preguntes. • Es pot dir que la conquesta hispànica va tenir efectes profunds a Amèrica? • Creus que van ser positius o negatius? Per a qui?

a) A quin territori es refereix la taula?

• Quins efectes encara perviuen avui dia?

b) Què va passar després de la conquesta? Per quines causes?

• Com canvia la vida de les persones que són conquerides?

159


830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 160

U N I TAT

13

Els segles XVII i XVIII

1. El final de l’hegemonia hispànica A l’inici del segle XVII, l’Imperi hispànic era el més ric i poderós del món. No obstant això, vivia immers en greus problemes interns i mantenia nombrosos conflictes amb altres potències. En poques dècades, aquest imperi va perdre l’hegemonia a Europa i va patir una profunda crisi econòmica i social.

1598 1604 Pau amb Anglaterra 1609 Treva amb les Províncies Unides Expulsió dels moriscos

1621

El regnat de Felip III Felip III va arribar al tron el 1598, després de la mort del seu pare, Felip II. El nou rei va delegar les tasques de govern en un favorit*, el duc de Lerma, que va ser qui va dirigir la política. Un dels objectius del regnat va ser concloure les nombroses guerres que havia heretat del seu antecessor. D’aquesta manera es pretenia solucionar la greu situació econòmica de la monarquia. La política exterior pacifista es va materialitzar en la firma de la pau amb Anglaterra el 1604 i la Treva dels Dotze Anys amb les Províncies Unides el 1609. Però els problemes econòmics no es van solucionar, perquè, malgrat que la despesa militar va disminuir, va augmentar la despesa destinada a les festes, al manteniment de la cort i al pagament de pensions a la noblesa. L’any 1607 el rei va tornar a declarar una altra bancarrota. En política interior, la mesura més significativa del regnat va ser l’expulsió dels moriscos* el 1609. L’expulsió va ser un drama per a les 275.000 persones que van haver d’abandonar casa seva i, a més, va arruïnar moltes regions, que es van despoblar sobtadament (doc. 1).

1621 Reinici de la guerra amb les Províncies Unides

Felip III

1640 Revolta de Catalunya i Portugal 1648 Pau de Westfàlia

Felip IV

1665

1668 Es reconeix la independència de Portugal

Carles II designa Felip d’Anjou com a hereu 1700

Carles II

1700

Doc. 2 La monarquia hispànica en el segle XVII.

GLOSSARI Favorit. Persona de confiança del monarca a qui li encomana la direcció del govern. Morisc. Poblador d’origen musulmà que en teoria s’havia convertit al cristianisme en el segle XVI però que a la pràctica mantenia la llengua i els costums islàmics. Doc. 1 Expulsió dels moriscos pel port de Vinaròs (Castelló).

160


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 161

Doc. 3 La rendició de Breda, obra de Velázquez. Aquest quadre, anomenat també Les llances, reflecteix el final de l’assetjament de la ciutat flamenca de Breda, que es va rendir davant les tropes hispàniques el 1625. En el centre de la imatge el governador de la ciutat, Justí de Nassau, lliura les claus al general de les tropes hispàniques, Ambrogio Spinola. Velázquez va voler plasmar la generositat i cavallerositat de Spinola, que impedeix amablement que el vençut s’humiliï agenollant-se.

La primera part del regnat de Felip IV Felip IV va arribar al poder l’any 1621. Tal com havia fet el seu pare, va cedir el govern efectiu a un favorit, el comte duc d’Olivares (doc. 5). La política exterior del nou govern va ser radicalment contrària a la del govern anterior. El 1621, quan va finalitzar la treva amb les Províncies Unides, va recomençar la guerra contra els rebels flamencs (doc. 3). També es va implicar en la guerra dels Trenta Anys, que va esclatar al Sacre Imperi el 1618, i va capitanejar el bàndol catòlic (doc. 4). En un primer moment, les tropes hispàniques van tenir força èxit. Les seves victòries van culminar el 1635 a la batalla de Nördlingen, en què els protestants alemanys i suecs van caure derrotats. Olivares també va intentar reformar la política interior amb dos objectius: • Repartir les despeses militars entre tots els territoris de la monarquia hispànica, perquè fins aleshores només Castella pagava les guerres. • Reforçar el poder del rei, retallant l’autogovern dels diferents territoris. Aquestes reformes van despertar grans oposicions.

A FONS

La guerra dels Trenta Anys La guerra dels Trenta Anys va ser un conflicte que es va estendre del 1618 al 1648, i hi van participar la majoria de països europeus. La guerra va començar quan els protestants bohemis es van rebel·lar el 1618 contra el seu rei, el catòlic Ferran II, l’emperador del Sacre Imperi. Ferran va demanar ajuda al monarca hispànic i al duc de Baviera. La rebel·lió va ser sufocada. No obstant això, la resta de regions protestants del Sacre Imperi van donar suport als rebels bohemis i la guerra va continuar. Les Províncies Unides i Anglaterra també van decidir ajudar-los, així com Dinamarca i Suècia. El 1635, França, país catòlic, es va aliar amb els protestants, perquè d’aquesta manera perjudicava la monarquia hispànica, que era el seu enemic principal. La guerra dels Trenta Anys va assolar el centre del continent i va suposar el final de l’hegemonia hispànica a Europa. Doc. 4 Piquer dels terços hispànics.

161


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 162

La crisi del regnat de Felip IV La dècada de 1640 va ser desastrosa per a la monarquia hispànica. • La política centralista del comte duc d’Olivares va provocar diversos aixecaments en els territoris de la monarquia hispànica. Els més importants van ser els de Catalunya i Portugal, on van esclatar guerres molt llargues. La rebel·lió de Catalunya va ser sufocada el 1652, però en canvi els portuguesos van poder expulsar els representants de Felip IV i es van declarar independents. • Les guerres exteriors també es van complicar. El cardenal Richelieu, favorit del rei de França Lluís XIII, va considerar que calia impedir que la monarquia hispànica guanyés la guerra dels Trenta Anys i acaparés encara més poder. Per això França va declarar la guerra a la monarquia hispànica el 1635. Les tropes hispàniques, incapaces d’enfrontar-se amb tants enemics, van començar a patir derrotes successives. La guerra dels Trenta Anys es va acabar el 1648 amb la firma del tractat de Westfàlia. Aquest tractat reconeixia la independència de les Províncies Unides i va significar la pèrdua definitiva de l’hegemonia hispànica a Europa (doc. 7). El regnat de Carles II Carles II va pujar al tron als quatre anys, el 1665. La seva mare, Marianna d’Àustria, va governar com a regent fins al 1675, any en què es va concedir al rei la majoria d’edat. Amb tot, Carles II era una persona malalta tant des del punt de vista mental com físic, incapaç d’exercir el seu càrrec, i per això la seva mare i diferents favorits van dirigir el govern (docs. 6 i 8). Durant la primera etapa del regnat de Carles II, la monarquia va estar immersa en una crisi molt profunda. No obstant això, a partir de la dècada de 1680 la situació va millorar lentament. Els últims anys del regnat van estar marcats pel problema de la successió. El rei era estèril i les principals dinasties europees intrigaven per aconseguir l’herència de l’Imperi hispànic, el més extens de l’època. El 1700 Carles II va morir. Això suposava l’extinció de la branca hispànica de la Casa dels Àustria, que hi havia regnat des de Carles I, durant gairebé doscents anys. La nova dinastia que va assumir el tron va ser la dels Borbó, d’origen francès.

162

Doc. 5 El comte duc d’Olivares, obra de Velázquez. Aquest quadre va ser pintat el 1634, en el moment en què l’ofensiva hispànica a Europa estava assolint la màxima intensitat. Olivares hi apareix com el triomfador de la guerra.

SABIES QUE… El comte duc d’Olivares patia atacs periòdics de profunda depressió mental. Segons l’historiador britànic J. H. Elliott, el comte duc tenia una personalitat ciclotímica que oscil·lava entre l’eufòria i la melangia. A partir del 1626, la depressió s’agreujà, però el comte duc va poder superar-la amb un gran esforç personal. Els dos últims anys de la seva vida, però, la seva situació mental empitjorà. Segons J. H. Elliott, entre el 1643 i el 1645, el comportament d’Olivares es movia entre la anormalitat i la bogeria.

Doc. 6 Carles II, el Hechizado Durant els seus trenta-cinc anys de vida, Carles II va patir greus problemes de salut: trastorns psicològics constants, atacs epilèptics i depressions freqüents. El rei creia que havia estat embruixat i va recórrer als serveis d’exorcistes i confessors per aconseguir alliberar-se dels esperits malignes, que suposava que s’havien apoderat del seu cos i del seu esperit. D’aquí el malnom d’el Hechizado. Carles II no va ser capaç d’exercir el poder; només era un símbol, una ombra de rei, manipulat pels uns i pels altres. El seu deteriorament físic va encarnar la decadència i la pèrdua de poder internacional dels Àustria hispànics.


830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 163

Espanya i les seves possessions Altres possessions espanyoles Territoris espanyols annexats per França

N O RU E G A

ESCÒCIA

SUÈCIA

mar I d e l D IN A M A RC A Nord

RÚSSIA

Límit del Sacre Imperi Territoris pertanyents a la mateixa dinastia

IRLANDA ANGLATERRA

OCEÀ

PRÚSSIA

PROVÍNCIES UNIDES

ATLÀNTIC

BRANDENBURG

POLÒNIA

SACRE IMPERI

FLANDES

ÀUSTRIA

FRANÇA FRANC COMTAT

HONGRIA

SUÏSSA

IMPERI

SAVOIA MILANESAT

PORTUGAL

ESTATS ITALIANS

(independent des del 1640) M O N A R Q U I A

OTOMÀ

Còrsega NÀPOLS

HISPÀNICA

illes Ceuta

illes Canàries

Melilla

ars

Sardenya

Bale

mar Mediterrani Sicília Orà

Doc. 7 Europa a la segona meitat del segle XVII. Després de la firma del tractat de Westfàlia, la França de Lluís XIV es va convertir en el país més poderós d’Europa. Durant la segona meitat del segle XVII, França va arrabassar diversos territoris de la monaquia hispànica al centre del continent.

ACTIVITATS 1. ● Comprèn els conceptes. • Què era un favorit? Posa’n exemples. • Explica quines diferències hi ha entre una política exterior pacifista i una d’ofensiva. Posa’n exemples relacionats amb el que has estudiat. 2. ● Busca les idees principals. • Quins problemes hi havia a la monarquia hispànica durant el regnat de Felip III? Quines polítiques es van aplicar per resoldre’ls? Van tenir èxit? • Què va ser l’expulsió dels moriscos? Quins efectes va tenir? • Quines reformes va emprendre el comte duc d’Olivares? Per què ho va fer? Quins efectes van tenir?

Doc. 8 L’adoració de la Sagrada Forma, obra de Claudio Coello. El personatge agenollat al centre del quadre amb un ciri a la mà és el rei Carles II.

3. ●● Interpreta els documents. • Document 6. La malaltia del rei va afavorir la decadència de l’imperi dels Àustria hispànics? Raona la resposta. • Document 7. Quins territoris va perdre la monarquia hispànica a la segona meitat del segle XVII?

163


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 164

2. La crisi econòmica i social La disminució de la població La població espanyola havia crescut des de final de l’edat mitjana fins a final del segle XVI. Però en el segle XVII van patir un retrocés molt gran, que es va deure a diferents causes: • La successió de males collites i d’epidèmies de pesta, que van provocar molts milers de víctimes. L’epidèmia més greu va ser la pesta de 1599, que va delmar Castella i va causar gairebé mig milió de morts. • L’ expulsió dels moriscos. • La mortalitat provocada per les guerres, tan freqüents. • L’emigració a Amèrica d’alguns grups de persones, que buscaven una vida millor al Nou Continent.

Evolució de la població en el segle XVII (en milions d’habitants) 40

35

30

França

Itàlia

Rússia

Espanya

Alemanya

Anglaterra

25

20

15

10

5

0 1600

1610

1620

1630

1640

1650

1660

1670

1680

1690

1700

Doc. 9 Evolució de la població.

Com a resultat de tot això, la població espanyola, que en temps de Felip II era d’uns 8 milions d’habitants, va quedar reduïda a 7 milions l’any 1700 (doc. 9). El retrocés econòmic Durant el segle XVI, l’economia espanyola havia viscut una etapa de creixement. Però la situació va canviar en el segle XVII. • L’ agricultura va patir una crisi aguda. La crisi agrícola es va deure en part a la successió de sequeres i inundacions, però també a un exhauriment de les terres provocat per l’ús de tècniques de conreu rudimentàries. • L’artesania es va debilitar davant la competència dels productes del nord d’Europa, que eren més barats. • El comerç va decaure i les fires van començar a perdre importància. A més, els reis hispànics es van endeutar cada vegada més i van haver de declarar diverses bancarrotes. Una societat rendista i empobrida En gran part dels països d’Europa, els valors predominants en la societat fomentaven la vida inactiva. Es menyspreava el treball manual i s’admirava la noblesa que vivia de les rendes que els proporcionaven les terres i càrrecs que posseïen. Aquest problema era especialment greu a Espanya. L’ arribada de metalls d’Amèrica havia enriquit molt la noblesa castellana, que vivia amb molt de luxe i ostentació, mentre que la pujada dels preus i els grans impostos havien arruïnat la indústria i l’agricultura. Per això hi havia un percentatge important de població que no es dedicava a cap feina productiva i vivia de la mendicitat o de la delinqüència (docs. 10 i 12).

164

Doc. 10 Pobresa, delinqüència i ociositat Decíame mi padre: –Hijo, esto de ser ladrón no es trabajo manual sino profesión liberal. Y de allí a un rato, habiendo suspirado, decía de manos: –Quien no hurta en el mundo, no vive. ¿Por qué piensas que los alguaciles y jueces nos aborrecen tanto? Unas veces nos destierran, otras nos azotan y otras nos cuelgan… Porque no querrían que donde están hubiese otros ladrones sino ellos y sus ministros. Preso estuve por pedigüeño en caminos y a punto de acabar todos mis negocios ahorcado. Mas de todo me ha sacado el nunca confesar. Y con esto y mi oficio, he sustentado a tu madre lo más honradamente que he podido. –¿Cómo a mí sustentado? –dijo ella con grande cólera–. Yo os he sustentado a vos, sacándoos de las cárceles con industria y manteniéndoos en ellas con dinero. Si no confesabais, ¿era por vuestro ánimo o por las bebidas que yo os daba? ¡Gracias a mis botes! FRANCISCO DE QUEVEDO, Historia de la vida del Buscón. Adaptat


830900 _ 0148-0201.qxd

Pont de barques

Drassanes

2/1/08

14:11

Página 165

Transport de mercaderies amb animals

Carruatge amb dames

Catedral

Triana

Torre de plata

Torre de l’Or

Gent passejant i divertint-se

Doc. 11 Vista de Sevilla, obra de Sanxes-Coello. Sevilla era una de les ciutats més importants de l’Imperi hispànic perquè, gràcies al fet que allotjava la seu de la Casa de Contratación, era el lloc des d’on es regulava el comerç amb Amèrica. Era una ciutat de grans contrastos, amb una part de la població molt rica gràcies al comerç americà, i una gran quantitat de delinqüents i marginats que buscaven qualsevol oportunitat que sorgís per sobreviure.

ACTIVITATS 4. ● Comprèn els conceptes. • Per què es diu que la societat espanyola del segle XVII era una societat rendista? Quins valors fonamentaven aquesta situació? 5. ● Busca les idees principals. • El segle XVII va ser un període d’expansió o d’estancament demogràfic? I econòmic? 6. ●● Interpreta el text. • Creus que la crisi econòmica i social va influir en la crisi militar? I al contrari? 7. ●● Interpreta els documents. • Document 10. A què es dedicaven els protagonistes del text? Per què creus que diu que l’ofici de lladre no és un treball manual? Quins valors socials reflecteix aquesta frase? Doc. 12 Nois menjant meló i raïm, obra de Murillo.

165


830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 166

La perruca, igual que els talons, té la funció d’augmentar l’alçada i la presència del rei.

Ceptre: símbol de comandament

3. L’hegemonia francesa Lluís XIV va accedir al tron de França el 1643, amb només quatre anys. Fins al 1661 va governar el seu favorit, el cardenal Mazarino, i més endavant el rei va assumir personalment el govern. Des del tractat de Westfàlia de 1648, França s’havia convertit en la primera potència d’Europa. La política exterior de Lluís XIV es va dirigir a augmentar el poder del seu país: • Ampliant les fronteres de França a costa dels estats veïns. Per exemple, la monarquia hispànica va perdre el Franc Comtat, el Rosselló, la Cerdanya i altres places a Flandes, que van passar a França després de diverses guerres. • Formant un imperi colonial com el que tenien la monarquia hispànica, Portugal, les Províncies Unides o Anglaterra. És per això que va entrar en conflicte amb aquests països, als quals disputava molts territoris fora d’Europa. La resta de potències europees van formar diverses coalicions per frenar l’expansió de França. Una monarquia absoluta El regnat de Lluís XIV va ser l’exemple més clar de monarquia absoluta en el segle XVII. El rei va obtenir més poder a costa de la noblesa, l’Església i els parlaments. • Va imposar la centralització política. Va treure poder a les institucions locals i va unificar les lleis i els impostos de tot França. • Va eliminar la dissidència religiosa. Va expulsar els calvinistes i va intentar sotmetre l’Església. • Va aconseguir controlar la noblesa. Per poder controlar-la va repartir càrrecs i subsidis molt alts entre els nobles. Així va aconseguir que l’aristocràcia depengués de la voluntat del rei. • Va convertir la cort en el centre de l’administració de l’estat i en el principal focus cultural del país. Lluís XIV va ser el rei amb més poders de la seva època i el model que van imitar altres monarques (doc. 13). Les reformes econòmiques Lluís XIV va intentar millorar l’economia per augmentar els ingressos de l’estat. Es van crear monopolis estatals per a la indústria i el comerç amb l’objectiu d’impedir la importació de productes estrangers. Amb tot, aquesta política va fracassar.

166

La capa reial de coronació dels reis de França des de l’edat mitjana.

Espasa medieval: símbol de la justícia. El rei és la màxima representació de la justícia.

Corona: símbol de poder reial

Doc. 13 Lluís XIV, obra de Rigaud. En aquest retrat, Lluís XIV apareix amb tots els atributs del poder absolut dels reis. Té l’aparença d’un monarca modern, tal com demostren la perruca, els guarniments del vestit i les sabates, que segueixen l’última moda del moment, però a la vegada té tota la legitimació de la tradició, amb la capa, la corona, l’espasa i el ceptre d’origen medieval.

Doc. 14 L’absolutisme monàrquic Únicament al príncep incumbeix vetllar pel benestar del poble; aquest és el primer article i el fonament sobre el qual es basen tots els altres; a ell competeixen els decrets i les ordenances; a ell competeix atorgar les marques de distinció; no pot existir cap poder que no en depengui; ni cap assemblea, si no és comptant amb el seu vist-i-plau. Així és com, a favor del benestar d’un estat, es diposita en una mateixa mà tot el poder. El fet d’escampar aquest poder és dividir l’estat; és malmetre la pau pública; és donar pas a l’adveniment de dos amos, en contra de l’oracle de l’Evangeli: «Ningú no pot servir dos amos alhora.» JACQUES-BÉNIGNE BOSSUET


830900 _ 0148-0201.qxd

2/1/08

14:11

Página 167

Fronteres del regne de Polònia el 1770

REGNE

Fronteres del Sacre Imperi Annexions de Prússia

DE

SUÈCIA PRÚSSIA 1795 1772

PROVÍNCIES

1795 1793 1795 1740

altres

UNIDES

estats

Flandes

Territoris perduts per Àustria

REGNE 1772

Brandenburg

UNIT

Annexions de Rússia

alemanys

Àustria

DE RÚSSIA

1793

1772

SACRE

Territoris pertanyents a la mateixa dinastia

REGNE

Monarquies absolutes principals

DE

SUÏSSA

FRANÇA

MILÀ

IMPERI

HONGRIA 1718

VENÈCIA

IMPERI

OCEÀ ATLÀNTIC

DE

DINAMARCA

REGNE

Annexions d’Àustria

REGNE

GÈNOVA

REGNE

PIEMONT

DE

REGNE

PORTUGAL

D’ESPANYA

PONTIFICIS REGNE

Menorca (Regne Unit 1713-1756)

illes Canàries Gibraltar (Regne Unit)

ESTATS

m a r

OTOMÀ

DE

Sardenya

NÀPOLS

i M e d i t e r r a n

Doc. 15 Europa en el segle XVIII.

4. L’equilibri continental La mort del monarca hispànic Carles II sense descendència va obrir una crisi internacional a principi de segle XVIII. Gran part de les potències europees no van acceptar que Felip d’Anjou fos el nou rei. Temien que una possible unió entre les corones hispànica i francesa donés lloc a una monarquia amb massa poder al continent. Així va esclatar la guerra de Successió (1702-1714), que va implicar gairebé tots els països d’Europa. Després de molts anys de conflicte i de circumstàncies molt complexes, la guerra va concloure amb els tractats d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714). La coronació de l’arxiduc Carles com a emperador d’Àustria després de la mort del seu germà, l’emperador Josep I, va facilitar l’acceptació internacional de Felip V com a rei de la monarquia hispànica, però, a canvi, el monarca va haver de renunciar al tron de França, i Espanya va perdre totes les possessions que li quedaven a Europa. Els tractats abans esmentats van imposar el sistema de l’«equilibri continental», que intentava que les potències europees mantinguessin anivellades les forces per impedir que cap país assolís de nou l’hegemonia. Aquest sistema, però, no va significar el final de les guerres a Europa. Els motius que van provocar els nous conflictes es poden agrupar de la manera següent: • Les noves potències, com Prússia, Àustria, Rússia i Anglaterra, van buscar expandir-se per Europa o formar imperis colonials a costa d’altres països. • Les antigues potències hegemòniques, com França i Espanya, van intentar recuperar part del seu antic poder o, com a mínim, no perdre més influència respecte dels països emergents.

ACTIVITATS 8. ● Comprèn els conceptes. • Què vol dir que un país té l’hegemonia al seu continent? • Què entens per potència internacional? • Què perseguia el sistema de l’«equilibri continental»? 9. ● Busca les idees principals. • Què va fer Lluís XIV per augmentar el poder del rei a França? • Quin és l’origen de la guerra de Successió? 10. ●● Interpreta el text. • Per què Lluís XIV va ser un rei absolut? • Per què Felip V va haver de renunciar als drets a la corona de França? • Per què el sistema de l’«equilibri continental» no va posar fi als conflictes entre potències? 11. ●● Interpreta els documents. • Document 13. Quins símbols del poder reial hi ha representats en el retrat de Lluís XIV? • Document 14. Quins arguments fa servir l’autor del text per dir que no s’ha de dividir el poder de l’estat? • Document 15. a) Quines eren les monarquies absolutes més importants del segle XVIII? b) Quins estats eren els més extensos?

167


830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 168

5. La guerra de Successió Després de la mort de Carles II sense descendència, la Gran Bretanya, Àustria i Holanda van intentar col·locar en el tron hispànic l’arxiduc Carles d’Àustria, més favorable als seus interessos que Felip d’Anjou (doc. 19), nét del rei de França Lluís XIV, a favor del qual havia testat Carles II abans de morir. Les aliances internacionals El 1701, les tres potències abans esmentades van formar una coalició antiborbònica anomenada Gran Aliança de l’Haia, a la qual es van afegir Prússia i la majoria d’estat alemanys. França, que ajudava Felip d’Anjou, va aconseguir el suport de Colònia, Baviera, Savoia i Portugal, però els dos últims van canviar de bàndol afeblint la posició de Felip (doc. 16). La guerra va començar el 1702 i l’any següent l’emperador austríac Leopold I va proclamar rei d’Espanya l’arxiduc Carles. A Europa el conflicte es van anar desenvolupant a favor dels interessos de la Gran Aliança, però a dins de la Península la situació era diferent. Els regnes de València i Aragó, que s’havien sumat al bàndol austriacista, van ser derrotats el 1707, mentre que Catalunya resistia l’empenta dels exèrcits de Felip V. Quan el 1711 va morir l’emperador d’Àustria Josep I, que havia succeït Leopold I el 1705, i Carles va ser coronat emperador d’Àustria, la situació internacional va tornar a canviar.

DE

O CE À

m ar

DE LA

Límit del Sacre Imperi

I NORUEGA

del

GRAN

Nor d

BRETANYA

Ú PR

HOLANDA

SSIA

HANNOVER

REGNE

FLANDES COLÒNIA SAXÒNIA

AT LÀ NTI C

DE POLÒNIA

IA

LUXEMBURG

ÀU ST R

BAVIERA FRANÇA

GA TU PO R

Presidis

de la Toscana

168

D

REGNE DE

NÀPOLS SARDENYA M ed REGNE ite rr a n DE SICÍLIA i

Doc. 17 Felip V.

A

Gibraltar i Menorca (a la Gran Bretanya, 1713)

IMPERI OTOMÀ CI NÈ VE

mar

IC A

E

REGNE DE

BL PÚ

CASTELLA

CORONA CATALANOARAGONESA

RE

DE

NGRIA HO

MILANESAT

IA

L

VO

SA

CORONA

Inicialment, els catalans havien jurat fidelitat a Felip V, però el 1705 van signar amb Anglaterra el pacte de Gènova contra Felip V. A canvi de revoltar-se contra el rei, Catalunya rebia ajut militar i garanties de respectar les lleis i les institucions del Principat. Entre les causes hi ha un fort sentiment antifrancès de la població del Principat i el rebuig del sistema centralista i uniformitzador que representava el nou monarca. A més a més, cal afegir el perill que per a l’economia catalana suposaven els productes francesos i l’actitud del nou virrei, contrari a l’autogovern de les institucions catalanes i a les prerrogatives que tenien. Un cop perduda la guerra, les temences dels catalans es van veure confirmades per la gestió centralista del nou govern borbònic.

Bàndol borbònic

DE SUÈCIA

DINAMARCA

REGNE

L’actitud dels catalans

Gran Aliança de l’Haia

REGNE

REGNE

La possibilitat d’un Imperi austríac enfortit per la doble corona també posava en perill l’equilibri europeu. Les potències van negociar una sortida i l’any 1713 van signar el tractat d’Utrecht, que posava fi al conflicte en el seu vessant internacional. Les tropes de l’Aliança van abandonar Catalunya, però les autoritats catalanes van decidir continuar lluitant. L’11 de setembre de 1714, després d’un llarg setge, la ciutat de Barcelona es va rendir a les tropes borbòniques (doc.18). La resta de nuclis de resistència van caure un rere l’altre. Felip V va guanyar la guerra i va reforçar el poder de la monarquia.

Doc. 16 Mapa de les aliances durant la guerra de Successió.


830900 _ 0148-0201.qxd

25/1/08

13:53

Página 169

PATRIMONI

El jaciment arqueològic del Born Unes obres iniciades en el subsòl del Born, al barri de Ribera de la ciutat de Barcelona, a final de l’any 2001, van posar al descobert les restes dels carrers i els habitatges que Felip V va ordenar enderrocar per construir la fortalesa de la Ciutadella, símbol del poder de la dinastia borbònica a Catalunya. La superfície recuperada correspon a un 5 % de la part del barri que es va enderrocar i les restes presenten un estat de conservació molt bo. Els treballs arqueològics han permès treure a la llum vuits carrers i un important nombre de cases, botigues i magatzems. El jaciment té una importància doble: arquitectònica i urbanística d’una banda, ja que ens mostra com era la ciutat a principi del segle XVIII, i històrica i simbòlica d’una altra, ja que és una mostra de la repressió de Felip V contra els catalans.

Doc. 19 Enfrontament per les possessions de la monarquia hispànica Hi ha unanimitat entre els diversos autors a considerar que des del final del segle XVII, a mesura que avançava el regnat de Carles II i s’esvaïen les expectatives que tingués descendència del seu darrer matrimoni, amb Marianna de Neuburg (1690), les diverses potències europees començaren una disputa sense treva per aconseguir el botí de les possessions de la monarquia hispànica. Ho intentaren per mitjà d’accions militars, de la negociació de successius tractats de partició o intentant assegurar l’herència testamentària del dissortat monarca a favor d’un dels diversos candidats que es disputaven els drets successoris. Els candidats eren Josep Ferran de Baviera, fill del duc de Baviera (l’elector Maximilià II Manuel); l’arxiduc Carles d’Àustria, fill segon de l’emperador Leopold; i Felip d’Anjou, fill segon del gran delfí i nét de Lluís XIV de França. Aquesta disputa entre les potències europees tingué una rèplica, a Espanya mateix, en la pugna entre diversos personatges cortesans, entre els quals hi havia fins i tot la reina i la mare del monarca, Marianna d’Àustria, que s’inclinaven per candidats diferents. La primera era favorable a l’arxiduc Carles d’Àustria, i la segona era partidària que la successió recaigués en el seu besnét, Josep Ferran de Baviera. J. M. TORRAS I RIBÉ. Adaptat

Doc. 18 Restes arqueològiques del jaciment del Born.

ACTIVITATS 12. ● Comprèn els conceptes. • Quina funció tenen les aliances entre països? • Què entens per qüestió successòria? • Per què els catalans rebutjaven un sistema polític amb el poder centralitzat? 13. ● ● Busca les idees principals. • Indica les causes que van provocar la guerra de Successió. • Per què els catalans es van revoltar contra Felip V? • La guerra de Successió va ser un conflicte internacional? Raona la resposta. 14. ●● Interpreta els documents. • Document 16. Quins països formaven part de la Gran Aliança de l’Haia? Quins regnes peninsulars van combatre contra de Felip V? Quins regnes van defensar els drets de Felip V a la corona hispànica? • Document 17. A quina dinastia pertanyia Felip V? On regnava aquesta dinastia? • Document 19. Era important decidir qui seria el successor a aquesta corona? Per què? 15. ●●● Interpreta el text. • Creus que s’hauria arribat a la guerra, fos qui fos el candidat designat pel rei?

169


830900 _ 0148-0201.qxd

18/1/08

10:09

Página 170

6. El reformisme

i les transformacions del segle XVIII El despotisme il·lustrat

1808

La forma de govern més general a l’Europa del segle XVIII va ser la monarquia absoluta, que es va caracteritzar per la concentració de poders, el centralisme i la tendència a la uniformització política del estats. Alguns monarques absoluts, com ara Caterina II de Rússia i Frederic II de Prússia es van mostrar preocupats pel desenvolupament del seus països i van impulsar reformes. Aquesta voluntat reformista va rebre el nom de despotisme il·lustrat. A l’Espanya del segle XVIII, Ferran VI i Carles III van continuar la política de centralització i uniformització de Felip V (doc. 20), però cal destacar l’esperit reformista del regnat de Carles III (1759-1788), inspirat en les idees de la Il·lustració*. Carles III, que es va envoltar de ministres il·lustrats, com Floridablanca o Campomanes, va intentar una reforma de l’ensenyament, va voler sotmetre l’Església al control de l’estat, va fomentar la investigació científica a través de les Societats Econòmiques d’Amics del País i va intentar modernitzar l’agricultura. A més, va liberalitzar el comerç amb Amèrica. La seva política, però, no va donar els resultats desitjats, sobretot per l’oposició de la noblesa i de l’Església a qualsevol mesura que perjudiqués els seus privilegis.

Espanya, sotmesa a la política exterior 1796 de França 1795 Guerra entre Espanya 1793 i la França revolucionària

1788

1783 Guerra de la Independència dels Estats Units. Espanya recupera Florida i Menorca 1775

Carles III 1759

1746

15 10 5 0

170

1748

1750

1800

Doc. 21 Evolució de la població a diferents estats europeus durant el segle XVIII.

Ferran VI

Guerra de Successió austríaca. Parma i Piacenza cedides a l’infant Felip 1740 1735 Guerra de Successió 1733 polonesa. Se cedeix el regne de Nàpols al príncep castellà Carles

1724

Demografia

1700