MAINHARDT-84

Page 1

ALCALÀ DE XIVERT ABRIL - 2016 NÚM. 84


TEMPS DE RECORD

)RWRJUD¿D FHGLGD SHU 0DUtD /ORUHQV &DYDOOHU

Celebració d’una boda en un gran magatzem agrícola, cosa molt habitual durant la década dels 60 (1968). )RWRJUD¿D FHGLGD SHU 3HSLWD 3DYtD


MAINHARDT -- 82 84 // agost abril de MAINHARDT de 2016 2015

MAINHARDT BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT Apartat de correus - 26 12570 - ALCALÀ DE XIVERT PAÍS VALENCIÀ

DIRECTOR Joaquim Arnau i Vallina

Director adjunt i cap de redacció Joan-V. Sanz i Sancho

CONSELL DE REDACCIÓ Angelika Medem Medem Rosa Taus Martínez Mn. Joaquim Iturat Jorge Julve Torres Emilio Encinas Pierna Vicente Guillamón Espallergues Anna Sanz Taus Maria Sanz Taus PORTADA: JOAN SANZ SANCHO La redacció respecta la llibertat d’expressió. La responsabilitat de les opinions publicades és de qui signa l’escrit. La redacció es reserva el dret d’acursar el text per motius de compaginació. Tots els originals hauran d’anar signats per l’autor/a, encara que puguen aparèixer amb pseudònim. La redacció haurà de conèixer l’adreça i DNI dels autors o autores del text. · · · · · · · · · Es podran reproduir totalment o parcial els treball publicats a la revista MAINHARDT, sempre que tinguen autorització escrita de la redacció de la revista. IMPRIMEIX: JORDI DASSOY TIRADA: 1.200 exemplars DIPÒSIT LEGAL: CS-375/88 ISBN: 1132-3353

SUMARI EDITORIAL. DES DEL NOSTRE CADAFAL ........................................... 4 EN DEFENSA DE LES OLIVERES I ELS ARBRES MONUMENTALS Joan Sanz Sancho ................................................................................. 5 LA LLEI VALENCIANA DE PATRIMONI ARBORI MONUMENTAL Joan Sanz Sancho .................................................................................. 9 LA CORDÀ José Bort-Vela (*) .................................................................................... 11 ENTREVISTEM MOSSÈN SANTIAGO AÑÓ Mar Máñez Arnau .................................................................................... 12 L’ESCASSETAT D’AIGUA EN LA HISTÒRIA D’ALCALÀ: “EL POU DE SALZE” José Luis Esteller Albert .......................................................................... 18 GASPATXERES PEL MÓN PINZELLADES DEL VIETNAM AMB NÚRIA JULVE Anna Sanz Taus ...................................................................................... 24 L’ARQUEOLOGIA AL MUSEU DE BELLES ARTS DE CASTELLÓ Arturo Oliver Foix..................................................................................... 27 CANVI CLIMÀTIC: PASSAT, PRESENT I FUTUR Dr. Miguel Ángel Martínez Botí (*) ........................................................... 32 EL GRUP DE DANSES D’ALCALÀ GUANYADOR EN L’XI CONCURS DE COROS I DANZAS, L’ANY 1954 Joan Sanz Sancho .................................................................................. 34 PASSIÓ PER LA TRENCÀ 2016 José Ramón Pitarch-Paco Bruñó ............................................................ 38 UN GRAPAT MÉS DE COMPARACIONS Francisco Arnau Vilaplana ....................................................................... 42 XAVI TORRES Antonio Mir Marqués ............................................................................... 45 ALCALÀ VIBRA DE NOU AMB LA PERKUMASCLETÀ Redacció..................................................................................................48 CURSA SOLIDÀRIA A FAVOR DE LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER Redacció.................................................................................................. 50 DISFRESSA, CARROSSA, I A XALAR! Anna Sanz Taus ...................................................................................... 52 ALCALÀ DE XIVERT Y EL CONSEJO LEVANTINO UNIFICADO DE EXPORTACIÓN AGRÍCOLA (1936 – 1937) José Vicente Moya Julve .........................................................................54 COBLES TARONGERES Aureli Puig Escoí .....................................................................................61 HISTORIAS EN EL MAR. GRETE, UN BUQUE DANÉS HUNDIDO EN EL CABO DE OROPESA POR HMS TORBAY N-79, WORLD WAR II Juan Emilio Prades Bel ...........................................................................62 HISTORIAS EN EL MAR. EL VAPOR AMÉRICA Juan Emilio Prades Bel ...........................................................................63 PARLEM DE NOVES TECNOLOGIES AMB ELS ALUMNES DE L’IES DEL CICLE FORMATIU D’INFORMÀTICA DE L’IES JOAN COROMINES IES Joan Coromines Formació Professional ...........................................64 C.F. ALCALÀ 2015/16, MILLORA ELS REGISTRES OFENSIUS RESPECTE EL PRIMER TERÇ DEL CAMPIONAT Comentaris: Gerardo Salvador ................................................................66 BACALLÀ A BAIXA TEMPERATURA AMB CREMA DE GAMBES I XILE EN FILS Nou Bar de Vinaròs .................................................................................70 NOMOFÒBIA: NO SENSE EL MEU MÒBIL Anna Barceló Cucala ............................................................................... 71 PUBLICACIÓ DE “EL CONVENTO DE LOS RRPP FRANCISCANOS D’ALCALÀ DE XIVERT”, DE VICENÇ GUILLAMÓN ESPALLARGUES Redacció.................................................................................................. 74

3


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

LLEGIR ET FA VIURE La lectura, en la mesura que et fa més culte i més lliure, et permet valorar el sentit d’haver aprés a llegir. 3RWVHU GHV G¶DTXHVWD SHUVSHFWLYD OHV ¿UHV GHO OOLEUH YpQHQ D VHU XQ HVGHYHQLPHQW HPRFLRQDO L PRWLYDGRU $TXHVWHV SHUFHSFLRQV FRQYLXHQ DPE HVWUDWqJLHV FRPHUFLDOV L G¶DOWUHV UHDOLWDWV TXH HQV GLXHQ TXH OD OHFWXUD QR pV XQD DFWLYLWDW GH PDVVHV L TXH XQ OOLEUH SHU DOJXQD JHQW FRQWLQXD VHQW XQ REMHFWH G¶XQ GXEWyV YDORU 2 DPE DTXHOOD HVWDGtVWLFD TXH HQV ID YHXUH TXH FDGD GLD HV WDQTXHQ GXHV OOLEUHULHV 8Q DQ\ PpV DPE OD SULPDYHUD XQ DOODX GH QRYHWDWV HQYDHL[LQ SUHVWDWJHULHV L DSDUDGRUV GH OHV OOLEUHULHV $PE O¶DUULEDGD GH OD WDUGRU HV UHSHWLUj DTXHVW IHQRPHQ 8QD ERQD SDUW GHOV VHXV FRQWLQJXWV VHUDQ ERQV R PROW ERQV $OJXQV VHUDQ GROHQWV L GHV GH OD VHXD LPSUHVVLy HVWDUDQ FRQGHPQDWV D VHU QRYDPHQW SDVWD GH SDSHU 8Q IHQRPHQ DTXHVW ~OWLP TXH UHV Wp D YHXUH DPE OD OLWHUDWXUD Potser els redactors de l’actual llei d’educació, aquells que van elevar la catequesi a la categoria de OHV EHOOHV DUWV L D SRVDU OHV EDVHV GH OD GHVDSDULFLy GH OD OLWHUDWXUD GHO EDW[LOOHUDW KDQ YROJXW DSXQWDU VH D OD EDUEjULH WDQW GH WHPSV SURIHWLW]DGD 6HPEOD TXH HQWHQHQ TXH OD OLWHUDWXUD MD QR Wp VHQWLW L TXH pV XQ GHVWRUE SHUTXq QR RIHUHL[ OHV UHVSRVWHV IjFLOV TXH HV SRGHQ WUREDU HQ HOV VHXV UHODWV HPHVRV D WUDYpV GH WRWV DTXHOOV PLWMDQV TXH FRORQLW]HQ , HOV GHX UHVXOWDU XQ GHVWRUE HQ OD PHVXUD TXH UHSUHVHQWD XQD IRUPD GH FRQHL[HPHQW SDVVLy SHU OD EHOOHVD H[SHULqQFLD PHPzULD IDQWDVLD LOāOXVLy R XQD PLUDGD UHÀH[LYD L FUtWLFD HQ HOV GLIHUHQWV jPELWV GH OD YLGD (Q XQ PyQ FDGD GLD PpV YLUWXDO L PHQ\V WDQJLEOH FDO IHU XQ UHFRUGDWRUL VREUH DTXHOOD YLWDOLWDW GHO OOLEUH GH SDSHU YLQFXODW DO WUDFWH SHUVRQDO OD LQWHUDFFLy OD FRQYHUVD L D OD IXQFLy SUHVFULSWRUD GHO OOLEUHWHU , FDO SHQVDU TXH PHQWUH HO WHPSV GH OD ERQD HVFULSWXUD L OD ERQD OHFWXUD QR V¶DFDEH HOV ERQV OHFWRUV G¶DUD VHUDQ FRP HOV ERQV OHFWRUV G¶DEDQV L OD JHQW FRQWLQXDUj OOHJLQW OOLEUHV FRP VHPSUH KD IHW SHUTXq OOHJLU HW ID YLXUH

)RWRJUD¿D FHGLGD SHU 0DUtD /ORUHQV &DYDOOHU

4


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

EN DEFENSA DE LES OLIVERES I ELS ARBRES MONUMENTALS JOAN SANZ SANCHO /ÂśROLYHUD pV L GÂśDL[z QR QÂśKL KD FDS GXEWH XQ GHOV DUEUHV FODXV SHU HQWHQGUH OÂśHVVqQFLD GH OD QRVWUD FXOWXUD PHGLWHUUjQLD 1R TXHGD PDVVD FODUV quins van ser els seus orĂ­gens i quina ĂŠs realment OÂśDQWLJXLWDW GÂśDTXHVWV DUEUHV SHUz VyQ PROWHV OHV YHXV TXH DSXQWHQ FDS D OHV ]RQHV GH OD 0HGLWHUUjQLD 2ULHQWDO L TXH GÂśDL[z HQ IDULD XQ PtQLP GH WUHV R quatre milers d’anys. 6HPEOD GRFXPHQWDW TXH OD VHXD LQWURGXFFLy D OD 3HQtQVXOD YD VHU DPE OÂśDUULEDGD GHOV FRPHUFLDQWV JUHFV L IHQLFLV SHUz TXH YDQ VHU HOV URPDQV TXL PpV esforços van dedicar per tal de convertir el nostre WHUULWRUL HQ XQD GH OHV PDMRUV ]RQHV SURGXFWRUHV GÂśROL GH WRW OÂś,PSHUL 1LQJ~ GHVPHUHL[ WDPSRF OHV aportacions realitzades pels musulmans qui, a mĂŠs de les millores introduĂŻdes en el camp del regadiu, YDQ SHUIHFFLRQDU OHV VHXHV WqFQLTXHV GH FRQUHX &DO UHFRUGDU TXH MXQWDPHQW DPE HO EODW L OD YLQ\D l’olivera forma part de la tan anomenada trilogia PHGLWHUUjQLD EDVH GH OD QRVWUD DOLPHQWDFLy 3HUz PHQWUH HO EODW KD GHVDSDUHJXW FRP D FRQUHX GH OHV nostres terres i la vinya ha anat quedant arraconada ÂżQV HVGHYHQLU XQ FRQUHX WHVWLPRQLDO OHV ROLYHUHV VHJXHL[HQ DPE XQD SUHVqQFLD QRWzULD DO QRVWUH WHUPH (QFDUD WUREHP PROWD JHQW TXH OHV FXLGD L OHV WUHEDOOD SHU WDO GH VHJXLU REWHQLQW HO SUHXDW ROL GÂśROLYD VLQzQLP GH VDOXW GH FXOWXUD L GH WUDGLFLy (O FRQUHX GH OÂśROLYHUD DPE HO WHPSV KD HVGHYLQJXW XQ SURWDJRQLVWD LQGLVFXWLEOH GH OD QRVWUD KLVWzULD (QWUH DTXHVWHV ROLYHUHV QÂśKL KD TXH acumulen centeners d’anys i algunes d’elles s’han FRQYHUWLW HQ PLOÄ OHQjULHV 7RW L TXH HOV FLHQWtÂżFV QR HV SRVHQ GÂśDFRUG DO YROWDQW GH TXLQ pV HO PqWRGH PpV ÂżDEOH SHU GHWHUPLQDU OÂśHGDW GHOV DUEUHV HQ HO FDV GH OHV ROLYHUHV KL KD PROWHV FRLQFLGqQFLHV /D PDMRULD FRLQFLGHL[HQ HQ DÂżUPDU TXH DPE XQ WURQF superior als 6 metres de perĂ­metre, a una alçada DSUR[LPDGD GH PHWUHV pV PROW SURYDEOH TXH OÂśROLYHUD VLJD PLOÄ OHQjULD (V WUDFWD GÂśDXWqQWLTXHV MRLHV HVFXOWXUHV YLYHQWV TXH DPE HO SDV GHOV DQ\V VÂśKDQ FRQYHUWLW HQ YHULWDEOHV PRQXPHQWV LQVXEVWLWXwEOHV 6yQ ROLYHUHV LPSRQHQWV PDMHVWXRVHV GH IRUPHV FDSULFLRVHV GH EUDQTXHV L WURQFV UHFDUJRODWV TXH GHL[HQ HQWUHYHXUH en cadascun del seus racons el pas del temps. Algunes d’aquestes oliveres tenen mĂŠs anys TXH HOV QRVWUHV PRQXPHQWV PpV HPEOHPjWLFV FRP SRGHQ VHU HO PDWHL[ &DVWHOO GH ;LYHUW 6DQWD LlĂşcia o el Campanar. Es tracta d’oliveres que han estat testimonis directes de molts episodis de la

2OLYHUD PLOÄ OHQjULD GHO 9DGjQ[HU

2OLYHUD FHQWHQjULD R PLOÄ OHQjULD GH OD ]RQD GH 6DQWD 0DUtD

QRVWUD KLVWzULD GÂśDUEUHV TXH KDQ VREUHYLVFXW OHV LUUHJXODULWDWV L OHV LQFOHPqQFLHV GHO QRVWUH FOLPD PHGLWHUUDQL DPE JHODGHV OODUJV SHUtRGHV GH sequera o les onades de calor. Resulta curiĂłs que, desprĂŠs de tants anys, en OORF GH UHYDORUDU DTXHVWV DUEUHV PRQXPHQWDOV seguim pendents de les amenaces d’espoli i de la seua desapariciĂł. Que seguim permetent la venda PDVVLYD GH PROWHV ROLYHUHV EjVLFDPHQW D FRS GH talonari. Quan les nostres lectores i lectors, les nostres VzFLHV L VRFLV WLQJXHQ DTXHVWD UHYLVWD HQWUH OHV PDQV VHJXUDPHQW MD VÂśKDXUj HVWUHQDW OD GDUUHUD SHOÄ OtFXOD GÂś,FLDU %ROODtQ TXH SRUWD SHU WtWRO El olivo.

5


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 $PE JXLy GH 3DXO /DYHUW\ El olivo EDUUHMD HO GUDPD L OD FRPqGLD HQ OD KLVWzULD GÂś$OPD XQD MRYH GH DQ\V TXH WUHEDOOD HQ XQD JUDQMD GH SROODVWUHV HQ XQ SREOH GH OÂśLQWHULRU GH &DVWHOOy /ÂśDUJXPHQW gira al voltant del seu avi qui, per a sorpresa de la VHXD IDPtOLD YD GHL[DU GH SDUODU MD ID XQV TXDQWV anys, i que ĂŠs per a Alma una de les persones mĂŠs importants de la seua vida. $UD OÂśDYL KD GHFLGLW GHL[DU WDPEp GH PHQMDU ÂŹOPD VÂśREVHVVLRQD DPE TXH OÂś~QLFD FRVD TXH SRW IHU PLOORUDU HO VHX DYL pV UHFXSHUDU OÂśROLYHUD PLOÄ OHQDULD que la famĂ­lia va vendre, contra la seva voluntat, fa DQ\V Sense dir la veritat, sense un pla premeditat, i JDLUHEp VHQVH GLQHUV ÂŹOPD HPEDUFD DO VHX RQFOH Âł&DU[RID´ GH DQ\V DUUXwQDW SHU OD FULVL DO VHX FRPSDQ\ GH WUHEDOO 5DID GH DQ\V D OHV VHYHV DPLJXHV :LNL L $GHOOH L D WRW HO VHX SREOH HQ XQD HPSUHVD LPSRVVLEOH UHFXSHUDU OD PRQXPHQWDO olivera, replantada en algun lloc d’Europa, i portarla de tornada a la masia familiar. /D SHOÄ OtFXOD TXH KD HVWDW SUHVHQWDGD HQ GLYHUVRV IHVWLYDOV L TXH KD UHEXW PROW ERQHV FUtWLTXHV DOJXQV OÂśHVWHP HVSHUDQW FRP GLXHQ DO QRVWUH SREOH en candeletes. &DO UHFRUGDU TXH DTXHVWD SHOÄ OtFXOD QR pV UHV PpV TXH HO UHĂ€H[ GÂśXQD UHDOLWDW TXH KDQ estat vivint les nostres comarques i que ha portat a arrancar de soca i arrel milers d’oliveres per HPSRUWDU VH OHV HQ HO SLWMRU GHOV FDVRV D PLOHUV GH TXLOzPHWUHV $L[t OL KR UHODWDYD ,FLDU %ROODtQ D 5RFtR *DUFtD HQPLJ GÂśXQ EDQFDO GH OHV WHUUHV GHO 0DHVWUDW RQ VÂśKD URGDW SDUW GH OD SHOÄ OtFXOD SHU D XQ UHSRUWDWJH GH (O 3DtV Âł 7RWHV DTXHVWHV ROLYHUHV PLOÄ OHQjULHV que per capricis de la moda han estat arrencades de OD WHUUD YHQXGHV L WUDVOODGDGHV D MDUGLQV SDUWLFXODUV o empreses internacionals. Fa anys van començar D YHQGUH OHV D PLOHUV $ 3DXO OL YD VHPEODU XQD ERQD PHWjIRUD SHU H[SOLFDU WRW OÂśHVSROL TXH VÂśKD YLVFXW D (VSDQ\D DPE HO ERRP LPPRELOLDUL DPE XQD FRVWD SREODGD GH UDMROD L XQ SDLVDWJH TXH KHP IHW SROV YHQHQW ÂżQV D OÂś~OWLPD KHFWjUHD eV XQD PDQHUD PROW FRQFUHWD GH SDUODU GÂśXQD FRVD PROW FRPSOH[D OÂśHVSHFXODFLy DPE FRVHV EjVLTXHV FRP XQ DUEUH HO poc respecte a alguna cosa que porta a la terra tant GH WHPSV L TXH KD HVWDW IRQW GH VDOXW GH EHQHVWDU L GH SODHU´ I ĂŠs que el tema, encara que no ho parega, ve de molt lluny. Tot apunta que a començament de segle ;; MD HV YDQ YHQGUH DOJXQHV ROLYHUHV PLOÄ OHQjULHV de l’Estat espanyol i que aquestes van fer cap a )UDQoD ,WjOLD %qOJLFD SHU GHFRUDU HOV MDUGLQV d’alguns palaus i mansions. $ SHQHV ID XQ SDUHOO GH GqFDGHV SDUDOÄ OHODPHQW DO ERRP GH OD FRQVWUXFFLy HV YD UHFXSHUDU OD PRGD GÂśHPEHOOLU OX[RVRV [DOHWV L DSDUWDPHQWV URWRQGHV

6

2OLYHUD PLOÄ OHQjULD GHO 9DGjQ[HU HVSRUJDGD L SUHSDUDGD SHU FRPHQoDU OHV IHLQHV GH WUDQVSODQWDPHQW

HGLÂżFLV HPEOHPjWLFV DPE DTXHVWV DUEUHV monumentals. 'H WRW DL[z WHQLP H[HPSOHV EHQ SURSHUV HQFDUD TXH DOJXQV PpV TXH HOV DOWUHV (PLOLR %RWtQ EDQTXHU L SUHVLGHQW GHO %DQF GH 6DQWDQGHU YD DGTXLULU ROLYHUHV PLOÄ OHQjULHV GH OHV TXDOV SURFHGLHQ GH OD QRVWUD FRPDUFD GHO %DL[ 0DHVWUDW SHU SODQWDU OHV DO YROWDQW GH OD VHX TXH HO EDQF Wp D OD ORFDOLWDW PDGULOHQ\D GH %RDGLOOD GHO 0RQWH 8Q H[HPSOH PpV SURSHU HO WHQLP DO PDWHL[ SREOH GÂś$OFDOj RQ VÂśKDQ YHQXW QRPEURVRV H[HPSODUV L RQ D PpV ID DSUR[LPDGDPHQW XQV DQ\V GLYHUVRV WqFQLFV HV YDQ DSURSDU DO QRVWUH SREOH SHU FRPSUDU oliveres per decorar l’entrada i una atracciĂł del FRQHJXW SDUF GH 7HUUD 0tWLFD 7HQLP FRQVWjQFLD TXH OHV YDQ GDWDU DPE XQV DQ\V L TXH D PpV del preu de les oliveres es van haver de realitzar TXDQWLRVHV GHVSHVHV SHU DUUDQFDU OHV GH PDQHUD convenient, condicionar el camĂ­ per poder traure-les GHO 9DGjQ[HU OD SDUWLGD RQ HV WUREDYHQ SDJDU HOV costos del transport i el consegĂźent transplantament DO SDUF WHPjWLF 3HUz OD FRVD QR YD DFDEDU DFt 7RW i les precaucions i els esforços que es van adreçar, VHPEOD TXH XQD GH OHV ROLYHUHV QR YD SRGHU DJXDQWDU


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 OLIVERES MIL·LENÀRIES D’ALCALÀ QUE VAN SER ADQUIRIDES PER TRANSPALANTAR-LES AL PARC TEMÀTIC DE TERRA MÍTICA

9DQ VHU PROWHV OHV SHUVRQHV TXH HQ HQWHUDU VH TXH V HVWDYHQ IHQW WUHEDOOV SHU HPSRUWDU VH GXHV ROLYHUHV GHO 9DGjQ[HU FDS D 7HUUD 0tWLFD YDQ YROHU SUHVHQFLDU HO IHWV L HV YDQ DSURSDU ¿QV DOOt SHU DFRPLDGDU VH G DTXHVWV PDMHVWXRVRV DUEUHV )RWRJUD¿HV FHGLGHV SHU 7RPiV &XFDOD )LQD 3HGUD L -RVp /XLV (VWHOOHU

AJUNTAMENT D’ALCALÀ DE XIVERT- ALCOSSEBRE 7


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 WRW HO WUDVEDOVDPHQW L ¿QDOPHQW YD PRULU DO SRF WHPSV , pV TXH WRW L TXH O¶ROLYHUD pV XQ DUEUH IjFLO de trasplantar, si es fa de manera convenientment, DTXHVW SURFpV REOLJD D VHUUDU SUjFWLFDPHQW WRWHV OHV DUUHOV L OHV EUDQTXHV SHU OD TXDO FRVD QR pV PDVVD GLItFLO TXH DOJXQV H[HPSODUV L HQWUH HOOV HOV GH PpV edat morguen en l’intent. %HQ SURPSWH HV YDQ DOoDU YHXV FUtWLTXHV D WRW arreu. Alguns agricultors es van negar, de totes totes, a vendre aquest patrimoni heretat dels seus DYDQWSDVVDWV L TXH WDQ Ep HQV UHSUHVHQWD FRP D SREOH '¶DOWUHV PpV SUjFWLFV YDQ SHQVDU TXH KDXULHQ GH WUHEDOODU PROWV DQ\V L GHGLFDU PROWV HVIRUoRV SHU REWHQLU HOV PDWHL[RV EHQH¿FLV TXH ara, de cop i volta, els oferien algunes cases de MDUGLQHULD R FRPSUDGRUV SDUWLFXODUV Vista la situació són cada cop més les SHUVRQHV VHQVLELOLW]DGHV L OHV DVVRFLDFLRQV TXH LPSXOVHQ LQLFLDWLYHV SHU SURWHJLU DTXHVWV DUEUHV PRQXPHQWDOV (V WUDFWD HQ OD PDMRULD GH FDVRV G¶DVVRFLDFLRQV VHQVH jQLP GH OXFUH TXH EXVTXHQ DMXGDU HQ OD FRQVHUYDFLy GHO SDWULPRQL DJUtFROD L FXOWXUDO YLQFXODW D DTXHVWV DUEUHV LQYHQWDULDU L catalogar aquest patrimoni, propiciar la realització i GLYXOJDFLy G¶HVWXGLV UHODFLRQDWV DPE OD LQYHVWLJDFLy OD GRFqQFLD HO WXULVPH 6HJXUDPHQW KDXUtHP GH VHU DPELFLRVRV L PLUDU GH ORFDOLW]DU TXLQV DUEUHV GHO QRVWUH WHUPH SRGULHQ VHU VXVFHSWLEOHV GH SURWHFFLy FDWDORJDU ORV QHWHMDU ORV L IHU OHV FXUHV EjVLTXHV SHU D OD VHXD VXSHUYLYqQFLD 3HUz WRW DL[z QR pV WDQ IjFLO WRW L TXH O¶DGPLQLVWUDFLy ha legislat per aturar, evitar la degradació i la GHVDSDULFLy G¶HVWH SDWULPRQL DUERUL 7HQLP FODU TXH KHP GH SURWHJLU ORV SHUz DO PDWHL[ WHPSV IDOWHQ HOV LQVWUXPHQWV EjVLFV GH SODQL¿FDFLy TXH DVVHJXUHQ una gestió adequada, el seguiment de la seua salut, l’aplicació de tractaments de conservació i la millora de l’entorn. Hem de garantir i aconseguir que DTXHVWV DUEUHV URPDQJXHQ DPE YLGD HO PDMRU WHPSV SRVVLEOH HQWUH QRVDOWUHV WRW DVVHJXUDQW G¶DTXHVWD manera el seu pas de generació en generació. De PRPHQW L PDMRULWjULDPHQW WRW VHJXHL[ HQ PDQV GH OD ERQD YROXQWDW GHOV SURSLHWDULV 8V VXJJHULP TXH VL HL[LX SHO FDPS REVHUYHX GHWLQJXGDPHQW DTXHVWV DUEUHV PDMHVWXRVRV OHV seues arrels, els seus nucs, la rugositat de la seua HVFRUoD 2EVHUYHX FRP HV GHL[D HQWUHYHXUH HO pas del temps, com han crescut i s’han fet grans. eV GH MXVWtFLD TXH HOV PDQLIHVWHP XQ UHVSHFWH TXH HOV FXLGHP L TXH HOV GHL[HP YLXUH DO PDWHL[ OORF RQ YDQ QjL[HU HV YDQ FULDU L KDQ IHW OD VHXD YLGD DO OODUJ del temps. 4XHGD PROW SHU IHU SHUz QR HQV SRGHP TXHGDU GH EUDoRV FUHXDWV GDYDQW OHV PRGHV R HOV LQWHUHVVRV SDUWLFXODUV MD TXH GHO FRQWUDUL FRP GLX OD FDQoy perdrem els orígens i la identitat.

/ 2OP GHO %DUUDQTXHW VXVFHSWLEOH GH VHU GHFODUDW DUEUH PRQXPHQWDO PXQLFLSDO HVSHFLDOPHQW SHU OD KLVWzULD L HO VLJQL¿FDW TXH Wp SHU D PROWV GHOV JDVSDW[HUV L JDVSDW[HUHV

2OLYHUD FHQWHQjULD GHO 3RX GHO &RQLOO DO 9DGjQ[HU


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

LA LLEI VALENCIANA DE PATRIMONI ARBORI MONUMENTAL

JOAN SANZ SANCHO

$UD PDWHL[ IDUj XQV DQ\V TXH OD *HQHUDOLWDW Valenciana va aprovar l’anomenada llei de Patrimoni $UERUL 0RQXPHQWDO GH OD &RPXQLWDW 9DOHQFLDQD Una llei la qual no sempre ha aconseguit els UHVXOWDWV HVSHUDWV /D OOHL SUHWHQLD DL[t VÂśH[SUHVVD HQ HO SUHjPEXO OD SURWHFFLy GÂśDTXHOOV exemplars botĂ nics que per les seues caracterĂ­stiques excepcionals de valor Kistzric cultural cientĂ­Âżc i d’esbarjo constitueixen un patrimoni arbori Ăşnic; els exemplars representen una part singular del patrimoni mediambiental i cultural del poble valenciĂ , i n’Ês, per tant, d’interès pĂşblic evident la protecciĂł i conservaciĂł. /D OOHL MD WHQLD FODU TXH molts d’estos espais arbrats estan en perill per causes diverses, majoritĂ riament atribuĂŻbles a l’edat generalment avançada i a l’activitat actual i històrica de l’Êsser humĂ . Davant d’aquesta situaciĂł la llei pretenia VHQVLELOLW]DU OD FLXWDGDQLD SHU WDO GH SURWHJLU DTXHOOV DUEUHV PRQXPHQWDOV SHFHV ~QLTXHV DO WHPSV TXH SODQWHMDYD OD QHFHVVLWDW GH SURFXUDU ORV OHV FXUHV L DWHQFLRQV QHFHVVjULHV SHU WDO GÂśDVVHJXUDU OD VHXD SHUYLYqQFLD GH PDQHUD TXH DTXHVW OOHJDW TXH HQV KD DUULEDW GHV GH ID VHJOH L HQ DOJXQV FDVRV PLOÄ OHQQLV el pugem transmetre a les futures generacions. (O FDV pV TXH DTXHVW SDWULPRQL WDQW LPSRUWDQW HVWj D KRUHV GÂśDUD WDQW HQ PDQV S~EOLTXHV FRP SULYDGHV 4XH KL KDMD XQD OOHL QR JDUDQWHL[ GH FDS PDQHUD que la Generalitat, les diputacions provincials, els DMXQWDPHQWV L HOV SURSLHWDULV SULYDWV SXJXHQ JDXGLU GH OD GRWDFLy ÂżQDQFHUD L GHOV UHFXUVRV PDWHULDOV L KXPDQV SHU D OD VHXD SURWHFFLy L FRQVHUYDFLy DPE totes les garanties. eV EHQ FHUW TXH DOJXQV SURSLHWDULV HVWDQ VHQVLELOLW]DWV L KDQ DFRQVHJXLW WUDXUH UHQGLELOLWDW D DOJXQHV HVSqFLHV FRP OHV ROLYHUHV D GÂśDOWUHV HOV XQHL[ DOJXQ YDORU VHQWLPHQWDO TXH WUDQVPqV de generaciĂł en generaciĂł ha facilitat la seua VXSHUYLYqQFLD SHUz HOV IHWV HYLGHQFLHQ TXH OÂśDPHQDoD GH GHVDSDULFLy GH PROWV GÂśDTXHVW DUEUHV SHUVLVWHL[ 6HQVH FDS GXEWH KHP GÂśDUULEDU XQD PLFD PpV HQOOj +HP GÂśDSOLFDU OD OOHL KHP GH EXVFDU LQFHQWLXV GH WRWV WLSXV SHGDJzJLFV FXOWXUDOV GÂśDSURÂżWDPHQW DJUtFROD DMXWV HFRQzPLFV SHU WDO TXH WRW HO mĂłn ens anem conscienciant de la necessitat de protegir-los. (O SULPHU SDV HQ OD PDMRULD GHOV FDVRV SDVVD SHOV SURSLHWDULV SULYDWV L SHOV DMXQWDPHQWV &DO WUHEDOODU prop de la gent, dels propietaris, conscienciar-nos

$ OD IRWRJUDÂżD HO JDVSDW[HU 3DEOR (VWHOOHU L HO GLSXWDW VRFLDOLVWD 0DULR (GR *LO DO &RQJUpV GHOV GLSXWDWV OÂśDQ\ TXDQ YDQ SUHVHQWDU XQD LQLFLDWLYD SDUODPHQWjULD VREUH OD SURWHFFLy GH OHV ROLYHUHV PLOÄ OHQjULHV

Mario Edo )DQ]DUD $OW 0LOODUV GH VHWHPEUH GH &DVWHOOy GH OD 3ODQD GH MXQ\ GH YD ser diputat al CongrÊs durant la VII legislatura. Va ser secretari general del PSPV-PSOE a Castelló de OD 3ODQD HO IRX GLSXWDW SHU OD SURYtQFLD de Castelló a les eleccions generals espanyoles GH 9D HVWDU SRUWDYHX DGMXQW GH OD &RPLVVLy d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del CongrÊs dels Diputats, etapa durant la qual es va realitzar la proposició no de llei esmentada. Una proposició TXH YD UHVXOWDU GH JUDQ YjOXD HQ VXPDU VH D WRWHV les iniciatives que van lluitar per promoure la SURWHFFLy GHO QRVWUH SDWULPRQL DUERUL $ OHV HOHFFLRQV PXQLFLSDOV HVSDQ\ROHV GH IRX HVFROOLW UHJLGRU GH OœDMXQWDPHQW GH &DVWHOOy GH OD 3ODQD FjUUHF TXH DEDQGRQj HQ GHJXW D OD PDODOWLD TXH SRF GHVSUpV DFDEDULD DPE OD VHXD vida. 3RGHX FRQVXOWDU OD SURSRVLFLy DO Diario de sesiones del Congreso de los Diputados. Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 6HVVLy Q~P FHOHEUDGD HO GLPDUWV GH VHWHPEUH GH

9


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 GH OD LPSRUWjQFLD GÂśHODERUDU XQ FDWjOHJ GÂśDUEUHV PRQXPHQWDOV GÂśLQWHUqV ORFDO Ep VLJD FRP OD OOHL GHWHUPLQD SHO VHX LQWHUqV ELROzJLF SDLVDWJtVWLF KLVWzULF FXOWXUDO R VRFLDO $ SDUWLU GÂśDFt WUHEDOODU tots plegat per sentir-nos orgullosos d’aquests EHQVZZZ QDWXUDOV TXH HQV LGHQWLÂżTXHQ FRP D SREOH L GH OD PDWHL[ PDQHUD TXH HQV VHQWLP RUJXOORVRV GH OÂśROLYHUD GHO SDWL GH OÂśHVJOpVLD WUHEDOODU SHU SURWHJLU EDQFDOV GÂśROLYHUHV FHQWHQjULHV L PLOÄ OHQjULHV OÂśRP GHO %DUUDQTXHW HO PDMHVWXyV SL GH OÂśHQWUDGD D $OFRVVHEUH SHU OÂśDQWLJD ÂżQFD GHOV 9DOOWHUUD /D UHVSRQVDELOLWDW GH OOHJDU D OHV IXWXUHV JHQHUDFLRQV DTXHVWV SDWULPRQL QDWXUDO HVWj D OHV QRVWUHV PDQV L QR KR KHP GH GHL[DU HVFDSDU

LLEI 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana (2006/6142) /D OOHL GHFODUD SURWHJLWV JHQqULFDPHQW VHQVH QHFHVVLWDW GH UHVROXFLy VLQJXODULW]DGD HOV H[HPSODUV GH TXDOVHYRO HVSqFLH DUEzULD H[LVWHQW D OD &RPXQLWDW Valenciana que igualen o superen un o mĂŠs dels SDUjPHWUHV VHJÂ HQWV DQ\V GÂśHGDW PHWUHV GÂśDOojULD - 6 metres de perĂ­metre de tronc, mesurat a una DOojULD GH P GH OD EDVH PHWUHV GH GLjPHWUH PDMRU GH OD FRSD PHVXUDW HQ OD SURMHFFLy VREUH HO SOjQRO KRULW]RQWDO


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

LA CORDÀ JOSÉ BORT-VELA (*) 8QD GH ODV ¿HVWDV WtSLFDV TXH FDUDFWHUL]DQ ODV ¿HVWDV GH $OFDOj HV HO WUDGLFLRQDO IHVWHMR GH ©OD FRUGjª 7RGR HO HVStULWX iUDEH TXH KHUHGDPRV GH QXHVWURV DQWHSDVDGRV VH SRQH GH PDQL¿HVWR HQ ella. Es decir el amor al fuego, a la energía, a la temeridad, a la emoción. ,PDJLQDG XQD GH HVWDV QRFKHV FiOLGDV GH DJRVWR 0XFKDV HVWUHOODV HQ HO FLHOR (O DPELHQWH HVWi FDUJDGR GH JULWRV GH FDPSDQDV GH FDQWRV GH VLOELGRV 3RU WRGDV ODV FDOOHV GH OD SREODFLyQ FDPLQD la gente presurosa. Todos ríen de entusiasmo \ GH HPRFLyQ /DV PXMHUHV VLHQWHQ XQ SRFR GH PLHGR (Q XQD SOD]D GHO SXHEOR XQD PXFKHGXPEUH KHWHURJpQHD VH FRQJUHJD HQFDPLQiQGRVH en mil direcciones. Las mozas suelen chillar seguidamente mientras algún mozo garrido las UHTXLHEUD SURYRFDWLYR $OJXQDV GH HOODV FRUUHQ \ EXVFDQ OXJDUHV DSURSLDGRV SDUD SUHVHQFLDU OD ¿HVWD /RV EDOFRQHV YHQWDQDV \ WHMDGRV VH KDOODQ repletos de gente. Una cuerda va a lo largo de OD FDOOH /D PXFKHGXPEUH OD FRQWHPSOD ULVXHxD 'H SURQWR WRGRV ORV RMRV VH KDOODQ ¿MRV HQ DTXHO OXJDU 8Q KRPEUH OHYDQWD XQD FDxD D OD DOWXUD GH OD FXHUGD FRQ XQ PDFL]R GH FRKHWHV ©ERUUDFKRVª 6H HQFLHQGHQ ORV FRKHWHV \ DO DSR\R GH OD FDxD FRUUHQ a lo largo de la cuerda saltando de una a otra parte, mientras forman mil peregrinos circuitos luminosos HQWUH HVWDPSLGRV \ H[SORVLRQHV OD JHQWH FRUUH GH XQD D RWUD SDUWH GHVSDYRULGD HPSXMiQGRVH XQRV D RWURV 8QRV FDHQ \ RWURV GHWUiV DWURSHOODQ FXDQWRV HQFXHQWUDQ D VX SDVR SRUTXH GHWUiV OHV VLJXH un cohete saltando en estallidos, que le quiere alcanzar, como un animal encendido desprendido de un averno festivo. Unos cohetes saltan por el DLUH RWURV VH DUUDVWUDQ EULQFDQGR SRU HO VXHOR HQ SRV GH XQD SOHEH TXH FKLOOD \ JULWD RWUR VH DFHUFD KDVWD HO EDOFyQ TXH HVWi OOHQR GH JHQWH TXH VH SUHFLSLWD DO LQWHULRU GH XQ DSRVHQWR HQ EXVFD GH UHIXJLR (O DPELHQWH VH YD FDOGHDQGR RORU GH SyOYRUD SRU WRGDV SDUWHV 1R KD\ XQ PRPHQWR GH TXLHWXG 8QD EDOXPED HQVRUGHFHGRUD UHLQD HQ HO DPELHQWH /RV PR]RV DSODXGHQ R UHTXLHUHQ GH DPRUHV D ODV PR]DV TXH VH UXERUL]DQ DVXVWDGDV (VWDOODQ PiV FRKHWHV 8QD SODJD GH QLxRV FRUUHQ a lo largo de la cuerda sin cansarse, voceando el IHVWHMR (Q WRGRV ORV ODELRV KD\ XQD VRQULVD D ÀRWH DXQTXH HQ HO IRQGR VH VLHQWD XQD PLDMD GH PLHGR < DVt SDVD HO IHVWHMR QRFWXUQR 'H SURQWR OD H[SHFWDFLyQ OOHJD DO PD\RU JUDGR GH HPRFLyQ La gente huye por las esquinas ¿qué es lo que SDVD" 4XH KD HPSH]DUOR HO ©ERXª R VHD HO PD\RU GHVEDUDMXVWH GH FRKHWHV 8QD OOXYLD GH IXHJR TXH

)RWRJUD¿D FHGLGD SHU &DUPHQ &DOGXFK %HWRUHW

H[SORWD VLQ VHQWLGR FRPR XQ LQ¿HUQR GH HVWUXHQGR con chispazos que saltan y se agitan igual a un PRQWyQ GH UD\RV H[SORVLYRV (O FDORU VH KDFH PiV sofocante. El humo envuelve las casas y las luces YHFLQDV FRPR XQD QLHEOD IDQWiVWLFD 2ORU PXFKR olor de pólvora. Gritos, muchos gritos, cual una DOEDUDFD HQVRUGHFHGRUD GH JHQWH GH WRGR XQ SXHEOR DOOt FRQJUHJDGR (Q WDQWR GHWUiV GH XQD HVTXLQD D OD VRPEUD GH XQ SRUWDO VXHQD HO FKDVTXLGR GH XQ EHVR IXUWLYR HQWUH GRV HQDPRUDGRV < HO KXPR VH KD LGR OHQWDPHQWH GLVJUHJDQGR SDUD YHUVH EULOODU de nuevo, las estrellas del cielo.

(*) Article extret del Diario de Castellón de diumenge 1 de setembre de 1929


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

ENTREVISTEM MOSSĂˆN SANTIAGO AĂ‘Ă“ MAR MĂ Ă‘EZ ARNAU L’entrevista a Mossèn Santiago Aùó que us oferim a continuaciĂł ĂŠs una xicoteta part del treball que l’alumna de 4t d’ESO Mar MĂĄĂąez ha estat realitzant, al llarg d’aquest curs, dins l’assignatura anomenada 7reball monogrĂ Âżc d’investigaciĂł. Quan vam plantejar les possibles temĂ tiques Mar tenia clar que volia fer un treball al voltant de l’etapa històrica de la transiciĂł democrĂ tica i com havien viscut les persones del nostre poble el pas de la dictadura a la democrĂ cia. Per començar, vam estar parlant de fer una anĂ lisi de les primeres eleccions democrĂ tiques i com van anar canviant els resultats al llarg de les successives eleccions municipals. Analitzar els resultats estava bĂŠ però ens faltaria captar quines havien estat realment les sensacions i vivències de la gent. Per solucionar aquest inconvenient ens vam plantejar la possibilitat de realitzar entrevistes a persones d’à mbits, ideologia i edats diferents. VolĂ­em saber com va viure cadascĂş aquest moment i quins record tenien. AixĂ­ l’entrevista a Mossèn Santiago ĂŠs, la primera de les entregues, d’una part d’aquest interessant treball de Mar. LlĂ stima que la LOMCE (Llei OrgĂ nica de Millora de la Qualitat Educativa) ha decidit que aquesta assignatura, de tan sols una hora a la setmana, desaparega. LlĂ stima perquè ĂŠs una de les poques assignatures on, l’alumnat, al llarg de tot un curs ha de realitzar un treball de manera metòdica, utilitzant procediments i recursos propis de la tasca investigadora. Un treball on l’alumne ha de resoldre problemes de la vida quotidiana, ha de prendre decisions, treballar amb rigor cientĂ­Âżc i demostrar que s’Ês capaç de fer un treball ben fet. -RDQ 6DQ] Professor de l’assignatura 7reball monogrĂ Âżc d’investigaciĂł a 4t d’ESO IES Serra d’Irta. AlcalĂ de Xivert

0RVVqQ 6DQWLDJR TXDQ HUD MRYH DO YROWDQW GHOV DQ\V GH OD WUDQVLFLy GHPRFUjWLFD

Te voy a contestar en castellano, lo que es todo un signo de aquellos tiempos. El valenciano era OD OHQJXD GH OD SOHEH GH XVR HQ OD FRQYHUVDFLyQ YXOJDU /R KDEODED SHUR QXQFD DSUHQGt D HVFULELUOR 'H PD\RU OR LQWHQWp SHUR D EDVH GH QR SUDFWLFDUOR ahora casi lo tengo olvidado y me cuesta mucho hacerlo. Mi padre era valenciano, mi madre aragonesa, aunque entendía perfectamente el valenciano. Ella era la única persona a la que me dirigía en castellano. Què em pot contar del dia de la mort de Franco? Com ho va viure? 'HVSXpV GH HVWDU FLQFR DxRV HQ $OFDOj GH ;LYHUW GHO DO PH IXL D %DUFHORQD $OOt PH OLFHQFLp en teología. Vivía en un piso de la Parroquia de 6DQ 5DPyQ PX\ FHUTXLWD GHO FDPSR GH %DUoD 9LYtD FRQ WUHV VDFHUGRWHV PiV GRV GH ORV FXDOHV WDPELpQ VH HVWDEDQ OLFHQFLDQGR XQR GH $OFRUD TXH HVWXGLDED SVLFRORJtD \ RWUR PDOORUTXtQ TXH HVWXGLDED SHGDJRJtD (O PDOORUTXtQ QRV KDEtD invitado a ir a su casa, en Mallorca. Lo difícil era encontrar el día, cuando no tenía clase uno la tenía otro. Por eso acordamos que, como por supuesto HO GtD TXH PXULHUD )UDQFR KDEUtD ¿HVWD HVFRODU


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 HQ WRGRV ORV FHQWURV GRFHQWHV WDQWR HFOHVLiVWLFRV como civiles, que el día que muriera Franco, cuya PXHUWH VH SUHVHQWtD LQPLQHQWH QRV tEDPRV D 0DOORUFD FRQ HO PDOORUTXtQ TXH VH OODPDED \ VH OODPD 7RPHX &DWDOi %DUFHOy 7RPHX KD VLGR \ es famoso en el mundo de la drogadicción y fue LQWURGXFWRU HQ (VSDxD GHO 3UR\HFWR +RPEUH SDUD OD UHKDELOLWDFLyQ H LQVHUFLyQ GH GURJRGHSHQGLHQWHV Es famoso en Mallorca y en cierta ocasión estuvo HQ OD DEDGtD GH $OFDOi 3XHV ELHQ OOHJy HO GtD VHxDODGR <R IXL HO SULPHUR TXH VH OHYDQWy \ IXL D WRPDU FDIp DO EDU GH HQIUHQWH GH FDVD \ YROYt FRQ OD QRWLFLD 1R VH TXHUtDQ OHYDQWDU FUHtDQ TXH OHV HQJDxDED 3RU ¿Q ORV FRQYHQFt /LEURV DUULQFRQDGRV QRV VHQWDPRV HQ HO FRPHGRU D GHVD\XQDU \ SODQL¿FDU HO GtD /R PiV XUJHQWH HUDQ ORV ELOOHWHV GHO EDUFR KDEtD TXH HQFRQWUDU ELOOHWHV \ HVH GtD VHJXUR TXH YLDMDUtD PXFKD JHQWH 7RPHX \ FRPSDxtD SDUWLHURQ D WRGR FRUUHU DO SXHUWR 9ROYLHURQ FRQ XQRV ELOOHWHV GH EXWDFD HQ FXELHUWD 1R HV TXH QR TXHGDUDQ FDPDURWHV YDFtRV OR TXH QR QRV TXHGDED HUD GLQHUR SDUD SDJDUORV $TXHOOD QRFKH FRQ HO PDU WUDQTXLOR HO EDUFR avanzando silenciosamente parecía que hasta la PLVPD QDWXUDOH]D VH KDEtD HQWHUDGR GH OD QRWLFLD 6RODPHQWH YL XQD QRWD GLVFRUGDQWH DSDUHFLHURQ HQ OD HVWHOD GH HVSXPD IRUPDGD SRU HO SDVR GHO EDUFR una inmensa cantidad de gaviotas. ¿Qué es eso?SUHJXQWp 7RPHX 6RQ ODV JDYLRWDV TXH YLHQHQ D FRPHUVH OD EDVXUD TXH WLUDQ GHVGH HO EDUFR < DVt HVWDPRV DKRUD FRQ HVWDV SUiFWLFDV GH HQVXFLDUOR WRGR GXUDQWH WDQWRV DxRV

Al amanecer llegamos a Mallorca. Cogimos el coche de Tomeu que tenía en el parquin del DHURSXHUWR \ QRV IXLPRV KDFLD VX SXHEOR $UWj 3HUR FRPR HQ WRGR JUXSR VLHPSUH KD\ XQ 7RPiV TXH VL QR ve no cree, nos paramos de camino en Cal Dimoni, XQ UHVWDXUDQWH TXH WHQtD WHOHYLVLyQ 1RV SXVLPRV HQ OD FROD GH OD FDQWLGDG GH JHQWH TXH GHVHDED YHU cómo el féretro de Franco era depositado en su WXPED GHO 9DOOH GH ORV &DtGRV Por la tarde creo que fuimos al Pico de Formentor, D YHU HO SDLVDMH TXH LQVSLUy DO SRHWD &RVWD L /OREHUD HO IDPRVR SRHPD ³(O SL GH )RUPHQWRU´ Com era la vida durant la dictadura? Repressió, llibertat d’expressió... Esta pregunta es muy amplia. Por eso creo que es conveniente ir por partes. Empecemos por la represión. Distingamos entre represión económica, represión política, represión cultural y represión religiosa. Represión económica. Franco tuvo la virtud, creo que reconocida por todos de no entrar en la Segunda Guerra Mundial. Pero decirle no a Hitler tuvo su precio. Aunque no con armas, sino con DOLPHQWRV 'HEtDPRV FRQWULEXLU D OD DOLPHQWDFLyQ GHO ORV HMpUFLWR QD]L 3RU HVR VH UDFLRQDED HO SDQ que tenía que ser negro y si mal no recuerdo WDPELpQ RWURV DOLPHQWRV GH SULPHUD QHFHVLGDG +DEtD FDUWLOODV GH UD]RQDPLHQQWR GH WDEDFR 5HFXHUGR TXH HO DxR FXDUHQWD \ QXHYH VH GREOy la ración del pan, con la consiguiente alegría de OD IDPpOLFD FKLTXLOOHUtD <R WHQtD WUHFH DxRV 7RGR WLSR GH FRPHUFLR GH DOLPHQWRV HVWDED PHGLDWL]DGR

0RVVqQ 6DQWLDJR FHOHEUDQW XQD PLVVD HQ XQ DOWDU LPSURYLVDW DO ULX 6DQW 0LTXHO


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 SRU OD IDPRVD ³¿VFDOtD´ \ KDEtD FDQWLGDG GH JHQWH que vivía del estraperlo. (El término estraperlo era XVDGR HQ (VSDxD SDUD UHIHULUVH DO FRPHUFLR LOHJDO GH ELHQHV VRPHWLGRV D DOJ~Q WLSR GH LPSXHVWR R WDVD SRU HO (VWDGR

+DEtD SUREOHPDV GH LPSRUWDFLyQ \ H[SRUWDFLyQ de los que sólo sé de oídas. El caso es que la HFRQRPtD HVSDxROD HUD PX\ SREUH KDVWD TXH OOHJy HO SODQ GH HVWDELOL]DFLyQ SDUD HOHYDU HO QLYHO económico del país. Represión política. 1R KDEtD SDUWLGRV SROtWLFRV FRPR QR IXHUD HQ OD FODQGHVWLQLGDG R H[LOLDGRV ya fueran de derechas o de izquierdas. Partido ~QLFR HO 0RYLPLHQWR 1DFLRQDO FX\RV SULQFLSLRV \ GRFWULQDV DSUHQGtDQ WRGRV ORV QLxRV HQ ODV HVFXHODV S~EOLFDV \ SULYDGDV &X\RV FDQWRV HQWRQiEDPRV con entusiasmo la chiquillería a todo pulmón. Como pillaran a algún despistado cantando aquello que le KDEtD RtGR FDQWDU VX DEXHOR ³OD KLHUED GHO FDPLQR OD SLVDQ ORV FDPLQDQWHV \ D OD PXMHU GHO REUHUR OD SLVDQ FXDWUR WXQDQWHV GH HVRV TXH WLHQHQ GLQHUR´ OR HQFKLURQDEDQ 'H WRGDV IRUPDV VHUtD LQMXVWR ROYLGDU OD IXHUWH UHSUHVLyQ TXH KXER UHFLpQ WHUPLQDGD OD JXHUUD FLYLO (MHFXFLRQHV \ GHSXUDFLyQ LGHROyJLFD 3RU HMHPSOR ORV PDHVWURV GH LGHRORJtD UHSXEOLFDQD IXHURQ apartados de la docencia.

Tampoco podemos olvidar la represión sindical. +DEtD VROR XQ VLQGLFDWR TXH VH OODPDED YHUWLFDO HV GHFLU ORV SDWURQRV \ ORV REUHURV MXQWRV 1R KDED VLQGLFDWRV GH REUHURV GH HPSUHVDULRV R OLEHUWDG VLQGLFDO SDUD OD DXWRGHIHQVD GH ORV REUHURV (Q XQD SDODEUD QR KDEtD VLQGLFDWRV GH FODVH QL FODVHV siquiera, pero digan lo que digan, clases o no, VLHPSUH KD\ ULFRV FDGD YH] PiV ULFRV \ SREUHV FDGD YH] PiV SREUHV HQ FDQWLGDG \ HQ FDOLGDG Represión cultural 3RU QR DODUJDUQRV EDVWD KDEODU GH OD FHQVXUD HQ HO FLQH HQ ORV OLEURV HQ ORV VHUPRQHV GH DOJXQRV FXUDV +DEtD HQ =DPRUD XQD FiUFHO SDUD ORV FXUDV TXH VH SDVDEDQ GH OD OHQJXD Represión religiosa (Q (VSDxD QR FDEtD RWUD religión que la católica. De ahí el término nacionalFDWROLFLVPR /RV TXH QR HUDQ FDWyOLFRV VH OR SDVDEDQ PDO 1DGD GH GLYRUFLR QL PDWULPRQLR FLYLO 2 VHD QR KDEtD OLEHUWDG UHOLJLRVD (O OHQJXDMH HQ OD OLWXUJLD GHEtD VHU HO FDVWHOODQR R HO ODWtQ Libertades. (Q FXDQWR D ODV OLEHUWDGHV FUHR TXH \D HVWi WRGR GLFKR 1R H[LVWtDQ ODV OLEHUWDGHV fundamentales, es decir, las que fundamenta la YLGD KXPDQD XQD YLGD HQ OLEHUWDG GLJQLGDG \ humanidad. Quins canvis va notar els primers anys de democrà cia? 'H %DUFHORQD SDVp D YLYLU D 0DGULG SRU HVR QR

0RVVqQ 6DQWLDJR DPE XQ JUXS GH JDVSDW[HUV D OD 7RUUH (EUt


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 HVWXYH HQ $OFDOi ORV SULPHURV DxRV GH OD GHPRFUDFLD Que recorda de les primeres eleccions democrà tiques a Alcalà ? Vale la repuesta anterior ya que voté en Madrid. Com va canviar el paper de la dona? Vestir y divertirse. Te pongo un caso. Cuando VH SXVR HQ PDUFKD HO SODQ GH HVWDELOL]DFLyQ DO TXH aludí antes, el turismo se convirtió en una actividad IXQGDPHQWDO GH OD HFRQRPtD %HQLGRUP IXH XQ SXQWR GH UHIHUHQFLD /DV WXULVWDV H[WUDQMHUDV VH EDxDEDQ HQ ELNLQL SHUR ODV HVSDxRODV VH WHQtDQ TXH EDxDU HQ PDLOORW \ EDMDU D OD SOD\D HQ DOERUQR] 6XIUtDQ una competencia desleal. La que no cumplía, PXOWD (QWRQFHV HO DOFDOGH GH %HQLGRUP VH IXH D YHU D )UDQFR \ OH GLMR R ELNLQL R QR KD\ WXULVPR 3XHV FRPR OD SHUUD HV OR SULPHUR ELNLQL SDUD WRGDV \ HQ $OFRVVHEUH WDPELpQ 1R RV H[WUDxpLV FXDQGR YXHVWUDV DEXHODV VH SRQHQ ODV PDQRV HQ OD FDEH]D FXDQGR RV YHQ FRQ XQ GRV SLH]DV < DVt tantas cosas, por el hecho de ir sin mangas a una PXMHU OD OODPDEDQ GHVYHUJRQ]DGD )DOGD KDVWD OD rodilla como mínimo y mangas cortas hasta el codo. 1DGD GH SURYRFDU 3HUR FRQ¿GHQFLDOPHQWH DKRUD YRVRWUDV RV SDViLV 1L WDQWR QL WDQ SRFR 'LYHUWLUVH (UD FXULRVR YHU D OD MXYHQWXG GH $OFDOj SDVHDQGR GH DUULED DEDMR ORV GtDV GH ¿HVWDV 'H EDLOH DJDUUDGR QL KDEODU 3HFDGR PRUWDO (UD OD moral del nacionalcatolicismo. 3HUR WDPELpQ HQ RWURV DVSHFWRV FDPELy OD VLWXDFLyQ GH OD PXMHU 3DUD PHMRUDU OD HFRQRPtD HUD QHFHVDULR HO WUDEDMR GH OD PXMHU $Vt VH YLR QDWXUDO TXH OD PXMHU GHMDUD OD FDVD LQFOXVR OD FDVDGD \ IXHUD D WUDEDMDU $XQTXH HQ HO FDPSR ODV PXMHUHV HQ $OFDOi KDQ WUDEDMDGR WRGD OD YLGD 7DPELpQ HQ RWURV DVSHFWRV FRPR HQ OD HGDG GH FDVDUVH TXH HVWDED VL PDO QR UHFXHUGR DOUHGHGRU GH ORV YHLQWL~Q DxRV (WF Com va canviar l’educació? En referent al sistema, a la llengua... <D WH KH GLFKR DQWHV $OJ~Q HMHPSOR PiV 8Q GtD IXL D FRJHU XQ WUHQ SDUD LU GH $OFDOj D &DVWHOOyQ /H SHGt DO IDFWRU XQ ELOOHWH HQ YDOHQFLDQR /D UHVSXHVWD IXH KDEOH XVWHG HQ FULVWLDQR 6H JHQHUDOL]y OD SRVLELOLGDG GH HVWXGLDU D WRGR HO mundo. Era necesario elevar el nivel de cultura si VH TXHUtD PHMRUDU OD HFRQRPtD ,QVWLWXWRV HQ WRGRV ORV SXHEORV SRVLEOHV \ WDPELpQ \ VREUH WRGR GH formación profesional. Te puedo decir que siendo \R SURIHVRU GH UHOLJLyQ HQ HO ,(6 GH $OFDOi VL PDO no recuerdo en los ochenta y tantos, fui el primer profesor que utilizó el ordenador. Los profesores, ni idea. ¿Te imaginas el panorama? 'H WRGDV IRUPDV HO VLVWHPD HGXFDWLYR FDPELD VLHPSUH FXDQGR FDPELD HO SDUWLGR TXH JRELHUQD <R YLYt YDULRV FDPELRV < DVt QR YDPRV D QLQJXQ VLWLR ¢&XiQGR KDEUi XQ SDFWR GH HVWDGR VREUH OD HQVHxDQ]D"

$PE XQV DPLFV D O HUPLWD GH 6DQW %HQHW

Quins canvis va notar en els mitjans de comunicació? 3RQJR XQ HMHPSOR SDUD TXH VH HQWLHQGD \ DFDEDU DQWHV (Q 9DOHQFLD FUHR TXH VH HGLWDED XQ VHPDQDULR TXH VH OODPDED /D &RGRUQL] GH KXPRU VDWtULFR /R FHUUDEDQ \ PXOWDEDQ GRV SRU WUHV 8Q GtD DSDUHFLy HQ OD SRUWDGD OD VLJXLHQWH IUDVH $OPRKDGtQ HV D DOPDKRGyQ FRPR FRMtQ HV D [ \ QRV LPSRUWD WUHV [ TXH QRV FLHUUHQ OD HGLFLyQ &HUUDGD OD UHYLVWD \ PXOWD /D VHFXHVWUDEDQ HV GHFLU SDVDED OD SROtFtD SRU ORV NLRVFRV \ VH OD OOHYDED 'XUDQWH OD GLFWDGXUD KDEtD FHQVXUD SUHYLD HV GHFLU DQWHV GH VDOLU DO S~EOLFR OD SXEOLFDFLyQ VH OOHYDED D OD FHQVXUD TXH OD DXWRUL]DED R QR en la democracia se pasó a la autocensura, es GHFLU SXEOLFD OR TXH TXLHUDV SHUR VL WH SDVDV OD SDJDUiV (VWR OR KLFH \R HQ ODV GRV HWDSDV FXDQGR IXL GHOHJDGR GH OD UHYLVWD 1RWLFLDV 2EUHUDV Quin va ser el paper dels capellans obrers al poble? (VWR GH ORV VDFHUGRWHV REUHURV IXH \ HV XQ fenómeno que se dio en Francia, un país laico, de (VWDGR QR FRQIHVLRQDO $TXt HQ (VSDxD VH GLHURQ HMHPSORV SHUR SRFRV \ KXER DOJ~Q HMHPSOR GH RELVSRV OLEHUDOHV TXH OR SHUPLWLHURQ FRPR HV HO FDVR GHO FDUGHQDO GH %DUFHORQD 'U -XEDQ\ 7HQJR XQ DPLJR VDFHUGRWH \D MXELODGR TXH IXH OLQRWLSLVWD toda su vida.


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 6H FRQVLGHUDED TXH HO WUDEDMR PDQXDO HUD LQGLJQR de la llamada dignidad sacerdotal, pero Jesús, a TXLHQ GLFHQ UHSUHVHQWD HO VDFHUGRWH IXH REUHUR \ VX SDGUH 6DQ -RVp WDPELpQ < VXV SULQFLSDOHV amigos, Pedro, Santiago y Juan fueron pescadores \ DUULHURV -HV~V GLJQL¿Fy HO WUDEDMR PDQXDO 3HUR QR VRODPHQWH SHQVDEDQ DVt ODV pOLWHV GRPLQDQWHV VLQR WDPELpQ HO SXHEOR ¿HO 1RVRWURV PL SULPR 3HGUR KLMR DGRSWLYR GH $OFDOi \ \R QRV SXVLPRV D WUDEDMDU eO HQ HO FDPSR \R GH SHyQ Pero la feligresía lo vio mal. Lo que creíamos que HUD XQ HMHPSOR UHVXOWy VHU XQ HVFiQGDOR < OR GHMDPRV ¢4Xp QHFHVLGDG WLHQHQ VL \D FREUDQ GHO Estado?, decían. Y no sólo lo veía así la feligresía, VLQR WDPELpQ JHQWH TXH QR SLVDED OD LJOHVLD &RPR WDPELpQ VH YLR PX\ PDO TXH QRV TXLWiUDPRV OD VRWDQD (VWR RFXUUtD SRU ORV DxRV VHWHQWD Què em pot dir del canvi de la Guà rdia Civil ací poble? (O FDPELR PiV LPSRUWDQWH SDUD Pt HQ $OFDOi y en todas partes, es que con la democracia los PLHPEURV GH OD *XDUGLD &LYLO KDQ FRQTXLVWDGR HO GHUHFKR GH OLEHUWDG VLQGLFDO SDUD GHIHQGHU VXV GHUHFKRV ODERUDOHV SXHV VRQ WUDEDMDGRUHV TXH WUDEDMDQ SDUD OD VHJXULGDG GHO (VWDGR 7DQWR HQ GLFWDGXUD FRPR HQ GHPRFUDFLD HVWiQ VXMHWRV D la disciplina y dependen de los mandos. Si unos JXDUGLDV FLYLOHV UHFLEHQ OD RUGHQ GH GLVSDUDU FRQWUD JHQWH TXH VH HVWi DKRJDQGR SDUD TXH QR OOHJXH D OD RULOOD ¢GH TXLpQ HV OD UHVSRQVDELOLGDG" < PiV si se machaca a la gente con aquello del imperio de la ley, de que no hay nada por encima de la ley. Pero no es cierto, porque por encima de la OH\ HVWi OD SURSLD FRQFLHQFLD +D\ FDVRV HQ TXH HO GLOHPD HV REHGLHQFLD D OD OH\ X REHGLHQFLD D la propia conciencia. Es una situación que no sé FRPR FDOL¿FDUOD 3RU HVR FUHR TXH KD\ TXH WHQHU SUHVHQWH OR TXH GLMR -HV~V 1R MX]JXpLV \ QR VHUpLV MX]JDGRV QR FRQGHQpLV \ QR VHUpLV FRQGHQDGRV (V PX\ IiFLO YHU OD SDMD HQ RMR DMHQR \ QR YHU OD YLJD en el propio... Com va viure vostè i la gent del seu voltant la disminució de la repressió? (Q WRGD (VSDxD DSDUHFLy OD SOXUDOLGDG SROtWLFD FXOWXUDO \ UHOLJLRVD < HVR VH UHÀHMy HQ WRGDV SDUWHV WDPELpQ HQ ORV SXHEORV SHTXHxRV FRPR $OFDOi /D JHQWH HPSH]DED D GLVIUXWDU GH OD OLEHUWDGHV IXQGDPHQWDOHV 'LFKR GH RWUD PDQHUD ODV JHQWH HPSH]y D VDOLU GH OD FDWDFXPEDV GH OD FODQGHVWLQLGDG D OD VXSHU¿FLH GH OD OLEHUWDG < HVWR VH QRWDED Va tindre vostè milità ncia amb algun partit polític durant la transició? Carnet? Des de quant? Quants anys? Com ha canviat?... 1R

$ OHV HVFROHV GH &DSLFRUE

Que opina de la primera legislatura democrà tica al poble? 3XHV OD YHUGDG HV TXH QR OR UHFXHUGR PX\ ELHQ Creo que no podría asegurar quien fue el alcalde en ODV SULPHUDV HOHFFLRQHV GHPRFUiWLFDV Com es va viure ací el 23-F? Primero sorpresa. Después preocupación. Los WDQTXHV FLUFXODEDQ SRU ODV FDOOHV GH 9DOHQFLD ([SHFWDFLyQ %DMp DO V~SHU TXH KDEtD FHUFD GH FDVD Pocas novedades. Miedo. La gente se retiró pronto. 5DGLR WHOHYLVRU 3RU ¿Q QRWLFLDV WUDQTXLOL]DGRUDV FXDQGR DO ¿OR GH OD PHGLDQRFKH KDEOy HO 5H\ Opina que la transició fou modèlica? Com li agradaria que haguera segut? 7DQWR FRPR PRGpOLFD QL KDEODU 8Q DSUREDGR MXVWLWR SRUTXH KXELHUD SRGLGR VHU SHRU /D WUDQVLFLyQ KXELHUD WHQLGR TXH VHU XQ YHUGDGHUR DFWR GH UHFRQFLOLDFLyQ HQWUH ORV GRV EDQGRV GH OD *XHUUD &LYLO XQ DFWR GH SHUGyQ PXWXR +XELpUDPRV WHQLGR TXH GHFLU WRGRV 6HxRU SHUGyQDQRV FRPR QRVRWURV perdonamos, porque hacer una Guerra Civil con PiV GH XQ PLOOyQ GH PXHUWRV QR WLHQHQ SHUGyQ (VWR KXELHUD VLGR HO IXQGDPHQWR GH XQD WUDQVLFLyQ modélica. A pesar del rollo que te he soltado, no quiero terminar sin decir lo siguiente. 4XL]iV DQWHV GH HPSH]DU KXELpUDPRV WHQLGR TXH SRQHUQRV GH DFXHUGR VREUH ORV WpUPLQRV HV decir, preguntarnos qué es la democracia o que


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 entendemos por democracia, o qué democracia tenemos. Tenemos una democracia formal, es decir, de formas, de apariencias, de leyes, división de SRGHUHV HWF (Q RWUDV SDODEUDV KLSyFULWD IDULVDLFD pero no real. La democracia real empieza en la democracia económica. Todos somos personas TXH WHQHPRV GHUHFKR D YLYLU HQ OLEHUWDG GLJQLGDG y humanidad. ¿Viven así los cuatro millones de parados que tenemos? ¿Para qué queréis estudiar, VL QR WHQGUpLV WUDEDMR QL MRUQDO WHQGUpLV TXH LU DO H[WUDQMHUR D WUDEDMDU FRPR RFXUUtD HQ OD GLFWDGXUD tendréis, si tenéis, sueldos precarios, sufrir desahucios, etc. ¿Es esto democracia? Para que haya democracia la economía tiene que estar al servicio de la dignidad de la persona y no al revés. Ahora vivimos en la dictadura del dinero. Y esto no VyOR HQ (VSDxD VLQR D QLYHO JOREDO Esto daría para hacer otra monografía. Yo estoy GLVSXHVWR &RPR HVWR\ MXELODGR \ PH DEXUUR PH YD ELHQ < JUDFLDV SRU KDEHUPH GDGR XQ UDWLWR GH GLVWUDFFLyQ $ ORV YLHMRV QRV JXVWD KDEODU GH recuerdos. &HOHEUDQW O HXFDULVWLD HQ SOHQD QDWXUD


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

L’ESCASSETAT D’AIGUA EN LA HISTÒRIA D’ALCALÀ: “EL POU DE SALZE” JOSÉ LUIS ESTELLER ALBERT 8Q GHOV SUREOHPHV PpV JUDQV L TXH PpV SUHRFXSDFLRQV YDQ JHQHUDU DOV GLULJHQWV G¶$OFDOi DO OODUJ GHOV ~OWLPV VHJOHV L ¿QV D PLWMDQ VHJOH ;; YD VHU OD IDOWD G¶DLJXD SHU DOV KDELWDQWV GH OD ORFDOLWDW $O SULQFLSL O¶DLJXD VH VXEPLQLVWUDYD GHV GH EDVVHV L SRXV XQV SDUWLFXODUV L G¶DOWUHV S~EOLFV (OV SRXV S~EOLFV HUHQ SHU D DOJXQV YHwQV O¶~QLFD PDQHUD d’aconseguir aigua si no disposaven d’un pou propi R GHOV UHFXUVRV HFRQzPLFV SHU D SRGHU SDJDU OD $ SULQFLSLV GHO VHJOH ;; HO SREOH GLVSRVDYD DSUR[LPDGDPHQW GH SRXV HQ HO FDVF XUEj /D FRVD YD PLOORUDU D SDUWLU GH MD TXH HV YDQ SRVDU HQ IXQFLRQDPHQW IRQWV S~EOLTXHV UHSDUWLGHV SHU WRW HO PXQLFLSL TXH VXEPLQLVWUDYHQ O¶DLJXD G¶XQ SRX SURSHU D O¶HVFRU[DGRU PXQLFLSDO L TXH IXQFLRQDYD DPE XQ JUXS GH ERPEDPHQW HOqFWULF $QWHULRUPHQW MD KL KDYLD KDJXW GLYHUVRV LQWHQWV per a realitzar alguns pous per tal de garantir HO VXEPLQLVWUDPHQW G¶DLJXD D OD SREODFLy (O protagonista d’un d’aquests intents va ser Juan 9LODQRYD TXL GXUDQW OD VHJRQD PHLWDW GHO VHJOH ;,;

%DUUDQF D O DQRPHQDGD SDUWLGD GHO 3RX GH 6DO]H RQ VXSRVDGDPHQW HV YD FRQVWUXLU HO SRX TXH DQ\V GHVSUpV YD VHU UHRPSOHUW GH WHUUD

3UHSDUDQW HO WHUUHQ\ SHU FROāORFDU OD IRQW TXH HVWDYD XELFDGD HQWUH HO FDUUHU GH 6DQW ,VLGUH L HO GH 6DQW 3DVFXDO )RWRJUD¿D FHGLGD SHU -RVp 0LJXHO 0DUWRUHOO


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 YD YROHU SRVDU HQ SUjFWLFD HQ HO VHX SURSL SREOH HOV FRQHL[HPHQWV WHzULFV TXH WqQLD VREUH SRXV DUWHVLDQV SHUz OD FRVD QR YD WLQGUH ERQV UHVXOWDWV L ÂżQV L WRW YD DFDEDU SHUGHQW WRWV HOV GLQHUV TXH KDYLD LQYHUWLW 9D VHU ÂżQV L WRW PDOWUDFWDW SHU PROWD JHQW TXH VÂśKL KDYLD LOÄ OXVLRQDW SHQVDQW TXH XQD DXWRULWDW HQ OD PDWqULD FRP HOO SRUWDULD D ERQ SRUW SHU DO SREOH HO TXH QR VÂśKDYLD DFRQVHJXLW PDL WLQGUH DLJXD L HQ TXDQWLWDW VXÂżFLHQW Centrant-nos en el tema del Pou de Salze podem GLU TXH DPE DTXHVW QRP WUREHP XQD SDUWLGD HQ HO WHUPH PXQLFLSDO (V WURED D XQV PLO FLQF FHQWV PHWUHV DO QRUG RHVW GHO SREOH (Q DTXHVWD SDUWLGD H[LVWLD XQ [LFRWHW SRX TXH pV HO TXH OL YD GRQDU HO QRP (Q MD KR QRPHQD 'RQ (OLVHR &XFDOD Larrosa en el seu manuscrit Esdeveniments de la Vila d’AlcalĂ de Xivert, i ho fa en descriure la recerca GÂśXQ EUROODGRU GÂśDLJXD SHU SDUW GÂśXQ WDO /XLV QDWXUDO GH &XHYDV GH 9HUD $OPHULD TXL SHO VHX FRPSWH L ULVF YD FRQWUDFWDU D FLQF MRUQDOHUV L YD FRPHQoDU D UHEDL[DU XQ WHUUHQ\ VLWXDW GLQV GHO EDUUDQF 3HQVR TXH OD VHXD LQWHQFLy HUD WUREDU DLJXD SHU D SRGHU YHQGUH OD DO SREOH VDEHQW OD QHFHVVLWDW GÂśDLJXD TXH WqQLD OD ORFDOLWDW L SRGHU IHU GÂśDTXHVWD PDQHUD XQ lucratiu negoci. Segurament va desistir en la seua HPSUHVD L QR HV YD VDEHU UHV PpV GÂśHOO $UULEHP GHVSUpV D ÂżQDOV GHOV DQ\V YLQW GHO VHJOH ;; RQ IDWDOPHQW YDP WHQLU DOJXQV DQ\V GH VHTXHUD H[WUHPD HVSHFLDOPHQW GXUDQW OÂśDQ\ $IRUWXQDGDPHQW DO GHVHPEUH GÂśDTXHOO DQ\ YD SORXUH GH IRUPD DEXQGDQW FRP IHLD WHPSV TXH QR HV YHLD En el Diari de CastellĂł WUREHP D SULPHUV GH GHVHPEUH GH DOJXQV IUDJPHQWV GÂśXQ DUWLFOH RQ HQV GHVFULXHQ OÂśHVWDW GÂśjQLP GH OD SREODFLy L HQV apunten la necessitat urgent de construir un pou per SRGHU QRV DEDVWLU eV LQWHUHVVDQW WDPEp REVHUYDU l’entusiasme que transmet el corresponsal del diari SHU OD SOXMD FDLJXGD “Los sembrados se presentan verdĂ­simos, tapizando los alrededores de la poblaciĂłn; los algarrobos mostrindose llenos de codiciada garroÂżna TXe de segXro llenarĂĄ con creces las aspiraciones de los labradores. Los almendros empiezan a dar mXestra de Xna Ă€oraciĂłn abXndantĂ­sima TXe por alg~n tiempo convertirĂĄn los campos en deliciosos jardines. <a era Kora de TXe desaparecieran las negrXras de la espantosa miseria TXe Kan dejado las e[igXas cosecKas del presente axo dXrante todo el cXal todo Ka sido desengaxos, deIraXdando la esperanza de los agricXltores´ “¢1o tiene nXestro a\Xntamiento la cantidad de . pts. 'estinadas para la constrXcciĂłn de Xn pozo para abastecer de agXa potable a la poblaciĂłn" 3Xes no Ka\ TXe dormir ni desistir de la empresa. 0XcKas cosas Ialtan, Xnas necesarias de las mejoras TXe se Kan introdXcido en $lcalĂĄ; pero el abastecimiento de agXas para el vecindario, es tan importantĂ­simo TXe es la primera necesidad TXe Ka\ TXe remediar´

3RX GH OD 3DODYD )RWRJUDÂżD FHGLGD SHU -RVp 0LJXHO 0DUWRUHOO

“3ara Kacer Xna obra de esta clase no es menester Âżjar nXestra vista en las grandes capitales basta con mirar al vecino pXeblo de 7orreblanca´. $TXHVW ~OWLP SDUjJUDI YH D GHVFULXUH OÂśHVWDW GÂśjQLP GH OD SREODFLy L OÂśHQYHMD VDQD TXH OL WHQtHP DOV SREOHV YHwQV TXH MD WHQLHQ DVVHJXUDW HO SURYHwPHQW d’aigua. /ÂśDQ\ OÂś$MXQWDPHQW YD DGTXLULU XQ WURV GH WHUUHQ\ DO FRVWDW GH OÂśHVFRU[DGRU DPE HO SURSzVLW GH IHU XQ DOWUH SRX SURSHU D OÂśH[LVWHQW $ OÂśDQ\ VHJ HQW XQD VqULH GH FLUFXPVWjQFLHV casuals fan que es canvies d’idea i es volguĂŠs construir el pou en la partida del Pou de Salze. $TXHVW FDQYL GÂśLGHD HV YD GHXUH DOV WUHEDOOV GH SURVSHFFLy TXH YD UHDOLW]DU VREUH HO WHUUHQ\ XQ VDXUt TXL GRQDYD DEVROXWD JDUDQWLD GÂśREWLQGUH DLJXD HQ el lloc per ell proposat. Cal destacar que aquesta persona transmetia serietat a causa de la seua FRQGLFLy GH IUDUH L D XQD H[WHQVD OOLVWD GH EUROODGRUV RQ KDYLD WUREDW DLJXD (Q HO VHJ HQW SDUjJUDI GH l’article del corresponsal de Diari de CastellĂł de VHWHPEUH GH OOHJLP HO VHJ HQW “3arece cosa decidida el TXe nXestra corporaciĂłn mXnicipal contrate la constrXcciĂłn de Xn pozo en la partida denominada “3ozo de 6aXce´ para abastecer de agXas potables a la poblaciĂłn. 0XcKo nos alegrarĂ­a de TXe se llevarse a la prĂĄctica la idea \a TXe el lego Iranciscano )ra\ $ntonio 3arereda con el aparato patentado de sX invenciĂłn nos anXncia en dicKo sitio Xn caXdal de agXas de “ciento cincXenta mil litros diarios´ correspondiendo diez cantaros a cada vecino. 6eg~n nXestros inIormes de agXa estĂĄ anXnciada a veinticinco metros de proIXndidad cX\a circXnstancia resXlta beneÂżciosa para el presXpXesto mXnicipal´. eV D GLU TXH HO IUDUH IUDQFLVFj QR VRODPHQW KDYLD anunciat el lloc on hi havia aigua, sinĂł la quantitat GÂśDLJXD L OD SURIXQGLWDW 7DPEp pV FXULyV TXH OD TXDQWLWDW GÂśDLJXD H[LVWHQW HV FDOFXOpV DO PDWHL[ WHPSV HQ OLWUHV GLDULV L HQ FjQWHUV SHU SHUVRQD


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 3HU D VDEHU PpV GÂśDTXHVW OOHF IUDQFLVFj WUDQVFULYLP SDUW GH OÂśHQWUHYLVWD SXEOLFDGD DO Diari de CastellĂł, a OÂśRFWXEUH GH L TXH 'RQ -RVp %RUW 9HOD YD UHDOLW]DU DO SDUH JXDUGLj GHO FRQYHQW GÂś$OFDOj GH ;LYHUW 3HQVR TXH pV EDVWDQW LQWHUHVVDQW MD TXH HQV GyQD GHWDOOV FXULRVRV VREUH OD VHXD IRUPD GH EXVFDU DLJXD DO WHPSV TXH HQV GHVFULX el seu invent. â€œÂżEs verdad que hay un lego que ha inventado un aparato para conocer en que lugar hay agua? 6Ă­, \ Kace dĂ­as TXe estĂĄ en este convento, pero esta maĂąana ha salido para otros pXeblos TXe le han llamado para TXe haga investigaciones con sX aparato. ÂżEs franciscano? )ranciscano \ lego como decĂ­a Xsted antes. (stXvo aTXĂ­ mXchos aĂąos ejerciendo el cargo de hortelano. ÂżComo le llaman? )ra\ $ntonio 3arereda. &atalĂĄn. +an sido sX obsesiĂłn constante las observaciones hidrĂĄXlicas. ÂżEn que consiste el aparato? (s Xn ppndXlo TXe oscila constantemente, \ ante el movimiento del mismo conoce la cantidad o n~mero de plXmas de agXa TXe e[isten, asĂ­ como la serie de capas TXe cXbre la vena. ÂżY todo el mundo puede hacer tales experimentos? $hĂ­ esta el secreto. 6Ăłlo pl conoce el misterio TXe indican las rotaciones del

2PSOLQW HOV FjQWHUV D OD IRQW TXH HVWDYD VLWXDGD D OD EDL[DGHWD GHO FDUUHU GH 6DQW )HUQDQGR L HO GH 6DQW 5RF )RWRJUDÂżD FHGLGD SHU -RVp 0LJXHO 0DUWRUHOO

ppndXlo, \ lo TXe mås maravilla es TXe no en todas las manos ejerce igXal inÀXencia el aparato. Y, ¿de quÊ depende? 'el sistema nervioso. La sensibilidad aÀX\e al aparato TXe se sostiene en la mano. $sí TXe en mXchas personas no tiene ning~n resXltado. &Xando mås sensible es la persona TXe le sostiene mås eIecto prodXce en el ppndXlo. ¿Se han efectuado experiencias pråcticas? 0Xchísimas \ positivas. $lgXnas han asombrado hasta personas peritas. +asta pozos escondidos por los dXeùos han sido indicados por el aparato, sigXiendo el cXrso del agXa por toda la propiedad. 7ambipn seùaló las capas de tierra, \ lXego se ha ido comprobando con el mismo orden TXe ha seùalado )ra\ $ntón, como aTXí le llaman. 0Xchos pXeblos de &atalXùa le deben la gran abXndancia de agXa TXe ho\ disIrXtan, así como algXnos propietarios. ¿Estå patentado el aparato? 3atentado \ elogiado por personas cientí¿cas. $XnTXe sX aXtor lo ha conIeccionado a base de la e[periencia de

mXchos aĂąos, \ por eso sĂłlo tiene eÂżcacia en sXs manos. (l secreto estĂĄ en pl, aXnTXe es de sXponer TXe pl mismo no sepa e[plicar el porTXe de mXchas caXsas por TXe todo se ha basado en la e[periencia. ÂżNo se han efectuado pruebas en AlcalĂĄ? %astantes \ algXnas positivas. (n el pozo de 6aXce ha pronosticado, de ahondarse diez metros mĂĄs, el encontrar agXa para abastecer todas las necesidades locales. < en la +o\a, con cXatro pozos se podrĂ­a regar toda esa partida con gran abXndancia, TXe serĂ­a la riTXeza de $lcalĂĄ, convirtipndola de Xn lXgar de secano en Xn vergel. ÂŁLĂĄstima TXe no se hagan Mentre començaven els preparatius per a la FRQVWUXFFLy GHO SRX HO VXEPLQLVWUDPHQW GH OHV IRQWV S~EOLTXHV QR HV SRGLD LQWHUURPSUH FRVD TXH YD SRUWDU D TXH HO GH PDUo GHO PDWHL[ DQ\ VÂśDSURYpV HQ HO SOH GH OÂśDMXQWDPHQW OD LPPHGLDWD LQVWDOÄ ODFLy GH OÂśHOHFWURPRWRU TXH VÂśKDYLD DGTXLULW SHU D OÂśH[WUDFFLy GÂśDLJXD GHO SRX GH OÂśHVFRU[DGRU TXH DVVRUWLD GH OHV IRQWV S~EOLTXHV $L[t PDWHL[ HV YD


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 VROÄ OLFLWDU D Âł+LGURHOqFWULFD GHO 0LMDUHV´ OD IRUoD HOHFWURPRWULX QHFHVVjULD SHU DO seu funcionament. , SHU Âż YD DUULEDU HO GLD HVSHUDW (O GH PDLJ GH HV YD SXEOLFDU HO plec de condicions per a la construcciĂł GHO SRX HQ HGLFWH GH OÂś$MXQWDPHQW FRQVWLWXFLRQDO GÂś$OFDOj GH ;LYHUW SUHVLGLW SHU 'RQ -RDTXtQ =DUDJR]D 9LODSODQD L TXH UHSURGXwP DO ÂżQDO GH OÂśDUWLFOH 8Q PHV GHVSUpV HO GLD GH MXQ\ HV YD FHOHEUDU OD VXEKDVWD SHU D OD FRQVWUXFFLy GHO SRX DGMXGLFDQW VH provisionalment a una de les tres HPSUHVHV FRQFXUVDQWV DPE OD FRQGLFLy TXH HQ XQV GLHV HV IDULD OÂśDGMXGLFDFLy GHÂżQLWLYD L DOV YLQW GLHV VÂśKDXULHQ GH FRPHQoDU OHV REUHV En la segona meitat de l’any van FRPHQoDU HOV WUHEDOOV GH SHUIRUDFLy $O SULQFLSL VÂśDYDQoDYD GH IRUPD UjSLGD SHUz HOV WUHEDOOV DQDYHQ DOHQWLQW VH a mesura que s’aprofundia. El dia 5 GÂśRFWXEUH HV GRQDYD OD QRWtFLD TXH TXHGDYHQ YXLW PHWUHV SHU D DUULEDU DO ÂżQDO GH OD SHUIRUDFLy 9LQW GLHV GHVSUpV VÂśKDYLD DUULEDW DOV PHWUHV GH SURIXQGLWDW (Q HO PHV GH QRYHPEUH YD KDYHU KL XQ DFFLGHQW (Q DFDEDU GH WUHEDOODU HQ OHV REUHV GH SHUIRUDFLy OÂśREUHU -RVp 2UWRQHOD 3DPLpV QDWXUDO GH &DPEULOV YD WLQGUH OD GHVJUjFLD GH caure des d’una altura de 22 metres a causa d’un fort colp mentre ascendia, per sort la caiguda no va tindre mĂŠs FRQVHT qQFLHV TXH OÂśHVJODL XQD ERQD remullada i contusions per tot el cos. (O SRX WHQLD XQ FDEDO GÂśDLJXD DFFHSWDEOH TXH YDULDYD VHJRQV les estacions i la sequera. A l’any segĂźent la situaciĂł polĂ­tica va canviar. /ÂśDMXQWDPHQW YD HVWDU DOJXQV PHVRV VHQVH DOFDOGH L HO GLD GÂśDEULO YD VHU QRPHQDW SHU D DTXHVW FjUUHF 'RQ )UDQFLVFR &XFDOD 5RFD XQD SHUVRQD MD entrada en anys i que havia ocupat el OORF GÂśDOFDOGH HQ QRPEURVHV RFDVLRQV GXUDQW OHV TXDWUH ~OWLPHV GqFDGHV Durant l’espera del seu nomenament com a alcalde podem llegir, en la premsa provincial, un article que parla GH OD WHPjWLFD HQ HOV WHUPHV VHJ HQWV “4Xe lĂĄstima TXe las obras comenzadas en el 3ozo del 6aXce \ escXelas no ha\an tenido la continXaciĂłn en este a\Xntamiento. (speremos TXe el TXe le sXceda no se dediTXe al politiTXeo \ continXarĂĄ la obra iniciada por el TXe va a cesar, con el sentimiento general del pXeblo´

6XSRVDGDPHQW IRWRJUDÂżD GH FRPHQoDPHQWV GHO VHJOH ;; UHDOLW]DQW REUHV SHU LQVWDOÄ ODU OHV SULPHUHV IRQWV S~EOLTXHV GH OD ORFDOLWDW )RWRJUDÂżD FHGLGD SHU -RVp 0LJXHO 0DUWRUHOO

(VWDYD FODU TXH OÂśDOFDOGH TXH YD LPSXOVDU HO SURMHFWH QR SRGULD DFDEDU KR /HV SULRULWDWV GHO VHX VXFFHVVRU YDQ VHU XQHV DOWUHV VHJRQV SRGHP YHXUH HQ DTXHVWD FUzQLFD VREUH OD QRWtFLD GÂśXQ SOH GH OÂśDMXQWDPHQW DSDUHJXGD HQ SUHPVD HO GLD GÂśDJRVW GH “1ada se ha acordado en deÂżnitiva sobre el aprovechamiento de las agXas de pozo de 6aXce. 1i tampoco sobre el nombramiento del nXevo secretario de la corporaciĂłn. Lo ~nico TXe hemos podido sacar en claro, es el acXerdo reIerente a TXe ha\a toros en las prĂł[imas Âżestas de la poblaciĂłn. ¢<a es bastante" ¢3ara TXe TXeremos mĂĄs" ¢4Xe los e[presos pasan de largo por esta poblaciĂłn" ¢4Xe el correo lo recibimos con varios dĂ­as de retraso" ¢4Xp las salidas de la poblaciĂłn estĂĄn llenas de inmXndicias" ¢4Xe solo se dispone de Xna cXba para recoger las agXas residXales de seis mil personas" ¢4Xe importa" 'irĂĄn los seĂąores concejales. %oXs per la villa alĂł ÂŁ< viva la pepa $Ăąadimos nosotros. Estaven clares les prioritats de la corporaciĂł municipal. 'HVSUpV GÂśDoz QR WHQLP FDS QRWtFLD PpV ÂżQV D EHQ HQWUDGD OD ,, 5HS~EOLFD WHQLQW GÂśDOFDOGH GÂś$OFDOj D 'RQ )UDQFLVFR 6RVSHGUD %RVFK L GHO TXDO YDP WUREDU HO VHJ HQW DUWLFOH HQ HO GLDUL 5HS~EOLFD GH PDUo GH OÂśDQ\


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 “6e estĂĄ trabajando en el pozo del 6aXce al objeto de proporcionar agXas potables a la poblaciĂłn de la TXe estĂĄ necesitada. 9eremos si esta nXeva providencia repXblicana es mĂĄs eÂżcaz TXe la otra´

GH OD JXHUUD FLYLO WRW HV YD REOLGDU 7DO YHJDGD VLJD FHUWD OD EULOODQW IUDVH TXH YD SURQXQFLDU 'RQ -RVp %RUW 9HOD HQ XQ DUWLFOH RQ IHLD UHIHUqQFLD DO VHX SREOH Gœ$OFDOi ³/œDLJXD VHœQ ULX GœDTXHVW SREOH´

'HVSUpV GÂśDoz YD DSOHJDU OÂśREOLW L OÂśDEDQGRQDPHQW 1R VDEHP VL YD VHU SHU GHL[DGHVD GHVtGLD R VLPSOHPHQW SHU LQFRPSHWqQFLD SHUz TXHGD FODU TXH DOOz TXH HUD OD LOÄ OXVLy GHO SREOH L PpV TXH XQD LOÄ OXVLy XQD QHFHVVLWDW YD DFDEDU HQ UHV 7DO YHJDGD HV YD DFDEDU GRQDGD OD FRQYXOVD VLWXDFLy SROtWLFD o per unes prioritats molt diferents de les noves FRUSRUDFLRQV PXQLFLSDOV )LQDOPHQW DPE OÂśDUULEDGD

Bibliogra¿a: - Acontecimientos de la villa de Alcalå de Chivert, manuscrit d’Eliseo Cucala Larrosa Premsa diaria de Castellón: - Diario de la Maùana - Heraldo de Castellón - República - Diario de Castellón

AYUNTAMIENTO CONSTITUCIONAL DE ALCALA DE CHIVERT Don JoaquĂ­n Zaragoza Vilaplana alcalde presidente del Ayuntamiento constitucional de esta villa de AlcalĂĄ de Chivert. HAGO SABER: Que al siguiente dĂ­a hĂĄbil en el que se cumplan veinte desde que aparezca inserto el presente en el Âł BoletĂ­n OÂżcial´ de esta provincia tendrĂĄ lugar ante mi autoridad o del conceMal que haga mis veces y de una representaciĂłn designada por el Ayuntamiento, a las diez de la maĂąana y en el salĂłn de actos de esta casa capitular, la celebraciĂłn de la subasta para continuar las obras y perIoraciĂłn del Âł3ozo del Sauce´ y captaciĂłn de agua potable en cantidad suÂżciente para el abastecimiento de la poblaciĂłn, con suMeciĂłn al pliego de condiciones que se inserta a continuaciĂłn. PLIEGO DE CONDICIONES Articulo ž El presente proyecto tiene por obMeto la construcciĂłn de un pozo en el punto mismo en el que esta enclavado el llamado ÂłPozo del Sauce´ de este termino municipal, cuya perIoraciĂłn continuara hasta la profundidad de 30 ( treinta) metros: construcciĂłn de dos galerĂ­as subterrĂĄneas a partir de 50 metros del fondo del pozo y conducciĂłn del agua por medio de caĂąerĂ­as desde el pozo al deposito del matadero e instalaciĂłn de las maquinarias para su extracciĂłn. Art. ž Las obras comenzaran por ensanchar la actual abertura que presenta el ÂłPozo de Sauce´ hasta tener un metro cincuenta centĂ­metros de diĂĄmetro que tendrĂĄ hasta su fondo, una vez revestida con la pared de atobas que le circundarĂĄ. Art. 3Âş- Se perforarĂĄ el pozo dĂĄndole una profundidad de treinta metros y con el diĂĄmetro anteriormente expresado. El pozo desde su brocal a su fondo, deberĂĄ revestirse en su circunferencia con una hoMa de atobas de superior calidad, rellenĂĄndose con cemento el hueco entre la atoba y el terreno. La atoba tendrĂĄ un grosor de tres centĂ­metros y medio de mĂĄs medidas corrientes. Art. 4Âş- Obtenida y comprobada la profundidad de treinta metros, se construirĂĄn a cincuenta centĂ­metros del fondo dos galerĂ­as, una a cada lado, de una longitud de cinco metros cada una por un metro de alta y sesenta y cinco centĂ­metros de ancho, medidas ĂŠstas que las deberĂĄn tener luego de quedar revestidas convenientemente de atobas planas por sus lados y atobas de tres y medio centĂ­metros de gruesas y de veintiĂşn centĂ­metros de anchas y cincuenta centĂ­metros de altas en la parte alta de las galerĂ­as, que deberĂĄ ser de bĂłveda en forma de ĂĄngulo agudo formado por dos atobas en seco excepto diez anillos de veinticinco centĂ­metros por las paredes y bĂłvedas, que irĂĄ revestido y acoplado con cemento rĂĄpido de meMor calidad en las paredes y a la bĂłveda con una mezcla de una mitad de gravilla y arena que rellenarĂĄ el hueco resultante entre la atoba y el terreno. Estos anillos se construirĂĄn a cada una de las galerĂ­as. Art. 5Âş- El importe total de las obras de perforaciĂłn del pozo hasta los treinta metros de profundidad y de las dos galerĂ­as con sus revestimientos de atobas, materiales de todas clases, incluso maquinaria y personal que lo eMecute, serĂĄ de quince mil pesetas, cuya contrata se estipularĂĄ a la baMa, teniendo como tipo dicha cantidad. Art. Âş- La cantidad obMeto del contrato serĂĄ satisfecha por el Ayuntamiento en la siguiente forma: 7res mil pesetas cuando el pozo tenga diez metros de profundidad, cuatro mil pesetas cuando tenga veinte metros, y el resto hasta la cantidad total de la contrata la satisfarĂĄ el Ayuntamiento al terminar totalmente las obras, incluso las galerĂ­as, una vez comprobadas y medidas en su totalidad. Art. Âş- Los trabaMos comenzarĂĄn veinte dĂ­as despuĂŠs de adMudicada deÂżnitivamente la subasta, continuĂĄndose sin interrupciĂłn hasta su terminaciĂłn. Art. Âş- 7odas las herramientas saca y trasportes de materiales, maquinarias, viaMes, dietas, Mornales, materiales de

22


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 construcción, personal y Mornales de toda clase serán de cuenta del contratista, pues el Ayuntamiento no vendrá obligado a satisfacer por la eMecución de las obras de perforación del pozo y galerías más que la cantidad por la que se adMudique la contrata. Art. º- 7odas las obras se eMecutarán esmeradamente, según los buenos usos y prácticas del arte, que deberán ser conocidas por los operarios encargados de llevarlas a cabo, correspondiendo al contratista o a quien haga sus veces cuidar de la seguridad de los operarios y de la buena eMecución de las obras. Art. 10º - No se abonará nada al contratista por andamios y demás medios auxiliares de la construcción, así como tampoco por transportes de materiales, cuyo importe están incluidos en el total de las obras. Art. 11º- 7odos los materiales que han de emplearse en las obras serán de superior calidad e inspeccionadas previamente por la persona que, perita en aquel ramo, designe el Ayuntamiento. Art. 1 º- 7erminadas las obras se procederá a la medición, reconocimiento e inspección de aquellas por la representación del Ayuntamiento que designará y con la precisa asistencia del contratista o su representante autorizado, y de encontrarse la obra conforme se acordará la recepción y pasado el plazo ¿Mado por la ley sin reclamación se acordará el pago al contratista del último plazo. Art. 13º- El contratista será responsable de la eMecución de las obras, no podrá pedir indemnización por faltas cometidas por él ni por los operarios ni por el mayor precio a que pudieran resultarle los materiales. Art. 14º- El contratista, para tomar parte en la subasta, depositará el 1 por cien del importe total de las obras; dada cuenta que el contratista siempre tendrá pendiente de pago más valor que supone la ¿anza de¿nitiva que ¿Ma la ley; para este caso se le exime de esta obligación; celebrándose contrato previa subasta publica en el sitio, día y hora que se ¿Mará por pliegos cerrados conteniendo la proposición según el modelo que se inserta al ¿nal, el resguardo del depósito y la cédula personal. Las proposiciones serán a la baMa, resultando meMor postor el que ofrezca eMecutar las obras por menor cantidad. Los gastos que ocasione la subasta y formalización del contrato, reintegro del expediente y anuncios serán de cuenta del contratista. Art. 15º- Por incumplimiento de todos o algunos de los artículos de estas condiciones se entenderá rescindido el contrato si lo solicita algunas de las parte, sometiéndose en las cuestiones que pudiera ocurrir a la Murisdicción de los tribunales de esta villa. Art. 16º- Será obligación del rematante cumplir lo dispuesto en el real decreto de 20 de Junio de 1910 relativo al contrato de los obreros, así como lo que se determina en la ley de 30 de Enero de 1900 referente a los seguros de accidentes del trabaMo, asegurándolos en Compañía legalmente establecida y sustituyendo en estas obligaciones al Ayuntamiento de esta villa. Art. 17º- Será también obligación del rematante la estricta observancia de todas sus partes de lo que se dispone en el real decreto-ley de la Presidencia del ConseMo de ministros fecha 6 de 0arzo último (³Gaceta´ del 7), como así mismo se previene que serán desechadas aquellas proposiciones cuyos licitadores no hagan constar en las mismas la declaración correspondiente a que alude el apartado a) del articulo 1º del citado decreto-ley en materia de salarios mínimos y Mornada legal de trabaMo y horas extraordinarias que dentro de los limites legales percibirán los obreros de cada o¿cio y categoría de los que hayan de ser empleados en las obras de que se trata, como así mismo las restantes obligaciones de los apartados b) y c) del propio artículo, para que una vez adMudicado el remate de las obras sean presentadas ante el Ayuntamiento para su comprobación. Art. 18º- El Ayuntamiento se reserva la facultad de, una vez obtenido el caudal de agua necesario en el pozo, proceder a la instalación de máquinas, bombas, tuberías y otras obras complementarias referentes a la elevación de agua y para su conducción al deposito del 0atadero. Art. 19º- 0odelo de proposición: D. …….. vecino de ……… , según cédula personal que acompaña, enterado de las condiciones con que el Ayuntamiento de Alcalá de Chivert contrata la eMecución de las obras de perforación del ³ Pozo de Sauce´, así como dos galerías subterráneas, acepta y esta conforme con aquellas y se compromete a eMecutarlas por el precio total de ………. Pesetas. (en letra), siendo adMunta la declaración a que alude el apartado a) del artículo 1º del decreto-ley de 6 de marzo último, aplicable en este caso. )echa y ¿rma. Art. 20º- No podrán ser licitadores los que enumera el artículo 9º del Reglamento para la contratación de las obras y servicios a cargo de las entidades municipales aprobado por el real decreto 2 de Mulio de mil novecientos veinticuatro, y a los ¿nes prevenidos en el número 9º del artículo 6º del repetido Reglamento podrán utilizarse cualquiera de los letrados que eMerzan en esta villa, en San 0ateo o en la capital de la provincia. Art. 21º- Serán aplicables en lo expresamente no este modi¿cado por las anteriores condiciones, las del pliego general para contratos de obras públicas de 10 de Mulio de 1861. Lo que se hace público para general conocimiento. Alcalá de Chivert , a 16 de mayo de 1929. El alcalde, Joaquín Zaragoza

23


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

GASPATXERES PEL MĂ“N PINZELLADES DEL VIETNAM AMB NĂšRIA JULVE 8Q pV GÂśRQ QHL[ SHUz WDPEp GH WRWV HOV OORFV TXH HVWLPD /Âś~QLFD SjWULD pV OD YLGD 3RQo 3RQV &RP PROWV DOWUHV SREOHV GH OÂś(VWDW HVSDQ\RO D $OFDOj $OFRVVHEUH WDPEp WHQLP DOJXQHV JDVSDW[HUHV L JDVSDW[HUV TXH YLXHQ IRUD OOXQ\ GH FDVD MD VLJD SHU WUHEDOO SHU SODHU R SHU YLXUH QRYHV DYHQWXUHV A partir d’ara des de la revista Mainhardt els GHPDQDUHP TXH HQV FRQWHQ OHV VHYHV H[SHULqQFLHV i les motivacions que els han portat tan lluny. Volem que ens conten com ĂŠs la seua nova vida i que ens IDFHQ FLQF FqQWLPV GHOV OORFV RQ YLXHQ &RPHQFHP DPE 1~ULD -XOYH OOLFHQFLDGD HQ &LqQFLHV 0HGLDPELHQWDOV TXL WRW DSURÂżWDQW XQD RSRUWXQLWDW ODERUDO KD FDQYLDW HO 'HOWD GH OÂś(EUH pel Delta del Mekong, a Vietnam. Una zona rural VLWXDGD DO VXG HVW DVLjWLF RQ HO FXOWLX GÂśDUUzV pV HO motor de l’economia. Què t’ha portat a Vietnam? El creixement personal, les expectatives laborals? T’has vist forçada a marxar per aconseguir les teves metes laborals? (Q SULQFLSL YDLJ PDU[DU D 9LHWQDP HQ DFFHSWDU XQD SURSRVWD ODERUDO /ÂśHPSUHVD RQ HVWDYD WUHEDOODQW DO 'HOWD GH OÂś(EUH HP YD SURSRVDU FRPHQoDU XQ QRX SURMHFWH D 9LHWQDP $ OÂśKRUD GH SUHQGUH OD GHFLVLy GH PDU[DU YDQ SHVDU WDQW OHV H[SHFWDWLYHV ODERUDOV FRP OÂśH[SHULqQFLD SHUVRQDO TXH VXSRVDYD YLXUH HQ XQ SDtV GHO VXG HVW DVLjWLF 1R SXF GLU TXH PÂśKDMD YLVW IRUoDGD D PDU[DU D 9LHWQDP SHU DFRQVHJXLU OHV PHXHV PHWHV ODERUDOV (Q HO PHX FDV WRW KD YLQJXW GRQDW VHQVH EXVFDU KR PDVVD KD VLJXW XQ SURFpV EDVWDQW VHQ]LOO HQ TXq XQ SDV PÂśKD IHW GRQDU OÂśDOWUH 1R REVWDQW HO IHW GÂśKDYHU PDU[DW PÂśKD SHUPqV JDXGLU GÂśXQD FRQGLFLy ODERUDO que a Espanya haguĂŠs estat difĂ­cil d’assolir. Amb quines perspectives ĘŠpersonals i laboralsĘŠ afrontes aquesta experiència a Vietnam? $ QLYHOO ODERUDO pV XQ JUDQ UHSWH TXH WHQLD JDQHV GÂśDVVXPLU 8QD RSRUWXQLWDW ~QLFD TXH PÂśKD SHUPqV LQLFLDU XQ SURMHFWH HQ XQ SDtV QRX DSUHQGUH FRP funciona un altre paĂ­s i normalitzar la meua forma GH WUHEDOODU DOOj DGDSWDQW PH VHPSUH D OHV QRYHV FLUFXPVWjQFLHV eV XQD H[SHULqQFLD TXH KDYLD GH YLXUH 6RUWLU totalment de la meua zona de confort, afrontar noves situacions i fer-les quotidianes, adaptarme a una nova forma de vida que res tĂŠ a veure DPE OD TXH DFRVWXPDYD D WHQLU &RQqL[HU XQD QRYD

24

ANNA SANZ TAUS

1~ULD L 0DQHO D OD EDGLD G +D /RQJ

FXOWXUD QRYHV WUDGLFLRQV L XQD QRYD OOHQJXD pV XQ aprenentatge continu. Com t’has enfrontat al xoc cultural? Has tingut moltes diÂżcultats al principi? Quin aspecte ha estat el mĂŠs complicat per a tu? (Q HO PHX FDV YD VHU PROW IjFLO OÂśDGDSWDFLy D 9LHWQDP HQFDUD TXH VHPEOH GLItFLO GH FUHXUH 9DLJ WHQLU OD VRUW GH FRPSWDU DPE +RQJ XQD FRPSDQ\D YLHWQDPLWD TXH HP YD DMXGDU HQ WRWV HOV DVSHFWHV WDQW SHUVRQDOV FRP SURIHVVLRQDOV ÂżQV L WRW DEDQV GÂśDUULEDU D 9LHWQDP $ PpV SHU DIURQWDU HO FDQYL YD VHU EjVLF HO IHW GÂśKDYHU PDU[DW DPE OD PHXD SDUHOOD 0DQHO Començar de zero en un lloc nou i poder compartir OÂśH[SHULqQFLD pV PRWLYDGRU 'HVSUpV GH PpV GÂśXQ any a Vietnam i, concretament, a una zona mĂŠs rural com ĂŠs el Delta del Mekong, tinc la certesa TXH OÂśH[SHULqQFLD KDJXpV VLJXW EDVWDQW PpV GXUD HQ FDV GÂśKDYHU PDU[DW VROD /HV GLIHUqQFLHV FXOWXUDOV OHV KHP YLVFXW VHPSUH GHV GH OD FXULRVLWDW 1R KL KD GLD TXH QR HQV sorprenguem per alguna cosa que veiem pel carrer, SHUz KR YLYLP GÂśXQD IRUPD PROW SRVLWLYD ,QWHQWHP HQWHQGUH HO SHUTXq GH WRW DOOz QRX SHU D QRVDOWUHV L WUDFWHP GH FRQqL[HU OHV VHXHV FRVWXPV L PDQHUD d’entendre la vida. Mantenir una actitud positiva, REHUWD L UHFHSWLYD KD VLJXW FODX SHU DGDSWDU QRV UjSLG D OD YLGD DO 0HNRQJ $OOz TXH HQV KD UHVXOWDW PpV GLItFLO pV OD FRPXQLFDFLy L FRQVHT HQWPHQW OD GLÂżFXOWDW GH WHQLU YLGD VRFLDO PpV HQOOj GH OD SDUHOOD 7RW pV GLIHUHQW VL vius a les grans ciutats de Vietnam, on molta gent SDUOD DQJOqV L ÂżQV L WRW SRWV WUREDU JHQW GHO WHX SDtV HQ OD PDWHL[D VLWXDFLy TXH WX En el nostre cas, estem vivint en una ciutat petita del Delta del Mekong, on resulta molt complicat


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 WUREDU DOJXQ YLHWQDPLWD TXH SDUOH DQJOqV L RQ OD comunitat d’estrangers és molt reduïda. Tant, que VyF O¶~QLFD GRQD HVWUDQJHUD YLYLQW DOOj GH PRPHQW Què trobes a faltar més de les nostres terres? 6HQVH FDS PHQD GH GXEWH OD IDPtOLD pV HO TXH PpV HV WURED D IDOWDU 3HU VXSRVDW WDPEp HO PHQMDU HOV DPLFV L O¶HVFROWDU OD PHXD OOHQJXD SHO FDUUHU 3HUz ¿QV L WRW DL[z TXH HV SRGULD FRQVLGHUDU OD SDUW QHJDWLYD GH O¶H[SHULqQFLD Wp OD VHXD SDUW SRVLWLYD DO GDUUHUH MD TXH HO IHW GH WUREDU KR D IDOWDU HQV ID YDORUDU KR PROW més quan tornem. Intentes adaptar-te als hà bits d’allà o més bé mantenir-te ¿del a les teves costums i la teva manera de fer? ,QWHQWHP DGDSWDU QRV DO Pj[LP DOV FRVWXPV vietnamites. Considerem l’adaptació del principi L ¿QDOPHQW OD LQWHJUDFLy EjVLTXHV SHU YLXUH D 9LHWQDP 1R HQWHQHP OD YLGD D XQ DOWUH SDtV G¶XQ DOWUD PDQHUD 0DL QR KHP SUHWqV YLXUH FRP YLYLP D (XURSD SHUTXq VHULD XQ JUHX HUURU TXH HQV KDJXpV SRUWDW UjSLGDPHQW GH WRUQDGD D FDVD 7RW L DL[z KL KD DOJXQV FRVWXPV TXH QR SHUGHP SHUTXq HQV DMXGHQ D SRUWDU PLOORU OD GLVWjQFLD FRP FXLQDU VRYLQW ÊŠL HQ OD PHVXUD GHO SRVVLEOHÊŠ HO QRVWUH WLSXV GH PHQMDU Has trobat algun aspecte que hagis inclòs a la teva vida i sense el qual ja no podries viure? 6REUHWRW KHP LQFRUSRUDW DOJXQV KjELWV FXOLQDULV que quan tornem continuarem practicant. Per H[HPSOH XWLOLW]DU HOV SDOHWV FRP HVWULV SHU PHQMDU DUD MD VRF LQFDSDo GH PHQMDU FHUWV WLSXV G¶DOLPHQWV DPE IRUTXLOOD L JDQLYHW Hem incorporat moltes receptes vietnamites que VHJXLUHP FXLQDQW HQ WRUQDU /D VDOVD GH VRMD V¶KD FRQYHUWLW HQ XQ FRQGLPHQW EjVLF G¶DOJXQV SODWV L HP UHVXOWDUj FRPSOLFDW HOLPLQDU DOJXQHV IUXLWHV WURSLFDOV GH OD PHXD GLHWD GLjULD Com t’enfrontes a la distà ncia? Què fas quan t’entra enyorança? En aquells moments que l’enyorança es fa difícil de portar, faig una trucada d’Skype. Avui en dia la

%DGLD G +D /RQJ DPE OHV VHXHV LQQXPHUDEOHV LOOHV

&DPSV G DUUzV D 7LHQJLDQJ DO 'HOWD GHO 0HNRQJ

JHQW TXH YLYLP IRUD WHQLP OD VRUW GH FRPSWDU DPE WRWV HOV DYDQoRV WHFQROzJLFV TXH HQV IDQ VHQWLU XQD mica més a prop de casa. A més, sempre em funciona pensar que no tinc temps per l’enyorança, que Vietnam és temporal i KHP G¶DSUR¿WDU FDGD PRPHQW DOOj SHUTXq TXDQ MD QR KL VHUHP KR WUREDUHP D IDOWDU Com és el fet d’estar allà : t’estimula? O t’ho prens com un fet passatger, simplement? Penso que prendre’m la vida a Vietnam com tan VROV XQ IHW TXH HVWj SDVVDQW VHULD SHUGUH¶P PDVVD FRVHV G¶HVWD H[SHULqQFLD Viure a Vietnam és aprendre cada dia noves coses, professionals i personals.

7tSLFV PHQMDUV YLHWQDPLWHV

25


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 8Q SDtV XQD OOHQJXD L XQD FXOWXUD SHU GHVFREULU 0LOLRQV GH OORFV RQ YLDWMDU L XQ SURMHFWH ODERUDO SHU tirar endavant. Tot ĂŠs motivaciĂł. Què ens podries recomanar de Vietnam? Què t’ha impressionat i voldries mostrar-nos? 4XDQW DOV OORFV PpV WXUtVWLFV TXL YLDWMD D 9LHWQDP QR SRW GHL[DU GH YHXUH la Badia de Ha Long, al QRUG GHO SDtV 8Q JUXS GH TXDVL LOOHV HQPLJ GH OÂśRFHj 8Q HVSHFWDFOH GH OD QDWXUD 3HU FRQqL[HU HO 9LHWQDP PpV TXRWLGLj recomanaria sortir una mica de les rutes turĂ­stiques i UHFyUUHU SHU H[HPSOH HO 'HOWD GHO 0HNRQJ HQ PRWR FRQqL[HU HOV SHWLWV SREOHV RQ OD JHQW PpV KXPLO YLX GHO FXOWLX GH OÂśDUUzV R GH OÂśH[SORWDFLy GHO FRFR Quina imatge creus que tenen allĂ dels europeus? (OV YLHWQDPLWHV DPE HOV TXDOV WLQF RFDVLy d’intercanviar opinions, imaginen una Europa QHWD FDUUHUV FDVHV OORFV S~EOLFV HWF L DPE LQIUDHVWUXFWXUHV PROW ERQHV L DYDQoDGHV FDUUHWHUHV KRVSLWDOV FROÄ OHJLV eV XQ SHQVDPHQW EHQ FHUW VL KR FRPSDUHP DPE OHV LQIUDHVWUXFWXUHV TXH HOOV SDWHL[HQ GLjULDPHQW $ PpV WHQHQ OD LGHD TXH WRWV HOV HXURSHXV JDXGLP GÂśXQD ERQD VLWXDFLy HFRQzPLFD Estan convençuts que la nostra dieta no ĂŠs tan VDOXGDEOH FRP OD VHXD MD TXH HQV UHODFLRQHQ DPE OHV SL]]HV HOV UHIUHVFRV L OHV KDPEXUJXHVHV Pel que fa el fĂ­sic, els agrada l’aparença europea. /HV GRQHV HYLWHQ DO Pj[LP HO VRO HV FREUHL[HQ ÂżQV l’últim centĂ­metre de pell, per mantenir-la clara. Els agraden els ulls grans i els nassos llargs, com ells diuen.

26

&DQDOV GH OD ]RQD GH 7LHQJLDQJ

Un plat: OҭX KҧL VҧQ VRSD GH PDULVF DPE QRRGOHV

Un lloc preferit: %HQ 7UH L HO 'HOWD GHO 0HNRQJ Una paraula nova: FҧP эQ JUjFLHV

C̝m ˿n 1~ULD SHO WHPSV TXH HQV KDV GHGLFDW %HQ VHJXU TXH PROWV GHVSUpV GœKDYHU FRQHJXW XQD PLFD OD KLVWzULD GH 1~ULD GHFLGLX HPEDUFDU YRV HQ XQD DYHQWXUD GœDTXHVWD PHQD $O FDS L D OD ¿ SHU molt lluny que anem, haurem de gaudir tant de les VLPLOLWXGV FRP GH OHV GLIHUqQFLHV DPE HOV KDELWDQWV d’aquell país. 6HPSUH TXH WLQJXHP XQD ERQD SUHGLVSRVLFLy L JDQHV GœDSUHQGUH OœH[SHULqQFLD VHUj JUDWL¿FDQW L SUR¿WRVD


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

L’ARQUEOLOGIA AL MUSEU DE BELLES ARTS DE CASTELLĂ“ ARTURO OLIVER FOIX Els decrets de desamortitzaciĂł portats a terme DO VHJOH ;,; YDQ RFDVLRQDU XQD JUDQ SqUGXD del patrimoni artĂ­stic espanyol. Especialment el provinent de convents i monestirs, on tant les seues FRQVWUXFFLRQV FRP OHV REUHV GÂśDUW IRUHQ PRWLX GÂśXQ gran espoli i destrucciĂł. 3HU PLWLJDU HQ SDUW HVWD GHVDJUDGDEOH FRQVHT qQFLD HV FUHDUHQ HO 0XVHXV GH %HOOHV $UWV 3URYLQFLDOV TXH WHQLHQ OD ÂżQDOLWDW GH VDOYDU L FRQVHUYDU WRWHV OHV SHFHV DPE TXDOLWDW DUWtVWLFD TXH HV WUREDYHQ DOV HGLÂżFLV GHVDPRUWLW]DWV (Q &DVWHOOy SHU 5HLDO 2UGH GH GH IHEUHU GH QDL[LD HO 0XVHX 3URYLQFLDO GH %HOOHV $UWV 3HU DOWUD EDQGD DO OD 'LSXWDFLy GH &DVWHOOy FUHDYD HO 0XVHX 3URYLQFLDO DPE OD LQWHQFLy GÂśH[SRVDU DO S~EOLF OD VHXD FROÄ OHFFLy DUWtVWLFD TXH al llarg de quasi un segle, des de la creaciĂł de les diputacions, havia anat formant especialment per la DSRUWDFLy GHOV VHXV EHFDWV FRP pV HO FDV GH * 3XLJ 5RGD 9 &DVWHOO - % $GVXDUD HWF $ OD GqFDGD GHOV DQ\V TXDUDQWD GHO VHJOH SDVVDW HV IXVLRQHQ OHV GXHV FROÄ OHFFLRQV HQ XQ PDWHL[ museu, el qual se situa al Palau Provincial on HVWLJXp ÂżQV DO PRPHQW HQ HO TXH YD SDVVDU D RFXSDU XQ HGLÂżFL WRW SHU D HOO DO FDUUHU &DYDOOHUV L RQ YD UHVWDU ÂżQV OÂśDQ\ HQ TXH VÂśLQDXJXUj OÂśDFWXDO HGLÂżFL GHO FDUUHU *HUPDQV %RX /D VHX DFWXDO GHO 0XVHX FRPSWD DPE FLQF SODQWHV GÂśH[SRVLFLy GH OHV FROÄ OHFFLRQV SUzSLHV GHO Museu, compostes pels fons de la DiputaciĂł de &DVWHOOy HO IRQV GÂśDUTXHRORJLD L GLSzVLWV SDUWLFXODUV i d’altres institucions com ĂŠs el cas del Museo del 3UDGR (Q WUHV VDOHV HV SUHVHQWHQ OHV H[SRVLFLRQV temporals que dins la programaciĂł trimestral del 0XVHX VÂśRIHUHL[HQ DOV YLVLWDQWV HOV TXDOV VXSHUHQ OD [LIUD GH TXDUDQWD PLO DQXDOV $ OD SODQWD EDL[D GH OÂśHGLÂżFL L D OD SULPHUD HV SRW YRUH OD LPSRUWDQW H[SRVLFLy GH FHUjPLFD DPE XQD FURQRORJLD TXH FRPSUpQ GHV GÂśqSRFD DQGDOXVt ÂżQV els artistes actuals del fang, com ĂŠs el cas de Manolo 6DIRQW $ OHV SODQWHV GRV L WUHV WUREHP OÂśHVFXOWXUD i la pintura, una mostra de l’art castellonenc que DUUDQFD DO VHJOH ;,9 ÂżQV OHV FRUUHQWV DFWXDOV GH OÂśDUW provincial. $ OD SODQWD GHO VRWHUUDQL HV WUREHQ OHV FROÄ OHFFLRQV d’etnologia i d’arqueologia, esta Ăşltima conformada SHU OHV SHFHV SURYLQHQWV GH OHV H[FDYDFLRQV DUTXHROzJLTXHV TXH HV IDQ HQ JUDQ SDUW GH OD SURYtQFLD GH &DVWHOOy SHU WDQW pV XQD FROÄ OHFFLy completament viva i que va en augment.

9LVWD GHO SDWL LQWHULRU GHO 0XVHX

9LVWD GH OHV VDOHV GH SLQWXUD L HVFXOWXUD

La secciĂł d’etnologia ens presenta la cultura material d’una societat recentment desapareguda, on l’economia agrĂ­cola i ramadera eren el PDQWHQLPHQW GHO SREOHV GH &DVWHOOy 7DPEp DOWUHV RÂżFLV FRP HO VDJQDGRU GH SLQV HOV ERWHUV HOV DSLFXOWRUV HOV SHVFDGRUV HOV WHL[LGRUV IHUUHUV WHUULVVHUV HWF HVWDQ SUHVHQWV D OÂśH[SRVLFLy OD TXDO HV FRPSOHWD DPE DOWUHV DVSHFWHV GH OD DQWURSRORJLD castellonenca, com ĂŠs el cas de les romeries, les IHVWHV R OD LQGXPHQWjULD 'H IRUPD SDUDOÄ OHOD D OÂśHWQRORJLD L GLQV GÂśXQ PDWHL[ GLVFXUV H[SRVLWLX HV WURED OD FROÄ OHFFLy GÂśDUTXHRORJLD com mostra de la cultura material que des de fa DQ\V HV GHVHQYROXSD D OHV QRVWUHV WHUUHV

27


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 /D FROāOHFFLy V¶H[SRVD HQ FLQF jPELWV GLIHUHQFLDWV HVWRV VyQ OHV VRFLHWDW UHFROāOHFWRUHV L FDoDGRUHV 3DOHROtWLF OHV VRFLHWDWV SURGXFWRUHV 1HROtWLF OHV VRFLHWDW PHWDOāO~UJLTXHV (GDW GHO %URQ]H L GHO )HUUR L HO PyQ URPj L DQGDOXVt 'LQV GHO SULPHU jPELW HV SUHVHQWHQ OHV SULPHUHV PRVWUHV GH OD SUHVqQFLD GH O¶KRPH OD TXDO HV GyQD HQ HO MDFLPHQW GHO &DX G¶HQ %RUUjV G¶2USHVD RQ HV WUREHQ HOV SULPHUV YHVWLJLV GH IHUUDPHQWHV DL[t FRP UHVWHV G¶DQLPDOV DPE HOV TXDOV FRQYLYLD FRP pV HO FDV GH OD SDQWHUD HO FDYDOO R O¶yV /D H[SRVLFLy FRQWLQXD DPE OD LQG~VWULD OtWLFD GHO 3DOHROtWLF 0LWMj L GHO 3DOHROtWLF 6XSHULRU PRPHQW HQ HO TXH MD KL KD XQD ERQD PRVWUD GH HLQHV IHWHV DPE RVVRV FRP OHV WUREDGHV D OD &RYD 0DWXWDQR GH 9LODIDPpV G¶RQ WDPEp SURYHQHQ OHV SODTXHWHV GH SHGUD DPE representacions d’animals, és el cas de cérvols. 'H O¶(SLSDOHROtWLF V¶H[SRVHQ OHV UHVWHV ORFDOLW]DGHV D MDFLPHQWV FRP &DQ %DOOHVWHU GH OD 9DOO G¶8L[y R HOV (VWDQ\V G¶$OPHQDUD 'LQV G¶HVWH SULPHU jPELW H[SRVLWLX HV GHVWDFD OHV UHVWHV G¶XQ QHDQGHUWDO localitzat a la Cova del Tossal de la Font de Vilafamés. 3DVVDQW D O¶jPELW RQ HV SUHVHQWD HO 1HROtWLF YHLHP OHV SULPHUHV FHUjPLTXHV FRP OHV SUHYHQLHQWV GH &RYD )RVFD G¶$UHV DL[t FRP OHV GHVWUDOV SROLGHV IUHT HQWV HQ HO UHJLVWUH DUTXHROzJLF SURYLQFLDO 7DPEp PRVWUHV GHOV SULPHUV DQLPDOV GRPHVWLFDWV pV HO FDV GH O¶RYHOOD R HO SRUF (O PDWHL[ VXFFHHL[ DPE OHV SULPHUHV SODQWHV GRPHVWLFDGHV FRP HO EODW R O¶RUGL -DFLPHQWV QHROtWLFV FRP HO 3ROYRUt R &RVWDPDU HOV GRV GH OD 5LEHUD &DEDQHV WHQHQ PDWHULDOV H[SRVDWV (OV SULPHUV SREODWV L OHV SULPHUHV IHUUDPHQWHV GH PHWDOO FRQFUHWDPHQW GH FRXUH L EURQ]H DPE OD FHUjPLFD L HOV RUQDPHQWV SHUVRQDOV DL[t FRP DOWUHV IHUUDPHQWHV HV SUHVHQWHQ D O¶jPELW H[SRVLWLX GH O¶(GDW GHO %URQ]H RQ HVWDQ HOV PDWHULDOV GHOV LPSRUWDQWV MDFLPHQWV G¶2USHVD OD 9HOOD G¶2USHVD o el Tossal de la Vila de la Serra d’Engarceran. 'LQV G¶HVWH jPELW SRGHP YRUH O¶DJXOOD GH FRVLU IHWD HQ RV SURYLQHQW GHO MDFLPHQW GH OD &RYD GHOV 'LDEOHWV G¶$OFDOj &DO GLU TXH HVWDQ HQ HVWXGL L HQ HOV ODERUDWRULV GH UHVWDXUDFLy LQWHUHVVDQWV SHFHV GHO MDFLPHQW JDVSDW[HU GH 6DQWD /O~FLD TXH V¶H[SRVDUDQ WDQW SURPSWH HVWLJXHQ HQ GLVSRVLFLy Del Ferro Antic podem mencionar els materials SURYLQHQWV GH OHV H[FDYDFLRQV GHO 0RUWRUXP GH &DEDQHV L GHO PHQFLRQDW 7RVVDO GH OD 9LOD GH OD 6HUUD G¶(QJDUFHUDQ $O SULPHU MDFLPHQW HV YDQ WUREDU YDVRV IHQLFLV TXH WDPEp SRGHP FRQWHPSODU a la vitrina del Museu. &RQWLQXDQW HO QRVWUH UHFRUUHJXW FURQROzJLF passem a gaudir del material pertanyent a la Cultura ,EqULFD VHJOH 9, , D& HQWUH HO TXDO SRGHP DSUHFLDU OHV SHFHV SURYLQHQWV GH OD LPSRUWDQW QHFUzSROLV GH

$JXOOD G¶RV GH OD &RYD GH 'LDEOHWV $OFDOj GH ;LYHUW

)HUPDOO ItEXOD EURFKH LEqULF GH OD 6ROLYHOOD

9DV GH EURQ]H URPj GHO 5DFy GH OD 0HUOD GH 6DQWD 0DJGDOHQD

OD 6ROLYHOOD pV HO FDV GH OHV XUQHV IXQHUjULHV R GH OHV UHVWHV GH O¶DL[RYDU TXH DFRPSDQ\DYD DO GLIXQW HO TXDO HVWj FRPSRVW SHU O¶LQVWUXPHQWDO XWLOLW]DW GXUDQW HO ULWXDO IXQHUDUL R UHVWHV GH OD LQGXPHQWjULD personal del difunt. Entre les restes desataca una SHoD SURYLQHQW VHJXUDPHQW GHO FRPHUo IHQLFL SHUz que és egípcia, concretament un amulet del faraó 3VDPqWLF , XQD SHoD GH FRPHQoDPHQW GHO VHJOH 9, D& 7DPEp XQD QHFUzSROLV LEqULFD YHwQD SUHVHQW D O¶H[SRVLFLy pV OD GH OD %DVVD GHO 0DV (QFDUD TXH d’una cronologia més moderna dins de la Cultura ,EqULFD HVWDQ WDPEp HOV HQWHUUDPHQWV GH 7RUUH OD 6DO GH OD 5LEHUD &DEDQHV


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

8UQD LEqULFD GH OD 6ROLYHOOD

([SRVLFLy G¶LQVFULSFLRQV L UHOOHXV URPDQV

9LWULQD GHO IRUQ DQGDOXVt GH )DGUHOO L FHUjPLFD GH O¶qSRFD

9LWULQD GH OD FHUjPLFD LEqULFD

8UQD LEqULFD GH OD 6ROLYHOOD

9DV DQGDOXVt GH OD &RYD GHO 3LQDU $OFDOj GH ;LYHUW

29


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 'LQV GH OD &XOWXUD ,EqULFD WHQLP HOV PDWHULDOV GHO 3XLJ GH OD 1DX GH %HQLFDUOy OD 3LFRVVD GH &HUYHUD L 7RUUH OD 6DO GH &DEDQHV HQWUH DOWUHV $PE HO FRQWH[W HFRQzPLF LEqULF HVWDQ OHV LPSRUWDFLRQV JUHJXHV L S~QLTXHV &HUjPLTXHV SURYLQHQWV G¶$WHQHV FRP pV HO FDV GH OHV FRSHV GH jWLTXHV GHO 3XLJ GH OD 1DX GHFRUDGHV DPE OD WqFQLFD GH ¿JXUHV URJHV RQ HV PRVWUD HVFHQHV GHO JLPQjV HQ XQD L GHO PLWH GH OD GLYLQLWDW %RUHDV L G¶2ULWLD D O¶DOWUD 3URYLQHQW GH O¶DFWXDO FRVWD WXUFD RQ HV YD SURGXLU ID DQ\V pV XQD FRSD MzQLD WUREDGD D OHV H[FDYDFLRQV GHO MDFLPHQW SHQLVFOj GHOV %DUUDQFV 'HO GHVHPEDUFDGRU GH 7RUUH OD 6DO GH OD 5LEHUD GH &DEDQHV VyQ OHV jPIRUHV S~QLTXHV L GHO 3XLJ GH OD 1DX SURYp XQ VHJHOO G¶jPIRUD DPE GRV OOHWUHV púniques. $O ¿QDO GH OD &XOWXUD ,EqULFD L MD HO WHUULWRUL GDYDOO l’Administració de Roma, el comerç es relaciona HVSHFLDOPHQW DPE OD UHJLy GH OD &DPSDQLD LWDOLDQD G¶RQ SURYHQHQ SHFHV GH OD YDL[HOOD GH WDXOD L jPIRUHV GH YL 0DWHULDOV TXH V¶KDQ ORFDOLW]DW HQWUH DOWUHV HQ HO MDFLPHQW WDQW WHUUHVWUH FRP VXEPDUt GH 7RUUH OD 6DO D OD 5LEHUD GH &DEDQHV $ O¶~OWLP jPELW H[SRVLWLX GH OD VHFFLy d’Arqueologia del Museu ens endinsem en temps GH O¶,PSHUL 5RPj 'HVSUpV GH GRV VHJOHV GH SHUWjQ\HU D O¶$GPLQLVWUDFLy GH 5RPD HO WHUULWRUL HVWj completament romanitzat, els costums i els gustos, OD IRUPD GH YLGD MD pV URPDQD $O VHJOH , G& MD V¶KDQ DEDQGRQDW HOV DVVHQWDPHQWV LEqULFV L V¶HVWDEOHL[HQ OHV YLOHV UXUDOV FHQWUHV G¶H[SORWDFLy GH OHV JUDQV ¿QTXHV DJUtFROHV L D OD YHJDGD FHQWUHV GH SURGXFFLy L KjELWDW 7DQ VROV O¶DVVHQWDPHQW GH OD 0ROHWD GHOV )UDUHV DO )RUFDOO SDUHL[ TXH HV SRW FRQVLGHUDU XQD ciutat, tal vegada Lesera. El comerç marítim és una característica de O¶HFRQRPLD URPDQD /D YDL[HOOD GH WDXOD TXH DUD pV GH FRORU DWDURQMDW OD sigillata HVWj GH PRGD /HV jPIRUHV LQGLTXHQ HO WUj¿F GH YL VDODGXUHV L ROL provinent tant de la Campania com d’altres llocs G¶+LVSDQLD $ O¶H[SRVLFLy HV SRGHQ YRUH OHV jPIRUHV GH MDFLPHQWV VXEPDULQV FRP 7RUUH OD 6DO GH &DEDQHV R OHV 3HGUHV GH OD %DUEDGD D %HQLFDUOy 7DPEp OHV GHO FHQWUH GH SURGXFFLy GHO 0DV G¶$UDJy GH &HUYHUD )HUUDPHQWHV SHU DOV WUHEDOOV DJUtFROHV HOHPHQWV GH OD LQGXPHQWjULD SHUVRQDO GHOV URPDQV fragments d’escultures, mosaics, inscripcions IXQHUjULHV HOHPHQWV ULWXDOV L UHOLJLRVRV OD FHUjPLFD de cuina, monedes, etc. són algunes de les peces H[SRVDGHV D OHV YLWULQHV (QWUH HOOHV XQ YDV GH EURQ]H GH O¶HQWHUUDPHQW TXH HV YD H[FDYDU DO 5DFy GH OD 0HUOD HQ 6DQWD 0DJGDOHQD L HO EDL[ UHOOHX GH OHV &RYHV GH 9LQURPj TXH pV XQ IURQWy G¶XQD FRQVWUXFFLy IXQHUjULD &DO GHVWDFDU XQD LQVFULSFLy IXQHUjULD SURYLQHQW GHO 0DV GH OD %DVVD GH %RVFK

,QVFULSFLy IXQHUjULD GH 0 6XOSLFLXV $OFDOj GH ;LYHUW

$PXOHW HJLSFL GH OD 6ROLYHOOD

DO WHUPH G¶$OFDOj L TXH SHUWDQ\ D XQ WDO Marcus Sulpicius Calpurnianus ¿OO GH Marcus Sulpicius Crispus i de Calpúrnia Lupercilla XQV ©JDVSDW[HUVª GH ID DQ\V DSUR[LPDGDPHQW 8QD LQVFULSFLy TXH HV FRQVLGHUDYD SHUGXGD GHV GHO VHJOH ;9,,, L TXH ID XQ SDUHOO G¶DQ\V HV YD WUREDU GH QRX IRUPDQW part d’un marge. 3HU ~OWLP OD FXOWXUD PDWHULDO TXH HQV KD GHL[DW OD VRFLHWDW DQGDOXVt WDQFD HO GLVFXUV H[SRVLWLX DUTXHROzJLF GHO 0XVHX $TXt KL KD PDWHULDOV G¶$OFDOj FRP VyQ YDULV YDVRV FHUjPLFV GHO FDVWHOO L GHO SREODW PRULVF GH ;LYHUW L XQ GH OD &RYD GHO 3LQDU /D FHUjPLFD DPE YHUQtV VHUj OD PpV YLVWRVD GHO SHUtRGH TXH YD GHO VHJOH ; ¿QV OD FRQTXHVWD de la zona pel Rei d’Aragó Jaume I. Destaquem HO IRUQ GH FHUjPLFD UHFXSHUDW HQ OHV H[FDYDFLRQV G¶XQD XUEDQLW]DFLy DO WHUPH GH &DVWHOOy DL[t FRP el material d’un altre centre terrisser a Castelló, D OD SDUWLGD GH )DGUHOO H[FDYDW TXDQ HV YD IHU OD carretera d’accés al port. $L[t OD VHFFLy G¶$UTXHRORJLD GHO 0XVHX GH &DVWHOOy HQV RIHUHL[ XQD YLVLWD SHU PLOV G¶DQ\V GH OD KLVWRULD GHOV SREOHV PpV SURSHUV D QRVDOWUHV (O 0XVHX HQWUH HOV WDOOHUV TXH RIHUHL[ HVWj HO G¶$UTXHRORJLD SHU DOV HVFRODUV XQD [LFRWHWD LQWURGXFFLy DO WUHEDOO DUTXHROzJLF L D OD IRUPD HQ TXH HV UHJLVWUHQ OHV GDGHV TXH RIHUHL[HQ HOV MDFLPHQWV DUTXHROzJLFV SHU FRQqL[HU HO QRVWUH SDVVDW PpV allunyat.


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

Instalaciones en: C/ BARÓN DE ALCAHALÍ, 64 - 12570 ALCALÀ DE XIVERT Tel. oficina: 964 410 107 Tel. almacén: 964 410 736 e-mail: cooperativa@sanisidroalcala.com


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

CANVI CLIMĂ€TIC: PASSAT, PRESENT I FUTUR (del Programa de DivulgaciĂł de Ciència i Tecnologia CiènciapropÂŽ)

DR. MIGUEL Ă NGEL MARTĂ?NEZ BOTĂ? (*) L’any 2015, un any especial pel clima /ÂśDQ\ KD HVWDW XQ DQ\ LPSRUWDQW SHO TXH ID DO FDQYL FOLPjWLF 'ÂśXQD EDQGD D SULQFLSLV GH GHVHPEUH HV YD SURGXLU XQ DFRUG KLVWzULF GH OHV 1DFLRQV 8QLGHV D 3DUtV RQ SDwVRV HV YDQ FRPSURPHWUH D OOXLWDU FRQWUD OÂśHVFDOIDPHQW JOREDO 'ÂśDOWUD EDQGD YD VHU OÂśDQ\ PpV FjOLG GH OD KLVWzULD GHV TXH HV WHQHQ UHJLVWUHV FOLPjWLFV /ÂśDFRUG GH 3DUtV YD VHU VLJQDW SHU SDwVRV DPE OÂśREMHFWLX GH OLPLWDU OÂśDXJPHQW GH WHPSHUDWXUD del planeta a 2ÂşC graus centĂ­grads respecte a OHV WHPSHUDWXUHV ÂłSUHLQGXVWULDOV´ /ÂśH[SUHVVLy SUHLQGXVWULDO ID UHIHUqQFLD DO FOLPD TXH KL KDYLD DO SODQHWD 7HUUD DEDQV GH OD 5HYROXFLy ,QGXVWULDO FDS DO TXDQ HV YDQ LQYHQWDU OD PjTXLQD GH YDSRU L la humanitat va començar a cremar grans quantitats GH FDUEy L SHWUROL IHQW DXJPHQWDU OD FRQFHQWUDFLy DWPRVIqULFD GH FHUWV JDVRV HQWUH HOOV HO GLz[LG GH FDUERQL &22 /ÂśREMHFWLX GH OÂśDFRUG GH 3DUtV VÂśKD GÂśDVVROLU SULQFLSDOPHQW PLWMDQoDQW OD UHGXFFLy GH les emissions de gasos d’efecte hivernacle (CO2 L DOWUHV GXUDQW HO VHJOH ;;, &RP D PRVWUD GH OD UHOOHYjQFLD GH OD FLPHUD GH 3DUtV VÂśHVWLPD TXH KL YDQ DFXGLU ÂżQV D OtGHUV PXQGLDOV L TXH QR KL KDYLD KDJXW XQD WUREDGD GÂśDTXHVWHV FDUDFWHUtVWLTXHV GHV GH OHV FLPHUHV TXH HV YDQ SURGXLU GHVSUpV GHO ÂżQDO de la segona guerra mundial. /ÂśDQ\ KD HVWDW XQ DQ\ UqFRUG SHO TXH ID D OHV WHPSHUDWXUHV JOREDOV GHO SODQHWD 7HUUD $ l’escalfament provocat per l’efecte hivernacle s’hi ha sumat el fenomen de “El NiĂąo´ XQD DOWHUDFLy GHOV SDWURQV QRUPDOV GH FLUFXODFLy RFHjQLFD L DWPRVIqULFD TXH Wp OORF D OD ]RQD GH OÂś2FHj 3DFtÂżF cada 5-7 anys i que afecta el clima a nivell planetari. Clima, efecte hivernacle i canvi climĂ tic (O FOLPD pV HO FRQMXQW GH FRQGLFLRQV DWPRVIqULTXHV que caracteritzen una regiĂł. Per a l’estudi del clima s’acostuma a considerar durant un perĂ­ode de trenta anys elements com temperatura, humitat, SUHFLSLWDFLy YHQWV HWF 6HJRQV VL HV UHIHUHL[ DO mĂłn, a una regiĂł o a una localitat concreta podem SDUODU GH FOLPD JOREDO ORFDO R PLFURFOLPD L’efecte hivernacle va ser descrit per primera YHJDGD SHO FLHQWtÂżF IUDQFqV -RVHSK )RXULHU /ÂśDWPRVIHUD GH OD 7HUUD GHL[D SDVVDU OD UDGLDFLy GÂśRQD FXUWD PROW HQHUJqWLFD TXH YH GHO Sol, i aquesta radiaciĂł escalfa la Terra, que a la

32

0LJXHO ĂˆQJHO DPE PHPEUHV GH OD )XQGDFLy &DL[D GH 9LQDUzV RUJDQLW]DGRUV GH OD FRQIHUqQFLD

/D FRQIHUqQFLD YD SRUWDUHO WtWRO GH Canvi climĂ tic: passat, present i futur

YHJDGD WDPEp HPHW UDGLDFLy GÂśRQD OODUJD PHQ\V HQHUJqWLFD FDS D OÂśHVSDL 8QD SDUW GÂśDTXHVWD HQHUJLD sortint queda atrapada per certs gasos presents a l’atmosfera, el que fa augmentar la temperatura de OD WHUUD $L[z pV FRQHL[ FRP D ÂłHIHFWH KLYHUQDFOH´ L els principals gasos provoquen aquest efecte sĂłn el GLz[LG GH FDUERQL &22 HO PHWj &+4 L OÂśz[LG QLWUyV 122 6L QR WLQJXpVVHP DTXHVW HIHFWH KLYHUQDFOH QDWXUDO OD WHPSHUDWXUD PLWMDQD DO SODQHWD 7HUUD VHULD DSUR[LPDGDPHQW ž& OD TXDO FRVD IDULD


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 PROW GLItFLO O¶H[LVWqQFLD G¶DLJXD OtTXLGD L FRP D FRQVHT qQFLD GH YLGD *UjFLHV D O¶HIHFWH KLYHUQDFOH OD WHPSHUDWXUD PLWMDQD GHO QRVWUH SODQHWD pV & El gasos d’efecte hivernacle que la humanitat HPHW FRP D FRQVHT qQFLD SULQFLSDOPHQW GH OD FUHPD GH FRPEXVWLEOHV IzVVLOV FDUEy SHWUROL JDV L OD GHVIRUHVWDFLy HVWj DFFHQWXDQW DTXHVW HIHFWH QDWXUDO L FDXVDQW SUREOHPHV FRQ O¶HVFDOIDPHQW JOREDO L O¶DFLGL¿FDFLy RFHjQLFD /HV FRQFHQWUDFLRQV DWPRVIqULTXHV G¶DTXHVWV JDVRV V¶KDQ LQFUHPHQWDW H[SRQHQFLDOPHQW GHV GH O¶LQLFL GH OD 5HYROXFLy LQGXVWULDO &RP D H[HPSOH OD FRQFHQWUDFLy GH &22 KD DXJPHQWDW HQ XQ L HVWj DFWXDOPHQW D XQV nivells que no s’han vist al nostre planeta des de fa tres milions d’anys. Impactes del canvi climàtic (O FDQYL FOLPjWLF HVWj WHQLQW HIHFWHV PROWV FODUV VREUH HO QRVWUH SODQHWD (O PpV HYLGHQW pV O¶DXJPHQW de les temperatures. Cadascuna de les tres últimes GqFDGHV KD HVWDW PpV FjOLGD TXH O¶DQWHULRU L PpV FjOLGD TXH FDS DOWUD GHV GHO TXDQ FRPHQFHQ HOV UHJLVWUHV FOLPjWLFV $ PpV GHOV VHW]H DQ\V PpV FjOLGV GHV GH TXH HV WHQHQ UHJLVWUHV TXLQ]H KDQ HVWDW DO VHJOH ;;, 3HUz HO FDQYL FOLPjWLF QR QRPpV DIHFWD D OD WHPSHUDWXUD JOREDO GHO SODQHWD HOV RFHDQV V¶HVWDQ HVFDOIDQW L DFLGL¿FDQW HO QLYHOO GHO PDU HVWj SXMDQW L HOV FDVTXHWV SRODUV HVWDQ GLVPLQXLQW eV LPSRUWDQW UHPDUFDU OD LPSRUWjQFLD GHOV RFHDQV HQ DTXHVW SURFpV V¶HVWLPD TXH HOV RFHDQV DEVRUEHL[HQ ¿QV D XQ GHO &22 HPqV SHU OHV DFWLYLWDWV KXPDQHV L ¿QV D XQ GH l’escalfament produït per aquestes emissions. 3HUz HO FDQYL FOLPjWLF QR QRPpV WLQGUj LPSDFWHV VREUH HO PHGL QDWXUDO WDPEp DIHFWDUj D OD QRVWUHV VRFLHWDWV L HFRQRPLHV 3HU H[HPSOH V¶HVWLPD TXH KL KDXUj LPSDFWHV HQ OD SURGXFFLy G¶DOLPHQWV L FDGHQHV GH VXEPLQLVWUDPHQW JOREDOV 6¶DFFHQWXDUDQ HOV SUREOHPHV GH GLVSRQLELOLWDW G¶DLJXD L DOWUHV UHFXUVRV HO TXH VXSRVDUj XQ LQFUHPHQW GHO ULVF G¶LQHVWDELOLWDW JOREDO Quins seran els impactes a la nostra zona, la 0HGLWHUUjQLD" (V SUHYHX TXH KL KDXUj XQ DXJPHQW GH OHV WHPSHUDWXUHV PLWMDQHV L XQD GLVPLQXFLy GH OD SUHFLSLWDFLy (OV HVGHYHQLPHQWV PHWHRUROzJLFV H[WUHPV FDQYLDUDQ OD VHXD IUHT qQFLD L LQWHQVLWDW DXJPHQWDUj HO ULVF G¶RQDGHV GH FDORU L GLVPLQXLUj OD GLVSRQLELOLWDW G¶DLJXD )LQDOPHQW WDPEp HV SUHYHX un augment del nivell del mar. Solucions de futur Els sectors de la nostra economia que emeten més gasos d’efecte hivernacle són la producció

0LJXHO ÈQJHO DPE OD IDPtOLD

$VVLVWHQWV D OD FRQIHUqQFLD D O¶DXGLWRUL &DUOHV 6DQWRV GH OD )XQGDFLy &DL[D 9LQDUzV

G¶HQHUJLD HOqFWULFD HO WUDQVSRUW OD LQG~VWULD L l’agricultura i ramaderia. Les solucions passen, HQWUH DOWUHV SHU WUREDU IRUPHV GH SURGXFFLy G¶HQHUJLD TXH VLJXLQ ³EDL[HV HQ &22´ FRP SHU H[HPSOH OHV HQHUJLHV UHQRYDEOHV HzOLFD VRODU L PLOORUDU O¶H¿FLqQFLD HQHUJqWLFD 7DQPDWHL[ FDOHQ YHKLFOHV PpV H¿FLHQWV L XQD PDMRU LPSOHPHQWDFLy GH YHKLFOHV HOqFWULFV /¶DJULFXOWXUD KD GH VHU PpV H¿FLHQW SHO TXH ID DOV DGREV TXtPLFV +HP GH UHFRUGDU TXH DFWXDU DUD pV PpV EHQH¿FLyV TXH HVSHUDU L LQWHQWDU VROXFLRQDU HOV SUREOHPHV TXDQ MD VLJXLQ DTXt L HOV H[SHUWV FRQVLGHUHQ TXH pV FRPSDWLEOH HO FUHL[HPHQW HFRQzPLF L OD SURWHFFLy GHO QRVWUH SODQHWD (O IXWXU GHSqQ GH OHV QRVWUHV DFFLRQV L O¶DFRUG DVVROLW D 3DULV D ¿QDOV GH pV XQ ERQ PRWLX SHU D VHU RSWLPLVWHV 0LQLVWHUL G¶(QHUJLD L &DQYL &OLPjWLF 5HJQH 8QLW

33


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

EL GRUP DE DANSES D’ALCALÀ GUANYADOR EN L’XI CONCURS DE COROS I DANZAS, L’ANY 1954 JOAN SANZ SANCHO +DQ SDVVDW PpV GH VHL[DQWD DQ\V L OD YHULWDW pV TXH FDGD FRS OHV LGHHV HQV DUULEHQ PpV GLIXPLQDGHV pel pas del temps. Tot el món, d’una certa edat, ha sentit parlar alguna vegada de quan el Grup de 'DQVHV G¶$OFDOj YD JXDQ\DU XQ SUHPL D 0DGULG L va actuar diversos dies al teatre María Guerrero de 0DGULG 0ROWHV G¶DTXHOOHV MRYHQHWHV TXH URQGDYHQ HOV DQ\V R SRFV PpV VyQ DYXL DYLHV DPE QpWHV IDGULQHV L DOJXQHV G¶HOOHV MD QR HVWDQ HQWUH QRVDOWUHV 0DOJUDW WRW L DPE OHV GL¿FXOWDWV TXH WHQLP per recordar esdeveniments tan llunyans hem mirat GH SRVDU ¿O D O¶DJXOOD L YRUH TXH HQ SRGtHP WUDXUH de clar. La primera qüestió era determinar la data dels IHWV DPE OD PDMRU H[DFWLWXG SRVVLEOH )LQDOPHQW JUjFLHV D &LQWD -XOYH &LQWHWD YDP SRGHU HVEULQDU que l’esdeveniment va tindre lloc a començament GHO PHV GH GHVHPEUH GH 8QD IRWR DPE quatre de les participants datada a Madrid va estar HO SXQW GH SDUWLGD SHU D¿QDU OD UHFHUFD ;LFRWHWV retalls de diari trets de l’hemeroteca ens van anar SHUPHWHQW HVWLUDU GHO ¿O SHU YRUH ¿QV RQ SRGtHP

DUULEDU 3RVWHULRUPHQW XQD WUREDGD DPE 0DUtD Llorens Cavaller ens va anar aportant noves dades i traient una mica de llum a com va anar la cosa. $L[t TXH DQHP D IHU YRV¶HQ FqQWLPV &RUULHQ HOV SULPHUV DQ\V GH OD GqFDGD GHOV TXDQ D $OFDOj D O¶LJXDO TXH JDLUHEp WRWV HOV SREOHV de l’estat funcionava la Secció Femenina de la )DODQJH (VSDxROD XQ RUJDQLVPH TXH V¶HQFDUUHJDYD GH GLVVHQ\DU L GXU D OD SUjFWLFD HOV SODQV IRUPDWLXV i culturals de les properes generacions de dones G¶DFRUG DPE HOV FjQRQV TXH PDUFDYD HO UqJLP franquista. Cal recordar que la Secció Femenina, va ser FUHDGD O¶DQ\ HQ SOHQD ,, 5HS~EOLFD SHUz TXH QR YD VHU ¿QV O¶DQ\ XQ FRS DFDEDGD OD *XHUUD &LYLO TXDQ DTXHVWD YD IHU XQD YHULWDEOH reestructuració i es va crear el Servei Social de la Dona. Aquesta creació va estar una eina fonamental i de gran poder que va marcar el futur de moltes de les dones espanyoles. A partir d’aquests moments totes les dones que volgueren tindre accés a TXDOVHYRO FHUFOH UHODFLRQDW DPE O¶HVWDW XQLYHUVLWDWV

(O *UXS GH 'DQVHV G¶$OFDOj GXUDQW OD YLVLWD GHO *HQHUDO 7RUUHQWH

34


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 IXQFLRQjULHV LQIHUPHUHV RUJDQLVPHV S~EOLFV havien de realitzar els seus cursets. D’aquesta manera totes les dones solteres o YtGXHV TXH WHQLHQ HQWUH L DQ\V TXH WHQLHQ LQWHQFLy G¶DFRQVHJXLU TXDOVHYRO WUHEDOO UHPXQHUDW HQ LQVWjQFLHV S~EOLTXHV R HPSUHVHV SULYDGHV VRWD la supervisió de l’estat. $ WRW Doz FDOLD DIHJLU TXH HO VHX FHUWL¿FDW UHVXOWDYD LPSUHVFLQGLEOH SHU D REWHQLU HO SDVVDSRUW HO FDUQHW GH FRQGXLU R HO SHUWjQ\HU D GHWHUPLQDGHV DVVRFLDFLRQV GH FDUjFWHU FXOWXUDO HVSRUWLYHV R artístiques. 'LQV GH WRW DTXHVW PRYLPHQW HO PDWHL[ DQ\ HV YD FUHDU O¶RUJDQLW]DFLy &RURV \ 'DQ]DV GH (VSDxD XQD RUJDQLW]DFLy TXH GLQV OD 6HFFLy Femenina, havia de vetllar per la recerca i FRQVHUYDFLy GHO IRONORUH GH WRWV HOV SREOHV +DYLHQ GH UHFROOLU HVSHFLDOPHQW HOV FDQWV L HOV EDOOV TXH estaven en perill de desaparició, procurant sempre que la seua recuperació es realitzés de la manera PpV DXWzFWRQD L RULJLQDO SRVVLEOH Per aquests grups la recuperació i la conservació del folklore va esdevenir una de les tasques més LPSRUWDQWV $ PpV GH O¶REMHFWLX FXOWXUDO DTXHVWV grups havien d’esdevenir un instrument de SURSDJDQGD L G¶H[DOWDFLy S~EOLFD GH SDWULRWLVPH

&LQWD -XOYH 2ELRO

0DUtD /ORUHQV &DYDOOHU

D’aquesta manera grups de Coros y Danzas de totes les províncies i de moltes localitats van rivalitzar en campionats i concursos regionals i estatals. Fins i WRW D SDUWLU GH DOJXQHV GH OHV DJUXSDFLRQV més destacades van realitzar gires internacionals actuant en centres culturals d’altres països. , DL[t YD VHU FRP 0DUtD /ORUHQV &DYDOOHU TXH KDYLD estat nomenada cap local de la Secció Femenina G¶$OFDOj HV YD YHXUH HPEROLFDGD HQ IRUPDU XQ JUXSV GH GDQVHV TXH YD DFDEDU SDUWLFLSDQW HQ O¶;, )HVWLYDO GH &RURV \ 'DQ]DV TXH YD FHOHEUDU OD ¿QDO GHO FRQFXUV HQ HO WHDWUH 0DUtD *XHUUHUR GH OD capital. (O SUREOHPD HVWDYD HQ TXH OHV GDQVHV G¶$OFDOj IHLD PROWV DQ\V TXH QR V¶KDYLHQ EDOODW TXH KL havia molt poca gent que recordava en passos a UHDOLW]DU '¶DOWUD EDQGD WDPSRF KL KDYLD SDUWLWXUHV per recordar la música. L’encarregat d’ensenyar-los va ser Joaquín O¶DJXDW]LO TXL DPE O¶DMXW G¶DOWUD JHQW TXH KDYLD EDOODW HQ HO JUXS TXH V¶KDYLD IHW SHU FRPPHPRUDU el centenari del campanar encara recordava els SDVVRV &RP TXH -RDTXtQ QR V¶DFDEDYD GH FUHXUH TXLQD HUD OD LQWHQFLy L VL OD FRVD DQDYD GH GHEz YD KDYHU G¶LQWHUYHQLU ¿QV L WRW O¶DOFDOGH GH O¶qSRFD HO 6U 3DVFXDO 0DUt 6DQFKR TXL OL YD IHU VDEHU TXH OD FRVD

35


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 anava en serio i que havien de recuperar les danses WUDGLFLRQDOV GHO SREOH , DL[t pV FRP YD FRPHQoDU OD UHFXSHUDFLy G¶XQV EDOOV L XQHV P~VLTXHV TXH PROWV JDLUHEp GRQDYHQ SHU SHUGXGHV Joaquín l’aguatzil anava recordant les cançons i realitzant el passos mentre que Remigio Miralles, SDSHU HQ Pj L OODSLV DQDYD UHHVFULYLQW OHV SDUWLWXUHV 1R FDO GLU TXH VHQVH DTXHVWD LQLFLDWLYD PROW SRVVLEOHPHQW DOJXQHV GH OHV GDQVHV TXH ¿JXUHQ en el nostre repertori haurien desaparegut i caigut HQ O¶REOLW PpV DEVROXW Per al concurs havien de preparar una actuació GH WUHV PLQXWV L HO TXH YDQ IHU YD VHU XQD EDUUHMD GHOV GLIHUHQWV EDOOV TXH KDYLHQ SUHSDUDW 'H IHW YDQ EDOODU TXDWUH EDOOV HQOODoDWV HOV XQV DOV DOWUHV DPE la durada estimada de 3 minuts, que era el que els corresponia a cada agrupació. Per preparar la vestimenta María ens comenta TXH YDQ DQDU SHU PROWHV FDVHV GHO SREOH D YRUH TXL HOV SRGLD GHL[DU HOV YHVWLWV TXH KDYLD SRUWDW HO JUXS GH GDQVHV D FRPHQoDPHQW GH VHJOH $L[t YD ser com van arreplegar les faldetes, davantals, MXVWLOORV TXH YDQ OOXLU GXUDQW HO FRQFXUV L HOV DQ\V SRVWHULRUV PHQWUH YDQ EDOODU

Haver quedat entre els grups guanyadors els va suposar romandre durant tota la setmana a Madrid i participar en les actuacions programades al teatre L TXH VHJRQV UHFXOO O¶$%& GHO GLD GH GHVHPEUH GH YDQ VHU HOV GLHV SHU OD WDUGH L HO GLD WDUGH L QLW )LQV L WRW OD GRQD GH )UDQFR &DUPHQ Polo, va anar un dia per vore les actuacions dels JUXSV DO PDWHL[ WHDWUH *XHUUHUR (O GLD GH O¶DUULEDGD D $OFDOj YD VHU XQD YHULWDEOH IHVWD 9DQ VHU UHEXWV SHU XQ LQQHJDEOH EDQ\ GH PXOWLWXGV FRVD TXH TXHGD PROW EHQ UHÀHFWLW HQ GLYHUVHV IRWRJUD¿HV GH O¶qSRFD 7RWHV SRVHQ GH manifest l’impacte que va tindre la gesta del Grup GH 'DQVHV G¶$OFDOj L FRP YDQ VHU UHEXWV FRP DXWqQWLFV KHURLV Posteriorment els van ploure les actuacions de PDQHUD TXH YDQ IHU H[KLELFLRQV D 9DOqQFLD D 7HUXHO D OD 3pUJROD L DO 3UHJy GH &DVWHOOy D 9LQDUzV convidades per altres Seccions Femenines. 6HQV GXEWH XQD ¿WD TXH PHUHL[ VHU UHFRUGDGD 3HU DL[z DFt YD DTXHVW [LFRWHW KRPHQDWJH D WRWV els participants de la revista Mainhardt.

$FWH GH EHQYLQJXGD DO *UXS GH 'DQVHV G¶$OFDOj D O¶DUULEDGD GH 0DGULG GHVSUpV GH SDUWLFLSDU DO ;, &RQFXUVR 1DFLRQDO GH &RURV \ 'DQ]DV )RWRJUD¿HV FHGLGHV SHU 0DUtD /ORUHQV &DYDOOHU L &LQWD -XOYH 2ELRO

36


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

Notícia recollida a l’ABC (05/12/1954) 0AfANA CO0ENZAR¬ EN EL 7EA7RO 0ARIA GUERRERO LA PRUEBA FINAL DEL XI CONCURSO DE COROS Y DANZAS A las seis de la tarde de mañana, lunes, se celebrará en el teatro 0aría Guerrero la prueba ¿nal del XI Concurso Nacional de Coros y Danzas de la Sección Femenina. El total de grupos que han tomado parte en el Concurso de este año es de 2.367, integrados por 37.549 participantes , de los que han venido a 0adrid para la prueba ¿nal Grupos de todas las provincias de España, con un total de 867 participantes. Los grupos premiados en la prueba ¿nal actuaran en 0adrid los días 7, 8, 9 y diez por la tarde y el di 11 por la tarde y por la noche. Estas representaciones tendrán carácter público y podrán adquirirse las localidades en la taquilla del teatro. Notícia recollida a l’ABC (07/12/1954) EL CONCURSO NACIONAL DE COROS Y DANZAS En el teatro 0aría Guerrero se celebró ayer tarde la prueba ¿nal del XI Concurso Nacional de Coros y Danzas organizado por la Sección Femenina de F.E.7. y de las J.O.N.S. La clasi¿cación ¿nal ha sido la siguiente: Danzas de Juventudes: 1. Vélez Rubio (Almería) y 0onóvar (Alicante); 2. Cetina (Zaragoza) y Olivenza (BadaMoz); 3. San Sebastián. Coros Sección Femenina (categoría ³A´): 1. Valencia; 2. Pamplona; 3. 0álaga.

Danzas Sección Femenina (categoría ³B´): 0ención extraordinaria a Ibiza (Baleares). 1. Oviedo; 2. JiMona (Alicante) y Alcalá de Chisvert (Castellón); 3. Huesca, Patones (0adrid) y Seo de Urgell (Lérida); 4. Piedralabes (Èvila), Caravaca (0urcia), Santa Cruz de la Palma y Barcelona (S.E.U). Danzas Sección Femenina (Categoría ³A´): 1. 0álaga y Zaragoza; 2. San Sebastián y Vigo; 3. BadaMoz, Carlet (Valencia), Luarca (Oviedo) y Bilbao; 4. La Coruña y Burgos; 5. Sevilla y El Romeral (7oledo); 6. 0adrid y Abanilla (0urcia). 0ención especial a Sitges (Barcelona) 0ixtos Sección Femenina (Categoría ³B´): 1. Lorca (0urcia); Villada (Palencia). 0ención especial Algemesí (Valencia). 0ixtos Sección Femenina (Categoría ³A´): 1. 0álaga; 2. Palma de 0allorca, Vigo y Lérida; 3. Logroño y Cáceres. Una selección de los grupos que han alcanzado mayor puntuación en este certamen actuará en el teatro 0aría Guerrero los días 7, 8, 9 y 10 por la tarde, y el día 11 tarde y noche.

37


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

PASSIĂ“ PER LA TRENCĂ€ 2016 JOSÉ RAMĂ“N PITARCH PACO BRUĂ‘Ă“ Pot ser siga prompte per a dir que la PassiĂł per la trencĂ s’ha convertit en una tradiciĂł al QRVWUH SREOH SHUz Vt TXH SRGHP DÂżUPDU TXH VÂśKD consolidat com un dels actes mĂŠs importants dins OD 6HWPDQD 6DQWD JDVSDW[HUD La PassiĂł per la trencĂ YD QjL[HU FRP XQD LGHD GHO JUXS GH ERPERV L WDPERUV (O 5HSLTXHW DPE OD intenciĂł de millorar l’acte de la trencĂ de l’hora que es feia, per la nit, cada Divendres Santa la plaça de l’EsglĂŠsia. Fa 3 anys vam decidir representar 4 escenes de OD 3DVVLy GH -HV~V GH 1D]DUHW TXH DFDEDULHQ DPE HO WRF GHO ERPER JHJDQW GRQDQW OÂśHQWUDGD D OD trencĂ GH OÂ?KRUD /Â?DQ\ VHJ HQW YDP UHSUHVHQWDU MD TXDVL WRWHV OHV HVFHQHV GH OD SDVVLy DPE OD SDUWLFLSDFLy GH PpV GH SHUVRQHV L DPE PROWD LOÄ OXVLy WDQWD TXH OÂ?DFWH YD HL[LU PROW Ep /HV IHOLFLWDFLRQV GH OD gent i les aportacions de tots aquells que ens van vore ens va donar força per millorar la representaciĂł i repetir a l´any segĂźent. $L[t HQJXDQ\ KHP LQFRUSRUDW DOJXQHV QRYHWDWV A mĂŠs a mĂŠs, de tot el que vam fer l´any passat, DPE HVFHQHV WDQW LPSRUWDQWV FRP OD OÂś~OWLP VRSDU de JesĂşs, l’oraciĂł, la traĂŻciĂł de Judes i la detenciĂł GH -HV~V DO MDUGt GH *HWVHPDQt HO MXGLFL GH -HV~V


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

FOTOGRAFIES: JAVI GARCÍA

39


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 GDYDQW HO 6DQHGUt OD QHJDFLy GH 6DQW 3HUH HO MXGLFL de Ponç Pilat, la presentació de Jesús a Herodes, O¶DOOLEHUDPHQW GH %DUUDEjV HQ OORF GH -HV~V 3LODW VH¶Q UHQWD OHV PDQV OHV WRUWXUHV ÀDJHOāODFLy de Jesús i la corona d’espines, el Via Crucis, la FUXFL¿[Ly OD 3LHWDW R OD 5HVXUUHFFLy HQWUH G DOWUHV enguany vam incorporar l’escena de les tres Maries, i vam millorar moltes de les escenes que MD KDYtHP UHSUHVHQWDW DPE OD LQFRUSRUDFLy GH QRXV DFWRUV L DFWULXV ¿QV D IRUPDU XQ JUXS GH PpV GH persones, entregades totalment en la representació SHU WDO GH QR GHIUDXGDU D WRW HO S~EOLF DVVLVWHQW D l’acte. +HP PLOORUDW PROWV GHOV WH[WRV SHU GRQDU OL PHV qPIDVL R DGDSWDU ORV PLOORU D OD KLVWzULD KHP DPSOLDW HQRUPHPHQW O HTXLS GH VR L OOXPV DPE TXDVL ZDWWV 7RW SOHJDW XQ PXQWDWJH TXH YD QHFHVVLWDU GRV dies per tindre-ho tot perfectament enllestit. 3HU DOWUD EDQGD WDPEp YDP PLUDU GH GRQDU PpV UHDOLVPH DO 9LD &UXFLV SRVDQW SDOOD DO FDUUHU L WRU[HV de foc al llarg del recorregut. '·DOWUD EDQGD FDO GHVWDFDU WDPEp HO SDSHU GHO JUXS GH ERPERV L WDPERUV (O 5HSLTXHW HQ DOJXQHV GH OHV HVFHQHV PHV UHSUHVHQWDWLYHV GH OD 3DVVLy TXDQ DPE HO VHX VR SRVDYHQ HPIDVL D OHV HVFHQHV IHLHQ HVWUHPLU HO FRU GH OD JHQW L WUHPRODU WRWD OD SODoD &DO UHVDOWDU HVSHFLDOPHQW HO VHX SURWDJRQLVPH GXUDQW O·DFWH GH OD PRUW GH -HV~V UHSUHVHQWDQW HOV WURQV HOV OODPSV L O HVFODW GH OD WHUUD )LQDOPHQW HO WRF GH UHVXUUHFFLy UHFRUGDQW DO PDWHL[ WHPSV DTXHOOD WUDGLFLy SHUGXGD DQRPHQDGD HO UHSLTXHW Per a que la gent estiguera a gust durant la UHSUHVHQWDFLy YDP GREODU O DIRUDPHQW GH FDGLUHV ¿QV DUULEDU D TXDQWLWDW TXH HV YD TXHGDU FXUWD DWHQHQW TXH HV FDOFXOD TXH PpV GH SHUVRQHV HV van quedar de peu. Com a la novetat cal destacar TXH YDP LQFRUSRUDU XQD ]RQD SHU D SHUVRQHV DPE PRELOLWDW UHGXwGD HQ FROāODERUDFLy DPE OD &UHX 5RMD DO PDWHL[ WHPSV TXH HV YD SRVDU D OD VHXD disposició un vehicle adaptat per transportar-los des del seu domicili a l’acte i facilitar la seua tornada. $TXHVW DQ\ WDPEp KHP PLOORUDW SDUW GHO YHVWXDUL VREUHWRW HO G¶+HURGHV HO GHOV JXjUGLHV GHO 6DQHGUt L HO GHOV VROGDWV URPDQV &RP D QRYHWDW WDPEp KHP GH GHVWDFDU OD LQVWDOāODFLy G XQD SDQWDOOD gegant, per a que la introducció de l´acte fora el YtGHR TXH YDP JUDYDU GXUDQW HO PHV GH QRYHPEUH DOV SULQFLSDOV HQFODYDPHQWV GHO SREOH L DPE OD participació dels actors i actrius de la Passió per la trencà 8Q YtGHR TXH QR KD SDVVDW GHVDSHUFHEXW MD TXH OD JHQW TXH O KD YLVW KD TXHGDW PHUDYHOODGD de la capacitat que tenen els seus veïns a l´hora de representar les escenes de la passió i resurrecció GH -HV~V FRPSDUDQW OR DPE XQD SHOāOtFXOD DO PpV SXU HVWLO G¶+ROO\ZRRG


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 3HU DFDEDU XQD GH OHV FRVHV TXH PpV YD DJUDGDU YD VHU OD FROÄ ODERUDFLy GH OÂś$VVRFLDFLy PXVLFDO Santa CecĂ­lia i el cor parroquial, que van interpretar Âł/D PXHUWH QR HV HO ÂżQDO´ WRW MXVW HQ HO PRPHQW SRVWHULRU D OD PRUW GH -HV~V L DEDQV GH OD 3LHWDW HQ PHPzULD GH WRWHV DTXHOOHV SHUVRQHV TXH MD QR estan entre nosaltres. 3HUz OD FRVD QR DFDED DFt MD HVWHP WUHEDOODQW HQ OÂśHGLFLy GH OD 3DVVLy SHU OD 7UHQFj HVWHP SUHSDUDQW HO YtGHR SURPRFLRQDO TXH WDPSRF SDVVDUj GHVDSHUFHEXWÂŤ L MD KHP DQRWDW PROWHV PLOORUHV SHU a l´any que ve, i, com no podia ser d’altra manera alguna sorpresa mĂŠs. 3Uz[LPDPHQW WUDXUHP XQ '9' DPE WRWV HOV YtGHRV TXH KHP IHW L OD EDQGD VRQRUD GH OD PassiĂł per la trencĂ , per a tota aquella gent que vulga tindre un record i se’l puga emportar a casa. L´acte de la PassiĂł per la trencĂ , com tots VDEHX HVWj UHSUHVHQWDW SHU YHwQV L YHwQHV GHO SREOH JHQW GH GLIHUHQWV HGDWV PROW LOÄ OXVLRQDWV L DPE PROWD YROXQWDW PRWLX SHO TXDO SRGHP GLU TXH aquesta representaciĂł de la PassiĂł ha vingut per a quedar-se. La PassiĂł ĂŠs una d’aquelles coses TXH IDQ SREOH XQ HVGHYHQLPHQW TXH QHFHVVLWDW GH OD FROÄ ODERUDFLy GH WRW HO PyQ 'H PDQHUD TXH FRPSWHP DPE WRW YRVDOWUHV 8V HVSHUHP D WRWHV L D WRWV SHU D TXH DL[t FRQWLQXH GXUDQW PROWV DQ\V


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

UN GRAPAT MÉS DE COMPARACIONS FRANCISCO ARNAU VILAPLANA En un article que vaig escriure ja fa un temps, se’m van quedar, per falta de temps i d’espai, unes quantes expressions. Hauria estat una llĂ stima que es quedaren en l’oblit i sense publicar, aixĂ­ ĂŠs que KH WRUQDW D SRVDU ÂżO D OÂśDJXOOD SHU D UHFRUGDU OHV La veritat sigui dita ĂŠs que em dolia en l’à nima que aquestes no veiessin la llum i que, a l’igual que tantes altres coses, passaren tambĂŠ a formar part del mĂłn de l’oblit. Crec que mereixia la pena fer una mica de memòria. I encara que, avui en dia, estes expressions estan prĂ cticament en desĂşs no hem d’oblidar que no fa molt de temps enrere, en el nostre parlar diari, eren usades de manera habitual en la majoria de converses. A travĂŠs d’aquestes comparacions podem fer una recopilaciĂł de personatges i costums que antigament eren part de la vida de la gent del poble. Aquestes, a mĂŠs, treien a relluir de manera desenfadada ixe ingeni popular que en este cas KR DSURÂżWDYHQ HOV YHwQV SHU EXUODU VH HOV XQV GHOV altres. Penso que totes aquestes comparacions que barrejĂ vem, durant les converses, enriquien el QRVWUH SDUODU GRQDQW OL D PpV GÂśXQ FDUjFWHU SURSL GHO poble, un acabament xocant. TambĂŠ hem de tindre

en compte que grĂ cies a aquestes expressions hem desempolsat la memòria per recordar a uns gaspatxers i gaspatxeres que, juntament amb alguns animals domèstics, tingueren la mar d’anomenada durant un bon grapat d’anys. Sempre s’ha dit que tota pedra fa paret, de manera que si això ĂŠs veritat tambĂŠ estes comparacions podrien passar a formar part del nostre patrimoni cultural. Sense cap preĂ mbul mĂŠs passem, a continuaciĂł, a fer un repĂ s de tot allò que, com he assenyalat abans, se’m va quedar en el tinter. Comencem. Abans era bastant freqĂźent escoltar aquesta frase que deia: Pareix que has mamat de la burra d’Indalecio Es deia de la persona amb poca traça, que feia malament les faenes i que li queia tot de les mans. Mira per a on, que aquest tal Indalecio tenia una burra, de la qual contaven i no acabaven de maldestra que era. Segons deien no hi havia en el poble animal mĂŠs inĂştil per a treballar. I mira per on TXH OD PDOD IDPD WDPEp HV YD HVWHQGUH ÂżQV L WRW D tots aquells que, tot i no haver mamat de la seua OOHW VH OL VHPEODYHQ FRP VL IRUHQ ÂżOOV GÂśHOOD Seguim endavant.

6anta /l~cia )otoJraÂża cedida Ser un caSicorSero

42


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 Pareixes la truja de la PequeĂąa Aquesta frase, possiblement, fĂłra una de les mĂŠs repetides. S’utilitzava per designar a totes aquelles persones a les quals els agradava molt estar fora de casa. Estava dirigida prĂ cticament a les dones i tambĂŠ s’usava molt per a totes aquelles fadrines que arribaven sovint tard a casa. En este cas la protagonista ĂŠs una truja i tambĂŠ la seua ama coneguda com la PequeĂąa. Segons deien, vivia al carrer de l’Hospital i la veritat ĂŠs que les dos assoliren certa notorietat essent molt anomenades al llarg dels temps. El motiu d’aquesta comparaciĂł es deu a que, antigament, era costum en els pobles tindre els animals domèstics solts pel carrer, principalment gallines i porcs. Quan començava a fosquejar estos animals, ells tots sols, tornaven a casa, però es veu que la truja del nostre personatge era de nit, ben fosc, i encara anava solta pel carrer. La vida en els pobles, antigament, estava marcada per unes pautes i normes que majoritĂ riament tots seguien. Pel contrari si algĂş se les saltava era objecte de comentaris i bromes com a continuaciĂł podem comprovar. Pareixes Xoxim Es repetia quan u arribava a casa tard del tros. Xoxim, era el nom pel qual era conegut al poble, XQ GHOV OODXUDGRUV TXH VHJXUDPHQW SRVVHwD PpV patrimoni de tot AlcalĂ . Era el que es coneixia com un llaurador ric. El motiu de ser el protagonista es

deu a l’hĂ bit que tenia d’arribar del tros sempre tard a casa, i en moltes ocasions quan ja era completament de nit. El costum que tenien els llauradors era tornar a casa normalment a la posta de Sol. Era el que es deia, en aquells temps, arribar a hora de carros. La comparaciĂł que ve a continuaciĂł no es refereix a cap persona o animal, ja que el referent en este cas ĂŠs un simple bigoti. TĂŠ un bigot com un carabinero Es deia d’aquell que portava un gran bigot. Si es referia a un home l’expressiĂł era, en part, d’admiraciĂł, però quan estava dirigida a una dona es feia en un to de burla. No hi havia cap dubte que la dona en qĂźestiĂł havia de ser summament peluda. En referència als homes tot ve a compte perquè, antigament, als membres tant del cos de la GuĂ rdia Civil com dels Carabiners, d’acord amb les ordenances, se’ls obligava a portar bigot, i quan mĂŠs gran millor. El motiu d’esta ordenança no era un altre que un home amb bigot infonia mĂŠs respecte a la gent. La segĂźent expressiĂł a recordar ĂŠs la que fa referència a un animal de fora vil¡la, la qual deia: Cagues mĂŠs que el manso de Peris Feia referència a aquelles persones que al llarg del dia visitava moltes vegades l’excusat per UHDOLW]DU DTXHVWD QHFHVVLWDW ÂżVLROzJLFD Segons em contaren Peris era el cognom dels

)esta de 6ant Isidre )otoJraÂża cedida Ser la Iamtlia +errera &alduch %etoret

43


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 amos (deien que eren dos germans) d’una afamada ramaderia de bous de la poblaciĂł d’El Puig. En temps passats, al poble, eren moltes les lloances que la gent feia d’aquesta ramaderia. Entre tots els animals que portava la ramaderia per les places, n’hi havia un bou que destacava. Era el tantes vegades anomenat Bou Roig. Encara sĂłn moltes les persones que el recorden, aixĂ­ com les contalles que d’ell es feien. La gent d’abans contava i no acabava tant de la bravura com de la noblesa que aquest animal demostrava tindre. Deien, entre altres coses, que el pastor sovint anunciava al pĂşblic de la plaça que a la punta de la banya d’aquest bou portava un duro (5 pessetes, que venia a ser mĂŠs del jornal que cobrava un home treballant durant tot un dia). Es veu que n’eren molt pocs els que s’atrevien a WRUHMDU OR (Q UHIHUqQFLD D OD VHXD QREOHVD WDPEp se’n parlava molt. Contaven, entre altres fets, que SHU WDQFDU OR QR FDOLD FDS manso HUD VXÂżFLHQW DPE que el pastor es plantĂŠs davant la porta del corral L DPE DTXHVWD EHQ REHUWD FULGDU OR SHO VHX QRP $L[z HUD VXÂżFLHQW SHU D TXH DTXHVW PDQVDPHQW entrĂŠs entre els aplaudiments del pĂşblic. Però el protagonista al qual fa referència la nostra comparaciĂł no ĂŠs un altre que un pobre manso d’aquesta ramaderia. Este pobre animal, pel que tenim entĂŠs, eixir a la plaça i veure a tanta gent OL SURGXwD PROW GÂśHVWUpV 3DUHL[ WDPEp TXH WHQLD el budell moll, la qual cosa feia que caguĂŠs molt sovint durant el temps que estava solt dins la plaça. I aquest ĂŠs el motiu pel qual es recordat aquest manso al poble d’AlcalĂ . Esta comparaciĂł que ve a continuaciĂł tambĂŠ ĂŠs molt curiosa. Te’n vas/ vens com sa mare de Maso Se li deia a aquell o aquella que se n’anava o tornava d’algun lloc amb les mans buides, sense agafar cap utensili o ferramenta necessĂ ria per al treball que s’havia que fer. El curiĂłs de cas ĂŠs que s’anomenava a Maso, TXH HUD HO ÂżOO TXL QR WHQLD UHV D YHXUH DPE HO FDV En canvi de sa mare, que ĂŠs la protagonista, no en sabem res, ni tan sols el nom. Siga com siga, pel que es deia, tot fa parèixer que esta dona era molt despistada.

44

-osĂŠ 0arta Peris i 5aIa 9icente )otoJraÂża cedida Ser -oaquina $lbalat &herta

I per acabar, ens introduirem en el mĂłn de les cartes, i mĂŠs en concret en el joc del guinyot . En este apartat tenim a dos protagonistes bastant cèlebres, als quals encara avui en dia encara DFRVWXPHP D QRPHQDU ORV (P UHIHUHL[R D 7LQ\HWD i a Cacai. Al primer se’l recorda per una matĂ , i al segon per una destrumfĂ que ni un ni l’altre havien d’haver fet mai. La cosa va resultar tant desastrosa que van perdre la partida. Encara, avui en dia, en alguna partida de cartes entre la gent de mĂŠs edat, encara se’ls recorda. BĂŠ, això ĂŠs tot. Tot quant he pogut recordar referent a estes dites i tambĂŠ dels seus singulars protagonistes. Desitjo que aquests escrits, al menys DL[t KR HVSHUR HQV DSURÂżWHQ SHU SUHVHUYDU GH OÂśREOLW aquesta part tan important de les tradicions del nostre poble.


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

XAVI TORRES ANTONIO MIR MARQUÉS Nadador y Seleccionador Nacional del equipo Junior de NataciĂłn ParalĂ­mpica “Me gusta el mar porque en ĂŠl no hay gravedad... no tengo miedo a caerme, me gusta el deporte porque en ĂŠl no importa el pasado, me llamo Xavi Torres y no cambio mi vida por la de nadieâ€?. Con estas palabras da comienzo el documental que ofrece en sus ponencias, conferencias y charlas este nadador paralĂ­mpico mallorquĂ­n. Xavi Torres naciĂł en Palma de Mallorca el 14 de junio de 1974, ha participado en 6 Juegos ParalĂ­mpicos, Barcelona 92, Atlanta 96, SĂ­dney 2000, Atenas 2004, PekĂ­n 2008 y Londres 2012. Habiendo conseguido un total de 16 medallas paralĂ­mpicas, 5 medallas de oro, 5 medallas de plata y 6 de bronce. Ha competido en los mundiales de Saint Etienne 90, Malta 94, Christchuch 98 (Nueva Zelanda). Argentina 2002, Durban 2006, obtenido medallas en todos ellos. 460 veces internacional. 3HUWHQHFH D OD FDWHJRUtD 6 60 Discapacidad: Tetra focomelia genĂŠtica (amputaciĂłn de parte de las cuatro extremidades) El curriculum deportivo de este nadador es de los que hacen historia, ello le ha llevado a conseguir las principales distinciones desde la Medalla de Oro al MĂŠrito deportivo EspaĂąol, la medalla de Oro de su Ciudad Palma de Mallorca, el Premio Nacional Olimpia del Consejo Superior de Deportes y El Cornelius Atticus mĂĄxima distinciĂłn del Gobierno %DOHDU DVt FRPR LQÂżQLGDG GH WURIHRV \ SUHPLRV TXH lucen en su museo personal. Es una persona positiva que contagia optimismo a las personas que dĂ­a a dĂ­a le conocen. ÂżCuĂĄl fue el motivo por elegir la nataciĂłn como deporte? Inicialmente fue una decisiĂłn terapĂŠutica de los mĂŠdicos que aconsejaron a mis padres que me llevasen a la piscina, pero nunca pensando que aĂąos despuĂŠs servirĂ­a para lograr ser un deportista de ĂŠlite en la nataciĂłn espaĂąola ÂżSeguramente en su niĂąez hubo fuertes desventajas en su dĂ­a a dĂ­a? Mira, yo nacĂ­ con mis discapacidades, no fue un accidente de circulaciĂłn, ni similar, por lo tanto yo siempre me he conocido asĂ­. Ya sĂŠ que tengo unas severas discapacidades, pero lo que me falta no lo he conocido, no he notado a faltar nada porque no lo he tenido. Todos tenemos capacidades y

Xavi Torres durant una entrevista

Xavi Torres en els -ocs ParaltmSics de PeNtn 0edalla de Slata en m estils

discapacidades por ello hay que pensar en las capacidades y aquellas cualidades que tienes para conseguir ser feliz, y esto tiene que ser el objetivo primordial.

45


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 ÂżA veces las cosas no salen tan bien como uno desea? Mi familia nunca me ha protegido en casa, ni mis hermanos, ni nadie, yo siempre he tenido las mismas obligaciones y derechos dentro la familia de haber sido protegido no me habrĂ­a pasado nada malo, pero seguro que tampoco nada bueno. Por ello creo que mis padres acertaron en las decisiones que tomaron. ÂżTiene la debida valoraciĂłn el deporte paralĂ­mpico? Todo es cuestiĂłn de tiempo, cuando yo era niĂąo y comenzĂĄbamos en el deporte no se contemplaba el deporte paralĂ­mpico, y si algo salĂ­a en prensa se hacĂ­a en la secciĂłn de “Sucesosâ€? ahora tenemos presencia en todos los medios, tenemos un buen camino, tenemos un seguimiento, la gente nos valora mucho mĂĄs nuestro esfuerzo, pero creo que todo es cuestiĂłn de tiempo, todo no cambia de un dĂ­a por otro, creo que actualmente no podemos quejarnos. ÂżHay ayudas suÂżcientes en el deporte adaptado? De cada dĂ­a mejor, desde hace unos aĂąos estamos avanzando ahora hay bastante diferencia incluso hay muchos deportistas que se dedican de manera profesional y creo que con eso hemos mejorado mucho y poco a poco estamos acercĂĄndonos al nivel de los deportistas olĂ­mpicos que no tienen ninguna discapacidad, y esto un buen sĂ­ntoma. ÂżSi pudiera pedir alguna cosa para el deporte adaptado que serĂ­a? Pues no irĂ­a dirigido tanto hacia el deporte de alta competiciĂłn porque normalmente ya estĂĄ bien situado el deporte ParalĂ­mpico sino que lo pedirĂ­a para deporte adaptado para la gente joven para los niĂąos y seria para que todos los niĂąos de nuestro paĂ­s que tienen una discapacidad puedan tener una oportunidad de realizar deporte, no para ser campeones ni por ser sĂşper craks sino porque el deporte te da una serie de experiencias sĂşper chulas que te hacen disfrutar muchĂ­simo con tus amigos y compaĂąeros y poder hacer deporte en los colegios, en los clubs deportivos, si despuĂŠs de estos niĂąos nos salen campeones mucho mejor. ÂżQue supone participar en seis juegos ParalĂ­mpicos? Creo que es lo mĂĄs grande que te puede pasar, es una experiencia extraordinaria porque no solo te reĂşnes con gente del mundo de tu deporte, sino de otros muchos deportes que no convives habitualmente, como experiencia personal es brutal, compartiendo con gente de todo el mundo, paĂ­ses, culturas e idiomas y formas de vida diferentes, te ayuda a abrir la mente y conocer, entender y respetar la gente venga de donde venga. ÂżTiene algĂşn deportista que haya admirado que haya signiÂżcado en su actividad?

46

Desmuntant a Xavi Torres

Xavi Torres destaSant una imatJe seua en un homenatge

%XHQR VR\ SRFR DÂżFLRQDGR D WHQHU PLWRV SHUR PH JXVWD ÂżMDUPH HQ PXFKRV GH HOORV GH FDGD XQR puedes aprender mucho y poder tener la posibilidad de ver y conocer de cerca porque siempre pueden tener cosas que aprender de cada uno de ellos. De pequeĂąo seguĂ­a especialmente y admiraba al ciclista Miguel IndurĂĄin, me gustaba mucho. Fue un gran deportista y gran persona. ÂżAhora que forma a los jĂłvenes deportistas que el dĂ­a de maĂąana serĂĄn el relevo de los actuales, como los aconsejas? No soy demasiado de dar consejos pero a los jĂłvenes que empiezan decirles que tengan ilusiĂłn, que sean responsables y si realmente les gusta, que hagan estas cosas relacionadas con el esfuerzo, la disciplina, que escuchen a la gente TXH VDEH SRUTXH DO ÂżQDO HO GtD D GtD HV OD VXPD de pequeĂąos esfuerzos, son todas aquellas cosas que te acercaran a conseguir aquello que te hace ilusiĂłn a ti y no a nadie mĂĄs, por tanto el Ăşnico que


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 VH YHUi EHQHÂżFLDGR R SHUMXGLFDGR GH OR TXH KDJDV todos los dĂ­as eres tĂş y aquĂ­ va seguro el resultado ÂżQDO GH XQD FRPSHWLFLyQ R GH XQ HQWUHQDPLHQWR Tengo un joven nadador de la selecciĂłn EspaĂąola que dice que normalmente las medallas y los trofeos se ganan en los entrenamientos y en las competiciones se recogen. A mĂ­ me gusta esta cita porque realmente es asĂ­. ÂżSin embargo no debe ser fĂĄcil a un chico/a de trece Ăł catorce aĂąos pedirles y darles entender estos esfuerzos? 7LHQHV TXH FRQVHJXLU TXH WHQJDQ SOHQD FRQÂżDQ]D en ti, la diferencia entre un gran deportista y un campeĂłn lo marca la actitud, la cuestiĂłn mental. 7LHQHV TXH FRQVHJXLU TXH WHQJDQ VHULD FRQÂżDQ]D contigo. ÂżCĂłmo estĂĄ el nivel de la nataciĂłn ParalĂ­mpica? El nivel de la nataciĂłn adaptada en EspaĂąa a nivel internacional siempre hemos tenido un buen nivel, si es cierto que los Ăşltimos aĂąos nos estĂĄ costando un poco, hemos tenido grandes nadadores durante los Ăşltimos aĂąos, hemos sido un equipo muy potente y a veces es difĂ­cil cuando tienes un equipo de mucho nivel ser capaz de buscar o encontrar los sustitutos naturales para estos nadadores, ha sido un momento difĂ­cil, pero es cierto que en este momento de regeneraciĂłn de este equipo tenemos nadadores jĂłvenes que estĂĄn con muchas ganas y estos seguro que nos estarĂĄn reemplazando a los que lo hemos ido dejando poco a poco. ÂżQuĂŠ satisfacciĂłn u orgullo le queda ahora que ya no compite, despuĂŠs de 25 aĂąos en la ĂŠlite de la selecciĂłn espaĂąola? Es muy difĂ­cil escoger una cosa que me haga VHQWLU RUJXOORVR PLUDQGR KDFLD DWUiV DO ÂżQDO OR importante es la sensaciĂłn que te queda dentro, que no te puedan decir nunca que no has hecho lo posible para conseguir tus sueĂąos, esto es mejor que cualquier medalla o trofeo conseguido, por esto ahora mismo no me quedarĂ­a en ningĂşn momento especial concreto, sino la sensaciĂłn de satisfacciĂłn que queda por haber trabajado cada dĂ­a y me han llevado a los resultados obtenidos ÂżEn sus charlas y conferencias en Universidades y Empresas usa muy a menudo el humor?

Xavi durant els -ocs ParaltmSics de PeNtn

Para saber avanzar en la vida hay que llevar las cosas con optimismo y con humor ganar a los demĂĄs es relativamente importante, pero en el dĂ­a a dĂ­a a veces nos pasan cosas que no esperamos, la vida hay que medirla por los momentos que vives con tu gente, con la que quieres y disfrutar siendo feliz, si coges las cosas con humor te facilitarĂĄ las cosas. En el deporte no siempre salen las cosas como deseas pero es una fuente continua de aprendizaje y te obliga a buscar soluciones. A mĂ­ me gusta bromear me divierte si con ello ayudo a quitar el aspecto tan transcendental de las cosas ya me doy por satisfecho. No sirve para nada lamentarse, quejarse, es mejor ver el vaso medio lleno ya tendremos tiempo para llenar este vaso hasta arriba. La supervivencia te obliga a tirar adelante. PodrĂ­amos estar charlando con Xavi Torres muchas horas y seguro que nos seguirĂ­a contagiando esa actitud vital que desprende como ha hecho durante estos minutos que hemos compartido la entrevista. Desde la revista Mainhardt agradecerle este tiempo y desearle toda clase de ĂŠxitos en su trabajo como Seleccionador Nacional del equipo Junior de NataciĂłn ParalĂ­mpica MĂĄs informaciĂłn www.xavitorres.es

47


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

ALCALÀ VIBRA DE NOU AMB LA PERKUMASCLETÀ Un any més, com ja ve essent habitual l’Agrupació de Bombos i Tambors El Repiquet d’Alcalà de Xivert, va estar capaç de congregar, als peus del campanar, a la mateixa plaça de l’Església, més de 500 bombos i tambors arribats de nombrosos pobles de la nostra província. (OV YHwQV TXH HV YD DSOHJDU D OD FRQFHQWUDFLy YDQ SRGHU JDXGLU G¶XQ PDJQt¿F HVSHFWDFOH RQ HO VR GHOV bombos i tambors es van fusionar a la perfecció amb l’espectacle de llum i color que van proporcionar el IRFV G¶DUWL¿FL Aquest any l’acte va comptar amb la visita del prestigiós percussionista Pepe Sánchez, qui a més de realitzar un sol de bateria va ser l’encarregat de donar el toc d’inici a la Perkumascletà des de “Lo gaspatxer”, el bombo gegant d’Alcalà, una de les peculiars atraccions turístiques que té la nostra localitat. Francisco Juan, alcalde del municipi, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a tots els YLVLWDQWV L YD DSUR¿WDU HO PRPHQW SHU DJUDLU OD tasca que l’agrupació de bombos i tambors està realitzant en difondre el nom del nostre poble amb les nombroses activitats que realitzen i per totes les localitats on participen amb les seues actuacions.

FOTOS: JAVI GARCÍA

48

REDACCIÓ


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

/HV FDPSDQHV L HOV IRFV DUWL¿FLDOV YDQ DFRPSDQ\DU una vintena d’agrupacions vingudes de les nostres comarques que es van entregar en cos i ànima al llarg de tota l’actuació. L’acte va continuar amb el lliurament d’un UHFRUGDWRUL G¶DJUDwPHQW D 3HSH 6iQFKH] SHU OD VHXD assistència a l’esdeveniment, qui al mateix temps YD YROHU DJUDLU DOV RUJDQLW]DGRUV SHO IHW G¶KDYHU OR convidat: “...ha estat meravellós, realment m’heu emocionat; ha estat un acte que sempre recordaré”. Per la seua banda l’agrupació El Repiquet va voler

agrair també públicament la tasca de José Ramón Pitarch qui amb el seu esforç i paciència durant tots aquests anys, ha aconseguit que la colla de bombos i tambors aconseguisca un nivell que no té res a envejar a les millors agrupacions. Cal destacar que entre el públic es trobava Rafael Sanz Espert, director de l’Orquestra Simfònica de Madrid i que per combatre el fred, que encara es deixa caure durant les llargues nits del mes de febrer, es va repartir xocolata calenta entre el públic assistent.

AJUNTAMENT ALCALÀ DE XIVERT - ALCOSSEBRE 49


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

CURSA SOLIDĂ€RIA A FAVOR DE LA LLUITA CONTRA EL CĂ€NCER REDACCIĂ“ /Âś$MXQWDPHQW GÂś$OFDOj GH ;LYHUW $OFRVVHEUH D travĂŠs de les regidories de Serveis Socials i de la Dona, va organitzar al voltant del Dia de la Dona, un bon grapat d’activitats destinades a les dones gaspatxeres, entre les quals va destacar la ja consolidada cursa solidĂ ria. Aquesta va ser una activitat que tenia com a ÂżQDOLWDW DUUHSOHJDU IRQV SHU FROÄ ODERUDU DPE OD AssociaciĂł de Lluita contra el CĂ ncer, ja que tots els fons recaptats van a parar a aquesta entitat. Uns diners que, com ja ha manifestat l’entitat receptora en mĂŠs d’una ocasiĂł, aniran destinats entre altres coses per a la investigaciĂł del cĂ ncer de mama, un GHOV WXPRUV TXH D KRUHV GÂśDUD ÂżJXUD HQWUH HOV PpV estesos i que mĂŠs dones pateixen any rere any. A la cursa, a la qual van participar dones i homes de totes les edats es van recĂłrrer uns dos quilòmetres de distĂ ncia per diferents carrers de la localitat, amb eixida i arribada a la plaça de l’EsglĂŠsia. Es tractava una vegada mĂŠs de fer una cursa solidĂ ria on tots els participants podien lluir una samarreta commemorativa la qual havien aconseguit amb una aportaciĂł simbòlica de 3 â‚Ź. Una manera senzilla d’aportar un granet d’arena per a la investigaciĂł i la lluita contra el cĂ ncer. Tot i que no es tractava d’una cursa competitiva Daniel GarcĂ­a va ser el mĂŠs rĂ pid en completar el traçat i creuar la lĂ­nia de meta en a penes 7 minuts. LluĂ­s GarcĂ­a i RubĂŠn Fresquet van ser segon i tercer, respectivament. DesprĂŠs de la prova, la plaça de l’EsglĂŠsia va acollir la lectura d’un poema de Mario Benedetti per part d’una professora i dues alumnes de l’institut Serra d’Irta i es va procedir al lliurament del premis del concurs de dibuix pel Dia de la Dona que van rebre diversos alumnes del col¡legi Lo Campanar d’AlcalĂ i la Mola d’Alcossebre.

50


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 A continuació els participants que ho van desitjar van poder participar en una moguda i entusiasta classe de zumba i aeròbic. 'LHV PpV WDUG O¶$MXQWDPHQW G¶$OFDOj $OFRVVHEUH va fer lliurament de la recaptació de la cursa a la secció local de l’Associació Espanyola contra el Càncer. En total, es van recaptar 828 euros que es destinaran a les diferents activitats que realitza l’entitat i que van adreçats majoritàriament a malalts i familiars, així com a programes de prevenció i de conscienciació entre la societat. L’Alcalde Francisco Juan i la regidora de Benestar Social i de la Dona, Alejandra Roca, van lliurar el xec simbòlic a la presidenta de l’associació, Concha Martí. No te rindas No te rindas, aun estás a tiempo de alcanzar y comenzar de nuevo, aceptar tus sombras, enterrar tus miedos, liberar el lastre, retomar el vuelo. No te rindas que la vida es eso, continuar el viaje, perseguir tus sueños, destrabar el tiempo, correr los escombros y destapar el cielo. No te rindas, por favor no cedas, aunque el frio queme, aunque el miedo muerda, aunque el sol se esconda y se calle el viento, aun hay fuego en tu alma, aun hay vida en tus sueños, porque la vida es tuya y tuyo también el deseo, porque lo has querido y porque te quiero. Porque existe el vino y el amor, es cierto, porque no hay heridas que no cure el tiempo, abrir las puertas quitar los cerrojos, abandonar las murallas que te protegieron. Vivir la vida y aceptar el reto, recuperar la risa, ensayar el canto, bajar la guardia y extender las manos, desplegar las alas e intentar de nuevo, celebrar la vida y retomar los cielos, No te rindas por favor no cedas, aunque el frio queme, aunque el miedo muerda, aunque el sol se ponga y se calle el viento, aun hay fuego en tu alma, aun hay vida en tus sueños, porque cada día es un comienzo, porque esta es la hora y el mejor momento, porque no estás sola, porque yo te quiero. Mario Benedetti

51


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

DISFRESSA, CARROSSA, I A XALAR! ANNA SANZ TAUS Cap a les voltes de Nadal ja ens posem nerviosos. S’apropa una de les festes preferides del poble i comença el moviment: les primeres idees, les primeres llistes i esbossos. A la majoria ens agafa el bou i, com sempre, una VHWPDQD DEDQV DFDEHP D FRUUH FXLWD OD FDUURVVD i les disfresses. Fins i tot ens dĂłna temps per fer una torrĂ desprĂŠs dels mil viatges a per materials. Passem bones hores cosint, enganxant, grapant i retallant. Les presses, no obstant, no minven el nivell dels dissenys; i ĂŠs que, cada any, al Carnestoltes d’AlcalĂ i d’Alcossebre les gaspatxeres i els gaspatxers, les cossebreres i els cossebrers hi posem totes les nostres ganes. Els materials que utilitzem sĂłn molt variats: papers i teles de diferents colors i textures; plomes; cartons; sense deixar de banda la coneguda goma eva. Amb ingeni i creativitat anem fent i desfent els nostres guarniments per a aquest esperat cap de setmana. Hi ha colles que s’ajunten, d’altres que es UHSDUWHL[HQ SHUz WDQW ID DO ÂżQDO OD [DOHUD HVWj DVVHJXUDGD $Q\ UHUH DQ\ UHIHP OD UXWD ÂżQV OD FDUSD L GHVÂżOHP DO VR GHOV hits carnavalers. Fins el FrontĂł ens observa la gent amb atenciĂł i nosaltres, encara amb timidesa, comencem a ballar. A la plaça de l’Ajuntament aplaudim als reis i les reines del Carnestoltes amb eufòria, al sambòdrom mostrem les nostres dots de coreògrafs i al Tremedal ja treiem alguna cosa per picar. I ĂŠs que aquestes costums mai no canvien i nosaltres tampoc. Esperem el Carnestoltes amb tantes ganes que, en tancar la carpa d’Alcossebre, sempre ens repetim plens de tristesa i cansament: “Hala!, l’any que ve mĂŠsâ€?.

52


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

53


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

ALCALÀ DE XIVERT Y EL CONSEJO LEVANTINO UNIFICADO DE EXPORTACIÓN AGR�COLA (1936 – 1937) JOSÉ VICENTE MOYA JULVE Introducción: el origen del cultivo de la naranja en Castellón Entre 1830 y 1835 comienza el cultivo y la exportación de la naranja en la zona de la Plana de Castellón, Villareal y Burriana, y en 1849 se realiza la primera exportación de naranja a Inglaterra. En 1860 se crea una línea regular con un barco a vapor, el Turia, entre Castellón y Londres para la exportación de naranjas. La naranja se empezó a exportar por vía marítima porque el transporte terrestre, el ferrocarril, era tremendamente complicado. Siendo Burriana, debido a su situación costera, el punto de salida de pråcticamente toda la naranja de la provincia de Castellón. El embarque se realizaba cargando barcazas, varadas en la orilla, que eran arrastradas por bueyes y estas FDUJDEDQ ORV EDUFRV HQ HO PDU $ ¿QDOHV GHO VLJOR XIX, Burriana aun carecía de puerto. A principios del siglo XX las exportaciones no paraban de crecer con lo que se establecieron puntos de venta en París y Londres. De ahí el dicho Burriana, París y Londres.

54

Las naranjas compitieron directamente con la uva durante todo el siglo XIX, pero fue precisamente la FULVLV GH OD ÂżOR[HUD GH ÂżQDOHV GH VLJOR OR TXH GHMR D los cĂ­tricos como cultivo primordial en la agricultura valenciana. Estas exportaciones se vieron frenadas tras el estallido de la Primera Guerra Mundial, pero XQD YH] ÂżQDOL]DGD OD FRQWLHQGD \ VXSHUDGRV ORV problemas que derivaron de ella las exportaciones volvieron a remontar alcanzado una mĂĄximo histĂłrico en 1930. A principios del siglo XX, ya habĂ­a en AlcalĂ de Xivert una incipiente plantaciĂłn de naranjos, en la zona litoral entre el caserĂ­o de Alcossebre y Capicorb. Siendo el mayor propietario Pascual Agut Herrera, el cual disponĂ­a ya de un almacĂŠn, creado en 1933, para la comercializaciĂłn del producto asĂ­ como un representante del comercio de ParĂ­s y una marca registrada, “La Sans PepĂ­n Agutâ€?. Otros propietarios de campos de naranjos en AlcalĂ de Xivert eran: las hermanas Amparo y MarĂ­a Josefa IbĂĄĂąez Roda, Teresa Cucala Amella, Mateo Cucala GarcĂ­a, Francisco Esteller

$lmacĂŠn de clasiÂżcaciyn \ envasado de la naranja SroSiedad de la Iamilia $gut situado en la actual Sla]a -usto =arago]a detris de la bascula de Pesos P~blicos /a 6ans PeStn $gut


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 EbrĂ­, Vicente Chillida Valverde, Mauricio Calduch Esteller, los hermanos Bautista y Francisco Taus Sancho, Luis Aixa Pauner, Vicente Sancho Herrera, Consuelo Cavaller Mengual, MarĂ­a Josefa Cucala MĂĄĂąez, Francisco Esteller Galarza y Magdalena Cherta Cucala. Todos ellos pequeĂąos y grandes productores pero sin dedicarse exclusivamente a la comercializaciĂłn del cĂ­trico.1 El tipo de naranja que se cultivaba en la zona de AlcalĂ de Xivert en la dĂŠcada de los aĂąos 30 consistĂ­a en dos variedades: La comuna; su origen es desconocido, pero probamente desciende del naranjo dulce que se introdujo en EspaĂąa a mitad del siglo XV. Esta clase pertenece a la variedad del grupo Blancas y han constituido durante muchos aĂąos la base de la producciĂłn citrĂ­cola de la zona. Los ĂĄrboles son vigorosos, espinosos y de buen desarrollo, muy productivos. Los frutos son de color anaranjado y de forma esfĂŠrica mĂĄs o menos achatada, de tamaĂąo mediano y con muchas semillas, la pulpa es tierna y con mucho zumo. Se recolecta en diciembre. La oval doble Âżna; pertenece al grupo Sangre, estas naranjas se diferencian porque contiene en la pulpa y en la corteza un pigmento que les proporciona un color caracterĂ­stico. El origen se desconoce, los ĂĄrboles son de tamaĂąo mediano y el fruto suele tender a ser pequeĂąo o mediano, tiene excelentes condiciones para su manipulaciĂłn \ WUDQVSRUWH VX FRUWH]D HV ÂżQD VXDYH \ EULOODQWH Es muy productiva, se recoge en enero y cae muy fĂĄcil del ĂĄrbol. La recolecciĂłn Las ventas de las naranjas, en la dĂŠcada de los DxRV VH KDFtDQ D XQ WDQWR DO]DGR SRU ÂżQFD cualquiera que sea la cantidad de frutos que tuviese el ĂĄrbol, o por cierto precio por unidad de peso, la arroba 12,5 quilogramos, o por millar de frutos. Las ventas a tanto alzado son las llamadas a “ojoâ€?, pues el acierto de la operaciĂłn consiste en la exactitud del aprecio de la cantidad que pueda haber. En la regiĂłn Levantina son muchos los prĂĄcticos en esto, pero en la zona de AlcalĂ de Xivert en 1936 la operaciĂłn de compra o venta de naranjas se realizaban a tanto el millar de frutos. La fruta se recogĂ­a del ĂĄrbol con alicates de corte para no daĂąar el producto y ayudado por escaleras, pues los naranjos en general eran altos y vigorosos. Del pie del ĂĄrbol era recogida la fruta en capazos acolchados con tela y transportada a un GHWHUPLQDGR OXJDU GH OD ÂżQFD GRQGH VH GHSRVLWDED sobre una alfombra de paja o hierba trillada, encima de la cual se colocaba un toldo o manta de saco. Al llegar al lugar los capazos se vertian y unas operarias se encargaban de separar los frutos podridos, sucios o de pequeĂąo tamaĂąo. DespuĂŠs

5ecogida de naranjas \ transSorte en la dĂŠcada de los axos (n cada caSa]o iban 100 naranjas

dos hombres se dedicaban a recoger toda la fruta, cogiendo dos naranjas en cada mano y depositando cien naranjas en cada capazo, haciendo el cĂĄlculo rĂĄpidamente. $O OOHJDU DO DOPDFpQ OD IUXWD VH FODVLÂżFDED limpiaba, pulia y se envolvĂ­a en un papel de seda impresa con la marca del exportador. Las naranjas eran envasadas para la exportaciĂłn en dos tipos de cajas: las americanas de mayor tamaĂąo y donde el fruto iba depositado a granel y la espaĂąola, mĂĄs pequeĂąa, y donde el fruto iba colocado ordenadamente presionando una sobre la otra y recibiendo la presiĂłn de la tapa, donde ademĂĄs de clavarse, esta se ataba con una cuerda de esparto. A partir de 1933 la naranja valenciana sufria un fuerte revĂŠs econĂłmico. Los mercados FHQWURHXURSHRV UHVHQWLGRV GH OD FULVLV ÂżQDQFLHUD del Crack de 1929, redugeron considerablemente los pedidos de esta fruta. El estallido de la Guerra Civil EspaĂąola y posteriormente la Segunda Guerra Mundial impedirĂĄ que el mercado espaĂąol de cĂ­tricos no remonte hasta mediados de los aĂąos cincuenta. La Guerra Civil y la RevoluciĂłn En julio de 1936 un fracasado golpe de estado contra el gobierno de la II RepĂşblica desencadenara una guerra civil que junto con el impacto de una revoluciĂłn, lanzada por los sectores mĂĄs extremistas de la CNT y UGT, alteraran la estructura econĂłmica y social, asĂ­ como la vida cotidiana de la poblaciĂłn civil. En efecto, desde los primeros meses de la guerra, mĂĄs del 50% de las empresas y comercios valencianos sufrieron LQWHUYHQFLRQHV \ FRQWUROHV REUHURV FRQÂżVFDFLRQHV o colectivizaciones realizadas por dichas centrales sindicales. Para las organizaciones sindicales no se trataba solo de luchar en los frentes contra los militares sublevados, sino que habĂ­a llegado el momento de hacer la revoluciĂłn. En la industria, los servicios y el campo, comenzaron a aparecer desordenadamente socializaciones, controles obreros y colectivizaciones.

55


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 En cuanto a la agricultura, a lo largo de guerra se LQFDXWy R VH H[SURSLy HO GH OD VXSHU¿FLH ~WLO colectivizåndose el 31,58% de la tierra incautada. Igualmente se colectivizó, por parte de ambas organizaciones sindicales, la exportación de los principales productos agrícolas – pasa, cebolla, y especialmente la naranja – que en su conjunto representaban el 60% de las exportaciones espaùolas.2 Sobre estas caóticas incautaciones se fueron diseùando dos formas vagas de organización del trabajo y la producción: el control obrero que suponía que en realidad la incautación no se había llevado a efecto, ya que la propiedad de la empresa y su gestión seguían formalmente en manos del patrono, aunque supervisada por un comitÊ de REUHURV < OD FROHFWLYL]DFLyQ GRQGH OD ¿JXUD GHO patrono desaparecía y era el sindicato el que, en posesión de los medios de producción, dirigía y gestionaba la empresa. La CNT y la UGT de Benicarló, estructuraron toda la economía local bajo su dirección y aplicaron la colectivización o el control obrero sin atender al tamaùo de las empresas o la actitud política de los patronos. Iniciando la construcción del ideal anarquista del comunismo libertario que no pretendía ser únicamente una organización revolucionaria de la producción, sino que buscaba una profunda transformación de la vida colectiva en su objetivo de conseguir una sociedad sin clases. Bajo la dirección absoluta del comitÊ se organizo la explotación colectiva de la tierra y se estableció el jornal familiar, se abolió el comercio privado y el dinero sustituyÊndolo por el racionamiento, la carta familiar de abastecimiento y los vales moneda. Siendo su mayor exponente la población de Santa Magdalena de Pulpis. En Alcalå de Xivert, tras el estallido del golpe militar, los miembros del ayuntamiento surgidos de las elecciones de 1936 son desbancados por un ComitÊ Revolucionario presido por las centrales sindicales CNT y UGT, las cuales aprovechando el vacío de poder creado a raíz del golpe militar y la ausencia de las fuerzas de orden público, (la guardia civil había sido requerida por el gobernador civil de Castellón para que marchasen, junto a una columna de milicianos, hacia el frente de Teruel) SURFHGHQ D OD LQFDXWDFLyQ GH ¿QFDV \ SURSLHGDGHV GH SHUVRQDV D¿QHV D ODV GHUHFKDV (O GH agosto se produce un hecho luctuoso, los primeros asesinatos, cinco personas aparecen muertas en la partida Pou de Cervera. Dos de ellas con plantaciones de naranjos, Pascual Agut y Miguel *DUFtD VXV ¿QFDV VRQ UiSLGDPHQWH LQFDXWDGDV SRU el Consejo Municipal que procede, sin mås, a la FUHDFLyQ GH OD &ROHFWLYLGDG &17 8*7 DGXHxiQGRVH

56

GH OD SUiFWLFD WRWDOLGDG GH ODV ÂżQFDV SHUWHQHFLHQWHV a religiosos y personas consideradas desafectas a la RepĂşblica. La oposiciĂłn a la creaciĂłn de esta colectividad es prĂĄcticamente nula, por una parte, ODV SHUVRQDV DÂżQHV D HOOD HVWiQ HQFDQWDGDV GH poder mejorar su condiciĂłn social al trabajar para ella y contribuir al enriquecimiento del bienestar social. Por otra parte las personas reacias a esta colectividad no se atreven a protestar pues tras los SULPHURV DVHVLQDWRV HO PLHGR D VHU FDOLÂżFDGR FRPR persona desafecta a la Republica es casi como una sentencia de muerte. La colectividad de AlcalĂ de Xivert junto con la de Cortes de Arenoso serĂĄn las Ăşnicas colectividades mixtas de la provincia de CastellĂłn, siendo las demĂĄs de predominio netamente anarquista. Esta colectividad presentara los estatutos para ser legalizada por el Gobierno de la RepĂşblica a principios de 1937, junto con el Sindicato AgrĂ­cola Casas Sala, un sindicato DJUtFROD FUHDGR SRU SHUVRQDV QR DÂżQHV D OD colectivizaciĂłn para proteger asĂ­ sus propiedades de la incautaciĂłn.3 La Colectividad AgrĂ­cola de Trabajadores &DPSHVLQRV &17 8*7 GH $OFDOj GH ;LYHUW FRPR DVt VH GHQRPLQDUD RÂżFLDOPHQWH FRQVWDUi GH ÂżQFDV LQFDXWDGDV \ D SURSLHWDULRV DSDUWH de las aportadas por los colectivistas. Siendo el cultivo mayoritario los algarrobos y olivos, seguidos de tierras de cereal, viĂąa, huertas, naranjos y almendros.4 Para controlar la exportaciĂłn de productos agrĂ­colas al extranjero, en octubre de 1936 VH FRQVWLWX\H HO &RQVHMR /HYDQWLQR 8QLÂżFDGR de ExportaciĂłn AgrĂ­cola (CLUEA), organismo exportador controlado por la CNT y UGT, que de hecho colectivizaba la exportaciĂłn de naranjas con un doble objetivo: conseguir que todas las divisas de la exportaciĂłn revertieran en el Gobierno y lograr que el control sindical fuera la herramienta que renovara el sector naranjero en crisis profunda desde 1933. En noviembre de 1936 el CLUEA ordena la creaciĂłn de los ComitĂŠs Locales de ExportaciĂłn de Frutos (CLUEF) que integrados por representantes de las dos centrales sindicales, se encargaran de la confecciĂłn de toda la naranja de la localidad. El 25 de noviembre, Manuel Bort PruĂąonosa representante del Consejo Municipal nombra jefe de la ComisiĂłn Naranjera a Gaspar Sanz Segarra, concejal del ayuntamiento en 1936 y perteneciente a Izquierda Republicana, pues segĂşn ĂŠl, el aĂąo pasado Gaspar habĂ­a estado trabajando en la naranja como prĂĄctico y por lo tanto lo consideraba el mas adecuado para esta funciĂłn, siendo ayudado en esta funciĂłn por Manuel Pitarch Ortiz, alcalde en funciones de la pedanĂ­a de Capicorb y adscrito a la CNT.


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 El Consejo Municipal acuerda en una reunión del 23 de noviembre que este se incaute de toda la naranja del tÊrmino, de su confección y trabaje por su cuenta la venta de la misma, estudiando en cada caso las necesidades económicas de cada propietario. Y basåndose en este acuerdo se ruega encarecidamente al ComitÊ de Control delegado para la confección y exportación de la naranja, procure sacar el mayor partido de todo este fruto dando cuenta a este Consejo de las di¿cultades que pudieran surgir, de manera que no sufra merma la economía común y adquiera fama nuestras marcas para venideros aùos.5 A partir de este momento el Consejo Municipal procede a la incautación del almacÊn de la familia Agut, sito en la actual plaza Justo Zaragoza, así como toda la maquinaria, papel timbrado con la marca de la familia, capazos y demås utensilios para la comercialización de la naranja. El Consejo Municipal comunica por escrito a la familia de Pascual Agut la incautación de sus propiedades con las siguientes palabras: Este Consejo Municipal Uni¿cado CNT UGT en reunión ordinaria celebrada el día de ayer 18, acordó incautarse de la ¿nca plantada de naranjos, pozo, motor y casas enclavadas dentro de Êl y situado en el termino partida de Capicorp, por considerarle facciosos. Salu. (sic) Alcalå de Chivert å 19 de Diciembre de 1936 El Alcalde L. Sospedra 6 Es pues a partir de diciembre de 1936 cuando empieza la comercialización de la naranja por el CLUEF de Alcalà de Xivert. Como va siendo tradicional los hombres se dedicaran al corte y transporte del fruto, mientras las mujeres se dedicaran a su manipulación y envasado. Antonio Vidal es nombrado encargado de la confección de la naranja. Los jornales que percibirån los trabajadores del CLUEF oscilarån entre las once pesetas diarias que cobrarån algunos trabajadores, como JosÊ Loriente Galarza, Pascual Albalat Bruùó y Francisco Roca Pauner (desconocemos por que trabajo recibieron esta contribución pues no esta detallado, solo que recibieron este jornal del ComitÊ Local de la Naranja). Las cinco pesetas diarias que cobraba Gaspar Sanz por Delgado de la Comisión y las 4,5 ptas o 3,5 ptas las mujeres que trabajaban como encajadoras.7 8QD YH] OD IUXWD FODVL¿FDGD pulida y encajonada era trasladada en camión a Castellón, donde era embarcada en cargueros para su distribución en los mercados exteriores. Parte de este transporte lo realizaba Julio Segarra con un camión de su propiedad, como así lo acredita un recibo de la Comisión Naranjera a su nombre por

0arca de la Iamilia $gut con la que se comerciali]aron las naranjas de $lcali (sta marca estaba imSresa en el SaSel de seda en la que se envolvtan las naranjas \ se Iorraba la caja &ortesta de 9icente &ucala 9ela

el importe de ciento cincuenta pesetas por gasolina y jornales. En diciembre de 1936 el CLUEA empieza a mandar naranjas de Alcalà de Xivert hacia la H[SRUWDFLyQ FRQ HO ¿Q GH REWHQHU GLYLVDV SDUD OD 5HS~EOLFD FRQ HVWH ¿Q VRQ ÀHWDGRV ORV VLJXLHQWHV vapores: el 12 de diciembre los vapores Ciase y Cervantes con destino Hull y Londres con 81 y 154 cajas de naranjas respectivamente. Lamentablemente desconocemos la cantidad de naranjas que deberían de ir en cada caja. El día 14 sale el vapor Clonlara cargado con 80 cajas en dirección Liverpool y el día 21 el vapor Cortes con el mismo destino cargado con 279 cajas. Los días 25

&artel Sublicitario de la ĂŠSoca de la guerra civil reIerente al &/8($

57


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 y 30 los vapores Sutherland y Huston con destino a Londres con 240 y 259 cajas respectivamente. El CLUEA exige a sus delegados que las naranjas se comercialicen con las marcas ya existentes, para facilitar asĂ­ su venta en el extranjero. En enero de 1937, Gaspar Sanz se presenta en casa de la viuda de Pascual Agut con un papel escrito a mĂĄquina para que esta diese su autorizaciĂłn, a las buenas R D ODV PDODV DO &RQVHMR /HYDQWLQR 8QLÂżFDGR GH ExportaciĂłn AgrĂ­cola para poder exportar con la marca de su propiedad, por ser esta la mĂĄs acreditativa de la localidad. Durante los meses de enero, febrero, marzo y abril de 1937 la producciĂłn local de naranjas continuara saliendo hacia los mercados exteriores por mediaciĂłn de la central del CLUEA ubicada en Valencia, asĂ­ partirĂĄn los siguientes vapores con naranja de AlcalĂ hacia los mercados europeos. Aunque algunas naranjas iban a caer en manos franquistas al ser apresados los vapores que las transportan por barcos de guerra rebeldes. Fecha Vapor Destino Cajas Enero 4 Yvan Susak 150 5 Hafniar Hull 122 14 Shiaf Gant Hull 275 16 Nena Liverpool 262 18 Mausik Glasgow 21 20 Stockholm Londres 90 25 Britta Liverpool 150 26 Hekla Londres 332 Febrero 2 Case Hull 483 12 Merma Amberes 45ÂżApresado? 13 Juger Newcastle 160 Apresado 15 Alcora Glasgow 255 22 Kinsten Ă msterdam 109 Apresado 22 Hafnia Liverpool 200 Apresado 22 Spisongwood Bristol 122 23 Menva Londres 57 25 Trajan Liverpool 78 Apresado 0DKÂżHOO &DUGLII $SUHVDGR Marzo 3 Prondem Liverpool 250 4 Nerma Londres 127 8 Yngleborg Hull 160 11 Mesckland Londres 246 18 Ellen Londres 140 25 Jylla Londres 77 31 Pachucho Liverpool 150 Abril 3 Jorcland Londres 252 9 Pinto Liverpool 390 12 Wilh Golding Newcastle 161 14 Goodmia Liverpool 144

58

Durante 1937 Gaspar Sanz como delegado representante y Gerardo Salvador8 como tĂŠcnico se desplazaran varias veces a la central del CLUEA en Valencia para cobrar anticipos por la fruta exportada, para pagar jornales y gastos adicionales. La cantidad cobrada a cuenta por el envĂ­o de 6.253 cajas ascendiĂł a 51.450 ptas, las cuales fueron ingresadas en el Banco de Tortosa y controladas por el Consejo Municipal, los propietarios de los campos incautados no recibieron nada en absoluto.9 En fecha 31 de mayo de 1937 el CLUEA habĂ­a entregado a los pueblos 106.395.142 ptas contra una entrega de mercancĂ­a de 460.902.006 quilogramos. A pesar de que los representantes del &/8($ KDOODEDQ HQ HO H[WUDQMHUR XQD GHVFRQÂżDQ]D en aumento, fomentada por la contra propaganda de los sublevados. El gobierno nunca llegĂł a apoyar a esta asociaciĂłn de forma abierta, porque siempre la vio como un peligro para la RepĂşblica y temĂ­a mĂĄs por su continuidad que por solventar los problemas econĂłmicos que habĂ­an soportado los jornaleros y los pequeĂąos campesinos que eran el principal objetivo de los revolucionarios.10 El CLUEA fracasĂł en la regulaciĂłn de la cantidad y calidad de la fruta exportada: segĂşn los delegados del CLUEA en el exterior, la naranja llegaba en condiciones desastrosas a los puntos de destino, y esto repercutĂ­a inmediatamente en las bajas cotizaciones y en el descrĂŠdito del organismo exportador. Como asĂ­ lo atestiguan varios envĂ­os GH QDUDQMDV TXH ÂżJXUDQ HQ ORV DVLHQWRV FRQWDEOHV FRPR GHÂżFLWDULDV 'XUDQWH HO LQYLHUQR \ SULPDYHUD de 1937, la situaciĂłn en las zonas naranjeras se iba deteriorando progresivamente y el malestar contra el CLUEA aumentaba. Esta se defendĂ­a argumentando que el 50% anticipado por el Ministerio de Hacienda habĂ­a servido para pagar los gastos de recolecciĂłn, confecciĂłn y transporte, y que el restante 50% no habĂ­a sido entregado al CLUEA para su reparto entre los ComitĂŠs locales de exportaciĂłn.11 Debido a todos los problemas que se presentaron, el 12 de noviembre de 1937 se celebra la Ăşltima reuniĂłn del CLUEA, y aunque este organismo habĂ­a nacido para evitar que se realizaran exportaciones que pudieran poner en peligro las ganancias de los trabajadores en la zona leal a la RepĂşblica. La escasa experiencia de los CLUEF locales y las luchas internas entre el Gobierno y los dirigentes revolucionarios dieron al traste con la asociaciĂłn. Tras la desapariciĂłn del CLUEA la producciĂłn naranjera de AlcalĂ fue asumida por la Colectividad &17 8*7 TXH FRQ XQD PHUPD LPSRUWDQWH HQ VX producciĂłn, debido al lamentable estado de trabajo de los campos, procediĂł a la comercializaciĂłn GH VX SURGXFWR HQ OD WHPSRUDGD


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 'HVFRQRFHPRV VL HO EHQHÂżFLR REWHQLGR UHSHUFXWLy en sus antiguos propietarios, aunque es posible TXH DOJXQDV ÂżQFDV IXHUDQ GHYXHOWDV D VXV DQWLJXRV dueĂąos, pues en las numerosas denuncias HIHFWXDGDV DO ÂżQDO GH OD FRQWLHQGD VROR UHĂ€HMDQ la expropiaciĂłn de la cosecha de 1936. Aunque un documento fechado en noviembre de 1937 GHPXHVWUD TXH QXPHURVDV ÂżQFDV GH QDUDQMRV GH los considerados facciosos quedarĂ­an aun en poder de la Colectividad. RELACIĂ“N DE FINCAS INCAUTADAS A NARANJOS CON LOS MILLARES CORRESPONDIENTES A CADA FINCA Pedro JosĂŠ Cucala 5.300 AndrĂŠs PiĂąo 21.300 Pascual Agut 184.000 AgustĂ­n Voltes 49.400 Romualdo HervĂĄs 52.200 Marcelino Herrera 13.100 Francisco Cucala 35.500 Viuda de Chulet 83.500 Federico GarcĂ­a 7.500 Pablo Esteller 29.600 Ramona Izquierdo 79.200 1HORW ÂżQFD GH XQ IRUDVWHUR Viuda de Roda 8.000 Mendoza limones ? Vallterra limones ? Paco lo de la Franceseta ? )LQFD OLQGDQWH FRQ OD YLXGD GH &KXOHW ¢4XLHQ la lleva? /D PD\RUtD GH HVWDV ÂżQFDV GHVSXpV GH recoger los frutos fueron arrancadas y sus ĂĄrboles transformados en carbĂłn vegetal, para ello el Consejo Municipal las entregĂł a cuadrillas de carboneros, los cuales se dedicaban a este PHQHVWHU \ OXHJR ORV EHQHÂżFLRV GH OD YHQWD GHO carbĂłn eran repartidos al cincuenta por ciento. Mitad para los trabajadores mitad para el consejo 0XQLFLSDO \ QDGD SDUD ORV GXHxRV GH ODV ÂżQFDV los cuales se quedaron sin la producciĂłn y con las plantaciones arrasadas. En cuanto a la producciĂłn de naranja en AlcalĂĄ de Xivert no disponemos de datos concretos, en referencia a su volumen total, sabemos que para la exportaciĂłn salieron de sus campos 6.253 cajas, pero desconocemos las que pudieron dedicarse a consumo interno o comercializaciĂłn en el interior del paĂ­s o cuantas fueron enviadas a los soldados HQ ORV IUHQWHV GH EDWDOOD $O ÂżQDOL]DU OD JXHUUD numerosos vecinos interpusieron denuncias ante la Guardia Civil por la incautaciĂłn de sus cosechas. Claro estĂĄ que en estas denuncias, es posible, que se exagerara un poco la producciĂłn. Pues

&arga de las cajas de naranjas en un carro ObsĂŠrvese lo voluminoso de ellas

llama poderosamente la atenciĂłn, la cantidad de QDUDQMD FRQWDELOL]DGD SRU OD &ROHFWLYLGDG HQ OD ÂżQFD SURSLHGDG GH OD IDPLOLD $JXW HQ OD WHPSRUDGD 1938, 148.000 y la denunciada por sus hijos al termino de la contienda, 840.000. Pero nos aporta una idea aproximada de la importante producciĂłn naranjera de AlcalĂ de Xivert durante la guerra civil. RELACIĂ“N DE VECINOS QUE FORMULARON DENUNCIAS ANTE LA GUARDIA CIVIL AL FINAL DE LA GUERRA Y MILLARES DE NARANJAS Vicente Sancho Herrera, 70.000 de naranja oval y 40.000 de comuna. Luis Aixa Pauner, 60.000 de naranja oval. Bautista Taus Sancho, 85.000 de naranja comuna. Francisco Taus Sancho, 12.000 de naranja comuna Francisco Esteller Galarza, 100.000 de naranja comuna y 50.000 de oval MarĂ­a Josefa Cucala MĂĄĂąez, 50.000 de naranja oval y 30.000 de comuna. Consuelo Cavaller Mangual, 50.000 de naranja comuna y 50.000 de oval. Magdalena Cherta Cucala, 100.000 de naranja oval. Hijos de Pascual Agut, 840.000 de naranja oval. Amparo IbĂĄĂąez Roda, 600.000 de naranja oval. MarĂ­a Josefa YbĂĄĂąez Roda, 25.000 de naranja oval. Teresa Cucala Amella, 80.000 de naranja oval. Mateo Cucala GarcĂ­a, 150.000 de naranja comuna. Francisco Esteller EbrĂ­, 40.000 de naranja. Vicente Chillida Valverde, 80.000 de naranja, Mauricio Calduch Esteller, 200.000 de naranja. Francisco EbrĂ­ MĂĄĂąez, 50.000 de naranjas. JoaquĂ­n Puig Albert, 4.000 de naranjas. Los precios de las naranjas segĂşn las denuncias efectuadas, oscilaban en aquella ĂŠpoca, entre las WUHLQWD SHVHWDV HO PLOODU GH RYDO GREOH ÂżQD \ ODV GRFH pesetas la comuna. Una verdadera fortuna para la ĂŠpoca.

59


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 NOTAS:

5

7RGD HVWD UHODFLyQ GH SHUVRQDV ¿JXUD HQ HO SURFHGLPLHQWR sumarísimo de urgencia nº 6674 c, instruido contra Gaspar Sanz Segarra y en el cual presentan denuncia ante el puesto de la guardia civil por la incautación del SURGXFWR GH VXV ¿QFDV SRU SDUWH GH OD &/8($ 2 Bosch Sánchez, Aurora. Llega la revolución. La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana. Ediciones Prensa Valenciana. 2006. 3 Causa General de Alcalá de Xivert. Informe de la guardia civil sobre sindicatos agrícolas. En 1937 se creo un sindicato con el titulo de Casas Sala para encubrir y proteger a la mayoría de elementos de derecha. Mayormente a sus productos agrícolas. Siendo sus dirigentes José Calduch Vela, Bautista Ferreres Sospedra, Ángel Monreal Rovira y José Puig Esteller. 4 Archivo Guerra Civil de Salamanca. Documentacion UHODWLYD D ODV ¿QFDV LQFDXWDGDV SRU ORV VLQGLFDWRV &17 UGT en Alcalà de Xivert 1

Centre de Documentació de la Guerra Civil Española. Fundació Caixa Vinaròs. Expediente Sumarísimo 6674C contra Gaspar Sanz Segarra. 6 Documento presentado en la causa contra Gaspar Sanz Segarra. E. S. 6674 C 7 Las encajadoras eran: Teresa Beltrán Calduch a 3,5 ptas diarias; Felín Fortea, Dolores Martí, Adelita Rius, María Badanes y Matilde Martí a 4,5 ptas diarias. 8 Gerardo Salvador Sanz era Concejal del Ayuntamiento por la CNT a principios de enero de 1937 y desempeños los cargos de Concejal de abastos y técnico de la Comisión Naranjera. 9 E. S. de Gaspar Sanz Segarra. Declaración ante la Guardia Civil aportando libro de cuentas y recibos. 10 Vincent Balaguer, Manuel. ConÀicto y Revolución en las Comarcas de Castellón. 1931 1938. Universidad Jaume I. 2006. Página 169. 11 Bosch Sánchez, Aurora. La Economía Revolucionaria. Prensa Valenciana, tomo 4. Página 92.

)otogra¿a cedida Ser 0arta &inta $mela

60


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

COBLES TARONGERES AURELI PUIG ESCOĂ? I per arrodonir el treball anterior, una de cobles collita del bon amic Elio. ÂżTe’n recordes, xica roja? de la taronja que em dares? Ai! Com era de la Xina, en lo cor me la clavares.1 Bon arbre ĂŠs el taronger, qui fa taronges tot l’any; quan li cullen ses d’enguany ja tĂŠ ses de l’any qui ve. (balear) A SĂłller ĂŠs un lloc endins, si hi voleu venir, estimada; allĂ estareu regalada, de taronges i poncims. (balear)2 Sant Pasqual, nostre patrĂł, SDWUy GH 9LOD UHDO que se traga la comuna i una poqueta d’oval.3 Pare sant Blai de Borriana, quines festes t’han de fer; si s’han gelat les taronges, i ja no tenen diners.4 A Barcelona hi ha barcos, a Tarragona hi ha peix; a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res.5

Per a freses, en la Vall, per a taronges Corbera, i per a xiques guapes, no hi ha poble com Corbera.9 3HU D ERQ UDwP ;L[RQD SHU D ¿JXHV 2QWLQ\HQW per a gaiatos, Corbera, pa taronges, Carcaixent.10 NOTES: 1 Francesc RibÊs. Cantares populares, en lengua valenciana. Pà gina, 25. 2 Joan Amades. Folklore de Catalunya. Pà gina, 848. 3 Alex Torres i Joan V. Sempere. Cançons de la vila, nº 6. Pà gina, 84. 4 Alex Torres i Joan V. Sempere. Cançons de la vila, nº 6. Pà gina. 83. 5 M. Sanchis Guarner. Els pobles valencians, parlen els uns dels altres. Vol. 4. Pà gina, 95. 6 Alex Torres i Joan V. Sempere. Cançons de la vila, nº 6. Pà gina, 84. 7 Francesc RibÊs. Cantares populares, en lengua valenciana. Pà gina, 17. 8 M. Sanchis Guarner. Els pobles valencians, parlen els uns dels altres. Vol. 5. Pà gina, 101. 9 M. Sanchis Guarner. Els pobles valencians, parlen els uns dels altres. Vol. 4, pà gina, 154. 10 M. Sanchis Guarner. Els pobles valencians, parlen els uns dels altres. Vol. 4, pà gina, 154.

Al nostre pare Pasqual, li ho demanarem resant, que se traga la comuna i una poqueta d’oval.6 Eres com la llima verda, i taronja sense suc; encara no t’he parlat i dius que no m’has volgut.7 Si vas al mercat d’Alzira, les taronges van barates; i en tres pessetes et compres, una sà rria de set llates.8 Llata, trena d’espart, de cà nem, de jute, etc., emprada per a fer soles d’espardenya, estores sà rries, etc. A la vora del riu mare, han plantat un taronger; que fa les taronges agres, com la cara de vostÊ.

)otograÂża cedida Ser 0arta /lorens &avaller

61


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

HISTORIAS EN EL MAR. GRETE, UN BUQUE DANÉS HUNDIDO EN EL CABO DE OROPESA POR HMS TORBAY N-79, WORLD WAR II JUAN EMILIO PRADES BEL INTRODUCCIĂ“N Este trabajo trata de aportar conocimiento histĂłrico, sobre los acontecimientos acaecidos en el hundimiento de un buque danĂŠs de nombre “Greteâ€? Âł&RPSDQ\Ă€DJ´ RI 'HQPDUN KXQGLGR frente al Cabo de Oropesa, en la provincia marĂ­tima GH &DVWHOOyQ (VSDxD 6SDLQ KHFKDGR D SLTXH SRU el submarino inglĂŠs Torbay en la Segunda Guerra Mundial . ExposiciĂłn literaria. ACECHO DE UN HUNDIMIENTO La noche era despejada y todavĂ­a con una luna brillante amaneciĂł el dĂ­a, cuando un barco sobre las 08,00 horas apareciĂł en el horizonte visible del submarino, ĂŠste se sumergiĂł a profundidad de periscopio, y volviĂł a permanecer cautelosamente en silencio al acecho; a las 08 0 horas de la maĂąana, el comandante ordenĂł atacar al buque, disparando el primer torpedo en direcciĂłn al barco mercante y poco despuĂŠs repetĂ­a la operaciĂłn... El primer torpedo hizo blanco sobre la nave a la altura del puente de mando, partiendo su casco en dos mitades, lo que provocara su hundimiento... descansa como tumba de guerra a 40 y 0 m de profundidad. EL SUBMARINO EN AGUAS DE OROPESA ERA HMS TORBAY (N-79) Listo para el servicio el HMS Torbay N 79 de la Royal Navy fue comisionado el 14 de enero de 1941, bajo el mando del teniente comandante Anthony Miers. En marzo de 1941 zarpĂł de Portsmouth en su primera patrulla ofensiva en el AtlĂĄntico. Para su segunda patrulla se ordenĂł al Torbay dirigirse y patrullar al estrecho de Gibraltar, y despuĂŠs paso a patrullar en el MediterrĂĄneo donde el Torbay estubo operando un aĂąo continuo de servicio (12 meses) por el MediterrĂĄneo, donde causo el hundimiento de varios barcos, y participo en varias operaciones especiales y de alto secreto militar. Al inicio el verano de 1942 el Torbay regresĂł a Gran BretaĂąa. Volviendo a ser destinado al MediterrĂĄneo en febrero de 1943 bajo el mando de un nuevo comandante el teniente Robert Clutterbuck, que llevĂł al submarino a conseguir ĂŠxitos en sus patrullas. Entre los primeros hundimientos del HMS TORBAY N 79 comandado por Robert Clutterbuck se encuentra el buque llamado GRETE, era un mercante danĂŠs con pabellĂłn alemĂĄn que HMS TORBAY N 79 hundiĂł el 11 de febrero del aĂąo 1943 en aguas del Golfo

62

de Valencia, frente al Cabo de Oropesa (CastellĂłn), los pescadores locales de la zona del hundimiento denominan a este buque como Gretel, es el alias local de un buque considerado siempre un enigma del mar. Lo que conozco del hundimiento del buque mercante danĂŠs GRETE es por la transcripciĂłn de la propia bitĂĄcora del submarino Torbay donde su comandante Robert Clutterbuck escribiĂł los hechos dejando constancia escrita de como hundiĂł el 11 de febrero de 1943 al mercante GRETE, transcripciĂłn de las bitĂĄcora del dia 7 y 11 de febrero de 1943 (sic). KRXUV 6LQNLQJ RI 'DQLVK PHUFKDQW (in German service) Grete Position 39.58N, 00.11E “ ...HMS Torbay (teniente R.J. Clutterbuck, RN) torpedea y hunde al mercante danĂŠs (en servicio alemĂĄn) Grete (1563 TRB, construido en 1931) frente a cabo Oropesa, EspaĂąa. 7RGDV ODV KRUDV HQ ]RQD

KRUDV 0LHQWUDV SDWUXOODED FHUFD GH Cabo Oropesa HQ SRVLFLyQ ž œ 1 ž œ ( DYLVWDPRV un barco mercante cargado muy profundo, teniendo a 270º dirección 040º, el rango era de 8.000 yardas. El buque parecía ser el Grete danÊs. Marcas nacionales fueron vistos en la proa y el cuarto, pero estos no parecen ser espaùol. Como su curso trazado y su posición estaba fuera de aguas territoriales se inició un ataque. KRUDV &RPR OD LGHQWLGDG GHO EXTXH IXH por ahora como se había establecido dispararon 2 torpedos a 3.000 yardas. Un torpedo alcanzó el objetivo que fue visto hundirse a 09,20 horas. Torbay se retiró hacia el sur...� Datos del buque hundido Grete, referencia Lloyd’s UHJLVWHU DxR Qž Nombre: GRETE Tonelaje: 1563/1212/906, total 3.681 toneladas. Aùo de construcción: 1931. Constructor astillero: HelsingÜrs Jernsk & Msk, Elsinore. Armador: J. Lauritzen. Puerto de referencia: Esbjerg. Pabellón: DANISH/Dinamarca. 'LPHQVLRQHV 3 œ4 œ% œ) œ


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 BibliografĂ­a: 6FKPHO]NRSI Die deutsche Handelschiffahrt 1939 de 1919. AĂąo de publicaciĂłn 1974. $[HO 1LHVWOH German U boat losses during ::II. +DUDOG %XVFK AsĂ­ fue la guerra submarina. KWWSV HQ ZLNLSHGLD RUJ ZLNL +06B 7RUED\B 1 +HUEHUW :HUQHU Ataudes de acero. /HWWHQV -DQ GH 1HXPDQQ %HUQDUG -XQH

“MV Sebastiano Veniero (+1941)â€?. :reckSite. wrecksite.eu. Retrieved 28 September 2014. 3UDGHV %HO -XDQ ( (2012): “Grete un buque danĂŠs hundido en el cabo de Oropesa por HMS Torbay World War IIâ€?. Edit. Bubok /OR\GÂśV UHJLVWHU 3UDGHV %HO -XDQ ( Âł(QIUHQWDPLHQWR QDYDO HO 0HGMHUGD \ HO 8 HQ HO &DER GH 2URSHVD ´ PeriĂłdic el7Set, mayo 2012.

HISTORIAS EN EL MAR. EL VAPOR AMÉRICA JUAN EMILIO PRADES BEL “En Torrenostra, distrito de Vinaroz, estĂĄ embarrancado el vapor AmĂŠrica, que hacĂ­a la travesĂ­a de Barcelona ĂĄ Cartagena, siendo imposible ir ĂĄ prestarle auxiliosâ€? (sic)(ABC, miĂŠrcoles 10 de febrero de 1909). (Donostiako Udal /LEXUXWHJLD %LEOLRWHFD 0XQLFLSDO GH 6DQ 6HEDVWLiQ LA CONSTANCIA (sic) “Vapor encallado, De CastellĂłn comunican que las noticias recibidas de Torreblanca indican que el vapor AmĂŠrica encallado en la costa, estĂĄ en el mismo estado. los pasajeros y tripulantes lograron salvarse merced ĂĄ los herĂłicos esfuerzos de un cabo de mar y diez jĂłvenes de la localidad que trabajaron lo indecible. Su conducta sigue siendo elogiadĂ­simaâ€?). El 8 de febrero de 1909, el buque de carga “AmĂŠricaâ€? de bandera espaĂąola en viaje desde Cartagena a Barcelona con carga general, naufragĂł en el golfo de Valencia, embarrancando en la playa de Torrenostra, del municipio de Torreblanca cerca de CastellĂłn. El vapor AmĂŠrica era un buque mixto de pasajeros y carga adquirido de segunda mano en el aĂąo 1901 o 1902 por la sociedad de navieros Francisco Vila Casanovas y Ricardo Ramos. El vapor AmĂŠrica terminĂł sus dĂ­as con motivo de la acciĂłn de un temporal de mar que le rompiĂł el timĂłn, quedando a la deriva mientras cubrĂ­a la travesĂ­a de Cartagena a Barcelona, con sesenta personas de

pasaje a bordo, animales vivos (carneros y jaulas de aves) y carga general, embarrancando el 8 de febrero de 1909 en la misma playa de Torrenostra (Torreblanca, Castellón) a unos 300 metros de la antigua orilla. Eslora aprox. 64 metros. Peso Muerto 736 TM. Propulsión Alternativa compound. Potencia 260 C.V.. No hubo víctimas mortales. El vapor fue totalmente desguazado in situ, en varias campaùas, primero se retiraron las partes emergentes del buque, terminandose de retirar el resto de la obra submergida del buque cincuenta aùos mås tarde, por medio de buzos en la dÊcada GH ORV DxRV ¢ " -(3% 7RUUHEODQFD 2009).

6ubmarino Torba\ que torSedey \ hundiy el mercante Grete

63


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

PARLEM DE NOVES TECNOLOGIES AMB ELS ALUMNES DE L’IES DEL CICLE FORMATIU D’INFORMĂ€TICA DE L’IES JOAN COROMINES IES JOAN COROMINES FORMACIĂ“ PROFESSIONAL EL PROGRAMARI LLIURE El programari representa el conjunt d’aplicacions que s’executen en els ordinadors i que donen servei als usuaris. Inicialment el programari el subministrava el fabricant de l’ordinador, llavors, nomĂŠs s’instal¡laven en grans empreses o universitats. En aquell temps, els enginyers milloraven o escrivien nous programes i eren compartits amb la resta d’usuaris, afavorint l’evoluciĂł de la informĂ tica. Però a mesura que es popularitzava l’ús dels ordinadors es va separar la venda d’ordinadors i de les aplicacions, apareixent un mercat de programari. En este nou escenari ja QR HUD SRVVLEOH PLOORUDU HOV SURJUDPHV L FRPSDUWLU los, el codi font (instruccions) no estĂ disponible per als usuaris, nomĂŠs es tĂŠ dret d’utilitzaciĂł i prou. Davant esta situaciĂł, en 1983 Richard Stallman, un fĂ­sic i reconegut membre de la comunitat de programadors, va presentar el projecte GNU que tenia com a objectiu crear un sistema operatiu lliure, tal i com passava a les primeres èpoques de la informĂ tica. Este projecte va marcar el naixement del Programari Lliure o Software Lliure, que es basa a disposar del codi font de les aplicacions SHU D SRGHU DGDSWDU OHV PLOORUDU OHV L FRPSDUWLU OHV FRQVLGHUDQW OHV FRP XQ Ep XQLYHUVDO LQGHSHQGHQW d’interessos mercantilistes. El Programari Lliure tĂŠ associats uns avantatges que podem resumir en el fet que introdueix una competència real en el mercat; el programari convencional tĂŠ clares tendències monopolĂ­stiques, PLOORUD OD VHJXUHWDW L HÂżFLqQFLD GH OHV DSOLFDFLRQV SHU DXGLWDEOHV L PRGLÂżFDEOHV RIHUL[ LQGHSHQGqQFLD especialment per a les administracions pĂşbliques les quals ja no han de dependre tecnològicament GÂśXQ UHGXwW QRPEUH GÂśHPSUHVHV L HVSHFLDOPHQW HO SUHX TXH VRO VHU JUDWXwW R DPE XQ FRVW PROW inferior als equivalents comercials, perquè pot ser UHGLVWULEXwW OOLXUHPHQW L’expansiĂł del Programari Lliure ha trobat històricament molts entrebancs a l’haver de competir amb empreses econòmicament molt potents i amb productes fortament arrelats en entorns domèstics i empresarials de grandĂ ria mitjana o menuda. Tot i això, estĂ ben posicionat en certs sectors com, per exemple, en la implantaciĂł de superordinadors amb un 80%, servidors d’Internet amb un 60%

64

o en altres tan populars com pot ser el sistema Android que usem en mòbils o tĂ blets. Finalment, destacarem els sistemes GNU Linux, els quals podem usar als nostres PC i amb el qual podem millor substancialment la seguretat i el rendiment davant les ofertes d’altres entorns comercials. $L[t UHFRUGDQW TXH pV JUDWXwW D OÂśKRUD GH comprar i usar ordinadors haurĂ­em de contemplar les opcions que ens oferix el Programari Lliure, i si ĂŠs el cas, demanar allĂ on fem la compra que ens instal¡len el sistema que mĂŠs ens agrade, com per exemple la reconeguda distribuciĂł de Linux Ubuntu o Lliurex, creada per la Conselleria d’EducaciĂł de la Comunitat Valenciana i emprada a tots els centres d’ensenyament pĂşblic. NO “HA-BIT-UATSâ€?: ELS MALEĂ?TS GIGABYTES Bit, Byte, Megabytes, Gigabytes, Terabytes sĂłn termes que s’acumulen en les nostres ments sense una associaciĂł semĂ ntica adient. Immersos en l’era digital, sucumbim davant un allau de nous vocables sense conèixer en la majoria dels casos el seu VLJQLÂżFDW UHDO 5HODFLRQDW DPE DL[z SDUODUHP GH OHV unitats de mida en informĂ tica per tal d’aconseguir un major enteniment general. Per començar, recordarem que el Bit ĂŠs la unitat mĂ­nima de mida que contĂŠ com a valor un u o un zero, i ĂŠs la seqßència de Bits el que aportarĂ LQIRUPDFLy L SHU H[WHQVLy HO FRQHL[HPHQW ÂżQDO ÂżConeixeu el Codi Morse? Es tractava d’un mètode de comunicaciĂł basat en la transmissiĂł i rebuda de missatges emprant sons o rajos de llum;


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 K=KiloByte G=GigaByte T=TeraByte ¿A quants Bytes creieu que poden equivaler els 500 GigaBytes de vostre disc dur? La resposta Ês : 1.024 X 1.024 X 1.024 X 500 Per a l’inútil recompte d’aquest quantiós nombre de Bytes, en aquesta cerca del temps perdut, no farem bÊ en utilitzar els segons sinó, molt millor, els DQ\V OXVWUHV GqFDGHV L ¿QV L WRW VHJOHV IHQW FDV REYL HQ TXDOVHYRO FDV DOV PDOHwWV *LJD%\WHV

el seu alfabet binari contenia Ăşnicament punts i ratlles, la seqĂźenciaciĂł i combinaciĂł de tots dos sĂ­mbols generava la informaciĂł que es pretenia transmetre. En el tambĂŠ alfabet binari d’uns i zeros, continguts en cada un dels Bits, ocorre el mateix, si els agrupem i barregem, obtenim un còctel d’informaciĂł que es enviat d’un lloc a un altre en l’à mbit dels sistemes digitals. D’una forma incremental, tota seqßència de Bits podrĂ ser agrupada en blocs de major quantitat. Per exemple, donada una seqßència de bits, l’agrupem en grups de 8 Bits per a obtindre els Bytes. Per cada 1.024 Bytes tindrem 1 KiloByte, 1.024 KiloBytes equivaldran a 1 MegaByte, 1.024 MegaBytes esdevindran en 1 GigaByte i 1024 GigaBytes formaran un TeraByte. Depenent del concepte que estem treballant, emprarem una o una altra unitat de mida. De la mateixa forma que per a parlar de la distĂ ncia existent entre dos poblacions no utilitzem el centĂ­metre o el metre sinĂł el kilòmetre o, en OÂśHVSHFLÂżFDFLy GH OD GLVWjQFLD TXH VHSDUD HO SODQHWD Terra de la galĂ xia Andròmeda en lloc de kilòmetres emprem els anys llum, per a fer referència a la capacitat del Disc Dur d’un equip informĂ tic no haurĂ­em fer Ăşs del Bit, Byte o KiloByte sinĂł, mĂŠs bĂŠ, del GigaByte o cada volta mĂŠs el TeraByte. Fent referència a l’ús que d’aquestes unitats de mida es fa en els diferents mitjans escrits, cal aclarir les segĂźents nomenclatures:

COM RECUPERAR EL MĂ’BIL ROBAT O PERDUT Què fer per a poder recuperar el mòbil quan te’l roben o el perds? Abans de començar hem de tenir en compte un factor molt important: la bateria ha d’anar integrada. Els mòbils d’última generaciĂł vĂŠnen tots amb la EDWHULD LQWHJUDGD &RP TXH QLQJ~ SRGUj H[WUHXUH OD IjFLOPHQW SHU GHVFRQQHFWDU KR HW GRQDUj WHPSV D ORFDOLW]DU OR DEDQV VÂśHVJRWH Hem d’instal¡lar dos APP’S, una per localitzar el dispositiu i una altra per bloquejar el menĂş d’apagat. Les APP’S que jo he provat per localitzar l’ smartphone, tablet o dispositiu android, abans que s’esgote la bateria sĂłn Prey, i l’Administrador de Dispositius d’Android i funcionen perfectament. Amb l’última actualitzaciĂł de l’APP Prey, ja no cal tenir instal¡lada una APP per bloquejar el menĂş GÂśDSDJDW MD KDQ LQWURGXwW DTXHVWD RSFLy 6L QR HW funcionĂŠs l’opciĂł de bloqueig de menĂş d’apagat, haurĂ­em d’instal¡lar alguna de les segĂźents APP’S, com Smart Lock Screen o Advance Power Menu L FRQÂżJXUDU OHV 3HU ÂżQDOLW]DU DQHP D OHV RSFLRQV GÂśDMXVW GHO propi mòbil. Has d’activar el bloqueig per pin, aixĂ­ el mòbil es bloquejarĂ i necessitarĂ un pin per GHVEORTXHMDU OR L DSDJDU OR eV UHFRPDQDEOH WHQLU en el teu compte de correu les dades de la web i les contrasenyes, ja que en el moment que et roben o perds l’smartphone, estĂ s massa nerviĂłs per recordar la web i la contrasenya d’usuari per ORFDOLW]DU OR Espere que aquest article sobre seguretat us servisca en un futur.

65


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

C.F. ALCALÀ 2015/16, MILLORA ELS REGISTRES OFENSIUS RESPECTE EL PRIMER TERÇ DEL CAMPIONAT

Comentaris: GERARDO SALVADOR

(21.11.15) AlcalĂ , 3 – BenicĂ ssim, 5 AlcalĂ : Javi, Vladu (Arnau), Bart, Xaler (MarĂ­n), Sergi, ElĂ­as, GastĂłn (Roi), Fran (Xuso), Kike, Felipe, Gerard. Gols dels xivertins: GastĂłn, Felipe i Gerard. Incidències: ExpulsiĂł d’ElĂ­as (dues targetes grogues), Xaler i Roi (targeta roja directa). El vent va perjudicar l’AlcalĂ . Partit jugat amb molt de vent. Els xivertins no van SRGHU R QR YDQ VDEHU DSURÂżWDU HOV TXDUDQWD FLQF minuts que va jugar amb el vent a favor; mentre que HOV ULYDOV VL ÂżQV L WRW PDUFDQW XQ JRO GHV GHO FHQWUH del camp, un fet completament inusual. (OV DÂżFLRQDWV YDQ PDU[DU PROW GHFHEXWV SHUTXq no ĂŠs normal, jugant en casa i marcant tres gols, perdre un partit contra un equip que, ni de lluny, ĂŠs millor que l’AlcalĂ .

66

(28.11.15) L’Alcora A, 4 – AlcalĂ , 1 AlcalĂ : Javi, Vladu, V. Reina, David, Arnau, Bart, GastĂłn, Xuso, Kike (DarĂ­o), Felipe, Gerard. Gol dels xivertins: Felipe. L’AlcalĂ mai no va posar en diÂżcultats l’Alcora. /Âś$OFDOj QR YD VDEHU DFREODU VH D XQ FDPS de dimensions mĂŠs grans que les del seu San Fernando. L’Alcora, malgrat no haver anotat cap gol durant el primer temps, va gaudir de nombroses ocasions. En començar el segon perĂ­ode, els locals van fer OÂś L SRF GHVSUpV HO VHJRQ 7RW L TXH )HOLSH YD PDUFDU SHU D OÂś$OFDOj HO L GÂśKDYHU HVWDW D SXQW els xivertins d’empatar, l’Alcora va resoldre el partit amb dos nous gols: un de penal i, l’altre, en un FRQWUDDWDF (O SDUWLW YD ÂżQDOLW]DU DPE XQ MXVW MD què l’AlcalĂ no va merèixer res millor.

ClassiÂżcaciĂł: http://www.ffcv.es/wp/competiciones/


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 (06.12.15) AlcalĂ , 2 – CastellĂłn B, 3 AlcalĂ : Javi, Arnau, V. Reina, David, Sergi, Bart, ElĂ­as (Roi), GastĂłn, Xuso, Felipe, Gerard (Kike). Gols dels xivertins: Bart i Xuso. Incidències: ExpulsiĂł de Reina (dues targetes grogues). La mala sort va fer que tres punts volaren, de nou, lluny d’AlcalĂ . Partit molt seriĂłs de l’AlcalĂ ; però amb molt poca sort. Va començar fort; però, en un dolent toc de EDOy GHO SRUWHU -DYL HOV FDVWHOORQHQFV DSURÂżWDUHQ HO UHJDO L DQRWDUHQ HO $PE DTXHVW LPPHUHVFXW resultat per als locals va acabar el primer temps. En començar el segon perĂ­ode, Bart, amb un precĂ­s remat de cap, va empatar el partit. Poc va GXUDU OÂśDOHJULD GHOV ORFDOV MD TXq OÂś YD DUULEDU EHQ aviat. I, poc desprĂŠs, en un contraatac, els visitants DQRWDUHQ OÂś )DOWDQW GHX PLQXWV SHU D FRQFORXUH HO SDUWLW ;XVR GH IRUW WUHW YD SRVDU HO DO PDUFDGRU (OV WHPSV TXH IDOWDYD SHU D OD ÂżQDOLW]DFLy fou un assetjament i enderroc davant de la porteria defensada pels visitants. Fins i tot es va disposar d’un penal per a empatar; però, llençat per Xuso, el va aturar el porter. I, aixĂ­, un altre punt que se’n va del San Fernando. (13.12.15) BenicarlĂł, 2 – AlcalĂ , 1 AlcalĂ : Javi, Arnau (Vladu), Bart, David, Sergi, ElĂ­as (Xuso), Roi, GastĂłn, Kike, Felipe, Gerard. Gol dels xivertins: Gerard. Sofert triomf del BenicarlĂł. Fou un dels millors partits de l’AlcalĂ en la seua

anadura per la Regional Preferent. La primera part fou un estira i arronsa per part dels dos equips. Els ORFDOV PDOJUDW YHXUHÂśV HQ VHULRVHV GLÂżFXOWDWV SHU la pressiĂł de l’AlcalĂ , va tenir l’encert de cara a la SRUWHULD L YD IHU SXMDU OÂś DO PDUFDGRU 3RF PpV tard, Gerard va arreplegar un balĂł llarg i, entre dues defenses i superant l’eixida del porter, li va penjar el balĂł pel seu damunt. Era l’empat a un. L’AlcalĂ YD FRQWLQXDU DWDFDQW SHU D HQGXU VH HO SDUWLW SHUz IRX HO %HQLFDUOy TXL YD PDUFDU L SRVDU DL[t HO DO marcador. En els Ăşltims minuts, Xuso primer i Gerard desprĂŠs, van tenir l’empat en les seues botes; però el marcador ja no es va moure. L’AlcalĂ , amb una molt bona imatge, mai no va merèixer perdre este partit. (20.12.15) Vinaròs, 1 – AlcalĂ , 5 AlcalĂ : Javi, Vladu, V. Reina, David, Sergi, Bart (Jorge), ElĂ­as (Xuso), GastĂłn, Kike (MarĂ­n), Felipe, Gerard. Gols dels xivertins: Gerard (2), GastĂłn, Kike i Xuso. L’AlcalĂ va golejar el cuer de la classiÂżcaciĂł. 1R VÂśKDYLHQ DVVHJXW HOV DÂżFLRQDWV TXDQ DO PLQXW tres, Gerard, en una cavalcada per l’esquerra i de tret FUHXDW SRVDYD HO DO PDUFDGRU %p FRPHQoDYHQ les coses. Tanmateix, el Vinaròs no es va enfonsar i, en l’única ocasiĂł que va tenir, va empatar. Abans de ÂżQDOLW]DU HO SULPHU WHPSV *DVWyQ WRUQDYD DYDQoDU OÂś$OFDOj $PE OÂś VÂśDUULEDYD DO GHVFDQV En començar la segona part, Kike tornava a marcar, aquesta vegada de penal i, a partir d’aquest

Partit $lqueries $lcalj D’esquerra a dreta De Seu 9 5eina )eliSe Xaler &hemeNa 6teShan i Peinado $juSits $rnau 6ergi -orge David i Gerard

67


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 PRPHQW HOV [LYHUWLQV IRUHQ LQÂżQLWDPHQW VXSHULRUV DOV vinarossencs. Gerard feu el seu doblet en rematar XQ FHQWUH GLQV GH OÂśjUHD HUD OÂś (Q HOV ~OWLPV minuts del partit i amb l’equip local en inferioritat QXPqULFD ;XVR GH GXU WUHW IHLD SXMDU OÂś DO marcador. Fou una gran alegria per als jugadors de l’AlcalĂ haver aconseguit els tres punts. (10.01.16) AlcalĂ , 3 – Vall d’UixĂł, 1 AlcalĂ : Javi, Arnau, V. Reina, David, Sergi, Bart (ElĂ­as), Roi (GastĂłn), Xuso (Vladu), Kike (Jorge), Felipe, Gerard. Gols dels xivertins: Sergi i Jorge (2). L’AlcalĂ sorprèn el Vall d’UixĂł. La U.D. Vall d’UixĂł acudia al San Fernando UHIRUoDW L FRP D WHUFHU FODVVLÂżFDW GH OD FDWHJRULD però es va trobar amb un AlcalĂ lluitador i amb arguments. Va començar marcant l’equip local mitjançant una gran jugada de Gerard, qui va cedir el balĂł a Sergi dins de l’à rea i aquest, de tret creuat YD IHU OÂś $PE DTXHVW UHVXOWDW HV YD DUULEDU DO ÂżQDO GHOV SULPHUV TXDUDQWD FLQF PLQXWV En el segon temps, el Vall d’UixĂł volia, però no podia. No obstant, el gol de l’empat va arribar a falta GH GHX PLQXWV SHU DO ÂżQDO (OV YLVLWDQWV IRUoDUHQ OD PjTXLQD SHU HQGXU VH HOV WUHV SXQWV SHUz -RUJH amb dos nous gols, donava la victòria a l’AlcalĂ , DPE HO GHOLUL GHOV VHXV DÂżFLRQDWV L OD VRUSUHVD GHO rival. (17.01.16) AlcalĂ , 2 – Segorbe, 2 AlcalĂ : Javi, Vladu, V. Reina, Chemeka, Sergi, David, GastĂłn, Kike (Elies), Stephane (Xuso), Felipe, Gerard (Jorge). Gols dels xivertins: Gerard (2) Empat just. L’AlcalĂ va sumar un punt d’or davant del lĂ­der GH OD FDWHJRULD (OV DÂżFLRQDWV YDQ DFRPLDGDU HOV jugadors amb un gran aplaudiment per l’esforç realitzat davant del poderĂłs equip rival. Als tres minuts d’iniciat el partit, Gerard recupera un balĂł per la dreta i, de tret creuat, bat el porter sogorbĂ­. L’empat arribaria als trenta minuts del primer temps. De nou es va avançar l’AlcalĂ . Fou *HUDUG OÂśHQFDUUHJDW GÂśDFRQVHJXLU KR HQ WUDQVIRUPDU un penal, essent aquest jugador el mĂ xim golejador del seu equip i un dels millors de la categoria. Amb HO DO PDUFDGRU YD ÂżQDOLW]DU HO SULPHU SHUtRGH Ja en el segon temps i mitjançant un altre penal, aquesta vegada en contra, es va permetre al 6RJRUE HPSDWDU (O IRX HO UHVXOWDW DPE HO TXH va concloure aquest emocionant i disputat partit. (23.01.16) Alqueries A, 1 – AlcalĂ , 1 AlcalĂ : Peinado, Arnau (Bart), V. Reina (Kike), Chemeka, Sergi, David, Xaler, Jorge, Stephane, Felipe, Gerard.

68

Partit Onda $lcalj D’esquerra a dreta De Seu 9ladu &hemeNa David %art Xaler i 9 5eina $juSits .iNe Gerard Gastyn )eliSe i Peinado

Gol dels xivertins: Kike. Incidències: Expulsions d’Stephane i de Chemeka (per dues targetes grogues a cadascun). L’AlcalĂ aconseguix un empat davant d’un equip superior. Partit transcendental per als dos equips per la VHXD FODVVLÂżFDFLy /Âś$OTXHULHV PROW VXSHULRU HQ OD SULPHUD SDUW QR YD VDEHU R QR YD SRGHU VHQWHQFLDU lo, grĂ cies en part a la bonĂ­ssima actuaciĂł de Peinado, el porter de l’AlcalĂ . L’equip local es va avançar en el marcador. Amb dos expulsats per doble amonestaciĂł amb targeta groga i quan VHPEODYD TXH HO SDUWLW FRQFORXULD DPE OÂś XQD bona combinaciĂł entre Gerard i Kike va permetre a aquest Ăşltim empatar el partit. (31.01.16) AlcalĂ , 2 – At. Museros, 1 AlcalĂ : Peinado, Vladu, V. Reina, David, Sergi (ElĂ­as), Xaler (MarĂ­n), GastĂłn, Jorge, Kike, Felipe, Gerard (Kevin). Gols dels xivertins; Gerard (2) Tres punts d’or per als xivertins davant d’un rival directe. Malgrat ser un resultat curt, l’equip local va tenir HO SDUWLW FRQWURODW SUjFWLFDPHQW ÂżQV HO ÂżQDO /Âś$OFDOj va eixir llançat des de l’inici, metre el Museros ho feia defensivament. Un gol de Gerard als vint minuts, en una esplèndida jugada de tot l’equip, feia MXVWtFLD D WRW HO TXH VÂśKDYLD YLVW ÂżQV DOHVKRUHV $PE OÂś VÂśDUULEDYD DO ÂżQDO GHOV SULPHUV TXDUDQWD FLQF minuts. A la segona part, mĂŠs del mateix, tot i que el Museros va buscar l’empat. L’AlcalĂ aguantava les envestides del rival, eixia al contraatac i, fruit d’açò, *HUDUG YD DFRQVHJXLU HO (O DFRQVHJXLW SHOV visitants va dur els nervis als locals; el marcador, però ja no es va moure.


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 (07.02.16) Onda, 7 – AlcalĂ , 0 AlcalĂ : Peinado, Vladu, V. Reina (ElĂ­as), Chemeka, David, Bart, Xaler, GastĂłn, Kike (Jorge), Felipe (Fran), Gerard. L’Onda no va tenir pietat de l’AlcalĂ . Partit jugat diumenge de Carnaval pel matĂ­, a la Sarratella d’Onda. L’AlcalĂ es va veure dominat totalment per un equip que un rere un altre va anar anotant gols al marcador. Ăšnicament amb OÂś *HUDUG YD SRGHU PDUFDU SHU DOV [LYHUWLQV en estavellar dos balons al pal. DesprĂŠs l’AlcalĂ YD HVWDU DWURSHOODW ÂżQV UHJLVWUDU VH XQ UHVXOWDW d’escĂ ndol. (12.02.16) AlcalĂ , 3 – Puçol, 3 AlcalĂ : Peinado, Vladu (V. Reina) Chemeka, David, Sergi, Bart, Xaler (Kike), GastĂłn, Jorge (Fran), Felipe, Gerard. Gols dels xivertins: Felipe, Gerard i V. Reina. L’AlcalĂ va aconseguir un punt a l’últim sospir. Pel San Fernando va passar un Puçol molt bo. Els visitants es van avançar en el marcador; Felipe,

però, de perfecta vaselina, empatava el partit. Era OÂś $EDQV GH ÂżQDOLW]DU HO SULPHU WHPSV HO 3XoRO WRUQDYD D SRVDU VH SHU GDYDQW $ SHQHV KDYLD començat la segona part, l’equip visitant semblava TXH VHQWHQFLDYD HO SDUWLW HQ DFRQVHJXLU OÂś 3HUz al minut 89, Gerard, en treure una falta des de fora GH OÂśjUHD IHLD HO (O 3XoRO HV YD SRVDU QHUYLyV i, en els minuts de descompte, VĂ­ctor Reina, de dur remat amb el cap, empatava un partit que es donava per perdut. TAULA DE GOLEJADORS: Gerard 11 Felipe 7 Fran 3 Xuso 3 Sergi 2 GastĂłn 2 Jorge 2 Kike 2 Bart 1 V. Reina 1

69


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 BACALLÀ A BAIXA TEMPERATURA AMB CREMA DE GAMBES I XILE EN FILS NOU BAR de VINARÃ’S 6¶HQYDVD DO EXLW HO EDFDOOj L HV ID OD FRFFLy GXUDQW TXLQ]H PLQXWV D FLQTXDQWD FLQF JUDXV HQ XQ IRUQ GH vapor. Després es prepara la crema de gambes amb els caps de les mateixes gambes i s’afegeix nata pera DFRQVHJXLU KR Davant un plat amb tanta saturació de sabors ens cal un vi que no solament persistisca en sabor sinó TXH D PHV PLOORUH HO UHVXOWDW ¿QDO GHO PDULGDWJH Les garnatxes blanques de Terra Alta traslladen al vi el carà cter de la terra. Mineralitzat, amplitud en boca, persistència, i una certa citridesa que millora la part grassa del plat.

Imatge de Iutbol a $lcalj d’abril de 01 &ategoria d’alevins $lcalj 8nited 9inarzs

70


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

NOMOFĂ’BIA: NO SENSE EL MEU MĂ’BIL! ANNA BARCELĂ“ CUCALA Mires constantment el teu mòbil per veure si tens alguna notiÂżcaciĂł? Creus haver sentit una vibraciĂł del teu telèfon però quan mires no ha passat res? T’angoixa quedar-te sense bateria? Tens nomofòbia? Ara fa uns cinc anys, un professor d’història de la comunicaciĂł ens va plantejar un repte: passar 24 hores amb el mòbil apagat. Alguns de la classe vam acceptar i, a canvi vam rebre 0,25 punts de ERQLÂżFDFLy D OD QRWD ÂżQDO GHO VHPHVWUH (O UHVXOWDW de la prova? Seguim vius. Si bĂŠ ĂŠs cert que el telèfon mòbil ĂŠs un instrument de gran utilitat per la comunicaciĂł, cal tenir compte amb l’ús que se’n fa d’ell, sobretot en els mĂŠs joves que, com molts diuen, estan enganxats. Actualment ĂŠs habitual veure una colla d’amics junts on cadascĂş estĂ endinsat en el seu telèfon. Un riu per un costat, l’altre juga per un altre i un tercer escriu missatges amb el seu teclat tĂ ctil a la velocitat de la llum. Al FDS L D OD Âż FDS GÂśHOOV HVWj LQWHUDFWXDQW DPE OÂśDOWUH WRW L IHU VH FRPSDQ\LD /D PzELO GHSHQGqQFLD pV XQD de les tendències conductuals addictives que mĂŠs estĂ creixent en els Ăşltims temps i que preocupa cada cop mĂŠs a pares, mares i professionals de l’à mbit psicològic i social. El mòbil ha deixat de ser un instrument per a ser un acompanyant imprescindible a la vida de molts, sobretot adolescents. Actualment, s’usa poc per motius de comunicaciĂł en moments determinats. El concepte de trucada ĂŠs antiquat, el que es porta ara ĂŠs parlar per Whatsapp a totes hores, distraure’s contĂ­nuament amb jocs i enviar fotos i fotos DPE PLVVDWJHV L YtGHRV (OV MRYHV ÂąJHQHUDOPHQW utilitzen els seus telèfons per a tot menys per al que argumenten que el necessiten quan el demanen als pares. El volen (en teoria) per trucar als pares quan surten, per si els passa alguna cosa mentre estan fora de casa o per parlar amb els amics sobre temes de l’institut, però, realment l’utilitzen amb aquestes ÂżQDOLWDWV" 6yQ PROWV HOV TXH SDVVHQ KRUHV L KRUHV davant les pantalles dels seus smatphones xatejant, jugant o esperant rebre missatges mentre deixen les seues obligacions o quefers diaris de banda. Davant d’això, hi ha una creixent preocupaciĂł SHU OD ÂłPzELO PDQLD´ HQ HOV ~OWLPV DQ\V L QR HQ YD 0ROWV SURIHVVLRQDOV DÂżUPHQ TXH OD GHSHQGqQFLD GH cara els telèfons mòbils estĂ augmentant a marxes forçades entre els joves, en part perquè tenen una manca de distraccions important i en part perquè tenen mòbil cada cop abans. Segons les dades de

l’Institut Nacional d’EstadĂ­stica, a l’octubre de l’any passat, quasi la meitat del total de nens de 10 i 11 anys tenien telèfon mòbil personal. Als 13, els que tenien mòbil ja eren el 78,7% dels xiquets, mentre que en 14 anys, era el 85,6% del total. D’aquĂ­ dos dies els xiquets deixaran d’arribar al mĂłn amb la barra de pa sota el braç i ho faran amb el seu smartphone a la mĂ . Però què ĂŠs l’addicciĂł al telèfon mòbil i per què es dĂłna? Es dĂłna, com hem dit, davant la manca de distraccions i/o activitats que mantinguen els afectats distrets i actius i pel fĂ cil accĂŠs que tenen als dispositius mòbils des de petits. Es tracta d’un problema de conducta, de manca de control dels actes, de les prioritats i dels temps. Tal i com DÂżUPHQ HOV H[SHUWV HOV SULQFLSDOV VtPSWRPHV GH OD PzELO GHSHQGqQFLD VyQ HOV QHUYLV D OÂśDFDEDU VH la bateria, l’agressivitat quan se’ls lleva el mòbil o se’ls diu que l’apaguen, el fet de tenir el mòbil actiu a les menjades o mentre dormen, el comprar o descarregar moltes aplicacions o la falta de control del temps d’ús. Pel que fa als efectes, l’ús excessiu del telèfon mòbil produeix problemes de socialitzaciĂł. Al contrari que facilitar la comunicaciĂł, la deteriora ja que, tal i com explica la psicòloga infantil Enriqueta LĂłpez, els joves es comuniquen mĂŠs per missatges de text i s’estĂ perdent el millor de la comunicaciĂł: la del cara a cara, cosa que els condueix a un DwOODPHQW GH OÂśHQWRUQ $OWUHV HIHFWHV GHULYDWV d’aquesta addicciĂł sĂłn la disminuciĂł dels nivells d’empatia, l’alienaciĂł i la limitaciĂł de les habilitats socials que sofreixen els afectats. El que va nĂ ixer com un instrument per facilitar la FRPXQLFDFLy VÂśKD FRQYHUWLW HQ XQD HLQD GÂśDwOODPHQW que, a dies d’ara converteix els nostres joves en persones mĂŠs introvertides i amb menys capacitats VRFLDOV L HPSjWLTXHV eV SHU DL[z TXH SODQWHMDU

71


MAINHARDT - 84 / abril de 2016 nos com utilitzem el telèfon i per a què i aplicar un sentit clar a l’ús del mateix són qüestions que KHP GH WHQLU HQ FRPSWH SHU IHU QH G¶DTXHVW JUDQ instrument un aliat i no un enemic. En aquesta línia, professionals com el psicòleg especialitzat en ciències cognitives Daniel Costa indiquen que establir un temps i unes normes d’ús del mòbil són dos mesures fonamentals. Per altra banda, el psicòleg indica que els afectats SHU OD PzELO GHSHQGqQFLD QR HV FRQVLGHUHQ DGGLFWHV L PROW PHQ\V VyQ FDSDoRV G¶DGPHWUH KR eV SHU DL[z que els pares tenen una gran responsabilitat en l’ús que en fan els més joves dels telèfons. En aquest sentit, la pedagoga i educadora Cristina Conde D¿UPD TXH QR pV UHFRPDQDEOH TXH HOV [LTXHWV de menys de 12 anys tinguen mòbil. Encara que HVSHFL¿FD TXH HO PRPHQW GH FRPSUDU ORV HQ GHSqQ de la maduresa de cada individu. Quan “el xiquet respecta les normes de convivència, té uns hàbits VDOXGDEOHV L VDS UHODFLRQDU VH´ VH OL SRW IDFLOLWDU XQ telèfon, tot i que, en aquestes edats és recomanable que hi haja sempre un cert control parental i uns horaris d’ús clars i concrets.

El perill de no intervenir en els temps d’ús del mòbil dels més joves quan és evident que estan enganxats als seus dispositius és que aquesta addicció pot desencadenar en nomofòbia QR PzELO IRELD XQ WHUPH DQJOqV TXH ID UHIHUqQFLD D O¶DGGLFFLy SDWROzJLFD D DTXHVWV GLVSRVLWLXV eV per això que cobra realment importància el fet de VHSDUDU VH GHO PzELO GH WDQW HQ WDQW L VHU FDSDoRV GH controlar l’ús que se’n fa d’ell. Vist això, no estaria mal fer la prova de les 24 hores, no?

COL·LABORA FENT SOCI/A DE MAINHARDT ALGUN AMIC, AMIGA O FAMILIAR - QUOTA 12€ /ANY

72


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

$ la Iotogra¿a Teresa &inta 0arta i 5ogelieta Sasajant Ser 0adrid durant l’XI &oncurso 1acional de &oros i Dan]as desembre de 1 )otogra¿a cedida Ser &inta -ulve

)otograÂża cedida Ser 9icentica 6uxol

73


MAINHARDT - 84 / abril de 2016

PUBLICACIĂ“ DE “EL CONVENTO DE LOS RRPP FRANCISCANOS D’ALCALĂ€ DE XIVERTâ€?, DE VICENÇ GUILLAMĂ“N ESPALLARGUES REDACCIĂ“ Som davant d’un llibre que ve a cobrir un buit a l’à mbit patrimonial i documental en la història del poble. Es tracta d’un llibre d’investigaciĂł. Com bĂŠ diu l’autor, Vicenç GuillamĂłn, no ĂŠs un assaig, ni una novel¡la, ĂŠs un treball de recerca en el temps, que ha comptat amb tot un seguit d’aportacions escrites i testimonis. De manera breu i concisa, GuillamĂłn ens fa XQD DSUR[LPDFLy DO &RQYHQW ÂłHO GH WRWV HOV YHwQV d’AlcalĂ â€?: claustre quadrangular, amb el seu pou DO FHQWUH EHQ ÂżGHO D OD WLSRORJLD DUTXLWHFWzQLFD conventual; les quatre plantes habilitades per a cel¡les, escola, menjador i esglĂŠsia; l’hort i el temple enderrocat pels bombardejos de la Guerra Civil. , DO OODUJ GH WUHQWD TXDWUH FDStWROV HQV DSURSD als diferents contextos socials, econòmics, GRFXPHQWDOV FXOWXUDOV ELEOLRJUjÂżFV SROtWLFV L religiosos pels quals transita el Convent, des de la seua construcciĂł, manteniment, conservaciĂł, tancament i el seu enderroc. Amb el complement GÂśXQ VHJXLW GÂśLPDWJHV SHU D LOÄ OXVWUDU OR L GH PRWLYDFLy de records. SĂłn de gran interès les aportacions sobre l’esperit, les activitats religioses i les funcions socials i educatives de la instituciĂł. Fent una acurada referència a les persones encarregades de dur a bon terme aquell projecte encisador. Un text d’interès i necessari. Una iniciativa acurada i sensible sobre el Convent, sobre la viva història del sentiment de generacions de gaspatxers que des de diferents Ă mbits de les seues vides, creences i valors culturals el tenien com una noble i valuosa referència.

74


La present publicació ha rebut ajut econòmic de l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

0DQXHO %DUFHOy L 3DFR 3XLJ DO camp de futbol (juliol de 1954). )RWRJUD¿D FHGLGD SHU 0DQXHO Barceló.

)RWRJUD¿D FHGLGD SHU 0DUtD &LQWD $PHOD



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.