Titelles
i li vaig agafar un llibre que havia portat per ajudar-se amb l’estudi de viabilitat, Gestión de la rentabilidad. Procesos y magnitudes. Li vaig dir no patís pels halògens i que li aniria dictant les pàgines que ell volgués. Es va posar a riure i em va dir que de vegades tinc “punts”. “Hauries de saber que la inspiració és un estat de la ment”, em va dir tot convençut. Li vaig retreure que hagués canviat d’opinió, que en què quedàvem: o levitava al seu voltant, o m’instal.lava al seu cervell. “Em vols en forma de record, de rastre de perfum, de somni...?”, li vaig demanar. Em va agraïr l’interès, em va dir que ja s’ho rumiaria i que si em venia de gust un cafè. I aquí estic. Esperant encara. Ja no pujo volant, perquè un dia em vaig tro32