Titelles
rror que es tractava d’una massa musculosa, solcada de capil·lars, lluent i viscosa, que bategava nerviosament. Allò confirmava les meves pitjors sospites. “Em sembla que hi ha hagut un error”, vaig fer, tancant la capsa de cop i allargant-la a l’angelet que tenia més a prop. L’homenet em va mirar contrariat. “És a la porta del davant”, vaig dir resoludament, obrint la porta i empenyent-los cap enfora. Quan vaig tancar la porta a l’últim, el hall va quedar impecable, com si no hi hagués hagut cap pluja de confetti, ni purpurina, ni llaminadures. Cap rastre d’angelets entremaliats. Em va envair una estranya buidor. Aquell hall feia escassos moments que semblava un circ de bojos, i de sobte, altre cop l’ordre, el silenci, l’assèpsia. 22