El Breny n.337

informaci贸

2

el poble JORNADA DE GERMANOR A LA OWENS CORNING

Seguint la seva política, l empresa ofereix als seus treballadors la possi­ bilitat de compartir, amb els seus familiars i els companys de feina, un dia al seu centre de treball, però d una manera distesa i divertida.

La jornada comença amb una sèrie de jocs de competició entre els cinc

equips formats per treballadors de l empresa. Aquest any consistien en lluitar sobre un inflable, karaoke, ball i el tradicional joc de les cadires. Els noms dels equips (per ordre de classificació): els guanyadors Sap Team, Los Chikilicuatre, Thermoboun­ ding, Els Taurons i Los Manchester.

A més dels jocs anomenats, també hi havia distracció pels més menuts, que tant podien anar a maquillar-se com jugar a un quatre en ratlla ge­ gant o d altres jocs de fusta.

Acabats els jocs, es van fer tots els preparatius per dinar, que va consistit amb un bon pica-pica, a càrrec de l em­ presa de càtering Agustí Pastisser.

Després de dinar s inicià

un bingo amb tres lots de premis.

La nota trista va ser la pluja que va acompanyar tot el dia, el que provocà que s hagués de fer tot sota carpes.

Tot i això, la voluntat de passar-s ho bé va guanyar al mal temps i la jor­ nada va ser, un any més, tot un èxit.

Montse Solà

Fotos: Santi Comas

Un any més, s ha celebrat la jornada de germanor a la fàbrica Owens Cor­ ning, empresa on treballa força gent del nostre poble.

3

el poble BALL DE GITANES Enguany el Ball de Gitanes, degut a la pluja, es va fer al pavelló polis­ portiu enlloc de la seva habitual ubicació, la Plaça de l Ajuntament.

Aquest fet però ha tingut una sèrie de canvis positius, tant pels balladors, que han tingut un espai molt més ampli per ballar, com pel públic que, nombrós com cada any, podia tenir una visió més àmplia d aquest im­ pressionant espectacle, a més de la comoditat de seure a les grades. Això va fer que la incomoditat de la calor i el murmuri de la gent, fossin un mal menor.

Quan tot era a punt per començar, el mestre de cerimònies Lluís Oliveres,

va donar la benvinguda amb un discurs on va fer referència a aquesta tradició, al la importància de que l any passat s hi sumés la ballada infantil i juvenil, al fet d estar inclosos dins la setmana de la cultura, ja que creia que estaven ubicats dins la branca de la cultura popular i també va voler retre un petit homenatge a totes les entitats culturals del nostre poble, per la seva persistència i continuïtat.

Seguidament va començar l espec­ tacle dels ball, molt més espectaculars que mai i sense impediments (com la font de la plaça). Seguidament van

4

venir el ball dels Gegants, la sardana que va omplir tota la pista del pavelló i el galop final, moment en que els balladors van a buscar un amic o un familiar per ballar, moment que em va fer posar la pell de gallina; final molt emotiu per un dia tan important.

Alfons

el poble FESTASSA A VALLHONESTA

Aquest 1er de maig es va poder gaudir de nou d una gran festa amb un esplendorós dia que acompanyava, en aquest 54è Aplec del Panellet a Sant Pere de Vallhonesta.

La Santa Missa, enguany cele­ brada pel nostre bisbe de Vic Romà Casanova, el seu secretari i Mn. David de Vargas, resultà una de les més solemnes que mai s han fet a Vallhonesta. Un cop acabada la missa, Mn. David va fer entrega d un record al president del Centre Excursionista, Ramon Amorós, acompanyat per unes paraules d enaltiment per la labor que el Centre fa a Vallhonesta.

També va oferir un dolç obsequi (bombons) al Sr. Bisbe i al seu secre­ tari. Seguidament es procedí a la benedicció i repartiment dels Panellets de Sant Pere.

Acabat el repartiment, la colla ge­ gantera va fer la seva entrada triomfal, acompanyats de l airosa música dels

tabalers i els grallers, fent exhibició de valls davant l ermita, amb forts aplaudi­ ments del públic assistent.

A les 11 començaven les sardanes a càrrec de la cobla La Principal de Terrassa. amb l anar i venir del miler de per­ sones que varen pujar a l Aplec, s om­ plia de vida i xerinola aquest bonic entorn, que atesos gentilment pel personal medieval del Centre Excur­ sionista, varen visitar l ermita (amb les reparades rajoles trencades del terra), prendre cafè, entrepans o co­ ques a l engalanada taverna i comprar coses típiques a les pa­ radetes.

També com cada any cal remarcar el civisme de tothom, ja que no va quedar ni un paper, ni es va malmetre cap arbre; l entorn va quedar im­ pecable, com si no hi hagués passat ningú.

Val a dir que aquesta festa no és l únic que dóna vida a Vallhonesta.

També es celebra el dia 5

de l arbre, fent la plantada, i també hi ha nombroses ocasions en què rebem visitants, colles d excursionistes principalment que s aturen a esmorzar al seu pas per l ermita, alguns de fixes i d altres ocasionals. Tot plegat ens fa sentir que hem de continuar la tasca de conservar i millorar aquest entorn tan nostre; de tots.

Alfons

GUANYADOR DEL PASTÍS DE CAN POSTRES El guanyador d aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja mensualment, és el Sr. Joan Junyent amb el número de soci 103. El guanyador agraciat, haurà de passar per la Biblioteca de Sant Vicenç a retirar el val que l acrediti.

Després es posarà en contacte amb Can Postres per recollir el premi.

el poble L'ESCOLA CAL SOLER, GUARDONADA AMB UN PREMI BALDIRI REIXAC El passat 1 de juny la classe de les Vespes de l'Escola Cal Soler, que agru­ pa els alumnes de P5 i 1r, va rebre de mans de l'expresident de la Gene­ ralitat, Jordi Pujol, un dels prestigiosos premis Baldiri Reixac. L'escenari de l'esdeveniment, que aquest any cele­ brava el seu 30è aniversari, va ser com de costum el Teatre del Casal de l'Espluga de Francolí. Allà s'hi van desplaçar en autocar els alumnes, mestres i pares de la classe de les Vespes per recollir el premi, on van poder participar també de les activi­ tats festives i lúdiques que l'organització va preparar per animar l'anomenada "Festa de l'Escola Cata­ lana". En acabat, tots els assistents, que procedien d'escoles de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, es van aplegar en un gran dinar de germanor.

La Fundació Lluís Carulla convoca els Premis Baldiri Reixac des de l'any 1978 amb l'objectiu d'estimular i reconèixer el paper fonamental de l'escola en els països de parla catalana, i premia econòmicament treballs que excel·leixen per la seva qualitat pedagògica. En aquesta ocasió l'Escola Cal Soler va rebre un premi de 700 euros per un treball titulat "El

meu nom", que va estar exposat durant tota la jornada en una sala annexa del teatre, juntament amb la resta de treballs premiats.

David Sanz

Instant en què alumnes i mestres recullen el premi Baldiri Reixac de mans de l'expresident Pujol.

Alumnes de la classe de les Vespes amb les seves mestres, Anna, Claudina i Elisabet, després de recollir el guardó.

PROPER BRENY:

ESPECIAL FESTA MAJOR

6

el poble TEATRE A L'ESCOLA CAL SOLER El passat dia 27 de maig, el nois i noies de la classe de 4t i 5è de primària de l Escola Cal Soler van presentar, al teatre de la Coral l Es­ trella i de forma brillant, l obra dels germans Grimm: Els músics de Bre­ men.

Aquesta representació era la culminació del treball realitzat a l aula

durant tot el curs. Una activitat que pretén treballar la llengua des de tots els seus vessant, des de la lectura a l expressivitat, però també el gest i el treball en equip.

Treball en equip que es va comple­ tar amb l aportació de les famílies a l hora d elaborar les disfresses i d un grapat de mares i pares de l AMPA que van fer un treball excel·lent a l hora de fer els decorats.

Els joves actors i ac­ trius que majoritàriament s es­ trenaven damunt l es­ cenari, després dels nervis previs a l actuació, van sortir satisfet de l empresa, gràcies a l escalf del públic que els va aco­ miadar amb grans

aplaudiments.

I ara, a esperar el proper curs, donat que la previsió es la de poder conti­ nuar amb aquesta activitat que forma part del programa tots els papers de l auca del Pla Educatiu del Bages Sud. Escola Cal Soler

FESTIU DIUMENGE DE LA SETMANA DE LA CULTURA El passat diumenge 18 de maig, hi havia ambient festiu a la Plaça de l Ajuntament, dins els actes de la Setmana de la Cultura. Tres entitats del nostre poble van oferir una mostra de les seves activitats.

cuiner manresà Ignasi Domènech.

També hi va ser el Gremi de Carre­ ters, amb el seu carro, passejant nens i grans pel poble.

Per una banda, hi havia l Associació Cultural Ceps i Manduca, amb una degustació de suprema de lluç a la Torre del Breny, plat del nostre il·lustre

7

Per últim hi érem nosaltres ma­ teixos; El Breny, el qual va ser-hi per primera vegada amb la venda de plantes, amb les que es regalava el llibre Coses de l esplai . L experiència ens va satisfer molt, degut a la participació de la gent amb totes tres entitats. Per la nostra banda ens agra­ daria repetir i voldríem animar a d al­ tres entitats a sortir l any vinent.

el poble CONCERT A L'ERMITA DE VALLHONESTA noies, de corrandes, de xotis... en conclusió, un concert exquisit, variat i divertit, fent implicar als assistents, que gaudien de debò.

El dissabte 10 de maig vam celebrar un any més, a l ermita de Sant Pere de Vallhonesta, el concert que hi té lloc anualment, dins els actes de Viu el Parc de Sant Llorenç del Munt i l Obac. El concert, enguany de música tradicional, és esperat per tothom, per la qualitat a que ens tenen acostumats.

Com que fora era tot enfangat i encara plovisquejava, ens vam menjar la coca i xocolata dins l ermita. El toc negatiu va ser que degut a la pluja, no es van poder instal·lar les llums que cada any il·luminen el camí de pujada des de l era, trobant a faltar aquella cuca de llum.

Tot i que al principi semblava que hi hauria pocs assistents, degut a la pluja que ens anava acompanyant, al final vam al voltant de 70 persones, que vàrem gaudir d allò més amb la música del duet Els d en Samarra, amb cançons de bandoler, d històries d abans, cançons del batre, del segar, de la verema, de fer bon vi, de festejar

Un càlid agraïment a tots els assistents, a Viu el Parc i a l Ajuntament Alfons

LA NOVA VARIANT Divendres 16 de maig, es va inaugurar, extraoficialment, la variant de la C-55 al seu pas pel nostre poble, amb rotonda inclosa, encara que inacabada. Si fins ara s havia de fer la volta pel polígon de Les Vives per entrar a Sant Vicenç, venint de Manresa, ara s ha de fer per anar direcció Manresa. Això serà així fins que s acabi la sortida directa. També queda pendent la sortida directe direcció Barcelona, però aquesta sembla ser que depèn del polígon.

De moment, la ruta més directe és passar per la farinera, i a l alçada del Pata Negra, incorporar-se direcció Barcelona, pel carril d acceleració.

Sortida actual, des de la Farinera, per incorporar-se a la C-55 direcció Barcelona

De moment queda pendent la sortida directe direcció Barcelona.

8

entitats TEATRE A LA SOCIETAT CORAL L'ESTRELLA El dia 27 d abril, la Societat Coral l Estrella va tornar a obrir les seves portes per oferir un cop més un altre obra de teatre. Enguany és la primera, exceptuant està clar l estrena del grup infantil de l entitat, ja que els grans no hem pogut acabar a temps l obra que estem assajant. El canvi de direc­ tor ens porta a un nou ritme al que ens hi anem acostumant de mica en mica, però que ben aviat donarà els seus fruits per la Festa Major d estiu.

El Foment Cultural de Súria va mun­ tar la seva escenografia un dia abans i els actors van arribar desprès de dinar amb gran tranquil·litat. Eren una bona colla de jovent i el públic; unes 40 persones, (es pot dir nombrós, doncs d altres vegades han estat unes 20 persones, només), van gaudir d allò més, ja que hi havien escenes força divertides, que van aconseguir fer esclatar les rialles als assistents, un pilot de vegades. Els

faranduleros no només actuaven, sinó que també cantaven cançons catalanes molt conegudes per tots amb un bon arranjament musical i amb una lletra adequada als actorsno cantants- per passar-ho en direc­ te. Igualment els músics, eren quatre, estaven a dalt de l amfiteatre (per manca d espai), i tot plegat feia que hi hagués un molt bon ambient a la sala.

Aquest grup és un dels millors de la comarca i son famosos per els seus Pastorets nadalencs, reformats per en Jaume Esquius, aquest va aconse­ guir donar-los molt mes relleu per el seu paper de Satanàs interpretat ma­ gistralment fins el seu decés l any passat. En Jaume va ser un d aquells actors que va crear escola en d altres xicots que segueixen les seves arrels.

La família Esquius sempre ha estat vinculada en temes culturals dins el poble de Súria i en aquesta obra

també el protagonista deixa ben clar de quina branca prové.

Catalans a la romana , l obra es­ cenificada pel Foment Cultural va ser escrita per Salvador Rosquelles i Gil. L obra es d una gran qualitat en quant a la història, (el nom ja ens descriu de que va el tema), i això fa que sigui molt entenedora en el desenvolupa­ ment fins al final, i que els actors els hi sia agradable i entretinguda tant com al públic que està davant, asse­ gut.

Esperem doncs que tornin més en­ davant amb un altra obra tan diver­ tida com ho ha estat aquesta, ja que és molt agraït passar una bona estona relaxat, sense pensar en cabòries i oblidar els problemes de cada dia.

Un somriure, és el millor regal que els actors poden donar Gemma

Instal.lacions Garcia Ballesteros

Venta de materials i manteniment industrial i domèstic -Aigua -Calefacció -Terra radiant -Energia solar, tèrmica i fotovoltaica -Tractament d'aigua (osmosis i descalcificador) -Tot en banys, etc.

9

entitats SUBCAMPIONS DE CATALUNYA!!!

El equips estan formats pels següents jugadors:

El passat 4 de maig, El Club d escacs Castellet es va proclamar subcampió de Catalunya en la seva categoria.

Cota mai assolida, es tracta d un magnífic resultat per l esport del nostre poble.

Els Jugadors Toni Rodríguez i Roger Lladó han jugat amb ambdós equips, durant aquest campionat.

El president J. Espinosa vol agrair personalment als socis i a la plantilla l esforç de tots, la qual cosa ens ha portat a aquest magnífic resultat.

EQUIP A

EQUIP B

Adrià del Valle Francesc Molina Adolf Chertó Pere Torras Manuel Rosas Josep Espinosa Càndid Martín Xavier Lladó

Toni Rodríguez Roger Lladó Toni Clarà Josep Molina Francesc Ambròs Aleix Jareño Jordi Medina Francesc Riera Francesc Vila

AGRUPACIÓ ARTÍSTICA SANT VICENÇ fer una ofrena de flors, com també l ajuntament. Per tant agraïm a to­ thom que hi va participar.

L acte va començar amb unes pa­ raules de la presidenta Engràcia San­ tiago, felicitant a totes les mares i àvies en aquest dia tant especial, davant d un nombrós públic. Acte seguit, va tenir la paraula el batlle del nostre poble, sr. Joan Manel Gar­ cia, expressant una magnífica al·le­ goria dedicada a les mares. També el membre de l entitat, Jaume Dal­ mau i el rector de la parròquia Mn. David van dir unes paraules molt significatives per totes les mares.

El dia 4 de maig d enguany, festivi­ tat del Dia de la Mare, aquesta entitat va celebrar, al peu del monument a la Mare, la seva festa commemorativa en la que entitats i particulars varen

Al acabar la primera part, es va dur a terme un concurs de dibuix escolar que va ser molt concorregut i es va lliurar els premis dins el mateix parc.

Tots els dibuixos van estar exposats a la biblioteca durant uns dies.

L Agrupació Artística vol agrair d u­

10

na manera especial a l escultora Concepció Bori per la seva tasca en netejar i protegir la imatge perquè quedés esplèndida per aquell dia.

També com a final de festa, van venir per la mainada, un grup de pallassos amb música que van animar molt a tot el públic.

L entitat

NOTA INFORMATIVA Les opinions reflectides a les pàgines de El Breny, expressen únicament les opinions dels seus autors.

El Breny es reserva el dret de publicar els es­ crits que ens arribin, i de determinar la prioritat de publicació.

entitats PENYA BLAUGRANA Des de fa molt temps, amb la nostra Penya Blaugrana es volia participar en una obra social important, que deixés una bona empremta en quelcom més que ser del Barça.

a les escoles governamentals, fomen­ tant la integració social.

Avui en dia la taxa d alfabetització

2on. Actitud positiva e implicació activa de la co­ munitat del poblat en tots els programes R.D.T. i W.D.T. 3er. Disponibilitat de terrenys per edificar-hi l escola, legal­ ment enregistrats. El terreny normalment li posa el Govern.

També es té en conte, que el lloc on ha d anar l escola, s hi hagin desenvolupat altres projectes de cohesió de la comunitat.

El dia 24 del mes passat, en Josep va tenir una reunió d alt nivell amb els caps respon­ sables de PROJECTES PRI­ VATS de la Fundació i en sortien amb el projecte de la construcció d una Escola a Gowrapuram, impulsada per la Penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet (així constarà en el rètol que encapçalarà la nova escola).

Els beneficiats directament del projecte seran els nens que assisteixin a les classes complemen­ taries de Gowrapuram.

OBJECTIUS: Facilitar els dalits i altres castes desfavorides els accessos a una educació de qualitat, els seus fills de 6 a 16 anys, tenen sempre prioritat a la participació activa de la comunitat.

INTRODUCCIÓ: Construcció d una Escola a Gowrapuram.

El programa educatiu, començava l any 1978 com una gran campanya per concienciar a la població d Anan­ tapur (Andhra Pradesh), de la gran importància que tenia l escolarització de nens i nenes , i a tots els joves del districte.

A pesar de tots els esforços, tenien de fer front a la falta de preparació per incorporar-se a l escola, a més, el rebuig i discriminació de les castes superiors, els generava greus proble­ mes d adaptació i un gran fracàs escolar. Per aquests motius es va decidir fer una xarxa d escoles complementàries, per tenir una bona base per seguir amb èxit els estudis

Els criteris adoptats per seleccionar els pobles per fer-hi una escola, que serà edifici comunitari son: 1er. Funcionament regular i estable de l escola, a la que hi anirà un nombre elevat de nens.

Aquesta idea la varen crear el seu President en Josep Gomáriz i la seva junta di­ rectiva, que a més de treballar per l esbarjo i el temps de lleure de tots el socis i sim­ patitzants s han proposat, amb la col·laboració de tots, aconseguir uns 8.500 euros, que és el que val, fer una es­ cola a l Índia, treballant així colze a colze, amb la FUNDACIÓ VICENÇ FERRER.

Primer de tot varen implantar una mena d incentius perquè las famílies fessin anar als seus fills a l escola.

Primària i uns 75.000 de secundària.

La construcció de l Escola Centre Comunitari, amb la implicació de tota la comunitat. La seva construcció durarà un any. Un cop acabada es podrà visitar i segurament des de la Penya, així s organitzarà . d Andhra Pradesh supera la mitjana de la resta del país. De fet, a Anan­ tapur existeix una generació de joves adults alfabetitzats, que han crescut a les escoles de Rural Desenvolupa­ ment Truts (R.D.T.), alguns d ells ja son professors a seva pròpia comu­ nitat, i en les seves escoles, que també serveixen d edificis comunitaris.

Des de l any 1987, fins ara (R.D.T.) s han construït mes de 1.680 escoles amb uns 100.000 alumnes de 11

Perquè tot això sigui realitat des de la nostra Penya Blaugrana es pro­ gramaran diferents tómboles, Loteria Nacional, Diplomes per col·laboracio­ ns privades, i algunes sorpreses mes.

Tot això i més, per aconseguir el fi­ nançament d aquesta escola a Gowrapuram que recordaran per sempre mes a l Índia, la Penya Blau­ grana de Sant Vicenç de Castellet Som-hi tot i totes!!!

Alfons

notícies des de la biblioteca Aquest mes us presentem una selecció dels últims DVD musicals que ens han arribat.

0.Música tradicional Piazzolla,Astor.

The next tango Raphael.

Gira cerca de ti Sinatra, Frank.

Frank Sinatra : his life and times 1. Jazz Holliday,Billie. Strange fruit

ACTIVITATS

2. Pop-rock AC/DC. Plug me in Aerosmith.

Permanent vacatin: live in Philadelphia Beatles. Help!

Presley,Elvis.

Elvis: the king of rock´n´roll Zappa,Frank. Zappa in Barcelona

Redding,Otis.

The legacy of otis Redding: dreams to remember

3. Música clàssica

Veritable jazz: dels seus orígens fins a l'època d'or.

4. Infantils Mira i escolta: experiències visuals i musicals per estimular els més petits

Pavarotti,Luciano. Barcelona

El passat dissabte, 10 de maig, amb motiu de la celebració del dia del comerç just, es va realitzar un taller infantil, consistent en un conte teatralitzat i la confecció d una joguina africana. La Marta i l Anna, de la Fundació Llisach de Santpedor van aportar el seu gra de sorra en la conscienciació dels nens sobre el comerç just, fent-los participar a través del teatre i el joc.

NOTA D'AGRAÏMENT Gràcies a tots ens hem sentit reconfortats i recolzats en aquests moments tan difícils.

Davant la irreparable pèrdua del nostre estimat marit, pare i avi JOAN JUANOLA FONT, hem rebut moltes mostres d afecte, suport i condol que volem agrair públicament.

Família Juanolà-Serdà-Casajuana

També volem agrair al personal sanitari, tant de Sant Vicenç com de Manresa, que l ha atès durant la seva malaltia, pel seu tracte humà i professional.

MOLTES GRÀCIES ens varen deixar fer res. No sé ben bé si és una obligació de la seva feina, però en tot cas, va donar la sensació que s ho passaven bé, donant un cop de mà. Moltes gràcies per tot.

El dia 1 de maig, quan tornàvem de l Aplec de Vallho­ nesta, vam punxar una roda. Quan ens disposàvem a canviar-la, es van presentar pel camí, el tot terreny de la Policia Local i el de Protecció Civil. I amb una alegria admirable, ens van canviar la roda amb un moment. No

Montse Solà

12

col.laboracions EL COLOM XAFARDER

Pot ser un conte, una narració, una història, pot ser el què el lector cregui convenient. Són les vivències d un ocell gros, un colom, el Colom Xa­ farder .

Amb el vostre permís em presento.

Sóc producte d un parell d ous, vull dir d una niuada, que va fer la mare amb dos ous que va covar. Dels dos, només vaig néixer jo, el meu germà es va tornar aigua poll com se n diu en aquests casos. Per pondre els ous, com és normal, la mare es va aparellar amb un colomí , que se­ gons m explicà la mare, era un colom molt elegant, però com està de moda actualment, aviat es va trencar el matrimoni . Ell va marxar i varem quedar la mare i jo.

Encara no he fet parella, de mo­ ment no en tinc ganes. Disposo d amistat amb moltes colometes i ni elles ni jo tenim pensament de fer el niu. Estic vivint amb la mare. Ella a penes surt del niu sinó és per passejar per la teulada. S ha fet vella, li penja una ala i té reuma a les potetes, però li agrada saber el que passa pel món.

De tant en tant estira el coll i mira al seu entorn per repassar els llocs on havia fet parada en les seves vo­ lades. Jo li explico el què he vist i he escoltat, amb el meu passeig per terra, posant-me damunt d uns fils o enfilant-me a la rapissa d una fines­ tra. En fi, que sé moltes coses. A més, com que la gent és molt neta i ordenada, sempre hi ha trossos de diaris, revistes i d altres documents informatius escampats pel carrer, tot i que hi ha uns empleats Municipals

que fan la recollida, però sempre en queden perquè jo em pugui assaben­ tar del que passa.

Quan he fet la meva passejada tor­ no al niu amb la mare i li explico el què sé, el què he vist o he escoltat i ella es posa molt contenta de saber coses i de passada me n explica del seu temps. Han canviat bastant, però més o menys totes segueixen el seu ritme .

L altre dia li vaig comentar que m agradaria escriure a algun diari o revista, per poder expressar les meves inquietuds. No li va semblar mala idea i em va aprovar la intenció, però em digué: -Digues les coses tal i com són, però no et fiquis en política perquè es possible que rebis una perdigona­ da.

-Tranquil·la, que primer et comen­ taré el que vull escriure i em diràs si és correcte el què penso.-li vaig dir jo, ja que la experiència d una mare vella o de la tercera edat, com en diuen la gent, pot ser molt profitosa.

Per tant em vaig posar ales a l o­ bra . Les persones quan es posen a fer alguna cosa acostumen a dir mans a l obra , però jo tinc ales.

A on ho puc dir? Un dia enfilat a

13

la rapissa, a damunt de la taula hi havia una revista anomenada El Breny, i vaig pensar tal vegada pot ser la solució a la meva idea i hi envio el present. Espero que publiquin les meves xafarderies , sinó ho fan tam­ poc m enfadaré, al cap i a la fi només sóc un ocell gros, un colom.

La mare m explica que abans els pares portaven els seus fills a Barce­ lona a veure els coloms . Si n hi havia algun al poble, estava tancat en una gàbia a les cases de més pos­ sibilitats econòmiques perquè els donaven per menjar besses i era un menjar car, en conseqüència només podien menjar colomí els que po­ dien comprar besses. Per als que no sàpiguen què són us diré que és un grà rodó i negrós, ignoro si actual­ ment se n planten o sembren. De fet, devien ser cars de mantenir, per­ què hi havia una dita de deia: els coloms mengen or i caguen plom , això ho sé per la mare. Ara no tenim problemes amb el menjar. N hi ha per tot arreu per nosaltres. Pel que fa el cas de l anomenat plom també ho fem, i els més perjudicats en són les teulades, carrers i els cotxes que es troben a sota al moment de la nostre plomada , però tenim de treure-la. Els pardalets ho fan amb menys intensitat, no molesten tant, són mes comprensius .

Si em deixen, tornaré a escriure al proper número, gràcies.

El Colom Xafarder

col.laboracions MISSES BILINGÜES Durant la postguerra civil espanyola, el nou règim totalitari va prohibir emprar la nostra llengua -el catalàfins al punt de sancionar qualsevol acte recreatiu o social que no obeís aquesta imposició. Pregonaven la ben coneguda frase hable usted en cris­ tiano . Llavors no existia premsa ni res imprès en català. Regia la censura del Movimiento que estava ubicada, normalment, als ajuntaments. Ni per anunciar una simple audició de sar­ danes...

D aquella època, recordo que vaig tenir una conversa amb un capellà sobre aquesta hostilitat que patíem.

Va dir-me:. Nosaltres els clergues catalans, vam ser pioners d imprimir els fulls parroquials en català. Cata­ lunya va començar a informar en la llengua pròpia, gràcies als sacerdots autòctons . Tenia raó. A l any 1953 es va signar, entre la Santa Seu i el Govern Espanyol, el Concordat, que donava independència total a l Esglé­ sia per informar ais fidels sense fer cap censura prèvia.

Des de llavors ha passat molt temps.

Noves generacions de joves sacerdots ara estan substituint els antics rectors de les parròquies, els quals per l edat o jubilació, pleguen. Els que hi havia i els que encara fan ministeri, eren i són persones arrelades a la nostra terra, que han viscut les transforma­ cions religioses i polítiques del país.

Abans a Sant Vicenç es feien quatre misses cada diumenge, i alguns de­ vots matinejaven per assistir-hi; abans a Sant Vicenç hi vivien -pobrament-

famílies d entre 10 a 14 fills; abans la clerecia parroquial s adaptava als costums del poble. La llengua facili­ tava la integració.

..."Pregonaven la ben coneguda frase "hable usted en cristiano".

Llavors no existia premsa ni res imprès en català"...

Actualment estan sorgint nous seminaris sectaris i ultradretans, que no volen reconèixer -en política- l Es­ panya plurinacional. Per a ells només compten els estats, que representen el poder de tot. La llengua catalana, de mica en mica, la van marginant.

Pretenen imposar l espanyolisme. Si a les misses en català hi barregen el castellà, ho justifiquen sermonejant que tots som filis de Déu i que davant d Ell som iguals.. El joves sacerdots, com que són joves, no saben que el Caudillo solia anar acompanyat quasi sempre per dos bisbes; no saben que a Franco el portaven en processó sola pal·li por la gracia de Dios ; no saben que la rebel·lió militar que ens va portar a una guerra civil, la van qua­ lificar de croada . On era la igualtat?

Amb més motiu quan es tractava d una confrontació entre germans...

brés una missa pels castellanopar­ lants.

Esbrinaré les misses i els fulls parro­ quials d informació, bilingües, amb el següent símil: Els trens de Rodalies de la Renfe quan anuncien amb me­ gafonia les estacions dels seus trajec­ tes, ho fan sempre en castellà i català, o sigui en bilingüe. (S entén perquè la Renfe és estatal). Però quan ho anuncien els trens dels FF.CC. Cata­ lans, ho fan sempre en català, a excepció de la sortida de la plaça d Espanya que informen de tot el recorregut en varis idiomes, tenint en compte que molts turistes estran­ gers van a Montserrat. Després con­ tinuen l itinerari únicament en la nostra llengua. El mateix passa al Metro i autobusos de Barcelona. (Es clar, perquè són de la Generalitat).

Mossèn J. Armengou ens va deixar escrit: Independent de tota política, un idioma és un valor humà que cal conservar per damunt de tot .

Pere Suades i Vila

No obstant, seria just que es cele­

POLLASTRES A L'AST Obert tota la setmana 14

col.laboracions L'ANDREUET

MEDICAMENTS DOSIFICATS Aquest mes L Andreuet està molt empipat (com sempre), però és que aquesta vegada li toca el torn als medicaments, realment és preocu­ pant pensar en que el dia de demà si arribem a vells, no sé pas com es resoldrà el problema de la medicació diària, ja que fins hi tot això ens estan restringint. Sembla ser que s haurà d estar malalt a conveniència i si la malaltia és greu, ...pitjor per qui li toqui.

Tot això bé a conte d un fet en el que em vaig veure involucrat dies enrera. Un bon dia vaig anar a l am­ bulatori amb la finalitat de posar-me la vacuna del tètanus i quina va ser la meva sorpresa al veure que no en tenien...., és a dir, que el metge, practicant o infermera que hi havia en aquells moments no sabia com dir-m ho, ja que quan li vaig dir el que hi anava a fer al CAP fins i tot els colors li van pujar.

El metge, practicant o infermera que em va atendre em va explicar que hi havia una altre xicot que s es­ perava per la vacuna del tètanus i a ell si que li posaria, ja que només en tenia una i aquell xicot s havia clavat

un clau, per la qual cosa se li havia d injectar. ¿....?

Val a dir que en el meu cas anava a posar-me la tercera i última vacuna, ja que quan em vaig posar la primera (quan em vaig fer mal), em van expli­ car que els injectables es divideixen en tres tomes i que s han de posar dins d un temps establert (segons et deien abans, si no ho feies, la vacuna no estava ben posada,... amb el co­ rresponent risc de no sé què...?, ....i doncs?, ....Ara ja no és així!

També vull remarcar que aquesta no és la primera vegada que em vaig a posar la tercera toma, no...., que va!, aquesta és la segona vegada que hi vaig, perquè en anterioritat ja hi havia anat i em varen dir que no en tenien i que hi tornés més enda­ vant........?.....Quan?....

Tot plegat és un desastre.... el que si que em va aclarir el metge, practi­ cant o infermera...., perquè encara no sé que era, és que en l assumpte de les vacunes (concretament en la vacuna del tètanus) la distribució estava molt malament, però que no era cosa del CAP de Sant Vicenç sinó

que era un fet que englobava tot l àmbit territorial...llavors ja val més no dir res.....

Finalment, amb el metge, practicant o infermera que em va atendre vàrem quedar en que hi passes quan po­ gués, que .....potser en tindrien!; o bé, que truqui per telèfon abans d a­ nar-hi, per veure si en tenen ...! o com a última mesura.... !que la ter­ cera toma la deixes ....perquè haventme posat les dues anteriors, ja no em calia. I totes les mesures que s havien de prendre?... I totes aques­ tes normes que et diuen que se­ gueixis? On paren totes aquestes teories amb què t inflen el cap en un moment donat però que a l hora de la veritat qualsevol cosa va bé? Tot plegat és molt penós.

No vull arribar a pensar que podria passar si com en el cas de la vacuna esmentada (com a mal menor), ens trobéssim que els medicaments més imprescindibles per la nostra salut ens manquessin..., o bé haguessin de dosificar-los com si es tractés d un article de luxe.

L Andreuet

humor ON PODEM COMPRAR

EL BRENY?

LLIBRERIA CASTELLET Passatge Castellet

EL KIOSC Carrer Gran

ESTANC CANAL Carrer Gran

PERIÒDICS JUVÉ Avda.Secretari

Canal

LLIBRERIA CLAVÉ Els acudits no expressen l'opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.

15

Plaça Clavé

el metge ens diu...

ELS ALIMENTS (...i 2) ALIMENTACIÓ CORRECTE Per una persona sana, TOTS ELS ALIMENTS SON BONS, però consu­ mits en excés o sense moderació, TOTS PODEN SER DOLENTS. Els grecs clàssic deien De res, massa .

La dieta ha d esser equilibrada, per cobrir les necessitats de nutrients. El camí mes senzill es ingerir cada dia aliments dels 6 grups.

L'alimentació ha d esser variada, no caure en la rutina i fomentar la curio­ sitat dels nens per descobrir nous gustos.

Hem de procurar que sigui agrada­ ble, ben presentada, suficient i no excessiva (tenint en compte edat, sexe, alçada, complexió física i activitat de la persona).

L A D I E TA M E D I T E R R A N E A , S'ACOSTA MOLT AL QUE PODRIEM ANOMENAR LA DIETA IDEAL. Es ca­ racteritza per un alt consum de ver­ dura i fruita fresca, peix, oli vegetal, vi i llegums.

El consum de carn i productes làctics menor que en altres països d Europa.

-Horaris i composició dels àpats.

-En general, en les enquestes, es detecta un esmorzar fluix i incomplet.

-El dinar sol ser massa abundant per continuar treballant.

-Se sopa massa tard.

-En els àpats del dia hi haurien d'intervenir els 6 grups d aliments.

-Si es menja fora de casa, s hauria d'aprofitar el sopar per equilibrar.

DIETES ESPECIALS OBESITAT La obesitat es caracteritza per tenir un pes superior al 20% del pes ideal.

Per fer una dieta s'han de conèixer els hàbits i les preferències de la per­ sona, introduir aliments rics en fibra, restringir l'alcohol, reduir el consum de greixos, sobre tot d'origen animal.

La dieta ha de permetre mantenir l'activitat física i laboral normal.

La pèrdua de pes desitjable oscil·la entre els 500 i 800 gr. per setmana.

ALIMENTACIÓ I COLESTEROL -Disminuir el consum de greixos d'origen animal (menys carns greixo­ ses, no mes de 2 ous per setmana, làctics descremats).

-Oli d'oliva per cuinar i per amanir qualsevol oli (oliva, gira-sol ...).

-Evitar la pastisseria i els menjars preparats.

-Peix blau, al menys 1 cop per set­ mana.

-Augmentar el consum de fibra.

-Moderar l alcohol ALIMENTACIÓ I HIPERTEN­ SIO ARTERIAL. -L objectiu és REDUIR LA SAL : -Reduir la sal a la cuina.

-No utilitzar el saler a la taula.

DIABETES -L'alimentació ha d esser igualment variada i equilibrada.

-Els glúcids hauran de ser d absorció lenta.

-Aliments rics en fibra, per alentir l'absorció dels hidrats de carboni -S'han de tenir en compte també la qualitat i la quantitat dels greixos.

-Es recomana la ingesta freqüent de peix blau.

-Si es obès, corregir l'excés de pes.

16

-Reduir els embotits (inclòs el pernil dolç).

-Reduir el menjars preparats, pre­ cuinats i salses.

-Reduir els menjars enllaunats.

-Reduir els aperitius.

-Reduir aigües amb gas.

Dra. MATILDE CATALÀ

cinema Aquests duet de directors es la segona vegada que treballen junts desprès d haver dirigit el documental OT: La película . Cal esmentar que tots dos pertanyen al món del cinema de terror; Paco Plaza havia dirigit anteriorment: Romasanta, la caza de la béstia i Jaume Balagueró: Fràgiles .

Aquest mes presentaré tres pel·lícules espanyoles que encara figuren a les nostres cartelleres i que podríem dir que son un fidel referent de que el cinema espanyol ha efectuat un gran canvi des de les nostres postraries, fins ara. La típica espanyolada fa temps que s ha perdut en el nostre cinema (encara que molta gent no ho accepti).

La seva protagonista Manuela Velasco (presentadora del programa televisiu Cuatrósfera ), desprès d haver aparegut anteriorment en petits rols en cinema, té aquí, la seva màxima com a protagonista, amb el seu primer gran paper aconseguint així, el Goya a la millor actriu revelació d enguany.

LA TORRE DE SUSO Director: Tom Fernández Intèrprets: Javier Cámara, Gonzalo de Castro, Malena Alterio, Emilio Gutiérrez Caba, etc.

Nota: Aquesta pel·lícula no és apta per cardíacs, ja que és força angoixant i està dirigida camera en mà, cosa que fa que la cinta encara ens faci posar mes nerviosos; no envà, es molt recomanable per els afeccionats al cinema de terror no convencional.

Sinopsis: Un home que torna al seu poble natal d Astúries després d estar uns anys a l Argentina, vol retre homenatge al seu amic Suso; mort per sobredosi.

El seu director Tom Fernández es guionista de la sèrie 7 vidas , que debuta en la direcció a la gran pantalla.

L acció de la trama es desenvolupa en el lloc ón va néixer i créixer. Com es pot comprovar els protagonistes de la pel·lícula els va rescatar de la sèrie esmentada. Remarcarem que l actor que encarna el personatge de Gonzalo a la sèrie 7 vidas (Gonzalo de Castro), té la oportunitat per primera vegada, de tenir un paper protagonista en el cinema.

LUZ DE DOMINGO Director: Jose Luis Garci Intèrprets: Alex González, Paula Echevarría, Alfredo Landa, Carlos Larrañaga, etc.

Sinopsis: La història es desenvolupa a la província Astúries durant l època del caciquisme per allà al 1911 i esta basada en un relat d en Ramón Pérez de Ayala.

REC

En un poblet de mala mort es comet un acte esfereïdor per els seus habitants; la violació d una jove que està a punt de casar-se. Aquest fet, serveix perquè els seus personatges ens donin a conèixer una història que ens parla de la família, l amistat, l amor, la gelosia, la venjança, l odi i la repressió d una època en que els pitjors fets eren callats i assumits amb el cap ben baix.

Director: Jaume Balagueró i Paco Plaza Intèrprets: Manuela Velasco, Ferran Terraza, Carlos Lasarte, etc.

Sinopsis: L equip d un programa televisiu de reality-shows es dedica a passar la nit amb una unitat de bombers, per veure com és la vida d aquesta gent en el seu dia a dia.

Un avís d alarma fa que hagin d entrar en un edifici on la gent està infectada per un tipus de ràbia.

Apart de la fotografia que es excepcional, cal destacar les interpretacions dels secundaris Alfredo Landa i Carlos Larrañaga, ambdós nomenats al Goya d enguany.

JOSEP CHERTÓ

DEFUNCIONS ABRIL 2008 JUAN GUARDIA TORNÉ (87 ANYS)_____________16-04-08 MARIA FLAQUÉ CLAVERIA (93 ANYS)_____________30-04-08

17

la columna CINC MINUTS

Us proposo de reflexionar una estona sobre la velocitat de les notícies. És ben curiosa la diferent velocitat que poden prendre les novetats, notícies o diferents esdeveniments. Fixeu-vos si no: Sentim a la feina, al bar, per la ràdio, premsa o televisió una novetat. Generalment, acabem compartint-la amb la gent que ens és més propera, però depenent del seu to, l escamparem de manera ben diferent.

Si és una bona notícia o un esdeveniment agradable, podem comentar-lo al llarg del dia, però molt probablement al matí següent ja l haurem oblidat o haurà passat a un segon terme en favor de les noves novetats .

Si, pel contrari, la noticia té un to negatiu, és com si fos més gran, més digne d expectativa i, quasi sempre té més receptors a l hora de ser acollida.

Per què? Per la capacitat que podem tenir de sorprendre les altres persones? Per què podem crear una mena de morbo que ens assegura ser escoltats amb més atenció que de costum?

Potser és per això que a més, inconscientment, ens esforcem a ser els primers en desvetllar algun secret ocult .

Si la Maria li ha fet el salt a la seva parella, és sens dubte una novetat molt més interessant que no pas ho seria que la Maria hagués ascendit en la feina. I segur que s escamparà amb molta més velocitat.

Si es creu que un conseller o un senador és gay, la cosa correrà molt més de pressa que si el pobre s està trencant les banyes per aconseguir unes millores socials. S escamparà més de pressa i arribarà a molta més gent.

La velocitat de propagació de les coses és un fet molt curiós, perquè acaba essent molt important en la percepció de les situacions.

M explico: Si les males notícies es propaguen amb més facilitat i amb més velocitat i són més ben acollides, resulta que ens dediquem bona part del temps a escampar fets negatius o a escoltar-los. Per la qual cosa acabarem tenint una impressió força negativa del que ens envolta.

Si, pel contrari, fossin les bones notícies les qui guanyessin la cursa de popularitat i velocitat, tindríem una sensació força més profitosa del nostre entorn.

I després ens queixem del mal món on ens ha tocat viure. Però no som nosaltres mateixos qui donem peu a crear aquesta sensació negativa? No és cert que hi ha notícies que ens resulten més atractives que d altres? Potser caldria que ens ho comencéssim a plantejar, o no.

ELENA FRANC SIS

18

coses de l'esplai

La convidada a Coses de l Esplai és Saturnina Jiménez Gómez, coneguda per les seves amistats com Satur, jo també l anomenaré Satur, que a més de no ser tant llarg, és més coquetó.

Digue ns data i lloc de naixe­ ment?

Vaig néixer a la Gineta, un poble de la província d Albacete. Quan nosaltres vam marxar tenia uns 2400 habitants, amb la seva estació de ferrocarril, la carretera general, que em sembla que és la de MadridValència, no estic molt segura. En fi, que està ben comunicada. Farà uns cinc anys que hi vam anar de visita. S ha fet més gran i ha canviat.

Encara m agrada, però estic molt bé a Sant Vicenç.

Vaig néixer el 10 d octubre de 1943, els pares es deien Manel i Isabel. Per mi molt bones persones, les dues estan al cementiri de Sant Vicenç. El pare es va morir el 12 de març del 1978 als 69 anys i la mare el 22 de setembre del 1984 als 73.

Ni l un ni l altre es van fer massa grans. En quant als germans som sis. Una bona colla pels pares amb les dificultats de fer-nos grans en aquells moments.

Dóna m detalls de la bona colla de germans que sou.

Començarem pel Manel, que està casat amb l Antònia Carbonell i tenen tres fills: el Manel, que té 42 anys, casat i amb una filla; després l Antoni, que té 38 anys, està casat i sense fills i la Sílvia que té 30 anys i és casada.

El segueix l Antoni, que està casat

amb l Umbelia Martin i tenen un xicot i una mossa. El noi es diu Claudi, casat i tenen una nena. La noia és l Anna Maria, està casada i tenen dos nens.

Després el Josep, que és vidu de la Ma Jesús Hernandez. Té tres fills, la Maribel, que té 40 anys, està casada i tenen tres nenes, les més petites són bessones. En Josep Ma té 33 anys i és solter i en Rafa de 29 anys també.

La que fa quatre sóc jo. El cinquè és el Joan, casat amb la Purificació Moya i tenen dos filles. La Sònia, que està casada i té un nen i l Anna que té 26 anys i és soltera.

La sisena és la Maria, que està ca­ sada amb l Ataulfo Mangues. Tenen una filla que es diu Natalia i té 33 anys, està casada i té un nen i una nena.

El Manel viu a l Hospitalet, l Antoni a Sant Andreu de la Barca, el Josep a Manresa, el Joan a Terrassa i la Maria a Sant Vicenç. Aquesta és la situació dels meus germans. La seva descendència ja està situada amb diferents poblacions, no massa lluny dels seus pares.

De tu hem dir que estàs casada amb en Joan Bach, que teniu una filla que es diu Anabel i encara no està decidida a fer casa i tenir sogres.

Passant comptes de tots, Déu n hi do com han col·laborat a fer gran Catalunya. Les menys tu i la Maria, però de totes maneres per molts anys a tots. Com i per què de la vinguda a Catalunya?

De sentir-ho a explicar pels pares,

19

va ser perquè tots volíem millorar la vida. Al poble, el pare feia de pagès, els meus germans grans treballaven en una fàbrica de cadires i com que sentíem a dir que a Catalunya hi havia més mitjans per millorar, van fer-se a la idea de venir. El pare i els meus germans van vindre primer, el què es diu a descobrir el terreny, i passats uns pocs dies vam venir la resta de la família.

Per venir a Sant Vicenç, hi tenien algun familiar o amic, per donar-vos un cop de mà com és costum de dir?

De fet, amb la idea, també hi van col·laborar uns familiars de Terrassa, que en una visita que van fer als pares, varen començar a planificar de venir a Catalunya. Com que hi havia més possibilitats de venir a Sant Vicenç que de situar-nos a Terrassa, per això el destí va ser aquest.

A quin lloc aneu a viure al arri­ bar?

El nostre primer domicili va ser al carrer Puigdollers, cap al final, que encara estava a tocar amb terra de cultiu. Sé que teníem d agafar l aigua d un canal de rec que passava. La casa, per la colla que vam venir, era petita e incòmoda. A més la mare va voler portar uns mobles del poble.

Sé que van venir mitjançant l agència Moll i tot van ser problemes d espai.

Passat un temps vam comprar una casa la carrer Enginyer Llansó, al costat del que feia cordes. Encara no estava ben acabada però vam disposar de més espai. Els germans es van posar a treballar a la serradora de Sant Vicenç, el pare fent de ma­ nobre amb el Golsa o l Arimany, per el cas és el mateix. La mare a fer la feina de casa i a cuidar-se de la fa­ mília, i així ens vam fer grans per situar-nos a la vida del treballador.

La mare sempre deia: jo que no tre­ ballo, tinc més feina que tots plegats.

Tenia raó, que per cuidar set de colla i amb les incomoditats d aquell temps no ho tenia fàcil.

coses de l'esplai De l escola tens alguna cosa per explicar-me?

Vaig anar-hi fins al catorze anys amb Doña Pia. Quan va ser l hora de treballar vaig començar a cal Ma­ nent, a cal Camino, i al casar-me estava treballant a Casacuberta.

Passats uns anys em vaig posar a fer feines de neteja i com a lloc fixa estigué a la Banca Catalana durant quinze anys. En fi, com a bon cristià he tingut que guanyar-me les garro­ fes treballant, però per això hem vingut al món.

Al començar a treballar, la mare em va buscar feina perquè no em quedés temps per perdre al carrer.

Vaig intentar aprendre a fer pantalons però, per un tema que no ve al cas, vaig plegar aviat sense aprendre n.

Però vaig anar a aprendre de cosir i és on vaig conèixer el Joan, una jo­ ventut de les d aquell temps.

Aficions de joventut?

Ballar, cinema, més que tot cine, ja que el Joan estava empleat al cine i per això és el que més fèiem. A més no podíem aspirar a grans diver­ sions.

De l Esplai, que ten per explicar?

Jo no massa cosa. El Joan el freqüenta més, però les vegades que hi vaig també m hi trobo molt bé.

Ell està content i hi va molt sovint a passar-hi unes bones estones. Jo estic molt bé a casa, ja que si he d anar a l Esplai hi tinc un bon tros de caminada. Hi ha dies que no en tinc masses ganes de caminar, però sé que els socis que hi són assidus estan contents. Que es conservi pel bé de tots!

Saturnina, Satur , moltes gràcies per la teva explicada, que ara ja sa­ bem més coses de les que sabíem de la teva família, pares i germans, i la teva particularitat. Moltes gràcies en nom de l Esplai, del Breny i d un servidor.

Esteve Lafont

el racó del conte EL CORB I LA SERP Un corb feia el seu niu en una roca, i tots els anys una gran serp se li menjava els fills.

serp; i els homes, quan van venir a prendre la diadema, van veure la serp i la van matar

El corb tenia molt gran ira d aquella serp que els seus fills li menjava, i no es gosava combatre amb la serp, perquè no era tan poderós que la pogués vèncer per força d armes.

Ramon Llull

Aquell corb va determinar ajudar-se de la manya contra la serp, ja que la força li faltava.

Es va esdevenir un jorn que la filla del rei jugava amb les seves donzelles en un jardí i havia posat la seva diadema d or i argent i de pedres precioses a la branca d un arbre.

El corb va prendre aquella diadema i va volar per l aire llargament, fins que molts homes van seguir el corb, per veure on posaria la diadema que la filla del rei molt estimava.

El corb va posar la garlanda en aquell lloc on estava la

20

la recepta RECEPTES DEL BON TEMPS Un cop entrada la primavera farem una selecció de plats, més aviat lleugers i refrescants, (a pesar de la pluja tan esperada per tothom) aquest mes et proposem una amanida d allò més vistosa i contrastada de sabors.

Ingredients: (4 per.)

-6 maduixots -1 bitxo verd -1 ceba vermella petita -3 cullerades de suc de llimona -1 cullerada de sucre -4 alvocats madurs -4 cullerades d anacardos (una classe de cacauets) -3 cullerades d oli d oliva -Pebre molt -Sal

ALVOCAT AMB AMANIDA DE MADUIXOTS I BITXOS Preparació: Rentar els maduixots i tallar-los a rodanxes. Rentar també els bitxos i tallarlos a talls rodons. Pelar la ceba i tallar-la a daus petits i fins. A part, en un bol, barrejar el suc de llimona amb el sucre i salpebrar-lo. Afegir l oli amb el bitxo i la ceba i remenar-ho tot plegat. Partir per la meitat els alvocats i treure ls el pinyol. Col·locar els alvocats com a basa per posar-hi l amanida.

Col·locar-hi al damunt les rodanxes dels maduixots i els anacardos, incorporanthi a continuació la salsa de bitxo i repartir-la per tot el plat.

JOSEP

NOTA DE CATA TORRES DE CASTA DO Catalunya Garnatxa i Carinyena

Vi rosat de color maduixa madura. D aroma afruitat, amb notes herbàcies.

En boca és agradable i suau. Ideal per acompanyar un llarg etcètera de referències ara que arriba el bon temps. Es recomana servir-lo a 10ºC. MONTSE COLOMER

l'ajuntament informa CANVI EN LA UBICACIÓ DEL SERVEI DE REGISTRE I INFORMACIÓ MUNICIPAL L'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet ha iniciat les obres en l'espai que fins ara ocupava el servei de Registre i Informació (baixos de la casa consistorial) amb l'objectiu de reconvertir el local en la futura Oficina d'Atenció al Ciutadà. Per aquest motiu, totes les persones que hagin d'acudir al Registre i Informació en els propers dies s'hauran de dirigir a les dependències de Serveis Econòmics (antiga oficina de Correus), on s'ha resituat temporalment el servei. En quant a la nova Oficina d'Atenció al Ciutadà, OAC, es convocarà una roda de premsa per presentar el projecte i els seus terminis.

A Sant Vicenç de Castellet, hi ha un CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL. SAIBELA , on hi podeu gaudir i rebre els tractaments de Rehabilitació que us calgui: Si heu patit un accident de trànsit, accident laboral o patiu alguna malaltia professional, sapigueu que en el cas de necessitar tractament de Rehabilitació Funcional ( pautat pel metge ), NO us cal desplaçar-vos; amb el vist-i-plau de la companyia asseguradora, us l aplicarem a Sant Vicenç de Castellet.

-Massatges -Drenatge Limfàtic -Rehabilitació Funcional

Actualment ja treballem per a varies companyies d assegurances i mútues d accidents i malalties professionals.

-Electroteràpia -Magnetoteràpia -Aparatologia -etc.

Fem tractaments PREVENTIUS per a baixar l absentisme laboral per a les empreses.

Un equip humà de professionals i especialitzats us atendran d una manera personalitzada.

(a domicili)

C/ Gran, Nº 59 b - Tel. 93 833 21 77 93 874 95 52 - Fax. 93 674 34 97 - e-mail: saibela@telefonica.net

21

esports LA TITAN DESERT I EN CARLES BOVER I REIG més de menjar, roba de recanvi i el sac de dormir

En Carles va néixer a Caracas perquè els seus pares hi treballaven allà.

Després van tornar cap a Manresa i al 1992 es va casar amb l Anna Giralt i va venir a viure a Sant Vicenç de Castellet.

BR- Quants dies dura la prova?

CA- La cursa dura 5 dies i es fan 500 km de recorregut. La mitjana diària de quilometratge és de 100 km i l etapa més dura és l etapa marató, amb 130 km.

La parella ha fet de l esport una manera de viure i procuren que els seus dos fills, en Sergi i en Nil, hi participin d aquest valor. L Anna prac­ tica atletisme regularment i en Carles esquaix i ciclisme. S ajuden en els respectius entrenaments i en Carles no s amaga de dir que, sense l ajut de l Anna, no hauria pogut fer la Titan perquè, a vegades, els entrena­ ments eren de més de 5 hores.

BR- Quan temps fa que practiques el ciclisme?

CA - Des de l any 92 practico regu­ larment els caps de setmana. Arreu de conèixer dos amics al gimnàs, que havien fet la Titan l any 2007, em vaig engrescar i vam formar un equip de tres ciclistes: en Jesús Benavent, en Jaume Santiveri i jo mateix.

BR- Quan vas començar a entrenar per la Titan?

CA- Des del febrer d aquest any i ens va assessorar en l entrenament n Armand Redondo, un gran triatleta i amic.

BR- Quin sistema d entrenament fèieu?

CA- Dos dies de gimnàs amb peses (una hora), tres dies bicicleta de ca­

BR- Per on passa la cursa?

CA- La prova comença a BoulmaneNkob i travessa l Atlas. És l única etapa de muntanya. La resta d etapes passen pel sud del Marroc, tocant la frontera amb Argelia, és a dir, pel desert. Finalitza a Merdani-Derkaona prop de la ciutat d Er Rachidia. rretera (50-60 km) i la resta BTT (tres hores diàries).

BR- Sembla un entrenament dur CA- Sí, però el fet de ser tres perso­ nes practicant-lo, ho fa més fàcil.

També he de dir que quan no entre­ nava a Manresa ho feia amb en Fran­ cisco Faura, en Lluís i en Paco que m han suportat i ajudat.

L últim mes carregàvem una motxilla amb 7 kg per practicar amb el pes que després hauríem de portar a la cursa.

BR- Què havíeu de portar a aquesta motxilla?

CA- L organització obliga a sortir amb 3 l. d aigua i totes les eines que necessites per arreglar la bicicleta, a

BR- Quants controls havia durant el recorregut de les etapes?

CA- Havia 3 controls de pas obliga­ toris. He de dir que la cursa desgasta físicament, però molt més psíquica­ ment perquè pedaleges moltes hores en solitari i si no estàs en bones con­ dicions psíquiques, no aguantes.

BR- Travessant el desert, quina tem­ peratura teníeu a les etapes?

CA- Doncs entre 45 i 48 graus.

L organització ens va explicar que aquest any havia una diferència de 10 a 12 graus més de temperatura que l any passat. Per pal·liar les altes temperatures ens llevàvem a les cinc i començàvem a pedalejar a les 7 del matí.

Com anècdota diré que l organització va preveure uns 7000 l d aigua per a tots els participants i es van consumir uns 15.000 BR- Al menys, podíeu descansar a les nits?

CA- A les nits baixava la temperatura i et permetia reposar, però el proble­ ma del descans era la quantitat de persones que dormíem plegats i el fet de dormir a terra en unes jaimas .

La nit de l etapa marató va ser la més dura perquè tots els participants vam dormir en una sola jaima , directa­

22

esports ment a terra i sense assistència mèdica ni tècnica.

BR- Com està organitzada la cursa?

CA- Està molt ben organitzada.

Se n ocupa l empresa RPM que par­ ticipa en l organització del París Dakar.

Quan arribes al campament tens de tot: dutxes, waters, buffet lliure, pàrquing per a bicicletes, assistència mèdica, tècnica A part compten amb dos helicòpters, un d ells medi­ calitzat.

BR- Éreu molts participants?

CA- Uns 245 i, entre tots, només 6 dones. La convivència era molt bona entre els exprofessionals i ama­ teurs. Hi estaven : Roberto Heras, Melchor Mauri, Claudio Chiapucci, Andrés Jiménez, Toño Llorente, Lau­ rent Jalabert etc. D aquests 245 van abandonar uns 100 participants. Les 6 dones van acabar totes i van fer molt bon paper. 3 eren de la Federació Catalana de Ciclisme i les

altres tres, amateurs.

BR- Quines despeses suposa parti­ cipar en aquesta cursa?

CA- Nosaltres hem tingut la sort d un patrocinador important, que ha estat la Fundació Jesús Serra , que pertany al grup Catalana Occidente i, a més, han col·laborat Eurocotxes i Sibar de Manresa i Intercas i PVC Castellet de Sant Vicenç de Castellet.

La inscripció val 1850 euros pel viatge i l estada. Pel teu compte has de dur: la bicicleta GPS, motxilla i mallots.

BR- I personalitzant una mica, com et va anar la cursa?

CA- Doncs, bastant bé. He patit, però la satisfacció d acabar ha estat molt gratificant.

L etapa més dura va ser la quarta, ja que arrossegava problemes esto­ macals i, a més, vaig punxar una roda i no és el mateix canviar una roda a

CALENDARI TRIMESTRAL DE FARMÀCIES DE GUÀRDIA

23

Sant Vicenç que al mig del desert (vaig trigar mitra hora en canviar-la).

BR- A quin lloc de la classificació vau acabar?

CA- En Jaume va fer un meritori 57 lloc i en Jesús va fer una carrera molt regular, acabant en la 104 posició.

Jo vaig acabar el 86 de la classificació general.

Per a mi, la carrera és un repte personal i, encara que només guanya un, tots els que arriben triomfen.

BR- Es podia fer un seguiment de la cursa pels mitjans de comunicació?

CA- Sí, per Internet. Per Teledeporte feien un resum de cada etapa.

Vull aprofitar per agrair a la gent que ens ha seguit el dia a dia, de la qual cosa m he assabentat a l arriba­ da. També agrair l ajuda de tota la família Juana Mª de Mateo

Tot tipus de serveis en arts gràfiques Disseny gràfic, Imatge corporativa, Impressió Off-set, Catàlegs, Pòsters, Revistes, Impresos comercials, Impresos d oficina,...

info@print-fol.com Tel 93.837.28.48